> rgan dexpressi de la CGT de Catalunya 8a. poca Abril 2016 nm.

181 0,50 euros

www.cgtcatalunya.cat
Portada: grup autognomous
Dipsit legal: B 36.887-1992

ABRIL DE 2016
Editorial - 2

CatalunyA
Editorial

Reconquerim drets i llibertats

La Reforma Laboral, la Llei Mordassa i el Codi Penal: tremendes agressions laborals que han suposat la devaluaci de totes les rendes salarials,
robant a les classes assalariades ms
de 8 punts de tota la riquesa produda, per entregar-la directament a
loligarquia i lempresariat, augmentant aix, ins a lmits insuportables,
lexplotaci de la majoria social.
Sn Drets que han expropiat a les
persones treballadores, imposant la
lexibilitat en les empreses, on les
condicions de treball, s a dir: jornades, funcions, salaris, vacances,
mobilitat i disponibilitat, etc, sn
administrades i decidides unilateralment pel capital, provocant que els
costos laborals disminueixin signiicativament, especialment lacomiadament. A ms de la brutalitat que
suposa acomiadar sense cap causa,
es beneicien amb una indecent rebaixa de les indemnitzacions.

Han suprimit la llibertat sindical i inutilitzat la de Negociaci Collectiva,

lliurant a lempresariat la facultat
de negar la defensa collectiva de la
classe treballadora i la capacitat de
reprimir, de manera totalitria, la
dissidncia i la Vaga.
Han condemnat a tota una generaci (o ms duna) de joves a latur,
prop del 50%, alhora que sens obliga
a treballar ins als 67 anys, per poder tenir una pensi contributiva, la
qual tamb est en dubte.
Sobre les persones pensionistes actuals (9,2 milions), shan aplicat autntiques poltiques dexpropiaci,
be congelant-les o ben incrementant-les en un miserable 0,25%. Pels
i les pensionistes futures, una retallada dentre un 5% i un 15%, grcies
a les diferents lleis elaborades pels
dos governs (PP i PSOE) i els seus
collaboradors, s a dir, els sindicats
del rgim.

Han posat en risc tot el Sistema Pblic de Pensions, per mitj dabaratir
els salaris (11,3 milions de persones assalariades no arriben als 700
mensuals), alhora que sexonera de
pagament a les empreses de les seves cotitzacions socials ins als 500,
i sels ixa tarifes planes de 100.
Tamb sels eximeix de pagar cotitzacions ins al 70% en gran part dels
contractes escombraries (formaci, aprenentatge, etc.).
Els governs i els seus partits, han ancorat a la Constituci del Rgim,
la regla sagrada del Dicit, on els
estats i els seus governs assumeixen
els Deutes de inancers, banquers i
grans empresaris amb els diners pblics, garantint sempre i en qualsevol
circumstncia el pagament daquests
Deutes, per sobre dels drets socials
de tots i totes, tals com lEducaci, la
Sanitat, les Cures, les Pensions, etc
La llibertat dExpressi, de Manifes-

taci, de Vaga, han estat liquidades.

Milers de dactivistes i de ciutadanes
es troben encausades, condemnades
o empresonades pel fet de defensar
les seves condicions laborals, les seves ocupacions, els seus habitatges,
la llibertat dexpressi, els drets socials...
En canvi, els poderosos (empresaris,
inancers, banquers) i els qui actuen
com a sicaris al seu servei (poltics),

que porten anys i anys apalancats en

un sistema corrupte i criminal, sn
impunes i es riuen de nosaltres.
CGT fa una crida a totes les persones que estan sofrint aquesta situaci demergncia social, dexclusi i
precarietat, de repressi policial, jurdica, laboral i econmica, a prendre els carrers per reconquistar els
drets i llibertats que corresponen a
la collectivitat.

IDREN

2016 ser recordat com lany de la vergonya en qu lasil va deixar de

ser un dret que es podia exercir en el conjunt de la Uni Europea.
Hibai Arbide, advocat i periodista

ON ENS TROBEM?
SECRETARIAT
PERMANENT DEL
COMIT CONFEDERAL
DE LA CGT DE
CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362.
Fax 933107110

FEDERACIONS
SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana
dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn

Tel. 933103362. Fax 933107110

Alfons XII, 109. 08912 Badalona

cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax
933831803

FEDERACIONS
COMARCALS

Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova
i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261

Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700
Igualada
cgtanoia@yahoo.es
Tel./fax 938042985
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201
Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940
Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
Comer, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14
Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Barcelons Nord

Edici del Collectiu la Tramuntana: Joan Rosich, Joan Anton

T, Jos Cabrejas, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart, Paco
Martn, Moiss Rial, Xabi Araujo. Collaboradors: Artur Sard,
Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Emili Cortavitarte, Agustn
Guillamn, Josep Torres, Ddac Salau, Arnauart, Idren, Agurrelj,
Roser Pineda, Ermengol Gassiot, scar Murciano, i el Secretariat
Permanent i les federacions i seccions sindicals de CGT Catalunya.
Tirada: 13.000 exemplars.
Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna,
13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883.
Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@
cgtcatalunya.cat
Web revista: www.revistacatalunya.cat
No compartim necessriament les opinions signades de
collaboradores i collaboradors.

Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS
INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat

Tel. 973275357. Fax 973271630

Camp de Tarragona
Plaa Imperial Tarraco, nm.
1 Ediici 2, 3a Planta, 43005
Tarragona
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona
lbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax
933107080
Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel.
938216747
Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559
Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, lcgt_
rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588
17 96

Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel.
i fax 93 745 01 97
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224
Terrassa - cgtterrassal@
gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789
45 04
Castellar del Valls
Pedrissos, 9 bis, 08211
Castellar del Valls
cgt.castellar-v@terra.es,
Tel./fax 93 714 21 21
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820
63 61
Trrega
Plaa dels lbers 10, 2n,
25300, Trrega
Viladecans
C/ Sant Mari 72, 08840
Viladecans
l.viladecans@cgtcatalunya.cat
Telf. 93 6590814 610072649

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les
dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un itxer automatitzat
degudament notiicat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent
de la CGT de Catalunya i la seva nica inalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades
est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i conidencialitat en
el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs,
rectiicaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa
al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via
Laietana 18, 9 de Barcelona.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especiicada per
lautor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a inalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada
daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra.
Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets
dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden
afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

ABRIL DE 2016
3 - Tema del mes

CatalunyA

Tema del mes

Les poltiques antirrefugiades

envaeixen Europa
Les lleis dasil sucumbeixen sota tanques, fronteres i expulsions
Gladys Martnez Lpez
Pintar les portes de les seves cases de vermell, obligar-los a portar polseres vermelles si volen rebre tres racions de menjar al
dia, requisar-los diners i joies, coninar-los en camps, apartarlos amb tanques i ilats, expulsar-los, deportar-los, deixar-los
morir per milers en el seu periple desesperat Alemanya, anys
30 i 40? No. Europa, 2016. No hi ha dia que passi sense que una
nova mesura, llei o poltica en matria de refugiats saprovi en
algun pas de la Uni Europea, per poques delles estan destinades a millorar lacolliment, aplicar la legislaci internacional
o evitar les morts en el mar, prop de 4.000 en 2015, segons
dades oicials.
Si lescndol aixecat a Regne Unit a inals de gener ha obligat
a les dues contractes que sencarregaven de lallotjament i alimentaci dels refugiats a les ciutats de Middlesbrough i Cardif
a anunciar que deixaran de marcar a aquestes persones amb
portes vermelles en els seus habitatges i amb polseres vermelles,
respectivament, altres pasos sapressen a aplicar mesures que
segueixen aixecant inevitables comparacions amb el passat. El
26 de gener, el Parlament de Dinamarca aprovava, amb els vots
dels liberals en el Govern, els socialdemcrates de loposici i
dos petits partits dextrema dreta, la llei que li permetr despullar als refugiats de tots els seus diners i joies sense valor sentimental que superin uns inicials 1.340 euros. Abans de Dinamarca, ja feia una cosa semblat Sussa, que es limita a lefectiu. I
els lnder alemanys de Baviera i Baden-Wrttemberg: el primer,
governat pels social-cristians; el segon, per socialdemcrates i
verds, poden quedar-se amb els diners i bns dels refugiats que
superin els 750 o els 350 euros, respectivament.
Sembla que Europa no t memria perqu algunes daquestes
mesures sassemblen molt a les que els nazis prenien contra
els jueus en els anys 30, i ja sabem com va acabar, indica Beatriu Guarro, de SOS-Racisme i portaveu de la plataforma Stop
Mare Mortum, que afegeix que la coniscaci de bns atempta contra els drets humans de manera lagrant. A la requisa de
diners i joies se sumen, per exemple, les poltiques que enduriran i limitaran la reagrupaci familiar, aprovades per Dinamarca i imitades el 28 de gener per Alemanya. Per tamb les
expulsions massives. Sucia ja ha indicat que deportar a 80.000
sollicitants dasil, la meitat dels que han buscat refugi al seu pas
el 2015, mentre que Finlndia vol expulsar a uns 20.000, el 60%,
molts dells iraquians, a travs de vols xrter. I ustria limitar
les peticions dasil aquest any a 37.500 i rebutjar a tots els altres, sense importar les seves circumstncies. Altres pasos, com
Hongria, Bulgria, Repblica Txeca i Eslovaquia, ja van dir que
els refugiats musulmans no eren benvinguts.
Estem davant la conirmaci que la universalitzaci dels drets
humans s una gran mentida. El que est prevalent aqu s el
concepte dEstat-Naci, el concepte de ciutad, els drets pels

daqu; tots els convenis estan passant a ser paper mullat, diu
Pablo Sainz, de la Xarxa Solidria dAcolliment, que afegeix que
el debat sest centrant en quines sn les mesures ms coercitives que es poden implementar, dacord amb les poltiques migratries dels ltims 25 anys, que sempre han vinculat la qesti
securitaria amb el control de fronteres sense importar les vides
que aix hagi costat.

tot el que ve de fora, sempre que sigui pobre, s un perill per a

la societat, i quan installes un discurs daquest tipus, qualsevol
mesura que prenguis per evitar la seva arribada, per salvatge que
sigui, ser ben rebuda per una banda mplia de la societat. Crec
que estem davant aquest escenari, afegeix.

La i de Schengen

En aquest context, tant Guarro com Sainz recalquen la necessitat de no oblidar la situaci que es viu a la frontera sud de
Ceuta i Melilla, potser una de les mostres ms fefaents de la
brutalitat que es pot dur a terme en frontera, diu Sainz, amb
tanques, concertines, agressions i altres vulneracions de drets.
Segons aquest activista, a la Xarxa Solidaria dAcolliment hem
estat en contacte almenys amb 3.000 persones refugiades en els
ltims quatre mesos; en la seva majoria han entrat per la frontera sud malgrat el terrible control que hi ha. Sovint, procedents
de Sria o daltres pasos, troben enormes diicultats per creuar la frontera, i una vegada aqu estan sent invisibilizades. A
ms, incideix la portaveu de SOS-Racisme, si el repartiment de
contingents ja s vergonys, perqu a la Declaraci Universal
de Drets Humans no posa que unes persones tinguin ms dret
a la vida que unes altres, a ms no sest complint. En el cas
dEspanya, indica, de les 18 persones que va estar disposada
a rebre lany passat, al inal van ser 12, i noms una de Sria. La
poltica dEspanya s de vergonya total i absoluta.

Aix, en els ltims mesos diversos pasos han aixecat centenars

de quilmetres de tanques a les seves fronteres per tractar de
frenar el lux de refugiats, per noms han aconseguit desplaarlo. Hongria amb Srbia i posteriorment amb Crocia, Eslovnia amb Crocia, ustria amb Eslovenia Sn els nous murs
dEuropa, als quals se sumen els controls duaners temporals
establerts per Frana, Alemanya, Dinamarca, Sucia o ustria,
i que posen en dubte la lliure circulaci en la UE establerta per
lacord Schengen en 1995, que penja dun il i que diversos pasos advoquen per suspendre o eliminar.
Enmig daquest recreixement dels murs, ustria amenaava a Grcia amb lexpulsi de Schengen si no frena el lux de
refugiats, i la prpia UE estudiava la possibilitat de segellar la
frontera Macednia-Grecia, a ms duna proposta dHolanda,
governada per una coalici de liberals i laboristes, de deportar
cap a Turquia a tots aquells que arribin a les costes gregues a
canvi dun contingent legal dentrada a Europa dentre 150.000 i
250.000 a lany. Grcia ha acceptat que lagncia europea de control de fronteres, Frontex, patrulli les seves costes i sencarregui
dexpulsar a Turqua, amb la qual Europa ha signat el 19 de
mar un acord migratori per 6.000 milions deuros, als migrants
econmics que hagin aconseguit arribar a les seves costes.
Europa hauria de rescatar a les persones i clausurar el Frontex,
que no noms no ajuda als rescats, sin que moltes vegades els
estan impedint, indica Guarro, desprs de tornar de lilla grega
de Lesbos, i que denuncia que a Europa sestan violant totes les
lleis dasil.
En aquest brou de cultiu, comencen a abundar declaracions
com la de la lder del partit ultradret Alternativa per a Alemanya, que l1 de febrer reclamava que els agents han dusar
armes de foc, si s necessari, per impedir que refugiats creuin
les fronteres de forma illegal. I tamb la que el ministre grec
de Migraci, Ioannis Mouzales, denunciava haver rebut del seu
homleg dInterior belga: Feu-los retrocedir en el mar, aneu
contra la llei, no mimporta si els ofegueu.
A Europa fa 20 anys que es vnen produint morts en frontera,
el Mediterrani sha convertit en la fossa comuna ms gran de
lpoca contempornia. Per s la primera vegada que de forma
tan descarada es parla de la vulneraci de drets humans, i fa
lefecte que s perqu gran part de la societat ha normalitzat que
aix succeeixi, diu Sainz. El discurs que sha generat s que

Frontera sud

Sainz, a ms, denuncia les categoritzacions que es creen tant a

Espanya com a Europa, primer entre migrants legals i illegals,
ara entre migrants econmics i refugiats, i ins i tot les enormes
diferncies entre refugiats, ja que molts pasos han decidit limitar el refugi a persones de Sria, lIraq i Afganistan i rebutjar a
les altres sempre que aconsegueixin burlar a la mort, pagar a
les mies, sobreviure al mar, creuar les fronteres i superar les
burocrcies.

Deu mil menors desapareguts a

Europa
El 31 de gener, lOicina Europea de Policia (Europol) anunciava que, segons les seves dades, almenys 10.000 nens refugiats
no acompanyats han desaparegut a Europa, 5.000 dells dels
centres de refugiats dItlia, i altres 1.000 a Sucia. Es tem que
molts dells, els que no es trobin amb familiars, hagin caigut
en mans duna estructura criminal paneuropea, un conjunt
dorganitzacions maioses que hauria sorgit fa 18 mesos, amb
Alemanya i Hongria com a bases principals i que distribuirien
als menors a altres pasos per a la seva explotaci sexual o com
a esclaus. El 2015 van arribar a Europa 26.000 nens refugiats
sense acompanyament.
* Article publicat a la revista Diagonal

ABRIL DE 2016
TemaEditorial
del mes - 4

CatalunyA

Les poltiques antirrefugiades envaeixen Europa

Lacord UE-Turquia s gaireb tric de persones
La Uni Europea culmina el seu atac contra les persones
refugiades a travs dun acord dexpulsi massiva a Turquia
Pablo Elorduy i Gladys Martnez
Es tracta dun atac contra els valors europeus. Els dirigents
de mitja Europa van utilitzar aquesta frase per referir-se als
atemptats terroristes a Brusselles del 22 de mar, que van
acabar amb la vida de 35 persones. I s que la Uni Europea,
segons la seva Carta de Drets Fonamentals, es funda en els
valors indivisibles i universals de dignitat humana, de llibertat,
digualtat i de solidaritat; sassenta en el principi de democrcia i en el dEstat de dret.
No obstant aix, noms tres dies abans dels atemptats, el 19 de
mar, Europa signava amb Turquia el major acord antirrefugiades de les ltimes dcades, un acord que no noms viola els
valors europeus i la Carta de Drets Fonamentals, sin tamb
la Convenci Europea de Drets Humans, la Declaraci Universal de Drets Humans, la Convenci de Ginebra sobre els
Refugiats i la Convenci sobre els Drets del Nen.
Lacord semmarca en una Europa fortalesa, que funciona a
cop de poltica neoliberal i que recorda al que lescriptor cameruns Achille Mbembe descriu en el seu assaig Necropoltica, on exposa com lexpressi ltima de la sobirania resideix
mpliament en el poder i la capacitat de decidir qui pot viure
i ha de morir, i sota el paradigma del qual es promouen poltiques per les quals es deixa morir a aquelles persones que
no estan en la lnia del desenvolupament o no sn tils a les
lgiques neoliberals.
Abans ins i tot de la signatura daquest tractat, la xifra de
morts provocada per aquesta violaci dels valors europeus
per part de la UE, al no crear passatges segurs per a persones
que sovint fugen de la mort, ascendia el 2015 almenys a 3.770
persones, que van perdre la vida ofegades en el Mediterrani.
Lacord del 19 de mar, que va entrar en vigor un dia desprs,
es converteix en lltim pas duna srie de mesures antirrefugiats aplicades pels pasos europeus en els ltims mesos,
mesures destinades oicialment a dissuadir a la poblaci siriana de creuar el mar Egeu i a tallar laixeta del negoci del
transport de refugiats per mar. El text incloa una polmica
referncia als atemptats dAnkara el 13 de mar, que va ser interpretada com una associaci ms entre persones sollicitants
dasil i terrorisme.

Un text difcil de complir

El document signat entre la UE i Turquia preveu lexpulsi cap
a aquest pas dels refugiats que trepitgin terra europeu a travs
de Grcia. Suniran als 2,7 milions de persones procedents de
Sria que actualment estan en territori turc, la gran majoria en
camps de refugiats.
A ms, Europa promet que per cada refugiat siri que envi
des de Grcia cap a Turquia acollir a un refugiat siri que estigui dins de les fronteres turques, ins a un mxim de 72.000.
Lacordat s gaireb tric de persones: ens emportem a aquestes persones per vosaltres accepteu a aquestes altres, diu
Ronja Lange, treballadora social que atn a refugiats a Berln.

Per els precedents posen ins i tot en qesti aquest punt de

lacord: de les 160.000 persones que els pasos europeus es van
comprometre a resituar el 2015, noms shan resolt 272 casos.
I Espanya noms ha acollit a 18 dels 16.000 que havia dhaver
rebut.

milers de persones. A Grcia, convertida tota ella en camp

de refugiats, es troben ja uns 45.000 sollicitants dasil. I aviat
aconseguiran els 100.000, segons Mouzalas. Al mar es calcula
que cada dia han arribat a les costes de Grcia 1.100 persones,
moltes delles fugint de la guerra de Sria.

A canvi que rebi a milers de persones expulsades, la UE concedeix a Turquia diversos beneicis: 6.000 milions deuros ins
a 2018, la supressi progressiva de visats per a les persones de
nacionalitat turca que vulguin viatjar a Europa i la reobertura de les negociacions per a lentrada de Turquia en la Uni
Europea, el conegut com a captol 33 sobre pressupostos i
provisions inanceres en el qual es van encallar les negociacions en 2007.
Fins a inals dabril est obert el perode ms decisiu de lacord
amb Turquia i es comprovar si s una mesura efectiva per als
propsits de la UE o noms un acte fallit ms en la crisi oberta
a Europa. Lacord inclou la promesa per part de la UE de permetre la lliure circulaci de ciutadans turcs a lespai europeu,
una cosa fcil de dir per que requereix una srie de requisits
difcils de complir per a Ankara, com la posada en funcionament de passaports biomtrics. Si no es compleix aquesta mesura abans de juny, lacord signat el dia 21 corre perill. Tampoc
ser fcil convncer a Xipre que permeti un avan en el procs
dintegraci de Turquia en la UE.

La meitat dels refugiats atrapats a Grcia estan abandonats en

condicions com les de Idomeni, i en el port dAtenes, en camps
no oicials, sense les coses ms bsiques: menjar suicient, aigua neta, condcies, dutxes, abric i cures mdiques, explica
Nasim Lomani, que participa al Centre Social Refugiats de
Exarchia, a Atenes. Lomani considera que les autoritats gregues no sn capaces o no volen facilitar ni les condicions de
vida ms bsiques ni un tractament hum als refugiats.

Grcia, un dipsit dnimes

Els dubtes sestenen de Turquia a Grcia, des don sorganitza
el major contingent de refugiats per a la seva reubicaci en el
Bsfor. Si el 26 de febrer el ministre grec de Migracions, Ioannis Mouzalas, advertia que Grcia no es convertiria en un dipsit dnimes, en referncia als refugiats, avui les coses semblen ben diferents. Desprs del tancament de la frontera amb
Macednia, en el camp fronterer de Idomeni, en unes condicions de vida deplorables, quedaven 12.000 refugiats que ja
no podran creuar, i que han comenat a ser traslladats a altres
camps habilitats a linterior del pas, com les installacions en
dess de lantic Estadi Olmpic dAtenes, on ara es concentren

El control del Frontex

Al mateix temps, indica, bona part de la gesti dels refugiats
no est ja en mans de les autoritats gregues, o no totalment.
El control ha passat a les mans de la Comissi Europea, amb
el Frontex (agncia europea per al control de fronteres) i la
Oicina Europea de Suport a lAsil com a punta de llana. El
passat 23 de mar, el Frontex demanava als governs europeus
que envin ms experts i policies per ajudar a la deportaci

ABRIL DE 2016
5 - Tema del mes

CatalunyA

Les poltiques antirrefugiades envaeixen Europa

dels refugiats cap a Turquia. Fins a aquest moment, noms li

havien ofert 396 policies dels 1.500 sollicitats. En total, segons
lacord signat, seran uns 4.000 experts els que participaran a
Grcia en el procs de registre, de revisi de sollicitud dasil
i dexpulsi. Dells, ms de 2.800 seran personal dexrcits i
forces de seguretat. Noms 600 estaran encarregats de revisar
les desenes de milers de sollicituds dasil, i 60 revisaran les
apellacions.
A ms, la Comissi Europea disposa en lacord que les expulsions massives es realitzaran a travs de vuit bucs del Frontex
amb una capacitat dentre 300 i 400 persones per vaixell, a ms
de 28 autobusos. Daltra banda, tamb lOTAN est aqu per
intentar parar als refugiats, i lExrcit grec est embolicat en
la gesti de la crisi de refugiats, i especialment dels camps,
el control de fronteres i tamb dalguns recursos destinats a
persones refugiades, diu Lomani.
Des que se signs lacord, el moviment de solidaritat amb els
refugiats ja ha estat objectiu de les autoritats gregues o el Frontex, i centenars de voluntaris que participaven en les labors
dacolliment han estat pressionats per abandonar els camps i
tots els espais dacolliment, indica aquest activista, que afegeix
que alguns voluntaris han estat detinguts i diversos grups europeus han estat obligats a abandonar el pas.
Daltra banda, els hotspots, centres de registre engegats a Grcia per exigncia de la UE, sestan convertint en centres de
detenci tancats, on no estaran presents les organitzacions no
governamentals.
I encara que les desenes de milers de persones que ja es trobaven a Grcia abans de lentrada en vigor de lacord no es veuen
afectades, tericament, per ell, pocs sn els qui creuen en el
seu acolliment i reubicaci en diferents pasos. Segons indica
Lomani, ja que la UE no ser capa de tancar completament
les seves fronteres, ni tampoc Turquia complir al 100%, la
Uni Europea est planejant usar Grcia com un tercer pas
ple de centres de detenci per mantenir als refugiats lluny
dEuropa central i occidental.

El periple europeu
Per als centenars de milers que s van aconseguir creuar abans
del tancament de totes les fronteres amb Grcia, el cam ha
variat depenent dels obstacles oposats. Molts dells, no obstant
aix, shan dirigit cap a Alemanya, que ins ara tenia unes poltiques dacolliment ms lexibles. Tan sols el 2015, aquest pas
va rebre a 1,1 milions de sollicitants dasil, el 40% dells sirians,
seguits dafganesos i iraquians.
No obstant aix, les lleis dasil a Alemanya sincompleixen per
norma, i per aix han reformat la llei diverses vegades en uns
pocs mesos, indica Ronja Lange, treballadora social a Berln
i membre de lONG Moabit Hilt. Lltima delles, al febrer,
endureix els requisits dasil, restringeix els drets dels refugiats
i amplia la llista de pasos considerats segurs, la qual cosa
augmentar el nombre de deportats.
Lange considera que la nova reforma que sest preparant per

a maig anir clarament en contra dels drets humans, ja que

volen subordinar el dret a lasil a la integraci comprovada de
la persona; s a dir, que hauran dacceptar treballs obligatoris
i assistir a cursos dintegraci i mostrar a les autoritats que
shan integrat, sota pena de ser deportats. Una lnia que conirmaven les declaracions del ministre de lInterior, homas
de Maizire, en una entrevista concedida a la televisi pblica
ARD: No pot ser que aquells que es neguen a aprendre alemany, que impedeixen la integraci dels seus familiars (dones
o nens, per exemple) o que rebutgen ofertes de treball obtinguin el perms desprs de passar tres anys a Alemanya, tal com
ocorre ara.
Ciutats com Berln han rebut aquest any un lux dunes 75.000
persones buscant asil, inclosos 10.000 menors no acompanyats, la qual cosa ha obligat a lestabliment dalbergs improvisats en collegis, installacions esportives, i el ms gran dells en
els hangars de lantic aeroport de Tempelhof, que acull a unes
2.000 persones, encara que en males condicions. Encara no
hi ha dutxes, per exemple, i es trasllada als refugiats una vegada a la setmana a la piscina perqu puguin dutxar-se all. Tampoc poden usar els vters de laeroport, sin uns de mbils
installats en lexterior. A lhivern era un horror per a aquestes
persones haver de sortir al fred a fer les seves necessitats, diu
Lange. A la ciutat, afegeix, ja no tenim com al principi tants
refugiats sense sostre, per lallotjament es realitza duna forma desastrosa.
Aquesta treballadora social indica que la situaci seria insostenible sense el treball voluntari. Sentim una vegada i una
altra com a crtica que el sistema funciona noms perqu nosaltres fem el treball, per s que, si no ho fem, estem parlant
de vides humanes, no podem deixar-los pel cam. Com a Berln, a Lesbos, a Atenes o a Calais, sn les xarxes de solidaritat
les que estan duent a terme el treball principal dacolliment de
refugiats. No hi ha una crisi de refugiats amb la qual bregar,
hi ha una crisi de la Uni Europea i dels seus pasos membres
per afrontar el tema dels refugiats, indica Nasim Lomani des
de Grcia. La solidaritat de les persones organitzades o no organitzades ha fet molt ms per donar solucions a les persones
refugiades, indica aquest activista, que conclou: Desenes de
milers de persones de tota Europa shan organitzat per ajudar
als refugiats mentre els governs i les autoritats noms han estat
presents a les fronteres.

Censura, una constant a Turquia

El recurs a Turquia per part de la UE ha reforat la posici del
Govern dErdogan, que ha incrementat la seva pressi sobre
els elements incmodes al rgim. En les ltimes setmanes, les
autoritats turques han detingut a tres acadmics que havien
demanat el cessament de les operacions militars en el Kurdistan turc sota crrecs de propaganda terrorista. LExecutiu
ha embargat tamb la publicaci Zaman, desprs dentrar en
les seves oicines amb gasos lacrimogens. Els editorials de Zaman, ins a ara crtics amb Erdogan, han passat a ser escrits
per periodistes ains al Govern. El segrest daquest diari arribava noms dies desprs de lalliberament de dos periodistes
de Cumhuriyet. Aquests van ser empresonats el novembre
desprs de publicar un reportatge que destapava operacions
de trasllat darmes a Sria per part doicials dintelligncia del
Govern. Des de 2014, shan comptabilitzat 203 casos de va
vulneraci del dret a la informaci al pas.
* Article de Pablo Elorduy i Gladys Martnez Lpez publicat a
la revista Diagonal

ABRIL DE 2016
TemaEditorial
del mes - 6

CatalunyA

Les poltiques antirrefugiades envaeixen Europa

Per qu lacord contra els refugiats UE-Turquia
s una vergonya?
Deu claus jurdiques, tiques i poltiques per explicar per qu
lacord de la Uni Europea i Turquia no suposar cap sortida per
la crisi dels refugiats, sin tot el contrari
Hibai Arbide
Els lders de la Uni Europea van aconseguir divendres 18 de
mar un acord amb Turquia que t com a objectiu impedir
larribada de milers de refugiats. El pacte preveu que a partir de
la mitjanit del diumenge 20 de mar, els migrants que arribin
a Grcia siguin retornats a Turquia si la seva sollicitud dasil s
rebutjada. Des de gener de 2015, ms dun mili de persones
han entrat a la UE a travs de les platges daquest pas.
En contrapartida, els pasos de la UE es comprometen a reubicar 72.000 refugiats sirians directament des de Turquia. Aquest
pas rebr 3.000 milions deuros addicionals de la Uni Europea
quan els 3.000 previstos inicialment al novembre sesgotin, uns
diners que tenen com a objectiu latenci dels refugiats sirians.
A ms, sintensiicaran les converses per a la seva possible integraci a la UE. Lagncia de lONU per als refugiats (ACNUR)
i les organitzacions en defensa dels drets humans han criticat
la manca de garanties de lacord. En aquest article analitzem
en deu claus perqu lacord de la UE i Turquia no suposar cap
sortida a la crisi dels refugiats, sin tot el contrari. Aquests sn
els 10 motius pels quals lacord contra els refugiats UE-Turquia
s una vergonya.

