Dilluns, 8 doctubre de 2012 nm. 2.144 www.diarimes.

com

TARRAGONA

AVUI

CRISTINA AGUILAR

Navarro (PSC) treu ferro a les declaracions de Felipe Gonzlez sobre la independncia Antnia Font presentar el seu nou disc a la ciutat. P16
REUS

El barri de Sant Josep Obrer demana ms vigilncia policial El Mercat del Camp, a la Xarxa dAliments Frescos. P17
CAMP DE TARRAGONA

ERC tria els candidats del 25N al Camp. P18

CATALUNYA

Manifestaci a Barcelona per un treball digne. P19

ESPORTS

Un sis celebrant el 4d9 net, una de les construccions, amb el 2d8, indites en un Concurs de Castells que enguany arribava a la seva XXIV edici.

El Nstic guanya el Binissalem (2-0). P20-21

Els de Vilafranca fan histria al Concurs per sis cop consecutiu

CASTELLS Van aconseguir descarregar el 2d8 i el 4d9 nets per primera vegada al certamen i van fer honor al ttol de favorits, tot i que noms van carregar el 3 i 4d9 amb agulla. P2
SEGONS

La Colla Vella Xiquets de Valls i la Joves empaten a 7.284 punts

Totes dues colles van descarregar el 3d9 folrat, el 5d9f i el 9d8, compartint aix la segona posici al certamen. P3

TARRAGONA

Jove i Xiquets de Tarragona assoleixen part dels objectius

La Jove va descarregar el 9d8, per no va aconseguir completar el 5d9f i els Xiquets noms van poder carregar el 3 i 4d9f i el 5de8. P4

DESPRS DE 14 ANYS

Els Xiquets de Reus van descarregar el 2d8 amb folre

P4

diarims 08/10/2012

CONCURS DE CASTELLS

Els Castellers de Vilafranca semporten el Concurs per sis cop consecutiu

Tot i que noms van poder carregar el 3 i el 4de9 amb agulla, els verds van acabar descarregant per primer cop en un Concurs el 2de8 i el 4de9 nets
Laia Daz
CRISTINA AGUILAR

PRIMERA PLAA

Van arribar a Tarragona com a favorits i van marxar cap a casa amb ms del doble de punts que les segones classificades. Els Castellers de Vilafranca van tornar a guanyar. El dahir va ser el sis Concurs de Castells consecutiu que semporten els verds, que en els darrers anys shan convertit en els reis de les places castelleres. La jornada no els va comenar gaire b. En la primera ronda van optar per un 4de9 folrat amb agulla. El tronc va pujar amb relativa tranquillitat, tot i que es va obrir una mica a lalada de quarts, per el pilar es va poder deixar net sense problemes. Ara b, en el moment de la motxilla, acotxador i enxaneta es van despenjar deixant el castell nicament carregat. I en la segona ronda la histria va ser similar. En aquesta ocasi van voler tirar el 3de9 amb folre i agulla i tot i que en algun moment el pilar estava molt just a linterior del tronc, en alguns instants semblava que saguants a sobre duna de les rengles del castell, es va poder deixar neta lestructura de lespadat. Ara b, quan la canalla comenava a baixar el pilar es va trencar a lalada de quints. Eren dos castells carregats, ni ms ni menys que dos gamma extra, i tot i els crits dnims entre els verds i que ja ocupaven la primera posici al rnquing, les caigudes havien deixat un mal regust de boca entre les camises verdes. Per en cartera portaven suficients castells per sumar ms punts ells sols que totes les colles juntes. Tercera ronda apotesica Poc abans de comenar la tercera ronda, els verds van anunciar a travs de les xarxes socials que tirarien el 2de8, una de les estructures de gamma extra ms complicades a causa de la seva extrema fragilitat. I aqu s que no van fallar. La plaa va emmudir tot just quants els verds comenaven a muntar una pinya immensa i el tronc va anar pujant suau i delicat enmig dun silenci sepulcral que es va trencar tot just quan lenxaneta arribava a lalada de dosos i tota la plaa sadonava que lestructura es podia carregar amb total solvncia. Per no noms aix, la sortida de la canalla va ser espectacular. Tot i lesfor obvi que van haver de fer els pisos ms baixos lestructura no va patir en excs i es va poder descarregar enmig duna

de diversos punts de la plaa, per tamb crits de Vilafranca! Vilafranca entre el miler de castellers que ahir shavia desplaat fins a la Tarraco Arena. I a la segona va anar la venuda. El castell va pujar com si res. Era difcil pensar que estaven construint un castell de gamma extra dextrema dificultat. Lenxaneta va fer laleta i la plaa va esclatar dalegria i admiraci, colles rivals incloses, davant duns Castellers de Vilafranca que havien fet histria en el Concurs de Castells de Tarragona. De fet, mai cap colla havia descarregat un 2de8 ni tampoc un 4de9 en aquest certamen. Servidora escrivia fa tot just tres setmanes que els verds eren humans desprs de no poder descarregar cap gamma extra durant la diada del Primer Diumenge de Festes de Santa Tecla. Em menjo les meves paraules. Els verds sn dun altre mn i ahir van demostrar-ho de nou davant duna Tarraco Arena plena a vessar que no va tenir altre remei que reconixer que sn els millors i amb diferncia. Tot i aix, al final de la jornada sels va criticar per aixecar, ni ms ni menys, que tretze pilars de comiat (la resta de colles en van fer entre un i tres, ms o menys), un gest que es va interpretar per molts com una demostraci de superioritat que no va acabar dagradar gaire. De fet, minuts abans ja havien demostrat que eren superiors. Les felicitacions de tots Un cop acabat el Concurs, els caps de colles de les tres formacions ms ben classificades (verds, Vella i Joves de Valls) van comparixer en roda de premsa per expressar les impressions de la jornada. Tant Pere Rico (Joves) com Manel Urbano (Vella) no sen van estar de felicitar els vilafranquins per la seva gran victria i ambds van reconixer que era impossible intentar lluitar per la primera plaa tenint en compte el nivell que els verds havien portat a plaa. Per la seva banda, el cap de colla dels de Vilafranca, Pere Almirall, va explicar que desprs de descarregar el 2de8 havia reunit als castellers de tronc i a la canalla per preguntar-los si volien provar el 4de9 i, segons va explicar, mhan respost amb un crit de guerra, per aix hem tirat endavant. Caldr esperar dos anys per comprovar si Vilafranca continuen sent els reis de la plaa.

Quan ja havien guanyat el Concurs, els verds van voler provar el 4de9 i van descarregar-lo per primer cop en la seva histria.

espcie de bogeria collectiva que creia que desprs daix els vilafranquins ja decidirien donar la diada per acabada. Per sorpresa. Amb el Concurs

ms que encarrilat i la primera plaa ms que garantida, els verds van anunciar que intentarien el 4de9 sense folre, una estructura que no havien pogut

descarregar mai. Daquesta manera podien duplicar en puntuaci a la segona classificada i completar un castell que fins ara noms havien pogut fer els Mi-

nyons de Terrassa i la Joves. El silenci es va tornar a apoderar de la plaa. Primer, per, va ser un peu desmuntat que provocaria sorollosos xiulets des


SEGONA PLAA COMPARTIDA

CONCURS DE CASTELLS

08/10/2012 diarims

Vella i Joves de Valls empaten a punts i queden les dues en segona posici
Les dues colles van descarregar en aquesta XXIVa edici del Concurs el 3de9 folrat, el 5de9 amb folre i el 9de8 sumant un total de 7.284 punts
Laia Daz
CRISTINA AGUILAR CRISTINA AGUILAR

En el mn casteller s habitual la rivalitat entre colles, per a Valls la cosa va ms enll i la rivalitat arriba a lmits insospitats. Ara b, Vella i Joves van compartir ahir segona posici desprs daconseguir sumar 7.284 punts cada una. Els rosats eren els encarregats dobrir les actuacions en solitari i van fer-ho amb el primer gamma extra de la jornada, un 9de8. Aquest castell destructura mastodntica va pujar molt parat, tot i estar una mica tancat a lalada de quarts, i es va poder descarregar sense problemes. En la segona ronda, desprs de veure que Vilafranca noms havia pogut carregar el 4de9fa, la Vella va voler mostrar totes les seves cartes i va acabar descarregant un 5de9f daquells pics, en qu el folre va haver de treball de valent per salvar una estructura que en algun moment semblava insalvable. En els ltims quatre concursos els rosats no havien pogut descarregar aquest castell, noms carregar-lo, aix que lesclat dalegria va ser apotesic i ms tenint en compte que aix els permetia seguir lluitant per la primera plaa amb els verds. I per no perdre aquest fil guanyador, els vallencs van voler provar el 4de9 amb folre i agulla, per no va funcionar. El castell

La Joves de Valls va descarregar el 5de9f en la segona ronda, mentre que la Vella de Valls tamb lhavia descarregat instants abans.

va pujar molt i molt tremols i es va acabar trencant per quints obligant els vallencs a rebaixar

expectatives, tancant la diada amb un molt ben executat 3de9f, i ms desprs de veure que els

verds havien descarregat el 2de8. Una situaci similar els va passar als castellers de la Joves.

Els diables vermells van obrir plaa amb el 3de9 folrat, una estructura que tenen molt per la

m i aix ho van demostrar. En la segona ronda, per, ja van voler arriscar i tamb van ser capaos de descarregar el 5de9 folrat, aquest, per, molt ms segur que el dels seus rivals perqu no va patir gens ms enll dalguna petita rebrincada al pis de quints que es va anar obrint durant la pujada. Per tancar la jornada, els vallencs van voler convertir-se en la tercera colla a la histria que descarrega el 9de8 i ho van aconseguir. En cap cas va semblar que fos el primer cop que els de la camisa vermella provaven aquest castell ja que va estar molt i molt parat tota lestona. Els respectius caps de colla, Manel Urbano (Vella) i Pere Rico (Joves), explicaven un cop acabat el Concurs que havien hagut de fer el seu certamen desprs de veure que era impossible arribar als nivells dels vilafranquins. Rico assegurava estar molt content amb els resultats dels seus, mentre que Urbano lamentava no haver pogut fer ms amb el 4de9fa perqu era tot un repte, per lobjectiu era sortir daqu amb castells descarregats. Aquest proper diumenge les dues colles vallenques actuaran a la diada de Santa Teresa del Vendrell i una setmana ms tard tindran una de les diades ms importants pels de lAlt Camp: Santa rsula.

diarims 08/10/2012

CONCURS DE CASTELLS
CRISTINA AGUILAR

Jove i Xiquets marxen de plaa amb els objectius marcats noms a mig complir
Els Xiquets de Reus van descarregar, desprs de 14 anys sense fer-ho, el 2de8 amb folre
Laia Daz

LES COLLES TARRAGONINES

Les colles tarragonines van fer un molt bon Concurs, per Xiquets i Jove van marxar cap a casa amb el regust dhaver pogut fer molt ms. Els del Cs del Bou arribaven a plaa amb dos objectius molt clars: descarregar el 9de8 i el 5de9 folrat per primera vegada, s a dir, sortir de plaa amb dos gamma extra a la butxaca. Per obrir plaa, per, van provar un dels seus castells insgnia, el 3de9f, que, tot i aix, els hi va donar ms problemes del que s habitual. Lestructura es va tancar molt en els pisos de quints i sisens i va caldre un gran esfor per part del folre per salvar uns mobles que en ms dun moment van sembla insalvables. Per el castell es va poder descarregar i els liles van decidir tirar el 9de8 en la segona ronda i aquest cop ni problemes ni mobles per salvar. Lestructura va pujar sense cap tipus de problema, molt i molt ben parada, i de la mateixa manera es va descarregar. Sembla que la Jove ja t molt per la m aquest gamma extra, el primer que han aconseguit descarregar en la seva histria. I en la tercera ronda va arribar el gran repte, per des del principi ja es va veure que seria complicat. El 5de9 folrat va pujar molt tremols i quan lenxaneta havia fet la primera aleta lestructura del tres es va trencar comple-

tament arrossegant amb ella la resta de la construcci i deixant el castell nicament en un intent. Els liles, per, es van saber recuperar de la caiguda i per tancar lactuaci van descarregar un 4de9 folrat que no els va generar cap altre contratemps. El cap de colla dels liles, Jordi Sents, reconeixia que no havien sortit de plaa plenament contents, per recordava que havien fet la tercera millor diada de la histria de la colla. Sense tripleta matalassera Els del carrer Santa Anna tamb arribaven al Concurs amb els objectius molt clars: repetir i consolidar la tripleta mgica que havien descarregat feia quinze dies per Santa Tecla. Per no va poder ser. El 5de8 dels matalassers va completar-se amb la solvncia que els caracteritza. Difcilment aquesta estructura els dna mai cap problema; ara b, el 3de9 folrat ja va ser una altra histria. En la segona ronda el van haver de desmuntar desprs que lestructura pats una forta rebrincada quan comenava a entrar la canalla i en la tercera ronda els matalassers el van poder carregar, per no sense patir, i quan comenaven a baixar els ms petits el castell es va trencar completament. Tot i aix, els matalassers no van afluixar i van tirar pel dret

Els Xiquets de Tarragona nicament van poder descarregar el 4de9f, mentre que la Jove va completar per segon cop el 9de8.

La Jove de Tarragona va marxar de plaa sense poder descarregar el 5de9 folrat

optant pel 4de9f en la quarta ronda, per la histria es va tornar a repetir. Lestructura va pujar molt bellugadissa i tot i lesfor del folre per salvar-la, va acabar trencant-se pel pis de teros amb tan mala sort que ms dun casteller va prendre mal. Caldr veure si ara els del carrer Santa Anna continuen amb el seu objectiu destrenar el 5de9 folrat en la diada de Tots Sants de Vilafranca o si, per contra, rebai-

Els matalassers noms van poder carregar el 3 i el 4de9f, deixant la tripleta incompleta
xen expectatives i intenten completar de nou la tripleta mgica fora de casa. 14 anys desprs: 2de8f Els qui ms contents van sortir de plaa van ser els Xiquets de Reus. Els de la camisa avellana van aconseguir descarregar, per fi, el 2de8 amb folre, una estructura que no podien completar des de lany 1998 en una diada al Catllar. Feia mesos que lassaja-

ven, per una caiguda en un dels assajos els havia impedit tirar-lo per les festes de Misericrdia i van haver desperar-se fins ahir. Els reusencs no van fallar i, amb ms solvncia del que es podia esperar, van descarregar una estructura que no els hi va donar gaire feina, ms enll dalguna rebrincada en els pisos ms baixos. Lalegria esclatava entre les camises avellanes, que per fi veien recompensada la feina de molts i molts assajos. El cap de colla dels avellana, Roger Ciurana, amb noms mitja veu (laltra mitja se lhavia deixat a plaa), es mostrava molt i molt emocionat pel paper de la seva colla i asse-

gurava que hem tancat un cercle de 14 anys que ara ens permet dir que estem en el primer dia duna nova etapa. Els reusencs tamb fa temps que assagen el 5de8 i no es descarta que el puguin portar a plaa abans de final de temporada, tot i que per ahir el van descartar. Pel que fa a la resta de lactuaci, els reusencs van obrir plaa amb un 3de8 que van executar a la perfecci, mentre que en la seva darrera ronda van optar per un 4de8 que tampoc els hi va causar cap maldecap, permetent-los aix sortir de plaa amb la tripleta de vuit descarregada desprs de molts anys.

NOUS SERVEIS EDUCATIUS ADAPTATS A LES NECESSITATS DE CADA FAMLIA

Per ms informaci pots trucar al 627 418 401 o adrear-te a les nostres escoles de TARRAGONA
Via Augusta, 34 Via Augusta, 74

LLAR DINFANTS

PLACES PER FAMLIES EN SITUACI DATUR. Horaris mat o tarda. 150 /mes OBRIM ELS DISSABTES AL MAT. Preu: 10 lestada. SERVEI DACOLLIDA DELS INFANTS PER HORES Fins les 19.30h. 5/hora. PARTICIPA A LESPAI FAMILIAR Els primers dimarts i dimecres de cada mes.

Joan Fuster i Ortells nm. 24

CONCURS DE CASTELLS

08/10/2012 diarims

diarims 08/10/2012

CONCURS DE CASTELLS
CASTELLERS DE VILAFRANCA
CRISTINA AGUILAR

CLASSIFICACI FINAL

1a.

Els verds deixen a la TAP dos castells indits al Concurs de Castells, el 2de8 i el 4de9
Els verds van obrir la seva participaci en la XXIV edici del Concurs de Castells amb un 4de9 amb folre i agulla, una estructura que haurien pogut descarregar, per que finalment noms va quedar carregada ja que la canalla es va despenjar del pilar. En la segona ronda, van optar per la seva segona estructura amb agulla, el 4de9f i en aquest cas el castell tamb noms es va carregar. Quan lenxaneta ja baixava, el pis de quints del pilar va saltar, deixant lintent nicament en carregat. Tot i aquestes caigudes, els verds van descarregar en la tercera ronda el 2de8 (sn lnica colla a la histria que lha descarregat) encarrilant el concurs. Per si tot aix fos poc, els verds van rubricar la seva victria amb un 4de9 net, el primer que descarregaven en la seva histria. Una estructura que va pujar i baixar com si res i que va tornar a demostrar que els verds sn dun altre planeta. L.D.

2a.

COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

CRISTINA AGUILAR

La Joves s la tercera colla a la histria que descarrega el 9de8

La Joves de Valls venia a lluitar fins al final. En la primera ronda, els diables vermell van descarregar un 3de9 folrat molt parat i que no els va requerir cap tipus de sobreesfor extra, de fet, era el nov que descarregaven aquesta temporada. La cirereta arribaria a la segona ronda amb la descrrega del 5de9 folrat. Tot i que lestructura es va obrir una mica pel pis de quints, el folre estava paradssim i el castell va baixar sense excessius problemes fent esclatar lalegria entre els vermells i despertant un silenci absolut entre els seus principals rivals, la Vella. En la tercera ronda, la Joves va optar per intentar el 9de8 i sen va sortir a la perfecci, convertint-se en la tercera colla a la histria que aconsegueix descarregar aquest gamma extra. Amb aquesta actuaci, els diables vermells van aconseguir collocar-se en segona posici, juntament amb els seus principals rivals. L.Daz

En la tercera ronda els verds van descarregar el 2de8.

La Joves va descarregar per primera vegada el 9de8.

2a.

COLLA VELLA DE VALLS

CRISTINA AGUILAR

La Colla Vella descarrega dos gamma extra durant el Concurs el 5de9f i el 9de8
La Colla Vella portava en cartera infinitat de castells de gamma extra i en la primera ronda ja van tirar el primer, a ms, el primer de tot el Concurs. Els rosats van optar per un 9de8 que van poder carregar i descarregar sense problemes, tot i que lestructura estava una mica tancada a lalada de quarts. Per lpica va arribar en la segona ronda. Els vallencs van tirar el 5de9f i desprs de descarregar-lo amb molt desfor i de manera demostraven que havien vingut a la TAP a lluitar fins al final. s ms, en la tercera ronda els rosats van intentar el 4de9 folrat amb agulla, un castell que noms han descarregat ells i els verds, per lestructura es va trencar per quints quan sestaven collocant els dosos. Desprs de la caiguda i amb lobjectiu de buscar la segona plaa, els rosats van optar per tirar un 3de9 amb folre que no els va donar cap tipus de problemtica. L.Daz

4a.

COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA

CRISTINA AGUILAR

Els liles es queden sense descarregar el 5de9f, per s que tampoc el van poder carregar
Per obrir lactuaci els liles van optar per un 3de9 folrat que van haver de defensar fins al lmit ja que lestructura estava fora tancada per quints i sisens, per un gran treball per part del folre va permetre descarregar-lo. Daltra banda, en la segona ronda la Jove va tirar el seu primer gamma extra del dia, el 9de8. El castell va pujar amb molta solvncia, sense problemes, de la mateixa manera que tamb es va poder descarregar amb fora facilitat ja que cap de les tres estructures patia en excs. En la tercera ronda els liles van tirar la seva aposta del dia, el 5de9f, per el castell, que ja no va pujar gaire fi, va fer llenya tot just quan lenxaneta sestava collocant per fer la segona aleta. Desprs de la caiguda la Jove va optar per tirar un 4de9 folrat que no els hi va comportar cap problema. Es quedaven aix amb lespineta de no haver pogut descarregar encara el 5de9 folrat. L.Daz

La Vella va obrir plaa amb el 9de8.

El 5de9f dels liles va quedar nicament en intent.

CONCURS DE CASTELLS

08/10/2012 diarims

diarims 08/10/2012

CONCURS DE CASTELLS
CAPGROSSOS DE MATAR
CRISTINA AGUILAR

CLASSIFICACI FINAL

5a.

Els Capgrossos carreguen, pels pls, lnic 2de9fm de tot el Concurs

Els Castellers de Matar van arribar a Tarragona amb la intenci de sortir de la plaa amb tres castells de nou descarregats. En la primera ronda els de la camisa blau mar van descarregar el 3de9 folrat, una estructura que estava una mica tremolosa a lentrada de la canalla, per que grcies al treball del folre que va ajudar a mantenir ferm el castell es va poder descarregar sense problemes. En la segona ronda va ser el torn de 4de9 folrat. Desprs dun primer peu desmuntat, el castell va anar amunt i, tot i que el pis de quints estava una mica obert, lestructura va poder completar-se amb el conseqent esclat dalegria de la colla. En la tercera ronda, els blaus van tirar el 2de9fm, un castell que va pujar molt i molt tremols i que es va trencar tot just quan lenxaneta acabava de fer laleta. Amb aquesta actuaci els Capgrossos aconseguien colar-se en la cinquena plaa. L.Daz

6a.

XIQUETS DE TARRAGONA
CRISTINA AGUILAR

Els matalassers sen van de la Tarraco Arena sense descarregar la tripleta mgica
El Xiquets van arribar a plaa amb lobjectiu de descarregar la tripleta mgica i es van quedar a mitges. En la primera ronda van descarregar un paradssim cinc de vuit que va patir una mica a la sortida, per que es va poder defensar a la perfecci. En la segona ronda els matalassers van optar pel 3de9f i desprs dun peu desmuntat, el castell noms va quedar en intent perqu patia moltssim i el cap de colla va manar que lestructura es desmunts. En la tercera ronda el van tornar a intentar i aquest cop, poc desprs de carregar-lo el castell, que feia estona que patia, va fer llenya. En la quarta ronda van apostar pel 4de9 folrat i tot i alguna rebrincada, lestructura es va poder carregar b, per quan sortien els dos els castells va petar per dalt i va fer llenya amb tan mala fortuna que alguns castellers van prendre mal. Caldr esperar ara a veure qu fan els matalassers per Tots Sants. L.Daz

A la tercera ronda els Capgrossos van carregar el 2de9fm.

Els Xiquets noms van poder carregar el 3de9f.

7a.

CASTELLERS DE SANTS
CRISTINA AGUILAR

Els borinots aconsegueixen descarregar per primera vegada a la histria el 7de8

Els Castellers de Sants arribaven a Tarragona amb la cartera plena dopcions per tirar a plaa. A la primera ronda els borinots van descarregar un 5de8 amb molta solvncia i que no els hi va comportar cap problema, mentre que en la segona ronda van tirar un castell de nou, el 3de9 folrat. Lestructura va pujar bellugadissa i quan lenxaneta prcticament encara no havia sortit, segons desprs de fer laleta, el castell va anar avall. Tot i aix, lalegria es va desfermar entre els Castellers de Sants per haver aconseguit carregar aquesta estructura de nou. Per no va ser fins a la tercera ronda que els borinots van poder celebrar una fita histrica: van intentar el 7de8 i per primera vegada en la seva trajectria van aconseguir descarregar-lo i, a ms, amb molta solvncia. Pocs ho dirien que mai havien assolit aquest repte. Aconseguien aix quedar en setena posici. L.Daz

8a.

