Grau en Educació Primària

Organització i Gestió Educatives

TEMA 1

Organització escolar i Ciències de

l’Educació vers la cultura de centre

Equip de professors d’Organització i Gestió Educatives del

Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

SUMARI

SUMARI ............................................................................................................................................... 1

Presentació.......................................................................................................................................... 2

Objectius .............................................................................................................................................. 2

Continguts............................................................................................................................................ 3

1. Organització escolar i ciències de l'educació ............................................................................... 3

1.1. Diverses aproximacions a l'organització escolar .................................................................. 3

1.2. Organització escolar i ciències de l'educació........................................................................ 4

1.3. Els continguts de l'Organització Escolar ............................................................................... 4

1.4. Macro, meso i microorganització ........................................................................................... 5

2. Teories generals sobre les organitzacions: aplicacions a l'àmbit educatiu ................................ 5

3. Paradigmes i models a l'organització escolar............................................................................... 7

4. L'escola com a organització, com a sistema, com a empresa, com a comunitat i com a
cultura .................................................................................................................................................. 8

4.1. L'escola com a organització ................................................................................................... 8

4.2. L'escola com a sistema......................................................................................................... 11

4.3. L'escola com a empresa ....................................................................................................... 12

4.4. L'escola com a comunitat ..................................................................................................... 13

4.5. L'escola com a cultura .......................................................................................................... 13

4.6. L'escola com a organització complexa i multidimensional................................................. 14

5. Professió docent i formació en organització i gestió escolar..................................................... 15

6. De la cultura d'aula a la cultura de centre: característiques i estratègies ................................ 16

6.1. Els condicionaments de la cultura d'aula ............................................................................ 16

6.2. Vers la cultura de centre....................................................................................................... 17

6.3. Com avançar vers la cultura de centre?.............................................................................. 18

1
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

Presentació

El present tema ofereix un fonament teòric general de l’assignatura, contextualitza

l’organització escolar en el conjunt de les Ciències de l’Educació; ofereix una visió de conjunt,
necessària i enriquidora, de les principals teories generals sobre les organitzacions i les seves
aplicacions a l’organització escolar; analitza els diversos paradigmes i models en organització
escolar; estudia l’escola com a organització, nucli importantíssim de la matèria, completat amb
les aproximacions a l’escola com a sistema, com a empresa, com a comunitat i com a cultura,
de les quals es deriven moltes línies teòriques i d’aplicació pràctica; justifica i explica el sentit
de la formació en organització i gestió escolars per als mestres en formació inicial. Finalment,
descriu i valora la cultura d’aula i la cultura de centre, amb propostes per a l’avanç vers
aquesta, aspecte cabdal per al comportament organitzacional del professorat en els centres
escolars.

Objectius
• Identificar i integrar els conceptes bàsics de l’Organització Escolar
• Situar l’Organització Escolar en el marc de les Ciències de l’Educació
• Comprendre les característiques de l'escola com a organització
• Aplicar a l’Organització Escolar aportacions de la Ciència de l'Organització
• Valorar la formació en Organització Escolar per a un professional de l’educació

2
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

Continguts

1. O rganització escolar i ciències de l' educació

1.1. Diverses aproximacions a l'orga nització escolar

Podem definir una organització com un conjunt d'individus que es relacionen entre si per
aconseguir uns objectius. Organitzar és ordenar, disposar i coordinar un conjunt de persones o
objectes per aconseguir una finalitat.

Diversos autors aporten a aquesta definició matisos que la complementen. Així per exemple,
Porter, Lawler i Hackman (1975) en la seva obra Behaviour in organization (McGraw-Hill
New York) destaquen que una organització “és integrada per individus i grups
interrelacionats, està orientada vers uns objectius, presenta diferenciació de funcions, és
coordinada racionalment i intencionadament i actua amb continuïtat a través del temps.”

Les teories de les organitzacions són aplicables també a l'escola. Neix així l'organització
escolar com a disciplina, com a ciència amb unes especificitats pròpies del món educatiu. Els
teòrics de l'organització escolar defineixen aquesta ciència i en destaquen algunes
característiques. Entre aquestes esmentam les següents:

a) Organització escolar és la disciplina pedagògica que té com a objectiu l'estudi de la

realitat complexa de l'escola per establir-hi un ordre al servei de l'educació integral dels
escolars (Moreno, 1978). El concepte d'educació integral, global, va més enllà de la
simple “instrucció”, entesa com una transmissió de coneixements i destreses. Suposa
també l'educació en el seu sentit més ampli. Importància de l'educació artística,
l'educació física, l'educació en valors...

b) Organització escolar és l'estudi del clima escolar percebut com a procés de conflicte.
(Ferrández, 1990). En aquest sentit cal entendre el conflicte com quelcom present a tota
organització. De la correcta gestió dels conflictes en dependrà l'assoliment dels objectius
i fins i tot la bona marxa de la pròpia organització.

c) Organització escolar és la disciplina que estudia la interrelació dels elements que

intervenen en una realitat amb la finalitat d'aconseguir la millor realització d'un projecte
educatiu. (Gairín, 1996)

d) Organització escolar és la ciència de l'educació que estudia les teories de l'escola des
de la perspectiva de possibilitar processos educatius adequats mitjançant la
disposició dels seus elements (Lorenzo, 1996). Processos són accions planificades,
relacionades i estructurades per aconseguir un objectiu.

