1.- GRAMTICA.

INTRODUCCI

Veurem la utilitat de lanlisi gramatical per entendre el funcionament duna llengua.
Tamb veurem les mancances de les anlisis tradicionals i estructurals, i la convenincia
dusar el mtode de la gramtica generativa.

Exercicis inicials:

1.- Analitza amb el mtode que et sigui habitual, la frase segent:
Lordre matemtic simula el mn real (David Jou)

2.- Dels distints diagrames o arbres que hem fet, per a quines coses podem dir que serveix fer
una anlisi duna frase?
Com a mnim:
a) Divideix loraci en dos components bsics: SN i SV
b) Indica categories o tipus de components: Nom, Verb, Determinant, SP, Adjectiu, etctera.
c) Assenyala la funci de cada element dins la frase: subjecte, objecte directe, adjunt o
circumstancial, complement del nom, etctera.

3. Anlisi de:
El judici per presumptes tortures contra quatre gurdies civils va comenar ahir
Un cop observada lambigitat de la frase, fes-ne una anlisi per cada un dels sentits.
La segona oraci queda aclarida al titular del diari Avui de 22 oct. 86: Els germans Olarra i
Ignacio Olaetxea van reconixer els gurdies civils que, segons ells, els torturaren.
Veiem, per tant, que una anlisi estructural o qualsevol tipus danlisi permetr resoldre
ambigitats: si una frase s ambigua, aquesta presentar dues anlisis.

4. Anlisi dels segents exemples (trets de Joan Argente, Els nivells de representaci
sintctica, Randa 11, Barcelona: Curial, 1981):
Les criatures no deixen dormir el professor
Els arbres no deixen veure el bosc
Un cop fetes, corregides i comentades haurem obtingut diagrames semblants a aquests:

Els arbres no deixen veure el bosc
Les criatures no deixen dormir el professor




OD




O

Analitza, ara, aquestes oracions, que sn parfrasis de les anteriors:
Les criatures no deixen que el professor dormi
Els arbres no deixen que ning vegi el bosc

Ara, torna a analitzar les oracions inicials, tenint en compte que el bosc s lOD de veure, i
en canvi el professor s subjecte de dormir.

Les criatures no deixen [inf] dormir el professor





O





O


Els arbres no deixen [inf] veure el bosc


OD

O






O

La primera de les anlisis aclareix el fet que el professor i el bosc sn objecte directe, com ho
mostra la pronominalitzaci: Les criatures no el deixen dormir / Els arbres no el deixen veure
La segona anlisi mostra la funci de el professor respecte a dormir (subjecte), i de el bosc
respecte a veure (objecte directe).

Veim que la gramtica estructural no explica suficientment aquestes oracions.


Forma lgica i forma fontica

La gramtica generativa les pot explicar, ja que postula distintes representacions o
derivacions duna mateixa frase, abans de lestructura que efectivament pronunciem.
En la major part de casos la forma fontica que pronunciem s la mateixa forma lgica, de
loraci; per a vegades no, com s el cas de les oracions precedents.
En el cas que ens ocupa, a la forma lgica tenim el bosc com a objecte directe de veure, i el
professor com a subjecte de dormir. A la forma fontica, linfinitiu, que no t temps, i que per
tant no pot aparixer amb un subjecte explcit , sha ajuntat al verb principal per tal que el seu
subjecte aparegui en alguna posici.

Vegem lanlisi de les frases anteriors, amb diagrames diferents per a la forma lgica i per a
la forma fontica, tal com fa la Gramtica Generativa.


FORMA LGICA: O

SN SV

Det N Neg V

V SC

C O

SN SV


Det N


Les criatures no deixen [inf] el professor dormir

FORMA FONTICA: O

SN SV

Det N Neg V

V SC

C O

SN SV

Det N

Les criatures no deixen dormir(i) [inf] el professor t(i)

Linfinitiu no du subjecte explcit a la forma fontica (no deim *El professor dormir). A fi
que el seu subjecte lgic sigui a la frase, sajunta a deixen, perqu aparegui com a objecte
directe de la perfrasi que formen els dos verbs.
(i) s simplement un ndex que indica quin s lelement que sha traslladat, que sha mogut,
que ha canviat de lloc, i que ha deixat una TRAA (t) al lloc que ocupava a lestructura lgica.

F.L. O

SN SV

Det N Neg V

V SC

C O

SN SV


V SN

Det N


Els arbres no deixen [inf] PRO veure el bosc
(PRO s el pronom el.lptic)

FF. O

SN SV

Det N Neg V

V SC

C O

SN SV


V SN

Det N


Els arbres no deixen veure(i) [inf] PRO t(i) el bosc

PRO s el subjecte lgic de linfinitiu: alg.

Exemples semblants:
Els mestres no deixen jugar els nins / Els mestres no deixen que els nins juguin
Els mestres no deixen cantar les canons / Els mestres no deixen que cantin les canons
Vaig sentir cantar una can a na Maria (s ambigua)


1.1. GRAMTICA UNIVERSAL

1.- Aprenem la gramtica, s a dir, ens fem persones (positivisme, empirisme)
2.- Naixem amb la gramtica, s a dir, naixem persones (racionalisme)
Digueu qu en penseu (podeu recordar teories que conegueu: Piaget, Vigotsky, Chomsky
Bruner...)

Els racionalistes (Humboldt, Descartes...) reprenen la filosofia de Plat, que es planteja el
segent problema: Com lhome s capa de descobrir veritats, per exemple de geometria, sense
instrucci o formaci?. La resposta s que naixem amb unes idees innates, amb uns programes
que es van desenvolupant amb lexperincia. La ment no s una tabula rasa que es va omplint
desprs amb lexperincia, sin que cal atribuir a lorganisme hum uns principis fixos de la
facultat del llenguatge com a part de lherncia biolgica.
Naixem amb una gramtica innata, anomenada GRAMTICA UNIVERSAL, perqu s
igual per a tots els humans. Hi ha uns principis biolgicament determinats que fan possible que
els humans puguin assolir el coneixement duna gramtica particular. La gramtica universal
es pot veure com un sistema de principis, com a lespcie i a labast de cada individu, anterior
a lexperincia
La Gramtica Universal (GU) s un Estadi Inicial Innat (un sistema computacional) que, si
lexperincia s normal, passa a uns estadis posteriors fins a un estadi estacionari en qu ja sha
assolit la gramtica particular de la llengua concreta (GP); (desprs daix els canvis sn
daspectes marginals: saprn lxic, normativa, excepcions..., per no ja el cos de la gramtica).

GU - - - - - - -- - - - - - - - - - -GP
experincia lingstica

Mostra lencert de la teoria innata:

a) El fet que la capacitat lingstica sigui uniforme en lespcie humana, s a dir, les grans
semblances que hi ha entre les diverses llenges humanes (ms de 3.000 actualment).
Aix, totes tenen oracions declaratives i interrogatives. Totes tenen el principi de
subordinaci (per exemple, totes tenen oracions de relatiu i completives). Totes tenen una
estructura sintagmtica semblants. En totes les llenges hi ha uns predicats que seleccionen o
subcategoritzen uns arguments, i els assignen cas i paper temtic. Totes tenen categories
lxiques majors (N, V, A, P) i categories funcionals (Temps, Complementador).
Fonolgicament totes es poden descriure mitjanant un conjunt finit de trets distintius com [+/-
nasal], [+/- sonor]... En el camp del significat, sn comuns a totes les llenges un conjunt finit
de trets semntics com [+/- animat], [+/- hum], etctera.
Amb les paraules construm el mn: els mots no designen coses o fets, sin les nostres
concepcions; el mn, en tant que s verbalitzat s el mn de les idees.

b) Daltra banda, amb linnatisme sexplica la rapidesa, la facilitat i la regularitat amb qu els
nins aprenen la seva primera llengua a partir de dades limitades (i sovint degenerades: frases
inacabades, frases mal fetes...). Als 7 anys el nen t la gramtica fixada, i tots els nens han
passat en cada edat per unes mateixes etapes, s a dir, que el procs de maduraci gramatical s
semblant en tots els nens. Els nens sequivoquen sempre a favor de regularitzar les coses
irregulars: diran obrit per obert, per exemple. Desprs, aprenem les construccions menys usuals,
excepcionals o marcades (la perifria de la gramtica), i tamb anem enriquint el lxic que s
una feina que no acabem mai.
Tamb desprs shan daprendre les convencions socials o culturals associades amb la
llengua (per exemple lestil formal o informal; no solem usar indistintament No treballa gaire
que No en fot brot en tot el dia, encara que semnticament volen dir el mateix).

Lestructura de la GU est formada per una srie de principis i de parmetres. Podem pensar
en l'estat inicial de la facultat del llenguatge com en una xarxa fixa connectada a una caixa
d'interruptors. La xarxa s constituda pels principis del llenguatge, mentre que els interruptors
sn les opcions (parmetres) que queden determinades per l'experincia de la llengua concreta.

Alguns dels principis sn larquitectura jerrquica de loraci, la recci duns elements sobre
els altres, el lligam entre els elements.
Sn exemples de parmetres: lordre de loraci (en catal tenim SVO, en japons SOV), la
possibilitat de subjecte nul (langls s una llengua de no subjecte nul, deim Mary sings, o It
sings, per no *Sings; el catal s una llengua de subjecte nul; podem dir Na Maria Canta,
o Canta, per no podem dir *ell plou). Lexperincia lingstica ens fan fixar uns
parmetres o uns altres. Aquests parmetres expliquen la variaci gramatical entre les llenges.

Els infants comencen amb moltes opcions, tant pel que fa a la fonologia (estan preparats per
fer qualsevol so de qualsevol llengua, i de fet en el balbuceig fan molts sons que desprs ja no
fixaran, i si dadults els volen aprendre els exigir ms esfor), com pel que fa a la gramtica.
Lexperincia els fa abandonar unes opcions i fixar les convenients per a la seva llengua.
Laprenentatge de la llengua, aleshores, s el procs de determinar el valor dels parmetres
que la GU deixa sense especificar, de col.locar en posici els interruptors que fan que la xarxa
funcioni. [... A ms] el que aprn una llengua ha de descobrir els seus termes lxics i llurs
propietats. En gran mesura el problema sembla que consisteix a trobar les etiquetes usades per a
uns conceptes preexistents.
Ja Humboldt sost que la llengua no saprn realment -i sobretot que no sensenya- sin que
ms aviat es desenvolupa des de dins, duna manera essencialment predeterminada, quan es
donen a lambient les condicions adequades.
Daltra banda, el funcionament de la facultat del llenguatge s ptim en un determinat
perode de levoluci intel.lectual (un cas semblant al de Gaspar Hauser, duna al.lota tancada
fins als 13 anys a Los Angeles, trobada el 1970, que va sser estudiat, va mostrar que a pesar
que seguia les mateixes etapes, les feia durar molt ms).
Chomsky tracta el tema extensament a El llenguatge i els problemes del coneixement:
Ladquisici del llenguatge s quelcom que li passa a un, no s una cosa que hom fa. Aprendre
el llenguatge s semblant a passar la pubertat. No ho aprens; no ho fas perqu ho vegis fer a
laltra gent; senzillament ests dissenyat per fer-ho en determinat moment. Aix no vol dir que
la natura del medi ambient sigui irrellevant. El medi ambient determina la manera en qu es
fixen els parmetres de la GU, produint llenges diferents. Les diferncies entre un medi
ambient ric i estimulant i un dempobrit poden sser substancials, tant per a ladquisici del
llenguatge com en el creixement fsic. Les capacitats que formen part de la nostra herncia
humana comuna poden florir o poden sser restringides i suprimides, segons les condicions que
es donin per al seu creixement.
Chomsky diu: Ensenyar no sha de comparar a omplir una botella daigua sin ms aviat a
ajudar a crixer una flor a la seva manera. Guillem dEfak alaba una mestra seva en termes
semblants: Donya Llusa Fuster no s que tingus un mtode pedaggic especial per no s qu
passava: t'hi trobaves b amb aquesta dona. Te deixava florir.
1
Com sap qualsevol mestre bo
[continua Chomsky], els mtodes dinstrucci i la quantitat de material que sabraa importen
poc en comparaci amb el que saconsegueix si sestimula la curiositat natural dels alumnes i si
es desperta el seu inters per explorar pel seu compte. El que un alumne aprn de forma passiva
ho oblidar aviat. El que els alumnes descobreixen ells mateixos, quan sels desperta la seva
natural curiositat i els seus impulsos creadors, no noms ser recordat, sin que en aix shi
podran basar exploracions i indagacions posteriors i, tal vegada contribucions intel.lectuals
significatives. El que les escoles fan en realitat s sovint el contrari exactament. El sistema
escolar est muntat per ensenyar a creure i conformar-se i evitar que la capacitat natural del nin
es desenvolupi. I penso que aix s per raons socials importants.

En resum, la primera llengua no sensenya, per es pot ajudar al seu desenvolupament:
1.- amb un ambient lingstic afectiu i ric
2.- ajudant i estimulant la creativitat

Chomsky ha defensat les seves teories i rebatut les de Piaget mpliament.
Mehler i Dupoux
2
tamb el rebaten. En citarem noms un exemple:
Segons Piaget, abans dels quatre o cinc anys els nins encara no disposen doperacions
fonamentals com la identitat o la reversibilitat. Abans dels quatre anys no podrien comprendre
que el nombre de psols que hi ha en un plat s el mateix encara que canvin la seva disposici
mentre juguen amb la forqueta.
Sha demostrat que la resposta dun nin sembla ms avanada quan savalua a travs duna
conducta que no quan es valora a travs de les respostes que dna a les preguntes que li formula
lentrevistador. Per comprovar-ho es va utilitzar un test que Piaget va fer fams. Aquesta prova
es va crear per estudiar la noci de nombre en el nin petit.

0 0 0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0 0 0
(a) (b)

0 0 0 0 0 0
0 0 0 0
(c)

Quan es fan coincidir les dues fileres, com a a), diuen que nhi ha igual, per a b) diuen que
nhi ha ms a baix, i encara quan safegeixen dues boles a la lnia ms curta, a c), la majoria dels
nins continua dient que hi ha ms boles a la de baix.
Hem repetit lexperiment substituint les boles per caramels. Inicialment, les respostes
sassemblaven a les descrites per Piaget. Per si als nens els permetem que es mengessin els

1
Entrevista de Jaume Sastre a Guillem dEfak. Lestel de Mallorca 267, 15 de maig de 1993.
2
MEHLER / DUPOUX. Natre Humain, 1990 (Nacer sabiendo, Alianza 1992).
caramels duna de les fileres, i noms duna, la seva conducta canviava de forma radical. A totes
les edats i de forma sistemtica, els nens triaven la filera que contenia el major nombre de
caramels, no la ms llarga. Per aix, tot du a pensar que el nin s que sap on hi ha ms caramels i
que no es deixa enganyar per les aparences. El seu fracs en les proves clssiques de
conservaci del nombre o del volum s degut generalment al fet que responen a preguntes
formulades per lexperimentador.
Sota la perspectiva innatista El nen sembla ms un cientfic que no una esponja de mar.
No hi ha necessitat de mangarrufes i amenaces de pedagog alternant la severitat i lafecte, per
aprendre a parlar.

Una Gramtica Universal innata no elimina la individualitat i la creativitat de cadasc, ja que
el que s'entn per "la ment" contempla dos aspectes diferents. D'una banda, un sistema d'rgans
que funciona com a principis; de l'altra, els nostres pensaments i creences, la percepci i la
imaginaci. Els rgans mentals es poden estudiar, almenys en part, d'una manera naturalista,
per no aix els processos superiors, la gent; s la gent que pensa, no el seu cervell. s la gent
que parla i que crea llenguatge, per, la facultat humana del llenguatge sembla que s una
autntica "propietat de l'espcie", que varia poc entre els humans. La facultat del llenguatge
entra de manera crucial, a ms, en tots els aspectes de la vida humana, del pensament i de la
interacci. s en gran part responsable del fet que noms els ssers humans, en el mn biolgic,
tinguin una histria, una evoluci cultural. Aquest enfocament naturalista no exclou altres
maneres de tractar de comprendre el mn. Per exemple la poesia ens pot dir molt sobre els
humans.
Ls normal del llenguatge s constantment innovador, illimitat, lliure del control dels
estmuls externs o estats dnim interns, coherent i apropiat a les situacions. (Chomsky).

