Grau en Educació Primària

Organització i Gestió Educatives

TEMA 3

Planificació, gestió i avaluació dels

centres educatius

Equip de professors d’Organització i Gestió Educatives del

Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

SUMARI

SUMARI ......................................................................................................................................... 1

Presentació.................................................................................................................................... 3

Objectius ........................................................................................................................................ 3

Continguts ..................................................................................................................................... 4

1. Procés, models i tècniques de planificació, gestió i avaluació de centres educatius ............... 4

1.1 Planificació .......................................................................................................................... 4

a) Característiques del procés de planificació ...................................................................... 4

b) Nivells de planificació ....................................................................................................... 5

c) Moments del procés de planificació. Model bàsic ............................................................ 5

1.2. Gestió ................................................................................................................................. 6

a) Aspectes generals ............................................................................................................ 6

b) Tipus de gestió ................................................................................................................. 6

c) Avaluació dels Centres Educatius .................................................................................... 6

1.3. Òrgans de govern .............................................................................................................. 9

1.4. Òrgans de coordinació docent ......................................................................................... 10

2. Els instruments de gestió dels centres educatius. .................................................................. 10

2.1. Aspectes generals ........................................................................................................... 10

2.2. Criteris afavoridors de l’èxit dels instruments de gestió: ................................................. 10

2.3. Fases d’elaboració i implementació dels instruments de gestió: ..................................... 11

3. Instruments de gestió de caràcter anual: ................................................................................ 11

3.1. Programació General Anual (PGA), 3.2. Pressupost Anual de Centre, 3.3. Memòria
Anual de Centre. ..................................................................................................................... 11

4. Instruments de gestió de caràcter estable .............................................................................. 13

4.1. Projecte Educatiu de Centre, 4.2. Concreció del Currículum o Concreció Curricular
(abans Projecte Curricular de Centre o Etapa), 4.3. Projecte Lingüístic de Centre (PL), 4.4.

1
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

Pla d’Atenció a la Diversitat (PAD), 4.5. Pla d’Acció Tutorial (PAT), 4.6. Reglament
d’Organització i Funcionament (ROF), . ................................................................................. 13

5. Innovació i canvi en contextos organitzatius escolars. El model europeu de qualitat total. 16

2
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

Presentació

Aquest tercer tema se situa plenament en la perspectiva de la cultura de centre i es refereix a

les dinàmiques diàries dels centres: cada dia es planifica, es gestiona i s’avalua, encara que
aquestes funcions es desenvolupin de manera especial en determinats moments. Tot el
professorat hi és implicat, per això aquest mòdul és especialment formatiu. Els òrgans de
govern i els òrgans de coordinació docent en són especialment responsables, i els documents
que recullen les decisions, les propostes i les realitzacions són els instruments de gestió o
projectes de centre. El coneixement dels processos d’innovació i canvi en contextos
organitzatius escolars i la capacitat d’intervenció i d’implicació per part de tot el professorat,
constitueix el darrer aspecte tractat.

Objectius
• Comprendre la dependència del funcionament del centre escolar de les directrius planificades
en l'àmbit estatal i autonòmic.

• Conèixer la relació existent entre els processos de planificació, gestió i avaluació de centres i
la seva concreció en els instruments de gestió dels centres educatius.

• Adquirir tècniques i conèixer instruments per a l’anàlisi de la planificació, la gestió i l’avaluació

del centre escolar.

• Analitzar les competències atribuïdes als distints òrgans de govern i de coordinació docent

• Assabentar-se de processos que tenen lloc a l’escola com a organització (avaluació i canvi)
així com d’algunes estratègies per participar-hi reflexivament.

3
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

Continguts

1. Procés, models i tècniques de planificació,

gestió i avaluació de centres educatius

1.1 Planificació

El terme planificació fa referència a l'elaboració d'un pla, d'un projecte o un programa d'acció, a
partir d’un procés d'organització i preparació que permet adoptar decisions sobre la forma més
convenient d'assolir una sèrie d'objectius proposats.

