CICLE CINEMA I JOVENTUT

Curs 2009J2010

DOSSIER DE TREBALL
sobre
"LA OLA"


























2



C!CLE C!NENA ! JOvENTUT

FITXA TCNICA

Direcci: Dennis Gansel
Nacionalitat: Alemanya
Any de producci: 2008
Durada: 108 min.
Gnere: Drama thriller
Gui: Dennis Gansel i Peter Thorwart
Producci: Constantin Film Produktion,
Rat Pack Filmproduktion GmbH
Msica: Heiko Naile
Fotografia: Torsten Breuer
Muntatge: Ueli Christen
Disseny de producci: Knut Loewe
Vestuari: !vana Nilos
Basada en la novel*la de: Todd Strasser


FITXA ARTSTICA




Jrgen Vogel: Rainer Wenger
Frederick Lau: Tim
Max Riemelt: Narco
Jennifer Ulrich: Karo
Christiane Pau: Anke Wenger
Elyas M'Barek: Sinan
Cristina Do Rego: Lisa
Jacob Matschenz: Dennis
Maximiliam Mauff: Kevin
Ferdinand Schimdt-Modrov: Ferdi




Sinopsi

Alemanya, avui. Durant la setmana de projectes en un institut, el professor Rainer Wenger
(Jrgen vogel) li toca desenvolupar el concepte d'autocracia.

El professor Rainer inicia l'explicaci amb una pregunta: -Podria l'Alemanya d'avui tornar a
repetir el que va passar durant la Segona Guerra Nundial amb el Tercer Reich?" Davant de
les respostes dels alumnes Rainer decideix posar en marxa un experiment que acabara amb
resultats tragics.

Noms en uns dies, el que comena com una srie d'idees sense forma com la disciplina i el
sentiment de comunitat es va convertint en un moviment real: La Ola. Al tercer dia, els
alumnes comencen a allar-se i amenaar-se entre ells. Quan el conflicte finalment
desemboca en violncia, el professor decideix no seguir amb l'experiment, pero ja s massa
tard, La Ola s'ha descontrolat...

Els guionistes d'aquesta pel:licula, Dennis Gansel i Peter Thorwhart, van ser companys a
l'escola de cinema. A l'hora d'escriure el gui van fer una visi del seu passat d'estudiants.
volien descriure personatges reals que haguessin existit en la seva poca d'institut. Una
Karo, un Narco o un Tim. Tamb volien posar un professor carismatic, que ensenys de
manera diferent. Recordaven que havien tingut algun professor d'aquestes caracteristiques.





3
TREBALL DELS ALUMNES


Quins temes creieu que tracta la pel:licula?
Com creieu que s'identifica un lider? Per qu creieu que a la pel:licula els alumnes
escullen el professor en comptes de l'alumne?



La memoria historica:

Aquesta pel:licula es va fer basant-se en un fet real. El 1967 a California a partir de la
pregunta d'un alumne al professor Ron Jones sobre com havia estat possible que el poble
alemany hagus ignorat la massacre del poble jueu, el professor no va saber contestar i va
decidir fer un experiment per tal de demostrar als alumnes com es pot generar un moviment
feixista.

En la pel:licula del director Denis Gansel el plantejament que es fa s diferent. s a partir de
la pregunta que fa el professor als alumnes que es decideix iniciar l'experiment.

En una entrevista que fan a Dennis Gansel, aquest explica el que se li va ocrrer inspirant-se
en aquest fet. Gansel explica que sempre li ha interessat el tema de com funciona el sistema
feixista, de com la gent pot deixar-se portar. Finalment contesta que potser t a veure amb
la seva propia historia familiar, perqu el seu avi va ser un oficial del Tercer Reich, un fet
amb el qual el seu pare i els seus oncles van tenir fora problemes. Gansel es pregunta qu
hagus fet ell en aquelles circumstancies.

A la pel:licula quan el professor Rainer comena la classe per parlar de l'autocracia i demana
exemples, aviat entra en debat el tema de l'alemany nazi. Uns alumnes es queixen i diuen
que ja no poden seguir sentint-se culpables d'aquest fet. Pero altres alumnes comenten que
s una responsabilitat, que aixo no es pot oblidar. s un tema que ha de seguir present,
saber qu va fer el seu poble i no tornar-ho a repetir.