CASTELLERS DE BARCELONA
CRISTINA AGUILAR

Els barcelonins es queden a pocs segons de poder carregar un castell de nou pisos
Els Castellers de Barcelona van obrir la seva participaci al Concurs amb un 5de8 que, desprs dun primer peu desmuntat, va pujar ferm i molt segur durant la descarregada. En la segona ronda, els barcelonins van optar pel 7de8, el tercer de lany i tamb el tercer que descarregaven a la seva histria. El castell va pujar amb molta tranquillitat i tot i patir alguna rebrincada a lalada de teros es va poder descarregar sense cap tipus de problema. En la tercera ronda els barcelonins van apostar fort i van optar pel 3de9 folrat. Era el segon cop que el provaven aquesta temporada i van faltar uns segons perqu es pogus carregar. El castell va fer llenya quan lenxaneta estava a punt de collocar el segon peu. En la quarta ronda els barcelonins van optar pel 4de8 que van poder descarregar sense cap tipus de problema. Quedaven aix en la vuitena posici del Concurs. L.Daz

A la segona ronda els borinots van carregar el 3de9f.

Els barcelonins van obrir plaa amb el 5de8.

CONCURS DE CASTELLS

08/10/2012 diarims

10

diarims 08/10/2012

CONCURS DE CASTELLS
CASTEllErS dE SAbAdEll
CRISTINA AGUILAR

ClASSIFICACI FINAl

9a.

Els saballuts completen per segona vegada a la histria la torre de vuit amb folre
Els Castellers de Sabadell van marxar de plaa amb els deures fets. La seva intenci era descarregar el 2de8 folrat i el 5de8 i van aconseguir-ho. Els saballuts van obrir plaa amb un 3de8 molt parat, que no els va comportar cap problema, mentre que a la segona ronda van optar per un 5de8 que tot i patir alguna rebricada es va poder acabar descarregant amb molta solvncia, donant als saballuts la seva primera alegria del dia. Per la gran satisfacci dels Castellers de Sabadell va arribar a la tercera ronda, quan van poder completar el 2de8 amb folre. En cap moment va donar la impressi que era la segona vegada a la histria que aconseguien descarregar-lo, sin que la seva execuci va ser gaireb perfecta. Van marxar de la Tarraco Arena demostrant que el seu creixement de les ltimes temporades encara no ha acabat i que poden oferir molt ms. L.Daz

10a.

XIQUETS dE rEUS
CRISTINA AGUILAR

Els avellana descarreguen el 2de8 folrat, 14 anys desprs de lltim cop

Desprs de 14 anys sense aconseguir-ho, els avellana van poder descarregar ahir al mat el 2de8 folrat. Era el gran objectiu dels reusencs per aquesta XXIV edici del Concurs de Castells i desprs dun molt bon treball per part del folre, ja que el castell sestava tancant pels pisos superiors, els Xiquets van aconseguir descarregar-lo de manera pica. Com era desperar, leufria va esclatar a la plaa entre les camises avellanes. Dalta banda, per obrir plaa els reusencs van triar un 3de8 que van executar a la perfecci i sense patir en excs. De fet, aquesta estructura no els ha donat gaires problemes durant la temporada. Per tancar la seva actuaci, els de la camisa avellana van optar pel 4de8, un castell que van haver de defensar moltssim a la sortida, per que els permetia marxar de plaa amb la tripleta de vuit descarregada i amb els deures fets i amb nota. L.Daz

El saballuts van descarregar el 5de8 a la segona ronda.

Els reusencs van descarregar el 2de8f a la segona ronda.

11a.

CASTEllErS dE llEIdA
CRISTINA AGUILAR

Els Castellers de Lleida marxen de Tarragona amb la tripleta de vuit descarregada

Els Castellers de Lleida van arribar amb lobjectiu de descarregar la tripleta de vuit. En la primera ronda, els morats, que van ser els primers a descarregar un castell en la jornada de diumenge, van optar per un 4de8 que van defensar molt b i que va pujar i baixar molt i molt parat. En la segona ronda i complint amb el programa van tirar el 3de8 que va patir alguna rebrincada a lentrada de dosos, per el castell es va poder descarregar amb molta solvncia. Era el tercer cop aquesta temporada que els morats descarregaven el 3de8. Els lleidatans, que van ser els encarregats dobrir la tercera ronda, van fer-ho amb un 2de8 folrat, que noms van poder carregar, per a la quarta ronda el van tornar a repetir per intentar aconseguir major puntuaci i en aquesta ocasi el descarregaven. Daquesta manera lobjectiu de sortir de la plaa amb la tripleta de vuit descarregada es complia.

13a.

CASTEllErS dE lA VIlA dE GrCIA

CRISTINA AGUILAR

Els barcelonins es queden sense poder coronar el seu primer castell de nou
El Concurs de Castells del 2012 va ser lescollit pels Castellers de la Vila de Grcia per provar el seu primer castell de nou. Lintent va arribar a la segona ronda quan van anunciar actuaci en solitari en qu provarien el 3de9 folrat. Tot i que lestructura estava prou segura, la canalla es va fer enrere quan ja shavien collocat els sisens desprs que el castell pats una petita rebrincada. A la tercera ronda el van tornar a provar i un altre cop lestructura es va acabar desmuntant. En la primera ronda els blaus havien descarregat un 4de8 molt parat i segur, mentre que en la tercera van optar per descarregar el 3de8. Deixant aix de banda el seu objectiu de sortir de la Tarraco Arena amb el seu primer castell de nou de la histria descarregat. Per tancar la seva actuaci i poder sortir de plaa amb tres castells descarregats, van optar pel tancar lactuaci amb un 2de7. L.Daz

Amb la descarregada del 2de8f van completar la tripeta.

Els de Grcia van tancar lactuaci descarregant el 2de7.

CONCURS DE CASTELLS

08/10/2012 diarims

11

12

diarims 08/10/2012

CONCURS DE CASTELLS
Primera ronda
Castell Punts

QUADRE FINAL DEL CONCURS

Segona ronda
Castell Punts

Tercera ronda
Castell Punts

Quarta ronda
Castell Punts

Cinquena ronda
Castell Punts

Total punts 633 678 764 583

Castellers del Poble Sec Castellers de la Sagrada Famlia Castellers de Sant Pere i Sant Pau Xiquets del Serrallo Xicots de Vilafranca Moixiganguers dIgualada Castellers dEsplugues Xics de Granollers Castellers de Terrassa Castellers de Sant Cugat Nois de la Torre Minyons de lArbo Castellers de Badalona Tirallongues de Manresa Sagals dOsona Colla Jove de Castellers de Sitges Bordegassos de Vilanova Nens dels Vendrell Margeners de Guissona Marrecs de Salt Colla Vella dels Xiquets de Valls Capgrossos de Matar Castellers de Lleida Castellers de la Vila de Grcia Castellers de Barcelona Colla Joves Xiquets de Valls Castellers de Vilafranca Castellers de Sants Castellers de Sabadell Xiquets de Reus Xiquets de Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de7xS 5de7 3de7a 3de7a 4de8 4de8 4de8 (i) 2de7 7de7 2de8f (id) 5de7 7de7 7de7 (id) 5de7 4de8 7de7 (i) 3de8 (c) 7de7 4de7 4de8 (c) 9de8 3de9f 4de8 4de8 5de8 3de9f 4de9fa(c) 5de8 3de8 3de8 5de8 3de9f

249 204 185 185 393 393

7de7 (c) 3de7xS 2de7 5de7 3de8 9de7 7de7

180 249 375 204

5de7 7de7 5de7 4de7a

204 225 204 194 492 375 204 204 194 393 2de8f 3de7xS(i) 204 4de8 (id) 375 185 312 375 393 615 249 204 3de9f 1.776 2de8f 3de8 4de8 2.041 6.151 850 615 393 1.303 4de9f (c) 4de9f 1.206 1.508 4de9net 5.858 615 504 393 2de7 375 1.629 2de7 7de7 375 225 3de8 504 5de7 (id) 3de8 (c) 3de7a 4de7a 4de7 403 185 194 125 4de7a 7de7 194 225 2de8f (c)

504 2de8f (c) 312 225 393 492 2de7 5de7 5de7 4de7a 4de8 225 3de7xS(i) 5de7 131 194 504 249 615 393 204 375 2de7 3de7a 9d7 2de7 4de8 2de8f 3de7xS 5de7

1.389 1.080 623 993 911 1.411 614 623 631 583 1.272 849 1.512 1.233 578 704 7.284 4.913 1.512 1.272 2.135 7.284 15.197 3.045 2.011 1.512 3.401 5.178

375

4de8

225 2de8f (c) 3de8 (id) 204 7d7

225 5de7 (id) 3de7 204 393 4de7a 3de8 3de7xS 2de8f 225 125 125 2.041 1.629 393 4de8 5de7 2de7 5de9f 4de9f 3de8

3.614 4de9fa(i) 1.508 2de9fm(c) 504 2de8f (c) 3d9f (id) 850 3.614 3.188 1.303 892 615 3de9f (i) 9de8 2de8net 7de8 2de8f 4de8 3d9f (c) 2.041 5de9f (i)

393 3de9f (id) 892 1.629 7de8 5de9f

3.036 3de9fa(c) 892 504 504 3de9f (c) 5de8 2de8f

892 3de9f (id) 1.629 9de8

CONCURS DE CASTELLS

08/10/2012 diarims

13

14

diarims 08/10/2012

CONCURS DE CASTELLS
NGEL DAZ/DAVID MORL

LA JORNADA DE DISSABTE

Els Xiquets del Serrallo van descarregar el 5de7; els de Sant Pere i Sant Pau el 3de7 amb lagulla; els Nens del Vendrell i els Nois de la Torre van completar el 5de7.

Els Bordegassos guanyen el primer dia

Els Nens del Vendrell van aconseguir la cinquena plaa desprs de descarregar un 7de7, un 4de8 i un inesperat i pic 2de8 folrat
Laia Daz

Hi havia qui creia que el Concurs de Castells noms deixaria una gran diada diumenge, el dia de les colles grans i ms equivocat no podia estar. Les colles petites van demostrar que poden arribar a ser molt i molt grans i, fins a lltim moment, algunes delles van estar lluitant per aconseguir

alguna de les primeres places del rnquing. Finalment, van ser els Bordegassos de Vilanova els qui, desprs de descarregar el 2de8f i el 4 i el 3de8, van aconseguir alar-se amb la primera posici. Per el seu triomf no va estar gens clar fins a lltima ronda. Els Bordegassos noms van poder carre-

gar el 3de8 en la primera ronda, per aix van decidir repetir-lo en la seva darrera ronda, per en el cas que els Castellers de Sant Cugat haguessin pogut descarregar el seu 3de8 que van tirar tamb en lltima ronda haurien aconseguit la mateixa puntuaci que els seus rivals vilanovins, per el 3de8 va anar avall quan comenaven a sortir els dosos deixantlos aix en la segona posici del rnquing. La tercera plaa va ser pels Xicots de Vilafranca que desprs de lluitar molt no van aconseguir descarregar el 2de8 en folre en cap de les dues ocasions que el van intentar i noms el van poder carregar. Cinqu lloc per als vendrellencs Una de les grans sorpreses de la jornada va ser, sens dubte, lactuaci dels Nens del Vendrell. Els vermells van obrir plaa amb un molt ben assentat 7de7 (el segon de la seva histria) i van seguir a la segona ronda amb un 4de8 molt parat. La sorpresa arribaria amb la tercera construcci ja que res feia presagiar que satrevirien amb un 2de8 folrat, ja que feia dos anys que el descarregaven. Per van apellar a lpica i ho van aconseguir. Tot i que el castell estava molt bellugads un excellent treball del folre va permetre salvar totes les rebrincades que va patir lestructura a la sortida de la canalla. Desprs daquesta actuaci amb qu van aconseguir sumar 1.233 punts,

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van igualar la millor diada de la seva histria
els del Baix Peneds van donar per acabada la diada quedant-se amb una meritria cinquena plaa i havent superat els registres de la que era fins ara la seva millor actuaci: un 3de8, un 4de8 i un 2de7 lany 1976! Uns verds espectaculars Per si una colla tarragonina va ser capa de demostrar que lesfor del dia a dia val molt la pena va ser els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Els de la camisa verda van repetir lactuaci que havien fet el dia de Santa Tecla a la plaa de la Font, s a dir, van tornar a igualar la millor actuaci de la seva histria. La colla va comenar descarregant un 3de7 amb agulla que no els hi va comportar cap problema, ms enll dalguna petita rebrincada durant la sortida del tronc. Per lpica va tornar a arribar a la segona ronda quan van completar per segona vegada a la seva histria, i amb menys de dues setmanes de diferncia, el 2de7, un castell que sempre sels havia resistit. Lalegria va esclatar entre els verds que van decidir tancar lactuaci amb un 5de7 aconseguint aix collocar-se amb 764 punts en una meritria onzena posici dun total de vint colles. El seu

Els Xiquets del Serrallo van completar la millor diada daquesta temporada
cap de colla, Pasqui, assegurava que el dia de Santa Tecla ens va sembla que era un somni, per avui hem vist que s realitat i hem pogut demostrar que som capaos de portar a plaa tota la feina dels assajos. Daltra banda, va preferir no dedicar cap comentari a tots aquells que havien qestionat la seva presncia al Concurs per no haver quedat classificades entre les 30 millors colles del rnquing. Millor actuaci dels serrallencs Tot i no aconseguir tan bona classificaci com els seus companys de ciutat, els Xiquets del Serrallo van signar aquest dissabte la seva millor actuaci de la temporada desprs de descarregar el 5de7 i el 3 i el 4de7 amb lagulla, tots ells molt parats i amb una molt bona execuci. El cap de colla dels del barri mariner, Roger Prncep, assegurava al final de la jornada que estem molt contents perqu el nostre objectiu era portar a plaa tres castells de set i mig i descarregar-los i ens ha sortit tot rodat. Els de la camisa blava, que encara tenen programades dues actuacions ms de cara a finals de temporada, van assolir 583 punts que els van collocar en divuitena posici empatats

a punts amb els Tirallongues de Manresa. Els Nois una mica tocats La colla tarragonina que segurament va sortir una mica ms tocada de plaa van ser els Nois de la Torre. Tot i completar la tercera millor actuaci de la seva histria, les dues caigudes del 3de7 aixecat per sota no els va deixar marxar de plaa tan satisfets com haurien volgut. El van intentar en dues ocasions, per les dues vegades lltim pis no va acabar de pujar b i el castell va fer llenya. Tot i aix, els de blau cel van ser capaos de descarregar un 5de7, un 7de7 i un 3de7a sumant 614 punts i classificantse en setzena posici. Moltes cadires buides Probablement un dels factors ms negatius de la diada del dissabte va ser la poca gent que va omplir les grades de la Tarraco Arena. Les cadires buides es comptaven per desenes i s que, segurament, la decisi de cobrar al mateix preu lentrada de dissabte i la de diumenge no va estar encertada del tot. Un cop acabada la jornada el director del certamen, Xavier Gonzlez, ja va anunciar que prenem nota perqu de cara al 2014 les grades no estiguin tan buides com avui. Ara b, tamb va remarcar que desprs de lentusiasme expressat per les colles repetirem la jornada de dissabte s o s.

CONCURS DE CASTELLS
LAMBIENT A LA TAP
CRISTINA AGUILAR

08/10/2012 diarims

15

Les mostres dalegria es van repetir al llarg de la jornada a la TAP on shi van donar cita milers de persones, algunes arribades dindrets ben llunyans.

Festa grossa a la Tarraco Arena Plaa

Lantiga plaa de braus es va omplir de gom a gom per gaudir de lespectacle casteller ms gran del mn
Laia Daz

La Tarraco Arena Plaa es va omplir ahir fins a la bandera per contemplar lespectacle casteller ms gran del mn. Gaireb 300 mitjans de comunicaci estaven acreditats per cobrir aquest esdeveniment que va portar a plaa el bo i millor de les grans colles

castelleres de Catalunya. La plaa es va anar omplint des de primera hora del mat de curiosos i aficionats, molts dells preparats amb samarretes, bufandes i tot el que fes falta per animar les respectives colles i puntualment a les deu del mat es donava inici al Concurs. Per megafonia va so-

nar llavors lhimne de Catalunya, Els Segadors, corejat per milers de persones que es van aixecar dels seus seients mostrant estelades i senyeres per acabar amb crits ensordidors dindependncia. Possiblement un dels principals problemes amb qu es van trobar els espectadors, a banda

de la calor, que era molt intensa sobretot en les grades on hi tocava el sol, van ser les llargues cues que es van formar per anar als banys que es van veure desbordats amb tanta afluncia de gent. Ara b, desprs de lxit de ledici denguany en qu sha ampliat la participaci de co-

lles i sha dividit el certamen en dos dies, des de lorganitzaci i lAjuntament ja es treballa perqu daqu a dos anys el Concurs se celebri durant tres dies i perqu el 2016 ja pugui comptar amb la participaci duna seixantena de colles, el doble que lactual.

16

diarims 08/10/2012

TARRAGONA
CULTURA

Navarro treu ferro a Tarragona a les paraules de Felipe Gonzlez

Lexpresident espanyol va dir que cap territori no aconseguiria la seva independncia
Redacci
ACN

POLTICA

Antnia Font presenta el nou disc al Palau de Congressos

El grup mallorqu Antnia Font presentar el proper dissabte 1 de desembre el seu nou disc destudi Vost s aqu en un concert a lAuditori August del Palau de Congressos de Tarragona. Lactuaci, produda per Music From Tamarit, comenar a les deu del vespre, i les entrades ja es poden aconseguir a partir davui dilluns, dia 8 doctubre. Precisament, el nou disc del quintet mallorqu sortir a
PATRIMONI

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va voler ahir treure pes a les paraules de lexpresident espanyol, Felipe Gonzlez, en un mting dels socialistes bascos. Navarro considera que lexpresident noms va expressar la seva opini i va refermar que des del PSC es seguir defensant un model destat federal que benefici Catalunya. Volem levoluci de lestat espanyol amb un canvi de la Constituci perqu Catalunya tingui un millor nivell dautogovern i finanament, va dir el primer secretari socialista. El lder del PSC va recordar que Catalunya ha de seguir al costat dels pasos europeus perqu el pas tingui un paper actiu en el procs de federalitzaci dEspanya. El primer secretari del PSC va mostrar el seu respecte a lopini contra la independncia de Catalunya o de qualsevol territori espanyol expressada aquest dissabte per lexpresident espanyol, Felipe Gonzlez, en un mting del PSE. El lder del PSC va dir sentir-se ms prxim al secretari

s la que defensa aquesta via i la que defensa que Catalunya no es trenqui ni nacionalment i econmicament, va apuntar. Per assolir un estat espanyol federal, caldria un canvi de la Constituci en la qual Catalunya, va dir Navarro que ahir va assistir al Concurs de Castells de Tarragona ha de tenir un paper actiu. Els valors castellers Daltra banda, tamb ahir des de la Tarraco Arena, el president de la Generalitat, Artur Mas, va apellar als valors del mn casteller per afrontar el moment que est vivint el pas. Mas va destacar que els castells signifiquen la integraci de molta gent, fer pinya, mirar un objectiu com i tenir la fora, el coratge i la valentia per arribar-hi, i va subratllar que aquests valors avui tamb esdevenen importants en el conjunt de Catalunya. El president de la Generalitat va afegir tamb que, com en els castells, al pas li cal fora, equilibri, valor, seny, i una gran pinya, una gran base perqu tot aix miri ben amunt.

la venda noms un dia desprs que es posin les entrades a la venda, dem 9 doctubre, desprs que la banda en fes una pre-estrena al Mercat de Msica Viva de Vic el passat mes de setembre. Vost s aqu s ja el vuit disc dAntnia Font, el qual ser editat a travs del seu propi segell, Robot Innocentt Companyia Discogrfica. El disc cont un total de 40 canons de curta durada.

Els Premis i la Beca AVRIGA FVSCVS ja tenen guanaydors

LScnic Dansa Club Esportiu Tarragona, Aureli Tubilla Martnez, la Federaci Catalana desports per a disminuts psquics i la Regata La Dona i la Vela del Club Nutic Salou, sn els guanyadors de les diferents categories del Premis i de la Beca AVRIGA FVSCVS organitzats pel Consell Comarcal de Tarragons. Els guardons van ser lliurats, en aquesta cinquena edici, divendres passat, a les set de la tarda, al Casal de la VioleEMPRESA

Navarro es trobava ahir al Concurs de Castells de Tarragona.

general del PSOE, Alfredo Prez Rubalcaba, que sha mostrat disposat a defensar un estat federal. Navarro va negar que les declaracions de Gonzlez puguin entorpir la seva campanya a la

presidncia de la Generalitat i va reiterar que el model que defensa el PSC s un model estatal federal on Catalunya tingui ms autogovern i millor finanament. La campanya del PSC
ADOPCI

ta dAltafulla. A banda de les distincions atorgades a proposta dels ajuntaments i del propi Consell Comarcal. La Beca FVSCVS 2012 en la modalitat de treball de recerca va ser per al projecte Preparaci psicolgica dun esportista de lalumna Alcia Sanagustn Pars, de lInstitut de Torredembarra. Diferents escoles, entitats i institucions de la comarca han presentat un nombre superior de candidatures que en altres anys.

Lliuren els premis Emprn en Femen de la Diputaci

Un projecte dempresa de divulgaci i serveis relacionats amb el medi mar, dElisabet Bonfill i Aurora Requena, de Roquetes, sha endut el Premi Emprn en Femen, que la Diputaci de Tarragona convoca per tal dimpulsar poltiques en favor de la igualtat doportunitats. En la seva setena edici, aquest certamen ha concedit tamb dos accssits: un per a projectes desenvolupats en mbits rurals, que ha recaigut a mans dun equip de Porrera pel Parc Esportiu Vies Altes, i laltre per a dones de fins a 30 anys, que ha distingit el joc de construcci El Nan Creatiu, creat per un equip de sis joves emprenedores. Aquest certamen, creat el 2006, pretn fomentar els projectes empresarials liderats per dones del Camp de Tarragona i les Terres de lEbre. Es tracta del premi ms ben dotat econmicament dins de la seva tipologia.

