ms

diari
AVUI TAMB
TARRAGONA

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2011 nm. 1.930

www.diarimes.com

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

Un ve de Reus denuncia el tracte que va rebre durant un escorcoll
Loperaci estava encapalada pels Mossos dEsquadra, amb el suport de la Urbana. P7

Ferits dos treballadors per cremades desprs de fer una inspecci en un forn de lempresa Sirusa. P3
CAMP DE TARRAGONA

Artur Mas i lambaixador de Rssia presideixen avui una nova edici de la Nit del Turisme. P10 Detenen un ve de Reus que tenia una ordre de recerca i ingrs a pres i que va intentar fugir. P11

Els agents de la Costa Daurada rebutgen la taxa turstica

GOVERN El conseller dEmpresa i Ocupaci, Francesc Xavier Mena, ja va assegurar que aquest s un debat que fa anys que est sobre la taula, per que sha de tractar amb el sector. P2

DAlessandro anuncia que lex Ortiz ser titular dissabte

El central andals substituir Xisco Campos, lesionat en el darrer partit de Lliga. P14
CRISTINA AGUILAR

La canria, cantant un dels temes del seu nou treball, Buenos das mundo. Tot i acudir una hora tard a la cita, lespera va valer la pena.

La cantant Rosana aixeca passions a El Corte Ingls de Tarragona

SOCIETAT La cantant va signar autgrafs a tots els que es van acostar al centre comercial. P6

INCLUYE CAVA Y UVAS DE LA SUERTE

TELS. PARA RESERVAS:

977 548 741 977 801 911 609 149 986

2 - diarims

TARRAGONA

30/11/11

PROMOCI

El territori es mostra contrari a la implantaci duna taxa turstica

Els principals agents de la Costa Daurada rebutgen aquesta mesura que podria impulsar la Generalitat
LAIA DAZ

La setmana passada el sector turstic va sentir tocar campanes. Quan el president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar una bateria de mesures recaptatries per tal dequilibrar els pressupostos pblics catalans, en va obviar un que es filtraria a la premsa hores desprs: la implantaci duna taxa turstica. Una notcia que ha caigut com una gerra daigua freda a la Costa Daurada i que ha posat dacord tots els agents turstics del territori. Probablement, els ms perjudicats en el cas que la mesura tirs endavant de cara a aquest 2012 serien els hotels i els cmpings. La presidenta de lAssociaci Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda-Vila-seca, Maria Eugnia Arb, es mostrava molt preocupada per la poca informaci que hi havia al respecte i remarcava que els hotels ja tenen fixats els preus i les condicions amb els touroperadors de cara al 2012. Com ho haurem de fer ara?. Per la seva banda, Berta Cabr, presidenta de lAssociaci de Cmpings de la demarcaci, es mostrava sorpresa per com shavia fet lanunci i afegia que tenim competidors directes que no apliquen cap taxa i els clients tontos no sn i sempre busquen la millor oferta, aix que shauria de veure com ens posiciona aix en el mercat. Tamb van dir la seva els regidors dels diferents mu-

Qu li semblaria que es cobrs una taxa turstica?

Podria resoldre problemes

El professor de la UOC i expert en planificaci del turisme, Francesc Gonzlez, explicava que la implantaci duna taxa turstica s una decisi poltica que ha danar recolzada pel sector turstic si no vol trobar-se amb impediments greus. Segons Gonzlez, aplicada correctament pot servir per aportar recursos i finanar poltiques turstiques o resoldre problemes derivats del desplegament de lactivitat turstica. Entre els anys 2002 i 2004, el Govern Balear dirigit durant aquest perode per una coalici de progrs va posar en marxa el cobrament de lEcotaxa, que es recaptava als hotels (un euro per persona i dia) i que pretenia protegir el territori i recuperar les zones turstiques degradades. Per daltres ciutats europees apliquen taxes des de fa poc. s el cas de Vencia i Florncia, que des de l1 de juliol cobren als turistes entre un i cinc euros per nit, en funci de la categoria de lhotel. la lletra petita i que tenia el dubte de saber si els els diners anirien a parar al territori, perqu el turisme de

Patrcia Anton Regidora de Turisme de Tarragona

El ms important s que reverteixi de forma directa en el sector i que ajudi a potenciar les zones turstiques de cada ciutat i que potenci el sector hoteler

Alcia Alegret Regidora de Turisme de Reus

No sabem si la taxa aniria a parar al territori, per el que no pot ser s que el turisme de la Costa Daurada pagui els recursos de la Costa Brava

Xavier Graset Regidor de Turisme de Vila-seca

s imprescindible que abans daplicar una nova taxa es parli amb els representants de totes les associacions professionals del sector turstic

la Costa Daurada no pot pagar la Costa Brava. El regidor de Turisme de Salou, Benet Presas, reclamava una reflexi conjunta entre sector pblic i privat per arribar a posicions dunitat i de consens afegint per, que a priori s una mesura que no s ben rebuda pel sector turstic de lallotjament. Xavier Graset, regidor de Vila-seca, afirmava que es tractava duna notcia que no agrada al sector i cal ms informaci sobre aquest pronunciament del conseller. Finalment, el regidor cambrilenc, Xavier Mart, reclamava un estudi per calcular limpacte que la taxa podria tenir perqu el turisme s un dels pocs sectors econmics que est resistint la crisi i el que sha de fer s mimar-lo. Segons les informacions aparegudes, Mas hauria posat sobre la taula en el Consell de Govern del passat dia 22 la possibilitat

Durant els propers dies la Generalitat es reunir amb els agents del sector per tractar la qesti
dimpulsar una taxa turstica que saplicaria a les pernoctacions dels visitants de tot Catalunya i que serviria per finanar la promoci del sector i probablement unes altres despeses. Una informaci que el conseller dEmpresa i Ocupaci, Francesc Xavier Mena, no va desmentir sin que, fins i tot, va recordar que es tractava dun debat permanent des de feia anys, per que no es tiraria endavant sense parlar-ne amb el sector. s per aix, que durant els propers dies la Generalitat ja ha comenat a convocar trobades amb els agents del sector per tractar aquesta qesti.

Xavier Mart Regidor de Turisme de Cambrils

Cal un estudi per calcular limpacte que podria tenir perqu el turisme s un dels pocs sectors econmics que resisteix la crisi i se lha de mimar nicipis de la Costa Daurada. La regidora de Turisme de Tarragona, Patrcia Anton, afirmava que en el cas

Benet Presas Regidor de Turisme de Salou

Cal una reflexi conjunta entre sector pblic i privat per arribar a posicions dunitat i de consens per acabar valorant els avantatges i els inconvenients que sacabi aplicant s imprescindible que reverteixi de forma directa en el sector i que ajudi a potenciar

Ma. Eugnia Arb Presidenta de lAssociaci Hotelera

Els establiments hotelers ja han fixat els preus i les condicions amb els touroperadors de cara al 2012. Com ho haurem de fer ara si apliquen la taxa? les zones turstiques. Des de Reus, la seva homloga, Alcia Alegret, remarcava que caldria mirar amb lupa

30/11/11

TARRAGONA

diarims - 3

LABORAL

Dos treballadors de Sirusa resulten ferits per cremades desprs de realitzar una inspecci a un dels forns
Un dels operaris est ferit greu a lhospital de la Vall dHebron
REDACCI

CRISTINA AGUILAR

Dos treballadors van resultar ferits per cremades daigua aquest dimarts a la matinada a la incineradora Sirusa de Tarragona, situada al polgon Riuclar. Segons va informar el Sistema dEmergncies Mdiques (SEM), es tracta dun home de 39 anys, que va resultar greu i va ser traslladat a la unitat de cremats de la Vall dHebron de Barcelona i dun altre de 49 anys, en estat menys greu, que en un primer moment va ser evacuat a lHospital Joan XXIII

i posteriorment derivat a la unitat de cremats de lHospital de la Vall dHebron. El SEM va activar dues unitats. Els fets es van produir a dos quarts de dues de la matinada dahir, segons Sirusa, quan es va procedir a fer una inspecci desprs de procedir en condicions de seguretat a aturar un dels forns perqu shavia detectat una anomalia en el panell de control. Segons informa la mateixa empresa, les cendres resultants del procs din-

cineraci barrejades amb aigua per refredar els materials que surten de la combusti van ser els productes que van provocar les cremades als treballadors. La investigaci continuava ahir oberta per aclarir la causa i com shavien produt els fets. Els Mossos dEsquadra realitzen la investigaci. Els serveis dinspecci de Treball de la Generalitat van comenar ahir la instrucci de les diligncies. Tot i laccident, la planta continuava ahir operativa

Malgrat lincident, la planta dincineraci Sirusa continuava treballant ahir al 50%. al 50% amb laltre forn. Pel que fa el pronstic dels dos treballadors, encara es desconeix. Els Mossos dEsquadra i els serveis dinspecci de Treball de la Generalitat han comenat la instrucci de les diligncies oportunes. En els darrers 4.000 dies, la planta no havia patit cap accident similar.

4 - diarims

TARRAGONA
POLTICA

30/11/11

UNIVERSITAT

Cara a cara entre poltics i vens de Tarragona

Els estudiants de Periodisme exposen els problemes venals de la ciutat
ALBA PORTA
CRISTINA AGUILAR

CiU aposta per reduir el cost de la instituci del Sndic de Greuges

Volen que sigui una figura de prestigi
REDACCI

La immigraci al barri de Sant Salvador, les barreres arquitectniques a la ciutat o el futur de la Ciutat de Reps i Vacances sn algunes de les problemtiques que ahir, els estudiants de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili, van exposar davant de representants poltics de la ciutat. Es tracta duna activitat que es va realitzar per segon any consecutiu i en la qual, les darreres setmanes, han estat treballant set equips destudiants, que han estat en contacte amb diverses associacions tarragonines per analitzar els seus problemes. Arran daquest treball, van sorgir les set exposicions que es van presentar ahir. El primer tema que es va tractar va ser la falta dintegraci que senten els vens de la zona de Llevant. Ja no s un espai de segona residncia, ara s de primera, i hi ha unes necessitats, exposaven els alumnes. La feina dels estudiants, que van desenvolupar les seves habilitats comunicatives, va ser reconeguda pels poltics presents a lacte, el regidor del Partit Popular Josep Acero, el regidor de Convergncia i Uni Xavier Quintana, i el regidor de Relacions Ciutadanes i Universitat, el socialista

El grup municipal de Convergncia i Uni a lAjuntament de Tarragona proposa diverses idees per permetre la supervivncia de la instituci del Sndic de Greuges. Segons CiU, el Sndic de Greuges hauria de ser una figura de reconegut prestigi jurdic, i per aix creuen que es podria arribar a un acord amb la Facultat de Cincies Jurdiques que permeti als docents destacats de la URV dur a terme les tasques de Sndic, aix com

tamb es podrien trobar professionals que poguessin realitzar aquesta tasca amb la complicitat del Collegi dAdvocats de Tarragona amb un cost merament simblic. Des de CiU creuen que daquesta manera es reduirien els costos de manera molt significativa, ja que consideren que la figura del Sndic treballa per la qualitat democrtica de les institucions, per no pot tenir un cost que el faci insostenible i en comprometi la viabilitat.

SANITAT
Lacte va tenir lloc ahir al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili.

Els estudiants van analitzar els problemes de les associacions tarragonines

Francisco Zapater, que van reconixer les mancances daquesta zona de la ciutat. El debat va continuar amb una exposici sobre la immigraci a Sant Salvador, on un 33% dels vens sn nouvinguts, i amb un reclam dels representants venals: que no ses-

tigmatitzi el barri, i que no sassoci immigraci amb problemtica. Unes peticions que van estretament lligades amb les mesures de convivncia en els dos sentits, com van defensar els estudiants, que els vens volen que es continun impulsant. Lactivitat va servir per tractar ms temtiques, com les barreres arquitectniques, un aspecte en el qual cal continuar progressant, com sha fet els dar-

rers vint anys, o la figura del regidor de barri i la participaci ciutadana, entre daltres. Per, a banda de les anlisis, les recomanacions i les propostes fetes, el ms destacat daquesta iniciativa s el cara a cara al qual van sotmetre els estudiants a vens i poltics. Un exercici de debat en el qual ambdues bandes, sovint massa allunyades, van compartir inquietuds i punts de vista amb un sol objectiu, fer una Tarragona millor.

Reobren la tercera planta de lHospital Joan XXIII

ALBA PORTA

Els llits de la tercera planta de lHospital Joan XXIII de Tarragona es van reobrir ahir, segons va informar la secci sindical de la CGT. Agust Aragons, representant del sindicat, va explicar que, a causa de la pressi assistencial, ja que a les set del mat dahir hi havia nou persones a Urgncies esperant

a ser ingressades, es van reobrir aquests llits que, segons el mateix sindicat, es van tancar la setmana passada. Daltra banda, avui a les dues de la tarda hi haur una nova concentraci a les portes del centre hospitalari, per mostrar el rebuig dels treballadors a les retallades que es produeixen en el sector de la sanitat.

30/11/11

TARRAGONA
CRISTINA AGUILAR

diarims - 5

COMER

La Part Alta repartir ms de 1.500 premis entre tots els qui hi comprin
LAIA DAZ

Diferents representants comercials i de lAjuntament van presentar ahir la campanya promocional.

Potenciar el comer de la Part Alta. Aquest s el principal objectiu de la campanya Un Nadal irresistible en qu participaran al voltant dun centenar de botigues i restaurants del casc antic. Entre tots els seus clients, els comeros repartiran butlletes per rascar i es

podran aconseguir ms de 1.500 premis directes: 200 obres dart originals, 105 dinars en establiments gastronmics de la zona i 1.200 exemplars del joc Tarracopolis. Aquells, per, que no tinguin la sort de topar-se amb una butlleta guanyadora podran participar en el sorteig duna gran panera de Nadal.

La campanya est impulsada pels diferents collectius del casc antic i pel Pla Integral de la Part Alta (PIPA). Precisament, el regidor que gestiona el pla, Joan Sanahujes, va avanar que sha aconseguit prorrogar el PIPA per dos anys ms ja que, si no, a finals daquest 2011 el pla hauria finalitzat.

MEDI AMBIENT

Tarragona vol ser un exemple destalvi energtic de cara als Jocs del 2017
REDACCI

Lalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros, va presentar ahir al migdia davant dexperts mundials en ciutats sostenibles i eficients laposta de Tarragona per convertir-se en una ciutat ms saludable, sostenible i amb ms qualitat de vida. Hem daprofitar la cele-

braci dels Jocs Mediterranis perqu a la ciutat quedi un llegat vinculat a leconomia del coneixement i la preservaci del medi ambient com a contribuci per a les futures generacions. Volem que la transformaci de Tarragona vagi ms enll dels 15 dies que celebrarem els Jocs, va explicar lalcalde.

La intervenci semmarca dins del programa del I Congrs Smarts Cities que se celebra del 29 de novembre al 2 de desembre a Barcelona. Un esdeveniment que reuneix experts que busquen transformar ciutats per fer-les ms sostenibles i eficients amb lobjectiu de millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

6 - diarims

TARRAGONA
SOCIETAT

30/11/11

MSICA

CRISTINA AGUILAR

La febre per Springsteen arriba tamb a Tarragona

Algunes botigues van patir el bloqueig del sistema de venda
LAIA DAZ
OLVIA MOLET

Encara falten ms de sis mesos perqu Bruce Springsteen torni a aterrar a Barcelona (el 17 de maig actuar a lEstadi Olmpic), per la febre que desperta es va deixar veure ahir a bona part dels punts del pas on shavien posat a la venda les entrades pel seu concert. Els 50.000 tiquets es van posar a la venda a les deu del mat i al cap de vint minuts el sistema informtic es va collapsar i era impossible aconseguir-ne cap des de casa per internet, per telfon o des dalgun dels establiments on es venien. Al Carrefour de Tarragona hi havia gent esperant des de les vuit del mat que fins a quarts duna del migdia no va poder comprar les preuades entrades, una escena que tamb es va repetir a la botiga Quik de Reus. Diego Vidal, de lestabli-

A ms de signar autgrafs, Rosana tamb va cantar en directe algunes de les seves noves canons.

Rosana signa exemplars del seu nou disc a El Corte Ingls de la ciutat
A la botiga Quik de Reus shi van donar cita molts aficionats. ment Shiva Music de Tarragona, va explicar que la ms matinera ha estat una dona que sha plantat a la porta de la botiga a les sis del mat!. Vidal afirmava que a la tarda encara estaven rebent un munt de trucades de gent que els preguntava si el sistema funcionava perqu ens diuen que des dels domicilis particulars encara s impossible aconseguir-ne. Springsteen obrir la gira europea a Sevilla, tres dies abans dactuar a Barcelona. Es diu que Springsteen podria oferir a la capital catalana un segon concert en el cas que les entrades sesgotin rpidament, una informaci que, de moment, la banda no ha confirmat.

Unes cent persones es van congregar al centre comercial

LAIA DAZ

La cantant Rosana va signar ahir al vespre exemplars del seu nou disc Buenos das mundo a El Corte Ingls de Tarragona. Al voltant dun centenar de persones lesperaven al centre comercial i, tot i arribar gaireb una hora ms tard del previst,

Rosana va ser rebuda amb tots els honors. Desprs de cantar alguna de les canons del seu nou treball, la cantant va signar autgrafs a tothom qui li ho va demanar (hi havia una noia que sesperava des de les tres de la tarda). Durant la breu actuaci musical una de les fans va

trucar a la seva mare, resident a lUruguai, perqu pogus escoltar en directe un fragment duna can. Aquest nou treball est compost per tretze canons ms properes al rock que al pop, per en aquesta ocasi Rosana tamb satreveix, per primera vegada, amb el reggae.
CEDIDA

DECORACI

Guanyar espai sense perdre lestil

En una llar sempre hi ha un rac per incorporar un sof convertible amb un llit o, ara tamb, en una llitera per oferir als convidats una estana cmoda i agradable a la llar
Molts shan trobat amb el fet que a casa sha de quedar algun familiar o amic i es necessita espai extra. Sn situacions comunes que de vegades comporten algun maldecap. Alguns privilegiats tenen a les seves llars una habitaci destinada als convidats, per amb les mides dels pisos actuals aix s cada vegada ms difcil. Ara b, hi ha solucions enginyoses sense renunciar a lestil decoratiu personal. En primer lloc, hi ha els sofs convertibles, en les modalitats de sof-llit i sofllitera. Nhi ha de diversos tamanys i models, i amb el temps han guanyat en comoditat. El sof en una habitaci o en el mateix sal pot ser un perfecte llit auxiliar. Tamb es pot optar per amagar el llit dins dels mobles; a banda de guardar el llit dins larmari actualment hi ha propostes elegants i fcils que sorprenen, com un llit elevat que quan es necessita es baixa i aix es maximitza lespai. Una altra alternativa possible sn els puff-llit, que es poden trobar fcilment a qualsevol establiment de mobles i decoraci. Els puffs es poden convertir en plegatins amb els seu sommier o b en matalassos tous per a passar una nit. Un conjunt didees per acomodar els convidats i guanyar espai.

Un dels molts models de sof-llitera que hi ha en el mercat.

30/11/11

REUS
SUCCESSOS

diarims - 7

Jornada de treball i reflexi per part dels voluntaris lingstics

El Centre de Normalitzaci Lingstica de lrea de Reus organitza el 17 de desembre, de les 10 del mat a les 2 del migdia, una jornada de treball i reflexi amb tots els voluntaris que han participat alguna vegada en el programa Voluntariat per la llengua des que es va posar en marxa al Baix Camp i el Priorat lany 2003. La jornada vol servir per compartir experincies comunes i reconixer la tasca que han fet aquestes persones de suport al foment de la llengua catalana. El programa de voluntariat vol ser una eina a labast daquelles persones no catalanoparlants que volen viure a Catalunya en catal amb normalitat.

Un ve interposa una denncia per tracte indignant en un escorcoll

En loperaci, liderada pels Mossos, es van aixecar quatre actes administratives per drogues i armes
OLVIA MOLET

JOAN MARC SALVAT

El Mas Carandell organitza la segona jornada dFP

Entitats del mn de la formaci, empreses i agents socioeconmics es trobaran, dem a tres quarts de 9 del mat, a la jornada que organitza Mas Carandell al Tecnoparc sobre Formaci professional i el mercat de treball. Els principals objectius sn conixer les actuals oportunitats professionals i de competitivitat, especialment en relaci a la innovaci i la internacionalitzaci; fomentar la creaci dempreses i locupaci de qualitat a Reus i el Camp de Tarragona, i impulsar el treball en xarxa entre el teixit productiu, les entitats educatives i els agents socioeconmics per afavorir el desenvolupament territorial.

El propietari del bar La Trobada, ubicat a la plaa dAntoni Pedrol Rius, ha interposat una denncia al jutjat dInstrucci nmero 2 de Reus pel tracte indignant sofert en un escorcoll que va tenir lloc el passat 11 de novembre al seu local. Lamo del bar fa constar que loperatiu, encapalat pels Mossos dEsquadra amb el suport de la Gurdia Urbana de Reus, hauria trencat tres taules del menjador, una taula del repl i que ho han tirat tot per terra. El propietari i la seva dona, present en el moment dels fets, afirmen que les forces de seguretat no noms van inspeccionar les persones que en aquell moment es trobaven a lestabliment, sin que tamb shauria fet passar a dins del local gent

El ve mostra els danys ocasionats presumptament per la policia.

que nosaltres mateixos no deixem entrar perqu ens porten problemes. Fonts presents durant la batuda asseguren que els cossos de seguretat haurien entrat al local utilitzant, presumptament, un excs de fora, donant cops amb les porres contra el mobiliari. Segons han informat, sels hauria deixat de cos nu per escorcollar-los. Fonts policials han explicat que es tracta dun dispositiu habitual que sempara en la Llei de seguretat ciutadana 1/92 i pel qual no es requereix una ordre judicial, com reclamaven els propietaris del bar. La intervenci, que es va allargar un parell dhores, va acabar amb a la identificaci de 26 persones per part dels Mossos dEsquadra, per sense cap detenci.

Alhora, es van aixecar quatre actes administratives. Duna banda, per tinncia illcita de substncies estupefaents cocana, haixix i marihuana, totes elles en quantitats menors i, de laltra banda, per possessi darmes: un puny americ, una defensa i una defensa de fusta (porra).

Escorcolls habituals
Aquests dispositius, segons fonts policials, tenen lloc de manera habitual per detectar i comprovar infraccions administratives, assegurar la pacfica convivncia o garantir la seguretat ciutadana, com dicta la Llei de seguretat ciutadana. Una intervenci similar es va dur a terme al carrer Xavier Gambs, al costat del bar La Trobada, en un locutori el dia anterior.

CONVENCIONS

FiraReus explica la gastronomia, loci i loferta cultural al congrs dEIBTM

La participaci a lesdeveniment ha de permetre iniciar nous contactes comercials
REDACCI

FiraReus, Centre de Fires i Convencions pren part a la fira internacional EIBTM, The Global & Events Exhibition, que es realitza fins dem al recinte Gran Via 2 Barcelona. La participaci en el congrs el ms im-

portant del seu mbit a Europa ha de permetre FiraReus iniciar nous contactes amb organitzadors professionals de congressos darreu del mn. En aquest sentit, laposta de FiraReus a lEIBTM passa per presentar la seva

oferta centrant-la en les caracterstiques tcniques de les installacions i explicant loferta cultural, gastronmica i doci de Reus i el seu entorn. Precisament, a ms de la presncia a lestand N-500 de lEIBTM, FiraReus tamb t prevista una pre-

sentaci ms personalitzada dels nous espais i de loferta ldica davant duna quinzena de professionals. Aquesta presentaci es realitzar avui al migdia. Lorganitzaci calcula que durant els tres dies que dura lEIBTM ms de 14.000

professionals del sector desdeveniments, congressos i reunions, visitaran la fira amb la finalitat de buscar nous espais on celebrar els actes que organitzen i dincloure nous emplaaments en els seus catlegs. Ledici de lany passat va permetre que des de FiraReus siniciessin contactes amb ms duna setantena dagncies i organitzadors professionals de congressos i esdeveniments. Enguany, sespera un millor resultat pel que fa a contractes comercials.

8 - diarims

REUS
CELEBRACI
OLVIA MOLET

30/11/11

Pellicer visita el barri Niloga per detectar millores a la via pblica

Lalcalde de Reus, Carles Pellicer, va visitar ahir el barri Niloga, en el marc del programa de visites als barris que sest du ent a terme des de prin cipi de mandat. Pellicer, acompanyat del regidor de Via Pblica, Hiplit Monseny, i la regidora de Participaci i Ciutada nia, ngels Tello, i la pre sidenta de lAssociaci de Vens 25 de Setembre, Angelina Pla, va recrrer el barri i va poder escol tant les reivindicacions de lassociaci de vens i detectant les millores necessries en diferents elements a la via pbli ca. Aix, durant la visita dahir es van detectar al gunes actuacions a rea litzar, com la installaci dalguns llums per mi llorar la sensaci de se guretat dels vens, pintar de nou algun pas de via nants, o ubicar algunes jardineres a punts con crets del barri. En alguns punts, com al carrer Ro bert Aguil, ja sha instal lat un banc i shi est col locant una jardinera .

El Teatre Bartrina, seu de Camerata XXI, acull els assajos de la Gala que tindr lloc avui al Fortuny.

La Cambra de Comer commemora el 125 aniversari a ritme de bel canto

La soprano Maria Espada actua amb lorquestra Camerata XXI
S. CASES

Mozart, Mascagni, Bellini, Donizzeti i Rossini. Algu nes de les obres ms reco negudes daquests autors seran interpretades avui per la soprano Maria Espa da i lorquestra Camerata XXI, dirigida excepcional ment per la directora invi tada Gabriella de Esteban,

en el marc de la Gala lrica per commemorar el 125 aniversari de la Cambra de Comer de Reus. Un Teatre Fortuny fins la bandera acollir lacte, que comenar a les nou del vespre i ser presentat per la periodista Helena Garca Melero. En acabar la Gala, que durar prop ms duna

hora, es servir un sopar fred a El Crcol, a crrec dels prestigiosos restau radors Joan Bosch i Diego Campos ambds amb Es trelles Michelin i el Mestre pastisser Albert Poy. Espa da est considerada una de les millors veus no noms del panorama lric espa nyol, sin darreu del mn.

Cal Mass presenta el projecte artstic TV participativa i www

El Centre dArt Cal Mas s acollir dem, a partir de dos quarts de vuit del vespre, la presentaci dels projectes TV participati va i la www, a crrec del collectiu Arnolfini i Barri TV. Lactivitat, dins el Pro grama dArt Multimdia (PAM 2011), pretn relacio nar la creaci artstica amb els portals de publicaci i emissi en streaming de v deo per a la difusi de pro jectes artstics.

30/11/11

REUS
INFRAESTRUCTURES DISTINCIONS

diarims - 9

MUNICIPAL

Alegret: Amb Rajoy aconseguirem ser referent econmic

A la Junta Local del PP de Reus
REDACCI

Recoder: La privatitzaci del Prat ser una oportunitat per Reus

REDACCI

Virginias, Borges i Jubus, guardonats pels mrits laborals

REDACCI

Els reusencs han ratificat amb aquestes eleccions generals que volen el canvi, que estan cansats del model de ciutat que lesquerra ha implantat durant ms de 30 anys a Reus i que, el Reus del segle XXI passa per les propostes del Partit Popular. Aix va afirmar ahir la presidenta del PP de Reus i primera tinent dalcalde, Alcia Alegret, en el marc de la junta local que va celebrar dilluns el PP de Reus per valorar els resultats de les darreres

eleccions. Alegret, a ms de celebrar els bons resultats aconseguits a la capital del Baix Camp, tamb va fer referncia al canvi poltic al Govern estatal. Amb Mariano Rajoy a la Moncloa, a partir dara, trucarem ms sovint a la porta del Govern Central per tal dimpulsar els grans projectes de ciutat i aconseguir que Reus sigui, a mitj termini, un dels principals referents empresarials, congressuals i econmics de Catalunya. I ho aconseguirem, va afirmar.

En una entrevista al programa El mat de Catalunya Rdio, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Llus Recoder, va assegurar ahir que la pujada de taxes de lAeroport del Prat quan es privatitzi servir per fomentar els aeroports secundaris com Lleida, Girona o Reus. El conseller va assegurar que Aena no pot pujar les taxes de Reus

i Girona perqu el seu gran client Ryanair es retirar daquests aeroports si aix passa. Recoder tamb va insistir que no li agrada lactual sistema de subvencions a companyies aries, per que aix es generen oportunitats pel territori i pel turisme a la Costa Daurada i la Costa Brava. Per cada euro invertit a lAeroport, es genera negoci i ocupaci per la zona.

La Generalitat va donar a conixer ahir les persones i empreses guardonades amb les medalles i plaques al treball President Maci, premis creats lany 1938. En total, 16 persones i vuit empreses darreu de Catalunya. En aquest sentit, Reus ha sortit molt ben parada. Aix, han estat guardonats amb la medalla al treball

pels seus mrits laborals el president dIndustrias Rodrguez (Virginias), Andreu Rodrguez, i lactual president dhonor del Grup dEmpreses Borges, Antoni Pont. Per la seva banda, JUBUS - Industrias Juan Busquets ha estat guardonada amb una placa al treball en la categoria de Responsabilitat Social Empresarial.

FELICITATS
Avui el millor pare del mn fa 60 anys. FELICITATS PAPA! Les teves filles, dona, germana i famlia que testima.

Felicita les persones que estimes a travs de Ms Tarragona. Envians una fotografia i el text de felicitaci al carrer Sant Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea electrnica: publicitat@mestarragona. com. Les fotos shan denviar amb dos dies dantelaci respecte a la data de publicaci. Les fotos en suport paper no es retornaran.

10 - diarims

CAMP DE TARRAGONA
VALLS

30/11/11

VILA-SECA

Artur Mas i lambaixador de Rssia presideixen la XXII Nit del Turisme

En la trobada es lliuraran els premis Costa Daurada i Jordi Cartany en pro del sector
A.G.

