Mate Mati Ques 5e Reforç

5
REFOR I AMPLIACI
PRIMRIA
Matemtiques
Fitxes de refor
Fitxa 1
Fitxa 2
Fitxa 3
Fitxa 4
Fitxa 5
Fitxa 6
Fitxa 7
Fitxa 8
Fitxa 9
Fitxa 10
Fitxa 11
Fitxa 12
Fitxa 13
Fitxa 14
Fitxa 15
Fitxa 16
Fitxa 17
Fitxa 18
Fitxa 19
Fitxa 20
Fitxa 21
Fitxa 22
Fitxa 23
Fitxa 24
Fitxa 25
Fitxa 26
Fitxa 27
Fitxa 28
Fitxa 29
Fitxa 30
Fitxa 31
Fitxa 32
Fitxa 33
Fitxa 34
Fitxa 35
Fitxa 36
Fitxa 37
Fitxa 38
Fitxa 39
Fitxa 40
Els nombres de set xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Els nombres de ms de set xifres . . . . . . . . . . . . . .
Els nombres romans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Multiplicaci per nombres de dues o ms xifres .
Propietat distributiva de la multiplicaci. . . . . . . . .
Operacions combinades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Estimacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Divisor de dues xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Divisor de tres xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Canvis en els termes duna divisi . . . . . . . . . . . . .
Problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fraccions: termes, lectura i escriptura . . . . . . . . . .
Fracci dun nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La fracci com a repartiment. . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comparaci de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comparaci de fraccions amb la unitat. . . . . . . . .
Suma de fraccions amb denominador igual. . . . .
Resta de fraccions amb denominador igual . . . . .
Fraccions equivalents a un nombre natural . . . . .
Fraccions equivalents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitats decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Nombres decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comparaci de nombres decimals . . . . . . . . . . . .
Fraccions decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Percentatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Problemes de percentatges . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Suma de nombres decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Resta de nombres decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Multiplicaci dun decimal per un natural . . . . . . .
Divisi per la unitat seguida de zeros . . . . . . . . . .
Problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mesura dangles. Angles plans i complets . . . . . . .
Traat dangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Angles consecutius i adjacents . . . . . . . . . . . . . . . .
Angles i girs de 90 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mediatriu dun segment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bisectriu dun angle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Classificaci de polgons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Polgons regulars i irregulars . . . . . . . . . . . . . . . . .
Circumferncia i cercle: elements . . . . . . . . . . . . . .
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Fitxa 41
Fitxa 42
Fitxa 43
Fitxa 44
Fitxa 45
Fitxa 46
Fitxa 47
Fitxa 48
Fitxa 49
Fitxa 50
Fitxa 51
Fitxa 52
Fitxa 53
Fitxa 54
Fitxa 55
Fitxa 56
Fitxa 57
Fitxa 58
Fitxa 59
Fitxa 60
Fitxa 61
Fitxa 62
Fitxa 63
Fitxa 64
Classificaci de triangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Classificaci de quadrilters i parallelograms . . .
Simetria i translaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Semblana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mltiples del metre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Submltiples del metre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Relacions entre les unitats de longitud. . . . . . . . . .
Mltiples del litre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Submltiples del litre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Relacions entre les unitats de capacitat . . . . . . . . .
Mltiples del gram . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Submltiples del gram . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Relacions entre les unitats de massa . . . . . . . . . . .
Problemes amb unitats de mesura . . . . . . . . . . . .
rea duna figura amb un quadrat unitat . . . . . . .
Unitats de superfcie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Lrea del quadrat i del rectangle . . . . . . . . . . . . . .
Lrea de figures compostes . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El rellotge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Hores, minuts i segons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Problemes amb doblers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ms probable i menys probable . . . . . . . . . . . . . .
Probabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Fitxes dampliaci
Fitxa 1
Fitxa 2
Fitxa 3
Fitxa 4
Fitxa 5
Fitxa 6
Fitxa 7
Fitxa 8
Fitxa 9
Fitxa 10
Fitxa 11
Fitxa 12
Fitxa 13
Fitxa 14
Fitxa 15
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Refor i ampliaci Matemtiques 5 s una obra collectiva

concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria
Illes Balears/Santillana Educacin, S.L., sota la direcci
dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao
i Miquel Vives Madrigal.
Hi han intervengut:
Illustraci: Jorge Salas
Correcci: Gabriel Colom
Edici: Miquel Vives Madrigal
2009 by Illes BalearsSantillana Educacin, S. L.

Gremi de Teixidors, 26, local 13, 1r. 07009 Palma
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 128755
Depsit legal:
Es prohibeix, llevat dexcepci prevista per la llei, qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra
sense lautoritzaci dels titulars de la propietat intellectual. Contactau amb
CEDRO (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org), si necessitau fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra.
Refor
Els nombres de set xifres
Nom
Data
Recorda
Els nombres de set xifres estan composts per unitats de mili, centenes de
miler, desenes de miler, unitats de miler, centenes, desenes i unitats.
1. Encercla en cada cas el nombre que sindica.

Un mili
1.000.000
10.000
100.000
Tres milions dos-cents mil
3.020.000
32.000
3.200.000
Cinc milions cent cinquanta mil
5.150.000
515.000
5.000.150
Nou milions noranta-nou mil
9.990.000
990.000
9.099.000
2. Escriu com es llegeixen els nombres segents.
3.000.000
7.500.032
4.070.125
6.008.295
3. Escriu amb xifres.
Dos milions quatre-cents cinc mil cent u
Cinc milions set mil tres-cents noranta-nou
Vuit milions noranta mil nou-cents noranta-nou
Nou milions cent
4. Escriu la descomposici i com es llegeix.

8.905.890
8 U. de mili 1
8.000.000
Es llegeix:
CM 1
DM 1
1
UM 1
1
C1
D1
2009 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.
Refor
Els nombres de ms de set xifres
Nom
Data
Recorda
Un nombre de vuit xifres est compost per desenes de mili, unitats

de mili, centenes de miler, desenes de miler, unitats de miler, centenes,
desenes i unitats.
Un nombre de nou xifres est compost per centenes de mili, desenes de

mili, unitats de mili, centenes de miler, desenes de miler, unitats de miler,
centenes, desenes i unitats.
1. Llegeix i encercla els nombres.

Groc
Nou-cents cinquanta milions noranta-cinc mil.
Verd
Setanta-nou milions noranta-nou.
Blau
Dotze milions dos-cents dos.
12.000.202
79.000.099
950.095.000
12.202.002
950.950.000
2. Escriu amb xifres.
Quaranta milions quatre-cents quatre mil quatre-cents
Sis-cents nou milions cinc-cents mil quaranta
Noranta milions set-cents trenta mil vuit-cents vuitanta
3. Completa la descomposici de cada nombre i escriu com es llegeix.

58.150.201
5 D. de mili 1 8 U. de mili 1
50.000.000 1
Es llegeix:
707.909.087
C. de mili 1
Es llegeix:
Refor
Els nombres romans
Nom
Data
Recorda
Per escriure amb nombres romans sutilitzen aquestes set lletres majscules.
Cada lletra t un valor numric.
I
10
50
100
500
1.000
1. Aplica la regla que sindica i escriu el valor de cada nombre.

Regla de la suma
Una lletra collocada a la dreta
duna altra digual o major valor
li suma a aquesta el seu valor.
XXVI
LV
CLXII
DCCXV
Regla de la resta
Les lletres I, X o C escrites a
lesquerra de cada una de les dues
lletres de major valor que li segueixen
li resten a aquesta el seu valor.
MLIV
CDXIII
XCI
MCCXIX
Regla de la multiplicaci
Una ratlla escrita damunt duna
o diverses lletres multiplica per
1.000 el seu valor.
IV
IXD
CDL
XVICI
2. Escriu en nombres romans.
75
618
5.527
26
524
4.900
47
603
7.701
98
960
15.028
59
409
11.953
Refor
Multiplicaci per nombres de dues o ms xifres
Nom
Data
Recorda
Per calcular la multiplicaci 1.427 3 194, segueix aquests passos:

1r Multiplica 1.427 3 4.
1427
3194
2n Multiplica 1.427 3 9 i colloca aquest producte

deixant un lloc a la dreta.
5708
128438
1142708
3r Multiplica 1.427 3 1 i colloca aquest producte

deixant un lloc a la dreta.
276838
4t Suma els productes obtinguts.
1. Calcula les multiplicacions.

277
3437
3527
3164
46813
3 528
2. Colloca els nombres i calcula.

Has de tenir en compte que un dels factors s un nombre acabat en zero.
3.542 3 890
7.619 3 230

Has de tenir en compte que un dels factors s un nombre amb un zero intermedi.
12.564 3 406
26.417 3 604
Refor
Propietat distributiva de la multiplicaci
Nom
Data
Recorda
Propietat distributiva de la multiplicaci respecte de la suma.

Per multiplicar una suma per un nombre, es pot multiplicar
cada sumand pel nombre i sumar els productes obtinguts.
2 3 (5 1 8) 5 2 3 5 1 2 3 8 5 10 1 16 5 26
Propietat distributiva de la multiplicaci respecte de la resta.