Estructura de la gramtica universal

Una llengua s un sistema de coneixement (competncia) que consta si ms no de lexic (les
paraules, incloent-hi totes les formes flexionades) i de sistema computacional (procediment
generatiu o sintaxi que aparia so i sentit). Aquest sistema de coneixement, alimenta els sistemes
d'actuaci: el sistema conceptual-intencional i el sistema articulatori-perceptiu; s a dir que la
facultat del llenguatge s'encaixa a altres sistemes de la ment/cervell en dos nivells d'interacci,
un relacionat amb el so i l'altre amb el significat.
Una expressi lingstica t dos nivells de representaci, que forneixen instruccions per a
cadascun d'aquests dos sistemes: la bb (FL), que s el nivell d'interfcie amb el sistema
conceptual-intencional (que s un sistema d'estructura conceptual i d's del llenguatge); i la
Forma Fontica (FF), que s el nivell d'interfcie amb el sistema articulatori-perceptiu (s la
interfcie amb els sistemes sensrio-motors).

Vegem-ho amb un grfic.


LEXIC

SISTEMA COMPUTACIONAL
FORMA LGICA FORMA FONTICA

SISTEMA CONCEPTUAL-INTENCIONAL SISTEMA ARTICULATORI-PERCEPTIU


En termes ms tradicionals, el lexic sn les paraules que coneix cada parlant; el sistema
computacional s la sintaxi (que estudia la manera en qu es combinen les paraules i els
significats a qu donen lloc aquestes combinacions); el sistema conceptual-intencional s la
semntica (i tamb la pragmtica) i el sistema articulatori-perceptiu s la fonologia.
La forma lgica s la representaci semntica de loraci, i la forma fontica s la
representaci fontica de loraci.

La primera operaci sintctica (per fer una oraci) s de selecci de les paraules que hem
dutilitzar; cada una daquestes paraules du uns trets o propietats combinatries determinades; el
sistema computacional, la sintaxi, explica aquesta combinaci entre les distintes paraules.

1.2. LEXIC

El lexic s el diccionari de cada parlant. Inclou totes les formes flexionades.
El lexic cont un Llistat de Paraules, les paraules de qu cada parlant disposa, amb
informaci semntico-pragmtica, informaci sintctico-semntica, i informaci fonolgica.
Aquesta informaci determina el context en qu pot aparixer i que genera cada paraula (per
exemple donar exigeix dos complements; assassinar vol un SN Agent i un SN Pacient, i els dos
amb el tret [+ HUM]).
El lexic, cont, a ms, dunes Regles de Formaci de Mots.

Llistat de paraules

Posem per exemple cantar:

a) Informaci semntica i pragmtica, relativa al Sistema Conceptual-Intencional. Ens diu el
significat de cantar: Produir sons amb inflexions musicals, les situacions en qu pot
aparixer, etc.

b) Informaci sintctico-semntica.
- Informaci morfolgica: persona, nombre, gnere; es manifesta a travs de la concordana.
Morfema s la unitat lingstica ms petita dotada a) de contingut semntic, b) de contingut
gramatical; per exemple cotxe-s t el lexema cotxe (que aporta el significat) i el morfema s que
indica plural. El morfema plural admet tamb la forma os, com a moix-os; aleshores deim que
s i os, sn dos al.lomorfs del morfema plural.
- Informaci categorial. Aix, sabem la categoria sintctica de cada paraula: Nom., Verb,
Adjectiu, Preposici.
- Informaci de lestructura argumental i de lestructura temtica. Els predicats seleccionen els
seus arguments en funci del seu significat. Cantar exigeix qualc que canti (un Subjecte,
Nominatiu, que s AGENT) i que canti qualque cosa (un Objecte Directe, Acusatiu, que s
TEMA), i tamb admet alg que rebi la can (un Objecte Indirecte, Datiu, que s META).
- Informaci de subcategoritzaci. Un predicat com demanar tamb exigeix un Objecte directe
(tema), per aquest argument tema tant pot sser un Sintagma Nominal com una Oraci Inserida
(-SN / -O); en canvi suposar o decidir noms admet O, ja que no denota ssers materials,
sin estat de coses; per contra cantar, noms admet un SN com a objecte directe, encara que
tamb admet la possibilitat daparixer sense objecte.
- Fins i tot els trasllats o desplaaments vnen marcats pel lxic, per satisfer la modalitat, el
temps i la predicaci.

d) Informaci fonolgica, relativa al Sistema Articulatori Perceptiu. /Kant/. Aquesta informaci
permet la interpretaci de les diverses variants fniques, com per exemple de /gra/, //gran// (per
exemple al plural grans, o a granet, amb una regla delisi de n final.

El sistema computacional, igual per a totes les llenges, uneix paraules i les mou, a fi de
generar expressions lingstiques. El que provoca la variaci lingstica s el lxic, les paraules
amb tota la informaci que hem vist que comporten.
Si aquesta proposta es pot mantenir, l'adquisici del llenguatge consisteix essencialment a
determinar idiosincrsies lxiques, ja que hi ha un nic sistema computacional per al llenguatge
hum, i noms una varietat lxica limitada.

Trets semntics del lexic

A ms, les propietats del lexic tamb estan fortament constretes, per la GU o per altres
sistemes de la ment/cervell. Les paraules (verbs, noms, etc.) es formen a partir d'un vocabulari
universal invariant.
Aix com lespcie humana t una Gramtica Universal pel que fa a la sintaxi, que es va
fixant amb lexperincia, tamb se suposa que tenim uns mateixos conceptes semntics bsics
innats sobre els quals anem fixant el lxic concret que aprenem de cada llengua particular.
Vegem algunes classificacions, que se suposen universals, que shan fet del nom i del verb.


TRETS SEMNTICS DEL NOM

Completa aquest quadre de trets semntics del nom amb un exemple adequat per a cada casella:


COM
+ -


COMPTABLE ANIMAT
+ - + -


ANIMAT ABSTRACTE HUM
+ - + - + -

HUM
+ -




El lexic especifica aquestes caracterstiques, que en molts casos es tradueixen a la sintaxi.
Aix, hi ha verbs que demanen un subjecte [+HUM]; no podem dir *El llibre canta. Un altre
exemple: els noms comptables no poden dur un especificador com molt, ms, gaire o gens; no
podem dir *No vull gens de taula. Els no comptables no poden dur numerals; no podem dir *Hi
ha dos fangs. Etctera.

Aquests trets semntics en general no es manifesten morfolgicament, per s
excepcionalment. Per exemple el tret [+/- HUM] s patent als relatius (darrera preposici) i als
interrogatius: QUI / QU: Lal.lota en qui penso / La cosa en qu penso. Tamb amb els
pronoms: Dedica molt de temps al fill = Li dedica molt de temps. / Dedica molt de temps a la
lectura = Hi dedica molt de temps. Tamb el gnere dels substantius, que s un altre tret
inherent del nom, a vegades es manifesta morfolgicament: gall/gallina.

Aquests trets semntics sn trets subcategoritzadors del nom. Aix, dins la CATEGORIA
NOM podem parlar de les SUBCATEGORIES COM, PROPI, COMPTABLE, etctera.

En alguns casos s possible la RECATEGORITZACI. Per exemple, hem dit que els noms
comptables no poden dur numerals, per podem dir dues aiges; aix s un cas de
recategoritzaci, perqu el que pensem i volem dir s dos botellins daigua, dos tassons
daigua...

Es podrien afegir ms trets semntics al quadre. Per exemple [+/- SOLIDESA], que es pot
correspondre a la distinci entre menjar i beure. [+/- JOVE], vedell / bou. [+/- POSITIU], cosa
que fa estranyes frases com Al Capone i la seva comitiva, El rei i la seva comparsa. Jesucrist i
els seus sequaos...

De totes maneres en darrer terme, qui defineix el subjecte que ha de dur cantar o volar no s
la grmtica, sin el nostre coneixement del mn o la nostra imaginaci.


DOMINIS PER A LA CONFIGURACI DEL VERB

Tamb en el camp del verb sintenta fer classificacions del verb segons el seu significat, ja
que es veu que no tots es comporten sintcticament igual.

Dirven i Verspoor distingeixen set tipus desdeveniments fonamentals, que identifiquen a
partir dels verbs ms prototpics. Ser (ser o no ser, vet aqu la qesti), Ocrrer (ha sortit el sol),
Fer (na Maria ha fet un poema), Experimentar (Llus adora els seus fills), Tenir (sser o tenir,
vet aqu la qesti), Moure (en Pere ha anat a ca seva), Transferir (li he donat les claus).

Simon Dik (gramtica funcional) en fa una classificaci semblant. Ser / existir (existncia),
arribar a sser, canviar (canvi), tenir / donar (possessi), dir / parlar (parla), sentir
/experimentar (sentiment), fer (acci), saber / pensar (cognici / percepci mental), moure
(anar / venir) (moviment), percebre (percepci genrica), veure / sentir, tocar... (percepci
sensorial), estar / romandre / posar (posici).


Regles de formaci de mots

Poden sser de tres tipus bsics: morfolgiques, de conversi sintctica i semntiques.

a) Les regles morfolgiques. Tamb anomenades de redundncia (Jackendoff). Relacionen dues
entrades lxiques per fer de pauta per a la formaci de mots nous.

cantar cantador
/Kant/ /kntd/
Verb Adjectiu
1a. conj. Actiu 2 terminacions
PRODUIR SONS MUSICALS QUE CANTA
[R]v [[R]v [sufix]a]a

A partir daqu es pot establir la segent regla de redundncia:

x x + /dr/
Verb Adjectiu
Actiu 2 terminacions
X QUE X
[R]v [[R]v[sufix]a]a

Aquesta regla permet crear unitats noves com bufador, informatitzador, etctera, i tamb
novel.lador, telefonador, assenyalador, etctera, que sn paraules reals o possibles del catal.
La mateixa regla impedeix la creaci de paraules com grisador, taulador, estador..., ja que el
radical no s un verb, o no s actiu.
La paraula derivada pot conservar la mateixa categoria que el radical (com a barca /
barcassa), o b canviar de categoria (cercle / encerclar. dormir /dormitori. groc /grogor.
berenar / berenada...

Dins les regles morfolgiques de formaci de paraules, a ms de la derivaci, shi contempla
tamb el procs de composici: cama + curt: camacurt / grata + cel: gratacel / sempre + viva:
sempreviva / agre + dol: agredol.
Vegem-ne exemples: VN gratacels, NN carta bomba, NA pl-roig, AN baix relleu, AA
polticosocial, NV capficar, PN contracorrent, ADV V malviure, ADV A malcarat.

b) Les regles de conversi sintctica. Expliquen el canvi de categoria que poden presentar els
elements lxics per laplicaci duna regla sintctica (sense que sofreixin modificaci
morfolgica).

Aix: El vermell s el color que simbolitza el poder, aqu vermell s un adjectiu que funciona
com a nom. Parla massa fort, aqu fort s un adjectiu que funciona com a adverbi. Etctera.

c) Les regles semntiques. Tamb anomenades regles de transferncia semntica. Donen ra de
la formaci de noves peces lxiques mitjanant alteracions en lespecificaci semntica dels
elements. Aquestes regles donen compte del sentit transferit dels mots peu, calorosament,
organitzaci, a les frases: Ho he trobat al peu de lescala. El van rebre calorosament.
Lorganitzaci don la benvinguda als assistents. s a dir, que les regles semntiques descriuen
ls metafric i metonmic dels elements lxics.
Aqu s on hem dencabir tots els processos metafrics i similars, que permeten donar un nou
sentit a paraules i expressions conegudes.
(Encara hi ha altres vies de creaci de paraules: Mots que resulten de la lexicalitzaci de
marques comercials: un pc, un mac.... O mots que resulten de sigles: cenetista...)


1.3. SISTEMA COMPUTACIONAL

1.3.1. UNIU: TEORIA DE LA X (ESTRUCTURA SINTAGMTICA)

Les tasques bsiques de la sintaxi sn unir (ajuntar) i traslladar.
En unir dos elements, que ja sn al lexic amb una categoria determinada (N, V, A, P), ho
feim dins una estructura sintagmtica (teoria de la X).
Les oracions atribueixen propietats a individus.

Categories lxiques

Els constituents sintctics es classifiquen en categories, segons la seva distribuci, segons el
conjunt de contexts sintctics en qu pot aparixer una mateixa unitat. Per exemple Na Maria
pot aparixer com a subjecte, refereix una persona concreta; i el mateix passa amb En Pere; aix
distingim les categories pels contextos en qu poden aparixer.
Veurem que les categories es subdivideixen en subcategories: per exemple tenim substantius
animats i no animats, verbs que admeten objecte directe i altres que no, etctera.

Les quatre categories lxiques majors sobtenen dels dos trets categorials bsics: V (predicat)
i N (argument). Aix el Verb s completament predicat (noms les formes no personals poden
esdevenir arguments); el nom s sempre argument (encara que admet una certa predicaci
semblant a la del verb en el cas dels noms derivats de verb); ladjectiu t caracterstiques
nominals, per tamb verbals, sobretot en les copulatives; i la preposici es distingeix tant de V
com de N:

NOM [+N, -V]
VERB [-N, +V]
ADJECTIU [+N, +V]
PREPOSICI [-N, -V]

Per tant, les categories lxiques majors sn NOM, VERB, ADJECTIU I PREPOSICI. Les
categories lxiques majors tenen un significat lxic.

El terme preposici samplia respecte a la gramtica tradicional. Aix, segons Jackendoff
(1973) els ADVERBIS (tret dels de manera; precisament els adverbis de manera sn anomenats
per Fabra -1956- adverbis prpiament dits) poden sser considerats preposicions intransitives
o sense rgim, s a dir, preposicions que no necessiten complement. Igualment, les
CONJUNCIONS subordinants (no els nexes coordinants, ni les completives que i si) poden
sser considerats preposicions que en lloc de demanar com a complement un SN demanen una
clusula subordinada, una O.

Hi ha verbs que sempre reclamen un objecte (com fer), daltres que no laccepten mai (com
nixer) i daltres que poden dur-ne o no (com menjar). Tamb hi ha verbs que noms admeten
com a complement un SN (com menjar), i daltres que tant admeten un SN com una oraci
completiva (com voler: vol un llibre / vol que hi vagis); tamb uns altres, exigeixen una
preposici com a marca de cas si el seu complement s un SN (com dubtar: dubta de tot / dubta
-- que vinguis).
Igualment, entre les preposicions, nhi ha que exigeixen un complement: lluita contra
tothom. Daltres en poden dur, o poden prescindir-ne: Posa-ho damunt la taula (considerat
tradicionalment preposici, o locuci prepositiva) / Posa-ho damunt (considerat tradicionalment
adverbi). Observem tamb els segent exemples:

Va arribar a les tres del mat
Va arribar quan ja ning no lesperava

Ens hem vist abans
Ens hem vist abans de lalba
Ens hem vist abans que comencs la festa / de comenar la festa

Posa-ho all / en aquell lloc
Va arribar llavors / en aquell moment

Aix, noms restarien, com a categories lxiques menors:
Els adverbis de manera (tot i que veim similitud entre Ha actuat valentment / Ha actuat amb
valentia). I adverbis de modalitat (no, potser, tampoc...) o adverbis operadors (Esp. de V. o de
SN: ja, encara, quasi, sobretot, sols, fins i tot, almenys...)
Nexes i connectors: Conjuncions coordinants. Marcadors textuals com tanmateix,
conseqentment, altrament...


