Reforç Matemàtiques 6

6 PRIMÀRIA REFORÇ I AMPLIACIÓ
Matemàtiques
Fitxes de reforç Fitxa 38. Estimacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Fitxa 39. Divisió d’un decimal entre un natural . . . . . . . . . . 41
Fitxa 1. Operacions combinades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Fitxa 40. Divisió d’un natural entre un decimal . . . . . . . . . . 42
Fitxa 2. Frases i expressions numèriques . . . . . . . . . . . . . 4
Fitxa 41. Divisió d’un decimal entre un decimal . . . . . . . . . 43
Fitxa 3. Problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Fitxa 42. Obtenció de xifres decimals en el quocient . . . . . 44
Fitxa 4. Potències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Fitxa 43. Problemes amb decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Fitxa 5. Quadrat i cub d’un nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Fitxa 44. Base i altura de triangles i paral·lelograms . . . . . 46
Fitxa 6. Arrel quadrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Fitxa 45. Suma dels angles de triangles i quadrilàters . . . . . 47
Fitxa 7. Els nombres enters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Fitxa 8. La recta entera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Fitxa 46. La circumferència. Elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Fitxa 9. Comparació de nombres enters . . . . . . . . . . . . . . 11 Fitxa 47. El nombre π i la longitud de la circumferència . . . 49
Fitxa 10. Nombres enters i coordenades . . . . . . . . . . . . . . . 12 Fitxa 48. El cercle i les figures circulars . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Fitxa 11. Problemes amb nombres enters . . . . . . . . . . . . . . 13 Fitxa 49. Posicions relatives de rectes i circumferències . . . 51
Fitxa 12. Múltiples d’un nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Fitxa 50. Proporcionalitat. Problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Fitxa 13. Mínim comú múltiple (MCM) . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Fitxa 51. Problemes de percentatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Fitxa 14. Divisors d’un nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Fitxa 52. Escala: plànols i mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Fitxa 15. Criteris de divisibilitat per 2, 3 i 5 . . . . . . . . . . . . . . 17 Fitxa 53. Unitats de longitud. Relacions . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Fitxa 16. Càlcul de tots els divisors d’un nombre . . . . . . . . . 18 Fitxa 54. Unitats de capacitat. Relacions . . . . . . . . . . . . . . . 56
Fitxa 17. Nombres primers i composts . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Fitxa 55. Unitats de massa. Relacions . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Fitxa 18. Màxim comú divisor (MCD) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Fitxa 56. Unitats de superfície . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Fitxa 19. Unitats de mesura d’angles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Fitxa 57. Relacions entre unitats de superfície . . . . . . . . . . . 59
Fitxa 20. Suma d’angles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Fitxa 58. Unitats agràries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Fitxa 21. Resta d’angles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Fitxa 59. Àrea del rectangle i del quadrat . . . . . . . . . . . . . . 61
Fitxa 22. Angles complementaris i suplementaris . . . . . . . 24 Fitxa 60. Àrea del rombe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Fitxa 23. Angles de més de 180º . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Fitxa 61. Àrea del romboide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Fitxa 24. Fraccions i nombres mixts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Fitxa 62. Àrea del triangle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Fitxa 25. Fraccions equivalents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Fitxa 63. Àrea de polígons regulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
Fitxa 26. Obtenció de fraccions equivalents . . . . . . . . . . . . . 28 Fitxa 64. Àrea del cercle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Fitxa 27. Reducció a denominador comú Fitxa 65. Àrea d’una figura plana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
(mètode dels productes encreuats) . . . . . . . . . . . . 29 Fitxa 66. Poliedres. Poliedres regulars .. . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 28. Reducció a denominador comú Fitxa 67. Volum amb un cub unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
(mètode del mínim comú múltiple) . . . . . . . . . . . . 30 Fitxa 68. Volum i capacitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Fitxa 29. Comparació de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Fitxa 69. Unitats de volum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Fitxa 30. Suma de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Fitxa 70. Variables estadístiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Fitxa 31. Resta de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Fitxa 71. Freqüència absoluta i freqüència relativa . . . . . . . 73
Fitxa 32. Multiplicació de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Fitxa 72. Mitjana i moda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Fitxa 33. Divisió de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Fitxa 73. Mediana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Fitxa 34. Problemes amb fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Fitxa 74. Rang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Fitxa 35. Suma i resta de nombres decimals . . . . . . . . . . . . 37
Fitxa 36. Multiplicació de nombres decimals . . . . . . . . . . . . 38 Fitxes d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Fitxa 37. Aproximació de nombres decimals . . . . . . . . . . . 39 Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92
129186 _ 0001-0112.indd 1 13/10/09 15:02:14

Reforç i ampliació Matemàtiques 6 és una obra col·lectiva, concebuda, creada i realitzada
al Departament de Primària Illes Balears / Santillana Educación, S. L.,
sota la direcció de José Tomás Henao, Enric Juan Redal i Miquel Vives Madrigal.
Il·lustració: Jorge Salas, José M. Valera
Correcció: Joan F. Nigorra
Edició: Mar García i Miquel Vives Madrigal
© 2009 by Illes Balears / Santillana Educación, S. L.

Gremi de Teixidors, 26, local 13, 1r. 07009 Palma
PRINTED IN SPAIN
Imprès a Espanya per
CP: 129186
Depòsit legal:
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seva propietat
intel·lectual correspon a Illes Balears/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra
només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per usar-les com a material d’aula.
Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment
aquella que tengui finalitats comercials.
129186 _ 0001-0112.indd 2 13/10/09 15:02:14

Reforç
1 Operacions combinades
Nom Data
Recorda
● Per calcular una expressió numèrica sense parèntesis, de primer
es fan les multiplicacions i després les sumes i les restes.
● Per calcular una expressió numèrica amb parèntesis, de primer
es fan les operacions que hi ha dins dels parèntesis.
1. Encercla el signe de l’operació que s’ha de fer en primer lloc i calcula.

● 82413541 5 ● 8 2 (4 1 3) 5
● 10 2 4 3 2 5 ● (10 2 4) 3 6 5
● 832135 ● 8 3 (2 1 3) 5
● 14 1 21 : 7 5 ● (14 1 21) : 7 5
2. Calcula i relaciona cada operació amb el seu resultat.
4 1 (3 1 9) 3 (8 – 2) 5 ● ● 6
(5 3 3) – (3 3 3) 5 ● ● 12
7 3 (5 1 6) 5 ● ● 76
(15 2 7) 1 (8 3 5) : 10 5 ● ● 77
3. Pensa i escriu els parèntesis necessaris perquè les expressions següents tenguin
el valor que s’indica.
● 4 1 6 3 7 2 2 5 44 ● 4 1 6 3 7 2 2 5 68
● 18 2 2 3 7 2 3 5 1 ● 18 2 2 3 7 2 3 5 10
● 6 3 5 2 4 1 9 5 35 ● 6 3 5 2 4 1 9 5 17
● 4 1 7 3 3 2 2 5 31 ● 3 1 4 3 7 2 2 5 47
4. Completa i calcula.
● (4 1 2) 3 8 2 (14 2 7) 5 6 3 8 2 7 5
● 5 3 (3 1 9) 1 6 3 (11 2 8) 5 5 3 12 1 6 3 5
● 9 3 (48 2 41) 2 1 3 (23 2 19) 5 9 3
● 5 1 11 3 2 2 3 3 9 1 27 5
© 2009 Illes Balears / Santillana Educación, S. L. 3
129186 _ 0001-0112.indd 3 13/10/09 15:02:14

Reforç
2 Frases i expressions numèriques

Nom Data
Recorda
En fer operacions combinades, de primer calculam els parèntesis;
després, les multiplicacions i les divisions; i, finalment, les sumes
i les restes.
S’ha de seguir el mateix ordre en calcular el resultat d’expressions
numèriques corresponents a diverses frases.
1. Relaciona cada frase amb l’expressió numèrica i amb el resultat corresponents.
La suma de 6 i 8, multiplica-la per 3 ● ● (12 1 21) 2 18 ● ● 13
Multiplica 4 i 7 i resta-li 15 ● ● 9 3 (21 2 6) ● ● 15
Multiplica per 9 la diferència de 21 i 6 ● ● (6 1 8) 3 3 ● ● 135
Resta 18 a la suma de 12 i 21 ● ● (4 3 7) 2 15 ● ● 42
2. Escriu l’expressió numèrica que correspon a cada frase i calcula’n el resultat.
● A 14, li restes 8 i li sumes 4.
● A 14, li restes la suma de 8 més 4.
● A 24, li restes el producte de 2 per 6.
● Al producte de 24 per 2, li restes 6.
● Al producte de 4 per 3, li restes el producte de 2 per 5.
● Al producte de 4 per 5, li sumes el producte de 3 per 2.
4 © 2009 Illes Balears / Santillana Educación, S. L.
129186 _ 0001-0112.indd 4 13/10/09 15:02:14

Reforç
3 Problemes
Nom Data
Recorda
Els passos per resoldre un problema són els següents:
● Comprendre l’enunciat i la pregunta que es planteja.
● Pensar quines operacions s’han de dur a terme.
● Fer les operacions.
● Comprovar que la resposta és correcta.
1. Resol els problemes següents.
● Al meu col·legi han organitzat una excursió. Han contractat un autobús de 38 places
i un minibús de 15 places i les han ocupat totes. Quant haurà de pagar cada alumne
si el transport ha costat 318 €?
Solució:
● Al rentador de cotxes en Martí han rentat avui 32 cotxes i han recaptat 480 €.
Quant han cobrat per rentar cada cotxe?
Solució:
● En un refugi d’animals necessiten 224 quilos de pinso al mes per alimentar

28 cans. Quants de quilos de pinso necessitaran per alimentar un ca durant un any?
Solució:
129186 _ 0001-0112.indd 5Solució: 13/10/09 15:02:15

Reforç
4 Potències
Nom Data
Recorda
● Les potències expressen productes de factors iguals.
● El factor que es repeteix s’anomena base i el nombre de vegades
que es repeteix s’anomena exponent.
▶
Base ▶ 53 Exponent 53 5 5 3 5 3 5
1. Escriu en forma de potència.

● 5 3 5 3 5 3 5 5 54
● 232325
● 8383838385
● 13131313131315
● 9395
2. Escriu en forma de producte.

● 107 5
● 84 5
● 76 5
● 59 5
3. Relaciona cada potència amb el desenvolupament corresponent.
276 ● ●
27 3 27 3 27 3 27 3 27
274 ● ●
27 3 27 3 27 3 27
275 ● ●
27 3 27 3 27 3 27 3 27 3 27
4. Completa la taula.
Producte Potència Base Exponent Es llegeix
333333333
1313131313131
12 3 12 3 12
73737373737
129186 _ 0001-0112.indd 6 13/10/09 15:02:15

Reforç
5 Quadrat i cub d’un nombre

Nom Data
Recorda
● El quadrat d’un nombre és una potència amb exponent 2.
Per exemple, 2 3 2 5 22.
● El cub d’un nombre és una potència amb exponent 3.
Per exemple, 2 3 2 3 2 5 23.
1. Escriu en forma de quadrat i de cub i calcula.
Quadrat Cub
● 2 3 2 5 22 5 ● 3 3 3 3 3 5 33 5
● 4345 ● 535355
● 6365 ● 737375
● 8385 ● 939395
2. Escriu en forma de producte i calcula.

● 72 5 ● 92 5
● 33 5 ● 63 5
● 83 5 ● 23 5
● 52 5 ● 43 5
3. Llegeix i resol.
A una taula hi ha 6 plats.

A cada plat hi ha 6 panets
i a cada panet hi ha 6 tallades
de salami. Quantes tallades
de salami hi ha en total?
A una botiga d’animals hi ha

7 gàbies. A cada gàbia hi ha
7 canaris. Quants de canaris hi ha
en total?
129186 _ 0001-0112.indd 7 13/10/09 15:02:15

Reforç
6 Arrel quadrada
Nom Data
Recorda
L’arrel quadrada d’un nombre és un altre nombre que, elevat al quadrat,
és igual al primer.
52 5 25 c Ïw
25 5 5
1. Calcula i completa.
● 22 5 4 c Ïw
452 ● 62 5 c Ïw
36 5
● 32 5 c Ïw
9 5 ● 72 5 c Ïw
49 5
● 42 5 c Ïw
16 5 ● 82 5 c Ïw
64 5
● 52 5 c Ïw
25 5 ● 92 5 c Ïw
81 5
2. Calcula i relaciona.
92 142 72 222 112
121 81 196 49 484
Ïw
196 5 Ïw
49 5 Ïw
121 5 Ïw
484 5 Ïw
81 5
3. Completa.
● Ïw
81 5 ● Ïw 5 11 ● Ïw 5 16
● Ïw 5 10 ● Ïw
144 5 ● Ïw
400 5
● Ïw
49 5 ● Ïw
324 5 ● Ïw 5 36
4. Llegeix i resol.
A un jardí volen plantar 289 cossiols

de clavells formant un quadrat dividit
en files. Quants de cossiols posaran
en cada fila?
129186 _ 0001-0112.indd 8 13/10/09 15:02:15

Reforç
7 Els nombres enters

Nom Data
Recorda
Els nombres enters poden ser positius, negatius o el zero.
Són: …, 25, 24, 23, 22, 21, 0, 11, 12, 13, 14, 15…
1. Observa els termòmetres i escriu la temperatura que marquen.
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
■ Ara, encercla el termòmetre que marqui una temperatura per davall de zero graus.
2. Observa l’esquema de l’ascensor d’un edifici d’oficines i escriu a quina planta arribes
en cada cas.
15
14
13 ● Et trobes a la planta 11 i puges 2 plantes. c

12 ● Et trobes a la planta 14 i baixes 6 pisos. c
11 ● Et trobes a la planta 22 i baixes una planta. c
c
0
● Et trobes a la planta 0 i puges 4 plantes.
21
● Et trobes a la planta 12 i baixes 2 pisos. c
22
23
3. Llegeix i escriu els nombres que s’indiquen.
Tres nombres majors que 22.
Tres nombres majors que 21.
Tres nombres que estiguin entre 23 i 13.
129186 _ 0001-0112.indd 9 13/10/09 15:02:16

Reforç
8 La recta entera
Nom Data
Recorda
En la recta entera, els nombres enters negatius es representen
a l’esquerra del 0 i els nombres enters positius, a la dreta
del 0.
1. Completa la recta entera amb els nombres que hi falten.
29 0
2. Escriu el nombre que representa cada lletra.
A B C D
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
● A5 ● C5
● B5 ● D5
3. Representa en la recta entera els nombres següents.
11 24 17 29 23 12
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
4. En cada cas, escriu el nombre anterior i el posterior.
b 12 c b 21 c
b 14 c b 23 c
b 16 c b 25 c
b 18 c b 27 c
129186 _ 0001-0112.indd 10 13/10/09 15:02:16

Reforç
9 Comparació de nombres enters

Nom Data
Recorda
De dos nombres enters, és major el que està situat més a la dreta
en la recta entera.
1. Completa les rectes enteres. Després, en cada cas, cerca els dos nombres
en la recta corresponent i encercla el que sigui major.
22 i 11
17 i 0
26 i 22
2. Escriu el signe > o < segons que correspongui.
14 22 24 13 29 11
25 29 22 15 23 28
16 18 26 23 27 0
3. En cada requadre, encercla amb vermell el nombre major i amb blau, el nombre menor.
14 21 25 0 23 22
13 26 0 28 11 25
129186 _ 0001-0112.indd 11 13/10/09 15:02:16

Reforç
10 Nombres enters i coordenades

Nom Data
Recorda
Les coordenades d’un punt s’escriuen entre parèntesis. Primer,
s’escriu la coordenada horitzontal i, després, la coordenada vertical.
1. Escriu en quin quadrant es troba cada punt i quines en són les coordenades.
Segon quadrant Primer quadrant
15
A
14
F B
13
E
12
D
11
J C
27 26 25 24 23 22 21 011 12 13 14 15 16 17
21
G 22 I
23 H
24
25
Tercer quadrant Quart quadrant
● A5 ● F5
● B5 ● G5
● C5 ● H5
● D5 ● I5
● E5 ● J5
2. Representa en la quadrícula els punts següents.

Segon quadrant Primer quadrant
● A 5 (12, 11) 15
14
● B 5 (23, 14)
13
● C 5 (22, 23) 12
11
● D 5 (0, 24)
27 26 25 24 23 22 21 011 12 13 14 15 16 17
21
● E 5 (11, 13)
22
● F 5 (21, 25) 23
● G 5 (15, 22) 24
25
● H 5 (13, 0) Tercer quadrant Quart quadrant
129186 _ 0001-0112.indd 12 13/10/09 15:02:16

Reforç
11 Problemes amb nombres enters

Nom Data
Recorda
● Els nombres negatius s’associen a expressions del tipus baixar, descendir,
davall de zero…
● Els nombres positius s’associen a expressions del tipus per damunt de…,
augmentar, pujar…
1. Completa l’esquema d’aquest ascensor i resol aquests problemes.
● Na Laura aparca al tercer soterrani i puja a la 4a planta.