Per multiplicar una resta per un nombre, es pot multiplicar
cada terme pel nombre i restar els productes obtinguts.
3 3 (7 2 4) 5 3 3 7 2 3 3 4 5 21 2 12 5 9
1. Aplica la propietat distributiva de la multiplicaci respecte de la suma i completa.
4 3 (3 1 7) 5
3 3 (5 1 8) 5
6 3 (4 1 9) 5
7 3 (2 1 6) 5
9 3 (8 1 3) 5
2. Aplica la propietat distributiva de la multiplicaci respecte de la resta i completa.
3 3 (5 2 4) 5
5 3 (8 2 3) 5
7 3 (7 2 6) 5
9 3 (9 2 2) 5
8 3 (6 2 5) 5
3. Completa amb els nombres i signes que hi falten i calcula el resultat.
43(
1 3) 5
3 (5 1 6) 5
7 3 (8
53(
3) 5
2 4) 5
3 2 1 4 3
3 5
3
3 9
3 3 6 5
3 3 5
2
5
4 5
7
Refor
Operacions combinades
Nom
Data
Recorda
En les operacions combinades sense parntesis, primer es resolen

les multiplicacions i desprs les sumes i les restes, en lordre
en qu es presenten.
En les operacions combinades amb parntesis, en primer lloc es resolen

les operacions que estan dins el parntesi; desprs, les multiplicacions,
i, finalment, les sumes i les restes.
1. Calcula les operacions combinades sense parntesis.
72516
53722
91734
2. Calcula les operacions combinades amb parntesis.

6 1 (1 1 4)
(7 2 5) 3 3
5 3 (8 2 5)
3. Calcula.
319245
11 2 7 1 8 5
7 1 (3 1 3) 5
35 2 (10 2 7) 5
518325
6 3 6 1 10 5
12 2 6 1 7 5
5 1 (13 2 8) 5
4. Fixat en aquests clculs i escriu de manera correcta els que estan mal resolts.
72213572552
9 2 (7 1 2) 5 9 2 5 5 4
6 1 4 3 5 5 10 3 5 5 50
3 3 (8 2 3) 5 24 2 3 5 21
Refor
Estimacions
Nom
Data
Recorda
Per estimar sumes saproximen els sumands i, desprs, se sumen.
Per estimar restes saproximen el minuend i el subtrahend

i, desprs, es resten.
Per estimar productes saproxima un dels factors i, desprs,

es multiplica per laltre factor.
1. Estima aproximant com sindica.

A les centenes
3510
15102
6743
22678
5066
A les unitats de miler
45090
198586
67223
244921
3674
2. Llegeix i calcula.
En una granja produeixen 2.450 litres
de llet diriament. Sen venen 1.789 litres i la resta sutilitza per fer formatge.
Quants de litres se nutilitzen aproximadament per fer formatge?
Per preparar una truita de patates,

al restaurant LOlleta utilitzen 5 ous.
Quants dous necessiten aproximadament per preparar 356 truites?
Refor
Divisor de dues xifres
Nom
Data
Recorda
Quan les dues primeres xifres del dividend formen un nombre major
o igual que el divisor, sagafen les dues primeres xifres del dividend
per comenar a dividir.
Quan les dues primeres xifres del dividend formen un nombre menor
que el divisor, sagafen les tres primeres xifres del dividend per
comenar a dividir.
10
7.104 : 32
4.325 : 27
9.136 : 42
5.640 : 15
3.216 : 48
6.054 : 63
4.287 : 76
3.772 : 92
Refor
Divisor de tres xifres
Nom
Data
Recorda
Quan el divisor t tres xifres,

sagafen les tres primeres xifres
del dividend per comenar
a dividir.
58969 324
2656
182
0649
001

23.874 : 213
89.665 : 512
71.534 : 624
58.462 : 158
91.468 : 457
32.247 : 246
66.465 : 315
95.392 : 739
11
Refor
10
Canvis en els termes duna divisi
Nom
Data
Recorda
Si el dividend i el divisor duna divisi es multipliquen o es divideixen

pel mateix nombre, el quocient no varia, per el residu queda
multiplicat o dividit per aquest nombre.
1. Calcula i contesta.
52 24
Ha variat el quocient?
Ha variat el residu? Com ha variat?
327 18
Divideix entre 3
el dividend i el divisor.
428 24
Multiplica per 4
625 45
12
Multiplica per 2
Divideix entre 5
Refor
11
Problemes
Nom
Data
Recorda
Les passes per resoldre un problema sn les segents:
Comprendre lenunciat i la pregunta que shi planteja.

Pensar quines operacions shan de fer.
Realitzar les operacions.
Comprovar que la resposta s correcta.
1. Resol els problemes segents.
Dun depsit que t 300 litres doli, se nha tret loli necessari per omplir
18 garrafes de 5 litres cada una. Quant doli queda en el depsit?
Soluci:
En una fbrica de llepolies hi ha 16.864 xiclets que han dempaquetar

en bosses de 124 xiclets cada una. Quantes bosses necessiten?
Soluci:
Per comprar un cotxe, en Llus paga 5.833 dentrada i 36 quotes de 171

cada una. Quant val el cotxe?
Soluci:
13
Refor
12
Fraccions: termes, lectura i escriptura
Nom
Data
Recorda
Els termes duna fracci sn el numerador i el denominador:

El denominador indica el nombre de parts iguals en qu es divideix
la unitat.
El numerador indica el nombre de parts iguals que sagafen
de la unitat.
Per llegir una fracci de denominador major que 10, primer sha de dir
el nom del numerador i, desprs, el nom del denominador i safegeix
a aquest darrer la terminaci -/-ens.
1. Observa i contesta.
Quina fracci representen els quadrats grisos?
Quin s el numerador daquesta fracci?
Qu indica el numerador?
Quin s el denominador daquesta fracci?
Qu indica el denominador?
2. Escriu la fracci que representa la part pintada de cada figura.
3. Pinta en cada figura la fracci que sindica. Desprs, escriu com

es llegeix cada fracci
6
16
10
24
sis setzens
7
18
14
15
27
Refor
13
Fracci dun nombre
Nom
Data
Recorda
Per calcular la fracci dun nombre, se segueixen aquests passos:

1r Multiplicar el nombre pel numerador.
2n Dividir el resultat obtingut entre el denominador.
Per exemple:
4
6
de 36
36 3 4 5 144
144 : 6 5 24
1. Calcula.
de 12
de 24
de 18
de 36
de 42
3
4
4
6
2
9
5
7
2. Llegeix i resol.
En Pau t una collecci de 80 cromos.
Dos cinquens dels cromos
sn de plantes. Quants de cromos
de plantes t en Pau?
En la classe de nElena hi ha
30 alumnes. Tres cinquens dels alumnes
fan nataci. Quants dalumnes en fan?
Na Paula ha comprat un ram de 72 flors.

Cinc vuitens de les flors sn roses i la
resta, assutzenes. Quantes flors de cada
classe t el ram de na Paula?
15
Refor
14
La fracci com a repartiment
Nom
Data
Recorda
La fracci s una forma dindicar una divisi, en qu el numerador

s el dividend i el denominador s el divisor.
3
Per exemple:
c 3:4
4
1. Fes un dibuix i escriu la fracci que li correspongui a cada persona.
Reparteix en parts iguals 3 pastissos

entre 4 persones.
A cada una, li corresponen

pasts.
Reparteix en parts iguals 6 rosques

entre 8 persones.

de rosca.
16
Reparteix en parts iguals 2 panades

entre 6 persones.

panada.
de
Reparteix en parts iguals 5 pizzes

entre 8 persones.

pizza.
de
Reparteix en parts iguals 4 flams entre

5 persones.

de flam.
de
Reparteix en parts iguals 14 coques

entre 20 persones.

de coca.
Refor
15
Comparaci de fraccions
Nom
Data
Recorda
Quan dues o ms fraccions tenen el denominador igual, s major

5
3
la que t el numerador major. Per exemple:
>
7
7
Quan dues o ms fraccions tenen el numerador igual, s major

11
11
la que t el denominador menor. Per exemple:
>
4
9
1. En primer lloc, escriu la fracci que representa la part pintada de cada figura.
Desprs, compara i completa.
>
2. En primer lloc, escriu la fracci que representa la part de cada color.

Desprs, compara i completa.
<
3. Escriu el signe < o > segons correspongui.

6
12
14
24
16
23
27
27
27
14
34
34
36
23
15
11
17
25
17
Refor
16
Comparaci de fraccions amb la unitat
Nom
Data
Recorda
Una fracci s igual a la unitat si el seu numerador i el seu denominador

3
sn iguals. Per exemple:
51
3
Una fracci s menor que la unitat si el numerador s menor

3
que el denominador. Per exemple:
<1
5
Una fracci s major que la unitat si el numerador s major

6
que el denominador. Per exemple:
>1
3
1. Escriu la fracci que representa la part pintada. Desprs, compara-la amb la unitat.
2. Representa cada fracci i completa.
12
12
10
12
12
12
12
10
10
3. Compara i escriu el signe corresponent.

2
4
7
9
18
15
15
14
10
6
12
14
9
9
Refor
17
Suma de fraccions amb denominador igual
Nom
Data
Recorda
Per sumar dues o ms fraccions de denominador igual, se sumen

els numeradors i es deixa el mateix denominador.
1. Completa i calcula la fracci que representa la part pintada de cada figura.
4
8
c
1
2. Calcula.
10
4
6
9
2
4
7
9
9
11
2
8
15
11
23
8
17
8
6
17
3
8
12
17
3. Llegeix i resol.
En Toni ha plantat nou quinzenes

parts de lhort amb tomtigues i tres
quinzenes parts amb pebres. Quina
fracci de lhort ha plantat en total?
19
Refor
18
Resta de fraccions amb denominador igual
Nom
Data
Recorda
Per restar dues fraccions amb denominador igual, es resten els numeradors
i es deixa el mateix denominador.
1. Pinta, retxa i calcula amb una resta.

