Joan

VALENTIA EDETANORUM

Imatge duna cornucpia, amb la que actualment se sol identificar la Valentia Edetanorum romana.

Fes CONTROL + CLIC sobre la imatge per veure el vdeo

Excavaci a la Plaa de lAlmoina

Valentia Edetanorum va ser fundada lany 138 abans de Crist i els

seus primers habitants segurament van ser legionaris, probablement
procedents del sud i centre dItlia, que havien lluitat en les guerres
lusitanes.1

El temps de permanncia en la legi era de 25 anys, passat eixe temps el soldat era
llicenciat i se li assignaven terres en propietat.
1

Joan

VALENTIA EDETANORUM

La ciutat es va fundar en una illa fluvial prop de la desembocadura

del riu Turia, per on passava la Via Herclia, coneguda desprs com
a Via Augusta.

Per qu van triar una illa per a fundar la ciutat? ... Perque era lnica
zona apta per al conreu, ja que els voltants eren zones pantanoses.
Aproximadament des dEl Puig fins a Cullera era zona de marjals i
pantans i enmig lAlbufera, que era vint vegades ms gran del que
s en lactualitat. Per tant, aquesta illa era lnic lloc possible per a
un assentament.

Joan

VALENTIA EDETANORUM

3
A ms, aquesta illa se situava en el cam de la via Heraclia (ms tard
Via Augusta), que creuava la pennsula Ibrica des de Cdis fins els
Pirineus, i estava aproximadament a igual distncia de les ciutats
beres dArse (Sagunt) i Saetabis (Xtiva), la qual cosa permetia un
cert control del territori.

Joan

VALENTIA EDETANORUM

Joan

VALENTIA EDETANORUM

La Via prop de la Pobla de Tornesa (Castell).

Es calcula que el nmero inicial de pobladors era duns 1.500-2.000

i que al principi vivien en barraques o tendes de campanya, fins que
van construir vivendes amb adob2 i el terra de morter i cal3.
Pea per a la construccin, feta dargila i arena, barrejada amb palla, modelada amb
forma de rajola i assecada al sol, amb les que es construeixen parets i murs.
2

Barreja de cal, arena i aigua.

Joan

VALENTIA EDETANORUM

* * *

El primer que van fer va ser construir el sistema defensiu. Un tram

de la muralla va ser vist baix de la torre occidental del Palau de la
Generalitat i un altre tram va aparixer en el carrer de les Avellanes.

Lextensi aproximada de la ciutat pot establir-se entre lactual plaa

de la Reina i la vora del riu Tria en leix nord-sud, i entre el carrer
Serrans
i
el
carrer
Avellanes
en
leix
est-oest.

Joan

VALENTIA EDETANORUM

El nucli principal de la ciutat estava al voltant de lactual Plaa de la

Verge i la catedral. All es trobava el foro (11) i el creuament dels
dos carrers principals (Cardo, en direcci nord-sud, i Decumano,
en direcci est-oest). Aquests eixos segueixen hui en dia en el traat
de la ciutat i serien els actuals carrers Salvador-Almoina, el primer,
i Cavallers, el segon. El punt duni del Cardo i el Decumano se
situava en lactual Plaa de lAlmoina i en els extrems dambds
carrers es trobaven les quatre portes de la ciutat.
* * *

Joan

VALENTIA EDETANORUM

* * *
Lany 75 abans de Crist la ciutat va ser parcialment destruda durant
una guerra civil. La destrucci deguda a la guerra va fer que la ciutat
quedara abandonada durant uns 50 anys. A lAlmona shan trobat
17 esquelets (4) de soldats executats, acompanyats de nombroses
armes.
Prcticament noms va quedar el santuari dAsklepeios (2), al
voltant de lactual Catedral, i que servia com a sanatori. Es trobava,
com a Pompeia, a lentrada de la ciutat. Daltres edificis van ser
lhorreum (3) o graner,i el collegium (casa gremial).

Aspecte de lhorreum.

* * *

Joan

VALENTIA EDETANORUM

* * *
Lelement central del foro (baix el sl de lactual Plaa de la Verge,
lAlmoina, la Baslica de la Verge i part de la Catedral) s una gran
plaa rectangular porticada, orientada amb el seu eix major nordsud. Del prtic (11), es conserva part del seu costat oriental, amb 8
columnes de 580 m dalt.

El centre cvic estava al voltant del foro En el foro es concentraven

les esttues en honor al deus. Al nord se situava la Baslica (8), de
tres naus, que era el centre administratiu i de justcia.
Al sudest, la Curia (9), seu del senat de la ciutat. Tenia planta
rectangular de 7 x 830 m. Al seu voltant es col.locaven cadires de
fusta per als magistrats.
En lngul nordest de la baslica estava el lloc de culte a lemperador,
laedes augusti (12). A ms hi havia diversos temples.

