PROJECTE DE DIRECCIÓ

INSTITUT BAIX MONTSENY

2010-1014

DIRECTORA: TERESA BOROTAU

SECRETÀRIA: ANNA CUBERO
CAP D’ESTUDIS: ASSUMPTA NICOLAU
COORDINADORA PEDAGÒGICA: HELENA GEFAELL

1
 ÍNDEX

1. Presentació i raons que la justifiquen...............................................3, 4 i 5

2. Diagnòstic dels trets de referència de l’Institut: anàlisi del context...........6
2.1. Origen social, cultural i ètnic de l’alumnat.....................................7 i 8
2.2. Centres de procedència dels alumnes...............................................8
2.3. Resultats acadèmics.....................................................................8 i 9
2.4. Participació, implicació i col·laboració de l’alumnat i dels
pares/mares.......................................................................................9 i 10
2.5. Projecte curricular del centre....................................................10 i 11
2.6. Professorat................................................................................11 i 12
2.7. Orientació acadèmica i professional................................................12
2.8. Relació del centre amb les adm, empreses, institucions.................13
2.9. Projectes de l’Institut............................................................13,14 i 15
2.10.Pla Estratègic PAC-PROA 2009-10................................................16
2.11.Les nostres instal·lacions: l’edifici............................................16 i 17
2.12.Trets distintius.................................................................................17

3. La visió i la teoria del macrocervell o la nostra filosofia del treball en

equip i lideratge compartit..................................................................18-22
4. Objectius a assolir
4.1.Millorar els resultats acadèmics...................................................22,23
4.2.Millorar la cohesió social...................................................................24
4.3.Revisar i actualitzar el PEC..............................................................25
4.4.Millorar les actuals infraestructures i fer el traspàs al nou edifici...25
4.5.Millorar la imatge i la projecció externa de l’institut..........................26

5. Grans línies d’actuació:

5.1. Àmbit pedagògic.............................................................................27
5.2. Àmbit organitzatiu...........................................................................28
5.3. Àmbit de gestió dels recursos.........................................................29

6. Avaluació..........................................................................................29 i 30
7. Conclusió................................................................................................30

2
 1. PRESENTACIÓ I RAONS QUE LA JUSTIFIQUEN

“El temps és fil

soga de la impaciència
seda de savis”
Teresa Borotau

Quan al mes de juny de 2008 se’m va plantejar la possibilitat de rellevar en el

càrrec de director a Jordi Bort, amb qui vaig compartir, des de la coordinació
pedagògica, dos anys de gestió del nostre centre, juntament amb en Joaquim
Fradera (com a Cap d’estudis) i Jordi Abril (com a Secretari), vaig accedir amb
la condició que el meu equip directiu fins aleshores em donés suport en la
complexa tasca de dirigir un centre educatiu. El seu suport era, per a mi,
imprescindible, sobretot tenint en compte que era amb ells amb qui havia
compartit una manera d’entendre l’educació i amb qui havia tingut el somni de
transformar l’ Institut Baix Montseny en un centre educatiu de referència.

En aquells dos anys de treball en comú vaig aprendre que tots tenim qualitats
que, sumades, es converteixen en solucions creatives. Vaig aprendre que hi ha
mil maneres de percebre la mateixa realitat i que no n’hi ha una que sigui millor
que l’altra. Vaig aprendre que la confiança i el respecte són fonamentals en el
treball en equip i en la vida en general. Vaig aprendre que l’objectiu que tots
hem de tenir present és l’evolució favorable dels nostres alumnes. Vaig
aprendre que mai no s’ha de donar res per fet ni res per suposat i , per això, cal
fer preguntes. Vaig aprendre que els problemes, compartits, són més fàcils de
resoldre. Vaig aprendre que escoltar els diferents punts de vista dóna riquesa i
afavoreix la participació i la implicació de les diferents persones. Vaig aprendre
que no hi ha ningú que sàpiga fer-ho tot ni ningú que no sàpiga fer res. Vaig
aprendre que ningú no és imprescindible però que tothom és important. Vaig
aprendre que dirigir requereix una gran dosi d’il·lusió, paciència i
responsabilitat i, sobretot, vaig aprendre que un ha de creure sincerament en
allò que fa, un ha d’estimar allò que fa, per poder donar credibilitat, per poder
esdevenir un referent fiable a partir del qual sigui possible facilitar els processos
de transformació educativa que la societat actual ens demana. A tots tres els
dono les gràcies pel seu suport incondicional i el profund respecte que sempre
m’han demostrat.

3
El meu lligam amb l’ Institut es remunta a l’any 1980 quan vaig iniciar els
estudis de batxillerat perquè la meva mare va ser destinada com a catedràtica
de literatura a l’IB Baix Montseny. Són doncs, trenta anys d’història compartida,
que fan que em senti el centre com a propi i que me l’estimi com a part de mi
mateixa. Com a docent, fa quasi bé dotze anys que hi exerceixo com a
professora de música i, en tots aquests anys, he estat implicada d’una manera
o altra, sigui quin sigui que hagi estat l’equip directiu: unes vegades com a cap
de departament, d’altres com a coordinadora d’activitats extraescolars, d’altres
com a tutora, d’altres com a coordinadora pedagògica, d’altres com a
representant del Consell escolar. Perquè l’important, per a mi, sempre ha estat
el bon funcionament del centre i l’aprenentatge dels alumnes que,
successivament , hi han anat passant any rere any.

A banda de la meva formació musical sóc llicenciada en filologia hispànica per

la UAB. I, simultàniament a la meva tasca docent , he realitzat nombrosos
recitals d’arpa i he escrit llibres de poesia.

Entenc la direcció de l’ Institut Baix Montseny des de la voluntat de servir a tota

la comunitat educativa, i és per aquest motiu que, en la presentació al Consell
escolar i al claustre, em vaig comprometre a millorar-me cada dia oferint els
meus punts forts: l’alegria, la creativitat , la perseverança i, sobretot, la
capacitat d’aglutinar persones d’àmbits molt diversos.

Tenir la il·lusió de representar el centre, ser perseverant malgrat les dificultats,

cultivar la paciència cada dia, ser responsable i creure en uns valors ètics,
sentir una missió i tenir una visió de futur esperançadora no són suficients si no
es poden compartir amb un equip de grans persones que et donin suport, un
equip de grans persones que aportin la seva visió particular, un equip de grans
persones que enriqueixin la teva visió, un equip de grans persones que creguin
en la mateixa missió, un equip de grans persones que estimin el centre i
respectin profundament la tasca d’educar en moments d’incertesa social, un
equip de grans persones sense les quals ni la meva figura com a directora ni el
somni de ser un centre educatiu de referència no tenen cap sentit.

I és que no entenc el lideratge si aquest no és compartit. I jo tinc la gran

sort de poder compartir cada dia els avenços i els retrocessos que s’esdevenen
al nostre centre amb un equip de grans persones. I no parlo només de les
grans persones que componen l’equip directiu entès com a suma de càrrecs
unipersonals, sinó que tinc la gran sort de compartir el dia a dia amb grans
persones que, com nosaltres mateixes, creuen que un futur educatiu millor és
possible i creuen que, si tots col·laborem sense perdre de vista l’objectiu

4
fonamental que ens dóna la raó de ser (formar persones autònomes i
competents), el nostre somni compartit es farà realitat.

