Professional Documents
Culture Documents
Get It! The European Feeling - Versió IES Baix Camp - Issue 0
Get It! The European Feeling - Versió IES Baix Camp - Issue 0
december ‘08
G@t it!
The European Feeling
Credits
G@t it! Contents
PARTNER SCHOOLS
BESSENYEI GYÖRGY, Kisvárda, HUNGARY
The European Feeling Project Coordinator: Juhász Gyöngyi
Press Club Bessenyei György
3 EDITORIAL
EDITOR IN-CHIEF UMBERTO SORACE MARESCA,
(Coordinating School) Catanzaro, ITALY
IES BAIX CAMP, REUS, CATALONIA www.iis-maresca.it
www.iesbaixcamp.org Project Coordinator: Antonietta Pugliese 4 MEET OUR PRESS CLUBS
Assistants: Ileana Veraldi, Maria Pane
Press Club: Vitaliano Mancuso, Mariantonietta Scalese,
Project Coordinators: Marilena Placido, Luana Durante, Patrizia Mancuso, Valenti-
Mónica Fernández, Miquel Arcas na Greco, Federica Argirò, Emanuela Fabiano, Simona San-
Assistants:
tangelo, Jessica Tomaino, Roberta Soluri, Consuelo Marullo,
Elettra Nigro, Jessica Cosentino, Roberta Monteverde, Car- 8 THE EUROPEAN FEELING:
Noemí Gomis, melaFratto, Veronica Santaguida, Giusy Critelli.
Miquel Ávila, Dolors Calabuig, Entrevista a Andrea Shindler
José Miguel García, Pilar Aguilera
JOSEPH LAGROSILLIERE,
Press Club IES BAIX CAMP: Saint Marie, MARTINICA
Janire Tomey, Estefania Cardona,
Amparo Herrera, Lorena Arevalo,
Project Coordinators: Mylene Ngo 10 Comenius,
Assistants: Nathalie Cancel
Judith Millan, Lixuan Feng, Ana Mercado,
Tere Moreno, Mercedes Florencio, Press Club: Latouche Leslie, Emilie Bousquet; Céliane Pare de l’educació moderna
Maite Silvera, Alba Terán. Romany, Annie-Claude; Jehan-Fabien Denis-Jean, Gaetan
Joly, July Myrtil, Rachelle Renard, Youri Melicine, Ayla Mon-
gès, Rachelle Drané, Julie Sylvanise, Vincent, Johnny, Yanis,
DESIGN: Alexis, Coralie, Anthony, Mélissa, Mathias, William.
Stéphane Mor
Miquel Ávila, Mónica Fernández,
11 Un debat de fa 400 anys
Lluís Cilveti
V LICEUM OGOLNOKSTALCACE
JAKUBA WEJHERA, Wejherowo, POLAND
www.zspg4.wejher.pl
e-journal EDITOR Project Coordinators: Michal Obrocki, Lukasz Maj 14 CONTRIBUTIONS
www.ejournal.fi/cfm33 Press Club: Karol Sroka, Bartosz Lokaj, Maciej One laptop per child
Gryglewski, Asia Leyk, Patrycja Lipska, Barbara Szymanska,
Magdalena Muzyka, Aleksandra Taciak, Aleksandra Tempska,
Karolina Lademann, Patrycja Maciejewska, Aneta Lehmann,
College FRANÇOIS MAURIAC, Robert Zajac, Aleksandra Arendt.
Léognan, FRANCE 16 GETTING TO KNOW
www.ejournal.fi/mauriac
LISA MEITNER GYMNASIUM, OTHER CULTURES
Neuenhaus, GERMANY
Project Coordinator: www.lmg.neuenhaus.de Round the world
Fabienne Pouget-Imbert
Project Coordinator: Irmgard Schöffel in 10 celebrations
Assistants: Assistants: Mr. Pfeifer
Dominique Saint-Hilaire, Jean-Louis Vuotto
Press Club LISA MEITNER GIMNASIUM
Each school is a microcosm, where everyday thousands Cada centre escolar és un microcosmos on cada dia
of students live many lives, where every moment milers d’estudiants viuen moltes vides, on cada ins-
is rich in dreams, experiences, hopes, frustrations tant és ric en somnis , en vivències, en il•lusions i
and disappointment, conflict and joy, love and so- frustracions en conflictes i joies, en amors i des-
rrow. And all this must be reflected, externalised. amors. I tot això s’ha de plasmar , s’ha d’exterioritzar.
“Everyone speaks about youth, “Tothom parla dels joves, però potser
but perhaps it's time for the young people ha arribat el moment de que parlin ells.
to speak. G@t it! must be the voice G@t it! ha de ser la veu
of students.” dels estudiants”
Moreover, education is on everyone's lips. Everyone ta- D’altra banda, l’educació està en boca de tots. To-
lks about the changes that have operated in European thom parla dels canvis que s’han operat en els siste-
education systems, about the results crisis in many of mes educatius europeus, en la crisi de resultats de
these systems. Everyone speaks about youth, but per- molts d’aquests sistemes; tothom parla dels joves,
haps it's time for the young people to speak. This is però potser ha arribat el moment de que parlin els jo-
the basic function of this magazine. It must be the ex- ves. Aquests és la funció bàsica de la revista: ha de ser
pression of the reality of each school. An open win- l’expressió de la realitat de cada centre, una finestra
dow to fresh air. It must be the voice of students. oberta a l’aire fresc, ha de ser la veu dels estudiants.
All of this without losing sight of the European dimen- Tot això, sense perdre de vista la dimensió euro-
sion of the project. The magazine is a modest contribu- pea del projecte. La revista és una aportació modes-
tion to a historic project, the construction of Europe. ta a un projecte històric, la construcció europea .
But this construction can not come from above. It can Però aquesta construcció no pot venir des de dalt, no
not be imposed. Europe will exist if Europeans want pot ser imposada. Europa existirà si els europeus així
it to, and so the first step is mutual understanding. ho volem i el primer pas és el coneixement mutu.
This magazine aims to be a small and worthy contribu- Aquesta revista pretén ser una peti-
tion to such a noble desire. We communicate, we know ta i digna aportació a tan noble desig.
each other, we work together, and we make a dream Ens comuniquem, ens coneixem, treballem junts, cons-
come true together. Because dreams are possible. Be- truïm junts un somni, perquè els somnis són possibles,
cause it is impossible to improve reality without dreams. perquè és impossible millorar la realitat sense somnis.
Here we are!
As you can see our Press Club is mostly
female but the few boys ( we don’t
know why) are quite happy for it! We
are 16-18 and attend the 3° and 4°
class.
We are divided in sub-groups accor- The Graphics and Photos group, Italy.
ding to attitudes but we work toge-
ther, exchanging ideas, opinions and
above all, enjoying so much!