Antúnez (1991) ho defineix com “un esforç racional per exercir un cert control sobre el
futur, per reduir els nivells d’incertesa a proporcions més manejables”

Gairín (1996), en lloc de definir el terme planificació, prefereix enumerar els trets que la
caracteritzen: “anticipació de futur, integració d’actuacions, procés continu i unitari, té un
sentit de provisionalitat i obliga a prendre decisions successives i interdependents.”

a) Característiques del procés de planificació

És un procés que implica la presa de decisions en tres àmbits:

a) Objectius que s'han d'assolir

b) Estratègies per a l'acció

c) Sistemes de control i retroalimentació

Principis que caracteritzen la planificació:

a) Realisme. Màxima aproximació a una determinada realitat.

b) Prospectiva. Des de la realitat, intenta dissenyar la situació futura.

c) Coherència. Els elements que configuren la planificació es relacionen entre sí amb

sentit.

d) Gradació. Hi ha un ordre d'execució que cal respectar.

e) Flexibilitat. La planificació com a previsió està subjecta als canvis que puguin
produir-se en els seus supòsits de base. Està, per tant, oberta a qualsevol modificació.

La planificació ha de cercar comprometre tots els òrgans i persones als quals va adreçada.

4
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

b) Nivells de planificació

a) La planificació estratègica: especificació mitjançant objectius globals amb visió de futur. A

llarg termini. Tenen més importància els principis i les línies d'acció que les actuacions.

b) La planificació tàctica: la qual adequa les directrius estratègiques en un context determinat

i ordena els mitjans.

c) La planificació operativa: aplicable a situacions concretes, es dirigeix especialment al

desenvolupament d'actuacions.

Aquests nivells de planificació que acabam de considerar són també aplicables a la realitat dels
centres docents:

1
Taula 1. Nivells de planificació aplicables als centres escolars

ESTRATÈGIA: plantejaments globals d’alt nivell i a llarg termini (Concreció Curricular

–CC–)
TÀCTICA: plantejaments de nivell intermedi, a curt o mitjà termini, al servei de
l’estratègia (Programació Didàctica –PD–)
OPERATIVA: el dia a dia al servei de la tàctica i de l’estratègia (Programació d’Aula
–PA–)

c) Moments del procés de planificació. Model bàsic

2
Taula 2. Model bàsic de seqüenciació del procés de planificació

Període de PREACCIÓ:

1. Anàlisi de necessitats

2. Diagnòstic

3. Decisió

4. Programació (objectius, activitats, metodologia/tecnologia, recursos humans i materials,

pressupost, espai, temporalització, criteris d’avaluació, divulgació, seguiment,
preparació/instrumentació)

Període D’ACCIÓ:

5. Execució (també anomenat Desenvolupament o Implementació)

Període de POSTACCIÓ

6. Avaluació

1
Adaptació de l'assignatura Organització del Centre Escolar. Campus extens. Professor: Jaume Oliver
2
De l'assignatura Organització del Centre Escolar. Campus extens. Professor: Jaume Oliver.

5
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

1.2. Gestió

a) Aspectes generals

Gestió és «un conjunt d'accions de mobilització de recursos orientades a la consecució d'uns

objectius plantejats en un determinat termini.» (Antúnez, 1993).

El procés de gestió implica els passos següents:

- Preparació prèvia (tractament de la informació), planificació

- Realització (actuació seguint criteris d'eficàcia i coordinació), execució

- Consideració dels processos i dels resultats, avaluació

Actualment, la gestió en els centres adopta la forma de projecte amb denominacions

específiques i continguts diferenciats: PEC, projectes d'innovació, etc.

b) Tipus de gestió

-Gestió Estratègica. Sol utilitzar-se per a temes nous i complexos, fent incís de manera
significativa en la planificació. Requereix estudis, anàlisis, processos de participació i consulta,
etc.

-Gestió tàctica. És acció i dinamisme. Insisteix més en els aspectes d’organització i assignació
de recursos.

-Gestió operativa. Suposa la praxi del dia a dia, sense perdre de vista la gestió estratègica i
tàctica.

c) Avaluació dels Centres Educatius

Les societats modernes assignen un valor a l'educació, i són molt sensibles a l'ús correcte de la
despesa pública. Avui es parla de qualitat educativa i de Cultura de l’avaluació.

El concepte d’avaluació s’ha anat associant als processos de diagnosi de problemes i de

necessitats, de millora dels centres, de gestió adequada de la informació, de presa de
decisions. Fins i tot, s’ha remarcat la seva gran capacitat de generar motivació i formació. La
definició de Stufflebeam i Shinkfield (1985) aporta una visió molt ampla i rica de l'avaluació:

«Avaluar és el procés d'identificar, obtenir i proporcionar informació útil i

descriptiva sobre el valor i el mèrit de les metes, la planificació, la realització i
l'impacte d'un objecte determinat, per tal de servir de guia per a la presa de
decisions, solucionar els problemes de responsabilitat i promoure la comprensió
dels fenòmens implicats.»