Josu t 5 mesos s molt bo i casol i busca famlia urgentment per evitar viure al carrer. El seu germ va ser adoptat i ell sha quedat solet i est molt trist. T uns ulls grans super expressius i un color negre vellut, noms demana carcies i jugar. Necessita adopci urgent perqu al carrer no podr sobreviure: apadrinaments@gmail.com

Smbols convencionals al Museu dArt Modern

El Museu dArt Modern de la Diputaci de Tarragona (MAMT) acull fins al proper 25 de novembre lexposici Smbols convencionals, de la pintora i artista grfica Regina Gimnez. Es tracta duna mostra sobre els mapes i les seves llegendes des duna mirada plstica i formal. Mapes muts que permeten ubicar diferents imatges fotogrfiques de carcter arquitectnic, sense cap coincidncia geogrfica real, i smbols no realistes.

quatre lletres

estigues al cas...

i a www.alcover.cat

youtube.com/ user/AgutzilTelematic

facebook.com/ firadebandolers

@FiradeBandolers 9a edici

De lleis i bandits
Diuen que s el temps qui dna i treu raons. I deu anys serien suficients per valorar una Fira com la dAlcover que fa una dcada va decidir reorientar la seva mostra com una festa al voltant del fet bandoler. Aquest motiu permetia aprofundir en molts aspectes del patrimoni del poble. Lentorn del nucli com a marc dun mercat dpoca, la histria com a base fonamentada per a ser representada pels actors, lentorn natural ja fora conegut com a escenari dactivitats... La multitud de factors i punts de connexi amb Alcover seria lencert de lesquema que un temps enrera es va dibuixar per poder fer caminar la Fira de Bandolers. Un esdeveniment singular, atrevit, i amb carcter propi. I llavors s quan un rumia si s noms el temps qui t paraula de sentncia en el judici dels encerts i els errors. Provocar lexercici de la imaginaci de visitants, convidar a lempatia amb situacions viscudes, recrear ambients... s un pou sense fons. Perqu imaginar com era la nostra existncia com a collectiu fa una centria, ens obliga tamb a posar-nos a la pell dels qui van viure fa dos, tres o quatre-cents anys, i recular pensant en les condicions dels qui ens precediren. Parlem de quan la fam empaitava els homes i les dones que havien de fer els farcells per marxar cap a una altra banda, i fer net de condicions i consideracions. De quan els qui tenien la clau de laixeta la tancaven convenientment per mantenir guanys, de quan els privilegis i la intocabilitat eren fonamentats en ttols, ms que no pas amb esforos meritats o la justcia. I enmig duna crisi aguda al S.XVI, el bandolerisme popular arriba a confondres amb el bandolerisme nobiliari, agrupat al voltant de famlies distingides. Dorgens ben diferents -junts contra la llei de la misria-, es reuniren els qui no tenien res a perdre i els que hi tenien molt en joc. Dues dimensions agrupades enmig dun desordre que a Catalunya sallarg fins el segle XIX. I les guerrilles organitzades de la Guerra del Francs (1808-1814) feren cam les muntanyes en veures trades, com tamb ho feren anys desprs els qui reaccionaren contra la Restauraci borbnica. Enmig del desori, per perseguir-ne els bndols es cre el 1840 la Gurdia Civil, com a exrcit dels diferents governs de torn per posar pau, que no justcia. I continu girant la roda de la histria, del pal i la pastanaga, del bast i del pacte. Amb la pretensi dintentar ampliar totes les vessants de la Fira de Bandolers, fa nou anys nasqu aquest diari amb la voluntat de resseguir histries, apuntar idees, contenir testimonis, ensenyar els escenaris ms peculiars del poble, i convidar a participar en els tres dies dactivitat de Fira. Enguany farem balan obert dels deu anys de Fira, i potser s que el temps donar ra, per s lesfor el qu finalment ens porta a bon lloc. I la conscincia tamb.

sergi franch i segarrs

de sant lluc, de lavellana, del remei... en definitiva, la fira dalcover

Des de meitats del segle XV fins avui, la fira com a element econmic local ha anat variant de motiu amb lobjectiu de satisfer necessitats de compradors i venedors. Aquest concepte es mant avui amb nous elements, que el temps incorpora.

jaume camps girona

El 1427 el rei Alfons V el Magnnim va autoritzar als alcoverencs i alcoverenques celebrar una fira pel 14 doctubre, desprs de lintent de realitzar-la per Sant Lloren, a lagost, no funcions. A partir daquella hem celebrat aquest festa amb diverses variacions en el calendari, excepte en comptades ocasions com per exemple el 1918, per lepidmia de grip que assolava el pas. canalla o altres productes per al rebost de casa. Amb el pas del temps, ha evolucionat com els conreus locals i hem introdut lavellana a principis de segle XX, o ms actualment els productes artesanals que podem trobar a moltes de les parades que hi ha pels carrerons del nucli antic. Alhora la Fira ha estat un lloc de sociabilitzaci, all a part de comprar i vendre, les persones intercanviaven coneixement sobre les collites daquells anys, o explicaven les innovacions que venien de fora, per a poder millorar els rendiments, com una forma ms de solidaritat territorial i sectorial.

la Fira ha estat un lloc de sociabilitzaci, on les persones intercanviaven coneixement sobre les collites daquells anys, o explicaven les innovacions que venien de fora

La Fira ha estat al llarg del temps una eina molt important per al desenvolupament de lagricultura i la ramaderia perqu ha perms els intercanvis i venda de productes diversos amb pagesos i comerciants, superant les fronteres locals i comarcals. Aquell Aquest intercanvi de coneixement segufactor econmic va ser el que va fer que les rament s cap on ha evolucionat la Fira a institucions les potenciessin i es preoculactualitat. La Fira dels Bandolers ja no s pessin que cada any es celebressin, la celebraci tradicional del camp, com un factor de creixement i de O ara les pautes de consum sn diN dinamitzaci dels municipi. ferents que en poca medieval, LA I S AC En un inici els nostres avanm la societat demana ms expeR EB . Fe tpassats, seguint el precepte CEL IONAL m el rincies i menys productes, ideolgic que apareix a la per tant hem adaptat els vells DIC ene TRA ateix, v nim a usos a unes noves condicions Bblia de quan Moiss rep e el m r que t . lordre divina de celebrar a la i a uns nous objectius. Ara b sa illo m de ca tardor la Festa de les Collites, els canvis per adaptar-nos als amb els fruits acabats de collir, temps hi sn des de lorigen de la venien loli, el vi, el blat i les fruites celebraci. En primer lloc per la comi verdures que produen en les terres petncia amb altres pobles del voltant que del nostre terme. I compraven teixits, eines feia que shaguessin de millorar les condinoves per al treball diari, joguines per a la cions per atraure ms venedors; i en segon

lloc per a poder fer venir ms visitants en el poble, perqu tot i que ens sembli que la Fira del Remei s molt antiga, la data de celebraci actual t lorigen en el 1865, quan lAjuntament la canvia per a poder augmentar el nombre de visitants i per tant de transaccions comercials i saprofita que a la Festa del Remei hi anaven molts vens de pobles dels voltants per a situar la Fira en aquells dies. Per tant, la Fira com a moment nic en el temps celebrat cada cert temps amb una cerimnia i uns rituals especfics per a satisfer les necessitats especfiques de la nostra societat i dels nostres avantpassats; Tot i que canvi la tematitzaci, el nom o fins i tot el que hi comercialitzarem, limportant s que durant aquests dos o tres dies, els alcoverencs i alcoverenques ensenyem a la gent de fora el nostre poble i el donem a conixer presentant-nos als visitants perqu a vegades tot i que sembla que hagin passat molts anys des de 1427, fem el mateix, venem el millor que tenim a cada casa.

EDICI: AJUNTAMENT DALCoVEr PRODUCCI: ALCoVEr rDIo ADREA: horT DE SANT ANToNI S/N, 3 43460 - ALCoVEr (LALT CAMP) tElfOn 977-76.01.66 COllAbORADORs: NgELS FELIU, JAUME CAMPS, XAVI PETE, JESS orTIZ I ESTEr MAgrI mAqUEtACI I DIssEny: SErgI FrANCh fOtOgRAfIA: MArTA ArJoNA, SErgI FrANCh, JorDI rIBELLAS CORRECCI lIngstICA: roSA SANroM COntACtE A/E: radio@alcover.cat WWW.AlCOVERADIO.CAt / WWW.AlCOVER.CAt

aROP x de bast
seGON CaP de setMaNa dOCtUbRe

b. Perqu sempre, des de fa deu anys, quan sacaba la Fira tornem a valorar com ha anat: qu ens diu la gent de com lhan viscuda, qu hi falta, qu no hi acaba dencaixar, qu no pot desaparixer i es consolida... Tot, pensant com continuar treballant per millorar la Fira de Bandolers i continuar creixent, per sempre amb la idea de sumar esforos i de fer-ho tot plegat ms nostre. I sense deixar de banda cap dels actes que fem per la Fira, tots tenen el seu lloc i espai en el programa de festes, s que s cert que tenim la nostra TDT particular (Tast, Diari, Teatre o Teatre, Diari, Tast). El Tast de Bandolers, tot un esdeveniment que reuneix a la plaa de la vila un miler de vens i una cinquantena de voluntaris. Ens aplega al voltant duna taula tot parlant de les petites coses, que acostumen a ser les grans. I ens fa gaudir amb aquella sensaci que dna la festa i que ens fa sentir ms lleugers dequipatge. El Diari de la Fira, que apropa als del poble i als de fora tota una muni de temes que ens fan ms coneixedors del nostre passat i present. Ens aboca a les portes del coneixement de la nostra histria com a poble i a la vegada ens ajuda a entendre el mn. Les accions teatrals, que ens mostren a peu de carrer les histries de bandolers i les seves bregues i batusses. Aquest any, amb els nostres actors locals, podrem viure per una estona com si el temps tirs enrere. I tindrem el luxe de fer un recorregut sense mourens dels carrers del nostre poble, per veure i sentir com vivien els nostres avant-passats.

Xavi Pete Vega

la botiga de poble: espcie en perill dextinci

El comer dun poble s ineludiblement el motor principal de la creaci de llocs de treball i lincentiu determinant duna vivacitat comercial que protagonitzen els seus compradors i venedors. Lelevat nombre de comeros que va haver-hi a Alcover durant les primeres dcades de la segona meitat del segle XX ns un clar exemple. Els botiguers no necessitaven grans ornamentacions per obrir una botiga. La majoria delles eren als baixos de les seves cases. En una muni de prestatges hi reposaven pots de vidre que contenien fideus, sopes o llegums de totes les classes. A les bscules de dos balanons les unces mesuraven el pes dels productes a granel que la botiguera embolicava curosament en paperines rectangulars. A les entrades, lluen tota la seva esplendor les capses de fusta apilades o en fila plenes fins a dalt de les verdures que els pagesos collien a les seves terres. Era lpoca en qu la llet shavia de comprar fresca a les lleteries i que la carn no es podia guardar a casa perqu de neveres nhi havia ben poques. Aix, la gent havia de comprar poc i sovint i les botigues tenien feina de manera continuada. Laparici de les grans superfcies i el canvi dhbits de la poblaci amb una tendncia clara a fer la compra setmanal va marcar un punt dinflexi en la dinmica comercial del centre histric. La realitat, per, s ben diferent. Cada dia veiem com els botiguers fan mans i mnigues per mantenir obertes les seves botigues mentre veuen com la gent fuig nord enll i com carrers que havien estat curulls de comer es converteixen en mostraris de persianes abaixades. La jubilaci tanca la botiga de tota la vida i escriu la darrera pgina dun negoci que ha estat regentat de generaci en generaci. Ni continutat familiar, ni trasps. Les petites botigues de poble esdevenen memria del passat i rnega imatge del present. Sense comer, els carrers dun poble es queden sense llum, sense activitat, sense vida.

10 anys de fira de bandolers

La Fira celebra el seu des aniversari i ho fa amb el millor regal, el de saber que la Fira ens la sentim cada vegada ms nostra i que el projecte cada any va aplegant incorporant ms gent, que no noms disfruten amb la Fira sin que sn la Fira.
depenia i estava lligat a com la Fira de Bandolers aniria entrant al patrimoni festiu del poble.

ngels feliu magran

Encara recordo, com si fos ara, quan al voltant duna taula comentvem i valorvem quin era el millor nom per anomenar el projecte: Fira del Bandoler, Festa dels Bandolers, Fira de Bandolers... un projecte que estava vinculat al bandolerisme dels segles XVI i XVII i al paper que tenia Alcover en aquest fet histric. Per de tot aix ja fa molt de temps. La Fira de Bandolers naixia amb ganes i amb dubtes. La sensaci que generalment es t quan sinicia quelcom que es visualitza amb uns objectius per tirar-ho endavant, per que no se sap com prendr vida quan es materialitzi. Perqu, en definitiva, aix

Aix s que ho tenem clar. Inicivem un cam, i com en tots lA XIA els camins hi ha recor-reguts La Fira de Bandolers celebra nAI RA b fI diferents, i al final shi pot el seu aniversari i ho fa amb el m s: A tE , arribar directament o fent millor regal, el de saber que DUb Es I un cam uns quants revolts; per n la Fira ens la sentim cada gA r, m mirant-ho en perspectiva, vegada ms nostra i que el ive ti s fe inic es la qesti s anar fent-lo projecte cada any va aplegant q urar t la sense aturar-se. I com ens se a i incorporant ms gent, que sen se. diu la can ... i caminem no noms disfruten amb la Fira per poder ser, i volem ser per sin que sn la Fira. Perqu sense caminar .... ells res seria el mateix. Perqu hi posen entusiasme, temps, idees, illusions, Podrem parlar, mirant-ho de lluny, dels ganes, esforos... I daix es tracta, que es interrogants que ens plantejvem: hem triat creixi aglutinant al voltant de la festa gent els millors espais per al teatre, encertarem diversa, que de manera senzilla i volguda el men del tast, el mercat doficis cobrir desitgen sentir-se part dun fet que ens les expectatives, sapuntaran molts grups aplega com a comunitat i ens dna sentit per fer la bandolerada, ens acompanyar el bon temps... i de fet, mirant-ho daprop tam- de pertinena a un grup.

fulles verdes

lassociaci de propietaris ha agrupat 8.000 hectrees de finques amb les que comencen a canviar la falta de rendabilitat del bosc.

2% de la poblaci activa. Segons denuncia Llagostera, no existeix una poltica forestal perqu amb pastura extensiva es pot cobrir un territori abastssim de boscos per mantenir les infraestructures antiincendis que shan anat fent en els darrers anys. Del Gasoil a la biomassa Des de lAssociaci de propietaris -en qu participen diferents ajuntaments i ms de cent propietaris- han agrupat 8.000 hectrees de finques i creuen que es pot canviar la falta de rendabilitat del bosc. Si els valors socials del bosc es poden defensar, tamb sen defensar leconomia de laigua i el manteniment dels aqfers, la lluita contra el canvi climtic i els episodis de sequera, la prevenci dels incendis, etctera. Lentitat ha engegat un projecte per treure profit de la biomassa que sextreu dels boscos com una alternativa a labandonament. La quantitat de biomassa existent que sha acumulat en tots aquests anys sestima en 150 milions de tones de fusta en sec, de les quals el 40% es possible de treure el combustible equivalent a 20.000 milions de litres de gasoil. La biomassa en aquest sentit ha trobat sortida amb el mercat de les calderes de calefacci domstiques on la diferncia de preu s ostensible segons Llagostera de cada 1000 euros de gasoil que gastem amb calefacci, ho podem cobrir amb 300 euros de fusta sobrant dels boscos, hem de saber aprofitar aquesta oportunitat, Per aix, lAssociaci ha negociat amb dues indstries del territori que transformaran la fusta en combustible. Aix ha negociat un preu per tonelada de la fusta amb un benefici industrial que permeti revaloritzar els boscos. Les serradores que es troben en actiu tamb sn part interessada en el producte que es pugui extreure de les propietats forestals. I finalment, els ajuntaments que formen part de lassociaci poden participar com a consumidors de la biomassa dels propis boscos del terme tot amb la transformaci dels equipaments de calefacci de gasoil a biomassa. / S.Franch

aquesta terra generosa

fites o camins sensorren, i progressivament Les administracions han provat de tot. es perd sota el botjar ofici i benefici. I creix Reals o fictcies, diferents mesures han un maldecap per a les administracions que anat fent-se cam per resoldre una qesti tenen com a responsabilitat resoldre un que preocupa, i molt: lestat dels boscos i el perill creixent. seu manteniment. Des de posar persones que treballen en benefici a la comunitat com Mentre el sector agrari travessa una a mesura alternativa a la pres, a aturats crisi cojuntural de preus, les explotacions de llarga durada que podrien prestar servei agrries que han sobreviscut i continuen es netejant boscos. Les mesures per, sempre troben a la plana del Camp on les condidiscutibles, evidencien una realitat: cions dexplotaci sn ms assequilestat en qu es troben els bosbles. I la recuperaci del treball a cos s motiu de preocupaci. agrari a la muntanya es veu amb est i aqu ituac hi dificultats. Estranys sn avui els Des de fa tres dcades, s s pastors, llenyataires, masovers, la muntanya ha viscut un s la a que c abandonament sense antecrti bat els . pagesos als termes de la munms n tro tanya. I sense homes i dones vui cedents coneguts. Els maha s fins a que hi treballen, la muntanya sos que abans eren unitats co bos queda a mans de loblit. Joan productives gaireb autoLlagostera, qui s president de suficients han quedat abanlAssociaci de propietaris forestals donats, els camins per on no de la provncia de Tarragona, valora les transiten els guardes forestals o els dades daquest abandonament sobre el caminants de cap se setmana sn coberts territori: a principi del s.XX, all el 1900, la de bardisses, els marges que sostenien

El creixent sector de la biomassa obre una porta a laprofitament dels boscos que tancaria un cicle dabandonament de ms de tres dcades. Lincrement del cost dels combustibles fssils, els beneficis ambientals de la biomassa enfront els carburants i la necessitat de netejar els boscos podria donar un tomb a la situaci actual dabandonament.
superfcie de boscos de Catalunya era del 18% i els conreus representaven ms del 50%, avui el bosc s al 64% i els conreus han baixat al 30%, i aix continua perqu si els pagesos no es guanyen la vida abandonen els conreus. I sense conreus, ja no hi ha la necessitat daprofitar all que els boscos generen. El mateix passa amb la desaparici de la ramaderia on els mbits esteparis i els prats naturals sense animals que en fessin s han desaparegut, deixant pas al bosc tupit. Des del punt de vista de la gesti forestal, aquesta s la situaci ms crtica que shan trobat els boscos fins avui. Ara aquesta situaci que les comarques del Camp van comenar a viure fa unes dcades ja sha exts a daltres indrets. Segons Llagostera els boscos van envant als prats i els incendis al Pirineu semblaven impossibles. El sector primari que fa cinquanta o seixanta anys era gestionat per la meitat de la poblaci, avui representa poc ms del

CUSTDIA DELS VALORS

Joan Llagostera, de lAssociaci de propietaris forestals. Aquesta entitat reuneix finques que sumen unes 8.000 hectrees disponibles per a laprofitament del bosc, per extreuren el combustible de biomassa, a partir de lacord amb diferents productors.

Dr. Jess Ortiz

Associaci per a la Conservaci dels Ecosistemes Naturals (CEN)

ms enll del bosc

Una figura de protecci del medi natural estesa a daltres comarques, i que es troba en expansi, s la custdia del territori. A Alcover, aquesta proposta arriba de lAssociaci per la Conservaci dels Espais Naturals que des de fa un temps treballa en diferents indrets amb lacord i inters dels propietaris. s el cas de Mas de Gomis, un espai natural de 40 hectrees on la propietat va arribar a un acord amb lentitat amb lobjectiu de conservar els seus valors naturals. Algunes mesures que shi estan portant a terme a la finca sn leradicaci despcies extiques invasives, mesures de conservaci del cranc ibric i estudis sobre hbitats i espcies. Aix mateix, lacord ha perms realitzar diverses activitats, com tallers i trobades sobre fotografia, invertebrats aqutics i Aikido, que han contribut a la divulgaci dels valors naturals de lespai. Tot i que la primera experincia de custdia del territori com a tal es va produir fa ms de 120 anys, no ha estat fins ben entrat el segle XXI, davant de lamenaa dun imminent collapse ecolgic a nivell planetari sense precedents, que la custdia del territori no sha comenat a popularitzar. Bsicament consta en implicar de manera totalment voluntria i de manera continuada els mateixos propietaris i usuaris del territori, ja siguin pblics o privats, en la conservaci de lentorn amb lassessorament expert de les entitats de custdia per tal de fer un s sostenible dels serveis ecosistmics de les seves finques, s a dir, tot all que aprofitem dels ecosistemes naturals com, per exemple, aigua, fusta, aliments, recursos energtics, espais edificables o rees de lleure, entre molts daltres. Es tracta duna filosofia que va ms enll de la propietat perqu tamb promou la implicaci de la ciutadania, les administracions i les empreses a travs del consum de productes ecolgics i la participaci en activitats i projectes relacionats amb la custdia. Aquesta s una estratgia de conservaci complementaria a altres figures de protecci legal com els parcs naturals, entre daltres, que s molt ms gil i permet arribar a espais de dimensions redudes o fragmentats. Els beneficis directes poden ser molt diversos, com tenir un assessorament continuat dexperts, accs a subvencions, coneixement sobre lestructura i el funcionament dels ecosistemes, valor afegit, promoci de productes o implicaci en projectes mediambientals. El benefici ms important de tots s, per, que contribueix a garantir la conservaci de la natura i, per tant, el futur del nostre benestar. Tot i aix, actualment encara existeixen alguns entrebancs que limiten la generalitzaci de la custdia del territori, com una difusi deficient, lescassetat de recursos econmics i la mentalitat tancada dun percentatge important de la poblaci. Per no podem esperar gaire ms perqu ja no parlem del futur dels nostres nets ni dels nostres fills, sin del nostre propi.

Un terreny llaurat a la vora dun bosc als peus dels Motllats. El progressiu abandonament de lagricultura ha provocat el creixement de lextensi dels boscos que es troben atapets i saturats, sense possibilitat de fructificar ni generar fusta. Les aclarides redueixen la intensitat darbres i faciliten el creixement del conjunt de les espcies.

Els pellets sn petits cilindres de serrads premsat fabricats a partir de residus forestals i residus de les indstries de la fusta. El poder calorfic del pellet s inferior al gasoil. Cal comptar que per aconseguir les mateixes calories hora dun litre de gasoil, necessitem 2,15Kg de pellet. El preu daquest combustible el fa un competidor seris enfront el gasoli o lelectricitat.

Lexperincia de Mas de Fors A partir de la redacci dun Pla dOrdenaci Forestal, la finca municipal de Mas de Fors compta des de fa set anys amb un programa de treball que inclou el conjunt daccions necessries per mantenir la bona salut de lentorn. Els treballs que es realitzen progressivament, contemplen lestassada de sotabosc, leliminaci despcies de lestrat arbustiu, la selecci de tanys per presentar un creixement vigors de les alzines, laclarida de millora amb tala de pi blanc, la poda de formaci dels pins per afavorir el creixement del bosc dalzinar i larranjament substancial de senders. Actualment, la masoveria de la finca es troba a crrec de la Fundaci Ginac que hi desenvolupa projectes dinserci laboral, explotaci agrria i suport a les persones amb discapacitats fsiques i mentals.

La fusta dels pins afectats per lincendi de lany passat als termes dAlcover i la Riba, sen va majoritriament cap a Itlia. Una empresa gironina sencarrega de trossejar els troncs parcialment calcinats, triturar-los i transportar-los per mar a un pas que compra biomassa per a les seves centrals trmiques a 40 euros la tona. Fins al moment shan recollit prop de 700 tones de fusta.

DESCOBREIX
Des que va obrir les portes al pblic el 1967 el Museu acull una important collecci de fssils del trisic que emergien de les pedreres dAlcover-Mont-ral. NAndreu Barber i Camafort en va ser principal impulsor i promotor. Avui el Museu ofereix un recorregut didctic i molt grfic per explicar levoluci de les Muntanyes de Prades al llarg de 240 milions danys i mostrar la important collecci que recull lespai.

un mar de coneixement

nous horitzons per al Museu dAlcover

ester magri
quotidi de les batusses i altercats que Durant la celebraci de la Fira de Bandopertorbaven el dia a dia dels alcoverencs . lers, el nucli histric de la vila s freqentat per multitud de famlies i visitants, atrets per Descobrir doncs aquest llegat patrimonial, tamb permet conixer ms a fons la nostra la varietat dactes i un entorn escenogrfic identitat. La ruta del riu Glorieta, on edificis de pur estil renaixentista mostra una vall meravellosa ens evoquen el record dun passat La l on trobar restes de molins majestus. Durant els segles XVI a de stra rut i XVII, perode dun important , mo llosa paperers, ermites i masos ieta e enmig duna espectacular creixement econmic de la vila, Glor l merav s de flora i fauna. al Alcover va destacar tamb pels te v s una obar re erers, aldarulls i la inseguretat fruit Els fssils dexemplars r on t ins pap sos marins que habitaren les dels enfrontaments de dues l mo tes i ma famlies bandoleres, conegudes muntanyes de Prades ara i erm arreu com els Voltors i els Morells, fa 240 milions danys, trasque atemorien la poblaci i les viles lladen el visitant a un perode del voltant. lluny ple denigmes i interrogants per resoldre. Per darrera el record histric del bandolerisme la vila amaga molts ms secrets per Mentre que el nucli antic, enmig del poble, a descobrir tot lany. Des de la vall del riu amb carrerons estrets, portalades antigues, Glorieta, indret on es refugiaven les partipalauets renaixentistes i esglsies impodes de rebels quan eren perseguides pels nents, interpreten la histria dAlcover des teros reials, fins al mateix poble, escenari de quan era una vila closa fins a lactualitat,

Els fssils en un estat de conservaci excepcional, esquelets en connexi o impressions de les parts ms toves dels organismes que els produren constitueixen una troballa paleontolgica de gran valor, que ha perms descobrir una important fauna de peixos i rptils que es desenvolup ara fa milions danys. Les activitats pedaggiques complementen el coneixement de la collecci a partir de tallers especfics per a cada nivell educatiu.