5
8
5
8
3
8
2
9
2. Calcula.
6
7
9
10
3
7
3
10
12
15
27
31
9
15
15
31
16
28
16
20
13
28
5
20
3. Completa amb el nombre que falta.

11
15
17
15
10
17
19
15
23
5
17
36
23
23
36
12
27
23
44
7
36
51
44
28
51
9
44
27
51
4. Llegeix i resol.
Aquest mat en Llus ha comprat
tres quarts de quilo de formatge i na
Marta nha comprat un quart de quilo
menys que en Llus. Quina quantitat
de formatge ha comprat na Marta?
20
Refor
19
Fraccions equivalents a un nombre natural
Nom
Data
Recorda
Una fracci s equivalent a un nombre natural quan, en dividir

el numerador entre el denominador de la divisi s exacta. Aquest nombre
18
natural s el quocient de la divisi. Per exemple:
5 18 : 6 5 3
6
1. Calcula el nombre natural equivalent a cada fracci.

15
5
96
7
72
63
5 15 : 5 5
81
9
115
5
2. En cada cas, encercla les fraccions que sn equivalents a un nombre natural.
75
93
110
68
4
84
14
91
6
96
117
65
3. Calcula el nombre natural equivalent a cada fracci.
Vint-i-quatre teros
Trenta cinquens
Setanta-dos sisens
Noranta-sis quarts
4. Observa. Desprs, contesta.
Mel
18
6
de kg
Quin producte pesa 2 quilos?
Quin producte pesa 3 quilos?
Patates
25
5
de kg
Taronges
4
2
de kg
21
Refor
20
Fraccions equivalents
Nom
Data
Recorda
Dues fraccions o ms sn equivalents quan representen la mateixa

part de la unitat.
Per comprovar si dues fraccions sn equivalents, es multipliquen

els seus termes en creu. Si els productes obtinguts sn iguals,
les fraccions sn equivalents.
4
8
16
32
4 3 32 5 128
8 3 16 5 128
1. Escriu la fracci que representa la part pintada de cada figura.

Desprs, completa.
1
4
8
sn equivalents perqu 1 3 8 5 8 i 4 3 2 5 8.
i
equivalents perqu
i
equivalents perqu
i
equivalents perqu
2. Calcula tres fraccions equivalents a cada fracci.
3
10
2
7
9
12
22
c
c
c
Refor
21
Unitats decimals
Nom
Data
Recorda
La dcima, la centsima i la millsima sn unitats decimals.

1 unitat 5 10 dcimes 5 100 centsimes 5 1.000 millsimes
1. Completa.
1 unitat 5
dcimes 5
centsimes 5
millsimes
3 unitats 5
dcimes 5
centsimes 5
millsimes
6 unitats 5
dcimes 5
centsimes 5
millsimes
9 unitats 5
dcimes 5
centsimes 5
millsimes
2. Expressa en la unitat decimal que sindica en cada cas.
En dcimes
En centsimes
En millsimes
2 unitats i 6 dcimes 5 20 1 6 5
5 unitats i 31 dcimes 5
7 unitats i 12 dcimes 5
9 unitats i 15 centsimes 5
4 unitats i 36 millsimes 5
dcimes
centsimes
millsimes
3. Escriu en forma de fracci i en forma decimal.

9
dcimes
Forma
de fracci
Forma
decimal
5
centsimes
6
millsimes
3
dcimes
4
centsimes
8
millsimes
9
10
0,9
4. Escriu en forma de fracci i en forma decimal.
30 dcimes
14 centsimes
19 millsimes
23
Refor
22
Nombres decimals
Nom
Data
Recorda
Un nombre decimal t dues parts:
La part entera, a lesquerra de la coma
La part decimal, a la dreta de la coma
c 5,23
c 5,23
1. En cada nombre, encercla de vermell la part entera i de blau la part decimal.

2,34
12,5
4,08
45,123
6,099
13,098
2. Completa la descomposici dels nombres segents.

406,04
17,8
3,724
Part entera
C
Part decimal
3. Escriu com es llegeix cada nombre.
24,6
20,86
2,437
132,9
103,09
5,096
24 coma 6 o 24 unitats i 6 dcimes.
4. Escriu els nombres decimals segents.
24
9 unitats i 5 dcimes
7 coma 63
53 unitats i 5 millsimes
18 coma 015
12 unitats i 5 centsimes
403 coma 1
Refor
23
Comparaci de nombres decimals
Nom
Data
Recorda
En comparar nombres decimals, primer es comparen les parts enteres.

Si sn iguals, es comparen successivament les dcimes, les centsimes...
1. Escriu el signe > o < segons correspongui.
23,5
23,7
18,62
18,23
47,025
47,125
15,3
15,49
21,32
21,321
64,153
64,15
32,09
32,1
47,008
47,009
56,05
56,005
2. En cada requadre, encercla el nombre major.
2,14
3,01
2,16
3,11
2,162
9,102
8,018
9,012
8,028
8,008
3,12
9,02
3. Ordena els segents nombres decimals.

De major a menor
De menor a major
64,2
0,642
11,138
11,143
4,62
6,42
11,13
11,142
11,108
6,24
4. En cada cas, escriu tres nombres.
Majors que 12,8 la part entera dels quals sigui 12.
Menors que 23,92 la part entera dels quals sigui 23. c
Majors que 27,829 i menors que 27,86.
Menors que 13,1 i majors que 13,06.
25
Refor
24
Fraccions decimals
Nom
Data
Recorda
Les fraccions decimals sn les fraccions que tenen de denominador la unitat

seguida de zeros: 10, 100, 1.000...
1. Encercla les fraccions decimals.

3
16
100
1.000
10.000
2. Escriu el nombre decimal que correspon a cada fracci decimal.

Fracci
decimal
Nombre
decimal
Fracci
decimal
Nombre
decimal
Fracci
decimal
3.333
4.230
801
1.000
333
100
423
10
801
1.000
33
100
42
100
4
100
100
801
1.000
3
1.000
Nombre
decimal
1.000
8.001
100
3. Completa.
Centsimes
Fracci
decimal
Nombre
decimal
Millsimes
27 centsimes
54 millsimes
275 centsimes
548 millsimes
2.756 centsimes
5.485 millsimes
690 centsimes
305 millsimes
6.901 centsimes
3.505 millsimes
Fracci
decimal
Nombre
decimal
4. Completa la srie.
26
Nombre
decimal
1.390
Fracci
decimal
13.900
139
13,9
1,39
10
Refor
25
Percentatges
Nom
Data
Recorda
Un percentatge s una fracci que t com a denominador 100.
1. Completa el percentatge que hi ha pintat de cada color.
60
100
5 60 % c 60 per cent.
5
2. Escriu cada fracci en forma de percentatge.

34
100
28
100
47
100
75
100
3. Escriu els percentatges en forma de fracci.
12 % 5
38 % 5
81 % 5
23 % 5
64 % 5
96 % 5
4. Completa la graella.
10 %
Percentatge
Lectura
10 per cent
Fracci
63 per cent
10
14
100
100
0,1
Nombre decimal
Significat
27 %
10 de cada 100
27
Refor
26
Problemes de percentatges
Nom
Data
Recorda
Per calcular el percentatge dun nombre es multiplica aquest nombre

pel tant per cent i es divideix entre 100.
10 3 120
5 12
Per exemple: el 10 % de 120 5
100
1. Llegeix i resol.
En un cmping hi ha 800 persones.

El 30 % sn infants. Quants dinfants
hi ha al cmping?
A lescola de na Marta hi ha
400 alumnes. El 18 % dels alumnes
estudien informtica. Quants
dalumnes estudien informtica?
En un parc hi ha 200 arbres.

El 35 % dels arbres sn pins
i la resta sn polls. Quants de polls
hi ha al parc?
NAlcia ha comprat un rentaplats que

li ha costat 564 i un forn que li
ha costat 636 . En pagar li han fet
un descompte del 12 %. Quant ha hagut
de pagar en total?
28
Refor
27
Suma de nombres decimals
Nom
Data
Recorda
Per sumar nombres decimals, es colloquen de manera que coincidesquin

en la mateixa columna les xifres del mateix ordre. Desprs, se sumen
com si fossin nombres naturals i es colloca una coma en el resultat
davall de la columna de les comes.
1. Calcula.
3,87 1 12,09
218,7 1 5,136
DUdc
3, 8 7
1 1 2, 0 9
34,8 1 234,08
378,9 1 258,793
385,108 1 2.304,6
18,23 1 694,547
23,28 1 5,123 1 342,7
32,7 1 0,967 1 574,02
29
Refor
28
Resta de nombres decimals
Nom
Data
Recorda
Per restar nombres decimals, es colloquen de manera que coincidesquin

en la mateixa columna les xifres del mateix ordre i safegeixen zeros
si s necessari. Desprs, es resten com si fossin nombres naturals
i es colloca una coma en el resultat davall de la columna de les comes.
1. Calcula.
67,3 2 56,52
325,46 2 6,247
DUdc
6 7, 3 0
2 5 6, 5 2
30
45,8 2 4,08
156,6 2 107,75
86,73 2 3,096
60,02 2 27,204
963,28 2 45,6
409,238 2 324,23
Refor
29
Multiplicaci dun decimal per un natural
Nom
Data
Recorda
Per multiplicar un nombre decimal per un de natural,

es multipliquen com si fossin nombres naturals i en el resultat
se separen, amb una coma, a partir de la dreta, tantes xifres
decimals com tengui el nombre decimal.
4,6 4
33 6
2784
13928
1 6 7,0 4
1. Calcula.
6,7 3 6
1,8 3 32
92,45 3 64
1,06 3 43
83,48 3 307
36,423 3 729
8,57 3 354
0,17 3 604
31
Refor
30
Divisi per la unitat seguida de zeros
Nom
Data
Recorda
Per dividir un nombre per la unitat seguida de zeros, se separen

amb una coma a partir de la dreta tantes xifres decimals com
zeros segueixen a la unitat. Si s necessari, shi afegeixen zeros.
1. Calcula.
5 : 10 5
6 : 100 5
3 : 1.000 5
8 : 10 5
19 : 100 5
54 : 1.000 5
63 : 10 5
83 : 100 5
79 : 1.000 5
834 : 10 5
607 : 100 5
746 : 1.000 5
3.015 : 10 5
4.823 : 100 5
8.905 : 1.000 5
2. Calcula.
2,5 : 10 5
32,6 : 100 5
626,2 : 1.000 5
3,8 : 10 5
572,7 : 100 5
503,4 : 1.000 5
47,86 : 10 5
824,09 : 100 5
682,45 : 1.000 5
559,02 : 10 5
23,86 : 100 5
7.673,03 : 1.000 5
0,092 : 10 5
7,308 : 100 5
208,7 : 1.000 5
3. Completa les sries.