Perqu el dret dasil deixa de

ser universal a la Uni Europea
El dret dasil va ser recollit a larticle 14 de la Declaraci Universal dels Drets Humans el 1948, i desenvolupat per la Convenci
de Ginebra de 1951 i el protocol de Nova York de 1967 sobre
lEstatut dels Refugiats. La Carta dels Drets Fonamentals de la
Uni Europea promulgada el 2007 cita aquests dos tractats com
a fonament per a lexercici daquest dret en territori europeu.
Fins ara, les persones desplaades per conlictes la vida dels
quals estigus en perill tenien la possibilitat dexercir aquest
dret individualment. Tot i les successives limitacions que havien suposat els tractats de Dublin, ins ara a la UE els subjectes
de dret eren les persones; qualsevol persona. A partir del 20 de
mar, la UE estableix un nombre mxim dexiliats 72.000 refugiats sirians des de Turquia, cap ms; ixa criteris collectius
per a la resoluci de les sollicituds dasil i limita el seu exercici
per pasos. s a dir, els refugiats que arriben a Grcia no tindran
els mateixos drets que els que arribin a altres pasos de la UE,
encara que compleixin amb tots els requisits que ixa el dret
humanitari.

Perqu oicialitza la
discriminaci per motiu del pas
dorigen
Larticle 3 del protocol sobre lestatut dels refugiats, fet a Nova
York el 31 gener 1967, diu: Els estats contractants aplicaran les
disposicions daquesta Convenci als refugiats, sense discriminaci per motius de raa, religi o pas dorigen .
No obstant aix, lacord del Consell dEuropa amb Turquia noms parla dels sirians. Dels refugiats que arriben a travs de Grcia, noms els de nacionalitat siriana tindran dret a lasil a Europa. s una discriminaci evident per a les persones que fugen
de les guerres de lIraq, Afganistan, Repblica Democrtica del
Congo o Eritrea, aix com per a les persones de qualsevol altre
pas que pateixen persecuci per motius religiosos, dorientaci
sexual, poltics o tnics i que arribin a Grcia amb la intenci de
demanar asil a Europa. Actualment, els sirians sn el 51% dels
que arriben a les illes gregues, segons dades de lACNUR.

Perqu obliga que un siri

arrisqui la vida i sigui deportat
perqu un altre rebi protecci
Lacord no estableix cap via segura per arribar a Europa. Per
contra, estipula que per cada siri retornat es reubicar un
altre siri en algun dels pasos membres. Aix provocar que
milers de sirians arrisquin la vida al mar amb lnica intenci
de ser deportats, amb lesperana que els seus familiars puguin
viatjar de manera segura a Europa.

Perqu vulnera el principi de no

devoluci
Larticle 33 de la Convenci de Ginebra imposa als Estats la prohibici dexpulsar o retornar una persona al territori de qualsevol pas on la seva vida o la seva llibertat es trobin amenaades.
El principi de non-refoulement inclou el dret a no ser expulsat
mentre la sollicitud dasil sestigui resolent. Lacord, per, preveu que els sollicitants dasil siguin retornats a Turquia. Encara
que les seves sollicituds dasil fossin denegades, tenen dret a
presentar recursos dapellaci que, desprs duna expulsi, perden tot el seu sentit.
A ms, moltssimes de les persones que arriben actualment
sn nens i nenes. El dret internacional humanitari prohibeix
lexpulsi de menors. Encara seria ms greu que expulsin els
seus progenitors i els deixin en situaci dabandonament a Grcia.

Perqu Turquia no s un pas

segur
Lacord preveu declarar Turquia pas segur per dotar les expulsions duna aparena de legalitat. Per Turquia no ho s; ni
per als propis habitants, ni per als refugiats. Turquia va ratiicar
la Convenci de Ginebra amb una reserva: en la seva signatura,
noms va acceptar donar refugi legal a ciutadans europeus. Als
ciutadans de lOrient Mitj els dna protecci, per no refugi legal. Ergo, dacord amb la Convenci de Ginebra i amb els
tractats europeus, expulsar a Turquia ciutadans no europeus s
illegal, perqu no es garanteix la seva protecci internacional.
Per si aix no fos suicient, Turquia s un actor de primer ordre
en la guerra de Sria i, des del juny passat, va deixar sense efecte

el procs de pau al Kurdistan turc, on porta a terme una guerra

oberta. Pretendre que Turquia s un lloc segur per als kurds de
Sria, lIraq o la mateixa Turquia s una broma de mal gust. El
mateix cal dir per als activistes desquerres, turcs o de qualsevol
nacionalitat.
De fet, la mateixa UE accepta el 23% de les peticions dasil realitzades per ciutadans turcs. Lacord estableix que els ciutadans
turcs que arribin a Grcia i demanin asil han de ser deportats
a Turquia.
El mateix dia que es va signar lacord, una patrullera turca va
ser gravada mentre intentava enfonsar una embarcaci plena
de refugiats al mar. Pocs dies abans, un grup de refugiats va
gravar amb el seu telfon mbil com els guardacostes turcs els
atacaven al mar. Ja havia passat en ocasions anteriors.

Perqu lacord ha entrat en

vigor sense que Grcia pugui
tramitar les sollicituds dasil
Desprs de les protestes suscitades per la primera redacci,
lacord estableix ara que les sollicituds dasil sestudiaran individualment i que els refugiats tenen dret a recrrer davant
la justcia una resoluci negativa. Tanmateix, al mateix temps,
tot va encaminat a la denegaci sistemtica de les sollicituds:
es tracta noms de fer veure que no es realitzaran expulsions
collectives, encara que no sigui cert.
En tot cas, Grcia no compta amb la infraestructura necessria
per tramitar les peticions si larribada de refugiats continua sent
tan nombrosa com ins ara. Lacord preveu 4.000 empleats. Els
que han dassignar Grcia, la resta dEstats membres, lOicina
Europea de Suport a lAsil i FRONTEX, lagncia europea per
a la gesti de les fronteres. Concretament, el Consell dEuropa
preveu 200 funcionaris grecs especialistes en asil i 400 experts
daltres estats membres per tramitar les sollicituds. Per al procs dapellaci, 30 membres de Grcia aix com 30 jutges amb
experincia en lleis dasil daltres estats membres i 30 intrprets.
Per al procs de devoluci caldran 25 oicials de readmissi
grecs, 250 policies grecs i 50 experts que posar Frontex. Ms
1.500 agents de policia pagats per FRONTEX i 1.000 agents que
cobriran entre empreses de seguretat privada i lexrcit grec.
A ms daix, 8 ferris pagats per FRONTEX amb capacitat per
a 300 o 400 passatgers cadascun i 28 autobusos. Es construiran

ABRIL DE 2016
Treball
Tema del
del mes
Economia
mes
7 - Tema

CatalunyA

Les poltiques antirrefugiades envaeixen Europa

la policia i lexrcit turc han assassinat ms de 1.000 persones
des de juny. La UE permet que Turquia segueixi bombardejant
zones del Kurdistan iraqui i el Kurdistan siri. Els 28 fan els
ulls grossos al suport logstic que presta Turquia a diverses faccions integrades al Front Al-Nusra, associat a Al Qaida, a Sria.
s a dir, en lorigen de molts dels refugiats.

14.000 places addicionals en els camps de refugiats, sumades

a les 6.000 ja existents. La logstica requerir 190 contenidors.
Res daix pot estar llest en poques hores a Grcia, un pas devastat per la crisi.

Perqu provocar que els

refugiats arrisquin la seva vida
en rutes encara ms perilloses
Si Grcia es converteix en un lloc pel qual no es pot passar, els
refugiats i migrants tornaran a anar a Europa per Lampedusa,
lestret de Gibraltar o altres llocs. Els tancaments de fronteres
no aturen els moviments migratoris: noms provoquen que
aquests transcorrin per altres vies.
Des que ustria va forar el tancament de la ruta dels Balcans,
els smugglers ofereixen noves vies. Per exemple, des de Grcia
a Macednia per 3.000 en un cami. Per 4.000 , des de Grcia a Itlia en un contenidor en un vaixell de crrega. Per 5.000
, directament des de Turquia a Itlia. Les noves rutes sempre
sn ms cares, ms llargues i, sobretot, ms perilloses. Quan es
descobreixin desenes de cossos asixiats en un contenidor, naufragis multitudinaris com els de Lampedusa el 2012 i nens morts
en el doble fons dun cami, els governants europeus tornaran a
eixugar-se davant les cmeres les llgrimes de cocodril.

Perqu la Comissi Europea

no va ser capa de reubicar
160.000 persones a loctubre i
ning es creu que ho faci ara
El pla de la Comissi Europea preveia el trasllat per vies segures
de 160.000 refugiats per a la seva reubicaci deinitiva. Noms
shan pogut acollir a aquest pla 937 persones. Ning pot creure
que el que no sha fet des dItlia i Grcia es faci ara des de de
Turquia.

Perqu lnic beneiciat de

lacord s el govern autoritari
de Recep Tayyip Erdoan i
Ahmet Davutoglu
Per Erdoan i Davutoglu lacord s extraordinriament positiu,
per molts motius. Rebran 6.000 milions deuros a canvi de gestionar la frontera exterior de la Uni Europea. La UE decideix
passar per alt les violacions de drets humans comeses diriament en els diversos tocs de queda imposats a ciutats del Kurdistan turc: durant aquests tocs de queda, les forces especials de

I, no menys important, lacord preveu que es reobrin els captols de la negociaci per a ladhesi de Turquia a la UE. Tothom
sap que aix no passar, per la reobertura de la negociaci podr ser utilitzada com un xit poltic per Erdoan i Davutoglu
i aix reforar el seu paper en la poltica interna. Ara ho tenen
ms fcil per convocar el referndum de reforma constitucional
per ampliar poders del president del qual es parla des de lany
passat o, ins i tot, per convocar eleccions anticipades i augmentar la seva representaci.

Perqu no dna resposta als

46.207 refugiats que estan
atrapats a Grcia
Des que Macednia va tancar la seva frontera, no han deixat
darribar refugiats a les illes gregues. El 18 de mar, mentre
se signava lacord, 46.207 persones esperaven poder sortir de
Grcia. Els dirigents europeus no van tenir ni la decncia de
nomenar en lacord els 4.000 nens i nenes que viuen al fang
dIdomeni.
ZPer als jerarques europeus, els refugiats simplement no haurien de ser ni existir. Per existeixen, sn aqu. 2016 ser recordat com lany en qu lasil va deixar de ser un dret que es podia
exercir en el conjunt de la Uni Europea. 2016 s lany de la
vergonya.
* Hibai Arbide s advocat i periodista. Treballa des de Grcia com
a corresponsal de diversos mitjans de comunicaci. Article publicat a Crtic, periodisme dinvestigaci.

Per una Europa internacionalista i llibertria:

exigim que les refugiades siguin acollides
Mireia Bazaga i scar Murciano
Totes podrem haver nascut en una terra en guerra. Totes
podrem haver de prendre una decisi molt difcil: agafar les
poques pertinences que tingussim, icar-les en una maleta i
posar-nos en risc a nosaltres mateixes i a aquelles que depenguessin de nosaltres, tot dirigir-nos a altres terres on intentar
viure una vida digna.
En aquells moments no pensarem, potser, que desprs
dhaver creuat zones en conlicte o mars despietats, quan arribssim a zona segura la gent que hi habits no ens rebria
amb els braos oberts, donant-nos per i aixopluc. Com haurem de pensar que alg digus: s massa gent, aqu no tenim
lloc, no les podem atendre a totes, a ms ens venen a violar,
a les nostres dones no les respecten... I no... a lEuropa de la
Carta dels Drets Fonamentals, no podrem haver pensat que
shagus decidit que les nostres vides no valien prou ms que
per ser retornades all on no volem tornar.

Per aquesta s la realitat que milers de persones refugiades

shan trobat al trepitjar Europa. Europa, la veritable Europa,
la del capitalisme salvatge, la de la teva vida em val el que tu
em puguis pagar per ella. LEuropa de jo venc les armes que
acaben amb milers de vides a Sria i a altres llocs o hi intervinc
militarment per desprs ploro hipcritament per les conseqncies humanes que causen.
Ens fa vergonya viure en aquesta Europa, ja no noms perqu
en reiterades ocasions van ser les europees les que van haver
de refugiar-se en altres pasos per viure situacions iguals a les
qu avui viuen aquelles que arriben a Grcia, sin perqu tenir
coneixement de les condicions en qu malviuen les refugiades als camps de concentraci i no fer res ms que inalment
mirar cap a un altre costat malgrat ser grans responsables de
les misries que estan vivint i retornar-les all on sabem que
poden morir s tan vergonys que fa mal ins i tot escriure-ho.
Aquesta maquinria generadora de racisme, exclusi i patiment ha de ser aturada. Aturar-la per a exigir all ms bsic:

que les persones siguin tractades com a persones. Que all

dels drets humans amb qu tant ens omplim totes la boca,
sigui quelcom ms que paper mullat. En deinitiva: acollir a
les refugiades, donar-los all que necessiten, tractar-les com
a persones.
Lalienaci a que ens sotmeten des dels mitjans de comunicaci afavoreix linsensibilitzaci, surten a diari tantes morts a
les notcies que es converteixen en simples nmeros excepte si
ens sn massa properes. I ja ho sabem, aix s fruit del sistema
en qu vivim i en el qu no volem, per tots aquests motius,
continuar vivint. Aquest s el nostre modus vivendi i hem de
dir prou: prou a una societat malalta, prou al sistema capitalista salvatge, per una Europa internacionalista i llibertria,
exigim que les refugiades siguin acollides en condicions i que
puguin viure una vida digna en un mn ms hum.
* Mireia Bazaga s Secretaria de Jurdica de CGT Catalunya i
scar Murciano s Secretari dAcci Social de CGT Catalunya

CatalunyA

ABRIL DE 2016
Editorial - 8
Treball Economia

Treball - Economia

Lluitem. Guanyem. Manifest

CGT Catalunya 1r de maig 2016
Secretariat Permanent
Comit Confederal CGT
Catalunya
LEXPLOTACI del Capital i els
Estats continua un any ms. A
nivell mundial, hem sabut recentment que 62 famlies acumulen
tanta riquesa com els 7.000 milions
de persones restants que poblem
el planeta. Aquests mesos hem
assistit a lenduriment dels apartheids europeus, amb el coninament i deportacions massives de
milers de refugiats que han fugit
de les guerres que el capitalisme i
limperialisme provoquen. Aqu, a
Catalunya, seguim patint els efectes de la destrucci de condicions
laborals, que precaritza la vida mateixa de milions de persones. Precaritzaci que en alguns dels sectors
que ara mateix generen ms beneicis al Capital, com el turisme, s el
pa de cada dia per a la majoria de
treballadors i treballadores. Continuem essent vctimes de la destrucci de la nostra salut laboral, amb
una ensima reforma de la llei de
mtues i amb el manteniment de
tribunals mdics dexcepci com
ho s, ara mateix, lInstitut Catal
dAvaluacions Mdiques (ICAM).
I seguim observant com els salaris cauen, mentre els beneicis i les
grans fortunes capitalistes creixen
enmig daquesta crisi que, en realitat, no s sin un gran espoli social.
LLUITEM. Perqu no nhi ha una
altra. Perqu no ens resignem a ser
vctimes. Perqu no coniem en els
cants de sirena de les institucions
poltiques. Unes institucions que, al
marge de qui les governa i qui les ha
governat, actuen per norma al servei dels interessos del Capital. Ho
estem vivint ara mateix, amb una
gran transferncia de diners pblics
a les empeses privades sota la forma
de mltiples estmuls i exempcions
dimpostos, mentre es criminalitza
les persones aturades i sels regateja i retalla els ajuts i les prestacions
socials. Ho veiem tamb quan,
malgrat alguna mesura cosmtica puntual, se segueixen produint
desnonaments, mentre les entitats
inanceres continuen mantenint i
especulant amb desenes de milers
dhabitatges buits.
Lluitem perqu hem decidit ser
protagonistes del nostre present i,
sobretot, del nostre futur. Com el
que som, treballadores i treballadors. Amb contractes estables, amb
contractes precaris, sense contracte
o, tamb, sense feina remunerada.
I com a pensionistes o estudiants.

Nascuts aqu i tamb arribats

darreu, fa dcades, fa uns anys o
fa pocs mesos. Perqu som part de
la immensa majoria de la poblaci
mundial, les que vivim de la nostra
fora de treball i no de lexplotaci
daltres persones.
I GUANYEM. Perqu noms la
lluita permet encadenar victries.
Aquests primers mesos del 2016
hem aturat la precaritzaci a Remolcadors de Barcelona, SEAT Componentes i Saint Gobain, fent s
de la vaga indeinida com a eina de
lluita. Shan evitat tots els acomiadaments a Socorristes de Barcelona
i a departaments de les multinacionals T-Systems i Hewlett Packard.
Amb ms vaga, amb ms lluita.
Lacci directa, lacci collectiva,
s el que ha perms tamb la retirada de projectes precaritzadors a
la Universitat Autnoma de Barcelona o lacomiadament de 70 professors i professores. Les massives
vagues a Bus i Metro de TMB suposaran tamb aviat noves victries
de la classe treballadora davant les
patronals casposes disfressades de
nova poltica. La llista s molt ms
llarga i seguir creixent. Ho tenim i
ho hem de tenir totes molt clar. No
s noms que el simple fet de lluitar
ja sigui suicient per a no viure una
vida desclavatge resignat. s que s
lnica opci que funciona.
Com a conseqncia del fet de
ser molestos per al poder hem
patit tamb la repressi, en forma dacomiadaments, amenaces,
sancions i denncies. Per aqu
seguim. I seguirem. Hem trencat
el miratge dels processos i de les
noves poltiques, recordant que les
injustcies continuen. I estem aconseguint victries. Acomiadaments
que no shan dut a terme. Salaris
que no han baixat o que han recuperat poder adquisitiu. Ritmes de
treball menys destructius, vacances
recuperades o contractes que han
deixat de ser tan precaris. Avenos
que, ho sabem, sn grcies a la lluita. La nostra lluita.
Aquest 1 de maig seguirem fent
all que fem cadascun dels dies de
lany. Sortirem al carrer per a seguir
guanyant. Passa a passa, per sense
amagar el cap sota lala. Actualitzant les nostres formes de ser i de
fer, per mantenint, com sempre,
la inalitat de les nostres lluites: la
construcci duna societat lliure
de qualsevol forma dexplotaci i
dopressi.
Visca l1 de maig i visca la lluita de
la classe treballadora

ABRIL DE 2016
9 - Treball Economia

CatalunyA

Les pensions pbliques en lull

de lhurac
Assemblea Salvem les
Pensions

de sostenir. No s una qesti que

hagi de dependre de si hi ha o no
diners.

Ens diuen de forma pesada i constant que no hi ha diners per a les

pensions. Fins a quin punt aix s
veritat? Les Assemblees Salvem les
Pensions ens proposem posar en
qesti aquesta airmaci. Estem
treballant per desmuntar les contnues agressions i mentides que els
interessos dominants estan sotmetent a les pensions pbliques, als
pensionistes actuals i als treballadors que un dia seran pensionistes. Un tema tan important com
aquest no est sent sotms a un
ampli debat pblic. Dna la sensaci que els mitjans de comunicaci
posen ms obstinaci a defensar
la idea de la crisi de les pensions
que a aprofundir en les veritables
raons que hi ha darrere. Les Assemblees Salvem les Pensions neguem lexistncia de la crisi de les
pensions i ens proposem explicar
les veritables raons que porten a
sostenir la idea daquesta crisi.

Aquest s un problema molt important no noms per als jubilats

davui sin principalment per als
pensionistes de dem i per a la
precarietat de vida de les classes
populars. La prdua de les pensions davui s la pobresa de dem.

El nostre principi fonamental s

que qualsevol societat ha de mantenir als seus vells dignament. I
que el inanament daquest manteniment es pot fer de molt diverses maneres. El tema de les pensions s un tema de la distribuci
de la riquesa de la societat i aix s
el que cal debatre. Sestan gastant
moltssims diners a salvar bancs i
banquers, en obres espectaculars i
inservibles, la corrupci semporta
milions, es inancen institucions
de dubtosa validesa social En
lEstat espanyol, malgrat la crisi, es
produeix el doble de riquesa que el
1978 i la poblaci noms ha crescut en una quarta part, per tant hi
han diners. Ens haurem de preguntar llavors com s que no hi ha
diners ni per a pensions, ni sanitat,
ni educaci? Llavors cal preguntar:
on son els diners?
Les pensions sn un dret social fonamental per a totes les persones,
que els treballadors hem conquistat amb moltes lluites i que hem

Per justiicar les retallades utilitzen largument de la crisi per no

s ms que una excusa per materialitzar la privatitzaci de les pensions a favor del capital inancer.
El tema de la sostenibilitat de les
pensions es va iniciar molt abans
de la crisi. Ens presenten una falsa
soluci amb les pensions privades.
Que no resolen res, sn una estafa
i noms afavoreixen al capital inancer. Prendre conscincia de la
injustcia s el primer pas per no
deixar-nos arrabassar els nostres
drets. Per tant, volem informar a la
ciutadania de les faules que hi ha
darrera de tota aquesta campanya.
Voldrem estimular un debat sobre el que aquesta suposa, analitzar com es distribueix la riquesa,
mobilitzar a la poblaci a lluitar
per un dels seus drets. Volem contribuir a formar-nos per a poder
contra argumentar amb solvncia
davant les mentides que estan divulgant. Revisar les raons referents
a la feblesa de la contestaci social,
potser deguda a latur massiu?, a
lendeutament o al temor a la incertesa del futur? Sense ignorar per
aix la inluncia del consens poltic, la collaboraci activa dalguns
acadmics a sou, sindicats, i la
profusi de propaganda meditica pagada pel capital inancer, que
es converteix, com diuen alguns
companys, en una pluja ina que
ens ha calat ins als ossos. Lnica
manera de defensar el dret a una
pensi s la mateixa de com es va
aconseguir aquest dret: la lluita i la
mobilitzaci social.
Per aix, Salvem les Pensions, amb
la cooperaci, que agram, de la
CGT en la seva publicaci Cata-

lunya, ens proposem presentar un

seguit darticles en els quals amb
calma i rigor desenvoluparem uns
arguments que evidencien la cobdcia i injustcia del capitalisme i
com amb la connivncia del sistema poltic ens fan creure el que els
conv i ens aboquen a la misria.
En primer lloc contextualitzarem
el capitalisme actual i don ve la
crisi de les pensions, revisarem si
s veritat que no hi ha diners per
a les pensions pbliques, per passar desprs a estudiar qu suposen
les pensions privades realment i a
qui beneicien. Aix com els veritables, encara que ocults, objectius
daquesta anomenada crisi. I estudiarem tamb com es poden sostenir els nostres arguments. Comencem amb una mica dhistria.

Pensions
Pbliques: una
llarga lluita contra
el capital
Una de les ms antigues reivindicacions de la classe obrera va ser
segurament un sistema pblic de
pensions. La classe obrera sempre
va tenir clar que, mentre exists el
capitalisme, un dels primers objectius a consolidar era afermar
uns ingressos per als temps en
qu la fora de treball queds desemparada front la desocupaci,
la malaltia i la vellesa, tres contingncies que eren ineludibles
i a les quals calia donar-los una
cobertura permanent i segura.
En lmbit dEuropa, el sistema
dassegurament mutual dels riscos
del treball enfonsa les seves arrels
en els gremis, confraries o germanors de lEdat Mitjana i respon
a un principi hum essencial en
tota societat: lajuda mtua entre
els possibles afectats davant situa-

cions dinfortuni ms o menys imprevisibles. Especialment per fer

front a la malaltia, a laccident, a la
mort del treballador i a les necessitats de la famlia.
Amb la Llei de lAssegurana de
Malaltia de 1883, promulgada a
Alemanya en temps del canceller
Otto von Bismarck (ell mateix va
manifestar que per evitar que els
treballadors adoptessin el socialisme), sinicia una intervenci
lenta, per continuada, dels Estats
europeus en matria de protecci
social per als treballadors. LEstat
no noms interv legislant, tamb podia participar en el inanament i garantir les prestacions. En
aquesta etapa sapliquen les tcniques actuarials de lassegurana,
pel sistema de repartiment, i es
gestiona cada risc per separat.
La classe obrera espanyola no es
va mantenir aliena a aquestes lluites i canvis. Una de les primeres
ites en aquestes reivindicacions
es dna amb la legalitzaci de les
primeres associacions obreres,
quan el Govern va concedir el 28
de febrer de 1839 lautoritzaci
de societats mutualistes i cooperatives, encara que deixava als
dirigents poltics regionals el seu
reconeixement.
Les transformacions es seguiran
conquerint en parallel amb altres
pasos del nostre entorn: resoluci
de conlictes i constituci de sindicats, normes de salubritat, legis-

laci social com la creaci de la

Comissi de Reformes Socials el
1883, la Llei dAccidents de 1900,
la creaci de lInstitut de Reformes Socials en 1903, la creaci de
la Inspecci de Treball el 1905, de
lInstitut Nacional de Previsi el
1908 i del Ministeri de Treball el
1920.
Altres ites que mereixen ser destacades en aquestes lluites sn el
Retir Obrer el 1919, lAssegurana
Obligatria de Maternitat el 1923,
el lAssegurana dAtur Fors el
1931,i desprs del cop de la guerra
civil, lAssegurana de Malaltia el
1942 i lAssegurana Obligatria
de Vellesa i Invalidesa (SOVI) el
1947, encara vigent. Vindran a
complementar aquesta tendncia
en la protecci social la Llei de Bases de la Seguretat Social el 1963,
posteriorment consolidada amb la
Llei de la Seguretat Social de 1966
i amb la Llei General de Seguretat
Social de 1994.
Totes aquestes lleis, que marcaven
una lnia lenta pel que fa a altres
pasos europeus, per positiva per
a la poblaci del nostre pas en el
desenvolupament del benestar social, vindran a ser interrompudes,
si mes no fortament deteriorades,
per les modiicacions aplicades
en el Pacte de Toledo (1995), i les
retallades de les dues Reformes
Laborals del 2011 i 2013 que ms
endavant en propers articles comentarem.

Salvem les pensions

salvemlespensions@gmail.com
Tamb pots anar al Centre Social de Sants (c/ Olzinelles 30)

https://salvemlespensions.wordpress.com
Twitter: @Salvempensions

CatalunyA

Treball

ABRIL DE 2016
Editorial - 10
Economia

I ara qu fem? (Una pregunta

des del sindicalisme)
Ermengol Gassiot
Un moviment social s grup ms o menys
extens de persones organitzades, en xarxes
o duna altra manera, que al marge de les estructures del poder estatal es planteja incidir
en com ha de ser la vida collectiva. Aspira a
crear contrapoders ms que a participar de
les institucions emanades dels actuals estats.
Des daquest punt de vista, els sindicats sn un
moviment social i, provablement, el ms antic
de les societats capitalistes contempornies. I
la seva ra de ser arrela en el conlicte entre
capital i treball, en lexplotaci que patim els
treballadors i treballadores per part de qui
usurpen una part del nostre treball sota la forma de beneici. Amb el desenvolupament de la
revoluci industrial i les formes de producci
en fbriques, el sindicalisme va convertir-se en
la principal eina dels obrers i les obreres per a,
en primera instncia, defensar-se de lavarcia
dels patrons i, en una perspectiva ms llarga,
abolir lexplotaci capitalista i les diferents formes dopressi associades a ella. La reducci
de la jornada laboral, un increment dels salaris reals, millores en la salut laboral, major
estabilitat en la feina, una certa reducci de la
discriminaci de gnere, formes de seguretat
social, reconeixement de vacances pagades i
una llarga llista de mesures que no noms se
circumscriuen a lmbit laboral sn algunes de
les victries aconseguides per part del moviment obrer els darrers 200 anys.
s cert, per, que de manera global no hem
aconseguit destruir el capitalisme i les seves
institucions. Per tant, els conlictes que motivaren lorganitzaci del moviment obrer i
del sindicalisme com a la seva principal eina
de lluita quotidiana sn ben vigents. El grau
mai vist de distribuci desigual de la riquesa
mundial (on 60 persones acaparen el 50% del
PIB del planeta) ens ho recorden. A nivell ms
proper, la precaritzaci dels contractes o la caiguda lliure dels salaris tamb. I, a ms, posen
a sobre la taula el retrocs que estem patint en
aquest conlicte entre treballadores/treballadors i capitalistes, on estem perdent posicions
conquerides fa anys. Per a alguns aquests darrers anys evidencien que el sindicalisme, com
a moviment social, com a forma dorganitzaci
dels i les treballadores com a tals, hagi perdut
efectivitat, vigncia i, per tant, sentit.