El Museu representa la porta oberta a la interpretaci, el coneixement i la histria daquest poble que explica molts dels elements que avui sn visibles amb tan sols una passejada pel nucli antic del poble. Un equipament modern que sha esforat a poder presentar de manera didctica, amena i actual el ric patrimoni local.

el modernisme literari

aturant-nos de ple en perodes concrets, com el de finals del segle XIX, per recordar la vida burgesa i el modernisme literari al camp de Tarragona a partir d un modern i interactiu muntatge a ca Batist. Alcover porta temps treballant per recuperar i interpretar el seu patrimoni, modernitzant equipaments i creant nous productes culturals i turstics que actualment fan possible gaudir duna completa visita de tot un dia. Renovades exposicions, visites guiades, activitats en famlia i tallers per a grups escolars, ofereixen una mplia oferta que de ben segur us permetr descobrir tots els secrets ms amagats de la nostra vila bandolera.

Alcover porta temps treballant per recuperar i interpretar el seu patrimoni

Un edifici histric de ms de tres segles dantiguitat centra una mostra dedicada a la vida burgesa dels segles XIX al XX. Ca Batist s una casa plena dhistries on a finals del segle XIX, lescriptor i impressor dAlcover Cosme Vidal, conegut popularment amb el nom de Joseph Aladern, va installar una petita impremta, La Saura, inici aix un fort vincle amb el grup modernista de Reus.

la vida burgesa

Un mn, el dels senyors, que es recorda en tot all que emana daquella poca: intellectualitat i art a travs del modernisme; progrs tecnolgic pals en els nous invents, com el telfon, el gramfon o la rdio; confort i higiene, a mercs de la implantaci de ls de les noves sales de bany, etc. Un passat que hom podr descobrir i conixer en visitar lexposici a la casa noble musetzada a partir de ls de nous recursos museogrfics com ara projeccions, olors, udio, aparells interactius, etc.

Els elements patrimonials dAlcover els trobars al Museu. Aix, que dit daquesta manera sembla un anunci publicitari ms o menys agosarat, t la seva explicaci amb lesfor que la instituci ha fet en els darrers anys per actualitzar, catalogar, fer comprensible i practicable el coneixement sobre la vila i les histries que shi amaguen. Aix, dun museu nascut per recollir un patrimoni paleontolgic sen deriva -en el transcurs dels anys i els diferents reformes- un espai dinterpretaci del conjunt dels atractius i valors que Alcover avui t. Ca Batist, la casa noble que acull lactivitat del Museu, ens explica en un recorregut de perfums, olors, visions i objectes del passat, com era la vida burgesa i de passada del conjunt duna societat que era sorpresa pels canvis tecnolgics. A banda de la descoberta i la reivindicaci de personatges illustres que van crixer arran del modernisme literari, un dels principals exponents culturals daquella poca. Mentre la recuperaci del cam del Glorieta -o tamb dit de Rasca- explica una activitat industrial com les pedreres que tenia lloc enmig de la Vall del Glorieta a mitjan segle passat, el conjunt de molins paperers i la presncia majestuosa de cases nobles que es construren durant els segles XVI i XVII ensenyen un temps desplendor de lactivitat econmica del poble. Fets, edificis i vestigis que es connecten i es comprenen des del seu conjunt. El Museu digereix i presenta en un format complet els aspectes histrics i de patrimoni, ben atent a linters dels visitants que vulguin deixar de ser mers observadors dels carrers i indrets perqu senduguin idees, elements i sensacions per interpretar el passat daquesta vila. I de la mateixa manera que sobren les portes de les talaies per observar en silenci la histria daquest indret, la torre de ca Tatx, ofereix una visi de la part emmurallada de la vila, el campanar, una visi de conjunt del nucli antic, lesglsia monumental, una voluntat de ser dun conjunt de vilatans que van fer llegat dun temps amb la voluntat que aquest perdurs. I avui, es pugui explicar. / S.Franch

El Museu dAlcover compta amb una oferta educativa adreada especialment als centres deducaci infantil, primria i secundria. Amb complet catleg de tallers, visites i exposicions permet dadaptar loferta expositiva i dactivitats a linters dels centres escolars. Com a novetat, el Museu proposa descobrir indrets del poble i el seu entorn amb una jornada de tallers didctics i activitats per gaudir durant tot un dia.

Entre els tallers i les activitats, shi compta Mas de Fors, descoberta de lentorn, on es realitza una visita guiada a la Vall del Glorieta i lentorn del Mas de Fors; que combina amb el taller el Peix pedra on els escolars realitzen una rplica dun fssil del trisic; una visita guiada a lexposici Les Muntanyes de Prades, ara fa 240 milions danys i Alcover: patrimoni i natura representa un itinerari que inclou tota una visita dun dia que inclou la descoberta paleontolgica del terme, la visita als conreus ecolgics de Mas de Fors, el trull doli i el sistema de squies i reguius del terme, per acabar resseguint el cam del Glorieta que duu a Mont-ral, passant pel Niu de lliga.

Per concertar visites al museu b sollicitarho per correu: museualcover@tinet.org Museu Municipal dAlcover C. Costeta, 1 3 Tel: (34) 977 846452 Fax: (34) 977 760541 43460 Alcover (Catalunya) A/E: museualcover@tinet.org www.museualcover.org

Horaris De dimarts a divendres , de 10 a 14h Dissabtes, d11 a 14h i de 17:30 a 19:30h Diumenges i festius d11:00 a 14h * per visites guiades, reserves dactivitats en famlia i tallers escolars, consultar a loficina de turisme o al museu.

Una ruta urbana circular que comena i acaba al mateix Museu proposa de fer una passejada en el temps, tot establint una dialctica entre el visitant i la histria que les pedres expliquen, com a testimonis inerts que sn dun passat important. Un passat reflectit en lesplendor medieval, visitant edificis com lesglsia Vella, lesglsia Nova, la torre de Ca Tatx... i en lpoca daurada de la vila, el Renaixement, amb edificis com lAbadia, ca Cosme, etctera.

Una botiga i les relacions que hi estableixen les persones s una patr de comportament daquella societat. Al llarg dels temps, les botigues han anat adaptant el seu funcionament al ritme de la societat. El comer s el resultat i un exemple de com funciona la comunitat. Avui, internet proposa importants canvis socials i les botigues hi estan a laguait. el correu electrnic on ja ens arriben els Parem atenci als darrers estudis que exrebuts i les domiciliacions, hi tenim una pliquen com creix el nmero de dispositius agenda que ens recorda com ser la nostra mbils, ordinadors connectats a internet, propera jornada, etctera. connexions dADSL contractades, etctera. Ms enll per daquestes xifres, detectem s una revoluci tecnolgica de coneixeen el nostre dia a dia com canvien els hment on els antics patrons sactualitzen bits socials i de relaci de les persones: un acostant distncies i redunt temps. I en tant per cent molt alt de joves tenen compte aquest procs, el consum i el comer dispoa facebook on a la cronologia dibuixen qu sen deines i utilitats per acostar-se als seus han fet, on han estat i quan, hi recullen els clients que de manera fcil, rpida i senzilla amics i amigues, hi tenen a disposici un puguin fer reserva de productes. Consultar recull de fotografies, i hi deixen rastre all catlegs, preus, disponibilitat... all que es de la seva quotidianitat. Els missatges de pot trobar entre les prestatgeries de la botimbil han quedat substituts per la misga, ara sn consultables en una pgina web satgeria de laplicaci de whattsapp, les on es poden valorar totes les opcions. El preguntes curioses que ens assalten en un creixement de les eines collaboratives per moment donat es responen immediatament a la confecci de pgines web ha fet possifent una cerca al google, la msica ja no ble estendre aquesta dinmica al conjunt de emet dels transistors fm, sin del telfon persones. Se socialitza la tecnologia, fent-la que ens acompanya pel carrer o del assequible a tothom sense necessiel recull dmp3 preferits que hi tenim tat que aquestes siguin expertes descarregats. A internet consuen programaci. ome hi t c b mim informaci, coneixement, El comer local tamb hi t tam n ofel hi contrastem dades, valorem loca aper e t els un paper a oferir i fer present n opinions, hi llegim recomaun p r prese es a els seus productes a internet. nacions i mantenim ponts de e ct f Mantenir contacte habitual rir i produ relaci social i personal. En deamb els seus clients de semus ernet se int finitiva, sha teixit -ho volguem o pre, personalitzar la relaci a no- una xarxa relacional complexa travs de les xarxes socials, etcteen molts sentits i intensitats. ra. Alcover ja compta amb diferents Els dispositius mbils han representat un tomb ms a aquesta situaci, connectant internet a un telfon, i contenint-hi informaci, eines i recursos. A cop de pantalla tctil, consultem en qesti de segons els horaris dels trens i autobusos, el compte bancari, establiments adherits i que des de diferents plantejaments han comenat a fer un cam virtual. Un taller ofert per lAssociaci de comerciants i la regidoria de Comer ha perms a les persones interessades anar per aquest cam. / S.Franch

on al comer

www.esteticaisabel.com www.hortdelacinteta.com www.moblessole.com www.serviplanxa.com www.calcortiella.com www.calamiranda.com www.elsquatrecantons.jimdo.com www.calestosques.com www.caljoan.com

obrim la paradeta

alcover.cat/labotiga
Properament, a travs del web www.alcover.cat/ labotiga estaran a disposici el conjunt de comeros i botigues dAlcover, amb especial referncia a aquells que ofereixen els seus productes. cols, ceba tendra, etctera. Avui, Robert Figueras, qui representa la quarta generaci que es dedica a fer de pags, i la Neus Figueras, la seva germana, van posar en marxa la web fuitesiverdurescafiti.com on van

Productes singulars que no trobes als catlegs dinternet, organitzaci de les compres i fer-ne previsi dall que necessites, informaci per valorar i analitzar preus i productes. Aix s el qu ofereix principalment el comer local a la xarxa. Text: S.Franch / Foto: M.Arjona

Puntualment, la web adrea a les persones subscrites al butllet de notcies quines sn les novetats a portar a la cistella.

Robert Figueras qui

Des de fa gaireb un segle, a Ca Fiti van a mercat. En principi com a planteristes i desprs amb fruita i verdura, assiteixen a quatre mercats setmanals amb producci prpia i daltra que complementa la parada. Mollerussa, Santa Coloma de Queralt, Balaguer i Montblanc sn els pobles on fan parada. De producci prpia sen pot trobar tomquets, enciams, patates, bledes,

catalogar els productes que tenen a disposici. Entre el divendres i el dissabte fan el repartiment setmanal de les comandes, tot i que deixen oberta la possibilitat de portar la comanda abans si el client ho necessita. El servei de repartiment es fa a lAlt Camp, el Baix Camp i el Tarragons. Puntualment, el web adrea a les persones subscrites al butllet de notcies quines sn les novetats de la cistella.

representa la quarta generaci que es dedica a fer de pags i la Neus Figueras, la seva germana, van posar en marxa la web fuitesiverdurescafiti. com on hi van catalogar els productes que tenen a disposici.

A Cal Cortiel la fa temps que disposen possible de despai web. comprar-hi el Ara, ja s s productes.

Ca la Mirand a fa temps qu e compta am des don es b una pgina poden con a facebook ixer les nove tats de la bo tiga.

A Ca les To sques hi ha a disposici poder fer les un catleg de comandes a productes pe la botiga. r

AquestA setmAnA tenim... A partir daquesta crida, la web de Ca Fiti informa de les novetats daquella setmana. All que madura a lhort arriba a ladrea de correu dels subscriptors que estaran al cas de com est la parada i quins productes es troben llestos per a la cistella. Lapartat a cuinar! convida a provar i perfeccionar nous plats. Receptes de cuina tradicionals i modernes que coincideixen amb el temps en qu ens trobem, amb els productes que ja sn disponibles de comprar al costat de casa. La iniciativa de la pgina web poc a poc va anar fent forat entre clients i consumidors. Aquesta experincia va fer pensar que era possible que diferents establiments del poble poguessin tamb acollir-se al sistema de venda per internet. Per aix,

un curs adreat als comerciants dAlcover va estendre la iniciativa, i ja sn una desena els establiments que es troben treballant-hi. Qui tamb fa parada a mercat i repartiment a domicili sn les persones de la Fundaci Ginac a Mas de Fors. Des de fa uns mesos van recuperar unes 7 hectrees de la finca per a comenar la producci de verdures. En principi, la proposta tenia com a objectiu abastir lhostatgeria de Poblet on la Fundaci gestiona el restaurant. I van servint enciams, escaroles i altres verdures. Posteriorment, la verdura va afegir-se als productes que hi tenen a disposici els dimarts de mercat, i el darrer pas lhan engegat ara posant a disposici el repartiment a domicili de les verdures del Mas. El conreu s de cultiu ecolgic i el repartiment es fa al conjunt de la comarca. La

web masdefores.jimdo.com recull el conjunt de productes i els preus disponibles. Aquesta pgina va nixer del curs juntament amb daltres. Una daquestes s Mobles Sol, una empresa familiar amb ms de 40 anys dexperincia que nasqu amb els ebenistes del segle XX que avui compta amb el lloc web moblessole.com on ara es troben rematant liquidacions amb un complet catleg de productes classificats. Una altra botiga que trobareu a internet s calestosques.com on us proposen alguns dels seus productes, loferta del mes i els productes classficats en fruites i verdures, congelats, saladures i conserves. Fins al moment, el servei s informatiu i no preveu fer repartiment ni comandes per els productes es poden trobar amb els preus per a aquells que vulguin saber quines sn les novetats i ofertes. A Ca la Miranda ja fa temps que

saben com van les xarxes socials, de fet, des del perfil de facebook porten temps actualitzant el catleg de productes daquesta botiga de complements i regals. Des daqu, han establert una relaci particular amb els seus clients que poden conixer les properes renovacions destocs, ofertes, nous productes que arriben, etctera. Ara, www.calamiranda. com posar a disposici alguns dels seus productes per ampliar el ventall de persones que hi puguin accedir a les novetats. La floristeria Quatre Cantons (elsquatrecantons. jimdo.com) amb les plantes i flors, vidre, cermica, cistelleria... O Cal Cortiella que ha canviat el format de la seva pgina web per proposar repartiment a domicili a la comarca i que preveu que en perodes concrets de lany (nadal, calotades...) la web pugui alleugerir les comandes que es

ja es poden fer a la web i que el client pugui rebre o passar a buscar el gnere sense esperar-se. Una millora en lorganitzaci del temps del client i la botiga. LHort de la Cinteta s una casa de turisme rural situada enmig del poble. Des de linici compta amb pgina web on es poden fer les reserves. En Jordi Bov qui regenta aquesta apartament turstic consider dentrada que la promoci a internet de lallotjament era el millor pas per obrir-se als clients. Des daqu mant relaci amb turistes, visitants que sacosten a la casa buscant un complement al turisme de sol i platja, donar servei a les trobades de familiars i amics, lorganitzaci de calotades, etctera. A internet avui ja s visible el conjunt ric i variat de productes i recursos amb qu compta el poble. Una relaci amb els consumidors que creix, i millora processos i serveis. / s.Franch

a traves de les es pot veure njunts disponib ssibilitats. de mobles i co El catleg a idea i veure po Per a fer-sen un Mobles Sol. la web de

s florals i ob Les composicion ns. ls Quatre Canto la web de

jectes de regal

es podran cons

ultar a

r en Jordi Bov ta, regentats pe lHort de la Cinte at. Serviplanxa i a la interactivit temps. En valor web des de fa comptava amb

Amb larribada de la innovaci, el trinxat del diumenge es deixava a la botiga i en sortir de missa les dones passaven a buscar-lo per la botiga on shavia guardat a la nevera

la revoluci de la nevera
Un cartell delata lantiga presncia duna carnisseria a la plaa Nova. Parlem del temps de quan la carn posava ritme a la compra, lorganitzaci de les cases i de la cistella es feia cada dia i lassortiment era variat, de matisos i gustos.
ELS GERMANS DE LA MARE DEL PERE EREN MASOvERS I vAN DECIDIR OBRIR NOUS CAMINS. ELS DOS PRIMERS ONCLES, EN MARCELINO I LAGUST vAN QUEDAR-SE TREBALLANT EL BOSC FENT DE TRACTANTS DE FUSTA. LA MARIA vA OBRIR UNA BOTIGA AL CARRER DEL REC, CA BAT. LONCLE DEL PERE vA POSAR ALS BAIxOS DUNA CASA COMPRADA ABANS DE LA GUERRA A LA PLAA vELLA UNA CARNISSERIA.

ruta urbana

Del Mas del Gat van baixar cinc germans. Eren els oncles i mare den Pere Garcia Oll. Els oncles Marcelino, Agust, la Maria, Carme i Pere. De tant bona que s laigua de la font, expliquen que alg va provar fa temps enrera dembotellar-la i fer-hi quatre diners. Lempresa no va fructificar, per encara hi queda senyal all de lintent. La Carme, la mare del Pere, ajudava el seu oncle a la botiga. Anys desprs, la carnisseria sen va anar a la plaa Nova, on encara sen guarda cartell com a testimoni. Al mas encara hi van anar els anys segents a comprar-hi bens als masovers que shi van quedar. I de tant en tant a passejar. El pare del Pere, pags, treballava al defora, mentre que la mare era a la botiga. Tant bon punt el pare va poder donar la feina de matar bens al Pere, no sho va pensar. Aquella feina a ell no li agradava, no nera massa partidari explica en Pere, a qui se li va adjudicar la feina. Encara no feia la mida per penjar els bens a lescorxador, i sa mare anava de

EL PARE DEL PERE, PAGS, TREBALLAvA AL DEFORA, MENTRE QUE LA MARE ERA A LA BOTIGA. TANT BON PUNT EL PARE vA PODER DONAR LA FEINA DE MATAR BENS AL PERE, NO SHO vA PENSAR. AQUELLA FEINA A ELL NO LI AGRADAvA, NO NERA MASSA PARTIDARI ExPLICA EN PERE A QUI SE LI vA ADJUDICAR LA FEINA. ENCARA NO FEIA LA MIDA PER PENJAR ELS BENS A LESCORxADOR, I SA MARE ANAvA DE TANT EN TANT A AJUDAR-LO A PENJAR LANIMAL.

rpid. Aix s, plomar sense escaltant en tant a ajudar-lo a penjar dar. Feina rai, que es va acabar lanimal. I all quedava, amb dues quan les fbriques van comenar o tres hores per a fer la feina. a vendren de plomats. Llavors, al poble hi havia cinc A mesura que sacabava la carn carnisseries, laigua era escassa i els divendres, que hi havia tradici es matava. Pel cam, no es llenava res. Quan el pare arribava del de matar, tocava llevar-se dhora defora de treballar al vespre, abans que sacabs laigua. A la era necessari danar a carnisseria noms tocaven matar perqu ests carn: bens i algun vedell llest lendem. Si me- e per festes. Sis o set A u volies cuixa, potser ramats en proveen A q lA sur bAvA . temportaves la botiga. Tamb hi A tAv cA tenien pollastres que sA es mA AvA ronyonada perqu no sencetava n anaven a buscar a les n cAr s lle un be fins que no granges de Josep Mae . no res estava laltre venut ria de Gaspar, a ca Brudel tot. Amb sort, no, a la Madurella, a ca al cap dunes hores Geperut i a cal Pere Prats. podies trobar la pea buscada Segons les necessitats, sanaven si passaves de nou a la botiga. a buscar a un o laltre. Tant galliLarribada de la nevera va canviar na, com pollastre. A mesura que radicalment aquesta dinmica. arribaven nous vens al poble, A partir daquell moment, era sestenia el costum de menjar possible de guardar les peces i gallina amb caldo. I la mare del dorganitzar la vianda per vendre. Pere va pensar de vendren tamb. Portava molta feina, i les Una altra qesti era com guarnits del divendres a dissabte dordar els corders abans de matar. mem dues o tres hores, plomant All a Mas Rosich -on avui hi ha el entre gallina i pollastre potser en pub- deixaven els corders tancats matvem setanta o vuitanta caps. i el Pere amb el carret els anava I sa mare no estava per comprar a buscar segons convenincia de una mquina que prometia fer-ho la botiga i demanda de la gent.

PERE GARCIA OLL

A mesura que es popularitzava la nevera a les llars, les provisions de casa es podien allargar durant ms temps

La nevera tamb va canviar lhbits de les cases. I per tant, de les botigues. Els dissabtes, festius i els caps de setmana la botiga venia fins a darrera hora. Per amb larribada de la innovaci, el trinxat del diumenge es deixava a la botiga i en sortir de missa les dones passaven a buscar-lo per la botiga on shavia guardat a la nevera. A mesura que es popularitzava la nevera a les llars, les provisions de casa es podien allargar durant ms temps. I es va acabar el sentit de la botiga oberta el diumenge. Hbits de consum que canviaren amb la possibilitat demmagatzemar la carn amb bones condicions, de nova gent arribada que demanava nous productes i de fer la feina del dia a dia ms prctica. Rumiar-hi i endavant. Aix sn les coses.

teatre

FIRA DE BANDOLERS12
dimarts 9
A les 8 del vespre, a ca Cosme, presentaci de la Guia comercial i del nou portal de venda on-line del comer dAlcover. Organitza Associaci de Botiguers dAlcover i Ajuntament dAlcover

dimecres 10

A 2/4 8 de la tarda, a ca Cosme, xerrada Gesti associativa en boscos privats de Tarragona a crrec de Joan Llagostera Serra, president de lAssociaci Forestal de les Comarques de Tarragona.

Al Portal, tallers per als ms petits de casa relacionats amb la Fira de Bandolers. (nens/es de 3 a 12 anys.) A les 6 de la tarda, a ca Cosme, Taula rodona 10 anys de Fira de Bandolers. Participaran: Neus Cortiella, botiguera; Mireia Ripoll, membre de la Resclosa, entitat teatral que participa en la producci despectacles de recreaci histrica, Jordi Freixes, programador i productor despectacles, director de Batall Produccions; i Jaume Camps, historiador, membre del Centre dEstudis Alcoverencs. Modera Sergi Franch, director dAlcover Rdio.

dijous 11

Us convidem a fer un viatge de quatre cents anys en el temps . A que descobriu i sentiu, a travs de petites reconstruccions histriques, basades en fets reals, qu impuls a tants Alcoverencs a triar partit... I a que constateu les moltes similituds amb els temps actuals... El grup de teatre La Resclosa convida a fer un viatge de quatre-cents anys en el temps. Els actors locals us proposen que descobriu i sentiu, a travs de petites reconstruccions histriques, basades en fets reals, qu impuls tants alcoverencs a triar partit... I que constateu les moltes similituds amb els temps actuals. Amenitzaran musicalment les accions teatrals el Grup de Flautes de lEMMA i el grup de msica tradicional Ribatnics, acordionistes de la Ribagora. Litinerari teatral per diferents carrers del poble t una durada aproximada de 45 minuts. Cada 15 minuts, un grup de 20 persones podr accedir al recorregut. Lassignaci de places per ordre darribada. (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa).

viatge al 1600

A 2/4 8 de la tarda, a ca Cosme, inauguraci de lexposici i lliurament dels premis del material presentat al XII Concurs fotogrfic Vila dAlcover. Lacte estar amenitzat per la coral infantil de lEMMA A partir de les 11 de la nit, al Casal Popular la Bretxa, festa alternativa. A les 12 de la nit, al Pavell, Festa Flaix FM, (Organitza: Regidoria de Joventut)

divendres 12

A les 9 del mat, bicicletada popular, des del pavell fins al Remei passant per Mas de Fors. (Organitza: Club ciclista Alcover)

A les 6 de la tarda, al Casal Popular la Bretxa, obertura de la Taverna Bandolera A 2/4 de 8 de la tarda, Museu dAlcover, inauguraci de lexposici Records per sempre de lartista alcoverenc Jordi Isern.