6.830
2.652
: 10
: 10
: 10
: 100
: 100
: 100
: 10
Un sac cont 25,5 kg darrs

i se nhan fet 10 paquets
amb un nombre de quilos igual
en cada un. Quants de quilos
t cada paquet?
32
Refor
31
Problemes
Nom
Data
Recorda
Abans de resoldre un problema:
Llegeix-lo amb atenci.

Pensa si has de fer una operaci o ms.
Escriu quines operacions has de fer.
1. Observa els preus i resol.

PREUS PER LITRE
Gasolina sper
Gasolina sense plom
Gasoil A
Gasoil B
Gasoil C
1,10
0,88
0,82
0,64
0,56
Quant valen 10 litres de gasolina

sper? I 100 litres?
Quant valen 8 litres

de gasoil A?
Quant valen 5 litres de gasoil B i 4

litres de gasoil C?
Quina s la diferncia de preu entre

la gasolina ms cara i la ms barata?
2. Resol.
Na Sara tenia un pitxer amb 2,5
litres de suc de taronja i un altre
pitxer amb 0,75 litres. Ha repartit tot el
suc en 10 tassons i els ha omplit amb
la mateixa quantitat. Quants de litres
de suc ha posat en cada tass?
33
Refor
32
Mesura dangles. Angles plans i complets
Nom
Data
Recorda
La mesura dun angle sexpressa en graus i es mesura

amb el transportador.
Un angle pla fa 180 i els seus costats estan en la mateixa recta.
Un angle complet fa 360 i els costats coincideixen.
1. Relaciona.
Angle recte
fa 180
Els costats coincideixen
Angle pla
fa 360
Els costats sn perpendiculars
Angle complet
fa 90
Els costats estan en la mateixa recta
2. Mesura cada angle amb un transportador i escriu davall quin tipus dangle s.
3. Relaciona cada nin amb el tipus dangle que ha dibuixat.

He dibuixat
un angle que fa ms de
90 i menys de 200.
34
He dibuixat
un angle que fa ms de
60 i menys de 120.
He dibuixat
langle amb la mesura
ms gran.
Refor
33
Traat dangles
Nom
Data
Recorda
Per traar un angle, segueix les instruccions:

1r Dibuixa amb un regle una semirecta amb origen en el punt A.
2n Colloca el transportador de manera que el centre coincidesqui
amb el punt A i la semirecta anterior passi per 0.
3r Cerca en el transportador la mesura de langle
que vols dibuixar, per exemple, 60, i marca una retxa.
4t Dibuixa un altra semirecta amb origen en el punt A que passi
per la retxa marcada.
1. Segueix les instruccions i dibuixa un angle de 60.
Dibuixa una semirecta.
Colloca el transportador.
Marca la mesura de langle.
Dibuixa laltre costat de langle.
2. Traa els angles segents.

A 5 50
B 5 105
C 5 127
D 5 62
E 5 30
F 5 80
35
Refor
34
Angles consecutius i adjacents
Nom
Data
Recorda
Els angles consecutius sn els que tenen en com el vrtex i un costat.
Els angles adjacents sn els angles consecutius que tenen els costats
no comuns en la mateixa recta.
1. Completa.
Els angles consecutius que tenen els costats

no comuns en la mateixa recta sanomenen
Els angles que tenen en com el vrtex

i un costat sanomenen
2. Escriu angle consecutiu o angle adjacent segons correspongui.
3. Repassa segons la clau.

vermell
Dos angles consecutius
blau
Dos angles adjacents
4. Traa dos angles adjacents i dos angles consecutius.
36
Refor
35
Angles i girs de 90
Nom
Data
Recorda
Gir de 90
Gir de 180
angle recte
angle pla
Gir de 270
Gir de 360
angle complet
1. Esbrina quina pilota veu el moix en realitzar cada gir i relaciona.

Gira 90 a la dreta.
Gira 90 a lesquerra.
Gira 180 a la dreta.
Gira 360 a la dreta.
2. Dibuixa en cada cas la posici de la palanca desprs de girar.

Gira 90
a la dreta
Gira 180
a la dreta
Gira 270
a la dreta
Gira 360
a lesquerra
37
Refor
36
Mediatriu dun segment
Nom
Data
Recorda
La mediatriu dun segment s la recta perpendicular al segment

que passa pel seu punt mitj.
1. Encercla les rectes que sn perpendiculars.
2. Marca el punt mitj de cada segment.
Ara, traa la mediatriu de cada un daquests segments.

3. Dibuixa cada segment i traan la mediatriu utilitzant un regle i un comps.
38
Un segment AB de 5 cm de longitud.
Un segment CD de 7 cm de longitud.
Un segment EF de 9 cm de longitud.
Refor
37
Bisectriu dun angle
Nom
Data
Recorda
La bisectriu dun angle s la semirecta que passa pel seu vrtex

i divideix langle en dos angles iguals.
1. Escriu mediatriu o bisectriu segons correspongui.
c
2. Mesura amb un transportador cada angle, marca la mitat daquesta mesura
i traan la bisectriu.
3. Dibuixa cada angle i traan la bisectriu utilitzant un regle i un comps.
A 5 70
B 5 140
C 5 190
39
Refor
38
Classificaci de polgons
Nom
Data
Recorda
Segons el nombre de costats, els polgons poden ser:

triangles, si tenen 3 costats; quadrats, si tenen 4 costats;
pentgons, si tenen 5 costats; hexgons, si tenen 6 costats;
heptgons, si tenen 7 costats; octgons, si tenen 8 costats;
ennegons, si tenen 9 costats; i decgons, si tenen 10 costats.
1. Observa el polgon i contesta.
Quants de vrtexs t aquest polgon?
Quants de costats t?
Com sanomena?
Ara, repassa amb vermell els costats del polgon, i marca els angles amb blau.
2. Completa.
Tots els triangles tenen 3 costats,
Tots els pentgons tenen
Tots els decgons tenen
vrtexs i
costats,
costats,
angles.
vrtexs i
vrtexs i
angles.
angles.
3. Encercla el polgon que ha pintat na Beatriu.
He dibuixat un polgon amb nou

vrtexs i amb tots els costats iguals.
40
Refor
39
Polgons regulars i irregulars
Nom
Data
Recorda
Els polgons regulars tenen tots els costats iguals i tots els angles iguals.
Els polgons irregulars tenen els costats o els angles desiguals.
1. Pinta.
vermell
blau
Polgons regulars
Polgons irregulars
2. Dibuixa.
Un rectangle el costat menor del qual
fa 1 cm i el costat major fa 2 cm.
Un heptgon de 2 cm de costat.
Un pentgon el permetre del qual

s 7 cm i quatre dels seus costats
fan 2 cm, 1 cm, 2 cm i 1 cm.
Un quadrilter el permetre del qual

s 8 cm i un dels costats fa 2 cm.
Ara, escriu al costat de cada un dels polgons que has dibuixat regular o irregular
segons correspongui.
41
Refor
40
Circumferncia i cercle: elements
Nom
Data
Recorda
La circumferncia s una lnia corba tancada

i el cercle s una figura plana limitada
per una circumferncia.
c
ar
dimet
re
Els elements de la circumferncia

i el cercle sn: el centre, el radi,
el dimetre, la corda i larc.
rad
centre
corda
1. Completa.
El
s el segment que uneix el centre amb qualsevol punt
de la circumferncia.
s el punt que es troba a la mateixa distncia de qualsevol

El
punt de la circumferncia.
La
s el segment que uneix dos punts de la circumferncia.
s la part de la circumferncia compresa entre dos punts.
El
i passa pel centre.
s el segment que uneix dos punts de la circumferncia
2. Observa i completa.
B
A
C
D
El punt M s el
El segment AD s un
El segment MB s un
El segment EC s una
Ara, dibuixa un arc en la circumferncia.