Quantes plantes puja?
Planta
Planta
Planta Solució:
Planta
● En Marc fa feina a la 6a planta i aparca el cotxe 8 plantes
Planta 3
Planta 2 més avall. A quina planta aparca?
Planta 1
Planta 0
Soterrani 1
Soterrani 2
Solució:
Soterrani ● Na Blanca es troba a la 3a planta, baixa 4 plantes per
Soterrani
anar al magatzem i després puja 6 plantes per dur
Soterrani
una carpeta. A quina planta es troba aleshores?
Soterrani
Soterrani
Solució:
2. Pensa i resol aquests problemes.
El congelador d’un frigorífic tenia

una temperatura de 24 ºC i després
va pujar 5 graus. Quina temperatura
té ara?
Solució:
Aquest matí el termòmetre

marcava 22 °C i ara mateix marca
13 ºC. Quants de graus ha pujat
la temperatura?
Solució:
129186 _ 0001-0112.indd 13 13/10/09 15:02:17

Reforç
12 Múltiples d’un nombre

Nom Data
Recorda
● Els múltiples d’un nombre s’obtenen multiplicant aquest nombre
pels nombres naturals: 0, 1, 2, 3, 4…
● Un nombre a és múltiple d’un altre b si la divisió a : b és exacta.
1. En cada cas, escriu els nombres que s’indiquen.
● Els tres primers múltiples de 2 c

● Els quatre primers múltiples de 9 c
● Els tres primers múltiples de 6 c
● Els sis primers múltiples de 10 c
2. En cada sèrie, escriu quatre termes més i completa.
0, 3, 6, 9, 12, , , , Són múltiples de
0, 4, 8, 12, 16, , , , Són múltiples de
0, 7, 14, 21, 28, , , , Són múltiples de
3. Calcula i contesta.
24 8 ● La divisió és exacta.
És 24 múltiple de 8? ● 24 és múltiple de 8.
És 65 múltiple de 6? ●
És 84 múltiple de 7? ●
129186 _ 0001-0112.indd 14 13/10/09 15:02:17

Reforç
13 Mínim comú múltiple (MCM)

Nom Data
Recorda
El mínim comú múltiple (MCM) de dos o més nombres és el menor
múltiple comú, diferent de zero, d’aquests nombres.
1. Encercla. Després, contesta.
vermell múltiples de 2 0 1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
blau múltiples de 5 14 15 16 17 18 19 20
● Quins nombres són múltiples de 2 i 5 alhora?

● Quin és el mínim comú múltiple de 2 i 5?
2. Escriu els 8 primers múltiples dels nombres següents.

● Múltiples de 3 c
■ Ara, escriu el mínim comú múltiple de cada parell de nombres.
● MCM (3 i 6) c
● MCM (4 i 6) c
● MCM (6 i 9) c
● MCM (3 i 12) c
3. Llegeix i resol.
En Carles té una tulipa que rega

cada 4 dies i també té un gerani
que rega cada 5 dies. Avui ha regat
les dues plantes. D’aquí a quants
de dies tornarà a regar les dues
plantes alhora?
129186 _ 0001-0112.indd 15 13/10/09 15:02:17

Reforç
14 Divisors d’un nombre

Nom Data
Recorda
● Un nombre b és divisor d’un altre a si la divisió a : b és exacta.
● Si b és divisor de a, a és múltiple de b, i si a és múltiple de b,
b és divisor de a.
1. En cada cas, encercla tres divisors de cada nombre.

● De 6 c 0 16 2 4 3 12 1 23 8 5
● De 14 c 7 11 8 2 1 28 34 9 15 42
● De 30 c 5 25 10 9 11 15 8 6 29 83
● De 27 c 1 9 11 27 52 12 21 13 7 15
2. Observa. Després, completa.
és múltiple de
6 3 3 5 18
18 3
18 : 6 5 3
és divisor de
● 12 és múltiple de 3 i 3 és divisor de 12.

12 7 3 ● és múltiple de i és divisor de .
56 21 8
● és múltiple de i és divisor de .
20 5
● és múltiple de i és divisor de .
3. Pinta d’acord amb les indicacions. Després, contesta.
vermell divisors de 36 blau divisors de 24
13 2 4 31
23 18 71
53 3 7
65 41
11 12 35 29
37
6 55
100 61 0
43
25 9 59
17 19 24 8
● Quin nombre has obtengut?

● Aquest nombre és divisor de 24 i 36?
129186 _ 0001-0112.indd 16 13/10/09 15:02:17

Reforç
15 Criteris de divisibilitat per 2, 3 i 5

Nom Data
Recorda
● Un nombre és divisible per 2 si és un nombre parell.
● Un nombre és divisible per 3 si la suma de les xifres és un múltiple de 3.
● Un nombre és divisible per 5 si la darrera xifra és 0 o 5.
1. Contesta.
● És 2 divisor de 10? Per què?
2. Completa la taula escrivint en cada casella sí o no segons que correspongui.
2 3 5
60 és múltiple de…
3. Encercla d’acord amb les indicacions. Després, contesta.
vermell múltiples de 2 blau múltiples de 3 verd múltiples de 5
1 4 22 25 35 9 6 10 11 15 21 14 49 12 8 60
● Quin nombre és divisible per 2, 3 i 5 alhora?
4. Pensa i escriu un nombre menor que 50 que sigui múltiple de 2, 3 i 5 alhora.
129186 _ 0001-0112.indd 17 13/10/09 15:02:18

Reforç
16 Càlcul de tots els divisors d’un nombre

Nom Data
Recorda
Per calcular tots els divisors d’un nombre:
1r Divideix el nombre entre els nombres naturals: 1, 2, 3…
De cada divisió exacta, obtens dos divisors: el divisor i el quocient.
2n Deixa de dividir quan el quocient sigui igual o menor que el divisor.
1. Calcula tots els divisors de cada nombre.
Divisors de 14 Divisors de 16
● Els divisors de 14 són ● Els divisors de 16 són
Divisors de 20 Divisors de 28
● Els divisors de 20 són ● Els divisors de 28 són
2. Llegeix i resol.
N’Aitana vol repartir 36 cromos

en munts, de manera que cada
munt tengui el mateix nombre de
cromos i no li’n sobri cap. Quants
de cromos pot posar n’Aitana a
cada munt?
129186 _ 0001-0112.indd 18 13/10/09 15:02:18

Reforç
17 Nombres primers i composts

Nom Data
Recorda
● Un nombre és primer si només té dos divisors: 1 i ell mateix.
● Un nombre és compost si té més de dos divisors.
1. Calcula tots els divisors de cada nombre. Després, contesta.
4 c 21 c
13 c 29 c
18 c 33 c
● Quins d’aquests nombres són nombres primers? Per què?
● Quins d’aquests nombres són nombres composts? Per què?
2. Calcula. Després, localitza cada un dels resultats a la sopa de nombres.

● (50 : 10) 1 (6 3 7) 5
● 4 3 6 2 (12 2 7) 5
● 838235
● 933183219365
● 1 1 2 3 (20 1 26 2 11) 5
4 7 2 5 3
9 0 7 1 4
7 6 2 5 6
4 1 9 0 1
■ Com són els nombres que has encerclat, primers o composts? Per què?
129186 _ 0001-0112.indd 19 13/10/09 15:02:19

Reforç
18 Màxim comú divisor (MCD)

Nom Data
Recorda
El màxim comú divisor (MCD) de dos o més nombres és el major
divisor comú d’aquests nombres.
1. Calcula el màxim comú divisor de cada parell de nombres.

● Divisors de 6 c
● Divisors de 9 c
MCD (6 i 9)
● Divisors comuns de 6 i 9 c
● MCD (6 i 9) c
● Divisors de 4 c
● Divisors de 10 c
MCD (4 i 10)
● MCD (4 i 10) c
MCD (16 i 20)
● MCD (16 i 20) c
MCD (21 i 49)
● MCD (21 i 49) c
2. Llegeix i resol.
Na Laia té 16 tallades de formatge

i 24 de cuixot dolç. Ha de preparar
sandvitxos amb la mateixa quantitat
de formatge i cuixot dolç cada un,
sense que li’n sobri gens. Quants
de sandvitxos pot fer?
129186 _ 0001-0112.indd 20 13/10/09 15:02:19

Reforç
19 Unitats de mesura d’angles

Nom Data
Recorda
Les unitats de mesura d’angles són: el grau (°), el minut (’)
i el segon (”). Aquestes unitats formen un sistema sexagesimal.
1’ = 60” 1º = 60’ = 3.600”
1. Mesura amb el transportador cada angle i escriu-ne la mesura.
Â5 B̂ 5 Ĉ 5
■ Quina és la mesura de cada un dels angles anteriors en minuts? Calcula.

● Â 5
● B̂ 5
● Ĉ 5
2. Expressa en la unitat que s’indica en cada cas.

● 123º c
En minuts ● 150º c
● 3º 14’ c
● 5º c
En segons ● 15º c
● 7º 12’ c
3. Expressa la mesura d’aquest angle en graus, minuts i segons.
Â 5 24.329”
Â5 º ’ ”
129186 _ 0001-0112.indd 21 13/10/09 15:02:19

Reforç
20 Suma d’angles
Nom Data
Recorda
Per exemple, per sumar els angles Â = 75º 23’ 45” i B̂ = 40º 38’ 29”:
1r Escriu la mesura dels angles Â i B̂
75º 23’ 45”
de manera que coincidesquin en columna
1 40º 38’ 29”
les unitats del mateix ordre i suma
cada columna per separat. 115º 61’ 74”
▶
▶
2n Com que 74” > 60”, passa 74” a minuts
1’ 14”
i segons (74” 5 1’ 14”). Després,
suma els minuts (61’ 1 1’ 5 62’). 115º 62’ 14”
▶
▶
3r Com que 62’ > 60’, passa 62’ a graus
i minuts (62’ 5 1º 2’). Després, 1º 2’
suma els graus (115º 1 1º 5 116º). 116º 2’ 14”
Â 1 B̂ 5 116° 2’ 14”
1. Col·loca i calcula.
42º 28’ 54” 1 35º 17’ 9” 65º 19’ 43” 1 24º 31’ 52”
38º 47’ 55” 1 37º 38’ 16” 115º 39’ 56” 1 32º 45’ 54”
129186 _ 0001-0112.indd 22 13/10/09 15:02:19

Reforç
21 Resta d’angles
Nom Data
Recorda
Per exemple, per calcular la diferència dels angles
Â = 139º 34’ 12” i B̂ = 56º 48’ 27”:
139º 34’ 12”
1r Escriu la mesura dels angles Â i B̂
2 56º 48’ 27”
de manera que coincidesquin en columna
les unitats del mateix ordre.
2n Resta els segons. Com que no es pot,
139º 33’ 72”
passa 1 minut del minuend a segons
2 56º 48’ 27”
(34’ 12” 5 33’ 72”). Després, resta
els segons. 45”
3r Resta els minuts. Com que no es pot,
passa 1 grau del minuend a minuts 138º 93’ 72”
(139º 33’ 5 138º 93’). Després, resta els minuts. 2 56º 48’ 27”
4t Per acabar, resta els graus. 82º 45’ 45”
Â 2 B̂ 5 82° 45’ 45”
1. Col·loca i calcula.
123º 51’ 8” 2 78º 59’ 13” 38º 41’ 28” 2 19º 50’ 32”
123° 49’ 28” 2 34° 50’ 45” 87° 26’ 56” 2 45° 43’ 29”
129186 _ 0001-0112.indd 23 13/10/09 15:02:20

Reforç
22 Angles complementaris i suplementaris

Nom Data
Recorda
● Dos angles són complementaris si la suma és igual a 90º.
● Dos angles són suplementaris si la suma és igual a 180º.
1. En cada cas, de primer escriu complementari o suplementari segons que correspongui.

Després, calcula la mesura de l’angle gris clar.
● Angle
Â
65º
● Angle Â 5 65º
B̂ ● Angle B̂ 5
● Angle
Ĉ
● Angle Ĉ 5
D̂
100º ● Angle D̂ 5
● Angle
F̂
35º ● Angle F̂ 5
Ĝ
● Angle Ĝ 5
2. Observa la mesura de l’angle Â i calcula.
Â 5 65° 28’ 14”
L’angle complementari L’angle suplementari
129186 _ 0001-0112.indd 24 13/10/09 15:02:21

Reforç
23 Angles de més de 180º

Nom Data
Recorda
Per exemple, per mesurar un angle Â
de més de 180º:
1r Prolongam un dels costats
de l’angle Â.
L’angle Â és igual a 180° 1 B̂.
2n Mesuram l’angle B̂ amb el transportador: B̂
B̂ 5 50°.
3r Calculam la mesura de l’angle Â.
Â 5 180° 1 50° 5 230°.
1. Mesura aquests angles de més de 180º.
2. Dibuixa els angles que s’indiquen.
Un angle de 190º Un angle de 230º
■ Ara, explica com traces angles de més de 180º.
129186 _ 0001-0112.indd 25 13/10/09 15:02:22

Reforç
24 Fraccions i nombres mixts

Nom Data
Recorda
● Un nombre mixt està format per un nombre natural i una fracció.
● Totes les fraccions majors que la unitat que no són equivalents
a un nombre natural es poden expressar en forma de nombre mixt.
1. Escriu la fracció que representa la part pintada. Després, expressa aquesta fracció
en forma de nombre mixt.
5 2
51
3 3
2. Pinta la fracció que s’indica i escriu-la en forma de nombre mixt.
5
3
c
13
5
c
15
c
4
13
2
c
3. Completa.
2 5 1 2 1
● 1 5 ● 2 5 ● 3 5 ● 4 5
3 3 2 3 2
4 3 1 2
● 1 5 ● 2 5 ● 3 5 ● 4 5
5 4 5 6
129186 _ 0001-0112.indd 26 13/10/09 15:02:22

Reforç
25 Fraccions equivalents
Nom Data
Recorda
● Les fraccions equivalents representen la mateixa part de la unitat.
● Si dues fraccions són equivalents, els productes dels seus termes
en creu són iguals.
1. En cada cas, escriu la fracció que representa la part pintada.

Després, indica si les fraccions de cada parell són equivalents o no.
1
3
Són equivalents.
2. Encercla les fraccions equivalents a la fracció donada.
12 6 10 24
3 28 7 5 18 20
7 9 15 6 30 40
21 35 36 48
3. Calcula tres fraccions equivalents a cada fracció.

1
● c
3
9
●
c
15
14
● c
18
10
●
c
20
4. Pensa i escriu.
2
● Una fracció equivalent a que tengui per numerador 12 c
8
7
● Una fracció equivalent a que tengui per denominador 36 c
12
129186 _ 0001-0112.indd 27 13/10/09 15:02:23

Reforç
26 Obtenció de fraccions equivalents

Nom Data
Recorda
Per obtenir fraccions equivalents a una fracció donada,
es multipliquen o divideixen els dos termes de la fracció
per un mateix nombre diferent de zero.
1. Calcula, per amplificació, dues fraccions equivalents a cada fracció.

2
● c
5
3
● c
7
1
● c
9
7
● c
12
15
● c
30
2. Calcula, per simplificació, dues fraccions equivalents a cada fracció.

16
● c
24
12
● c
28
25
● c
50
36
● c
72
3. Observa l’exemple i calcula la fracció irreductible de cada fracció donada.

12 12 12 : 6 2
● c MCD (12 i 36) 5 6 c 5 5
36 36 36 : 6 6
25
● c
40
40
● c
64
27
● c
33
129186 _ 0001-0112.indd 28 13/10/09 15:02:23

Reforç
27 Reducció a denominador comú

(mètode dels productes encreuats)
Nom Data
Recorda
Per reduir dues fraccions a denominador comú pel mètode dels productes
encreuats, multiplica els dos termes de cada fracció pel denominador
de l’altra fracció.
2 1 234 8 133 3
Per exemple: i c 5 ; 5
3 4 334 12 4 3 3 12
2 1 8 3
i c i
3 4 12 12
1. Redueix a denominador comú pel mètode dels productes encreuats.
2 4 3 5
i i
3 7 5 7
5 2 4 6
i i
6 9 5 10
4 6 9 4
i i
6 8 3 15
129186 _ 0001-0112.indd 29 13/10/09 15:02:23

Reforç
28 Reducció a denominador comú

(mètode del mínim comú múltiple)
Nom Data
Recorda
Per reduir dues o més fraccions a denominador comú pel mètode del mínim
comú múltiple, escriu com a denominador comú el MCM dels denominadors,
i com a numerador de cada fracció, el resultat de dividir el denominador comú
entre cada denominador i multiplicar-lo pel numerador corresponent.
3 5
Per exemple: c MCM (4 i 6) 5 12
i
4 6
3 12 : 4 3 3 9 5 12 : 6 3 5 10
5 5 ; 5 5
4 12 12 6 12 12
3 5 9 10
i c i
4 6 12 12
1. Redueix a denominador comú pel mètode del mínim comú múltiple.
2 3 3 6
i i
4 5 2 8
2 1 3 1 3 5
, i , i
5 3 2 2 4 6
129186 _ 0001-0112.indd 30 13/10/09 15:02:24

Reforç
29 Comparació de fraccions
Nom Data
Recorda
● De dues o més fraccions que tenen igual denominador, és major la que
té major numerador.
● De dues o més fraccions que tenen igual numerador, és major la que
té menor denominador.
● Per comparar fraccions amb numerador i denominador diferents,
de primer has de reduir les fraccions a denominador comú i, després,
comparar-les.
1. Ordena de major a menor les fraccions següents.
3 9 4 7 7 7
● , i c ● , i c
5 5 5 9 3 5
5 11 16 5 5 5
● , i c ● , i c
12 12 12 3 8 12
2. Pensa i escriu.
Dues fraccions majors que Dues fraccions menors que

cinc novens el numerador de onze sisens el denominador de
les quals sigui 5 i que siguin les quals sigui 6 i que siguin
menors que la unitat. majors que la unitat.
3. En primer lloc, redueix cada parella de fraccions a denominador comú i, després,

compara-les.
1 2 28 : 4 3 1 7 28 : 7 3 2 8
● , c MCM (4 i 7) 5 28; 5 ; 5
4 7 28 28 28 28
3 4
●
c
5 7
2 5
●
c
3 9
11 5
●
c
10 4
129186 _ 0001-0112.indd 31 13/10/09 15:02:25

Reforç
30 Suma de fraccions
Nom Data
Recorda
● Per sumar diverses fraccions d’igual denominador, se sumen
els numeradors i es deixa el mateix denominador.
● Per sumar diverses fraccions de diferent denominador, es redueixen
les fraccions a denominador comú i després se sumen els numeradors
i es deixa el denominador comú.
1. Calcula les sumes següents.
2 7 1 8
1 1
3 12 4 4
4 5 4 6
1 1
5 6 7 7
12 14 1
1 41
16 16 3
129186 _ 0001-0112.indd 32 13/10/09 15:02:25

Reforç
31 Resta de fraccions
Nom Data
Recorda
● Per restar dues fraccions d’igual denominador, es resten
els numeradors i es deixa el mateix denominador.
● Per restar dues fraccions de diferent denominador, es redueixen
les fraccions a denominador comú i després es resten els numeradors
i es deixa el denominador comú.
1. Calcula les restes següents.
17 14 9 3
2 2
20 20 12 8
8 2 1 1
2 2
6 4 9 12
3 2
82 62
2 3
129186 _ 0001-0112.indd 33 13/10/09 15:02:26

Reforç
32 Multiplicació de fraccions
Nom Data
Recorda
Per multiplicar diverses fraccions, es multipliquen els numeradors
i es multipliquen els denominadors.
1. Calcula.
4 6
● de c
5 7
2 6
● de c
3 8
3 2
● de c
9 4
5 2
● de c
7 5
2. Multiplica.
2 1
● 3 c
3 5
3 7
● 3 c
4 9
6
● 5 3 c
10
8
● 3 3 c
12
3. En cada cas, calcula el terme desconegut.
1 1 3 1 3 1 2 2 1 3
● 3 5 ● 3 5 ● 3 5 ● 3 5
2 3 6 2 10 5 35 8 2 16
4. Escriu la fracció inversa de cada fracció donada. Després, multiplica-les.