Gansel comenta tamb en diverses entrevistes que avui a les escoles d'Alemanya es parla
sobre el nacionalsocialisme i fins i tot a la pel:licula es diu que la setmana dels projectes es
fa per emfatitzar la importancia de la democracia.


TREBALL DELS ALUMNES


Quina postura prendries tu, si fossis alemany i visquessis ara a Alemanya?
Creus que a les escoles s'ha de conscienciar els alumnes d'aquest fet o simplement
anomenar el conflicte i prou?
Durant els anys que portes a l'escola i a l'institut creus que has pres conscincia dels
conflictes bl:lics que s'han produt al llarg del s.XX. Creus que la societat d'avui ha
aprs dels errors passats?


4
L'experiment social

L'experiment que va fer el professor Ron Jones el 1967 a California no va tenir un final tan
fatidic com la historia que explica Dennis Gansel. El director de la pel:licula va voler posar un
final ms drastic. volia que l'impacte fos ms fort, que les persones que veiessin la pel:licula
entenguessin la repercussi que pot arribar a tenir un grup d'aquestes caracteristiques.



TREBALL DELS ALUMNES


Creus que s bo que un professor faci un experiment d'aquestes caracteristiques?
La forma d'actuar que utilitza el professor per posar fi a l'experiment et sembla la
millor?
Per grups intenteu pensar un altre final per l'experiment. Com creieu que es podia
haver finalitzat?


La consolidaci d'un grup

Tots els ssers humans pertanyem a grups socials i vivim en ells. Sovint pensem i actuem
col:lectivament com a membres d'un grup. De vegades el grup acaba convertint-se en un
superorganisme unic, es converteix en una unitat formada per moltes unitats.

Pero per qu els individus s'identifiquen en grups. El grup satisfa una determinada funci
que l'individu en ell mateix no pot fer. A travs de les activitats que fa el grup, de les
funcions que un compleix, l'individu se sent realitzat, sent poder, cosa que a nivell individual
no t. Els individus en el grup adopten un rol diferent a quan estan sols. Aquest fenomen es
dna en casi tots els grups.

Al final de la pel:licula quan el professor Rainer llegeix les experincies que han tingut els
alumnes amb La Ola", moltes de les respostes sn:

- La Ola ens ha fet a tots iguals, dna un nou significat.
- La Ola s la meva vida (diu el personatge de Tim).
- La Ola ha donat sentit a la meva vida.

El grup dna poder. El professor Wenger ja els ho ha dit. La uni fa la fora. Els alumnes
amb La Ola" se senten ms units que amb el grup classe. Formen part d'un grup que t
unes caracteristiques molt diferent als altres. Una de les primeres manifestacions de poder
que t La Ola" s la creaci d'un simbol i la propagaci d'aquest per tota la ciutat.
Els alumnes mentre s preparen per col:locar els adhesius diuen: -Aquest s el nostre
simbol La Ola" arrasara la ciutat!"




5
TREBALL DELS ALUMNES

Heu tingut mai aquesta sensaci d'actuar de manera diferent en estar en un grup
que en estar solfa. Podeu argumentar una mica les vostres respostes. Qu heu sentit
amb el grup?
No tots els grups utilitzen simbols per identificar-se. Sabeu d'altres grups que utilitzin
simbols? Per qu creieu que ho fan?
Definiu una mica la forma d'actuar d'aquests grups.
Existeixen grups socials amb una altra manera d'actuar. Podrieu anomenar-los?


Els components del grup

Hi ha alguns alumnes que amb la Ola" descobreixen noves sensacions, nous valors que no
tenien. D'altres es trobaran amb un conflicte, doncs les seves creences, els seus valors,
xoquen amb la ideologia de la Ola".