We meet every Wednesday afternoon
with our teachers and discuss with
them on the different aspects of the
The editing group of Umberto Sorace,
magazine.
Calabria, Italy.
4 · Get it! The European Feeling
ADIYAMAN ANATOLIAN COLLEGE JOSEPH to write a longer scientific homework
HIGH SCHOOL LAGROSEILLERE called seminar paper.
A lot of teachers presented diverse
We are the Press club of Adıyaman seminar subjects, for example ‘’De-
Anatolian High School . sign’’, ‘’Computer Science’’ or ‘’Hu-
We meet every Friday and Saturday man Biology’’.
after school.We spend a wonderful We all chose ‘’’Comenius press club’’
time working together. All members because we are interested in the En-
in our group are very glad because glish language as well as in writing ar-
they can contribute to this European ticles and meeting new people from
project. different countries.
Sıla Nur Kumru (15), (16), Gazihan
Kolat (16), Eda Hazal Arbun (15), Cu-
mali Aydın (17), ayşe Akın (14), Filiz
Baykuş(16) and our coordinator tea-
cher ErcanYücetaş Hi ! V LICEUM
We are the press club of Martinique. OGOLNOKSTALCACE
As you can see on the photo, there JAKUBA WEJHERA
are plenty of us !
Latouche Leslie (14) ; Emilie Bous- Hi everybody. We are the Press Club
quet(14); Céliane Romany- 14 (the members. For now ther are 9 of us
dictionary of the group !); Annie- but as you can see there are quite
Claude (14); Jehan-Fabien Denis- a few people still hesitating about
Jean(14); Gaetan Joly (14), July Myr- joining in. We think it’s a matter of
til (14); Rachelle Renard (14); Youri time before they sign up. We meet
Melicine (14); Ayla Mongès (14); Ra- together with our English teachers
chelle Drané (14); Julie Sylvanise (14) Mr. Lukasz Maj and Mr. Michal Obrocki
(our secretary !). who help us correct mistakes!
Vincent, Johnny, Yanis, Alexis, Cora- We meet every week on Thursdays at
lie, Anthony, Mélissa, Mathias, y Wi- 3pm after the lessons. We are very
lliam help us as well. happy and excited to be in the pro-
We meet every Tuesday with the Spa- ject. Members:
nish teacher, and every Thursday with Karol Sroka: ‘I’m 17. The project is a
the English teacher. We speak about good thing and I’m really glad I can
the project, we exchange ideas and take part in it’
write the articles. Bartosz Lokaj: “I’m a tall, blond hai-
We are very happy to be working with red guy with grey eyes. My passion
you! is music: Metal and all bloodbathes
things, Jazz (especially Beop), Rock
and Blues. I also like reading books
LISE-MEITNER GYMNASIUM and watching good films.’
Maciej Gryglewski: ‘I live in Bolszewo,
a village near Wejherowo. I like rea-
ding books and horseriding.’
Asia Leyk: “I live in Luzino. I’m 17. I
spend a lot of time in school. I work in
my free time. It’s all my life’
Patrycja Lipska: “I’m 17. As far as
I’m concerned the Comenius Project
Members of the Press club of Adiyaman School,
Turkey.
is a great opportunity to get to know
On the photo you see our group of the people from other countries and their
school project ‘’Lise Meitner Press culture, traditions, interests.’
Club’’ with our two teachers, Mrs Barbara Szymanska: “I’m 17. I’m a
Mack and Mr Pfeifer. second grade student. I consider the
On entering the 12th school year in Comenius Project an interesting way
Germany, you must choose a so-ca- of interaction between young people
lled seminar subject. You also have who study English. It’s a great oppor-
Get it! The European Feeling · 5
Press clubs
Occasionally some other pupils join us
and write articles with their teachers VECHTDAL COLLEGE
according to the current happenings.
COLLEGE
FRANÇOIS MAURIAC
Open on Mondays and Thursdays from
12:25 to 13:25, the Press Club welco-
me all pupils interested in writing ...
For the time being, we are 13 jour-
nalists, only girls, helped by 2 adults.
Each of us has her own temper but
helping each other and working toge-
ther is a priority so there is always a
good atmosphere.
We offer articles and interviews,
which are mostly published each term
in our paper journal which is sold 50
cents. Other articles are posted on
the school ejournal : www.ejournal.
fi/mauriac
6 · Get it! The European Feeling
Survey results
What is next?
survey results from all schools
All the data from the survey will be a driving force to the development of the next issues of G@t it.
Here are the results of four of the ten countries participating in this project:
As you probably know, the main goal countries and meant the first step to out our porposal and stated that the
of G@t it is to provide our students let their voices be heard. given subjects were enough.
with an opportunity to speak their The results showed pupils are mostly Needless to say that all the data from
minds, a meeting point where to find interested in leisure-related topics. the survey will be a driving force to
any kind of information they feel in- Fashion and affective relationships the development of the next issues of
terested in and share ideas and ex- are also among their own faves, whe- G@t it. Here are the results of 4 of
periences with their schoolmates and reas they don’t go in for more serious the ten countries participating in this
students from all over Europe. To do subjects such as politics or economics. project.
so, we needed to know their inter- It’s interesting to note that actually
ests. What better way to start than the choices from students in different
with a survey just about their likes? schools are quite alike. Although all
This survey was handed out to a num- of them got the chance to add more
ber of students from ten different topics they felt close to, most ruled
Get it! The European Feeling · 7
Interview
LA LECTORA PERFIL
Andrea Schindler
Edad: 25 años.
Lugar de nacimiento:
Regensburg, Baviera
(Alemania)
Idiomas: Alemán, inglés,
francés, español y un poco de
Andrea con sus alumnos en clase de alemán de 4 ESO catalán.
en el instituto Baix Camp, Reus. Hobbies: viajar y leer lite-
ratura fantástica. Esquiar,
¿Has viajado mucho? He visitado Estados Unidos durante algunos años, kickboxing
muchos países en Europa pero también me gustaría vivir un Música favorita: Pop rock y
tiempo en África o Japón. música clásica.