Totes aquestes definicions són complementàries unes de les altres ja que fan esment a
aspectes diferents d'una mateixa realitat: l'escola (educació integral, clima escolar, conflicte,
interrelació, projecte educatiu, etc.)

Podríem sintetitzar la definició de l'organització escolar dient que l'organització escolar és

l'estudi científic de l'escola com a organització educativa, pel fet que aplica al món escolar
les teories de les organitzacions.

3
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

1.2. Organització escolar i ciències de l'educació

L'organització escolar possibilita una major qualitat en els processos i en els resultats escolars
per mitjà de l'anàlisi teòrica i la intervenció pràctica. L'anàlisi teòrica va lligada a la reflexió i
la planificació. La intervenció pràctica ha de ser sempre fruit de la planificació i de la reflexió.

Tal com passa amb altres disciplines, l'organització escolar està relacionada amb altres sabers,
ciències, tècniques, etc, que intervenen també en el món educatiu. De totes aquestes, cal
destacar:

• La política educativa, la legislació i l'Administració. Elaboren el marc legal dins el qual

es desenvolupa el fet educatiu. Els Estats entenen l'educació com a fet social:
s'educa els ciutadans en uns valors i uns sabers útils per a la col·lectivitat.
• La didàctica, com a ciència que orienta i dirigeix el procés d'ensenyament-
aprenentatge
• La psicologia, com a ciència que estudia el comportament humà. Aquest
comportament té incidència en les relacions interpersonals i grupals.
• Les ciències teorètiques i històriques. Les teories educatives i la perspectiva
historicoeducativa expliquen i enriqueixen els plantejaments institucionals.

1.3. Els continguts de l'Organització Escolar

L'organització escolar abasta un camp molt ampli que cal acotar amb la finalitat de facilitar-ne
l'estudi. Si prenem com a àmbit principal d'actuació els centres educatius trobam que
l'organització escolar com a ciència ha d'estudiar elements exògens i endògens, tot i que tots
ells es trobin fortament relacionats. Com a elements exògens el principal és el sistema
educatiu, format per les lleis i disposicions que dissenyen i articulen l'educació en un Estat.
Com a elements endògens, l'organització escolar s'ocupa de: l'escola com a institució i
organització, la planificació, gestió i avaluació dels centres; la funció directiva i, per últim,
la gestió dels recursos humans i materials.

És convenient definir correctament els termes “planificació” i “gestió” a què ens hem referit fins
ara ja que la seva comprensió és cabdal:

La planificació és un conjunt d'accions organitzades de manera conscient i

sistemàtica encaminades a assolir un objectiu. Planificar és organitzar seguint
un pla.

El mot “gestió” prové del món de l'economia i del dret. Des del punt de vista
de l'economia, gestió és un conjunt d'operacions administratives sobre certs
béns, efectuades per una o més persones en nom de llurs propietaris i amb
l'objecte d'obtenir-ne resultats beneficiosos. Des de la perspectiva del dret,
una gestió és un acord que neix quan hom té cura d'interessos d'altri sense
mandat d'aquest i que produeix per al gestor l'obligació de donar comptes al
propietari de la seva administració i el dret a rebre compensació de les
despeses que l'activitat gestora li ha causat.

4
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

1.4. Macro, meso i microorganització

De l'estructuració dels continguts feta a l'apartat anterior se'n deriva que l'organització escolar
es pot estudiar des de tres nivells organitzatius diferents:

a) Nivell de macroorganització: es refereix als elements exògens als centres. Format pel
conjunt de lleis i normes que articulen el sistema educatiu. Els elements humans que
actuen en aquest nivell són els diferents governs (cadascun d'aquests segons les seves
competències) que tracen les polítiques educatives i dissenyen els plans generals
comuns per a tot un Estat, país, nació...

b) Nivell de mesoorganització: es refereix als centres educatius com a organitzacions.

Format pel conjunt de normes, projectes, reglaments, que elabora la comunitat educativa
mitjançant els seus òrgans de govern, de participació i coordinació.

c) Nivell de microorganització: es refereix als elements que actuen dins cada centre
(professorat, alumnat, famílies, espais...) en entorns concrets més reduïts que el centre
(aules, espais, equips de treball, relacions mestre-alumne-família...).

2. Teories gen erals sobre les o rganitzacions:

aplicacions a l'àmbi t edu catiu

Com s'ha dit anteriorment, l'organització escolar és hereva de teories organitzatives sorgides
fora de l'entorn escolar. Moltes d'aquestes, procedents del món del treball i de l'empresa.
Algunes d'aquestes teories que han tingut més incidència són:

a) L'escola de gerència científica: sorgeix a principis del segle XX i introdueix conceptes com
“distribució de tasques”, “especialització”, “control”, “coordinació”, “jerarquització”...