Des de la CGT pensem que aix no s cert en

absolut. Estem convenuts que lorganitzaci
dels treballadors/es s necessria. Que el problema radica en com sha conigurat el sindicalisme hegemnic en els estats del benestar
de inals del s. XX, on els grans sindicats han
acabat sent una part del mateix aparell institucional. Per contra, creiem necessari i urgent reconstruir un sindicalisme en el sentit
original del terme, s a dir, com un moviment
adreat a la defensa dels interessos socials
i econmics de les persones que en formem
part, la classe treballadora. De manera molt
breu, apuntem algunes mesures que caldria
promoure en aquesta lnia.

1. Al marge de la llei
Actualment hi ha una tendncia en lactivitat
sindical a derivar gran part de les accions a actuacions dmbit jurdic. Anem a Inspecci de
treball a denunciar una situaci. Presentem un
conlicte collectiu, etc. En la negociaci amb
la patronal, ja sigui a nivell dempresa o de
sector, generalment una part important de la
batalla gira entorn la interpretaci i laplicaci
de mesures legislatives. Complementriament, una part molt gran de lactivitat sindical dins de les empreses sorganitza en espais
reconeguts per la legislaci laboral: els comits dempresa, els delegats/des sindicals, les
seccions sindicals amb uns drets reconeguts,
etc. En deinitiva, una activitat emparada per
lEstatut dels treballadors i la Llei Orgnica de
Llibertat Sindical (LOLS), a banda de convenis dempresa, etc.
No fer de la llei (ni de latac a la llei) un fetitxe
obre les portes a organitzar-nos i actuar sindicalment a partir dels nostres propis interessos
i en funci dels mitjans de qu disposem en
cada moment. Per una banda, ens cal recuperar espais, espais fsics i espais socials. Per
exemple, en la mesura en que atorguem un
paper que no sigui central al comit dempresa
i a tot el que penja dell, podem recuperar formes de participaci directa de treballadors/es
que no estan al comit i, encara ms, dels i les
precries que patim una inestabilitat laboral
que ens allunya totalment de les formes institucionals de representaci sindical. I fa que
les nostres accions i, de manera prvia, all
que ens plantegem fer de cara a resoldre una

determinada situaci no vingui acotat per les

possibilitats que marca la legislaci.
Aix vol dir prescindir ara, de cop i volta, dels
gabinets jurdics i dorganismes com inspecci
de treball o abandonar els comits dempresa?
No. Ms aviat vol dir que en el disseny de la
nostra lluita, dall que ens passa pel cap fer,
de la manera que tenim dorganitzar-nos i de
facilitar la participaci activa de companys i
companyes, hem de tenir presents altres criteris. Una de les dimensions del que estem
dient, pot ser aquesta. Imaginem un centre
de treball on hi ha un grup de contractats/des
ms aviat estables per lempresa, amb anys de
presncia al lloc, un altre de gent eventual procedent dETTs, ms joves i molt ms voltils
en el lloc, alguns becaris i tamb persones
externes (neteja, cantina/bar, manteniment)
vinculades a terceres empreses. Totes contribueixen a fer funcionar aquell centre productiu (dobjectes o de serveis, tant i fa), per el
reconeixement legal de la relaci laboral s
molt diferent. Noms un dels collectius s directament treballador de lempresa principal i,
a banda, un dels collectius s tant temporal
que difcilment t cabuda en els mecanismes
de delegaci sindical. A daltres ni sels reconeix la seva relaci amb lempresa com a

laboral. Fer sindicalisme real en un context

com aquest provablement requereixi que, per
part nostra, siguem capaos de prescindir
daquest encasellament legal i plantejar-nos si
la secci sindical ha de ser per cada empresa
o per la totalitat del centre, per exemple. O si
les lluites les hem de separar per la realitat del
NIF de qui contracti en cada cas i pel conveni al qual es vincula el nostre contracte o, per
contra, per les condicions lactivitat del centre
(i que sn independents de qui paga a cada
treballador/a en concret).

2. Lacci directa.
Lanarcosindicalisme, la tradici sindical hegemnica en el moviment obrer catal del
primer ter del s. XX, feia de lacci directa un
dels seus trets distintius. Actualment s una
paraula que a molts llocs fa respecte i sovint
sha desacreditat. Lacci directa no implica necessriament violncia com sovint ens
imaginem, tot i que tampoc lexclou. Lacci
directa bsicament consisteix en dur a terme
una actuaci on, qui la fa, per exemple un
moviment social, ha deinit per ell mateix els
objectius, la metodologia (o sigui, com ser
lacci) i aporta els mitjans per a fer-la possible. s una actuaci sense mediaci, com pot

ABRIL DE 2016
Treball
Economia
11 - Tema
del mes

ser la dun inspector, un jutge o un rbitre en

un conlicte laboral. Per la seva natura, quan
els moviments socials fem acci directa, ho
fem al marge de la llei. Aix no vol dir necessriament que fem coses illegals, simplement que no seguim els procediments que la
llei ens marca. Lactivisme de la PAH ns un
exemple recent, com tamb crear un centre
social okupat o, ja que som a Tarragona, la
tancada per la unitat dhemodinmica de fa
un any.
Encara ara en el sindicalisme practiquem
amb certa freqncia lacci directa. Ara b,
tamb s cert que amb la creixent regulaci
de lactivitat sindical i amb la institucionalitzaci del sindicalisme hegemnic aquesta
prctica ha baixat en intensitat i freqncia,
de tal manera que ara no s massa quotidiana enlloc. Una primera manera de recuperar
lacci directa s tenir present que el gruix de
lacci sindical i social lhem de deinir a partir de nosaltres mateixos. Per exemple, hem
devitar coniar que la resoluci dels conlictes (un acomiadament o una modiicaci de
les condicions de treball) sigui per la via judicial, encara que la puguem fer servir com
a suport. Per contra, hem de pensar un sindicalisme que intenti construir els mitjans
per forar, per ell mateix, la soluci als conlictes. El cas paradigmtic s la vaga en el
moviment obrer. Per nhi ha molts daltres.
Ms enll dun replantejament dels mtodes
concrets i dels tipus dacci directa, que no
tractarem aqu, s important constatar que
en actuar fora dels parmetres de la normativa sobre la possibilitat de fer un sindicalisme til per als i les precries. Darrerament,
lassimilaci de la classe treballadora i les seves organitzacions a les lleis laborals ha fet
sorgir una espcie de creena de que els i les
precries no en formem part. Sargumenta
que o no tenim contracte o no el tenim de
manera durable, que la nostra relaci amb
lempresari s molt informal i episdica, que
no estem coberts per les mesures cobertores
que (encara) ofereixen els estats, etc. Prescindir del marc legal i fer de lacci directa
el centre de la nostra prctica sindical torna a situar la identitat de classe en all que
fem, en el treball, sigui estable o precari.
Fent-ho passem per sobre del seu reconeixement jurdic en forma de contracte de
treball i tamb del reconeixement jurdic
de les relacions laborals. Aix s especialment important quan, com hem vist i patit
sobradament, no som nosaltres qui tenim la
capacitat dimposar aquest reconeixement
jurdic a laltra part en conlicte, el capital.
Ms aviat s a la inversa: els estats ara encara
ms sagenollen davant els requeriments del
poder econmic capitalista.
En sntesi, una activitat que prescindeixi de
marcs legals i que situ lacci directa en el

CatalunyA

3. Sortir del centre de

treball.

produeixen serveis pblics: hospitals, escoles, etc. A les ltimes dcades la importncia
econmica del sector serveis ha crescut molt.
Des dels grans mitjans de comunicaci i des
de lestat sha fomentat una visi daquestes
vagues com un conlicte en contra de les i els
usuaris, fet que a la llarga erosiona la nostra
capacitat de pressi. Daltra banda, en situacions de precarietat laboral extrema molts
treballadors/es veuen amb desconiana les
vagues tradicionals, en gran mesura per les
raons apuntades ms amunt.

en part. En un conlicte en una empresa cal

que hi hagi treballadors/es actives en la lluita.
Per s important tamb obrir el conlicte a la
participaci de treballadors/es daltres llocs.
Fer-ho implica recuperar el suport mutu, la
solidaritat, la uni entre treballadors/es per
sobre del corporativisme del centre de treball i del sector; tot plegat valors tradicionals
del sindicalisme. Per fer-ho s imprescindible lorganitzaci sindical. De fet, organitzar
aquest suport mutu hauria de ser una funci
central dels sindicats.

La vaga s una de les eines del sindicalisme. Entesa com acci directa, busca sabotejar la producci capitalista per imposar a
lempresari la necessitat dacceptar o, com a
mnim negociar, un seguit de propostes nostres. I, per tant, lefectivitat de les vagues a
curt termini es mesura pel dany que li infringeixen a lempresari en alterar la seva mquina dobtenir beneici. [Breu incs: per tant, no
s tant rellevant la batalla de xifres entorn el
seguiment, sin el seu impacte en la producci]. Caldr, doncs, replantejar com fem les
vagues. Per tamb cal repensar com duem
a terme les vagues en aquells centres que

La prdua defectivitat de les vagues i altres

formes de lluita obrera respon a mltiples
factors. Un s la regulaci del dret a vaga,
que la domestica de manera molt acusada.
Un altre s la parlamentaritzaci de la vaga:
com si una vaga persegus una manifestaci
numrica (% de seguiment assimilat a nombre de vots en unes eleccions) que capitalitzi
una delegaci per anar a negociar. Un tercer
s el tancament de la vaga o de la protesta en
el centre de treball, responent una mica a la
idea de que s qui t el problema qui ha de
resoldrel, en aquest cas tal o qual empresa.
Aquesta darrera airmaci s certa noms

No obstant, hem de reconixer que la centralitat que els sindicats ocupaven en les organitzacions populars de principis de s. XX
ara ja no existeix. Que hi ha molts altres moviments socials emancipadors, alguns dels
quals tenen un major arrelament territorial o
en determinats sectors socials, com grups de
joves, precries, migrants, etc. Daltra banda,
en relaci els serveis pblics hi ha collectius
socials dusuries i usuaris daquests organitzats. Es tracten sovint dorganitzacions
populars que lluiten sovint contra la mercanitilitzaci i el lucre privat en aspectes tant
rellevants de la nostra vida com sn la salut
i leducaci. Actualment s necessria la conluncia amb tots aquests moviments socials
per a poder socialitzar conlictes laborals i
articular una participaci solidria en ells.
Deinir els marcs per a poder-ho fer de manera estable i gil hauria de ser una tasca
central en lactivitat sindical i, a mig o llarg
termini, pot comportar una certa reorganitzaci interna del mateix sindicat. En tot cas,
lefectivitat daquest tipus de socialitzaci de
conlictes concrets ens levidencien casos recents, com el de la vaga de tcnics de Movistar o la lluita per la unitat dhemodinmica a
lHospital Joan XXIII. A les dues campanyes,
de fet, es van acabar combinant els tres aspectes que hem esmentat en aquest article.

centre s imprescindible per tornar a obrir

el sindicat al conjunt dels treballadors/es, independentment de quin sigui el seu reconeixement legal (amb o sense contracte, ciutadans o no ciutadans, etc.). I alhora ens dona
a nosaltres la capacitat de fer poltica amb els
nostres propis mitjans, defugint la delegaci
en tercers.

Per concloure aquestes tres pinzellades breus

i esquemtiques, simplement dir que aquest
s un debat present els darrers anys en organitzacions sindicals alternatives. La nostra,
la CGT de Catalunya, lha portat a lordre del
dia dels seus darrers congressos. I poc a poc,
tant a nivell organitzatiu com daccions i campanyes, est comportant canvis en el sindicat.
La profunditat daquests canvis, no obstant,
dependr tamb de la capacitat de sectors
que ara tenen poca presncia en la militncia
sindical (com ara moltes precries i precaris
i les/els migrants) de participar-hi, ja sigui
des de dins o des de fora de lorganitzaci. I,
evidentment, de la del propi sindicat destar
a lalada dels reptes que tenim per davant.
* Ermengol Gassiot s Secretari General de
CGT Catalunya. Article publicat en el nmero
22 de la revista Espineta amb Caragolins de
Tarragona.

CatalunyA

Treball

ABRIL DE 2016
Editorial - 12
Economia

La PAICAM reclama
responsabilitats sobre les altes
mdiques injustificades a lINSS
no s una victria perqu lesfor i el
cost en salut, temps, benestar, angoixes i patiment mha passat factura.
La batalla judicial contra lICAM
perqu sem reconegui la incapacitat
segueix en peu. Lpez tamb denuncia la coincidncia temporal de
lanullaci del judici amb la renovaci daquest polmic conveni entre
els governs espanyol i catal; aix fa
que la interpreti com un rentat de
cara previ a la ratiicaci del proper
conveni ICAM-INSS.

Anna Celma
El divendres 8 dabril, es va paralitzar
el tram inicial del carrer Sant Antoni Maria Claret durant unes hores
mentre la Plataforma dAfectades
per lICAM (PAICAM) reclamava els seus drets davant la seu de
lInstitut Nacional de Seguretat Social (INSS) a Barcelona. Malgrat no
haver demanat perms i la presncia
de quatre mossos desquadra uniformats, les integrants de la plataforma
no es va espantar i van tirar endavant el tall del trnsit mentre cridaven consignes i llegien un manifest.
La Plataforma dAfectades per
lICAM segueix sumant complicitats i solidaritat amb la seva lluita
per denunciar les altes mdiques
injustiicades i reclamar una garantia de drets, tal com van demostrar
en aquesta primera concentraci
davant lINSS. Prop dun centenar
de persones es va reunir per donar
suport a lacci, que pretenia denunciar el lligam existent entre els criteris economicistes de lInstitut Catal
dAvaluacions Mdiques (ICAM) a
lhora davaluar les persones malaltes i lINSS, a travs dun conveni
publicat al BOE 192, del 12/08/2013.
Aquest acord ha establert les bases
per al control de les concessions
dincapacitat temporal durant el perode 2013-2016.
En concret, anuncia els objectius de
racionalitzaci de les despeses, que
ha darribar al 40%, per garantir que
els pressupostos segueixin endavant,
una mesura que el Collectiu Ronda
i la CGT, entre altres, entenen com
el premi al Departament de Salut
amb recompenses econmiques si
compleixen aquests criteris. Lnica
manera de complir-los seria a travs
de lincrement de les altes o la denegaci dincapacitacions, temporals o
totals, tal com vam explicar a la Directa 395.
Per la connexi entre lICAM i
lINSS, les membres de la PAICAM
van voler assenyalar aquest ens com

un dels responsables de les situacions dramtiques que pateixen les

afectades pel fet de no tenir accs
als seus drets laborals i sanitaris. El
conveni shaur de renegociar aviat
i la PAICAM no vol que es revalidin uns procediments que, durant
els darrers anys, han fet augmentar
el patiment de les pacients, que han
vist denegades les seves baixes mdiques i/o incapacitacions.
A la concentraci davant lediici de
ladministraci central, la PAICAM
va aconseguir fer prou soroll perqu lactual directora provincial de
lINSS, Maite Gibert, baixs al vestbul. Envoltada de les membres de
la PAICAM, Gibert va airmar que
linstitut no t responsabilitat directa en les altes dictaminades a
Catalunya ni en els tribunals mdics
de lICAM que valoren lestat de les
pacients que hi acudeixen. Gibert va
destacar lexcepcionalitat del cas catal, lnica comunitat autnoma espanyola que t aquesta competncia
cedida per lINSS. Nosaltres el que
fem s executar els informes que ens
envia lICAM. Lalta la dna el metge
explicava Gibert No podem sin
canalitzar la resoluci de cara a la
prestaci econmica. s lnica vinculaci que tenim.

Daltra banda, Gibert va negar rotundament que la racionalitzaci

de la despesa estigus vinculada a
les altes o les incapacitacions denegades. Aix est subscrit en aquest
conveni que signa la Generalitat.
Per tant, lINSS no hi ha de fer res,
airmava, no es compleixen uns objectius o no, perqu no ens vincula
per res amb les persones que estem
treballant aqu, que quedi molt clar.
INSS, Direcci General i la Generalitat. Aquests diners no vnen per
part nostra ni afecten cap dels treballadors que estem a les quatre provncies catalanes.

Una reuni amb

lINSS? Amb lINSS
per quina ra?
Malgrat la forta insistncia de les
membres de la PAICAM, Maite Gibert es va negar a organitzar una
reuni amb elles. Jo sola? Amb vosts? En principi, sincerament, aix
ho han de canalitzar abans amb el
senyor Comn, va expressar, convidant les manifestants a no concertar reunions amb lINSS sin amb
el Departament de Salut, lInstitut
Catal de la Salut (ICS), el Sndic i
lactual conseller de Salut del govern
de Puigdemont. Nosaltres mateixos, com a INSS, estem demanant
una reuni amb el senyor Comn; jo
ja li he fet dos escrits i no mha contestat, explicava la directora provincial.
Pel que fa a les acusacions sobre la
prevalena del criteri economicista
de les partides pressupostries de
lICAM, Gibert va expressar que
aquesta problemtica tan sols passava a Catalunya, ja que a la resta
de comunitats autnomes de lEstat
no hi havia queixes. A ms, argu-

mentava que la percepci que el

criteri econmic passa per davant
del criteri mdic en les decisions de
lICAM i en lexecuci de lINSS
era una opini que no es veia fonamentada en cap pressupost, tot i
que les afectades han assenyalat que
diverses treballadores de lICAM els
han conirmat aquesta manera de
fer. Desprs destar parlant amb la
directora provincial durant prop de
quinze minuts i daconseguir entregar-li el manifest, les membres de la
PAICAM han abandonat la recepci
de lINSS i han tornat a fora.

Anullat el judici
a Naty Lpez.
LICAM i la
Generalitat de
Catalunya han
retirat la denncia
per presumptes
danys i coaccions
Tal com han explicat mitjanant
la lectura del manifest, ara mateix,
la PAICAM est fent front a diversos casos que resulten molt problemtics. Els darrers mesos, sha fet
palesa la rellevncia de lacampada
de Naty Lpez com a punt de partida
daquesta organitzaci assembleria
de les malaltes en lluita. Ara, hi ha
hagut novetats positives en el seu
cas, ja que sha disposat el sobresement del judici sobre delictes lleus
que tenia pendent per la denncia
de lICAM secundada per la Generalitat de Catalunya, que lacusava
de danys a lentrada de linstitut catal i de coaccions al personal.
Contactada telefnicament, Naty
Lpez explicava: Malgrat tot, aix

Una lluita
transversal que
va molt ms enll
de les afectades
directes
Den daquesta acampada, molts
grups i collectius shan trobat per
batallar conjuntament contra lrgan
catal, a ms de denunciar les negligncies i les mancances del sistema sanitari pblic a Catalunya. La
PAICAM ha estat un punt de trobada per les persones afectades per
Sndromes de Sensibilitat Central, ibromilgia, treballadores dempreses
pbliques com TMB, pensionistes... Un dels collectius que els va
donar suport des del principi s
lAssemblea Llibertria Heura Negra
de Vallcarca, que, a travs del cas de
Naty Lpez, es va assabentar de les
poltiques que executa lICAM i del
tracte inhum que dispensa a les treballadores malaltes, a les quals aboca
a la indigncia quan ja no sn prou
productives, van explicar durant la
concentraci.
Com a llibertries, pensem que
hem destar all on la gent decideix
organitzar-se i lluitar contra la misria que ens imposa el sistema capitalista. Per aix donem suport a la
PAICAM, una plataforma autnoma
i assembleria que tamb funciona
com a xarxa de suport mutu entre les afectades i que, des dels seus
inicis, t molt clar que el seu camp
dacci s als carrers i no als despatxos, van airmar en declaracions a
aquest mitj. La presncia daquestes
vallcarquines a les concentracions i
les assemblees de la PAICAM s una
de les victries de la plataforma, que
ha aconseguit que la seva veu guanyi
fora diriament, malgrat la invisibilitzaci com a pacients i la vulnerabilitzaci derivada del maltractament i la deixadesa institucionals.
* Article publicat a la Directa

ABRIL DE 2016
Treball
Economia
13 - Tema
del mes

CatalunyA

VI Congrs Extraordinari de
CGT: Apostem pel b pblic
Gabinet de Premsa
Confederal de CGT
La CGT celebrava el seu VI Congrs Extraordinari a Pamplona durant els dies
15 i 16 dabril. Sota el lema de Apostem
pel pblic, les delegacions dels sindicats
territorials federats en la CGT van acudir-hi per debatre sobre un nic punt: la
remunicipalitzaci o internalitzaci dels
serveis pblics, la recuperaci de les empreses pbliques privatitzades pels ltims
governs locals, autonmics i estatals, i la
defensa i increment de les ocupacions en
els sectors pblics en condicions estables
i dignes.
Encara que la CGT sempre ha defensat
lexistncia duns serveis pblics de qualitat, universals i gestionats amb la participaci dusuaris i plantilles, el creixent
procs de privatitzacions que ha sofert el
pas amb els governs del PP i el PSOE i el
rebuig que tals privatitzacions tenen en la
majoria de la societat, al costat de la greu
amenaa que per al sector pblic representen el TTIP i ms concretament la seva
versi per a la gesti privada dels serveis
(el TISA) que es negocien entre la UE i
els EUA, feien necessari que els nostres
sindicats posessin en com les diferents
possibilitats i diicultats que plantegen la
reversi al sector pblic de les empreses
privatitzades o externalitzades.
Cal tenir en compte que encara que se sol
parlar ms habitualment de la prpia ad-

ministraci, de lensenyament i de la sanitat, no podem oblidar que molts altres

serveis tamb shan vist afectats per les
privatitzacions: aiges, transport, guarderies, residncies per a gent gran, neteja
viria, jardins municipals, poliesportius,
etc. Com pot veures sn milers i milers
els llocs de treball que es veuen afectats,
i prcticament tota la ciutadania la que
sofreix lencariment i la deterioraci que
representa convertir en negoci privat el
que va nixer com a servei pblic.
Una altra necessitat que els sindicats de
la CGT senten s la de donar una resposta unitria i lexible al mateix temps a les
diferents situacions que es donen en les
empreses privatitzades, ja que el sector
ens podem trobar amb personal subcontractat, interins, funcionaris, laborals i
temporals. La voluntat de CGT s que tot
aquest personal sintegri en les plantilles
pbliques de forma estable i sense sofrir
minvament o discriminaci en salaris,
drets o condicions laborals. Aquesta s
una preocupaci candent, vista la frenada que han experimentat els projectes de
remunicipalitzaci que havien anunciat
els nous governs locals de Madrid, Barcelona, Saragossa i altres grans ciutats.
La CGT considera que el nostre pas no
pot seguir per la via de les privatitzacions, quan veiem que altres pasos europeus (com Alemanya o el Regne Unit)
es plantegen recuperar sectors que havien
privatitzat i ara estan molt pitjor i sn
ms costosos.

Quina tria fa el Departament

dEnsenyament?
Deixa de ser una illa
CGT Ensenyament
Tarragona
Des de linici del mandat del nou govern de la Generalitat de Catalunya
es va poder intuir que les poltiques
educatives que es dissenyarien i aplicarien en aquesta etapa no serien favorables per a lensenyament pblic.
Malauradament, els nomenaments
al capdavant de ladministraci educativa no han portat aires nous. Fixeu-vos b en les formes de la consellera Meritxell Ruiz: poca presncia
pblica, alguna declaraci per la televisi i gaireb sense interpellaci.
Seguint aquesta lnia, que ens recorda all de les comunicacions
per plasma, segurament tampoc va
ser casualitat que davant lavs que
a les 9.30 estava programada una
acci reivindicativa dels collectius
que formen part de la plataforma
Desmilitaritzem leducaci, contra
la presncia de lexrcit al Sal de

lEnsenyament, ella decids avanar

la inauguraci de lespai a les 8.00
del mat, assegurant-se aix no trobar contestaci.
Aquest s el nou vell estil, ple de
discursos estrils farcits de paraules
com cohesi, valors, igualtat... Paraules que noms adquiririen sentit
si anessin acompanyades de poltiques que les fessin realitat. Per ferho possible, per, shi ha de creure,
i no val emparar-se en la santa crisi
per justiicar una acci de govern
clarament intencionada que consolida un model educatiu que acabar
excloent les persones ms vulnerables. I si no, que alg mexpliqui com
s possible que, duna banda, es retallin els recursos pblics que afecten
tant latenci de lalumnat com les
condicions de les treballadores de
lensenyament, i de laltra, saprovin
mocions al Parlament per assegurar
la continutat de les subvencions de
la Generalitat cap als 30 centres privats que segreguen els seus alumnes

per sexe a Catalunya (la investigaci

que va dur a terme Crtic va destapar
que la Generalitat destina 30 milions
deuros pblics anuals cap a les escoles de lOpus).
Tenim altres exemples contundents
que demostren el poc inters que t
el Departament dEnsenyament per
defensar la pblica. Ara que estem
en perode de preinscripci escolar
els nmeros sn clars: es redueixen
64 lnies de P3 pblics i noms 3
privats, i segons la consellera, es podria arribar a 300. Una vegada ms,
una oportunitat perduda per fer
una aposta ferma cap a la millora i
consolidaci dun sistema pblic veritablement equitatiu que garanteixi
laccs a leducaci per a tothom en
igualtat de condicions.

La Fiscalia investiga
falsedat documental
dAcciona a ATLL
Redacci
La Fiscalia de Barcelona ha obert
una investigaci per un possible delicte de falsedat documental en les
irregularitats que va revelar lOicina
Antifrau en la facturaci de la societat Aiges Ter-Llobregat (ATLL)
Concessionria, en mans dun consorci liderat per Acciona des que la
Generalitat va privatitzar la companyia el 2012.
El ministeri pblic va acordar obrir
diligncies dinvestigaci a principis
de mar, inicialment per un delicte
de falsedat documental, en la facturaci de serveis dATLL Concessionria a altres empreses controlades pel mateix grup Acciona. El
termini de la Fiscalia per decidir si
inalment presenta una querella s
de sis mesos.

La investigaci de la Fiscalia sha iniciat a partir dun informe dAntifrau

on lens apreciava mltiples irregularitats en els processos de facturaci dATLL Concessionria. En
concret, lorganisme va concloure
que Acciona va usar dues de les
seves ilials per facturar treballs injustiicats i que no comptaven amb
lautoritzaci de la Generalitat per
valor de 12,13 milions deuros.
Linforme dAntifrau, que va nixer
a partir duna denncia de la secci
sindical de CGT, tamb es va lliurar
a lAgncia Tributria i al Govern,
que ha obert un expedient al respecte. La possible querella de la Fiscalia
suposaria un nou captol en lmbit
judicial duna privatitzaci que va
ser anullada pel TSJC el passat mes
de juny pels errors de la Generalitat
durant la fase dadjudicaci.

CatalunyA

Treball

ABRIL DE 2016
Editorial - 14
Economia

Notcies sindicals
da de les grans empreses tenim molt a
dir. Desprs dun procs assembleari
en les seves seccions sindicals en tot
lEstat, hem proposat a tots els sindicats presents en la Taula del Conveni
el segent calendari de mobilitzacions:
20 dabril: coincidint amb la propera
reuni del Conveni, es convocaran
taules i actes informatius en tots els
centres de treball de totes les empreses de Telemrqueting. Ser una jornada de participaci i informaci als
treballadors sobre la situaci actual
del Conveni Collectiu i sobre el futur
que ens espera de seguir aix les coses.

