Sandra Alonso Jiménez

1r GRAU PSICOLOGIA I LOGOPÈDIA

2n semestre
curs 18-19
PSICOLOGIA SOCIAL
Prof. Tomàs Andrés

GUIA PER A L’ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA “LA OLA”

Inspirada en un cas real protagonitzat pel professor Ron Jones a l’any 1965 als Estats Units, i
més tard en la novela de Todd Strasser al 1981, la pel·lícula “La ola” (Die Welle) se situa en
plena actualitat, en un col·legi alemany, ple de nois i noies normals i corrents, com en
qualsevol altra ciutat del món. El més interessant del seu argument és el reviure en l'actualitat
(a manera d'experiment), el naixement d'un nou moviment que bé podria haver desembocat
en el que va ser el nazisme a finals dels anys 30.

La primera pregunta que ens podem formular mentre veiem la pel·lícula és la de per què els
éssers humans ens deixem arrossegar fàcilment cap a sistemes autoritaris i per què hi ha tanta
fascinació en l'autoritat i en el poder.

Com a pauta per a la reflexió i l’anàlisi us plantegem, a més, les següents qüestions:

1- Anàlisi dels diferents personatges i dels rols que representen.

Els estudiants que apareixen a la pel·lícula conformen uns rols clarament marcats dintre del
grup de l’escola. Hi ha normes i objectius comuns, així com una dinàmica i uns rols que
sorgeixen directament de la interacció.
Analitzant als personatges, al principi de la pel·lícula ens trobem amb dos rols destacats i
clarament diferenciats: un és el del Marko. És un personatge intermediari, ja que pot deixar-se
emportar o no, depenent de com es senti en aquell moment. En Marko és acceptat per la resta
del grup, però troba en el projecte l’afecte que no troba en la seva família. Per tant, veu La Ola
com un suport familiar i es converteix en un dels màxims dirigents.

Un altre personatge principal és el de la Karo, que a demés de tenir un dels papers

protagonistes, té el rol de ser la millor alumne de classe. Destaca per ser un dels personatges
més forts, ja que ella té un bon suport familiar i pot allunyar-se de la situació, fent-se un
caràcter més crític cap a la realitat. No es deixa emportar pel grup i té les idees molt clares,
encara que això li comportarà perdre a la seva parella, en Marko,

L’altre rol del que parlàvem és el d’en Tim, un alumne que pateix una exclusió social per part
dels seus companys i qui, arrel d’aquesta exclusió, busca en tot moment una inclusió a un grup
i ser acceptat per part dels seus companys. Al contrari que la Karo, en Tim és el personatge
més dèbil de la pel·lícula, i per això es deixa emportar amb facilitat.

Un altre rol ben diferenciat és el del professor. La seva conducta pateix un gir durant la
pel·lícula, ja que abans de portar a terme el projecte de la dictadura, el seu rol era el de
representar l’autoritat com a professor, però, a mesura que avança la pel·lícula, es torna
clarament el líder. Es torna directiu, ordena, i fa elogis i crítiques de manera arbitrària.
La Ola es crea entre joves amb una baixa autoestima i una falta de sentit, molts cops provinent
de famílies amb un pobre suport afectiu i poc interès cap als joves. Això fa que s’enganxin a
qualsevol mostra d’afecte o interès per la seva existència. Això és el que els hi proposa el
professor: un lloc al que pertànyer i en el que es sentiran acceptats, perquè tots seran iguals.

2- Identificar diferents fenòmens o processos relacionats amb la influència social que

apareixen a la pel·lícula.

La pel·lícula està marcada per una clara influència social. Des del moment en què els alumnes
es deixen influenciar pel control que el professor exerceix en ells i canvien totalment de tenir
uns valors a tenir-ne uns altres.
Segons Bavelas (1950), la xarxa de comunicació a La Ola és l’estructura de radi, ja que hi ha
una posició central (professor-líder) que controla la situació. A més a més, les xarxes
centralitzades faciliten el sorgiment d’un líder.
Tots els membres de La Ola perden el pensament individual i, arrel d’això, cada membre del
grup passarà a ser un individu social i amb un pensament comú.

El paper de la Karo, com ja s’ha dit abans, no es deixa influenciar per un líder i segueix sent
fidel al seus valors i ideologies i, per això, al veure que la resta de companys, inclús la seva
parella, s’han tornat contra ella, es torna antisocial i intenta per tots els mitjans parar aquest
projecte que el professor ha creat.