OLVIA MOLET

La Diputaci de Tarragona celebra avui, 30 de novem bre, la XXII edici de la Nit del Turisme que, com a clo enda de la temporada turs tica 2011, tornar a aplegar el sector turstic del Camp de Tarragona i les Terres de lEbre. Enguany la cita esta r presidida per Artur Mas, president de la Generali tat de Catalunya, i comp tar amb lassistncia de lambaixador extraordinari i plenipotenciari de la Fe deraci de Rssia a Espa nya i Andorra, Alexander I. Kuznetsov, i del ministre

de Turisme i Medi Ambi ent del Govern dAndorra, Francesc Camp. Aquests detalls els van explicitar el president de la Diputaci de Tarragona, Josep Poblet; el president del Patronat de Turisme de lens, Albert Ba tet, i el gerent daquest or ganisme, Octavi Bono. La cita, a la qual shi aple guen cada any ms de 500 persones vinculades al sector turstic pblic i pri vat del Camp de Tarrago na i de les Terres de lEbre, t un doble objectiu: que els professionals del sec tor contrastin experincies

i valorin els resultats de la temporada, duna banda, i reconixer aquelles perso nes i entitats que han excel lit en la seva tasca a favor del turisme al territori amb

A la vetllada es reconeix la iniciativa i la tasca de persones i entitats en favor del turisme

els premis Costa Daurada i Jordi Cartany, de laltra.

Una Nit dedicada a Rssia

El president Josep Poblet va

comentar que la XXII Nit del Turisme estar dedi cada a Rssia, i va desta car que el rus s un sector turstic que tot i estar molt lluny de casa nostra, valora molt les qualitats del nostre territori. Poblet incid en el creixement que durant els ltims anys ha experi mentat el turisme rus. En aquest sentit, el 65% dels russos que arriben a Espa nya tenen com a destinaci final Catalunya, i daquests, aproximadament, el 60% pernocten a la Costa Dau rada, va dir el president del Patronat, Albert Batet.

Lalcalde, Albert Batet, va visitar els que aprien el vestuari.

El primer pessebre vivent al Barri Antic aplega 600 voluntaris

Es far del 27 al 30 de desembre
ANTONI GUASCH

EL VENDRELL

CEDIDA

Lacci conjunta de Mossos i Policia Local redueix els delictes

A.G.

Lajuntament va acollir ahir la reuni de la Junta Local de Seguretat.

La Junta Local de Segure tat, reunida ahir al mat a lajuntament del Vendrell, va servir per constatar que la tasca conjunta entre Po licia Local i el cos dels Mos sos dEsquadra ha donat un any ms els seus fruts, i sha tradut en una dismi nuci global de les activi tats delictives al municipi en els darrers vuit mesos. Tot i aix, lalcalde Benet

Jan va posar de manifest la necessitat de continuar i ser perseverant en lestra tgia duta a terme fins ara. En concret, sobre el top manta, lalcalde va asse nyalar que hores dara no ms es detecten de forma puntual quatre o cinc ve nedors a Comaruga, i que la Policia local i els Mossos hi continuen fent tasques preventives i de control daquesta activitat illegal.

La iniciativa de mun tar un pessebre vivent al Barri Antic, que neix a la regidoria de Dinamitza ci Social i a lentorn de la Llei de barris, es cova des de fa un any al centre c vic la Fusta a la Muralla del Carme, 24, amb lan hel i la illusi de 600 vo luntaris i 25 entitats de la ciutat, assenyalava ahir la Montse Vall, tcnica mu nicipal. Un projecte, que pretn involucrar tothom i promocionar el rovell de lou, de llarg recorre gut i en el qual es treballa de valent des del mes de juny a travs de diverses

comissions dactors i fi gurants, de vestuari, de msica, etc.. La idea s explicar amb 60 escenes la histria del Cristianis me en general i, de retruc, de la ciutat de Valls. Tot un mn en quatre dies, del 27 al 30 de de sembre propers, amb ms de 170 actors i figurants de mitjana al dia, que es visualitzaran de dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre en un recorregut de mig quil metre des de la Baixada a lEsglsia, lHort del Rec tor o els carrers del Mur i de lEsglsia fins als Arcs del Celler del Paborde.

30/11/11

CAMP DE TARRAGONA
Desprs daquests fets, els agents del cos policial local van traslladar lhome detingut a les dependncies policials dels Mossos dEsquadra i, segons fonts daquest cos policial, lordre de detenci estava emesa per un jutjat de Lleida, tot i que no en van transcendir els motius. Segons van informar fonts dels Mossos dEsquadra, lhome detingut, Antonio G. F., ja ha passat a disposici judicial i ara s el jutge qui ha de decidir sobre el cas.

diarims - 11

CONSTANT

Detenen un ve de Reus de 47 anys amb una ordre de recerca i ingrs a pres

Els fets van succeir dilluns a dos quarts donze de la nit
ALBA PORTA

Agents de la Policia Local del municipi de Constant van detenir, dilluns a dos quarts donze de la nit, un home que tenia una ordre de recerca i ingrs a pres. Segons van informar fonts municipals, el detingut s un home ve de Reus

de 47 anys. Els fets van tenir lloc al nucli urb daquest municipi del Tarragons, quan lhome va veure els agents del cos policial i va comenar a crrer per fugir-ne. Llavors, es va iniciar una persecuci a peu que va acabar amb la detenci de

lhome. Quan el van detenir, els agents de la Policia Local de Constant es van adonar que lhome tenia un gran nombre dantecedents policials, aix com van veure que duia una arma blanca i diverses substncies estupefaents.

LA RIBA

Un cami amb pasta de pinyol perd la crrega i causa retencions

Un cami carregat amb pasta de pinyol per fer oli doliva va perdre la crrega ahir al mat a la Riba i va causar retencions dentre mig quilmetre i un quilmetre a la C-14, segons el Servei Catal de Trnsit. Mentre van durar les tasques de neteja de lasfalt, els vehicles van circular pel voral. La incidncia viria va afectar els dos sentits de la marxa. ACN

ACN

FELICITATS
Muchas felicidades en el da de tu santo, Andrs. Besos de tu familia. Diversos operaris van treballar per netejar la carretera.

Felicita les persones que estimes a travs de Ms Tarragona. Envians una fotografia i el text de felicitaci al carrer Sant Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea electrnica: publicitat@mestarragona. com. Les fotos shan denviar amb dos dies dantelaci respecte a la data de publicaci. Les fotos en suport paper no es retornaran.

CALAFELL

Una dona de 74 anys resulta ferida lleu per lexplosi dun dipsit de prop
ACN

Una dona de 74 anys va resultar ferida lleu ahir al mat per lexplosi dun dipsit de prop en un pis del carrer Cunit, nmero 8, a la urbanitzaci Bellamar de Calafell. Segons van informar els Bombers de la Generalitat, els fets es van produir al voltant de les deu del mat

quan, a causa de lexplosi del dipsit de prop, que es trobava a linterior de la cuina de lhabitatge, les finestres de limmoble es van trencar i van ferir la dona. A ms, a causa de laccident, va produir-se alguna petita esquerda a les parets de crrega de ledifici. Tot i aix, el tcnic municipal que es va traslladar fins a

limmoble va determinar que lestructura no havia patit danys estructurals. La dona ferida va ser traslladada fins a lHospital de Calafell. Fins al lloc dels fets shi van desplaar dues dotacions dels Bombers de la Generalitat de Catalunya i dues unitats del Sistema dEmergncies Mdiques.

12 - diarims

OPINI

La secci de cartes s oberta a la participaci de tots els lectors i lectores de Diari Ms, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Sant Agust, 21. 43003 de Tarragona o carrer Sor Llusa Estivill, 16, baixos. 43202 de Reus), o mitjanant el correu electrnic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de contacte.

30/11/11

EDITORIAL

MS CONFIDENCIAL

La taxa turstica
La taxa turstica, un impost que podria gravar, en poca mesura, els preus als turistes, s rebutjada, a priori, pel sector turstic de la Costa Daurada. Malgrat tot, avui, ms que mai, la taxa turstica cobra sentit. Estalvi, eficincia i afany recaptatori sn alguns dels conceptes que es barallen en la crisi econmica i atributs intrnsecs a aquest impost que, per altra banda, ja es cobra a la majoria de pasos europeus als viatgers. Lassociaci hotelera SalouCambrils-la Pineda tem que el que s noms una possibilitat per al govern de la Generalitat acabi cobrant forma a mitj termini, quan els preus per al 2012 ja estan tancats. Malgrat tot, diuen, no s la primera vegada que el govern provoca una globus sonda per recollir les impressions de lopini pblica abans dimplementar mesures. Sembla clar, per, que el sector turstic reclama un debat a fons i el consens de tots els agents implicats per instaurar aquesta taxa. El discurs de les administracions locals, llurs economies depenen del turisme, no ha estat allunyat, durant aquests anys enrere de lobjectiu final que persegueix la taxa. Municipis com Salou, per posar un exemple, shan queixat histricament dhaver dencaixar amb les arques municipals lincrement exponencial de la poblaci durant els mesos de temporada alta. En aquest sentit, la taxa turstica, ben aplicada, pot aportar solucions.

Joan Aregio i Llus Balart, a les municipals

Aquells que introdueixin la paraula Tarragona a la viquipdia podran llegir, per exemple, que el conjunt arqueolgic de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de lany 2000. O que la Rambla Nova s el passeig ms important de Tarragona. O fins i tot, que la plaa Imperial Trraco s el punt on conflueixen les carreteres de Valncia o de Lleida. Per tamb shi pot trobar una dada molt curiosa. I s que, segons aquesta enciclopdia virtual, Joan Aregio va aconseguir, com a cap de llista de CiU, 7 regidors a les eleccions municipals del 2011 i que Llus Balart en va sumar 1 amb ICV-EUiA-EPM. Unes dades molt curioses tenint en compte que els resultats sn certs, per els caps de llista estan desfasats...

TRIBUNA

Ballesteros abandona el rigor pressupostari

es darreres declaracions de la Portaveu de lequip de govern posen de manifest la confusi total amb qu actuen els membres de lequip de Ballesteros. En aquestes declaracions es confonen intencionadament conceptes econmics bsics, sempre per intentar amagar la situaci financera real de lAjuntament de Tarragona. Lnica resposta davant la crisi real de lAjuntament ha estat la de tirar les pilotes fora i no assumir cap tipus dautocrtica. Deixem clars alguns conceptes que Ballesteros i els seus no volen ni veure en pintura: El pressupost santicipa a la despesa. No a la inversa. Els diners no es reprodueixen per generaci espontnia, ni es poden imprimir en una impressora municipal. El rigor pressupostari vol dir que es gasten els diners en all que es tenia previst gastar-los, no en all que volem, i shi ha imprevistos es cerquen solucions financeres legals. El que no pot ser s que cada plenari sens presentin imprevistos com si fossin la cosa ms normal. Quel-

Victria Forns
Portaveu del grup municipal de CiU a lAjuntament de Tarragona

com no va b... La intervenci de lAjuntament, que cal recordar s un cos de funcionaris independents i de solvncia ms que contrastada i que mai shan deixat influir per interessos partidistes, ha dictaminat que els moviments corresponents a transferncies a lEMT o b provisions

per la realitzaci dun prquing dissuasiu, presentats en el darrer plenari per part de lequip de Ballesteros, tenen advertiments dillegalitat i de nullitat. No s el primer cop que aix succeeix i tampoc s el primer cop que lequip de Ballesteros no fa cap cas de les severes advertncies. En una fugida endavant perillosa, aquest equip de govern pren decisions de transferncies de milions deuros sense tenir cap tipus de consignaci per fer-ho. Shan abocat diners a lEMT que no estaven pressupostats amb aquest objectiu. Ballesteros i el seu equip han agafat els diners de la caixa de lAjuntament i, sense la prvia consignaci perceptiva, han transferit 2MEUR per tapar el forat de lEMT, sense que aix tingui cap seguretat financera darrera. Els avisos de nullitat i dillegalitat sn advertncies molt serioses que posen en evidncia que aquest equip de govern no est fent les coses com shan de fer. No han presentat cap tipus de pla destalvi ni per lAjuntament ni per les Em-

preses Municipals. Es van anunciant mesures sense cap coherncia que posen en perill esdeveniments de projecci de la ciutat i en canvi saboquen tots els esforos en perpetuar situacions de desconcert financer. Els problemes de lAjuntament no es solucionaran embolicant encara ms la troca. El cas de lEMT s el ms evident: despesa corrent que no es pot pagar perqu el pressupost per fer-ho sha esgotat pagant altres despeses que no eren ni les nmines dels treballadors ni el gasoil dels autobusos. Aquesta s la veritat que no volen dir. El que s que fan s confondre als ciutadans i ciutadanes de Tarragona amb anuncis que un diuen blanc per crrer al dia segent i dir negre. All que anuncia el Tinent dAlcalde dHisenda ho desmenteix la Portaveu, all que anuncia la Portaveu ho desmenteix lAlcalde i aix continuem sense saber qu faran i com ho faran. s normal que la gent estigui farta daquest vodevil. Shan de prendre decisions? Doncs, que ho facin.

A la viquipdia els resultats de les municipals sn correctes, per no els caps de llista

CARTES Vivimos en tiempos violentos?

Inicialmente quiero distinguir entre agresividad y violencia. La primera es el motor de la segunda, aunque no siempre lo es porque todos los impulsos son agresivos, pero es posible ser agresivo sin ser hostil ni productor de conflictos, porque la agresividad puede ser cooperativa, como seala el antroplogo Ashley Montag. Sin embargo cuando se expresa externamente como algo que viola o fuerza su raz es cooperativa (via en griego, y vis en latn), y resulta una energa que se encarna en el hombre y en la sociedad de forma negativa. Nuestra sociedad frustra nuestros ntimos deseos, y se refuerza as esta situacin interna de agresividad, por el ambiente de desconfianza y hostilidad que nos rodea. La frustracin conduce a alguna forma de opresin (Dr. Castilla del Pino). Porque nuestra sociedad hace desear, y promete, a travs de la propaganda/publicidad ms de lo que realmente da. Y, aunque se consiga, tampoco asegura el objeto posedo, producindose as el fenmeno frustrador del temor a perder el objeto. Y todo ello frustra de tal modo a muchos, sobretodo a jvenes, que estalla en ellos la carga de violencia acumulada por la sociedad, en forma de agresividad que necesita salir por algn sitio. Tambin influye negativamente el fenmeno descubierto por Durkheim, del desorden social por ausencia de leyes comnmente admitidas; fenmeno que llam anomia, producto de la sociedad actual, a la vez desintregado la criticable y criticada sociedad anterior, y no haberla sustituido por otra nueva sociedad ms humana y coherente. Nuestra sociedad es incoherente con valores comunes y que queremos desarrollar. Esta disgregacin puede llevarnos al fenmeno contrario para compensar la angustia anterior, y convertirnos as en un animal iconolatra. Porque la educacin, la familia, la justicia, la Iglesia, y el Estado, deberan controlar la agresin y al estar en crisis, no lo hacen, a lo cual se une el descrdito de las mismas. Frente a lo anterior una Prevencin, bien hecha, en base a una correcta educacin desde muy abajo. Francisco M. Vao Tarragona buida i els acusen de manirotos i aix no s totalment cert, sn experts en manipulacions i ms quan tenen mitjans dinformaci i els seus periodistes al seu abast. Saben en quants habitants vam crixer a Catalunya des de lany 2002 fins al 2008? Un mili! Saben quin any va comenar el tripartit a governar-nos? 2012-2003. Aix qu volem? continuar amb les mateixes infraestructures com ara collegis, hospitals, carreteres, etctera? Aix noms ho feia el govern del President Pujol, que durant 23 anys ben poca cosa va fer, aix s, ens recomanava que fssim molts fills perqu estvem quedant curts de personal, per no comptava que, ja que nosaltres no fiem nens, van arribar de fora i ara el Sr. Duran i Lleida es queixa que neixen ms Mohameds que Jordis. Tots els governs del mn i encara ms els daqu fan les coses a terminis, o sigui, a plazos, com diem abans quan rem pobres. Aix no s destranyar que quan el tripartit va entrar a la Generalitat va trobar als calaixos moltes factures per pagar valorats per milers de milions i no van fer gaire soroll com ho han fet els de lactual govern. s all que qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. Joaquim Manrubia Reus

Sha de saber de tot

Estic molt enfadat per les acusacions que estic sentint sobre lanterior govern, no hi ha dret, les manipulacions que sento noms se les creuen persones que no volen indagar de veritat el que va passar. Parlen que han deixat la caixa totalment

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001- issn: 1579-5659

ms
diari

C/ Sant Agust, 21, 3r. 43003 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 21 47 21 C/ Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41 www.diarimes.com

Director General: Carles Abell

Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magran Cap de distribuci: Jaume Caada

Directora: Slvia Jimnez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacci: Laia Daz, Carme Mas, Vicente Izquierdo, Alba Porta, Eloi Tost, Susanna Cases. Especials: Laura Gmez. Tancament: Mario Lpez. Fotografia: Olvia Molet, Cristina Aguilar. Edici de publicitat: Sara Sorando. Distribuci: Marta Lpez. Administraci: Nria Clos. Publicitat: Maria Molleda, M. Jess del Hierro, Carmen Soto, Merc Ripoll, Antnia Turull. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribuci controlada: Amb la collaboraci de:

www.cronica.diarimes.com

ACTUALITAT EMPRESARIAL
TARRAGONA I TERRES DE LEBRE Nm. 46. Novembre de 2011

Les empreses es fan per obrir, crixer i cedir, no per tancar-les

Albert Colomer. Director de Reempresa

ElixPolymers sindependitza i obt un contracte de distribuci per fora dEuropa P8-9 A partir dara, els productes ABS, de les marques Lustran o Novodur, passaran a ser Elix ABS P10 Grup Borges incrementa vendes amb un 12% al tancar lexercici P6-7 Les vendes superen els 500 milions deuros, amb uns beneficis nets de ms de 10 milions deuros P10 Vallv Corredors dAssegurances, 100 anys de professionalitat en el sector Lempresa familiar de Tarragona, regentada per la quarta generaci, va ser fundada lany 1912 P18-19

La reducci de costos anima la sostenibilitat hotelera

Leficincia energtica al sector hoteler comena Les grans cadenes hoteleres ja estan aplicant la seva implantaci per tal de rebaixar despesa, mesures en aquest sentit, amb estalvis de fins al aconseguir valor afegit i tenir cura de lentorn 50% segons el tipus dinstallaci

El Port de Tarragona invertir ms de 48 milions lany 2012

P4-5

Principalment es destinaran al desenvolupament de la ZAL i la terminal intermodal ferroviria

La SEE celebrar la jornada Lestat del benestar, situaci actual i futur el proper 15 de desembre P13

Virginias aconsegueix la certificaci IFS per les seves plantes productives de Reus
El segell de qualitat certifica el nivell de transparncia en seguretat alimentria de la cadena productiva
P16-17

Schorn surt de lERO voluntari i far noves inversions

Destinar 300.000 euros a millorar la producci
P15

REPORTATGE

CONSUM

El mercat del luxe esquiva la crisi i preveu facturar un 10% ms que el 2010
Els productes dalt standing preveuen una facturaci que superar els 190.000 milions deuros aquest any, principalment per lentrada de mercats emergents com el de Xina i Rssia i el seus turistes. La recuperaci econmica dEstats Units, Europa i Jap tamb ha influt perqu aquest sector doni dades tan positives i burli la situaci econmica global.
Nria Arlandes

entre tot el mn est pendent de la situaci de Grcia i Itlia, i de levoluci dels mercats, en el sector dels bns de consum de luxe, es troba un oasi econmic marcat per una previsi de vendes de 191.000 milions deuros, un 10% ms que lany passat a nivell global, segons es desprn de les dades que ens dna linforme Luxury Goods Worldwide Market Study publicat per la consultora Baine&Company, sobre la situaci daquest, i que ve a consolidar les bones xifres de les diferents marques de luxe, com Herms, LVMH o Tiffany, que han incrementat les seva facturaci en ms del 20%. El rnquing lencapala LVMH, que en els primers mesos de lany va guanyar 1.300 milions euros, un 25% ms que el mateix perode de lany passat o la PPR (inclou marques com Gucci o Yves Saint Laurent), que ha guanyat 1.463 milions deuros, un 27% ms que lany 2010. Aquest

EL DETALL

Agents econmics
Els principals motius els trobem amb lentrada dels mercats emergents com Xina o Rssia i linici de la recuperaci als EUA i al Jap
fet tamb es veu reflectit a les borses europees ja que, mentre que les grans empreses petrolieres o financeres perdien pes, les daquest sector guanyaven la carrera. Segons la consultora, aix no ser un fet extraordinari sin que desafiant les previsions negatives que els experts donen de cara lany vinent, esperen superar els 230.000 milions deuros el 2014. I s que encara que sembli mentida aquest mercat desperta passions, sobretot el segment de la roba, complements i calat, i no s estrany veure cues en plena recessi, davant de botigues com H&M el primer dia que es posa a la venda la collecci exclusiva per aquesta de Versace. Per tot aix ve precedit per uns anys en qu aquest sector havia notat una gran baixada dels seus ingressos, a causa de la recessi i que els anomenats rics van tancar laixeta, ara no s que tots els ms adinerats hagin tornat a treure el seu bitlleter, que s, per larribada de nous rics provinents de pasos emergents com la Xina o Rssia, amb un poder adquisitiu alt, ha fet possible que les xifres del negoci dels productes de marca arribin a aquests ratis i esquivin la crisi, i a ms les mantinguin o fins i tot les augmentin. Amb menys incidncia, els despuntaments verds que shan notat en les economies europees i americanes tamb han ajudat. A aquests shi ha de sumar la sorprenent recuperaci de leconomia japonesa, era el segon mercat del luxe ms important per darrere dels Estats Units, que desprs duns anys de decreixement als

Els cotxes dalta gamma es disparen

Amb un sector automobilstic a la vora de labisme amb baixades espectaculars tant de producci com de vendes a causa de la recessi, ens trobem el mercat del cotxe de gamma alta que ni la nota ni la pateix, sin que, al contrari, acusa augments de vendes amb valors de molt abans de la crisi. Aix, segons lAssociaci Espanyola de Fabricants dAutombils i Camions, les vendes de vehicles dalta gamma a Catalunya han crescut un 10,47% respecte de les dades de lany anterior, noms a Girona es nota un petit descens, mentre que a Tarragona shan mantingut i a Lleida i Barcelona han crescut una mitjana del 13%. El model de vehicle ms venut ha estat el turisme de luxe, que ha duplicat vendes respecte de lany passat, amb un percentatge dun 123,46% ms, en detriment dels tot terrenys de la mateixa categoria. Pel que fa als resultats de les marques ms prestigioses del mercat automobilstic, trobem que Ferrari va vendre el primer semestre de lany 3.577 unitats, un 19,6% ms que lany passat, qualificat per la marca italiana com a rcord histric. Daquestes 378 van anar destinades al mercat xines, i que suposa augmentar les vendes de tot lany 2010, quan sen van vendre 300. Bentley segueix en la mateixa lnia i aquest semestre han venut 4.000 cotxes, quasi com tot lany passat, amb una previsi de tancar lany amb ms de 7.000 unitats, daquestes el 67% shan quedat a Xina. Rolls Royce on les seves vendes globals van augmentat un 64%, i que suposa arribar a nivells de 2003, i la majoria van anar destinats al mercat asitic. Per acabar, Porsche va vendre ms de 100.000 autombils a nivell global en els deu primers mesos de lany, un 28,2% ms que lany passat. El que tenen tots en com s lentrada massiva de compradors dels mercats asitics amb un creixement de vendes del 170% i Orient Mitj amb un 40%.

EN CONTEXT

Novembre de 2011

TOP 10 MARQUES DE LUXE

MARCA
VOLUM DE VENDES (M $) 2011 VOLUM DE VENDES (M $) 2010 VALORACI DE LA MARCA IMPACTE DE LA MARCA VARIACI DE VALOR

1 Louis Vuitton 2 Herms 3 Gucci 4 Chanel 5 Cartier 6 Rolex 7 Hennessy 8 Mot & Chandon 9 Fendi 10 Burberry

24,312 11,917 7,449 6,823 5,327 5,269 4,997 4,570 3,422 3,379

19,781 8,457 7,588 5,547 3,964 4,742 5,368 4,279 3,199

5 5 5 5 5 5 5 5 5 4

7 8 4 9 6 5 8 8 5 7

23% 41% -2% 23% 34% 11% -7% 7% 7% -

Font: Millward Brown Optimor (incl. dades de BrandZ i Bloomberg)

230
mil milions deuros es preveu que ingressaran les grans marques daqu al 2014
quals sha de sumar les conseqncies directes de locorregut a Fukushima, han vist com les dades sestan recuperat fins arribar a un 2%. Pel que fa productes amb ms sortida, com ja hem dit abans, la roba, calat i complements sn

LA XIFRA

els productes estrella, per el sector de la joieria i rellotgeria el segueixen, amb un creixement del 18%.

El luxe a Tarragona

En aquest sentit, Salva Minguella, propietari de la Joieria Zaida de Tarragona, ens explica que lentrada del turista rus sha notat en les vendes daquest tipus de productes, no ha estat una xifra molt alta per ha sumat i aix ha fet que hagi alegria, que ja s prou. El que ms hem notat s que es torna a apostar pels productes refugi, s a dir, les marques de tota la vida, perqu tamb han baixat preus. Per exemple, la marca Rolex ha revifat en rellotgeria,

per en joieria no. El que sha notat molt s la pujada de la petita venda, de fins a 400 euros, perqu sha tornat als regals per dates assenyalades, com per exemple els aniversaris, etc. Hem de pensar que els preus de la joieria i rellotgeria a Rssia sn entre dues i tres vegades ms cars. Pel que fa als turistes xinesos, a la ciutat no hi ha encara cap tipus dafluncia per es creu que acabaran venint. El que est clar s que el mercat de lalt estnding est esquivant la crisi, a passes agegantades ja sigui per lentrada de nous mercats, o b simplement per laposta per un valor segur com s una marca.

Un port dalt standing a Salou

Larribada massiva de turistes russos amb un gran poder adquisitiu a la Costa Daurada ha fet que sobrissin altres perspectives i necessitats turstiques a la zona. Aix, Salou va presentar a la fira Barcelona Meeting Point en el marc de la Jornada Bilateral Espanya-Rssia el seu projecte dun nou port esportiu de luxe que sha de construir a la zona de la Pedrera de Cap de Salou i lnic construble a Catalunya, previst pel Pla de Ports 2007-2015 i que, juntament amb els tres camps de golf de PortAventura, suposar un gran ressort turstic per acollir turisme nutic i snior, segons paraules de lalcalde, Pere Granados. La inversi ser de 60 milions deuros i preveu la construcci duns 920 amarres amb eslores que van dels 10 als 30 metres i per embarcacions a 17 metres de calat. A ms, al marge de la zona nutica, hi haur tamb un espai per a club social i comercial. Ara lAjuntament est buscant inversors privats per poder dur a terme aquesta inversi i el mercat rus es mira amb bons ulls. Juntament amb aquest projecte, tamb es va presentar el Pla parcial urbanstic del Sector 03 que cont una zona hotelera amb ms de 4100 llits, i que suposaria una inversi de ms de 400 milions deuros, una ciutat esportiva de ms de 10 hectrees amb 20 milions deuros dinversi i un complex dindstria lleugera amb un parc de negocis. A, tot aix el sector immobiliari de gamma alta est vivint una poca daurada amb larribada dels russos a la Costa Daurada que han trobat aqu una oportunitat per invertir i poder disfrutar del temps i la gastronomia. Els preus dels habitatges solen oscillar entre els 400.000 euros i els dos milions. Aix, urbanitzacions com la Llosa i Vilafortuny de Cambrils, amb cases ideals per als inversors russos, sn un enclavament molt atractiu per poderhi invertir.

EN CONTEXT

El mercat gourmet sobre portes

El sector dels productes delicatessen sest ampliant cap a lexterior, sobretot a Europa. Un exemple ha estat aquest any el naixement del clster Catalonia Gourmet, compost per empreses elaboradores daquest tipus productes amb lobjectiu de potenciar-los, sobretot de cara a lexportaci, que ara en s un mercat en ala, sobretot a pasos del nord dEuropa. I s que el bon menjar no ha perdut pistonada sin que poder degustar delicatessen i tenir-les a labast sempre s un punt a favor. Aix, Carrefour t previst obrir un establiment dedicat a aquest tipus de productes a Frana en un dels punts ms exclusius de Pars, la plaa de la Madeleine, i que sanomenar Les Halles de la Madeleine, de ms de 3.000 m2 es podr trobar els productes ms exclusius, des de xocolates i dolos o formatges i embotits dalta qualitat fins a les conserves dimportaci ms importants. Tot aquest desplegament amb la intenci de poder conquerir la butxaca dels viatgers i turistes que visiten la ciutat. Per no s lnic, Auchan inaugurar a Marsella la tenda Auchan Gourmand, amb ms de 4.500 m2, oferir productes frescos, plats preparats, i articles de bellesa amb un denominador com, tots delicatessen i amb lobjectiu dampliar la seva oferta als seus clients. Per, en aquest sentit, el projecte de la marca distribudora Carrefour ser nic a Frana. El Corte Ingls, per la seva banda, tamb ha estat conscient daquest segment gastronmic, i des del seu departament El Club del Gourmet. Es pot trobar una gran selecci dalta gastronomia, a ms dun amplia selecci de vins. Installat als seus centres ms emblemtics com el de la Castellana a Madrid, tamb es poden adquirir per internet i es pot triar entre gran varietat de delcies tant nacionals com internacionals. Aix, el menjar b i bo est de moda per tothom.

EN CONTEXT

ACTUALITAT

INFRAESTRUCTURES

Josep Andreu President de lAutoritat Porturia de Tarragona.