Si abans he parlat del meu primer equip directiu, ara voldria parlar de les
persones que van tenir el coratge de comprometre’s a compartir aquest
lideratge amb mi per aquest curs 2009-2010 i que tenen la il·lusió de voler
continuar amb aquest projecte en els propers quatre cursos després d’una
profunda reflexió conjunta. Elles són L’Anna Cubero (Secretària), l’Assumpta
Nicolau (Cap d’estudis) i l’Helena Gefaell (Coordinadora pedagògica).
Elles m’han demostrat que els valors de la cohesió, l’autodisciplina, la
coherència, la claredat, el diàleg, el consens, l’empatia, la responsabilitat, el
compromís, la motivació, la cooperació, i, sobretot, la confiança i el respecte
no són només paraules boniques escrites en un paper en blanc. Elles
representen tots i cadascun d’aquests valors i és per això que el treball diari
amb elles frec a frec i la seva existència m’enriqueix enormement com a
persona i m’anima a voler representar l’ Institut Baix Montseny des del càrrec
de directora.

Amb totes elles comparteixo els valors de l’alegria i la responsabilitat i la

capacitat de treball. I aquests són els valors que articulen tot el nostre
projecte de direcció. Perquè nosaltres entenem l’alegria i la responsabilitat com
els valors fonamentals sense els quals és impossible donar respostes eficaces
i eficients a la nostra realitat quotidiana.
I és que, a partir de l’alegria individual de ser, de l’alegria de pensar en llibertat i
de l’alegria d’actuar malgrat ens equivoquem, esdevé l’alegria col·lectiva de
conviure harmònicament, d’aprendre els uns dels altres i de treballar
cooperativament i de forma responsable per així poder esdevenir, com a
comunitat educativa, un centre de convivència, aprenentatge i treball.
Perquè és aquest i no un altre el nostre somni compartit.

I volem aprofitar el repte que ens proposa la nova Llei d’educació de

Catalunya, la LEC, i el Decret d’autonomia de centres per tal d’organitzar-nos
en funció del dos grans objectius de l’educació del s. XXI : la millora del
rendiment escolar i la cohesió social entesa com la inclusió escolar de tot
l’alumnat en l’educació obligatòria atenent a la seva diversitat en un context
d’equitat.
El Decret proposa una autonomia organitzativa, una autonomia pedagògica i
una autonomia en la gestió dels recursos dels centres per tal de poder
desenvolupar projectes educatius flexibles i singulars que donin resposta a les
diferents necessitats educatives de tot l’alumnat.

És per aquest motiu que el Projecte de direcció que us presentem pretén donar
respostes creatives per tal d’afavorir que els/les nostres alumnes esdevinguin
veritables ciutadans autònoms, responsables i competents.

5
 2. DIAGNÒSTIC DELS TRETS DE REFERÈNCIA DE L’ INSTITUT:
ESTUDI DEL CONTEXT

L’Institut Baix Montseny és un centre de titularitat pública i està ubicat al

municipi de Sant Celoni, en una zona allunyada del nucli urbà.

Sant Celoni és un municipi amb 16.500 habitants i amb una gran diversitat de
població. Hi ha un petit sector autòcton, que es va ampliar els anys 70 amb
treballadors provinents del sud peninsular. Actualment continua creixent amb
població procedent tant de Barcelona i rodalies com de països africans, sud-
americans i europeus.

L’ Institut Baix Montseny neix com a institut de batxillerat el curs 1978-1979 a la

localitat de Sant Celoni per tal de donar una oferta educativa d’estudis
postobligatoris al municipi amb el nom de IB Baix Montseny. A partir del curs
1996-1997 la implantació de l’ ESO es va fer una realitat i, durant tres cursos,
van conviure dos plans d’estudis diferents sota el nom d’ IES Baix Montseny.
El curs 1999-2000 el centre va acollir per primera vegada dos cicles formatius
de grau mitjà (el cicle de manteniment i el cicle de gestió administrativa). El
curs 2007-2008 s’inicia la implantació de la LOE a primer i a tercer d’ESO i el
curs 2008-2009 s’implanta ja definitivament a tots els nivells de l’ESO.

Actualment és un Institut de secundària que imparteix ensenyaments

obligatoris i postobligatoris i que, per tant, acull tres famílies educatives ben
diferenciades amb les seves línies corresponents: tres línies d’ESO, tres línies
de batxillerat i una línia en cadascun dels cicles formatius abans esmentats,
sent l’únic centre al municipi que imparteix ESO, batxillerat i cicles formatius.

L’oferta de places d’educació secundària obligatòria del nostre institut és

superior a la dels centres concertats del municipi. Aquest fet, i que l’escola
concertada estigui ubicada en el nucli urbà i ofereixi a les famílies una
continuïtat educativa entre primària i secundària, ha comportat una imatge
malmesa pel que fa a l’ ESO. A més a més, l’arribada en un període de temps
curt de nouvinguts, i la disponibilitat de vacants, han provocat una concentració
considerable d’alumnat amb necessitats educatives específiques. Fet, però,
que està millorant amb l’actual Comissió d’escolarització municipal.

El centre manté una bona imatge de l’educació secundària postobligatòria, tant

del batxillerat com dels dos cicles formatius de grau mitjà. Reforça aquesta
opinió la darrera avaluació global diagnòstica on diferents representants de la
comunitat educativa (pares, alumnes i professors) van poder expressar el seu
punt de vista en diferents enquestes.

6
En el decurs de la seva història, l’ Institut Baix Montseny ha anat incrementant
el nombre d’alumnes i el nombre de professors. Actualment el centre té prop de
cinc-cents cinquanta alumnes, concretament hi ha 306 alumnes matriculats a
l’ESO, 165 a batxillerat i 72 a cicles formatius de grau mitjà.
Pel que fa als professors, l’ institut té una plantilla de 55 professors, però, si
comptem les mitges jornades, tenim cinquanta-nou persones com a personal
docent, dues administratives, dues conserges i el personal del menjador i
neteja.
Així doncs, la complexitat per gestionar el nostre centre ha anat augmentant
amb els anys.

A continuació especifico detalladament els elements que conformen

aquest context amb una petita valoració d’allò que ja funciona i d’allò que
cal millorar.

2.1. Origen social, cultural i ètnic de l’alumnat

De les estadístiques facilitades per la secretaria del centre sobre dades de
matrícula que fan referència al nivell social, cultural, sector d’ocupació, llengua
familiar, etc...podem afirmar que el nostre alumnat és d’un nivell socioeconòmic
molt variat.

Cal destacar que el nivell socioeconòmic de les famílies de l’ESO és inferior al

de les famílies del batxillerat ja que hi ha molts més alumnes considerats en
“situació social desafavorida”.

Per altra banda, de les dades introduïdes als indicadors de centre n’ extraiem
que el tant per cent d’alumnes immigrants és del 24% i es troba dins la mitjana
d’altres centres de Catalunya, tot i que aquesta mitjana supera la resta de
centres de Sant Celoni.
La procedència d’aquests alumnes és molt variada, tenint escolaritzats alumnes
de Brasil, Cuba, Argentina, Hongria, Uruguai, Veneçuela, Romania, Pakistan,
Xile, Colòmbia, Equador, Marroc, Filipines, Portugal, Ucraïna, Bulgària i
Bèlgica, sent el nombre major els de procedència magribina, amb 17 alumnes
matriculats.