2 3 233
●
c c 5
3 2 332
6
● c
8
12
● c
14
129186 _ 0001-0112.indd 34 13/10/09 15:02:27

Reforç
33 Divisió de fraccions
Nom Data
Recorda
Per dividir dues fraccions, es multipliquen els termes en creu.
1. Calcula.
3 2
● : c
5 3
1 7
● : c
7 5
3 5
● : c
2 12
4
● : 2 c
11
2. Relaciona.
2 5 6 3 7
: ● ● 3 ● ●
3 3 7 4 40
1 2 1 7 18
: ● ● 3 ● ●
8 9 8 5 28
1 5 2 3 9
: ● ● 3 ● ●
8 7 3 5 16
6 4 1 9 6
: ● ● 3 ● ●
7 3 8 2 15
3. Calcula les operacions combinades següents.
19 2
2 7 1 8 5 7
: 2 : 3
3 10 2 6 8
129186 _ 0001-0112.indd 35 13/10/09 15:02:27

Reforç
34 Problemes amb fraccions

Nom Data
Recorda
● Llegir detengudament el problema.
● Plantejar les operacions i resoldre-les.
● Comprovar que la solució obtenguda és raonable.
1. Llegeix i resol.
En Pau s’ha menjat dos terços

d’un pastís i na Rosa s’ha menjat
un quart del mateix pastís.
Quina fracció de pastís s’han
menjat entre els dos?
A un parc hi ha una zona

d’engronsadors i una pista
de patinatge, que ocupen en total
els cinc vuitens del parc.
Els engronsadors ocupen dos setens
del parc. Quina fracció de parc
ocupa la pista de patinatge?
N’Emili ha duit al banc dos

cinquens dels sis vuitens dels seus
estalvis. Quina fracció d’aquests
estalvis ha duit al banc?
Na Carla té una terrina de gelat

3
que pesa de kg. Quantes porcions
4
1
de gelat d’ de kg pot fer
8
3
amb els de kg de gelat que té?
4
129186 _ 0001-0112.indd 36 13/10/09 15:02:28

Reforç
35 Suma i resta de nombres decimals

Nom Data
Recorda
Per sumar o restar nombres decimals, es col·loquen de manera que
coincidesquin a la mateixa columna les xifres del mateix ordre. Després,
se sumen o es resten com si fossin nombres naturals i es posa la coma
en el resultat davall de la columna de les comes.
1. Calcula.
14,97 1 112,09 308,17 2 24,036
384,079 1 104,92 718,6 2 159,01
732,004 1 340,6 681,12 2 85,007
132,28 1 5,103 1 42,07 27,63 2 0,967
129186 _ 0001-0112.indd 37 13/10/09 15:02:29

Reforç
36 Multiplicació de nombres decimals

Nom Data
Recorda
Per multiplicar nombres decimals, es multipliquen com si fossin nombres
naturals i, en el producte, se separen amb una coma, a partir de la dreta,
tantes xifres decimals com tenguin en total els dos factors.
1. Calcula.
4,86 3 7,9 2,85 3 6,1
0,19 3 3,26 1,075 3 25,68
17,6 3 4,014 109 3 3,507
23 3 5,006 0,007 3 0,023
129186 _ 0001-0112.indd 38 13/10/09 15:02:30

Reforç
37 Aproximació de nombres decimals

Nom Data
Recorda
● Per aproximar a les unitats, s’ha d’observar la xifra de les dècimes:
si és major o igual que 5, s’augmenta en 1 la xifra de les unitats;
i si és menor que 5, es deixa igual la xifra de les unitats.
● Per aproximar a les dècimes, s’ha d’observar la xifra de les centèsimes:
si és major o igual que 5, s’augmenta en 1 la xifra de les dècimes;
i si és menor que 5, es deixa igual la xifra de les dècimes.
● Per aproximar a les centèsimes, s’ha d’observar la xifra de les mil·lèsimes:
si és major o igual que 5, s’augmenta en 1 la xifra de les centèsimes;
i si és menor que 5, es deixa igual la xifra de les centèsimes.
1. Aproxima a les unitats cada un d’aquests nombres decimals.

● 1,78 c ● 11,078 c
● 5,17 c ● 3,199 c
● 14,49 c ● 25,841 c
2. Aproxima a les dècimes cada un d’aquests nombres decimals.

● 0,719 c ● 2,456 c
● 3,26 c ● 0,87 c
● 8,135 c ● 2,48 c
3. Aproxima a les centèsimes cada un d’aquests nombres decimals.

● 18,007 c ● 13,897 c
● 9,194 c ● 8,653 c
● 1,019 c ● 0,817 c
4. Completa la graella.
Aproximació Aproximació Aproximació

a les unitats a les dècimes a les centèsimes
0,327
16,018
235,019
23,369
129186 _ 0001-0112.indd 39 13/10/09 15:02:31

Reforç
38 Estimacions
Nom Data
Recorda
Per estimar sumes, restes o productes de nombres decimals,
s’aproximen els nombres a la unitat més convenient i, després,
se sumen, es resten o es multipliquen les aproximacions.
1. Estima les operacions aproximant a la unitat indicada.
A les unitats
8,6 3 35 6,147 1 109,18
A les dècimes
26,009 3 12,242 7,46 3 25
A les centèsimes
2,055 3 465,276 12,168 3 11
129186 _ 0001-0112.indd 40 13/10/09 15:02:31

Reforç
39 Divisió d’un decimal entre un natural

Nom Data
Recorda
Per dividir un nombre decimal entre un nombre natural, es fa la divisió com
si fossin nombres naturals i, en baixar la primera xifra decimal del dividend,
es posa la coma en el quocient.
1. Col·loca els nombres i calcula.
16,23 : 7 8,291 : 6
303,39 : 23 104,6 : 48
0,65 : 5 4,357 : 9
23,503 : 36 1,658 : 52
129186 _ 0001-0112.indd 41 13/10/09 15:02:32

Reforç
40 Divisió d’un natural entre un decimal

Nom Data
Recorda
Per dividir un nombre natural entre un nombre decimal, es multipliquen
els dos per la unitat seguida de tants de zeros com xifres decimals tengui
el divisor i, després, es fa la divisió de nombres naturals obtenguda.
6 : 0,4 8 : 2,2
29 : 1,33 54 : 4,68
276 : 5,07 724 : 0,05
3.028 : 0,56 4.529 : 1,803
129186 _ 0001-0112.indd 42 13/10/09 15:02:34

Reforç
41 Divisió d’un decimal entre un decimal

Nom Data
Recorda
Per dividir un nombre decimal entre un nombre decimal, es multipliquen
els dos per la unitat seguida de tants de zeros com xifres decimals tengui
el divisor i, després, es fa la divisió obtenguda.
129,6 : 3,6 19,1 : 3,82
0,268 : 0,02 0,032 : 0,08
16,32 : 0,34 11,9 : 0,85
5,678 : 3,4 1,96 : 4,9
129186 _ 0001-0112.indd 43 13/10/09 15:02:35

Reforç
42 Obtenció de xifres decimals en el quocient

Nom Data
Recorda
En una divisió entera, es pot obtenir el quocient amb el nombre de xifres
decimals que es desitgi, escrivint el dividend amb aquest mateix nombre
de xifres decimals.
1. Calcula el quocient amb el nombre de xifres decimals indicat.
Amb 1 xifra decimal
9:8 8,4 : 3,5
Amb 2 xifres decimals
13,27 : 6 53 : 4,6
Amb 3 xifres decimals
24,8 : 7 16,23 : 0,49
129186 _ 0001-0112.indd 44 13/10/09 15:02:36

Reforç
43 Problemes amb decimals

Nom Data
Recorda
● Plantejar les operacions i resoldre-les.
● Comprovar que la solució obtenguda és raonable.
1. Llegeix i resol.
En Joan va comprar una rentadora.

Va pagar amb 3 bitllets de 200 €
i li varen tornar 138,36 €. Quant
valia la rentadora?
Na Neus ha comprat per a una

obra 125 sacs de ciment de 12,5
kg cada un. Al final li han sobrat
35,8 kg de ciment. Quants de quilos
de ciment ha utilitzat na Neus?
N’Alícia ha fet 9,6 litres de

llimonada. Ha de repartir-los en 24
pitxers, tots amb la mateixa quantitat.
Quina quantitat de llimonada ha de
posar n’Alícia a cada pitxer?
En Miquel ha ficat al depòsit

del cotxe 13,5 litres de benzina i
na Laura ha ficat 12,75 litres al seu.
El litre de benzina val 1,10 €.
Quant ha pagat en Miquel més
que na Laura?
129186 _ 0001-0112.indd 45 13/10/09 15:02:37

Reforç
44 Base i altura de triangles i paral·lelograms

Nom Data
Recorda
● La base d’un triangle
altura
o d’un paral·lelogram és
qualsevol dels costats. base
● L’altura d’un triangle
o d’un paral·lelogram
és un segment perpendicular altura
a una base o a la seva prolongació,
traçat des d’un dels vèrtexs oposats. base
1. Pinta de vermell la base i de blau, l’altura.
2. En cada cas, traça l’altura corresponent al costat AB.

No oblidis utilitzar un escaire o un cartabó.
C C C
A B A B A B
3. En cada cas, traça l’altura corresponent a la base AB des del vèrtex D.

No oblidis utilitzar un escaire o un cartabó.
C D C D C D
A B A B A B
129186 _ 0001-0112.indd 46 13/10/09 15:02:38

Reforç
45 Suma dels angles de triangles i quadrilàters

Nom Data
Recorda
● La suma dels angles d’un triangle és igual a 180º.
● La suma dels angles d’un quadrilàter és igual a 360º.
1. Calcula quant mesura l’angle pintat de negre en cada triangle.

Després, comprova-ho amb un transportador.
40°
60°
120° 90°
80°
30°
60° 20°
60° 30°
2. Calcula quant mesura l’angle pintat de negre en cada quadrilàter.

Després, comprova-ho amb un transportador.
100° 100°
60° 85°
80° 60° 90° 140° 125°
60°
110°
75°
120° 70°
50°
129186 _ 0001-0112.indd 47 13/10/09 15:02:38

Reforç
46 La circumferència. Elements
Nom Data
Recorda
radi
● La circumferència és una línia corba arc
tancada i plana, els punts de la qual
es troben tots a la mateixa distància
centre
del centre.
● semicircumferència diàmetre
Els elements de la circumferència
són: centre, radi, corda, diàmetre, da
cor
arc i semicircumferència.
1. Completa amb els noms dels elements marcats en la circumferència.
E
● El punt O és el
A
● El segment AB és el
O ● El segment OC és el
● El segment CD és una
C
B
● La línia E és una
2. Traça amb un compàs una circumferència de 3 centímetres de radi.

Després, indica els elements que s’esmenten a continuació.
vermell el centre
verd un diàmetre
blau un radi
groc una corda
negre un arc
marró una semicircumferència
129186 _ 0001-0112.indd 48 13/10/09 15:02:39

Reforç
47 El nombre p i la longitud de la circumferència

Nom Data
Recorda
La longitud de la circumferència és igual al producte de 3,14 pel seu diàmetre.
L5p3d523p3r
1. En cada cas, mesura el diàmetre i calcula la longitud de la circumferència.
● d5 cm ● d5
● L 5 3,14 3 5 cm ● L 5 3,14 3
2. Calcula.
● La longitud d’una circumferència de 4 cm de radi.
● La longitud d’una circumferència de 4 cm de diàmetre.
● La longitud d’una circumferència d’1 cm de diàmetre.
● La longitud d’una circumferència d’1 cm de radi.
3. Llegeix i resol.
Els organitzadors d’un campionat

volen posar una cinta vermella a la
copa que s’endurà l’equip
guanyador. Si la copa mesura
12 cm de diàmetre, quants de
centímetres de cinta vermella
necessiten?
129186 _ 0001-0112.indd 49 13/10/09 15:02:39

Reforç
48 El cercle i les figures circulars

Nom Data
Recorda
● El cercle és una figura plana formada per una circumferència i el seu interior.
● Les principals figures circulars són: el sector circular, el semicercle,
el segment circular i la corona circular.
1. Relaciona.
sector circular
semicercle
segment circular
corona circular
2. Pinta els elements traçats en aquesta circumferència.
vermell un semicercle
verd un sector circular
blau un segment circular
3. Traça dues circumferències de 2 cm de radi.
■ A la circumferència de la dreta, dibuixa una corona circular; i a la circumferència

de l’esquerra, un sector circular.
129186 _ 0001-0112.indd 50 13/10/09 15:02:39

Reforç
49 Posicions relatives de rectes i circumferències

Nom Data
Recorda
● Una recta pot tenir les posicions següents respecte
d’una circumferència.
Exterior Tangent Secant
● Dues circumferències poden tenir aquestes posicions relatives.

Exteriors Interiors Tangents Tangents Secants
exteriors interiors
1. Observa i completa.
m
● La recta m és
v a la circumferència A.
● La recta m és
A a la circumferència B.
● La recta v és
a la circumferència B.
B ● La recta v és
a la circumferència A.
2. Observa i contesta.
A
● Com són entre si les circumferències A i B?

● Com són entre si les circumferències C i D?
● Com són entre si les circumferències B i C?
● Com són entre si les circumferències A i C?
129186 _ 0001-0112.indd 51 13/10/09 15:02:39

Reforç
50 Proporcionalitat. Problemes
Nom Data
Recorda
Els passos per resoldre un problema de proporcionalitat són:
● Construir una taula de proporcionalitat adequada al problema.
● Completar la taula realitzant les operacions oportunes.
● Comprovar que els nombres de les dues files de la taula són proporcionals.
1. Completa aquestes taules de proporcionalitat.
1 2 3 4 5 6 2 4 6 8 10 12
33 36
6 36
20 9
:2 :5
12 14 26 40 52 60 15 30 45 60 75 90
2. Completa cada taula i resol.
Nombre de
En Daniel ha pagat 16 € camisetes
1 2 3 4 5 6
per una camiseta. Quant ha
de pagar per 6 camisetes? Preu en € 16
Llogar una bicicleta costa Hores 1 2 3 4 6 8

3 € l’hora. Quant costa
llogar una bicicleta durant
Preu en €
8 hores?
N’Àlvar té 15 € i li
agradaria convidar els seus
amics al cine. Cada entrada
val 3 €. Quants d’amics pot
convidar al cine?
129186 _ 0001-0112.indd 52 13/10/09 15:02:39

Reforç
51 Problemes de percentatges
Nom Data
Recorda
Els passos per resoldre un problema són:
● Realitzar les operacions.
● Comprovar el resultat final.
1. Llegeix i resol.
A una granja, 23 de cada

100 animals són gallines i la resta
són conills. Quin percentatge
de conills hi ha a la granja?
A una biblioteca hi ha un total

de 100 llibres: el 25 % són obres
d’història, el 38 %, de literatura
i la resta, de ciències. Quants de
llibres hi ha de cada classe?
Na Iolanda comprà un cotxe per

8.200 € i el pagà en tres terminis.
Primer, pagà el 60 % del valor
del cotxe; després, en pagà el 25 %
i al final, la resta. Quant pagà na
Iolanda en el darrer termini?
Quan compram un frigorífic s’ha de

pagar el 16 % d’IVA. N’Elena compra
un frigorífic que val 750 € sense IVA.
Quant ha de pagar en total n’Elena
pel frigorífic?
129186 _ 0001-0112.indd 53 13/10/09 15:02:40

Reforç
52 Escala: plànols i mapes

Nom Data
Recorda
L’escala d’un plànol o un mapa indica la relació que hi ha entre
les mesures del plànol o del mapa i les mesures reals.
Per exemple, si l’escala d’un plànol és 1 : 100, això vol dir que
1 cm del plànol representa 100 cm del terreny real.
1. Relaciona cada escala amb el seu significat. Després, escriu les oracions completes.
1 : 80 ● ● Un centímetre del plànol equival a 200 cm de la realitat.
1 : 200 ● ● Un centímetre del plànol equival a 80 cm de la realitat.
2. Observa el plànol i calcula en metres les mesures reals següents.
Dormitori Bany Dormitori Dormitori

3 2 1
Cuina Saló
1 : 150
● Llarg i ample del saló: 5 3 3,5 5 17,5 cm2 c 17,5 3 150 5 2.625 cm2 c 26,25 m2.
● Llarg i ample del bany:
● Llarg i ample del dormitori 1:
● Llarg i ample de la cuina:
● Llarg i ample del dormitori 2:
129186 _ 0001-0112.indd 54 13/10/09 15:02:41

Reforç
53 Unitats de longitud. Relacions

Nom Data
Recorda
Les unitats de longitud són el quilòmetre, l’hectòmetre, el decàmetre,
el metre, el decímetre, el centímetre i el mil·límetre.
Per passar d’una unitat a una altra unitat menor es multiplica
3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10
km hm dam m dm cm mm
: 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10
Per passar d’una unitat a una altra unitat major es divideix
1. Expressa en la unitat indicada.