6
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

L’avaluació de l’alumnat (amb molta més tradició dins la cultura escolar) és una activitat
curricular; l’avaluació de centres educatius, en el seu conjunt, és una activitat de gestió.

Segons la procedència, l’avaluació pot ser interna (autoavaluació), externa (heteroavaluació) o

mixta.

Segons la metodologia, l’avaluació pot ser quantitativa (anàlisis estadístiques, qüestionaris

amb ítems «objectius», quantificació rigorosa dels resultats, etc.) i qualitativa (es pretén
implicar els col·lectius avaluats, compta molt la seva percepció de la realitat, s’analitzen molt els
processos i la negociació forma part de la metodologia de l’avaluació)

L’avaluació de l’alumnat d’educació primària ve regulada per la normativa següent:

-Ordre de la consellera d’Educació i cultura de 22 de desembre de 2008, sobre

l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat d’educació primària a les Illes Balears (BOIB
núm. 2, del 3 de gener de 2009).

-Resolució de la directora general d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives

mitjançant la qual s’estableixen els models dels documents oficials d’avaluació de les
etapes d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria i
batxillerat a les Illes Balears (BOIB núm. 24, del 16 de febrer de 2009).

-Instruccions de la Direcció general de l’Administració, Ordenació i Inspecció

Educatives sobre l’elaboració de l’informe d’aprenentatge en finalitzar l’etapa
d’educació primària (BOIB 29/09/2009 NÚM. 142)

-Resolució de la consellera d’Educació i Cultura, per la qual es regula la realització de

les avaluacions de diagnòstic del curs 2008-2009 i el seu procediment d’aplicació als
centres docents de les Illes Balears (BOIB 17/03/2008 NÚM. 39)

7
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

3
Taula 3. Les avaluacions de diagnòstic

Finalitat -Conèixer per millorar.

-La seva realització ha de contribuir a millorar la qualitat i

l’equitat de l’educació a les Illes Balears, a orientar les
polítiques educatives i a obtenir informació sobre el grau
d’adquisició de les competències bàsiques del currículum.
Aquesta avaluació ha de constituir un instrument eficaç
per a la millora de l’aprenentatge dels alumnes i de la
pràctica docent.

Què s’avalua? -Les competències bàsiques assolides per l’alumnat.

-En el curs 2008-2009, s’avaluaren dues competències: la

competència en comunicació lingüística (en llengua
catalana, en llengua castellana i en llengua anglesa) i la
competència matemàtica.

Quins centres? -La Llei orgànica d’educació (LOE) preveu en els articles
21 i 29 que (…), tots els centres han de realitzar una
avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques
assolides pels seus alumnes, i que aquestes avaluacions
han de tenir com a marc de referència les avaluacions
generals de diagnòstic que s’estableixen en l’article 144.1
d’aquesta llei.

Per a quin alumnat? -La llei Orgànica d’Educació (LOE), articles 21 i 29, i la
disposició addicional tercera del Decret 67/2008, de 6 de
juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels
ensenyaments, assenyalen que aquesta avaluació de
diagnòstic es realitzarà en finalitzar el segon cicle de
l’educació primària i el segon curs de l’educació
secundària obligatòria. (4t. de Prim. i 2n. ESO)

Caràcter de l’avaluació -Aquesta avaluació té caràcter formatiu i orientador per

als centres i informatiu per a les famílies i per al
conjunt de la comunitat educativa. En cap cas els
resultats d’aquestes avaluacions no poden ser utilitzats
per a l’establiment de classificacions dels centres.

Qui impulsa i controla les -L’article 144 de la LOE estableix que, en el marc de les
avaluacions de diagnòstic? seves respectives competències, correspon a les

3
Resolució de la consellera d’Educació i Cultura, per la qual es regula la realització de les avaluacions de
diagnòstic del curs 2008-2009 i el seu procediment d’aplicació als centres docents de les Illes Balears
(BOIB 17/03/2008 NÚM. 39).

8
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

administracions educatives desenvolupar i controlar les

avaluacions de diagnòstic en les quals prenguin part els
centres que en depenen i proporcionar els models i els
suports pertinents a fi que tots els centres puguin realitzar
de manera escaient aquestes avaluacions, que han de
tenir caràcter formatiu i intern.