Tal i com hem esmentat anteriorment, l’ Institut Baix Montseny, per ser l’únic
centre de secundària de titularitat pública al municipi, ha concentrat un gruix
important d’alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE).
Concretament en tenim 74 (15 alumnes a primer d’ ESO, 17 a segon, 18 a
tercer i 24 a quart).
Aquest fet ens obliga a establir unes estratègies clares per poder atendre
tota la diversitat.

7
2.2. Centres de procedència dels alumnes

Els alumnes de l’ ESO provenen, principalment, de l’escola Josep Pallerola i

Roca. Cal destacar que aquesta escola és de complexitat alta (CAEP) i, per
tant, aglutina la major part d’alumnes amb NEE del municipi.

La resta d’alumnes de primer d’ ESO provenen de les escoles dels municipis

propers i són: l’Alzinar de Campins, l’Aqualba de Gualba, l’escola Montnegre
de la Batllòria i algun alumne de l’escola mancomunada entre Sant Celoni i
Santa Maria de Palautordera, la Tordera. Tenim adscrita, també, l’escola Soler
de Vilardell, els alumnes de la qual estan cursant primer de primària.

Pel que fa als alumnes de Batxillerat i cicles formatius, la seva procedència és

distinta: per una banda tenim els alumnes de promoció interna del propi
institut Baix Montseny en assolir el 4t d’ESO i, per l’altra, tenim alumnes
provinents de les tres escoles concertades del municipi: La Salle, el Cor de
Maria i l’Avet Roig.
Aquest és un fet distintiu del nostre centre i que marca una dificultat que ja s’ha
posat de manifest en la recent avaluació global diagnòstica: la poca
identificació amb el centre per part dels alumnes de batxillerat.

2.3. Resultats acadèmics

Si ens fixem en els resultats de l’AGD i les dades de les estadístiques de
promoció de curs, el nombre de repetidors, el nombre de baixes, el nombre
d’alumnes acreditats en acabar l’etapa de la secundària obligatòria i de la
postobligatòria, podem extreure les següents conclusions i marcar-nos diferents
propostes de millora.

Els resultats de la promoció de curs a l’ESO són alts i superiors a la mitjana

de centres de la mateixa complexitat.
Això ens fa pensar que les darreres reflexions fetes a les reunions de caps de
departament, a les últimes comissions d’atenció a la diversitat i als equips
docents sobre els diferents agrupaments del alumnes, així com l’acció tutorial ,
els diferents programes de diversificació curricular i els plans individuals porten
a un assoliment més gran dels objectius de cada nivell.

Detectem, però, una mancança d’hàbits i una dificultat per tal d’adquirir
les competències bàsiques sobretot en els primers cursos de l’ESO

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, els resultats de promoció se

situen en la franja mitjana de centres. S’observa, però, un increment dels

8
alumnes amb soltes a 2n de BAT i un increment també, el juny de 2009,
dels suspesos en les proves de selectivitat.

Aquest fet ens ha portat a reflexionar sobre la necessitat de donar diferent

tractament als alumnes de batxillerat i ESO i a fer una bona orientació
acadèmica i professional a partir de 3r d’ESO dins del PAT.
Aquest primer trimestre s’ha observat la presència, a primer de batxillerat,
d’alumnes molt poc motivats i desconeixedors dels veritables objectius finals
d’aquesta etapa voluntària i postobligatòria. És per això que els diferents tutors
estan mantenint entrevistes amb les famílies d’aquests alumnes per tal de
reorientar- les satisfactòriament.

Cal destacar en positiu l’elevat grau d’inserció laboral dels alumnes que
han cursat cicles formatius al nostre centre.

És preocupant, però, el fet que aquest any hi ha hagut tres contractes de

pràctica rescindits per part dels empresaris. Això no havia passat mai i ens
obliga a reflexionar sobre com poder incrementar la responsabilitat dels nostres
alumnes de cicles formatius i buscar estratègies des de l’acció tutorial i els
equips docents en la preavaluació del primer trimestre.

2.4. Participació, implicació i col·laboració de l’alumnat i pares/mares

La participació dels alumnes en totes les tasques d’aprenentatge és

fonamental, tant pel que fa al treball individual com al col·lectiu.
Costa que els delegats exerceixin les seves funcions i es dinamitzin en el
Consell de delegats, espai que hauria de servir com a canal on vehicular totes
les propostes de les diferents classes del centre.
Cal revisar com dinamitzar aquest consell de delegats que, en el decret de
drets i deures de l’alumne, és una peça clau per a una veritable transformació
dels centres educatius.

Malgrat la importància que es dóna des de les tutories a la selecció dels

delegats i sotsdelegats, aquests obliden sovint les seves funcions de
representació.
Aquest any s’ha incrementat la participació de representants de les diferents
classes escollint un representant per a la Comissió de festes, diferent del
delegat o sotsdelegat, amb la finalitat de delimitar funcions diferents i implicar
un nombre més gran d’alumnes en els diferents esdeveniments de l’ institut.
Valorem molt positivament la participació d’aquests representants: la seva
assistència a les diferents reunions convocades i la seva aportació d’idees.
Pel que fa als representants d’alumnes en el Consell escolar, la seva
participació i assistència és inestable i el retorn d’informació al Consell de
delegats, nul·la.

9
Necessitem, doncs, dinamitzar aquests canals de participació dels nostres
alumnes per tal de millorar la seva implicació en la recerca d’estratègies de
millora del centre.
També s’ha intentat dinamitzar en diverses ocasions activitats extraescolars
amb monitors-alumnes però la participació fins al moment ha estat baixa.

Pel que fa a les famílies, la seva participació es concentra, sobretot, en les

jornades de portes obertes i en les reunions d’inici de curs, així com les
reunions de colònies i viatges en horari extraescolar. Cal esmentar el gran
increment de participació en aquestes reunions, la qual cosa vol dir que els
pares del nostre centre cada vegada estan més interessats a implicar-se d’una
manera efectiva en l’educació dels seus fills. I és que la relació família-escola
ha estat un dels nostres objectius d’aquest curs i des de les tutories es vetlla
per mantenir un contacte estret amb les famílies per tal de fer un seguiment
acadèmic i personal de cada alumne, ja que s’observa una relació entre
desmotivació i manca d’implicació de la família.

Els pares canalitzen la seva col·laboració i implicació a través dels seus

representants en el Consell escolar i de l’AMPA.

Aquests representants són dinàmics, col·laboradors i participatius. L’AMPA, per

la seva banda, intenta créixer en nombre i en qualitat, realitzant reunions
periòdiques i assemblees democràtiques.

L’equip directiu manté reunions mensuals amb representants de l’AMPA, els

quals disposen d’un espai permanent al centre.

L’AMPA s’encarrega del servei de biblioteca del migdia i es mostra molt

predisposada a col·laborar amb el nostre equip directiu.