La connexi de lample europeu ens posicionar com un gran competidor dels ports nrdics
El Port de Tarragona, amb unes xifres rcord de moviments de mercaderies, sest posicionant com un dels enclavaments logsitcs ms importants del Mediterrani, quant a entrada i sortida de productes a Europa. En el seu horitz, el Corredor del Mediterrani, el desenvolupament de la nova ZAL, la terminal intermodal ferroviria, lampliaci del Moll de la Qumica i el trfic de mercaderies.
Nria Arlandes

Quina s la lectura que hem de fer desprs de les dades de setembre quant a trfic? El Port de Tarragona ha viscut un mes de setembre molt positiu en el trfic de mercaderies. Segons dades facilitades pel departament dEstadstica de lAutoritat Porturia de Tarragona (APT), el setembre del 2011 ha estat el millor mes de tots els temps, amb un moviment de 2.967.247 tones i un 13,4% daugment respecte al mateix mes de lany passat (en qu es van moure 2.615.498 tones). Amb aquests resultats, les pre-

visions de tancament de lexercici sn positives malgrat la parada tcnica de Repsol durant el primer trimestre que va deixar de moure mili i mig de tones de mercaderia. Encara que el ms important s laugment de lactivitat en tots els segments portuaris. Quines sn les lnies a seguir per poder continur amb aquestes xifres? Laugment de lactivitat en tots els segments demostra que anem en la bona lnia, i que som atractius per a qualsevol tipus dindstria que vulgui treballar amb nosal-

tres. Mantenim la nostra confiana per aconseguir liderar la recuperaci econmica del territori per hem de ser encara ms competitius per poder atreure les grans navilieres procedents dels mercats asitics i consolidar-nos com una de les grans portes dentrada i sortida de mercaderies a Europa. Quins sn els sectors pels quals sha dapostar ms per repetir aquestes dades? Al Port de Tarragona hem de continuar pressionant perqu el projecte del Corredor del Mediterrani no es quedi

noms en un projecte. Tamb seguim defensant que hi ha una solucions transitries, tcnicament aprofitables que ens permetran accedir a lample de banda internacional en menys de tres anys, enllaant el Port de Tarragona amb Castellbisbal. Una lleugera modificaci de la via ja existent de la costa, que uneix Tarragona amb la lnia barcelonina de Castellbisbal, ens aportaria una soluci transitria i efica a les necessitats logstiques del nostre territori, mentre esperem la construcci del corredor del Mediterra-

ni. El Port de Tarragona i el conjunt del territori, amb connexi de lample europeu, podran ser un important competidor dels grans ports nrdics.

Per tot aix, i com hem dit en reiterades ocasions, Tarragona no pot esperar. Des del Port de Tarragona tamb apostem perqu la A-27 ar-

JORNADA SOFTWARE DENGINYERIA PER INSTALLACIONS DE LEDIFICI-CTE

Demarcaci de Tarragona

Per donar a conixer als assistents els processos dintroducci de dades i comprovaci de resultats a realitzar amb el programa, sota lenfocament dun projecte senzill. Aplicaci Software de: Climatitzaci Solar trmica Salubritat Lampisteria, Sanejament Incendi Illuminaci Gas Electricitat Parallamps

AMB ELS ENGINYERS AMB LA SOCIETAT

Consulteu la nostra oferta formativa a la web: http://www.enginyerstarragona.com

Novembre de 2011
FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES FRASES

Trfics
El mes de setembre ha estat molt positiu en el trfic de mercaderies amb un moviment de 2.967.247 tones, un 13,4% ms que lanterior

Creuers
Sn un dels grans eixos estratgics del Port que han de diversificar els nostres mercats, a ms destar al servei del territori

Josep Andreu va accedir a la presidncia del Port a principis de lany passat

ribi fins a Montblanc, almenys des dall es pot enllaar amb lautopista ja existent fins el nord de la pennsula. Aquests sn dos projectes irrenunci-

ables per a nosaltres i el conjunt del territori; si no, hipotecarem el nostre futur. Al Port de Tarragona, estem realitzant lampliaci

del Moll de la Qumica que permetr lentrada a Tarragona els vaixells de mercaderies qumiques ms grans del moment, tamb estem desenvolupant la nova zona dactivitats logstiques (ZAL) i finalitzant lampliaci de la terminal de contenidors DP World Tarragona. I, per acabar, desenvolupant el projecte de la nova estaci intermodal entre els molls de Cantbria i Andalusia Operacions com les del Zim Tarragona al Port o Ership amb la compra de Seporta, en qu es pot traduir a curt termini? Aquestes operacions ja sestan traduint en el treball que estem fent amb la comunitat porturia i que ens situen com un dels ports ms importants dEspanya i lders en el Mediterrani. El Port amb apostes com la de ZIM, o la dErship, t un bon present i un magnfic futur. Aquestes apostes, mostren la continutat i lesfor que sest duent a terme per a crixer i millorar, no sha doblidar que ZIM permetr enllaar per via directa Tarragona i les empreses del territori amb Xina. En quin punt es troba la concessi del ZAL al Port de Tarragona i qu suposar? Sespera que el proper 2012, el Port de Tarra-

gona estar en condicions de fer la concessi de les 100 hectrees dactivitats logstiques per a les empreses que vulguin treballar amb nosaltres i tamb per les empreses del nostre territori. El Corredor del Mediterrani, far ms atractiu per les empreses de mercats emergents com lasitic el Port de Tarragona com a enclavament logstic, llavors el tercer fil, s una opci o una obligaci? El desenvolupament econmic del territori i el nivell de competitivitat de les empreses depenen, en gran manera, i cada cop ms de la seva capacitat de connexi amb els mercats internacionals. Laposta de la Uni Europea per lEix Mediterrani i per la resta de corredors del continent s bviament positiva per al Port. El territori est en condicions daccedir a lample de via internacional per transportar mercaderies en menys de tres anys. Aix ho demostren els estudis que hem realitzat al Port de Tarragona sobre la viabilitat del projecte del tercer fil. Laposta pel tercer fil s transitria fins a la connexi definitiva amb el corredor, per la qual cosa no podem perdre aquest tren. Si el Corredor del Mediterrani fos una realitat dem, des del port

de Tarragona tindrem capacitat a curt termini de comenar a enviar trens de mercaderies, sense comptar amb els nous trfics als quals el Port podria optar de les grans zones productives de Xina, i altres mercats emergents dsia, que actualment accedeixen a Europa pel Mediterrani i que tenen com a destinaci els ports nrdics, ja que disposen de millor connexi ferroviria amb el continent. El port de Tarragona com a escala de grans creuers, segueix sent una assignatura pendent? El nostre territori i el Port de Tarragona hem de creure en laposta pel trfic de creuers, i lAutoritat Porturia ha de ser la instituci que ha de liderar les negociacions amb les companyies de creuers. Tant la ciutat com el territori tenen potencial turstic suficient per millorar substancialment aquesta aposta. Creiem que els creuers sn un dels grans eixos estratgics del Port i que han de diversificar els nostres mercats, a ms a ms destar al servei del territori. Els creuers depenen de les navilieres, i des del Port s ms fcil entendrens perqu parlem el mateix llenguatge. El Port de Tarragona est en contacte amb diverses

companyies amb lobjectiu de captar un gran operador de creuers, que porti de 10.000 a 15.000 passatgers de forma regular, i partir daqu, ja estarem situats en el mapa daquest mercat de creuers, i tot seria ms fluid. Lestratgia passa per trobar una nica naviliera capa de portar 15 escales duns 1.000 passatgers cada any. Amb aix es podria garantir larribada al Port de Tarragona de 15.000 turistes anualment. Aquest s el cam a seguir. Lactual rea datenci al passatger per a larribada de creuers al Port s suficient per aquesta primera fase del projecte per atreure embarcacions turstiques. Amb aquestes opcions damunt de la taula, qu queda per seguir treballant? El Port de Tarragona t previst un seguit dactuacions per lany 2012 duns 48,5 milions deuros dinversi destinats majoritriament en el desenvolupament de la zona dactivitats logstiques (ZAL) i la terminal intermodal ferroviria; lampliaci del Moll de la Qumica; i lesplanada de ribera a ponent del contradic. A ms tamb, com he dit abans, laposta pel trfic de creuers de lAutoritat Poturia de Tarragona.

TRIBUNA

El lder se hace o nace

DOMnECh BiOSCA.
President Educatur

n estos momentos de tantos nuevos y complejos cambios, los profesionales, creo que inconscientemente prefiero pecar de inocente, se desnudan quitndose los brillantes ropajes que les cubran en el faciln y lujurioso mercado de demanda donde los vientos soplaban a favor del xito,

con suficiente fuerza para superar sus errores, fruto de sus limitaciones tanto tcnicas, como humanas. Muchos de los profesionales que ahora han acabado en el doloroso paro, crean que el mrito del xito era de su liderazgo y que la pleitesa que le rendan los que se le acercaban, era fruto de su poder. Ahora quiz desnudos, se estn enterando que la pleitesa era al cargo, ocupe quien lo ocupe, y su poder se lo daba la marca de su empresa valorada en el mercado y enterndose que en el mercado de oferta, tarde siempre es tarde. La supervivencia de una buena marca, en este veloz trnsito de un plcido mercado de demanda, con cola de clientes que no podan escoger y en consecuencia exigir al supercompetitivo de oferta, galopante, meditico y global donde ahora los clientes pueden es-

coger y opinar a travs de las redes sociales y en consecuencia ser mas exigentes en la bsqueda de su felicidad, requiere de profundos cambios de todo poniendo la organizacin de las empresas y a sus profesionales patas arriba. El gran reto radica en descubrir dentro y fuera de la empresa, a los lderes capaces de gestionar el cambio con xito, sabiendo resolver la oposicin mental y a veces fsica de los que solo quieren mantener su estatus, privilegios, rutinas, ubicaciones, y prebendas, sin darse cuenta que sus sueldos solo los pagan las ventas, ningn cliente retribuye su trabajo si no sabe y consigue la felicidad solicitada. Como dice el mejor tenista del mundo, Rafa Nadal: para ser el mejor hay que tener talento y trabajar como el que mas. Para

ayudarle a mirarse al espejo, le detallo los diez talentos que deben tener como mnimo los lderes: Conocimientos + Talento + Compromiso Obviamente, cuantos ms profesionales nos rodeen encallados en sus privilegios, haciendo dictados del pasado, convirtiendo las nuevas oportunidades en un pesimismo pblico contaminante con los brazos cados y la inteligencia ausente, ms difcil nos lo estamos poniendo para poder aprovechar las nuevas exigencias de los clientes y volver a tener xito. Por el contrario, cuantos ms lderes con estas diez caractersticas nos rodeen, ms fcil lo tendremos para poder aprovechar los cambios que nos rodean cargados de nuevas oportunidades.

ACTUALITAT

EFICINCIA ENERGTICA EN EL SECTOR HOTELER

Lestalvi energtic abaixa costos i dna valor afegit

En els temps que vivim la sostenibilitat sha posat al capdavant dels objectius principals en tots els sectors. En aquest sentit, leficincia energtica est prenent un paper protagonista dins el sector hoteler tant per reduir costos com per donar valor afegit als seus establiments
Nria Arlandes cura del medi ambient i que amb lentrada de turistes cada vegada ms conscients daquest tema donen un valor afegit als seus establiments. Aix, aquest mes de la m de lInstitut Tecnolgic Hoteler (IHT), van organitzar una jornada de Sostenibilitat i Eficincia Energtica en hotels, amb collaboraci amb lIDAE i amb Gas Natural a Tarragona, entre daltres ciutats, amb la intenci de conscienciar els hotelers que millorar en serveis energtics i implantar mesures destalvi poden reduir els costos fins a un 50% segons la installaci. Segons, Corala Pino, cap de projectes dIHT, la reducci de costos s un gran potencial per tal de que es puguin conscienciar aquest tipus dempreses. Les grans cadenes hoteleres ja ho estan aplicant, per els petits i mitjans establiments, encara no ho estan fent, perqu tenen el convenciment que tenen un preu molt elevat, i no s aix, sin que es poden fer millores a a poc a poc, com canviar les bombetes tradicionals per illuminaci led, per exemple. A ms, laparici de les energies renovables molt barates, quant al volum de consum, al no estar subjectes als canvis de preus denergia, ja que tot es tramita a travs de contractes amb empreses de serveis energtics pels quals tu pagues amb part del que testalvies, fins que sacaba el contracte i passa a ser gestionat per lhotel, amortitzant la inversi. Pel que fa al concepte de sostenibilitat, Del Pino ens explica que el client que ve als nostres establiments, est cada vegada ms conscienciat en aquest sentit, sobretot els provinents del Nord dEuropa, aix que a ms es guanya amb valor afegit. En relaci al finanament daquestes millores, Del Pino ressalta que a lInstitut hi ha lnies de finanament adreades a aquest sector, i que a ms a ms les inversions sn duna amortitzaci molt rpida. sales de conferncies, jard botnic i balneari, amb un gran volum de consum elctric, i van decidir fer una aposta clara tant per reduir despeses com per tenir cura del medi ambient. Una vegada analitzats els punts ms sensibles i ms necessaris en aquest sentit, es van disposar a dur a terme els canvis, tenint en compte, la inversi a realitzar i els beneficis tant econmics com ecolgics. Aquests van passar per substituir tota la installaci lumnica incandescent i prcticament la totalitat de les allgenes, per bombetes led i de baix consum. A ms, van apostar per

l sector hoteler s un dels ms sensibles a lhora daplicar poltiques deficincia energtica ja que per la seva idiosincrsia el seu consum s molt alt i per tant la seva despesa. Els grans edificis, les installacions que necessiten per poder donar un bon servei al client, fan que es comencin a plantejar posar-li el fre, i conscienciar-se que lestalvi energtic pot passar a ser una opci clara, a lhora de reduir costos al mateix temps que tenen

Termes de Montbri, un exemple

A la jornada hi van assistir representants de diversos establiments hotelers de Catalunya per explicar les seves experincies, entre ells, Marc Antoni Mass, director financer de lHotel Termes de Montbri, que va exposar el seu cas concret. Aquest establiment consta de 4 edificis, unes 10 rees dextensi, amb un total de 214 habitacions,

Novembre de 2011

FOTO:CEDIDA

CONSUM

FOTO: CRISTINA AGUILAR

per cent del cost energtic es pot arribar a estalviar amb eficincia
installar una planta de cogeneraci de 500kw amb gas natural, que alimenta totes les seves installacions. Es va substituir el gas prop per gas natural liquat(GNL), installant una planta de GNL aix com refer i ampliar la xarxa de gas existent, amb qu han aconseguit disminuir aproximadament un 50% del cost de gas. Laigua termal usada a lAquatonic i balneari, brolla entre 40o i 80o i noms s per s medicinal. Per mantenir-la, tenen calderes de suport, que s on entra la cogeneraci, amb la implantaci dun district

50

LA XIFRA

La jornada es va centrar en la importncia dimplantar mesures eficients en els establiments hotelers i els seus avantatges Les frmules que sutilitzaran per realitzar compres seran tant de manera presencial com a travs dinternet

heating, installat prop de lAquatnic, amb dos dipsits de 20m3 daigua a 90o, que aprofiten per generar electricitat i vendre-la a la xarxa, aconseguint reduir la seva factura elctrica. El total de la inversi s d1Meur que amortitzaran en un mxim de 5 anys, per donar una dada, la illuminaci ha costat 10.000 euros, noms en material, que es preveu amortitzar en 2 anys. Pel que fa al finanament, sha aconseguit a travs de la lnia dajut ICO Renove Turismo i fons propis. La valoraci ha estat molt positiva, i sha tradut amb un hotel ms eficient, amb menys despesa i valor afegit davant daltres de les mateixes caracterstiques.

El consum nadalenc es cont i salenteix el mercat laboral

Les xifres tant de consum com docupaci de cara a la propera campanya de Nadal no sn gens positives. Per primera vegada des de linici de la crisi, la despesa es frenar i les ofertes de treball es mantindran en els mateixos ratis que lany passat
Aquest any, la prosperitat nadalenca no es veur reflectida ni en el consum ni locupaci. La situaci econmica que sest vivint i les perspectives que sesperen de cara a lany vinent han provocat que el consum es contingui, de manera que es preveu un nivell de consum sense alegria i amb xifres semblants a lany passat, segons lestudi de Deloitte del consum nadalenc 2011. De linforme es desprn que cada espanyol es gastar al voltant de 688 euros, un 1,98 euros ms que lany passat, mostrant per primera vegada en quatre anys un lleuger increment. Per segons, un document encarregat per Kelkoo, Espanya s lnic pas europeu que preveu una disminuci de la despesa del voltant del 0,1%, per millora si ho comparem amb lany 2009 que van baixar un 1,2%. Daquest ltim estudi es desprn que les vendes online a tot el ter-

EL DETALL

Repercussi
El sector minorista s el que es veur ms afectat, es calcula que les vendes podrien disminuir un 1,6% aquest 2011
ritori tindran un paper molt important a lhora de potenciar el sector de vendes minoristes, amb un augment previst del 45,5%, uns 450 milions deuros, i es preveu que el panorama pels establiments a peu de carrer no sigui tan positiu i estimen una baixada de vendes de l1,6% (480 milions deuros). Aquestes poden representar un 4,6% de les vendes totals daquesta poca. En canvi, per Deloitte, les vendes es caracteritzaran per ser multicanals, amb la presencial com la frmula ms utilitzada, ja que mirar, remenar, comparar, rebuscar, comprar, i la facilitat per poder tornar el que sadquireix sn els motius principals per aquest tipus de compra. Seguidament trobem que la venda online de productes ser encara reduda, per amb una clara tendncia a lala. De totes maneres, el que est clar s que lalt nivell datur i lescs creixement del PIB (0,7%) ha influt negativament en la predisposici del consumidor a realitzar una gran despesa per aquestes dates.

BREUS ACTUALITAT

Els anunciants aposten per internet amb un creixement del 14,7%

La inversi publicitria preveu una baixada del 2,9% el 2011, que fa pensar que si no millora el context econmic podria ser ms accentuada aquest final dany, segons previsions del panell anunciant Zenthinela. Pel que respecta a segments, a la televisi disminuir un 5,1% a les cadenes generalistes, un 0,8% en els canals temtics i un 13,1% a les locals. Per la seva part, en diaris de pagament es calcula que baixar fins al 12,4%; un 12,2% en els gratuts, un 8,5% a les revistes, suplements, un 8,9% i al cinema, un 5,5%. Pel que fa a internet, augmentar un 14,7%, i un 11,7% en els mbils. Dins de la web, pugen els anuncis grfics i el vdeo, amb un 14,6%./EP

Parada de locupaci

Pel que fa a les ofertes de treball que per aquesta poca descongestionaven el mercat laboral, aquest any, segons linforme realitzat per Adecco, per primera vegada des que ha comenat la crisi no ser aix aquest any 2011.

Els mesos de novembre, desembre i gener, que abans de la crisi suposaven un creixement en la contractaci dentre el 30% i el 40% respecte a la resta de mesos de lany, segons xifres facilitades per Eurovendex, la companyia especialitzada en outsourcing comercial del Grup Adecco, es veuran seriosament estancats en la propera campanya nadalenca. Aquest fet es produeix per primera vegada des de linici de la recessi, on els increments rondaven el 5% i el 15%. Tot i aix, alguns sectors especfics demandaran personal extra en les ltimes setmanes de lany. Una campanya ms, seran els sectors vinculats tradicionalment amb el Nadal i, per tant amb el consum, els que ms llocs de treball generin, com lalta perfumeria i cosmtica, jogueteria, distribuci, imatge i so. No obstant aix, el perfil ms buscat ser, el del promotor comercial per a grans superfcies. El que est clar s que el Nadal tampoc es salva dels efectes que la crisi est tenint en les conductes de consum.

PROTAGONISTES

INICIATIVA EMPRESARIAL, LA REEMPRESA

Albert Colomer Director de la Reempresa. Des de fa 25 anys dirigeix la fundaci Privada per la promoci de lAutoocupaci de Catalunya (CPAC)

Intentem salvaguardar el nostre patrimoni industrial, econmic i capital hum

Nria Arlandes La crisi ha portat al tancament dempreses per tamb a lpoca daurada dels emprenedors? El que la crisi ha fet realment s ajudar a entendre la figura de lemprenedor, i adonar-se que les feines xollo no existeixen. En moments com aquest lautnom i els emprenedors tenen ms capacitat de reacci que una persona per compte dun altre que est a latur, t ms capacitat de moviment. La clau s invertir en tu mateix, per aix el pla B per latur s lautoocupaci. s a dir, sha dapostar per la figura de lautnom, i es crear ocupaci i riquesa empresarial. Quan parlem de reempresa, qu hem dentendre? Que s la reflexi sobre el model demprenedoria en qu vivim. La idea que tenem fins ara del que era un emprenedor lhem de canviar, fa 25 anys que mhi dedico, i a altres pasos ja ho han fet, a Europa ja existeix la figura del transfer business davant daix ens estem perdent alguna cosa. A Catalunya es creen al voltant de 100.000 empreses i sen tanquen 99.000 en els bons anys i en els dolents unes 112.000, aix ens fa veure que sha de canviar el sistema i aqu entra la reempresa. Un mecanisme pel qual un empresari cedeix tot els passius i actius de la seva empresa en funcionament inclosos els recursos humans, treballadors, clients, provedors a un altre emprenedor, que compra aquest negoci i que est en disposici de seguir gestionant-lo i fer-lo crixer amb lavantatge que des del primer dia facturar. A travs de la reempresa volem salvaguardar el patrimoni econmic del nostre pas, el teixit empresarial i locupaci. Per poder ser una realitat, qu es necessita? Primer de tot un canvi de mentalitat, les empreses no es fan per obrir i tancar, sin per obrir, fer crixer i cedir, i nhem de ser conscients. La reempresa entronca amb una srie de directives europees, sobre el transfer business, no s que sens hagi ocorregut a nosaltres sin que ja existia, i comporta un canvi de mentalitat, la dempresari propietari a empresari gestor, jo gestiono aquesta empresa i dem la pot gestionar un altre. Quin s el perfil que ha de tenir una persona per ser un reemprenedor? Dentrada, sc del parer que ho pot ser tothom, Un reemprenedor t un lloc de treball molt semblant al dun treballador per compte dun altre, el que passa s que el risc lassumeixes tu, per s un risc molt rebaixat. El risc no s ms que una valoraci de diferents alternatives; per una banda, tens la possibilitat que la feina no et vagi b i, per laltra, que si no ho fas, tampoc tanir b. A ms, arriba en un moment dol, tenim una estadstica que ens diu que unes 120.000 empreses tancaran en deu anys noms per jubilaci, empreses que desapareixeran si no sassumeix la seva gesti. Amb aquestes tens assegurada una continutat, que pots millorar i que pot durar molt ms. Daquestes a Tarragona nhi ha unes 11.000 o 12.000 que sn unes 1.000 cada any, no ens podem permetre

el luxe de tancar-les, perqu aix implica la prdua de llocs de treball i dun mercat que potser si innoven podem reemprendre. Hem de pensar en lempresa no com una carrera en solitari que

ha de comenar com un esprint i dacabar amb una marat, sin com una carrera de relleu, que passes el testimoni a un altre i aquest altre fa un altre tram, i desprs duns anys, a un altre.

PROTAGONISTES

KEpa Daz SEr EL noU DirEctor DE DoW chEmicaL a tarragona

A partir de l1 de gener de 2012, Kepa Daz de Mendibil ser el nou director del Complex Industrial de Tarragona, en substituci dAnton Valero, que es centrar exclusivament en tasques de Presidncia i Direcci General dEspanya i Portugal. Fins ara, Daz era el director de producci dhidrocarburs de Tarragona, crrec que desenvolupava des de 2008 desprs de tornar al complex de coordinar les diferents plantes de la qumica a lOrient Mitj.

cEciLia BonED, nova conSELLEra DELEgaDa DarvaL ESpanya

Cecilia Boned ha estat designada nova consellera delegada i directora general dArval Espanya, des don liderar lestratgia de la companyia de rnting del grup francs BNP Paribas en el mercat espanyol, imprimint un estil de direcci basat a enfortir les sinergies entre equip i rees. Fins ara, Boned, ocupava la Direcci General adjunta dArval i assumeix la responsabilitat de consolidar el creixement de lempresa.

miqUEL moLinS, noU prESiDEnt DE La fUnDaci Banc SaBaDELL

Miquel Molins ha estat nomenat president de la Fundaci Banc Sabadell, crrec que Joan Corominas i Vila ha exercit els 13 darrers anys. Molins s doctor en histria i teoria de lart i professor titular dhistria i teoria de lart contemporani a la UAB. Professor de les escoles Eina i Massana de Barcelona i director de tesis del Mster Metrpoli de la UPC. Actualment s professor de teoria i art contemporani a la UAB i director de Fund. Banco Herrero.

Novembre de 2011
FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES FRASES

Reemprendre
Mecanisme pel qual un empresari cedeix el global de la seva empresa a un altre per seguir la seva activitat

Gesti
Hem de canviar de mentalitat i entendre la gesti empresarial com una carrera de relleus, passant el testimoni a un altre

Albert Colomer, director de reempresa a Cecot i director executiu de la CPAC

Quins sn els motius de cessi del 15% dempreses que no tanquen per problemes econmics? A banda de la jubilaci que ja hem comentat, la successi familiar. Fins

ara, les petites empreses passaven el testimoni als seus fills, com un mecanisme de manteniment del patrimoni industrial, aix sha perdut. Ara es troben que no tenen relleu perqu els temps

canvien, cedir-lo tant a una persona aliena a lempresa com a un treballador de la mateixa empresa com podria ser una soluci. Laltra opci s en el marc dels gremis, on es poden intercanviar empreses entre els diferents gremis. I finalment, apostar pel creixement de les empreses. Tenim un percentatge molt elevat dempreses petites, si reprenem, podem ampliar-la amb empreses amb la mateixa activitat a diferents punts geogrfics, i es facilitaria el creixement corporatiu. Els bancs han de donar ms facilitats davant dun reemprenedor? s clar, s una empresa en marxa, no s el mateix que estudiar una empresa que jo mhe inventat des de zero, t un giro, un rnting i unes capacitats; per tant, dins de les dificultats financeres que hi ha, que no s un problema de la reempresa sin general, t un valor afegit, ja funciona. Les entitats financeres haurien dapostar per aquest tipus de iniciatives. Quin finanament hi ha per aquest tipus diniciatives? Hi ha el Fondo per al Plan de Continuidad Empresarial de lICO, especfic per aquest tipus doperacions de 20 milions deuros, que no s fcil perqu tots sa-

bem com funciona lICO. Desprs hi ha les prpies fonts de finanament de lempresa, perqu quan agafes la gesti dun negoci, ja est en marxa i tens una roda de provedors i clients als quals ja pots facturar o cobrar, tamb tindrs els comptes al banc. En aquests moments els bancs estan en la lgica del rnting no de garanties, les empreses en funcionament ja tenen rnting, en vida normal de les entitats financeres no haurien de tenir cap problema per obtenir finanament. A Catalunya amb un instint empresarial innat, s ms fcil dentendre? Aqu tenim un avantatge hi ha molta petita empresa i en altres llocs no, i sense aix no es podria entendre aquesta iniciativa, perqu la visi de la reempresa s amb petites empreses de diversos sectors, s lempresari de tu a tu, no una corporaci. Per tamb hi ha els escamats, els autnoms que es donen dalta i que tanquen la paradeta, uns 200.000 a Catalunya en quatre anys, i de tots els sectors. Quins sn els sectors econmics de les empreses que teniu? Hi ha molt del de sempre, que s serveis i hostaleria, per hi ha una dada que s molt encoratjadora, que si li preguntes

a un reemprenedor quin tipus dempresa vol, a diferncia dels emprenedors clssics, un 30% demana indstria i a la nostra base de dades hi ha un 31% dindstries per cedir. Amb aix hi ha un tret sectorial que ens interessa i s que dna un valor afegit ms gran a lempresa de la indstria que en la de serveis, perqu s ms costs posar-les en marxa des de 0 i la fa ms atractiva per la reempresa. Per la resta hi ha molt de tot, ens interessa treballar on nhi hagi menys, on hi faci falta. Prendre el testimoni de la gesti duna empresa s molt fcil de dir per de fer? s molt ms fcil del que sembla, tot i que t unes dificultats intrnseques importants, perqu no s com anar a un lloc de treball on tasseus i et diuen el que has de fer sin que intervenen diverses persones, el que sho ven, els treballadors amb qui thas dinterrelacionar, etc., gestionar una empresa no s el ms fcil del mn, per aquesta ja est en marxa, tot depn del perfil que tinguis com a empresari perqu nhi ha molts, i has de saber el que vol i si hi ha un mercat ha de buscar-lo. Al final s simplificar-ho una mica, no crec que sigui ms difcil portar una empresa que una famlia.

Hem de canviar la mentalitat des de petits, ens han educat en la seguretat laboral per damunt de la iniciativa empresarial. Quina ha estat la resposta que heu tingut fins ara tant de reemprenedors com de cedents? Ara, he passat dexplicarho a que mho expliquin a mi. Et vnen a veure dient que volen continutat a la gesti de la seva empresa i no saben com fer-ho i els assessorem. Tenim una base de dades a tot Catalunya, que volem que sigui per a tothom, un punt de trobada empresarial. Tot i aix, fins que no tens un gruix important no es comencen a tancar operacions per ja hem tancat 17 casos, des de 5.000 euros per un quiosc fins als 350.000 duna empresa del sector industrial. Volem empreses normals que paguin les seves despeses, els sous i amb mercat; les visionem una a una, demanem balanos, comptes dexplotaci, seiem amb lempresari, i aix ja en descartes moltes, perqu a vegades et volen deixar un mort. La reempresa no s lnic pla B ns un ms. Pel que fa als reemprenedors, tamb parlem amb ells si tenen finanament o no, ha de ser una persona que quan se li plantegi un problema hi doni solucions.

TRIBUNA

Empresa/poltica
LLUS BADiA.
Advocat

esprs de la resposta electoral de la ciutadania, ara el que toca, de manera urgent, s posar-nos tots, cadasc en la seva parcella petita o gran, a endegar les actuacions que el pas necessita per trobar la sortida al panorama socioeconmic que ens envolta.

s evident que el marc general no provoca loptimisme per ning, per el que s inapellable s la necessitat de portar a terme una srie dactuacions concretes de manera prioritria i a tots els nivells. El fet objectiu de la davallada de la demanda, amb conseqncies concretes, com latur, la caiguda del patrimoni familiar i empresarial i, el desnim com a regla general, necessiten actuacions inajornables i, per tant, s vital que es prenguin els acords que calguin per recuperar un orgull, avui embargat pel model vigent.

La coherncia a lhora dimpulsar determinats posicionaments, com els que fan referncia al mercat laboral, el mn financer i, sobretot, lautocontrol de totes les Administracions en la seva capacitat de despesa, hauran de ser arguments vitals daqu a final dany; per s que a ms aix haur de ser possible fer-ho amb lentesa mxima de tots els actors de la nostra societat, partits, sindicats, empresaris, teixit social, que shaur de pringar, si realment tenen vocaci de buscar les alternatives que necessiten.