-En el cas de les Illes Balears, l’Institut d’Avaluació i

Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) té la
responsabilitat del disseny i la planificació de l’aplicació de
les proves, de la coordinació del procés i de l’anàlisi de les
dades,

L’avaluació sempre ha d’acabar el seu procés amb propostes concretes a partir de les
necessitats i mancances observades.

LA MEMÒRIA ANUAL és un instrument d’avaluació de centres, ha de tenir en compte l’activitat

curricular i l’activitat de gestió. I, al mateix temps, diagnostica necessitats i formula propostes
per al curs següent, propostes que han de constituir el punt de partida per a l'elaboració de la
propera programació general anual (PGA), instrument específicament de planificació global del
curs. D'aquesta manera l'avaluació i la planificació queden institucionalment lligades.

1.3. Òrgans de govern

Els òrgans que integren les organitzacions són els instruments mitjançant els quals es realitzen
tota mena de tasques o funcions.

Òrgans de govern unipersonals

Equip Directiu Òrgans de govern col·legiats

 Director
 Claustre de professors
 Cap d’estudis
 Consell escolar de centre
 Secretari

LOE Art 131:

1. L’equip directiu, òrgan executiu de govern dels centres públics, l’integren el director, el
cap d’estudis, el secretari i tots els que determinin les administracions educatives.

2. L’equip directiu ha de treballar de manera coordinada en el desenvolupament de les

seves funcions, d’acord amb les instruccions del director i les funcions específiques
legalment establertes.

9
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

1.4. Òrgans de coordinació docent

El Decret 119/2002, de 27 de setembre (BOIB del 10 d’octubre), pel qual s’aprova el reglament
orgànic de les escoles públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària, i
dels col·legis públics d’educació infantil i primària (ROC), estableix els òrgans de coordinació
docent següents:

1. Tutories

2. Equip de cicle

3. Equip de suport

4. Comissió de coordinació pedagògica

5. Comissió de normalització lingüística

6. Coordinació de serveis, i d’activitats complementàries i extraescolars

El centre docent, dins el reglament d'organització i funcionament (ROF), haurà de determinar

l'organització d'aquests òrgans segons el projecte educatiu i les característiques i possibilitats
del centre.

2. Els instruments de gestió dels centres

educatius.

2.1. Aspectes generals

Encara que els instruments de gestió tenguin caràcter obligatori (han de ser elaborats
necessàriament), són concebuts com a expressió de l’autonomia dels centres, ja que poden ser
elaborats com cada centre vulgui. Cada centre els elabora, aprova i avalua, i, per tant,
s’autodefineix i s’autoorganitza a partir de les seves pròpies decisions.

Aquests instruments de gestió poden tenir caràcter estable (PEC, CC, PLC, PAD, PAT, ROF,
PAD, Pla de Convivència) o anual (PGA, Memòria, Pressupost).

Els instruments de gestió constitueixen eines per a l’autonomia, la cohesió i la qualitat dels
centres sempre que siguin elaborats, implementats i viscuts amb uns determinats criteris i
actituds, ja que la seva existència en els centres no garanteix, per ella mateixa, la seva
funcionalitat.

2.2. Criteris afavoridors de l’èxit dels instruments de gestió:

1. Connexió amb la realitat (característiques i cultura del centre i del seu entorn)

10
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

2. Tendència a l’acció (han de ser redactats com a propostes per dur a la pràctica)

3. Sentit de la proporció i de la utilitat (extensió, detall i sentit pràctic adequats)

4. Coherència i gradualitat (sense contradiccions i sense forçar ritmes)

5. Espai per a l’exercici del lideratge (l'equip directiu i d'altres responsables)

6. Espai per a la implicació i la formació general (tota la comunitat educativa)

7. Instruments de gestió oberts (amb seguiment i vers la millora)

8. Canvi de mentalitat i actitud (tots els col·lectius han de considerar els instruments de gestió
com a espai de participació i intervenció, no com a documents burocràtics).

2.3. Fases d’elaboració i implementació dels instruments de gestió:

1. Motivació, sensibilització i justificació (per què, clima, valors, context)

2. Planificació (es preveu i decideix tot el procés)

3. Execució (redacció pel col·lectiu corresponent)

4. Aprovació (pel col·lectiu corresponent)

5. Difusió (a tota la comunitat educativa del centre)

6. Implementació (posada en pràctica)

7. Avaluació / actualització (procediment i terminis)

3. Instruments de gestió de caràcter anual:

3.1. Programació General Anual (PGA), 3.2. Pressupost Anual de

Centre, 3.3. Memòria Anual de Centre.