2.5. Projecte curricular de centre

L’ Institut Baix Montseny disposa d’un PCC força estable que s’ha anat
modificant en funció de les noves lleis (LOGSE, LOE). Actualment el currículum
de l’ESO ve molt definit per la normativa LOE. A l’ESO ha disminuït el nombre
d’hores d’optatives. En el nostre institut les optatives són trimestrals i rotatives.
Es prioritza la formació d’un grup de francès que pugui tenir aquesta llengua
com a segon idioma estranger.
A les reunions interdepartamentals s’ha reflexionat sobre la conveniència
d’ oferir unes optatives que treballin les competències bàsiques des de les
intel·ligències múltiples, o bé de forma transversal, per tal de potenciar les
capacitats dels nois/es.
Pel que fa al treball de síntesi, es procura fer un tipus de treball de síntesi que
serveixi, alhora, de sortida de cohesió. Amb la crisi econòmica, però, hem

10
hagut de planificar un treball de síntesi alternatiu per als alumnes que es
quedaran al centre.
Pel que fa al projecte de recerca de 4t d’ESO, aquest any s’ha programat en
una hora setmanal durant tot el curs.
Un del reptes a assolir és la programació dels currículums per
competències bàsiques.
L’atenció a la diversitat i els currículums adaptats és un tema clau de
l’organització de qualsevol centre. El nostre disposa de tres projectes de
diversificació curricular, una aula d’ acollida i el tractament de la diversitat
mitjançant els plans individualitzats dins l’aula.
Pel que fa a alguns grups d’ESO, ens trobem amb la dificultat d’incloure noves
metodologies d’aula i ens cal una reflexió conjunta tant des dels departaments
com des dels equips docents.

Pel que fa al currículum de batxillerat, l’ Institut Baix Montseny ofereix dues

modalitats de batxillerat amb tres itineraris cadascun d’ells.
La primera modalitat és Ciències i Tecnologia i la segona Humanitats i Ciències
Socials.
Cada itinerari es composa de les matèries comunes, les matèries de modalitat i
les optatives.
Des d’aquest curs i arran de les modificacions en les proves PAU, l’orientació
en la matriculació i elecció d’itinerari són de vital importància.
Cal esmentar la bona organització del treball de recerca, creada en els anys
de direcció de la Mª José Pérez, pel coordinador de batxillerat d’aleshores, en
Toni Colomer.

Pel que fa als currículums dels cicles formatius, aquests ja vénen dictaminats
pel Departament. Hi ha però la possibilitat d’organitzar alguns crèdits en dos
anys per tal de facilitar l’assoliment del objectius finals als nostres alumnes.

2.6. Professorat

El curs 2009-2010 l’ Institut Baix Montseny té una plantilla formada per 23

professors amb plaça definitiva, 9 places amb propietaris provisionals, 2
comissions de serveis i 21 places ocupades per personal interí. Tot i tenir una
plantilla de 55 places docents, hi ha 59 persones si comptem les mitges
jornades.

Tal i com es desprèn de les dades anteriors, l’ Institut baix Montseny té poca
estabilitat en la plantilla. Aquesta és una de les amenaces expressades en
l’últim informe DAFO realitzat pels membres del claustre.

11
El fet que hi hagi moltes persones de pas dificulta la implicació en un projecte
educatiu i també la identificació amb el centre. Aquest sentiment va ser
expressat també en l’informe AGD realitzat per la inspecció educativa.

El repte és, doncs, fidelitzar aquelles persones que, pel seu perfil,
encaixin amb el nostre centre i ajudin a impulsar aquesta transformació
que necessitem.

S’ha de dir també que una de les dificultats és la d’engrescar de nou aquelles
persones que, sent fixes al centre, es senten desmotivades per les dificultats a
l’hora de resoldre conflictes persistents en l’actual sistema educatiu.

En aquest any de direcció i, segurament, per les expectatives de millora que

s’han creat (plans d’autonomia), hem observat una molt bona disponibilitat per
part de molts professors, implicant- se en la reelaboració dels documents del
centre, en la confecció de noves programacions per competències bàsiques, en
l’acceptació de tutories, en la reflexió i el diàleg profitós que, amb tota
seguretat, ens ajudarà a gestionar millor el nostre institut.

Esperem que el grup de persones amb expectatives de destinació es puguin

quedar definitivament al nostre centre. El fet que siguin persones joves, amb
empenta i amb il·lusió ens aporta l’equilibri necessari entre la innovació i la
conservació d’aquells mètodes que ja funcionen i que, no per antics, cal
desestimar.

2.7. Orientació acadèmica i professional

Des de coordinació pedagògica i el departament d’orientació educativa s’ha fet
una revisió del PAT.
En aquest PAT es recull un seguit d’actuacions adreçades a facilitar informació
i orientació acadèmica i professional als alumnes de 4t d’ESO i 2n de
batxillerat. Aquesta és una tasca de tot el curs on s’inclouen: informació sobre
el sistema educatiu, informació sobre els cicles formatius de grau mitjà,
informació sobre l’oferta educativa del batxillerat, informació sobre els estudis
universitaris, visita al Saló de l’Ensenyament, assistència a jornades de portes
obertes d’universitats, taules rodones amb la participació d’ exalumnes, la
tècnica d’inserció laboral, etc...
També es fa una orientació en el darrer trimestre a 3r d’ESO per tal d’ajudar
els alumnes a escollir les matèries optatives en funció de les seves qualitats i
interessos futurs.
És molt important l’assessorament a les famílies, sobretot en finalitzar
l’ensenyament obligatori.

12
 2.8. Relació del centre amb les administracions, empreses,
institucions
Un centre educatiu no és mai un fet isolat. Un centre educatiu pertany a un
municipi, a uns serveis territorials, a una comunitat, a un país.
Si entenem aquest fet, entendrem perfectament que la relació d’un centre amb
el seu entorn i amb les institucions i administracions de les quals depèn és tan
important com la relació interna, perquè l’alumnat d’un institut pertany, al seu
torn, a un municipi, a una delegació territorial, a una comunitat, a un país. I és
per aquest motiu que la recerca d’estratègies coherents i comunes és l’escletxa
d’esperança que pot garantir la millora general del fracàs escolar i la inclusió
social.
Pel que fa a la relació amb l’administració, l’Institut Baix Montseny, ha
incrementat la seva col·laboració amb el Departament d’Educació, signant un
conveni de corresponsabilitat per tal de poder desplegar un Pla d’autonomia
de centre.
A banda d’aquest conveni, s’han incrementat també les reunions amb el
Departament per tal d’assolir l’objectiu de la construcció d’un edifici nou,
demanda reiterada per part de totes les direccions que m’han precedit.

Pel que fa a l’administració local, Sant Celoni disposa d’un PEE (Pla educatiu
d’entorn). Els projectes d’aquest tipus afavoreixen la participació de tots els
centres en activitats municipals i ajuden a incrementar els valors de l’equitat i la
cooperació.
La relació amb l’Ajuntament és constant i fluïda i es fa des de la participació
conjunta en les comissions municipals d’atenció a la diversitat, les comissions
socials, les comissions d’escolarització i els consells municipals escolars.

D’aquesta bona relació se’n deriven el projecte ETHOS, una alternativa a la

suspensió temporal del dret a assistir a classe per part dels alumnes, signat el
curs 2008-2009 i encapçalat per Jordi Bort, i el Projecte AMIC, que dóna suport
als alumnes nouvinguts.

El centre manté també una bona relació amb les empreses de l’entorn, tant pel
que fa als contractes de pràctiques dels alumnes de cicles formatius de grau
mitjà com dels alumnes del projecte singular AMETISTA.