Els seus màxims exponents són Taylor i Weber. Taylor proposa la divisió del treball entre
aquelles persones responsables de planificar i els responsables d'executar allò que planifiquen
els altres. La responsabilitat dels primers és obtenir el major rendiment dels segons. Tracta
també de l'especialització de les tasques “el treballador guanya temps i destreses si tots els
dies fa el mateix”. The Principles of Scientific Management (1911). Weber incideix en la
importància de la planificació i de la formació del treballador.

b) L'escola de les relacions humanes: sorgeix com a reacció a les teories de gerència
científica, de la qual es critica l'excessiva divisió de tasques (perquè pressuposa, entre altres
coses, que el treballador no està capacitat per planificar el treball) o el fet que planteja l'interès
econòmic com a únic incentiu del treballador (perquè ignora la dimensió social de la persona).
L'escola de les relacions humanes suposa l'antítesi de les teories de l'escola de gerència
científica ja que aposta per la dinàmica de grups, la supervisió democràtica o la motivació dels
treballadors com a elements clau per al bon funcionament de l'organització. Un dels seus
màxims exponents és Elton Mayo. Opina que la participació afavoreix el clima de treball i
motiva els obrers

c) Les teories de la conducta: (Barnard, Simon i Maslow). Suposen la síntesi de les dues
teories anteriors. Les ciències de la conducta (psicologia, sociologia...) poden tenir les claus per
a la comprensió i interpretació del funcionament de les organitzacions. Apareixen conceptes
com rol, grup de referència, lideratge, mediació. Prioritat a la motivació. Maslow classifica les
necessitats de la persona i en fa cinc parts en piràmide: a la base hi ha les necessitats
fisiològiques i al vèrtex hi ha la necessitat d'autorealització. A partir d'aquesta teoria, McGregor
(1960) distingeix 3 nivells i grups de necessitats: necessitats fisiològiques i de seguretat,

5
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

necessitats socials i necessitats d'autorealització i afirma que en les organitzacions (s'aplica en

principi al món del treball) s'ha de tendir a cobrir no únicament les necessitats de primer nivell
dels treballadors sinó també les dels nivells superiors que els condueixin a l'autorealització.

d) La teoria general de sistemes (Bertalanffy)

Segons aquesta teoria, les organitzacions s'entenen com a organismes vius, sistemes on tots
els elements s'interrelacionen, es creen interdependències i que tenen com a una de les seves
característiques més específiques la “equifinalitat” que Bertalanffy defineix com la capacitat
d'arribar a un mateix estat per vies diverses. En aquest sentit cal fer esment a aspectes com
l'ambient, la interrelació, la cohesió, la gestió i la comunicació de la informació,
l'autoregulació...

e) El management contemporani (Drucker, Bennis)

Cal entendre una organització com a element constituent d'una altra de més àmplia amb la qual
també existeix relació. En aquest sentit, tota organització es troba influenciada per factors
externs, per altres organitzacions de les quals formen part. Així doncs, qualsevol organització
ha de tenir en compte l'entorn, un entorn canviant i incert que requereix d'estructures flexibles i
adaptables. En aquest sentit hem de destacar les idees de Warren Bennis en el sentit que a
l'empresa s'ha de donar importància a l'individu, a l'entorn, prestar atenció al grup i que cal
1
fomentar la cooperació , la responsabilitat compartida, la confiança i la descentralització .

El management contemporani planteja idees com innovació, eficàcia, eficiència, capacitat

d'adaptació, planificació, estratègia, projecte d'empresa...

Es tracta, doncs, de trobar l'equilibri entre els plantejaments eficacistes-eficientistes i els

humanisticoparticipatius.

L'eficàcia la definim com l'assoliment dels objectius proposats. L'eficiència és la capacitat

d'assolir els objectius proposats amb els mínims recursos necessaris.

L'autor més destacat és Peter Drucker. Drucker posa èmfasi en la importància del lideratge en
tota organització (La pràctica del management, 1954. La gestió en temps de grans canvis,
2000) així com en el fet que una organització (ell es refereix a empreses) ha de ser útil a la
societat. Algunes cites d'aquest autor palesen clarament alguns dels aspectes més interessants
de les seves teories:

1 Citat per Jordi Morrós Ribera: LA COMPTABILITAT I ELS REPTES DE L'ACTUAL

MANAGEMENT EMPRESARIAL: des de la rendició clàssica de comptes fins a la comptabilitat i
lʼauditoria social. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.

6
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

“On hi ha una empresa d'èxit, algú va prendre alguna vegada una

decisió valenta.”

“La lliure empresa no pot justificar-se únicament per ser un bon negoci.
Només es pot justificar perquè és bona per a la societat.”

“La millor organització no assegura els resultats. Però una estructura

equivocada seria garantia de fracàs.”

“Els plans són solament bones intencions llevat que degenerin

immediatament en treball dur.”

“Ningú hauria de ser nomenat per a una posició directiva si la seva

visió s'enfoca sobre les debilitats, en comptes de sobre les fortaleses de les
persones.”

Peter Drucker

Aplicacions a lʼàmbit educatiu

Les teories explicades fins al moment són aplicables no nomes en el món del
treball i l'empresa, sinó també a l'escola en tant que organització. L'escola
com a organització ha d'elaborar un projecte integral definint els objectius, la
tecnologia, els recursos i l'estil de gestió. Actualment aquest projecte és el
projecte educatiu de centre, aquest projecte (i d'altres que es realitzen a les
escoles: concreció curricular, projecte lingüístic...) han de contemplar accions
adreçades a la macrogestió (administracions), mesogestió (centres) i a la
microgestió (aules i espais educatius).