Una vegada ms i, per molt que alg no ho pugui entendre aix, la poltica haur de fer el seu paper des del seny, aix com el mn empresarial, malgrat la seva situaci precria, tamb haur de saber fer els esforos que calguin; sense oblidar els sindicats, autntics interlocutors, malgrat les seves mancances, dun mn que ha de gaudir dun protagonisme indiscutible. El model tecnocrtic de Grcia i Itlia, amb dirigents suposadament apoltics, crec que no sn una soluci, ja que no es pot marginar el debat poltic per molt que el seu descrdit tamb sigui un fet evident, fer-ho seria el primer pas duna deslegitimaci democrtica inacceptable.

wwww.lluisbadia.cat

10

EMPRESA
FOTO: CEDIDES

REESTRUCTURACI EMPRESARIAL

LA XIFRA

per cent s el creixement de vendes previst per lany vinent

Elix Polymers a partir lany vinent comercialitzar amb el nom ElixABS els fins ara Lustran i Novodur, sense variaci del codi identificatiu

Elix Polymers vola sola i obt distribudor per fora dEuropa

Aquesta empresa, amb seu al polgon industrial de Bayer, sha segregat dIneos i Basf per poder comercialitzar els seus productes a Europa sota la marca comercial dElix. A ms, ha signat amb Shulman un acord de distribuci als pasos on t ms presncia.
RESULTATS FINANCERS

Nria Arlandes

questa qumi ca, dedicada a la fabricaci i producci dadditius per a plstics tcnics (ABS) per Ineos, des daquest mes doctubre est actu ant com a productor in dependent de la gamma de productes ABS i les seves especialitats per Europa. A partir de mit jans de 2012 els additius ABS de les marques Lus tran i Novodur amb els quals actuava passaran a tenir el nom comer cial Elix, sense variar el codi identificatiu. Aix significa que de cara als clients canvia el nom

per no les caractersti ques del producte, que segueix com fins ara. A ms, tot el procs pro ductiu es realitzar a les mateixes installacions de Tarragona, amb les ma teixes matries primeres i sobre la mateixa base de propietat intellectual i tecnolgica del procs, tal com era amb Lustran i Novodur. Aquesta s la culmina ci dun llarg procs que va comenar lany 2009 amb la creaci dElix Po lymers dins del paraigua dIneos, empresa matriu, per la reorientaci del negoci i donar valor afe git a la marca. Dos anys desprs Ineos i Basf van presentar una carta din tencions per formar una joint venture davant del comit de la competncia

dEuropa, la qual saccep ta excepte per Europa on hi ha una concentraci excessiva de domini del mercat dABS; per aix, la nova aliana comer cial va decidir crear una empresa perqu els fes la competncia a Europa, sempre que comercialit zs i produs lABS per al mercat europeu, i aqu va entrar en joc la planta tarragonina. Aix, la desinversi daquesta companyia va comenar el passat mes de juny i aquest mes doctubre sha comple tat, amb la desvinculaci total dIneos i Basf, de la lnia ABS.

Collaboraci amb Shulman

Amb tot aix, el mes d octubre Elix Polymers va

signar un conveni de col laboraci amb Shulman per la distribuci dels seus productes als pa sos on Shulman est ms implantat. Aquest s un pas molt important tant pel volum de mercaderi es que mour com per la presncia que pot tenir a mercats emergents on fins ara no tenia entrada. Davant daquests fets, per lany vinent la companyia t una previsi de creixe ment dun 2%, ja que el principal mercat al qual van dirigits s leuropeu, i en aquests moments la situaci econmica s complexa. Fora dEuropa es troben amb altres pro blemes com la paritat en tre euro i dolar o lentra da dels mercats asitics. Malgrat aix, tenen grans perspectives.

El Grup Borges incrementa un 12% les vendes amb 529 Meur

La multinacional ha tan cat lexercici daquest any amb grans xifres de creixement malgrat el context econmic global. Els principals ratis del grup presenten dades de creixement i confirmen que lestratgia presa ha estat un referent pel que fa a estendre lestil de vida mediterrani a la res ta del mn. Aix, les vendes shan in crementat un 12% fins arribar als 529 milions deuros, davant els 474 milions de lany passat, dels quals el 71% sn en exportaci. Els be neficis nets es situen en 10,2 milions deuros, un increment del 28%. Pel que fa a tones comerci alitzades, la xifra arriba a les 345.000, cosa que significa un 20% ms que en el mateix exercici de lany passat. Tot aix confirma laposta pel creixement, lexpansi internacional i la gene raci de valors a travs de les seves marques, que en inversi de publicitat i promoci sha tradut en un augment del 9% en marca prpia. Pel que fa a la creaci de llocs de treball, sha incrementat la plantilla fins arribar a les 811 persones. A ms, quant a treballa dors amb discapacitat, superen el 2% exigit per llei, que complementen amb collaboracions amb diferents collectius. En relaci a la internaciona litzaci de la companyia, aquest any ha obert una delegaci a Polnia i ha consolidat la de lndia, que va ser posada en marxa lexercici anterior. Aquestes es sumen a les que ja t als principals pasos del mn. Actual ment est present, a ban da de les filials espanyo les, als Estats Units, on en t tres; al Brasil, Xile, Frana, Rssia, Xina i el Marroc. Laposta pel comproms social i laboral sha vist guardonada amb el dis tintiu Igualtat a lem presa pel ministeri de Sanitat amb el qual es consolida com a refern cia en la implantaci de poltiques socials en el si de lempresa. Borges Mediterranean Group mant la comer cialitzaci dels seus pro ductes en marques com Borges, Popitas, Star, Cara Mia, Tramier o Al ferdous, amb un denomi nador com, transmetre els valors del mediterra nian life&quality.

Novembre de 2011

SOCIETAT DESTUDIS ECONMICS - TARRAGONA

PROTAGONISTES

11

Superada la feixuga campanya electoral amb els retrets partidistes, les propostes utpiques i lelectoralisme com a base per qualsevol argument, ara toca laterratge a una realitat que segueix plena dels mateixos problemes que ja tenem, per amb la necessitat urgent de trobar sortides possibles pels nous responsables de lExecutiu. s evident que sn molts els temes que necessitem solucionar per abans-dahir, per seria bo que els nous titulars del poder de lEstat prioritzessin una srie de qestions, que semblen emblemtiques si realment volem sortir de la situaci crtica que avui ens supera. La necessitat de fer una anlisi objectiva sobre uns pressupostos pblics, als quals shauran de buscar quines partides sn prescindibles, haur de ser una prioritat sense gaires endarreriments, i s en aquest punt que la Societat dEstudis Econmics ha endegat pel proper 15 de desembre una Jornada per parlar dun tema que considerem fonamental pel nostre futur, La situaci actual i futura del model destat de benestar. Mitjanant una srie dintervencions de referncia i el posterior debat, esperem

trobar conclusions a dues qestions fonamentals, economia, benestar i seguretat i posteriorment estratgies socials i econmiques a implementar, creiem que en la base daquestes dues definicions es poden fixar posicionaments de futur que al menys puguin aportar noves idees en un tema que ens afecta de manera general. Podrem comptar amb personatges pblics, del ms alt nivell, de la nostra societat, crec que tamb s una garantia per poder treballar en una qesti que, a ben segur, requerir de molt debat i consens per sortir endavant. s una evidncia fora de discussi que les notcies sobre el cost del

finanament de lestat (prima de risc), lincrement desbocat de latur, la caiguda de la iniciativa empresarial o la manca de competitivitat de la nostra economia, sn fets que hauran de corregir-se en els propers mesos, i que aix no pot ser competncia exclusiva del nou govern; per tant, seria bo buscar per part de tots, els acords que calguin per fer el que toca, sabent explicar les variables, especialment aquelles que es produiran si realment no es porten a terme determinades actuacions, i que cada actor assumeixi les seves competncies i responsabilitats.

La parlisis de la economa o la ausencia de crdito

Juan Gallardo. Membre de lexecutiva de la SEE
No hace falta ser muy perspicaz para verificar que el acceso al crdito sigue cerrado a cal y canto. Tras tres largos aos de crisis, las entidades financieras siguen sin poder facilitar a sus clientes las necesarias facilidades, para que stos puedan respaldar sus decisiones de consumo e inversin. Pareca que con la culminacin de la reestructuracin de las cajas de ahorros, se abrira una pequea rendija, y que el crdito volvera a fluir, una vez restaurada la confianza en el sector financiero espaol, pues cabe no olvidar que ste es claramente deficitario en trminos de recursos, y que necesita de ingentes aportaciones forneas para desenvolverse con normalidad. Sin embargo, un nuevo aldabonazo vuelve a sacudir a los cimientos del sector financiero. Las exigencias de mayor capital y, por lo tanto, de solvencia, demandadas por las autoridades, y en particular por la European Banking Authority (EBA), que quiere fortalecer de forma inmediata y contundente a las denominadas entidades sistmicas, es decir, a las grandes o muy grandes y a aquellas cuyos problemas pueden poner en jaque a todo el sector a nivel europeo, supondrn un brutal drenaje de liquidez de los mercados, dejando a las familias y al tejido productivo al albur de una financiacin cada vez ms escasa, cara e incierta. Estas exigencias, que pasan por reflejar eventuales prdidas contables, derivadas de la depreciacin de la deuda soberana de determinados pases perifricos, tambin provocarn que las entidades ms expuestas sufran extraordinariamente. Por esta razn, una nueva oleada de fusiones y consolidaciones ser una nueva realidad casi de forma inmediata. As, muchas de las entidades que han sido intervenidas por el banco de Espaa o a las cuales el FROB ha tenido que capitalizar por la va de urgencia, a buen seguro desaparecern, quedando integradas en grupos cada vez mayores y, cabe esperar,

La falta de financiacin es equivalente a la economa, a lo que el riego sanguneo al cuerpo: si no funciona bien, el sujeto enferma y, eventualmente, muere.
ms slidos. En este sentido, no deja de resultar curioso que Catalua, que haba sido el paradigma de un mbito territorial donde sus cajas de ahorros vertebraban ampliamente su sistema financiero, pueda quedar con tan solo una de ellas, y que el resto: hasta nueve, hayan desaparecido engullidas por una vorgine financiera que nadie se hubiera atrevido a atisbar en 2007. Lo dramtico de la cuestin es que, en 2012, familias y empresas van a seguir pasndolo cada vez peor, pues la falta de financiacin es equivalente a la economa, a lo que el riego sanguneo al cuerpo: si no funciona bien, el sujeto enferma y, eventualmente, muere. Cuidado pues con llevar la ortodoxia de las recapitalizaciones y de las mejoras de solvencia de las entidades financieras a su mxima expresin, pues es posible que en 2013 el panorama econmico est tan deteriorado que tal ejercicio haya devenido en absolutamente ftil.

12

EMPRESA
La construcci no remunta per sempre es necessiten habitatges dignes i adaptats a la realitat. Hi ha, bviament, un abans i un desprs del 2008.

El drama de la hipoteca
Lhabitatge s un dret constitucional i nosaltres hem tingut histricament el desig de ser propietaris. La cultura de la propietat s molt nostra. Durant els anys de la bogeria immobiliria (1997 2007) es van fer moltes transaccions que no shaurien dhaver fet. El sistema financer va facilitar que molts poguessin adquirir un immoble i ara paguen les conseqncies de decisions quelcom irresponsables, per part de tothom. Des de gener de 2008 el Consejo General del Poder Judicial ha ems un total de 140.485 notificacions i embargaments. En els sis primers mesos de 2011, es porten 32.010 avisos dramtics. LAssociaci dUsuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) calcula que unes 300.000 famlies no poden pagar la seva hipoteca i podrien rebre ordres de desnonament en els prxims mesos. Entre 2007 i 2010 la xifra acumulada a la provncia de Tarragona s de 8.884. Un informe publicat recentment manifestava que la xifra dhabitatges embargats posats a la venda a Espanya superava les 100.000, i que en cas de seguir lactual tendncia, aquests dgits podrien arribar a quadruplicar-se en els propers anys. La Plataforma Afectados por la Hipoteca (PAH) denuncia que entre 2004 i 2007, els preus augmentaren de forma increble i els bancs donaven prstecs a tothom, tot i que de vegades no complissin tots els requisits necessaris. La PAH reivindica la daci en pagament, de tal manera que el deute quedi cancellat amb lentrega de les claus a lentitat financera. Adicae proposa al Govern central una moratria de tres anys amb finanament de lICO, per tal dapaivagar la situaci de moltes famlies i calcula que faltarien 1.000 milions deuros. El PAH tamb demana al Govern

Josep Maria Buqueras Bach. Membre de lexecutiva de la SEE

que cre un parc de pisos en lloguer per a famlies amb problemes econmics, amb els cents de mils habitatges buits existents a Espanya. Qu proposaven els partits poltics en els seus programes electorals del 20-N? El PSC vol: 1- Nova Llei Hipotecria que normalitzi la daci pactada entre deutors hipotecaris i entitats financeres i tamb proposa una nova llei dinsolvncia personal; 2- Donar sortida als 700.000 habitatges acabats i no venuts. Per tant, proposa desenvolupar el mercat de lloguer i actualitzar la deducci per compra per a les rendes de 24.000 a 30.000 euros. El PP proposa: 1- Aplicar a la compravenda de limmoble i de forma transitria lIVA superredut i recuperar la deducci en lIRPF; 2- Reformar la llei concursal per tal dintroduir en els procediments dinsolvncia de les persones fsiques mecanismos de liberacin de los deudores tras la ejecucucin del patrimonio embargable i 3- Plans de lloguer per facilitar als qui tenen majors dificultats per a la compra, tenint en compte la renda per cpita de la llar. CiU proposa: 1- Reactivar el mercat immobiliari allargant la reducci del tipus impositiu del 4% en el IVA fins al 2013; 2Ajudes fiscals en el lloguer tant per a larrendatari com per al propietari i 3- Daci en paga en casos de bona fe i que abans de lexecuci hipotecria hi hagi perodes de carncia en els supsits datur o malalties greus. IC/Verds demana: 1- Que les entitats intervingudes pel Fons de Reestructuraci Ordenada Bancria/FROB apliquin immediatament la daci en pagament i 2- Plans dhabitatge autonmics, i ells han de dissenyar la seva poltica adient. ERC en el seu programa defensa: 1Daci en paga, la illegalitzaci de les clusules que fixen un lmit a la variaci a la baixa dels interessos de les hipoteques i evitar desnonaments; 2- Les entitats afec-

tades pel FROB han de posar en lloguer el seu estoc, el 40% a preu social i 3- Crear el fons de solidaritat urbana per facilitar als ajuntaments complir lobjectiu del 15% del parc dhabitatge per a poltiques socials. La construcci no remunta per sempre es necessiten habitatges dignes i adaptats a la realitat. Hi ha, bviament, un abans i

un desprs del 2008. Aquesta crisi tan llarga ens ha obligat a tots plegats a canviar el xip, per sense perdre ni aniquilar all que durant tant de temps hem estat aixecant i hem aconseguit. Malauradament, la realitat actual s que darrera de cada desnonament hi ha una famlia, un drama personal i tamb molta demaggia.

Creixement o frustraci i impotncia

R. Xavier Franquet Sendrs. Membre de lexecutiva de la SEE
Segons una enquesta de caire internacional, feta pblica pel World Economic Forum, on sanalitzen els factors amb ms traves per fer negocis a lEstat espanyol, se nesmenten dos demblemtics, laccs al finanament i lexistncia dunes relacions laborals restrictives. s evident que, avui en dia, un problema vital per endegar qualsevol iniciativa empresarial radica en la impossibilitat de trobar suport financer per portar a terme el repte que suposa posar en marxa una empresa i, conseqentment, crear llocs de treball, una qesti imprescindible per tornar al cam del creixement. Reconegut el problema financer, moltes sn les raons que ens hi han portat, des de la insolvncia en la gesti dels seus responsables fins a la prpia manca de rigor de lens de control, el Banc de Espanya, per sense oblidar laposta cega en el monocultiu que representava tot el relacionat amb la construcci. Davant del panorama exposat, una qesti de futur hauria de ser que el proper govern es fixs com un fet prioritari, reconduir el sistema financer, amb totes les conseqncies, demanant les responsabilitats que pertoquin i buscant que torni a complir el seu fi fonamental de tornar el crdit a la nostra societat; a ms, tamb hauria de fer-ho amb el mnim cost per la ciutadania, que en cap cas pot ser copartcip de la desfeta anunciada que avui ens envolta. Pel que respecta a les restriccions laborals, el que s evident s que la reforma laboral portada a terme, fa uns mesos, pel govern socialista de manera unilateral, sense cap tipus de suport, ni partidista, ni sindical, ni empresarial, ha estat un gran fracs que ens ha portat al mapa frustrant que avui tenim; per tant, tamb aqu hau-

Segurament, els propers mesos no estaran orfes de desavinences generals de tot tipus, per el que no seria de rebut s obviar que el tema de donar el mxim suport a les iniciatives empresarials hauria de ser un objectiu com de tots
ria dexistir la voluntat per buscar una sortida possible per adequar el nostre model vigent a un nou marc regulatori que posi les bases per tornar al creixement de locupaci. Segurament els propers mesos no estaran orfes de desavinences generals de tot tipus, per el que no seria de rebut s obviar que el tema de donar el mxim suport a les iniciatives empresarials hauria de ser un objectiu com de tots; pensar que les solucions als nostres problemes vindran de fora, o ser amb un nou model, encara en la seva gnesi, s autoenganyar-nos i continuar per la via de la frustraci compartida de molta gent, apostant per una impotncia general de la qual hem de fugir de manera urgent.

Novembre de 2011

SOCIETAT DESTUDIS ECONMICS - TARRAGONA

PROTAGONISTES

13

Una situaci molt delicada en un entorn molt exigent

Manuel Fernndez Rozado. Advocat
Des que es va iniciar la crisi del deute sobir a Europa, hem assistit a la caiguda fulgurant de cinc Governs (Regne Unit, Portugal, Irlanda, Grcia i Itlia). Itlia, desprs de la dimissi de Il Cavaliere Berlusconi, anttesi en la seva proposta del model tcnic que sembla que proposar el nou executiu del professor Mario Monti, treballa amb molta empenta i rapidesa per evitar la fallida general; mentrestant, la tensi creix sobre Espanya. En aquesta situaci sentim parlar contnuament als mitjans de comunicaci de plans de rescat, per la pregunta que ens fem tots s si aquests plans poden garantir alguna cosa ms que els pasos malauradament intervinguts puguin simplement complir amb les obligacions assumides amb els seus creditors, o poden suposar smptomes reals de recuperaci dels seus deutes nacionals que els permetin finanar-se de forma sostenible amb subhastes de deute. A ning se li escapa que totes les mesures dausteritat adoptades pels diferents Governs de lEurozona no poden tenir efectes immediats, s per tant una qesti de temps, un temps de qu desgraciadament no disposem dels denominats perifrics, tal com evidencia la situaci dels pasos que estem al lmit de labisme: Espanya i Itlia. La crisi del deute sobir va comenar per a Itlia amb una rendibilitat del 4% del bonus a 10 anys (maig de 2010), un punt menys del que li demanen avui per les lletres a tres mesos, i ara est en el 6,7%. Al cas espanyol tamb el 4% va ser el punt de partida i hem arribat desgraciadament al 6,1% actual. Els analistes autoritzats entenen que la relaxaci de la pressi sobre els deutes sobirans nacionals passa o b per introduir mecanismes duni fiscal dintre de lEurozona o b per una intervenci del Banc Central Europeu,qestions actualment descartables i en tot cas sense previsi temporal dexecuci amb una situaci que com lactual exigeix mesures immediates. Aix doncs, la conclusi a la qual podem arribar s que els tan actualment anome-

Dficit dinfraestructures bsiques de mobilitat

Un dels factors determinants pel desenvolupament socioeconmic duna regi s la infraestructura i la interconnexi dun territori tant en el seu interior i amb el seu exterior. La regi del Camp de Tarragona t un posicionament privilegiat amb un clima temperat i bones possibilitats de connexions exteriors per terra, mar i aire per no t un bon desenvolupament de les infraestructures dinterconnexi. La poblaci del Camp de Tarragona en lany 2010 era de 485.484 habitants empadronats, s a dir un 6,46% de la poblaci de Catalunya; aquests quasi 500.000 habitants estan distributs principalment en un triangle geogrfic definit pels seus extrems en Tarragona: 140.184 habitants, Reus: 106.622 habitants, Costa Daurada (Cambrils, Salou, Vila-seca): 80.811 habitants; la resta dels 157.867 habitants del Camp de Tarragona es distribueixen en poblacions menors en una distncia en lnia recta no superior als 40 km. La densitat de poblaci en el triangle del Camp de Tarragona es de 2.559 hab./ km2; Barcelona Ciutat t 15.969 hab./km2 i Madrid Ciutat t 5.334 hab./km2. Aquesta comparativa deixa en clar desavantatge el Camp de Tarragona en infraestructures dinterconnexi, i fan reflexionar que tenim un dficit apreciable en vies locals. Cal unificar criteris de mobilitat i desenvolupament en un ens integrador. Una altre factor a considerar s la deficitria xarxa de carreteres secundries del Camp de Tarragona amb poblacions menors; cal desenvolupar les vies que millorin la mobilitat i disminueixin el temps entre els nuclis principals i la resta de poblacions. El model de mobilitat basat en una gran urbs s un model esgotat. Cal apostar per nuclis de poblaci de no gaire ms de 300.000 habitants distributs per tot el territori catal; aquest model socioeconmic permet disminuir els costos dels habitatges, millorar la mobilitat de persones i negocis entre nuclis urbans, vertebrar el territori i disminuir lagressi sobre el medi ambient que sovint genera riscos naturals

Carles Hellin. Membre de lexecutiva de la SEE. Geleg i empresari

Els tan actualment anomenats rescats noms garanteixen el finanament dels pasos que es troben en situacions econmiques ms dolentes, per no suposen linici de la soluci dels problemes ni del creixement econmic

Cal apostar pel desenvolupament i modernitzaci de la xarxa de carreteres locals i pel transport urb ms ecoeficient com a dos pilars bsics dels models de mobilitat ms sostenibles econmicament i mediambientalment

nats rescats noms garanteixen el finanament dels pasos que es troben en situacions econmiques ms dolentes, per no suposen linici de la soluci dels problemes ni del creixement econmic. A ttol dexemple cal indicar que Portugal no ha pogut evitar que el PIB del tercer trimestre registrs una contracci de l1,7%. La Comissi Europea pronostica una caiguda del PIB real el 2012 per a Portugal (-3%) i Grcia (-2,8%) i creixement nul per a Espanya (0,7%) i Itlia (0,1%). Per a Irlanda la previsi s de l1,1%. Per tant, entenc que les tasques dirigides a assolir el creixement econmic necessriament han de ser portades a terme pels Governs de cada pas membre i no precisament demanant prrrogues de compliment temporals als deures que ens marquen a Brusselles, tal com proposa el Sr. Prez Rubalcaba, sin fent els deures de forma immediata. Una situaci delicada en un entorn molt exigent, sembla que lalegria o la tranquillitat als mercats tenen una durada cada cop ms reduda.

innecessaris. El model radial cal canviarlo cap a un model vertebrador del territori. Un altre factor a considerar sn les infraestructures internes dels nuclis urbans; cal apostar pel transport pblic urb ecoeficient; Catalunya no ha fet els deures en mobilitat sostenible tal com es pot en moltes ciutats del centre dEuropa; entre altres exemples, cal apostar pel transport en bicicletes, el vehicle elctric i una xarxa de tramvies que permetin millorar el trnsit de les ciutats i millorar la qualitat de vida. En definitiva, cal apostar pel desenvolupament i modernitzaci de la xarxa de carreteres locals i pel transport urb ms ecoeficient com a dos pilars bsic del models de mobilitat ms sostenible econmicament i mediambientalment, i buscar frmules adients en la seva inversi i desenvolupament.

Situaci i futur de lestat del benestar

El proper dijous 15 de desembre es far la jornadaLEstat de Benestar, situaci actual i futur, organitzada per la Societat dEstudis Econmics de Tarragona (SEE). Aquesta es dura a terme a la sala dactes de la Cambra de Comer de Tarragona a les 16:30 hores. Lobjectiu s parlar amb profunditat sobre les perspectives de futur, del model destat de benestar, en especial la seva viabilitat. Durant aquesta cita es celebraran dues taules rodones obertes, la primera sobre lEconomia, benestar i seguretat amb ponents de la talla de Carme Borbones, presidenta de Critas a Catalunya, i moderada per Josep M. Buqueras. La segona ser sobre Estratgies socials i econmiques, amb Salvador Guillermo, de FEPIME, i responsables poltics, i com a moderador, Rafa Muoz.

La jornada tindr lloc a la sala dactes de la Cambra de Comer de Tarragona el proper 15 de desembre a les 16:30 hores
La clausura anir a crrec de Llus Badia, president de la SEE, i Josep Llus Cleries, conseller de Benestar Social.

14

Joaqun Trigo. Director general de lInstitut dEstudis Econmics (IEE)

Els sous es guien per lIPC, i aquest no s la nostra guia, s el nostre problema
Quin s lescenari econmic espanyol? Fins ara, hem anat perdent pistonada, amb un creixement cada vegada ms baix; per altra banda, els costos laborals estan pujant ms que lIPC i ms que la mitjana europea, aix vol dir que estem perdent competitivitat, no noms som el pas que t la taxa datur ms alta dEuropa, sin que el rnquing que fa The Economist de 43 pasos del mn amb dades fiables, noms un supera a Espanya, Sud-frica. Ens han rebaixat la perspectiva de creixement en un 0,7%, que s el mateix que 0, s a dir, estem millorant en molts punts sense crear llocs de treball perqu no es crea ocupaci fins a crixer a l1,8%; per tant, no creem ocupaci i no noms aix, sin que quan es destrueix un lloc de treball no es recupera, de moment, llevat que canvi levoluci de leconomia, amb aquestes perspectives no tindrem ms ocupaci o en tindrem poca, hi ha menys demanda interior, aix significa menys ingressos, menys impostos que recaptar, i amb un deute disparat, per ara no tindrem facilitat alguna per pagar-lo. Aix s el que tenim i ens indica que hem de canviar la pauta que seguim; si no, no tindrem creixement. De vegades per poder evolucionar, sha de tocar fons, i si som sensats podrem sortir daquesta. I les solucions per on passen? Per trencar amb aix, no cal ser drstic, shan dassumir tres o quatre coses, i sortirem guanyant, que s del que es tracta. Els problemes que tenim vnen donats per una situaci laboral que des del punt de vista normatiu s la mateixa que hi havia amb Franco, la duna economia tancada. Ara el que hem de fer s entrar a la pauta duna economia oberta, shan de negociar els salaris en funci de la competitivitat, aix podrem pujar. Hem de plantejar lactivitat productiva pensant que tothom t coses a dir, i cal escoltarlos, com passa a Alemanya o Frana, on el lema s treballar junts, s a dir, direcci i treballadors saben que tenen una cosa en com, i es respecten. Ens hem de treure pors a lhora de contractar, quan en una empresa cal decidir si es queda una persona bona o no perqu se li acaba el contracte sha dapostar per ella, i per aix sha de provisionar com a dret del treballador, en altres pasos ho fan. Sn coses en qu hem danar posant-nos al dia. Hem de simplificar les lleis, som dels pasos amb ms crregues legislatives, i una fiscalitat molt alta, perqu conixer-la. Sestan donant subvencions que no van enlloc, en el context que estem vivint sn invisibles, i aix vol dir que es tiren molts diners. s molt millor rebaixar els impostos a les persones que estan demostrant que poden competir que no pas a les que no han demostrat res noms perqu en un paper posa que van fer-ho. O sigui que estem traient la sang i lenergia a la gent que ho fa i ho donem a qui que est per veure si ho fa. Cal pensar en tothom i no finanar coses irrellevants perqu no s tic. Amb tot aix, amb els bancs qu hem de fer? Hi ha bancs i bancs, nhi han que no han fet b els deures i nhi ha que s i segueixen estan b. Amb el tema de les hipoteques, sha fet un abs sense mirar ni a qui ni amb qu, ha estat una mala praxi, que els ha portat a la situaci actual. Portar un temps recuperar-nos, per el deute familiar i lempresarial ja no puja sin que est baixant; en canvi, el pblic segueix pujant i cada vegada has de pagar ms pel mateix. A ms, seguim tenint dficit pblic i exterior; en la despesa pblica sha de ser molt sobri i reduirla per cal donar possibilitats a les empreses per tirar endavant, exportar i contractar i aix requereix que el sector pblic pagui, que s el mors ms important del pas. Shauria de privatitzar? No cal per ha de fer el seu paper, marcar el rumb, no s millor una administraci per ser ms gran sin ms efica, ha dorientar o inspeccionar, no gestionar. Perilla lestat del benestar, tal com est la situaci econmica? No, el que hem de fer s que lestat ajudi a qui no pot valer-se per s mateix, per no a tots. Necessitem que hi hagi una implicaci de les persones, res s gratis, i el que s gratis el paguem tots, si parlem del copagament, s un tiquet moderador, noms una mica, ho fan en molts altres pasos, perqu nosaltres no. El que s gratis t una demanda infinita, i aix s el que ens est passant. Som poc solidaris i estem fastiguejant les empreses i abusem de moltes coses. Quines perspectives tenim de cara al 2012? No ho s, sincerament. Si ens posem les piles ens en sortirem, per est tot molt complicat i aix dna molt mala imatge de cara a lexterior. Hem de ser optimistes si som conscients dels nostres problemes i deixem els abusos de banda, ho aconseguirem.

En la despesa pblica sha de ser molt

sobri i reduir-la per cal donar possibilitats perqu les endavant i

empreses tirin puguin exportar i contractar.