Teoria de la X'

Els sintagmes (com a projeccions de categories) sn relacions que resulten dunir, de
relacionar els mots.

Un SINTAGMA consta necessriament dun NUCLI (N, V, A, P pel que fa als sintagmes
lxics), i dun (o ms) COMPLEMENT. El grup format pel nucli i el complement s una
projecci del nucli (N si el nucli s N, etc.): cadira blanca.

Aquesta primera projecci del nucli, formada pel nucli i el complement, admet un
ESPECIFICADOR com a segona projecci del nucli, i forma un SINTAGMA: la cadira blanca.
Aix, lexpansi mxima dun N s un SN, la dun V s un SV, etc. Veim, per tant, que un
sintagma s una estructura jerrquica.

Analitzeu els segents sintagmes:
Lhome salvatge / Ja parla catal / Molt afectat per la notcia / Molt prop del Born

Obtindrem:

SN SV

Esp N Esp V

N SA V SN


L home salvatge Ja parla catal


SA SP

Esp A Esp P

A SP P SN



Molt afectat per la notcia Molt prop d el Born

(Un triangle indica que no acabem despecificar lanlisi).

Vista lestructura dels quatre sintagmes lxics majors, intenteu de trobar una estructura
comuna vlida per a qualsevol sintagma.

Ser aquesta:

SX


Esp X


X Compl


Ara b, lestructura del sintagma s com un mbil, es pot girar noranta graus, ja que no totes
les llenges tenen els elements en el mateix ordre. En angls trobem el complement del nom
abans del nom.

Categories funcionals: ST i SC (Sintagma Temps i Sintagma Complementador)

Les llenges humanes no noms consten de predicats i arguments, tamb expressen Temps,
mitjanant els auxiliars i la flexi verbal (cant-aven; cant- informa dels significat lxic i aven
informa del temps, mode, nombre persona).
Els auxiliars a vegades van separats del verb: Fou violentament agredit, I have already eaten,
I am really tired, trobem lauxiliar per una banda i larrel lexical del verb per laltra. Per aix
sha introdut ST: Sintagma Temps, que assegura la concordana del verb i el subjecte.
Per tant lestructura de loraci, sarticula al voltant del nucli flexi. Lespecificador locupa
el subjecte, i el SV ns el complement.

ST(= SFlex)

SN T

T SV

V T SP V

I have(i) [trets] already t(i) eaten
pro fou(i) [trets] agradablement t(i) sorprs

A ms sexpliquen les oracions interrogatives, de relatiu, etc. amb una altra categoria
funcional, el Sintagma Complementador. SC s la capa estructural de loraci en qu sexpressa
la fora il.locutiva de la frase (declarativa, interrogativa, exclamativa, imperativa: Que ja ho
sabia, Qui ha vingut?, Qu has dit?...).

Al nucli C de SC hi trobem ELS COMPLETIUS SI, QUE i de de les infinitives com
Magradaria danar all.
Vegem les segents oracions:
(a) Demanar si en Poirot abandonar la investigaci
(b) Dir que en Poirot abandonar la investigaci
Loraci subordinada d(a) s interrogativa i la de (b) s enunciativa. La diferncia entre les
dues sindica amb el tipus de complementador que introdueix loraci (si o que). s a dir, que el
Complementador determina el carcter de loraci.

A lESP de S hi van ELS PRONOMS INTERROGATIUS I ELS RELATIUS (que hi venen
per trasllat).

SC
Esp C

C ST

SN T

T SV

V SN

Qu(i) pro has dit t(i)


Estructura de loraci

SC

SX C

C ST

SN T


T SV


[Sintagma Complementador ... [Sintagma Temps ... [Sintagma Verbal ... ]]]

[SComp Fora modal [ST Temps, inflexi [SV Predicaci]]]
Il.locuci Fora morfolgica Predicats i arguments
Informaci pragmtica Inform. gramatical Inform. semntica


A SC es marca la fora modal de loraci (si s pregunta, declaraci, interrogaci,
exclamaci, imperativa; i tamb la focalitzaci): s la fora il.locutiva.
A ST es marca la fora morfolgica de loraci, la flexi, el temps.
A SV, shi marca la fora predicativa: el predicat amb els seus arguments.

Vegem-ne un exemple
SC

SX C

C ST

SN T


T SV

Quines coses(i) que pro ha dit

Igual: Quantes terres que han malvenut

El sistema computacional, la sintaxi, no imposa restriccions seleccionals, sin noms
categorials. Aix, no impedeix oracions com Menja telfons, o Faig voltes en lnia recta, que
sn sintcticament impecables, encara que anmales semnticament. Ja al voltant de dos anys
els nins controlen categories funcionals. Lafsia de Broca provoca agramatisme, una parla
sense categories funcionals.
Aquesta estructura del llenguatge s recursiva, i aix fa que el llenguatge sigui tan productiu.
Veim el que s la recursivitat amb aquest exemple: Mha dit que ordeni que tanquin la porta
que dna al passads que du al claustre de la facultat. Tenim un verb, al qual sen subordina un
altre i a aquest un altre, i una oraci de relatiu que en du una altra del mateix tipus.

Sha incorporat tamb un Sintagma Determinant (SD), que explica casos com Les bones maneres, o
com els daquest exemple:
Fa [els exercicis de lingstica] cada dia. Els fa.
Fa [exercicis de lingstica] cada dia. En fa.
Fa [molts exercicis de lingstica] cada dia. En fa molts.
Veim que el substitueix un SD (que s un article o un demostratiu que determina un SN). En canvi en
pot substituir o b un SN sense Especificador o b N si lEsp s una expressi quantificacional. El cltic
els s un D nus sense complements (com que s nucli, pot pujar a ajuntar-se a V).

SD

Esp D

D SN

N SA

Tot el pa torrat

De totes maneres, dara endavant, simplificarem les anlisis posteriors donant per descomptada
aquesta posici doble del subjecte, i obviant SD.

Es considera que el Subjecte s adjuntat al Sintagma Verbal, on rep el paper temtic. Aix com a El
seu treball, El seu s especificador de treball, a En Joan treballa, En Joan s especificador de treballa.
Des daquesta posici, el subjecte passa a Especificador dST per rebre concordana, cas Nominatiu. Aix
sexpressen localment les dues relacions, la semnticotemtica (subjecte lgic) en la posici interna a SV,
on rep el paper temtic AGENT, i la gramatical (subjecte gramatical) en la posici dEsp. dST.
En una frase com Els estudiants han fet tots lexamen, veiem que aquest tots s el testimoni de la
posici originria del subjecte. Els estudiants ha passat a Esp de SI i el verb ha pujat a I; tots no pot haver
baixat perqu no es poden fer trasllats per avall, perqu no podrien controlar la traa.

ST

SN T

D N T SV

SN V

V SN

D N

Els estudiants(i) han fet(j) tots(i) t(j) lexamen

Les categories funcionals saprenen al primer moment. El lxic es va ampliant al llarg de la vida. A set
anys sabem manejar b les categories funcionals, per no arribam a saber mai totes les paraules del
diccionari. Tothom t el seu lexic i el va ampliant.


1.3.2. CAS. FORMA FONTICA

Les categories N, V, A i P poden sser predicats, i per tant dur arguments. El conjunt
darguments exigits per una categoria sanomena estructura argumental.
Argument s un dels termes de la relaci de predicaci, lgicament parlant; laltre s el
predicat. Un predicat selecciona els seus arguments, als quals assigna cas i paper temtic
(Agent...).

Estimar exigeix estimador i estimat; la relaci entre el verb i els complements est marcada
pel cas. El cas abstracte s una propietat universal, mentre que la realitzaci explcita del cas
abstracte per mitj del cas morfolgic varia de llengua a llengua.

El llat i lalemany presenten morfemes de cas (presenten formes diferents del nom per a
cada funci sintctica: rosa, rosam, rosae...). Langls o el catal noms els presenten
residualment en els pronoms; en aquests casos s la posici sintctica la marca formal del cas.

Ell (Subj) el (OD) va abraar
NOM. ACUS.

El (OD) vaig veure i li (OI) vaig dir que hi aniria
[ACUS.] [DAT.]

Ara b, tant si es manifesta morfolgicament (amb afixos per a cada funci), com si ho fa
per lordre de les paraules o amb preposicions, el cas s una part de la Gramtica Universal.
Tots els Sintagmes Nominals han de tenir cas i paper temtic (el veurem al segent apartat).

No hi pot haver un SN lxic si no t cas.
Per aix, un infinitiu no pot tenir subjecte lxic (sin PRO), ja que linfinitiu no t FLEX, i
per tant no pot assignar cas; aix, no podem dir *Sembla en Llus tenir pressa. Si es tracta dun
subjecte postverbal, linfinitiu li assigna cas acusatiu, com si es tracts dun OD: Vaig veure
PRO venir en Pere, Abans darribar en Joan; passa el mateix en el cas dels participis i gerundis:
Arribada la comitiva, Havent declarat el testimoni. En un cas com Per na Maria anar a la
platja ha de fer molta calor, En jo arribar vull que tothom sigui aqu ser la preposici la que li
donar cas.

Aquesta exigncia que tot SN lxic tingui cas, anomenada filtre de cas, provoca moviments.
s el cas de les passives o dels verbs delevaci o dels inacusatius (en veurem exemples
analitzats al punt segent).

El cas estableix la relaci sintctica que hi ha entre un SN i els altres constituents de loraci;
aix com el paper temtic estableix la relaci semntica.

Hi ha distints tipus de marca usats per materialitzar els casos (cada llengua en t ms uns que
els altres):
(a) morfemes (el acusatiu / li datiu)
(b) ordre respecte de lassignador (lacusatiu en catal s un SN a la dreta del verb; en general el
catal demana ladjacncia -ara, si lOD s O aquesta no cal).
(c) preposicions (La construcci del Raval Nou)

A lentorn dun nom (tamb dun adjectiu) deverbal hi poden figurar posicions argumentals
identificables amb les que es troben dins O:
Telefonada a en Pere, Lluita contra latur... Si b en aquests casos la semblana s bvia, no ho
s tant quan apareix com a complement del nom un AGENT o un TEMA: La decisi den Pere
(en Pere va decidir).
Els noms deverbals no poden assignar cas, per aix sinsereix una preposici que assigna cas
per no paper temtic, ja que s semnticament buida (el paper temtic, lassigna el nom). Un
nom com destrucci no assigna cas i per aix no pot tenir com a complement un SN i no podem
dir *la destrucci la ciutat; cal introduir una preposici que assigni al SN el cas que necessita:
la destrucci de la ciutat (varen destruir la ciutat).

Els assignadors de cas sn nuclis dun sintagma, X (i tenen el tret [-N]. El verb i la
preposici donen cas als seus complements, i la FLEXI en dna al seu especificador, que s el
subjecte.


Quadre bsic de lassignaci de cas


ST

SN T
NOMIN.
D N T SV

N SP V SP

P SN V SP P SN
GEN. DATIU ABLATIU
V SN
ACUSATIU

1.3.3. PAPER TEMTIC. FORMA LGICA

El paper temtic s la interpretaci semntica de largument dun predicat.
Podrem posar un smil: el cas i el paper temtic sn com la caracteritzaci i el vestuari dun
personatge dins una obra; un actor (un SN) pot fer ara un paper (tenir un cas i un paper temtic
determinats) i en una altra obra (en una altra oraci) fer-ne un altre.

Els predicats duen associada, ja al lexic, una xarxa temtica o conjunt de papers temtics
que han dassignar a arguments en posicions dins la frase. Les estructures sintctiques es
deriven en part daquestes dependncies semntiques. Sn predicats per antonomsia els verbs.

Cada un dels arguments, com a conseqncia de la relaci amb lelement lxic que els
exigeix, adquireix un cert valor semntic, que ha rebut el nom de paper temtic. Els papers
temtics expressen la relaci semntica entre un element amb valor predicatiu i els seus
arguments.

Sn arguments per antonomsia -i per aix han de rebre paper temtic- els Sintagmes
Nominals amb funci referencial: noms, pronoms (exceptuant els expletius, que no tenen
referncia; la posici SC tampoc no s argumental), anfores i traces de Sintagmes Nominals.
Sn els complements seleccionats semnticament per aquestes categories (= arguments interns),
i tamb el subjecte.

Uns primers exemples: el predicat plou no t cap argument (t un subjecte expletiu, no
referencial, sense paper temtic); plora t un argument (el subjecte Agent); menja pot tenir dos
arguments (el subjecte Agent -qualc que menja-, i un objecte directe Tema -la cosa menjada);
dna en t tres.

Casos en qu la posici de subjecte no rep paper temtic.

La caracterstica de les oracions impersonals s que tenen un subjecte semnticament buit, no
referencial, expletiu. Aquest subjecte s incapa de rebre paper temtic. Els subjectes daquestes
oracions ocupen posicions no temtiques.

Analitza les segents oracions:
1.- plou 2.- il pleut, o it rains

El subjecte daquestes oracions, sintcticament ser pro o un pronom de tercera persona,
segons les llenges (expletius en els dos casos, no referencials, sense crrega semntica): pro
plou, it rains , il pleut.
Aquests pro o il, no tenen res a veure amb els de pro canta, il chante. El subjecte de canta t
status argumental i, com a tal, rep paper temtic del SV (concretament AGENT); aquest pro el
podem substituir per un nom o per un pronom lxic, Na Maria, ella.

ST ST

SN T SN T

T SV T SV


pro [+T] plou pro [+T] canta
il [+T] pleut il [+T] chante
[] [AGENT]

Hi ha diferents tipus doracions impersonals:

a) Construccions meteorolgiques

Presenten verbs incapacitats per a la flexi en nombre i persona, ja sigui incapacitats
permanentment, com succeeix amb els verbs meteorolgics de les frases (1) (tret de quan susen
amb valor metafric), o b incapacitats per a la flexi quan susen en construccions
meteorolgiques, com els casos de (2)

(1) Dem tronar Llampega Plou molt
Nevar A lestiu clareja dejorn

(2) Fa fred Fa sol Fa vent
s de dia Est ennigulat

b) Construccions esdevenimentals
Sn amb el verb haver-hi.

ST ST

SN T SN T

T SV T SV

V SN V SN

Q N Q N


pro [+T] hi ha moltes peres pro [+T] menja moltes peres
[] [TEMA] [AGENT] [TEMA]

(En alguns dialectes hi ha concordana entre el verb i el TEMA: Hi han moltes peres.)

c) Construccions delevaci

Analitza aquesta oraci:
El Bara sembla que guanyar la lliga

Sn casos en qu la posici de subjecte inicialment buida apareix ocupada per un SN
semnticament ple a lES, com a resultat dun trasllat.

Veiem que El Bara no s el subjecte de sembla, sin de guanyar. Ho palesa la
concordana:
Els nins sembla que guanyaran.
Vegem tamb la diferncia entre En Pep sembla que est cansat (= sembla que en Pep est
cansat), i En Pep sembla cansat

Lestructura profunda daquestes oracions s:
Sembla que el Bara guanyar la lliga
Sembla que els nins guanyaran

d) Construccions amb verbs inacusatius

Anlisi de
Arriben cinc autobusos cada dia
Sortiran pocs vaixells
Passen molts cotxes

Encara que tenen concordana amb el verb, es comporten com a objectes directes: tenen com
a paper temtic TEMA; pronominalitzen en en: Narriben cinc, En sortiran pocs, En passen
molts. A lEstructura Profunda sn arguments interns (posici dobjecte directe). Podem dir
tamb :Un cop arribat lautobs, com diem Un cop menjat el primer plat; per no podem dir
*Un cop cantat en Joan. A Lleida diuen: Per aqu hi passa molts cotxes. A diferncia dels
intransitius, admeten subjectes sense determinant: Falta caf, Han arribat provisions.
Aquests verbs, que semblen intransitius, sn anomenats inacusatius perqu no assignen cas
acusatiu, ni tampoc paper temtic agent (com passa amb la passiva). (Els verbs que no assignen
paper temtic a la posici de subjecte no poden assignar cas acusatiu: Generalitzaci de Burzio).
Tamb poden sser inacusatius verbs com bullir, faltar, caure, sorgir, existir, ocrrer,
sobrar, quedar, aparixer, crixer, florir...
En itali (i en catal antic) els verbs intransitius tenen lauxiliar avere, i el subjecte no
concorda amb el verb: Maria ha lavorato. Els inacusatius tenen lauxiliar essere, i el subjecte
concorda amb el participi: Maria arrivata.