3. Paradigmes i mo dels a l'organització escolar

Els paradigmes són tendències, models, maneres d'entendre l'escola com a organització.
Cadascun d'aquests corrents, tendències o paradigmes, fa especial esment a uns o altres
aspectes organitzatius amb la finalitat d'assolir els objectius. Hi ha tres grans paradigmes:

a) Paradigma tècnico-racional

Dóna molta importància als processos de gestió, a les estructures i a les normes. Com
s'ha dit en un apartat anterior, els processos són accions planificades, relacionades i
estructurades per aconseguir un objectiu. Ens trobam davant una proposta d'organització

7
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

molt planificada, amb les estructures ben definides i amb un sistema de normes molt
desenvolupat. Es pretén un alt grau d'eficiència.

b) Paradigma interpretatiu

Segons aquesta tendència, l'organització arriba a ser el que els seus membres volen que
sigui. Focalitza l'atenció en el poder dels individus com a elements constituents de
l'organització escolar. Aquests individus són els que determinen els trets específics de
l'organització a la qual pertanyen.

c) Paradigma sociocrític

Veu les organitzacions com a espais de lluita pel poder. Les tensions i els conflictes
defineixen la seva dinàmica.

Cal remarcar que no es tracta de paradigmes contraposats sinó més aviat complementaris uns
dels altres. La importància dels individus (i les individualitats) en el funcionament d'una
organització s'ha de conjugar amb unes estructures que permetin la seva coordinació, la
pertinença a petits grups, el treball cooperatiu, etc. Així mateix, els conflictes són intrínsecs a
tota organització i cal gestionar-los per extreure'n conclusions que permetin millorar
l'organització. D'aquests paradigmes (o tendències) deriven diferents models escolars:
productius, humanistes, burocràtics, polítics, culturals...

L'escola és simultàniament, i amb més o menys graus segons els casos, una estructura
objectiva (paradigma a), una construcció social (paradigma b) i un espai de lluita pel poder
(paradigma c).

4. L'escola com a organització, com a sistema, com

a empresa, co m a co munitat i com a cultu ra

4.1. L'escola com a organització 2

Tradicionalment, l'escola s'entenia com un conjunt d'aules en les quals el mestre “instruïa” el
seu grup d'alumnes. El mestre treballava sol i es considerava responsable únicament dels
alumnes de la seva aula. Per altra banda, les aules (i els grups d'alumnes que les integraven)
sovint eren unitats aïllades unes de les altres, compactes i permanents.

La perspectiva actual valora l'escola com a organització, amb tots els elements i
característiques d'una organització. Valora el treball col·laboratiu de mestres i alumnes, la
coordinació, la flexibilitat dels agrupaments i la interacció entre famílies, alumnes, i mestres. A
més a més, és important remarcar el treball d'altres professionals que cal tenir en compte com
a elements integrants de la comunitat educativa: monitors i monitores d'activitats, personal de
menjador, personal administratiu, etc. Per altra banda, cada vegada és més important el paper
dels professionals dels serveis socials i dels equips d'orientació, externs al centre però que
donen un suport important a la tasca educativa i social.

2 Una obra molt interessant sobre aquest aspecte és: El centre educatiu com a organització, de
Serafí Antúnez i Joaquim Gairín Sallán. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

8
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

Veiem, doncs, que el món de l'escola esdevé cada cop més ampli, que implica molts de
professionals i que la seva realitat se situa plenament en les definicions que hem esmentat en
apartats anteriors. A tall d'exemple, podem recordar la definició que feien Porter, Lawler i
Hackmann (1975) sobre les organitzacions:

Una organització és una associació orientada a uns objectius, integrada per individus i grups
coordinats, amb funcions diferenciades i continuïtat en el temps.

Atès que definim l'escola com una organització, compararem els trets comuns a tots les
organitzacions i en farem la seva aplicació al món escolar:

a) Trets característics de les organitzacions

Comuns a totes les organitzacions Aplicació al món educatiu i a l'escola

Tota organització té uns objectius que li L'objectiu que dóna sentit i justifica
donen sentit i justifiquen la seva l'existència de l'escola és el d'oferir una
existència educació de qualitat a tot l'alumnat

Tota organització està dotada d'una Equip directiu, òrgans de coordinació,

estructura: òrgans de govern, participació i govern (consell escolar,
departaments, càrrecs, organigrama claustre de professors, APA...), equips de
cicle, junta de delegats, comissió de
coordinació pedagògica, etc

Tota organització disposa de recursos, Alumnes, famílies, mestres, personal no

humans i materials, amb la finalitat de docent, personal d'administració.
poder realitzar les accions tendents a
assolir els seus objectius Pressupost.

Espais del centre.

Materials

Mobiliari, etc.

Tecnologia: ciència o ciències en què es Ciències de l'educació.

fonamenta, metodologia, maneres de fer,
perfils professionals propis de cada Currículums, programacions, plans, etc.
organització
Lleis i normes.

Cultura: conjunt de característiques que Projecte educatiu.

diferencien una organització d'una altra.
Trets d'identitat, personalitat, clima en les Tradicions, costums assumits per la
relacions humanes... comunitat educativa.