¿Cuáles? Austria, Italia, España, Por-
tugal, Francia, Holanda, Bélgica, In- ¿Por qué? Me gusta conocer menta-
glaterra, Chequia, Hungría, y Malta . lidades, costumbres y culturas dife-
rentes. Como turista no ves mucho ¿Crees que existe un sentimiento
¿Has visitado otros continentes? de eso. Hay que vivir en un país para europeo que identifica a todos los
Viví un año en EEUU. entenderlo y entender a la gente. que vivimos en este continente? El
sentimiento europeo existe, pero ten-
¿Qué hacías allí? Cuéntanos tu ex- ¿Qué encontraste diferente en los go la impresión de que es más intenso
periencia. Participé en un programa EEUU en comparación con Europa? que algunos lugares que en otros. Por
de intercambio. Viví con una familia Muchas cosas. Los estadounidenses ejemplo, el sentimiento europeo es
anfitriona y fui a una High School. tienen un pensamiento muy diferente mucho más fuerte en Alemania que
Era una típica alumna estadouniden- sobre algunas cosas. Para mí lo más aquí en Catalunya. Quizá en unos
se. Tenía clase cada día, jugué en el raro era que se puede conducir a los 100 años habremos desarrollado un
equipo de tenis de la escuela, ob- 16, votar y luchar por su país a los 18, sentimiento tan intenso como el de
tuve mi diploma y fui a mi “gradua- pero no beber alcohol hasta los 21. quiénes viven en América y se sienten
tion”. La experiencia más chula fue Latinoamericanos o similar al de los
el “prom”, la fiesta de graduación. ¿Cuándo estás en EEUU te sientes estadounidenses por su país.
Era como en las películas. Llevaba un más europea que cuando estás en
vestido bonito, bailamos toda la no- Alemania? ¿Qué estereotipos tenías de España
che y lo pasamos super bien. Si, mucho más. En mi High School éra- antes de venir? ¿Se han confirmado?
mos seis almunos de Europa. Yo y otra Los esterotipos españoles que existen
¿Te gustaría conocer otros conti- chica de Alemania, una francesa, un en Alemania son que todos los espa-
nentes como África, Oceanía o Asia? belga, y dos españolas. Aunque tenía- ñoles son vagos, hacen la siesta, salen
Si. Me gustaría ver todo el mundo. Mi mos culturas diferentes, no parecía- mucho de marcha que y los chicos son
objetivo es viajar lo más posible y así mos tan diferentes en comparación muy machistas. No se han confirma-
también conocer gente y culturas di- con los americanos. do, pero la verdad es que yo tampoco
ferentes. creo en estereotipos. No tiene ningún
¿De todos los países que has visita- ¿Y en Reus? En Reus me siento muy sentido generalizar. Cada persona es
do en cuál te quedarías a vivir? En alemana. diferente y tiene su carácter.
THE IDEAL TEACHER... by Leslie Latouche y Rachelle Drané, Joseph Lagrosilliére, MARTINICA
“El buen maestro es aquel que sabe soportar pacientemente la ignorancia de sus estudiantes y al mismo tiempo
disiparla con eficacia” J. AMOS COMENIUS
“A la meva època, els pares no QUI SÓN ELS PRINCIPALS RESPONSABLES “Els professors i les profes-
jugaven cap paper a l’escola. sores cobren per educar i ho
Els problemes de casa es trac- DE L’EDUCACIÓ? haurien de fer.”
taven a casa i els de l’escola a “L’educació ha de començar a casa. Els pares són els ALBERT HURTADO, 18 anys
l’escola.” primers educadors” CF Gestió i Administració
Una veïna de Reus, 77 anys J.A. COMENIUS
“Entenc que educar ho fa
“Els pares t’han d’ensenyar “Tant pares com professors “Tanto padres como profe- tothom en el moment que
a ser persona. Aquesta és la s’encarreguen d’orientar i sores son responsables de la pot; tant ha d’educar el pare
primera base de l’educació. d’ensenyar als seus fills o als educación de los jóvenes.” a casa, com el professor a
Els professors són els qui ens seus alumnes, de com actuar JEAN CLAUDE BARST l’escola, com l’avi quan pas-
donen coneixements.” amb educació davant de per- Padre y enfermero (Martinica) seja el seu nét. En tots els
DIEGO YUNQUERA, 17 anys sones i situacions” moments es pot donar i rebre
Estudiant 2n BAT Social MIRIAM APARICIO CANTERA educació.”
Tècnica en Integració Social (TIS) JAUME SUGRAÑES
“Avui dia la responsabilitat Professor de Llatí i Grec
“L’educació comença a casa. de l’educació recau sobre els
Però avui dia els pares són Estic d’acord amb el senyor professors perquè els pares
fora de casa treballant mol- Comenius: L’educació co- tenen molts problemes a la “D’algun lloc de l’Àfrica és
tes hores. Si no hi ha ni diàleg mença a casa. feina i no tenen gaire temps aquesta sàvia sentència: “Per
entre pares i fills, com hi pot JOSEP ANDREU per als seus fills.” a educar a un nen fa falta tota
haver educació?” Professor de Matemàtiques OLA, Estudiant, 17 anys, la tribu.”
ESTEBAN JIMÉNEZ (POLÒNIA) JOSÉ MIGUEL GARCÍA
i PEP LÓPEZ (PAS) Director de l’IES Baix Camp
PAS de l’IES BAIX CAMP “Abans els pares tenien més
interés en la vida escolar “Si els valors i normes no es-
dels seus fills que ara. Tinc “Els primers que ens ensenyen tan assimilats des de casa, el
una filla de 7 anys i no tinc educació són els pares. Els se- professor s’haurà d’estar tot
“Els nostres fills passen mol- ni temps de llegir amb ella gons, els professors, però tot el dia educant i això influeix
tes hores sols a casa mirant o d’ensenyar-li coses noves. això no serveix de res si no- negativament en els resultats
la tele o a Internet. La famí- Recordo que la meva mare sí saltres no posem de la nostra acadèmics. Avui dia sovint ens
lia avui dia ja no té l’impacte ho feia amb mi quan jo estu- part.” hem de dedicar a educar i no
educacional que tenia en al- diava.” BRYAN ALBIÑA queda temps per a ensenyar”
tres temps.” PARE d’alumna i VÍCTOR DE LA CRUZ, 14 anys CARME MADICO
PARE d’alumne (ITÀLIA) en edat escolar (POLÒNIA) Estudiants de 3r ESO D Professora d’Anglès
Get it! The European Feeling · 11
Debat
“La meva época era memorís- “A mi m’agradaria que els
SOBRE L’ENSENYAMENT I L’APRENENTATGE ... tica: llistes interminables de professors ens ensenyessin co-
“Una educació apropiada no consisteix a omplir els reis gots, o recordo que tenia neixements desenvolupats per
caps del jovent amb un munt de paraules, frases i idees un professor, que era capellà, ells mateixos, en comptes de
que provenen d’autors diferents, sinó a obrir la porta quan jo estudiava batxillerat recòrrer sempre al llibre, és a
del món real exterior a l’enteniment i l’aprenentatge que agafava un punter i sobre dir, preferiria un ensenyament
dels nostres alumnes; així aconseguirem que de les se- un planisferi i et deia: “ara de collita pròpia.
ves pròpies idees, del seu propi raonament aparegui un recorre el món” i tu havies Ens ensenyen la lliçó com cal,
d’anar dient-li tots els golfs però nosatres acabem me-
torrent que flueixi de la mateixa manera que les fulles,
i estrets del món continent moritzant perquè ens resulta
les flors i els fruits brollen de l’arbre.” per continent. Ara s’ha passat més fàcil. De fet a l’hora de
J. AMOS COMENIUS d’un memorisme pur i absurd l’examen, si no recordes allò
que ens feia aprendre com a que has memoritzat, no te’n
“A mi em van ensenyar de ma- “Ens fan aprendre conceptes, lloros i sense comprendre a un saps sortir. Per això seria mi-
nera memorística. Abans es excepte a filosofia, l’única as- abandonament de la memòria llor saber pensar.”
donava molta importància a signatura on ens fan pensar.” a la práctica educativa actual. PABLO MOLINA,
I si tu no memoritzes coses, 1r BAT Cientific
la memòria i ara cada vegada NATALIA GARCIA, 16
es treballa menys la memòria. Estudiant de 1r BAT què recordaràs?