Semblantment (amb exemples d'Hernanz, "Oraci", dins GCC2) passa amb alguns verbs de
dos arguments (un d'ells datiu), com convenir, semblar, caldre, sobrar, mancar...
Li convenen unes bones vacances, Li ha tocat la grossa, Ens manquen recursos, Em cal la seva
confiana, Em sembla que plour. No hi ha agent que realitzi l'acci.

Tamb els verbs "psicolgics": agradar, molestar, impressionar, importar, interessar,
preocupar, entusiasmar, fascinar... que seleccionen un datiu EXPERIMENTADOR i un
subjecte TEMA situat preferentment darrera el verb (encara que admeten anar davant):
M'agraden les flors / Les flors m'agraden.

Finalment, les construccions incoatives amb se presenten peculiaritat similars quant a la
distribuci del subjecte. S'han marcit les flors, Es van trencar els vidres, S'ha cremat el bosc
(Tamb enfonsar-se, obrir-se, assecar-se, morir-se...). Aquesta situaci s resultat d'un procs
d'intransitivitzaci que promou a la posici de subjecte un element que, en realitat, es correspon
amb l'argument objecte dins l'estructura argumental dels predicats marcir, trencar i cremar: El
sol ha marcit les flors, El vent va trencar els vidres, Un pirman ha cremat el bosc.

Tots aquests casos de posposici de subjecte poden sser englobats dins una generalitzaci
comuna, la inacusativitat, imputable a la confluncia, en un mateix argument de trets de subjecte
i d'objecte (per l'estructura argumental del verb).

EXEMPLIFICACI DE PAPERS TEMTICS

Digues el paper temtic de la ciutat a cada una de les segents oracions:
(1) La ciutat fou conquerida pels rabs
(2) Ve de la ciutat
(3) Parla de la ciutat
(4) Viu a la ciutat
(5) La ciutat sha menjat el camp

La ciutat t un sentit i una referncia constant, independentment del seu paper a aquestes
oracions; per a cada oraci la ciutat s un argument que rep un valor o paper temtic diferent.
Aix, a (1) s Pacient, a (2) Origen, a (3) Tema, a (4) Lloc i a (5), s Agent.

El valor semntic duna expressi referencial s determinat pel seu contingut intrnsec, per
tamb pel valor funcional que li afegeix el fet d'sser regida per un element que la connecta amb
els altres membres del sintagma i amb els altres sintagmes. Aquest valor relatiu sanomena
paper semntic o paper temtic.

Vegem un exemple de la importncia del paper temtic a lhora dinterpretar lestructura
sintctica duna oraci: La invitaci del governador va provocar molts problemes (O tamb, La
crtica de Jordi Pujol). El sintagma nominal subjecte t dos sentit: es pot considerar el
governador com a AGENT o com a PACIENT de lacci de la invitaci (pot sser genitiu
subjectiu o objectiu); i lestructura del sintagma no desf aquesta ambigitat. El mateix passa
amb una oraci ja vista: Vaig sentir cantar una can a na Maria, on na Maria pot sser
AGENT o META de lacci de cantar.

SN

D N

N SP

P SN

D N


La invitaci del governador

Noms lexplicitaci del paper temtic del governador desf lambigitat. Per tant
necessitem dos diagrames, un per a cada sentit del sintagma:

[SN [D la [N invitaci] [SP [P de] [SN [D el [N governador]]]]]
AGENT

[SN [D la [N invitaci] [SP [P de] [SN [D el [N governador]]]]]
PACIENT

El criteri temtic estableix que cada argument (o b cada cadena = un SN i les seves traces
localment lligades) ha de tenir un i noms un paper temtic.

ASSIGNADORS DE PAPER TEMTIC

Els nuclis de les categories lxiques, N, P, A , N, i sn els assignadors de paper temtic als
elements argumentals que seleccionen (que regeixen), s a dir, als seus complements.

VERB assigna paper temtic directament al seu complement directe.

En Llus va obrir la porta
[TEMA]


VERB assigna paper temtic composicionalment amb la preposici a lobjecte indirecte i a
lobjecte preposicional

En Bernat telefonava a na Maria
[META]


Na Maria parlava den Joan
[TEMA]

VERB assigna paper temtic al subjecte

Na Maria canta
[AGENT]

PREPOSICI (no si s buida semnticament, com veurem ms endavant) assigna paper
temtic al SN que regeix (i les conjuncions a les oracions que subordinen).

Van veure en Pere davant la casa
[LOCATIU]

Vaig a Barcelona
[DESTINACI]


En Llus va obrir la porta amb un punx
[INSTRUMENT]


En Llus va obrir la porta quan venia na Maria
[TEMPS]

(En casos com La taula de na Maria, La taula de fusta, s la preposici de la que assigna
paper temtic; en aquests casos serien [possessi] i [matria])

NOM deverbal (derivat de verb) tamb assigna paper temtic (tamb s predicat).

En Pere va comprar un llibre sobre la destrucci d'Hiroshima
[TEMA]

La venjana de na Maria va sser cruel
[AGENT]

Loferiment duna copa a Gorbatxov per part del ministre
[TEMA] [META] [AGENT]




En aquest cas parlem de preposicions buides; s el nom deverbal qui assigna els papers
temtics, igual com passaria si en lloc duna estructura SN tingussim una estructura O: van
destruir Hiroshima; na Maria es va venjar; el ministre va oferir una copa a Gorbatxov.
Aquestes preposicions sn marques de cas, ja que N no pot assignar cas.

ADJECTIU assigna paper temtic quan s predicat, s a dir a les copulatives i a les
construccions de doble predicaci, en qu assigna paper temtic al subjecte. Aquest paper
temtic sol sser [tema] o [experimentador]: En Joan s heterodox. NAntnia est contenta de
veuret.

Els adjectius que exigeixen un complement intern (com propens, atribuble, capa...) li
assignen paper temtic.

ST

SN T


T SV

V

V SP

V SN P

D N P SN

N SA D N

ESP A

A SP

P SN

D N




Pro han+it atribu- un fet noms atribuble al ministre a l alcalde
[META] [META]

El verb assigna paper temtic a alcalde, i l'adjectiu ho fa a ministre.

DIFERENTS PAPERS TEMTICS

a) Posici de subjecte

Els papers temtics que els verbs assignen a la posici de subjecte sn AGENT, CAUSA i
EXPERIMENTADOR (i TEMA, als inacusatius, passives, etc.).

1.- LAGENT s lactor que controla la idea expressada pel predicat, que du a terme lacci.
Exigeix un subjecte [+ animat] que controla lacci del verb [+ control], s a dir que apareix
AMB VERBS DACCI VOLUNTRIA.
La policia va maltractar els independentistes
[AGENT]

Hi ha algunes proves per comprovar si el subjecte s AGENT (controlador):
-- Si hi poseu un adverbi de voluntarietat loraci s bona: El policia va matar voluntriament /
expressament; en canvi: *La calor va pansir les flors voluntriament.
-- Noms es poden fer imperatius amb verbs dacci voluntria: Soldats, mateu!; en canvi:
*Llibres, cremeu-vos!
-- Daltres proves sn subordinar amb verbs com ordenar, obligar (*En Joan va ordenar al
llibre que caigus); afegir una subordinada final (*La calor va pansir les flors per molestar na
Maria)
Es donen personificacions o usos metafrics de subjectes no animats (Aquest llibre parla de
bruixes, La pluja colpejava els vidres...; Lluna, il.lumina el cam!...)

LAGENT tamb apareix com a subjecte amb verbs estatius, de posici:
seure, habitar, guardar, romandre, jeure, conservar... (alguns daquests verbs tenen un verb
paral.lel dacci: ajeures, asseures).

El pare seia a la vora del foc (accepta les proves de v. dacci voluntria)
AGENT


2.- El paper temtic CAUSA, el trobem amb substantius abstractes que denoten acci (la
desaparici, la retirada de la candidatura...). Causa s el motiu que origina un event o un
determinat estat de coses. Assignen paper temtic causa al subjecte abstracte:

- Els verbs anomenats causals:
provocar, originar, causar, suscitar...

La decisi den Jordi va provocar sorpresa (O b: Que en Joan decids...)
CAUSA


Si duen subjectes animats sn considerats AGENTS, en lloc de causa:
En Joan va provocar la divisi entre ells / Na Maria els va causar molts problemes.

- Els verbs causatius:
La calor va pansir les flors / La lluna plena il.luminava el cam / Aquesta substncia fermenta
el most.

3.- EXPERIMENTADOR s el participant que percep o experimenta un esdeveniment.
Assignen paper temtic EXPERIMENTADOR al subjecte els verbs de percepci sensible (a) i
intel.lectual (b) i els verbs de sentiments (c). Aquests verbs tenen un subjecte no controlador,
encara que sigui sempre animat:
(a) veure, sentir (sn verbs relacionats amb altres que tenen subjecte controlador Agent: mirar,
escoltar)
(b) saber, conixer, reconixer, voler, desitjar, recordar, oblidar, entendre...
(c) estimar, odiar, admirar, menysprear, detestar, tmer...

Quan lelement que apareix superficialment a la posici de subjecte rep un paper temtic
diferent al dAgent, Causa o Experimentador, cal pensar que a lestructura profunda es troba en
una posici distinta de la de subjecte. El cas ms habitual s de subjectes amb paper temtic
TEMA, que a lEstructura Profunda es troben a la posici dobjecte directe, com els inacusatius,
les passives, etctera:
Arribar un tren a les deu En Pere fou agredit pels fatxes
TEMA TEMA

b) Posici d'objecte directe i d'objecte preposicional

TEMA s el paper temtic propi de lOD i de lOP. (Hi ha qui dins tema, distingeix entre
PACIENT si el subjecte s [+animat] i TEMA, si s [-animat]). Tema, o pacient indica
lelement en qu es produeix un estat de coses o que en rep les conseqncies.

Ha acostumat el fill a la bona vida
TEMA TEMA



c) Posici d'objecte indirecte

META s el paper de lOI. Indica el punt de destinaci o meta de lestat de coses indicat pel
predicat.

Na Maria va dir coses agradables a tothom
META

Alguns casos excepcionals sn els de verbs com agradar, sorprendre, interessar, prohibir,
que tenen un OI Experimentador:
La teva actitud em sorprn
TEMA EXPER.

d) Posici d'adjunt o circumstancial

LOCATIU: La vaig veure a Eivissa
ORIGEN: Na Llusa tornava de casa
DESTINACI: Va anar a Sller
INSTRUMENT: Han destrut una caserna amb amonal
COMPANYIA: Na Maria viu amb en Bernat
BENEFACTIU: En Pere fa una coca per a na Maria
(Hi ha verbs que tant admeten meta com benefactiu: En Pere fa una coca per a na Maria / En
Pere fa una coca a na Maria; daltres no: En Pere fa una besada a na Maria
MANERA: Pensa molt, Escriu b
Etctera

ACTIVITAT
--Troba frases per a les segents xarxes temtiques. (----): indica la posici del verb.
AGENT ---- PACIENT / AGENT ---- PACIENT, META / AGENT ----
EXPERIMENTADOR ---- PACIENT / TEMA ---- EXPERIMENTADOR (OD)
TEMA ---- EXPERIMENTADOR (OI) / EXPERIMENTADOR ---- / [TEMA] ----


1.3.4. TRASLLADEU

Ja hem dit que les operacions bsiques de l'aparell sintctic hum sn Uniu o Ajunteu, (la
teoria X') i Moveu (o Traslladeu).
Alguns trets de les peces lxiques determinen loperaci de moviment.

Lelement que sha mogut deixa una traa al lloc dorigen; una traa s una cpia que
lelement desplaat que ens permet veure les diverses funcions que fa aquest element.

Qu vols? Qu es lOD de vols, i per tant va darrera el verb, per a la forma fontica el
pronunciam davant, a fi que marqui la modalitat interrogativa ha passat a SC.
Quan un argument es pronuncia en un lloc i t la interpretaci semnticotemtica en un altre
lloc deim que tenim un desplaament, un trasllat.
En els desplaaments la posici de partida s temtica i sense cas i la d'arribada s no
temtica (ja que un element no pot tenir dos papers temtics) i amb cas.

Una posici a lEstructura Lgica pot sser no temtica per dos motius:
1.- Perqu un determinat predicat no assigna paper temtic al seu argument extern (posici de
subjecte):
1.1.- Ja sigui per raons intrnseques al seu significat: construccions ergatives, delevaci, etc. (ja
vistes quan parlvem del paper temtic).
1.2.- Perqu el verb s passiu
2.- Perqu sigui una posici no argumental (A) generada com a tal en aplicaci dels principis
de la teoria X, com s SC.

Per tant, els moviments ms freqents sn:
a) un SN en una posici temtica es trasllada a una posici no temtica de subjecte per rebre cas
(passiva, elevaci de subjecte, verbs delevaci tipus semblar).
b) un SN (Qu) es trasllada a la posici SC per modalitzar loraci.

ST SC

Esp T Esp C

T SV C ST

SN/SD qu



El nin va sser aplaudit Qu vols
Elevaci de lobjecte duna passiva Interrogatives
(Elevaci del subjecte duna O dinfinitiu) Exclamatives
(Elevaci de subjecte intern) Relatives

Trasllat a la posici de subjecte per rebre cas

Ja hem vist lexemple delevaci del subjecte duna O dinfinitiu per rebre cas (Les criatures
no deixen dormir el professor), i tamb hem esmentat lelevaci de subjecte intern. Ara veurem
la passiva i els verbs delevaci

PASSIVA. La forma passiva, pel fet que el participi s ms adjectiu que verb, no assigna cas
Acusatiu (a la posici dObjecte Directe; el verb deixa dsser transitiu) i tamb absorbeix el
paper temtic AGENT de la posici de subjecte. LObjecte Directe, rep el paper temtic tema
del verb, per per rebre cas, necessita moures a la posici de subjecte (buida temticament), on
li ser assignat el cas NOMINATIU. Lagent, si es vol manifestar, necessitar una preposici
que li doni paper temtic.

EP: ST

SN T

T SV

V

V SP

V SN P SN

D N


[+T] va sser aplaudit el nin per tothom
[TEMA]

ES ST

SN T

T SV

V

V SP

V SN P SN




El nin(i) [+T] va sser aplaudit t(i) per tothom
[NOMINAT.]

(EP) ST

SN T'

T SV

V'

V' SP

V SN P SN

D N D N'

N SA


[+T] fou acusat el professor per un company envejs
[PACIENT] [AGENT]
(ES) ST

SN T'

D N T SV

V'

V' SP

V SN P SN

D N'

N SA

El professor(i) [+T] fou acusat t(i) per un company envejs
[NOMINATIU]

VERBS DELEVACI: Els nins sembla que cantaran

EP ST

SN T

T SV

V

V SC

C ST

SN T

T SV
[+T] sembla que els nins [+T] cantaran

ES ST

SN T

T SV

V

V SC

C ST

SN T

T SV

Els nins(i ) [+T] sembla que t(i) [+T] cantaran

A En Joan volia dormir, no tenim desplaament sin control. El subjecte del predicat
superior controla (en el sentit que en determina la referncia) el subjecte del predicat inferior.
Hi ha tamb construccions de control (per part) de lobjecte amb verbs del tipus induir,
obligar, forar... (Va obligar en Pere a dormir).