4
Taula 4. Instruments de gestió de centres de caràcter anual

3.1. El director del centre establirà el calendari d'actuacions per a l'elaboració de la PGA, tenint en
compte les deliberacions i els acords del claustre i del consell escolar.

4
Segons la Resolució de la consellera d’Educació i Cultura de 30 d’abril de 2009 per la qual s’aproven les
instruccions per a l'organització i el funcionament de les escoles públiques de segon cicle d’educació
infantil, dels col·legis públics d'educació primària i dels col·legis públics d'educació infantil i primària, per al
curs 2009/2010 i segons Decret 119/2002, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic de les escoles
públiques de segon cicle d’educació infantil, dels col·legis públics d'educació primària i dels col·legis
públics d'educació infantil i primària.

11
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

Programació - La PGA és un instrument de planificació i organització. Inclourà:

General
Anual (PGA) a) El pla d’actuació de l’equip directiu i dels òrgans col·legiats per tal de dur a terme el que el
centre es proposa aconseguir en el curs acadèmic, les mesures per a aconseguir-ho i els
recursos prevists a tal efecte.

b) L’horari general del centre i els criteris pedagògics establerts per a la seva elaboració.

c) El plans de treball per a l’elaboració o el seguiment del projecte educatiu de centre, que
inclou el reglament d’organització i funcionament, el projecte lingüístic, i altres projectes que
en el seu moment determini la Conselleria.

d) El plans de treball per a l’elaboració o el seguiment de les concrecions curriculars o les

modificacions dels que ja s’han establert.

e) El pla de formació del professorat del centre.

f) La programació anual de les activitats complementàries i extraescolars, i dels serveis

complementaris.

g) La memòria administrativa, que contendrà, entre altres elements, el document

d’organització del centre, l’estadística de principi de curs i la situació de les instal·lacions i
l’equipament.

3. La PGA serà elaborada per la direcció del centre, tenint en compte les deliberacions i els
acords del claustre i del consell escolar. Serà informada pel claustre i elevada, per a
l’aprovació posterior, al consell escolar, que respectarà els aspectes docents que són
competència del claustre.

4. Una vegada aprovada, es remetrà un exemplar de la programació general anual al

Departament d’inspecció educativa, que comprovarà l’adequació d’aquesta a la normativa
vigent, i indicarà, si escau, les modificacions que s’hi hagin d’introduir. Un altre exemplar
quedarà en la secretaria del centre, a disposició de la comunitat educativa.

- La PGA haurà de ser aprovada pel consell escolar i avaluada pel Consell i l’equip directiu.
Es respectaran els aspectes docents competència del claustre de professorat

3.2. És l’instrument de gestió econòmica que preveu, ordena i assigna els recursos a partir de les
necessitats i possibilitats del centre.

Pressupost
El pressupost anual ha d’observar:
Anual del
Centre
- els aspectes generals

- les prioritats i context

- ingressos, per partides

- despeses, per partides

- resultat

- seguiment i avaluació

Al pressupost anual l’elabora el secretari/ària, a partir dels criteris establerts per l’Equip
Directiu. L’aprova i l’avalua el Consell Escolar de Centre.

12
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

3.3. En finalitzar el curs, el consell escolar i l’equip directiu realitzaran l’avaluació del grau de
compliment de la PGA. Les conclusions més rellevants i les propostes de millora seran
recollides en la memòria, que es remetrà al Departament d’inspecció educativa. Aquesta
Memòria memòria servirà de base per a l’elaboració de la programació general anual del curs següent.
Anual del
Centre El elements per a l’anàlisi i valoració dels diferents projectes i plans duts a terme pel centre
estaran centrat en: accions desenvolupades, valoració de les activitats, incidència en el
centre i propostes de millora durant el curs i per al curs següent.

En aquest document, com a annex, s’hi ha d’adjuntar l’informe del pla de convivència, en els
termes establerts als articles 14 i 15 del Decret 112/2006. Una còpia d’aquest informe s’ha
d’enviar a l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar.

- L’elabora l’equip directiu. L’aprova i l’avalua el consell escolar de centre i el claustre

n’informa els aspectes docents.

4. Instruments de gestió de caràcter estable

4.1. Projecte Educatiu de Centre, 4.2. Concreció del Currículum o

Concreció Curricular (abans Projecte Curricular de Centre o Etapa),
4.3. Projecte Lingüístic de Centre (PL), 4.4. Pla d’Atenció a la
Diversitat (PAD), 4.5. Pla d’Acció Tutorial (PAT), 4.6. Reglament
d’Organització i Funcionament (ROF), 4.7. Innovació i canvi en
contextos organitzatius escolars. El model europeu de qualitat total.