Un exemple clar d’això és que Estic a favor d’un ús racional
estan sortint moltes joguines de la memòria. És una capa-
per a entrenar la memòria. La “Cada professor ha d’intentar citat del nostre intel.lecte. Si “De vegades ens sobrecarre-
memòria és important però fer interessant la seva as- no la fem servir s’atrofiarà.” guen de conceptes sense en-
també ho és saber relacionar signatura. Quan jo anava a GERMÀ LÓPEZ senyar-nos quina utilitat pràc-
l’institut, sempre suspenia Professor de Llengua i Literatura tica tenen. De vegades ens
conceptes i pensar sobre ells.”
Física, però gràcies a un pro- Catalana ensenyen coses que només re-
XAVIER MAGRANÉ, 47
Professor d’Educació Física fessor a qui agradava molt la cordes per al dia de l’examen
seva feina i sabia fer classes i ja està. Crec que en moltes
interessants, va començar a “A l’escola pretenen que pen- matèries falta ensenyar-nos a
“Hi ha profes que demanen agradar-me i la vaig acabar sem, una altra cosa és si no- pensar.”
tant i a canvi donen tan poc!” entenent!” saltres ho apliquem o no.” PAU ORTEGA, 16
EDINA TÓTH, ANDRÁS SÖRÖS, PARE d’alumne de 7 anys NÚRIA LÓPEZ, 16 2n BAT Tecnològic
BERTALAN BARTA POLÒNIA Estudiant de 1r BAT Social
Alumnes de Secundària
HONGRIA
“L’escola ens hauria d’ensenyar a desenvolupar habilitats per a Sóc un incondicional de la
poder pensar sobre totes les coses i no només a memoritzar. Però famosa frase d’Einstein:
“A l’escola només la major part de l’ensenyament es basa només en la memoritza- “L’ensenyament ha de ser
m’ensenyen conceptes, però ció de regles i conceptes. Això no serveix de res perquè acabem de tal manera que pugui ser
no a pensar.” memoritzant sense entendre res només pels exàmens.” rebut com el millor regal i no
ROGER MASIP, 16 ESTUDIANT de SECUNDÀRIA, 17 anys, ITÀLIA pas com una amarga
Estudiant de 1r BAT Científic obligació”
JOSÉ MIGUEL GARCÍA
“L’escola actual ha fracassat Director de l’IES Baix Camp
en el tema de la disciplina. Els SOBRE LA DISCIPLINA...
alumnes tenen la sensació que Cal trobar un camí que permeti ensenyar de manera
poden fer tot el que vulguin efectiva i agradable alhora. Cal ensenyar sense repres- “Quan jo estudiava, tot era
sense ser castigats. Cal que sió. La por i la violència no afavoreixen l’aprenentatge, memoritzar, però ara aques-
pares i professors construeixin només encubreixen les mancances del professor i/o ta manera d’aprendre ja està
connexions positives amb els passada de moda i no es prac-
educador.
seus fills i alumnes basades en tica a les escoles actuals.”
el respecte.” PARE, ITÀLIA
PARE d’alumne “Cuando yo estudiaba, nos pe-
“La societat ha canviat i tam- gaban por cualquier razón. No
POLÒNIA
bé els mètodes educaius. La defiendo el castigo corporal,
disciplina ha de ser entesa no aunque creo que de vez en
“Hi ha problemes de disciplina com una llista de normes ex- cuando es neceario en casa.
perquè alguns profes es passen terna que cal respectar, sinó Los profesores tienen muchos
d’estrictes i altres es passen com un compromís acordat i “Sovint els professors pensem
problemas para conseguir que
per massa tolerants. El mateix compartit. Intercanviar punts que la disciplina és una condi-
los alumnos respeten su au-
passa amb els alumnes; alguns de vista personals i raonar ció de l’aprenentatge, encara
toridad. Creo la disciplina se
són massa despreocupats i al- han esdevingut la manera més que sembla més raonable a la
consigue a través de la comu-
tres es preocupen massa. No eficaç d’interaccionar amb els inversa: l’aprenentatge és qui
nicación, respeto mútuo y los
hi ha terme mig!” alumnes.” castigos, de vez en cuando.” facilita la disciplina.”
SERGIO GARCÍA MARCOS, PROFESSOR de Escola JEAN CLAUDE BARST JOSE MIGUEL GARCÍA
15 anys 3r ESO D de Cicles Formatius (ITÀLIA) Padre y enfermero (Martinica) Director Ies Baix Camp, Reus
12 · Get it! The European Feeling
Opinió
“Tothom té dret
a tenir coneixements
i rebre una educació”
Zsolt Mester, 17
Bessenyei György High School, Kisvárda, Hongria
While this is a fantastic project for third world countries, one can think of it
for the first world as well. In fact, not all children in Europe or the US have
their own private computer, easy to use and to carry to school. This project
could find its place in European countries, where furthermore the price for the
governments would be relatively much cheaper. Let’s hope that our leaders
listen to what Nicholas Negroponte has to say about computers and education, Altos de Cazuca, Soacha,
and hope for the best. Not to mention that the more countries adhere to the Cundinamarca, Colombia
program, the more the price will drop for all countries including third world
ones. Help yourself, you’ll help others!
As for now, on an individual scale, rush and get yours now, helping a kid in the
third world! Buy one for your child, talk about it at school and in the family!