Trasllat de modalitzaci a Comp

Aqu tenim els casos de trasllat de Qu (dun element modalitzador de loraci): interrogatives,
exclamatives i relatives. Els elements Qu sn sempre pronominals, incloent adverbis relatius o
interrogatius (com es fa tradicionalment): qu, quan, el qual..., de qui, amb el qual..., amb
lajuda del qual..., una mala reproducci de la qual...
I els casos de focalitzaci, com: La Maria(i) vau dir que calia convidar-la(i).

INTERROGATIVES. Ja nhem vist lanlisi.
En les preguntes eco, Mhas dit que tractava de qu, la partcula interrogativa roman al lloc
dorigen.
Tamb hi ha interrogatives indirectes: Demana si vindrs, No s com ho feia.

EXCLAMATIVES. Ja hem vist anlisis dinterrogatives; les exclamatives sn semblants:

EP SC

Esp C

C ST

SN T

T SV

V SN


que pro [+T] dius quines bajanades


ES SC

Esp C

C ST

SN T

T SV

V SN


Quines bajanades(i) que pro [+T] dius t(i)

Tamb: Quin dia que fa

RELATIVES. En veurem diverses anlisis al tema del relatiu.

FOCALITZACI (TEMATITZACI)
Els casos que hem vist sn casos de desplaament amb traa (amb gap, amb un buit).
Per el mateix passa amb desplaaments amb rplica: La Maria(i) vau dir que calia
convidar-la(i). Amb la Teresa(i) ms val que no hi(i) comptis. De pa(i) no en(i) mengen.
I tamb: La(i) van rebutjar, la teva proposta(i). No li(i) diguis aix mai ms, a na Maria(i).
En(i) vol tenir quatre(i), de fills(i)



SX(i) SC SC SX(i)

cltic(i) cltic(i)


Parlarem de la tematitzaci en parlar del sistema conceptual-intencional.

En tots els casos de desplaament, la posici inicial queda c-comandada (comandada categorialment)
per la posici final (Esp dSC o Esp dST).

Vegem qu s el comandament categorial o c-comandament.

Primer necessitam aclarir el terme Dominana.

B

A C

D E

F G

B s el node arrel ja que domina tots els altres nodes, tot i que domina immediatament noms A i C. C
domina D, E, F, G i immediatmanet D i E. D domina immediatament F i G.
Els nodes dominats immediatament per un altre sn germans.

Veim que perqu x domini y, caldr que x no noms sigui ms amunt, sin que el cam entre x i y sigui
unidireccinal. s aquest requisit el que fa que A no domini D, ja que hauria de pujar i baixar.

Comandament categorial (c-comandament).
alfa, un nus x, c-comanda el seu node germ i tot el que aquest germ domina. B no c-comanda cap
node ja que els domina tots. A c-comanda C,D,E,F,G. C c-comanda A. D c-comanda E. E c-comanda
D,F,G. F c-comanda G. G c-comanda F.

En el marc del Programa Minimista, en una visi derivacional de la sintaxi, la relaci de c-
comandament s el resultat automtic de loperaci bsica de la sintaxi, que consisteix a juntar dos
elements, s a dir, fer-los germans. I aix tots dos se c-comanden ells i els seus fills, nts...

El Model de Principis i Parmetres s representacional, s a dir, que es centra en les condicions
formals que han de complir les seves estructures. El Programa Minimista s derivacional, s a dir, que se
centra en les passes successives que shan de fer per a vincular-les. Dels estadis derivacionals de cada
passa o moviment sen pot fer una representaci sintctica determinada.

El desplaament o trasllat s tamb ajuntament. s ajuntament dun element amb la seva rplica o la
seva traa.


1.4. SISTEMA CONCEPTUAL-INTENCIONAL: SENTIT

Hem vist que la llengua s un sistema de coneixement que consta de lexic (les paraules de
cada parlant) i de sistema computacional o sintaxi (procediment generatiu o sintaxi que aparia
so i sentit).
La facultat del llenguatge s'encaixa a altres sistemes de la ment/cervell en dos nivells
d'interacci, un relacionat amb el significat i l'altre amb el so.
La Forma Lgica s la representaci semntica i pragmtica de loraci; s el nivell
d'interfcie amb el sistema conceptual-intencional.
La Forma Fontica s la representaci fontica de loraci; s el nivell d'interfcie amb el
sistema articulatori-perceptiu (s la interfcie amb els sistemes sensrio-motors).

El sistema conceptual-intencional, la semntica i la pragmtica, tracta del significat dels
enunciats, la coherncia en les seqencies denunciats que configuren un text o discurs, el paper
del context i del fons de coneixements de qu disposem els parlants-odors (no parlam igual
dun fet, amb un amb qui lhem compartit, que amb un a qui li ho contam i dos odors diferents
amb distintes creences i assumpcions no extrauran sempre les mateixes implicacions
pragmtiques dun enunciat). La semntica socupa del significat de les oracions; la pragmtica
socupa de la relaci entre la llengua i els usuaris.
El context en realitat no s el mn real, sin un conjunt dassumpcions emmagatzemades a la
memria i accessibles en el moment del procs dinterpretaci.

1.4.1. MODALITAT ORACIONAL: LA INTENCI DEL PARLANT

En una oraci podem distingir entre el que es diu (dictum; per exemple s molt alt) i l'actitud,
la intenci, la manera en qu el parlant ho diu (modus; per exemple dir s molt alt amb ironia
d'un que s un tap de bassa). La modalitzaci marca la intenci del locutor, la seva implicaci
(afectiva, ideolgica) en el que diu.

Un enunciat (un acte de parla), segons Austin, a ms de la fora locutiva (el contingut
proposicional de loraci), cont una fora il.locutiva (que cont la intenci del parlant), i tamb
una fora perlocutiva (que cont lefecte que produeix en loient).

Un exemple molt simple de modalitzaci:
- No modalitzat: Ha aconseguit una tercera plaa.
- Modalitzat: Ha aconseguit una meritria tercera plaa / Noms ha aconseguit una tercera
plaa.

Benveniste defineix la modalitzaci com la marca que el locutor imprimeix al seu enunciat, i
afirma que qualsevol enunciat, considerat com un acte de parla, du la marca ms o menys ntida
del seu emissor: sigui la seva actitud (afectiva, emotiva) o la seva opini (cognitiva, ideolgica) .

En qualsevol enunciat sempre hi ha una modalitat, aix a Plou, si s dit sense cap entonaci
hi haur una modalitat implcita constatativa: (Jo constato que) plou; tamb segons lentonaci
pot sser dalegria, o de lamentaci...

La dissociaci entre el que es diu i el que es vol dir (o actitud del parlant) pot sser total.
Vegem-ne un bell exemple tret de lobra teatral PARASCEVE de Blai Bonet. BB descriu aix
una declaraci damor:
Tremolava. Vaig anar a trobar la Margarida per dir-li que estava pl.lid de pensar, i tot el
temps vaig parlar-li dun tic nervis del director de la Banda Municipal. Ella em mirava. La
Margarida sabia que jo volia dir una altra cosa i em mirava com si tradus la meva explicaci
del tic del Director. Fou la meva primera declaraci. Ja veus, tu. Jo li deia que el Director
tenia un tic nervis i ella entenia que jo lestimava.


RECURSOS DE MODALITZACI

LENTONACI

Lentonaci, dentrada, distingeix enunciatives, interrogatives, exclamatives (sorpresa, clera,
burla, crida...). Tamb focalitzacions, i entonacions irniques.

Variem lentonaci amb el volum, el timbre i el to de la veu: per exemple, fem servir un to
greu per a les valoracions negatives.. Tamb amb laccent dintensitat (canviant-lo de lloc,
posem per cas, i no fer laccent mxim al final del sintagma). Una altra manera s la
pronunciaci sil.labejada dun mot per ressaltar-lo. Les pauses sn importantssimes.

Un exemple s lobra de teatre Per un s o per un no, feta per Josep Ma. Flotats: Tota una
hora de discussi entre dos amics, perqu el que em vas dir laltre dia. --Jo noms et vaig dir
aix --S, per com mho vares dir... Tpiques discussions de parella.

A tot aix hi haurem dafegir tot el que s comunicaci no verbal: mirades, proximitat o
allunyament, posici i moviments del cos, gestos de la cara i de les mans, etctera.

Exemple, el poema de Brossa que va eliminant cada vegada una paraula del final: Ai / Ton /
aix / no / pots.

LES INTERJECCIONS LLIGADES A LEMISSOR

Les interjeccions indiquen matisos subjectius, s a dir, manifesten lactitud del parlant, sn
elements modalitzadors. Tamb sn anomenades de funci expressiva. Amb les interjeccions
indiquem admiraci, estranyesa, sorpresa, alegria, desgrat, menyspreu, aprovaci...: oh, ah, ai,
ui, vaja, ah, oh, ecs, bah... Aqu tamb les invocacions i renecs: vatua...

LA TRIA DEL LXIC: SUBSTANTIUS, VERBS I ADJECTIUS I ADVERBIS
VALORATIUS

Pel lxic que usa una persona tamb en podem conixer la seva actitud davant el que diu, la
seva ideologia.

Substantius:
A un al.lot triar de dir-li: nin / reiet / bergant / betzol... O per exemple dir que Euskadi s
una naci o una regi. Per exemple dir assassinat o execuci (si el que assassina s lestat);
detenir / segrestar; militar /mercenari; religi / secta... Aquestes parelles de paraules tenen
denotaci semblant per connotaci totalment diferent (aix fa que sigui difcil parlar de
sinnims). Cada paraula, a ms del seu significat de base, denotatiu, compartit per la comunitat
parlant i recollit als diccionaris, posseeix una altra significaci ms individual que recull la
relaci que un parlant ha establert en el decurs del temps amb la referncia de la paraula
esmentada: s el que sanomena significat connotatiu, o afectiu.
Si diem Lesglsia catlica o un altre diu La secta catlica, aix t el mateix referent per
distint sentit; t semblant denotaci, per connotaci totalment diferent. Les connotacions
compartides ,per un grup social en una poca precisa determinen en bona mesura la visi del
mn daquest grup o perode histric. Aix pot quedar reflectit en edicions successives dun
diccionari. Per exemple la definici antiga de CAN-CAN: Ball francs que comporta una srie
de gestos indecorosos i extravagants. Deficini actual, ara que el can-can ja s passat: Dansa
saltada molt en voga en els balls pblics de mitjan segle XIX (Cabr, Com 19) . Les paraules
que difereixen ms notriament quant al significat associatiu o connotatiu sn, evidentment, les
que es refereixen als grups socials. Hi ha paraules que de per si duen crrega negativa: ianqui,
xarnego, nigger, feixista..., avui, fruit de determinats fets histrics i socials.

Verbs:
Crec que, dubto que, probablement..., manifesten lactitud del parlant respecte al que diu.
Tamb lament, espero, m'alegro de, desitjo... Vegem-ne alguns exemples dEmmanuel Lizcano
parlant dels mitjans de comunicaci (Un lenguaje y un estilo que no enmascaren la
dominacin, dins el diariLiberacin, 14-10-84): cerca distingir el que s idntic, anomenant
de manera diferent unes mateixes accions segons quin sigui el subjecte que les du a terme. Aix,
tenim un policia nacional assassinat mentre que resulten dos etarres morts, i uns detenen
mentre que altres segresten...

Adjectius:
Per exemple: la msica clssica t un pblic minoritari/selecte. Tamb: delicis, bo, dolent,
perjudicial... i tants i tants adjectius de judici o apreciaci.

Adverbis i quantitatius:
Desgraciadament, sortosament, probablement..., ja, encara..., massa, poc, moltssim...
Tamb augmentatius i diminutius: En Pere, pobret, est de mal humor darrerament.

L'eufemisme s la substituci d'una paraula amb connotacions (associacions pragmtiques)
desagradables per una altra expressi: "indisposici" per "malaltia"; Els "vells" han estat molt
de temps "de la tercera edat", i ara sn "majors"; "home de color" per "negre"... Per com que
de les connotacions negatives en t la culpa la nostra valoraci negativa del referent, aviat la
nova paraula t connotacions negatives. Aix: "lloc com - excusat - wter - servei - bany -
lavabo - toilette - tocador". Els fabricants de cosmtics masculins intenten destruir la possible
imatge d'efeminament del producte, i posen noms com "Brando", etc. Sovint es fan servir
eufemismes per fer ms bona d'empassar una situaci injusta: "apartheid = separaci" s un
eufemisme per "discriminaci racial", "colonialisme blanc"... "Defensa dels interessos
nacionals" o "autodefensa", massa sovint volen dir "agressi imperialista o colonial".

EL MODE VERBAL

Un exemple molt clar se sol trobar als treballs acadmics, amb molt ds de subjuntiu: amb
aix voldria dir que..., convindria tenir em compte que..., etc. (en lloc de: vull dir que..., hem de
tenir en compte que...): indica distanciament respecte al que es fa, inseguretat, por...

MODE ORACIONAL O MODALITAT ENUNCIATIVA

Se solen distingir quatre modalitats enunciatives: Asseverativa (o declarativa), Interrogativa,
Exclamativa, Imperativa.
Na Maria parla, Parles, Maria?, Com parles, Maria!, Maria, parla.

LES ORACIONS INTERROGATIVES (CLASSIFICACI)

Classifiqueu les segents frases interrogatives en dos grups:
Qui vindr dilluns?
Hi aniran en Pere i na Maria?
Que has vist en Pere?
Quan aconseguirem la independncia?
Than avisat?
Heu guanyat el partit?
On anirs?
Vindr, en Joan?

Les interrogatives poden sser PARCIALS O TOTALS.

1.- Les interrogatives parcials.

En aquestes, hom demana per una part de lenunciat, per un sintagma de loraci; per
exemple per un Objecte Indirecte: A qui enviar una postal, en Joan?

Duen un pronom o un adverbi interrogatiu que actua de focus: qui, qu, quan, on, amb qui,
de qu...

Quant a lentonaci, no presenten un to descendent, sin un allargament de la darrera vocal:
_______________________
- - - - - - - - -- - - - ---
_______________________

Fonolgicament es transcriuen //

2.- Les interrogatives totals

La interrogaci afecta tot lenunciat; la resposta afecta tota loraci. Tamb es diuen de S o
NO, ja que com a resposta admeten un s o un no: Viu a Sineu, en Joan? (-S).

Se suposa que tenen un operador fonticament buit; de fet, a vegades apareixen amb un
expletiu o intensificador: Que viu a Sineu, en Joan? Aquest fet explica la inversi de subjecte.
Quan apareixen subordinades van introdudes per si: Saps si viu a Sineu, en Pere?

En les interrogatives totals el primer element (tret de circumstancials de temps) s el verb.

Quant a lentonaci, presenten un to descendent, una baixada de to a la darrera sl.laba:
________________________
- - - - - - - - - - - - - - -
__________________--____

s fcil dobservar la distinta entonaci de totals i parcials si es contrasten oracions
semblants:
Qui vindr dilluns? / Que vindr dilluns?
Que vol venir? / Qui vol venir?
Qui ha vist en Pere? / Que has vist en Pere?

Fonolgicament, les totals es transcriuen: /?/

En les interrogatives ECO, el trasllat a COMP no es produeix a la sintaxi, sin en la
semntica:
En Joan enviar una postal a qui?
Na Maria vindr quan?

Noms per veure la importncia de lentonaci en algunes oracions, vegem aquests exemples
de Hockett:
1) Qu hi ha per dinar, al.lots?
2) Qu hi ha per dinar, arrs?
Proveu ara de pronunciar loraci 1) amb lentonaci de loraci 2).
El resultat s un indubtable efecte canibalstic.


RECURSOS RETRICS

Ironia, hiprbole, interrogaci retrica, metaforitzacions, repetici dun element.
En parlarem ms endavant.