El judici a Roger
i Mercader es
desinla i acaba
amb peticions
dun any de pres
El passat 5 dabril el judici contra els
sindicalistes Roger Sanchez i Saturnino Mercader va acabar amb una petici iscal dun any per desobedincia
per cadascun dells. Quatre anys desprs de la vaga general del 29 de mar
de 2012 sha vist en el judici que les
peticions de penes tenien molt poc a
veure amb la realitat.
Recordar que es demanaven dues penes de 3 anys per Roger i una pena
de 2 anys per Mercader. En el primer cas sacusava al sindicalista de la
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
de Sant Andreu, datemptar contra el
dret al treball, delicte vinculat amb
larticle 315,3 del codi penal. Es basaven en una denncia segons la qual
hauria abaixat dues persianes de comeros com a part dun piquet a Sant
Andreu i a ms, hauria fet pintades a
les faanes de bancs.
A Saturnino Mercader, militant de la
CGT de Catalunya i Secretari dAcci
Sindical daquesta organitzaci se
lacusava de desobedincia a un gurdia urb al qual shauria resistit en el
moment de ser identiicat.
El judici va estar a punt de no celebrar-se quan es va veure que a banda
de lAjuntament, que havia anunciat
en el seu dia que retirava lacusaci,
la Generalitat, que havia estat tamb
acusaci particular, no shavia presentat. En aquest punt, la iscalia ha
demanat ajornar la vista, cosa a la
qual shan oposat els dos acusats. El
jutge ha decidit seguir el procs.

havien rebut les pintades. En un cas

shan valorat els danys en 29 euros i
en el segon no sha fet ni la valoraci. Finalment la petici iscal sha
rebaixat ins a un any per cadascun
dels acusats. Els dos casos per desobedincia. Tot seguit, el procs ha
quedat vist per sentncia. Per als encuasats tot plegat era un muntatge per
escarmentar vaguistes.
Igual com en lanterior intent de judici a les portes del jutjat sha produt
una concentraci solidria de membres dels dos sindicats i amics i companys del barri de Sant Andreu, on
des del primer dia hi ha hagut un fort
moviment de suport.
Diari del Treball

CGT es persona
com a acusaci
popular en el cas
Bankia
Desprs de la retirada de UPyD com
a acusaci popular en el procediment
contra BANKIA i els seus directius, en
el qual el jutge de lAudincia Nacional Fernando Andreu, ens obligava a
comparixer sota la direcci lletrada i
representaci del referit partit poltic,
inalment sha acceptat que la CGT
pugui actuar com a acusaci popular
en aquesta causa, sota representaci i
direcci lletrada prpia, que ser assumida pel lletrat del gabinet jurdic
confederal Ral Mallo.

En arrencar la vista sha produt un

altre incident perqu el caporal de
la Gurdia Urbana en el testimoni
del qual es basava lacusaci tampoc
sha presentat. Aquesta absncia ha
estat objecte duna nova petici iscal
dajornar la vista, cosa que tampoc ha
estat acceptada pels acusats i tampoc
pel jutge.

CGT t representaci i implantaci

en les entitats on shan produt els
fets objecte del procediment, sent les
persones treballadores daquestes entitats, perjudicades en un doble sentit,
com a empleats i empleades que van
sofrir les conseqncies de la reestructuraci del sector amb mltiples
acomiadaments i baix dures condicions, i com a ciutadans i ciutadanes,
que formen part de la societat que,
per part duna minoria, ha estat objecte de conductes freturoses de tota
tica, antisocials i delictives cap a la
resta una societat que reclama, com
menys, un rescabalament de tot el
dany causat.

En la vista sha demanat el testimoni dels responsables dels bancs que

Desprs de laportaci de la exorbitada iana imposada pel magistrat de

lAudincia Nacional i la retirada de

lacusaci popular de UPyD, acaba
ara la lluita per lexigncia del nostre dret per comparixer en la causa
i comena lexercici real de lacci
penal, per nosaltres mateixos amb
els nostres mitjans, com a CGT, a i
dexigir que dalguna manera es repari
el dany causat, que els responsables
no eludeixin lacci penal i que es
desemmascari a els qui han portat
al fet que tota la societat hagi pagat
collectivament els deutes generats
per sectors minoritaris, a ms de defensar els drets de les i els treballadors
que van ser acomiadats en una salvatge reestructuraci del sector inancer.
Secretariat Permanent Comit Confederal CGT

CGT convoca
mobilitzacions
en el sector de
Telemrqueting
davant el bloqueig
en la negociaci
del conveni
El 5 dabril de 2016, shavia dhaver
celebrat una nova reuni de la Comissi Negociadora del Conveni. La
setmana passada, per correu electrnic, les empreses de Telemrqueting
agrupades en la seva patronal ACE
van enviar un missatge a tots els sindicats suspenent unilateralment la
reuni per problemes dagenda.
Des de CGT vam portar detectant
al llarg de moltes reunions que la situaci ha arribat a un punt mort. La
patronal solament parla de reduir
costos, incrementar la lexibilitat i la
productivitat, i es desentenen de la
precarietat i el sofriment dels treballadores/es. Reuni desprs de reuni
es va passant el temps sense avanos
perqu lACE solament est disposada
a signar un conveni a pitjor. Li va b
aquest context de salaris congelats i
de noves prctiques explotadores.
Des de CGT entenem que ha arribat
lhora dactuar en tots els centres de
treball i que es comenci a escoltar la
nostra veu. Un altre conveni s possible i els qui som la veu subcontracta-

1 de maig: CGT organitzar grups

propis amb accions reivindicatives en
les manifestacions del Dia del Treball
convocades en tot lEstat.
6 de maig: Aturades duna hora per
torn en tots els centres de treball de
Telemrqueting de lEstat incloent als
treballadors contractats a travs de
ETT.
Desprs de 16 mesos sense conveni
ha arribat lhora de dir prou.
La lluita s lnic cam. Un altre conveni s possible.
Sector Federal de Telemrqueting de la
CGT

Proposici No de
Llei al Congrs
de Diputats
per reclamar
jubilacions
anticipades pels
treballadors
exposats a
lamiant
El 5 dabril de 2016, el Grup Parlamentari de Podemos-En Com
Podem-En Marea va presentar la
proposici no de Llei pel reconeixement i la inclusi del collectiu de
treballadors exposats a lamiant en les
activitats penoses, txiques, perilloses
i insalubres per part de la Seguretat
Social a efectes de laccs a la jubilaci
anticipada amb coeicients reductors
dedat en funci de lactivitat , per ser
debatut a la Comissi de Treball i Seguretat Social.
El grup Parlamentari ha presentat
lesmentada Proposici No de Llei a
instncies de la CGT i de les Associacions de Persones Afectades per
lAmiant de Catalunya, dintre del
marc de la Campanya Amiant Assass que el Sindicat ve realitzant des de
fa ja ms de 8 mesos.
CGT ha instat al Ministeri de Treball,
Sotsdirecci General de la Seguretat Social, organisme competent per
resoldre sobre els coeicients reductors per a tota la poblaci assalariada
que al llarg de la seva vida laboral ha
treballat o ha tingut contacte amb
aquesta matria perillosa i assassina
i, encara ni tan sols, shan dut a terme

els estudis obligatoris per determinar

quina poblaci s lafectada i, en conseqncia qui podria ser beneiciari
dels esmentats coeicients reductors.
CGT agraeix a En Com Podem haver presentat aquest iniciativa parlamentria, a la vegada que instem a
que es converteixi en Proposici de
Llei ja que aix obligaria a las diferents forces poltiques presents en el
Parlament espanyol, a posicionar-se
sobre el dret o no a jubilar-se amb anticipaci, dels centenars de milers de
treballadors i treballadores afectades i
afectats per l Amiant Assass.
CGT continuar amb les mobilitzacions dels afectats i afectades, no
noms en el mn laboral, sin en la
recerca de la conluncia amb la societat en general, per acabar amb
aquest producte que fa emmalaltir
i assassina que es troba installat en
la nostra vida quotidiana (habitatges,
escoles, transports, etc.).
Confederaci General del Treball

Es preparen
vagues parcials
a TV3 reclamant
el desistiment
de la demanda
a un treballador
al qual demanen
7 anys de pres
sota lacusaci de
iltrar dades dun
ERO
Molt de maestar entre la plantilla de
les empreses de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals davant
el judici a un treballador de TV3 al
que es demanen 7 anys de pres per
una presumpta iltraci de dades referides a lExpedient de Regulaci
dOcupaci (ERO), que inalment
es va produir i que va afectar ms
de 300 persones de la televisi catalana. Aquesta va ser la conclusi de
lassemblea multitudinria celebrada
el 30 de mar a les installacions de la
televisi catalana.
A la concentraci va participar una
de les germanes del treballador que
va reivindicar la seva innocncia i
va explicar a lAssemblea la situaci
en la qual es troba des del dia qu els
mossos desquadra van irrompre a
casa seva i el van tenir incomunicat 3
dies a la comissaria. Des daquell moment, ha patit un xoc posttraumtic
i ha hagut destar de baixa en diverses ocasions. Tres anys dadvocats,
dhospitals i molta por, i tot just acaba
de comenar...
Com a conclusi lassemblea va reclamar a la CCMA la retirada de la
demanda i es van aprovar les accions
proposades pel comit que consisteixen en una recollida de irmes pel
desistiment de les accions jurdiques

ABRIL DE 2016
Economia
15 - Treball
Tema del mes

CatalunyA
sencia i TV3 va emetre reportatges.
El reconeixement de la participaci
de la CGT, que sense tenir ailiats
va ser all en tot moment, va ser un
mrit de lailiaci del sindicat que va
participar com un ms en tots els aspectes de la vaga.
Ara queda gestionar lxit, el ms difcil, i nosaltres ja hem estat invitats a
aportar les nostres relexions.
Visca la solidaritat i la lluita obrera!
SOV de la CGT dOsona

contra el treballador que van ser entregades el 15 dabril als directius de

la CCMA i als grups poltics durant
la Comissi de Control al Parlament,
i en la convocatria de vagues parcials
pel dia 23 dabril, diada de Sant Jordi.
Tamb es van preavisar vagues parcials pel 26 dabril i el 3 de maig.
Tot aix passa desprs que diferents
collectius sindicals i professionals
demanessin al director general de la
CCMA, Brauli Duart, que desists de
la seva denncia relacionada amb el
treballador de TV3. Duart s un dels
alts directius que ha sobreviscut als
canvis experimentats a les cpules
de Tv3 i Catalunya Radio des de les
darreres eleccions. La igura de Duart
s especialment criticada pels treballadors dels mitjans pblics de comunicaci. Lassemblea ha demanat
la seva dimissi i han reforat la seva
exigncia amb una cronologia en qu
es passa revista crticament a la gesti
de Duart els ltims quatre anys.
Diari del Treball

Crnica de CGTOsona de la vaga a

lempresa Esfosa
La situaci de les treballadores i treballadors del sector porc a la comarca
dOsona esta marcada pel caciquisme
de lempresariat osonenc. Emparantse en el (suposat) potencial econmic
i de desenvolupament (insostenible)
dun sector agroalimentari centrat en
el porc, diversos escorxadors, controlats per les famlies de tota la vida de
la comarca, exploten als treballadors/
es com si el segle XIX encara fos vigent. Contractes ixes, temporals i falsos autnoms de falses cooperatives
suporten jornades de treball de ins
10-11 hores, amb unes condicions infrahumanes per uns sous que en contades ocasions arriben als 900 euros.
Situats els escorxadors als polgons
industrials, els treballadors/es han de
suportar en el trajecte a la feina totes les inclemncies climatolgiques
possibles per, desprs dhores de feina dura, tornar-les a patir de tornada
a casa. Hem de tenir present que la
immensa majoria sn treballadors/
es immigrants, sense recursos per
poder tenir un cotxe ni que sigui de
tercera m. Les bicicletes aparcades
a lentrada dels escorxadors s una
imatge tpica en aquesta comarca.

ESFOSA (Escorxadors Frigorics

dOsona SA) s un dells i durant un
parell de dies shan vist sorpresos per
una vaga que, en la seva prepotncia, s pensaven que no tindria xit.
Aquest escorxador s propietat de les
famlies Tarradellas (pizzas i fuets),
Baucells (pinsos) i Montronill (Casa
Ti).
El sindicat COS t la majoria al comit dempresa i va proposar a la CGT
dOsona si donaria suport a una vaga
de dos dies per reclamar una negociaci de la jornada irregular de treball, el correcte pagament dels plus de
nocturnitat, la posada en servei del
comit de prevenci, entre daltres.
CGT no t ailiats ni representaci
a les empreses crnies de la comarca. La invitaci a participar amb la
nostra solidaritat la vam acceptar. El
desenvolupament de la convocatria
de vaga, amb una assemblea de treballadors/es que va expulsar als representants (que no treballadors/es)
dels sindicats de concertaci, ens va
semblar un bon punt de partida.
I all ens vam presentar el dilluns 28
dabril a les 10 de la nit, a fer un sopar
popular, tot esperant que fossin les
12 per comenar la vaga. Vam barrar
lentrada als camions que transporten els animals i ens vam disposar
com piquet informatiu a les portes
de lescorxador. No van fer falta gaires
explicacions, els treballadors ja estan
farts de tanta explotaci, en la seva
majoria immigrants de Ghana i Senegal, ho tenien clar: STRIKE! era
la paraula ms usada i cantada. Sota
un fred que s icava als ossos no va
entrar cap cami ni cap treballador
ins que es va fer de dia i lempresa

va destrossar una entrada pel darrera

per que poguessin entrar els camions,
ja era igual, a dintre no hi havia ning
per fer la feina. La vaga era un xit.
Els segents torns tampoc van entrar i tant el primer com el segon dia
lempresa va trucar a treballadors i
treballadores amb amenaces de acomiadament si no venien a treballar, va
contactar amb empreses temporals, i
els van citar a una hora i lloc on els
recolliria un autobs. All ens vam
desplaar com piquet informatiu. Tot
i amb moments de molta tensi vam
aconseguir que, no un sin dos autobusos, marxessin buits. Ho havien,
havem, aconseguit.
Durant els dies de vaga les amenaces
per part dels gerents van ser constants: a t te pienso devolver a Africa
a que te mueras de hambre, a vosotros os voy a meter cuatro tiros,
ins i tot als mossos desquadra els van
amenaar tamb amb fotre quatre
tiros(suposem que per que no ens
fotien dhsties i acabava tot aix tant
desconcertant per ells). Tot aix est
denunciat i demostra el talant autoritari, racista i feixista duns empresaris
acostumats a passejar-se pel territori
com si fos el seu cortijo particular.
Naturalment en cap moment va ser
convocat el comit de vaga per negociar, no saben.
Es va rebre el suport de CapgiremVic, grup municipal de la CUP i Procs Constituent. A travs de les xarxes
socials collectius i persones van fer
actes de presencia portant menjar i
beure, sobre tot caf per suportar les
llargues i fredes nits. La Directa va
ser present des del primer moment, la
premsa local tamb va fer acte de pre-

La lluita dels
socorristes
de les platges
de Barcelona
aconsegueix un
comproms de
lAjuntament per
a garantir tots els
llocs de treball
Sarribava a lacord a les 4h de la matinada del dissabte 12 de mar, propiciant la sortida de lAjuntament dels
membres de CGT que estaven tancats
a linterior de lajuntament des de les
9 del mat del divendres 11 de mar.
Lacord aconseguit entre lajuntament, els socorristes de Barcelona
i la CGT, ha perms que es garanteixin els llocs de treball de la plantilla actual de les platges de Barcelona.
Lajuntament a travs dels acords amb
lempresa Pro-activa Serveis Aqutics
SL es compromet a treballar i vigilar
perqu els treballadors siguin subrogats i mantinguin les condicions
laborals actuals que tenien a la Creu
Roja i a supervisar les converses entre
lempresa i els treballadors i treballadores.
Per a la CGT les mobilitzacions que
hem fet, com una concentraci el
8 de mar davant de lajuntament i
la tancada del dia 11 a linterior de
lentrada principal de lAjuntament de
Barcelona, aix com els recursos presentats a la licitaci i adjudicaci del
concurs, han propiciat aquest acord
amb lajuntament, quedant per negociar i tancar a tres bandes (empresa
adjudicatria, ajuntament i CGT) el
manteniment de les condicions laborals actuals.
La plantilla actual s de 71 integrants
entre socorristes aqutics i coordinadors, 46 dels quals tenen una relaci laboral mitjanant contractes

ixos i ixos discontinus i la seva comesa s el servei datenci primria

demergncies sanitries, prevenci,
rescat aqutic, informaci i orientaci a lusuari. Les antiguitats dels
treballadors ixos oscillen entre els 4
i 13 anys, mentre que la resta de companys en obra i servei porten de dos a
tres temporades ocupant el lloc.
El contracte per la prestaci daquest
servei que lAjuntament de Barcelona
mantenia amb la Creu Roja va sortir
a concurs pblic en el mes de desembre de 2015. El pressupost mxim
en la licitaci era de 2.459.216,38
euros, Creu Roja va fer una oferta
de 3.014.119,79 euros excedint-se en
el lmit establert en un clar intent de
desfer-se del personal de platges. Des
de lany 2012 hem sofert diversos intents dacomiadaments massius i ins
i tot companys han estat acomiadats
de forma improcedent amb el reconeixement per part de lempresa de la
improcedncia.
Aquestes represlies als treballadors
i treballadores per part de lempresa
van comenar desprs dhaver format
una secci sindical en la CGT i un comit dempresa on mai havien existit
anteriorment, eines que han servit per
reclamar irregularitats que sestaven
duent a terme per part de lempresa
durant anys, entre les quals podem
enumerar: taules salarials congelades,
diferents convenis per a una mateixa
labor, contractes temporals a personal
amb diversos anys dantiguitat, antiguitat no reconeguda, cobrir baixes
de personal contractat amb voluntaris
que no han superat el mateix procs
de selecci requerit, etc.
A ms de tot aix, Creu Roja Barcelona sautodescarta de la licitaci
justament en licitar tan alt, lany que
coincideix amb les eleccions sindicals. La Creu Roja ha deixat destar
interessada en la realitzaci daquest
servei quan ha hagut de reconixer
drets laborals als seus treballadors.
Desprs del procs de licitaci establert, el 22 de febrer daquest any ha
sortit publicada a la pgina web de
lAjuntament com a guanyadora del
concurs pblic i nova adjudicatria
lempresa Pro-activa Serveis Aqutics
S.L.
Durant lany 2015 es van registrar
ms de 5.509 actuacions, distribudes
entre assistncia de primers auxilis a
accidents de diferent gravetat, rescats
aqutics, trasllats a hospitals i cerca
i recuperaci de nens extraviats; a
ms de 50.000 mesures preventives
o dorientaci i informaci a usuaris.
Per a la CGT tamb estava en perill la
seguretat a les platges, aconseguint la
continutat de la plantilla es garanteix
que el personal que realitza aquesta
funci t desprs de si anys de formaci i experincia.
La CGT exigim que es garanteixi la
continutat dels treballadors del servei de socorrisme de les platges de la
ciutat de Barcelona, el manteniment
dels drets laborals i la seguretat dels
usuaris de les platges.
CGT Salvament i Socorrisme Barcelona

ABRIL DE 2016
Editorial - 16
Entrevista

CatalunyA
Conversem amb...

Pep Castells, participant daquella Transici l

El 1976-77 el sentiment destar ca

Manel de Sucre i Cortiella
En Pep Castells s un daquells joves que lany 76
arriba a Barcelona; era un temps convuls en que
tothom buscava el seu espai i en Pep sapropa a la
CNT per tal de canviar el mn o al menys alguna cosa daquella societat tan encarcarada i semblava que lorganitzaci anarcosindicalista era la
sindical adient que podia donar-li alguna cosa. De
moment era un lloc de trobada, on organitzar-se
amb aquells que pensaven com ell, que de cop i
volta assaltaren els carrers del centre de la ciutat.
I comena la festa, la festa que representava canviar alguna cosa, lanunciada i esperada revoluci
estava en marxa i els avis deien que estvem com
el 1931, com el 36. Ves a saber quines illusions es
varen crear.
En Pep Castells, ens descriu un temps que molts de
nosaltres varem viure amb molta intensitat i que
avui dia documentals recents com El tiempo de
las cerezas de Juan Felipe recullen en part. Grcies Pep, ha estat un plaer passar-hi una bona estona amb tu, ens continuarem veient per qu el cam
es molt llarg , massa llarg i ens tornarem a trobar.
- Que recordes daquels temps?
En realitat vaig arribar a Barcelona, de molt
jove, lany 70, a treballar i a estudiar. Treballar a
Fomento de Obras y Construcciones i, lany segent, em vaig matricular a la Universitat. Estudiant dEconmiques, dHistria,... no vaig
acabar cap de les carreres. Tenia 16 anys i vaig
anar a parar a una pensi del carrer Plateria (avui
Argentaria), on vaig viure escenes de pellcula
que no superaria el cineasta Berlanga. Anys ms
tard, ja des de LEsquirol (on visc) em vaig treure
la llicenciatura de Dret a la UAB i vaig cursar estudis de doctorat en Poltiques Socials a la UPF.
Del meu temps a Barcelona recordo millor la part
emocional, les relacions personals, que no pas els
perodes o aspectes organitzatius que ens ocuparen durant aquells anys en el marc de lestructura
del sindicat anarcosindicalista.
- Com recordes la teva ailiaci a CNT ? Per qu
et vas ailiar a la CNT ?
Vaig comenar a mourem entre els que es deien
de la CNT a Vic. Un grup, molt redut, de joves,

Els crrecs que

vaig tenir a la CNT
em van permetre
fer coneixena de
moltes persones, de
diferents corrents i
tendncies, de les
que vaig aprendre
moltssim

la majoria estudiants a Barcelona, fiem les primeres pintades reivindicant la llibertat sindical
i lamnistia amb el nom de la CNT. Tenem ms
voluntat que fora o incidncia en una comarca
molt clerical i conservadora. Jo treballava a Barcelona, en una gran empresa de construcci, a les
oicines. Els caps de setmana ens reunem a Vic i
varem anar creant una petita xarxa a la comarca.
Ms endavant va arribar a haver-hi locals oberts
a Vic, a Torell...
A la universitat havia tingut contactes amb un
grup de socialistes del corrent de Tierno Galvn
(Partit Socialista Popular). En algun moment,
que recordo gaireb cmic, vaig deixar-los. Alguns dels seus components havien mostrat la
seva inquietud per no saber trobar obrers en el
seu entorn quotidi. Laproximaci a la CNT va
ser ms fruit de les relacions personals que no
pas lacostament a una determinada concepci
ideolgica. Aix s lainitat? Doncs aquest concepte dainitat s el que encara avui em lliga amb
persones (aquests s, companys) del mn que
sanomena a s mateix anarquista. A mi mai mha
agradat etiquetar-me, ni danarquista. Mai he llut
enganxines, ni pins, ni banderes de cap mena.
- De la Catalunya profunda, conservadora i
clerical a la Barcelona anarquista? Com es pot
explicar aix ?
La Barcelona que em vaig trobar no era anarquista. Vaig entrar a treballar daprenent a la secci de
comptabilitat duna gran empresa. La meva famlia estava contentssima, el noi shavia collocat,
tot seria esperar uns anys i el triomf (lascensor
social) shauria acreditat. Un cop vaig poder em
vaig matricular a la Universitat, i all el mn era
marxista. Va ser a travs de relacions personals
de la comarca dOsona que vaig entrar ms tard
en contacte amb lanarquisme. Una extraordinria afecci a la lectura em va portar a llegirme en pocs anys tot all que va caure a les meves
mans sobre la guerra civil, i especialment sobre
lanarcosindicalisme. Vaig anar descobrint que
jo pertanyia a una clssica famlia de perdedors
dentre els vencedors de la guerra civil. El meu
pare, que va fugir cap a San Sebasti per a enrolar-se amb els nacionals, sempre es va sentir un
perdedor. Va haver de veure com molts dels nacionals que shavien amagat o escaquejat danar al
front gaudien dels privilegis dels vencedors. Per
s, a casa meva vaig viure una infncia religiosa
i vaig estudiar en collegis religiosos ins que el
preuniversitari a lInstitut de Vic em va descobrir
un altre mn.
Em costa explicar diferncies, per a aquella poca
entre la vida a Osona i la vida a Barcelona. Des
dels 10 anys ins els 16 visc internat en collegis
religiosos, que els meus pares han de costejar
amb lajut de beques i grans sacriicis. Finalment, el cinqu ill podria estudiar una carrera!.
Per tant noms vaig viure a la comarca lany del
preuniversitari, lany segent ja vaig comenar a
treballar al carrer Balmes de Barcelona.
Desprs de la meva experincia amb algun grup
universitari, comeno a freqentar la seu del comit regional de la CNT on tamb es reunien els
membres del sindicat de la construcci. Seria cap

a lany 1975 o 1976. Jo havia acabat de fer la mili

a Mallorca. Desprs ja vrem traslladar-nos al carrer Hospital, cosa que recordo com una mena
de festa, de joia. El sindicat de construcci tenia
un local i posar-lo en marxa semblava gaireb la
disbauxa de la constituci duna comuna llibertria com limaginava. Durant algun temps crec
que vaig passar ms hores en aquell local que no
en els diversos pisos on vaig viure. El sentiment,
insisteixo, el sentiment destar canviant el mn
era real i palpable.
- Quins crrecs sindicals vas tindre dins la organitzaci?
Em sembla que va ser arrel del muntatge de
la sala Scala que vaig entrar com a secretari
dorganitzaci del sindicat, crrec que comportava ser-ho tamb de la Federaci Local de sindicats. Si no mequivoco vaig assumir aquests
crrecs en substituci teva. Ms tard tamb vaig
estar de secretari dorganitzaci del Comit Regional de Catalunya. Alguna cosa en mi em porta
a fer, arreu on vaig, de xupatintes, de secretari,
de segon pla. Aix tamb ha fet que en lmbit
del qu tractem sempre he estat en una mena de
segon pla enfosquit. No he tingut, ni mai mhe
sentit prou valent, mai ganes de ser el cap de res,
per s que sempre he volgut participar en all
que, crec, t a veure amb la meva vida, amb la
meva concepci de la vida. Per tant, tamb ms
enll de lestricte formalitat de la organitzaci
he anat compartint, s all de lainitat, altres
inquietuds. Els crrecs a la organitzaci em van
permetre fer coneixena de moltes persones, de
diferents corrents i tendncies, de les que vaig
aprendre moltssim.
- Vas conixer personatges importants de la
transici llibertria
El qualiicatiu dimportants no em correspon a

ABRIL DE 2016
Entrevista
17 - Tema
del mes

CatalunyA

llibertria que invitava a somniar a Barcelona

anviant el mn era real i palpable

mi, des duna perspectiva histrica. En canvi des
de la meva perspectiva personal s que puc dir
que alguns personatges mhan inlut especialment. Tinc un record especial de Diego Camacho, de Salva Gurucharri, de Carlos Semprn,
de Jos Ignacio Martin Artajo. Molt ms especial
encara de Llus Andrs Edo, perqu amb ell vaig
compartir pis durant una bona temporada, perqu la relaci personal, destimaci, va superar a
bastament lainitat ideolgica. Quan les circumstncies ajuden o permeten conviure, ms enll
del comproms, amb altres persones (i mha passat amb companys anarcosindicalistes amb els
que, en aquells moments no vrem compartir
posicions), hom descobreix aspectes que, desgraciadament, el combat quotidi, apassionat, deixa
amagats. Amb els anys hom pot haver de doldres
dhaver perdut aquells aspectes. Potser la histria
tamb es va construint amb aquestes desfetes.
Els meus records, doncs, de Llus A. Edo no es
poden emmarcar noms en lmbit confederal. La
vida den Llus va ser molt ms que aix i les seves relacions personals, pels anys de presidi, pels
anys dexili i per les responsabilitats que va assumir al llarg de la seva vida, fan dell un personatge, si ms no, extraordinari. Ni millor ni pitjor.
Extraordinari. I jo vaig compartir amb ell part
daquesta vida, per sobretot una determinada
intimitat que la transcendia i que, evidentment,
no em fan ser objectiu (en el sentit meditic tan
habitual avui en dia) si nhaig de donar una opini per a la histria o per a la petita histria.
Hi ha una muni de personatges no tan coneguts,
del sindicat de construcci, que em varen ensenyar molt. A vegades pel sol fet de descobrir-me
un mn amagat per a un vailet vingut de pags,
de comarques. Recordo el Lirio amb especial
mfasi. El seu nom ja era per a mi una troballa.
Uns quants vells capaos datreure la meva atenci amb les consideracions que podrien fer-me
a una intervenci en lassemblea. Les estones en
que ells esdevenien mestres duna desconeguda, per a mi, capacitat de tolerncia. Al local del
carrer Hospital vaig aprendre que mai ning s
possedor de la veritat. I em queden relacions que
mantinc, amb tu, amb el teu germ Ferran, amb
en Pepe...