Rosita bandolera
Cerveses Rosita us convida a marxar de Rositas. Una promoci que convida a reunir de les xapes les lletres que formen el nom de Rosita, amb el qu obtindreu una samarreta.

A les 11 del mat, inici de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics..., a lentorn de la plaa del Portal, de lesglsia Vella, Rec, plaa Rubert, Sant Jaume i plaa Vella. A les 12 del migdia, a ca Cosme, inauguraci de la Fira de Bandolers, a crrec de lillustrssim Sr. Josep Poblet i Tous, President de la Diputaci de Tarragona. A 2/4 de 6 de la tarda, obertura de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics a lentorn de la plaa del Portal, de lesglsia Vella, Rec, plaa Rubert, Sant Jaume i plaa Vella. A les 8 del vespre, pels carrers del poble, un pregoner ens informar del que succeir durant els dies de la fira a lAlcover ara fa uns 400 anys. A les 8 del vespre, davant del Pavell, Seguint els passos dels Morells i Voltors, sortida nocturna per la vall del Glorieta.

msica

Al Cercle dAmics,Exposici: Mirades castelleres exposici fotogrfica de Marta Arjona. Una visi personal dels castells feta a travs de la fotografia. No hi trobareu aletes ni castells sencers: el qu hi ha sn sentiments, petites grans mirades que diuen molt. Oberta al pblic els dies de la fira. Organitza: Xiquets dAlcover.

Mirades castelleres

acordi a dojo

A proposta de lEMMA, el grup Riba tnics actuar per la Fira en diferents concerts itinerants per les places i carrers del poble. El concert dacordi tradicional us convida a tastar aquesta experincia que aprofundeix en les arrels tradicionals de la msica. Des de la Vall de Bo, arriben a Alcover les polques, marxes, valsets...

exposici

A 1/4 de 9 del vespre, al Casal Popular la Bretxa, actuaci musical i inauguraci duna exposici fotogrfica. A les 10 del vespre, al so de lantiga sirena del sindicat, sanunciar larribada dels bandolers a la vila, no us refieu.

dissabte 13

A C T I V I TAT S AL MUSEU
A partir de les 6 de la tarda i fins les 8, al Portal de la Saura, Un viatge de quatre-cents anys. Amenitzat pel grup de Flautes de lEMMA i el grup Ribatnics de la Ribagora. Itinerari teatral, per diferents carrers del poble. Cada 15 minuts, de 3/4 de durada. De can fanga vingueren... la plaa den Rubert, De Can Fanga vingueren Els privilegis i facilitats de ser bandoler en una gran ciutat es giren en contra quan thas denfrontar a la crua realitat duna vila que sha fet forta a fora de cops, suor i sang. Quina colla de pixapins, aquests de Can Fanga!. A 1/4 de 7 de la tarda, a la plaa Vella, El retorn de la galeta bandolera. Lenfrontament entre Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda, dos dels bandolers ms famosos de la histria, posar al descobert lautntic secret de la galeta bandolera. A 2/4 de 7 de la tarda, a lesglsia Vella, Un bon lloc. Davant tants bandolers foranis, els dos caps locals decideixen sumar esforos. No ser fcil, i encara menys quan entra en acci la temible bandolera Montserrat Poch. A les 7 de la tarda, inici de les 2es accions teatrals.. A 1/4 de 8 de la tarda, a la plaa den Rubert. El retorn de la galeta bandolera. A 2/4 de 8 de la tarda, a la plaa de lesglsia Vella, Un bon lloc... A 1/4 de 9 del vespre, a la plaa de lesglsia Vella, Un pasts per repartir!!! Amb tanta brega i combat ning no ha tingut temps de robar i extorsionar. Morells, Voltors i bandolers foranis es reuneixen per pactar el repartiment daquesta bicoca que s la Fira. I ning es vol quedar sense pasts. A les 9 del vespre, a la plaa de lesglsia Vella, concert a crrec del grup de msica tradicional Ribatnics, acordionistes de la Ribagora.

De bon mat lAssociaci Comerciants ens convidaran a sortir de casa per fer un tast de productes de casa mentre passegem tot gaudint dels aparadors engalanats. Des del pati de lesglsia oferiran als infants passejades amb carro pels carrers del poble. (D11 a 13)

A 1/4 d11 del vespre, al portal de la Saura. El pitjor malson enguany es far realitat. Els bandolers ms temibles i cruels darreu del regne envairan els carrers de la vila dAlcover. Tots pretenen enriquir-se amb la millor Fira de Bandolers darreu de Catalunya. A les 11 de la nit, a la plaa Vella, anunci del perill de bandolers. Escolteu b i feu cas dels advertiments que sentireu. Aquest cap de setmana sen prepara una de grossa.

A 2/4 d11 del mat, a la plaa Nova, La Bandolerada. Us convidem a participar daquest proposta on limportant s participar amb els teus amics, parents o coneguts. Busca la millor disfressa de bandoler/a i surt al carrer. A la mateixa hora, obertura de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics..., a lentorn de la plaa del Portal, de lesglsia Vella, Rec, plaa Rubert, Sant Jaume i plaa Vella. A les 12 del migdia, al Portal, espectacle de circ i teatre a crrec dels alumnes de lescola participants al taller organitzat per lAMPA, curs 2011-12. Al migdia, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut.

DivenDres, Dissabte i Diumenge D11:30 a 13:30 h i de 18:00 a 20:30h. Visites guiades a les exposicions: Les muntanyes de Prades ara fa 240 milions danys. Els fssils dAlcover-Mont-ral, Ca Batist. Modernitat burgesa i modernisme literari i Espai Anton Catal. * Sense reserva prvia, noms sollicitar-ho a loficina de turisme on sorganitzaran els grups per ordre darribada

A continuaci, a la plaa Vella, Cabaret Mgic amb Rubn Vilagrand i Mag Gerard, Prepareu-vos per gaudir dun espectacle on el clown i la mgia es barregen per sorprendre i divertir als espectadors. A 2/4 d1 de la nit, a la plaa Nova, ball. TRFIC, ser lencarregada, un any ms, damenitzar la nit. (Collabora AJA).

A 2/4 de 4 de la tarda, 10a cursa dORNIS. Els ms valents i enginyosos constructors de maquinries mai vistes, prendran part duna cursa on limportant s participar. A 2/4 de 6 de la tarda, obertura de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics. Simultniament, al Portal, tallers pels ms petits relacionats amb la Fira de Bandolers.

tOrre Ca tatX Divendres, dissabte i diumenge de la Fira Mat de 12:00 a 13:30 h. Visita a la maqueta histrica interactiva, punt de partida de litinerari urb Una passejada en el temps, ubicada a la torre medieval de ca Tatx (davant de lesglsia Nova) * Sense reserva prvia, els grups sorganitzaran a la mateixa torre per ordre darribada eXPOsiCiOns Museu dAlcover, Records per sempre de lartista Jordi Isern Horari de visites: Dimarts a divendres de 10 a 14 Dissabtes i festius de 11 a 14 i 18 a 21 (horari especial) Oberta al pbic del 12 al 22 doctubre

A 1/4 de 10 del vespre, al Portal de la Saura, rebuda de les autoritats senyorials de la ciutat de Tarragona per solucionar els conflictes originats per ls de laigua, seguidament es dirigiran al pati de lEsglsia on es far la Reconstrucci histrica del llibre de visites a les aiges del Francol. Des de sempre, una de les fonts de conflicte ms freqents ha estat laigua, la diferncia entre poder regar o no, equivalia a menjar o passar gana. (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa). A 1/4 d11 del vespre, a la plaa Nova, tast de bandolers. Compartir taula tot menjant pats preparats per locasi. (Collabora: Grup de Teatre la Resclosa). (aforament limitat). A 2/4 d1de la nit, al pavell, ball de fira amb Orquestra Girasol, valsos, swing, rock... ens faran moure fins a altes hores de la matinada.

A 1/4 d12 de la nit, ball al Cercle dAmics.

diumenge 14

FIRA DE BANDOLERS12
A les 9 del mat, matinades pel carrer de la vila. Amb els grallers de la Vila dAlcover, els Xoriguers i els gaiters del Micanyo. A 2/4 11 del mat, obertura de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics..., a lentorn de la plaa del Portal, de lesglsia Vella, Rec, plaa Rubert, Sant Jaume i plaa Vella. A les 11 del mat, cercavila per diferents carrers del poble dels participants a la II Concentraci de les motos. Organitzada pel Motoclub Alcover i Chapter Lleida. A 2/4 de 12 del migdia, a lavinguda de Montblanc i Portal, exhibici de les motos participants a la concentraci. A 2/4 d1 del migdia, els nostres gegants, capgrossos i colles convidades faran una cercavila pels carrers del poble, que finalitzar a la plaa Nova, on faran una ballada de germanor. A la mateixa hora, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut. (Organitza: CPB) A la 1 del migdia, al Portal, concert vermut del grup de msica tradicional Ribatnics: acordionistes de la Ribagora. A 2/4 de 6 de la tarda, obertura de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics..., a lentorn de la plaa del Portal, de lesglsia Vella, Rec, plaa Rubert, Sant Jaume i plaa Vella. A les 6 de la tarda, inici dels esquetxos teatrals. A la plaa den Rubert, De Can Fanga vingueren. A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaa den Rubert, El retorn de la galeta bandolera. Lenfrontament entre Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda, dos dels bandolers ms famosos de la histria, posar al descobert lautntic secret de la galeta bandolera. A les 7 de la tarda, a la plaa de lesglsia Vella, Un bon lloc. Davant tants bandolers foranis, els dos caps locals decideixen sumar esforos. No ser fcil, i encara menys quan entra en acci la temible bandolera Montserrat Poch. A les 8 del vespre, al Cercle dAmics, havaneres amb el grup Balandra. A 1/4 de 9 del vespre, a la plaa de lesglsia Vella, Un pasts per repartir! Amb tanta brega i combat ning no ha tingut temps de robar i extorsionar. Morells, Voltors i bandolers foranis es reuneixen per pactar el repartiment daquesta bicoca que s la Fira. I ning es vol quedar sense pasts.

FEstA dE lA MArE dE du dEl rEMEi diumenge 14 doctubre A 2/4 de 10 del mat, des de lesglsia Nova, servei de transport fins a lermita del Remei. (Tamb hi haur servei de retorn en finalitzar els actes organitzats.) A les 10 del mat, a lermita del Remei, ofrena floral a la Mare de Du del Remei. A 3/4 de 12 del mat, missa solemne, en finalitzar lacte litrgic, benedicci de coques de la Mare de Du.

NOtEs diNtErs tiQuEts tAst dE BANdOlErs Preu: 8 . Dies de venda: A partir del dia 8 doctubre fins exhaurir els tiquets. De 10:00 a 12:30h i de 17:00 a 19:00h. Lloc adquisici: PIJ. (Els seients estaran numerats i laforament s limitat. Ser imprescindible portar el tiquet per assistir-hi.) Men: Coca amb recapte i llonganissa, botifarra blanca i negra, truita, olives, sangria, trufes, avellanes, vi ranci i Bandoleres. (Per al bon funcionament del punt de venda, els tiquets del tast de bandolers es pagaran al moment de retirar-los. NO sadmetran reserves).

A les 12 del migdia, al carrer de les Rodes, XXI Trobada de Gegants. (Organitza Colla Gegantera).

A la mateixa hora de la tarda, al Portal, xaranga BandTocats; animada agrupaci nascuda a Vila-seca.

Viatge a lAlcover del 1600

i Estamenyes) que es venien a la MonarEls bandolers actuaven per tota la Corona quia (Sevilla, Madrid) o a Barcelona. Totes dArag des de Saragossa a Xtiva o Vic aquestes activitats requereixen daigua , i Taradell, i alguns dells ( Miquel Morell) be per aprofitar la seva fora en els molins, formaren aliances amb altres bandolers be per rentar , ensabonar o tenyir, a ms famosos com en Joan Serra (la Pera), fet de per regar els horts. Per ls de laigua fams per la can den Llus Llach , el estava molt ben regulat.... Bandoler, o en Perot Rocaguinarda , fet personatge del Quixotper en Cervantes. El Us convidem a fer un viatge de quatre fenomen bandoler va ms enll del de simcents anys en el temps . A que descobriu i ple agrupaci de malfactors de classe sentiu, a travs de petites reconsbaixa ( el mateix Miquel Morell s truccions histriques, basades fill del Batlle Jaume Morell i Teen fets reals, qu impuls nvi n co cla). Els bndols o partits eren a tants Alcoverencs a triar Us fer U veritables excisions socials, m a e qUa s partit... I a que constateu les de e d pugnant pel poder local i els moltes similituds amb els g any viat ents ps seus privilegis:Morells contra temps actuals... c m Voltors a Alcover , Nyerros tre el te contra Cadells a altres indrets en de Catalunya. Aquest fenomen s fruit dun context histric: Regnat dels Austries: Felip II (en cuyo reino no se pone el sol) i del seu fill Felip III. Larribada de lor de les amriques i les contnues guerres amb els regnes europeus per assolir lhegemonia , La Picaresca, el Buscn don Pablos , El Quixot, Cervantes , Quevedo. Els deutes amb la incipient banca flamenca. La constant fallida ( Banca rota), limpagament de les soldades als Tercios de Flandes , lobligaci dels ciutadans de donar-los allotjament i manutenci, a ells i als seus cavalls, quan aix passava.. La necessitat de pagar impostos extres per construir lesglsia i , alhora haver de mantenir i engrandir les muralles per protegir-se dels constants assalts de pirates provinents del port de Salou. Les pestes.... Per no tot era negatiu, aquesta poca s la de major esplendor urbanstic dAlcover, es fa el Nou Ajuntament, la Esglsia Nova , el Convent de Santa Anna , Ca Cosme, lAbadia, i moltes altres cases senyorials. A la agricultura , safegeix una nova activitat font de riquesa: el txtil. Creix dimportncia doficis daquest ram que rivalitzaran amb els pagesos pel control del poder local: fonamentalment els paraires (preparaven la llana procedent dArag abans que no intervinguessin els teixidors) , per tamb els tintorers, els teixidors que feien draps (Cadissos) i teixits de gran qualitat ( Raixes

ELS ACTORS

Entre el darrer quart del segle XVI i el primer quart del XVII a Alcover es documenten fins a 21 bandolers, alguns dells amb quadrilla prpia com Pere Voltor o Miquel Morell, les quals estaven enfrontades entre s.

els bndols o partits eren veritables excisions socials, pugnant pel poder local i els seus privilegis:morells contra voltors a alcover , nyerros contra cadells a altres indrets de catalunya.

Cavaller: Toms Castao Franois guilloten: Pere Feliu Nen: Mart guarch Nena: Maria Castao Magdalena Arau: Soledat Roig Poble: Maria Rosa Villanueva / Maria Vera Batlle: Adri Ruiz Sndic: Marc Ramon Cnsol: Joan Albert Arenas Salvador Pelliser: oriol Fuguet Mariagna Bompar: Mriam higuero Isabet Rovescalla: Marta Roca Cristina olesa: Maria Ballest Rosa Casadora: Angi Martnez Nena: Mar guarch Caterina Agrs: Remei Feliu Escriv:Robert garcia Nunci: Manoli gallego odor de comptes: Mnica Ramona Mostassaf: Cristian Tadeo Clavari: Agust Subirats Soldat 1 Van de Verde: Ronnie de Meester Soldat 2 Morales: Ral Casares Vilat 1: Jordina Capar Vilat 2: Aida Papiol Vilat 3: Mart yebras Vigia: gisela Llavor Pere Blai: Josep Maria Masqu

LA CoMPANyIA dE TEATRE LA RESCLoSA PRoTAgoNITzA UN CoNJUNT dE REPRESENTACIoNS EN dIFERENTS INdRETS dEL PoBLE. dIFERENTS PLACES REVIUEN dE NoU EPISodES dE LA hISTRIA LoCAL RELACIoNATS AMB EL TEMPS dEL BANdoLERISME. ENTRE ELS EPISodIS, ShI CoMPTEN LES dISPUTES dELS PAgESoS dEL PoBLE PEL dRET dE LAIgUA I LARQUEBISBAT dE TARRAgoNA QUE EN RECLAMA LA SEVA TITULARITAT, LARRIBAdA dE LA PESTA A TARRAgoNA QUE oBLIg A MARXAR LARQUEBISBE dE LA CIUTAT CAP A ALCoVER I oN FINALMENT VA MoRIR, LA CoNSTRUCCI dE LESgLSIA NoVA I LES dISCUSSIoNS SoBRE LALAdA dEL CAMPANAR QUE hAVIA dE TENIR EL PoBLE ENTRE LARQUITECTE PERE BLAy, EL MoSSN I LALCALdE o LA gUERRA ENCESA PER TRoBAR MS dINERS PER EXECUTAR LES oBRES dE CoNSTRUCCI dE LESgLSIA,... o LA PARTICIPACI dELS VILATANS A LES PARTIdES dE BANdoLERS MENTRE ELS SoLdATS dEL TER ASSALTAVEN CASES I RoBAVEN MENJAR SN ALgUNS dELS EPISodIS QUE LA VILA EXPLICAR dURANT LA FIRA.

Sebasti Girona: Cristian Garzn Capell: Jordi Agrs Pieric guilloten: ngel Mora Poble: Aida Iglesias, Marta Gonzlez, Anna Martnez, Natlia Pozo, Joan Yebras, Mireia Ripoll Musics: Anna garca, Xavier Blasco, Anna Blasco garcia, Isidre Tell Vives, Joan Maria Tell Vives, Josep Maria Tell Vives, Jordi Masdeu Casilla, Iker Bilbao, Joan Manel Vallverd, Jos Mari Iglesias Rodrguez.

s i places carrer des del sof

el reportatge

eig ass les, p un acab la em st r pos es de nixe l o e o c pr Us es pla per c asa, i iea tr visita ella c s prop a u a una daq ls seu la pl e les a e vid ps de ida d ps d m v tem s. La t al te ca s tari untan la fre rem ires a cad
: Text S.Fr /F anch oto: M.A rjon a

Tenim sabuts els carrers i el seu recorregut. Contemplen faanes que embolcallen indrets amb un so especial, ambients particulars. Reconeixem les places, les vivim mentre fem parada i xerrada, anem a comprar, o senzillament anem de passeig. Aixequem la mirada i trobem balconades, tribunes, finestres. Mirem dinvertir-hi la perspectiva. Ens hi enfilem per veure places des de dalt.
cis singulars, quan no majestuosos. Per estirant el fil i anant una mica ms enll, el recorregut pot tenir matisos i perspectives diferents: la de les cases. Des dels menjadors que filen sobre les places -i sn testimoni dall que shi viu avui-, i es recorda dahir. Us proposem un passeig a tres places destacables, una visita per conixer la vida daquella casa, i el temps dels seus propietaris. La vida de la plaa remuntant al temps de les cadires a la fresca, en perill dextinci, les botigues petites de poc aparador i molta vianda, les porxades que guardaven els carros, o les tavernes que tancaven les darreres converses del dia. Una visi diferent, un canvi de perspectiva. La Carme, el Pere, la Maria Dolors ens ensenyen tres places que possiblement trobarem en un itinerrai urb per amb lexquisit acompanyament dun temps concret. Finalment, anem a trobar en Ramon perqu ens obri el pas de Doa Carmen, que durant anys havia escurat el pas del nucli antic als horts del poble. Sn quatre histries diferents de quatre indrets peculiars.

Litinerari que proposa habitualment una guia local, fa referncia generalment a lesglsia i lany de la seva construcci, un parell de places, alguna ermita i faana destacable. I ms enll, les peculiaritats. Una constant en els itineraris de descoberta de pobles i ciutats. A Alcover sen parla de les places singulars que contenen edifi-

aqu quedem quatre gats

Al mig de la plaa hi havia un monument, que magradava ms que no pas ara, almenys hi havia quatre floretes.

aqu quedem quatre gats, moLt poCa gent. LaLtre dIa deIa que Com podIa ser que amb eL gran que sha fet La fIra, aqu, aL Centre deL pobLe que s on es feIa abans tota La fIra, I no hI ha res. amb eL bonIC que fa aquesta pLaa pLena de Coses. eLs dImarts abans shI feIa merCat a La pLaa. fan fIra per tots eLs Carrers deL pobLe I aqu nI una parada. veus eLs forasters que pugen, fan eL tomb I sen tornen, tant maCo que farIa La pLaa!