42
Refor
41
Classificaci de triangles
Nom
Data
Recorda
Segons els costats, els triangles es classifiquen en:

Equilters si tenen tres costats iguals.
Issceles si tenen dos costats iguals.
Escalens si tenen tres costats desiguals.
Segons els angles, els triangles es classifiquen en:

Rectangles si tenen un angle recte.
Acutangles si tenen tres angles aguts.
Obtusangles si tenen un angle obts.
1. Completa les fitxes.
Nombre de costats iguals

Nombre dangles aguts
Nombre dangles rectes
Nombre dangles obtusos
Segons els costats, s un triangle
Segons els angles, s un triangle


c
c
c
c
c
c
c
c
c
c
c
c
c
c
c
c
c
c
43
Refor
42
Classificaci de quadrilters i parallelograms
Nom
Data
Recorda
Els quadrilters es classifiquen, segons els costats, en:

Trapezoides si no tenen costats parallels.
Trapezis si tenen dos costats parallels.
Parallelograms si tenen els costats parallels dos a dos.
Els parallelograms es classifiquen, segons els costats i els angles, en:

Quadrats si tenen 4 costats iguals i 4 angles rectes.
Rectangles si tenen els costats iguals dos a dos i 4 angles rectes.
Rombes si tenen els 4 costats i els angles iguals dos a dos.
Romboides si els costats i els angles sn iguals dos a dos.
1. Relaciona cada figura amb el seu nom.
trapezoide
trapezi
quadrat
rectangle
rombe
romboide
Nombre de costats Nombre dangles Nombre dangles
parallels
iguals
rectes
44
Nom
Refor
43
Simetria i translaci
Nom
Data
Recorda
Dues figures sn simtriques respecte a un eix si en doblegar per aquest eix

les dues figures coincideixen.
En moure una figura en la quadrcula, shi fa una translaci.
1. Traa la figura simtrica respecte a leix de simetria.
2. Traa la figura que sobt en traslladar aquesta figura 9 quadradets a la dreta.
3. Encercla els tres errors que shan produt en traar les figures simtriques.
45
Refor
44
Semblana
Nom
Data
Recorda
Quan es reprodueix una figura amb la mateixa forma, per amb distinta
grandria, sestableix entre aquestes una relaci de semblana.
1. Observa les figures i escriu davall simetria, translaci o semblana segons correspongui.
2. Reprodueix en les quadrcules les figures segents.
46
Refor
45
Mltiples del metre
Nom
Data
Recorda
Els mltiples del metre sn el decmetre, lhectmetre i el quilmetre.

1 dam 5 10 m
1 hm 5 100 m
1 km 5 1.000 m
1. Quina operaci has de fer per passar de quilmetres a metres?

I dhectmetres a decmetres? Explica-ho.
2. Completa.
4 dam 5 4 3 10 5
3 hm 5
8 km 5
13 dam 5
15 hm 5
63 km 5
4,3 dam 5
5,5 hm 5
2,7 km 5
0,6 dam 5
0,37 hm 5
0,15 km 5
3. Quina operaci has de fer per passar de metres a hectmetres?

I de decmetres a quilmetres? Explica-ho.
4. Completa.
3 m 5 3 : 10 5
dam
2m5
hm
6m5
km
5m5
dam
7m5
hm
29 m 5
km
18 m 5
dam
84 m 5
hm
356 m 5
km
23 m 5
dam
631 m 5
hm
4.762 m 5
km
5. Expressa en metres.
1 km i 3 dam 5
2 km, 2 hm i 4 dam 5
1,5 km, 2 hm i 5,7 dam 5
4,28 km, 0,37 hm i 1,96 dam 5
47
Refor
46
Submltiples del metre
Nom
Data
Recorda
Els submltiples del metre sn el decmetre, el centmetre i el millmetre.

1 m 5 10 dm
1 m 5 100 cm
1 m 5 1.000 mm
1. Completa lesquema amb el signe corresponent.

10
10
dm
10
cm
mm
2. Completa.
4 m 5 4 3 10 5
dm
6m5
cm
7m5
mm
71 m 5
dm
17 m 5
cm
45 m 5
mm
8,9 m 5
dm
4,67 m 5
cm
2,83 m 5
mm
3,46 m 5
dm
3,549 m 5
cm
0,26 m 5
mm
3. Completa lesquema amb el signe corresponent.

10
10
dm
10
cm
mm
4. Completa.
30 dm 5 30 : 10 5
800 cm 5
5.300 mm 5
347 dm 5
132 cm 5
6.457 mm 5
5,9 dm 5
3,36 cm 5
7,86 mm 5
0,6 dm 5
6,1 cm 5
0,7 mm 5
5. Expressa en metres.
48
3 dm, 7 cm i 46 mm 5
5 m, 9 cm i 240 mm 5
37 dm, 600 cm i 1.300 mm 5
38 m, 25 dm, 695 cm i 6.931 mm 5
m
Refor
47
Relacions entre les unitats de longitud
Nom
Data
Recorda
3 10
km
3 10
hm
: 10
3 10
dam
: 10
3 10
m
: 10
3 10
dm
: 10
3 10
cm
: 10
mm
: 10
1. Contesta.
Quina operaci sha de fer per passar de decmetres a millmetres?
Per quin nombre sha de dividir per passar dhectmetres a quilmetres?

I per passar de centmetres a decmetres?
Quina operaci sha de fer per passar de millmetres a decmetres?
Per quin nombre sha de multiplicar per passar dhectmetres a decmetres?
2. Completa.
5 km 5
300 mm 5
dam
24 dam 5
hm
7 dm 5
cm
8 dam 5
km
591 cm 5
dm
9 dm 5
mm
17 m 5
hm
392 mm 5
6 hm 5
dm
180 cm 5
2.608 cm 5
dam
3. Completa.
En centmetres
1 m i 5 dm 5
En millmetres
2 dm i 7 cm 5
En decmetres
6 km i 8 m 5
49
Refor
48
Mltiples del litre
Nom
Data
Recorda
Els mltiples del litre sn el decalitre, lhectolitre i el quilolitre.

1 dal 5 10
1 hl 5 100
1 kl 5 1.000
1. Quina operaci has de fer per passar dhectolitres a litres?

I de quilolitres a decalitres? Explica-ho.
2. Completa.
4 dal 5 4 3 10 5
3 hl 5
8 kl 5
13 dal 5
15 hl 5
63 kl 5
4,3 dal 5
5,5 hl 5
2,7 kl 5
0,6 dal 5
0,37 hl 5
0,15 kl 5
3. Quina operaci has de fer per passar de litres a quilolitres?

I de decalitres a hectolitres? Explica-ho.
4. Completa.
75 5 75 : 10 5
dal
20 5
hl
6.000 5
kl
256 5
dal
827 5
hl
95 5
kl
54,6 5
dal
140,5 5
hl
3.950 5
kl
0,8 5
dal
1.000 5
hl
102 5
kl
5. Expressa en litres.
50
1 i 50 hl 5
25 dal i 134 5
3 kl, 2 hl i 54 5
3,2 kl, 107 hl i 2,1 dal 5
Refor
49
Submltiples del litre
Nom
Data
Recorda
Els submltiples del litre sn el decilitre, el centilitre i el millilitre.

1 5 10 dl
1 5 100 cl
1 5 1.000 ml
1. Escriu V, si s vertader, o F, si s fals.

Per passar de a dl sha de multiplicar per 10.
Per passar de a cl sha de multiplicar per 1.000.
Per passar de ml a sha de dividir entre 10.
Per passar de cl a sha de multiplicar per 100.
2. Completa.
4 5 4 3 10 5
dl
65
cl
75
ml
71 5
dl
17 5
cl
45 5
ml
8,9 5
dl
4,67 5
cl
2,83 5
ml
3,46 5
dl
3,549 5
cl
0,26 5
ml
3. Completa.
20 dl 5 20 : 10 5
800 cl 5
5.300 ml 5
347 dl 5
132 cl 5
6.457 ml 5
5,9 dl 5
3,36 cl 5
7,86 ml 5
0,6 dl 5
6,1 cl 5
0,62 ml 5
4. Expressa la capacitat de cada recipient en litres.

58 cl
1.000 ml
1,25 dl
560 dl i 75 cl
51
Refor
50
Relacions entre les unitats de capacitat
Nom
Data
Recorda
3 10
kl
3 10
hl
: 10
3 10
dal
: 10
3 10
: 10
3 10
3 10
dl
: 10
cl
: 10
ml
: 10
1. Completa.
3 kl 5
95
ml
13.000 5
kl
3,6 hl 5
dal
11 cl 5
ml
650 cl 5
dl
0,7 dal 5
cl
21,5 dl 5
cl
753 dl 5
hl
27 hl 5
dl
80 dl 5
ml
43,9 kl 5
dal
2. Expressa cada mesura en la unitat que sindica.
3 kl en hl
8,18 dal en cl
25,01 en kl
71,2 dl en dal
532,2 en ml
kl
hl
dal
dl
cl
ml
3. Expressa la capacitat de cada recipient en la unitat indicada.

En hl
2 i 5 dl
7 dl i 3,5 cl
10 i 0,3 kl
En ml
52
En cl
Refor
51
Mltiples del gram
Nom
Data
Recorda
Els mltiples del gram sn el decagram, lhectogram i el quilogram.

1 dag 5 10 g
1 hg 5 100 g
1 kg 5 1.000 g
MLTIPLES DEL GRAM
Nom
Abreviatura
Relaci amb el gram
decagram
1 dag 5
hg
kg
2. Completa.
15 dag 5 15 3 10 5
7 hg 5
30 kg 5
417 dag 5
603 hg 5
485 kg 5
3,9 dag 5
2,68 hg 5
7,1 kg 5
6,47 dag 5
3,2 hg 5
9,26 kg 5
3. Completa.
1,5 hg 5
0,05 dag 5
1,25 hg 5
1,5 dag 5
5 kg 5
0,012 kg 5
1,5 kg 5
5,3 hg 5
0,12 dag 5
Ara, encercla el pes ms adequat en cada cas.