CHRISTMAS IN CALABRIA vity has the central part. On the Christ- Fireworks for New Year’s Eve
“A Strinna” mas Eve, at midnight the head of family New Year’s Eve is pretty different from
One of the most popular Calabrian tradi- or the grandfather puts the Holy Child in the traditional, contemplative Christ-
tion is “A Strinna”(la Strenna), that cons- his hands and each member of the family mas. Many people celebrate the end of
tists of offering small gifts to our relati- kisses him, before laying him down in the the year (and the beginning of the new
ves or friends. This custom dates back to manger. one) rather with their friends than with
the Roman period when it was a sign of Everything into the representation of the their family. To pass the time till midnight
prosperity and joy to offer some bunches Nativity, has a symbolic value: the cows- people play little games and –most of the
of green branches, cut from some woods hed represents poverty; Joseph is the time- they’re just eating, because there
dedicated to Strenia the goddess of fortu- intellect: rather than being jealous and is a dinner chosen which can take seve-
ne. Later the branches were substituted repudiating Marie he accepts God’s will. ral hours (you’ll just eat little servings of
by some apples or dried figs and the name The cow represents the principle of ge- everything, so you have to keep eating for
Strenia changed into Strenna. neration (it is the symbol of fertility in a while). Before midnight everyone goes
During the Christmas period some bag- Egypt), the sexual strength; the donkey outside to get ready for the fireworks.
pipe players called “Strinari” play and represents the lower human personality Then the countdown starts. When the old
sing popular Christmas melodies, wal- and nature. year is over, people wish each other a
king around the villages and when they Their presence into the crib is very impor- good New Year and then the fireworks be-
tant: Their breath is life. They blow on gin. The last firework isn’t, of course, the
the Jesus Child, and heat him with their end of the celebration, in fact, the party
breath like God has blown spirit(life) to will sometimes go on till dawn and that’s
the first man . why the next day is kind of quiet, because
everyone is still asleep.
CHRISTMAS & NEW YEAR’S EVE
IN GERMANY
A big family celebration
Christmas is a big family celebration in
Germany. Normally, you get your presents
on the evening of the 24th of December.
The following two days are spent with the
rest of the family (grandparents, etc.),
Bagpipe players “Strinari” because they are public holidays.
On Christmas Eve many people go to
knock at doors people invite them to Christmas worship in their churches. Af-
come in and they play their song in front terwards, there is a big dinner and when
of your Crib in honour of the Holy Child it’s finished you spend the rest of the
;then they wish them prosperity and pea- night enjoying your new gifts.
ce and they receive a “strinna”, usually There are two typical kinds of Christmas
“nu’mustacciolo”, a typical cake made dinners: Type one is a traditional meal
with honey or “na’crucetta” a sweet with something like goose or other kinds
made with dried white figs, filling with of roasts, potatoes and vegetables.
almonds or walnuts. Type two is a simple meal with sausages
and potato salad.
The Crib
Our greatest tradition is Making the Crib. Typical Christmas Symbols
Every family builds its own Crib using Of course, we have the typical Christmas
wood, paper, carton or cork. Shepherds, symbols, too: a decorated Christmas tree, Decorated Christmas Tree and candles, , typi-
craftsmen, farmers in clay are placed in many candles, Santa Claus, snow (even if cal symbol in most Germany and most Euro-
pean countries.
a small pastoral scene where the Nati- it’s fake snow), bells, etc. And, surely,
16 · Get it! The European Feeling
other cultures
CHRISTMAS IN POLAND Sinterklaas in Holland
A kind of magic Who is Sinterklaas?
Sinterklaas is the Dutch name for Saint Nicholas
(271 AD-343 AD). St. Nicholas was a bishop of the
Greek Orthodox church who lived in Myra in Ana-
tolia which is now called Turkey. According to the
legend he saved his town from starvation, he re-
vived three dead children and he offered dowries
to very poor girls. Sailors started believing in St.
Nicholas because three sailors swore that he had
calmed a very rough sea when they were at sea
and in trouble because of bad weather conditions.
Celebrating Sinterklaas in Holland
In Holland the name given to St. Nicholas is “Sin-
terklaas”. The Dutch people believe that Sin-
terklaas comes from Spain because they probably
heard the original story from Spanish sailors. In
Holland St. Nicholas rides on a white horse. In the Patron saint of sailors as well as the city of Amster-
dam. St. Nicholas is now a very old man. He has a
Netherlands Sinterklaas arrives in his steamboat white flowing beard and has a long metal staff. He
from Spain on the 17th of November. There are wears a hop’smiter (regal looking head-dress) and
many songs about his arrival. After he arrives with a red cape.
In Poland, Mommys prepare twelve his white horse and his helpers he goes all over the
traditional dishes, mostly made of fish. country and is televised as well. When Sinterklaas
arrives in Amsterdam, he begins his tour at the Dam square. All the children gather in the
square and Sinterklaas shakes their hands and his helpers throw lots of sweets into the crowd.
Christmas in Poland are one of the most What children and parents do at home?
important periods in the year. Members of From the 18th of November the children in Holland start singing Sinterklaas songs in front of
families that live away from each other their chimneys at home. Every evening the children put carrots or apples in their shoes and
meet and spend a few days together. For a bowl of water for Sinterklaas’s horse. Children believe that Zwarte Piet climbs into their
some of them it’s the only chance to do homes every night through the chimney to take the food put and drink that has been placed
it. We can feel a kind of magic in the air by the kids.
when the snow is falling, the lights on the Saying goodbye to Sinterklaas
After December 5th Sinterklaas goes back to Spain on his steamboat.The children hopefully
christmas tree are shining and the tasty
got the presents that they were longing for and are now happily waiting for Christmas. Usua-
dishes are waiting to be eaten. Mommys lly, children get a few hours off in the morning of December 6th. School starts a little later
prepare twelve traditional dishes, mostly and they have a few hours to play with their new toys.
made of fish. Kids always look forward to
get the gifts that usually wait under the
christmas tree. They are sure that Santa
Claus brings them all every year. There is El Tió de Nadal i la nit de cap d’any, CATALONIA
a tradition to leave one empty plate for Per Judith Millán Iglesias i Lorena Arévalo Turrillo 2nB, IES Baix Camp, REUS
an unexpected guest.
Time for fun El Tió de Nadal és una tradició de la mitologia catalana. El Tió consisteix en
agafar un tronc, decorar-lo i la nit de Nadal cantar-li una cançó, fer-lo cagar i al cap
d’uns segons apareix un regal. Com ho celebrem a casa nostra?
Una setmana abans de Nadal col·loco
el Tió al menjador; posem damunt una
manta petita i un barret del Pare Noel. I
cada dia li donem una mica de menjar i
al cap d’una estona ja no hi és.
Que curiós!