LORDRE DELEMENTS INTERCANVIABLES DINS LA FRASE

Lordre delements intercanviables pot mostrar tamb la perspectiva o el punt de vista del
parlant: En Pere parla amb na Maria / Na Maria parla amb en Pere /En Pere i na Maria parlen
/ Na Maria i en Pere parlen. Jo i tu / Tu i jo (els ases van davant)

LOCULTACI O LA DISSIMULACI DE LAGENT: LA PASSIVA.

Les formes passives sn utilitzades per ressaltar el tema (com en aquesta mateixa oraci).
Per sobretot per dissimular o ocultar lagent. La dissimulaci o ocultaci de lagent es pot
deure a raons diverses:
--Lagent s perfectament conegut i es dna per descomptat (es pressuposa): Abans que es
descobrs la penicil.lina.
--Lagent s desconegut: Aquesta vall ha estat habitada des de temps immemorial.
--Quan no s lAGENT el tema general del discurs sin el TEMA: El meu amic ha comprat el
cavall guanyador / El cavall guanyador ha estat comprat pel meu amic.

El cas ms interessant, per, i freqentssim en els mitjans de comunicaci s LA
DISSIMULACI O OCULTACI DE LAGENT AMB FINALITATS INTERESSADES O
IDEOLGIQUES.

Vegem-ne alguns exemples dEmmanuel Lizcano (citat): A A.N.C. result muerta ayer a
causa de los disparos efectuados por un polica nacional, en lloc de la forma activa: polica
nacional mata a tiros a A.N.C.,senvia al lloc de lablatiu agent -i tan al fons com sigui possible-
el subjecte al qual es vol descarregar del pes de la iniciativa causant de lacci. En canvi
Guardia Civil condenado por torturas por la Audiencia de San Sebastin, no ser mai un
titular del diari que citava abans, ja que destaca el protagonisme del gurdia en la condemna i al
mateix temps relega en importncia la iniciativa institucional; efectivament el titular fou: La
Audiencia de San Sebastin condena a seis meses de crcel a un guardia civil por torturas..
Daltres vegades es cedeix la plaa, i amb ella la iniciativa que suposa, a un subjecte-instituci:
El juez libera a un joven tras 84 das de prisin por un homicidio que no cometi, La
asociacin de vecinos de Viclvaro denuncia incitaciones racistas contra los gitanos...; encara
que es perdi grapa pel fet de dilatar laparici de lautntica notcia; aquests titulars dun diari
important contribueixen, per, a aquesta sensaci destabilitat i protagonisme institucional que
dna el desplaament al lloc del subjecte dobjectes institucionals

La passivitzaci tamb pot representar un trnsit cap a la substantivaci del verb: sobre aix
una altra via per ocultar lagent: Abans del descobriment de la penicil.lina. La mort dun nin de
dos anys ha commocionat tothom. MUERE UN NIO DE DOS AOS POR DISPAROS DE LA
GUARDIA CIVIL EN UN CONTROL. La madre result herida en el pecho. (Ultima Hora, 21-
2-1983)

Juntament amb la passiva, hi ha daltres estratgies dimpersonalitzaci. Diuen que..., Es
comenta que..., Hom diu..., Amb aquest sistema policial corrupte et poden encolomar qualsevol
crim (construcci amb segona persona inespecfica), Trobades les restes del cotxe accidentat
(participis independents, en titulars de premsa, etc.), Shan iniciat les negociacions de pau
(construcci pronominal),

LESTRUCTURA FUNCIONAL O INFORMATIVA DE LORACI

La dislocaci s una altra estratgia dimpersonalitzaci: El gerro, lha trencat el nen. s el
punt que veim extensament a continuaci.

1.4.3. ESTRUCTURA INFORMATIVA DE LORACI: TEMATIZACI I
REMATITZACI

Hem vist que lestructura general de qualsevol oraci s aquesta:

[Sintagma Complementador ... [Sintagma Temps ... [Sintagma Verbal ... ]]]

[SComp Fora modal [ST Temps, inflexi [SV Predicaci]]]
Il.locuci Fora morfolgica Predicats i arguments
Informaci pragmtica Inform. gramatical Inform. semntica


A SV, shi marca la fora predicativa: el predicat amb els seus arguments.
A ST es marca la fora morfolgica de loraci, la flexi, el temps.
A SC es marca la fora modal de loraci (si s pregunta, declaraci, interrogaci,
exclamaci, imperativa; i tamb la focalitzaci): s la fora il.locutiva.

Lanlisi de lestructura informacional duna oraci requereix tenir en compte tant el context
lingstic (s a dir, el text o discurs precedent) com el context o entorn conversacional (la
situaci en qu es produeix).

En quina ocasi o context direu cada una de les frases segents:
(1) Encara no he vist la pel.lcula
(2) La pel.lcula, encara no lhe vista
(3) LA PEL.LCULA no he vist encara (es marca amb majscules lmfasi de la veu)

La diferncia entre (1), (2) i (3) no s destructura gramatical (la xarxa argumental i temtica
del verb s la mateixa en les tres oracions; i a les tres oracions el subjecte i lobjecte directe sn
els mateixos, encara que canvin de lloc). La diferncia afecta lorganitzaci informacional, que
estructura loraci entre el conegut i el nou.

Lestructura informativa de loraci consta de TEMA (i no hem de confondre aquesta
accepci de tema amb la que viem quan parlvem de tema com a paper temtic), i REMA.
TEMA o RERAFONS s all de qu es parla, la informaci coneguda o pressuposada (per la
conversa anterior o pel context), i REMA o FOCUS, s la informaci nova, el que es diu del
tema. Loraci es conforma de tal manera que indica, per una banda, quina part del contingut
proposicional s realment informativa, i per laltra, on i com entrar aquesta part informativa
dintre la base de coneixements, assumpcions o context compartits amb loient o el lector. El
tema, el que s conegut, s recuperable perqu sha mencionat abans o perqu pertany a la
situaci o a lexperincia dels parlants.

Lestructura tema/rema ajuda a evitar la redundncia i a situar la informaci nova dins els
coneixements comuns; ajuda a emmotllar-los al grau de coneixement de cada oient o dun oient
a distints moments: podem donar la informaci de manera diferent per a cada oient o en cada
situaci.
All que ja coneixem (perqu ha aparegut en el text o en el context o perqu forma part de
lexperincia o dels coneixements dels parlants) s el tema. El que s nou, s a dir, el que fa
progressar el contingut informatiu del text, s el rema.

Lemissor tendeix a posar al comenament la informaci coneguda, el tema, i a continuaci
la informaci nova o rema; aix justifica la tematitzaci o dislocaci delements de la frase:
En Pere sempre parla de poltica (ordre lgic) /De poltica, sempre en parla , en Pere.
Els subjectes indefinits, pel fet d'sser indefinits sn rema, i per aix sovint van darrera: Han
participat cientfics russos. No podem emfasitzar el SV; s incorrecte: HI HAN PARTICIPAT
cientfics russos (ja que cientfics russos passaria a sser tema, i aix s impossible pel seu
carcter indefinit; estaria b, en canvi: HI HAN PARTICIPAT els cientfics russos.)

Hi ha un cas en qu el rema pot sser el primer element: si va emfasitzat (semfasitza que es
vol contrastar aquest element amb un altre derroni): DE POLTICA parla sempre en Pere (i no
cine)

TEMATITZACI

Hem posat el ganivet al calaix

En aquesta frase tot pot sser informaci nova o rema, o b pot tenir un tema i un rema; la
interpretaci bona de l'estructura funcional de la frase dependr del context.

Hi ha, per, un mecanisme sintctic per destacar el tema de loraci: aquest mecanisme s la
DISLOCACI. Aix s el que sanomena tematitzaci. (Veurem que tamb hi ha un
mecanisme per destacar el rema, anomenat rematitzaci).
La tematitzaci consisteix a situar, a un lloc perifric de loraci, lelement que es vol
destacar com a tema, o element tematiztzat, que es pot situar a lesquerra (que s el cas ms
habitual), o b a la dreta. Vegem-ne exemples:
a) El ganivet, el posem al calaix / El posem al calaix, el ganivet
b) Al calaix, hi posem el ganivet /Hi posem el ganivet, al calaix
c) El ganivet, al calaix, lhi posem / Al calaix, el ganivet, lhi posem / Lhi posem, el ganivet, al
calaix / Lhi posem, al calaix, el ganivet

A a) el ganivet s el tema; a b) el tema s al calaix; i a c) ho sn el ganivet i al calaix.

El que caracteritza la tematitzaci s la dislocaci. Observem que no s el mateix Va venir en
Pere, que: Va venir, en Pere

Una frase, en un context determinat pot consistir en una successi de temes, per remarcar,
precisament, la situaci. Per exemple:
Ah carall!, que pro(1) n(2)s, de dura (2), la realitat(1), de vegades...

Tots els elements dislocats sn part del tema (un altre exemple amb ms dun sintagma
dislocat, tematitzat: A en Pere, la carta, la hi hem descriure prest). El/s tema/s ajuda a ancorar,
a introduir, remes, informaci nova en el text; ni tot pot sser informaci nova -sense referents a
qu atribuir-la-, ni tot pot sser repetir la informaci coneguda.

En la major part dels casos la posici de subjecte s temtica, per tamb en moltssims
casos el subjecte pot sser rema o informaci nova. Per aix, hi ha tamb distintes estratgies
per tematitzar el subjecte. Aix en una frase com Na Maria ho sap tot que apareix amb el
subjecte no tematitzat, la podem dir amb el subjecte tematitzat, de diverses maneres:
Ho sap tot, na Maria
Na Maria?, ho sap tot
Pel que fa a (parlant de/...) na Maria, ho sap tot

Veiem en tots els exemples anteriors que el sintagma tematitzat s repetit dins loraci amb
un pronom (sempre que aix s perms: no ho s en el cas del subjecte, per exemple, per s en
el del directe, etctera: A en Pere(1), la carta(2), la(2) hi(1) hem descriure). Aix no passa en
el cas dels pronoms interrogatius: Qui has vist? (i no Qui(1) l(1)has vist? Si els pronoms
interrogatius van a COMP i no apareixen pronominalitzats a loraci, aix vol dir que el TEMA
anir ms amunt que COMP. Tamb ho mostra el fet que el TEMA tematitzat (per no un
pronom interrogatiu) va separat de loraci per una pausa, per una coma. Ho corrobora el fet que
la frase bona s NEullia, qu va menjar, per no: Qu nEullia va menjar. Un altre exemple:
En Pere, quan lhas vist per darrera vegada?
Aleshores TEMA anir adjuntat ms amunt de COMP:

SC

(TEMA) SN SC

Det N COMP ST

SN T

T SV

Neg V

V SN



Aquesta pel.lcula, qui(i) t(i) [+T] no l(j)ha vista pro(j)
Comentario:

REMATITZACI

En lordre lgic sn els elements en posici final els que tendeixen a interpretar-se com a
informaci nova (= rema).

El mecanisme ms habitual per marcar el tema s la dislocaci; el mecanisme ms habitual
per marcar el rema (per a la rematitzaci) s lMFASI, acompanyat quasi sempre tamb de
dislocaci. Lmfasi s un recurs entonacional de la llengua parlada, i per indicar-lo en
lescriptura ho fem transcrivint el sintagma emfasitzat amb majscules. Comparem les dues
frases segents:
a) En Pere es casar amb na Maria
b) EN PERE es casar amb na Maria
A la frase a) el rema pot sser tota la oraci, o noms el SV, o fins i tot noms el SP. A la
frase b) en canvi, noms EN PERE s rema, la resta s informaci coneguda. Serien parfrasis
de la frase b): s en Pere que es casar amb na Maria -i no en Llus / No es casar amb en
Llus, na Maria, sin amb en Pere.

Si lelement rematitzat no s el subjecte (que en lordre lgic apareix en posici inicial),
aquest sintagma, a ms de trobar-lo emfasitzat, tamb el trobem dislocat: passa a la posici
inicial. I el subjecte passa a la posici final:
DE DUES PARTS consta, lexamen
PER PASQUA anir a Pars, en Joan (si no hi hagus rematitzaci: Per Pasqua en Joan anir a
Pars).

Al contrari del que passa amb la tematitzaci, no hi pot haver ms dun sintagma emfasitzat
en posici inicial. Podem dir: A EN PERE va escriure una carta na Maria, o UNA CARTA va
escriure na Maria a en Pere, per no A EN PERE UNA CARTA va escriure na Maria. Hi ha
estratgies per marcar dos remes: A EN PERE va escriure na Maria, i li va escriure una carta.
Daltres procediments de rematitzaci. Les construccions clivellades: s en Pere qui he vist.
Les adversatives: No he vist en Joan sin en Pere.

Veiem que en el cas dels elements rematitzats, emfasitzats, igual com passa amb els pronoms
interrogatius, no repetim el sintagma mitjanant un pronom dins loraci (al contrari del que
passa amb la tematitzaci). Per aix, el lloc que ocupen tant els sintagmes emfasitzats com els
interrogatius s el mateix, s el lloc de COMP; i des daqu, uns i altres elements, lliguen una
traa. s lmfasi o focus -com a les interrogatives s la prpia morfologia dels elements
interrogatius- el que provoca el moviment cap a COMP: qualsevol element marcat amb
[+FOCUS] a lEstructura Inicial ser traslladat a COMP.

SC

Esp C

C ST

SN T

T SV

V SP


EN EN PAU(i) pro [+T] confia t(i)
En qui(i) pro [+T] confia t(i)

Comenteu i analitzeu les segents oracions:
Aquest llibre, el vull
AQUEST LLIBRE vull / Quin llibre vols?
A en Pere, qu li dirs?
Ha vingut QUI?
El llibre, qui el donar a na Maria

A lapartat segent continuarem parlant de tema i rema, com a elements importants en la
coherncia textual.


1.5. SISTEMA ARTICULATORI-PERCEPTIU: SO

Tornant a lesquema de la llengua, hem vist el sistema sintctic (lexic i sistema computacional),
i com aquest sistema s'encaixa a altres sistemes de la ment/cervell en dos nivells d'interacci, un
relacionat amb el significat a travs de la Forma Lgica i l'altre amb el so, a travs de la Forma
Fontica.
La Forma Fontica s la representaci fontica de loraci; s el nivell d'interfcie amb el
sistema articulatori-perceptiu (s la interfcie amb els sistemes sensrio-motors).


1.5.1. FONOLOGIA

La fontica estudia els sons de la parla des de la perspectiva de la seva producci (fontica
articulatria), de la seva transmissi (fontica acstica) i de la seva recepci (fontica
perceptiva).

La fonologia sinteressa per aquells sons que tenen una funci contrastiva o distintiva. Per
exemple el primer so de la paraula cala no el fan igual un dInca (velar) que un de Manacor
(palatal); per aquests dos sons diferents no comporten un canvi de significat en la paraula: no
s el mateix so, per s el mateix fonema. Si deim gala, per, ja no t el significat de cala,
perqu /k/ i /g/ a ms dsser sons diferents, tamb sn fonemes diferents.
La fonologia estudia el so en tant que fonema.
Fonema s la unitat funcional mnima de so diferenciador (tip/tap, plat/blat).
Les variants dun fonema sn anomenats allfons (com la k velar i la k palatal). Una
comparaci seria els distints tipus de grafia duna mateixa lletra: A, a,
Estam entrenats per percebre les unitats distintives (ja abans de fer un any, diu Werker), i a
no percebre les variacions fontiques.

Lalfabet fontic internacional (AFI) representa els sons de la llengua.
Cal un alfabet fontic, perqu encara que lortografia presenti una gran correspondncia amb
la parla, aquesta correspondncia no s total (i en algunes llenges com langls, la diferncia s
gran). Per exemple en catal el so f, sescriu sempre amb la lletra f, igual que el so i amb la lletra
i. Per el so de s sorda presenta quatre grafies: s, ss, c, . En canvi, els sons /c/ oberta i /e/
tancada noms tenen la grafia e per escriurels.