Ens han rebaixat creixement en

la perspectiva de un 0,7%, que s el mateix que 0, s a dir, estem punts sense

millorant en molts crear llocs de

treball perqu no fins a crixer a l1,8%.

es crea ocupaci

Sestan donant

subvencions que no van enlloc; s millor rebaixar persones que que poden impostos a les estan demostrant competir que no demostrat res

i aix ens treu competitivitat. Hem devitar labsentisme laboral sense justificar, les nostres empreses sn comprades i les seves produccions van fora perqu les pegues que hi ha aqu per treballar sn complexes, i el que volen s produir i vendre i aqu s molt difcil fer-ho. Aix, frmules com el canvi productiu, internacionalitzaci i exportaci, sn sortides reals? Per descomptat el que exporta t ms on recolzar-se que el que no. Les nostres exportacions estan pujant per cada vegada menys que els altres pasos del nostre entorn, els nostres preus pugen ms que en altres llocs i perdem competitivitat. Els nostres sous es guien per lIPC, i aix no s la nostra guia, s

el nostre problema, tot va relacionat amb la competitivitat i Espanya est molt lluny. Tots els pasos industrialitzats estan per sobre de nosaltres i aix ha de canviar. Frana s un pas bastant seris, i estan molt preocupats per aquest tema, en un estudi que han realitzat hi ha dues coses que han destacat com a ms rellevants: una s el treball conjunt i laltra, com dur a terme la innovaci, s a dir que els investigadors treballin conjuntament amb les empreses. La poltica de subvencions que sest realitzant, s la correcta? Si es donessin b, seria fantstic, per com sabr alg que s bona una cosa que no coneix ni t

a les que no han noms perqu ho

posa en un paper.

Novembre de 2011

EMPRESA

15

PROJECTES EMPRESARIALS

Schorn passa pgina i afronta el futur amb noves inversions

Lempresa de productes carnis, ubicada a Riudoms, tanca el concurs voluntari de creditors i dna pas a una nova etapa per consolidar-se a nivell nacional, reforar el canal Horeca i obrir mercat fora de les nostres fronteres; invertir ms de 300.000 euros el 2012
Schorn es dedica a lelaboraci de productes carnis de primera qualitat i est ubicada a Riudoms

FOTO: OLVIA MOLET

Nria Arlandes

chorn tanca el concurs voluntari de creditors, en qu va entrar lany 2006 a causa de la denegaci per falta de disponibilitat pressupostria per part de la Generalitat, per realitzar el projecte de millores tecnolgiques en indstria crnia per al desenvolupament de la seva activitat, amb el manteniment del total de la seva plantilla. Laixecament de lERO voluntari sha dur a terme a travs dels recursos propis

generats per lempresa, per adhesi i suport dels creditors concursals, com el duna entitat financera que els va obrir una lnia de descomptes. Segons ha explicat Isidre Guitart, gerent del grup, aix hem evitat la liquidaci de lempresa i fer fora la plantilla, que hem mantingut i, fins i tot, incrementat en alguns moments. El deute total pujava a quatre milions deuros amb una vuitantena de creditors majoritriament del sector carni i industrial. En aquest sentit, se li ha realitzat una condonaci del deute del 45 per

cent de mitjana amb la previsi de retorn d1,3 milions deuros a pagar una part en 15 anys a les entitats financeres i la part restant fins a cinc anys a la resta de creditors. Tamb es va remarcar que lany que va entrar en concurs va tancar amb una facturaci de 5,85 milions deuros i ara arriben als set milions deuros.

EL DETALL

Inversions
Sinvertiran ms de 300.000 euros en maquinria de nova tecnologia per lactualitzaci del procs de producci
crnia ha dibuixat un full de ruta amb lobjectiu de consolidar-se a nivell nacional, reforar la seva lnia pel canal Horeca de distribuci (hotels, cafeteries i bars) i obrir-se mercat a nivell internacional. Actualment, ja exporta a Grcia i Frana i comena a obrir-se portes al mercat rus, on el bac s el que t ms sortida en aquest pas, segons expliquen. Per aquests motius lempresa desplegar a partir de lany vinent el seu calendari dinversions, quan invertir mes de 300.000 euros en maquinria dltima generaci, per una banda, que permeti assegurar la qualitat del procs productiu, i amb la qual

Noves inversions

Amb aquestes xifres i amb una producci de 2,5 milions de quilos de productes, bsicament salsitxes i embotits frescos, fumats o assecats, la

incrementar la seva producci fins a sis tones diries i aconseguir reduir-ne els costos. Per laltra banda, millorar lrea denvasat i filetejat. Es preveu una tercera tanda dinversions de cara al 2013-2014 que inclou la millora de lrea dencaixat i de paletitzaci. Pel que fa a nous productes, tenen previst llanar al mercat, la calotada a casa que inclou tot el necessari per fer una calotada i que sescalfa al microones. Schorn s una empresa 100% catalana i amb ms de 40 anys dhistria.

16

EMPRESA

ALIMENTACI

Virginias fa un pas endavant i aconsegueix la certificaci IFS

Aquesta empresa de Reus, lder a nivell nacional en productes sense sucre, grcies a lelaboraci i la producci de galetes, caramels i torrons, ha aconseguit a les seves plantes de Reus la certificaci International Food Standard (IFS) per provedors de marca prpia.
INFRAESTRUCTURES

Nria Arlandes

EL DETALL

esprs de diverses inversions a les seves plantes productives tant a la de Reus, on selaboren torr, caramel i xocolata, com a la de Tallers Baix Camp de Reus, on selaboren les neules, cucurutxos per gelat i ara tamb xocolata, que ha suposat la compra duna nova linia i millores en el procs productiu, han aconseguit lIFS, un segell de qualitat per les empreses provedores a minoristes de marques prpies i que certifica el nivell de transparncia de tota la cadena productiva de cara als clients i consumidors, quant a se-

Agents humans
A la planta certificada amb lIFS, Tallers Baix Camp, hi treballen 85 persones amb algun tipus de disminuci
guretat alimentria. Aquest noms s un pas ms per aquesta companyia que s lder a Espanya en productes sense sucre, i que elabora torrons, galetes i caramels amb marca prpia i per marques de distribudor. Els seus productes els trobem als prestatges de les cadenes de distribuci ms importants de lEstat, com Alcampo, El Corte Ingls o Carrefour on arriben des de les seves plataformes logsFOTO: CEDIDA

tiques, a supermercats, grans o petits als quals es distribueixen des del seus set centres logstics com els que tenen a Madrid, Antequera, Castell i Portugal. Pel que fa a lexportaci, estan presents a diferents parts del mn, principalment a lOrient Mitj, a pasos com Arbia Saudita, Emirats rabs, Iraq, Sria, Lbia i el Lban, on tenen el magatzem de distribuci que sencarrega de fer arribar els seus

productes als supermercats a tota aquesta zona. Tamb els podem trobar a Europa i Sud-amrica. En aquest sentit, Helena Rodrguez, adjunta de direcci, ens explica que a lOrient Mitj estan ms sensibilitzats en aquest tipus de productes sense sucre, i en canvi a Europa ens trobem que sn ms reticents, per tamb hi estem exportant. Ara en aquests moments a Lbia i Sria tenen les vendes paralitzades a causa de la primavera rab, per esperen tornar-hi tan aviat com sestabilitzin. Pel que fa a la crisi tamb sha notat en el mn del dol, ara sha de treballar molt ms que abans per les vendes van creixent a poc a poc, ens co-

Alvargonzalez obt el 100 per cent de Seporta

El grup navilier de Gijn ha adquirit la totalitat de lempresa de Serveis Portuaris de Tarragona (Seporta), a travs de la seva filial, Ership, amb lobjectiu de reforar la seva posici dins de lautoritat porturia amb la qual opera des de fa anys. Aix, amb aquesta operaci Ership passar a moure 1,5 milions de tones anuals pel port de Tarragona i es converteix en una de les seves empreses ms importants. Seporta va ser fundada lany 2003 per realitzar les descrregues, consignacions i emmagatzematges de les mercaderies de Interpec Ibrica, la fins ara propietria. Les seves installacions disposen de 23.500 metres quadrats demmagazematge cobert, dues grues mbils, pales carregadores i diversa maquinria del port i mou 600.000 tones anuals.

SEPORTA va ser fundada lany 2003 a lAutoritat Porturia de Tarragona

Novembre de 2011

17

FOTO: OLVIA MOLET

A les plantes de producci que tenen a Reus selaboren les galetes, caramels i banyats de xocolata de la seva mplia gamma, que va des de torrons fins les galetes, passant per les llaminadures

menta Rodrguez.

Productes

I s que la gamma de productes s molt mplia, tenim una gran gamma de torrons, amb sucre i sense, de quasi un centenar de gustos diferents. En caramels tamb hi ha una gran varietat, de sense sucre i sense gluten amb eucaliptus o mel i llimona o els tradicionals de menta o els dobles per als ms petits, en fem una mitjana de set milions al dia. Pel que fa a les galetes, hi ha la lnia B-San

o Nova Forma, a ms a ms de cinc varietats diferents sense gluten. Els sense sucre i sense gluten, malgrat que sn ms cars, tenen molt bona rebuda al mercat, sobretot amb persones que pateixen intolerncies alimentries. Les galetes Hello Kitty sn les que tenen ms xit entre els ms petits daquests collectius, perqu fins ara no podien menjar-ne i ara ho poden fer, ens comenta Rodrguez. En aquest sentit, una de les novetats daquest any s Mi primera virginias que s per als ms petits no cont ni gluten ni lactosa i s per posar a les papilles; en aquest moment sest preparant la seva sortida al mercat. La veurem a

LA XIFRA

milions de caramels diaris es produeixen a les seves installacions de Reus

les prestatgeries en poc temps, hi estem treballant, el que passa s que ens estem centrant en la campanya de Nadal, matisa Rodrguez. I s que lpoca nadalenca s una de les ms fortes que t lempresa, i suposa un 30% del total de la seva facturaci. El torr s el producte estrella amb un 50% de quota al mercat

catal i un 30% de quota a lespanyol, la resta sexporta. Per a banda dels torrons, tamb tenen molta sortida els bombons, les porcions de torr amb sucre i sense o les mini delcies, entre daltres. Com a novetat aquest any per Nadal, han preparat torrons artesans pel segment gourmet de lalimentaci amb un packaging de luxe que far les delcies de qualsevol paladar. Estem veient una clara tendncia a lala del mercat delicatessen i volem anar cap all. s una manera de potenciar lartesania en lelaboraci de productes com el torr. Un exemple s la nostra gamma premium, puntualitza Rodrguez. Entre els seus

projectes comercials hi ha lobertura cap altres canals com lHoreca o el vending, en aquests moments estem presents a les estacions de servei de Repsol, per ja estem treballant en packagings per a poder arribar a aquests canals segueix Rodrguez.

Innovaci

Tota aquesta varietat en la seva oferta t una resposta clara per part de lHelena Rodrguez, la nostra fortalesa s la innovaci, des de sempre hem fet una aposta clara per la I+D, s el nostre puntal. En el nostre sector sempre has destar innovant. Al nostre laboratori hi treballen ms de 12 persones en nous

productes i noves gammes per poder cobrir les necessitats dels nostres clients. s el que ens ha portat a ser lders del mercat a Espanya i a ser una empresa competitiva, i no ho hem deixat de fer des dels nostres inicis. Tota la seva producci es realitza en tres plantes, a la de Reus selaboren els torrons, els caramels i el xocolata, al Taller Baix Camp de Reus, on hi treballen 85 persones amb algun tipus de discapacitat, les neules, cucurutxos i ara amb les noves installacions la xocolata i a la de Lleida les galetes sense banyar de xocolata. La plantilla ronda les 250 persones per en moments de ms producci poden arribar a les 400.

ADQUISICIONS

Lutton podria comprar la factoria del grup SOS a Sevilla

La importadora i exportadora darrs de Reus podria passar a controlar la fbrica que t el Grup SOS Alimentria a Sevilla, que est gestionada per la seva filial Sevilla Rice Company, lantiga Arroz SOS Sevilla, i que va quedar fora de les negociacions per la compra del grup per part dEbro Foods i que podria ser una realitat a finals daquest any, principis de laltre. Segons hem pogut saber, en aquests moments larrossera est en negociacions perqu aix sigui una realitat. Aix, Luton passaria de tenir el 25% de fins ara al 100%, ja que el 75% de les accions en aquests moments estan en mans del grup SOS. Per a lempresa, s un pas important perqu daquesta manera quedaria a les seves mans tot el procs productiu, ja que en aquesta planta sevillana realitzen tota la seva activitat de manipulaci de larrs, des de treuren la closca fins al seu envasat. El producte final sexporta totalment cap a Europa. Aquest fet pot conduir lempresa cap un gran creixement empresarial, al qual sha de sumar laugment de preus daquest producte. Grup SOS lany 2009 va decidir posar a la venda aquesta filial, juntament amb la comercialitzadora de dtils i fruits secs, Bernab Biosca, que des de 2010 pertany a una empresa de Tunsia, aquest s el motiu pel qual Sevilla Rice Company va quedar fora de lacord per adquirir Ebro Foods, la divisi arrossera del grup alimentari, amb un valor de ms de 200 milions deuros. Per altra banda, Arrossaires del Delta est negociant la compra de la marca darrs Nomen, pertanyent a Ebro Foods. El preu de venda ronda els 50 milions deuros i podria ser una realitat en aquests dies. La Comissi Nacional de Competncia (CNC) va aprovar al setembre la compra per part dEbro Foods del negoci arrossaire de SOS, actual Deoleo, a Espanya, subjecta als compromisos de qui nadquireixi la llicncia per 10 anys, amb opci de compra de la marca arrossera, aix com que ha de vendre les marques La Parrilla, La Cazuela, Pavo Real y Nobleza.

18

EMPRESA

EMPRESES AMB HISTRIA

Actualment lempresa est dirigda per la quarta generaci amb la Carlota i lAlejandra Vallv al capdavant. La seva activitat va comenar lany 1912 al carrer Major de Tarragona

Vallv Corredors dAssegurances, 100 anys de professionalitat

Lempresa, situada a la Rambla Nova de Tarragona, fa ms de quatre generacions que ofereix els serveis dassessorament en el mn de les assegurances. Des de 1912 que aquesta famlia de corredors no ha deixat de treballar per satisfer les necessitats dels seus clients de manera eficient i professional

Nria Arlandes

L
FOTO: CEDIDA

any vinent Vallv Corredors dAssegurances complir 100 anys en el mn assegurador, darrere queden molts anys de treballar en aquest sector, que van comenar lany 1912 de la m de Santiago Vallv, i que ja el 1913 va aconseguir ser nomenat comissionat principal per Tarragona i provncia, per La Catalana Companyia dAssegurances. La primera oficina la va

tenir al carrer Major de Tarragona per posteriorment traslladar-se al carrer Sant Miquel, on els assumptes ms importants es tractaven al portal mateix. Lany 1933, amb la intenci de donar un nou impuls al negoci familiar, Joan Vallv Morera, advocat de professi, sincorpora a la corredoria, i aconsegueix ser nombrat delegat provincial del que abans era Generali, aix com del Banc Vitalici dEspanya, i s que els temps han canviat molt i abans les companyies estaven es-

pecialitzades en diferents tipus dassegurances. Amb la arribada de nous temps i noves lnies de negoci, lany 1969 es traslladen al que sn les oficines de Rambla Nova, on encara estan ubicades. Per no s fins lany 1974, quan Xavier Vallv, que des de lany 1966 treballa al despatx del seu pare, passa a ser corredor dassegurances, cosa que permet ampliar notablement el nombre de companyies i de serveis. Aquest fet, unit a larribada lany 1980 dels primers ordinadors

ANIVERSARI

Media Markt celebra el seu des aniversari a Catalunya

A principis de mes la cadena lder dEuropa en comer delectrnica de consum, va celebrar el seu des aniversari a Catalunya. Des que va obrir lany 2000 la seva primera tenda a la comunitat ja en sn nou destabliments oberts, entre els quals el de Tarragona, a Les Gavarres, lany 2005. Per aquest esdeveniment totes les tendes van oferir productes a preus molt assequibles, i amb grans avantatges de finanament. A Tarragona van tenir gran afluncia de pblic i de vendes. Amb larribada de Media Markt a Catalunya, va canviar el negoci de lelectrnica, la informtica i lentreteniment i es va reactivar la competncia en el sector. En aquests anys, loferta de les botigues sha consolidat amb un ampli assortiment als millors preus i amb nombroses promocions i campanyes de mrqueting en tots els formats.

Novembre de 2011

19

al centre de treball, van fer que el negoci evoluciones a passes agegantades, ja que la introducci de les noves tecnologies han marcat un abans i un desprs en tot el sistema de treball, permeten que es poguessin fer tot tipus de consultes, connexions entre companyies, i un dels ms importants la cura del medi ambient i de lentorn, a leliminar el paper, ja que totes les plisses, sinistres, i tot tipus de documents, una vegada escanejats desapareixen fsicament. A tot aix, lany 2003

sincorpora la Carlota Vallv i posteriorment lany 2009 la seva germana, lAlejandra Vallv, totes dues llicenciades en administraci i direcci dempreses, donant entrada a la quarta generaci dins del mn de la corredoria dassegurances, i que van donat i segueixen fent un nou enfoc a lempresa incorporant nous productes amb acords amb altres companyies asseguradores, por donar cobertura a les necessitats pel que fa a assegurances als clients de forma ms especfica,

com ara per farmcies, restaurants, pimes, etc. En aquest sentit, actualment acaben de signar un acord de collaboraci amb lAEHT una oferta especfica pel sector de lhostaleria que estimen pot representar un estalvi, a igual cobertura, dun mnim del 15% en els primers que tinguin subscrites en aquests moments.

Evoluci del negoci

Tota aquesta tasca duta des lany 1912, sha vist recompensada amb levoluci del volum de

primes, que demostra la gran confiana que els seus clients tenen en la seva experincia i professionalitat a lhora dassessorar-se per saber quin pot ser el servei que ms necessita o que ms sadapta al seu establiment. Aix, al finalitzar lany 1912, el volum de primes rondava les 62.371 pessetes daquells temps, lany 1935 ja arribaven a les 359.406 pessetes i actualment estan al voltant dels 4 milions deuros. Conscients que cada assegurana t la seva par-

ticularitat, han estructurat les seves installacions amb diferents departaments, com sn sinistralitat, comptabilitat, producci particulars o producci rams industrials, per donar un millor servei, i tot est gestionat per un equip hum de set professionals que busquen, sempre, oferir la millor soluci asseguradora i la millor atenci en el trmit de sinistres.

Projectes de futur

A curt termini, a can Vallv creuen que lassessorament, lestudi

de garanties i la tramitaci personalitzada de sinistres cada dia tindran ms importncia i seran ms necessaris per la societat, per aix no deixaran destar-hi presents. A diferncia daltres canals de distribuci dassegurances, els agents i corredors, i Vallv en particular, han destar sempre en contacte amb els seus clients. A les empreses formem part del seu entramat, assessorant-los en gestions dassegurances que sn cada vegada ms i de ms responsabilitat.

NOVES INSTALLACIONS

grc obre una planta de reciclatge de runa a la conca de Barber

Gesti de runes de la Construcci (GRC), empresa mixta participada per lAgncia de Residus de Catalunya i altres entitats i empreses, dedicada a la gesti de residus de la construcci i la demolici, ha posat en funcionament la seva primera planta de reciclatge de residus de la construcci a lEspluga de Francol, juntament amb lempresa local dedicada a lextracci i producci drids, Bercontres. Aquest nou centre es suma a les 8 installacions de reciclatge que lempresa t a Catalunya. La nova installaci compta amb una superfcie total de 10.000 m2, est situada al polgon industrial del municipi, i es preveu que rebi anualment 6.000 tones de residus de tot tipus de materials provinents de la construcci de noves edificacions, infraestructures i enderrocs que es duguin a terme a la Conca de Barber, per ser reciclats i donar-los nous usos. En aquest sentit, es vol aconseguir laprofitament de les fraccions reutilitzables dels materials rebuts i transformar-los en noves matries primeres que es poden tornar a reincorporar al cicle constructiu. Aix, els rids reciclats sempren en la producci de materials prefabricats, com tamb a base de carreteres i camins, lanivellament de terrenys, la formaci de capes drenants i daltres processos denginyeria civil. Tot aix amb el fi devitar lesgotament dels recursos naturals i fomentar el respecte pel medi ambient. Aquesta installaci que ja ha entrat en funcionament, preveu donar feina en fases inicials vora de quatre persones que es poden incrementar a mesura que es desenvolupi lactivitat i del volum de runa que entri mensualment. En aquests moments GRC compta amb 10 installacions a la demarcaci de Tarragona, entre dipsits per emmagatzemar la runa, plantes de residus i de transferncia, on les constructores acumulen la runa per desprs enviar-se a reciclar. Estan situades a diverses poblacions de tota la demarcaci, com Tarragona o Tortosa.

20

REPSOL
per a les noves motoritzacions ms eficients o tecnologies per impulsar lelectrificaci del transport mitjanant el desenvolupament de la primera xarxa de recrrega de vehicles elctrics a Espanya. Tecnologies per reduir els gasos defecte hivernacle: Tecnologia doptimitzaci de processos i integraci energtica per impulsar objectius deficincia energtica ms ambiciosos o el desenvolupament de les tecnologies necessries per fer tcnica i econmicament viables la captura i emmagatzematge geolgic del CO2 ems per les nostres operacions
El centre est ubicat a Mstoles i shi concentren ms de 400 investigadors per dissenyar les solucions energtiques ms innovadores

RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACI

Centre de Tecnologia Repsol

En aquestes installacions desenvolupen tots els seus projectes de R+D+i per un nou model energtic ms net i sostenible
En un mn en procs de canvi constant i vertigins, que necessita cada vegada ms energia a causa de lincrement de poblaci en regions del mn que sestan urbanitzant de manera creixent i que fins ara tenien consums denergia per cpita i per tant de benestar molt baixos, les empreses energtiques tenim la responsabilitat de posar tots els mitjans per ser capaos datendre una impressionant demanda denergia creixent. A ms a ms, el subministrament denergia no es pot fer de qualsevol manera sin amb criteris cada vegada ms exigents de sostenibilitat, perqu la nostra generaci no esgoti recursos que sn limitats, i de minimitzaci de limpacte mediambiental, tant de la producci com de ls de lenergia, especialment en relaci amb lescalfament global. Cada un daquests dos reptes sn en si mateixos molt importants per combinats sn duna envergadura formidable. A Repsol estem convenuts que la recerca i la innovaci, impulsats per lenergia del talent de les nostres persones treballant

en xarxa i de forma cooperativa amb grups cientfics dexcellncia, espanyols i internacionals, sn lnic cam per tenir alguna possibilitat dxit en trobar grans solucions per als grans reptes. En definitiva, a Repsol creiem que noms amb recerca i innovaci, s a dir amb tecnologia, serem capaos de crear un nou model energtic intelligent capa dassegurar el subministrament de forma sostenible i ms competitiva. El Centre de Tecnologia Repsol a Mostoles s el nucli on concentrem els nostres projectes dR

+ D + i. All, ms de 400 investigadors dissenyen solucions energtiques innovadores amb lobjectiu de convertir-les en realitats comercials ms netes i competitives. Com a exemple dalguna de les lnies dactivitat del Centre de Tecnologia Repsol es pot esmentar: Tecnologies per produir ms energia: Com el projecte Calidoscopi per millorar la taxa dxit quan es busquen nous recursos dhidrocarburs al subsl. El projecte Sherlock que desenvolupa noves tecnologies geolgiques per disminuir

el risc geolgic i millorar leficincia de la producci. O el desenvolupament de biocombustibles de tercera generaci mitjanant la investigaci i el cultiu de microalgues amb alta productivitat i que no requereixen per crixer terrenys frtils ni aigua dola. Tecnologies per transformar els recursos energtics de forma ms eficient: Tecnologies de processos i catlisi per millorar leficincia energtica i mediambiental dels nostres processos de refinament o petroqumica, com la

coproducci de biocombustibles alimentant olis i greixos al nostre esquema de refinanament o la tecnologia dasfalts verds, que inclouen un betum desenvolupat amb components provinents del reciclatge de pneumtics usats i que permet eliminar ms de 10.000 tones de residus de pneumtics anualment. Tecnologies per utilitzar lenergia de forma ms eficient: Tecnologia per desenvolupar biocombustibles de segona generaci a partir de cultius energtics sostenibles i optimitzats

Recerca bsica en disciplines com la biologia, que a llarg termini poden generar noves solucions cientfiques en lmbit de lenergia. A travs de lnies com les esmentades Repsol fa una inversi contnua, sistemtica i enfocada en R+D+i per fer possible un model energtic ms eficient i sostenible, capa de donar resposta simultniament als dos grans reptes esmentats, la seguretat en el subministrament i la reducci de les emissions de CO2, assegurant alhora la competitivitat del sistema energtic i la seva sostenibilitat.
FOTO: CEDIDA

Conveni amb la Cambra de Comer de Reus amb motiu del seu 125 aniversari
El conveni lhan signat el president de la Cambra, Isaac Sanrom, i el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol
Repsol i Cambra de Comer de Reus van signar un acord de collaboraci per a la celebraci dels actes commemoratius del 125 aniversari de la fundaci de la Cambra. La signatura del conveni respon a la voluntat de Repsol de collaborar amb les institucions i entitats que afavoreixen el desenvolupament econmic i social del territori. Repsol ha acceptat loferiment de la Cambra de Reus i assumeix el paper de collaborador en aquesta efemride, oferint el seu patrocini als actes que shan programat, durant els mesos de novembre i desembre de 2011, amb motiu del 125 aniversari de lentitat. La signatura del document es va realitzar a la seu corporativa de la Cambra de Comer de Reus, i shan reunit a tal efecte el president de la de la Cambra, Isaac Sanrom, i el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol. Durant la trobada els signants del conveni van aprofitar per intercanviar impressions sobre assumptes dinters per a les dues organitzacions, incidint especialment en els de

Isaac Sanrom i Joan Pedrerol van signar el conveni de colloboraci a la seu corporativa de la Cambra de Comer de Reus

caire econmic. Al finalitzar lacte, Joan Pedrerol va expressar la felicitaci de Repsol a la Cambra de Comer per la seva dilatada i rellevant trajectria a favor del

progrs empresarial de les nostres comarques. Per la seva banda, Isaac Sanrom, president de lens, va agrair el suport rebut i ha declarat que Repsol s una pea

important per al desenvolupament econmic del territori, per la seva dimensi, i especialment per la seva actitud de suport a les entitats i institucions de lentorn.

Novembre de 2011

CEPTA

21

TROBADA EMPRESARIAL

Empresaris de Srbia participen en un networking amb empreses de la provncia, de la m de CEPTA

Lobjectiu daquesta trobada s impulsar la relaci comercial amb les empreses locals. La delegaci srbia sha mostrat especialment interessada a participar en les reunions de treball dels sectors de la construcci, indstria qumica, manteniments industrials i els sectors de lhostaleria i el turisme, entre daltres
La Confederaci Empresari al de la Provncia de Tarra gona (CEPTA) ha organitzat una trobada entre empresa ris de Srbia i responsables de les empreses de les co marques tarragonines per intercanviar experincies i visi de negocis i establir contactes per treballar con juntament. Lacte que es dur terme dem dimecres 30 de no vembre, respon a la volun tat de CEPTA dobrir nous canals internacionals per a les empreses de la provncia, en una poca de crisi en qu cal promoure lobertura de fronteres i lintercanvi co mercial amb altres pasos. En total, una delegaci dempreses de diferents sec tors de Srbia es traslladar fins a les comarques de Tar ragona per participar en la missi, que finalitza el pro per 2 de desembre, que sha mostrat especialment inte ressada en sectors com la construcci, la qumica (la ciutat de Pancevo compta amb una refineria de petro li i diverses plantes qumi ques) manteniments indus trials, hostaleria, jardineria i illuminaci. A la trobada hi assistiran representants de prop de quinze empreses locals, que tindran locasi de participar en els networ kings trobades o reunions personalitzades segons el sector o els interessos de cada empresa que es du ran dut a terme a les instal lacions de lHotel Urbis. Lobjectiu daquesta tro bada s estrnyer llaos amb aquesta comunitat i compa rar sistemes productius, aix com establir futures relaci ons comercials i de negocis. Durant la jornada, un dels objectius principals ser enfortir els contactes entre les organitzacions i desco brir nous enfocaments de negoci. La comitiva srbia ser rebuda pel president de CEPTA, J. Antoni Bel monte, i el tinent dalcalde de Relacions Ciutadanes de lAjuntament de Tarrago na, Francisco Zapater, que rebr el seu homleg, Filip Mitrovic, tinent dalcalde de lAjuntament de Mancebo (Srbia). A la tarda, la dele gaci dempresaris tarrago nins i serbis seran rebuts per lalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros, que, juntament amb el regidor de Treball i Activaci Eco nmica de Tarragona, Javi er Villamayor, esperant que la delegaci dempresaris serbis gaudeixin de la seva estada a la ciutat. Daltra banda, durant els dies que la comitiva de treball srbia estar en terres tarragoni nes es concertaran diferents visites de treball a empreses locals. Pla de Suport a la Internacionalitzaci de CEPTA Aquesta trobada de treball entre empresaris de les co marques de Tarragona i de Srbia semmarca dins del Pla de Suport a la Interna cionalitzaci que CEPTA ha engegat durant aquest 2011. Lobjectiu daquesta iniciativa s donar noves ei nes a les empreses de la pro vncia que vulguin obrirse a nous mercats, una estratgia que cada cop adopten ms empreses locals en poca de crisi. Des de la confederaci empresarial es considera que la internacionalitzaci empresarial s un valor afe git per a les empreses del territori i que cal que els emprenedors locals disposin dun servei que els ofereixi solucions i consells prctics a lhora dobrir el seu mer

Una delegaci dempreses de diferents sectors de Srbia es traslladar a les comarques de Tarragona per mantenir reunions personalitzades amb empresaris locals i conixer noves oportunitats de negoci

cat a lexterior, tamb i que s totalment imprescindible que es formin equips de tre ball amb la participaci de persones i empreses exper tes en comer internacional. La iniciativa t el suport actiu de Human Manage ment Systems, el Collegi de Duanes de Tarragona, Banc Sabadell Atlntic i Campa badal Corredoria dAssegu rances i safegeix a les ex perincies que ja shan dut a terme amb la Repblica de Nigria i els Estats Units, entre daltres.

FORMACI

Com rendibilitzes el teu lloc de treball?

