En aquest document trobaràs dues obres de Verdaguer: La formiga i Canigó.

Una vegada
les hagis entès i treballat, relaciona els tres temes per excel·lència de la Renaixença
(pàtria, amor i fe) amb l’argument d’aquestes dues obres.

La formiga

En aquest poema, l’autor conjuga els verbs en passat simple (tenir=tinguí), un temps verbal
que resulta forçat en el registre estàndard, però és molt adequat en un context literari.
- Marca tots els verbs en passat simple i indica quin és l’infinitiu de cadascun.

Una hermosa plana

tinguí per bressol,
com la vigatana
no en veu altra el sol.

Jo fui la formiga
de son pla i garriga,
del mas oreneta,
del camp rossinyol.

Vegí hermoses terres,

més d’una ciutat,
m’enfilí a les serres
de l’alt Montserrat.

Baixí a Barcelona,
la perla amb què l’ona
enriquí fa segles
l’antic Principat.

- Aquest poema està en primera persona. Qui és el protagonista del poema?

- Quin recorregut fa?
Canigó

Canigó és un poema èpic ambientat als Pirineus on apareixen diversos personatges. Els
més importants són: el comte Tallaferro, el seu fill Gentil, la pastora Griselda, la reina de les
fades Flordeneu i el comte Guifré (oncle de Gentil i germà de Tallaferro).
- Quins personatges són reals i quins són ficticis?
- Llegeix els fragments següents de l’obra Canigó, treballa el lèxic per entendre-ho
millor i contesta les preguntes.
Cant I, L’aplec.
Amb son germà, lo comte de Cerdanya,
com àliga que a l’àliga acompanya,
davalla Tallaferro de Canigó un matí;
ve amb son fill de caçar en la boscúria,
quan al sentir-hi mística cantúria
se n’entra a l’ermitatge devot de Sant Martí.

Lo sant, des del cavall, vestit de malla,

encès d’amor, d’un cop d’espasa talla,
per abrigar a un pobre, son rivetat mantell;
Gentil, l’aligó tendre, sa armadura
contempla, i, amb coratge que no dura:
–Mon pare –diu–, voldria ser cavaller com ell.

Cant II, Flordeneu

En un pradell, al cim de la carena,
Gentil veu la regina coronada,
coronada de verges que la volten,
teixint i desteixint mística dansa
(...)
Se la mira Gentil, i de Griselda
en ella veu la fesomia hermosa,
és lo seu aquell front, seus aquells llavis
que servirien a l’amor de copa;
però sa galanesa és de regina
i ell a Griselda conegué pastora.
(...)
Gentil, lligat per invisibles llaços,
va seguint l’encantada, que, traidora,
estrafà la figura de Griselda¹,
son caminar suau i sa veu dolça,
son mig riure de verge que somia,
son aire de palmera que es gronxola,

Cant VII, Desencantament

A la primera empenta que li dóna²
lo cabussa i rebat per l’estimball,
a on un «ai!» de moribund ressona,
omplint de pena i de tristor la vall.
(...)
Com un arbre ufanós que en sa florida
 arranca en la cinglera un terbolí,
Gentil, des d’allí dalt, va sense vida
rodolant a la plana de Cadí.
(...)
Ella³ els demana d’un a un venjança
contra Guifré, i, amb boires de tardor,
del cel esborra l’iris de bonança
que coronar solia el Canigó;

Cant IX, L’enterro

Com faig del Pirineu que el llamp aterra,
lo comte Tallaferro cau a terra;
lo cadavre que estreny li gela el pit⁴;
son cos du vint ferides de la guerra,
mes aquesta arribà a son esperit.
(...)
–Puix Déu m’ha perdonat, també perdona’m,
o bé la mort que jo he donada dóna’m
–de genolls a sos peus Guifré li diu–:
xafa’m o al corc mortífer, abandona’m
que em rosega lo cor de viu en viu.–

Desarmat aquell monstre de la guerra,

amb Guifré cau de genollons en terra,
davant l’hermosa creu del Salvador,
i una abraçada aquells dos cors aferra,
nou miracle, Jesús⁵, de vostre amor!
(...)
De Sant Galdric en la veïna altura
enfondeix l’ermità una sepultura,
humitejant la terra amb tristos plors.
Quan recorda a Gentil i sa hermosura:
–Que curta és –diu–, la vida de les flors!–

- A la llista de mots següent, troba un sinònim per a les paraules subratllades al text:
aparença; imitar; abisme; abundant; monticle; reina; baixar; enterrament; fulminar.
- Referència¹: Qui estrafà la figura de Griselda?
- Referència²: Qui empenta a qui?
- Referència³: A qui es refereix aquest “ella”?
- Referència⁴: Qui és el cadàver?
- Referència⁵: Quin miracle ha obrat Jesús i per què és un miracle?