Entorn: ecosistema en el qual es troba Entorn: urbà, rural, entorn socioeconòmic i

inserida l'organització. Condicionaments cultural...
externs. Interrelacions. Comunicacions...
Característiques socials, econòmiques i
culturals de l'entorn d'on prové l'alumnat

9
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

b) Trets que poden dificultar el funcionament de l'escola com a organització

Diversos autors han fet esment en alguns trets específics presents encara (en major o menor
grau) en el món escolar que poden dificultar la bona marxa de l'escola com a organització.
Alguns d'aquests trets que encara perviuen en alguns entorns escolars són:

a) El cel·lularisme: es basa en una visió de l'aula com una estructura tancada. Lortie (School-
Teacher: A Sociological Study. 1977) havia destacat que l'experiència docent portava sovint al
conservadorisme (temor a les novetats, als canvis, a allò que es desconeix i no es domina), a
l'individualisme i al “presentisme” (preocupació pel present, el dia a dia, amb manca de visió a
llarg o mitjà termini. Segons aquest autor, l'estructura organitzativa de l'escola hi té un paper
important, tant en la conformació d'aquests trets com també en la seva superació.

b) El fet que l'escola sigui una “estructura de dèbil acoblament” (Loose Coupling): l'escola és
dèbil en front de les unitats que la integren (Weick, 1976). Per a Karl Weick, l'acoblament dèbil
és característic dels sistemes socials, en els quals les connexions entre les parts que integren
una organització són febles, discontínues i poc constants ja que els seus integrants tenen
objectius i concepcions canviants. Entre les principals característiques dels acoblaments dèbils,
3
Weick destaca les següents :

- Són més sensibles als canvis ja que els elements que els integren tenen un alt grau
d'independència

- Aquest alt grau d'independència dificulta que les solucions que es troben siguin
assumides per tots els elements i arribin a tots ells

c) Anarquia organitzada: iniciatives individuals (Clark, 1981). En certa manera aquesta tesi
està relacionada amb la del difícil acoblament en el sentit que el pes de les individualitats, quan
no hi ha una estructura definida, pot produir disfuncions organitzatives. Així mateix, una
estructura organitzativa flexible pot garantir que les iniciatives individuals esdevenguin motiu de
cohesió més que no pas de desconnexió.

d) Realitat socialment construïda: depèn molt de les persones que hi conflueixen (Greenfield,
1984). Segons Greenfield, les persones que componen l'escola interactuen entre ells i entre
l'entorn en el qual funciona el centre. L'escola genera rols, estructures, normes, valors i xarxes
de comunicació informals més enllà de les establertes. Això fa que sigui un entorn amb una
gran riquesa i amb moltes possibilitats de comunicació.

e) Microcosmos social complex (Escudero, 1988): l'escola és en si mateixa un microcosmos

social on es reprodueixen les característiques i estructures de l'entorn. Hi conflueixen col·lectius
diferents (famílies, alumnes, mestres, altres professionals...) que intenten articular mecanismes
de relació, de coordinació en vistes a aconseguir una educació de qualitat; però moltes
vegades, des de posicions diferents i, en ocasions, contraposades.

f) Organització que rebutja l'eficàcia (Municio, 1988): cal en aquest sentit recordar que
l'eficàcia és la capacitat per assolir els objectius proposats. En aquest sentit, l'avaluació és el
procés que permet esbrinar el grau d'assoliment dels objectius; ara bé, l'avaluació escolar
(com l'avaluació del sistema educatiu) és un tema complex. Hi ha una gran tradició escolar en
avaluar el rendiment dels alumnes, però no hi és encara la d'avaluar el professorat, els òrgans
de coordinació, els centres i el propi sistema educatiu.

3 Exposat a la tesi doctoral de Joan Lluís Capelleras i Segura: Factores condicionantes de la calidad de la
enseñanza universitaria. UAB 2001. http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-
0125102-101659//jlcs1de2.pdf

10
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

g) Organització de difícil gestió (Antúnez i Gairín, 1997): la complexitat de l'organització

escolar requereix d'una professionalització i especialització dels equips directius. Gestionar una
comunitat educativa amb tanta diversitat d'interessos i de criteris com és la d'un centre educatiu
requereix d'uns directius formats en tècniques de gestió.

En un centre escolar es produeixen nombroses situacions d'ensenyament-

aprenentatge. En el si de l'escola es prenen moltes decisions que afecten el
conjunt del centre. Es realitzen reunions de coordinació, es planifica el curs,
el trimestre. El funcionament de l'escola genera una gran varietat i riquesa de
tasques de docència i de gestió.

“Organitzar-se implica el fet que l'individu incorpora una part de la seva

llibertat d'acció i decisió a la nova organització, la transfereix a aquesta i, per
tant, hi renuncia. Això, a la vegada, suposa que cadascun dels membres de
l'organització ja no és lliure per actuar al seu aire ni per decidir de manera
autònoma com, on i quan han de fer-se les coses”

(Weiner, 1985)

4.2. L'escola com a sistema

S'entén per sistema un conjunt d'elements (inputs) cohesionats per una estructura i en un
procés d'interacció entre aquests, que produeix uns resultats (outputs) i integrat a la vegada
dins un suprasistema o ambient. Es poden considerar sistemes un ordinador o un automòbil,
però també un ésser viu o la societat humana.

Els sistemes presenten les característiques següents:

a) Estan formats per elements.

b) Cada un dels seus elements té una funció i es relaciona amb els altres.

c) Les relacions entre els elements varien amb els temps.

d) Quan diversos elements es relacionen i es coordinen realitzen noves

funcions.

e) Reben informació de l'exterior, però també en generen.