Cal destacar la relació periòdica amb els referents de l’EAP i del CRP.

2.9. Projectes de l’ Institut

Un dels objectius del nostre primer any de direcció era el de consolidar
projectes ja existents i engegar nous projectes en tres àmbits diferenciats:

13
 a) Àmbit curricular: en aquest àmbit incloem els projectes de diversificació
curricular per atendre la diversitat a l’ESO. El nostre objectiu era el de
consolidar dos projectes:
- El Projecte AMETISTA, projecte innovador que ha esdevingut
referència en nombrosos centres educatius, per a alumnes de segon
cicle d’ESO en col·laboració amb empreses del municipi i que té com a
paraules clau: l’ensenyament individualitzat, la responsabilitat, les
competències bàsiques, la integració, l’autoestima i el “tastet prelaboral”.

- el Projecte ACCIÓ, adreçat a alumnes que presenten dificultats

generalitzades d’aprenentatge i un baix nivell de competències en la
majoria de les matèries. L’alumnat realitza part del seu horari dins del
grup classe, concretament matèries transversals com l’educació fisica,
l’educació visual i plàstica, la música i la tutoria, mentre que les matèries
de l’àmbit lingüísticosocial i científicotecnològic les realitzen a l’aula
específica del Projecte Acció.

I iniciar un projecte nou per atendre un tipus d’alumnat que, per les
seves conductes disruptives, no assolien els objectius fonamentals de
l’etapa secundària obligatòria. Aquest projecte és:

- L’AULA VIDA. L’objectiu fonamental d’aquest projecte és que els

seus alumnes adquireixin les competències bàsiques en totes i
cadascuna de les àrees curriculars a partir del conreu dels hàbits, el
respecte i el treball, amb una metodologia bàsica que té com a eix
vertebrador una educació activa i autònoma. L’horari d’aquests
alumnes es reparteix en blocs diferenciats segons l’activitat a
realitzar. Es prioritza el treball amb les TIC, sent una experiència que,
segurament, esdevindrà una bona pràctica que podrem fer extensiva
a tot el centre, el treball de manteniment (informàtic i de l’edifici) i el
treball relacionat amb el medi ambient. De l’Aula Vida es ramifiquen
tres projectes que treballen diferents competències de forma
transversal, i aquests són: L’HORTALIES, LA RÀDIO i LA
REVISTA.

N’estem orgullosos d’aquests projectes de diversificació curricular, del seu

funcionament i del grau d’assoliment de les competències dels seus alumnes.
Una de les propostes d’ enguany és la de realitzar projectes transversals
entre els mateixos projectes singulars.

Volem incloure també L’AULA D’ACOLLIDA com a projecte que s’està

consolidant al nostre centre i que col·labora a fer possible el segon objectiu que
ens marca la llei d’Educació: la cohesió de tot l’alumnat.

14
 b) Àmbit de convivència, dins aquest àmbit incloem tots aquells projectes
encaminats a afavorir un millor clima de convivència a l’Institut.
Destaquem tres projectes en col·laboració amb l’Ajuntament i un projecte
intern del centre:
- Projecte Ethos, una alternativa a la suspensió temporal del dret a
assistir a classe per conductes inadequades.

- Projecte AMIC, que afavoreix la integració dels nouvinguts amb un

servei de traducció i seguiment dels alumnes i les seves famílies.

- Projecte XARXA, un projecte derivat del PEE (Pla educatiu d’entorn),

que afavoreix la inclusió en activitats esportives i culturals a alumnes
amb situació social desfavorida.

- Projecte de MEDIACIÓ, amb un responsable que coordina totes

aquelles actuacions destinades a resoldre els conflictes de forma
dialogada i pacífica.

Cal destacar la necessitat d’establir canals de coordinació més

àgils amb l’àrea de comunitat de l’Ajuntament, així com la
necessitat de dinamitzar el Projecte de mediació per tal que
esdevingui una eina eficaç i ràpida per resoldre conflictes
quotidians.

c) Àmbit de les noves tecnologies:

- PÀGINA WEB: aquesta és un canal de projecció externa del centre i
un mitjà de comunicació entre tots els membres de la comunitat
educativa. Cada vegada són més els professors que col·laboren amb
la pàgina web implementant les TIC com a metodologia d’aula.
- PDA, des del curs 2008-09, el nostre centre utilitza aquestes eines
tecnològiques per comunicar-se internament i per gestionar tot el que
fa referència a la gestió de faltes d’assistència. Des d’aquest any
també s’utilitza com a eina de comunicació amb els pares. Aquesta
informació és ben rebuda per les famílies, tal i com es desprèn de
l’avaluació externa.
- CASTELLANO TIC. Aquest és un projecte iniciat des del
departament de castellà i amb la finalitat de millorar la competència
digital dels nostres alumnes, tot treballant la competència lingüística
en llengua castellana. L’any vinent es proposarà com a optativa.

Dins d’aquest apartat voldríem destacar, també, la participació dels alumnes de

batxillerat en el FORUM DE TREBALLS DE RECERCA DEL VALLÈS
ORIENTAL.

15
 2.10. Pla estratègic de centre 2009-10/ PAC-PROA

L’ Institut Baix Montseny finalitzava el mes de juny de 2009 un Pla estratègic

de centre i podia sol·licitar acollir-se a un Pla d’autonomia presentant un
projecte específic. Des de la direcció actual érem conscients que aquesta era
una molt bona oportunitat de millora, tant per l’increment dels recursos
materials, com per la possibilitat d’iniciar una reflexió conjunta que ens ajudés a
reorganitzar-nos d’una forma més efectiva. Després de presentar el nostre
projecte al Departament d’Educació, el nostre centre va ser escollit, no només
per participar en els plans d’autonomia 2009, sinó que també se li va concedir
un Pla d’acció immediata (PAI) pel que manca d’ aquest mateix curs 2009-10,
esdevenint un centre PROA (amb recursos addicionals del Ministerio de
Educación).
Així doncs, el 18 de gener de 2010 vam signar un conveni de corresponsabilitat
per poder implementar el mapa estratègic que especifica totes i cadascuna de
les actuacions de millora.

Destaquem, d’ entre les activitats que es despleguen d’aquest pla, la formació

del professorat en competències bàsiques, en tècniques d’assertivitat i en les
TIC TAC, la dinamització dels patis, l’increment d’hores de vetllador, la
reorientació de les reunions d’equip docent i caps de departament i la
dinamització de la comissió de festes.

Dissortadament, la dotació econòmica no arribarà fins a final de curs, amb

la qual cosa haurem de replantejar-nos algunes de les activitats que requerien
despesa econòmica.

2.11. Les nostres instal·lacions: l’edifici

Fent memòria històrica i tenint en compte que la construcció de l’Institut Baix

Montseny es va fer amb caràcter provisional, entendrem com en són de
deficitàries les seves instal·lacions.

L’edifici té planta baixa i dos pisos. Té dos mòduls per al cicle de manteniment,
un mòdul menjador i un espai independent per al cicle de gestió administrativa.

Cal esmentar mancances en els següents aspectes:

- Instal·lació elèctrica deficient i inadequada a les necessitats actuals del

centre.