5
Taula 4. Instruments de gestió de centres de caràcter estable

4.1. El PEC és el document identificador del centre i del seu entorn. Ha de recollir els
valors, els objectius i les prioritats d’actuació, i incorporarà la concreció dels
currículums establerts per la Conselleria d’Educació i Cultura que correspon fixar i
Projecte aprovar al claustre, així com el tractament transversal en les àrees de l’educació
Educatiu de en valors i altres ensenyaments. També ha d’incloure:
Centre (PEC)
a) Els trets de l’entorn sociocultural del centre que en determinen la seva
caracterització.

b) Les característiques de l’educació que s’hi imparteix, amb esment a les opcions
pedagògiques, a la forma d’atenció a la diversitat de l’alumnat, a l’acció tutorial, i
deurà respectar el principi de no discriminació i d’inclusió educativa com a valors
fonamentals, així com els principis i objectius recollits a les lleis educatives.

c) El projecte lingüístic i el pla de convivència.

5
Segons Resol. consellera d’Educ. i Cultura de 30-04-09 per la qual s’aproven Instruccions organització i funcionament
escoles públiques de 2n. c. educació infantil, col·legis públics d'educació primària i col·legis públics d'educació infantil i
primària (curs 2009/10) i segons Decret 119/2002, pel qual s’aprova Reglament Orgànic escoles públiques de 2n. cicle
educació infantil, col·legis públics educació primària i col·legis públics educació infantil i primària.

13
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

- El projecte educatiu, que ha de ser aprovat i avaluat pel Consell Escolar.

4.2. Fent us de la seva autonomia, els centres educatius han d’adaptar, desenvolupar i
completar a la seva pròpia realitat, el currículum prescriptiu d’educació primària.
Això es reflectirà en les programacions didàctiques i d’aula del professorat i es
Concreció posarà especial èmfasi al tractament de les competències bàsiques en el
Curricular currículum.
(CC)
Per a l’elaboració de la concreció curricular cal tenir present:

1. La relació entre les àrees curriculars i les competències bàsiques.

2. Els acords del centre sobre el tractament de les competències bàsiques.

3. Les mesures de coordinació entre els cicles.

4. El tractament de la lectura en totes les àrees.

5. El tractament de les tecnologies de la informació i la comunicació en totes les

àrees.

6. Els criteris generals de promoció.

El currículum d’educació primària ve regulat pel Decret 72/2008, de 27 de juny

(BOIB núm. 92, del 2 de juliol) pel qual s’estableix el currículum de l’educació
primària. Aquest Decret està desenvolupat per l’Ordre de la consellera d’Educació
i Cultura d’abril de 2009, sobre el desenvolupament de l’educació primària a les
Illes Balears.

- L’elaboració d’aquesta concreció curricular correspon als equips de cicle, li

donarà coherència la Comissió de Coordinació Pedagògica (CCP) i l’aprovarà el
Claustre de Professorat.

4.3. - Tenir presents el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament
de i en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, en els centres docents no
universitaris, i l’article 62 del Reglament orgànic de les escoles i els col·legis
Projecte públics d’educació infantil i primària.
Lingüístic de
Centre (PL) - El projecte lingüístic, inserit dins el projecte educatiu de centre, ha d’especificar
la metodologia utilitzada per a la introducció i el tractament de cadascuna de les
llengües que estableix el currículum i de determinar també les mesures per a la
coordinació entre el professorat que ha d’impartir ensenyaments en distintes
llengües.

En el PL s’han d’incloure, igualment, les mesures programades per a la

dinamització de la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma en base al context
sociolingüístic de l’alumnat.

Segons el que disposa la normativa legal vigent, la llengua catalana és la llengua

de l’ensenyament; llengua vehicular, d’aprenentatge, de l’administració i la gestió,
i de relació en els centres.

- D’acord amb les directrius establertes pel consell escolar i les propostes del
claustre i cicles, el PL és elaborat per l’equip de direcció. L’aprovació correspon al
consell escolar i l’avaluació al consell i al claustre.

14
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

4.4. El pla d’atenció a la diversitat serà elaborat per l’equip directiu, coordinadament
amb l’equip de suport i aprovat pel consell escolar. S’incorporarà al projecte
educatiu de centre.
Pla d’Atenció
a la Diversitat L’atenció a la diversitat ha d’ésser abordada per tot el claustre, amb la correcta
(PAD) optimització dels recursos personals i materials.