La nit de Nadal per ser exactes el 24
de desembre ens ajuntem tota la famí-
lia per fer cagar el Tió. Els més joves
agafem un bastó i ens posem a cantar
la cançó típica mentre li donem cops de bastó. I al cap d’uns segons mirem sota la
The New Year’s Eve is always a loud and manta i ens trobem molts i molts regals. Per acabar un bon sopar i una estona de
full of fun night. We welcome the new diversió.
year with noisy and colourful fireworks, La nit del 31 de desembre ens reunim a tota la família a casa dels avis.
drinking a toast, wishing the best to each Preparem un bon sopar, després, uns minuts abans de les dotze de la nit ens asseiem
other and partying until morning. Some a la taula i engeguem la televisió i tots preparats amb el raïm i...comencem el
people might be sad during that night, be- compte enrere pel nou any. Una vegada acabades les campanades ens aixequem i
cause of the end of a good year, but some ens felicitem l’any nou, que esperem que vingui ple de felicitat i alegria.
of them hope the following one will bring
them something better. It’s a time for fun
and memories at the same time.
Get it! The European Feeling · 17
Getting to know...
NAVIDAD en las antillas, MARTINICA
Por Julie Sylvanise, Leslie Latouche LESLIE LATOUCHE (3ème2),
Céliane Romany, Ayla Mongès y Mathias Pancrate, Collège Joseph Lagrosillière
Com?
És l’època del pelegrinatge a la Meca i tam-
bé un dia de gran reunió familiar, però els
qui no podem anar a la Meca també la ce-
lebrem.
Saint-Marie, MARTINIQUE Hello! We are students of IES Baix Camp. The I study in a high school its name is Bessenyei
name of our school comes from a region from György High School, in Kisvárda. The school has
Our school is called “Collège Joseph Lagrosi- Catalonia called Baix Camp. Our city, Reus, is got this name from 1922. Bessenyei György was
llière”. It was named after Joseph Lagrosillière the capital of this region. Our school was foun- a great person who improved the Hungarian
because he was the mayor of Sainte-Marie, our ded in 1922. culture and education, so we elected him as
town, from 1910 to 1936. We are 1145 students! 442 of them are stu- the school’s deminator.
He was the founder of the socialist party in dying ESO (compulsary education) and the Now, about 780 students visit the school
Martinique. Martinique is in the French West others are studying BAT or Vocational Training. every day, boys and girls equally. This young
Indies at the limit between the Caribbean Sea The students of ESO and BAT are between 12 people are teenagers, so they are from 15 to 18
and the Atlantic Ocean. Our school is located and 18 years old. But do you know what? There years old. They are local, but a lot of students
on the north Atlantic coast of the island. are students in Vocational Training that are ol- come from the surrounding villages. A lot of
From our classrooms we can see the ocean! der than some teachers! teachers are in this school too, about 78 men
The school was founded in 1964. Today the Some students were born in Spain but there and women help us in the studying. The stu-
number of students is 360, boys and girls. are a lot of students from different nationali- dents may select a field of study, we can study
We are 11 to 15 years old and from around ties: Chinese, South-American, Moroccan, Ro- on mathematics, informatics, art and science,
Sainte-Marie. We have about 29 teachers. The manian...etc. languages and general divison. We learn lan-
school doesn’t have a website yet. The official The official language is Catalan but we learn guages in the school, for example;Italian, En-
language in education in Martinique is French other languages too: Spanish, English, German glish, German and French, however, our offi-
but we are lucky because here we can learn and French. In BAT we can also learn Latin and cal language is Hungarian. The lessons start at
Spanish, English, Latin and Creole. Greek. 7.45 and finish at 13.15, and we have breaks in
Well, Creole is one of our native languages. Our school opens at 8 a.m. and closes at the different seasons.
We do many more things in our school from 10p.m. Do you want to know more about us? Zsófi Kapin 9.e
7:30 to 4:30, Monday to Friday!!! Sergio Reyes, Carolina Ortega, Célia Algua- www.besi.hu.
cil, Adam Boulaich, Eloy Martín, Arnau Mon-
tañés. (1 ESO A)
www.iesbaixcamp.org
FRANÇOIS MAURIAC, Léognan,FRANCE
All the students live in Léognan or villages teresting books on the historical and social as- Neuenhaus &
cond language; we can choose between Spa- it offers two main courses: Business administra- France
nish and Italian. We can also learn Latin or tion and Tourism. We study English and French
Greek, optional. in all classes, and German and Spanish in the
Clémentine Maille 3°B, Aymée Bonvarlet
6°C, Coralie Jouary 6°C, Mélanie Hétru 3°C
tourism classes. School starts at 8.30 and finis- Catalonia Reus
LES CAUSES
DE LA CRISI
Creiem que aquesta crisi econò-
mica s’ha produït per les següents
causes:
• Els bancs deixaven diners a
persones que després no po-
dien tornar-los
• Les empreses produïen més del
que es necessitava
• Es consumia massa
SCHOOL TOUR
La Maite tradueix el missatge de benvinguda del director Visita a les classes d’informàtica. Jan Cees, expert
l’arribada al centre dels representants de les escoles. en informàtica de l’escola holandesa, pregunta a la
De dreta a esquerra: Mylène (Martinica), Fabienne i Domini- professora Rosa tot sobre les aules virtuals.
que (França) i Jan Kluch, director de l’escola eslovaca.
El Josep Lluís, cap d’estudis de l’Ies Baix Camp fa callar i treballar a tothom - la Maite traduint a l’anglès,
la Conxita al francès-, i els professors de tota Europa!!!
s be
i n Pari
g
livin ce?
’ t a man of Fran !!!
n th !
W h y ca he Sou l LIVING
t il
ed in is st
-
buri ause he
c
- Be
-Ho
w
her do y
do ou
-W f c
ith cattle ount a
aC ?
owc
ula
tor
:
eak it
I´l l br Sil
e it
en
ce!
na m
t?
If I at is i
wh
ZESPOL SZKOL 1 The Rolling Stones 1 Lost 1 Super Mario Bros 1 Da Vinci’s Code
PONADGIMNAZ- 2 Rihanna 2 Prison Break 2 Tetris 2 Hurin Children
JALNYCH 3 Metallica 3 Desperate Housewives 3 Dragon Warrior 3 Dracula
4 Iron Maiden 4 Ugly Betty 4 Guitar Hero 4 Chronicles of Narnia
POLAND Dr. HOUSE
5 The Beatles 5 5 Megamania 5 Get on track to FCE
UMBERTO SORACE 1 Tiziano Ferro 1 Dr.House 1 Pro Evolution 09 1 Tre metri sopra il cielo
MARESCA 2 Laura Pausini 2 Grey’s Anatomy 2 Puzzle Bubble 2 Twilight
3 Vasco Rossi 3 Ugly Betty 3 The Sims2 3 Ho voglia di te
ITALY The Lord of rings
4 Coldplay 4 C.S.I 4 Super Mario 4
5 Avril Lavigne 5 Smallville 5 Football manager 5 Gomorra
THE BOY IN THE STRIPED PYJAMAS SIN TETAS NO HAY PARAÍSO LE MONDE DE NARNIA
El Duque, considered the C’est l’histoire de
A particular story that can- sexiest man in Spain at quatre enfants( deux
not be told too often. Two the moment, and Cata, a filles, deux garçons)
boys, two different worlds, pretty young actress, are qui passent à travers
one friendship and the Holo- the protagonists of this une armoire et dé-
caust as a background. The famous TV series that couvrent le monde
innocence of two boys in the deals with prostitution magique de Narnia.
middle of the cruelties of one dangers. Their love story Un véritable conte de
of the worst moments in His- seems impossible but lots fée !!!
tory. A must-read book told by of fans are waiting for a
a small boy in an adult world. happy ending.