Una tribuna senyoreja la plaa Nova, un element arquitectnic tant bonic com peculiar. A Alcover se nhi troben comptades, potser una dotzena. Assolellades i arrepenjades sobre el pas del carrer, algunes daquestes es troben en indrets ben coneguts, de vista privilegiada i testimonis del temps que passa. troba la tribuna, on abans hi havia a la plaa nova viu la Carme, un petit balconet. Llavors, aquesta prcticament des de sempre. el innovaci va fer furor. renom de casa seva s de Ca veredeus, per el temps nha ests a la botiga hi venien tot tipus de un de ms grfic i popular: de cals comestibles: oli, vi (blanc, negre, petits. avui si dius de Ca vereranci), ans a granel, conyac, condeus prcticament no et coneix serves, bacall, de tot. els divenning, diu dun renom que ja atridres safegia gnere al taulell de bueix ls al temps de sa padrina, la botiga: es matava un porc i sen la tereseta unxec. quan devia feien peces i llangonisses amb el tenir 9 anys, els seus pares -page- trinxat. Els dissabtes fins les dues sos que treballaven al defora- van de la nit shi podia trobar-hi oberta decidir vendre la casa del carrer la botiga. Les dones acabaven de nou i anar a viure a la plaa sopar, i treien el cap per comprarrecorda fent memria de la hi alguna cosa, i sobretot, seva comuni. Ladela, fer-la petar. La botiga una germana de sa va restar oberta fins ms n. o mare, hi regentava que va morir-se la Ren cabe a als baixos daquesta sa s de C seva mare. Llavors que si diu cticacasa una botiga. hi va restar oberta i treball fins que va Avu eus pr oneix un temps ms, d c marxar a barcelona. posada a lloguer. Vere t no et . n deixava casa i botiga, anys desprs, el me ning i va fer la proposta a la valentn -el seu maritseva germana per fer-se hi va posar la barberia, crrec de la botiga i que on treball prcticament fins anessin a viure a la casa de dalt. que emmalalt. all el 1955, de vell nou van fer La vista des de la casa ha anat restaurar la casa prcticament de canviant. aqu al mig hi havia un zero. van optar per enderrocar-la monument, que magradava ms tota, deixant les parets dempeus, que no pas ara perqu almenys que van optar per folrar. on ara es hi havia quatre floretes. I s que

Carme mallafr ferr

era lindret idoni. a mi magrada i estic contenta quan fan coses. La gent senfada amb els concerts explica. avui no podrem dormir! diuen. ella pensa cada dia nhaurien de fer de coses. quan arriben les festes, sap b que la gresca es posa al pavell, un lloc tan provisional com ho va ser fa un temps els amics, o desprs la mateixa plaa. La Carme ha estat testimoni de quan la plaa bullia, de quan hi feien mercat, quan shi posava la mateixa fira. I del temps quan en aquest indret shi concentraven botigues de tota mena. una botiga de comestibles que portava la Lurdes de lanton masdu, Ca les mercs, cal gat, el forn de Ca malapeira, la pastisseria, la fonda gumiets, queviures dolcet, on desprs van passar a vendre mquines de cosir. un temps on la fresca de lestiu volia dir plantar als vespres la cadira al carrer. I sortien la teresina pepons, ramon de Ca la Lisa... la gent de la plaa. Converses que all han quedat. La Carme ja no ho troba aix amb les teles la gent no surt. I potser tampoc no es troba.

enmig de la plaa, al monument dedicat A los Cados por Dios y por Espaa que la democrcia jubil estticament al cementiri, en Cisco, lagutzil, sen cuidava de lajardinament. un smbol amb massa sentits i significats, per que en traslladar-lo tamb va anar-sen el color dels rosers. enfront la casa de la Carme, shi trobava la casa del foment que tocava a la font, una casa de planta quadrada que es trobava entre la font i ca gumiets. el foment va ser enderrocat, i amb ell una sala dactivitats vella i rnega que feia la seva feina. els diumenges hi tiraven una pellcula de cine, al nadal shi podien veure els pastorets... es va remodelar la plaa, i es van endur foment i monument. de llavors, el modern empedrat va tapar el sorral del centre de la plaa. per no noms ha canviat la imatge la plaa, tamb el so. perqu les places tenen bronzit, soroll, ambient i elements distintius. Lagutzil es posava just al dessota de la cantonada daquella casa per a fer-hi el preg. durant un temps quan shi feia festa, la plaa

La Carme t 66 anys. I fa ms de CInquanta anys que vIu a La pLaa nova. fILLa nICa nhI van venIr quatre a vIure-hI. CadIres a La pLaa, CInema eLs dIumenges, botIgues durant eL dIa... a exCepCI de La font -que no sha mogut de LLoC- I La faana de Ca xIpeLL gaIreb no ha CanvIat res. en treure eL monument, van tIrar a terra eL foment I van empedrar eL pavIment. aqu quedem quatre gats, hI quedem moLt poCa gent, eh? ens dIu.


La casa den Pere Roig, en una de les dues puntes de la plaa den Cosme Vidal, all el 1967, va resultar de la suma de dues cases. A ca Masqu hi van anar a viure avis, pares i germans. De fet, la famlia venia de lHort de Nan, situat a lavinguda de Catalunya, a pocs metres de lavinguda de Tarragona. I en traslladar-se all shi va installar el renom. Als baixos de la casa de la plaa, un celler i uns cups expliquen la venda de vi que abans de la guerra shi feia. El padr tenia tres hectrees de vinya i era a la casa on feien i venien aquell vi. En Pere recorda la branca de pi que penjava del llindar de la porta, senyal que en aquella casa es venia vi. Una plaa rica dhbits i relacions que sestablien amb la fresca i els vens, els Migulez, els majordoms de ca Batist -ms que no pas la senyora amb qui no hi havia relaci-, o les botigues que oferien els seus baixos per oferir servei.

al carrer de la costeta a tocar de la plaa, cal Pelagagalls, una botiga petita i atapeda on es podia trobar prcticament de tot. Hi venien carn, conserves i comestibles diversos, passant pels caramels i xupaxups.
seva. Avui Ca Punxet sn uns pisos nous de trinca, fets anys desprs que la casa romangus tancada. Prcticament, dels pocs canvis substancials que ha vist en els darrers trenta anys la plaa den Cosme Vidal. Per amb una mirada enrera a la plaa, veurem com ha canviat, i fora.

A LA PLAA HI HAVIA UN BAR. UNA TAVERNA qUE HAURIA DE SER RECoRDADA CoM A PATRIMoNI INfANTIL DUNA GENERACI. UNA PoRTA GRAN CoNVIDAVA A UN fUTBoL, CAMP DENTRENAMENT DE MoLTS JoVES qUE HI fEIEN GRESCA I ToRNEJoS. DARRERA LA MUNI DE JoVES HI qUEDAVA UNA BARRA I qUATRE TAULES oN SE SERVIEN LES TAPES, I ELS CALLoS. SoBREToT PER, A CA PUNxET HI ANAVA LA GENT qUE ToRNAVA DE LES PEDRERES, HoMES AMB BoSSES qUE SATANAVEN AL BAR ABANS DE DESCANSAR A CASA

la taverna que feia poble

A la plaa de Cosme Vidal hi s ben conegut ledifici conegut com ca Cosme, exponent de la magnificncia del Renaixement local i que evoca el personatge den Cosme Vidal, escriptor alcoverenc i illustre personatge que juntament amb el poeta Antoni Isern esdevenen un referent del modernisme literari de principis del segle XX. Per ms enll dels edificis monumentals, a la plaa shi explica una activitat i un bullici enmig de botigues petites, el forn de pa i una taverna ben peculiar.

Pere roig Masqu

Al carrer de la Costeta a tocar de la plaa, Cal Pelagagalls, una botiga petita i atapeda on es podia trobar prcticament de tot. Hi venien carn, conserves i comestibles diversos, passant pels caramels i xupaxups. Una de les altres botigues emblemtiques era el forn de Ca Claus. I al costat, als baixos de ca Geperut, hi van posar la primera central telefnica on loperadora connectava les cases. De fet, la germana den Pere hi va treballar abans danar a Tarragona, va treballar aqu. Loperadora vivia en una habitaci al costat del panell dels telfons. Als baixos de ca Sendrs shi podia comprar ous. Els vens gaireb hi sn tots, A la plaa hi havia un bar peper s clar prcticament molts ja culiar. Una taverna que no hi sn explica en Pere. hauria de ser recordada a I s que a la plaa els a com a patrimoni inels prcticament la cla P s Pr fantil duna generepeteix una corrua eeP el raci. Una porta els ment r rrua de renoms conegran convidava a guts. Les cases tica na co s un futbol, camp dels Dalmcio, els u m teix e reno ts dentrenament de Miquel, Sendrs, d egu molts joves que hi els Mndez, Jess con feien gresca i torneMasdu conegut pel jos. Darrera la muni de de cal Recader qui feia joves hi quedava una barra i comandes amunt i avall, i ca quatre taules on se servien les Geperut. Ca Cosme, avui la Casa tapes, i els callos. Sobretot per, de Cultura, eren pisos on una a Ca Punxet hi anava la gent que muni de famlies hi havia trobat tornava de les pedreres, homes recer en arribar al poble. amb bosses que satanaven al Lactivitat de la plaa recorda la bar abans de descansar a casa dun indret ric despais que feia ens expliquen. poble dins el poble. Amb les seves En Pere Roig all shi trobava amb la seva colla. Just sota ca botigues, els porxos de la casa. I la taverna.

A CA MASqU HI VAN ANAR A VIURE AVIS, PARES I GERMANS. DE fET, LA fAMLIA VENIA DE LHoRT DE NAN, SITUAT A LAVINGUDA DE CATALUNyA, A PoCS METRES DE LAVINGUDA DE TARRAGoNA. I EN TRASLLADAR-SE ALL SHI VA INSTALLAR EL RENoM. ALS BAIxoS DE LA CASA DE LA PLAA, UN CELLER I UNS CUPS ExPLIqUEN LA VENDA DE VI qUE ABANS DE LA GUERRA SHI fEIA. EL PADR TENIA TRES HECTREES DE VINyA I ERA A LA CASA oN fEIEN I VENIEN AqUELL VI.

UnA PlAA QUE ConTEnIA lEs CAsEs DE CA lAIxVIgA, CAl PU, DE FIgUErons, CA PAlEro -on hI hA TrIBUnA-, CA lngEl MAIDEU, DE JoAn DE FElCIo, CA BossEs, lA CAsA DEl sEnyor CosME, CA lEMlIA, CA lA ClIA, CA lA JosEFInA, DE CAl grAnJA, I CA lA sEnyorA lolA -on hI VIVIA UnA PrACTICAnT

Una tribuna senyoreja la plaa Nova, un element arquitectnic tant bonic com peculiar. A Alcover se nhi troben comptades, potser una dotzena. Assolellades i arrepenjades sobre el pas del carrer, algunes daquestes es troben en indrets ben coneguts, de vista privilegiada i testimonis del temps que passa. vuit germans a ca Rius, la casa Als peus de la plaa Vella, una pairal al carrer major. Va anar a fusteria, un taller que omplia Valls a aprendre de cosir, i donava panys de paret de marcs, porun cop de m a la terra quan tes, finestres i escales de fusta. Lactivitat era frentica que ben b convenia. Abans de casar-se, van comprar la casa i van fer-hi podrem situar ms de cent anys obres, ajuntant dues cases: Ca enrera. Qui en va comenar el la Munda, dita la Munda treball al taller va ser un milanesa, on hi havia la oncle que va treballarfusteria, i la casa del lA hi se un nom, i multitud A A costat, Cal Sisquet de mobles als poble. eri uni t fus una m hi de Jaumet. PreciAquest ebenista ue s all sament, en Sisquet extraordinari va treb sters q s en de Jaumet era un fer els mobles de fu an r de oncle del seu sogre fer g ci la casa modernista van uest ofi va venir de Valls a de Ca Domingo, o la aq Alcover amb la seva biblioteca que hi havia mare a viure i aprendre al Cercle dels Amics. Un lofici de fuster. I amb el temps artista que tamb pintava sanefes, es va fer crrec de la fusteria on decoracions a les faanes... lAntonio Sol hi treball durant De pares pagesos, abans de catota la vida. De la plaa de llavors sar-se amb lAntonio Sol, la Mala Maria Dolors recorda com hi ria Dolors vivia junt amb els seus havien moltes pedres, grosses i

portes i finestres a plaa

escalloses. A la fusteria hi treball molta gent. En Josep Ferr, en Toms Antonio, Plcid Tell, Anton Pelegr, lAnton de ca Bosses i lngel Maideu, un treballador de loncle i el pare de lAntonio Sol que va fer-se crrec de la fusteria. En definitiva, una muni de fusters que shi van fer grans en aquest ofici a la plaa. Una plaa que contenia les cases de Ca lAixviga, Cal Pu, de Figuerons, Ca Palero -on hi ha tribuna-, Ca lngel Maideu, de Joan de Felcio, Ca Bosses, la casa del senyor Cosme, Ca lEmlia, Ca la Clia, Ca la Josefina, de Cal Granja, i Ca la senyora Lola -on hi vivia una practicant-. s bastant la mateixa gent, encara que hi ha molta gent sola explica la Maria Dolors. Als baixos de les cases, hi havia botigues. Ca Bosses on hi venien comestibles, al cant

MARIA DOLORS FIGUERAS

de Ca Roc hi havia una botiga despardenyes. Per moblar les cases, el client satanava a la fusteria i assenyalava com volien els mobles. Jo en vull com aquells! deien dalguna casa que hagus estat moblada. I aix, les cases passaven a ser expositors de mobles. Posaven preu i deixaven a la confiana a la feina dartista. Al cap del temps el matrimoni van comprar uns terrenys a lhort de la Barra on hi van fer de vell nou el 1977 la botiga de Mobles Sol, mantenint el taller a la plaa. la Maria Dolors t a la memria com tots els estils de llavors eren neoclssics. Aquella botiga va treballar moltssim amb gent de tot arreu. Abans de nadal o per la Fira i Festa Major la gent aprofitava per comprar.
PEr MoBlAr lEs CAsEs, El ClIEnT sATAnAVA A lA FUsTErIA I AssEnyAlAVA CoM VolIEn Els MoBlEs. Jo En VUll CoM AQUElls! DEIEn DAlgUnA CAsA QUE hAgUs EsTAT MoBlADA. I AIx, lEs CAsEs PAssAVEn A sEr ExPosITors DE MoBlEs. PosAVEn PrEU I DEIxAVEn A lA ConFIAnA A lA FEInA DArTIsTA. Al CAP DEl TEMPs El MATrIMonI VAn CoMPrAr Uns TErrEnys A lhorT DE lA BArrA on hI VAn FEr DE VEll noU El 1977 lA BoTIgA DE MoBlEs sol, MAnTEnInT El TAllEr A lA PlAA.

En funcionamEnt fins El 1973, EL PAS ANNIM TRAVESSAVA LA CASA PEL CAPDAVALL. DES DE LA PoRXADA obERTA DE LA CASA FINS AL CARRER MAJoR, A LA PoRTA DE FUSTA DE LAVINgUDA DE REUS. DE NIT I DIA, LES PoRTES EREN obERTES, I ELS VENS PASSAVEN PER ALL I FER VIA. UN PRSTEC qUE ES FEIA A LA gENT DEL PobLE PER ESCURAR EL PAS CAP A FoRA DE LES MURALLES.

Avui s una porta closa que fa de magatzem allargassat. dentrada pel carrer Major i lAvinguda de Reus. Temps enrera per, era el pas de Doa Carmen, un corral que portava els vens dun cant a laltre de poble sortejant les cases de la muralla de baix. casetes deines en petites paraEl nucli antic, un univers de cardes. Aquell era el ms enll dun rers estrets, cases que senyoreAlcover que estava parcellat i gen, faanes amb grans porxades treballat pel gasto. A laltra banda de bat a bat obertes, balcons de la carretera. I enmig aquestes dartistes de la forja, picapedrers dues dimensions, les cases del doctorats en el mig punt... una carrer Major que miren a solana hi postal que sha aixecat entre tenen amagades a les faldilles un gent, usos i el temps. El temps pas, un carrer que travesde quan la gent vivia a sa dun cant a laltre. tocar, frec a frec, les ts , cases sampliaven Ca la Planella, Ca to de ssos comprant trossos Sendrs, lantiga b pa am del ve. Fragfarmcia, a ca la els m-nos a ments de muralla de do a Rosa de Cornell o que as de e C es convertien en Cal Ferrer... botigues el p en o d solvents puntals on i tallers que convidam o Car ernest arrepenjar-hi algun ven el pas dun cant l pis de ms. Tot plegat, a laltre en cas de voler un entorn particular de estalviar el cam cap a vides construdes. lesglsia Vella o el portal de la Saura. Un vestigi i privilegi avui I ms enll de la carretera, ms encara perceptible. I privat. enll del que avui es coneix com lavinguda de Reus, els horts i els Per de tots els passos ms o conreus agrupats al voltant de menys descoberts, quedem-nos

el pas de Doa Carmen

amb el pas de Doa Carmen o de Ca lErnesto. En funcionament fins el 1973, el pas annim travessava la casa pel capdavall. Des de la porxada oberta de la casa al carrer major fins la porta de fusta de lAvinguda de Reus. De nit i dia, les portes eren portes obertes, i els vens passaven per all per a fer via. Un prstec que es feia a la gent del poble per escurar el pas cap a fora de les muralles. La casa la van comprar a principi dels anys setanta en Ramon Masdeu i la Maria Neus Casas, de ca recader. El seu pare, lAnton de ca Recader, transportista, ja coneixia la casa on als baixos feia molts anys que hi deixaven un camionet per a fer els transports. Amb el temps, el pas va anar omplint-se de runa i brossa fins que van fer pensada de tancar-lo. I aix, el pas encara descansa dulls i passejades.

RAMON MASDEU MAGRAN

CA LA PLANELLA, CA SENDRS, LANTIgA FARMCIA, A CA LA RoSA DE CoRNELL o CAL FERRER,... boTIgUES I TALLERS qUE CoNVIDAVEN EL PAS DUN CANT A LALTRE EN CAS DE VoLER ESTALVIAR EL CAM CAP A LESgLSIA VELLA o EL PoRTAL DE LA SAURA. DE ToTS PER, UN DE PARTCULAR DEIXAVA obERTES LES PoRTES ToT EL DIA, ALLAT DE LA CASA PERMETIA TRAVESSAR ANNIMAMENT DEL CARRER MAJoR A LAVINgUDA DE REUS.

REUS
SOCIETAT CIVISME

08/10/2012 diarims

17

El Mercat del Camp sintegra a la Xarxa dAliments Frescos

Sha recuperat ms dun 65% del total recollit
Redacci

Els vens de Sant Josep Obrer reclamen ms presncia policial

Demanen que les patrulles a peu de la policia passin pel barri i el seu entorn amb major assidutat
S. C.

El Mercat del Camp sha integrat com a centre recaptador en la xarxa de recuperaci daliments frescos, el projecte coordinat per lAjuntament de Reus per recuperar i distribuir aliments frescos a les persones sense recursos econmics. Voluntaris del Banc dels Aliments i del Taller Baix Camp sencarreguen de recollir, triar i distribuir la fruita i la verdura que els donen els paradistes. Arran del treball previ amb la Junta de Majoristes de Fruita i Verdura del Mercat del Camp, Amersam empresa municipal que gestiona el Mercat del
LLEURE

Camp i el Grup Econmic de lAjuntament, el mes dagost va comenar la recollida daliments que els paradistes ja no poden vendre per part dels voluntaris del projecte que lidera lrea de Benestar Social. Ara, desprs dunes setmanes de prova, la valoraci s positiva per les dues parts. Sha recuperat ms dun 65% del total que sha recollit dels paradistes. Les entitats socials que formen part de la Xarxa de distribuci daliments, liderada per la Fundaci Banc dels Aliments, distribueixen aquests aliments a 1.881 famlies sense recursos, que suposen uns 6.327 beneficiaris.

Davant la percepci de part de la ciutadania dun repunt de lincivisme i de la sensaci dinseguretat en algunes zones de Reus, els vens del barri de Sant Josep Obrer i el seu entorn reclamen una major presncia policial a la zona. Sota el punt de vista del president de lAssociaci de Vens Primer de Maig, Eduardo Navs, les patrulles a peu de la Gurdia Urbana i els Mossos dEsquadra per la zona brillen per la seva absncia. En una reivindicaci histrica del barri, Navs considera que si hi hagus al barri presncia policial a peu de carrer amb major assidutat i diversos
ACTIVITATS

cops per setmana, es guanyaria amb sensaci de seguretat. En aquest sentit, Navs comenta que lincivisme a diverses comunitats de vens que es deriva de locupaci illegal de pisos est fent a molts vens replantejar-se si marxar o no del barri. Segons calculen des de lAssociaci de Vens, actualment hi ha una quinzena de pisos buits, que pertanyen la majoria als bancs, de qu almenys cinc estan ocupats illegalment. Navs culpa directament daquesta situaci a la passivitat dels bancs i creu que la millor soluci passaria per tapiar els pisos buits, tal com ja sha fet a diverses vivendes del barri Gaud,

a iniciativa prpia dalguns vens de les comunitats. Campanya de Medi Ambient En aquesta lnia, Navs aplaudeix la lleugera milloria de la via pblica arran duna campanya de Medi Ambient, que sha basat en la desinfecci i desratitzaci eradicant el 80% de les rates que corrien pel barri de la zona. Des de lAssociaci de Vens Primer de Maig, per, es reclama a les institucions i al departament dHabitatge inversions per tal de reparar diverses deficincies en algunes vivendes de la zona, com els blocs de Mas Pellicer, que ja fa ms de 32 anys que es van construir i necessiten reparacions.
MSICA

Des de lassociaci venal, que viu una situaci dofec constant a causa de la manca de subvencions i els interrogants entorn de la seva concessi, tamb critiquen que el desenvolupament que est experimentant aquella zona amb el Tecnoparc i lHospital ha provocat lencerclament al barri i, com a conseqncia, una manca despais per nous equipaments. Ja no podem fer zones infantils perqu ens hem quedat tancats, comenta Navs, que va ms enll i afegeix que el nou Hospital a nivell de ciutat ha suposat un gran aven, per a nivell de barri, noms ha portat ms trnsit de vehicles i persones, per cap benefici.

La Palma acull la 19a edici de les Jornades de Rol

La Palma va acollir aquest cap de setmana la 19a edici de les Jornades de Rol, organitzades per lAssociaci de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus (AJJRR). Al llarg de tot el cap de setmana, els aficionats al rol que es van apropar fins la Palma van poder iniciar-se en partides i participar en diferents activitats de demostraci entorn als jocs de rol, com Dungeons&Dragons, als jocs de taula i de cartes, com Doom o 11 de setembre setge
CULTURA

1714 i tamb als jocs destratgia amb miniatura, com Warhammer 40.000. Entre les diverses activitats, tamb hi va haver un concurs de pintura rpida de miniatures de 28 mm, tornejos de Catan, Magic, Blood Bowl i Munchkin, un servei de ludoteca amb servei de prstec de jocs als assistents, o un mercadet Friki per la compra, venda i intercanvi de jocs i articles relacionats i diferents sortejos.

El Casal de les dones acollir dues xerrades sobre ls de les TIC

El propers 24 doctubre i 7 de novembre
Redacci

Sergio Dalma oferir un concert el proper dia 26 al teatre Fortuny

Presentar el seu nou treball Via Dalma II
Redacci

Llops Teatre tornen amb Catalans a la Romana

Amb motiu del seu 25 aniversari, el grup reusenc Llops Teatre SF/87 va estrenar dissabte, a les vuit del vespre i al teatre Bartrina, la reposici de Catalans a la Romana, lobra que ms ha marcat a la companyia durant la seva trajectria. La companyia Llops Teatre va estrenar per primer cop aquesta obra a lagost de 1.995 a Barber de la Conca i la va dur en cartera durant vora cinc temporades. Aquesta reposici que es va estrenar dissabte, vol ser un homenatge a tots els membres que han passat per la companyia durant aquests 25 anys. Per aix, sels va convidar a participar en el nmero final de la mateixa. Lobra, que planteja de manera divertida el parallelisme entre la situaci de la colnia catalana i Roma amb lactual relaci de Catalunya i Madrid, es podr tornar a veure el dia 21 doctubre a la Sala Santa Llcia.

Mas Carandell organitzar els propers 24 doctubre i el 7 de novembre dues sessions sobre ls de les TIC (Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci) que es portaran a terme al Casal de les dones, en el marc del projecte Treball als barris que gestiona lIMFE al barri del Carme. Amb aquestes dues accions es vol promoure el coneixement i la potencialitat que les TIC ofereixen tan per comunicar-se a nivell personal com empresarial. En la primera sexplicar com elaborar un pla de comunicaci digital per lempresa amb eines

2.0 i la segona tindr per objectiu exposar de manera prctica el funcionament del sistema Androide i les seves aplicacions en relaci a mbils i a tauletes, per la qual cosa aquell dia caldr portar un daquests dos aparells. Les sessions, adreades a dones, seran de dos quarts de set a vuit i aniran a crrec de lagent docupaci i desenvolupament local que lIMFE Mas Carandell t designat per desenvolupar el seu pla de treball en lesmentat barri de la ciutat. Ls i el foment de les TIC entre les persones i les empreses s un dels objectius daquest programa.

Sergio Dalma actuar el proper 26 doctubre al Teatre Fortuny de Reus, on presentar el seu darrer treball Via Dalma II. A la seva recerca de joies italianes, Sergio Dalma ha trobat un gran tresor, amb ttols com Jo caminar, Tu, La Bambola, Dissabte a la tarda, Glria, Testimo, El mn ... lunivers de grans canons italianes centra els ltims treballs de Sergio Dalma, Via Dalma i la seva continuaci Via Dalma II, possiblement laproximaci ms celebrada al canoner itali fins ara. Via Dalma, amb el qual ex-

plorava de manera monogrfica el llegat itali, es va convertir en llbum ms venut de 2010. Ha aconseguit sis discos de plat, mantenint-se en el nmero u de la llista de vendes durant set setmanes, i Via Dalma II, que segueix en el top 10, va romandre cinc setmanes en el nmero ui actualment s triple plat. Unes xifres que representen un autntic rcord que lhan convertit en lartista ms important i venedor el 2010 i 2011. El preu per veure Sergio Dalma el proper divendres 26 doctubre al teatre Fortuny de la capital del Baix Camp oscillar entre els 30 i 50 euros.