● 75 cm 5 m ● 2,54 hm 5 cm
● 1 hm 5 mm ● 1.350 mm 5 dm
● 28 cm 5 dm ● 845 dm 5 hm
2. Expressa en metres.
● 15 hm i 4 m c
● 3 km i 25 dam c
● 4 dam, 1 m i 25 dm c
3. Observa el plànol i calcula.

5,5 km, 32 hm i 4 dam sa Garriga 3,2 km, 0,9 hm i 11 m
Binialba 13,8 km, 7,4 hm i 38 dam Sant Miquel

● Quants de decàmetres hi ha de Binialba a sa Garriga?
● Quants de metres hi ha de sa Garriga a Sant Miquel?
● Quants d’hectòmetres hi ha de Binialba a Sant Miquel?
129186 _ 0001-0112.indd 55 13/10/09 15:02:41

Reforç
54 Unitats de capacitat. Relacions

Nom Data
Recorda
Les unitats de capacitat són el quilolitre, l’hectolitre, el decalitre, el litre,
el decilitre, el centilitre i el mil·lilitre.
3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10
kl hl dal ¬ dl cl ml
: 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10
1. Escriu quina operació s’ha de fer per passar d’una unitat a una altra.
● De dal a ml c Multiplicar per
● De hl a kl c
● De dal a cl c
● De kl a dl c

● 40,3 dal 5 40,3 3 100 5 dl ● 4,5 hl 5 dal
● 23,4 dl 5 ml ● 75 dl 5 hl
● 9,2 cl 5 ¬ ● 1.300 cl 5 kl
3. Expressa la capacitat de cada recipient en la unitat indicada.

22,3 ¬
● Depòsit: 13,5 dal 3 5 ¬
● Botella: dl
● Poal: hl
● Tassa: ¬
13,5 dal 1,5 ¬ 25 cl
4. Llegeix i resol.
Un camió cisterna du 1,5 kl de

benzina i la reparteix en parts iguals
en 3 benzineres. Quants de litres de
benzina deixa en cada una?
129186 _ 0001-0112.indd 56 13/10/09 15:02:41

Reforç
55 Unitats de massa. Relacions

Nom Data
Recorda
Les unitats de massa són el quilogram, l’hectogram, el decagram,
el gram, el decigram, el centigram i el mil·ligram.
3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10
kg hg dag g dg cg mg
: 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10
1. Completa el quadre de les unitats de massa.

● 0,05 kg 5 dg ● 25.000 cg 5 dag
● 3,75 hg 5 dag ● 1,5 dag 5 kg
● 56,3 dag 5 dg ● 7.800 dg 5 g
● 714 g 5 cg ● 98,6 mg 5 dg
● 276 dg5 mg ● 9.550 g 5 hg
3. Expressa en quilograms la càrrega de cada camió.
1,5 t i 7 q
c
3,2 t i 3,6 q
129186 _ 0001-0112.indd 57 13/10/09 15:02:41

Reforç
56 Unitats de superfície
Nom Data
Recorda
● La unitat principal de superfície és el metre quadrat (m2).
El metre quadrat és la superfície d’un quadrat d’1 m de costat.
● Per mesurar superfícies majors i menors, usam els múltiples
i submúltiples del metre quadrat.
Múltiples del m2 Submúltiples del m2
Decàmetre quadrat c dam2 Decímetre quadrat c dm2

Hectòmetre quadrat c hm2 Centímetre quadrat c cm2
Quilòmetre quadrat c km2 Mil·límetre quadrat c mm2
Unitats de superfície Abreviatura Relació amb el m2
Quilòmetre quadrat 1.000.000 m2
hm2
Decàmetre quadrat
2. Expressa en metres quadrats.

● 3 dam2 5 3 3 100 = m2 ● 12,7 dam2 5 m2
● 2,5 hm2 5 m2 ● 16,09 hm2 5 m2
● 9 km2 5 m2 ● 1,0005 km2 5 m2

● 600 m2 5 600 3 100 5 dm2 ● 0,8 m2 5 dm2
● 90 m2 5 cm2 ● 0,15 m2 5 cm2
● 5 m2 5 mm2 ● 0,002 m2 5 mm2
4. Completa.
● 134 dm2 5 m2 ● 0,8 cm2 5 m2
● 9.000 mm2 5 m2 ● 15 dm2 5 m2
● 55.000 cm2 5 m2 ● 20 mm2 5 m2
129186 _ 0001-0112.indd 58 13/10/09 15:02:42

Reforç
57 Relacions entre unitats de superfície

Nom Data
Recorda
Les unitats de superfície i les relacions entre elles són les següents:
3 100 3 100 3 100 3 100 3 100 3 100
km2 hm2 dam2 m2 dm2 cm2 mm2
: 100 : 100 : 100 : 100 : 100 : 100
1. Completa el quadre de les unitats de superfície.
2. Escriu quines operacions s’han de fer per passar d’una unitat a una altra.
● De dam2 a dm2 c Multiplicar per
● De hm2 a m2 c
● De dm2 a dam2 c
● De km2 a hm2 c
3. Completa.
● 3 km2 5 dam2 ● 63,7 cm2 5 dm2
● 0,06 km2 5 dm2 ● 15.000 cm2 5 hm2
● 324 m2 5 hm2 ● 7,92 dm2 5 dam2
4. Llegeix i resol.
En Pere té un terreny de 0,45 hm2

que vol dividir en 15 parcel·les
iguals. Quants de m2 mesurarà cada
parcel·la?
129186 _ 0001-0112.indd 59 13/10/09 15:02:42

Reforç
58 Unitats agràries
Nom Data
Recorda
Les unitats agràries s’usen per expressar les superfícies de finques,
parcel·les, boscs…
Les unitats agràries són:
● la centiàrea (ca), que equival a 1 m2.
● l’àrea (a), que equival a 1 dam2.
● l’hectàrea (ha), que equival a 1 hm2.
1. Expressa en la unitat que s’indica.

● 300 ha 5
En m2 ● 15 a 5
● 398 ca 5
● 3,8 ha 5
En dam2 ● 9a5
● 27 ca 5
● 0,25 ha 5
En hm2 ● 6,7 a 5
● 12,4 ca 5
2. Completa.
● 5 km2 5 ha ● 12 m2 5 a ● 9,2 km2 5 ca
● 7 dam2 5 ha ● 3,8 hm2 5 a ● 12,8 cm2 5 ca
● 2,3 km2 5 ha ● 24,8 km2 5 a ● 5,9 dm2 5 ca
3. Llegeix i resol.
Na Sara té una finca de 950 m2.

Ha plantat 4.900 dm2 de
cogombres, 150 ca de tomàtigues
i la resta, de patates. Quantes
centiàrees de patates ha sembrat
na Sara? I àrees? I hectàrees?
129186 _ 0001-0112.indd 60 13/10/09 15:02:42

Reforç
59 Àrea del rectangle i del quadrat

Nom Data
Recorda
● L’àrea del rectangle és el producte de la base per l’altura.
● L’àrea del quadrat és el costat elevat al quadrat.
1. Mesura amb un regle i completa.
Àrea del rectangle: b 3 h
● Base: cm
● Altura: cm
● Àrea 5 cm2
● Base: cm
● Altura: cm
● Àrea 5 cm2
Àrea del quadrat: c 3 c5 c2
● Costat: cm
● Àrea 5 cm2
● Costat: cm
● Àrea 5 cm2
129186 _ 0001-0112.indd 61 13/10/09 15:02:42

Reforç
60 Àrea del rombe

Nom Data
Recorda
L’àrea del rombe és el producte de les diagonals dividit per 2.
D3d
Àrea del rombe 5
2
1. Traça les diagonals d’aquest rombe i mesura-les. Després, calcula l’àrea

del rombe en cm2.
● D5 cm
● d5 cm
● Àrea 5 cm2
2. Mesura i calcula l’àrea en cm2 de les figures següents.
● D5 cm
● d5 cm
● Àrea 5 cm2
● D5 cm
● d5 cm
● Àrea 5 cm2
3. Llegeix i calcula l’àrea dels rombes següents.
D 5 10 cm; d 5 7 cm D 5 4 cm; d 5 1,5 cm
129186 _ 0001-0112.indd 62 13/10/09 15:02:43

Reforç
61 Àrea del romboide

Nom Data
Recorda
L’àrea del romboide és el producte de la base per l’altura.
Àrea del romboide 5 b 3 h
1. Traça l’altura d’aquest romboide. Després, calcula’n l’àrea en cm2.
● b5 cm
● h5 cm
● Àrea 5 cm2
2. Mesura i calcula l’àrea de cada romboide.
● b5 cm
● h5 cm
● Àrea 5 cm2
● b5 cm
● h5 cm
● Àrea 5 cm2
3. Llegeix i calcula l’àrea dels romboides següents.
b 5 6 cm; h 5 8 cm b 5 4 cm; h 5 2,5 cm
129186 _ 0001-0112.indd 63 13/10/09 15:02:43

Reforç
62 Àrea del triangle

Nom Data
Recorda
L’àrea del triangle és el producte de la base per l’altura dividit entre 2.
b3h
Àrea del triangle 5
2
● b5 cm
● h5 cm
● Àrea 5 cm2
● b5 cm
● h5 cm
● Àrea 5 cm2
● b5 cm
● h5 cm
● Àrea 5 cm2
2. Llegeix i calcula l’àrea dels triangles següents.
b 5 3,5 cm; h 5 5,5 cm b 5 4 cm; h 5 6,1 cm
129186 _ 0001-0112.indd 64 13/10/09 15:02:44

Reforç
63 Àrea de polígons regulars

Nom Data
Recorda
L’àrea d’un polígon regular és el producte del perímetre per l’apotema
dividit entre 2.
P 3 ap
Àrea del polígon regular 5
2
1. Descompon aquest polígon en triangles iguals unint-ne el centre amb els vèrtexs.
Després, completa.
● Perímetre del pentàgon 5 cm

● Apotema 5 cm
● Àrea 5 cm2
2. Calcula el perímetre i l’àrea de cada un d’aquests polígons regulars.
● P5 cm
● ap 5 cm
4,1 cm
● Àrea 5 cm2
6 cm
● P5 cm
● ap 5 cm
6,9 cm
● Àrea 5 cm2
8 cm
3. Llegeix i calcula l’àrea d’un heptàgon que tengui les mesures que s’indiquen.
costat 5 7 cm; apotema 5 6,2 cm
129186 _ 0001-0112.indd 65 13/10/09 15:02:44

Reforç
64 Àrea del cercle

Nom Data
Recorda
L’àrea del cercle és el producte del nombre p pel radi al quadrat.
Àrea del cercle 5 p 3 r 2
1. Traça el radi d’aquesta circumferència i completa.
● r5 cm
● Àrea 5 cm2
2. Dibuixa amb un compàs una circumferència de 2 cm de radi i calcula’n l’àrea.
● r5 cm
● Àrea 5 cm2
3. Llegeix i calcula l’àrea dels cercles següents.
Un cercle de 6 cm de diàmetre Un cercle de 4 m de radi
129186 _ 0001-0112.indd 66 13/10/09 15:02:44

Reforç
65 Àrea d’una figura plana

Nom Data
Recorda
Per calcular l’àrea d’una figura plana, de primer fa falta descompondre-la
en altres figures planes l’àrea de les quals sapiguem calcular, i després
s’ha de sumar les àrees d’aquestes figures.
1. Mesura i calcula l’àrea d’aquesta figura.

● Quadrat:
c 5 2,5 cm
Àrea del quadrat 5 cm2
● Triangle:
b 5 2,5 cm
h 5 3 cm
Àrea del triangle 5 cm2
● Àrea de la figura 5 1 5 cm2
2. Mesura i calcula l’àrea de la zona grisa.

● Quadrat:
c5 cm
Àrea del quadrat 5 _____________ cm2
● Cercle:
r5 cm
Àrea del cercle 5 cm2
● Àrea de la zona grisa 5 2 5 cm2
3. Mesura i calcula l’àrea de la zona grisa.
● Àrea del cercle 5
● Àrea del rectangle 5
● Àrea del triangle 5
● Àrea de la zona grisa 5
129186 _ 0001-0112.indd 67 13/10/09 15:02:45

Reforç
66 Poliedres. Poliedres regulars

Nom Data
Recorda
● Els poliedres són cossos geomètrics les cares dels quals són totes
polígons. Els elements d’un poliedre són cares, arestes i vèrtexs.
● Els poliedres regulars són aquells les cares dels quals són totes
polígons regulars iguals i en cada vèrtex coincideix el mateix nombre
de cares. Tan sols hi ha cinc poliedres regulars: tetraedre, octaedre,
icosaedre, cub i dodecaedre.
1. Encercla els poliedres. Després, marca amb una X els poliedres regulars.
2. Escriu el nom dels elements d’aquest poliedre. Després, contesta.
● És un poliedre regular? Per què?
Poliedre regular Nombre de cares Nombre d’arestes Nombre de vèrtexs

Tetraedre
Octaedre
Icosaedre
Cub
Dodecaedre
129186 _ 0001-0112.indd 68 13/10/09 15:02:45

Reforç
67 Volum amb un cub unitat

Nom Data
Recorda
● El volum d’un cos és la quantitat d’espai que ocupa.
● Un ortoedre és un prisma les cares del qual són totes rectangles.
● Per calcular el volum d’un ortoedre o un cub, es pren com a unitat
de mesura un cubet i es compta el nombre de cubets de cada cos.
1. Contesta.
● Què és el volum d’un cos?
● En què es diferencia un ortoedre d’un cub?
2. Compta els cubets i calcula el volum de cada cos.
● Nombre de cubets:
2 3 3 5 cubets
3
5 ● Volum:
3 3 5 cubets
● Volum:
3 3 5 cubets
● Volum:
129186 _ 0001-0112.indd 69 13/10/09 15:02:45

Reforç
68 Volum i capacitat
Nom Data
Recorda
La capacitat d’un recipient equival al seu volum.
● La capacitat d’un cub d’1 dm d’aresta és 1 litre (1 ¬).
● La capacitat d’un cub d’1 m d’aresta és 1 quilolitre (1 kl).
1. Relaciona i escriu completes les oracions que formes.
La capacitat d’un cub d’1 dm d’aresta és... ● ● ... 1 quilolitre
La capacitat d’un cub d’1 m d’aresta és... ● ● ... 1 litre
2. Compta i calcula el volum i la capacitat de cada cos si l’aresta

de cada cub que els forma mesura 1 dm.
● Volum:
● Capacitat:
● Volum:
● Capacitat:
● Volum:
● Capacitat:
129186 _ 0001-0112.indd 70 13/10/09 15:02:45

Reforç
69 Unitats de volum
Nom Data
Recorda
● Les unitats de volum són: metre cúbic (m3), decímetre cúbic (dm3)
i centímetre cúbic (cm3).
1 m3 5 1.000 dm3 1 dm3 5 1.000 cm3
● El volum d’un ortoedre és igual al producte del llarg per l’ample
per l’alt.
1. Completa.
● Un cub d’1 cm d’aresta té un volum d’ .
● Un cub d’1 dm d’aresta té un volum d’ .
● Un cub d’1 m d’aresta té un volum d’ .

● 1 m3 5 dm3 ● 2 dm3 5 cm3
● 3 m3 5 dm3 ● 6 dm3 5 cm3
● 15 m3 5 dm3 ● 8,4 dm3 5 cm3
● 7,5 m3 5 dm3 ● 12,2 dm3 5 cm3
● 1.000 dm3 5 m3 ● 4.300 cm3 5 dm3

● 12.000 dm3 5 m3 ● 625 cm3 5 dm3
● 970 dm3 5 m3 ● 27.100 cm3 5 dm3
● 15 dm3 5 m3 ● 76 cm3 5 dm3
3. Calcula el volum d’aquest ortoedre.
● Volum 5 llarg 3 ample 3 alt

12 cm
● Volum 5 3 3 5 cm3
3 cm
3 cm
129186 _ 0001-0112.indd 71 13/10/09 15:02:46

Reforç
70 Variables estadístiques
Nom Data
Recorda
● L’estadística recull dades per extreure’n informació.
● Les variables estadístiques poden ser:
– quantitatives, si tenen valors numèrics,
– qualitatives, si tenen valors d’un altre tipus.
1. En què es diferencia una variable quantitativa d’una variable qualitativa? Explica-ho.
2. Relaciona les dades obtengudes en quatre enquestes amb la variable estadística

corresponent.
Dades obtengudes Variables estadístiques
● Tenis, futbol, natació ● Preus d’algunes camises

● 2 kg, 3 kg, 3,5 kg ● Mascotes preferides
● Ca, moix, peix, canari ● Esports favorits
● 45 €, 30 €, 28 €, 26 € ● Pes en néixer
■ Ara, subratlla amb vermell les variables quantitatives.
3. Escriu variable quantitativa o variable qualitativa segons que correspongui.