En lEstat est
la llavor del
totalitarisme. Sn
la fora armada
i repressiva dels
poders econmics,
ms enll de les
fronteres

- Vas estar al V Congres de la CNT el desembre

de 1979 a Madrid ?
S. Vaig desplaar-me a Madrid uns quants dies
abans. Crec que per a ajudar en lorganitzaci en
els espais de La Casa de Campo. No hi vaig anar
com a delegat, hi era per qu s, per qu era secretari dorganitzaci del Comit Regional i, sobretot, perqu estava a latur. A labril del 79 em
varen acomiadar de Fomento de Obras y Construcciones. Acabat el congrs vaig escriure un
article que varen publicar les revistes Adarga i la
Rivista Anarchica, de Mil, que vaig titular Han
perdido los esquemas. El ttol juga amb les dues
possibles lectures, una que diria que alguns han
perdut els esquemes i laltra, subjectivitzant, que
diria que qui hauria perdut el congrs serien els
esquemes. La meva postura personal respecte del
contingut del congrs es resumiria en una frase
que vaig escriure molts anys ms tard: haurem
recolzat a aquells que ens trairien contra els que
ens traen. Avui no estic convenut que usaria els
mateixos termes.
- Recordo que tu vas viatjar a Holanda per
lassumpte dels Paper dAmsterdam, quina va
ser la teva implicaci en aquell moment?
La meva participaci en la reivindicaci dels papers de lInstitut Internacional dHistria Social,
a Amsterdam, s molt secundria. El primer dia
de sessions del congrs de la CNT, a Madrid, en
Llus A. Edo em va convocar fora del congrs i em
va explicar que amb dos altres companys (Artajo
i Len) aniran a Amsterdam a reivindicar directament el retorn a Espanya dels arxius confederals. Es pretenia reivindicar, i sobretot publicitar
internacionalment la reivindicaci, la devoluci a
la CNT (i la FAI) de la documentaci que ambdues organitzacions havien dipositat a lInstitut.
La meva funci era estar pendent de la trucada
telefnica que conirmaria locupaci per a ferne coneixedors als assistents del congrs i que es
pogus informar la premsa nacional. Lendem,
doncs, vaig rebre la trucada i vaig comunicar a
la mesa del congrs la noticia. Les reaccions en
el congrs sn de sobres conegudes, especialment
les dels que consideraren que aquella acci era
una coacci al congrs que, dacord amb un punt
del seu ordre del dia, havia de debatre la qesti.
Acabat el congrs, el nou Comit Nacional
manomena, juntament amb els tres ocupants
de lInstitut a Amsterdam, delegat seu davant de
lInstitut per negociar un calendari i les condicions per a la devoluci dels arxius. Quan arribo a Amsterdam amb el nomenament em rep el
director de lInstitut, J.R. van der Leeuw. Aquest
per es nega a acceptar que els tres ocupants tamb formin part de les negociacions. Jo li comunico que sol no negociar. I mafegeixo als tres companys. En un dur estira i arronsa, el que acaba per
provocar un preacord s la proximitat de les vacances de Nadal de lInstitut (aleshores en seu de
la Universitat) i sestableix un mnim acord que
portar a que a partir de lany 1980 es desplacin a
Amsterdam delegats ms tcnics per a concretar
el retorn dels arxius confederals.
- En moltes ocasions varem sentir que la majoria dels ailiats al Sindicat de Construcci de la

CNT formvem part de la tendncia dels apatxes, qu recordes tu de la suposada tendncia

dels apatxes?
He intentat trobar el primer cop que es fa servir aquest terme per identiicar un suposat grup
al voltant de Llus A. Edo. Crec que s Carlos
Semprn qui el fa servir per primera vegada.
No nestic segur. En qualsevol cas, pels cops que
ho he vist escrit, entenc que es refereixen a una
colla damics, que rem, alguns, no tots, ailiats
a la CNT, a construcci, a griques, a ensenyament, que ens trobvem habitualment sopant a
les rambles i discutint acaloradament al sindicat
de la construcci. Tamb molts cops a la pizzeria
La Rivolta. Curiosament, amb anterioritat, des
del sindicat de construcci, uns quants militants
quan ens reunem a sopar alguns vespres, escrivem com una mena de resum dall que havem
parlat al sindicat. Firmvem PRALCONS que
sn les inicials dalguns de nosaltres. Hi vrem
debatre sobre la necessitat o no de participar en
convenis collectius, sobre com entendre la legalitat en referncia a les nostres actuacions des de
lorganitzaci o, si calia, des de fora de la seva estructura. Per sempre va ser una cosa pblica i,
certament, sense gaire transcendncia. Ho rebien
tots els sindicats. Per els apatxes s una creaci
literria, no hi ha cap formalitat, ni identitat, ni
text que en reivindiqui la seva existncia.
Noms a partir dun determinat moment alguns
articulistes varen intentar presentar els apatxes
com els ortodoxes que haurien abatut els anomenats grups dainitat anarcosindicalista. Llevat
de coincidncies de persones concretes, no hi ha
res que justiiqui aquesta teoria. Per, vist com
va anar tot, tampoc s destranyar: tots jugvem
massa a la conspiraci.
- I avui com veus la implicaci poltica de les
noves generacions ?
Entenc que la histria es va movent com en una
mena de pndul o dacordi. El moviment, dun
extrem a laltre, s el que identiica la msica.
Lacordi sona perqu sencongeix laparell i tamb perqu sallarga ins a lextrem. Sense els moviments extrems el centre sempre seria ms limitat,
ms totalitari. Els marges sn els que sostenen els
camps, les feixes. I s a les feixes on es conreen
els productes.
Segueixo pensant que en lEstat est la llavor del
totalitarisme. I a ms, avui penso que els estats,
ms descaradament que mai, sn la fora armada
i repressiva dels poders econmics, ms enll de
les fronteres. Els rics han aprs de lesglsia: no hi
ha propietaris a abatre, tot sn delegats de, tots
aquells a qui combatre noms sn membres de
consells administratius. Ja no hi ha lamo. Com
diria Garcia Calvo lamo s el diner, que s la
mort.
Per conseqent amb la meva teoria de lacordi,
all on soc em comprometo amb el meu entorn.
Em sento bastant sol i soc pessimista. Crec que
aix que en diem mn occidental est en plena
caiguda de limperi, i com els romans condemnats a desaparixer. No tinc esperana per la nostra civilitzaci.

ABRIL DE 2016
Sense fronteres
Editorial - 18

CatalunyA
Sense fronteres

#NuitDebout i la primavera
social francesa
Xavi Espinet
David Pujadas, presentador estrella de la televisi privada TF1, mostra un exemplar del Codi
del Treball a les cmeres, el titlla dobs, lacusa de
frenar locupaci i el deixa caure ostensiblement
damunt la taula. Plof. Un quilo i mig de paper bblia. Argument de pes, i de la mateixa volada que
els que shan esgrimit des del govern i la patronal
per justiicar la necessitat daquesta reforma laboral: la protecci del treballador impedeix el creixement, facilitar lacomiadament redueix latur,
precaritzar els joves, i no tan joves, els insereix
ms i ms b al mercat laboral
No hi fa res que ni el FMI ni els estudis de lOCDE
no reconeguin cap relaci entre el nivell de protecci dels treballadors i levoluci de locupaci.
Es tracta de lexiscurit, estpids, loxmoron totmic de Sarkozy, del Medef i, com sha vist, tamb de lactual President. Sha de dir que Hollande
es va posar ben aviat a fer els deures, poc desprs
darribar a lElyse. Al 2013 senllesteix el Pacte
nacional pel Creixement i lOcupaci que, com
els Acords per la Competitivitat de Sarkozy, no
ha afavorit ni el creixement ni locupaci. Noms
les exoneracions iscals han acabat sent-ne ben
reals, xifrades anualment en ms de 20 bilions i
acordades a les empreses franceses per fomentar
locupaci i per plantar cara a les exigncies de la
competncia internacional i de leconomia globalitzada. La Loi Macron de lany passat, paquet de
mesures liberalitzadores, va acabar suscitant una
oposici popular tant forta que noms va poder
ser aprovada desprs dexclouren les disposicions
ms drstiques, les quals foren desplaades a
lactual projecte de reforma laboral. Sarkozy ja
hi somiava prou amb aquesta reforma, per li va
faltar temps, i va haver dacontentar-se amb la reforma de la jubilaci.
A Myriam El Khomri, Ministra de Treball, li ha
tocat la grossa, doncs. Menar lofensiva contra el
Code du Travail, un quilo i mig, com sha dit, i
ms dun segle de lluita i de dileg socials. Un pilar de la Repblica. A El Khomri ja li va dimitir
el seu ms proper collaborador, per objeccions
poltiques i morals envers la reforma. Al carrer,
se li ha acabat girant una oposici que sassembla,
cada vegada ms, a les protestes generalitzades
que foraren la retirada del projecte del CPE
(contrat premire embauche o contracte jove
dinserci), fa deu anys. Jove promesa del PS, El
Khomri hi era, a aquelles manifestacions contra
el CPE de Chirac i Villepin, i molts no es cansen
ara de recordar-li, insidiosament. Noms faltava
que una colla dinsomnes li ocupssin Rpublique a la camarada de partit i batllessa de Pars,
Anne Hidalgo. Noms faltava que els indigns
li fssin un mar de 40 dies. Coses de calendaris,
Sra Ministra. Segons el republic, som al mes de
Germinal.
Els joves no han ents la reforma, es queixa El
Khomri. Malgrat les recents modiicacions governamentals, per, la veritat s que la reforma
no deixa dinspirar-se en lortodoxia liberal del
Consell i de la Comissi europees i la seva sacrosanta poltica de loferta. En nom de la lluita

contra latur, el projecte abarateix el treball, facilita els acomiadaments, renova indeinidament
els contractes temporals i fragilitza la posici
dels treballadors tot prioritzant el acords locals
per empresa, encara que aquests siguin ms
desfavorables pel treballador que els convenis
collectius, i encara que contradiguin la legislaci laboral mateixa. Qui no accepti la modiicaci del seu contracte de treball pels nous acords
dempresa podr ser acomiadat sense cap mena
dindemnitzaci ni de recurs legal. Airmant
labsoluta prioritat de les disposicions necessries al manteniment de la competitivitat de
lempresa, Hollande no noms canta les darreres
absoltes a les 35 hores de Jospin, enterra tamb la
missi fonamental de la legislaci laboral francesa i per la qual fou promulgat el primer Code
du Travail al 1910: garantir els drets fonamentals
dels treballadors.
Aquest text no es pot esmenar perqu canvia
completament les regles de la legislaci laboral.
Sha de retirar, exigeix Philippe Martinez, secretari general de la CGT. Amb una majoria de
francesos contraris a la reforma laboral (73% dels
obrers i empleats, 60% de les classes mitjanes,
18% dels quadres), les darreres mobilitzacions
del 31 de mar han estat fora ms importants
que les del 9, 17 i 24 del mateix mes. Un mili de
manifestants a tot el pas, i lesperana de poder
revifar la contestaci popular desprs de la paralitzant desfeta contra la reforma sarkozysta de la
jubilaci, al 2010. Convocades per totes les centrals sindicals, a lexcepci de la reformista CFDT,
les manifestacions han comptat amb el suport de
lesquerra parlamentria (EELV, PCF, Parti de
Gauche) de nombroses associacions, dels sindicats universitaris i de secundria i, ins i tot, de
lala esquerra del Partit socialista.
Signe dels temps i airmaci generacional, les
mobilitzacions han estat precedides i acompan-

yades per una forta mobilitzaci virtual, encara

mai vista a Frana, i que no ha deixat de sorprendre tant al govern com a les organitzacions sindicals oposades al projecte de reforma. Federada
al voltant de #loitravail i #onvautmieuxquea,
del web loitravail.lol i de nombrosos canals de
youtubers denunciant la precarietat laboral i explicant els riscos de la reforma, aquesta oposici
a les xarxes aconsegu aquest febrer, en poc ms
de dues setmanes, un mili de signatures per a
una petici de retirada del projecte dEl Khomri,
a Change.org. De fet, la primera jornada de mobilitzaci, el 9 de mar, fou aprovada per les centrals sindicals grcies a lxit obtingut pel mig mili dinvitacions de Facebook adreades per tres
militants annims de la CGT.

Nuit debout
Den del comenament de les vagues i mobilitzacions, sha assistit a locupaci damiteatres,
al bloqueig dinstituts de secundria i, la darrera
setmana, a lassalt duna comissaria parisenca en
resposta a les violncies policials dels darrers dies
contra estudiants. Sembla conirmar-se, doncs,
laliana entre lestudiantat i el mn del treball, la
percaada alqumia francesa des del 68, i malson
de governs. A la Frana de totes les ansietats, de
latur i de les desigualtats creixents, dels plans de
restructuraci, de lestat demergncia permanent
i de les reformes-pel-vostre-b, la jornada del 31
de mar sembla saludar tant el retorn del sindicalisme ms combatent com la primavera social
de tota una nova generaci de manifestants. Els
joves no shan deixat enganyar, coneixen la precarietat ms b que ningu. Han ents perfectament la reforma, i saben que tot el que proposa
aquest govern en nom de la modernitat no s res
ms que un retorn al segle XIX.
No som noms aqu per la reforma laboral, sens
en fot el que pugui fer Valls, em diuen uns es-

ABRIL DE 2016
Sense del
fronteres
19 - Tema
mes
tudiants de la parisenca Facultat de Tolbiac, a
laccueil militant de la plaa de la Rpublique,
ocupada des del passat dijous. Locupacio fou precedida per la resposta que el col.lectiu Convergence des luttes don a la maleda pregunta Que
faire?, i que leconomista anticapitalista Frdric
Lordon resum en la renncia a tota patum oicialista, inclosa la pantomima del PS de les primries de lesquerra, i en la necessitat dalliberar
el desig poltic per a inventar plegats una societat
justa i emancipadora.
On ne rentre pas chez nous, no tornem a casa.
Encabat de la manifestaci general del 31 de mar,
unes dues mil persones ocuparen la plaa, on ja
shi trovaben els activistes del Dal (Droit au logement). Montaren quatre barraques amb tendalls
i palets, feren una primera assemblea, assistiren
a un concert i al passi del ilm Merci patron!,
de Franois Ruin (diari Fakir) en homenatge a
Bernard Arnault, lhome ms ric de Frana i propietari de la multinacional del luxe LVMH. La
primera Nuit debout (nit dempeus) sacab a les
cinc de la matinada, quan els antidisturbis desallotjaren la cinquantena dactivistes que hi restaven. Lendem hi tornaren, i encara hi sn, com a
una vintena daltres places arreu del pas. Organitzant lespai, inscrivint collaboradors, muntant
comissions, debatent.
A Pars ocupen un bon ter de la plaa. A la tribuna shi alternen bones intencions i crides voluntaristes amb proposicions interessants i testimonis
punyents. Els assistents sn, majoritriament,
estudiants universitaris. Shi parla de sobirania
popular, de modes de decisi, de dividends accionarials, de moneda local, de casta, dacci directa,
de desobedincia civil, de transici ecolgica i
dajuda als refugiats, entre daltres temes.
Nuit debout cerca acabar amb lordre neoliberal
tot aplegant els fronts oberts arreu del pas: dels
zadistes ocupants de Notre Dame des Landes i
de tots els GPII (Grans projectes intils imposats)
a la llargussima lluita dels acomiadats de Conti-

CatalunyA

nental i de Goodyear, passant pels precaris, els

sans-papiers, els aturats, els remunicipalitzadors,
els activistes contra el TTIP i els intellectuals
dissidents. Els indigns de Rpublique es reclamen dun moviment horitzontal i proteforme, i
no deixen de reivindicar ostensiblement el llegat
del 15M peninsular, adoptant-ne els gestos i les
convencions.
Malgrat les fortes simpaties que sembla despertar en bona part de la intelligntsia progressista, per, Nuit debout manca encara de suport
popular efectiu per a esdevenir un 15M francs.
T, no obstant, la valuosa virtut de suggerir uns
nous modes de contestaci a lalada de les grans
esperances, sovint malmeses, del peuple de gauche. Potser s que estem fent alguna cosa aqu. El
poder tolera les nostres lluites locals, sectorials,
disperses i reivindicatives. Mala sort per a ell,
avui canviem les regles del joc! Les nostres lluites
esdevindran globals, unides i airmatives. Aques-

ta reforma, donant al capital un marge de maniobra sense precedents per a estendre la violncia
neoliberal a totes les categories de treballadors,
ens ha perms de redescobrir el que aquests tenen en com; la condici salarial. Donem grcies
a aquesta reforma per haver-nos tornat dues coses que feia massa temps que havem oblidades:
el sentit del com i de lairmaci. Donem grcies a El Khomry, a Hollande, a Valls per havernos obert els ulls i mostrat que ja no hi ha res
a negociar ni a reivindicar. Deixem que un cert
sindicalisme subms continu arrossegant-se com
de costum. Nosaltres fem el nostre cam, el cam
del desig politic que crea i que airma, Frdric
Lordon, a la plaa de la Rpublique.
Noves mobilitzacions contra la reforma laboral el
17 i el 21 de Germinal.
* Article des de Pars de Xavier Espinet Mayench,
llicenciat en Filosoia i docent a Pars des del 2003,
publicat a Crtic, periodisme dinvestigaci.

Pars mant la indignaci a la plaa de la Repblica i

la contagia a altres ciutats
Redacci
El moviment indignat Nuit Debout, a Frana,
sorgit a partir duna iniciativa convocada pel
collectiu Convergence de Luttes (Convergncia
de lluites) a Pars al inal de la jornada de vaga
general del passat 31 de mar, continua endavant. Milers de persones segueixen diriament
a la plaa de la Repblica de Pars mentre sorgeixen rpliques a ms de 50 ciutats franceses.
El 19 dabril, ms de cent manifestacions van
tornar a treure a la ciutadania al carrer, entre
elles, la de la capital francesa. Convocatria:
Sindicats. Punt de sortida: Rpublique. Ambdues forces, la sindical, ms tradicional i la nova
creada per la Nuit Debout es retroalimenten i
ocupen juntes els carrers parisencs. La seva
batalla comuna s contra la Llei El Khomri, la
reforma laboral que porta el nom de la ministra
de Treball francesa (Myriam el Khomri), per
aquesta ha estat solament la gota que ha fet vessar el got de la indignaci, els fronts oberts sn
molts ms.
Ens trobem davant duna convergncia de lluites, dun espai de relexi collectiva sobre el futur. No sabem com acabar per el moviment
Nuit Debout s una reapropiaci del llenguatge
i de lespai per part del poble que pot donar els
seus fruits.
A tots els uneix un inters per la reapropiaci de
lespai pblic i per la cerca dun sistema de go-

vern alternatiu. A continuaci, un reps breu a

alguns dels collectius i lluites que convergeixen
a la plaa de la Rpublique:
El moviment estudiantil
Els estudiants sn els qui han portat la veu cantant en la mobilitzaci contra la reforma laboral: dun costat, els alumnes de secundria, i
de laltre, els universitaris. Aquests ltims, que
formen el grup ms nodrit a la plaa de la Rpublique, portaven mesos protestant per laugment
de les taxes de la universitat i per les condicions
de residncia de lalumnat estranger. A Frana,
el preu de la matrcula dels establiments pblics
no sobrepassa els 400 euros anuals, per en els
ltims anys sha produt un augment considerable: ara ja hi ha diplomes que costen 3.000 o
4.000 euros.
Del centre a la perifria
La Llei El Khomri ha estat el que ha fet reaccionar els joves, per hi ha moltes coses que no
funcionen, com la repressi policial i la desocupaci. El sentiment dindignaci sha contagiat
per diversos barris de lextraradi parisenc creant
el moviment perifria en peu (Banlieu Debout), i estenent la lluita als barris perifrics.
El moviment pel Dret a lHabitatge
Quan a la plaa de Rpublique no hi havia res,
all estava el collectiu DAL ( Droit au Logement,
dret a lhabitatge). Aquest veter collectiu,
equivalent francs de la PAH, porta vint anys
lluitant contra els desnonaments, el vertigins

augment del preu de lhabitatge i els problemes

dallotjament a Frana, que segons lassociaci
afecten a uns 3,8 milions de persones en tot el
pas. El 31 de mar, la DAL va acampar a Rpublique al costat duna desena de famlies per
protestar contra la represa dels desallotjaments
desprs de lanomenada treva hivernal (la
llei a Frana prohibeix les expulsions durant
lhivern), en estimar que en els propers mesos
podria haver-hi ins a 30.000 nous desnonaments.
La gent del carrer
A Rpublique tamb sestan apropant moltes
persones que no pertanyen a cap moviment o
collectiu, ciutadans sense sigles darrere que vnen a aportar el seu gra de sorra, gent, en molts
casos, sense experincia militant, per que volen fer alguna cosa per canviar la realitat actual.
Jubilats en defensa dunes pensions suicients
El peril dels jubilats que fan malabares amb les
seves pensions per ajudar a la seva famlia davant la falta de treball no s exclusiu dEspanya.
A Frana, cada vegada ms sn els aturats que
depenen de la solidaritat dels seus familiars i
molts temen que aquesta bretxa social saccentu
si inalment la Llei El Khomri s aprovada, destruint un Codi del Treball que va ser construt a
fora de lluites.
s lescenari duna Frana que enfronta la por
de la precarietat, on els salaris sn cada dia
ms baixos mentre que els preus dels lloguers

no paren daugmentar, on la vida no s fcil, i

les jubilacions estan estancades, i amb elles han
dajudar en moltes ocasions als seus ills.
La precarietat al sector de la cultura
Frana, pas frtil en producci cultural, va
ser pioner a implantar un estatus especic per
als treballadors intermitents del sector de les
arts. Aquest sistema es caracteritza per atorgar
un salari mensual compensatori als membres
daquest gremi que cotitzin les hores mnimes
exigides. Lobjectiu s fomentar que segueixin
emprats en produccions artstiques i encara
que no els proporcioni els ingressos necessaris,
la protecci social de lestat sencarrega de completar perqu puguin obtenir almenys un salari
mnim.
Fa anys que intenten treurels els avantatges adquirits, i ins ara han aconseguit resistir. Mantenir lestatus de treballador intermitent s important perqu el sector cultural francs aporta
molta riquesa al pas, grcies als espectacles i
festivals arriben molts ingressos per a altres sectors, com el dels serveis.
La Llei del Treball afecta a tots els treballadors,
per als precaris com els intermitents, ms encara. Estan perdent drets, cada dia s ms difcil ser artista o tenir un treball intermitent, i si
sacaba amb lestatut dintermitncia, ser encara
ms complicat i es posar en risc tot el sector
cultural.

ABRIL DE 2016
Social - 20
Editorial

CatalunyA
Social

Campanya dobjecci iscal 2016

de la CGT
No donem de menjar al monstre amb els nostres diners
Les nostres destinacions
Alternatives

Secretaria de Comunicaci Comit

Confederal CGT
Implacables en la seva pressi iscal, LEstat no cessa de
demanar-nos: IRPF, IVA, impostos indirectes, taxes... I en
aquest temps de tremendes retallades en despesa social, de
prdua de drets i de la majoria de les nostres conquestes, de
desmantellament del pblic, quan el minso estat del benestar
del que encara gaudem trontolla, observem amb vergonya
com, any rere any, es renoven enormes inversions en la ms
estril de les despeses: la Despesa Militar.

Radio Pimienta
Lessencial s invisible als ulls...i ens sobren els sentits. Portem una dcada ainant les odes i les veus perqu les mans
segueixin construint la utopia, aquesta que no noms ens
ajuda a caminar, sin la que toquem amb la punta dels dits.

LAdministraci es queda, exercici darrere dexercici, amb

centenars deuros de cada contribuent. Per a qu? Per comprar armament (contra qui susar?), per a absurdes intervencions militars en lexterior (les noves maneres del colonialisme humanitari), per sostenir el complex de la intil
recerca militar. Enfront daquest despropsit, la ciutadania t
un arma: lObjecci Fiscal.

10 anys de no sentir-nos soles. De fer comunitat amb la

rdio com a excusa. De lluitar contra els gegants dels seus
mitjans de manipulaci, contra la repressi de les da baix.
10 anys de veus diferents, de veus callades, de veus baixetes, de veus ronces i arrencades, de la teva veu i la meva,
dels nostres crits censurats i els nostres silencis ensordecedores.

Fer Objecci Fiscal

LObjecci Fiscal que no s una altra cosa que nostra negativa a collaborar amb lEstat en les despeses de preparaci de
guerres i en el manteniment de lestructura militar, desobeint
activament al moment de realitzar la declaraci de la renda
(IRPF). Consisteix, tcnicament, a aproitar la declaraci de
lIRPF per desviar una part de la totalitat dels nostres impostos a un projecte que treballi en la defensa dun progrs
social solidari.

Com es fa?
La declaraci de lIRPF suposa una magnica oportunitat de
recuperar aquests diners i destinar-ho a una inalitat justa.
Qualsevol persona, tingui o no ingressos, tingui o no nmina, estigui o no donada dalta, pot fer la declaraci dHisenda
i reclamar aquests diners a lEstat per desviar-ho a un projecte alternatiu per la Pau. Pot sortir a pagar, a retornar o de
quota zero... En tots els casos s possible objectar. Si la declaraci s rebuda ja feta o es confecciona amb un programa
informtic, sempre s possible copiar manualment les dades
a un imprs en paper afegint lobjecci i presentar-la en
Hisenda o al banc.

Dues maneres concretes de fer-la

Quota ixa: tenint en compte que lEstat ha destinat aquest

ltim any la quantitat de 890,87/persona, per a despeses
militars, sestableix una quota orientativa per objectar de
84. Tenint en compte que s orientativa i que la persona
que objecta decidir si la quantitat s major o menor.
Quota oberta: donat que ladministraci disposa de punts
mitjans per recaptar els nostres diners, resulta complicat determinar la quantitat exacta que ens cobren al llarg de tot
un any. No obstant aix, lObjecci Fiscal s, abans de res,
una acci pblica i collectiva de denncia al militarisme i
una interpellaci a la societat. s molt ms important el fet
dobjectar que la quantitat objectada i, per aix, qualsevol
quantitat (per petita que pugui ser) s vlida.

En tots dos casos la mecnica s

molt fcil:

Fer la declaraci de la renda ins a arribar a lapartat de Retencions i altres pagaments a compte. Ratllar un dels subapartats no utilitzat i escriure damunt: Per Objecci Fiscal a
la Despesa Militar. En la casella, afegir, la quantitat a objec-

10 anys demostrant que s possible i necessari, que sabem

i tenim molt a dir, que no deleguem les nostres vides sin
que volem gestionar-les.
10 anys empoderant-nos des de baix i entre totes. Sense
lders, ni caps ni autoritats. Desprofesionalitzant la comunicaci i fent dels micros paraules en primera persona.
tar (la quota ixa o qualsevol quota oberta decidida).
Acabar normalment la resta de la declaraci, sense oblidar
que el Resultat de la declaraci ha de veures disminut -si
s a pagar- en una quantitat igual a la quantitat objectada
o que la quantitat a retornar -si s a retornar- ha de veures
augmentada tamb en aquesta quantitat.

10 anys de rdio Social i Comunitria picant i encarnada

que encara segueix revolucionant les Ones. Grcies per ferla possible, Per mil anys ms!!
CIF Asociacin Sociocultural Mojo Picn de Canarias:
G38941456
Compte dingrs: ES1130760100752281431623

Recorda
La declaraci pot sortir a pagar, a retornar o de quota zero.
Sempre s possible declarar-se persona objectora i reclamar
els diners dels impostos destinat a la despesa militar i desviar-ho a un projecte alternatiu per la PAU.
s possible utilitzar el programa P.A.D.R.I., la pgina web
dHisenda, els serveis duna gestoria o la cita prvia per fer
els clculs generals de la declaraci, per sense lliurar-la.
Desprs es traslladen els nmeros manualment a un imprs,
es calcula lobjecci i, ara s, es lliura a Hisenda o es presenta
al banc.

Per a les dues opcions

Acabada la declaraci, singressa la quantitat de lobjecci
iscal a la despesa militar en el projecte alternatiu triat. s
necessari sollicitar que en el concepte del rebut requerit al
banc en realitzar lingrs alternatiu aparegui Objecci Fiscal
a la Despesa Militar.
No oblidar adjuntar a la declaraci el justiicant de lingrs.
LObjecci Fiscal a la Despesa Militar s una eina humil per
eica, permet evitar que parteix de la nostra riquesa es destini a inalitats criminals i, alhora, denunciar el inanament
del militarisme i poder dedicar una mica dels nostres diners
a inalitats socialment tils i transformadors.