11
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

Aspectes específics de l'aplicació de la perspectiva sistèmica a l'escola:

a) La comunicació: ha de ser rica, fluida, permanent i multidireccional. Rica perquè ha

d'aportar informacions noves i importants (el contrari seria una comunicació supèrflua),
fluida perquè ha de ser fàcil i per mitjans diversos; permanent perquè en qualsevol
moment pot ser important comunicar-se, i multidireccional perquè els diversos elements
han d'intervenir i no solament un d'aquests. Aquests principis comunicatius els podríem
aplicar a les relacions escola-famílies dels alumnes o, en concret: mestre-alumne

b) La interrelació: ha de ser entre tots els recursos humans, materials i funcionals. Hi ha

d'haver mecanismes de coordinació i treball en equip (treball col·laboratiu del professorat)
i s'hi ha de garantir la participació dels diversos sectors de la comunitat educativa en els
aspectes que són de la seva competència

c) La globalitat: implica la visió de conjunt. L'aula no és la unitat bàsica de l'educació

formal ni cap professor pot actuar de manera aïllada

d) La dinamicitat: el procés d'interacció i interrelació té un caràcter permanent i canviant.

Tot sistema ha de tenir capacitat d'adaptació als canvis de l'entorn i als propis

e) L'autoregulació: el sistema té la capacitat de prendre decisions, corregir errors i

autoavaluar-se (avaluació interna). L'escola té mecanismes d'autoavaluació (memòria
final de curs), de planificació (PGA) i de disseny d'estratègies de millora

f) L'optimització: és conseqüència de la capacitat d'autoregulació. Implica una constant

readaptació (feedback) del seu procés de funcionament per tal d'aconseguir, en el m
àxim grau possible, els objectius proposats

4.3. L'escola com a empresa

Una empresa implica el risc d'un capital per tal d'aconseguir uns beneficis econòmics
mitjançant una determinada activitat. Alguns dels termes propis del món empresarial
(rendibilitat, optimització de recursos, gestió, eficàcia, etc.) desperten reaccions contraposades
quan les aplicam a l'escola.

”Si la consideració de l'escola com a empresa significa l'exigència d'una bona qualitat de
gestió, una encertada administració dels recursos humans i materials, uns criteris
equilibrats d'eficàcia, una proporció entre estructures, funcions i tasques, i una cultura
d'avaluació institucional, entre d'altres aspectes, que aconsegueixen una millor qualitat
dels processos educatius i unes millors condicions per a la pràctica professional,
col·laborativa i crítica del professorat, no hi ha dubte que es pot acceptar, en principi,
aquesta perspectiva...” (Escudero i González, 1994)

...“Si, al contrari, s'ha d'interpretar com la legitimació d'una pràctica de gestió i d'uns
plantejaments teòrics que subordinin qualsevol altre aspecte propi de la realitat escolar
(...) a un suposat eficientisme pedagògic, deixant de banda les característiques
específiques dels centres escolars com a organitzacions educatives, aleshores aquesta
perspectiva no faria més que dificultar la comprensió global de la seva vertadera
naturalesa i, en conseqüència, una gestió adient” (Oliver, 1997)

12
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

4.4. L'escola com a comunitat

Integrada per diversos col·lectius de persones que porten a terme una intensa i riquíssima
interacció (alumnes, mestres, famílies, personal no docent, suports externs...).

Existeixen dos corrents en el tractament de l'escola com a comunitat:

a) Com a comunitat educativa personalista (LGE, 1970): insisteix en els valors de la

persona i concep el centre com una comunitat educativa.

b) Com a comunitat escolar democràtica amb la participació de tots els col·lectius en la

gestió (LODE). No solament reconeix l'existència de col·lectius diferents, sinó que
possibilita que aquests intervenguin en el govern i en la gestió dels centres.

El centre educatiu ha de tenir una estructura organitzativa que garanteixi que

tots els sectors que integren la comunitat educativa tenen espais de
participació, de debat i coordinació. Aquesta coordinació necessita actituds de
cooperació entre el professorat, lʼalumnat i les famílies. En la cultura de la
participació cal passar de les paraules als fets, per això són ja molts els
centres en els quals lʼalumnat i les famílies tenen espais de debat i
participació mitjançant les tutories, les juntes de delegats, les assemblees
dʼalumnes, els representants de pares a les aules, etc. Tal com afirma Oliver
(1997), la cultura de centre ha de conduir a un reforç de les estructures
intermèdies: cicles, comissions, grups de treball, comissions mixtes, etc.

Afavorir la participació de lʼalumnat i la seva presència en estructures

intermèdies contribueix a evitar un dels perills de lʼorganització escolar: que la
reflexió sobre les estructures ens porti a veure aquestes com lʼobjectiu últim
de les accions de millora i ens faci perdre de vista el destinatari i objecte
principal de lʼorganització escolar: lʼinfant. Tots els sectors que integren la
comunitat educativa han d'estar representats en les estructures dels centres.

4.5. L'escola com a cultura

La cultura d'una organització es defineix com el conjunt de valors, idees, creences, símbols,
tradicions, ritus i estils de funcionament que perduren en el temps i que són compartits pels
seus membres, els quals tenen, alhora, consciència de pertànyer-hi.