Karo i Nona tenen el conflicte. A Karo al principi li convencen els arguments de la Ola".
Quan arriba a casa li explica a la seva mare la sensaci que ha tingut."-Hi havia molta
energia!". La seva mare li critica aquesta visi. Li diu que no li sembla b el poder mitjanant
la disciplina. Que les persones han de ser lliures. A Karo no li sembla b tanta llibertat,
perqu pensa que el seu germa t manca de limits. Potser per aixo al principi a Karo li ha
agradat la uni de la Ola". Pero indirectament la seva mare li fa veure que ella ha rebut una
educaci molt diferent a la ideologia que proposa la Ola".

Nona tamb defensa l'individualisme. No esta a favor de l'anul:laci de la individualitat
envers al grup. Quan el professor Wenger proposa posar-se uniformes durant la setmana de
projectes, ell ho veu malament. Els uniformes anul:len la personalitat. El grup ho veu
favorable perqu entn que l'uniforme uneix i trenca amb les desigualtats.

Altres alumnes com Tim senten com la Ola" els canvia totalment la vida. Quan surt de la
primera classe es fa evident que Tim assumeix la Ola" com una nova vida. Per aixo quan
s'acomiada del professor Wenger, li segueix dient Sr. Wenger tot i que el professor li diu que
fora de classe no cal. Un altre fet on es fa evident aquesta entrega total al grup s quan
decideixen posar-se la camisa blanca d'uniforme. Tim es posa una camisa i crema totes les
samarretes que t. Accepta el grup com el tot i renuncia a la seva individualitat. Pero per
qu Tim actua aixi? El seu entorn familiar no s acollidor, ms aviat se sent sol i rebutjat. El
mateix li passa a la classe. No esta integrat. En canvi amb la Ola" s un ms. Sera per aixo
que no pot acceptar el seu final.

Narco t papers en el grup. Per un costat s alumne de Wenger a la classe i per l'altre t el
professor Wenger com a entrenador de waterpolo. El poder de la Ola" tamb es fa sentir en
l'equip de waterpolo. La uni dna fora a l'hora de jugar.

Pero cap al final de la pel:licula, en el quart dia, quan pega la Karo s'adona que la Ola" l'ha
anul:lat massa com a persona. Ha fet una cosa que va en contra dels seus principis. El grup
fa actuar de manera diferent, treu els instints ms primaris. A partir d'aqui Narco voldra
posar fi a aquest moviment.
6

D'altres personatges com Sinan i Kevin sn els que inicialment marxen de classe en
comenar el moviment de la Ola". Sinan, pero, prefereix tornar per inters personal. vol que
el professor Wenger l'aprovi. A poc a poc Sinan se sentira integrat.

Kevin inicialment no vol pertanyer al grup. Pero quan veu que tots s'impliquen en el projecte
tamb t ganes de participar-hi.


TREBALL DELS ALUMNES

Creieu que de vegades les persones accepten situacions per sentir-se integrades en
un grup?
Poseu exemples de situacions en les quals creieu que les persones renuncien a les
seves ideologies o preferncies per tal de sentir-se acceptades?
Quan el professor Wenger comena l'experiment a classe, quines sn les reaccions
dels alumnes?
D'altra part, veient l'actitud de la Karo i la Nona. Per qu creieu que hi ha persones
que poden defensar la seva individualitat davant d'un grup? Quines caracteristiques
creieu que ha de tenir?
Argumenteu una mica, per qu en Tim se sent tan identificat amb la Ola"?


L'autocrcia

A la pregunta que fa el professor Wengel sobre qu s l'autocracia, les respostes sn
diverses. Wengel la defineix com aquell grup o individu que domina sobre una massa.
Perqu es doni una autocracia s necessaria una srie d'elements. Una taxa alta d'aturats,
insatisfacci, manca de valors, control, vigilancia...

En una autocracia tamb s necessaria la figura d'un lider. Com ha de ser aquest lider? Com
se sent el professor Wenger en el paper de lider? Esta fent realment de professor o realment
esta actuant com un autocrata?

TREBALLS DELS ALUMNES

Qu li aporta al professor Wenger fer el paper de lider?
!dentifica altres elements necessaris perqu es produeixi una autocracia.
Creus que en el teu entorn social existeixen grups d'aquestes caracteristiques?
Creus que amb la situaci que s'esta vivint actualment podria sorgir una autocracia?
Com creieu que es pot evitar que sorgeixi una autocracia?