EnConTrasTe
Situat a Mlaga, el Punt dInformaci i Denncia Social
EnConTrasTe, neix 2006 sota la relexi de buscar un espai
que servs per teixir relacions al nostre barri Palma-Palmilla, el qual des de la seva construcci va ser condemnat a
lexclusi social per lAjuntament de Mlaga i lestructura
social capitalista patriarcal.
En tot aquest temps la nostra lgica ha estat sempre la de
trencar juntament amb unes altres els marcs repressius
de la criminalitzaci de la pobresa, especialment exercida pels Serveis Socials. A travs de la pressi social, hem
aconseguit algunes millores per a les condicions de vida
de les gents del barri com sn leixamplament dun pont o
lobertura dun centre social.
En lactualitat recolzem al menjador social autogestionat
Er Banco Gueno que dna de menjar a ms de 400 persones per dia, participem en la Huerta Dignidad de gesti
comunitria, i hem llanat una campanya que es diu Vivir
Dignamente en Mlaga denunciant entre altres coses la pobresa energtica de la ciutat.
CIF ZAMBRA: G-92037985
Compte dingrs: ES98 1550 0001 2100 0240 8722

ABRIL DE 2016
Socialdel mes
21 - Tema

CatalunyA

Sobren raons. Cap excusa contra

el feixisme
Mireia Redondo
El dissabte 23 dabril, ens visiten al Baix Peneds
una colla de feixistes. De fet, seria correcte dir que
als que ja tenim aqu sels sumaran uns quants,
molts, ms. Massa, sempre ens sn masses. Diuen
que shan batejat amb el nom de Respeto (*), a mi
em sembla una broma de mal gust.
Vnen a presentar en pblic el seu nou projecte
i ho fan sense complexes ni vergonyes, cosa que
ja dentrada s digna danlisi. Resulta preocupant
que a la seva prpia notcia de lacte apuntin que
ho fan a Calafell perqu la comarca i la provncia
sn cmodes feus del feixisme. Podrem estar hores donant-hi voltes, sobre el que sha fet i el que
no sha fet. Ara, per, no s el moment encara de
pensar nicament en perqu es produeix aquesta
situaci, ms aviat s el moment dencarar la immediatesa, o sigui, lacte. Si aix no safronta, si no
hi ha una resposta a aquesta barbaritat, ser, com
a mnim, un error poltic poc justiicable. De fet
seria una mena de sucidi.
Fa ms de dues dcades de lassassinat den Guillem Agull a mans delements feixistes. La mateixa prria que li va llevar la vida i va ser absolta o b condemnada a mnims, ja que no es
va reconixer com a crim dodi, s la que vol venir el dia 23. I aquests assetjaren la famlia den
Guillem. I sen reien de la seva mort. Aquests sn
els que venen. Aquests sn amb els que el sempre elegant provinci August Armengol ha fet
conluncia. I aix no noms ho hem dexplicar,
nhem de poder fer justcia social, que on ells encara criden Dnde estn los amigos de Guillem?
nosaltres retronem Guillem Agull ni oblit ni
perd!. I aquesta s la meva primera ra per a
respondrels, en Guillem i tots els que han mort a
mans del feixistes. Som nosaltres les que hem de
portar-los a la memria i a la dignitat que aquests
energmens els volen prendre, aix doncs, no els
permetem fer-ho nosaltres que encara hi som.
Fa poc vaig sentir de boca duna mare: si no fem
guerra als carrers no ens sentim cuidats, no fer
res s sempre un error, aix doncs encara que ja
no hi siguin, cuidem-los.
La meva segona ra, com sempre escombro cap
a casa meva, s que aquests grups en ser feixistes
sn inevitablement masclistes. El seu model de
dona ideal s aquella que est lligada als designis
i voluntats de la ptria i dels que la ostenten que
no sn ning ms que els homes. La ilosoia nauseabunda envolta aquests models femenins basats en lexaltaci de la domesticitat de la pacient
i invisible esposa i de la defensa de la ptria, ja
sigui cuidant soldats, parint-los o fent damazona
amb limitacions imposades. Fins i tot, veuen bellesa en que les dones defensin el bellicisme, que
animi els homes a lluitar i a matar, un bellicisme
que per essncia s doblement cruel amb les dones. Anem ms lluny: sn contraris a models
no tradicionals de parelles, per tant, a part de
tot, sn homfobs i transfobs. Com a feminista,
com a dona, no puc estar ms que horroritzada
davant la presncia dun sol daquests feixistes.
Si ja vnen ms i pretenen implantar-se s que
la nostra seguretat, integritat i lluita estan en perill i toca defensar-les. Aix forma part tamb de
lautodefensa feminista, latac i la resposta a grups
poltics que ens agredeixin i amenacin.

Fora
feixistes
del Baix
Peneds!
La meva tercera ra s mostrar-los que intentar
dividir la classe treballadora entre autctons i els
de fora no s una bona idea a deixar escampar,
no s un argument amb el que jugar, s ras i curt
una barbaritat que condueix a dues situacions
complementries: el triomf de les classes que pretenen dominar lestat de les coses i la batalla inhumana entre treballadores i entre pobles. En tenim
precedents histrics, no estic descobrint la sopa
dall, i per aix em resulta tant seriosa la necessitat de respondre. Cada cop que deixem passar
que alg digui que el nostre ve ens treu la feina
perqu es diu Sad mirem cap a una altra banda
i trepitgem de mala manera conceptes tant estimats com solidaritat, suport mutu o conscincia
de classe. Imagineu si per a o per b deixem passar que vinguin uns centenars a vociferar estupideses populistes com aquestes: les agressions,
per omissi, tamb sn agressions, donem-hi
respostes. Que cap vena, que cap treballadora se
senti sola ni amenaada, que sapiguem portar a la
prctica aix de que els llaos humans sn molt
ms potents que els cants de sirena de la barbrie.
Que res passi per sobre de la necessitat constructiva de no deixar a lestacada de la pitjor humiliaci cap de les nostres companyes explotades i
precries.
La meva quarta ra s menys concreta, simplement s la voluntat dencarar qualsevol forma
dautoritat i poder, i el feixisme, encara que el
vulguin amagar sota eufemismes com identitaris per a no donar la cara massa directament, s
tirnic. s una ra de pes per a fer-los saber que
no sn benvinguts.

Sabem qu s el feixisme, sabem qu s el racisme. Ara tamb sabem que el senyor August Armengol, que es ratiica com la joia de la corona
de la provncia, t tractes i projectes poltics amb
grupuscles, i personatges, relacionats amb crims
molt seriosos, discursos obertament ultres i cares fosques que per sort sn fcils de trobar quan
busques una mica per les xarxes. Heus aqu una
altra ra: explicar a la gent i explicar al Doctor
que sabem quines males companyies freqenta.
I potser no acabaria de dir raons ins que acabessin aquestes formes de faltar-nos a totes al
respecte. Per totes aquestes poques raons que he
apuntat, no hi ha excuses per a dir ben alt, el dia
23, que ells no poden fer servir la paraula Respeto, que ells no tenen la carretera ampla en aquests
contrades, que el que fem nosaltres s que s motiu dorgull i que ni el dia 23 ni cap altre no se
lapropiar un grup feixista, ni aqu ni enlloc. No
estar el dia 23 a Calafell, ja li diguis diada, ja li
diguis equinocci, ja sigui el dia que mires llibres
i proves de subvertir, s igual, som-hi, perqu no
anar-hi seria sobretot fallar-nos a nosaltres mateixes i aquesta vegada potser no ens ho podem
permetre. Si els deixem un respir ens ofegaran a
nosaltres.
* Mireia Redondo Prat, precria visiblement feminista i ailiada a la CGT del Baix Peneds. Article
publicat a Xarxa Peneds
(*) Respeto s una formaci poltica dmbit estatal
que sorgeix de la conluncia dels partits dextrema
dreta Plataforma per Catalunya, Espaa 2000 i
Partido por la Libertad. Es presenten pblicament
el 23 dabril en un acte a Calafell.

El dissabte 23 dabril a Calafell hi seran els feixistes. Volen presentar un

nou partit anomenat Respeto que
no s res ms que la conluncia de
tres grups feixistes que ja sn malauradament massa coneguts: Plataforma per Catalunya, Partido por la
Libertad i Espaa 2000.
El seu discurs i la seva prctica
sn racistes, feixistes, masclistes,
homfobes, transfbiques i populistes. Sabem que divideixen la classe
treballadora amb la casposa argumentaci que hi ha gent de fora
que ens perjudica, per nosaltres els
responem que totes som la mateixa
classe obrera. Sabem que parlen de
models de dones sotmeses a la voluntat de la ptria i dels patriarques,
per nosaltres els diem que ja estem
fartes de masclismes. Sabem que
violenten homosexuals i trans, per
nosaltres els diem que els brbars
sn ells. Sabem que utilitzen les diicultats econmiques i la corrupci
per a implantar el seu autoritarisme.
Per no els ho deixarem fer.
En la seva dinmica demaggica han
assenyalat companyes de la CGT del
Baix Peneds, i altres collectius, que
estan fent tasques antifeixistes. Les
estan exposant i insultant fent servir tamb insinuacions masclistes.
Aix doncs, igual que no els deixarem vies lliure a les seves tiranies,
tampoc els deixarem oblidar que per
nosaltres el suport mutu i la resposta
sn prctiques i actituds necessries,
quotidianes, i que per aix mateix
els deixarem ben clar, que si toquen
a una ens toquen a totes. Perqu
aquest nou mn pel quan treballem
ens s motiu dorgull, un mn lliure
de feixismes i de racismes, de masclismes i homofbies, no ens feu por,
i no estem soles.
* Comunicat CGT Baix Peneds davant la presentaci el 23 dabril dun
nou partit dextrema dreta anomenat
Respeto.

ABRIL DE 2016
Editorial
Social - 22

CatalunyA

s el masculinisme una aposta

per la igualtat?
Marta Padrs Castells
Secretaria de Gnere de
CGT Catalunya
I la resposta s senzilla. Clarament no, clarament s una nova forma de masclisme encobert, potser encara ms perills perqu va
desquenes, apropiant-se de part del discurs
feminista per victimitzar els homes, els que tenen ms privilegis en aquest sistema patriarcal,
tornant de nou a criticar a les persones que ens
defensem feministes i que plantegem la necessitat de canviar lestructura per poder trencar
amb les opressions que patim.
El patriarcat afecta a dones i homes. Reconixer aix s clau des duna perspectiva feminista que vulgui ser transformadora. Ni dones,
ni homes, ni trans construm les nostres identitats en el buit. Aix ens porta a reconixer
que totes les persones ens veiem afectades pel
patriarcat, per de manera diferent. Per reconixer aquesta diferent afectaci hem de comenar reconeixent les opressions de gnere,
classe i tnia.
Des de petites, totes les persones ens socialitzem i aprenem a viure dins de les normes
duna societat que promou uns valors de dona
i home, que marquen quin s el rol que hem
de desenvolupar a la societat. Aquests valors
estan orientats a reproduir la divisi sexual
del treball (tant el visible com linvisibilitzat)
i mantenir aix lestructura patriarcal i capitalista.
El fet dhaver estat socialitzades en una estructura patriarcal s una explicaci, per no una
justiicaci de les actituds masclistes. A ms,
aquesta explicaci, a mesura que els moviments feministes porten dcades senyalant les
opressions viscudes, no des de la victimitzaci,
sin des de la construcci de noves formes
dorganitzaci, s el moment que els homes
tamb facin un treball en ells mateixos i que

totes ens encarreguem de transformar les organitzacions on militem, perqu aquestes siguin feministes i no noms de paraula.
Daquesta manera, podem parlar de construir
masculinitats feministes, on es rebutgi el rol
tradicionalment imposat als homes, per hem
de ser molt crtiques amb les propostes com les
masculinistes que pretenen victimitzar lhome
i no reconixer els seus privilegis, que desitjats
o no, estan presents a la nostra societat.
Per comenar cal que totes i tots rebutgem la
discriminacions laborals, per tamb les lleis
masclistes que ens imposen a totes i a tots
com viure. Aquestes lleis masclistes, orientades a reproduir la divisi sexual del treball i a
mantenir la famlia com a unitat sobre la que
reproduir els rols de gnere, promouen que
les dones tinguin unes obligacions i els homes
unes altres, provocant que haguem dassumir
rols que no hem desitjat. Per exemple, des del
masculinisme es critica la imposici del servei
militar obligatori o menys concessions de custdies als homes. Doncs b, ambds exemples
sn una mostra de com el patriarcat imposa
rols diferents a dones i homes, vulguem o no

assumir-los: els homes han de lluitar i les dones hem de criar. I la lluita contra aquestes imposicions de rol han de fer-se des del feminisme. Els collectius antimilitaristes i feministes
hem lluitat contra el servei militar obligatori.
Tamb hem lluitat per la corresponsabilitat
en la criana, i ha portat que ara la majoria de
custdies, excepte situacions justiicades, siguin compartides.
Les propostes que des del masculinisme es
fan sn una rere laltre insultants. Qu vol dir
una llei neutra de violncia domstica? I una
deinici neutra de la violaci? Es tracta de
banalitzacions dels feminicidis, que cada any
prenen les vides de moltes dones. Ja nhi ha
prou dencobrir a maltractadors i a un sistema
que culpabilitza a les dones de violacions i dems agressions que patim pel simple fet de ser
dones. Qu vol dir renunciar al dret a la paternitat? Hem de poder interrompre els nostres
embarassos quan vulguem, s el nostre cos, i
queda molta lluita pendent per descriminalitzar lavortament, totes i tots hem de lluitar
contra aquestes lleis, i massa sovint, som noms les dones les que ens hi afrontem, sobretot
quan volem canviar-les per una avortament

lliure i sense terminis. Aquests sn noms alguns dels exemples, per s evident que amb
postures victimitzadores mai aconseguirem
una societat feminista. Sona igual destpid
que quan la burgesia ens explica les opressions
que pateixen: hem de pagar molts impostos,
les vagues ens fan perdre beneicis i ens embruten la imatge, ... Tot aix no sn opressions
sin privilegis que el sistema ha dotat a la burgesia o als homes.
I amb tot aix... els homes poden ser feministes? I la resposta torna a ser que si, per vol dir
treballar per alliberar-se dels privilegis propis
i per trencar amb un sistema que els beneicia,
treballant noves masculinitats feministes, amb
nous rols, noves maneres de relacionar-se i noves expectatives.
Per ser feminista una persona ha dalliberar-se
dels seus privilegis de gnere i de classe. Ser
quan ho haguem aconseguit que inalment
podrem guanyar, podrem viure en un mn on
totes les persones estiguem alliberades, on deixem de rebre opressions, per tamb deixem
de ser opressores: la revoluci ser feminista
o no ser!

En solidaritat amb les companyes, en rebuig

als escorcolls i detencions danarquistes
Heura Negra, Assemblea
Llibertria de Vallcarca
En lactual context denduriment de
la legislaci a tots els nivells i augment de la repressi policial contra
els moviments socials; en el marc
del procs de blindatge de lEstat
en contra de qualsevol intent de
qestionar-lo i en mig de la campanya meditica, policial i poltica per
aterrir a la poblaci amb les amenaces de terrorisme(*), el dimecres
13 dAbril, des de les cinc de la matinada, els cossos repressius de lEstat
van protagonitzar a Barcelona el darrer cop contra la dissidncia anarquista, la quarta jornada descorcolls
i detencions que pateixen les anarquistes dels barris de la zona en un
any i mig.

Els Mossos dEsquadra, per ordre

del Jutjat Central dInstrucci nm.
3 de lAudiencia Nacional espanyola, van escorcollar el Centre Social
Okupat Blokes Fantasma, al barri
de la Salut, un domicili al carrer Ros
de Olano de la Vila de Grcia i un
habitatge al carrer dels Agudells, al
Carmel, don es van endur detinguda
a una persona, que va ser traslladada
a la comissaria de les Corts. Rpidament ens vam mobilitzar per a donar-li suport en espera de conixer
les acusacions que se li imputaven a
la companya, abans de ser traslladada a Madrid, per ser posteriorment
extraditada a Alemanya, en compliment duna comissi rogatria
tramitada des dun jutjat daquest
estat. El vespre del mateix dia, unes
500 persones ens manifestvem pels

carrers de Grcia en protesta per

loperaci policial.
Vingui don vingui lordre, sigui quina sigui lexcusa, no ens enganyen
pas respecte a les seves intencions.
El que volen s normalitzar el totalitarisme, volen que ens acostumem
a qu ens puguin esbotzar la porta
de casa amb qualsevol excusa, volen que no ens sobti veure la ciutat
militaritzada, amb carrers tallats i
encaputxats amb fusells dassalt a les
mans. Volen que tinguem por i que
callem el que sabem i el que pensem.
No ho podem permetre. Ja ens ho
han arrabassat tot. Noms ens queda
perdre la por i prendre els carrers,
que no sens oblidi: sempre han estat
nostres!

Els terroristes ms perillosos que

hem vist mai sn lEstat i els seus
mercenaris.
Ni domesticades, ni emmordassades. Solidaritat rebel!
Quin delicte s robar un banc comparat amb el fet de fundar-ne un?
B. Brecht
(*) Volem recordar que, simultniament, a tot lEstat sestava produint
la quarta fase de lOperacin Araa
(en les fases anteriors, el 2015 i 2016,
es van detenir ins a 56 persones),
on shan detingut com a mnim 7
persones per expressar les seves opinions a les xarxes socials. Un altre
exemple de la brutal retallada de llibertats que estem vivint actualment.

ABRIL DE 2016
23 - Social
Tema del mes

CatalunyA

Feminisme: la lluita contra les

opressions des del suport mutu
Secretaria de Gnere de
CGT Catalunya
Sent lanarquisme una ilosoia poltica oposada a tota relaci de poder,
s intrnsecament feminista
Susan Brown
El
sindicalisme,
especialment
lanarcosindicalisme, ha de ser un espai feminista on reivindicar un mn
nou, i aquest mn nou ha de ser lliure de totes les opressions. Daquesta
manera sha de reivindicar feminista
i visibilitzar les opressions que patim
les dones pel simple fet de ser dones.
Sindicalisme, feminisme i suport
mutu haurien destar en el dia a dia
de les nostres prctiques, no noms
dels nostres discursos, ja que sovint
ens trobem amb prctiques molt
feministes, sense reivindicar-shi, i
prctiques altament masclistes, malgrat autodenominar-se feministes.
Patim opressions de gnere, de classe i dtnia. Des de CGT lluitem per
un feminisme de classe, antiracista i
internacionalista, i aix vol dir posar
un mfasis especial en reconixer

les desigualtat de gnere presents

en el sistema patriarcal, que de la
m del capitalisme perpetua situacions dopressi, pel manteniment
dambds sistemes. Aix t conseqncies cap a les dones, homes i
trans. Aix, el primer que hem de
reconixer totes i tots sn els nostres privilegis i treballar-los, evitant
postures victimistes davant la por de
perdrels com les teories masculinistes o les aproximacions etnocentristes al feminisme. No reconixer els
privilegis que impliquen opressions
daltres persones, s masclista, racista i classista.
Aix ens obliga a fer un sindicalisme feminista, on el suport mutu i la
lluita contra tota opressi estigui a
lordre del dia. Hem de lluitar contra
el sistema capitalista, on lescletxa salarial, les discriminacions per motiu
de gnere o el treball no reconegut
segueixen estan presents i hem de
seguir combatent-les i denunciantles; per tamb criticant les actituds
masclistes i racistes, que en ocasions
ens trobem entre les nostres companyes i companys de lluita.
Tamb, quan combatem contra
lEstat hem de lluitar contra el patriarcat. Un Estat que contnuament
ens imposa lleis que promouen o
mantenen les opressions infantilitzant-nos, invisibilitzant-nos, negant-nos i exterminant-nos.
No podem oblidar tampoc els masclismes quotidians (tamb mal anomenats micromasclismes) que sn
claus pel manteniment del patriarcat. Sn actituds presents en moltes
de les nostres prctiques habituals,

que en ocasions ens passen desapercebudes, i que sn expressions masclistes que promouen la diferncia i
busquen justiicar-la.

Ha arribat el moment de cridar-ho

fort! Contra totes les opressions: feminisme i suport mutu!

CGT som un sindicat anarcosindicalista i feminista. Malgrat ens

queda molt cam pendent i cal fer
autocrtica en molts moments, volem un mn nou, un mn lliure del
patriarcat que ens oprimeix, del capitalisme que ens oprimeix, dEstats
que ens oprimeixen i noms nosaltres podrem guanyar-ho.

CGT Sabadell davant latac feixista al CSA LObrera

Secretariat Permanent de
la Federaci Local de la
CGT de Sabadell
El passat dimecres 6 dabril el Centre Social
Alliberat lObrera va patir un atac per part
dun grup feixista.
Aquest Centre Social, de marcat carcter revolucionari, ha estat durant els ltims dies el
punt de mira daquests grupuscles feixistes,
patint pintades i amenaces com la de dimecres. Des de la CGT volem mostrar el nostre
rebuig a aquestes accions i mostrar el nostre
suport incondicional al jovent organitzat i
combatiu de Sabadell davant els atacs feixistes. Per aix, volem manifestar:
1. La CGT som una organitzaci anarcosindicalista i llibertria, i per tant, antirracista. El
moviment obrer catal sempre ha estat divers,

format per persones autctones i immigrades, el que considerem una qualitat en el treball constant cap a lempancipaci social. No
importa lorigen de la gent que hi participa,
la fora del moviment obrer catal est en la
solidaritat i el suport mutu de la classe treballadora, vingui don vingui, contra la burgesia
i el seu sistema capitalista.

3. Volem mostrar el nostre suport a tot el jovent organitzat i combatiu de Sabadell, que
amb la seva praxi est generant espais de
desobedincia i llibertat, dautoconscincia i
transformaci social com s el CSA lObrera.
Ens calen ms ateneus, ms centres socials,
ms sindicats, per fer front a lofensiva capitalista i a la seva extensi que s el feixisme.

2. La CGT som una organitzaci anarcosindicalista i llibertria, i per tant, antifeixista. El

feixisme no s ms que una eina que la burgesia utilitza quan veu que perd el control del
carrer per a aturar el moviment obrer, en tota
la seva diversitat de lluites, en el seu cam cap
a lemancipaci de la classe treballadora i la
revoluci social. La divisi social en termes
nacionals s una inventiva de la burgesia per a
dividirn-nos, per nosaltres, lnica unitat vlida, s la unitat de la classe treballadora.

4. Volem agrair molt sincerament la resposta

antifeixista de tot el moviment organitzat de
Sabadell, especialment als companys i companyes de la PAHC i del Moviment Popular
de Sabadell, que en qesti de minuts van
aconseguir aplegar ms de dues centes persones per a fer front a latac feixista de dimecres.
5. Finalment, convoquem a tot el poble treballador de Sabadell a participar del CSA
lObrera i a les assemblees obertes convocades
per encarar aquest tema. Noms organitzant-

nos, noms amb suport mutu, noms amb la

mobilitzaci i lacci directa podrem vncer el
feixisme.
Per la unitat de la classe treballadora contra el
feixisme. Nativa o estrangera la mateixa classe
obrera. Contra el feixisme ni un pas enrere!

CatalunyA

Dinamita

ABRIL DE 2016
deEditorial
cervell - 24

Dinamita de cervell

Les MIL cares dOriol Sol

Sugranyes
Un llibre, un documentari i un homenatge recorden que fa
40 anys que fou assassinat aquest militant llibertari
Redacci

exemple, el captol de 35 pgines Oriol Sol i

el MIL, de Sergi Ross Cordovilla, segurament
lexpert ms rigors sobre lorganitzaci revolucionria i llibertria MIL. Per la majoria de
testimoniatges sn peces curtes, de tres pgines o quatre, que ofereixen una visi calidoscpica dOriol Sol.

El 6 dabril de 1976 la gurdia civil espanyola assassinava a trets el barcelon Oriol

Sol Sugranyes (1948-1976). Era un activista llibertari, membre del Moviment Ibric
dAlliberament (MIL), com Salvador Puig
Antich. Aquesta organitzaci, activa durant
els anys setanta, no lluitava solament contra
el franquisme. Larrel anticapitalista i revolucionria anava ms enll de lantifranquisme.
De fet, Oriol Sol fou detingut lany 1973 desprs datracar una sucursal de La Caixa, i va
ser empresonat a la pres de Segvia. Juntament amb ms presos, va escapar-sen en una
fugida en massa, de 29 persones, la majoria
dETA. s la famosa Fugida de Segvia, convertida en ilm per Imanol Uribe. Tanmateix,
la gurdia civil va enxampar-lo i abatrel quan
era a punt de travessar la frontera amb lestat
francs.
Exactament quaranta anys desprs que Oriol
Sol va caure abatut a trets per la gurdia civil,
sortia a la venda el llibre Oriol Sol Sugranyes. 40 anys desprs, que es presentava el 6
dabril al teatre de lACIDH de Barcelona, en
un acte organitzat per la Comissi pel 40 aniversari del seu assassinat, al que van assistir
molts dels seus companys i familiars, inclosa
la seva mare, Conxita Sugranyes, que t ms
de noranta anys, i shi va projectar un documentari amb testimonis i imatges indites que
recuperen moments de la vida ms personal
de lactivista.
El documental ha estat coordinat per Felip
Sol Sabat, cos dOriol Sol, i Gemma Serrahima, neboda dOriol i autora del documental he Segovia Big Band, on els mateixos
protagonistes dETA Poltico-Militar que van
participar en la famosa fuga narren la histria
de lepisodi.
A lacte dhomenatge hi va haver parlaments
i un recital de poesia en honor seu, amb peces
de David Castillo, Ferran Garcia, Jos Agustn
Goytisolo, Koldo Izaguirre i Llus Maria Xirinachs, entre altres. a crrec dels poetes BioLentos, David Castillo, Enric Casasses, Ferran
Aisa, Nria Martnez Vernis, Gerard Jacas
i Marcell Reyes i els msics Jaume Arnella,
Pau Riba, Enric Hernaez, Yvette Nadal, David
Cao i Slvia Toms.

El llibre Oriol Sol Sugranyes.

40 anys desprs recupera la
igura dOriol Sol Sugranyes
El llibre Oriol Sol Sugranyes. 40 anys desprs
mostra les mil cares dOriol Sol Sugranyes,
un document collectiu en qu 27 testimonis
damics i companys de diferents moments de
la vida i la lluita dOriol Sol Sugranyes (des
que era cap descoltes ins a lactivitat al MIL)

Hi trobem lemotiu homenatge que li van fer

lany 2008 al lloc on el van matar, amb una narraci del periodista Xavier Montany. Tamb
hi parlen amics dinfantesa (Oriol Sol o Dolors Ribot) i dadolescncia, com Laura Fust.
El prevere Pedro Jos Ynaranja i Nemesi Sol
recorden els anys descolta dOriol Sol i expliquen com el veien des duna perspectiva cristiana. Joan Calsapeu Layret recorda lexili de
Sol a Frana, on van coincidir amb el revolucionari Jean Marc Rouillan, que no va poder
assistir a lacte perqu un jutge francs no li
va donar perms. Per Rouillan s que parla
en un dels captols del llibre, com tamb el seu
germ, Jordi Sol Sugranyes, limpressor del
MIL.
El MIL s segurament el grup antiautoritari a
qui se li han dedicat ms treballs, llibres, articles, documentals, pellcules i difusi meditica. Jordi Sol parla de la inluncia sobre
el MIL dels maquis, Che Guevara, els Tupamaros, els situacionistes del 68 i els obrers anticapitalistes de Barcelona.

aporten una nova visi personal i poltica

daquest revolucionari.
Editat per Descontrol, i coordinat per Ricard
de Vargas Golarons, repassa mltiples facetes
dOriol Sol Sugranyes. Des de la infantesa a
levoluci ideolgica que va viure ins arribar
al moviment llibertari, passant per les cartes
que escrigu de la pres estant. El llibre consta
duna cronologia vital del protagonista, una

altra sobre la seva poca, quinze poemes dedicats a la seva persona i textos indits escrits
pel mateix Sol Sugranyes, com ara els versos
escrits des de la Model amb el pseudnim Arditi dei Poppoli, a ms de nombroses fotograies ins ara indites aportades per la famlia i
les amistats.
El llibre aplega els testimonis de 26 persones
que el van conixer o estudiar. Hi trobem, per

Hi ha ms aportacions com per exemple, les

de membres dETA, com Jess de la Arena,
que expliquen el seu viratge cap a lanarquisme
grcies a persones com Santi Soler Amig o
Oriol Sol mateix. Tamb hi escriuen militants del FAC i es recupera lhomilia que Llus
Maria Xirinacs va llegir a la parrquia de la
Concepci de Barcelona tres dies desprs de la
seva mort. Documents del MIL i les cartes que
Oriol Sol va escriure des de la pres completen un llibre de 284 planes.

ABRIL DE 2016
Dinamita
de cervell
25 - Tema
del mes

CatalunyA

Han passat 40 anys, Oriol. I tot

canvia., per tant
40 aniversari de lassassinat dOriol Sol Sugranyes
Ermengol Gassiot

treballadors sense drets, com sn els migrants

que viuen als nostres barris i pobles i sn una
part important de nosaltres. Intueixo que estaria al costat dels precaris i les precries i hauria
defensat, de manera categrica, que sn tamb
treballadores. Tot i que potser hauria dit que
pateixen una doble explotaci: La primera
com a treballadors/es als quals sels priva del
treball que el capitalisme es queda com a beneici. La segona quan, en no tenir contracte,
o disfressar el contracte en una beca, o tenir
contractes de molt poca durada, de fet sels
nega la seva identitat com a treballadors.