SEX SHOP
c/Amargura, 41 Av. Pere el Cerimonis, 74

OFERTA!!
977 127 909 977 300 617

cumplimos 18 aos!

Por cada compra de 40 euros o ms regalo de una pelcula XXX a elegir... Y NO SUBIMOS EL IVA!

REUS

18
OCI

diarims 08/10/2012

CAMP DE TARRAGONA
25N COSTA DAURADA

Cambrils esdevindr la porta dentrada al Pas del Vi, els propers dies 4, 9 i 10 doctubre
Cambrils vol esdevenir la porta dentrada al Pas del Vi, i amb aquest objectiu el Patronat de Turisme de Cambrils en collaboraci amb la Cambra de Comer de Reus i lAssociaci Pas del Vi organitzen unes jornades a lentorn del vi i de la gastronomia cambrilenca per tal de potenciar els cellers de les Denominacions dOrigen de la Conca de Barber, Montsant, Priorat, Tarragona i Terra Alta. Les jornades tindran lloc els dies 4, 9 i 10 doctubre, El programa tindr una vessant professional en una trobada el dia 4 doctubre entre els restauradors i els cellers, i una altra part ms ldica que es realitzar el cap de setmana dels dies 9 i 10 doctubre al Parc del Pescador. En aquestes dues jornades sorganitzar una mostra de vins dels cellers de les cinc DO, una degustaci de tapes i maridatges a crrec dels restauradors cambrilencs i daltres activitats de caire ms ldic i familiar, com un esmorzar mariner dissabte al mat, visites guiades al Museu Agrcola de Cambrils, tasts de vins, animacions infantils o un curs sobre el vi.
FORMACI

Les cinc Federacions Comarcals dERC al Camp trien els candidats que concorreran a les eleccions
Les cinc Federacions Comarcals dERC al Camp de Tarragona han elegit les persones candidates que concorreran a les eleccions. Lordre de la llista per la demarcaci saprovar el 13 doctubre. Pel que fa a lAlt Camp, scar Peris, president de la Secci Local de Valls, va ser elegit com a primera persona de la comarca en la futura llista. Pel que fa al Baix Camp, Irene Aragons, de Mont-roig del Camp i presidenta de la Federaci Comarcal, s lelegida com a primera candidata. Pel que fa a la Conca de Barber, Josep Andreu, alcalde de Montblanc i actual president de la Federaci Regional, s la primera persona de la comarca en la futura llista. Pel que fa al Priorat, lactual vicepresident del Consell Comarcal i regidor de Mar, Joan Francesc Piqu, va ser escollit com a candidat representant del Priorat. Finalment, al congrs del Tarragons, els militants van escollir com a primera persona de la comarca Eudald Roca, alcalde de la Secuita. Van ser elegits per concrrer en altres llocs de la llista Sergi de los Rios, Mnica Alabart i Eusebi Campdepadrs.
SOLIDARITAT

Salou enceta les festes del Pilar

El TAS de Salou va ser lescenari dissabte al vespre per celebrar linici de les festes del Pilar que ja, des de fa 19 anys, se celebren per part de lmplia comunitat aragonesa que hi ha al municipi. Desprs duna ronda pels carrers de Salou amb la nova reina de les festes, Eva Escartn es va dirigir cap al TAS. El pregoner denguany, va ser el pintor salouenc Lloren Cervell.
CARRETERES

Afectacions de trnsit per obres

Al ramal daccs a lA-7 nord entre Reus i Tarragona, punt quilomtric 14,600 els dies 10 i 11 doctubre es tallaran carrils per a tasques de micro fresat. Es desviar el trnsit per la rotonda. Del punt quilomtric 12,200 al 14,700, tamb els dies 10 i 11 doctubre a la calada esquerra, es tallaran carrils per a dur a terme les mateixes tasques.

Jornades sobre Comunicaci 2.0 a Altafulla

El proper dijous 18 doctubre lAjuntament dAltafulla i Altafulla Rdio organitzen la I Jornada de Comunicaci Local 2.0. Oportunitats i perills de les administracions a les xarxes socials a lHotel Gran Claustre. Aquesta jornada t com a objectiu analitzar i debatre sobre ls de les xarxes socials a ladministraci i comptar amb professionals, tcnics municipals i poltics que usen les xarxes.
SOLIDARITAT

Fent amics amb Down Catalunya visita PortAventura

Amb el lema Fent amics amb Down Catalunya, 4.200 persones van gaudir dissabte de Port Aventura acompanyats dels Voluntaris de La Caixa. Lobjectiu de la trobada s facilitar la inclusi social dels nens i joves amb Sndrome de Down. Diverses autoritats i la presidenta de Down Catalunya, Pilar Sanjun, van donar la benvinguda als 3.000 assistents a la trobada Fent amics amb Down Catalunya organitzada per Down Catalunya.

cedida

Donaci de Sang al Vendrell els dies 13 i 14

El proper dissabte, 13 doctubre, entre deu del mat a dues del migdia, i de cinc de la tarda a nou del vespre, aix com el diumenge, 14 doctubre, de deu del mat a dues del migdia, la unitat mbil del Banc de Sang i Teixits de Tarragona estar a la Rambla del municipi del Vendrell. Lactivitat est convocada per lAssociaci de Donants de Sang del Baix Peneds.

Els voluntaris de la Caixa van acompanyar els assistents, unes 3.000 persones en total.

CATALUNYA-ESPANYA-MN
Els veneolans trien entre Chvez i Henrique Capriles a les urnes
Els veneolans anaven ahir a les urnes en les eleccions presidencials ms renyides de lltima dcada. Els votants decidiran entre Hugo Chvez, que governa el pas des del 1998, i el lder de loposici Henrique Capriles. Chvez i Capriles han protagonitzat una campanya molt disputada i les enquestes donen un empat tcnic entre els dos aspirants a la presidncia del pas. Chvez vol continuar el que ell anomena la seva revoluci socialista, mentre que Capriles ha proms refer el creixement econmic. Loposici vol posar fi a tots aquests anys de chavisme perqu considera que les poltiques del president han portat a la burocrcia. Al tancament daquesta edici no hi havia resultats.

08/10/2012 diarims

19

Milers de persones defensen al carrer el dret al treball digne

En manifestacions a les principals ciutats de lEstat espanyol
ACN

LABORAL

ELECCIONS

Uni critica les declaracions de Vila dAbadal

Uni va acusar ahir lalcalde de Vic i lder del corrent independentista del partit, Josep Maria Vila dAbadal, de voler estendre una cortina de fum per ocultar les causes reals de la seva renncia al Parlament, desprs que lalcalde de Vic confirms dissabte que no repetir a les llistes pel veto de la direcci dUni com a cstig per haver volgut disputar el lideratge del partit a Duran i Lleida.
BARCELONA

Milers de persones es van manifestar ahir pels carrers de Barcelona per defensar el dret de tothom a tenir un treball digne. La convocatria, que es va fer simultniament a les principals ciutats de lEstat coincidint amb la celebraci del dia internacional del treball digne, tamb ha servit perqu els sindicats convocants de la protesta escalfin motors i preparin el terreny pel que podria ser una vaga general a nivell europeu. El secretari general dUGT de Catalunya, Josep Maria lvarez, va explicar que les converses perqu es convoqui una aturada en protesta per les poltiques socials
CONFLICTE

i econmiques als pasos del sud del continent estan avanades i tot fa pensar que es podria celebrar al novembre. lvarez no va descartar que la jornada coincideixi amb la campanya electoral catalana. Cap a la vaga general Des de CCOO, el seu secretari general, Joan Carles Gallego, va insistir que tot apunta a que la protesta dahir inicia el cam cap a una vaga general. La manifestaci vol evidenciar, va dir, que les poltiques de retallades que han impulsat les administracions catalana, espanyola i europees han provocat un augment de la pobresa i un empitjorament de

les condicions de treball i de la protecci social. Per tant, segons Gallego, sn intils per reactivar leconomia i crear ocupaci, per tamb estan retallant els drets de la ciutadania. El dirigent sindical va dir que la protesta tamb pretn advertir als governs que, si no redrecen les seves poltiques econmiques i socials, i eviten que noms els ciutadans paguin els costos de la crisi, els sindicats convocaran una vaga general en les properes setmanes. Els convocants de la protesta a Barcelona xifren en 20.000 els assistents mentre que, per la seva banda, la Gurdia Urbana els rebaixa fins als 1.500.
FELICITACIONS

La vaga al metro provoca aglomeracions

La vaga de treballadors del metro de Barcelona va transcrrer sense incidncies per amb aglomeracions de gent a les estacions i trens ms plens del que seria habitual pel clssic del Bara-Madrid. A les problemtiques associades a la vaga shi va afegir una avaria que va deixar sense circulaci la L3 entre Plaa Espanya i Maria Cristina fins passades les sis de la tarda.
INTERNACIONAL

Sudan reobre la frontera amb Sudan del Sud

El president del Sudan, Omar al-Baixir, va ordenar ahir comenar amb els preparatius per reobrir la frontera amb Sudan del Sud desprs dels acords assolits recentment per ambds pasos. Amb els pactes dAddis Abeba, ambds presidents, per, no van arribar a un acord sobre la demarcaci exacta de la frontera o la sobirania de les riques regions petrolieres dAbyei i Heglig.
Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

LEurogrup analitza avui la situaci financera dEspanya

LEurogrup llanar avui oficialment el Mecanisme Europeu dEstabilitat (Mede) o fons de rescat permanent i analitzar la situaci dEspanya, pas de qu no sespera una sollicitud imminent dassistncia financera. El ministre espanyol dEconomia, Luis de Guindos, va dir dijous a Londres que Espanya no necessita un rescat sin una intervenci del Banc Central Europeu (BCE) en el mercat secundari de deute amb certes condicions.

Obusos llanats des de Turquia impacten al nord de Sria

Diversos obusos llanats des de Turquia van impactar ahir prop de la localitat siriana de Tal Abiad, a la provncia septentrional de Raqa, segons lObservatori Siri de Drets Humans, que no va informar de vctimes. Intensos bombardejos es van registrar a Tal Abiad i la zona propera de Arus, aix com en territori turc, van indicar els activistes Comits de Coordinaci Local en un comunicat. LExrcit turc va disparar ahir contra posicions a Sria en reacci a un nou projectil dartilleria siri que va caure en el seu territori, a prop del poble de Akcakale, al sud del pas eurasitic. En els darrers dies shan succet els llanaments de projectils a la frontera entre Turquia i Sria, on a ms prossegueixen els enfrontaments entre les tropes del rgim siri i les forces rebels. Segons lObservatori, almenys 49 persones van morir ahir a Sria.

Ahir la Carlota va fer 5 anys. Moltes felicitats de part dels teus pares, avis, tiets i un pet del Pol, lOriol i el Nil.

Moltes felicitats en el teu 7 aniversari. Un pet fortssim dels teus iaios i de la tieta Maria. CAMPI!

Felicidades chiqui. Que todos tus anhelos se realicen. Feliz cumpleaos Sofia!

20

diarims 08/10/2012

ESPORTS

Victria balsmica dun Nstic creixent

Contra un rival molt fluix, els tarragonins van aconseguir el primer triomf en Lliga, que aparca el nerviosisme a lambient
GIMNSTIC DE TARRAGONA

FUTBOL

gimnstic binissalem

2 0

Gimnstic. Rubn Prez, Alberto Benito, Pedro Mairata, Xisco Campos, Fran Vlez, Juanjo Bezares, Eugeni Valderrama, Dani Quintana, Joseba Arriaga (Rodri, 77), Joaqun Caldern (David Haro, 66) i De la Espada (Eloy Gila, 85). Binissalem. Ricardo, scar, Bernat Alomar (Toms, 69), Rubio, Jos Contreras (Paco Plata, 58), Rodrguez, Mart, Ernesto, Forteza (Chus, 64), Dani Camacho i Calonge. Gols. 1-0, De la Espada (38); 2-0, Fran Vlez (60). rbitre. Carlos Alberto Carbonell Hernndez (Valncia). Va mostrar la targeta groga al local Alberto Benito; i als visitants Forteza, Jos Contreras, Calonge i Rubio. Incidncies. El Nou Estadi va acollir 2.092 espectadors.

ven amb insistncia el gol, que va arribar en el minut 38. Caldern, des de lesquerra, va enviar una excellent centrada que De la Espada, amb un remat dautntic davanter, va enviar al fons de la xarxa. Rematar la feina Amb la mateixa presncia ofensiva va sortir a la gespa el Nstic a la segona meitat, i gaireb va trobar el premi del segon gol als deu minuts quan De la Espada va errar en la seva decisi de no picar la pilota per damunt de Ricardo desprs de trobar-se sol davant el porter visitant. En el 59 va arribar la jugada clau del partit, quan una prdua de pilota visitant va acabar a peus de De la Espada que, intelligentment, la va deixar enrere per un Arriaga que la va collocar perfecta al pal llarg del porter, tot i que aquest darrer va poder enviar a crner amb la punta dels dits. En el servei des de la cantonada, va arribar el segon, el de la tranquillitat. Fran Vlez va entrar amb tot i, amb fora, i de cap, va anotar la diana que va provocar que un Nou Estadi massa acostumat a patir darrerament, pogus descansar tranquil, conscient que el dahir pot haver servit de punt dinflexi de cara a una remuntada que ha dacabar de portar el Nstic a disputar les eliminatries dascens a Segona Divisi A. El Nstic, per, no es va conformar amb aquesta diferncia i David Haro, tot just saltar al terreny de joc, va buscar el tercer i la seva internada amb posterior xut dins de lrea va acabar desviada pel porter. En el minut 75, Marcos va buscar el segon del seu compte particular, per el marcador ja no es va moure. Les posteriors entrades de Rodri i Eloy Gila nicament van servir per pausar lequip i acabar dassegurar el resultat.

Vicente M. Izquierdo

Un Nou Estadi que va acabar premiant el seu equip amb diversos O, o va viure el diumenge ms dol dels darrers que es recorden. El conjunt tarragon va aconseguir, per fi, la primera victria de la temporada en un bon partit i on es va trobar al davant un conjunt molt tou en atac, on els illencs es van mostrar molt inofensius. El resultat, 2-0, va ser el ms just pel que es va veure sobre la gespa, tot i que algun gol ms del Nstic tamb hauria ajudat a incrementar la moral dun equip que ha comenat molt malament la temporada, per que ahir va donar grans signes de millora. Daquesta manera, a ms, Kiko Ramrez va salvar el cap desprs de lultimtum que li va donar durant la setmana passada el Consell dAdministraci, el qual ha servit, com a mnim, per sumar els tres punts que, en realitat, eren el ms important. Ara, noms toca pensar en el partit daquest diumenge quan, a partir de les dotze del migdia, el Nstic mesurar forces amb lAtltic Balears, tamb a les dotze

De la Espada, desquena a la imatge, lluitant una esfrica. El davanter va ser un dels millors jugadors del partit.

En els primers 45 minuts el Nstic va proposar un joc vists i alegre, contra un rival tmid i poruc
del migdia i al Nou Estadi. Consell, cos tcnic i plantilla esperen que se sumin els tres punts contra un altre equip illenc i que aquest fet acabi de catapultar lequip on realment vol estar i on el club es mereix, per entitat, romandre. Notable primera meitat Que ahir el Nstic va experimentar un canvi, va quedar pals so-

De la Espada va avanar els locals en el minut 38 amb una gran rematada de cap
bretot en els primers 45 minuts. Lequip va crixer, i molt, sobretot pel que fa a a lelaboraci i a la creaci del joc, ja que lequip va trenar suficients jugades per crear perill en nombroses ocasions. Van ser cinc els xuts amb perill dels tarragonins en la primera meitat, un del quals va acabar al fons de la xarxa de Ricardo. Kiko Ramrez va tornar a re-

Fran Vlez, a la sortida dun crner, va marcar el segon, i en podrien haver caigut fora ms
estructurar lonze inicial, donat entrada a Xisco Campos i Pedro Mairata a la defensa, Bezares al centre del camp, Joaqun Caldern a la banda i De la Espada a la davantera. Aquestes variacions van funcionar, ja que amb Bezares lequip va guanyar en recuperaci de pilota a la medullar i, amb el punta, va arribar el primer gol dun davanter centre nat

en el que portem de temporada. El primer avs local va arribar, precisament, grcies a un tret de De la Espada que va acabar als nvols. Quintana, en el minut 11, tamb va provar des de lluny. Sis minuts desprs, Arriaga la va tenir, per el seu tret va arribar massa tebi a les mans del porter rival. Lnica rplica del Binissalem va ser en el minut 22, amb un remat amb el cap de Bernat Alomar, desviat a crner. Buscant la porteria contrria Aix les coses, el Nstic, mitjanant triangulacions molt efectives, els de Kiko Ramrez busca-

ESPORTS
FUTBOL

08/10/2012 diarims

21

Kiko Ramrez: Estic molt content pels jugadors i per la gent que pateix
Lentrenador del Nstic, molt ms tranquil desprs de guanyar, vncer i convncer
Vicente M. Izquierdo

gimnstic de tarragona

1x1
en la primera part, menys en la segona.

Rubn Prez

Indit. No va haver dintervenir a causa de la passivitat ofensiva del rival.

Dani Quintana

Alberto Benito

Ferm. Perfecte en defensa. Sha guanyat el lloc a lonze inicial indiscutiblement.

Immens. Va ser el seu millor partit, amb grans accions i centrades precises.

Joseba Arriaga

Pedro Mairata

Recuperat. Desprs dalguns partits sense jugar, va tornar i va mostrar-se segur.

Manso. No va ser el guerrer daltres partits i va acabar sent substitut.

Caldern

Xisco Campos

El triomf dahir va servir perqu Kiko Ramrez es referms a la banqueta i, a ms, per calmar els nims duna afici que, sense saber per qu, veia com el seu equip shavia installat en el fanalet vermell tot i ser el primer candidat a lascens. En aquest sentit, el tcnic grana va acudir a la sala de premsa com si shagus tret un pes de dues tones de sobre. Estic molt content primer pels jugadors i tamb per la gent que est patint, detallava lentrenador, el qual va destacar la seva sorpresa quan va veure que el rival utilitzava una tctica que no era lesperada. Pensvem que ells jugarien en rombe 4-4-2 i ens hem trobat amb un 4-1-4-1, manifestava un Kiko Ramrez
FUTBOL

que explicava que la victria ens fa felios. Tot el mn que sestima el Nstic ara s feli. Sobre el partit en s, Ramrez deia que hem marcat el segon, i ha pogut arribar-ne algun ms, en clara referncia a les ocasions de qu va disposar el seu equip, el qual va ser netament superior al rival. Aquesta victria ha arribat, a banda del collectiu, per les actuacions de tres futbolistes, els quals van estar per damunt de la resta, com sn De la Espada, Juanjo Bezares i Dani Quintana. Competncia Sobre Marcos, lentrenador explicava que esperem que el seu bon partit cre una competncia. s un home que ha de marcar gols. De Quintana,

Fort. Sempre que juga ho va fer a un bon nivell, com ahir.

Correcte. Sempre va buscar associar-se en atac.

De la Espada

Fran Vlez

Golejador. Va tornar a la banda esquerra, demostrant fora, i a ms va marcar el segon gol.

Davanter. Va marcar un gol de punta nat i va encertar sempre desquena a porteria.

David Haro

Bezares

Oport. Un xut seu podria haver significat el tercer.

Kiko Ramrez, molt ms tranquil desprs de la victria.

Kaiser. s el rei de la recuperaci, de lesfor i de lentrega. Ha de jugar sempre.

Rodri

Oxigenador. Va aportar tranquillitat a la medullar.

Kiko Ramrez destacava que la confiana s fonamental pels futbolistes. Finalment, de Bezares va explicar que fa la seva feina, i tot el que fa ho fa de forma excepcional. Ara b, Rodri tamb va fer un gran treball a lHospitalet tot i la derrota i Joel Coch est entrenant molt b i, malauradament, no est participant. Bezares ha vingut aqu per aportar el seu granet de

sorra. Avui hem guanyat un equip i una plantilla. Lafici ha gaudit i ha marxat molt contenta, i nosaltres treballem per aix. Ells sn els que pitjor ho estan passant, ja que paguen el seu carnet, exposava un Ramrez, que creu positiu que el proper partit del Nstic torni a ser al Nou Estadi, ja que un equip es fa fort a casa seva.

Eugeni

Eloy Gila

Decreixent. Molt participatiu

Indit. No va tenir temps.

Lentrenador: Kiko Ramrez

Amb un onze molt diferent respecte a la darrera jornada, el tcnic va demostrar que el seu equip ja sap guanyar i, a ms, jugant b.

LES DADES
CLASSIFICACI Equip 1.Huracn 2.LHospitalet 3.Olmpic 4.Llevant B J G E P GF GC P 8 5 3 0 11 7 4 3 0 14 8 4 3 1 8 4 2 2 8 2 5 1 8 3 2 3 8 3 1 4 7 3 1 3 8 2 3 3 8 2 3 3 7 2 3 2 8 2 2 4 7 1 5 1 8 1 4 3 7 1 3 3 7 1 3 3 6 0 4 2 8 1 1 6 4 7 8 9 7 6 7 5 5 3 7 6 7 4 3 8 4 2 2 12 8 3 3 2 12 2 17 0 15 1 15 8 14 5 14 9 12 7 11 9 11 7 11 8 10 7 10 6 6 6 7 6 9 7 6 9 9 9 8 8 7 6 6 4 4 RESULTATS Jornada 8, 2a Divisi B Huracn-REUS 0-0 Ontinyent-Llagostera 1-0 Badalona-LHospitalet 0-2 Constncia-Vila-real B 0-1 Espanyol B-Atltic Balears 1-0 GIMNSTIC-Binissalem 2-0 Olmpic-Sant Andreu 0-0 Alcoi-Prat 1-0 Oriola-Llevant B 0-2 Valncia M.-Iecl 2-1 Descansa: Mallorca B PRXIMA JORNADA Llevant B-Espanyol B Vila-real B-LHospitalet Binissalem-Badalona Llagostera-Olmpic Sant Andreu-Huracn REUS-Alcoi Constncia-Ontinyent Iecl-Oriola Prat-Valncia M. Mallorca B-GIMNSTIC Descansa: Atltic Balears

Fran Vlez: Espero que aix sigui el principi dalguna cosa important
El defensor va ser ahir protagonista, en marcar el segon gol del Nstic
Vicente M. Izquierdo

gimnstic de tarragona

5.Espanyol B 6.Llagostera 7.Sant Andreu 8.Alcoi 9.Ontinyent 10.Prat 11.Vila-real B 12.Constncia 14.Binissalem 15.REUS 16.Mallorca B 17.Valncia M. 18.GIMNSTIC 19.Badalona 20.Oriola 21.Iecl

13.Atltic Balears 8 2 3 3

A banda del gol de De la Espada, el Nstic tamb va sumar els tres punts grcies a la diana de Fran Vlez, el qual es va estrenar aquesta temporada. El defensor va explicar posteriorment que estic molt content, per sobretot per la

victria. Tenem la necessitat de guanyar un partit, la pilota havia dentrar. Desprs de la primera diana, segons el petit dels Vlez, ens hem relaxat i al final hem aconseguit la victria, que era el realment important. Sobre lansietat que arrossegava lequip a causa dels

mals resultats, Vlez va deixar clar que hi havia una mica de pressi. Encara no hem fet res i espero que aix sigui el principi dalguna cosa important, va sentenciar. Per altra banda, lequip gaudir de festa fins dimecres, quan tornar als entrenaments. Fran Vlez.