El pla ha de contenir els elements prevists a l’article 60 del ROC i, a més, inclourà:

a) L’organització dels recursos humans i materials per atendre la diversitat en

forma de suports intercicles, desdoblaments, agrupaments flexibles, tallers…

b) Les mesures de tipus curricular: programacions multinivell, adaptacions

curriculars no significatives dels materials d’aprenentatge i sistemes d’avaluació,
adaptacions significatives de les programacions d’aula...

c) Les mesures metodològiques previstes per atendre la diversitat: treball per

projectes, racons, treball cooperatiu i altres estratègies d’aula.

L’atenció a la diversitat tindrà en compte i planificarà de manera especial mesures

per:

- l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE)

- el Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC)

- les mesures d’atenció a l’alumnat d’incorporació tardana.

4.5. El pla d’acció tutorial és el marc en el qual s’especifiquen els criteris per a
l’organització de l’acció tutorial al centre i les línies prioritàries de funcionament
d’aquesta.
Pla d’Acció
Tutorial (PAT) Aquest instrument de gestió ha d’establir les línies d’actuació en relació al suport i
acompanyament de l’alumnat i les famílies, pel que fa al desenvolupament dels
processos d’ensenyament aprenentatge i desenvolupament personal.

- L’elabora la comissió de coordinació pedagògica i l’aprova i avalua el claustre de

professorat.

4.6. El Reglament d'organització i funcionament (ROF) de les escoles de segon cicle

d’educació infantil, dels col·legis d’educació primària i dels col·legis d'educació
infantil i primària contindrà els aspectes establerts a l'article 61 del ROC.
Reglament
d’Organització 1. El reglament d’organització i funcionament serà elaborat per l’equip directiu
i amb la participació dels diversos sectors de la comunitat educativa i aprovat pel
Funcionament consell escolar. S’incorporarà al projecte educatiu de centre.
(ROF)
2. Haurà de concretar, tenint en compte els recursos i les característiques pròpies
del centre, entre d’altres, els aspectes següents:

a) L’organització pràctica de la participació de tots els membres de la comunitat

educativa.

b) Les normes de convivència que afavoreixin les relacions entre els diferents

15
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

membres de la comunitat educativa.

c) Els canals de coordinació entre els òrgans de govern, els tutors, els
coordinadors de l’equip de cicle; de l’equip de suport; de serveis, i d’activitats i
complementàries i extraescolars; de la comissió de normalització lingüística, i
altres coordinacions que s’hi puguin establir .

d) L’organització i repartiment de responsabilitats no definides en la normativa

vigent, mitjançant la constitució de comissions, si escau.

e) L’organització dels espais i les instal·lacions del centre i normes per a l’ús
correcte, amb l’especificació del pla d’evacuació de centre i de prevenció de
riscos.

f) Les normes de funcionament dels serveis educatius del centre.

3. En tot cas el reglament d’organització i funcionament s’haurà d’adequar al que

dicti la normativa vigent respecte als drets i deures de l’alumnat.

- L’aprovació i avaluació corresponen al consell escolar.

5. Innovació i canvi en contextos organitzatius escolars

Canvis en el món de l'educació pel que fa a la gestió dels centres:

Vivim un procés de descentralització educativa a favor d'una major autonomia del centre
escolar.

Les peticions d'una major intervenció dels estaments de la comunitat educativa en els centres
escolars, i les demandes d’un major control social sobre els resultats que produeixen les
escoles.

La necessitat de renovar les actuals estructures organitzatives.

La demanda d'uns centres que ofereixin una educació de major qualitat, en aquests moments
formulada pels pares com a consumidors indirectes de l'educació.

La innovació implica un canvi i una millora d'algun aspecte concret del procés educatiu, del
currículum (continguts, metodologia, recursos, avaluació...) o de l'organització i gestió del
centre; però amb la intenció de consolidar el canvi proposat.

«Innovació és un canvi a escala reduïda i delimitada amb la intencionalitat de millorar o

modificar aspectes d'una realitat o procés. (RUL, 1995).»

Vegem alguns aspectes relacionats amb la innovació:

Origen de la innovació. La innovació pot néixer, tant d'un professor individual a l'aula, com
impulsada per l'equip directiu. En qualsevol cas ha de sorgir dels problemes de l'escola i s'ha
d'implementar en el context escolar.