40 anys sn molts anys. Per alguns de nosaltres quasi tota una vida, el temps que ens separa entre lara i el portar bolquers. Per uns
altres, els anys necessaris per a tornar-nos
blancs tots els cabells. O, com tamb s el cas,
per passar de no existir, a nixer i a convertirnos en persones adultes. Tot plegat, entre una
i mitja vida. I en aquests 40 anys han passat
moltes coses, potser tantes com les que continuen igual. Segurament lOriol tamb ho
veuria aix.
Amb noms diferents trobaria molts
parallelismes entre lactual procs dentrada
dalguns companys de viatge a les institucions de lEstat i el que ell comenava a intuir.
I lobservaria amb la mateixa desconiana
que ho feia als anys 1970s, posicionant-se
clarament entre una esquerra que defensava
poltiques de grans majories (o guanyadores, com es diu avui) i les opcions militants
de combatre, radicalment, lEstat i el Capital.
Sense haver-lo conegut mai a lOriol, i amb el
risc dequivocar-me, jo intueixo que en aquest
aspecte hauria sigut fora intolerant. I ho dic
reclamant un sentit positiu, com a mnim
aqu, al terme intolerant. Potser shauria mogut per un esquema fora simple, per alhora
ple de contingut, que actualitzat en el llenguatge davui, vindria a dir quelcom com ara
El capitalisme, mogut per lnsia del beneici,
explota persones i destrossa vides. Per tant, la
lluita per la vida, per la llibertat i per la i de
tota explotaci implica fer del conlicte entre
opressors i oprimits el centre de la nostra acci poltica. I aquesta acci poltica, nostra, la
fem amb els mitjans que nosaltres mateixos
considerem en cada moment. Siguin els que
siguin.
Anant a lmbit sindical / laboral, que s del
que me nheu demanat que parli, segurament
lOriol tamb veuria que hi ha coses que no
han canviat una gaire. Mirant els dos grans
sindicats (i vull remarcar que els escric entre
cometes) pensaria que el seu paper ja sintua
fa 40 anys. I, de fet, ja va quedar certiicat amb
els Pactes de la Moncloa molt poc desprs i
amb la seva progressiva participaci en la legalitat de lestat que emprenia el maquillatge
del franquisme sota una rgim parlamentari. Tamb s cert, sha de dir, que difcilment
hauria pogut imaginar els nivells de docilitat
daquests dos grans sindicats. Una docilitat que ells mateixos imputen a la manca de
mobilitzaci de la societat en general i en el
mn del treball en particular. A la cultura de la
competitivitat i de lindividualisme. A la desconiana de la fora de les lluites collectives.
Docilitat, la duna part de la classe treballadora, que possiblement s certa, especialment si
la comparem amb aquells anys. Per s una
docilitat que en gran mesura lhan promogut
aquests sindicats i els partits que van participar del pacte constitucional imposant a fbriques i barris la cultura de la delegaci per damunt de la de lacci directa i la participaci.

Ara b, s que estic ben segur que lOriol hauria allucinat en veure com els sindicats de la
concertaci i els seus dirigents han passat a
formar part de lentramat de grans empreses
i corporacions capitalistes. Sindicalistes, delegats de CCOO i UGT, participant en consells
dadministraci de grans bancs o de multinacionals de lenergia. I cobrant quantitats de
desenes de milers deuros per assistir a les seves reunions. Reunions on es podien decidir
coses com lestafa de les preferents, pensions
dor per a directius dentitats inanceres rescatades amb diner pblic, o directrius sobre
desnonaments. Sindicats, com CCOO i UGT,
shan convertit en gestors i rebent una part
dels beneicis de fons de pensions privats on
prviament han imposat que milers i milers
de treballadors/es haguem de dipositar-hi una
part del nostres salari que sens descompta directament de la nmina. La llista de la infmia seria llarga i dubto que lOriol, malgrat ja

desconiar daquesta forma de sindicalisme,

hagus estar capa dimaginar-sho.
LOriol tampoc hauria imaginat un mn del
treball tant trinxat, a nivell de condicions i de
drets, com el dara. La traci de la socialdemocrcia no lhauria sorprs en absolut. De
fet, ja la preveia i contra ella tamb lluitava.
Per difcilment hauria pogut imaginar-se que
la precarietat laboral, legalitzada llei rere llei,
seria el dia a dia de cada vegada ms treballadors/es. Amb contractes de, ins i tot, un dia
renovant-se setmana a setmana en feines que
tenen una demanada previsible i planiicada
amb mesos danticipaci. O tota la muni de
falsos autnoms, sovint promoguts per les administracions pbliques. Hauria observat amb
indignaci com es va legalitzar el prestamisme
laboral i hauria sigut part del combat contra
les ETTs dels 1990s. I possiblement aquests
dies hauria enfrontat la Guardia Urbana de
Barcelona al costat de manters i la resta de

Crec que aix darrer lOriol ho hauria tingut molt clar. I aquest fet lhauria posat una
mica en alerta tamb respecte algunes formes del sindicalisme alternatiu. Hauria estat
expectant de si aquests sindicats de combat
sabrem adaptar les nostres estructures, les
nostres formes dorganitzaci, a la nova realitat del mn del treball. Assumint que s que
hem sabut escapar de labraada de ls del
mn institucional, lOriol ens reclamaria que
siguem capaos de territorialitzar la nostra
lluita i els nostres espais de trobada. Amb major presncia als barris i als pobles per tamb
organitzant-nos per centres de treball encara
que en aquests hi operin 10, 20 o 30 empreses
diferents. I, sobretot, veuria com una novetat
interessant aix que ara anomenem sindicalisme de barri: el conformar grups autnoms
de lluita, lautogesti i lacci directa, el tocar
directament la precarietat, el replantejar una
acci de confrontaci al mn del treball sense tenir com a referent ni delegats ni comits
dempresa i posant la solidaritat i el suport
mutu al centre: El veure la lluita laboral-sindical com una part ms de la poltica dels treballadors i treballadores; la que forma part dels
moviments socials combatius. La que enfronta, sota les seves diverses formes, el monopoli
del Capital i lEstat sobre la vida mateixa.
Tot plegat, en certa mesura s una actualitzaci del que lOriol, el MIL-GAC i un seguit
de corrents revolucionaris ja defensaven fa
40 anys:Por lo tanto, el estrecho campo de la
pelea sindical se ensancha en el campo amplio
de la lucha de clases. Pero ahora los trabajadores mismos deben cambiar. Tienen que llegar
a una visin ms amplia del mundo. Desde su
gremio, desde su trabajo dentro de las paredes
de fbrica, su mente debe abrirse para abarcar
la sociedad como un todo. Su espritu debe elevarse sobre las cosas insigniicantes a su alrededor. Tienen que enfrentar al Estado ; entran
en la esfera de la poltica. Los problemas de la
revolucin deben ser enfrentados.
A. Pannekoek. El sindicalismo. Publicat per
Ediciones Mayo1937, Burdeus 1976 (reedici
de 1973)
* Article dErmengol Gassiot, Secretari general
de CGT Catalunya, llegit a lacte dhomenatge
i record a lOriol Sol Sugranyes realitzat el 6
dabril de 2016 a Barcelona en el 40 aniversari
del seu assassinat

CatalunyA

Dinamita

ABRIL DE 2016
deEditorial
cervell - 26

Cap a la construcci del Poder

Popular. Reptes i riscos del cicle
electoral.
Joaquim Gimeno

una ideologia, hem dassumir que existeixen

una pluralitat didentitats i lluites. Com volem
aconseguir que el poble tingui prou fora com
per arrabassar-li concessions al govern, si ni
tant sols els actors poltics que hi treballem
ens podem posar dacord en com fer-ho?

el nostre projecte de poder popular, no

pretn crear organitzacions civils que serveixin com a bases de suport al govern, si no
lorganitzaci directa del poble que li serveix
per a socialitzar aquest poder

Aquests fets, units a la poca experincia dels

moviments com el 15-M (hem de tenir present que des de les ltimes lluites posteriors
a la transici ins fa pocs anys, ha existit un
desert contestatari molt gran, perdent-se una
experincia important), han generat un precedent molt complicat per lactual cicle de
lluites.

Des de fa un temps enrere, hem pogut observar com han sorgit noves propostes poltiques
de caire institucional, que partint de les lluites
socials desenvolupades arrel de la crisi, han
agafat una fora que com a mnim ha regirat
lordre bipartidista regnant des de principis
dels anys vuitanta.
Aix, hem pogut veure com sectors dels moviments socials deixaven la seva antiga militncia per noves formes dactivitat poltica; en
altres ocasions han sigut partits ja existents
anteriorment, que han aconseguit validar les
seves propostes grcies a laugment de les contradiccions i la conseqent conscienciaci del
poble; tamb ens hem trobat organitzacions
amb programes caducs, canviant de colors
i cadires per poder ser partcips de la New
Age poltica, o ins i tot, i alhora el que sembla ms preocupant, hem vist com la dreta
shi ha sumat tot copiant les formes i erigintse com un nou sector ciutad indignat per les
lgiques corruptes i partidistes del rgim.
Assumint lampli ventall de propostes existents, hi ha quelcom que sembla repetir-se:
tots participen duna disputa per representar
els moviments socials, tots es volen mostrar
com la evoluci lgica a la qual porten les lluites arrelades al 15-M. Aix doncs, s de vital
importncia detenir-nos a analitzar aquest
cicle institucional, ara que est arribant a la
seva i, per tal de no perdrens en les promeses
de canvis icticis, alhora que saber distingir les
possibles portes que es puguin obrir.

Lmits de les
institucions
Partit Popular bloqueja absolutament unes
mesures de mnims que, perqu saprovin, s
que passes per la capacitat legislativa de modiicar lleis[1].
Nosaltres pensem que aquest relat no deixa
de ser una eina propagandstica que han utilitzat certs cercles poltics par tal daconseguir
quotes de poder, tot infravalorant la capacitat
potencial dels moviments de base, i deixantlos en segon termini. Quelcom important a
fer notar, s que la forma en com es conigura
aquest concepte, parteix dun anlisi molt supericial dels ltims processos de lluita. Quan
parlem de sostres de vidre, no estem fent ms
que parlar de lmits. Com a tot lmit, cal entendre quins factors sn els que el construeixen, i quines sn les lnies que cal desenvolupar per tal de superar-lo.

Arrel dunes declaracions dAda Colau, i del

seu cercle proper de militncia, en un moment donat es van comenar a sentir veus que
apuntaven a lexistncia dun sostre de vidre
en els moviments socials. Segons aquest relat, les reivindicacions de les diferents lluites,
shan trobat amb un metafric sostre de vidre
que no els hi ha perms materialitzar-se en
canvis legislatius. Daquesta forma sintenta
evidenciar que per la via extraparlamentria,
es poden desenvolupar iniciatives, per amb
un impediment real daconseguir victries.
Aquest fet, porta a la necessitat de tenir representaci a les institucions, ja que aix un cop
dins es podrien realitzar aquestes canvis.

Al nostre parer, els principals lmits amb els

quals sha topat el cicle de lluites engegat arrel
de la crisi, est en la seva capacitat poltica i
organitzativa. Quan parlem de capacitat poltica, volem fer notar la necessitat que els moviments populars esdevinguin un actor poltic,
s a dir, un agent amb un full de ruta propi,
amb les seves propostes poltiques, ja sigui
materialitzades en forma de reivindicacions
com en iniciatives prpies al marge de les institucions; s a dir, amb un programa com en
el qual treballar per tal de poder projectar-se i
delimitar i assolir objectius. Cal superar la tradicional postura de reacci per tal de tenir un
paper actiu en la societat. Per aix, es necessari idear un projecte de pas pel conjunt del territori aix com un projecte de ciutat construda des de fora i des de baix. Sense propostes
tangibles, els moviments socials mai deixaran
desdevenir mscul per a partits poltics, com
descriurem ms endavant.

Lexemple perfecte que sutilitza per a esceniicar aix, es troba en la mateixa PAH. Segons lalcaldessa de Barcelona la PAH porta
cinc anys lluitant per aconseguir uns mnims
molt mnims com a daci en pagament, ()
malgrat aquest suport massiu, malgrat que les
enquestes ens donen suport massivament, el
sostre s clar, perqu la majoria absoluta del

Quan parlem de capacitat organitzativa, ens

referim a un aspecte molt lligat a lanterior.
Els moviments populars estan dividits en diferents mbits de lluita, ja sigui laboral, venal,
feminista, ecologista, habitatge, etc. Aquest
fet porta a que cada mbit de lluita ha esdevingut un moviment en s, s a dir, ms que
existir un moviment popular amb diferents

Els lmits de les lluites

fronts de lluita, ens trobem amb un conjunt

de moviments amb relativa relaci entre ells,
ms enll de coordinacions temporals per engegar projectes concrets. Daquesta manera,
les carncies organitzatives i poltiques esdevenen un peix que es mossega la cua, doncs
luna alimenta les mancances de laltre.
Som conscients que aquesta situaci no sha
produt per falta de voluntat, doncs han sigut
nombrosos els intents de caminar en aquesta
lnia, tants com els cops en que sha fracassat,
per cal fer notar que existeixen un seguit de
factors previs que ho han condicionat. Per
aquest motiu, creiem que una tasca important a desenvolupar, s entendre els motius
pels quals ens hem trobat amb aquest entrebanc. Encara que aquests sn molts, nhi ha
un en concret que veiem necessari esmentar:
la incapacitat de lesquerra per traar punts
comuns.
Existeix certa tradici que ja sembla endmica cap al grupuscularisme, la desconiana i el
buscar els interessos particulars per sobre dels
comuns. Hem de saber distingir les organitzacions prpies dels instruments ms amplis,
que sn per essncia ms diversos ja que han
dagrupar-hi diferents sensibilitats. s a dir,
plantejar punts comuns s difcil si es fa sota
parmetres de tipus programtic o identitari a

Com diem, els lmits amb els quals ens hem

trobat soriginen en la capacitat poltica i organitzativa, no en la falta de representaci
parlamentria, que s el que suposen les que
ens han parlat de sostres de vidre. Encara aix,
sha de reconixer que existeix un tercer factor
que s important per avanar, ja que la fora
dun moviment tamb est condicionada per
la conjuntura en la qual es situa. Arribats
a aquest punt, cal dir que s evident que les
institucions tenen certa capacitat per incidir
en la conjuntura en un curt i mig termini. Per
aquest motiu, creiem que s positiu que siguin
partits desquerres els que representin aquestes institucions, ja que el seu peril els colloca
en una posici de sensibilitat real o obligada
respecte als moviments populars. Per aix
no vol dir que lEstat o els ajuntaments puguin
ser agents del canvi grcies a partits rupturistes, ans al contrari, ja que tenen el seu propi
sostre de vidre, que no s ms que el propi
marc institucional en el qual es mouen.
A lhora danalitzar les institucions, sha de
tenir present que el govern no s un agent autnom dins les estructures de poder, sin que
s una pea ms dun engranatge molt complex, on la prpia legalitat que lempara suposa
un lmit per qui governa. De fet, aquest s un
dels fonaments del parlamentarisme -sistema

ABRIL DE 2016
Dinamita
de cervell
27 - Tema
del mes

CatalunyA
observar-la perfectament en la trajectria de
Podem, que de tots els partits daquesta nova
onada ha sigut el que ha aconseguit major ress i representaci. No s el mateix el Podem
previ a les eleccions al parlament europeu,
que el que guanya les enquestes del CIS o el
que prepara les eleccions autonmiques i generals. Del Podem que proposa impagaments
del deute i la renta bsica al de lactualitat no
han passat ms que un grapat de mesos, per
suicients perqu lesperana de vot lobligui a
replantejar-se fer propostes oportunes pels
crrecs als quals aspiren.

que suposadament regeix lordenament poltic avui en dia- a partir del qual la separaci
de poders assegura que les particularitats dels
partits poltics no puguin afectar al conjunt
del sistema. Aix doncs, per moltes intencions
de canvi que tingui un grup, quan arriba al
poder es troba que el marge de maniobra que
t s relatiu, assolint inalment el paper de
gestor. Lexemple perfecte daquesta impossibilitat ens el mostra el procs sobiranista, on
malgrat la voluntat duns partits de celebrar
un referndum, el propi entramat legal els hi
impedeix.
Tanmateix, no hem doblidar que lEstat s
una eina feta per mantenir les estructures
de poder prpies del capitalisme, que com a
societat de classes que s, funciona per enriquir a una minoria parasitria. De fet, no hem
doblidar el pes que t lestructura econmica
sobre la poltica. Els ils que mouen el mn i
que fan i desfan segons les seves necessitats,
no es troben ni a la Moncloa ni al Palau de
la Generalitat, sin als despatxos de les elits
econmiques mundials, cosa que fa de la
lluita pel poder una feina bastant ms complicada del que ens diuen els nous experts en
trencar sostres de vidre. A vegades dna la
sensaci que alguns partits obvien aquest fet
en proposar frmules que recorden a les de
la socialdemocrcia de postguerra, les quals
es situaven en una conjuntura ben diferent a
lactual (forta industrialitzaci i pes important
del comer interior). Avui en dia, tenint el comer mundial i les inances com a pilars, i encara ms en una economia tant terciaritzada
com la catalana, sn totalment anacrniques
les receptes econmiques que es proposen,
grcies a les quals pretenen suavitzar els efectes devastadors del capitalisme sense tocar-ne
lestructura.
Encara ms, la prpia necessitat de creixement i competncia de leconomia actual,
requereix que el centre de decisions ja no
recaigui en lestat naci, sin en institucions
superiors encarregades dexpandir i mantenir
el projecte neoliberal. Aix hem vist com la

nostra capacitat dautoabastiment, i amb ella,

de sobirania, ha quedat lligada a les ajudes
proporcionades pel centre econmic europeu,
cosa que encara limita ms la capacitat de govern. Lexemple perfecte daix s Grcia, on
malgrat la voluntat de Syriza dengegar unes
poltiques econmiques alternatives per fer
front a la crisi, sha trobat amb la incapacitat
real per realitzar-les.

Temptaci realista
El nostre projecte poltic, parteix dimpulsar
els moviments populars per tal darticular un
poble fort que esdevingui un contrapoder. Per
aquest motiu, creiem que cal una determinaci collectiva dels diferents actors poltics per
tal daconseguir construir les bases que permetin la construcci del poder popular. En
aquest projecte, necessitem lesfor de tota la
militncia, i creiem que lonada daventures
institucionals sest enduent una bona part
daquesta, i en molts casos la ms preparada.
Aix s sens dubte un problema, ja que si per
carncies de les lluites el que fem s abandonar-les no podrem superar-les mai. Encara i
aix, creiem que el perill real al que ens enfrontem, no s tant la prdua de militants com
labsorci dels moviments dels quals participaven cap a lgiques prpies de les institucions.
Com hem dit al punt anterior, els lmits governamentals acaben condicionant els partits poltics. Aquests, conforme escalen en el sistema
de representaci parlamentria, es veuen obligats a reformular les seves postures poltiques
per tal de poder encabir el seu projecte dins
del marc en el qual es mouen. s a dir, existeix certa tensi realista que obliga a canviar el
programa inicial, cosa que no s destranyar, ja
que les posicions poltiques projectades sobre
un full de ruta de construcci de contrapoders populars, no tenen cabuda dins del marc
parlamentari.
Lexemple perfecte de la capacitat dadaptaci
que genera aquesta temptaci realista, podem

Som conscients que aquest no s un fet desconegut, ms aviat est totalment a lordre del dia
en els debats dalguns sectors proinstitucionals. De fet, hi ha diverses propostes llenades
per tal desquivar-lo, com la democrcia interna, el partit representant dels moviments socials, la limitaci de mandats, etc. Encara aix,
cal recordar que malgrat potenciar tot aquest
seguit de frmules, altres partits han acabat
prenent el mateix cam. s el cas dels Verds
a Alemanya. Un partit plantejat com a representaci institucional de tot un moviment ben
organitzat (la frmula utilitzada era deinida
com el moviment amb dues potes), amb una
estructura interna democrtica dissenyada
per a obligar als crrecs a seguir els mandats
de la base, etc. Per, el cert s que aquest partit
va poder aguantar la seva versi original mentre va tenir un paper doposici prcticament
extraparlamentria, per conforme va anar
assolint quotes de poder, ni la democrcia
interna ni el moviment de carrer van poder
seguir el ritme parlamentari. Aix que el resultat no va ser ben b lesperat, convertint-se un
partit social-liberal com qualsevol altre.
Tanmateix, el fet de que els partits rupturistes
esdevinguin caricatures del que pretenien, no
t perqu ser un problema en s. Ms aviat, el
que realment s un problema s que depenent
de la capacitat dinluncia que tingui aquest
partit sobre els moviments de base, aquests
acaben acompanyant-lo en el seu viratge i, per
tant, perdent la seva radicalitat inicial. Aix
es totalment lgic, ja que el partit ha passat
de ser oposici combativa a ser part del sistema contra el qual combatia, i requereix que
les lluites semmotllin a les seves necessitats.
Daquesta manera, els moviments de carrer
acaben seguint la lgica realista prpia dun
marc que no s el seu: linstitucional.
Si observem la Transici, podem veure com la
capacitat dinluncia -posterior a les guerres
entre grupuscles pel control de lhegemonia
dels moviments populars- dels partits tradicionalment desquerres, aconsegueix desarticular-los conforme aquests van guanyant cadires dins del repartiment de poders o, ins i
tot, en lintent de participar-hi, tal s el cas del
PCE que sense guanyar res o poc a canvi, va
aconseguir canalitzar el moviment obrer cap a
postures de recuperaci institucional.
Cal assenyalar tamb, que el perill que aix
comporta suposa permetre regenerar-se al
rgim en moments de tensi social. Podem
observar-ho a Grcia, on grcies a que el govern est representat per un partit com Syriza,
les elits europees han pogut imposar les mesures dausteritat ms fortes daquest cicle de
crisi, sense que hi hagi un contraps al carrer
de contestaci social.

Resumint: lentrada a les institucions capgira

el programa de qualsevol organitzaci poltica. Daquesta manera podem airmar que no
es poden canviar les institucions de lestat,
sin que ms aviat sn aquestes les que et canvien.

Relaci partitsmoviments
Un cop dit tot aix, la pregunta bvia que sens
presenta fa referncia al tipus de relaci que
han destablir els moviments socials amb tots
aquests partits. Per nosaltres la resposta s clara: la relaci ha de ser de tensi.
Lestratgia poltica principal en tot moviment
revolucionari s lacumulaci de forces, i per
nosaltres lagent que ha daplicar aquesta fora s el poble fort a partir del poder popular.
Com hem dit abans, ladministraci estatal s
una estructura feta per sostenir les relacions
prpies del capitalisme. Conseqentment, si
els moviments populars adopten un carcter
revolucionari, la seva lluita passa inevitablement per combatre aquestes estructures, ja
que no deixen de representar el poder contra
el que lluiten. Aix doncs, el nostre projecte de
poder popular, no pretn crear organitzacions
civils que serveixin com a bases de suport al
govern, si no lorganitzaci directa del poble
que li serveix per a socialitzar aquest poder,
i que el capacita per construir les eines fonamentals que esdevinguin la bastida duna
nova societat.
Per aquest motiu, creiem que els moviments
populars han de tenir un full de ruta propi, al
marge del que tinguin els partits. De totes les
qestions esmentades en aquest text, considerem que aquesta s la de major importncia.
Sigui com sigui, el moviment ha de ser totalment autnom, cap partit ha de representarlo al govern. Sempre hi hauran sectors que
vulguin aventurar-se en el salt institucional,
aix no ho podrem evitar, per no podem
permetre que cclicament aquests semportin
per davant el que shagi aconseguit (per poc
que sigui). Per, tal i com diem abans, per
aquest motiu hem daprofundir en la nostra
capacitat poltica i organitzativa, ja que sense
aquests factors mai aconseguirem que el pes
de les lluites es mantingui al carrer.
Cal aclarir que tot aix no ens ha de portar
a adoptar la clssica postura de concebre
qualsevol tipus de partit o candidatura com
lenemic de classe. De fet, som conscients de
qu poden existir partits amb els que compartim alguns objectius, o daltres amb els
que compartim certes estratgies o tctiques.
Encara que lgicament la tnica s que no
hi compartim res. Aix doncs, en el cas que
hi hagi en les institucions partits propers als
moviments socials, creiem que no shan de
tancar portes. Ms aviat al contrari, sha de saber aproitar les oportunitats que tinguem per
arrabassar als diferents governs tot all que
ens ajudi a avanar en lacumulaci de poder.
Limportant aqu, s que han de ser els moviments socials qui controlin als partits, a travs
de la seva capacitat de pressi, i no els partits
als moviments, grcies a la seva persuasi.
[1] http://opcions.org/blog/avancament-delentrevista-dialeg-amb-ada-colau-i-gala-pin
* Joaquim Gimeno s militant dEmbat, organitzaci llibertria de Catalunya.

Procs EMBAT | per lanarquisme social i organitzat

http://embat.info/
Twitter: @Salvempensions

CatalunyA

Dinamita

ABRIL DE 2016
deEditorial
cervell - 28

El far

Primeres accions de la CNT

reconstruida
Ferran Aisa
El primer acte pblic de masses
de la CNT, des de lacabament de la
guerra, va celebrar-se al Palau dels
Esports de Matar el 30 doctubre de
1976. Era lpoca de tolerncia anterior a la legalitzaci de les entitats
poltiques i sindicals. Lorganitzaci
confederal havia cercat durant el
franquisme aliances sindicals com
lASO amb la UGT, el SOC, el STV,
etc., amb la idea de crear un sindicalisme plural i lliure, per davant
daquesta uni ara es va imposar la
COS (Coordinadora Obrera Sindical) on imperava la fora majoritria
de CCOO. Aleshores hi havia altres
opcions sindicals encara que eren
minoritries tenien presncia en la
vida pblica: USO, CSUT, SU, SOC
(camperols andaluos), ELA-STV,
etc.
El conjunt dels sindicats van convocar la primera vaga general desprs
de la mort de Franco per el 12 de
novembre de 1976, la CNT que no
formava part de la COS tamb es
va sumar a la convocatria, malgrat
saber-hi que era una vaga purament
poltica. La Confederaci va anar
atraient els treballadors que procedien dels moviments autnoms i
amb ells va participar a les vagues
sectorials (metall, construcci, txtil, etc.) i dempresa com Induyco.
Una de les lluites assembleries ms
importants de lpoca va ser la dels
Radiadors Roca de Gav que, inalment, noms va ser recolzada per la
CNT. Aix va obrir la simpatia de la
Condederaci a molts treballadors
daltres sectors de la producci que
van anar aliant-se als sindicats cenetistes.
Parallelament a la reconstrucci de
la CNT tamb va retornar a la palestra la Federaci Anarquista Ibrica,
la qual en la seva primera Conferncia Peninsular fou desbaratada per la
policia que, va detenir 53 militants
que havien acudit a la cita clandestina, convocats per lorganitzaci
especica, al Bar Lafuente del carrer
Rossell de Barcelona. Entre els detinguts hi havia Gerard Jacas, Miquel Ddac Piero, Quimet Pascual,
Jos Cuevas..., que aviat van sser
posat en llibertat. Tamb hi havia
diversos membres faistes de lexili,
de Portugal i dItlia. LOrganitzaci
Condederal es va solidaritzar amb
els companys detinguts, malgrat
que en un comunicat manifestava
pblicament que la CNT no hi tenia
res a veure amb la FAI, anomenada tamb lespecica. Lorganitzaci

confederal va posar a disposici

dels detinguts tres advocats Antoni
Cuenca, Josep M. Loperena i Rudolf
Guerra. La majoria dels detinguts
desprs de passar per la Jefatura de
Policia de la Via Laietana van sser
posats en llibertat, els estrangers van
sser expulsats dEspanya i 12 faistes
van passar a disposici judicial, dels
quals quatre van passar sis mesos
tancats a la Model acusats de tinncia dexplosius.
Malgrat la repressi, la FAI es va
reconstruir clandestinament i a
lombra de la CNT, igualment per
aquesta mateixa poca van reaparixer les JJLL i les Dones Lliures. La
premsa de les organitzacions especiques van comenar a rodar per tots
els actes confederals: Tierra y Libertad, Ruta, Mujeres Libres...
Lorganitzaci cenetista va actuar solidriament en totes les campanyes
realitzades al pas en la lluita poltica
per la conquesta de les llibertats, des
de les campanyes pro-amnistia a les
de postulats democrtics poltics i
sindicals. Aix va ser-hi present a les
vagues de la COS, a la manifestaci
reivindicativa de lOnze de Setembre
a Sant Boi, a la lluita contra el referndum per la Reforma poltica de
1976, a la lluita per lamnistia total, a
les vagues solidries pels assassinats
dels advocats laboristes dAtocha,
i, a ms, va donar el seu suport als
presos poltics i socials i es va solidaritzar amb als presos de la COPEL
(Coordinadora de Presos en Lucha),
entitat creada a la pres pels presos
socials.
La primavera de 1977 ja shavien legalitzats la majoria de partits poltics,
el divendres sant va arribar lhora de
la legalitzaci del PCE-PSUC. Per
els sindicats no van ser legalitzats
ins desprs del primer de maig. La
celebraci de la festa dels treballadors no solament fou prohibida sin
tamb reprimida durament per les
forces dordre pblic, els impopulars grisos. Malgrat aquesta acci
repressiva del govern contra els sindicats i el poble treballador durant
lacte reivindicatiu del Primer de
Maig, uns dies desprs comenaven
a ser legalitzats els sindicats obrers
CCOO, UGT i, a poc a poc, la resta.
Finalment la CNT entrava a la legalitat el 9 de maig de 1977, quan el seu
secretari general Juan Gmez Casas
lliurava els Estatuts de la Confederaci a la inestreta de Governaci.
La CNT era legalitzada de facto i
tornava a la legalitat trenta-vuit anys
desprs dhaver estat illegalitzada,