53
Refor
52
Submltiples del gram
Nom
Data
Recorda
Els submltiples del gram sn el decigram, el centigram i el milligram.

1 dg 5 10 g
1 cg 5 100 g
1 mg 5 1.000 g
1. Completa lesquema amb loperaci que sha de fer en cada cas.

10
10
10
dg
10
cg
10
mg
10
2. Completa.
8 g 5 8 3 10 5
dg
10 g 5
cg
13 g 5
mg
17 g 5
dg
79 g 5
cg
54 g 5
mg
3,7 g 5
dg
7,64 g 5
cg
12,1 g 5
mg
46,5 g 5
dg
5,09 g 5
cg
0,07 g 5
mg
3. Llegeix la composici dun iogurt i calcula en el teu quadern.

Sucre: 3,8 g
Protenes: 4,375 g
Greix: 2,375 g
Calci: 0,169 g
54
Quants de decigrams de sucre t el iogurt?
Quants de centigrams de protenes t?
Quants de milligrams de greix t?
Quants de milligrams de calci t?
Refor
53
Relacions entre les unitats de massa
Nom
Data
Recorda
3 10
3 10
kg
hg
: 10
3 10
dag
: 10
3 10
g
: 10
3 10
dg
: 10
3 10
cg
: 10
mg
: 10
1. Completa.
5g5
dag
64 g 5
hg
3.682 dg 5
hg
27 hg 5
dg
1.179 mg 5
dg
415 kg 5
259 dag 5
cg
197,7 cg 5
12,1 g 5
mg
743,6 kg 5
hg
58,3 dag 5
kg
0,07 kg 5
dag
2. Expressa cada mesura en la unitat que sindica.
3,5 hg en kg
790 cg en g
52,09 dag en mg
36,19 dg en hg
kg
hg
dag
dg
cg
mg
3. Observa el pes de cada fruita i contesta.

9g
98 g
165 g
Quants de decagrams pesa la pruna menys que el pltan?
Quants dhectograms pesen 6 pltans?
Quants de quilograms pesen 2 sndries i 8 maduixes?
2.379 g
55
Refor
54
Problemes amb unitats de mesura
Nom
Data
Recorda
Per resoldre un problema, segueix aquestes instruccions:
Llegeix detingudament el problema.

Pensa quines operacions has de fer.
Planteja les operacions i resol-les.
Comprova que la soluci s raonable.
1. Llegeix i resol.
Cada dia, na Carme i en Llus fan

un passeig de 33 hm.
Quants de quilmetres recorren
cada setmana?
Quants de paquets de 125 g

es poden fer amb les ametles
dun sac de 50 hg?
La capacitat dun depsit doli

s de 22,5 kl i 25 hl. Shan ficat
1.487,2 dal doli. Quants de litres
doli falten per omplir el depsit?
Una capsa de 50 bombons iguals

pesa 2.500 dg. Quants de grams
pesen 10 bombons?
56
Refor
55
rea duna figura amb un quadrat unitat
Nom
Data
Recorda
Per mesurar lrea duna figura, es tria un quadrat com a unitat

i es compten els quadrats unitat que ocupa la figura.
Aquesta mesura s lrea de la figura.
1. Compta els quadrats unitat i completa lrea de cada figura.
rea 5
rea 5
rea 5
2. Troba lrea de les figures segents.
rea 5
rea 5
rea 5
3. Dibuixa les figures segents.
Una figura que tengui mitjos quadradets i lrea sigui de 16 quadradets.
Una figura que tengui vores corbes i lrea sigui de 12 quadradets.
Una figura que tengui mitjos cercles i lrea sigui de 18 quadradets.
57
Refor
56
Unitats de superfcie
Nom
Data
Recorda
El metre quadrat, el decmetre quadrat i el centmetre quadrat

sn unitats de superfcie.
1 m2 5 100 dm2
1 dm2 5 100 cm2
1 m2 5 10.000 cm2
1. Contesta.
Quines sn les unitats de superfcie?
Quina operaci has de fer per passar de m2 a cm2?
Per quin nombre has de dividir per passar de dm2 a m2?
2. Completa.
3 m2 5 3 3 100 5
dm2
6 m2 5 6 3 10.000 5
cm2
7 dm2 5 7 3 100 5
cm2
25,2 dm2 5
cm2
5,62 m2 5
dm2
8,24 m2 5
cm2
9 dm2 5
cm2
17 dm2 5
cm2
3. Completa.
135 dm2 5 135 : 100 5
m2
12.000 cm2 5 12.000 : 10.000 5
m2
478 cm2 5 478 : 100 5
dm2
750 cm2 5
dm2
1.673 dm2 5
m2
180.550 cm2 5
m2
4.792 cm2 5
dm2
26.425 cm2 5
dm2
4. Troba lrea de cada figura en cm2, sabent que el costat de cada quadrat s 1 cm.
rea 5
58
cm2
rea 5
cm2
rea 5
cm2
Refor
57
Lrea del quadrat i del rectangle
Nom
Data
Recorda
Lrea del quadrat s igual al producte del seu costat per ell mateix.
Lrea del rectangle s igual al producte del llarg per lample.
1. Fixat en la mesura dels costats de cada polgon i completa.
7 cm
8 cm
10 cm
Llarg
cm
Costat c
Ample
cm
rea
rea
73
cm
83
cm2
cm2
2. Mesura amb un regle els costats de cada polgon i calculan lrea.
Costat
rea
cm
5
cm2
Llarg
cm
Ample
cm
rea
cm2
3. Llegeix i resol.
El costat dun quadrat fa 12 cm.

Quina s lrea en cm2?
El llarg dun rectangle fa 15 cm i

lample fa 6 cm.
Quina s lrea en cm2?
59
Refor
58
Lrea de figures compostes
Nom
Data
Recorda
Per calcular lrea duna figura composta sha de calcular lrea

de cada una de les figures que la componen. Per exemple:
5 cm
5 cm
rea del rectangle: 10 cm 3 3 cm 5 30 cm2.
rea del quadrat: 5 cm 3 5 cm 5 25 cm2.
rea de la figura: 30 cm2 1 25 cm2 5 55 cm2.
3 cm
10 cm
1. Calcula lrea de les figures segents.

6 cm
rea del rectangle: 6 cm 3
rea del quadrat:
cm 3 3 cm 5
rea de la figura:
cm 1
rea del
rea del
rea de la figura:
rea del
rea del
rea de la figura:
rea del
rea del
rea de la figura:
3 cm
5 cm
3 cm
cm 5
cm2 5
cm2.
cm2.
cm2.
12 cm
6 cm
9 cm
24 cm
2 cm
4 cm
cm2 2
cm2 5
cm2.
7 cm
2 cm
4 cm
10 cm
60
4 cm
Refor
59
El rellotge
Nom
Data
Recorda
En els rellotges digitals, les hores desprs del migdia sexpressen sumant
12 a la xifra que indicava lhora associada abans del migdia.
Per exemple, les 4 de lhorabaixa sexpressa 16:00.
1. Completa els rellotges.

50 minuts
desprs
50 minuts
abans
2 hores i
10 minuts
desprs
1 hora i
20 minuts
abans
2. Observa els dibuixos i esbrina quant de temps dur cada partit.
El partit dur
3. Escriu les hores en els rellotges.
He sortit a les 3:50
i he estat fora 3 hores
i mitja.
He sortit a les 9:20
i he estat fora 4 hores
i un quart.
61
Refor
60
Hores, minuts i segons
Nom
Data
Recorda
Una hora s igual a 60 minuts.
Un minut s igual a 60 segons
3 60
hora
3 60
minut
: 60
segon
: 60
1. Calcula.
2h
min
1 h i 25 min c 60 1 25 5
min
3h
min
4 h i 48 min c
min
5 min c 5 3 60 5
1 min i 3 s c 60 1 3 5
9 min c
6 min i 27 s c
2 3 60 5
2. Quantes hores sn? Calcula.
120 min 5 120 : 60 5
780 min 5
180 min 5
1.080 min 5
300 min 5
1.320 min 5
3. Quants de minuts sn? Calcula.
180 s 5 180 : 60 5
min
900 s 5
min
240 s 5
min
1.440 s 5
min
480 s 5
min
3.000 s 5
min
4. Llegeix i resol.
Quantes hores i minuts
sn 92 minuts?
Quants de minuts i segons

sn 257 segons?
62
Refor
61
Problemes amb doblers
Nom
Data
Recorda
Abans de resoldre un problema:
Llegeix-lo amb atenci.

Pensa les operacions que has de fer.
Resol les operacions.
Comprova els resultats.
1. Llegeix i resol.
490,78
169,22
547
En un hotel han comprat un lot de

125 rellotges, 4 frigorfics
i 8 cafeteres. Quant han pagat
en total?
NAurora compr un frigorfic.

Primer, pag 175 i la resta
la pag en 6 lletres iguals.
Quant pag en cada lletra?
Na Lurdes compr un rellotge

i una cafetera. El total el pag en
12 mensualitats iguals. Quant pag
en cada mensualitat?
63
Refor
62
Ms probable i menys probable
Nom
Data
Recorda
Per exemple, si en una urna hi ha 1 bolla groga, 3 bolles vermelles,

3 bolles verdes i 5 bolles blaves:
s ms probable treure sense mirar una bolla blava que una bolla groga.
s igual de probable treure sense mirar una bolla vermella que una bolla verda.
s menys probable treure sense mirar una bolla groga que una bolla vermella.
1. Completa.
Treure
probable que treure
Treure
probable que treure
Treure
probable que treure
Treure
probable que treure
2. Marca lopci ms probable.

