TREBALL SOBRE LA VIOLNCIA DOMSTICA (de poder o de gnere)

EL CICLE DE LA VIOLNCIA FAMILIAR

Es descriuen tres fases:
1fase: TENSI I CONFLICTE; desqualificacions, insults, menyspreus que fan que
cada vegada hi hagi ms tensi, etc.
2fase: ABS I AGRESSI (psiclogica i fsica): motius molt diferents pels que
lagressor explota, s igual, qualsevol excusa serveix. Aquesta fase depn de
lagressor: comena i acaba quan ell vol.
3 fase: MANIPULACI AFECTIVA o lluna de mel: arrepentiments, peticions de perd,
promeses. s important tenir en compte que encara que ella es pensi que s similar a
la seva lluna de mel (noviazgo), s la fase en la que lagressor enganxa a la dona de
nou. Ell promet que canviar, i ella torna a la relaci. Desprs de la fase dagressi el
qu fa s:
1r. Desresponsabilitzar-se de lagressi.
2n. Responsabilitzar a la dona de lincident abusiu.
3r. Diu a la dona que la necessita (sobretot no em deixis, jo et necessito, estic
malament, etc)
Aquesta darrera fase va desapareixent generalment, mentre es cronifica la relaci de
violncia.
LES ACTITUDS MS FREQENTS DE LA PARELLA:
DE RECONCILIACI: Allargament de la manipulaci emocional, anar-la a buscar a
casa de la familia, prometre iniciar un tractament, demanar que torni pels fills, li promet
que definitivament canviar.
DAMENAA: Si no torna li far mal a persones properes a ella, la matar, o als seus
fills, far escndols a la seva feina, la desprestigiar al barri, li prendr els fills, etc.
DINDIFERNCIA: Tant li fa el qu ella faci, ja tornar, prou que ho sap que no podr
viure sense ell, etc.
Quan ella t el primer fill ell sent amenaada la seva posici, t gelos, ell perd poder
sobre ella, encara que s cert que es dna el primer brot de violncia fsica en
aquest moment molt freqentment, tamb s cert que hi ha dhaver uns antecedents.
Mltiples i continuats abusos i agressions psicolgiques per part dell a la dona abans
del primer abs.
La violncia actua com a procs i s per aix que s tant difcil identificar i parar-lo. No
neix de cop. La primera agressi t tot un procs de preparaci al darrera.

ESTADIS DE CANVI ( Prochaska i DiClemente)

1.PRECONTEMPLACI:

No pensa seriosament en canviar

No existeix conscincia (o molt poca) de problema

La gratificaci pot ser superior als afectes aversius

Desmoralitzaci a la capacitat de canviar

Poden consultar per pressions dels altres

2.CONTEMPLACI:

Hi ha conscincia de problema i es considera la possibilitat de canviar

No hi ha encara un comproms ferm

Major obertura per conscienciar-se dels problemes

Es van equillibrant els aspectes aversius i els gratificants

Hi ha ambivalncia sobre els cost i el benefici de les seves conductes

Esfor per comprendre les causes, conseqncies, tractament.

3.PREPARACI:

Es pren la decisi i el comproms de canviar (aspecte intencional)

Es comencen alguns canvis petits (aspecte conductual)

4.ACCI:

Canvi en la conducta i en les condicions ambientals que lafecten

Exigncia de temps i denergia. Canvis conductuals manifestos.

Acci i canvi no sn equiparables.

5.MANTENIMENT:

Conservaci i consolidaci dall lograt (reforar decisions preses, els pros)

Continuaci activa del canvi.

Por a la recaiguda i risc destablir un estil de vida molt rgid.

Perode de canvi contnu.

6.RECAIGUDA:

Error en les estratgies destabilitzaci i manteniment.

Pot produr-se tant en lestadi dacci com en el de manteniment.

Sentiments de fracs i desesperana, de culpa i frustraci.

Retrocs als estats de preacci (precontemplaci, contemplaci o preparaci)

7.FINALITZACI:

Total extinci de la conducta problemtica

El manteniment del nou patr conductual no suposa cap esfor significatiu extra

LENTREVISTA MOTIVACIONAL ( Miller i Rollnick )

Aproximacions motivacionals efectives, vuit ESTRATGIES DINTERVENCI
1.Oferir consell
s arriscat donar consells, ja que qui ha de prendre les decisions s laltre, per tal que
canvi alguna cosa al seu interior, i aix prevenir que torni a repetir relacions semblants.
De vegades s important, quan es tracti de fer veure una possibilitat i les seves
avantatges.
El consell ha didentificar el problema o rea problemtica.
2.Eliminar obstacles
Identificar o eliminar aspectes que siguin obstacle pel canvi (ex.desanim, qu passar
amb els nens, etc)
3.Oferir alternatives
Si es presenta una sola alternativa, laltre es resistir, ja que no es dna la possibilitat
per decidir.
4.Disminur el desig
Disminur els pros de quedar-se amb la mateixa situaci; per terrorfica que sigui,
sempre hi ha un pro que ret a la persona.
Retirar pes dels pros que la persona senti en la situaci de violncia domstica.
5.Practicar lempatia
Comprendre el significat que per la persona t lexperincia
6.Oferir feed back
Collaborant en que la persona vegi en quin punt del procs de canvi es troba.