● Nombre de germans c
● Lloc de naixement c
● Punt de sabata c
● Marques de cotxes c
● Color d’ulls c
● Edat c
● Notes dels alumnes
en Matemàtiques c
129186 _ 0001-0112.indd 72 13/10/09 15:02:46

Reforç
71 Freqüència absoluta i freqüència relativa

Nom Data
Recorda
● La freqüència absoluta d’una dada és el nombre de vegades que surt.
● La freqüència relativa d’una dada és el quocient entre el nombre
de vegades que surt aquesta dada i el nombre total de dades.
1. Completa la taula de freqüències amb les dades següents.
18 19 19 19 20
18 20 17 20 19
Edat dels jugadors d’un equip de rugbi 17 18 19 20
Freqüència absoluta c Suma:
Freqüència relativa c Suma:
2. Observa quins són els menjars preferits de 12 alumnes i completa

la taula de freqüències.
paella macarrons macarrons macarrons

macarrons paella macarrons paella
olla macarrons paella olla
Menjar
Freqüència absoluta c Suma:
Freqüència relativa c Suma:
3. Observa quins són els esports preferits d’un grup d’amics i fes
la taula de freqüències.
futbol futbol bàsquet tenis bàsquet

bàsquet bàsquet tenis bàsquet futbol
c Suma:
c Suma:
129186 _ 0001-0112.indd 73 13/10/09 15:02:46

Reforç
72 Mitjana i moda
Nom Data
Recorda
● La mitjana d’un conjunt de dades s’obté dividint la suma
dels productes de cada dada per la seva freqüència absoluta
entre el nombre total de dades.
● La moda és la dada (o dades) amb major freqüència absoluta.
1. Observa quants de llibres han llegit els alumnes enguany, i calcula’n la mitjana i la moda.
Nombre de llibres 1 2 3 4 5 6
Freqüència absoluta 8 3 2 4 2 1
● Mitjana: 8 1 2 3 3 1 5
: 5
● Moda:
2. Observa quines són les edats dels cosins d’en Jaume, i calcula la mitjana i la moda
d’aquestes edats.
Edats dels cosins d’en Jaume 11 12 14
Freqüència absoluta 2 3 1
● Mitjana: 11 3 2 1 5
: 5
● Moda:
3. Observa quants de quilos de fruita ha consumit una família durant 12 setmanes

i calcula’n la mitjana i la moda.
Quilos de fruita 4 5 6 7
Freqüència absoluta 5 3 3 1
● Mitjana: 5
: 5
● Moda:
129186 _ 0001-0112.indd 74 13/10/09 15:02:46

Reforç
73 Mediana
Nom Data
Recorda
● La mediana d’un conjunt amb un nombre senar de dades és,
una vegada ordenades, la dada que ocupa el lloc central.
● La mediana d’un conjunt amb un nombre parell de dades és,
una vegada ordenades, la mitjana de les dues dades centrals.
1. En cada cas, calcula la mediana.
16 m 20 m 30 m 18 m 5m
● Altures ordenades c
● Nombre de dades c
● Mediana c
22 € 18 € 20 €
25 € 23 €
16 €
● Preus ordenats c
● Nombre de dades c
● Mediana c
2. Llegeix i resol.
A una estació meteorològica,

s’han registrat en un dia aquestes
temperatures: 20,1°C; 19,2°C;
19,9°C; 20,6°C i 18,7°C. Quina és
la mediana de les temperatures
registrades?
129186 _ 0001-0112.indd 75 13/10/09 15:02:46

Reforç
74 Rang
Nom Data
Recorda
El rang dóna idea de la proximitat de les dades a la mitjana.
Es calcula restant la dada menor de la dada major.
1. En cada cas, calcula la mitjana i el rang.
875 € 543 € 412 € 278 €

● Preu mitjà dels electrodomèstics:
● Rang: 2 5
8 cm 5 cm 6 cm
3 cm
4 cm 4 cm
● Longitud mitjana de les erugues:
● Rang:
Família Martí
1 any 8 anys 18 anys 74 anys 49 anys
● Edad mitjana de la família Martí:
● Rang:
129186 _ 0001-0112.indd 76 13/10/09 15:02:46

Ampliació
1
Nom Data
1. Llegeix el que diu cada nin, escriu l’expressió numèrica que correspon i calcula’n
el resultat.
Equip Júpiter Equip Saturn
La puntuació de n’Aina va ser

La diferència entre 634
la suma de 52 i 63 menys
i 426 dividida entre 26 va
la suma de 75 i 26.
ser la puntuació de na Laura.
En Pau va obtenir el triple

de 9, més el producte N’Elena va obtenir el doble
de 16 i 38. de 48, menys el producte
de 7 per 12.
En Lluís va obtenir
En Xim va obtenir la suma
la diferència entre 125 i 98
de 316 i 45, menys
multiplicada per 2.
el producte de 25 i 3.
● Puntuació de n’Aina:
● Puntuació d’en Pau:
Equip Júpiter
● Puntuació d’en Lluís:
TOTAL
● Puntuació de na Laura:
● Puntuació de n’Elena:
Equip Saturn
● Puntuació d’en Xim:
TOTAL
■ Ara, contesta.
● Quin equip és el guanyador?
● Quants de punts més ha aconseguit l’equip guanyador?
129186 _ 0001-0112.indd 77 13/10/09 15:02:47

Ampliació
2
Nom Data
1. Calcula quants de productes té cada personatge i completa.
Tenc
iogurts. Tenc
segells.
123
94
75 Ïw
3w
24
Tenc
Avui he collit pintures.
tomàtigues.
56 Hi ha
Ïw
10w
.0w
00
llibres.
He cuit
barres.
Pots fer aquí les operacions que necessitis.
129186 _ 0001-0112.indd 78 13/10/09 15:02:47

Ampliació
3
Nom Data
1. Observa en quin punt es troba cada insecte i completa la taula.
14
13
12
11
28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18
21
22
23
24
Coordenades
Quadrant
■ Ara, dibuixa.
● Un caragol en el punt (13, 14). ● Un caragol de mar en el punt (17, 14).
● Una tortuga en el punt (]4, ]2). ● Un cranc en el punt (15, 23).
● Un pop en el punt (27, 11). ● Una serp en el punt (26, 22).
■ Escriu en cada cas les coordenades de dos animals que es trobin en el quadrant
indicat.
Primer quadrant
Segon quadrant
Tercer quadrant
Quart quadrant
129186 _ 0001-0112.indd 79 13/10/09 15:02:48

Ampliació
4
Nom Data
1. Llegeix.
Eratòstenes i els nombres primers
Eratòstenes va ser un matemàtic, geògraf i astrònom grec que va desenvolupar
en el segle III aC, ni més ni menys, un mètode per obtenir tots els nombres
primers.
El mètode consisteix a ratllar nombres d’una taula segons les regles següents:
● En primer lloc, ratllam el número 1, que no es considera primer.
● Tot seguit, marcam el primer nombre primer, el 2, i en ratllam tots els múltiples.
● Després, marcam el 3 i en ratllam tots els múltiples…, i així successivament
fins que ja no podem ratllar més nombres. Els nombres ratllats són composts,
i els que queden sense ratllar són primers.
■ Ara, completa la taula i encercla tots els nombres primers menors de 100.
1 10
55
91 100
2. Llegeix.
L’agent secret 07 ha enviat un missatge secret en 1 2 3 4 5 6 7 8
clau, en què cada símbol es repeteix en la mateixa ❋ ❋
fila cada cert nombre de caselles. El missatge arriba
✢ ✢
fins a la columna 24, encara que només se’n poden
veure les vuit primeres columnes. ✸ ✸ ✸ ✸
■ Esbrina i escriu en quines columnes coincideixen els símbols següents.
– ❋i✢ c
– ✢i✸ c
– ❋i✸ c
– ❋, ✢ i ✸ c
129186 _ 0001-0112.indd 80 13/10/09 15:02:48

Ampliació
5
Nom Data
1. Calcula el temps que va estar aparcat cada cotxe i esbrina a qui pertany cada targeta.
El meu cotxe és El meu cotxe El meu cotxe va estar

el que va estar va estar a a l’aparcament
més temps a l’aparcament més temps que
l’aparcament. més de 2 hores. el d’en Lluís.
Olga Lluís Eva Pau
1 2
Targeta d’aparcament Targeta d’aparcament
● Entrada: 10 h 25 min 32 s ● Entrada: 11 h 20 min 12 s
● Sortida: 11 h 40 min 20 s ● Sortida: 14 h 8 min 50 s
Temps a l’aparcament Temps a l’aparcament
La targeta pertany a La targeta pertany a
3 4
Targeta d’aparcament Targeta d’aparcament
● Entrada: 16 h 49 min 55 s ● Entrada: 20 h 45 min 32 s
● Sortida: 19 h 12 min 30 s ● Sortida: 23 h 19 min 50 s
Temps a l’aparcament Temps a l’aparcament
La targeta pertany a La targeta pertany a

129186 _ 0001-0112.indd 81 13/10/09 15:02:48

Ampliació
6
Nom Data
1. Observa els horts de na Julieta i d’en Sebastià.
Som na Julieta. La meva Som na Sebastià. Nosaltres

família i jo hem fet un hort i volíem fer el mateix, però
l’hem organitzat així. ens va quedar així.
■ Ara, completa la taula indicant el tipus de verdura corresponent.

Després, contesta.
Hort de na Julieta Hort d’en Sebastià

Verdura que ocupa
la mitat de l’hort
Verdura que ocupa
la tercera part de l’hort
Verdura que ocupa
la quarta part de l’hort
Verdura que ocupa
la sisena part de l’hort
Verdura que ocupa
la vuitena part de l’hort
● Si els dos horts tenen la mateixa grandària, qui va plantar més quantitat de
tomàtigues? I de pebres?
129186 _ 0001-0112.indd 82 13/10/09 15:02:49

Ampliació
7
Nom Data
1. Observa el planisferi.
El’brus
5.634 m Everest
8.848 m
Kilimanjaro
5.895 m
Aconcagua
6.960 m
■ Ara, llegeix les dades següents i escriu davall de cada escalador el nom corresponent
i els metres que va escalar.
2
● En Josep va pujar de la muntanya més baixa.
9
4
● A en Pere, que no va pujar l’Aconcagua, li varen faltar per arribar al cim
de la muntanya que va escalar. 15
7
● A na Sílvia li varen faltar per arribar al cim de la muntanya més alta.
16
8
● Na Júlia va pujar de la muntanya que es troba a Amèrica.
20
Jo he escalat Jo he escalat Jo he escalat Jo he escalat

4.977 metres. 1.252 metres. 2.784 metres. 4.323 metres.
Nom: Nom: Nom: Nom:
Muntanya: Muntanya: Muntanya: Muntanya:

129186 _ 0001-0112.indd 83 13/10/09 15:02:49

Ampliació
8
Nom Data
1. Llegeix. Després, calcula.

Fa trenta anys, la mòmia de Ramsès II va viatjar
del museu del Caire a París per ser restaurada
per un equip de científics. Després d’haver superat
milers de peripècies i haver patit fins i tot el saqueig
de la seva tomba, la mòmia era víctima d’un fong
que amenaçava de fer-la desaparèixer.
Però els fongs i els bacteris no han atacat només
els cossos dels faraons; també han causat la mort
a alguns investigadors de les tombes faraòniques.
Durant molt de temps es va creure que havien estat
víctimes d’una maledicció faraònica.
● Quants d’anys creus que té la mòmia
de Ramsès II? Resol.
Unitat de miler: xifra Centena: xifra corresponent al

de les dècimes del resultat numerador de la fracció resultant.
d’aquesta multiplicació
3 2
2
1.881 3 0,039 5 4
Desena: xifra Unitat: xifra de les

de les centenes del resultat centèsimes del resultat
d’aquesta suma d’aquesta resta
6.235,001 1 14,099 4.946,22 2 905,098
La mòmia de Ramsès II té anys.

129186 _ 0001-0112.indd 84 13/10/09 15:02:49

Ampliació
9
Nom Data
1. Escriu V, si és vertader, o F, si és fals.
Na Sandra pesa 42,3 kg i na Laura pesa 41,8 kg. Per tant, na Sandra
pesa mig quilo més que na Laura.
El producte de 0,3 3 0,3 és 0,9.
El quocient de 0,0048 : 0,15 és igual al quocient obtengut en dividir 4,8 : 15.
El nombre 4,08 es llegeix 4 unitats i 8 dècimes.
2. Calcula i completa.
5,04 2 5 2,7
1 1 1
2 2,1 5
5 5 5
8,4 2 5
3. Completa els quadrats màgics.
En un quadrat màgic, la suma dels nombres de cada fila és igual a la suma

dels nombres de cada columna i a la suma dels nombres de cada diagonal.
8,475 13,55 10,05 1
4,80 0,625
7,45 0,275 5,4 6,55 0,25 0,5
4. Esbrina de quin nombre es tracta.

● Si dividim el nombre entre 3, ● La suma de les xifres decimals
el resultat està entre 1,7 i 1,92. és un nombre primer.
● El nombre té dues xifres decimals ● La xifra de les centèsimes és
i cap d’elles és zero. el quadrat de 2.
El nombre és
129186 _ 0001-0112.indd 85 13/10/09 15:02:50

Ampliació
10
Nom Data
1. Completa l’encreuat.
5
1. La suma dels seus angles .
8
és 360º. .
2. Triangle que té els tres
costats desiguals. 1c
3. Element de la circumferència 6
.
que té el doble de longitud
2c
que el radi.
4. Nombre que té un valor
aproximat de 3,14.
7
5. Quadrilàter que no té .
simetria. 3c
6. Instrument que permet
dibuixar circumferències.
7. Segment que uneix el centre
4c
amb un punt qualsevol
de la circumferència.
8. Punt equidistant de tots els punts de la circumferència.
2. Identifica en aquesta estrella un polígon de cada tipus. Després, escriu al costat de cada
un d’ells les lletres dels vèrtexs corresponents.
● Triangle c ● Trapezi c
● Pentàgon c ● Hexàgon c
● Rombe c ● Romboide c
a
k v p c
t q
i e
s r
129186 _ 0001-0112.indd 86 13/10/09 15:02:50

Ampliació
11
Nom Data
1. Llegeix.
Un comprador i un venedor negocien el preu d’un cotxe.

● El venedor demana 8.000 €.
● El comprador diu que li faci una rebaixa del 15 %.
● El venedor accepta, però sobre el preu nou
aplica un recàrrec del 10 % per despeses
de matriculació.
● El comprador sol·licita un 2 % de descompte
sobre el preu nou.
● El venedor accepta amb la condició de sumar
al darrer preu un 5 % de comissió.
● El comprador ho accepta i tanquen el tracte.
■ Quin és el preu final que el comprador ha de pagar pel cotxe? Calcula i contesta.
2. Mesura i completa la taula amb les distàncies en quilòmetres que hi ha entre alguns
llocs de la regió on viu el comte Dràcula.
Castell
del Comte Des de Fins a Distància
Castell
Llac de l’All
del Comte
Llac Bosc
Bosc Pou
de de l’Ullal
de l’Ullal sense Fons
l’All
Castell Pou
0 2,5 del Comte sense Fons
km Castell Bosc
del Comte de l’Ullal
Pou
Llac de l’All
sense Fons
Pou sense Fons
129186 _ 0001-0112.indd 87 13/10/09 15:02:50

Ampliació
12
Nom Data
1. Llegeix el text i resol les qüestions posteriors.
El circ romà
El circ Màxim de Roma es va construir l’any 600 aC.
Tenia unes dimensions de 610 metres de llarg
i 190 metres d’ample, mentre que la zona interior,
és a dir, on es duien a terme les curses, era
aproximadament de 564 metres de llarg per 85 metres
d’ample. Tenia capacitat per a 300.000 espectadors
i s’hi feien curses de quadrigues.
Les curses de quadrigues es realitzaven amb carros
estirats per quatre cavalls. Una cursa durava set voltes
i cada dia hi havia 24 curses.
● Quants de segles fa que es va construir el circ Màxim de Roma?
● Si el circ Màxim de Roma tengués forma rectangular, quants de metres mesuraria

el seu perímetre exterior? I el perímetre interior?
● Quantes voltes es completaven cada dia al circ Màxim?
● Quants de quilòmetres s’hi recorrien cada dia en total?
● Si en una cursa participaven vuit quadrigues, quants de cavalls participaven en

una cursa?
● Quants de cavalls arribaven en primer lloc?
● Si, durant una setmana, el circ Màxim s’omplís dues vegades seguides amb
espectadors que assistissin per primera vegada al circ, i cinc vegades més
amb espectadors que ja hi havien assistit abans, quants d’espectadors
haurien assistit al circ per primera vegada durant la setmana? Quants d’espectadors
hi haurien assistit en total?
129186 _ 0001-0112.indd 88 13/10/09 15:02:50

Ampliació
13
Nom Data
1. Llegeix el text. Després, calcula.
Les piràmides varen ser construïdes pels egipcis fa

milers d’anys per soterrar els faraons.
Una de les piràmides més famoses és la de Kheops.
És una piràmide que té les cares en forma de
triangles isòsceles i una base que és un quadrat
de 230 metres de costat. L’altura original era
de 146,61 metres, però l’erosió l’ha desgastat
progressivament i ara fa 975 centímetres menys
d’altura.
● Quants de metres d’altura fa la piràmide de Kheops actualment?
2. Amb les mesures que s’esmenten en el text, calcula l’àrea de la piràmide de Kheops.
L’àrea de la piràmide de Kheops és m2.
3. Marca el camí més curt per arribar a la cambra funerària.