En una transcripci fonolgica, no cal posar allfons, ja que no linteressa lidiolecte duna
persona. Daltra banda, els fenmens dialectals i els fenmens de variaci contextual solen sser
bastant regulars, i ja queden implcits: /b/, /d/, /g/ entre vocals es torna aproximant: [c], [d], [y];
/n/ i /l/ es dentalitzen davant /t/, /d/; etctera.

La transcripci fonolgica sindica entre barres: /kde/. La fontica, entre claudtors: [kde]


1.5.2. FONEMES CATALANS: VOCALS I CONSONANTS

Vocals i consonants, a ms de la diferncia de realitzaci, fonolgicament es distingeixen
perqu la vocal pot tenir existncia prpia, constitueix el nucli de la sllaba i, com a tal, pot
presentar-se sola.

VOCALS

En les vocals, la boca resta oberta i la llengua no entra en contacte amb cap rgan articulatori.

Per classificar els fonemes vocals articulatriament es tenen en compte dos fets.

- La posici horitzontal de la llengua dins la boca: ms avanada cap als llavis o ms
endarrerida; aix tenim vocals anteriors (el dors de la llengua es troba cap endavant i cap amunt:
i, e, c); vocals centrals (el dors de la llengua, ms relaxada, es troba ms o menys plana, i avall:
a, ); vocals posteriors, o arrodonides (el dors de la llengua s endarrera i cap amunt: e, o, u).

- La posici vertical de la llengua: segons el grau delevaci lingual ( o distncia entre el dors
lingual i el paladar), les vocals poden ser altes (o tancades: i, u), mitjanes altes (e, o), mitjana ()
mitjanes baixes (c, e) i baixes o obertes (a)

QUADRE DE VOCALS TNIQUES
Pel grau davanament lingual
Anteriors Centrals Posteriors
Pel grau dobertura
Tancades i u
Mitjanes tancades e o
Mitjana
Mitjanes obertes
c

e
Oberta a

REDUCCI VOCLICA
Sanomena reducci voclica el procs fonolgic pel qual una llengua que distingeix un
conjunt de sons voclics per a la posici tnica, redueix aquestes distincions en la posici tona.

EXERCICI: Flexioneu o feis derivats de les segents paraules: fidel, sent, serra, canta, pop, cop,
suc. Desprs transcriviu aquestes paraules i els derivats que heu fet.

La reducci voclica en catal s diferent segons els distints parlars.

Correspondncia entre vocals tniques i tones

Catal occidental Cat. oriental i Balears 1 Illes Balears 2 Illes Balears 3
i -------------- i
e,c ----------- e
a ------------- a
e, o ---------- o
u ------------- u
i ----------------- i
e, c, a ----------
e, o, u ---------- u
i --------------- i
e, , c, a ------
e, o ----------- o
u -------------- u
i ---------------- i
e, , c, a -------
e, o, u --------- o


El domini de la reducci voclica s el mot simple, no el compost: obrellaunes /ecrwns/,
rpidament /rpidemnt/

Hi ha excepcions contextuals a la conversi de e en : /Krevn/, /idel/, /prembul/, /nukle/,
/ose/, /ped/, /blneri/, /tetr/, /bet/, /rel/, i els seus derivats. /ree/, /neandertl/, /orfe/,
/neolosme/
I en alguns parlars de Mallorca, hi ha ms excepcions: /pg/ - /peg, /spr/ - /sper/, i igual
amb els verbs aixecar, cremar, deixar, emprenyar, llevar, nedar, operar, penjar, quedar,
regar

CONSONANTS

Les consonants es caracteritzen pel grau daproximaci dels rgans articulatoris que barren
totalment o parcialment el pas de laire.

La classificaci articulatria dels fonemes consonants t en compte dos parmetres principals,
el punt o lloc darticulaci i la manera darticular.

Pel lloc darticulaci:
- bilabial, hi ha contacte entre els dos llavis: b, p, m
- labiodental, hi ha contacte o aproximaci entre el llavi inferior i les dents superiors: f, v
- dental, la punta de la llengua entre en contacte amb les dents i els alveols: t, d,
- alveolar, la punta de la llengua sacosta a les genives superiors: s, z, n, l, r, r
- palatal, contacte entre el dors de la llengua i el paladar dur: j, , j (prepalatals) , (palatals)
- velar, contacte entre el dors de la llengua i el vel del paladar: k, g, w

Pel mode o manera darticulaci:
- oclusiu, impedeixen el pas de laire per un moment, i quan surt es produeix un efecte explosiu:
p, t, k, b, d, g
- fricatiu, el pas de laire s molt petit i surt fregant: f, v, s, z, j
(africat, s una successi dun perode oclusiu i un perode fricatiu que comparteixen el mateix
punt darticulaci: t, d, q, q)
- nasal, laire surt pel nas: m, n,
- lateral, laire surt pels costats de la llengua: l,
- rtic (o vibrant), a la bategant hi ha una oclusi molt rpida entre la punta de la llengua i les
genives, i a la vibrant hi ha moltes oclusions seguides i rapidssimes: r, r
- aproximant (o semivocal), es troben a mig cam entre les vocals i les consonants fricatives,
per el tancament de laire no produeix fregament: j, w. Tamb sn aproximants els allfons c,
d, y.
QUADRE CONSONANTS

Manera darticulaci
OCLUSIU FRICATIU NASAL LATERAL RTIC
APROXIMANT
Sord Sonor Sord Sonor Bategant Vibrant
BILABIAL p b m
LABIODENTAL f v
DENTAL t d
ALVEOLAR s z n l
r r

PALATAL
j
j
Punt

dar-
ticu-
la-
ci
VELAR k g w



TRETS DISTINTIUS DELS FONEMES

Veiem que un fonema est constitut per un conjunt de trets fnics distintius, anomenat
matriu de trets dun fonema. Doncs b, si a qualsevol matriu modifiquem tan sols un dels trets
de qu consta, el resultat ser una altra unitat fonolgica. Com ms trets tenen en com dos sons
ms semblants sn:
/p/ /b/ /p/ /z/
consonant consonant consonant consonant
oclusiu oclusiu oclusiu fricatiu
bilabial bilabial bilabial alveolar
sord sonor sord sonor

1.5.3. SLLABA

La fonologia tamb estudia com es combinen els sons per formar paraules.

La sllaba s una unitat fonolgica que ordena diferents sons al voltant dun nucli, dun so
de mxima perceptibilitat, s a dir duna vocal.

Lestructura de la sllaba s similar a la de qualsevol sintagma SX.

El nucli (N), que sempre s una vocal, s lnica part obligatria de la sllaba. El nucli
sllbic s el segment de mxima obertura oral de la sllaba.

Grau dobertura (o sonicitat) de ms a menys:
(mxima sonicitat) ------------------------------------------- (mnima sonicitat)
vocals > semivocals > lquides (laterals i vibrants o rtiques) > nasals > fricatives > oclusives.

Pot dur un Esp. o Obertura (O) i un complement, o Coda (C). Tant lObertura com la Coda
poden sser simples o complexes.

La projecci de Nucli i Coda (o complement) s diu Rima (R), perqu a partir de la vocal
accentuada s on compta la rima: cranc fang: /krnk/ /fnk/

Sanomena sllaba lliure o oberta la que no du Coda i sllaba travada o tancada la que en du.

La sllaba amb una obertura simple i un nucli, com pa, que consta duna consonant i duna
vocal (CV) s la sllaba bsica en totes les llenges.

(= sllaba) (= SNucli)

(=sllaba)

obertura rima

nucli coda
Exemples:



N O N O R O R N O R

N C N N C

Ah p a tr e ns cr i . a . d e s

Si es vol marcar la sillabaci sindica amb un punt.

EXERCICI: Estructura sillbica de cauen, quatre, boira, fresc, cabria,

Tipus destructures sillbiques en catal:
V i
CV tu
VC all, ou
CVC mal, riu, iot
CCV pla
VCC alls, ous
CCVC flam, prou, quan
CVCC serp, vuit
CCVCC fruit
VCCC dirns, erms
CVCCC serps
CCVCCC frescs

No totes les consonants poden aparixer en totes les posicions. La bategant r no apareix mai
en posici inicial de mot (tampoc les africades).
Les obertures complexes es donen amb Consonant + l, r, w: plou, prou, plat, prat, blat, tres,
quatre, gris.
Molts casos de coda complexa es simplifiquen, com veim si pronunciam aquestes paraules:
transparent, constipat, abstracte, subscriure, obscur, augment.
A les Illes, per mor de la primera persona del present dindicatiu amb flexi zero, es troben
codes finals gens usuals: adopta, injecta, pal, bor, Alger, enter, mostr, sembra, infla, omple,
sembla, cor

En el catal de Mallorca no sadmeten codes sillbiques amb ms de dos segments:
Vent /vnt/, vents /vns/. Molts /mls/. Vent fort /vep.fert/, vents forts /vep.fers/. Molt de pa
/ml.de.p/, molts de pans /ml.de.pns/. Igual als diftongs decreixents: vuit nins /vuj.nns/, alls
petits /j.p.tts/

SILLABIFICACI

La sillabificaci s el procs pel qual els segments sagrupen en sl.labes, com a obertures,
nuclis i codes.
La sillabificaci individual dels mots o sil.labificaci lxica pot sofrir canvis quan els mots
apareixen en un enunciat: Sn elles /so.n.s/, parc estret /pr.ks.trt/, pot agafar /p.t. g.f/,
en compr un /n.kom.prn/.
Els composts, prefixats i adverbis en ment es mantenen: subratllar /sub.r./; en canvi,
sobralles /so.br.s/.


1.5.4. PROCESSOS FONOLGICS

La fonologia tamb analitza com varien els sons segons el context, descriu les alternances
sonores.

Passam duna forma fonolgica subjacent a una forma fontica o realitzaci fontica,
aplicant uns processos fonolgics o regles fonolgiques, que sn predictibles.

Alguns processos fonolgicses donen amb ms facilitat si l'elocuci s rpida i l'estil s
informal.

Processos fonolgics de la vocal

REDUCCI VOCLICA i SILLABIFICACI. Ja els hem vists.

EPNTESI

s la inserci duna vocal de suport o vocal epenttica.
En veim un cas en ladaptaci de mots de langls al catal. Stop, en angls consta duna sola
sllaba; en catal, no existeix el grup consonntic s seguida doclusiva en posici inicial, i per
tant inserim una e inicial, i la paraula passa a tenir dues sllabes: /estep/. Igual, slam, sputnik,
Strauss... Fins i tot paraules estrangeres similars ja s`han incorporat al diccionari amb aquesta
e inicial: esqu, esport, estndard.
Un altre cas depntesi s la pronunciaci duna e sense cap fonament lxic ni gramatical,
amb l`nica funci d`amorosir la pronncia, d`evitar grups consonntics de ms de dues
consonants: Els(e) va dir que vindria, Amb(e) qu t`ho has fet?

ELISI DE VOCALS

s freqent en distintes parles eliminar una vocal.
A part de Mallorca es fan planes paraules com histria /histeri/.
Tamb alguns casos en posici inicial: agulla, abella
A Girona i a altres llocs, eliminen una quan es troba entre consonant i r: taronja /tren/,
per /pre/

SINALEFA

La sinalefa s la supressi o no pronunciaci duna vocal neutra tona //, o ms duna, quan
a final o a comenament de paraula entren en contacte amb una altra vocal qualsevol, sobretot si
tamb s tona, i especialment amb una dicci rpida.
Si no suprimim la vocal neutra tona deim que hi ha hiat.
Sobretot en la lectura de poesia, sha de pensar b si sha de fer sinalefa o hiat, ja que fa
variar el nombre de sllabes dun vers.

Alguns casos de sinalefa: - // + vocal tnica: Encara s petit /n.k.rs.p.tt/, quinze homes
/kin.ze.m s/. - vocal tnica + : Va a Algaida /val.gj.d / Fer es beneit /fz.b .n jt/. - +
vocal tona: Una instncia /.nis.tn.si/. - vocal tona + : Si el veig /sil-v tj/. - + : Quina
alegria /k.n .l .gr. / Crrer a tota /k.r .t-t /. Quan la s tnica se sol mantenir, per
no sempre: Qu s aix? /k .z .j`e/.

DIFTONG SINTCTIC

Si una de les vocals en contacte s una i o una u tones hi pot haver diftong: No ho vull
/now.vj/, Dem hi ser /de.mj.s er/, I un puput! /jn.pu.pt/.

Processos fonolgics de la consonant

ENSORDIMENT FINAL

Lensordiment en posici final de mot s un procs molt com en totes les llenges.

Les diferncies de sonoritat que permeten de contrastar les versions sorda i sonora de les
consonants obstruents (oclusives orals, fricatives i africades) es neutralitzen en posici final, i
sempre esdevenen sons sords (mudesa /mudz/ > mut /mt/, seguesa /segz/ > cec /sk/,
cosir /koz/ > cus /ks/.
Una fricativa o africada a final de mot va seguida dun mot que comena en vocal, aquesta se
sonoritza: gris /grs/, gris intens /grz intcns/

ASSIMILACI

s el fenomen pel qual un so o una classe de sons adopten algunes caracterstiques dels sons
vens; s la modificaci dun o ms trets fonolgics dun fonema per acci dun altre fonema.

No necessriament els dos sons han dsser adjacents.adjacents, com el tancament d/o/ a /u/
quan a la sllaba segent trobam una // a bona part de Mallorca: conill /kun/, o en catal
occidental el pas /a/ final a /c / quan a la sllaba anterior trobam /c/: terra /tcre/, perla /pcrle/,
les dues obertes en cat. occidental.

Un so sassimila a un altre quan adquireix un o ms trets fonolgics daquest so, s a dir, es
fa ms similar a aquest. La coarticulaci de sons vens redueix l'esfor articulatori. El so que
sassimila sol sser el que est ms a lesquerra.

Espirintitzaci

Les oclusives b, d, g esdevenen les aproximants c, d, y (en les aproximants no sinterromp
del tot el pas de laire en la cavitat bucal) en posici dobertura sillbica:
- entre vocals: ceba, cada, vaga; i entre semivocal i vocal: auda, aigua,
- en grup consonntic postvoclic: sobre, adrear, agl (per en alguns casos es mant
loclusiva en realitzaci allargada: po[b:l]e, se[g:l]e)
- en posici postconsonntica desprs de rtica i de lateral: corba, corda, argot, Albert,
maldecap.

L'assimilaci de sonoritat dobstruents.

En les assimilacions que afecten els valors de sonoritat, l'element que s assimilat noms pot
ser una consonant obstruent (oclusives i fricatives), perqu aquests segments sn els nics que
poden mostrar contrastos de sonoritat en catal i en la majoria de llenges.
Una obstruent en posici de rima sillbica es pronuncia sorda quan la consonant que la
segueix s sorda i es pronuncia sonora si s sonora.
Ho veiem en les oclusives: /pek p/, /peg mel/. Tamb: lle[t t]allada, lle[d d]esnatada, etc.
I tamb en les fricatives: Ms eleccions /mzeleksins/, Baix Empord /bempurd/.

L'assimilaci del punt d'articulaci

Les nasals poden assimilar el lloc darticulaci de la consonant segent. A duen nespres, o
duen senalles la n continua essent alveolar perqu tamb ho s la consonant segent. En canvi,
la n, a duen pa, duen mata, esdev m, bilabial, com la consonant que la segueix. A duen flors,
assimila el lloc darticulaci a la labiodental; a duen torrons es dentalitza; a duen xocolata es
palatalitza; a duen galetes es velaritza.