Microrelats
Intercanvis
On va en France Fem paper Anem al tros Tallem cabells I els pròxims números?
Resultats de les enquestes
Mai s’hauria de permetre que un El meu avi alguna vegada m’havia L’impressió que he rebut assis- Ara entenc perquè els avis diuen
cop militar s’alcés contra un go- parlat d’aquesta guerra en què ell tint a l’exposició ha estat molt allò de: “a la guerra es va fer
vern legal i legítim i molt menys va perdre el seu germà de 12 anys. més emotiva que quan s’estudia molt de mal i també perquè
cobrant-se la vida de tanta gent Sempre que me’n parlava se li om- el tema superficialment a partir no ho volen ni recordar i cada
innocent. plien els ulls de llàgrimes. d’un llibre. cop que senten paraules sobre
ALBERTO CASTILLO 2 BAT B EMMA LLESERA GIRONA 2 BAT B AIDA DOMINGUEZ RAMOS aquesta tragèdia criden:
2 BAT B - Calleu, ja vam patir prou!
JOSEP M. CAMARA 2 BAT A
Sento un profund respecte pel Mai havia vist un tema històric tan
que fa a la batalla, les agonies a fons. Em va semblar tot molt in-
Veure les armes i bombes de les
i suplicis, però sobretot per teressant. He sentit que jo era a Sinceramente no creí que pudie-
exposicions em feien posar els
com l’exèrcit republicà aguan- dins. Quan els companys llegíem ra llegar a emocionarme tanto
pèls de punta. A la sortida que
tà l’infern que va ser la batalla. aquells testimonis, semblava que con una guerra que hemos estu-
vam fer a Corbera, em va impres-
M’enorgulleix l’esperit d’aquells fos jo mateixa. La cançó “solda- diado tanto en nuestra trayecto-
sionar moltíssim la frase que re-
combatents que aguantaren per a dos del pantano” em feia sentir ria escolar. Hasta ahora la había-
petia la nostra guia:
defensar la seva família. les mateixes pors. A l’exèrcit hi mos estudiado como una guerra
“En la primera persona que pen-
ALBERT RAMOS SAGALÀ 2 BAT A havia molta gent jove d’uns 18 más, pero no había sentido el
seu es en la vostra mare”
anys. Tots pensaven en les seves interés ni la capacidad de poner-
ESTEFANIA GÓMEZ 2 BAT B
mares quan sentien temor. me en el lugar de los afectados.
AROA HERNANDEZ 2 BAT A GEORGIANA TANTARU 2 BAT B
Respecte. Tragèdia.
Jove.
Pau.
Por.
Desesperació.
Mort.
Sort.
Llàgrimes. Mare.
Agonia.
Dolor. Fi.
Els alumnes de BAT i de 4rt d’ESO i el professor Josep Lluís davant l’estàtua d’Asclepi, Imatges de la visita.
déu de la Medicina.
Que l'arribada a Empúries s'hauria de fer per mar és una d'aquelles dèries que un va confegint a mesura que
hi va fent visites. I, com era d'esperar, enguany vaig continuar afegint llenya al foc. Quantes imatges -penso- no hau-
ria captat el Pere amb la seva màquina d'immortalitzar instants des de dalt d'una barqueta, inserits en una mena de
zoom cap al passat! Desembarcar allí, a la platja, emulant el que segurament varen fer els foceus! Quina predispo-
sició d'ànim més fantàstica no generaria en unes alumnes i uns alumnes ja de per si prou predisposats anímicament
a alliberar la seva sensibilitat vers aquells testimonis tangibles del passat! Acostar-se gronxats per les onades cap a
aquella munió de pedres hauria d'avivar la passió i excitar la imaginació, desbocant el present en una cursa folla vers
l'aprehensió de l'esperit perenne d'aquella herència del passat.
Imagino l'Alba delerosa per entrellucar l'efígie d'aquell déu que, fins fa poc, havia estat exiliat a les sales
del Museu Nacional d'Arqueologia. Quasi sento l'Aura assenyalant l'”stóa” en primer terme i la ubicació de
la ciutat romana, al fons, presidint l'encís del lloc! Quasi veig la Laura fitant cada racó de l'horitzó cercant
l'afamat “HDU KOITOS”. I diria que sento l'Alma raonant la significació d'aquesta
expressió, amb subtilesa, amb el refinament aquell dels qui estimem la paraula, mentre la Georgiana
l'escolta amatent, fetillada per la policromia argumentativa. Com també figuro el Kevin gestant hi-
pòtesis alternatives per a explicar la unió de l'illot, en el que s'assentava la Palaiàpolis grega, amb el
continent; o la Míriam, flairant l'aroma d'aquella cruïlla de civilitzacions: hel·lènica, romana i ibera.
Neàpolis, Nàpols, Ciutat Nova. Empori, urbs. Ibèria, Hispània. Serapis, Asclepi, Esculapi. I el Camillus
servint Agamèmnon des de la discreció, captat pel gran angular del Pere, en un racó.
Però, bé, com ja deia el poeta: Són mals temps per a la lírica. I, com el vell Alfi, això pensava jo, men-
tre l'autobús pujava els últims metres de la rampa que porta a la sortida del recinte.
Jaimikos SUGRaÑES
Professor de Grec i Llatí
Get it! The European Feeling · 33
On hem anat?
L’Avellana és molt sana
Els alumnes de l’Optativa uns pagesos. Ells ens van com separaven les avella- ta, la nostra professora,
de 1 Eso i alumnes de explicar com es recollien nes de les pedres i del re- ens porta a fer visites per
l’aula d’acollida vam anar les avellanes. Ens van en- buig. El senyor de la coo- a entendre bé els procesos
d’excursió a la Selva del senyar els materials que perativa ens va donar una de producció, distribució i
Camp a plegar avellanes i a utilitzaven; bufador, reco- bossa d’avellanes torrades comercialització dels pro-
visitar la cooperativa. Vam llidor, rasclet i la senalla. i ens va dir que n’havíem ductes.
caminar des de la Selva fins Desprès vam a anar a la de menjar sovint perquè
a un tros on vam conèixer cooperativa i vam veure són molt sanes. La Conxi- ALUMNES OPTATIVA 1r
i ALUMNES AULA D’ACOLLIDA
L’Ayoub (4t C), la Sara (3r E) i la El pagès ens explica que cal
Lixuan (3r D) esperant l’autobús a passar les avellanes pel purgador
Reus. per separar-les de les pedres.