16
- Gimnàs obsolet (actualment amb vestidors poc dignes i sense aigua
calenta).
- Estat lamentable de les portes de les aules (fet agreujat pel robatori del dia 26
de novembre)
- Adequació de la sala d’actes.
- Finestres poc segures.
- Humitats a les parets.
- Necessitat de pintar l’interior de l’edifici.
- Sistema de calefacció antiquat.
- Paviment irregular amb fissures.
- Aules poc preparades per a les noves tecnologies.
- Laboratoris antics.
- Taules, cadires i pissarres en mal estat.
- Pati desaprofitat.

El manteniment de l’actual edifici és insostenible amb la partida

econòmica regular, i la promesa reiterada de la construcció d’un nou centre
des de fa més de deu anys ha fet que les inversions del Departament hagin
estat mínimes.

Cal dir, però, que l’actual relació fluïda amb el Departament ha afavorit un
impuls en l’adequació progressiva dels espais del centre i el compromís
d’iniciar el projecte tècnic del nou institut.
Així doncs, aquest any disposem d’un mòdul menjador, s’ha revisat l’estat de
les finestres, estem pendents de l’ajuda per poder renovar les portes, s’està
estudiant la possibilitat de renovar part de la instal·lació elèctrica i s’han revisat
les humitats de les parets.

En aquest apartat estem satisfetes de la participació activa en el procés

de planificació del mapa escolar de Sant Celoni i de la definició d’una
tipologia concreta (postobligatòria i cicles) per al futur del nostre centre.

2.12. Trets distintius

A vegades, allò que sembla un perjudici acaba convertint-se en un tret distintiu,
acaba convertint-se en la singularitat que et distingeix de la resta i que,
justament per aquest motiu, et fa únic.

Això és el que passa amb els nostres trets distintius. El fet de tenir més
alumnes amb necessitats educatives especials ens ha obligat a desenvolupar
projectes de diversificació curricular específics que ara ja són una tradició i
que, en bona mesura, són els que garanteixen un major èxit del nostre
alumnat.
El projecte AMETISTA, el projecte ACCIÓ i l’ AULA VIDA són recursos que
ens distingeixen de la resta.

17
Pel que fa a la postobligatòria i per la tradició de provenir d’un centre de
batxillerat amb fama guanyada a partir de tota la promoció d’alumnes ben
preparats que n’han sortit any rere any, el fet de tenir tres línies de batxillerat
i el desplegament que fem del currículum i l’organització del treball de
recerca ens distingeix d’altres centres de la comarca.

Un altre tret distintiu és l’oferta de dos cicles de grau mitjà, amb una molt
bona inserció laboral dels alumnes que l’assoleixen.

Donar més empenta a l’educació secundària obligatòria, al batxillerat i

ampliar l’oferta educativa amb cicles de grau superior és un dels reptes
d’aquest equip directiu.

Després d’aquesta anàlisi exhaustiva del context volem compartir la nostra visió
de futur i explicar, d’una manera metafòrica, quina és la nostra manera
particular d’implicar i fer participar les diferents persones de la comunitat
educativa en l’aplicació d’aquest projecte.

2. LA NOSTRA VISIÓ I LA TEORIA DEL MACROCERVELL O LA NOSTRA

FILOSOFIA DEL TREBALL EN EQUIP I EL LIDERATGE COMPARTIT

La nova Llei d’educació ens marca clarament els objectius fonamentals que
qualsevol centre educatiu ha d’assolir: la millora dels resultats acadèmics i la
millora de la cohesió social.

Quan un equip de persones es planteja dirigir un centre necessita observar per

tal de tenir una visió realista del punt de partida, necessita sentir quins valors
aporten les persones que el conformen i quins valors vol prioritzar en la seva
organització, necessita pensar estratègies que donin resposta a les mancances
del centre i necessita tenir la capacitat d’actuació que permeti, després d’una
avaluació, reflexionar novament sobre què cal millorar i com es pot millorar.

I és aquí on m’agradaria explicar-vos la teoria del macrocervell, o la nostra

filosofia del treball en equip.
Aquesta teoria va néixer aquest mes de juliol, en un dia d’aquells que havíem
estat tot l’equip (i aquí també hi vull incloure la nostra coordinadora de
batxillerat, la Laura Ballús) treballant deu hores seguides, intentant fer una
planificació prou clara que ens permetés, durant el curs, seguir unes línies
d’actuació coherents i consensuades.
Recordo que aquell dia discutíem: mentre una veia la complexitat organitzativa,
l’altra veia els problemes econòmics, l’altra es preocupava per com ens ho
faríem per implicar els companys, l’altra veia dificultats dels espais i l’altra ho

18
volia abastar tot dispersant-se sense remei. Totes teníem punts de vista
diferents, totes teníem sentiments diferents i totes actuàvem diferent.

Curiosament, en finalitzar la llarga jornada, havíem arribat a posar-nos d’acord

en molts aspectes.

Després, a casa, se’m va acudir que érem un macrocervell, compost per la

suma de tots els nostres cervells. M’ho imaginava com una mena de
computadora central. Al matí següent els vaig dir:” noies, som un macrocervell”.
Elles van riure. Sí, van riure molt. Però els va agradar i ens va motivar a totes
en nous moments de dificultat. A partir d’aquell moment la imatge del
macrocervell va esdevenir una “idea força”.

I aquesta idea va anar prenent forma i se’m va acudir que el nostre institut no
en tenia prou amb un macrocervell de sis o set persones. Se’m va acudir que
havíem d’aconseguir implicar els diferents òrgans de gestió de l’institut per anar
sumant. Primer un cervell compost de quatre cervells (òrgans unipersonals),
després un cervell compost per set cervells (òrgans unipersonals més les
coordinacions de BAT, ESO i CICLES), després un cervell compost per trenta-
tres cervells (els anteriors més els caps de departament i coordinadors),
després un cervell compost per cinquanta-nou cervells (tot el claustre) i,
finalment, un cervell compost pels sis-cents cervells (el claustre, el personal
PAS, el Consell escolar i tots els alumnes). I és que per transformar el nostre
institut ens calen els sis-cents cervells que cada dia hi conviuen.

Perquè, si us hi heu fixat, hi ha cervells ràpids com els trens d’alta velocitat que
tenen idees brillants i originals,quasi avantguardistes; hi ha cervells pausats
que analitzen l’entorn detalladament, reflexivament; hi ha cervells generalistes
que copsen el conjunt amb un sol pensament; hi ha cervells minimalistes que
es fixen en tots i cadascun dels detalls; hi ha cervells intuïtius que perceben
més enllà del món físic, hi ha cervells lingüístics, lògics, espacials, científics,
matemàtics, artístics, analítics, etc... que generen mils d’idees vàlides i
creatives cada dia.

Però també és evident que només amb el pensament no esdevindrem un

centre de convivència, aprenentatge i treball.
Així doncs, també ens caldrà sumar tots els nostres valors i potenciar-los per tal
de minimitzar l’energia negativa de la impotència que sovint ens arrossega.
Entre tots els membres de la comunitat educativa tenim tots aquells valors que
volem prioritzar en el nostre projecte de direcció. Reconèixer en l’altre aquest

19
valor ens permet créixer com a comunitat. Per tant, esdevé, no només un gran
cervell, si no un gran potencial emocional, un macrocor en efervescència
que cal canalitzar.