Lassimilaci completa

En lassimilaci completa, un segment sapropia de tots els trets del fragment segent. s el
que sanomena geminaci: set llamps /sc ms/, set mans /scm mns, set lmines /scl lmines/,
cap flor /kaf fle/, poc bo /peb be/. Ms casos: dit petit, estimat Carles, ciutat belga, pot daram,
ciutat russa, xicot galant, set nyores.

DISSIMILACI

Es dna ms poc. Un cas s el procs dafricaci de sibilants en mallorqu i en menorqu.
Quan la sibilant alveolar [s] entra en contacte amb una sibilant alveolar o postalveolar s, z, j, ,
el primer segment es transforma en una oclusiva que adopta el mateix punt darticulaci de la
segona fricativa i produeix lafricada corresponent. es sol /etsel/, les set /letsct/, es xalet
/etjalt/, es jard /ederd/, dos joves /dodves/.

ALTERNANCES MORFOFONOLGIQUES

Hi ha paraules que presenten dos allomorfs: /p/ /pen/(et); /fle/ /flor/(eta)

Elisi de /n/ final de mot

Moltes paraules acabades en vocal tnica alternen amb una forma de plural, amb una forma
de femen i amb paraules derivades que presenten /n/ en la posici que segueix aquella vocal.
Es pot considerar que la forma bsica d'un mot com pa s /pn/, la qual es transforma en /p/ per
un procs fonolgic d'elisi de la /n/ en posici final de mot. Catal, menorqu...
La mateixa alternana es dna en algunes formes verbals (venir, tenir, convenir, mantenir,
obtenir...)
Es mant la /n/ en pocs casos: segon, Joan, tren, gen, nin, mn, gran, entn, respon...

En les paraules en vocal tona, la forma amb prdua de /n/ s'estenen a la forma plural en
bona part del territori, encara que la mantenen a la major part del domini occidental, al Camp de
Tarragona i a Eivissa: rave (rvens / raves, ravenet), igual home, ase, marge, orgue, terme.

Elisi de /r/ final de mot

A la major part del territori lingstic la consonant /r/ s'elideix en posici final de paraula:
clar /kl/, clars /kls/ clara /klre/, primer, flor, madur. Hi ha una zona de no elisi formada per
la major part de comarques del Pas Valenci.
On ms es dna l'elisi s a les Illes Balears, sobretot a Mallorca, on les excepcions sn molt
poques: per, pur, consider, esper, futur, autocar, motor, fmur...
Amb un pronom darrera sol reaparixer: convncer-la, empnyer-los (i fins i tot n'hi ha que
diem rebrer-ne, veurer-la

SIMPLIFICACI DE GRUPS CONSONNTICS

Lelisi de segments ajuda a vegades a simplificar lestructura sillbica. .
En catal central, els grups consonntics finals de mot mp, mb, nt, nd, nc, ng, lt, ld se
simplifiquen mitjanant lelisi de loclusiva. camp /km/, tomb, punt, banc, fang, alt, malalt
En el plural passa arreu: camps / kms/

ALTRES FENMENS
Vocalitzaci de [l] seguida de consonant: alba /wbe/, palpar, albercoc, espelma,
alfabeguera, escalfar
Mettesi: prebe per pebre.


1.5.5. PROSDIA: ACCENT, ENTONACI

A ms de les distincions darticulaci de cada so, sn components integrants del so: la
durada, la intensitat, laltura tonal (o nivell tonal), i la direcci tonal. s el que sanomenen trets
prosdics o suprasegmentals, perqu sestenen per seqncies de sons.

Quan parlam emetem uns sons amb sentit (unitats segmentals: vocals i consonants), per
tamb donem una informaci amb laccent, lentonaci i el ritme (unitats suprasegmentals, en
les quals es manifesta molt la part afectiva).

Els trets prosdics tenen dues grans funcions:
- Funci demarcativa: Indiquen la partici del discurs i la seva organitzaci. Pauses, canvis de
direcci meldica, allargaments finals, ajuden loient a identificar fronteres en lorganitzaci del
discurs.
- Funci expressiva: Contribueixen a la significaci dels enunciats. Sn elements modalitzadors
dels enunciats. Ajuden a distingir una oraci enunciativa duna interrogativa, per exemple.
Ajuden a veure la intenci del parlant tamb en altres casos, com la ironia, posem per cas.

Tenim dos trets prosdics principals: Laccent i lentonaci.

ACCENT

Laccent s lnima dels mots.

Laccent s el grau de fora o intensitat que presenta una sllaba en relaci amb les sllabes
venes.

Els peus (mtrics) sn els constituents prosdics que sn la base de lassignaci de laccent.
En el model desenvolupat per Hayes, un peu s un constituent fonolgic format per dos
elements un dels quals s ms prominent que laltre.
Un peu amb prominncia a lesquerra s un troqueu, com en el cas de odi /e.di/, format per
un peu trocaic. El troqueu (- u) s la unitat bsica que utilitza el catal per determinar on va
laccent.
Un peu amb prominncia a la dreta s un iambe (u -), com pedrs /pdrs/.

La norma bsica daccentuaci en llat s que si un mot acaba en vocal ser pla (trocaic), i si
acaba en consonant (sllaba pesant), ser agut (imbic).
En catal, la major part de paraules agudes acabades en vocal tenen una n o una r subjacent:
catal / catalana, fuster / fusteria.
La major part de mots plans acabats en consonant, sn derivats: fam / famlic.
Pel que fa als mots esdrixols, la major part sn femenins: famlia. De fet molts daquests
mots en molts parlars del mallorqu sn plans /f mli/, /isteri/.

Entre un i dos anys els nins fan moltes elisions de sllabes i tendeixen a fer troqueus o
iambes amb totes les paraules.
Vegem un exemple duna nina de dos anys: corona /kn/, hipoptam /ketam/, cocodril
/kukl/, elefant /fn/

LACCENT DE LENUNCIAT: SINTAGMES FONOLGICS, FRASES DENTONACI

Considerem loraci Una jove veu l'amenaa, que escrita s ambigua (els claudtors
enclouen constituents sintctics o sintagmes fonolgics):
a. [Una jove] / [veu lamenaa]. El nom aqu s jove, i el verb s veu: (Una dona jove veu una
amenaa)
b. [Una jove veu] / [lamenaa]. Veu aqu s nom, i amenaa s verb: (Una veu jove lamenaa)

No podem dir la frase conservant lambigitat: Si adoptem la primera interpretaci hem de
fer ms fort laccent de jove que el de veu, i inversament, amb la primera interpretaci hem de
fer ms fort laccent de veu que el de jove; a ms, a loraci a, desprs de jove, i a loraci b,
despres de veu hi ha un allargament de la darrera vocal i una pausa relativa. Aix s per
lestructura sintctica diferent de cada una de les frases. (Un altre exemple: una vella llana
lalarma).
Trobem laccent ms fort al final de cada sintagma.

Amb les sllabes formem peus i amb els peus mots, amb els mots formem sintagmes
fonolgics; amb sintagmes fonolgics, frases dentonaci, i amb frases dentonaci, enunciats.
Tots aquests sn els constituents prosdics.
Marquem els sintagmes fonolgics amb una barra vertical (aqu, amb /). I les frases
dentonaci amb dues barres verticals (aqu, amb //)
Per exemple:
[La teva germana] / [no gosa protestar] / [davant dels seus superiors]
[Els cans,] // [com ja saps,] // [sn animals] [molt fidels]
A la primera frase tenim un enunciat que consta duna sola frase dentonaci i tres sintagmes
fonolgics.
A la segona frase tenim un enunciat que consta de tres frases dentonaci, les dues primeres
formades per un sintagma fonolgic cada un i el darrer per dos.

El sintagma fonolgic coincideix bastant amb els sintagmes (SN, SV, SA, SP). Hi ha una
gran relaci entre sintaxi i fonologia.

Vegem com es comporten els accents al nivell del sintagma fonolgic.
En un sintagma fonolgic podem marcar amb 1 la sllaba tona, amb (2) laccent rtmic,
amb 2 laccent secundari i amb 3 laccent primari o mxim.

1 (2)13 1 2 1 (2) 1 2 1 3
fatalitat [aquells interessants volums]
Quan dos sintagmes fonolgics es reestructuren en un de sol, el primer perd laccent primari
de sintagma:
(2) 1 3 1 2 (2)1 31 (2) 1 2 1 2 1 (2)1 31
[Recitava] [moltes poesies] [Recitava moltes poesies]

Els exemples vists fins ara presenten un ritme binari perfecte. Altres vegades, en lloc del
ritme binari, el sintagma mostra un ritme ternari (encara que es puguin reestructurar els
sintagmes fonolgics de diferent manera):
1 1 3 1 1 3 1 1 3 1 1 3 1
[Tornar] [del mercat] [a les tres] [de la tarda]

Exemple de ritme binari: La "Tirallonga dels monosl.labs", de Pere Quart, que segueix quasi
tot el temps el ritme AT (tona Tnica): Doncs jo sols vull / Un poc de fam / i un xic de pa. /
Un poc de fred / i un poc de foc. / Un xic de son / i un poc de llit / Un xic de set / i un poc de vi /
i un poc de llet. / I un poc de pau. / Un poc de goig / i un xic de bes / i un poc de coit. / I un poc
de cant. / I un xic de vers. / I un xic de ball.
Tamb la major part de canons de rock, que reconverteixen tones en tniques i viceversa
en funci del ritme binari de la msica. (Escoltau "Jo vull ser rei" d'Els Pets).

Exemple de ritme ternari: La Sardana, de Joan Maragall, on la seqncia AAT (tona tona
Tnica) es va repetint sense aturar-se al final dels versos femenins; noms la rima, no la mtrica,
marca el final de cada vers: La sardana s la dansa ms bella / de totes les danses que es fan i
es desfan; / s la mbil, magnfica anella / que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

Tots aquests exemples sn molt eurtmics, per en general la llengua presenta configuracions
artmiques. Per tamb en aquests casos opera el principi dalternana rtmica formulat per
Selkirk: no trobam en un mateix sintagma fonolgic dues sllabes accentuades seguides, i no
trobam tres posicions febles seguides; s a dir, que evitem els xocs accentuals (dues tniques
seguides) i les valls accentuals (tres tones seguides).

Si trobam dues tniques seguides, la de lesquerra queda reduda dintensitat, com si es
tracts duna sllaba tona (l'nica cosa que la diferncia duna tona s que no t la vocal
reduda). Per exemple:
1 3 1 2 1 1 3 1 1 2 1 3
[Tres nins] [Aquells altres nins] o b [Aquells altres nins]

Les valls accentuals noms es donen en pronncies rpides. En una pronncia lenta el catal
resol les valls a base de reaccentuar una sllaba amb la condici que aquesta reaccentuaci no
origini un xoc.
Si apareixen tres sllabes tones entre dues sllabes tniques, ltona del mig s susceptible
dacceptar un accent de suport:
Anaves damunt lherba de la prada
A T A A A T A A A T A
A T A A T A A T A
En lloc de fer aquest accent de suport, la mtrica del vers es pot recolzar sobre lorganitzaci
sintctica, s a dir, que pot fer les pauses sintctiques, amb aquests tres components: [Anaves]
[damunt lherba][de la prada].

La darrera sllaba tnica de qualsevol seqncia s sempre portadora daccent mxim. Per
aquest motiu, sllabes tones, per se, poden esdevenir tniques i viceversa, com veim a
l'exemple segent: (1) En Joan li regala braalets. (2) En Joan li regala braalets dor. (3) En
Joan li regala braalets dor i plata. A (1) la intensitat ms forta cau sobre la sllaba tnica de
braalets. A (2), en canvi, la mateix sllaba queda desaccentuada, i s dor el mot que send
laccent ms fort. I finalment, a (3), s plata que agafa la intensitat ms forta, i dor s el mot
que es desaccentua.

EXERCICIS
Transcriu fixant-te en laccentuaci i en les demarcacions entonatives:
Substantius: buidament, mudament, lliurament / Adjectius: buidament, mudament, lliurament
s una lligadura / s una lliga dura
Militants del partit / Mil i tants del partit
Trencanous / Trenca nous
Arriben de dos en dos [segons ells] / Arriben de dos en [dos segons] ells
[Entre gent] molt coneguda / [Entra] gent molt coneguda
Aquest [sobre la taula] / [Aquest sobre] a la taula

Marca laccentuaci daquests versos i digues-los en veu alta:
- Vaig veure un ca tot nu (Miquel Bau)
- De la cara / a les mans / i del coll / a la cara (Joan Brossa, La mosca)
- En les nits de desembre- tan llargues- / els pastors s'estan sols entre el vent, / contemplant la
foscor de la terra... (Joan Maragall, Nadal)
- Potser avui m'he fet enfora / m'he perdut per la mar gran. / Mal que cridi i que gemegui, / s
segur que no em veuran. (Miquel Bau)

ENTONACI

Dins un enunciat trobam frases dentonaci, amb pausa llarga ( i ms o menys coincidents
amb loraci), i sintagmes fonolgics, prcticament sense pausa (i ms o menys coincidents amb
els sintagmes)
- la frase dentonaci coincideix amb la presncia duna pausa llarga i pot anar acompanyada de
diferents tipus cadencials; se sol marcar amb dues barres verticals.
- el sintagma fonolgic coincideix amb una pausa breu, sovint no perceptible, i que sol anar
acompanyada duna inflexi tonal ascendent; es marca amb una barra vertical.

Per marcar lentonaci se sol assignar un to a cada una de les sl.labes.
Els criteris de classificaci de tons sn la inflexi tonal, el nivell tonal i la direcci tonal.
La presncia o labsncia dinflexi tonal permet de distingir tons esttics (sense inflexi
tonal) i tons dinmics (amb inflexi tonal) i, entre aquests darrers, tons dinmics simples (amb
inflexi contnua sobre una sola sllaba) i tons dinmics complexos (amb inflexi discontnua
sobre dues sllabes adjacents).
Els nivells tonals fonamentals sn alt, mitj i baix.
Les direccions tonals sn ascendent i descendent.

Segons la inflexi, el nivell i la direcci tonals s possible de destacar els tons segents
(Recasens, Daniel. Fontica i fonologia. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993):

Les sllabes de la seqncia Va retornar-les abans que acabssim de dinar poden
representar els segents tons: Va (mitj) retor (baix) nar (mitj) les (alt o mitj ascendent)
abans (mitj) que acabssim de di (baix) nar (baix descendent).

Exemples en frases declaratives

Latribut fonamental de les oracions declaratives s el to nuclear baix de la darrera frase
tonal:

Un cas denumeraci:

Exemples en frases interrogatives

El tret caracterstic de la corba tonal duna oraci interrogativa s la presncia dun desnivell
tonal ostensible, ascendent o b descendent.


Hi ha una altra manera de marcar la corba dentonaci de la frase, emmarcant-la entre una
lnia superior i una lnia inferior, que representa els lmits de la tessitura del parlant.
A lexemple segent veim com gat es pronuncia amb to descendent o ascendent segons es
tracti dun enunciat declaratiu o interrogatiu (encara que tamb podem fer les interrogatives amb
to descendent):

Amb oracions amb ms dun sintagma fonolgic, per exemple [La meva cosina de Girona]
[arriba dem], a Girona hi ha un to ascendent que indica que el sintagma dentonaci no ha
acabat.
La focalitzaci contrastiva, es mostra amb un to ascendent, en aquest cas a Marina: [S LA
MARINA] [que hi vol anar]. De manera semblant es marca lmfasi.

Una de les funcions de lentonaci s lexpressi de les intencions del parlant (declarativa,
interrogativa, i tamb les focalitzacions) i tamb de les actituds i emocions del parlant; una
mateixa oraci interrogativa es pot pronunciar amb patrons meldics diferents per comunicar
una actitud neutra, de sorpresa, de contrarietat, dalegria, etc.

A ms de la melodia hi ha altres elements que sn essencials a lhora de caracteritzar
prosdicament un enunciat i descatir el seu significat: el ritme delocuci, la intensitat i el
timbre de la veu, i la gestualitat.