Consulta loferta formativa de CEPTA a Reus i el Baix Camp
En un mn laboral en constant canvi i trans formaci, formarse dins del lloc de treball s una de les condicions impres cindibles per actualitzar coneixements i cal, ms que mai, que els respon sables de lempresa tin guin en compte els cur sos i seminaris com un actiu important a lhora de mantenir la frescor i la innovaci de la seva activitat. Els cursos que ofereix la Confederaci Empresarial a Reus i els centres collaboradors del Baix Camp, tamb poden ser una opci v lida per aquelles perso nes que estiguin a latur i vulguin encarar un nou futur professional. CEPTA fa una aposta clara per la formaci de treballadors en actiu i aturats a les seves seus, una oferta de programes de formaci que poden seguirse de manera pre sencial i tamb, com a novetat, a travs del nou centre virtual de forma ci que la confederaci empresarial posar en funcionament ben aviat. Tamb, CEPTA Reus acollir, fins a finals dany, una gran diversi tat de cursos dedicats a les branques ms deman dades pels treballadors, com sn els seminaris dedicats a la informtica i lofimtica (Power Po int, disseny web i tot el que fa referncia al co neixement de sistemes informtics) i el perfecci onament didiomes, amb langls a tots nivells. A un altre nivell, CEP TA est amatent a tots els cursos que fan refe rncia al desenvolupa ment de coneixements deines aplicades a ha bilitats directives, amb cursos adreats a parlar correctament en pblic, desenvolupament de la intelligncia emocional, negociaci estratgica, lideratge personal i les timulaci de lart de la negociaci. En un altre mbit, tamb soferiran fins a finals dany i tot el 2012 programes forma tius adreats al desen volupament dhabilitats aplicades al lloc de tre ball, amb propostes com el PNL o programaci neurolingstica, xarxes socials aplicades a len torn de treball i molts altres. Tots els interessats en formaci amb Certifica ci Oficial ORACLE tam b poden consultar tota loferta que la confedera ci empresarial posa a la seva disposici. A banda, el centre de formaci empresarial de CEPTA Reus ofereix ser veis de formaci cont nua i de reciclatge pro fessional (manipulaci

daliments, monitor/a de menjador, formaci en vehicles de magatzem a travs de carnet de car retoner frontal i retrctil, pont grua, plataformes elevadores o gestor de magatzem), programes a mida adaptats a les em preses, gesti de forma ci bonificada i serveis de consultoria integral.

Loferta completa dels cursos que CEPTA orga nitza a la seu de Reus i en altres centres oficials del Baix Camp, suposa ms de 4.000 hores de formaci diversa, i es pot consultar a la pgina web de la Confederaci (www. cepta.cat) i al telfons 977 211 966 i 977 323 552.

22

TENDNCIES
MOTOR

CITRON DS5

El premium que trenca tots els esquemes

Innovaci, refinament i disseny sn els tres conceptes que millor descriuen a lltim llanament de la lnia distintiva de Citron,el DS5. Aquest model est dirigit a aquells que estimen els vehicles Premium, per volen trencar amb la visi conservadora que ofereixen els models de gamma alta del mercat. Per aix, compta amb el primer motor hbrid disel del mn, un lloc per la conducci inspirat en laeronutica, una lnia trencadora i un interior amb materials nobles. El seu exterior, inspirat en el concept car CSportlounge, combina harmnicament elements de les berlines de luxe, els monovolums i els coups esportius per crear una esttica nova, que transmet sensacions dinmiques i habitabilitat interior. Amb una longitud de 4,52 m (s a dir, 25 cm menys que un Citron C5 berlina), una amplada de 1,85 mi una alada de 1,51 m, la seva carrosseria t carcter i s compacta. El seu radi de gir de 11,2 metres el situa entre els ms manejables del segment. Aquestes dimensions compactes a lexterior no suposen de cap manera, poc espai a bord. El seu maleter, de fins a 465 litres VDA, no t res a envejar al dun break daquest mateix segment. Pel que fa a lhabitabilitat i laccessibilitat, saccedeix cmodament a les places davanteres i del darrere, grcies a les seves 5 portes, i hi ha espai ms que suficient perqu els seus 5 ocupants se sentin com a casa i a gust dins seu. A ms de per la seva amplitud, linterior destaca pel seu refinament. Els materials nobles, com el cuir Club i lalumini es combinen duna manera nica per crear un ambient luxs i acollidor. El seu lloc de conducci, amb el seu innovador sostre cockpit i el seu quadre dinstruments envoltant, sinspira en el mn de laeronutica. El Citron DS5 incorpora el millor de la tecnologia de de la marca, com el control de tracci intelligent, la segona generaci de lalerta de canvi involuntari de carril,

fitXa tcnica
Preu Per determinar Cilindres/Vlvules 4-16 Consum mitj (l/100 km) 7,1 Cilindrada 1598cc Frens ABS amb REF i AFU Potncia 115 a 6000 Kw CEE Par motor mxim 4000 rpm Pneumtics 225/50R17V Acceleraci 0/100 9,7 segons Velocitat Mx. 202Km/h Emissions CO2 165 g/km Combustible Sense plom 95 RON mini

els llums de carretera automtiques, el head-up display, o la cmera de marxa enrere. Aquest model ser, a ms, el primer model de la marca dotat amb la tecnologia full-hybrid disel Hybrid4, que ofereix al mateix temps prestacions (200 cv, 4 rodes motrius), noves sensacions de conducci (utilitzaci urbana elctrica, augment de lacceleraci en la manera Sport), amb emissions redudes a 99 g/km de CO2. El seu llanament est previst per al primer trimestre de 2012.

Nou Lancia Thema

La nova berlina s una de les grans novetats de la marca de cara al 2012

Desprs dun temps dadaptaci a la seva nova etapa amb Chrysler, Lancia treu per lany 2012 dues novetats, la nova berlina Thema i el monovolum Voyager. Amb la berlina, la marca automobilstica torna als seus orgens amb la recuperaci dun dels components de la seva gamma dels anys vuitanta per rellevar el seu model Thesis, una berlina que va estar al mercat durant el perode que va del 2002 al 2009. Tamb trobem al darrere, per, la influncia de la Chrysler 300 i que fa tornar a la italiana aquest selecte segment. Aquest model t estil, exclusivitat i tecnologia que far les delcies del conductor. Lavantatge com a fabricant de la italiana s que aquest terreny no es nou pels seus tcnics i dissenyadors, i els ha resultat molt ms fcil transmetre al Thema lessncia del 300 americ juntament amb el plus de la personalitat de la casa Lancia.

NOVETATS

philips presenta la nova gamma de docking fidelio per android

Per tal de donar sempre un gran qualitat al so, Philips refora aquesta gamma dequips per fer-los compatibles amb els smartphones Android i tauletes. Aquests estan basats amb els mateixos sistemes daltaveus que incorporen els productes Fidellio per la gamma Apple, per compatibles amb telfons Android i tauletes, per treuren una emocionant i impressionant qualitat de so, amb un nic connector per qualsevol telfon.

philips afegeix Spotify a la seva gamma dalta fidelitat

Philips anuncia la incorporaci del servei Spotify als productes de la seva gamma Streamium MCi8080 i MCi900, mitjanant lactualitzaci del software. Aix, sobtindr laccs a un ampli mn de msica amb un catleg de milions de canons, amb lexcepcional qualitat de so que donen aquests aparells, oferir al consumidor la millor experincia per disfrutar de la seva msica preferida a qualsevol lloc de la seva casa.

La srie S-frame Wi-fi de Sony amb panell tctil

Els nous models WA700 i W700 sn els primers models frame que es connecten a la teva xarxa Wi-fi domstica, accedint a les fotografies del teu PC, correu electrnic o a les imatges dels teus amics a Facebook, sense cables ni necessitat dusar targetes de memria; a ms, s ms fcil de mantenir actualitzat el teu marc de fotos amb imatges noves, ja que mostren automticament les que tinguis emmagatzemades als correus web o facebook.

Novembre de 2011

23

Seat presenta el primer vehicle elctric 100% espanyol

El primer cotxe elctric pensat, desenvolupat i fabricat a Espanya ja s una realitat. SEAT ha presentat el prototip Altea XL Electric Ecomotive, un vehicle de propulsi totalment elctrica i zero emissions de CO2. A ms, el fabricant espanyol tamb ha mostrat el nou prototip Lle TwinDrive Ecomotive, un vehicle hbrid endollable. En els propers mesos, SEAT cedir unitats dambds models a Administracions Pbliques de Catalunya i de Madrid, a empreses i institucions perqu els incorporin a les seves flotes de vehicles. Aquesta prova permetr recollir dades sobre ls dels cotxes i avaluar-los perqu, a mitj termini, SEAT fabriqui vehicles elctrics en srie. La companyia preveu llanar al mercat el primer hbrid elctric endollable el 2015 i, un any desprs, un cotxe elctric.

LLIBRES

Com sinflueix en els hbits de compra

ttol: As se manipula a un consumidor autor: Martin Lindstrom Edita: Gestin 2000 temtica: Marketing
Lautor, expert en mrqueting, acusa la que ha estat la seva indstria, i explica qu passava a porta tancada dins de les grans multinacionals pel que fa als trucs i trampes psicolgiques que utilitzen per rentar-nos el cervell i aconseguir que comprem les seves marques comercials.

Leconomia en cinc llions

ttol: El liberalismo no es pecado autor: Carlos Rodrguez i Juan Ramn Rallo Edita: Deusto
El liberalisme, com a sistema econmic i social, no s pecat; aix ho diuen els dos autors del llibre, on expliquen les raons per qu el liberalisme ha de ser una doctrina, des del punt de vista macroeconmic i microeconmic, i sha de tenir en compte a la societat actual com un sistema vlid.

Lexus, la marca premium millor valorada pels consumidors

Lexus ocupa el primer lloc dins de les marques premium segons lestudi Consumer Reports `2011 Annual Car Reliability Survey, i ha ascendit 7 posicions aconseguint la segona posici general. Aquest estudi s publicat anualment als EUA per una organitzaci independent de consumidors. Lexus noms s superada per la marca Scion, marca destinada exclusivament al mercat nord-americ i desenvolupada per Toyota Motor Corporation. Els notables resultats obtinguts sn en gran part a causa de les excellents crtiques i comentaris dels consumidors sobre el nou Lexus CT 200h, el qual ocupa la primera posici entre tots els vehicles avaluats en matria de fiabilitat. Lestudi reafirma el lideratge de la marca en qualitat, fiabilitat i la gran qualitat de la tecnologia Lexus Hybrid Drive.

Prendre decisions amb criteri

ttol: El pequeo libro de las grandes decisiones autor: Mikael Krogerus i Roman Tschppeler Edita: Alienta
Aquest s un llibre que pretn ser un manual intelligent i divertit per resoldre les qestions ms complexes del nostre entorn vital i professional. Dins de les seves planes sinclouen els cinquanta models de tomes de decisions ms representatius, descrits de forma breu i acompanyats per un grfic illustratiu.

LA XARXA
http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos

El portal de serveis climtics com a eina efica per la planificaci

Lobjectiu principal s convertir la informaci climatolgica en un instrument efica per poder planificar i prendre decisions per mltiples usuaris, les seves activitats daquests poden veures afectades per levoluci del clima a diferents escales. A ms, agrupa tot tipus de dades i informacions sobre aquesta matria a Espanya i contribueix a un coneixement ms ampli.

Limpacte de les xarxes socials en lempresa

ttol: La empresa en la Web 2.0 autor: Javier Celaya Edita: Gestion 2000 temtica: Xarxes socials
Aquest s el primer llibre que es ven fragmentadament a travs dApple Store, per captols. A ms, s una edici ampliada i actualitzada en gran part del seu contingut, i ens submergeix en el concepte de la web social i determina les implicacions que pot tenir en el model de negoci de cara al futur.

http://www.portalpipe.com

La cmera de fotos ms rpida del mn amb tecnologia de mirall translcid

Sony ha posat a la venda la nova A77, incorporant les ltimes millores en tecnologia de mirall translcid convertint la SLT-A77 amb lents intercanviables en la ms rpida i sensible de la seva categoria. La revisi ergonmica ha originat un nou disseny de lempunyadura i un nou bot tctil per la funci ulls vermells mentre es visualitza a travs del visor Tru-finder Oled XGA dalta resoluci. Aquesta s la successora de la 700 DSLR.

Web per la iniciaci en lexportaci de les pimes

El PIPE, Pla de Iniciaci a la Promoci Exterior, te com objetiu diniciar-se en la exportaci a les pimes espanyoles. Aquest programa est organitzat i dirigit per lesfor conjunt de lInstitut Espanyol de Comer Exterior (ICEX) i el Consell Superior de Cmbres de Comer, amb la collaboraci de les Comunitats Autnomes i les Cambres de Comer.

ACTUALITAT EMPRESARIAL

TARRAGONA I TERRES DE LEBRE

Impressi: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicaci 2008 S.L. Directora comercial: Contxi Joan comercial@tshcomunicacio.com Redacci: Nria Arlandes Fotografia: Olivia Molet, Cristina Aguilar Correcci: Joan Basaganya Disseny: Carles Magran

TSh COMUniCACi 2008, S.L. C. Sant Agust, 21, 3er 43003 Tarragona Tel.: 977 211 154

CONTRACRNICA
EDITORIAL

Les dues cares de la mateixa moneda...

mrqueting sanitari 2.0

Aprofita les hipocondries a la web per campanyes publicitries

M. Jackson guanya 122 Meur aquest 2011

Aix, el cantant americ que va morir el mes de juliol de 2010 encapala el rnquing de famosos morts que ms guanyen, amb 122 Meur des de loctubre de 2010 fins a lNovembre de 2011, el segueixen Elvis Presley amb 40 Meur 34 anys desprs de la seva mort i Marilyn Monroe amb 18 Meur ocupa el tercer lloc, segons la revista Forbes. Aquestes xifres sn grcies pel que fa a Jackson al 50% que posseeix del seu catleg de Sony/Atv Music Publishing que cont artistes com els Beatles, Elvis Presley, Eminem o Bob Dylan. Per qui ms influeix en aquests nmeros s el Cirque du Soleil, ja que aquest any va presentar Viva Elvis i ara han presentat Michael Jackson: The immortal World Tour, que hi ha previstes 150 actuacions daqu al juliol. Pel que als altres components de la llista, el quart lloc locupa Charles Shulz creador de Snoopy, seguit de Liz Taylor i John Lenon amb 8,7 Meur, 4,3 Meur s el mnim per sortir a la llista.

entre el mn econmic pateix els efectes continus de les dades negatives que ens porta el context econmic, el luxe segueix una tendncia a lala que en principi no preveu una baixada a curt termini sin, al contrari, pujar ms. Aquesta dada destaca no ja per la seva magnitud sin pel fet que un sector tan frvol com aquest esquiva la mala maror que porta la recessi als altres. El secret lhem de buscar en el renaixement de les economies americana i japonesa, sumat a lentrada dels pasos com Xina o Rssia, en plena emergncia. Aquesta podrem dir que s lexplicaci ms lgica, per tamb hi ha lletra petita. Quan es va entrar en la crisi del 93, lalt estnding tamb va ser una contraposici aquesta, mentre pujaven latur, els rlex, cartier, porsches, etc. anaven creixent a passes agegantades, la ra primordial es troba en el tpic costum que hi ha de primar laparena, s a dir, les vendes pujaven perqu la gent no volia que el seu ve sabs que estava en crisi i no podia permetres seguir amb el seu alt nivell de vida. Aix, podem trobar persones damunt dun mercedes en diumenge i desprs anar amb metro per no poder-se permetres el luxe, mai millor dit, de treurel ms sovint. Potser ara no estem parlant del mateix, i que cap poca de recessi s igual, per fa pensar. A tot aix, en plena precampanya nadalenca, una de les poques de lany de ms consum, les altes taxes datur i les dades de lIPC no donen molt bones notcies pel que fa a la despesa dels consumidors; en concret, les previsions tiren cap a una contenci, fet que pot provocar la baixada de les vendes, sobretot les dels minoristes a peu de carrer. A ms, pel que fa a lincrement dofertes de treball per dinamitzar el mercat laboral, les dades no ens fan cap grcia; no ser, igual que en anys anteriors, on hi havia un despuntament en aquest sentit, aquest any no hi haur ms del que hi ha. Aix, que aquest any ni feina ni revitalitzaci consumista, shaur desperar lany i vinent i tornar a fer la carta...

a gran obsessi que tenen els internautes per compartir les seves malalties a portals com Facebook o Twitter ser aprofitada per lempresa americana Sickwether per poder ajudar les companyies relacionades amb lassistncia sanitria a elaborar la campanya publicitria que necessitin i collocar els seus anuncis a les pgines

salut que naveguen per internet, sobretot en els murs de les xarxes socials, les aprofita a travs de la seva proposta per poder guiar les empreses del sector sanitari en el segment assistencial cap a les pgines web on realment sigui ms aconsellable posar la seva publicitat. Aix, paraules com

millor. Alguns experts en la dimensi social i empresarial de les TIC apunten que les malalties sempre han tingut ms de socials que de biolgiques, en totes les cultures, i curar una malaltia s tan important com compartir-la que al mateix temps significa entendre-la. Encara que sembli que aix ja estava inventat perqu de frums sanitaris sen troben a tota la xarxa, la diferncia del projecte de Stickweather, que va

web ms indicades. Per exemple, pgines com la de Google on es pot visualitzar en un mapa la incidncia de la grip a nivell global o una altra que mostra la del dengue, malaltia amb smptomes semblants a lescarlatina, a partir de les consultes realitzades al buscador, que malgrat ser dades informatives es poden utilitzar per qualsevol fi sempre que es compleixen les condicions pactades pel buscador. Aix, aquesta companyia vol anar un pas ms enll i amb les dades pbliques sobre

nas tapat o febre podran ser paraules claus per poder trobarles. La idea va sorgir de Graham Dodge, Ceo de la companyia ubicada a Baltimore, amb una gran tendncia a la hipocondria que li feia desitjar una eina per localitzar els smptomes i efectes de diferents malalties en un mapa i si hi havia alg que tenia els mateixos smptomes que ell per poder compartir i aix no sentir-se sol i trobar-se

llanar en versi beta a loctubre, ve per la visualitzaci de dades i la hipersegmentaci que sembla que constitueixi una evoluci lgica del mrqueting pels productes del sector sanitari, perqu encara que sembli mentida els internautes cada vegada estan ms preocupats per la seva salut, aix com per la utilitzaci daquesta informaci a les xarxes socials.

XIFRES I LLETRES

rcros Flix

La Comissi de Seguritat Integral de la Feique ha premiat el centre dErcros a Flix, per no haver enregistrat cap accident laboral durant lany 2010. Aquest s el segons any consecutoiu sense accidents. La fbrica de Flix, que opera en les divisions de Qumica bsica i Alimentacin animal, fabrica sosa custica i clor, a partir dels quals produeix hipoclorit sdic i cid clorhdric i, a partir daquest, fosfat diclcic que susa en la fabricaci de pinsos per a lalimentaci animal.

190.000 907.000.000
euros s limpacte econmic del 11 Cicle del Curs Europeu de Neuroradiologia al Palau Firal deuros ha recaptat la Seguretat Social per la prevenci contra la morositat i la lluita antifrau

30/11/11

CATALUNYA-ESPANYA-MN
SUCCESSOS

diarims - 13

Comencen a negociar la reducci de sous de treballadors pblics

Govern i sindicats comencen a negociar, a partir de les nou del mat davui, la reducci dels salaris dels treballadors pblics i les mesures que afectaran algunes de les seves condicions laborals. Just el dia abans que comencin de manera oficial aquestes negociacions, el portaveu del Govern, Francesc Homs, va lloar la feina i la professionalitat dels empleats pblics. A ms, tamb els va instar a seguir lexemple del sector privat que aquest dilluns va escenificar el Tercer Acord Interprofessional. Es preveu que les converses sallarguin com a mnim fins divendres quan tamb est convocada la mesa de negociaci. ACN

Un grup destudiants assalta fins a tres cops lambaixada britnica a Teheran

La policia va desallotjar a ltima hora el recinte i els voltants
EFE

La Policia va desallotjar, ahir a ltima hora de la tarda, el recinte i els voltants de lambaixada britnica a Teheran, desprs que la legaci pats tres assalts destudiants islmics que protestaven per les noves sancions imposades per Londres a lIran. A mitja tarda, un grup destudiants islamistes va assaltar ahir lambaixada britnica a Teheran (Iran) i van saquejar i destruir alguns documents als seus locals, al voltant de les 18:00 hora local (14:30 GMT). Tot i lactuaci de la policia, que envolta la legaci

del Regne Unit, situada en una mplia finca del nord de Teheran, els estudiants van aconseguir enfilar-se al mur de lambaixada amb banderes i pancartes i un

El Parlament irani vol rebaixar el nivell de les relacions amb el Regne Unit
grup nombrs va entrar en les installacions.Els concentrats, estudiants ultraconservadors del rgim islmic, van fer pblic a ltima hora de la tarda un comunicat en qu reiteraven

la petici que sexpulsi immediatament lambaixador britnic i es trenquessin totalment les relacions amb el Regne Unit, pas al qual denominen la guineu vella. Lincident es produeix dos dies desprs que el Parlament irani ratifiqus per mplia majoria una llei per rebaixar el nivell de les relacions amb el Regne Unit al rang dencarregat de negocis, cosa que suposa la retirada dambaixadors. Els estudiants amenaaven amb locupaci permanent, com va passar amb la dEstats Units el 4 de novembre de 1979, que va durar 444 dies.

CiU i PP mantenen la primera reuni de contacte al Congrs

El portaveu parlamentari de CiU al Congrs dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, i la nmero dos de Mariano Rajoy, Soraya Senz de Santamara, van mantenir ahir la primera reuni de contacte al Congrs dels Diputats desprs de les eleccions. Segons fonts de la federaci nacionalista, va ser una trobada cordial en la lnia de les relacions que van mantenir en la passada legislatura. En declaracions als mitjans prvies a aquesta reuni, Josep Antoni Duran i Lleida va obrir la porta a la collaboraci entre CiU i el PP a lhora daprovar mesures valentes. CiU, a ms, aspira tamb a ser a la Mesa del Congrs. ACN

POLTICA

El Govern insta Rajoy a aclarir els ingressos per elaborar els pressupostos
ACN

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va instar ahir el proper president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a aclarir el panorama dingressos per poder elaborar amb rigor els pressupostos del 2012. Homs va alertar que el Govern continua tenint incerteses massa grans al respecte,

dentrada sobre pagament pendents com la disposici addicional tercera, 750 milions deuros que encara no shan abonat malgrat el comproms de lactual president espanyol, Jos Luis Rodrguez Zapatero. De fet, Homs va alertar que no cobrar aquesta quantitat dificultaria complir amb el dficit del 2,6% marcat per

al 2011. En tot cas, va reiterar la voluntat de portar els comptes al Parlament abans dacabar lany. Tamb va parlar de pagaments futurs, perqu encara no se sap si el Govern espanyol pagar el fons de competitivitat, i el mateix passa amb limpost de patrimoni, que no queda clar si es mantindr.

UGT presenta un recurs per cobrir les baixes dels professors

UGT va presentar un recurs davant la Conselleria dEnsenyament contra la decisi de deixar de nomenar professors substituts els dilluns. Fa uns dies, aquest departament va decidir nomenar els substituts els dimecres i divendres, enlloc de dilluns i divendres, cosa que, segons UGT, fa que sincompleixi lacord de cobrir les baixes des del primer dia. ACN

14 - diarims

ESPORTS
FUTBOL

30/11/11

FUTBOL

DAlessandro escull lex Ortiz per substituir el lesionat Xisco Campos

Berry Powel tornar a lonze desprs de recuperar-se de la seva lesi
VICENTE M. IZQUIERDO
CEDIDA

HLDER MOYA

Jorge dAlessandro ja ha decidit, i ahir va exposar pblicament el seu veredicte. Lentrenador del Gimnstic de Tarragona ha optat per lex Ortiz per substituir el lesionat Xisco Campos a leix de la defensa, fent passar landals per davant de Pedro Mairata i convertintlo en el nou acompanyant dArzu a leix de la rereguarda. Segons largent, Ortiz sha guanyat a pols la titularitat, ja que ha treballat perfecte; per tant, ser el substitut de Xisco, un Xisco la nit dahir va ser operat a la Clnica Quirn de Barcelona pel doctor Ramon Cugat que es va trencar a El Collao en cinqu metatarsi del seu peu esquerre, lesi que el mantindr allunyat dels terrenys de joc durant aproximadament tres mesos. Precisament, el tcnic grana creu que trobarem a faltar laportaci de Campos, tant a nivell professional com personal, ja que s tot un exemple a seguir. El bon rendiment que ha ofert lex Ortiz en les dues estones que ha disputat amb DAlessandro a la banqueta contra Alcor-

Mir, a la dreta, amb Josep Maria Gasull (Agrcola-Oliverera).

El Pobla-Prat ser gratut per aquells que aportin aliments

Ortiz, a lesquerra, lluitant amb un rival acompanyat del lesionat Campos, a la dreta, el curs passat.
REDACCI

Trobarem a faltar laportaci de Campos a nivell professional i personal, diu el tcnic

cn i Alcoi han provocat que lentrenador shagi decidit per aquest jugador, en comptes dun Mairata a qui, segons el tcnic, encara li falta un punt per poder competir, tot i que est en un procs excellent per poder aconseguir-ho.

Sobre Viguera, largent opina que encara li falta per arribar al seu millor moment de forma
Qui tamb ser novetat a lonze titular s Berry Powel, el qual avui es reincorporar amb la resta del grup als entrenaments i ser la referncia ofensiva, deixant a la banqueta Borja Viguera el qual, segons DAlessandro, va treba-

llar molt b davant lAlcoi. Encara li falta una mica per arribar al seu millor moment de forma, per ho aconseguirem. El de Buenos Aires, a ms, aplaudeix el detall que va tenir Powel, ja que aquest passat cap de setmana es va desplaar amb la resta de lequip a Alcoi per donar suport als companys, tot i saber que no podria jugar a causa de les seves molsties.

Aquells que portin aliments tindran lentrada gratuta, aquest diumenge a les dotze del migdia, per assistir al CF Pobla de Mafumet-AE Prat, de la Tercera. Aix, el conjunt poblenc va presentar ahir la campanya Sumat, mitjanant la qual lentitat vol solidaritzar-se amb tota la societat que en aquests moments pateix problemes econmics. Els jugadors de la primera plantilla tamb re-

alitzaran les seves aportacions diumenge i els aliments aniran destinats al Banc dAliments de les comarques de Tarragona. Tamb aporten sucre un establiment i oli AgrcolaOliverera. El president de la Pobla, Josep Mir, destaca que s la primera vegada que posem en marxa aquesta iniciativa, i creiem que s necessria perqu el club sempre sha caracteritzat per donar un cop de m a aquells que ms ho necessita.

30/11/11

ESPORTS
OLVIA MOLET

diarims - 15

FUTBOL

No hi ha ning que satreveixi a tossir el CA Roda de Bar de Ral Martn

Lequip ha sumat 34 punts de 36, ha anotat 47 dianes i nha encaixat 5
VICENTE M. IZQUIERDO

Espectacular, descndol, irrepetible... Poques expressions poden descriure el que est aconseguint enguany el primer equip del Club Atltic Roda de Bar, que viu el moment ms dol de les darreres temporades. En les darreres campanyes, aquest conjunt sempre ha lluitat per lascens de categoria, per enguany sembla que pot ser la venuda. I s que lesquadra que entrena el nouvingut Ral Martn s el lder indiscutible del grup tercer de Tercera Catalana, amb uns nmeros que espanten tots aquells equips que tamb volen jugar lany vi-

nent a Segona Catalana, per que hauran de realitzar un esfor sobrehum per deixar fora de combat un Roda de Bar que, en els dotze partits disputats, ha guanyat en onze ocasions i ha empatat un partit, sense cap derrota. O, el que s el mateix, 34 punts de 36 possibles. En els disset grups que componen aquesta categoria a Catalunya no hi ha cap equip que hagi sumat tants punts com els tarragonins. Tot i aix, s que hi ha un conjunt que podria fer-ho si naconsegus un en un partit que es va haver dajornar. Es tracta de lEquipo Ja, que milita en el grup des de

Lequip rodenc, durant lentrenament de divendres passat. Tercera, equip que ha guanyat els onze partits que ha disputat. Tret daquest, hi ha pocs equips que hagin passat la barrera dels trenta punts, com lAmetlla de Mar (grup 1), el Llavaneres (4), el Campdevnol (5), lAtltic Barceloneta (11) o el Miralcamp (14), tot i que, tots ells, sense arribar als 34 punts del Roda. El bon moment dels rodencs ve motivat, segons el seu entrenador, per la gran competitivitat que hi ha a la plantilla. Tenim 24 o 25 jugadors entrenant, i aix s impensable a la Tercera Catalana. Els futbolistes que gaudeixen de menys minuts mantenen el bon nivell dels entrenaments, i aix sempre s molt positiu. Lentrenador, a ms, ha canviat completament la forma de jugar del seu equip, posant algunes pinzellades del futbol que es practica al nord dEspanya. I s que Martn ha arribat aquesta temporada al Roda procedent de La Rioja, on ha entrenat a diversos equips de la Tercera Divisi. Vaig aterrar aqu sense conixer ni els jugadors ni les categories, per s que sabia com era el futbol ca-

tal, ja que en alguna ocasi he estat seleccionador a la meva terra i mhe enfrontat a combinats catalans, manifesta el tcnic, el qual destaca que el nivell futbolstic a Catalunya i La Rioja s similar, el que varia s la forma de jugar, ja que all es practica un futbol ms fsic, mentre que aqu hi ha jugadors amb ms qualitat tcnica. Del seu equip, a ms, lentrenador en destaca la fortalesa defensiva, ja que ha encaixat cinc gols i, a ms, noms nhem rebut en tres partits. Aix vol dir que en vuit duels hem deixat la porteria a zero, detalla. En aquest sentit, Ral Martn declara que la clau s la implicaci defensiva de tots els jugadors. Pel que fa a objectius, Martn ironitza assegurant que aqu a Catalunya sha posat molt de moda amb Josep Guardiola el fet de dir que el mxim objectiu sempre s el proper partit. Daquesta manera, el nostre s guanyar diumenge el Constant equip que, juntament amb el mateix Roda, el Lloren, el Cunit i el Pla de Santa Maria sn els candidats, segons Martn, a pujar de categoria.