7.Aclarir objectius
Recolzar-la en trobar objectius realistes, assolibles.
8.Oferir actitud dajuda activa
Sobretot si la persona est en estadis contemplatius.
Seria mostrar inters per la seva vida, sense passar-se, per exemple: si no ve a
lentrevista, veure qu li ha passat.
ALTRES:
Vincle segur: Per promoure el canvi cal que la dona se senti en un ambient segur. On
se senti suficientment segura per tal que se li possibiliti la capacitat dexpressar els
seus sentiments (que no se senti jutjada, noti efecte, carinyu, etc) que pugui explorar
experincies que li promoguin sentiments de dolor, lhem danimar per qu expressi les
experincies doloroses.
Ajudar a la persona a entendre com es relaciona, quines expectatives t
(dependncies.) I com aquests patrons de relaci li comporten perjudicis. Cal que
analitzem conjuntament com els seus patrons de relaci actuals es relacionen amb la
seva histria de vida i veure qu li desperta emocionalment, etc.

SNDROMES DE LA DONA MALTRACTADA ( per Beatriu Mari)

Sndrome de la dona maltractada: porta a una posici dimmobilitat

Es dna en situacions crniques de maltractament

Dissociaci cognitiva: que la dona es pugui veure a ella mateixa com un dibuix i
identificar els diferents elements. Explicar-li com la veiem i intentar que ella ho vegi
daquesta manera.

Sentiment de culpabilitat: crea una por a modificar la situaci en la que est.

Aquesta por est en relaci a la seva responsabilitat sobre la destrucci de la famlia.
Aquesta visi fa que moltes optin per mantenir la situaci. I no es veuen possibilitats
de canvi.

Conductes apreses

Sentiment dindefensi: el qual les pot paralitzar. Sarriba a percebre com a molt
ms terrible all desconegut que no pas all conegut.

Les amenaces, tamb ajuden a no prendre la decisi de separar-se de la parella

per les conseqncies que pot comportar si ho fes.

Sndrome de traumatitzaci continuada :

Tot i la separaci hi continua havent aquest sndrome, ja que no sn sols els fets ja
succets sin que hi continua havent el carcter amenaador, sigui a travs dels fills,
perseguint-la, etc.no hi ha cap garantia que no es tornin a succer els fets.
Hi ha dones que dins daquest sndrome, parlen per veu de lagressorpensen que en
el fons s bo, que lestimen, com per justificar aquesta permanncia.
Aix respon tot a laprenentatge de la indefensi, com la baixa autoestima, com la
sensaci de no poder sortir, etc.
Han fet una adaptaci al cicle de la violncia, per es poden crear situacions que
poden fer reaccionar a la dona, com:
Maltracte fsic i/o emocional als fills
Intent dabs sexual a les filles o fills.
Intent dhomicidi als fills.
Intent dhomicidi contra la dona
Que lhome estigui amb altres dones, etc
MANIFESTACIONS DELS SNDROMES:

(sndromes que tenen a veure amb la

tipologia dels abusos que ha patit)

DERIVAT DE LABS FSIC: provoca una situaci permanent desgotament, possible
alteraci dels hbits alimentaris, anmia, quan la situaci est cronificada.
Pot provocar tamb hemorragies internes a causa dels cops, externes per ferides amb
armes, fractures, abortaments
DERIVAT DE LABS PSQUIC: depenent de la intensitat del mateix i del control
exercit

provoca:

reducci

de

la

capacitat

dautoprotecci,

desgast

psquic,

deteriormanet personal, que pot afavorir smptomes de malalties mentals (depressi,

etc)
DERIVAT DE LABS SEXUAL: Depressi, sentiment de derrota, rebuig a posteriors
contactes sexuals que poden perllongar-se en el temps (anorgasmes, etc)

Tots aquests smptomes poden expressar-se en quadres inicialment depressius, es

poden observar diferents aspectes:

Emocionals: desgana, apatia, abatiment.

Cognitius:

autovaloraci

negativa,

perspectives

de

futur

negatives

i/o

immobilitzadores, culpabilitat per la situaci , distorsi de la percepci: percebre al

marit com a omnipotent i omnipresent.

Motivaconals: inhabilitat per a lacci, baixa motivaci i/o absncia de la mateixa.

Conductuals: astenia, alteracions de la son (letargia o insomni), tremolors,

pulsacions accelerades, dificultats respiratories, desorientaci desprs dun episodi
de violncia

En aquests tipus de comportament direm que es mantenen certs mecanismes

dautoprotecci i que es desenvolupen diferents mecanismes de defensa (responent a
lintent de solucionar el problema):

Empatia amb lagressor, per aix intentar evitar, inconscientment, episodis de

violncia

Passivitat extrema (sovint acaben rebent els fills)

Funcionar com a autmates (lagressor s totpoders)

Adoptar un esquema de submissi

ALTRES:
Detonants o crisis que han provocat la demanda dajuda, ens poden ajudar a arribar a
ella.
La contenci.
Lapropiaci de la seguretat que pot oferir el servei dajuda al que ha anat. La
continutat daquest recurs, la vinculaci que hagi establert amb el professional, la
permanncia del contacte amb el recurs.pot facilitar un canvi en les conductes de
lagredida.
s important en la intervenci, la identificaci dels abusos i els del llarg de la seva
historia de vida (quins models vinculars ha tingut en les seves relacions, etc)
ELEMENTS FACILITADORS: (per fer el pas o no)

La situaci personal: les seqeles de la violncia

sobre la seva salut fsica i

psquica, els recursos personals, el nombre i edat dels fills, els recursos econmics,
dinfraestructura, la situaci laboral.

Els recursos familiars i relacionals, amistats, feina.

La utilitzaci dels recursos legals: posar denncies, tramitar separaci, deixar el

domicili, demanda per tema fills, impagament de pensions.

La utilitzaci de recursos socials dinformaci, dacolliment, de recuperaci, etc.

Resum del Postgrau
Judit Sim