Es poden establir quatre estils de cultura organitzativa aplicables als centres escolars tot i que
aquests presenten sempre cultures mixtes:

13
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

1. Orientada vers els resultats.

On l'autoritat és clara i jerarquitzada. Es prioritza l'assoliment dels objectius per damunt

dels processos que s'han de dur a terme per assolir-los. El director (o l'equip directiu) és
el motor i la resta d'integrants participen en els processos, però no en la reflexió ni en la
presa de decisions.

2. Orientada vers la societat.

L'autoritat és compartida. Existeixen estructures de participació i coordinació. La gestió i

la presa de decisions són compartides però les funcions estan ben delimitades.

3. Orientada vers les persones.

L'autoritat és difusa i/o assembleària. Les estructures són febles i la presa de decisions
difícil perquè no es prenen pels òrgans representatius, sinó pels integrants de cada
col·lectiu. Les funcions i les responsabilitats no estan ben delimitades. Fàcilment es
plantegen conflictes.

4. Orientada vers l'estructura.

L'autoritat és clara però no és funcional. Es treballa molt les estructures, els òrgans de
coordinació, els equips de treball, etc., però no es clarifiquen les responsabilitats
d'execució. Sovint l'excessiu esment en les estructures pot fer perdre de vista els
objectius (els alumnes).

4.6. L'escola com a organització complexa i multidimensional

Tant per la diversitat de col·lectius que componen la comunitat educativa, com pels entorns de
comunicació i de relació que es generen en el centre escolar, l'escola presenta una complexitat
organitzativa sobre la qual s'ha de reflexionar.

Com a organització, l'escola presenta tres àmbits (entorns) en els quals es desenvolupen totes
les accions: l'àmbit formal l’àmbit no formal i l'àmbit informal:

1. L’àmbit formal inclou “el sistema de col·legis, instituts, universitats i altres institucions
educatives que suposen un continu d’educació a temps complet per a nins i joves...”; és
doncs l’àmbit de l’educació que té caràcter intencional, planificat i regulat.

Aquest àmbit implica: una estructura, un repartiment de rols, un sistema de coordinació i

comunicació, una línia d'autoritat, una interacció amb l'entorn, uns instruments, tècniques
i operacions dirigits vers uns determinats fins. És l'àmbit que es reflecteix en els
documents de centre, que es planifica i es regula (el consell escolar, el claustre,
l'associació de pares, els equipos de cicle...)

2. La intervenció educativa a l’àmbit no formal també és intencional i planificada però es

desenvolupa fora de l’àmbit de l’escolaritat (centres d’esplai, escoltisme, activitats
extraescolars: música, idiomes, esports, etc)

3. La intervenció educativa informal és aquella que es produeix de forma no intencional i

no planificada, en la interacció quotidiana (la lectura d’una novel·la, veure un programa
de televisió, parlar amb els amics, participar en una tertúlia de cafè, etc).

14
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

L'àmbit informal és el constituït pel conjunt d'interaccions entre tot el col·lectiu humà que
integra l'organització, al marge de tota normativa i de tota estructura. És un àmbit ric i
intens en el qual s'aprofiten situacions esporàdiques, no planificades en el temps ni en
l'espai, però molt importants i que cal no deixar de banda. L'entorn escolar és un
microcosmos de comunicació: a les aules, als patis, als passadissos, a les sales, etc.

Tanmateix, i tot i que l'àmbit informal no s'ha de deixar de banda, tampoc no és

convenient fer-lo l'únic. S'ha de saber combinar i aprofitar les diferents situacions i
entorns comunicatius, tant aquells que estan reglamentats, com els que sorgeixen de
manera espontània. Depenent del lloc, del moment i de l'entorn, una comunicació
informal entre un mestre i un pare pot no ser adequada (cal evitar debats en situacions
de tensió i posposar-los).

5. Pro fessió do cent i formació en organi tzació i

gestió escolar

Els plans d'estudis tradicionals de la carrera de mestre oferien una formació molt centrada en
teoria i història de l'educació, didàctica i psicologia i poc centrada en organització escolar. Com
a conseqüència d'això, els mestres novells tenien una manca de recursos teòrics i pràctics per
al treball en contextos organitzatius; mancança que només la pràctica docent i les aptituds
personals els permetien superar.

Gran part de la problemàtica escolar actual és d'índole organitzativa, no estrictament

psicoeducativa, i gran part dels reptes que el professorat ha d'assumir afecten la naturalesa de
l'escola com a organització (marc poc estudiat encara) i no només l'aula (molt més estudiat,
conegut i, professionalment, dominat).

En l'estructura organitzativa dels centres tenen una gran importància els càrrecs intermedis:
coordinadors de cicle, de grup de treball, de projectes, etc., perquè cadascun dels òrgans que
coordinen dóna cohesió al projecte educatiu del centre.

Per altra part, els càrrecs directius requereixen una formació més específica que aquella
que se'ls ofereix en els estudis de mestre, formació que hauria de ser planificada i oferida per
les autoritats educatives. Tal com reconeix la LOE, es fa necessària una formació adreçada als
equips directius dels centres, atesa l’especificitat de les seves funcions. Una de les línies
prioritàries d’actuació del Pla de Formació Permanent del Professorat de les Illes Balears
(2008-2012) és el de “Gestió de centres, qualitat i desenvolupament professional” d’acord amb
el següents objectius i actuacions:

15
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

Aquest aspecte formatiu té una certa presència en el conjunt de la formació del professora tal
com es recull en la següent figura extreta del “Programa de Formació Permanent del
Professorat. Curs 2009-2010”:

No obstant això, calen més actuacions de formació contínua en gestió i direcció de centres
adreçada a equips directius i oberta a tots els professionals de l’educació.