FUTBOL

Lozano valora positivament el punt sumat contra el Nstic dissabte

EFE

Anthony Choco Lozano, jugador cedit pel Valncia a lAlcoi, assegura que al seu equip li est faltant la sort que es necessita per decidir partits molt igualats, com el de dissabte contra el Nstic. El davanter, a ms, explica que tot el que sigui puntuar est b, millor que perdre, est clar, per sha de sumar de tres en tres per

escapar de la zona baixa. Tot i donar per bo el punt contra el Nstic, a terreny propi, lhondureny deixa clar que si alg va fer mrits per aconseguir la victria, aquest va ser el nostre equip. Vam posar ms ganes per guanyar i, al final, gaireb perdem el partit per aquella pilota que ells van llanar al pal als minuts finals, sentencia el futbolista.

16 - diarims

SERVEIS
LLUS PONS

30/11/11

ALPINISME

PDEL

CEDIDA

Inauguren un nou rocdrom al local social dels Xiquets del Serrallo

Obrir els dilluns i els dimecres
REDACCI

El passat cap de setmana es va realitzar lacte dinauguraci de la remodelaci del rocdrom que han portat a terme la Colla Xiquets del Serrallo i Club Alp K2, i que es troba dins del local social de Xiquets del Serrallo, al carrer Nou de Santa Tecla, 9. La seu va quedar petita per la nombrosa assistncia de socis i simpatitzants del mn casteller i muntanyenc. Tant Jordi Vidal, president dels Xiquets del Serrallo, com Pau Salas, president del Club Alp K2, van constatar la col-

laboraci i lagermanament de les dues entitats, amb la signatura del corresponent conveni que determina la utilitzaci gratuta del rocdrom per als associats de les dues entitats. Els dies dobertura del rocdrom sn tots els dilluns i tots els dimecres, no festius, de dos quarts de set de la tarda a nou del vespre. Les dues entitats nofereixen ls amb total gratutat amb lnic condicionant de formar part de la colla castellera, o destar associat i tamb federat en el cas del Club Alp K2.

La inauguraci va tenir una bona acollida. Cal destacar, com a cloenda de lacte, la presentaci dun audiovisual en exclusiva i projectat per primera vegada, de la conquesta del Manaslu de 8.165 metres dalada, la vuitena muntanya ms alta de la terra situada a lHimlaia nepals, comentat per dos dels alpinistes que el van conquerir, Carme Comes i scar Cadiach, qui va ser el guia de lexpedici.

Els menors del CT Tarragona, tercers al catal

Les installacions del Club Tennis Tarragona van ser lescenari, aquest cap de setmana, del Campionat de Catalunya per equips menors de pdel, que va comptar amb set competidors, entre ells lentitat local. El CT Tarragona va finalitzar en tercera posici, desprs de caure 2-1 a les semifinals davant el Club Ciutat Diagonal de Barcelona, el qual va perdre lenfrontament final contra el Fibra Sports. REDACCI

DEFUNCIONS
Tarragona. Francisca Bertran Vinaixa. Ha mort a ledat de 83 anys. El seu funeral ser avui, a dos quarts de deu del mat, a lesglsla de Sant Joan. Rosa Miguel Asensio. Ha mort a ledat de 81 anys. El seu funeral ser avui, a les onze del mat, a lesglsia de Santa Clara. Reus. Araceli Unda de Val. Ha mort a ledat de 74 anys. El seu funeral ser avui a les 9h a lesglsia de Sant Bernat. Carmen Remedios Flores. Ha mort a ledat de 77 anys. El seu funeral ser avui a les 10:30h a lesglsia de Sant Bernat.

Tanatori, plaa Pablo Picasso, 1, Reus. Telfon 24 hores 977 750 422 www.sfreus.cat, servei de condols electrnics Cementiri, avinguda de la Pau s/n, Reus tel. 977 341 272 Crematori, avinguda de la Pau s/n, Reus tel. 977 127 502

GESTI DE SERVEIS FUNERARIS REUS SA (CEMENTIRI) - REUS

En/Na MARIA LUISA SANROMA SEDO sollicita que se li expedeixi el ttol acreditatiu del dret funerari, en carcter Provisional, corresponent a la sepultura de TOMBA nm. 25 de lIlla PASSEIG CENTRAL del Cementiri General de Reus, la qual cosa es comunica dacord amb el/s article/s 54 I 57 de lOrdenana Municipal de Cementiris per tal que en el termini de quinze dies hbils a partir de lendem de la publicaci, puguin oposar-shi els qui creguin de tenir el dret legtim amb la manifestaci de les allegacions davant de les oficines daquesta entitat.

30/11/11

CULTURA

diarims - 17

CALAFELL

El cicle de Cinema dIgualtat projecta dem en dues sessions el film Elisa K

A.G.

Elisa K, de Judith Colell i Jordi Cadena, s la pel lcula del desembre progra mada en el cicle de Cinema dIgualtat, que organitza lAjuntament de Calafell. El film es projectar dem di jous, 1 de desembre, als ci nemes MCB. Com totes les daquest cicle, la pellcula s gratuta i es projecta en

dues sessions: a les quatre de la tarda i a les deu de la nit. Desprs de la primera es fa un colloqui posteri or amb els assistents sobre el tema plantejat a la pel lcula. Els debats sn con duts per Drac Mgic, grup empresarial expert en ci nema de dones. Elisa K nar ra la histria duna nena a punt de fer 11 anys. Els pa

res dElisa shan separat, i anir a passar uns dies a Barcelona, amb el pare i els germans. Quan tor na al poble est estranya, per ning no sadona de qu li passa, i ella no s ca pa dexplicarho. Anys ms tard, amb 24, recorda de sobte alguna cosa horrible, i truca a la seva mare es pantada demanantli ajut.

MSICA

Els Buhos presenten les canons a les barques Montserrat i C. Barral

Davant de ms de 150 per sones el grup calafellenc Buhos va presentar, a lan tiga destilleria de lHostal, les canons dedicades a les barques Montserrat i Car los Barral, de lassociaci de navegaci tradicional Pat Catal Calafell. Lorigi nalitat fou el tret significa tiu de tota la vetllada, que fou retransmesa ntegra ment per Calafell Rdio en la veu de Ferran Barri. A.G.

CEDIDA

Un moment de lactuaci de Buhos a lantiga destilleria de lHostal.

Ajut al concurs estatal de curtmetratges Ciutat de Valls

LAjuntament de Valls, dacord amb el conveni amb la secci de cinema de lAAEET, ha concedit una subvenci de 9.000 euros per a la realitzaci de la 17a edici del concurs estatal de curtmetratges Ciutat de Valls. La fase final daquest certamen va comptar amb 297 pellcules, de les quals 97, escollides per un primer jurat, es van poder veure a la biblioteca popular de Valls en la fase final. A.G.

El cor Veus Blanques acostar les canons de les escoles bressol

Les canons que es can ten a les escoles bressol del Vendrell sescoltaran el dis sabte 17 de desembre a les 12 del migdia a lauditori gran de lEscola Municipal de Msica Pau Casals. El cor Veus Blanques, dirigit per Montserrat Meneses, ser lencarregat dinter pretarles amb lacompa nyament dEnsemble Ca sual, una variant del grup vendrellenc o del Botafoc.
A.G.

18 - diarims

CLASSIFICATS
empotrados. 186.000 euros. 977.24.08.12 se VeNde pIsO seMINUeVO, en Pasos Catalans. 3 dormitorios (1 suite) y 2 baos. con cochera doble, y trastero incluidos. Piscina y amplia zona comunitaria. Ideal parejas y familias. Descuento de ms de 70.000 euros, me urge venta. 977.214.713 buenas vistas, plaza parking moto + plaza moto. Oportunidad. 360.000 euros. Tel: 609.44.22.39 TaRRagONa TICO RaMBla NOVa Exclusivo tico en la Rambla Nova, para reformar . 120 metros, ms 60 metros de terraza Posibilidad de plaza de aparcamiento para dos coches. 977.24.21.60/www.rapejun. com TaRRagONa C/ paRe palaU-RaMBla NOVa Habitatge de 3 dormitoris, molt bon estat Armaris empotrats, dos banys, calefacci, Possiblitat daparcament 219.000 euros. 977.24.21.60. www. rapejun.com ZONa UNIVeRsIdad. IMpeCaBle. MUy soleado. Piso de 3 habitaciones. 2 baos. Cocina independiente. A/C. Calefaccin. Posibilidad de parking y trastero. 220.000 euros. TEL: 977.25.09.93 saNT peRe I saNT Pau. Pis 60 m2, 2 habitacions dobles, bany complet, cuina equipada, galeria, sal-menjador. Totalment reformat + mobles. Preu 105.000 euros. Tel. 977 20.12.55. Negociable. garaje para 2 coches, calefaccin y jardn de 878 m2 en Urbanizacin La Barquera. Precio 220.000 euros. Tel. 666.982.904 VIMBOd. Vendo casa. Tel: 675.739.579 977 75.23.42
rEUS. PASSEiG SUnYEr. Pis alt exterior de 90m2, 3 hab., menjador de 30m2, 1 bany, cuina amb galeria, galeria, calefacci i a/a. Parking opcional a la mateixa finca. Preu: 135.500 tELF: 652.960.787

30/11/11

IMMOBILIRIA Venda Tarragona

TORRefORTa , BONITO pIsO de 3 hab., 2 baos completos, calef/AC, cocina con galeria, saln comedor, 2 terrazas y trastero. Exterior y soleado. Totalmente reformado. Tel. 615. 891. 932 ROVIRa I VIRgIlI (ZONa UNIVERSIDAD). Impecable. Muy soleado. Piso de 3 habitaciones. 2 baos. Cocina independiente. A/C. Calefaccin. Posibilidad de prking y trastero. 220.000 euros. Tels. 977 250 993 / 609 442 239. VeNdO pIsO CNTRICO, de 60 m2, 2 hab., con trastero. A reformar. Tel. 671.031.627. Precio negociable. saNT peRe I saNT Pau, pi so de diseo. Planta baja, Edificio Miramar II. Tel. 691.215.484 BONITO pIsO seMINUeVO en Violant dHongria. 3 dormitorios (1 de ellos suite), con 2 baos completos, galera y terraza. Pavimento de parquet. Parking incluido. Con zona comunitaria y soleado. Precio econmico, subrogacin hipoteca 100%. 977.214.713 TaRRagONa Calle sMITh CasTellaRNaU Obra nueva. Entrega inmediata. hIpOTeCa 100% 2 habitaciones, calefaccin, parquet, armarios empotrados 130.000 euros 977.24.08.12/ www. ambientia.es

garaje privado, nueva a estrenar. Precio: 246.000 euros. Tel. 977 54.38.46. MONTBRI. Ref. 595. pIs semi-nou. 80 m2 utils. Antiguitat 2 anys. Planta baixa. 3 habitacions. Cuina americana equipada. Bomba de calor i a/c. Terrassa 20 m2. Piscina comunitaria. Prquing. Molt llumins. Preu 156.000 euros.Tel.: 977 81.40.10. pROMOCI OBRa NOVa a RIUDOMS. Ref 318. Zona plaa de lArbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jard, tics amb terrassa solrium. Faana obra vista. Climatitzaci per conductes. Jard, piscina comunitria i zona de jocs. Qualitats altes. Prquing incls en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Preus a partir de 138.000 euros. Tel. 977 81.40.10 Ref 5239 ReUs pIsO de 75 m2 de 3 hab, comedor, cocina, calef. ascen. zona carrefour. precio: 106.000 euros. Tel. 617472053 pallaResOs, OBRa NUeVa JUNTO al pueblo casas con jardn de 4 habitaciones, 2 baos, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran saln comedor, garaje para varios co-

ches con puerta automtica, zona comunitaria con piscina, casas de buena calidad y diseo desde 290.000euros www.pallaresosgreen.es 977 25 09 93.

amueblado. Piscina comunitaria. 330.000 euros.Tel: 609.44.22.39

SALOU. ZOnA EStivAL. Casa impecable 200m2 construidos garaje 3-4 coches, 4 habitaciones (1 en planta baja). Cocina con despensa, obra vista manual, buenos acabados, zona comunitaria con piscina, 390.000. tEL: 977.25.09.93609.44.22.39

Xalet reformat Urb. remei Alcover. 160 m2 en dues plantes, 4 hab., 2 sales grans, 2 lavabos, cuina equipada. Jard 400 m2, barbacoa i piscina. 275.000 euros negociables. tel. 606.661.781

SE vEnDE PiSO DE OCASin en tarragona centro, junto a la Av. Catalunya. 4 dormitorios y 2 baos. Bien distribuido y amplio, 115m2. Dormitorios grandes. Pavimento de gres y calefaccin de gas. Zona con todos los servicios: instalaciones deportivas, colegios, guarderas, CAP, etc... Oportunidad nica 30% de descuento. infrmate sin compromiso 977.214.713

Salou. Far Salou. Primera linea de mar, apartament ampli de 2 habitacions dobles, cuina independent, 2 banys, salo-menjador amb terrassa 15m2 davant mar, excelentes vistes. Preu: 137.000 EUROS TELF: 615.620.161

Roda de Bar. Oferta increble! Piso amueblado en el centro del pueblo, 85m2 + solrium de 80m2 + parking en la misma finca. 3 dormitorios, 2 baos, cocina, lavadero. Todo exterior con mucha luz. Finca de 7 aos. 120.000 euros. 606 982 743

de paRTICUlaR a paRTICUlaR, casa unifamiliar 130m2, terreny 600m2. Urbanitzaci Pinalbert. 216.000 euros. Tel.: 652.908.361 la seCUITa. OBRa NUeVa. 1 dorm. A/A, parquet, cocina equipada. Prquing. 123.000 euros. Tel. 977 24.42.44 VIla-seCa. pIsO de 3 dormitorios, cocina independiente, sin ascensor, 144.240 euros. Abstenerse agencias. Tel. 639.184.934

Vel MORell- C/ JaCINT Verdaguer, casa 2 plantas, 150 m2, 4 habitaciones, bao y aseo, amplio comedor con salida al jardn de 60 m2 aprox., terraza 12 m2,

BOMONT. CaMpO de gOlf. Amplio apartamento 120m2 + terrazas 45m2. 3 habitaciones, 2 baos, gran saln-hall, cocina independiente, 2 plazas de parking y trastero. Bien ubicado y

Locals, Oficines, Naus, Prquings, Terrenys

salOU, ZONa pUeBlO TeRReNO para unifamiliar

Altres poblacions
ReUs. CaM aleIxaR, 50. Pis cantoner, tot exterior, 150 m2 amb jard i piscina, ms prking doble i traster. Tel. 659.921.948 RIUdeCaNyes. VeNda de Casa, 186 m2, per entrar a viure. Preu 162.500 euros. Tel. 628.852.372 ReUs. pIs de 3 habitacions, calefacci, 1er. sense ascensor, 120.000 euros. Tel. 977 32.13.03 BaIx CaMp. Casa de poble 320 m2, bones vistes, moltes possibilitats, 142.000 euros. Tel. 607.297.803. RIUdOMs. lTIMs pIsOs pROMOCI OBRA NOVA. REF. 318. Zona Plaa de lArbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jard. Atics amb terrassa solarium. Faana obra vista. Climatitzaci per conductes. Jard. Piscina comunitria i zona de jocs. Prquing incls en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Qualitats altes. Preus a partir de 138.000 euros. Tel.: 977 81.40.10. alfORJa. se VeNde CasaChaleT de 197 m2, con

de pisos nuevos alquilados. Retorno inmediato! Empieza a cobrar beneficios desde el primer da. Con garantas de cobro y mantenimiento durante 5 aos. Financiables. Aprovecha el Iva del 4%. Tarragona Centro.

AtEnCin invErSOr! Venta

615.019.699

TaRRagONa Calle peRe MaRTell Obra nueva. Entrega inmediata. Hipoteca 100% itimo piso 2 Habitaciones, 2 baos, cocina independiente, Parquet, bomba de calor, armarios empotrados. 170.300 euros. 977.24.44.66 / www.ambientia.es el seRRallO, OBRa NUeVa, pisos con 2 habitaciones, totalmente equipados, cuqusimos, edificio Ser Marino, acabados modernos y de diseo. Con solrium de 25m2. Desde 150.000 euros.T.609.44.22.39 TaRRagONa. paRC de la CIUTAT. Piso 120m2, 4 habitaciones, 2 baos, impecable, bien orientado,

TaRRagONa Calle CasTellaRNaU Obra nueva. Entrega inmediata. Hipoteca 100% 3 habitaciones y 2 baos. Esquinero, calefaccin, parquet, armarios

30/11/11

CLASSIFICATS
300.000 euros negociables. TEL: 609.44.22.39
Venta de tRaSteROS, paRkingS de moto y coche. Varios tamaos. en tarragona ciudad. Buenas condiciones. 977.214.713

diarims - 19

de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93. Plaa Prquing Antoni Cardona i Grau n7, ample i planta baixa, 28.000 euros. Tel. 680.240.212 Plaza de Parking. zona Gasmetro. 34.000 euros. Tel. 609.446.083 Salou, zona eStival, terreno urbanizado para construccin de una casa. Unos 500 m2. Precio 170.000 euros.T.977.25.09.93. reuS niloga. Es ven prking per dos cotxes amb traster. Tel. 630.426.544 Se BuSCa Plaza de parking en alquiler zona rambla nova- balcon del mediterraneo. Tel: 670.44.91.78 terreno en Salou Carretera de la costa, para edificar edificio plurifamiliar de 12 viviendas.T.97725.09.93 vendo Parking zona Plaza Monrius. C/ Selva del Camp. Coche pequeo/ mediano. Tel.: 696.863.847 Salou, zona PueBlo terreno para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93. Serrallo. venta de CaSa antigua para construir 4 pisos. C/ Sant Pere.

balc, cuina independent amb vitro, ascensor, moblat i com. inclosa. 450 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 marquS de guad el gel, pis de 3 dorm., smenjador amb balc, cuina amb vitro, 1 bany, exterior assoleiat, armaris encastats, pk exterior i com. inclosa. 500 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 C/ eiviSSa, PiS S- nou de 1 dorm., s- menjador, cuina, bany complert, armaris encastats, a/a fred i calor, ascensor, amb mobles, terrassa de 50 m2. 475 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 lalBada, PiS S/ n de 3 dorm, s- menjador amb 2 balcns, 2 banys, cuina office amb galeria, a/a, ascensor, pk i com. inclosa. 500 euros./ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 marqueS de montoliu.- PiS de 3 dorm. dobles, sala menjador amb terrassa, cuina independent, 3 banys, exterior, assoleiat, calefaccio,

ascensor, parquing moblat i com. Inclosa 750 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 St. antoni m Claret, 2 dorm , cuina, bany, s- menjador, com. inclosa...375 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 Portalet-rBla vella, PiS d1 dormitori + vestidor/estudi, s-menjador, cuina, bany complet, moblat i com. inclosa. 400 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

bles. Preciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones, 2 baos. Cocina independiente. Grandsima terraza. Ideal para todo el ao. 600 euros con posibilidad de parking. TEL: 609.44.22.39 alforja, PiS S/ nou de 2 dorm., s- menjador , cuina americana amb vitro, 1 bany, a/a , parquing i com. inclosa. 375 euros/ mes. Opci mobles. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 vila-SeCa zona CaStell , edifici exclusiu de pisos d1 dorm. dalt standing, gran sala menjador, cuina amb vitro, bany complet, moblat , terrassa. prquing opc., comunitat inclosa, 450 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 reuS veldrom, pis s/ n de 3 dorm. s- menjador, cuina amb vitro,2 banys , ascensor, zona ajardinada amb piscina i pk, com. inclosa. 650 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 reuS.-C/ antiquariS, PiS S/ reformat de 3 dorm., s- menjador, cuina amb vitro, 1 bany, exterior 450 euros/

mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

pk 450euros. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 reuS veldrom, PiS S/ n de 3 dorm. s- menjador, cuina amb vitro,2 banys, ascensor, zona ajardinada amb piscina, com. inclosa. 580 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 PoBla de montornS, PiS reformat d1 dormitori, sala menjador, cuina americana, bany complet, amb com. inclosa. 325 euros/mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 reuS veldrom, PiS S/ n de 1 dorm. s- menjador, cuina amb vitro, bany complert, ascensor,moblat, zona ajardinada amb piscina, pk i com. inclosa. 425 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 vila-SeCa, C/ heura, PiS s-nou de 4 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina independent, 2 banys, armaris encastats, calefaccio, ascensor i parquing. 500 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

Salou, C/ llorer zona Estival, terreno para construccin de 2 casas con proyecto. 215.000 euros.T.977.25.09.93. nau en venda riudomS. Superficie 520 m2. Nau aparador. Parket. Oficines. Fals sostre. Installaci elctrica. Boques dincendi. Extractors. Ben comunicat. Facilitat aparcament. Preu 290.000 euros Possibilitat lloguer amb opci de compra. Ref. 608. Tel. 977 81.40.10 vaPor, loCal de 95 m2, exterior, vistes a la plaa dels Infants, instal.lacions fetes. 695 euros/ mes NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

Altres poblacions
la Pineda. PiSoS nuevoS a estrenar. Con y sin muebles. Preciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones, 2 baos. Cocina independiente. Grandsima terraza. Ideal para todo el ao. 600 euros, con posibilidad de parking. TEL: 609.44.22.39 reuS. Se alquila haBitaCin para estudiantes con bao y derecho a cocina. Tel. 690.037.325 la Pineda. PiSoS nuevoS a estrenar. Con y sin mue-

LA POBLA DE MAFUMET Chalet con jardn Compre a precio de alquiler por 738 euros/mes sin entrada. VEALO EN YOUTUBE. COM (buscar chalets la Pobla) Tel: 977.84.28.21

Lloguer Tarragona
Pere martell, PiS S/ nou de 2 dorm, s- menjador amb

Perafort, C/ SolanS pis de 2 dorm., s- menjador, cuina americana, bany complert, balc, moblat, exterior, assoleiat , parquing i com. inclosa. 390 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 reuS, St. mag alegre , pis s/ nou d 1 dorm., salamenjador amb balc, cuina americana, 1 bany complert, assoleiat, moblat, ascensor,

Anunciar-te al Diari Ms et garanteix que cada dia milers de persones veuran la teva publicitat i a un cost molt raonable. Aprofita-ho!

La pea que li falta al teu negoci: la millor promoci de les teves ofertes

977 211 154

20 - diarims

CLASSIFICATS
superfcie interior, 135.000 euros. 977.24.08.12 Ascensor. Preu: 450euros/ mes. Telf. 652.960.787

30/11/11

MonTroiG dEl cAMP, Pisos nous de 2 dorm. sala menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, a/a, zona comun., amb piscina, pk incl., com. incl., 400 euros. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

TREBALL
Les Borges deL Camp. poLigon industriaL. en lloguer nau acondicionada de 280m2 amb pati, entrada de camions i local oficinas mateix loc de 150m2 amb tots els serveis. es lloga conjuntament o per separat. preu oBert. teLF: 615.620.161

sE oFrEcE sEorA para trabajos hosteleria, domsticos... TEL 637 181 694 PrEciso chicA PArA chAlET relax, zona Tarragona. Tel. 616.020.395 EMPrEsA ldEr Al sEcTor del moble precisa dependent/a per a Reus. Es requereix: Experincia en el sector. Iniciativa prpia i bon tracte. Interessats/ades trucar al 696.979.769 per a concertar entrevista.

sors tcnics superiors de lAdministraci, temari i tests propis. Liders en % a Catalunya. Tracte just: quotes mensuals sense financiaci. 977 22 22 77. www.aulamagna.es.

TE GusTArA TrAbAJAr En un TAnATorio? Consguelo hacindote tanatoesttico/a. Preparacin acreditada por la Asociacin de Tanatopraxia, prcticas reales 902.110.239 ciclEs ForMATius AulA MAGnA. Aconsegueix el ttol de grau mig: Gesti Administrativa, Auxiliar dEnfermeria (curs denfermeria), Emergncies Sanitries, .. I de Grau Superior: Animaci dActivitats Fsicoesportives, Secretariat. Educaci Infantil, Prevenci de Riscs Laborals, Sense dubte la formaci s el millor antdot de la crisi. Obt una titulaci oficial de FP amb Aula Magna. Tracte just: quotes mensuals sense financiaci. 977 22 22 77. www.aulamagna.es. EMPrEsA ldEr Al sEcTor del moble necessita repartidor/muntador de mobles amb experincia. Amb vehicle propi per accedir al lloc de treball. Incorporaci immediata. Interessats trucar al 977.30.10.33 de 9:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 hores TE GusTArA TrAbAJAr En unA FunErAriA? Consguelo hacindote Operario Funerario. Preparacin acreditada por la Asociacin de Tanatopraxia, prcticas reales 902.104.268

AlbAilEriA rEAlizAMos TodA clAsE de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 /609.240.935

TAroT cArlA cArb. Slo necesito fecha de nacimiento, 806.517.132. Mayores 18 aos. Precio mx. 1,51 euros.

COMPRES
PRUDIX COMPRO ORO JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN ENGAOS) PAGAMOS AL INSTANTE, ODONELL N25-27 REUS. 977 32.82.24, EN BENVINGUT SOCIAS N32 (EL VENDRELL) 977 18.15.15

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Prquings, Locals

vilA-sEcA , zonA cAsTEll , locals nous per estrenar, 6286 m a 650 euros/ mes, 8693 m a 850 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 AlQuilo PrQuinG sATA, ramn i cajal. Tel: 678.324.023 sE AlQuilA dEsPAchooFicinA En el vivero empresarial del complejo Royal Tarraco. El vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaos, salita de espera, sala de reuniones y baos. Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 200 euros/mes. Posibilidad de coworking para autnomos. 977.214.713 AlQuilo PrQuinG cerca Corte Ingls. Coche grande + moto. Tel: 657.339.801 AlQuilo PArQuinG vidal i barraquer. Tel: 638.355.639 locAl coMErciAl En TArrAGonA C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de

se aLquiLa despaChooFiCina en el vivero empresarial del complejo Royal Tarraco. El vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaos, salita de espera, sala de reuniones, baos y parking. Espacio de coworking para autnomos. Sin costes de alta. Parking incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo. desde 150/mes. 977.214.713

AsociAcin TArrAco Minusvlidos ofrece trabajo a gente disminuida personas mayores de 40-50 aos. Tel. 653.550.885

AVICULTOR con experiencia, se necesita para controlar granjas integradas. Se ofrece puesto estable con porvenir. Tel: 977 30.26.14

COMPRA DE ORO MXIMA COTIZACIN, RESCATE DE PLIZA DE EMPEO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAA PASTORETA N 2 REUS PARKING GRATUITO TEL 977 33 33 10 977 24 21 84

vidEnTE (cobro lA volunTAd). Tel: 977 31.67.10 - 699.847.505

Es lloGA dEsPATx cnTric. Tarragona centre. Tel. 650.631.708 APodAcA.locAl dE 300 m2 + 100 m2 doficines, instal.lacins fetes, cntric. 1.250 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 lloGuEr. PAssEiG. PriM. Pis de 90m2, 3 hab, 2 banys complets, balconera. Calef.

AuMEnTA Tus inGrEsos www.TrAbAJArYA.coM. Tel. 93-100-01-10 soFErEix conducTor cAMi i autobus amb experincia. Tel: 618.037.860 busco socio, centro de terapias alternativas. Tarragona centro. Tel. 650.631.708 EMPrEsA GEsTi EMPrEsAriAl nEcEsiTA comercial comarca Baix Camp, es valora experincia en el camp del seguro-immobiliria-formaci i gesti dempreses. Tel. 687.250.733 TrAbAJos dE PinTor. Interiores, fachadas escaleras y locales. Precios econmicos. Tel. 679.766.423 EscolA dEsQu dE lA MolinA PrEcisA MoniTors dEsQu i EsnowboArd, per la temporada dhivern. Formaci continua a crrec de lempresa. Tel. 972 14.50.62. mail: altacerdanya@altacerdanya.com oPosicions GEnErAliTAT: AdMinisTrATius, cos Gesti, Superior, Justcia, Presons, Professors dAutoescola, Mestres, AULA MAGNA. Profes-

inGrEsos ExTrAs. TEl. 91 101.81.59 Mossos dEsQuAdrA, PoliciEs locAls, Bombers, Agents Rurals, Funcionaris de Presons. AULA MAGNA. Professors: Comanaments Policials i restes cossos (Engeniers Forestals, Comanaments Bombers), docents de la prpia Escola de Policia, Psiclegs Policials, Especialistes en Psicotcnics clcul, abstracte, verbal. Gran diversitat horria. Tracte just: quotes mensuals sense financiaci. Lders absoluts en aprovats a Catalunya. 977 22 22 77. www.aulamagna.es. sE oFrEcE sEorA para limpieza. Econmico. Tel: 650.355.613 AJunTAMEnTs: AuxiliArs AdMinisTrATius. AulA Magna Gran nm. de places a la provincia: Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Alt percentatge daprovats. Professorat composat per Secretaris, Cap RRHH, Tcnics Superiors, Tracte just: quotes mensuals sense financiaci. Lders absoluts a Catalunya. 977 22 22 77. www.aulamagna.es. chicA rEsPonsAblE dE vilAllonGA del Camp con experiencia se ofrece para cuidado de nios y personas mayores. Interesados llamar 685 269 279.