La formalització del procés. Formalitzar per escrit el projecte d'innovació. Tota innovació
requereix una planificació.

16
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

Els agents d'innovació. Els elements personals es consideren claus. La innovació exigeix
treballar en equip i sovint col·laborar amb agents externs.

Recursos i materials. Són necessaris tant recursos materials (econòmics, materials didàctics,
equipament informàtic i audiovisual) com, i sobretot, humans (assessors, més personal en el
centre que fa innovació...).

Innovació i qualitat. Hem d'innovar per millorar la qualitat.

Innovació i formació. Tot procés d'innovació porta i comporta una formació del professorat.
Innovació, formació i desenvolupament professionals estan íntimament correlacionats.

el model europeu de qualitat total

a) Característiques del model

És un instrument de diagnòstic, d'avaluació i de planificació que permet a les organitzacions

identificar tant els seus punt forts com les seves àrees de millora. Conegut com l’EFQM (per la
institució que l’ha promogut: European Foundation Quality Management) . Aquest model
considera nou criteris o àrees sobre les quals centra l'anàlisi de l’organització i, en el nostre
cas, el centre educatiu:

1. Lideratge

CRITERIS AGENTS 2. Política i estratègia

3. Gestió de persones

4. Gestió de recursos

5. Processos

6. Satisfacció dels clients

CRITERIS RESULTATS 7. Satisfacció dels membres de l’organització

8. Impactes en la societat

9. Resultats

Aquests elements estan interrelacionats i responen a una visió global o integral de la gestió. Hi
ha una revalorització del paper de les persones, una orientació cap als resultats i l'assumpció
d'una metodologia de caràcter científic. Cada un d’aquests criteris se subdivideix en subcriteris,
de tal manera que el model, en conjunt, constitueix un instrument molt complet al servei de la
millora dels centres.

b) Qualitat, lideratge i context escolar

Les variables sobre les quals hom haurà d'incidir són:

17
 Tema 3. Planificació, gestió i avaluació dels centres educatius

Funció directiva i gestió participativa de l'educació escolar

Règim dels professors. Vinculació laboral del professor al centre. Control i incentius.

Autonomia del centre educatiu en un marc d'interdependència, que possibiliti el

desenvolupament d'un «projecte» específic del centre.

Avaluació sistemàtica del centre i de l'educació escolar. A través d'una «xarxa avaluativa» que
integri l'avaluació «interna» del centre, la «interna-externa» de la inspecció educativa, i
l'«externa»de l'Institut de Qualitat i Avaluació.

Necessitat d’avançar vers la concepció i el desenvolupament dels centres educatius com a

xarxes en un context de xarxes.

Relació entre lideratge i direcció transformacional.

La direcció escolar no és «per se» un factor immediat de qualitat, sinó en la mesura que
presenti uns determinats perfils, creant condicions organitzatives, funcionals i culturals que
afavoreixin:

-L'eficàcia en la gestió organitzativa i curricular (context pedagògic).

-Un alt nivell d'eficiència professional en els docents: gestió del currículum per a
l'optimització dels processos d'ensenyament-aprenentatge.

-Un alt nivell d'expectatives dels docents en relació als alumnes: professionalisme,
recerca, treball de col·laboració i força comunicativa de l’ensenyament ―empatia,
motivació― que involucri l'aprenentatge.

Si consideram que les escoles són realitats organitzades formades per un col·lectiu humà amb
tot l'entramat de relacions formals i informals (funcions, relacions, conflictes, lluites de poder,
coalicions, compromisos, reptes, etc.) que se centren en les qüestions curriculars
d'ensenyament-aprenentatge, s'hi poden distingir dues dimensions que cal tenir en compte:

Dimensió organitzativa. Dóna lloc a un lideratge transformacional. Centra la seva atenció

preferent en: a) la motivació social del grup escola; b) el desenvolupament organitzatiu de
l'escola; c) la creació d'una visió compartida a través de la participació; d) la creació d'una
cultura eficient de treball, i e) la distribució de funcions del lideratge, etc.

Dimensió curricular. Dóna lloc a un lideratge instructiu. Se centra en qüestions com ara: a) el
control del procés d'ensenyament-aprenentatge; b) les tecnologies instruccionals; c) els
programes que incideixen en les modalitats d'aprenentatge (constructivisme, motivació,
comprensió, etc.); d) l'actuació a les aules: rols de professor i alumnes, escenificació de
l'ensenyament, i e) la coherència entre les actuacions i el programa, etc.

18