Un altre paper important en relació a la influència social és el del Tim, el noi marginat. Ell, tal i
com he dit abans, pateix una exclusió social per part dels seus companys i, al veure que
pertanyent a La Ola formarà part d’un grup, es deixa persuadir. Per exemple, quan els seus
companys volen pintar el graffitti de la onada a dalt de l’edifici, ell no ho dubta i per tal de que
els seus companys el vegin amb bons ulls, s’enfila i acaba pintant-ho. El moment que més es
veu clarament la influència que ha causat aquest projecte és al final de la pel·lícula, quan el
professor ordena acabar amb tot això i el Tim acaba suïcidant-se, incapaç d’acabar amb el que,
per un temps, ha sigut el que li ha donat sentit a la seva vida.

3- Quins aspectes individuals, grupals i situacionals tenen especial influència en la trama de

la pel·lícula?

Com a aspectes individuals trobem, per una banda, el canvi que fan els dos personatges
principals, la Karo i el Tim.

La Karo passa de ser la millor alumne de classe a ser segregada pels seus companys, mentre
que el Tim passa de ser el marginat a ser un més del grup.
Gradualment, la Karo es va diferenciant de la resta al no voler formar part de La Ola, no es sent
identificada amb ells i no es deixa influenciar, fet que fa que s’oposi a ells. No només deixarà
de ser la protagonista, sinó que, com a membre dissident, serà exclosa i etiquetada com a
enemiga, per part del professor i dels companys. Per altra banda, el Tim deixarà de ser exclòs i
es convertirà en el més fidel seguidor del líder, inclús el va a veure a casa seva i el persegueix
reiterats cops.

Per altra banda, com a aspectes grupals trobem la uniformitat que aconsegueix el professor
amb el seu rol de dictador, com passen de ser alumnes diferents amb pensaments diferents
(tot i que no gaire clars) a ser alumnes iguals, amb el mateix objectiu i pensament comú.
Arrel d’això, es donen reaccions agressives i intolerants per part dels alumnes de La Ola front a
tots aquells que no pensen com ells, es creen situacions de superioritat, racisme i secretisme,
definint posicions front a tots aquells que no són part del grup.

4- Relacionar aspectes de la pel·lícula que tinguin a veure amb la IDENTITAT personal o

grupal.

La identitat personal és el que ens diferència de la resta de persones, inclús encara que
pertanyem al mateix grup. Entren en joc els nostres trets, actituds, habilitats i demés
característiques pròpies que ens defineixen com la persona que som.
Per altra banda, la identitat grupal (o social) defineix a la persona en termes del grup al que
pertany. Tenim tantes identitats socials com grups als que pertanyem.

A l’inici de la pel·lícula trobem diferents personatges amb diferents identitats personals, que
sembla ser que no estan gaire marcades, ja que podríem parlar d’una crisi d’identitat que
pateixen els personatges abans de formar part del grup de La Ola. Es troben perduts i, per
aquest motiu, es deixen influenciar pel professor a l’hora de formar part del projecte. Un
exemple d’això és el personatge del Tim, un noi que es troba en plena crisi ja que no forma
part de cap grup, té problemes familiars i, a més, no té amics. Així, La Ola formarà una
identitat grupal, on tots creuran que son iguals i es trobaran agust. Tots menys la Karo, que
com ja s’ha dit abans, ella té la seva pròpia identitat i no s’identifica amb la identitat grupal
que s’ha format a La Ola.
El professor, en canvi, agafa el poder i es situa com a líder. A mesura que van passant els dies,
el grup cada cop és més fort i amb unes idees més fixes, menyspreant a les persones que no
pensen com ells. Aquest projecte passa a ser un experiment psicològic grupal que acaba amb
un fet desagradable. Amb això, podem veure com tothom necessita una identitat, i formar
part d’algun grup.

5- Per què necessitem realitzar rituals, cerimonials, litúrgies? Quins identifiques a la

pel·lícula?

En la meva opinió, es necessiten rituals, cerimonials i litúrgies per sentir-se part del grup, i per
mantindré viu l’esperit d’aquest grup, així com diferenciar-se de la resta.
Una religió no podria ser ben consolidada sense litúrgies, ja que tots els membres d’aquesta
religió creuen en ella precisament per les litúrgies que es celebren.
A la pel·lícula podem veure com s’imposa una vestimenta que has de portar si formes part del
grup, les camises blanques. Això formaria part d’un ritual, per poder diferenciar-se dels que no
formen part del grup. A més a més, també veiem com cada cop que es reuneixen, per saludar-
se fan servir un gest, el de fer una onada amb la mà. Utilitzen aquest ritual per recolçar-se
entre ells i tenir aquest sentiment grupal, diferenciant-se de la resta.