6. De la cul tura d'aula a la cultu ra de centre:

característiques i estratègies

6.1. Els condicionaments de la cultura d'aula

La cultura d'aula concebia l'escola com la suma de les aules que la integraven i considerava els
mestres únicament a nivell individual, no col·lectiu. La cultura d'aula considera l'aula com a
unitat bàsica.

Aspectes positius de la cultura dʼaula:

a) Es fonamenta en la professionalitat del mestre.

b) Valora la dinàmica grupal.

c) Reforça l'aula com a espai percebut, assumit i viscut.

d) Permet i possibilita iniciatives organitzatives i curriculars fàcilment

realitzables i avaluables.

16
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

Aspectes negatius de la cultura dʼaula:

a) Si la pràctica professional dels mestres es té en compte només a nivell

individual.

b) Quan el grup-aula és viscut com a únic col·lectiu de referència.

c) Quan l'espai-aula es converteix en tancat i aïllat de la resta d'espais del

centre.

d) Quan les iniciatives a nivell d'aula es desenvolupen al marge del conjunt

del centre o en contradicció amb les línies d'aquest.

Existeixen una sèrie de raons per les quals la cultura d'aula és encara molt vigent en els
centres educatius:

a) Una formació inicial del professorat molt individualista i un pràcticum molt enfocat a la
pràctica dins l'aula

b) La concepció del currículum escolar de les passades dècades ha relegat a un segon

pla la dimensió organitzativa dels centres. Cal dir que actualment el discurs curricular
valora també els entorns més amplis de coordinació: cicles, equips de professors,
claustres, etc.

c) La cultura escolar tendeix a mantenir la cultura d'aula

6.2. Vers la cultura de centre

La cultura d'aula és imprescindible, però insuficient. La cultura d’aula ha de deixar pas a la

cultura de centre, que entén aquest com una organització, com un conjunt de persones
(comunitat educativa) amb unes funcions determinades, que han de treballar coordinadament
per assolir uns objectius i que no només poden aprendre juntes, sinó unes de les altres.

La cultura de centre considera el centre escolar com a unitat organitzativa bàsica formativa i de
gestió. Agafa els trets de la cultura d'aula i hi afegeix noves concepcions:

Noves concepcions de la cultura de centre:

a) Valora el professorat a nivell individual, però també com a integrant

d'equips i claustres.

b) El discurs curricular manté els fonaments cientícs i psicodidàctics, però

connecta també amb la realitat organitzativa i l'entorn.

c) Valora el grup- aula com a situació bàsica, però també, com a possibilitat
oberta a altres estructures i en connexió amb la resta del centre.

17
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

d) Valora l'espai-aula com a espai bàsic però integrat en espais majors amb
els quals ha de guardar relació.

e) Valora la funció docent del professorat, però també la funció gerencial.

f) Passa del voluntarisme gestor a la professionalització de la gestió escolar.

6.3. Com avançar vers la cultura de centre?

Cal anar desenvolupant els aspectes següents:

a) Una cultura de gestió, és a dir, desplegar habilitats sistemàtiques de diagnosi, planificació,

programació, execució, coordinació, avaluació i realimentació.

b) El treball col·laboratiu del professorat, això és, el treball en grup i en contextos i

responsabilitats més amplis més enllà de l'aula. Això enriqueix la perspectiva professional,
consolida la cultura de l'avaluació, enforteix la motivació, predisposa a la innovació i reforça la
cultura de cicle i de centre.

c) El lideratge educatiu, que engloba tres tipus de lideratge: personal (equilibri, maduresa,
empatia, comprensió...), organitzatiu (capacitat d'organització, distribució de tasques,
dinamització...) i educatiu (competència professional, coneixements legals, interès per innovar
i millorar...)

d) La formació permanent en gestió escolar adreçada a equips directius, coordinadors,

professorat, alumnat i famílies en la mesura adient a cada col·lectiu.

Per l'interès que té el punt de vista d'un teòric de l'organització tan important, com va ser Peter
Drucker, reproduïm aquí la seva opinió sobre les qualitats que valora d'un líder:

“En 65 anys de carrera he vist líders molt diferents en termes de

personalitat,actituds, valors, fortaleses i debilitats. N'he conegut de
generosos, extrovertits, solitaris, relaxats, controladors... Però tots seguien
les mateixes pràctiques:

-Demanaven què s'ha de fer.

-Preguntaven què li convé a l'organització.

-Desenvolupaven plans d'acció.

-Assumien la responsabilitat de les accions.

-Comunicaven.

-Es concentraven en oportunitats i no en problemes.

18
 Tema 1. Organització escolar i Ciències de l’Educació vers la cultura de centre

-Conduïen reunions productives.

-Pensaven i deien “nosaltres” en lloc de “jo”.

Les dues primeres pràctiques els permetien obtenir el coneixement necessari,

les quatre següents, convertir el coneixement en acció i les dues últimes
asseguraven que tots se sentien responsables.”

Peter Drucker. Citat per Josep Salvatella a:

http://www.slideshare.net/atallada/el-lideratge-en-els-centres-educatius

19