I no em voldria oblidar en aquesta teoria del macrocervell del paper fonamental

de les diferents visions de cadascú. Perquè per avançar hem de veure i
acceptar amb sinceritat la realitat i, si bé és cert que la direcció ha de
desenvolupar una visió panoràmica del centre, i jo encara diria més, una visió
d’infrarojos que pugui copsar més enllà dels murs de la incomunicació, es
necessita la visió crítica d’alguns, la visió pràctica, la visió idealista, la visió
focalitzada, la visió lateral, la visó amplificada, la visió prismàtica, la visió
microscòpica , en definitiva, una visió multifocal per tal de garantir un punt de
partida fiable i plural, que pugui atendre totes i cadascuna de les necessitats.

I si ja tenim cervell, i ja tenim cor, i ja tenim ulls, encara necessitem les cames i
els peus per actuar, perquè les idees, per vàlides que siguin, si no es porten a
la pràctica, es queden només en el món dels somnis, dels ideals.

Si ens imaginem, doncs, que un centre educatiu és un ésser viu en continu

moviment compost per un macrocor, una visió multifocal , un macrocervell i
un macrocos que actua, només ens caldrà afavorir els espais de reflexió
conjunta per tal de seguir la següent seqüència transformadora:

1- Observar el punt de partida i tenir una visió de futur conjunta.

2- Sentir els valors que volem prioritzar i potenciar-los.
3- Parlar i expressar-se en els canals adequats.
4- Escoltar i recollir les diferents visions i emocions.
5- Pensar estratègies conjuntes i viables de canvi i consensuar-les.
6- Actuar tots coherentment en la mateixa direcció cap un mateix objectiu.
7- Avaluar i iniciar de nou el procés.

Aquesta idea de sumar (i m’atreviria a dir multiplicar) per formar un tot que té la
capacitat de progressar i la idea d’anar tots a favor de l’educació i de la nostra
comunitat educativa ens ajuda enormement a no distreure’ns d’allò que és
realment important.

I se’m va acudir que aquesta teoria del macrocervell calia explicar-la al

claustre, als alumnes i als pares, perquè tot esdevé diferent quan un sap
que és una peça clau del conjunt i que és valorat per la seva singularitat.

20
I se’m va acudir fer una representació gràfica que ajudés a entendre aquest
procés de sumar i caminar cap un somni compartit, l’última seqüència de la
qual és aquest esbós que vaig col·locar, simbòlicament, al cim del Montseny:

I amb aquesta filosofia de fons hem organitzat les reunions, els claustres i els
consells escolars, afavorint la màxima participació i implicació de tots els
membres de la comunitat educativa.

I amb aquesta idea i el fet de participar en els Plans d’Autonomia hem pogut
clarificar (amb l’anàlisi DAFO) el nostre punt de partida: els nostres punts forts,
els nostres punts dèbils, les amenaces externes i les oportunitats. I ens ha
ajudat a reflexionar sobre quins valors volem transmetre conjuntament, sobre
quina és la nostra missió i quina és la nostra visió de futur de l’Institut Baix
Montseny.

Tota aquesta reflexió ens ha conduït a confegir el plantejament institucional

(presentat al nostre claustre i consell escolar) que ara us volem presentar.

21
Tal i com hem expressat a la presentació del projecte, el nostre equip directiu
comparteix dos valors fonamentals que donen sentit a la nostra gestió: l’alegria
i la responsabilitat. A banda, però, d’aquests valors que ens serveixen de nexe,
de fil conductor de tota la nostra trajectòria, volem prioritzar els valors del
respecte, la confiança, la il·lusió, la voluntat, l’autodisciplina, l’esforç, la
cooperació i la creativitat perquè la nostra missió és la d’educar nois i noies
d’entre 12 i 18 anys per tal que esdevinguin ciutadans competents i útils per a
la societat. I és per això que la nostra visió és la de ser un centre de
convivència, aprenentatge i treball, un centre que afavoreixi el
desenvolupament de les potencialitats de tots i cadascun dels membres de la
comunitat educativa, un centre que atengui la individualitat i la singularitat de
cadascú, un centre que formi persones compromeses amb la societat. En
definitiva, volem esdevenir una bona opció educativa a la zona.

I passem ara als cinc objectius clau que ens marquem a quatre anys vista.

3. OBJECTIUS A ASSOLIR

Els objectius que ens proposem assolir d’aquí a quatre anys són els objectius
que s’inclouran dins del desplegament del Pla d’Autonomia (PAC 09) més
d’altres específics del nostre centre.

4.1.Millorar els resultats acadèmics

4.2. Millorar la cohesió social
4.3.Revisar i actualitzar el Projecte Educatiu de Centre
4.4.Millorar les actuals infraestructures i fer el traspàs al nou edifici
4.5.Millorar la imatge i la projecció externa de l’Institut

DESPLEGAMENT

4.1. MILLORAR ELS RESULTATS ACADÈMICS

ESTRATÈGIES
- Millora dels hàbits de treball i convivència
- Aplicació de les noves tecnologies i metodologies en les activitats d’ensenyament-
aprenentatge
ACTUACIONS RECURSOS AVALUACIÓ
Programar per
competències i elaborar
Formació del professorat Coordinació Pedagògica
uns objectius mínims
d’etapa comuns

22
Vetllar per la puntualitat Direcció PDA
Adequar les optatives al
Departaments Memòria anual
perfil del nostre alumnat
Consolidar criteris comuns
Coordinadora de batxillerat
d’avaluació del treball de Memòria anual
i equip docent
recerca
Unificar criteris de
programacions i
Equips docents cicles Memòria anual
disciplinaris als cicles
formatius
Reorganitzar la diversitat CAD, equips docents i
Actes d’avaluació
del centre caps de departament
Consolidar el projecte de
Memòria anual, actes
diversificació curricular Tutors d’Aula Vida
d’avaluació i PDA
Aula Vida
Mantenir el projecte de
Memòria anual, actes
diversificació curricular Tutor Ametista
d’avaluació i PDA
AMETISTA
Dinamitzar el projecte de
Memòria anual, actes
diversificació curricular Tutors Projecte Acció
d’avaluació i PDA
Projecte Acció
Consolidar el projecte
Comunitat Educativa Informes individualitzats
ETHOS
Dinamitzar les reunions,
afavorint el treball
Bons coordinadors Actes
interdepartamental, dels
equips docents
Formar el claustre en les
Curs de formació Memòria anual
TIC-TAC
Adequar les aules a les
Econòmics Memòria anual
noves tecnologies
Mantenir els Tallers
Pla Educatiu d’Entorn Coordinació pedagògica
d’Estudi Assistit
Diversificar els recursos
d’aula i unificar criteris Professorat/ coordinacions Coordinació pedagògica
metodològics
Fomentar la lectura
Departaments Proves de nivell
comprensiva