6- Identifiques alguns líders? Quines són les característiques d’un líder carismàtic?

Tal i com he dit abans, el rol de líder el té el professor. En la meva opinió, el líder en el qual es
converteix el professor no és un líder carismàtic ni un exemple a seguir. Un líder carismàtic,
principalment, ha de basar el seu lideratge en una bona comunicació entre ell i el grup, i entre
tots els membres del grup en concret. En la majoria dels casos, és idealitzat per la resta de
personatges del grup, ha de saber escoltar i resoldre els problemes que poden ocórrer, sense
mostrar-se superior als demés ni inculcar a la resta del grup les seves ideologies, sinó respectar
els ideals i els pensaments de cada membre del grup. Tampoc ha de separar al grup per
ideologies ni tenir preferències individuals. A més a més, un líder ha de cridar l’atenció de tots
els membres del grup i fer que aquests confiïn plenament en ell i en els seus objectius. En
resum, un líder ha de saber unir a un grup per tal de que puguin treballar tots en harmonia i
sense problemes.

El rol de líder que adopta el professor a la pel·lícula de La Ola és el de un líder que adoctrina
als alumnes. La resta del grup idealitza tant al professor que aconsegueix atreure’ls a tots cap a
la ideologia que ell vol, fent desaparèixer els seus ideals i valors anteriors. A més, el líder
aconsegueix fer desaparèixer les clares diferencies entre els alumnes i els hi crea la il·lusió de
que tots són iguals front al mateix objectiu. Així, els alumnes es senten tots iguals i acaben
creant uns llaços entre ells sentint-se plens de força i més units que mai. Aquesta il·lusió, que
no és més que una falsa esperança, és molt comuna en l’adolescència, ja que és quan l’ésser
humà és més vulnerable i no té una personalitat del tot definida. A través del personatge de
líder i del seu adoctrinament cap als alumnes, es va estructurant el grup. Les ordres del líder
acaben sent totalitàries i ningú s’oposa a ell, i és quan es comencen a generar noves pautes de
comportament. O pertanys al grup seguint al líder o et quedes fora. En aquest cas, estem
parlant de centralitat de radi, en el qual apareix el líder amb una informació, i és ell qui la
transmet de forma factible cap als demés. En el moment que es reuneixen tots, cap al final de
la pel·lícula, els llaços amb el líder van desapareixent, fent que també desapareguin els llaços
que els lliguen entre ells i, per tant, el grup desapareix i és quan es troben desil·lusionats i
perduts, sense saber què fer, ja que no tenen a un líder que els hi marqui el camí que han de
seguir.

7- La pel·lícula té alguna cosa a veure amb les sectes?

Totalment. A les sectes passa el mateix que el que va passar a la pel·lícula. Hi ha un rol de líder
clarament diferenciat de la resta del grup, fent que aquests confiïn plenament en la figura de
líder i no concebin cap altre ideal que no sigui el que imposi el líder. Per il·lustrar-ho amb un
exemple, fa uns dies vaig escoltar a les notícies que una noia que pertany a la organització dels
Testimonis de Jehovà estava greument malalta a l’hospital, i que la seva vida depenia de fer-li
una transfusió de sang. Ella es va negar, ja que les persones que pertanyen a aquesta
organització tenen prohibit rebre sang d’altres persones. El pensament d’aquesta noia ha sigut
clarament influenciat per un líder o per la influència del grup d’aquesta organització, ja que
preferia morir a rebre una transfusió de sang.

8- Què és el que més t’ha sorprès de la pel·lícula? Creus que és plausible o és exagerada?

La pel·lícula em va sorprendre des del principi fins al final. Principalment perquè ho veig
plausible i res exagerat, ja que la pel·lícula no és més que una situació que ja s’ha donat a
l’època nazi i que es dóna, en major o menor mesura, amb les sectes i grups extremistes d’avui
dia, com els neonazis que segueixen existint.

El que més m’ha sorprès, entre d’altres coses, ha sigut l’evolució dels personatges i la
influència que pot causar un líder sobre una persona. A més a més, m’ha indignat que el
personatge de la Karo, que és el que personalment crec que té més personalitat pròpia, es
queda marginada a l’hora de no voler formar part del grup. Això és un fet que a dia d’avui
segueix passant, sobretot en adolescents. Tothom hauria de poder ser qui vulgui ser, sense
quedar-se marginat per ser diferent a la resta o no voler seguir a un líder o no voler formar
part de cap grup.