POEMES DE TARDOR

Tardor CANÇÓ DE SALTAR A

CORDA
Mandrosament els geranis
frueixen La pluja és una bruixa
l'últim sol de la tarda. Amb els cabells molt llargs.
Ja són lluny els xafogosos, Cascavells li repiquen
dilatats capvespres Tota la trena avall.
d'un estiu molt feixuc i, a poc a
poc, A la nit, si venia,
revénen les profundes quietuds Ho fa sense avisar,
la mà es torna exigent i l'ull Estalzim a la cara
tenaç. I el vestit estripat.
Comença la tardor, temps de
creixença.
Si fa córrer l'escombra
Conillets, a amagar!
Miquel Martí i Pol. Amagats que seríem
Que no ens atraparà.
Cançó del capvespre
Darrere la cortina
S'enduien veus d'infants Fem-li adéu amb la mà.
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni. Ma Mercé Marçal.

El rellotge, al blanc mur,

diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau

Salvador Espriu
TARDOR

TARDOR (fragment)

A l'arbre hi ha una fulla Ah!...l'octubre... primeres

Que ja està a punt de caure fredorades.
I l'últim raig del dia, L'aire fa olor d'hivern, eixut,
Que ho sap, coent;
Encar la daura.

Joan Maragall
Marius Torres.

NOVEMBRE

(fragment)

Se m'adorm a la falda aquest cadell

de la tarda.
Novembre m'omple els ulls
de claredats.

Miquel Martí Pol