En llanar un dau, s ms probable treure un cinc.
En llanar un dau, s ms probable treure un nombre menor que cinc.
En llanar un dau, s ms probable treure un nombre major que quatre.
3. Observa el que diu cada infant i contesta.
64
Jo guany si
surt negre.
Jo guany si
surt blanc.
Jordi
Slvia
Jo guany si
surt gris.
Jo guany si
surten retxes.
Llus
Qu s ms probable, que guanyi na Slvia o que guanyi en Jordi? Per qu?
Quins dos nins tenen la mateixa probabilitat de guanyar? Per qu?
Quin nin s menys probable que guanyi? Per qu?
Carme
Refor
63
Probabilitat
Nom
Data
Recorda
Aquesta ruleta est dividida en 6 parts iguals:
Una de les sis parts s blanca.

1
Per tant, de la ruleta s blanc.
6
1
La probabilitat que surti blanc s .
6
Dues de les sis parts sn grises.
2
2
de la ruleta sn grisos. La probabilitat que surti gris s .
6
6
3
Tres de les sis parts sn negres. Per tant, de la ruleta sn negres.
6
3
La probabilitat que surti negre s .
6
Per tant,
1. Completa i relaciona.
Nombre de parts
iguals en qu est
dividida la ruleta
Parts pintades de gris
Probabilitat
que surti gris
2
8
2. Observa i contesta.
Quina s la probabilitat de treure una bolla blanca?
Quina s la probabilitat de treure una bolla negra?
Quina s la probabilitat de treure una bolla grisa?
65
Refor
64
Mitjana
Nom
Data
Recorda
Per calcular la mitjana dun conjunt de dades, primer es multiplica

cada dada pel nombre de vegades que apareix i se sumen aquests productes.
Desprs, es divideix aquesta suma entre el nombre total de dades.
1. Calcula en cada cas la mitjana que sindica.

Longitud mitjana
m
2c
10
m
0c
25
125 cm
20 kg
14 kg
Suma de les longituds
Nombre de rodets
Longitud mitjana
c 477 :
250 1 125 1 102 5
cm.
cm.
Pes mitj
17 kg
9 kg
Suma dels pesos
Nombre de paquets
Pes mitj
Capacitat mitjana
42 cl
33 cl
50 cl
75 cl
Suma de les capacitats
Nombre de recipients
Capacitat mitjana
2. Resol.
Quina s lalada mitjana daquests
arbres?
25 m
13 m
18 m
Quina s ledat mitjana daquestes

persones?
24 m
35 m
45 anys
66
28 anys
80 anys
15 anys
Ampliaci
1
Nom
Data
El sistema de numeraci dels egipcis estava format de smbols anomenats jeroglfics

per indicar agrupacions de deu en deu. Observa com eren:
10
100
1.000
10.000
100.000
1.000.000
1. Completa amb nombres egipcis.

Dies duna setmana
Minuts que t una hora
Dies dun any
Any en qu es descobr Amrica
Cent centenes
Nombre posterior a 999.999
2. La pirmide ms gran dEgipte s la de Keops. Observa i esbrinan algunes

dades.
Mesura de lalada en metres:
metres.
Blocs de pedra que sutilitzaren

en la construcci:
blocs.
Pes en tones:
tones.
Mesura de cada costat

de la base, en metres:
metres.
67
Ampliaci
2
Nom
Data
1. Completa aquest encreuanombre.

15
23
2
5
1
5
17
23
13
37
45
2. Calcula les operacions, colloca les lletres en el lloc que sindica i esbrina
la paraula oculta.
18 1 2 3 3 2 13 5
16 2 2 3 5 1 9 5
27 2 3 3 5 1 6 5
63822175
35 2 28 1 12 3 4 =
5 3 10 2 2 3 20 5
18
10
55
15
53
11
3. Calcula les operacions i cerca la sortida daquest laberint seguint amb una lnia
lordre dels resultats.
12 1 9 3 (8 2 5) 5
2 1 (3 3 8) 2 7 5
26 2 2 3 (9 1 3) 5
(4 1 3) 3 6 1 9 5
6 3 5 (12 1 8) 5
5 3 (9 2 3) 2 25 5
68
288
33
135
39
90
72
Entrada
68
Sortida
14
10
19
75
432
51
5
Ampliaci
3
Nom
Data
1. Calcula les divisions i escriu el quocient de cada una en el lloc corresponent.

Desprs, comprova que el quadrat que es forma s un quadrat mgic.
A
B
64279 461
C
18876 143
86995 635
E
37789 282
F
42723 314
72726 527
H
64273 476
I
92120 658
En un quadrat mgic, en sumar els nombres

que hi ha en cada lnia horitzontal, vertical
i diagonal sobt el mateix resultat.
En aquest cas, el nombre s 408.
49875 375
69
Ampliaci
4
Nom
Data
1. Llegeix, pensa i explica.

En un aniversari repartiran dues bosses de caramels: una de gran, amb 120 caramels,
i una altra de petita, amb 60 caramels.
Per realitzar el repartiment organitzen un joc: posen targetes negres en una capsa
i targetes grises en una altra, cada targeta amb una fracci anotada. Les negres
es refereixen a la bossa gran, i les grises, a la bossa petita.
Aquestes sn les targetes que fan.
1 de la bossa
10
1 de la bossa
10
1 de la bossa
10
1
10 de la bossa
1 de la bossa
10
1 de la bossa
12
1 de la bossa
12
1
12 de la bossa
1 de la bossa
12
1 de la bossa
6
1 de la bossa
10
1 de la bossa
5
1 de la bossa
5
1 de la bossa
4
1 de la bossa
4
En Ferran i na Sara estan parlant sobre quina s la millor opci.

Jo triar una targeta negra,
les fraccions sn ms grans
i aix em tocaran ms caramels.
Jo agafar una targeta grisa

i em tocaran ms caramels
que a tu.
Qui t ra? Per qu? Explica quines targetes triaries per aconseguir
ms caramels.
70
Ampliaci
5
Nom
Data
1. Resol.
Quatre novens ms sis novens ms un nov
Vint-i-cinc tretzens menys tretze tretzens
Setanta-set quarts menys trenta quarts
2. Calcula.
37
18
31
11
18
1
5
2
4
52
4
6
8
4
72
11
25
8
1
1
35
11
12
8
5
5
3. Pinta els niguls que contenen les solucions de les activitats 1 i 2.

A la vorera
11
corona
22
hi ha
48
9
vaixell
74
18
que est
13
brodant
26
11
llamps i trons
9
fil i agulla
11
la reina.
47
15
torrassa
117
37
de la mar
12
13
per a
107
can
13
5
un vestit
37
11
una donzella
16
Ara, ordena les paraules que contenen els niguls que has pintat i podrs
llegir la primera estrofa de la can popular A la vorera de la mar.
71
Ampliaci
6
Nom
Data
1. Llegeix i esbrina quin nombre pot ser.
s un nombre major que 4 i menor que 5.

T dues xifres decimals.
El producte de les seves dues xifres decimals s igual a 12.
La suma de les seves dues xifres decimals s igual a 7.
s un nombre capicua.
El nombre s
2. Ordena aquests quatre productes de menor a major segons el pes.
Formatge manxec
Pes: 0,280 kg
Preu: 3,50
Salsitxa
Pes: 0,150 kg
Preu: 0,96
Cuixot
Pes: 0,250 kg
Preu: 9,45
Formatge de bolla
Pes: 0,420 kg
Preu: 3,57
Ara, ordena els preus de major a menor.
3. Completa la srie.
0,5
5,5
1,5
6,5
Ordena els nombres de menor a major.
Ara, aplica el codi i descobrirs el nom duna localitat mallorquina.
8,5
0,5
5,5
6,5
7,5
2,5
4,5
1,5
3,5
72
La localitat s
Ampliaci
7
Nom
Data
1. Relaciona.
50 %
quarta part
20 %
mitat
10 %
100 %
tres quartes parts
25 %
desena part
75 %
cinquena part
total
2. La mitat dun curs noms juga a futbol. Les quatre cinquenes parts de laltra
mitat del curs juga a bsquet i la resta juga a voleibol.
Quin percentatge del curs juga a cada esport?
3. Sha preguntat a 150 allots sobre quines activitats fan en el seu temps lliure. Amb
aquesta informaci sha confeccionat aquesta grfica, per hi falten els percentatges.
Completals.
%
%
%
Fer
esport
Escoltar
msica
Sortir amb
els amics
73
Ampliaci
8
Nom
Data
En Marc noms t 20 i vol comprar llet, oli doliva, formatge, tomtigues, iogurts,
sal, cereals i magdalenes. No sap si tendr prou doblers, per aix ha decidit que el
ms necessari sn els productes lctics i loli.
1,75
2,25
0,25
1,39
2,56
3,18
1,99
9,35
Amb els doblers que t, ho pot comprar tot?
Si respons que s, indica quants de doblers li sobren.
Li sobren
Si respons que no, decideix qu pot comprar per endur-se

com ms productes millor i quants de doblers li sobrarien.
Compraria
Li sobrarien
74
Ampliaci
9
Nom
Data
1. Dibuixa en la quadrcula el cam que segueix cada helicpter.