suprimida i perseguida per el rgim

franquista a lacabament de la Guerra Civil. La CNT dos dies desprs
rebia la convocatria per assistir a
una reuni amb el ministre de relacions sindicals, Enrique de la Mata
Gorostiza, amb la proposta de formar part duna delegaci sindical espanyola que havia danar a Ginebra
a la reuni de la OIT (Organitzaci
Internacional del Treball). La CNT,
una vegada consultades les regionals, va respondre negativament a
la invitaci del ministre. La CNT
manifestava que la OIT era un organisme intergovernamental creada
pels governs capitalistes el 1919, on
els treballadors participaven en minoria, doncs la proporci delegada
era primer els representants governamentals, desprs els empresarials
i inalment els treballadors.
El 15 de juny es van celebrar les
primeres eleccions generals al Parlament espanyol, que va guanyar la
UCD dAldofo Surez. Malgrat que
la CNT oicialment no va fer campanya activa dabstenci, alguns sindicats com el de la Construcci de
Barcelona amb la collaboraci dels
collectius per a lautonomia obrera
i van organitzar un mting a les Cotxeres de Sants contra el parlamentarisme burgs. Lacte va ser criticat
per la resta de la Confederaci, que
tamb li criticaven al Sindicat de la
Construcci el seu afany per a potenciar lassembleisme en lloc de
propagar lacci sindical, doncs la
posici defensada per Construcci
era que els treballadors ailiats a la
CNT sintegressin a lassemblea general del ram, cosa que xocava amb
els plantejaments anarcosindicalistes de potenciar les seccions sindi-

cals. En pocs mesos lailiaci de la

CNT va crixer considerablement,
no solament a Barcelona, sin tamb a les principals ciutats catalanes
com lHospitalet, Badalona, Sabadell, Terrassa, etc. A nivell dEspanya
eren les comunitats dAndalusia i de
Valncia les que disposaven de ms
ailiats. La tnica de lailiaci va
anar in crescendo ins el desembre
de 1977.
Segons un informe publicat per a
la revista Bicicleta (novembre de
1977), la xifra dailiaci daquestes
tres comunitats era la segent: Catalunya 70 FFLL amb 70.000 ailiats.
Andalusia: 60 FFLL amb 20.000 ailiats. Pas Valncia: sense nmero de
FFLL amb 15.000 ailiats. Seguien
Castella-Centre amb 7.000 ailiats
i Astries amb 5.000. La resta de
comunitats nera molt minoritria,
doncs en cap delles shi passava dels
dos mil ailiats.
Els sindicats reorganitzats no solament realitzaven reunions i assemblees peridiques, sin, que seguint
la tradici llibertria, editaven els
seus propis butlletins: Construccin, Martillo, Salud!, Tinta Negra,
El Blido Libertario, Acicate... Els
Comits Regionals recuperaven les
capaleres histriques: Andalucia
Libre, Fragua Social (Valncia), Castilla Libre (Centre), Euskadi Confederal (Pas Basc), etc. De lexili
confederal arribaven publicacions
com Espoir (Toulouse), Le Combat
Syndicaliste i Terra Lliure (Pars),
Tierra y Libertad (Mxic), etc., entre els collaboradors ms assidus
daquestes publicacions de lexili hi
ha Frederica Montseny, Severino
Campos, Ramon Liarte, Floreal Samitier, Joan Ferrer, Roc Llop... Per

una altra banda a Barcelona la Soli,

aleshores mensual, aviat va passar
a ser quinzenal i amb presncia als
quioscos. La redacci del peridic
era coordinada per un collectiu de
militants del Sindicat sArts Griques i feia dadministrador el militant histric i periodista Cipriano
Damiano.
El mes de maig mentre sestava desenvolupant un Ple Regional de Catalunya, un nodrit grup de cenetistes
ocup les dependncies dels peridics del Movimiento, La Premsa i
Solidaridad Nacional, al carrer Consell de Cent-Villaroel. Locupaci
es feia sota leslgan Recuperem la
Soli. La CNT volia recuperar la rotativa del seu diari que li va ser usurpada per el franquisme a lacabar la
guerra. Lacte va estar avalat per Josep Peirats, antic redactor del diari
anarcosindicalista.
Lorganitzaci
confederal havia mogut itxa per recuperar el seu patrimoni, aix durant
el segon semestre de 1977, els cenetistes realitzaren diverses ocupacions a locals usurpats pel franquisme: Premi de Mar, Rub, Sabadell...
La lluita no solament era per recuperar el patrimoni propi, la CNT
va encetar tamb ocupacions simbliques a lAISS (lantiga CNS reconvertida en un nou organisme de
serveis), tant a Madrid com a altres
poblacions.
Parallelament al boom sindical cenetista aparegueren per a tots els barris de Barcelona els ateneus llibertaris. Leclosi llibertria sescamp
arreu dels pobles catalans i de la
resta de ciutats de la pennsula ibrica. Barcelona visqu una primavera
llibertria...

ABRIL DE 2016
Dinamita
de cervell
29 - Tema
del mes

CatalunyA

La llum llibertria
Josep Estivill
https://lallumllibertaria.
wordpress.com/

Molt luixa

Passable

Interessant

La balada de Berln
Robert A. Stemmle, 1948
Estranyssim ilm de stira poltica fet a Alemanya just acabada la II Guerra Mundial, que t lallicient destar narrat amb
un llenguatge eminentment potic i visual. Comena amb una imatge del Berln futurista del segle XXI (representat amb
una maqueta semblant a les que sortien Metrpolis, per sense la mateixa grcia).
Des del futur es recorda com era de trista la vida de lhome corrent durant la postguerra: racionament, gana, cues, formularis, pisos compartits, especulaci, mercat negre, refugiats, somnis dopulncia, burocrcia, autoritarisme, hipocresia,
runes, prostituci, robatoris, pobresa, etc.
Tot un diccionari de la misria, en tots els sentits, que provoca la guerra. Ironia per totes bandes: surten dirigents poltics en un mting cridant eslgans buits de contingut per amb la mateixa retrica pomposa dels nazis duns anys abans
mentre el pbic els aplaudeix tontament com si no hagus passat res. En una altra escena, uns empresaris de la publicitat
presumeixen de laugment dels seus encrrecs, que consisteixen en un nic cartell amb el rtol de producte esgotat.
Ironia corrosiva.
El protagonista s Otto Homecorrent, un supervivent de la guerra que sobreviu a les misries dun mn on preval
lenveja, legoisme i lodi. Tot sembla sortir-li malament (les feines, la vida sentimental, els amics...) per viu grcies a les
fantasies mentals. En una delles senamora duna bella cambrera que sempre li ofereix pastissos immensos. Aix, entre les
peripcies tristes del mn real, les metfores poltiques i la fantasia delirant el director aconsegueix una pellcula sorprenent, molt imaginativa encara que deinitivament srdida. Un happy end una mica forat ens imposa la idea que hem
de superar les enveges i els recels dels uns amb els altres. Esttica de cabaret per a aquest ilm fascinant que cal descobrir.

Matewan
John Sayles, 1987
Recreaci en clau pica de la constituci del sindicat dels treballadors a un mina de Matewan (West Virginia, EUA),
durant la dcada dels anys vint del segle passat. Basada en fets reals, el ilm mostra les dures condicions de vida de
la classe treballadora en una colnia obrera propietat de lempresari.
Les jornades laborals sn maratonianes, els sous miserables i les lleis sempre afavoreixen als capitalistes. La situaci s molt desesperada i alguns treballadors demanen millores per no tenen cap xit i inalment van a la vaga.
Els empresaris porten esquirols entre la poblaci afroamericana, que sn molt mal rebuts a la colnia i es generen
situacions de racisme.
De laltra banda, alguns lders dopini, amb conscincia sindical, estenen els ideals de justcia social i solidaritat
entre la classe treballadora. Tot en un entorn de clandestinitat perqu lailiaci sindical no s permesa i la tensi resulta cada vegada ms forta. Lacci directa, tant de lempresari i els pistolers i els agents provocadors que contracta,
com per part dalgunes de les treballadores que sabotegen el negoci de la mina exploten en lanomenada Masacre
de Matewan.
El ilm de John Sayles recull la descripci daquests fets histrics, per acaba donant ms importncia als elements
ideolgics: la injustcia social com el detonant de la violncia, el racisme versus la solidaritat de la classe treballadora, les formes del pistolerisme, etc. Es tracta duna pellcula coral, amb una trama argumental i uns dilegs molt ben
construts, que lliguen a la perfecci els fets histrics collectius i les vides personals dels protagonistes.
Els personatges sn dibuixats amb molts matisos; nosaltres ens quedem amb lescena del jove catequista quan al serm de missa usa les parboles de lAntic Testament per avisar els companys de les intencions dels pistolers perqu t
por de dir-ho obertament. s un ilm extraordinari, ben dirigit per John Sayles i que compta amb una meravellosa
fotograia de Haskell Wexler i unes magniques interpretacions dels actors.

Stingray Sam
Cory McAbee, 2009
Heu vist mai un western situat a lespai exterior, amb msica i canons i un gui delirant amb pndoles anticapitalistes? Si
us agrada el cinema un pl frikie aquesta s la vostra pellcula. Una bogeria inclassiicable distribuda en forma de serial
de pocs minuts que gira al voltant de dos caarecompenses que cerquen la illa dun fuster segrestada en un altre planeta.
Mai no hauria dit que una trama com aquesta em pogus enganxar i, no obstant, t una esttica retro que s que tatrapa.
La barreja de personatges reals i duns decorats i uns efectes especials deinitivament casolans amb algunes escenes narrades usant lesttica collage li donen una encant molt especial,que tatrapa. La barreja de personatges reals i duns decorats
i uns efectes especials deinitivament casolans amb algunes escenes narrades usant lesttica collage li donen una encant
molt especial.

Bona

Molt bona

CatalunyA

Dinamita

ABRIL DE 2016
deEditorial
cervell - 30

Ho pagareu car, ho pagareu tot

El llibre Un comunismo ms fuerte que la metrpoli. La Autonoma italiana
en la dcada de 1970, de Marcello Tar, traa un il conductor entre el
moviment autnom itali i el 15-M, Gamonal o la defensa de Can Vies.
es va proposar una esmena a la totalitat.
Esment especial requereixen el feminisme autnom i lautonomia homosexual. Aquestes
dues rees de lautonomia van posar potes enlaire al propi moviment, en portar a la poltica
transformadora a les relacions socials, afectives, sexuals i dinamitant el binomi home-dona des de diversos angles.

Joan Prat
Traicantes de Sueos presenta ledici en castell del llibre Un comunismo ms fuerte que
la metrpoli. La Autonoma italiana en la dcada de 1970. En la seva ltima obra, Marcello
Tar defuig de la nostlgia que genera el perode histric marcat per les lluites autnomes i
entra de ple en lanlisi del seu impacte en la
societat italiana, als debats que aquestes van
illuminar i les experincies que avui dia poden servir als moviments socials que antagonitzen amb el sistema, aix com amb aquelles
estructures que sobstinen a reformar-ho.
Ja en la introducci a ledici castellana del llibre, signada pel mateix autor i per lactivista
autnom barcelon Vicente Barbarroja, es
deixa ben clar que el reps histric dels fets
que van marcar els 70 porta a traar un il
vermell conductor entre les experincies
docupaci i sabotatge obrer en Miraiori (macrocomplexe industrial de la FIAT a la ciutat
de Tor) o lautoorganitzaci de la vida a les
zones vermelles en barris de Roma o Mil
amb lexplosi del 15-M, la batalla de Gamonal
a Burgos o la defensa de Can Ves a Barcelona.
Un il vermell en qu just quan no paren
dinvocar-se i convocar-se processos i poders
constituents com a motors del canvi que anhelem actualment, els autors de manera provocadora ho anomenen la destituci del tot.
Ja sens adverteix que ms enll de fer cpies
mecniques o calcar experincies, es mira i
sestudia aquell temps en qu multitud de llui-

Aquest aire fresc que portaven aquests

collectius dins de lautonomia va aconseguir
posar en moltes contradiccions a molts dels
collectius i persones que formaven part del
moviment i alhora crear maneres de lluita que
ja llavors plantejaven el cos com un camp de
batalla.

Marcello Tar ens parla i dissecciona un temps

en qu una porci molt important de la classe
obrera tant en nombre, com en capacitat organitzativa i voluntat ofensiva , conscients del
seu paper social i econmic, per tamb de la
vida que volien, van rebutjar el treball alienant.

volupat, per ja inaugurat pels Chicago Boys

en laltra punta del mn, en el Xile de Pinochet
i que es deixava entreveure en les relacions laborals a peu de taller i de fbrica, es van negar a seguir el rol que els marcava la societat.
No va ser nicament lautonomia dels obrers i
dels estudiants la que es va desenvolupar i va
estendre per tot el pas de nord a sud. Dones,
aturats, moviment LGTBI, tots ells van saltar
a lescenari de la lluita i van decidir que aquell
era el seu moment perqu la Democrcia
Cristiana, els feixistes del MSI, la policia i els
patrons, per tamb els burcrates del PCI ho
paguessin car, i ho paguessin tot.

Tamb els estudiants i el proletariat juvenil,

conscients que anaven a ser vctimes de la
precarietat i que intuint el seu futur sota un
neoliberalisme encarac no plenament desen-

El moviment de 1977 que, amb el seu epicentre a les universitats romanes, literalment va incendiar tot el pas, va ser
el punt ms lgid daquesta dcada on

tes es van creuar, van convergir i sense perdre

la seva identitat van crear una massa multiforme que simplement va ser ingovernable per
part dels poders fctics que regien loasi itali
ideat per la Democrcia Cristiana, i on el Partit
Comunista Itali i les seves ramiicacions sindicalistes i cooperativistes van actuar com a
cmplice necessari.

El moviment, a partir de lespiral repressiva

que va iniciar lestat desprs del segrest i execuci de Aldo Moro, dirigent de la Democrcia Cristiana, per part de la Brigate Rosse, va
entrar en una espiral que ho va acabar reduint
a un conlicte gaireb estrictament militar (i
totalment asimtric) on centenars de militants
van ser forats a lexili i milers dells al llot de
les presons, la bogeria, el parany del cavall i
el sucidi.
Malgrat
aquesta
traumtica
derrota, lautonomia ha deixat elements per a
limaginari collectiu dels moviments socials
antagonistas que en part sorprn gratament
trobar-los descrits i analitzats en aquest llibre.
* Article publicat a la revista Diagonal

La biograia de Bakunin de Viatxeslav Polonsky

Ferran Aisa
La biograia de Bakunin de Viatxeslav Polonsky
(tradut al catal per Andreu Nin) ha estat publicada per leditorial BASE amb una introducci meva. Aquesta biograia s una gran sntesi
exhaustiva de la vida i lobra del pensador anarquista i revolucionari Mijail Bakunin (18141876). Polonsky no es deixa res essencial dun
dels intellectuals ms arrauxats del segle XIX,
anomenats tamb revolucionaris romntics.
Lautor narra la vida del prncep rus des de la
seva infncia a la cort tsarista, el seu pas per
lexrcit i la seva preparaci per entrar com
a funcionari de lEstat. Labandonament de
lexrcit i la fuga de casa dels pares de Sant Petersbourg per anar a estudiar a Moscou, on la
seva aici a la ilosoia el porta a freqentar els
cercles literaris de la Universitat. El seu pas per
la Universitat de Berln i la seva estada a Dresde
on participa en les seves primeres discussions
poltiques i hi escriu els seus primers articles i
ins i tot lassaig Discursos escolars de Hegel.

Polonsky no es deixa res al tinter i recrea

lambient en qu es desenvolupa Bakunin com
si fos una novella daventures. A partir de 1843
es belluga amb gran facilitat per Europa, i amb
el seu amic Herzen viatgen a Zuric i a Pars.
Mentrestant lestat tsarista el posa en busca i
captura com insubms per no retornar a Rssia
i s condemnat en absncia al desterrament a
Sibria.
El 1846 coneix a Karl Marx a Londres. Lany 1948
el trobem a Pars per estar present a la revoluci
engegada aquell any per el proletariat. Fa amistat amb George Sand i altres intellectuals francesos. Viatja a Brusselles, Praga i altres indrets
connectant amb els grupuscles revolucionaris.
Per les revoltes que es produeixen a Dresde
i a Praga, Bakunin s detingut i condemnat a
mort, pena per commutada per la de cadena
perpetua. Uns mesos desprs s lliurat al govern
austrac que tamb el t a la seva llista negra pels
fets de Praga.
Desprs de passar una temporada a tres fortaleses pres ser extraditat a Rssia. El tsar
Alexandre III el tanca primer a la fortalesa de
Sant Pere i Sant Pau i des dall a Sibria, on

viur de 1858 a 1861. A Sibria es dedicar a donar classes didiomes daquesta manera coneixer a qui ser la seva esposa Antonia Kviatkovshy. Finalment aconsegueix escapar de Siberia
embarcat de poliss en un vaixell cap a Fukuyama (Jap) i daqui sortir cap a San Francisco
(USA). A Nova York funda la revista Klokol
(La Campana).
El 1862 retorna a Europa en vaixell via Estocolm
i daqu a Londres on es retroba amb la seva esposa. Entre 1864 i 1866 torna a tecrrer Europa
amb especial atenci a Itlia on fa amistat amb
Malatesta, Fanelli, Caiero... El 1867 funda la
Lliga de la Pau i de la Llibertat i sadhereix amb
el seu grup a la Internacional fundada tres anys
abans a Londres per Marx. El 1868 funda la Lliga de la Democrcia Socialista amb una gran
fora a Espanya, Itlia, Frana i Sussa.
La Internacional queda dividida en dos tendncies la marxista o autoritria i la bakuninissta
o antiautoritria. Bakunin viu amb esperana la
revoluci de la Comuna de Pars on lAIT juga
un paper fonamental. Les disputes entre bakuninistes i marxistes porten al trencament de la
Primera Internacional i el 1872 el Consell Ge-

neral de lAIT decideix expulsar Bakunin i els

seus seguidors.
Bakunin viu els seus darrers anys entre Itlia
Sussa i per guanyar-se la vida accepta loferta
duna editorial francesa de traduir de lalemany
lobra principal de Karl Marx, El Capital. Mentre treballa en aquesta traducci gegantna
Bakunin mor a Berna l1 de juliol de 1876.

ABRIL DE 2016
Dinamita
de cervell
31 - Tema
del mes

CatalunyA
Llibres

A un latido de
distancia
Adelaida Artigado.
Txalaparta, 2015, 208 pg.
Extraordinari llibre de relats sobre les presons
escrits com un allegat en contra de la seva mateixa existencia. Histries curtes reveladores
de diferents casos que han portat a persones
a viure en situacin de privaci de llibertat en
aquests terribles centres que sn les presons. Es
recullen els casos tant de gent coneguda, com
Salvador Puig Antich, Agustn Rueda o Jos
Mjica, com el de moltes persones desconegudes. Sn histries sempre desgraciades i molts
cops absurdes: labitrarietat amb qu els pobres
hi accedeixen, les tortures i els maltractaments
habituals, les esperances de llibertat, etc. sn
repassats sense afany dexhaustivitat per amb
el bon resultat de dibuixar un retrat molt acurat del sistema penitencari. Lestil de lautora s
depurat, sobri i elegant i recorda fora la magnica prosa potica dEduardo Galeano. No hi
trobareu textos pamletaris sin de caire ms
aviat intimista, molt propers a lexperincia
humana, al marge de les circumstncies que
han portat a cada intern al centre presidiari.
El llibre sacompanya de dos prlegs a crrec
de Fernando Alcatraz i Lucio Urtubia i dun
epleg dIrma Leites que estn francament b
tots plegats. En deinitiva, un llibre magnic
del qual no podem fer altra cosa que recomanar-vos-en la lectura.

La gran transformacin. Crtica

del liberalismo
econmico
Karl Polanyi.
Virus, 2016, 528 pg.

En tots els pasos importants dEuropa [],

van reduir els serveis socials i van intentar
trencar la resistncia dels sindicats mitjanant
lajust salarial. Invariablement, la moneda estava amenaada i, amb la mateixa regularitat,

satribua la responsabilitat daix als salaris

massa elevats i als pressupostos desequilibrats.
Aquesta descripci, aplicable a la crisi sistmica amb la qual sobre el nostre segle XXI,
es refereix a les dcades de 1920 i 1930, en
vespres de lexpansi nazi i feixista que assolaria Europa. En aquest clssic de la histria
antropolgica, econmica i poltica, Karl Polanyi considera lemergncia del feixisme com
un moment autoritari del capitalisme liberal
per dur a terme una reforma de leconomia
de mercat, realitzada al preu de lextirpaci
de totes les institucions democrtiques.
La gran transformaci relata la gradual expansi i imposici de la utopia del lliure mercat
que, des de inals del segle XVIII, mercantiliz
igures com el treball lesfor de les persones, la terra la naturalesa i els diners,
ins llavors no sotmeses a la llei de loferta i la
demanda. Per Polanyi, en la societat de mercat,
la principal missi de lEstat s mercantilizar el
mxim dmbits de la vida i la naturalesa per
alimentar el mercat.
Una lectura imprescindible per entendre
els endiablats mecanismes de labsolutisme
econmic que caracteritzen el temps i el sistema en qu habitem.

Dubte raonable.
Humor gric,
crtic i perplex
Idren.
Lo Diable Gros, 2016, 144 pg.
Idren s un dels diferents noms que fa servir
lautor en funci de la disciplina creativa que
practiqui: pintura, gravat, illustraci, muralisme, cmic... En aquest cas lhumor gric.
El llibre que teniu a les mans s una recopilaci
de vinyetes publicades els ltims anys a diverses revistes i peridics, com ara el setmanari
La Directa, la revista Catalunya o el peridic
El Psol Negre, entre altres.
El blog amb els seus dibuixos:
http://idrengraic.blogspot.com

Revistes

Documental
Les costures
de la pell
Redacci

Les grans multinacionals del txtil

mundial han trobat al sud-est indi
un parads on situar bona part de la
seva producci. Un sector de la poblaci empobrida, majoritriament
femenina i desprotegida per la legislaci hi treballa en condicions de
precarietat extrema i coninament.
Les costures de la pell s un projecte de documental que t la voluntat
dexplorar aquesta problemtica. I
vol fer-ho assumint dentrada que el
nostre model de societat i consum t
la seva contrapartida a laltra banda
dun mn globalitzat. Actualment es
troba en fase de muntatge.

Sinopsi
La Bharathi i la Yamuna viuen a
Bangalore, a lndia, i shan passat
la vida cosint per les grans multinacionals del sector txtil que omplen
els armaris de mig mn. Com altres
dones, han decidit no tenir por i lluitar per assolir un futur digne: shan
convertit en activistes de la Garment
Labour Union; un sindicat txtil
que est format noms per dones
que han pres conscincia que lnic
cam per assolir unes condicions de
treball justes passa per assumir una
confrontaci directa amb els seus
patrons.
Que conquereixin els seus drets
dependr de la seva capacitat
dapoderar-se, aglutinar suports entre les treballadores i resistir la repressi dels poderosos. Com diu la
Yamuna, Els propietaris de les fbriques sn cinc o deu per quantes som nosaltres? Milers i milers.

Caracterstiques

LE COMBAT SYNDICALISTE

EL PSOL NEGRE

HAIZEAK

SICILIA LIBERTARIA

Revista mensual de la CNT francesa,

http://www.cnt-f.org/

Revista llibertria del Bages i Bergued, http://www.bllibertari.org/

Butllet informatiu sobre moviments

i lluites socials de CGT Nafarroa,
http://www.cgt-lkn.org/nafarroa/

Revista anarquista mensual editada

a Siclia, Itlia, http://www.sicilialibertaria.it/

Gnere: documental per cinema i

televisi.
Versi original: angls, kannada, tamil.
Durada: 60.
Format: digital, Full HD.
Localitzacions: Bangalore, Tamil
Nadu i Kochi (ndia).
Data de rodatge: maig octubre
2013.
Web: http://www.nodustilms.org/
ca/documental/

Al
tinter
CatalunyA

ABRIL DE 2016
Editorial - 32

CatalunyA
Borja Penalba, msic

LOvidi Montllor s un referent

imprescindible
La msica s un transport per posar moltes coses sobre la taula. Els
msics som treballadors per no estem considerats com a tals

Gemma Boada

Josep Estivill
Borja Penalba (Valncia, 1975) s un
compositor, productor, arranjador i
msic, que ha treballat, entre daltres,
amb Feliu Ventura, Llus Llach, Maria del Mar Bonet, Obrint Pas, Miquel Gil, Joan Amric, Marc Parrot,
Slvia Prez Cruz, Bruno Oro, Albert
Pla, Ldia Pujol, Elena Gadel, Llus
Dans, Verdcel, Aspencat o Andreu
Valor. Va formar part del grup valenci de rock Dropo.
- Comentans en qu consisteix i
don sorgeix lespectacle Ovidi3
Lespectacle sorgeix dunes xerrades
sobre lOvidi Montllor en que havia
de participar el David Cao i ell va
cridar al David Fernndez, el qual
em va trucar desprs a mi, perqu
ens coneixem tots de fa molts anys.
Daquestes xerrades va sorgir la idea
de lespectacle musical Ovidi3, un
homenatge a lOvidi, vint anys desprs que se nans de vacances. El
David Fernndez com a periodista,
artista i ex-poltic; el David Cao

com a poeta i activista, i jo com a

msic.
- Quina s la vigncia de la igura
de lOvidi Montllor?
Tot i haver patit una marginaci
per part dels poders pblics, lOvidi
Montllor s un referent imprescindible de les esquerres i les seves
canons tenen una absoluta vigncia
quaranta anys desprs dhaver-les
fet. A lespectacle, a ms, hi surten altres referents a travs de les canons
o de smbols a lescenari, com el Vicent Andrs Estells, el John Lennon
o la Maria Merc Maral. Creiem
que sn referents de lluites socials i
poltics que nosaltres reivindiquem.
- Quins altres artistes de la cultura
catalana ms crtica creus que val
la pena reivindicar?
En lmbit de la can dautor i de
la msica, Feliu Ventura distingeix
entre la can denncia i la can
renncia. Jo penso que la msica s
un transport per posar moltes coses
sobre la taula, per sobretot hi ha

Gemma Boada

lobligaci moral i personal de recollir el context social i poltic. Penso

en gent com Cesk Freixas, Pau Alabajos, Aspencat, Gossa Sorda, Kdul
per dir-ne noms uns quants que em
venen a la ment, perqu en realitat
sn moltssims ms, que no noms
conten histries sin que elaboren
un discurs de denncia i de crtica
davant del moment poltic que vivim.
- Com valores precisament el moment poltic actual?
s un moment delicat, difcil, perqu depenem massa de Madrid. Tot
i aix s un moment dillusi, perqu
sest fent un pas endavant: al Principat, amb el Procs; i al Pas Valenci,
amb leixida del PP dels governs de la
Generalitat i de lAjuntament de Valncia. s una inestra, no ideal. El PP
ha manat tants anys al Pas Valenci
no pas perqu la gent fos de dretes,
sin perqu el PSOE ho ha fet malament. I ara, una altra vegada, el PSOE
sagenolla davant de Madrid. Per tot
aix, s tan important recuperar refe-

rents, encara que siguin de fa quaranta anys, com les canons de lOvidi.
- Com valores les poltiques pbliques en relaci a la msica?
Les valoro com a molt lamentables,
noms cal recordar com lactivitat
professional de la msica encara
est regulada per un rgim jurdic
dels anys setanta del segle passat on
sens equipara als toreros. No estem
sindicats. Som treballadors per no
estem considerats com a tals. Ara
sembla que sest movent alguna
cosa a Barcelona per crear un sindicat de msics.
El panorama est fotut. Continuem
amb les poltiques de lamiguisme i
el despropsit. Per posar un exemple, la Generalitat Valenciana pagar
la gira de Raimon per un import de
280.000 euros. La igura del Raimon,
s clar, me mereix tot el respecte del
mn, per timagines quantes coses
es podrien fer amb aquests diners
en la promoci del sector de la msica, com crear una xarxa de locals
per als concerts. s un insult a la

intelligncia i per tot aix algunes

persones protestem. El Borja Penalba no ha rebut mai cap ajuda de les
institucions (ni lhe demanat), per
que no ens ho posin ms difcil del
qu ja est, amb les seves prohibicions, que ens deixin tranquils. En
lmbit de la msica ms alternativa
o reivindicativa noms 4 o 5 en poden viure.
- A banda de lespectacle sobre
lOvidi, quins altres projectes tens?
Amb lespectacle de lOvidi hem fet
unes seixanta actuacions. La nostra era una de les 200 propostes de
lAny Ovidi, per jo faig moltes altres coses: elaboro bandes sonores,
collaboro amb gent com el Feliu
Ventura, lAndreu Valor o la Maria del Mar Bonet. He participat
amb el Francesc Any en el projecte dantologia de poemes de Vicent
Andrs Estells, musicant-ne uns
quants, i ara mateix, la Mireia Vives
i jo hem musicat catorze poemes del
Roc Casagran que sortien a la seva
novella Lamor fora de mapa.