L’Edgar Pérez, 1r eso B, I vam tornar a peu també del tros Rasclejar no és pas La vida de pagès
emocionat amb la collita. fins la Selva! tant difícil! és molt dura!
34 · Get it! The European Feeling
Des de les aules
Tecno amb 3 ERRES:
Redueix, Reutilitza i Recicla!
Vols aprendre a fer paper? Els alumnes de Tecnologia de 1r ESO t’ho expliquen en 10 pasos
ELS 10 PASOS
1. Trossejar paper vell
de diari
2. Bullir la massa amb
detergent i sabó
3. Netejar per a extreure la pin-
tura
4. Triturar-ho tot amb
la batedora
5. Donar forma
6. Escampar el paper
sobre la baieta L’Ester Ossó neteja el paper triturat 5. Donar forma
7. Premsar i deixar per treure la pintura.
assecar dos dies
8. Estendre sobre plàstics
9. Planxar amb planxa
10. I ja està!
O vols dissenyar la casa dels teus somnis? El Bryan Palmeiro ens parla del seu disseny
“Això és una maqueta d’un
terreny amb casa, piscina,
arbres, reixa, porta corre-
dera... És la casa dels meus
somnis. He utilitzat porex-
pan, branquillons, fusta, car-
tró i he après a dissenyar i a
tallar amb el cúter”
“Tecno m’agrada
perquè puc treballar “Quan sigui gran, vull ser me-
sol i al meu ritme. “El millor de tot és que aprenem cànic de desguàs perquè sem-
Jo vaig fent i si neces- a fer coses noves a partir de coses pre m’han agradat els cotxes i
sito ajuda la demano.” velles.” treballar amb peces”
Get it! The European Feeling · 35
Des de les aules
Creació literària
MICRORELATS
TasteT d’Oficis:
SOM PerRuquers
http://somiseremelsmillors.blogspot.com
- No puc més... t’ho prometo, ho
he intentat, però no puc més...
Mentre em deia això li veia als
ulls una mirada suplicant que
em demanava que parés, que
no insistís més, que el deixés
anar i li permetés seguir amb
la seva vida, però tenia ordres
estrictes que havia de complir,
era la meva feina, ells m’havien
confiat aquella difícil tasca i,
em costés el que em costés, ho
havia de fer, m’havien advertit
que seria complicat i que mai
ningú no ho havia aconseguit,
però jo estava decidit, tenia por
que no em funcionés, però ho
havia de provar. Em vaig aixecar
i vaig seure a la cadira que hi
havia al seu costat, vaig tranqui-
litzar-me i amb el to de veu més
seré que em va sortir li vaig dir:
- Acaba’t de menjar la sopa si us L’Abdel aprèn a fer massatges observant els monitors.
plau. Som els alumnes de 3r ESO E. Fem
dos Tastet d’oficis. El dilluns a la tar-
VÍCTOR PEÑA BILBENY da anem a fusteria amb la Cristina i
2n BAT A/Salut aprenem l’ofici de fuster. Ara estem
fent un marc de fotos. Ens agrada
molt i ens ho passem molt bé. Els pro-
Buscava alguna cosa original...
fes es diuen Jesús i Pau.
Però he pensat que no hi ha res
El dimarts anem a aprendre
més original que un bocí de paper
perruqueria. Ens ensenyen moltes co-
que et parli. Sorprès? M’ho espe-
ses que es fan els senyors i les sen-
rava, tots reaccioneu igual... Ho-
yores per a posar-se guapos: rentar
oola? Bé, ja veig que amb tu tam-
el cabell, posar rul.los, pentinar, fer
poc es pot parlar, com a mínim
trenes, fer massatges, fer la mani-
fins que deixis de mirar-me amb
cura, tenyir pestanyes, arreglar ce-
aquesta cara de babau...
lles... Ens agrada perquè cada vegada
aprenem una cosa diferent.
MARC GRIFOLL
Molts dies ens rentem el cabell els uns
2n BAT
als altres i ens pentinem. La monitora
es diu Cristina i de vegades l’ajuden
la Menchu i una altra Cristina. La nos-
HOLA?
tra tutora, la Glòria, també s’ho pas-
sa molt bé al tastet.
Reina ja sóc a casaaaa.
Si voleu saber més sobre el tastet
Hola? Reina?...
podeu connectar-vos al nostre blog.
Us convidem a deixar-hi els vostres
MARC TRALLERO GARCÍA
comentaris a: El Xiang renta els cabells al
2n BAT Tarik. A sota, l’Anna Peña
somiseremelsmillors.blogspot.com
després dels rul.los.
ALUMNES DE 3r E
36 · Get it! The European Feeling
Experiències inolvidables...
FEM MÚSICA
PER LA MEDITERRÀNIA
El passat dijous 27 de novembre, la Coral de l’IES Baix Camp va participar en la celebració del desè aniversari
de la trobada que es fa cada any per Santa Cecília anomenada Fem Música. En aquesta trobada tots els centres de
secundaria participants fan una representació de dues peces vocals o instrumentals i finalment es canten uns cants
en comú. Aquest any, però, s’ha fet diferent i ben especial i s’ha volgut fer una cantata on tots els centres partici-
pants es trobaven dalt de l’escenari.
El motiu va ser La Mediterrània, un mar que tenim una mica abandonat
i maltractat. Per tal de concienciar a tots els que ens van escoltar es va
explicar una història en la qual mariners de diferents països de la Medi-
terrània eren convocats a una illa per parlar del futur del nostre mar i
com arreglar aquest problema. Durant la narració que va ser feta per una
alumna de l’IES Gaudí, l’immens cor amb més de dos-cents cantaires va
cantar diverses cançons mediterrànies: d’Egipte, Israel, Marroc, Grècia,
Itàlia, França i moltes més. També hi va haver danses! Tot plegat acom-
panyat per musics en directe, alguns encara estudiant que venien de
diferents centres de secundària i músics professionals que voluntariament
van acompanyar aquest acte. Entre aquests darrers hi havia la professora
del nostre centre Núria Giménez.
Vam poder apendre moltíssimes coses: com és un assaig amb músics professionals, com podem cantar amb cors
diferents, seguir un director (l’Albert Galcerà) a qui ningú de nosaltres no coneixíem però que ens va caure molt
bé. En fï, un seguit d’experiencies inoblidables.
GLÒRIA BALDÓ
Professora de Música a l’IES Baix Camp
E-Twinning iesbaixcamp-fr.blogspot.com