Després, contesta.
Cambra
del rei
60 m Cambra
m 65 de la reina
50
m
40 m
m 45
25 m
Cambra funerària
m
120
● Quants de metres has recorregut?
129186 _ 0001-0112.indd 89 13/10/09 15:02:50

Ampliació
14
Nom Data
1. Quantes peces fan falta per completar els cubs?

Pensa i escriu en cada cas el nombre corresponent.
A B C
Falten peces. Falten peces. Falten peces.
■ Si cada cubet mesura 1 m d’aresta, quin és el volum de cada figura en cm3?

● Volum figura A c
● Volum figura B c
● Volum figura C c
2. Observa aquesta sèrie. Després, contesta.
● Quants de cubs tendria la figura que ocupàs el cinquè lloc?
■ Ara, dibuixa la figura.
129186 _ 0001-0112.indd 90 13/10/09 15:02:51

Ampliació
15
Nom Data
1. Llegeix el text i observa els gràfics. Litres d’aigua

per any
L’aigua és un bé molt valuós que no hem de 225
malgastar. Tu pots fer algunes coses molt senzilles 210
195
per estalviar molts de litres d’aigua. 180
Per exemple, tanca bé els grifons, ja que un grifó pot 165
fer que es perdin 25 litres d’aigua en un dia, només 150
135
deixant caure una gota per segon. 120
No tenguis obert el grifó mentre et raspalles 105 6
les dents; així pots estalviar 19 litres cada vegada. 90
75
Si fas tan sols aquestes dues coses, la teva família 60 5
estalviarà doblers i la natura t’ho agrairà. 45 4
30
En els gràfics està representat el consum d’aigua 15
5 3
de la família Rosselló durant un any i la despesa 1
2
d’aigua en algunes activitats quotidianes. Beguda Rentadora Bany
Rentaplats Dutxa Neteja

50.000 ¬
45.000 ¬
40.000 ¬
1r 2n 3r 4t
(trimestres)
■ Ara, calcula i contesta.

● Quants de litres d’aigua va gastar la família Rosselló durant tot l’any?
● Quants de litres d’aigua va consumir, de mitjana, al mes?
● És convenient raspallar-se les dents tres vegades al dia. Si pares atenció i tanques
el grifó mentre ho fas, quants de litres d’aigua estalviaràs en un any?
● La família Rosselló va tenir un grifó que perdia una gota per segon durant
el tercer trimestre. Quin hauria estat el seu consum d’aigua si l’hagués arreglat?
● Si el litre d’aigua val 0,001 €, quant va haver de pagar la família Rosselló

per l’aigua que va consumir aquell any?
129186 _ 0001-0112.indd 91 13/10/09 15:02:51

Solucions
Reforç 1. Operacions 2. A 14, li restes 8 i li sumes 4 ▶

combinades ▶ 14 2 8 1 4 5 10.
A 14, li restes la suma de 8 més 4 ▶
1. 8 2 4 1 3 5 4 1 3 5 7.
▶ 14 2 (8 1 4) 5 14 2 12 5 2.
10 2 4 3 2 5 10 2 8 5 2. A 24, li restes el producte de 2 per 6 ▶
8 3 2 1 3 5 16 1 3 5 19. ▶ 24 2 2 3 6 5 24 2 12 5 12.
14 1 21 : 7 5 14 1 3 5 17. Al producte de 24 per 2, li restes 6 ▶
8 2 (4 1 3) 5 8 2 7 5 1. ▶ 24 3 2 2 6 5 48 2 6 5 42.
(10 2 4) 3 6 5 6 3 6 5 36. Al producte de 4 per 3, li restes el producte
de 2 per 5 ▶ 4 3 3 2 2 3 5 5 12 2 10 5 2.
8 3 (2 1 3) 5 8 3 5 5 40.
Al producte de 4 per 5, li sumes el producte
(14 1 21) : 7 5 35 : 7 5 5. de 3 per 2 ▶ 4 3 5 1 3 3 2 5 20 1 6 5 26.
2. 4 1 (3 1 9) 3 (8 2 2) 5 4 1 12 3 6 5 76. Reforç 3. Problemes
(5 3 3) 2 (3 3 3) 5 15 2 9 5 6.
1. 38 1 15 5 53; 318 : 53 5 6.
7 3 (5 1 6) 5 7 3 11 5 77. Cada alumne haurà de pagar 6 €.
(15 2 7) 1 (8 3 5) : 10 5 8 1 40 : 10 5 480 : 32 5 15.
5 8 1 4 5 12. Per fer net cada cotxe han cobrat 15 €.
3. 4 1 (6 3 7) 2 2 5 44. 224 3 12 5 2.688; 2.688 : 28 5 96.
18 2 (2 3 7) 2 3 5 1. Per alimentar un ca durant un any
necessitaran 96 kg de pinso.
(6 3 5) 2 4 1 9 5 35.
(4 1 7) 3 3 2 2 5 31. Reforç 4. Potències
(4 1 6) 3 7 2 2 5 68. 1. 5 3 5 3 5 3 5 5 54.
18 2 2 3 (7 2 3) 5 10. 2 3 2 3 2 5 23.
6 3 5 2 (4 1 9) 5 17. 8 3 8 3 8 3 8 3 8 5 85.
1 3 1 3 1 3 1 3 1 3 1 3 1 5 17.
(3 1 4) 3 7 2 2 5 47.
9 3 9 5 92.
4. (4 1 2) 3 8 2 (14 2 7) 5 6 3 8 2 7 5 41.
2. 107 5 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10.
5 3 (3 1 9) 1 6 3 (11 2 8) 5 84 5 8 3 8 3 8 3 8.
5 5 3 12 1 6 3 3 5 60 1 18 5 78. 76 5 7 3 7 3 7 3 7 3 7 3 7.
9 3 (48 2 41) 2 1 3 (23 2 19) 5 59 5 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5.
5 9 3 7 2 1 3 4 5 63 2 4 5 59.
3. 276 ▶ 27 3 27 3 27 3 27 3 27 3 27.
5 1 11 3 2 2 3 3 9 1 27 5 274 ▶ 27 3 27 3 27 3 27.
5 5 1 22 2 27 1 27 5 27 2 27 1 27 5 27. 275 ▶ 27 3 27 3 27 3 27 3 27.
Reforç 2. Frases i expressions 4.
numèriques Producte Potència Base Exponent Es llegeix
1. La suma de 6 i 8, multiplica-la per 3 ▶ 333333 3 a la
35 3 5
▶ (6 1 8) 3 3 ▶ 42. 3333 quinta
Multiplica 4 i 7 i resta-li 15 ▶ 13131313 1 a la
17 1 7
▶ (4 3 7) 2 15 ▶ 13. 313131 setena
Multiplica per 9 la diferència de 21 i 6 ▶ 12 3 12 3 12 123 12 3
12
▶ 9 3 (21 2 6) ▶ 135. al cub
Resta 18 a la suma de 12 i 21 ▶ 73737373 7 a la

76 7 6
3737 sisena
▶ (12 1 21) 2 18 ▶ 15.
129186 _ 0001-0112.indd 92 13/10/09 15:02:51

Reforç 5. Quadrat i cub d’un nombre Ïw
121 5 11.
1. Quadrat: Ïw
144 5 12.
2 3 2 5 22 5 4. Ïw
324 5 18.
4 3 4 5 42 5 16. Ïw
256 5 16.
6 3 6 5 62 5 36. Ïw
400 5 20.
8 3 8 5 82 5 64. Ïw
1.296 5 36.
Cub: 4. Ïw289 5 17.

A cada fila posaran 17 cossiols.
3 3 3 3 3 5 33 5 27.
5 3 5 3 5 5 53 5 125. Reforç 7. Els nombres enters
7 3 7 3 7 5 73 5 343. 1. 24; 18; 11.
9 3 9 3 9 5 93 5 729. ◼ S’ha d’encerclar el primer termòmetre.
2. 72 5 7 3 7 5 49. 2. 13; 22; 23; 14; 0.

33 5 3 3 3 3 3 5 27. 3. Resposta model (R. M.).
83 5 8 3 8 3 8 5 512. 21; 0; 11.
52 5 5 3 5 5 25. 0; 11; 12.
92 5 9 3 9 5 81. 22; 21; 12.
63 5 6 3 6 3 6 5 216. Reforç 8. La recta entera
23 5 2 3 2 3 2 5 8. 1. Resposta gràfica (R. G.).
43 5 4 3 4 3 4 5 64. 2. A: 27; B: 21; C: 13; D: 110.
3. 6 3 6 3 6 5 6 5 216. 3
3. R. G.
En total hi ha 216 tallades 4. 11 ◀ 12 ▶ 13.
de salami.
13 ◀ 14 ▶ 15.
7 3 7 5 72 5 49. 15 ◀ 16 ▶ 17.
En total hi ha 49 canaris. 17 ◀ 18 ▶ 19.
Reforç 6. Arrel quadrada 22 ◀ 21 ▶ 0.
24 ◀ 23 ▶ 22.
1. 22 5 4 ▶ Ïw
4 5 2.
26 ◀ 25 ▶ 24.
32 5 9 ▶ Ïw
9 5 3. 28 ◀ 27 ▶ 26.
42 5 16 ▶ Ïw
16 5 4.
Reforç 9. Comparació de nombres enters
52 5 25 ▶ Ïw
25 5 5.
1. R. G. Són majors, respectivament, 11, 17
62 5 36 ▶ Ïw
36 5 6.
i 22.
72 5 49 ▶ Ïw
49 5 7.
2. 14 . 22.
82 5 64 ▶ Ïw
64 5 8.
25 . 29.
92 5 81 ▶ Ïw
81 5 9.
16 , 18.
2. 92 ▶ 81 ▶ Ïw
81 5 9. 24 , 13.
142 ▶ 196 ▶ Ïw
196 5 14. 22 , 15.
72 ▶ 49 ▶ Ïw
49 5 7. 26 , 23.
222 ▶ 484 ▶ Ïw
484 5 22. 29 , 11.
112 ▶ 121 ▶ Ïw
121 5 11. 23 . 28.
3. Ïw
81 5 9. 27 , 0.
Ïw
100 5 10. 3. Vermell: 14. Blau: 26.
Ïw
49 5 7. Vermell: 11. Blau: 28.
129186 _ 0001-0112.indd 93 13/10/09 15:02:51

Reforç 10. Nombres enters i coordenades Múltiples de 9: 0, 9, 18, 27, 36, 45, 54,
63.
1. A ▶ 1r quadrant (15, 14).
Múltiples de 12: 0, 12, 24, 36, 48, 60, 72,
B ▶ 1r quadrant (13, 13).
84.
C ▶ 1r quadrant (16, 0).
◼ MCM (3 i 6) 5 6.
D ▶ 1r quadrant (14, 11).
MCM (4 i 6) 5 12.
E ▶ 2n quadrant (21, 12).
MCM (6 i 9) 5 18.
F ▶ 2n quadrant (26, 13).
MCM (3 i 12) 5 12.
G ▶ 3r quadrant (22, 22).
H ▶ 4t quadrant (12, 23). 3. MCM (4 i 5) 5 20.
I ▶ 4t quadrant (16, 22). Tornarà a regar les dues plantes alhora
d’aquí a 20 dies.
J ▶ 2n quadrant (24, 0).
2. R. G. Reforç 14. Divisors d’un nombre
Reforç 11. Problemes amb nombres enters 1. Divisors de 6: 2, 3, 1.

Divisors de 14: 7, 2, 1.
1. Na Laura puja 7 plantes.
En Marc aparca al soterrani 2.
Na Blanca es troba a la 5a planta.
2. 20 és múltiple de 5 i 5 és divisor de 20.
2. El congelador té ara una temperatura
56 és múltiple de 8 i 8 és divisor de 56.
de 11 ºC.
21 és múltiple de 7 i 7 és divisor de 21.
La temperatura ha pujat 5 ºC.
3. Vermell: 2, 4, 6, 18, 12, 9.
Reforç 12. Múltiples d’un nombre
Blau: 4, 3, 6, 12, 24, 8.
1. Múltiples de 2: 0, 2, 4.
Ha sortit el 12.
Múltiples de 9: 0, 9, 18, 27.
El 12 és divisor de 24 i 36.
Múltiples de 6: 0, 6, 12.
Múltiples de 10: 0, 10, 20, 30, 40, 50. Reforç 15. Criteris de divisibilitat
per 2, 3 i 5
2. 15, 18, 21, 24. Són múltiples de 3.
1. Sí, 2 és divisor de 10 perquè 10 és un
20, 24, 28, 32. Són múltiples de 4.
nombre parell.
35, 42, 49, 56. Són múltiples de 7.
Sí, perquè 7 1 2 5 9, i 9 és múltiple de 3.
3. 65 : 6 ▶ quocient: 10; residu: 5.
Sí, perquè 165 és un nombre acabat en 5.
La divisió no és exacta.
65 no és múltiple de 6. 2. 60 és múltiple de 2, 3 i 5.
84 : 7 ▶ quocient: 12. 12 és múltiple de 2 i 3.
La divisió és exacta. 75 és múltiple de 3 i 5.
84 és múltiple de 7. 3. Múltiples de 2: 4, 22, 6, 10, 14, 12, 8, 60.
Reforç 13. Mínim comú múltiple (MCM) Múltiples de 3: 9, 6, 15, 21, 12, 60.
Múltiples de 5: 25, 35, 10, 15, 60.
1. Vermell: 0, 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, 20.
El nombre 60 és múltiple de 2, 3
Blau: 0, 5, 10, 15, 20.
i 5 alhora.
Els nombres 0, 10 i 20 són múltiples de 2
i 5 alhora. 4. El nombre 30.
El MCM (2 i 5) és 10. Reforç 16. Càlcul de tots els divisors
2. Múltiples de 3: 0, 3, 6, 9, 12, 15, 18, 21. d’un nombre
Múltiples de 4: 0, 4, 8, 12, 16, 20, 24, 28. 1. Divisors de 14: 1, 2, 7, 14.
Múltiples de 6: 0, 6, 12, 18, 24, 30, 36, 42. Divisors de 16: 1, 2, 4, 8, 16.
129186 _ 0001-0112.indd 94 13/10/09 15:02:51

Divisors de 20: 1, 2, 4, 5, 10, 20. Divisors de 49: 1, 7, 49.
Divisors de 28: 1, 2, 4, 7, 14, 28. Divisors comuns de 21 i 49: 1, 7.
2. Divisors de 36: 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, MCD (21 i 49) 5 7.
12, 18, 36. 2. MCD (16 i 24) 5 8.
N’Aitana pot fer munts d’1, 2, 3, 4, 8, 9, Na Laia pot fer 8 sandvitxos amb la mateixa
12 o 36 cromos. quantitat de formatge i cuixot dolç cada un
Reforç 17. Nombres primers i composts (2 tallades de formatge i 3 de cuixot dolç).
1. Divisors de 4: 1, 2, 4. Reforç 19. Unitats de mesura d’angles
Divisors de 13: 1, 13. 1. Â 5 55°.
Divisors de 18: 1, 2, 3, 6, 9, 18. B̂ 5 70°.
Divisors de 21: 1, 3, 7, 21. Ĉ 5 115°.
Divisors de 29: 1, 29.
◼ Â 5 3.300’.
Divisors de 33: 1, 33.
B̂ 5 4.200’.
Els nombres primers són 13, 29 i 33, perquè
Ĉ 5 6.900’.
només tenen dos divisors: l’1 i ells mateixos.
2. Minuts:
Els nombres composts són 4, 18 i 21,
perquè tenen més de dos divisors. 123° 5 7.380’.
2. (50 : 10) 1 (6 3 7) 5 47. 150° 5 9.000’.
4 3 6 2 (12 2 7) 5 19. 3° 14’ 5 194’.
8 3 8 2 3 5 61. Segons:
9 3 3 1 8 3 2 1 9 3 6 5 97. 5° 5 18.000”.
1 1 2 3 (20 1 26 2 11) 5 71. 15° 5 54.000”.
R. G. 7° 12’ 5 25.920”.
◼ Aquests nombres són primers perquè 3. 24.329’’ 5 6° 45’ 29”.
nomes tenen dos divisors.
Reforç 20. Suma d’angles
Reforç 18. Màxim comú divisor (MCD)
1. 42° 28’ 54” 1 35° 17’ 9” 5 77° 46’ 3”.
1. MCD (6 i 9)
65° 19’ 43” 1 24° 31’ 52” 5 89° 51’ 35”.
Divisors de 6: 1, 2, 3, 6.
38° 47’ 55” 1 37° 38’ 16” 5 76° 26’ 11”.
115° 39’ 56” 1 32° 45’ 54” 5 148° 25’ 50”.
Divisors comuns de 6 i 9: 1, 3.
MCD (6 i 9) 5 3. Reforç 21. Resta d’angles
MCD (4 i 10) 1. 123° 51’ 8” 2 78° 59’ 13” 5 44° 51’ 55”.
Divisors de 4: 1, 2, 4. 38° 41’ 28” 2 19° 50’ 32” 5 18° 50’ 56”.
Divisors de 10: 1, 2, 5, 10. 123° 49’ 28” 2 34° 50’ 45” 5
Divisors comuns de 4 i 10: 1, 2. 5 88° 58’ 43”.
MCD (4 i 10) 5 2. 87° 26’ 56” 2 45° 43’ 29” 5 41° 43’ 27”.
MCD (16 i 20) Reforç 22. Angles complementaris