COMPRA Y VENTA DE ORO BERMUDEZ. Cambia tus joyas usadas o rotas por dinero. Desde 16 / Kg hasta 27 euros/ kg. Abierto domingos hasta medio da. Nueva tienda C/ Gandesa, 30 Torreforta C/ 20, 56 Bonavista TEL. 692.228.340

AMISTAT
cEnTro dE AMisTAd parejas, grupos y cenas.Tel. 977 24 38 70 - 671 327 565

REFORMES LLAR
sE oFrEcE PAlETA PArA hacer reformas en general. Econmico y serio. Tel. 615.891.932

DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JOYAS MC. Mxima tasacin. Raval Mart Folguera, 27 Reus Tel 977 321 727, Tarragona C/ Caputxins,28

chico 28 Aos busca chica, soltera, sin cargas para relacin seria y estable, no importa fsico. Tel. 669.820.446

MURAL-GAS.
Empresa autorizada en: energa solar, calefaccin, electricidad, gas, fontanera. Proyectos - presupuestos, averas, urgencias 24 hrs. SIGUES BUSCANDO LA PAREJA ADECUADA? Nosotros te ayudamos a encontrarla. www.maisol.com 695.410.052

660.921.053

TAROT
lA bruJiTA hEchicErA nAc para ayudarte! Videncia, Tarot, Pndulo. Aciertos garantizados. 608.536.753. Aclara tus dudas. Llmame! Atiendo 24h. Mayores de 18 aos TAroT MAriluz te soluciona tus dudas de amor, de pareja, salud, trabajo y dinero. Mayores de 18 aos. 806.544.007

MATEu. rEPArAcionEs, ElEcTricidAd, FonTAnErA, gas. Autorizado. Tel. 649.178.296 hAcEMos AlbAilErA, ElEcTricidAd, FonTAnErA, pintura, pladur. Presupuestos econmicos. Tel. 600.776.788

ALTRES
TE dEbEn dinEro? llMAnos. Tel: 625.905.701 rEus. sEnYorA GrAn ofereix vivenda a canvi de companyia. Amb referncies. Tel. 977 36.03.96

30/11/11

CLASSIFICATS
JESSICA. 21 aos, cuerpo de sirena. Tel: 685.725.676 NOVEdAd. MAdURITA, complacientesin prisas, sin lmites (privado) Salou. Tel: 688.244.380 RECIEN SEPARAdA, atractiva, sensual, morbosa Recibo sola. 1 hora 60 e. Tel: 680.970.343. Salidas 24 hrs. dANIELA. GUAPSIMA masajista, bonitos pechos grandes, delgadita, masaje californiano (relajante muscular), podal (estimulante), anal testicular (excitante), francs completo, camilla, vibrador de cintura, lencera ertica. 30 euros. Tel: 672.753.937 CRISTINA NOVEdAd. Catalana, 40 aos, cariosa, complaciente. Tardes. Reus. Tel: 654.165.072 SALOU. MARTA catalana 40. Atractiva, completsima, 40 euros. Tel: 664.506.522 REUS CAROLINA Y LAURITA, sexo en la cocina. Tel. 698.294.198 NOVEdAd KATY en Reus. 22 a, 100 pecho. Francs natural. S a todo. Tel: 603.246.635 ChICAS NUEVAS y COMPLETAS. 30e. servicio completo. Tel: 696.255.672 Reus RABE, 22 aos, guapsima, sexy, buen cuerpo, con pecho, caderas, muy dulce. Griego. Masaje. Todo lo que pidas.... Salidas. Tel: 696.393.256 SABRINA. COMPLETSIMA, madurita, atractiva. Tel: 609.059.507 SALOU NECESITA chica travesti, relax, buena presencia, mucho trabajo. 627.642.374 LUCY JOVENCITA, nueva en Reus. 24 hrs. 25 completo. Tel: 683.116.136 VENdRELL. RELLENITA, pechugona, sola. Solo maduritos. Tel. 664.722.333 hERMOSA MASAJISTA canaria, 28 a. 40 euros. 1 hora 70 euros. Servicio completo. Tel: 683.335.003 JENNIFER. 24 aitos, catalana, 20 euros completo. Tarragona. Discreto. Tel. 697.411.514 ELLA PORTUGUESA insatisfecha, sexo 100%, 120 pecho, deshinibida total. Tel: 648.868.875 REUS 18 aos, recin llegada. Tel. 633.805.896 PRIVAdO MORBO, sensualidad, discrecin, elegancia. Todos los servicios. CREIXELL. Tel. 658.490.672 REUS SUSI busca su lobito, 25 euros. Tel. 698.570.558 dOS AMIGAS espaolas, muy discretas. Todos los servicios. Torreforta. Tel: 606.386.967 REUS CARMEN pelirroja, catalana, completo, 29 euros. Tel. 693.705.656 NOVEdAd. BELLA niata transexual, 23 cm. Sexo puro y duro. Tel: 605.956.909 REUS LAURITA 22 aos, dulce y cariosa. Tel. 698.294.198 NUEVA CATALANA, morena, 115 pecho. Tel. 652.593.908 ANTICRISIS. CATALANA, masaje final feliz. Tel: 610.686.779 ANA MAdURITA todo de todo, 25 completo. Reus. Tel: 659.377.652 ANTICRISIS. CANARIA 115 pecho. Masaje final. Tel: 636.397.809 TANIA ESPAOLA 30 euros sexo!! Tel. 628.984.219 NOVEdAd EN SALOU Realmente sola y desnuda! Guapsima, 160 pecho natural, muy completa. Tel. 672 586 408 TARRAGONA MNICA, morenaza, brasilea, 1,70 estatura, 58 Kg. Todos los servicios. Tel. 693.974.765 ANA RUBIA delgadita, completa, 20 e. Tel: 682.734.969 dANIELA. GUAPA, simptica, cariosa. Piso discreto. 30 euros. Reus. Tel. 692.740.035 RUBITA MASAJISTA ninfmana, todo s, francs sn, griego. Tel. 646.435.840 LOLI EN Reus. 140 pecho, s a todo, 20 euros completito. Tel: 658.693.917 ANA madurita, SONIA cuarentona, EVA 30, IVONE 24. Todo de todo, 25 completo. Reus. Tel: 659.377.652 AMA SOFIA, sado-ertico, arns, lluvia. Discrecin. CREIXELL. Tel. 630.458.207 ITALIANA JOVENCITA fina (cita previa Tarragona) Tel. 977 23.24.07 dIVORCIAdA. SEXO. Pago yo. 636366297 GUAPSIMA JOVEN. Cuerpo impresionante, masaje, completa. 40E. Atrvete!! Tarragona. Tel: 669.262.608 REUS. MARITXELL catalana, madura, muy complaciente. Tel. 688.313.590 REUS. MARISA Y CRISTINA sexo anticrisis, 25 euros. Tel. 633.805.896 RUSA NUEVA!!! 30e. Sin prisas. Tel. 693.971.734 Reus PALACETE dE LAS SIRENAS tu casa de confianza en Tarragona. 6 hermosas chicas para hombres de buen gusto. Tel: 977 11.20.90
MAlAGUEA en Tarragona. Grandes pechos. Recibo sola. Mxima discrecin. 697.568.128

diarims - 21

CURS AUTOMAQUILLATGE dIA 3 desembre de 10 a 14h, inclou material i dossier: 20 euros. Realitzat per Montse Ferrando, centre BONA IMATGE. Places limitades. Info. Tel. 616.728.220 dINERO RAPIdO. No importa deudas, embargos, asnef. Con la garanta de su piso, casa finca. Todo ante Notario. Tel. 692.637.887 NECESITAS dINERO? LLMAME. TEL. 625.905.701 Chico cataln recoge chatarra y todo tipo de electrodomsticos viejos a domicilio. GRATIS.Tel: 650.600.900

VENdRELL. ChICA exuberante, discreta y particular. Placer al mximo. Tel: 647.254.331 LAURA cariosa, masajes en camilla erticos y relajantes. Citas concertadas. Reus. 693.677.913 LUCIA 25 aos, sensual, dulce y cariosa. Masaje relajante. Todos los servicios, discrecin. Tel. 639.984.083 ESPAOLA 25 aitos, belleza, simpata, sensualidad y elegancia. Todos los servicios. 699.242.637 REBECA CINCUENTONA en Reus. Todo de todo, griego profundo. Tel. 698.792.204 BUSCO MUJERES PARA PISO REUS. TEL. 698.792.204 MARTA guapa, cariosa, dulce y complaciente, hora 60e, todos los servicios. Reus. 626.317.701 CRISTINA. Cuerpo modelo. 2 servicios 40E. Tel: 648.132.051 CINQUENTONA. REUS. Tel: 622.856.384 YANIRA RABE, griego y mucho ms Tel: 653.613.385.

MASAJISTA IMPRESIONANTE, cuerpo 10, cariosa, masaje, completa, 40 E. Tarragona. Tel: 605.084 885 URGEN SEORITAS latinas y espaolas entre 18 y 25. Piso relax Tarragona. Tel. 692.863.983 - 977.11.20.90 MARINA RUSA, besucona, econmico. Tel. 977 32.15.68

MOTOR

ESpAOlA EMpRESARIA, NO pROFESIONAl, hORAS CONCERTADAS. CREIxEll-TARRAGONA. TEl. 608.411.781

COMpRO COChES, FURGONETAS,4x4

Pagamos en efectivo no imPorta estado con/sin itv

TEl: 615.994.876

ChICAS RECIBIMIENTO PERSONALIZAdO, Sola en casa, discrecin absoluta, camilla, masaje oral, anal y testicular. A partir de 30 euros. ROCO: 38 espaola 635.997.659 / ANA: 44 espaola 626.932.377.

NOElIA. Atractiva, sensual francs hasta final y ms. SEGUR DE CAlAFEll. 610.589.727

RELAX
FRANCS NATURAL, besos, caricias, masajes Tel: 671.788.470 REUS 50 1h. de masaje. Quiero ofrecerte calidad solita. Tel: 690.166.376 URGENTE!!! Preciso chica piso relax zona Vendrell. Tel: 671.383.618 20 EUROS. CARMEN colombiana. Novedad. Tel: 680.907.818 ANdALUZA, madurita, servicio completo30 e. muy morbosa. Tel: 619.658.520 Reus NOVEdAdES francesa... mexicana... turca... espaola... 686.832.016 Completsimas! Mxima discrecin. Salidas! CATALANA dIPLOMAdA: excelente masaje ertico, muscular, californiano...delicioso final. Tel. 977 20.26.20 VENdRELL. Brasilea jovencita, viciosa. Tel: 698.238.748 TARRAGONA. ELI morenaza espectacular, latina muy caliente. Tel: 651.045.359 PURI. 100 pecho, complaciente, morbosa. Discrecin. Recibo sola. 1 hora 60 e.Tel: 649.191.271 Salidas. TARRAGONA. MARTA morenaza latina, super bombn, completsima. Tel: 651.543.945

SIMplEMENTE SIlvIA. Catalana, estudiante, inicindome. SEGUR-CAlAFEll. 662.047.400

NECESITO ChICAS para casa relax Tarragona. Altos ingresos, alojamiento. Tel. 650.853.226 TRAVESTI 30 e. Todo completo sin prisas, sin tabs. Tel: 697.630.642 Reus SE ALQUILA habitacin por horas, para relax, especial parejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697 VENdRELL. JOVEN, atractiva, sensual, discreta. Creo adiccin al placer. Tel: 673.190.621 ESTRELLA CATALANA, todo lo que pidas. Tel. 977 32.15.68 CATALANA RELLENITA, besos con lengua, francs completo, griego, parejas, salidas. Tel. 681.158.712 URGEN SEORITAS con buena presencia para piso relax de lujo en Salou. 2.000 euros semanales, alojamiento. Tel. 647.738.478 AZUCENA 24 aos, guapsima, dulce, cariosa, masaje relajante. Citas concertadas. En Reus. 679.817.236 ChICAS CALIENTES jvenes y maduritas buscan hombres para relaciones espordicas. Mayores de 18 aos. 803.544.009. ChICA JOVEN, novedad en Vendrell. Discreta, sensual, recibo sola. Piso privado. Tel: 667.247.399

dOS ChICAS encantadoras te esperamos en Reus, supereconmico. Tel: 648.266.866 MNICA rellenita, francs completo, griego y beso negro. Reus. Tel. 693.731.224

MADURITA. TORREDEMbARRA. FRANCS 15. COMplETO 25. 675.613.177

PATRICIA. JOVENCITA, cariosa, 30 e. media hora. Reus. Tel: 603.649.911 ROSA, ALICANTINA, peludita, 45 aos, Reus. Tel: 628.179.115.

MNICA.
Catalana, Encuentros con rigurosa discrecin. Creixell-Tarragona. 682.529.074

22 - diarims

CLASSIFICATS

30/11/11

30/11/11

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Andreu i Justina.

SERVEIS
TVE2 13:00 Para todos La 2 14:40 Documentales culturales 15:30 Premios Telefnica Ability Awards 15:35 Saber y ganar 16:05 Grandes documentales 17:55 Documentales culturales 18:55 Biodiario 19:00 El vnculo con la tierra 19:30 Para todos La 2 20:00 Tres 14 20:30 Redes 2.0 21:00 Documentales culturales 21:25 Sorteo Bonoloto 22:00 Apocalipsis: La Segunda Guerra Mundial 23:55 La 2 Noticias 00:20 Crnicas 01:05 Documentales culturales 01:55 Los conciertos de Radio 3 ANTENA 3 06:15 Las noticias de la maana 09:00 Espejo pblico 12:15 Karlos Arguiano en tu cocina 12:45 La ruleta de la suerte 14:00 Los Simpson 15:00 Antena 3 Noticias 1 16:00 La previsin de las 4 16:15 Bandolera 17:15 El secreto de Puente Viejo 18:30 Ahora caigo 19:45 Atrapa un milln 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:40 La previsin de las diez 21:45 El Hormiguero 3.0 22:30 Tu cara me suena 01:00 Maneras de vivir 02:00 PokerStars: estrellas en juego 02:45 Una semilla, una vida 03:15 nicos CANAL REUS TV 13:05 Naturat 13:30 Fent Goma 14:00 Notcies. Primera edici 14:30 Vins a vins 15:00 Tribuna 16:00 Notcies 16:30 Fent Goma 17:00 Tribuna 18:00 Notcies 18:30 La Malla Tendncies 19:00 Furgoaddictes 19:15 Avui Mercat 19:30 Esports en Xarxa 20:00 Notcies. Segona edici 20:30 Punt de Trobada 21:30 Empreses 22:00 Notcies 22:30 Punt de Trobada 23:30 Batega CUATRO 06:30 Puro Cuatro 06:45 El zapping de Surferos 07:30 O el perro o yo 08:00 Top Gear 10:15 Alerta Cobra 12:30 Las maanas de Cuatro 14:00 Noticias Cuatro 1 14:50 Noticias Cuatro deportes 1 15:45 Castle 16:35 Castle 17:30 Salta a la vista 18:30 El Comecocos 18:55 UEFA Europa League 21:00 Noticias Cuatro deportes 2 21:30 Las noticias de las 2 22:30 Millennium (la serie) 00:30 Gala Premios Ondas 2011 02:15 ltimo aviso 03:00 Cuatro Astros TAC 12 13:00 Inters 13:30 Sal de Plens 14:00 Noticies 12 14:30 Sal de Plens 15:00 Inters 15:30 Socarrats 16:00 Noticies 12 16:30 Reemissi 18:00 Sal de Plens 18:30 Inters 19:00 Furgoaddictes 19:15 Avui Mercat 19:30 Esports en xarxa 20:00 Noticies 12 20:30 12 Qestions 21:30 Top Motor 22:00 Noticies12 22:30 Reemissi 00:00 Batega

diarims - 23

LHORSCOP
RIES
21/03 al 20/04
Potser notareu oposici per part duna persona i/o duna situaci que es posi costa amunt, per trobareu la manera per encarrilar-ho.

TELEVISI PROGRAMACI
TAURE BESSONS
22/05 al 21/06
Potser tindreu algun cop de sort, i gaudireu despontanetat per atraure-la. Podeu tenir-la en estudis, temes legals o en els viatges.

CRANC
22/06 al 23/07
Jornada adient per desfer-vos de problemes, ja siguin emocionals o econmics. Gaudiu de protecci davant dels problemes que tingueu.

21/04 al 21/05
Dia positiu en all relacionat amb la vida social. En canvi, rumieu b qualsevol decisi professional, ja que podreu precipitar-vos.

LLE
24/07 al 23/08
Bon dia per fer plans amb la parella o amb socis, ja que us ser ms fcil trobar els punts de coincidncia tan socials com econmics.

VERGE
24/08 al 23/09
El dia pot portar trfecs, sobretot pel que fa a compromisos socials i professionals. La jornada pot ser productiva en molts sentits.

BALANA
24/09 al 23/10
Avui sembla que tindreu oportunitat de millorar. Per aconseguir-ho, analitzeu a fons els assumptes que ara tingueu entre mans.

ESCORP
24/10 al 22/11
Passareu per alguna preocupaci relacionada amb la famlia o la llar. En tot cas, el dia us afavoreix per a tasques que requereixin concentraci.

TVE1 06:00 Noticias 24h 06:30 Telediario matinal 09:00 Los desayunos de TVE 10:15 La maana de La 1 14:00 Informativo territorial 14:30 Corazn de... 15:00 Telediario 1 16:05 El tiempo 16:15 Amar en tiempos revueltos 17:05 La fuerza del destino 18:10 La casa de al lado 19:00 + Gente 21:00 Telediario 2 22:05 El tiempo 22:15 Comando actualidad 00:15 59 segundos 01:45 La noche en 24 horas 03:25 TVE es msica 04:00 Noticias 24 horas LA SEXTA 07:00 La Sexta En Concierto 08:15 Este Es Mi Barrio 09:15 Crmenes imperfectos 11:15 Crmenes Imperfectos: Australia 12:25 Al Rojo Vivo 13:55 LaSexta Noticias 1 Edicin 15:00 LaSexta Deportes 15:30 Bones 17:05 Navy, investigacin criminal 18:55 Navy, investigacin criminal 19:55 LaSexta Noticias 2 Edicin 20:55 LaSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:25 The Walking Dead 23:15 Person of Interest 00:10 The Killing 01:05 Escudo humano 01:55 Quin vive ah? 02:15 Astro tv

TELECINCO 06:30 Informativos Telecinco Matinal 09:00 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y viceversa 14:30 De buena ley 15:00 Informativos Telecinco 15h 15:45 Slvame diario 20:00 Pasapalabra 21:00 Informativos Telecinco 21h 22:00 Vulveme loca esta noche 22:30 Tierra de Lobos 00:00 Ms all de la vida 02:30 Locos por ganar 04:00 Infocomerciales 05:00 Fusin sonora

SAGITARI
23/11 al 21/12
La relaci amb els altres prendr el paper central. Aix tant pot ser a travs de la parella o un soci, com de persones que trobeu casualment.

CAPRICORN
22/12 al 20/01
Dia satisfactori en el pla prctic, ja que potser trobareu alguna ganga. Tamb podeu tenir locasi dintroduir alguna millora a la feina.

AQUARI
21/01 al 19/02
Claredat didees que us afavorir en all que feu. En tot cas, tamb poden donar-se circumstncies que afavoreixin el vostre propsit.

PEIXOS
20/02 al 20/03
La jornada podria comportar certa dosi de tensi. Per les tensions que hi hagi en el fons us ajudaran a superar un assumpte pendent.

AGENDA
REUS. Exposici. 45 Concurs fotogrfic Aplec Baix Camp 2011 Fins.el.10.de.desembre.al.Centre.de.Lectura SALOU. Exposici. Les pintures dEster Tironi Fins.l11.de.desembre.a.la.Torre.Vella TARRAGONA. Exposici. Llums i ombres de lartista Esther Arias Fins.el.14.de.desembre.al.Tinglado.1.del.Port.de.Tarragona CAMBRILS. Exposici. Inauguraci del II Concurs Exposici Ornitolgic. A.les.18.hores.a.la.Cooperativa.Agrcola.de.Cambrils

TV3 06:00 08:00 13:16 14:00 14:24 14:30 15:39 15:46 16:35 18:24 20:16 20:36 21:00 21:53 23:08 23:54 01:37 02:18

Notcies 3/24 Els matins El Gran Dictat Telenotcies comarques El medi ambient Telenotcies migdia Cuines La Riera Divendres Julie Lescaut Esport Club Espai Terra Telenotcies vespre Sense ficci Especial 30 Minuts 15 anys: retrat duna generaci Pellcula: Les hores del dia Les germanes McLeod Ventdelpl

CANAL CATAL 08:30 Business 12:00 Platinum 13:00 Tarragona Opina 14:00 T-notcies 14:30 Racons 15:00 Tarragona Opina 16:00 T-notcies 16:30 Fil a lagulla 17:00 Tarragona Opina 18:00 T-notcies 18:30 Catalunya Opina 20:30 T-notcies 21:00 Carson & Carson 22:00 Tarragona Opina 23:00 Autobahn Pop 23:30 La ronda 01:10 T-notcies 01:30 Tarragona Opina 02:30 Autobahn Pop

CINEMA CARTELLERA
TARRAGONA OCINE TARRAGONA Ocine 1 Kerity, la casa dels contes 12.30 Ocine 1 Un dios salvaje 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 - 0.15 Ocine 2 La gran aventura de Winter 12.15 - 16.00 - 18.15 Ocine 2 Enxaneta 3D 20.30 Ocine 2 Tiburn 3D 22.30 - 00.30 Ocine 3 Tintin 3D 16.00 - 18.15 Ocine 3 Tintin 3D 20.30 - 22.40 Ocine 4 Tintin 12.15 - 15.55 - 18.10 - 20.25 Ocine 4 Habemus papam 22.40 - 00.40 Ocine 5 Winx 3D, la aventura mgica 12.30 - 16.30 Ocine 5 Un golpe de altura 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45 Ocine 6 Un mtodo peligroso 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45 Ocine 7 El gat amb botas 12.15 - 16.15 - 18.15 - 20.15 Ocine 7 Criadas y seoras 22.15 Ocine 8 Todo un hombre 12.00 - 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 Ocine 8 Anonymous 00.00 Ocine 9 Asesinos de lite 12.00 - 17.00 - 19.45 - 22.30 - 00.45 Ocine 10 Amanecer 12.15 - 17.00 - 19.30 - 22.00 Ocine 10 Detrs de las paredes 00.15 Ocine 11 Premonicin 12.00 - 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45 Ocine 12 Kika superbruixa 12.30 - 16.00 - 18.00 20.00 - 22.15 - 00.30 Ocine 12 London Boulevard Ocine 13 El gato con botas 3D 12.00 - 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 -00.00 17.00 - 19.00 - 21.00 - 23.00 Ocine 14 El gat amb botes 3D 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45 Ocine 15 Amanecer Ocine 16 El gato con botas 12.30 - 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.40 - 00.45 Ocine 2 Ocine 2 Ocine 3 Ocine 3 Ocine 4 Ocine 5 Tintin 16.00 (dis. i dg.)- 18.15 - 00.50 (div. i dis.) / dil. a dij.: 17.30 Margin call 20.30 - 22.45 Kika superbruja dis. i dg.: 16.05 Asesinos de lite 18.00 - 20.20 - 22.40 /div. i dis.: 00.50 Amanecer 17.00 (dis. i dg.) - 19.30 - 22.00 - 00.30 (div. i dis.) El gato con botas 3D 16.30 (ds. i dg.) - 18.30 - 20.30 22.30 - 0.30 (dv. i ds.) Ocine 6 El gato con botas 16.00 (dis. i dg.) - 18 - 20 - 22 - 00.00 (div. i ds.) Ocine 7 La gran aventura de Winter 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 Ocine 7 Cinco metros cuadrados 20.30 - 22.30 - 00.40 (div. i dis.) Ocine 8 London Boulevard 16.00 (dis. i dg.) - 18 - 20.15 22.30 - 0.45 (div. i dis.) Ocine 8 Amanecer dil. a dij.: 17.30 - 20.00 - 22.30 Ocine 9 Amanecer 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.50 (div. i dis.) Ocine 10 Tintin 3D 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 - 20.30 REUS REUS PALACE Sala 1 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 Sala 2 Eva 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 Sala 3 Un golpe de altura 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 Sala 4 Las aventuras de Tin Tin 16.00 - 18.15 - 20.30 - 10.30 Sala 5 El Gato con botas 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 16.00 - 18.15 - 20.30 Sala 7 Tiburn: la presa Sala 8 Kika Superbruja 16.00 - 18.15 - 20.30 Ms informaci al telfon 977 754 978 Lauren 5 Lauren 6 Lauren 7 Lauren 7 Lauren 8 Lauren 9 Las aventuras de Tin Tin 17 - 19.20 - 22.30 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 Mientras duermes 16.10 - 18.15 Detrs de las paredes 20.35 - 22.35 Todo un hombre 16.25 - 18.25 - 20.25 - 22.30 El gato con botas 16.05 - 18:10 - 20:15 - 22:20 Per a ms informaci i venda anticipada dentrades: www.laurencinemas.net EL VENDRELL 12.00 - 16.15 / dil. a dij.: 16.00 18.20 - 20.30 - 22.40 - 00.50 / dil. a dij.: 17.50 - 20.00 - 22.10 Ocine 2 El gato con botas 11.50 - 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 - 00.20 / dil. a dij.: 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 11.50 - 15.50 - 18.00 - 20.15 - 22.30 - 00.45 Ocine 3 Amanecer Ocine 4 La gran aventura de Winter 11.50 - 16.50 / dil. a dij.: 16.00 - 18.10 - 20.15 - 22.20 Ocine 4 Un golpe de altura 18.25 - 20.25 - 22.30 - 00.40 / dil. a dij: 16.10 - 18.10 - 20.15 - 22.15 Ocine 5 Guerra de botones 16.10 - 20.20 - 22.25 - 00.30 7 dil. a dij.:16.10 - 20.15 - 22.20 Ocine 5 Las aventuras de Tintin 11.50 - 18.10 / dil. a dij.: 18.10 Ocine 6 Los pitufos 12.00 Ocine 6 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 - 1.00 / dil. a dij.: 15.50 - 18.00 - 20.10 - 22.20 Ocine 7 El gato con botas 3D 12.00 - 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.45 - 00.40/ dil. a dij.: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.10 Ocine 8 Las aventuras de Tintin 3D 12.00 - 16.15 - 18.25 - 20.30 / dil. a dij.: 16.10 - 18.15 - 20.15 Ocine 8 Tiburn 3D 22.40 - 00.45 / dil. a dij.: 22.20 OCINE: 902 170 831 / 977 660 778 OCINE Ocine 1 Kika Superbruja 2 Ocine 1 Asesinos de lite

FARMCIES
TARRAGONA: Fuertes Edo, Ma. Assumpci Raval,.56.(La.Canonja). (24.hores). 977.54.50.90 Cabrito Serra, Ma. Teresa Ramn.y.Cajal,.37 977.21.22.86 REUS: Guillen-Navs-SentisVillanueva Av..Paisos.Catalans,.116.dreta (24.hores).. 977.32.27.51. Ferrs Pmies, Montserrat Wad.-Ras,.1.(Dirn) 977.31.25.48

TELFONS DINTERS
URGNCIES Bombers.................................................................................................... 085 Emergncies................................................................................................112 Urgncies.(Ambulncies)......................................................................... 061 CAMBRILS Ajuntament.................................................................................977.79.45.79 Policia.local............................................................................... 977.79.45.66 Centre.dAssistncia.Primria.(CAP)......................................977.36.30.74 SALOU Ajuntament................................................................................977.30.92.00 Policia.local................................................................................977.30.92.12 VILA-SECA Ajuntament................................................................................977.30.93.00 Policia.local................................................................................ 902.734.196 Ambulatori................................................................................. 977.39.40.27 TORREDEMBARRA Ajuntament................................................................................977.64.00.25 CAP.............................................................................................977.64.38.09 Policia.local...............................................................................977.64.60.05

LAUREN REUS MULTICINES Lauren 1 Asesinos de lite 16.00 - 18.10 - 20.25 - 22.40 Lauren 2 Tiburn: la presa 22.35 VILA-SECA 16.00 - 18.10 - 20.25 Lauren 2 La gran aventura de Winter OCINE VILA-SECA 16.10 - 18.20 - 20.25 - 22.35 Ocine 1 Un golpe de altura 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 - 20.20 (div. a dg.)- 22.40 Lauren 3 Un golpe de altura (div. a dg.)- 00.45(div. i dis.) Lauren 4 Kika Superbruja 2 16.20 - 18.30 - 20.30 / Dil a Dij: 16.20 - 18.30 22.40 / Dil a Dij: 20.20 - 22.40 Ocine 1 London Boulevard dil. a dij.: 20.15 - 22.30 Lauren 4 La guerra de los botones

24 - diarims

A LLTIMA

30/11/11

LACUDIT Napi

SUDOKU

Nivell mitj

EL TEMPS
Espai patrocinat per:
Estat del cel: Previsions de cel ser o poc ennuvolat en general, amb el pas de franges de nvols alts i prims al llarg de tot el dia. Tot i aix, a ponent i a punts del Prelitoral sud hi haur estrats baixos que deixaran el cel cobert o molt ennuvolat durant tota la jornada.

17
TEATRE

Temperatura mnima Temperatura mxima

La Sala Trono es converteix en un cabaret de stira poltica

Durant tot el mes de desembre es podr veure la producci prpia de la sala tarragonina
no deixa de ser una obra denncia, assegura Grau. La sisena producci prpia de la Sala De fet, durant la representaci de Trono convertir, des daquest divenBildelberg Club Cabaret es tracten tedres i durant tot el mes de desembre, mes verdics, que surten als diaris. aquest espai teatral de Tarragona en Parlem de nens robats, del control un cabaret de stira poltica. Bildelalimentari mundial i de la gran preoberg Club Cabaret, de Toni Orensanz cupaci daquest grup de poderosos, i Oriol Grau, converteix la reuni seque s la reducci de la poblaci, cocreta de les persones ms poderoses menta lactor i director de lespectacle. del mn en un espectacle que engloba Els tres actors de lobra, Oriol Grau, diverses disciplines artstiques, com Paloma Arza i Josep Ferr, interpreel ball, el cant o la mgia. La idea va ten durant 75 minuts una vintena de sorgir arran de la reuni que el club va personatges que conmantenir a Sitges lany vertiran el pblic en passat. s com si fos El pblic de lespectacle les elits que dominen una reuni en la qual tindr ocasi de el mn, i per aix els les diferents ponnciespectadors seran els es es converteixen en posar-se a la pell de qui encarregats de prendiferents nmeros teat el poder absolut dre decisions molt trals, explica el direcimportants amb les tor i intrpret de lesseves votacions, que introduiran dopectacle, Oriol Grau. sis dimprovisaci a lespectacle. Ara Per tot i que la intenci daquesta b, tot i que els espectadors han desproducci teatral, del qual se nhan tar disposats a jugar, comenta Grau, programat tretze sessions, fins i tot el que no sespanti ning, no els farem dies de Nadal, Sant Esteve i Cap dAny, fer el ridcul, per s que tindran ocas fer riure els espectadors, tamb s si de posar-se a la pell de qui t el poun espectacle amb contingut, i volem der absolut. que la gent surti preocupada, perqu
ALBA PORTA
CRISTINA AGUILAR

Josep Ferr, Oriol Grau i Paloma Arza interpreten una vintena de personatges.