La lluna

Qu s la lluna?

s lnic satl.lit natural que t la Terra, s a dir, que dna voltes al voltant della.

Hi ha tamb satl.lits artificials per al clima, comunicaci, geografia, observaci ... Sputnik I el 1r que es va llanar (1957) Meteosat satl.lit europeu del clima

Alguns planetes del nostre sistema solar, la via lctia, tamb tenen llunes.

Mercuri Venus

Jpiter

Ur

Terra Mart Saturn Nept

Mercuri i Venus no tenen llunes.

La terra t 1 lluna

Mart t 2 llunes: Fobos i Deimos

Jpiter t 63 llunes i les ms importants sn:

Saturn t 62 llunes i les ms importants sn:

Ur t 27 llunes i les ms importants sn:

Nept t 13 llunes i les ms importants sn:

La superfcie de la lluna t mars, muntanyes i crters. No t llum prpia, sin que reflecteix la llum que rep del Sol. No t atmosfera ni aigua, per aix la seua superfcie no es deteriora amb el temps, si no s per l'impacte ocasional d'algun meteorit.

Hi ha diverses teories sobre la seua creaci. La ms important s que quan la terra s'estava formant, es va xocar amb alguna cosa i es van desprendre trossos, que en unir-se van formar la nostra lluna.

La lluna gira sobre si mateixa i tarda a fer-ho 27 dies, 7 hores i 43 minuts, el mateix temps que tarda a fer una volta al voltant de la Terra, de manera que sempre veiem la mateixa cara, la prxima. La cara que no veiem s la cara oculta.

Les fases de la lluna sn les diferents il.luminacions que presenta el nostre satl.lit durant un mes. Segons la disposici de la Lluna, la Terra i el Sol, es veu il.luminada una major o menor porci de la cara prxima de la lluna.

La Lluna Nova s quan la Lluna est entre la Terra i el Sol i per tant no la veiem.

La Lluna Plena ocorre quan la Terra se situa entre el Sol i la Lluna, aquesta rep els raigs del sol a la cara prxima, per tant, es veu completa.

En el Quart Creixent, la Lluna, la Terra i el Sol formen un angle recte, de manera que es pot observar en el cel la meitat de la Lluna, en el seu perode de creixement.

En el Quart Menguant els tres cossos tornen a formar angle recte, de manera que es pot observar en el cel l'altra meitat de la cara lunar.

De vegades, el Sol, la Lluna i la Terra es situen formant una lnia recta. Aleshores es produeixen ombres, de manera que la de la Terra cau sobre la Lluna o a l'inrevs. Sn els eclipsis.

Quan la Lluna passa per darrere i es situa a l'ombra de la Terra, es produeix un Eclipsi Lunar

Quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, el tapa i es produeix un Eclipsi de Sol

Si un astre arriba a ocultar totalment l'altre, l'eclipsi s total, si no, s parcial. Algunes vegades la Lluna es posa davant del Sol, que noms oculta el centre. Aleshores l'eclipsi t forma anular, d'anell.

El primer sser viu que va viatjar a lespai va ser la gosseta Laika a 1957, a bord de lSputnik II. Va morir al cap de poques hores per la calor que feia dins de la nau.

Yuri Gagarin va ser el primer astronauta en explorar lespai.

Valentina Tereshkova va ser la primera dona a lespai.

Alexei Leonov va ser el primer astronauta en eixir de la seua nau i fer un passeig per lespai.

LApol.lo 11 va se la primera missi tripulada que va portar astronautes a trepitjar la superfcie de la lluna i els va tornar sans i estalvis.

La tripulaci estava formada per: Neil Armstrong (comandant), que va ser el primer home a trepitjar la lluna. Edwin Aldrin (pilot del mdul lunar). Michael Collins (pilot de la nau).

Abans de trepitjar la lluna per primera vegada va dir: Aquest s un xicotet pas per l'home, per un pas de gegant per a la humanitat.

En aquest primer allunatge es recorda la bandera dels Estats Units i la primera petjada que va fer en trepitjar la lluna.

El mdul lunar era un vehicle espacial dissenyat per al allunatge durant el programa Apolo.

El rover lunar viatjava plegat al mdul lunar. Era un tot terreny que servia per a desplaar-se per la lluna.

El transbordador espacial era un coet amb un avi, que podia tornar a la Terra. Sutilitza per a traslladar astronautes a una estaci espacial, llanar satl.lits, reparar telescopis espacials...

L'estaci espacial s una construcci que orbita al voltant de la terra i serveix com a centre d'investigaci.