23
4.2. MILLORAR LA COHESIÓ SOCIAL
ESTRATÈGIES
- Motivació de l’alumnat i reducció de l’absentisme escolar
- Creació de sentiment de pertinença al grup
ACTUACIONS RECURSOS AVALUACIÓ
Formar el claustre en
tècniques de gestió de Curs de formació Memòria anual i PDA
l’aula
Coordinador, equip de
Dinamitzar el projecte de
mediadors, projecte de Memòria anual i PDA
mediació
convivència i RRI
Dinamitzar el pati i crear
Monitoratge, econòmic Enquesta pares i alumnes
una ludoteca
Impulsar les activitats de
Alumnes-monitors Memòria anual
l’AEE
Consolidar el nou PAT Tutors, PAT Coordinació pedagògica
Rendibilitzar l’aula
Dotació aula d’acollida Memòria anual
d’acollida
Dinamitzar el consell de
Direcció Actes
delegats
Dinamitzar la comissió de
Comissió Memòria anual
festes
Engegar el projecte
Responsables Memòria anual
d’intercanvis culturals
Contractar vetlladors i TIS Econòmics PDA, memòria anual
Consolidar les activitats
Ajuntament Memòria anual
del PEE (Xarxa, AMIC)
Implicar les famílies Tutors, Direcció Enquesta de satisfacció
Mantenir reunions
Direcció Actes de les reunions
periòdiques amb l’AMPA
Gestionar adequadament Coordinació
Fulls d’incidències
les emocions pedagògica/tutors

4.3. REVISAR I ACTUALITZAR EL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

ESTRATÈGIES

24
- Creació de grups de treball que actualitzin els plans que conformen un PEC
ACTUACIONS RECURSOS AVALUACIÓ
Crear el Pla de
Professorat Consell Escolar
Convivència de Centre
Revisar el RRI Comissió Consell Escolar
Actualitzar el Projecte CLIC i caps de
Consell Escolar
Lingüístic departament de llengües
Revisar el PAT Tutors Coordinació Pedagògica
Actualitzar el PEC Comissions Consell Escolar

4.4. MILLORAR LES ACTUALS INFRASTRUCTURES I FER EL TRASPÀS

AL NOU EDIFICI
ESTRATÈGIES
- Col·laboració amb Serveis Territorials, Ajuntament i amb la resta de centres públics
del municipi.
- Gestió eficient dels recursos econòmics del centre.
ACTUACIONS RECURSOS AVALUACIÓ
Canviar les portes Econòmics Memòria anual
Millorar les instal·lacions
Econòmics Memòria anual
elèctriques
Canviar pissarres Econòmics Memòria anual
Condicionar el pati Econòmics Memòria anual
Vetllar per la construcció
Direcció Consell Escolar
del nou edifici
Distribuir la partida
Econòmics Consell Escolar
econòmica equitativament

4.5. MILLORAR LA IMATGE I LA PROJECCIÓ EXTERNA DE L’INSTITUT

ESTRATÈGIES
-creació de diferents comissions.
ACTUACIONS RECURSOS AVALUACIÓ
Dinamitzar la Web Comissió TIC Memòria anual

25
Full informatiu Comissió informativa Enquesta de satisfacció
Col·laborar amb l’AMPA
per tal de crear una escola Direcció Consell Escolar
de pares
Participar en premis a
nivell comarcal i nacional
de treballs de recerca, Comissions i
concursos literaris i departaments, Consell Escolar
d’altres, olimpíades de coordinació de BAT
física i matemàtiques,
premis al millor blog, etc...
Organitzar i participar en AEE/ Pla Català de
Memòria anual
jornades esportives l’Esport a l’escola
Organitzar jornades de
cohesió de la comunitat Econòmics i humans Memòria anual
educativa
Crear un acord/protocol
d’actuació entre mossos,
Equip directiu Memòria anual
policia local, serveis
socials i l’institut

5. LÍNIES D’ACTUACIÓ

En els quadres anteriors especifiquem les línies a seguir i els recursos

necessaris per tal d’assolir els cinc objectius que ens hem proposat. Volem,
però, exposar aquestes línies d’actuació en allò que nosaltres anomenem els
triangles de l’Institut. És una manera gràfica d’organitzar les línies d’actuació
en tres grans àmbits. Són triangles que donen coherència a la visió de ser un
centre de convivència, aprenentatge i treball, sent aquest el principal triangle
que mai no hem d’oblidar.

5.1. Àmbit pedagògic/metodològic

En aquest àmbit trobem triangles que afavoreixen tant la millora del rendiment
acadèmic com la cohesió social. Aquests són:

26
 RESPECTE AMETISTA

PUNTUALITAT TREBALL P.ACCIÓ AULA VIDA

MEDIACIÓ PEE

ETHOS AMIC PCEE FESTES

INTERCANVIS

HORT WEB

RÀDIO REVISTA PDA TIC

5.2. Àmbit organitzatiu

EQUIP DIRECTIU CAD

27
 CLAUSTRE C.ESCOLAR C.DEP E.DOCENTS

C.ESCOLAR C.PEDAGÒGICA

C.DELEGATS AMPA PRIMÀRIA/SEC COMISSIÓ

ESCOLARIT.

ORIENTACIÓ EDUCATIVA E.DIR

EAP C. SOCIAL CRP FORMACIÓ

CLAUSTRE

SECRETARIA INSTITUT

PAS C.COMARCAL MOSSOS/POLICIA S.SOCIALS

5.3. Àmbit de la gestió de recursos

SECRETARIA IES

28
C.ECONÒMICA C.ESCOLAR SSTT AJUNTAMENT

SSTT

CME CE-INSTITUT

6. PROCÉS D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE

A més a més dels indicadors d’avaluació esmentats a l’apartat quatre i dels

indicadors que s’especificaran de forma concreta per a cada activitat en el
mapa estratègic que el nostre claustre està confegint per a la implantació del
Pla d’Autonomia de centre (PAC 09), el nostre equip directiu elaborarà una
enquesta específica per a cada sector de la comunitat educativa a fi i
efecte de poder avaluar la nostra gestió. S’elaborarà un informe sobre el grau
de compliment dels objectius i es presentarà a final de curs al Consell Escolar.
Aquesta valoració serà el punt de partida de la Programació Anual del curs
següent.

Pel que fa a l’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge,

disposarem del recull estadístic dels resultats de tot l’alumnat. Aquestes
dades serviran de punt de partida per a noves estratègies metodològiques.
Disposarem també dels resultats de la selectivitat i de les proves
diagnòstiques de 3r d’ESO.

Finalment, pel que fa a l’avaluació de la participació de la comunitat educativa i

el clima de convivència del centre, a més a més del recull estadístic sobre
conflictes (PDA, informes disciplinaris i expedients) mantindrem un diàleg
periòdic (com a mínim trimestral) amb els representants del Consell de
delegats i els representants de l’AMPA, per tal de copsar el seu grau de
satisfacció sobre alguns aspectes concrets.

29
Entenem l’avaluació com un mecanisme que ens ha de servir per millorar en la
qualitat educativa del nostre institut, l’Institut Baix Montseny, el nostre institut.

7. CONCLUSIÓ

Aquest projecte de direcció que us hem presentat és un repte, no només per a

nosaltres com a equip directiu, sinó que voldríem que esdevingués la llavor
d’una manera de fer conjunta, d’un estil educatiu que ens distingís i ens
singularitzés com a centre i ens permetés gestionar la gran complexitat
educativa que la societat actual ens planteja i així poder fer front comú a les
necessitats reals dels joves que cada dia passen per les nostres aules.

I és que nosaltres entenem que un centre educatiu és un espai de

desenvolupament humà on les programacions, els currículumns i els protocols
no tenen cap sentit si no són amb la finalitat de millorar-nos com a persones i
com a comunitat.

“El temps és brasa,

flama que ens il·lumina
per transformar-nos”

Teresa Borotau

30