Joan

VALENTIA EDETANORUM

Als dos costats de la Via, poc desprs de la fundaci, es construiren

dos edificis relacionats amb laigua. A lest, un santuari dedicat al
culte de laigua, possiblement un Asklepeion, amb un gran pou i un
estanc descobert, o lacus, per a ablucions rituals. El pou estava
cobert amb una bveda.

Aspecte del santuari dAsklepeios.

A loest de la Via hi havia unes termes (6), a les quals saccedia pel
vestbul o vestuari. Desprs es passava a la sala clanta (caldarium)
on est la banyera (alveus), que se surtia de laigua dun dipsit,
caldejada mitjanant un forn situat en una habitaci annexa. En el
caldarium es realitzava tamb el bany de vapor (sudari) grcies a un
brases. La sala tbia (tepiadarium) s una habitaci intermitja.
Tamb hi havia unes latrines. Les habitacions ds pblic estaven
pavimentades amb llosetes cermiques en forma descata. Els bancs
servien per als massatges corporals amb oli i ungents.

Aspecte de les termes.

10

Joan

VALENTIA EDETANORUM

Fes CONTROL + CLIC sobre la imatge per veure el vdeo

A les termes saccedia a partir dun vestbul, desprs es passava a

la sala calenta on estava la banyera, que es surtia de laigua dun
dipsit, calentada mitjanant un forn situat en una habitaci annexa.
En el caldarium es realitzava tamb el bany de vapor. Una habitaci
intermitja s la sala tbia, en la qual es mantenia la temperatura
ambient mitjanant un braser. Els bancs servien per als massatges
corporals amb olis i ungents. Laigua era molt important i estava
canalitzada. Arribava a la ciutat a travs dun aqeducte.

Laigua procedia dun pou que es trobava a la part nord. A partir del
segle I es va canalitzar aigua des de Riba-Roja mitjanant un
aqueducte.

11

Joan

VALENTIA EDETANORUM

* * *

Al voltant del foro i dels carrers citats salaven les vivendes dels
ciutadans, formant carrers de quadrcules perfectes, aix com altres
centres pblics, un aqeducte i un porty fluvial, prop de les actuals
Torres de Serrans. Els carrers principals estaven pavimentats amb
lloses (pedres grans planes). Els carrers eren rectes i disposaven de
clavegueram.
Hi havia cases luxoses amb mosaics, marbres i pintures murals. Els
costums domstics eren prcticament iguals als de Roma. En el
menjador menjaven ajaguts en semicercle, amb els pats disposats
en taules.
En la zona de lactual Palau de les Corts (Palau de Benicarl) shan
trobat les restes duna vivenda romana, la domus de Terpscore, amb
un mosaic amb la msica i la poesia lrica com a motius principals.
La casa romana girava al voltant dun pati descobert, anomenat atri,
amb una cisterna en el centre per arreplegar laigua de la pluja. Al
voltant del pati es distribuen les distintes habitacions.
El mosaic de la Medusa, trobat en el carrer del Rellotge Vell,
representa una gorgona amb els cabells transformats en serps. Es
fabricava a Itlia. Pot visitar-se en el Museu dHistria de la ciutat,
molt prop de Mislata.
Els cementeris shan trobat al voltant del Mercat Central i dels carrers
de Quart i de Sant Vicent. En els diversos enterraments shan trobat
anells, gerres, monedes, etc.

12

Joan

VALENTIA EDETANORUM

A lest, el circ (10) es trobava extramurs de la ciutat. Tenia capacitat

per a 10.000 persones i unes mesures de 350 metres x 70 metres,
ms de 3 camps de futbol. Partia des del carrer de la Pau, a laltura
del col.legi del Patriarca, i arribava fins al carrer Almirant, on es troba
la seu del sindicat Comissions Obreres, junt a la Plaa de Npols i
Siclia. En lesglsia de Sant Joan de lHospital es conserva part del
mur de la spina, el mur central on es col.locaven els obeliscos.
Fes CONTROL + CLIC sobre la imatge per veure el vdeo

13

Joan

VALENTIA EDETANORUM

14

Joan

VALENTIA EDETANORUM

En el circ es feien carreres de quadrigues, que competien amb quatre

colors distints. Competien 12 qudrigues que eixien alhora i que
donaven 12 voltes.

15
* * *
En aquella poca, els valentins adoraven diversos deus: Isis, Asclepi,
Jpiter, Nimfes (deesses associades al mn de les aiges i les fonts),
Hrcules, Jpiter, la deessa Fortuna.

Joan

VALENTIA EDETANORUM

* * *
La porta Sucronensis (Porta del Xquer) fa referncia a la ciutat de
Sucro (actual Alzira, o Albalat de la Ribera?), ja que aquesta porta
era leixida cap a eixa poblaci. Es considera que la porta estava,
aproximadament, en lactual carrer de la Mar, en la seua entrada per
la Plaa de la Reina.

16