Divisors de 16: 1, 2, 4, 8, 16. i suplementaris
Divisors de 20: 1, 2, 4, 5, 10, 20. 1. Complementari.
Divisors comuns de 16 i 20: 1, 2, 4. Angle Â 5 65°.
MCD (16 i 20) 5 4. Angle B̂ 5 90° 2 65° 5 25°.
MCD (21 i 49) Suplementari.
Divisors de 21: 1, 3, 7, 21. Angle Ĉ 5 100°.
129186 _ 0001-0112.indd 95 13/10/09 15:02:51

Angle D̂ 5 180° 2 100° 5 80°. 3 12 9 15
2. ▶ , , .
Complementari. 7 28 21 35
Angle F̂ 5 35°. 5 30 40
▶ , .
Angle Ĝ 5 90° 2 35° 5 55°. 6 36 48
2. Angle complementari 5
5 90° 2 65° 28’ 14” 5 24° 31’ 46”. 3. R. M.
Angle suplementari 5 2 3 4
, , .
5 180° 2 65° 28’ 14” 5 114° 31’ 46”. 6 9 12
18 27 36
Reforç 23. Angles de més de 180° , , .
30 45 60
1. 270°, 220°, 320°. 28 42 56
, , .
2. R. G. 36 54 72
Per traçar angles de més de 180°, 20 30 40
per exemple un angle de 190°, , , .
40 60 80
de primer dibuixi un angle de 180°;
i després traci un angle de 10° 12
4. .
(190° 2 180°) amb el mateix vèrtex. 48
21
Reforç 24. Fraccions i nombres mixts .
36
1 2
1. 2 ;3 .
5 4 Reforç 26. Obtenció de fraccions equivalents
2. R. G. 1. R. M.
2
1 . 4 6
3 i .
10 15
3
2 . 6 9
5 i .
14 21
3
3 . 2 3
4 i .
18 27
1
6 . 14 21
2 i .
24 36
5 11 9 30 45
3. ; . ; i .
2 3 2 60 90
9 11 16 26
; ; ; . 2. R. M.
5 4 5 6
8 4
i .
Reforç 25. Fraccions equivalents 12 6
1 2 6 3
1. i són equivalents. i .
3 6 14 7
1 2 5 1
i són equivalents. i .
5 10 10 2
1 4 6 1
i no són equivalents. i .
6 12 12 2
129186 _ 0001-0112.indd 96 13/10/09 15:02:51

5 3 4 21 20
3. MCD (25 i 40) 5 5 ▶ . 3. . ▶ MCM (5 i 7) 5 35 ▶ i .
8 5 7 35 35
5 2 5 6 5
MCD (40 i 64) 5 8 ▶ . . ▶ MCM (3 i 9) 5 9 ▶ i .
8 3 9 9 9
9
MCD (27 i 33) 5 3 ▶ . 11 5 22 25
11 , ▶ MCM (10 i 4) 5 20 ▶ i .
10 4 20 20
Reforç 27. Reducció a denominador comú
Reforç 30. Suma de fraccions
(mètode dels productes encreuats)
15 9
2 4 14 12 1. . .
1. i ▶ i . 12 4
3 7 21 21
49 10
3 5 21 20 . .
i ▶ i . 30 7
4 7 28 28
26 13
5 2 45 12 . .
i ▶ i . 16 3
6 9 54 54
4 6 40 30 Reforç 31. Resta de fraccions
i ▶ i .
5 10 50 50 3 9
1. . .
4 6 32 36 20 24
i ▶ i .
6 8 48 48 10 1
9 4 135 12 . .
i ▶ i . 12 36
3 15 45 45 13 16
. .
Reforç 28. Reducció a denominador comú 2 3
(mètode del mínim comú múltiple)
Reforç 32. Multiplicació de fraccions
2 3 10 12
1. i ▶ i . 24
4 5 20 20 1. .
3 6 12 6 35
i ▶ i . 12
2 8 8 8 .
2 1 3 12 10 45 24
, i ▶ , i . 6
5 3 2 30 30 30 .
1 3 5 6 9 10 36
, i ▶ , i .
2 4 6 12 12 12 10
.
35
Reforç 29. Comparació de fraccions
9 4 3 2
1. , , . 2. .
5 5 5 15
7 7 7 21
, , . .
3 5 9 36
16 11 5 30
, , . .
12 12 12 10
5 5 5 24
, , . .
3 8 12 12
5 5 3. 1.
2. R. M. i .
8 7 5.
7 8 7.
R. M. i .
6 6 3.
129186 _ 0001-0112.indd 97 13/10/09 15:02:51

6 Reforç 35. Suma i resta
4. 5 1.
6 de nombres decimals
48 1. 14,97 1 112,09 5 127,06.
5 1.
48 308,17 2 24,036 5 284,134.
168
5 1. 384,079 1 104,92 5 488,999.
168
718,6 2 159,01 5 559,59.
Reforç 33. Divisió de fraccions
732,004 1 340,6 5 1.072,604.
9
1. . 681,12 2 85,007 5596,113.
10
5 132,28 1 5,103 1 42,07 5 179,453.
.
49 27,63 2 0,967 5 26,663.
36
. Reforç 36. Multiplicació de nombres
10
decimals
4
.
22 1. 4,86 3 7,9 5 38,394.
2,85 3 6,1 5 17,385.
2 5 2 3 6
2. : ▶ 3 ▶ . 0,19 3 3,26 5 0,6194.
3 3 3 5 15
1 2 1 9 9 1,075 3 25,68 5 27,606.
: ▶ 3 ▶ .
8 9 8 2 16 17,6 3 4,014 5 70,6464
1
:
5
▶
1
3
7
▶
7
. 109 3 3,507 5 382,263.
8 7 8 5 40 23 3 5,006 5 115,138.
6 4 6 3 18
: ▶ 3 ▶ . 0,007 3 0,023 5 0,000161.
7 3 7 4 28
Reforç 37. Aproximació de nombres decimals
19 576
3. . . 1. 2. 5. 14. 11. 3. 26.
42 210
2. 0,7. 3,3. 8,1. 2,5. 0,9. 2,5.
Reforç 34. Problemes amb fraccions
3. 18,01. 9,19. 1,02. 13,9. 8,65. 0,82.
2 1 8
1. • 1 ▶ MCM (3 i 4) 5 12 ▶ 1 4.
3 4 12 Aprox. Aprox. Aprox.
a les a les a les
3 11
1 5 . unitats dècimes centèsimes
12 12
0,327 0 0,3 0,33
11
En Pau i na Rosa s’han menjat del pastís. 16,018 16 16 16,02
12 235,019 235 235 235,02
5 2 35 16 19 23,369 23 23,4 23,37
• 2 5 2 5 .
8 7 56 56 56
19 Reforç 38. Estimacions
La pista de patinatge ocupa del parc.
56 1. 8,6 3 35 ▶ 9 3 35 5 315.
2 6 12 6,147 1 109,18 ▶ 6 1 109 5 115.
• de 5 .
5 8 40 26,009 3 12,242 ▶ 26 3 12,2 5 317,2.
12
Ha duit al banc dels seus estalvis. 7,46 3 25 ▶ 7,5 3 25 5 187,5.
40
3 1 24 2,055 3 465,276 ▶ 2,06 3 465,28 5
• : 5 5 6.
4 8 4 5 958,4768.
Na Carla pot fer 6 porcions de gelat. 12,168 3 11 ▶ 12,17 3 11 5 133,87.
129186 _ 0001-0112.indd 98 13/10/09 15:02:52

Reforç 39. Divisió d’un decimal Reforç 43. Problemes amb decimals
entre un natural 1. • 200 3 3 5 600; 600 2 138,36 5 461,64.
1. Dividend Divisor Quocient Residu La rentadora valia 461,64 €.
16,23 7 2,31 6 (0,06) • 125 3 12,5 5 1.562,5; 1.562,5 2 35,8 5
8,291 6 1,381 5 (0,005) 5 1.526,7.
303,39 23 13,19 2 (0,02) Na Neus ha utilitzat 1.526,7 quilos de
104,6 48 2,1 38 (3,8) ciment.
0,65 5 0,13 0 • 9,6 : 24 5 0,4.
4,357 9 0,484 1 (0,001) N’Alícia ha de ficar 0,4 ¬ a cada pitxer.
23,503 36 0,652 31 (0,031)
• 13,5 3 1,10 5 14,85; 12,75 3 1,10 5
1,658 52 0,031 46 (0,046)
5 14,025; 14,85 2 14,025 5 0,825.
En Miquel ha pagat 0,825 € més
Reforç 40. Divisió d’un natural
que na Laura.
entre un decimal
1. Dividend Reforç 44. Base i altura de triangles
Divisor Quocient Residu
i paral·lelograms
6 0,4 15 0
8 2,2 3 14 (1,4) 1. R. G.
29 1,33 21 107 (1,07) 2. R. G.
54 4,68 11 252 (2,52)
3. R. G.
276 5,07 54 222 (2,22)
724 0,05 14.480 0 Reforç 45. Suma dels angles de triangles
3.028 0,56 5.407 8 (0,08) i quadrilàters
4.529 1,803 2.511 1.667 (1,667) 1. 40°, 30°, 50°, 60° i 130°.
Reforç 41. Divisió d’un decimal 2. 120°, 70°, 50°, 105° i 130°.
entre un decimal Reforç 46. La circumferència. Elements
1. Dividend Divisor Quocient Residu 1. Centre.
129,6 3,6 36 0 Diàmetre.
19,1 3,82 5 0 Radi.
0,268 0,02 13,4 0 Corda.
0,032 0,08 0,4 0 Semicircumferència.
16,32 0,34 48 0
2. R. G.
11,9 0,85 14 0
5,678 3,4 1,67 0 Reforç 47. El nombre p i la longitud
1,96 4,9 0,4 0 de la circumferència
1. d 5 2,5 cm.
Reforç 42. Obtenció de xifres decimals L 5 3,14 3 2,5 5 7,85 cm.
en el quocient
d 5 3,4 cm.
1. Dividend Divisor Quocient Residu L 5 3,14 3 3,4 5 10,676 cm.
9 8 1,1 2 (0,2)
2. 2 3 3,14 3 4 5 25,12 cm.
8,4 3,5 2,4 0
3,14 3 4 5 12,56 cm.
13,27 6 2,21 1 (0,01)
3,14 3 1 5 3,14 cm.
53 4,6 11,52 8 (0,008)
2 3 3,14 3 1 5 6,28 cm.
24,8 7 3,542 6 (0,006)
16,23 0,49 33,122 22 (0,00022) 3. 3,14 3 12 5 37,68.
Necessiten 37,68 cm de cinta vermella.
129186 _ 0001-0112.indd 99 13/10/09 15:02:52

Reforç 48. El cercle i les figures circulars • 25 % de 100 5 25; 38 % de 100 5 38;
1. R. G. 100 2 (25 1 38) 5 37.
A la biblioteca hi ha 25 llibres d’història;
2. R. G.
38 llibres de literatura i 37 llibres
3. R. G. de ciències.
Reforç 49. Posicions relatives de rectes • 60 % de 8.200 5 4.920; 25 % de 8.200 5
i circumferències 5 2.050; 8.200 2 (4.920 1 2.050) 5
5 1.230.
1. Secant.
Na Iolanda va pagar en el darrer termini 1.230 €.
Exterior.
• 16 % de 750 5 120; 750 1 120 5 870.
Tangent.
N’Elena ha de pagar 870 €.
Tangent.
2. Interiors. Reforç 52. Escala: plànols i mapes
Secants. 1. 1 : 80 ▶ Un centímetre del plànol equival
Exteriors. a 80 cm de la realitat.
Tangents exteriors. 1 : 200 ▶ Un centímetre del plànol equival
a 200 cm de la realitat.
Reforç 50. Proporcionalitat. Problemes
2. 2 3 2,5 5 5 m2 ▶ 5 3 150 5 750 cm2 ▶
1.
1 2 3 4 5 6 ▶ 7,5 m2
33
2,5 3 3,5 5 8,75 cm2 ▶ 8,75 3 150 5
3 6 9 12 15 18
5 1.312,5 cm2 ▶ 13,125 m2
6 7 13 20 26 30 3 3 3,5 5 10,5 cm2 ▶ 10,5 3 150 5
:2 5 1.575 cm2 ▶ 15,75 m2
12 14 26 40 52 60 2,5 3 2,5 5 6,25 cm2 ▶ 6,25 3 150 5
5 937,5 cm2 ▶ 9,375 m2
2 4 6 8 10 12
36 Reforç 53. Unitats de longitud. Relacions
12 24 36 48 60 72
1. 0,75 m. 25.400 cm.
3 6 9 12 15 18 100.000 mm. 13,5 dm.
:5
2,8 dm. 0,845 hm.
15 30 45 60 75 90
2. 1.504 m.
2. Nombre de camisetes 1 2 3 4 5 6 3.250 m.
Preu en € 16 32 48 64 80 96 43,5 m.
• En Daniel pagarà 96 € per 6 camisetes. 3. De Binialba a sa Garriga hi ha 874 dam.
Hores 1 2 3 4 6 8 De sa Garriga a Sant Miquel hi ha 3.301 m.
Preu en € 3 6 9 12 18 24 De Binialba a Sant Miquel hi ha 149,2 hm.
• Llogar una bicicleta 8 hores costarà Reforç 54. Unitats de capacitat. Relacions
24 €.
1. Multiplicar per 10.000.
Entrades 1 2 3 4 5 Dividir entre 10.
Preu en € 3 6 9 12 15
Multiplicar per 1.000.
• N’Àlvar podrà convidar 5 amics al cine. Multiplicar per 10.000.
Reforç 51. Problemes de percentatges 2. 4.030 dl.
1. • 100 2 23 5 67. 2.340 ml.
El 67 % dels animals que hi ha 0,092 ¬.
a la granja són conills. 45 dal.
129186 _ 0001-0112.indd 100 13/10/09 15:02:52

0,075 hl. 4. 1,34 m2.
0,013 kl. 0,009 m2.
3. 135 ¬. 5,5 m2.
15 dl. 0,00008 m2.
0,223 hl. 0,15 m2.
0,25 ¬. 0,00002 m2.
4. 1,5 3 1.000 5 1.500 ¬. Reforç 57. Relacions entre unitats
1.500 : 3 5 500. de superfície
A cada benzinera deixa 500 ¬ de benzina.
1. R. G.
Reforç 55. Unitats de massa. Relacions 2. Multiplicar per 10.000.
1. R. G. Multiplicar per 10.000.
2. 500 dg. Dividir entre 10.000.
37,5 dag. Multiplicar per 100.
5.630 dg. 3. 30.000 dam2.
71.400 cg. 6.000.000 dm2.
27.600 mg. 0,0324 hm2.
25 dag. 0,637 dm2.
0,015 kg. 0,00015 hm2.
780 g.
0,000792 dam2.
0,986 dg.
4. 0,45 3 10.000 5 4.500; 4.500 : 15 5 300.
95,5 hg.
Cada parcel·la mesurarà 300 m2.
3. 1,5 t + 7 q = 1.500 kg + 700 kg = 2.200 kg.
3,2 t + 3,6 q = 3.200 kg + 360 kg = 3.560 kg. Reforç 58. Unitats agràries
1. 3.000.000 m2.
Reforç 56. Unitats de superfície
1.500 m2.
1. Unitats Relació
de superfície
Abreviatura
amb el m2
398 m2.
Quilòmetre quadrat km2 1.000.000 m2
380 dam2.
Hectòmetre quadrat hm2 10.000 m2 9 dam2.
Decàmetre quadrat dam2 100 m2 0,27 dam2.
0,25 hm2.
2. 300 m2.
0,067 hm2.
25.000 m2.
0,00124 hm2.
9.000.000 m2.
1.270 m2. 2. 500 ha.
160.900 m2. 0,07 ha.
1.000.500 m2. 230 ha.
3. 60.000 dm2. 0,12 a.
900.000 cm2. 380 a.
5.000.000 mm2. 248.000 a.
80 dm2. 9.200.000 ca.
1.500 cm2. 0,00128 ca.
2
2.000 mm . 0,059 ca.
129186 _ 0001-0112.indd 101 13/10/09 15:02:52

3. 4.900 dm2 5 49 m2; 150 ca 5 150 m2. Reforç 62. Àrea del triangle
950 2 (49 1 150) 5 751 m . 2
1. b 5 5,5 cm.
751 m2 5 751 ca; 751 m2 5 7,51 a; h 5 2,5 cm.
751 m2 5 0,0751 ha.
Àrea 5 6,875 cm2.
Na Sara ha plantat 751 ca de patates,
b 5 3,5 cm.
és a dir, 7,51 a o 0,0751 ha.
h 5 2,5 cm.
Reforç 59. Àrea del rectangle i del quadrat
Àrea 5 4,375 cm2.
1. Base: 1 cm.
b 5 4 cm.
Altura 5 4,5 cm.
h 5 3 cm.
Àrea 5 1 3 4,5 5 4,5 cm2.
Àrea 5 6 cm2.
Base: 4,5 cm.
Altura 5 3 cm. 2. 9,625 cm2.
Àrea 5 4,5 3 3 5 13,5 cm2. 12,2 cm2.
2. Costat: 3 cm. Reforç 63. Àrea de polígons regulars
Àrea 5 9 cm . 2
1. Perímetre del pentàgon 5 10 cm.
Costat: 4,5 cm. Apotema 5 1,4 cm.
Àrea 5 20,25 cm2. Àrea 5 7 cm2.
Reforç 60. Àrea del rombe 2. P 5 30 cm.
1. D 5 6 cm ap 5 4,1 cm.
d 5 3 cm. Àrea 5 61,5 cm2.
Àrea 5 9 cm2. P 5 48 cm.
2. D 5 4 cm ap 5 6,9 cm.
d 5 2 cm. Àrea 5 165,6 cm2.
Àrea 5 4 cm2.
3. P 5 7 3 7 5 49.
D 5 5 cm ap 5 6,2 cm.
d 5 3 cm. Àrea 5 151,9 cm2.
Àrea 5 7,5 cm . 2
Reforç 64. Àrea del cercle