14
Avana 3 caselles.
Gira 90 a la dreta.
Avana 2 caselles.
Avana 4 caselles.
Gira 90 a la dreta.
Avana 1 casella.
13
12
11
10
Avana 3 caselles.
Avana 1 casella.
Gira 90 a la dreta.
Avana 5 caselles.
Gira 90 a la dreta.
Avana 4 caselles.
Avana 3 caselles.
9
8
7
6
5
4
Avana 2 caselles.
Gira 90 a la dreta.
Avana 3 caselles.
Gira 90 a la dreta.
Avana 1 casella.
Avana 4 caselles.
3
2
1
0
Escriu les coordenades dels punts en els quals ha girat cada helicpter.
c
c
c
Observa la graella i indica el cam que ha seguit cada helicpter mitjanant nombres
i les lletres dels punts cardinals.
Nord
Sud
Est
Oest
c
c
c
c
N
S
3 E,
E
O
c
75
Ampliaci
10
Nom
Data
1. Encercla les deu diferncies per les quals aquestes figures no sn simtriques.
2. Segueix els camins, llegeix les preguntes i completa les caselles buides amb el nom
de les figures geomtriques corresponents.
romboide
quadrat
rectangle
trapezi
T
4 angles
rectes?
Entrada
T
4 costats
iguals?
T
simetria?
76
S
No
S
No
T
costats
parallels?
Arribada
trapezoide
rombe
No
No
No
T els
costats iguals
2 a 2?
S
s un
quadrilter?
Ampliaci
11
Nom
Data
1. Llegeix, pensa i contesta.

Des de fa ms de seixanta anys, el Tren Blau
fa el trajecte d1.540.000 m entre les ciutats
de Pretria i Ciutat del Cap, a Sud-frica.
Un altre tren de llarg recorregut s lIndian Pacific,
que uneix les costes est i oest dAustrlia,
entre les quals hi ha 3.968.000 m. Per el viatge
ms llarg el fa el transsiberi, que transporta
passatgers a travs de Rssia en un viatge que dura
8 dies per unir els 9.297.000 m que separen
Moscou de Vladivostok.
Quants de quilmetres recorren els tres trens en total?
Quants de quilmetres ms recorre lIndian Pacific que el Tren Blau?
Quants de quilmetres menys recorre el Tren Blau que el transsiberi?
2. Llegeix, pensa i resol.

La muntanya ms alta del mn s lEverest, a lsia,
amb 8 km i 848 m, i el volc ms alt s el Guallatiri,
a Amrica, que fa els 60,60 hm.
Els tres rius ms llargs del mn sn el Iang-Ts,
a lsia, que fa 63.790 hm; lAmazones, a Amrica,
que t un recorregut de 402.000 dam i 30.000 hm;
i el Nil, a lfrica, que t 6.000 km i 6.950 hm.
Quants de metres de diferncia

hi ha entre la muntanya i el volc
ms alts del mn?
Quants de quilmetres
de diferncia hi ha entre el riu
ms llarg i el ms curt?
77
Ampliaci
12
Nom
Data
1 mig quart
1 mig porr
1 lliura
1 una
c
c
c
c
2 litres
mig litre
Mig quart
Mig porr
460 grams
20
28 grams
12
MEN PER A QUATRE PERSONES
Arrs a la milanesa
Ingredients: 1 lliura darrs, 1 ceba,
3 unces de cuixot, 3 unces de xori, 1 pot
de psols, 2 unces de formatge ratllat,
1/2 mig porr doli i 1 mig quart daigua.
Preparaci:
1r Posau en una cassola laigua i quan bulli
posau-hi larrs fins que es cogui. Una
vegada cuit, colau-lo i rentau-lo amb aigua
gelada.
2n En una paella, posau-hi loli i sofregiu
la ceba picada, el cuixot i el xori.
Remenau-ho una mica i afegiu-hi
larrs, els psols i la sal. Al final,
empolvorau-ho amb el formatge ratllat.
Guisat de pollastre
Ingredients: 1 pollastre de dues lliures, 4 alls,
2 fulles de llorer, 1/2 una de pebre vermell,
sal, 1/2 mig porr doli i 1 una de farina.
Preparaci:
1r En una paella, sofregiu els alls,
el llorer, la farina i el pebre vermell.
2n Posau el pollastre trossejat en una olla
i abocau-hi el sofregit. Seguidament, cobriuho amb aigua. Deixau-ho coure uns 35
minuts.
Pasts de poma
Ingredients: 2 unces de margarina, 4 unces
de sucre, 2 lliures de farina, 3 ous, 1 llimona
ratllada, 3 lliures de pomes grogues i llevadura.
Preparaci:
1r Barrejau la margarina, el sucre i els ous.
Desprs, afegiu-hi la farina, la llimona
ratllada i una cullerada de llevadura.
2n Pelau les pomes i tallau-les en quatre
trossos.
3r Untau un motlo amb margarina i introduu-hi
la massa. Desprs, collocau damunt
les pomes. Sha de coure al forn durant
40 minuts.
78
2. Calcula.
15 lliures 5
10 unces 5
7 lliures 5
4 unces 5
3. Calcula en grams la quantitat necessria

dingredients per preparar aquest men
per a quatre persones.
Arrs a la milanesa
Guisat de pollastre
Pasts de poma
Ampliaci
13
Nom
Data
1. Observa la graella i marca amb una X el rectangle que t 26 cm de permetre

i 36 cm2 de superfcie.
LLARG
Rectangle 1
Rectangle 2
Rectangle 3
Rectangle 4
c
c
c
c
AMPLE
9 cm
4 cm
10 cm
3 cm
12 cm
3 cm
18 cm
2 cm
2. Calcula lrea daquesta rajola quadrada de 60 cm de permetre.
3. Calcula lrea dun segell rectangular d1,2 cm de llarg i 2 cm dample.
4. Calcula quants de cm2 de cart fan falta per confeccionar aquesta capsa.
La capsa fa 24 cm dalt per 46 cm dample i la tapa i la base sn rectangles
de 16 cm de llarg per 10 cm dample.
10 cm
24 cm
23 cm
16 cm
79
Ampliaci
14
Nom
Data
Na Rita, nEva i en Pere sn amics i viuen a Londres. Enguany volen anar a Pars
i cada un dells ha cercat informaci sobre els diferents mitjans
de transport que poden utilitzar per arribar a la capital francesa.
Rita amb tren i vaixell
Eva amb tren
Hora de sortida: 8 del mat.

Londres-Folkestone amb tren: 85 min.
Folkestone-Calais amb vaixell: 100 min.
Calais-Pars amb tren: 1 h i 45 min.

Londres-Folkestone: 85 min.
Folkestone-Calais: 50 min.
Calais-Pars: 1 h i 45 min.
Pere amb avi

Londres-aeroport de Gatwick amb tren: 30 min.
Espera a Gatwick: 40 min.
Gatwick-Pars: 50 min.
Temps invertit
en minuts
Temps invertit
en hores
Hora darribada
a Pars
Rita
Eva
Pere
Si haguessis de fer el viatge Londres-Pars, quina opci triaries? Per qu?
80

Mate Mati Ques 5e Reforç

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mate Mati Ques 5e Reforç

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

5

Els nombres de set xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Refor i ampliaci Matemtiques 5 s una obra collectiva

2009 by Illes BalearsSantillana Educacin, S. L.

Els nombres de set xifres

1. Encercla en cada cas el nombre que sindica.

Tres milions dos-cents mil

Cinc milions cent cinquanta mil

Nou milions noranta-nou mil

2. Escriu com es llegeixen els nombres segents.

3. Escriu amb xifres.

Dos milions quatre-cents cinc mil cent u

Cinc milions set mil tres-cents noranta-nou

Vuit milions noranta mil nou-cents noranta-nou

Nou milions cent

4. Escriu la descomposici i com es llegeix.

2009 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

Els nombres de ms de set xifres

Un nombre de vuit xifres est compost per desenes de mili, unitats

Un nombre de nou xifres est compost per centenes de mili, desenes de

1. Llegeix i encercla els nombres.

Nou-cents cinquanta milions noranta-cinc mil.

Setanta-nou milions noranta-nou.

Dotze milions dos-cents dos.

2. Escriu amb xifres.

Quaranta milions quatre-cents quatre mil quatre-cents

Sis-cents nou milions cinc-cents mil quaranta

Noranta milions set-cents trenta mil vuit-cents vuitanta

3. Completa la descomposici de cada nombre i escriu com es llegeix.

2009 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

Els nombres romans

1. Aplica la regla que sindica i escriu el valor de cada nombre.

2. Escriu en nombres romans.

2009 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

Multiplicaci per nombres de dues o ms xifres

Per calcular la multiplicaci 1.427 3 194, segueix aquests passos:

2n Multiplica 1.427 3 9 i colloca aquest producte

3r Multiplica 1.427 3 1 i colloca aquest producte

4t Suma els productes obtinguts.

1. Calcula les multiplicacions.

2. Colloca els nombres i calcula.

3. Colloca els nombres i calcula.

2009 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

Propietat distributiva de la multiplicaci

Propietat distributiva de la multiplicaci respecte de la suma.

Propietat distributiva de la multiplicaci respecte de la resta.

1. Aplica la propietat distributiva de la multiplicaci respecte de la suma i completa.

2. Aplica la propietat distributiva de la multiplicaci respecte de la resta i completa.

3. Completa amb els nombres i signes que hi falten i calcula el resultat.

2009 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

En les operacions combinades sense parntesis, primer es resolen

En les operacions combinades amb parntesis, en primer lloc es resolen

1. Calcula les operacions combinades sense parntesis.

2. Calcula les operacions combinades amb parntesis.

2009 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

Per estimar sumes saproximen els sumands i, desprs, se sumen.

Per estimar restes saproximen el minuend i el subtrahend

Per estimar productes saproxima un dels factors i, desprs,

1. Estima aproximant com sindica.

A les unitats de miler

2009 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

Per preparar una truita de patates,

Divisor de dues xifres