3. 35 cm2.
1. r 5 2,5 cm.
3 cm2.
Àrea 5 19,625 cm2.
Reforç 61. Àrea del romboide
2. r 5 2 cm.
1. b 5 4,5 cm.
Àrea 5 12,56 cm2.
h 5 3 cm.
Àrea 5 13,5 cm2. 3. 28,26 cm2.
50,24 m2.
2. b 5 2,5 cm.
h 5 3 cm. Reforç 65. Àrea d’una figura plana
Àrea 5 7,5 cm2. 1. Àrea del quadrat 5 6,25 cm2.
b 5 4 cm. Àrea del triangle 5 3,75 cm2.
h 5 2 cm. Àrea de la figura 5 10 cm2.
Àrea 5 8 cm2. 2. Quadrat:
3. 48 cm . 2
– c 5 2,80 m.
10 cm2. – Àrea del quadrat: 7,84 cm2.
129186 _ 0001-0112.indd 102 13/10/09 15:02:52

Cercle: Volum: 20 cubets.
– r 5 2. Capacitat: 20 ¬.
– Àrea del cercle 5 12,56 cm2.
Reforç 69. Unitats de volum
Àrea de la zona grisa 5 12,56 2 7,84 5
5 4,72 cm2. 1. 1 cm3.
1 dm3.
3. Àrea del cercle 5 3,14 cm2.
Àrea del rectangle 5 5 cm2. 1 m3.
Àrea del triangle 5 4,375 cm2. 2. 1.000 dm3. 2.000 cm3.
Àrea de la zona grisa 5 5 1 4,375 2 3,14 5 3.000 dm3. 6.000 cm3.
5 6,235 cm2. 15.000 dm3. 8.400 cm3.
Reforç 66. Poliedres. Poliedres regulars 7.500 dm3. 12.200 cm3.
1. R. G. 1 m3. 4,3 dm3.
12 m3. 0,625 dm3.
2. R. G. Sí, perquè totes les seves cares
són polígons regulars iguals i coincideix 0,97 m3. 27,1 dm3.
el mateix nombre de cares en cada vèrtex. 0,015 m3. 0,076 dm3.
3. 3. Volum 5 3 3 3 3 12 5 108 cm3.
Poliedre Nombre Nombre Nombre
regular de cares d’arestes de vèrtexs Reforç 70. Variables estadístiques
Tetraedre 4 6 4 1. Una variable quantitativa és aquella
Octaedre 8 12 6 que té valors numèrics, mentre que
Icosaedre 20 30 12 una variable qualitativa és la que té
valors d’un altre tipus, diferents
Cub 6 12 8
dels valors numèrics.
Dodecaedre 12 30 20
2. Tenis, fubol, natació ▶ Esports favorits.
2 kg, 3 kg, 3,5 kg ▶ Pes en néixer.
Reforç 67. Volum amb un cub unitat
Ca, moix, peix, canari ▶ Mascotes
1. El volum d’un cos és la quantitat
preferides.
d’espai que ocupa.
45 €, 30 €, 28 €, 26 € ▶ Preus d’algunes
Un ortoedre té sis cares rectangulars
camises.
i un cub té sis cares quadrades.
S’ha de subratllar amb vermell: pes en
2. Nombre de cubets: 5 3 2 3 3 5 30 cubets. néixer, preus d’algunes camises.
Volum: 30 cubets.
3. Nombre de germans ▶ Variable
Nombre de cubets: 3 3 3 3 3 5 27 cubets.
quantitativa.
Volum: 27 cubets.
Lloc de naixement ▶ Variable
Nombre de cubets: 3 3 4 3 2 5 24 cubets.
qualitativa.
Volum: 24 cubets.
Punt de sabata ▶ Variable
Reforç 68. Volum i capacitat quantitativa.
1. La capacitat d’un cub d’1 dm Marques de cotxes ▶ Variable
d’aresta és 1 litre. qualitativa.
La capacitat d’un cub d’1 m Color d’ulls ▶ Variable
d’aresta és 1 quilolitre. qualitativa.
2. Volum: 59 cubets. Edat ▶ Variable
Capacitat: 59 ¬. quantitativa.
Volum: 29 cubets. Notes dels alumnes ▶ Variable
Capacitat: 29 ¬. en Matemàtiques quantitativa.
129186 _ 0001-0112.indd 103 13/10/09 15:02:52

Reforç 71. Freqüència absoluta Nombre de dades: 5.
i freqüència relativa Mediana: 19,9 °C.
1. Reforç 74. Rang
Edat dels
jugadors
1. Preu mitjà dels electrodomèstics:
d’un equip
17 18 19 20 875 € 1 543 € 1 412 € 1 278 € 5 2.108;
de rugbi 2.108 : 4 5 527 €.
Freqüència
1 2 4 3 ▶ Suma: 10 Rang: 875 2 278 5 597 €.
absoluta
Longitud mitjana de les erugues:
Freqüència 1 2 4 3 10
▶ Suma: 8 cm 1 6 cm 1 5 cm 1 4 cm 1 4 cm 1
relativa 10 10 10 10 10
1 3 cm 5 30; 30 : 6 5 5 cm.
2. Rang: 8 2 3 5 5 cm.
Menjar Paella Macarrons Olla Edat mitjana de la família Martí:
Freqüència 1 1 8 1 18 1 74 1 49 5 150; 150 : 5 5
absoluta
4 6 2 ▶ Suma: 12 5 30 anys.
Freqüència 4 6 2 12 Rang: 74 2 1 5 73 anys.
▶ Suma:
relativa 12 12 12 12
3. Ampliació 1
1.
Esports Puntuació de l’equip Júpiter
Futbol Bàsquet Tenis
preferits
Aina: (52 1 63) 2 (75 1 26) = 14.
Freqüència
3 5 2 ▶ Suma: 10 Pau: 9 3 3 1 16 3 38 = 635.
absoluta
Lluís: (125 2 98) 3 2 = 54.
Freqüència 3 5 2 10
▶ Suma: TOTAL: 703
relativa 10 10 10 10
Reforç 72. Mitjana i moda Puntuació de l’equip Saturn

1. Mitjana: 8 1 2 3 3 1 3 3 2 1 4 3 4 1 Laura: (634 2 426) : 26 = 8.
1 5 3 2 1 6 5 52 : 20 5 2,6. Elena: 48 3 2 2 7 3 12 = 12.
Moda: 1. Xim: 316 1 45 2 25 3 3 = 286.
2. Mitjana: 11 3 2 1 12 3 3 1 14 3 1 5 22 1 TOTAL: 306
1 36 1 14 5 72; 72 : 6 5 12.
Moda: 12. L’equip guanyador és l’equip Júpiter.
3. Mitjana: 4 3 5 1 5 3 3 1 6 3 3 1 7 3 1 5 L’equip Júpiter ha aconseguit
5 20 1 15 1 18 1 7 5 60; 60 : 12 5 5. 397 punts més.
Moda: 4. Ampliació 2
Reforç 73. Mediana 1. 123 5 1.728.
1. Altures ordenades: 5 m, 16 m, 18 m, 94 5 6.561.
20 m, 30 m. 75 5 16.807.
Nombre de dades: 5.
Ïw 324 5 18.
Mediana: 18 m.
5 5 15.625.
6
2. Preus ordenats: 16 €, 18 €, 20 €, 22 €, Ïw
10.000 5 100.
23 €, 25 €.
Nombre de dades: 6. Ampliació 3
Mediana: 21 €. 1. Mosca: (26, 13) ▶ Segon quadrant.
3. Temperatures ordenades: 18,7 °C; 19,2 °C; Aranya: (23, 11) ▶ Segon quadrant.
19,9 °C; 20,1 °C; 20,6 °C. Escarabat: (12, 12) ▶ Primer quadrant.
129186 _ 0001-0112.indd 104 13/10/09 15:02:52

Vespa: (13, 22) ▶ Quart quadrant. Ampliació 6
Papallona: (27, 23) ▶ Tercer quadrant. 1. Hort de Hort d’en
Poriol: (16, 21) ▶ Quart quadrant. na Julieta Sebastià
◼ R. G.
Verdura que ocupa
Pebre
◼ R. M. la mitat de l’hort
Primer quadrant: escarabat i caragol de mar. Verdura que ocupa
Tomàtiga
Segon quadrant: mosca i aranya. la tercera part
o pebre
de l’hort
Tercer quadrant: papallona i serp.
Verdura que ocupa
Quart quadrant: vespa i poriol. la quarta part Tomàtiga
de l’hort
Ampliació 4
Verdura que ocupa
Pastanaga
1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 la sisena part
i ceba
de l’hort
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Verdura que ocupa
21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Pastanaga
la vuitena part
i ceba
31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 de l’hort
41 42 43 44 45 46 47 48 49 50
• Na Julieta va plantar més quantitat de
51 52 53 54 55 56 57 58 59 60
tomàtigues i en Sebastià, més pebres.
61 62 63 64 65 66 67 68 69 70
71 72 73 74 75 76 77 78 79 80
Ampliació 7
81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 1. D’esquerra a dreta:
91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 Sílvia: Everest.
Josep: El’brus.
(Els nombres primers són els que apareixen
en negreta.) Júlia: Aconcagua.
Pere: Kilimanjaro.
2. Coincideixen en les columnes
12 i 24. Ampliació 8
Coincideixen en les columnes 1. 1.881 3 0,039 5 73,359.
6, 12, 18 i 24. 3 2 2
Coincideixen en les columnes 2 5 .
5 4 20
4, 8, 12, 16, 20 i 24. 6.235,001 1 14,099 5 6.249,1.
Coincideixen en les columnes 4.946,22 2 905,098 5 4.041,122.
12 i 24.
La mòmia de Ramsès II té 3.222 anys.
Ampliació 5
Ampliació 9
1. 1. Temps a l’aparcament:
1. V, F, F, F.
1 hora 14 min 48 s.
La targeta pertany a en Pau. 2. 5,04 2 2,34 5 2,7
2. Temps a l’aparcament: 1 1 1
2 hores 48 min 38 s. 3,36 2 2,1 5 1,26
La targeta pertany a n’Olga. 5 5 5
3. Temps a l’aparcament: 8,4 2 4,44 5 3,96
2 hores 22 min 35 s.
La targeta pertany a en Lluís. 3. 3,35 8,475 1,3
4. Temps a l’aparcament: 2,325 4,375 6,425
2 hores 34 min 18 s.
7,45 0,275 5,4
La targeta pertany a n’Eva.
129186 _ 0001-0112.indd 105 13/10/09 15:02:52

13,55 1,3 10,05
Ampliació 13
4,80 8,3 11,8 1. Actualment fa 136,86 m.
6,55 15,3 3,05 2. Àrea del triangle 5 230 3 136,86 : 2 5
5 15.739 m2.
0,75 0,125 1
Àrea del quadrat 5 230 3 230 5
0,875 0,625 0,375
5 52.900 m2.
0,25 1,125 0,5
Àrea de la piràmide 5 (15.739 3 4) 1
4. El nombre és 5,74. 1 52.900 5 115.856 m2.
3. R. G.
Ampliació 10
1. 1. Quadrilàter. Ampliació 14
2. Escalè. 1. Falten 20 peces.
3. Diàmetre. Falten 14 peces.
Falten 24 peces.
4. Pi.
Volum figura A: 105.000 cm3.
5. Trapezoide.
Volum figura B: 50.000 cm3.
6. Compàs.
Volum figura C: 40.000 cm3.
7. Radi.
2. Tendria 149 cubets.
8. Centre.
R. G.
2. R. L.
Ampliació 15
Ampliació 11
1. Durant l’any va gastar 180.000 ¬ d’aigua.
Al mes va consumir 15.000 ¬ d’aigua
1. El preu final és 7.696,92 €.
2. Des de Fins a Distància de mitjana.
Castell Estalviaré 20.805 ¬ cada any.
El grifó va perdre 2.250 ¬ durant el 3r
Llac de l’All 5 km
del Comte
Bosc Pou trimestre. Si l’haguessin arreglat, el consum
hauria estat: 50.000 2 2.250 5 47.750 ¬
5 km
de l’Ullal sense Fons
Castell Pou Va haver de pagar 180 €.
10 km
del Comte sense Fons
Castell Bosc
2,5 km
del Comte de l’Ullal
Pou
Llac de l’All 8,75 km
sense Fons
Ampliació 12
1. Es va construir fa 27 segles.
El perímetre exterior mesuraria 1.600 m.
El perímetre interior faria 1.298 m.
Cada dia es completaven 168 voltes al circ.
Cada dia s’hi recorrien 218,064 km.
En una cursa participaven 32 cavalls.
En primer lloc, hi arribaven 4 cavalls.
En una setmana hi haurien assistit per
primera vegada 600.000 espectadors.
En total, hi haurien assistit
2.100.000 espectadors.
129186 _ 0001-0112.indd 106 13/10/09 15:02:52

129186 _ 0001-0112.indd 107 13/10/09 15:02:52
129186 _ 0001-0112.indd 108 13/10/09 15:02:52
129186 _ 0001-0112.indd 109 13/10/09 15:02:52
129186 _ 0001-0112.indd 110 13/10/09 15:02:52
129186 _ 0001-0112.indd 111 13/10/09 15:02:52
129186 _ 0001-0112.indd 112 13/10/09 15:02:52

Reforç Matemàtiques 6

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Reforç Matemàtiques 6

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6 PRIMÀRIA REFORÇ I AMPLIACIÓ

129186 _ 0001-0112.indd 1 13/10/09 15:02:14

Il·lustració: Jorge Salas, José M. Valera

Correcció: Joan F. Nigorra

Edició: Mar García i Miquel Vives Madrigal

© 2009 by Illes Balears / Santillana Educación, S. L.

129186 _ 0001-0112.indd 2 13/10/09 15:02:14

1. Encercla el signe de l’operació que s’ha de fer en primer lloc i calcula.

2. Calcula i relaciona cada operació amb el seu resultat.

129186 _ 0001-0112.indd 3 13/10/09 15:02:14

2 Frases i expressions numèriques

1. Relaciona cada frase amb l’expressió numèrica i amb el resultat corresponents.

La suma de 6 i 8, multiplica-la per 3 ● ● (12 1 21) 2 18 ● ● 13

Multiplica 4 i 7 i resta-li 15 ● ● 9 3 (21 2 6) ● ● 15

Multiplica per 9 la diferència de 21 i 6 ● ● (6 1 8) 3 3 ● ● 135

2. Escriu l’expressió numèrica que correspon a cada frase i calcula’n el resultat.

● A 14, li restes 8 i li sumes 4.

● A 14, li restes la suma de 8 més 4.

● A 24, li restes el producte de 2 per 6.

● Al producte de 24 per 2, li restes 6.

● Al producte de 4 per 3, li restes el producte de 2 per 5.

● Al producte de 4 per 5, li sumes el producte de 3 per 2.

4 © 2009 Illes Balears / Santillana Educación, S. L.

129186 _ 0001-0112.indd 4 13/10/09 15:02:14

1. Resol els problemes següents.

● En un refugi d’animals necessiten 224 quilos de pinso al mes per alimentar

129186 _ 0001-0112.indd 5Solució: 13/10/09 15:02:15

1. Escriu en forma de potència.

2. Escriu en forma de producte.

3. Relaciona cada potència amb el desenvolupament corresponent.

Producte Potència Base Exponent Es llegeix

6 © 2009 Illes Balears / Santillana Educación, S. L.

129186 _ 0001-0112.indd 6 13/10/09 15:02:15

5 Quadrat i cub d’un nombre

1. Escriu en forma de quadrat i de cub i calcula.

2. Escriu en forma de producte i calcula.

A una taula hi ha 6 plats.

A una botiga d’animals hi ha

© 2009 Illes Balears / Santillana Educación, S. L. 7

129186 _ 0001-0112.indd 7 13/10/09 15:02:15

92 142 72 222 112

121 81 196 49 484

A un jardí volen plantar 289 cossiols

8 © 2009 Illes Balears / Santillana Educación, S. L.

129186 _ 0001-0112.indd 8 13/10/09 15:02:15

7 Els nombres enters

1. Observa els termòmetres i escriu la temperatura que marquen.

13 ● Et trobes a la planta 11 i puges 2 plantes. c

3. Llegeix i escriu els nombres que s’indiquen.

Tres nombres majors que 22.

Tres nombres majors que 21.

Tres nombres que estiguin entre 23 i 13.

© 2009 Illes Balears / Santillana Educación, S. L. 9

129186 _ 0001-0112.indd 9 13/10/09 15:02:16

1. Completa la recta entera amb els nombres que hi falten.

2. Escriu el nombre que representa cada lletra.

3. Representa en la recta entera els nombres següents.

4. En cada cas, escriu el nombre anterior i el posterior.

129186 _ 0001-0112.indd 10 13/10/09 15:02:16

9 Comparació de nombres enters

2. Escriu el signe > o < segons que correspongui.

© 2009 Illes Balears / Santillana Educación, S. L. 11

129186 _ 0001-0112.indd 11 13/10/09 15:02:16