9 15

6 15

22

diarims 08/10/2012

ESPORTS
CF REUS DEPORTIU

FUTBOL

La imbatibilitat del lder no acovardeix els homes de Santi Castillejo

El tcnic navarrs va plantejar a Manises un onze inicial amb vocaci ofensiva que va acabar amb el CF Reus esgarrapant el punt del 0-0
Mnica Prez

Molt ben jugat per nosaltres, sobretot en la primera meitat, i una llstima que no ens nanssim al descans amb un gol. Aix defineix Santi Castillejo, tcnic del CF Reus, el paper del seus davant un Huracn lder que no va aconseguir dissabte acovardir lequip de la capital del Baix Camp. Ho sabia el navarrs, que va desplegar sobre la gespa de Manises un onze amb vocaci atacant, adaptat a les dimensions de lescenari, molt similar a aquell que li havia suposat la derrota davant el Llagostera (3-2) en una quarta jornada de competici en qu, malgrat el resultat, vam treure dos gols. Sense Beat a la medullar, que cumplia sanci just davant la bstia negra del grup, per amb Masqu i Sergio Len encenent la metxa des de la lnia datac.
FUTBOL

Castillejo va tornar a apostar pel 4-4-2 que resol la situaci en camps ms petits, amb dos puntes per llanar-se a la cerca del gol davant un Huracn disposat a convertir el pas dels reusencs pel seu feu en el cinqu triomf consecutiu, en un inici de temporada en qu es mant encara invicte. Els roig-i-negres van trencar dissabte la dinmica vencedora dels valencians a Manises, esgarrapant un punt molt positiu, perqu eren els lders, per segurament vam poder anar ms enll. El CF Reus saboca a lofensiva per combatre aquest inici de campanya en qu la manca defectivitat comena a llastrar els resultats roig-i-negres, i tancar-se davant les dificultats no s ja una opci. Taranilla, Marqus i Sergio Len sn homes datac, i tamb vam tenir organitzadors... buscvem un equip ms

fsic per a partits com aquest, conclou Castillejo, que comena ja a perfilar bastants canvis davant lAlcoi dimecres, 20.15h, Estadi Municipal, en jugar dos partits amb tan poc marge, hem de veure abans com est la gent i decidir en els entrenaments. Aprovats els pressupostos Els socis de lentitat roig-i-negra van aprovar divendres en lAssemblea General els comptes de tancament de la temporada 2011-2012, que deixen un resultat positiu de 1.033 euros. Els 104 participants van aprovar tamb el pressupost de gaireb 730.000 euros amb qu comptar el CF Reus aquest curs. LAssemblea va decretar tamb dues jornades mig econmiques, que tindran lloc durant aquest curs. Sobre lelecci de la nova directiva del club, el mateix di-

Xavi Marqus lluita per lesfrica davant un rival de lHuracn, dissabte al Municipal de Manises.

Laposta dels reusencs va servir per tallar la dinmica de victries de lHuracn al seu feu
vendres es va constituir la Junta electoral, i entre dem i dissabte sexposar el cens electoral i es mantindr obert el termini per a la presentaci de reclamacions.
FUTBOL

Dimecres, lEstadi rep la visita dun Alcoi que arriba als lmits de la zona de permanncia
A partir del dia 19 i fins al 26 es podran presentar candidatures a la presidncia del CF Reus. si el 27 noms nhi hagus una, es proclamaria el nou president. En

cas dhaver-hi ms, siniciaria la campanya electoral que hauria de desembocar en les votacions el proper 10 de novembre. Si no shi presents ning, lequip directiu actual seguir al capdavant de lentitat mentre es forma una junta gestora que tornaria a convocar eleccions novament ms endavant. Si alg de lactual junta shi presents, no caldrien les votacions.

Cap equip del Camp de Tarragona suma tres punts a Primera Catalana
Lnic empat, el del Morell a Andorra
Redacci

Continuen anant mal dades pels cinc equips del Camp de Tarragona que prenen part en el grup segon de Primera Catalana. Quatre dells van acabar la jornada del cap de setmana amb derrota i nicament un va

sumar un empat. Aquest va ser el Morell, que va aconseguir un 2-2, dissabte, al camp de lAndorra, un resultat que el situa en zona de descens. Els altres quatre equips van perdre ahir, de manera que el Torreforta, amb sis punts su-

mats, va caure derrotat a Viladecans (2-0), un resultat que acosta els de Jos Miguel Lpez a la zona de perill. El Valls tamb va tornar de buit del camp del Vista Alegre, on va caure a la tarda, el Vista Alegre es va imposar al Reddis (3-0), igual que ho va fer lIgualada amb el Torredembarra (2-0), fet que deixa els reusencs a un pas del descens i els torrencs, com a cuers. Dissabte, TorredembarraVista Alegre (dos quarts de cinc), Morell-Martinenc (cinc) i Reddis-Viladecans (cinc). Diumenge, Torreforta-Santfeliuenc (tres quarts de dotze) i VallsSants (dos quarts de cinc).

La Pobla t ms duna setmana per preparar la tornada de la Copa

Shan avanat dos partits de lliga, que no han afectat els pobletans
Vicente M. Izquierdo LES DADES
CLASSIFICACI Equip 1.Cornell 2.Olot 3.POBLA M. 4.Europa 5.Figueres 6.Santboi 7.Rapitenca 8.Manlleu 9.Vilafranca 10.Castelldefels 11.Gav 12.Rub 13.Vic 14.Gramanet 16.Montaesa 17.Palams 18.Jpiter 19.Balaguer 20.Terrassa J G E P GF GC P 6 6 0 0 16 6 5 1 0 10 6 4 1 1 6 3 2 1 6 3 1 2 7 2 4 1 6 2 3 1 6 2 3 1 6 2 2 2 6 2 2 2 6 2 1 3 7 1 4 2 7 1 4 2 7 1 4 2 6 1 2 3 6 1 1 4 6 1 1 4 6 1 1 4 6 0 3 3 8 7 9 6 4 6 2 6 9 4 3 3 3 4 4 3 1 18 2 16 4 13 4 11 8 10 7 10 2 5 3 8 7 5 4 7 7 9 8 7 9 9 8 8 7 7 7 7 5 5 4 4 4 3 RESULTATS Jornada 9, 3a Divisi Santboi-Vic 0-0 Gramanet-Rub 1-1 Castelldefels-Palams pendent Manlleu-Balaguer pendent Vilafranca-Olot pendent Figueres-POBLA M. pendent Cornell-Europa pendent Gav-Rapitenca pendent Montaesa-Vilass. M. pendent Terrassa-Jpiter pendent PRXIMA JORNADA Manlleu-Castelldefels Santboi-Palams Vilafranca-Balaguer Figueres-Vic Cornell-Olot Gav-POBLA M. Montaesa-Europa Gramanet-Rapitenca Jpiter-Vilassar de Mar Terrassa-Rub

Resten encara dues setmanes perqu es disputi la setena jornada del campionat de lliga en el grup cinqu de la Tercera Divisi. Tot i aix, aquest cap de setmana shan jugat dos partits, corresponents a la novena jornada, la qual ha de tenir lloc l1 de novembre. Cal recordar que aquest descans es produeix a causa de la Copa de les Nacions UEFA, en la qual participen un gran nombre de jugadors catalans, daquesta categoria, Santboi, Vic, Gramanet i Rub no comptaven amb cap seleccionable i, per aquest motiu, han pogut avanar els seus dos partits, que han acabat en empat. Per la seva banda, el CF Pobla de Mafumet, que tampoc ha jugat aquest cap de setmana, s que ho far abans que es jugui la setena jornada de lliga. I ho far en un partit, el 17 doctubre, a territori poblet i a partir de les set de la tarda, en el qual els homes que entrena Ivn Moreno tindran la complicada missi de

15.Vilassar de Mar 6 1 2 3

6 10 5 10

capgirar el marcador de lanada de la Copa Federacin. Cal recordar que aquest va ser de 2-0

a favor del Sant Andreu, en la final catalana daquesta competici.

ESPORTS
PATINATGE

08/10/2012 diarims

23

El CBT de Berni lvarez encaixa la primera derrota davant el Mallorca (75-73)

La cita que enfrontava el con junt serrallenc amb el Mallor ca va comenar amb un joc poc vists: mentre uns balears rpids en atac es llanaven a la recerca del tir exterior, el CBT apostava per la superioritat en joc interior. David Fernndez, lex Alba, Eloi Galofr, Edu Riu i Edu Villacampa forma ven el quadre blau en un pri mer quart que va concloure en 1920. A linici del segon quart, Alaminos va agafar la responsabilitat del joc ofen siu, aconseguint trencar la de fensa mallorquina en els tres primers atacs. A falta de dos minuts per al descans, i amb el marcador en 3535, un parcial 19 grcies a les recuperacions defensives va decantar el mar cador per al CBT. A linici del tercer quart, per, el Mallorca tornava a igualar el partit. Se guien en zona els illencs i ano taven amb facilitat, buscant penetracions i doblant pilotes al tir exterior. El tercer quart va concloure amb 5756. Un tram final dinfart, en qu dues cistelles dAlba i Alaminos van servir per retallar distncies a un resultat que, malgrat tot, va acabar en derrota. Redacci
HOQUEI PATINS

El Grup Xou Gran del Reus Deportiu es corona al Campionat del Mn

Van imposar-se a lOlot amb lexercici Carta Blanca, inspirat en la Segona Guerra Mundial
Redacci

CEDIDA

Desprs duna campanya en la qual els components del Grup Xou Gran de Patinatge del Reus Deportiu han aconseguit una llargussima llista dxits (Cam pions Territorials, Segons Clas sificats en el Campionat de Ca talunya, Campions dEspanya i Sotscampions dEuropa), ahir es va culminar la fita amb lobten ci de la Medalla dOr en el Cam pionat del Mn que se celebra a Auckland (Nova Zelanda). El Grup Xou Gran va posar en esce na una creaci basada en la lle genda de Sadako Sasaki i les mil grulles dorigami, basada en la histria duna de les petites vc times de la bomba dHiroshima durant la Segona Guerra Mun dial. La seva espectacularitat i la seva magnfica execuci han fet

que lequip reusenc sota la di recci de Xavier Lpez, que tam b forma part del grup acon segus la primera posici per davant dun dels seus mxims ri vals, lequip del Club de Patinat ge Artstic dOlot que ha quedat en segona posici i a qui el Reus Deportiu tamb vol felicitar per la qualitat de la seva participaci. En total, en aquesta categoria han pres part sis equips: dos itali ans, dos argentins i dos catalans. Recepci a lAjuntament La Junta del Reus Deportiu, presidida per Mnica Balsells, acompanyada per la delegada de la secci de Patinatge, Merc Capdevila, han mostrat la seva satisfacci per aquesta medalla, un sentiment que han compartit amb els pares de les patinadores

Les reusenques van interpretar el mateix exercici al Pavell de Reus, abans danar a Nova Zelanda.

que ahir al migdia es van reunir a les installacions del Reus Depor tiu. Una celebraci en la que hi ha participat tamb lAlcalde de la ciutat de Reus, Carles Pellicer, aix com el regidor dEsports del consistori reusenc, Sebasti Do mnech, i el regidor dAra Reus, Jordi Cervera. Balsells ha manifestat la satis facci per viure un dia histric per al patinatge artstic reusenc

i va destacar el paper de tots els implicats en una iniciativa que ha comportat un important es for econmic de tothom en el qual tamb cal agrair la col laboraci dels reusencs i reu senques que han pres part en la campanya El Comptaquilme tres per tal daportar recursos per aquest desplaament tan costs. El propi Carles Pellicer acom

panyar dijous Mnica Balcells juntament amb la representaci que rebr el Grup Xou Gran a laeroport del Prat, on aterraran a un quart de nou del mat. La tarda del mateix dijous tindr lloc una recepci a lAjuntament i posteriorment lequip visita r el Pavell dEsports del Reus Deportiu, en el decurs del partit dOK Lliga que el Reus Deportiu que jugar contra el Maanet.

El Vendrell semporta amb solvncia el derbi dinici de lOk Lliga al Joan Ortoll
El Reus Deportiu cau golejat a domicili davant lefectivitat del Vilanova
Redacci

CEDIDA

Els homes que entrena Pere Va rias van imposarse amb soli desa (36) divendres al Vendrell, en el derbi que marcava aquest inici de temporada a lOk Lliga. Un doblet de Borja Ferrer va ser vir als calafellencs per maquillar el resultat en una cita en qu el

conjunt verd es va avanar ja en el 4, per mediaci de Barroso, per emportarse al descans la renda del 01. A dos minuts per la conclusi de lencontre, Xavi Costa, ngel Rodrguez, Jepi Selva i, novament, Barroso ha vien perforat la meta custodiada per David Arellano i feien brillar

l 16 a lelectrnic per a un Ven drell a qu noms shavia atrevit a fer front Gerard Vergs, amb un gol estril a la represa. Ensopegada roig-i-negra El Reus Deportiu no va poder fer ms per endurse el gat a laigua a Les Casernes (95), i va

caure en un partit de debut en lliga que va arrencar amb un gol de Jordi Creus, abans que Mar contests en una primera meitat que va acabar en 51. El segon temps va no va variar la dinmi ca duna cita que va acabar amb el Reus intentant reparar la des feta de linici, massa tard.

Un instant del partit que enfrontava Vendrell i Calafell.

24

diarims 08/10/2012

ALCOVER
DIARI MS

Alcover est de celebraci, amb la Fira de bandolers i la Festa major

El concert de Els Amics de les Arts s el plat fort de la Festivitat de la Mare de Du del Remei
Redacci

FESTIVITAT

Alcover enceta aquest cap de setmana la Fira de Bandolers ms important de Catalunya. Aquest esdeveniment engloba actuacions teatrals, conferncies, propostes ldiques com espectacles de circ i tallers per a tota la famlia. Aix mateix els visitants gau-

diran de la mostra doficis antics, arts tradicionals i productes autctons i de la desena edici de la cursa dornis. Un cop finalitzi la Fira, les celebracions no sacaben perqu el municipi encetar la Festa Major de la Mare de Du del Remei. En el marc daquestes festes,

es portaran a terme els actes litrgics, aix com tamb activitats de caire ms tradicional i popular com les actuacions castelleres, la process, el Ball de Dames i Vells o els versots dels Bruixots dAlcover. La msica tampoc no faltar, i s que un dels plats forts de la Festa Major s el concert que el

grup Els Amics de les Arts oferir al pavell municipal a partir de les dotze de la nit. El grup compartir escenari amb Una vecina se tormenta. La Festa Major acabar el dilluns, 22 doctubre amb un magnfic castell de focs. Tota la programaci est al web municipal.

El gegants estaran presents a la Fira i a la Festa Major.

ACTES DEL CAP DE SETMANA DE LA FIRA DE BANDOLERS DivenDres, 12 Doctubre A les 9 h. Des del pavell fins al Remei passant per Mas de Fors. Bicicletada popular. A les 11 h. A lentorn de la plaa del Portal, de lesglsia Vella, Rec, plaa Rubert, Sant Jaume i plaa Vella. Inici de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics... A les 12 h. A ca Cosme. Inauguraci de la Fira de Bandolers.
CRISTINA AGUILAR

A la mateixa hora. A la pl. Vella. Inici dentremesos teatrals. A les 18:15 h. A la pl. den Rubert. El retorn de la galeta bandolera. A les 18:30 h. A la plaa de lesglsia Vella. Un bon lloc. A les 19 h. A la plaa Vella. Inici de les 2es accions teatrals. A les 19:15 h. A la plaa den Rubert. El retorn de la galeta bandolera.

Diumenge, 14 Doctubre A les 9 h. Pels carrers de la vila. Matinades amb els grallers de la vila dAlcover, els Xoriguers i els gaiters del Micanyo. A les 10:30 h. A lentorn de la plaa del Portal, de lesglsia Vella, Rec, plaa Rubert, Sant Jaume i plaa Vella. Obertura de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics... A les 11 h. Per carrers del poble. Cercavila dels participants a la II Concentraci de les motos. A les 11:30 h. A lavinguda de Montblanc i Portal. Exhibici de les motos participants a la concentraci. A les 12 h. Al carrer de les Rodes. XXI Trobada de Gegants. A les 12:30 h. Pels carrers. Cercavila de gegants, capgrossos i colles convidades faran una cercavila i ballada de germanor. A la mateixa hora. Al Casal Popular la Bretxa.

Concert vermut. A les 13 h. Al Portal. Concert vermut del grup de msica tradicional Ribatnics: acordionistes de la Ribagora. A les 17:30 h. A lentorn de la plaa del Portal, de lesglsia Vella, Rec, plaa Rubert, Sant Jaume i plaa Vella. Obertura de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics... A les 18 h. A la plaa Vella. Inici dels esquetxos teatrals. A la mateixa hora de la tarda. Al Portal. Xaranga BandTocats Ales 18:30 h. A la plaa den Rubert. El retorn de la galeta bandolera. A les 19 h. A la plaa de lesglsia Vella. Un bon lloc. A les 20 h. Al Cercle dAmics. Havaneres. A les 20:30 h. A la plaa de lesglsia Vella. Un pasts per repartir!

A crrec de lillustrssim Sr. Josep Poblet i Tous, President de la Diputaci de Tarragona.

DissAbte, 13 Doctubre
LAssociaci Comerciants dAlcover ens convidar a sortir per fer un tast de productes tot gaudint dels aparadors engalanats que han preparat per a les festes.

A les 15:30 h. 10a cursa dORNIS. A les 17:30 h. A lentorn de la plaa del Portal, de lesglsia Vella, Rec, plaa Rubert, Sant Jaume i plaa Vella. Obertura de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics... simultniament. Al Portal. Tallers de la Fira de Bandolers. A partir de les 18 fins a les 20 h. Al portal de la Saura. Accions teatrals amb la msica el Grup de Flautes de lEMMA i el grup de msica tradicional Ribatnics.

A les 19:30 h. A la plaa de lesglsia Vella. Un bon lloc. A les 20:15 h. A la plaa de lesglsia Vella. Un pasts per repartir!!! A les 21:15 h. Al portal de la Saura. Rebuda de les autoritats senyorials de la ciutat de Tarragona per solucionar els conflictes per ls de laigua. A les 22:15 h. A la plaa Nova. Tast de bandolers. A les 0:30 h. Al pavell. Ball de fira amb Orquestra Girasol.

A 17:30 h. A lentorn de la plaa del Portal, de lesglsia Vella, Rec, plaa Rubert, Sant Jaume i plaa Vella. Obertura de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics... A la mateixa hora. Al Portal. Tallers per a infants relacionats amb la Fira de Bandolers. A les 18 h. A ca Cosme. Taula rodona al voltant de 10 anys de Fira de Bandolers. A les 19:30 h. Museu dAlcover. Inauguraci de lexposici Records per sempre de lartista alcoverenc Jordi Isern. A les 20 h. Pels carrers del poble. Un pregoner ens informar de la fira a lAlcover dara fa uns 400 anys. A la mateixa hora. Davant del Pavell. Sortida nocturna per la vall del Glorieta. A les 20:15 h. Al Casal Popular La Bretxa. Actuaci musical i inauguraci duna exposici fotogrfica. A les 22 h. Arribada dels bandolers a la vila, no us en refieu. A les 22:15 h. Al portal de la Saura. Els bandolers envairan els carrers de la vila dAlcover. A les 23 h. A la plaa Vella. Anunci del perill de bandolers. A continuaci. A la plaa Vella. Cabaret Mgic amb Rubn Vilagrand i Mag Gerard. A les 0:30 h. A la plaa Nova. Ball. TRFIC ser lencarregada, un any ms, damenitzar la nit.

D11 a 13 h. Des del pati de lesglsia Nova. Passejades amb carro pels carrers del poble pels infants. A les 10:30 h. A la plaa Nova. La Bandolerada. A la mateixa hora. A lentorn de la plaa del Portal, de lesglsia Vella, Rec, plaa Rubert, Sant Jaume i plaa Vella. Obertura de la mostra doficis, arts tradicionals, productes gastronmics... A les 12 h. Al Portal. Espectacle de circ i teatre a crrec dels alumnes de lEscola Mare de Du del Remi participants al taller organitzat per lAMPA, curs 2011-12. A les 12:30 h. Al Casal Popular la Bretxa. Concert vermut.

Les cartes al Diari Ms, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjanant el correu electrnic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de contacte.

OPINI
EDITORIAL

08/10/2012 diarims

25

TRIBUNA

Metrovacesa i la poltica comercial a Reus

LLUS MIQUEL PREZ Exalcalde de Reus

Gaireb tots els estudis sobre lestructura econmica de la ciutat confereixen al sector comercial minorista una importncia capital. I s ben cert, la quantitat de loferta, la seva qualitat, la professionalitat, tant de propietaris com dels dependents, est acreditada arreu i difcilment es pot trobar a Catalunya un segment de comer tradicional urb de tanta excellncia com el de Reus, que ha comptat al llarg dels anys amb el suport de lAjuntament, en els mbits que li sn propis, o sigui durbanisme comercial, la promoci i, per descomptat, els aparcaments ubicats en corona a lentorn del centre i a uns preus per lusuari que resisteixen amb escreix tota comparaci. Per els mateixos estudis tamb avisen duna progressiva prdua de quota comercial, principalment en altres segments de loferta, en favor de les polaritats del nostre entorn comercial ms prxim. La presncia dEl Corte Ingls, la anunciada dIKEA i les noves inversions al Parc Central, que creixer un pis ms, sense deixar de banda el Polgon Comercial de les Gavarres, fan que Tarragona pot posar en perill aquesta important capacitat datracci comercial que la nostra ciutat encara t. Daqu la necessitat que t Reus dun centre comercial i doci integrat, per tal de intentar competir en el mateix segment lenorme capacitat de sostre comercial installat de Tarragona. El concurs per tal doperar la llicncia coTRIBUNA

mercial que Reus va obtenir de la Generalitat va sser molt competitiu, i les ofertes potentssimes donada la fama comercial de Reus. Noms hi varen poder participar les empreses ms acreditades i solvents dels sector. Tot plegat en un procediment administratiu ms que immaculat. Aquest projecte, per, va tenir un enemic declarat des del primer moment, el del Sr. Carles Pellicer, aleshores regidor i ara alcalde de la ciutat, de la mateixa manera que va anar al Registre de la Propietat per buscar impediments a la ubicaci del centre comercial a lentorn del Parc de Sant Jordi, va votar, per dues vegades, en contra de la remodelaci

pel damunt del tipus del concurs i per sobre de les ofertes de tots els competidors i un augment progressiu de les anualitats per tal que al final de la concessi lAjuntament de Reus hagus ingressat el mateix que en loferta inicial. La pregunta s per qu no acceptar-ho i crrer el risc de la prdua duna operador professional de primera magnitud encara a tot lEstat. Lalcalde ja anat deixant anar la seva animadversi vers aquest projecte des de fa mesos. T una cobertura argumental fcil, aquest s un projecte de lanterior Ajuntament, no seu.

Crits dindependncia, tamb als castells

Els Castellers de Vilafranca guanyaven ahir la 24a edici del Concurs de Castells de Tarragona i se situaven ms a prop del cel que mai. Els verds es van imposar per sisena vegada consecutiva en la competici castellera ms important del pas i serigien com la colla que ms cops lha guanyat. La lluita pel segon lloc es va mantenir fins al final entre les dues colles vallenques. La Tarraco Arena somplia aix ahir amb castellers i aficionats dels castells, per tamb de poltics incls el propi president de la Generalitat, Artur Mas que van trobar en la que podria considerar-se una de les mximes expressions de la cultura catalana lescenari idoni per fer referncies al debat que centra lactualitat poltica del pas: la independncia de Catalunya. Uns traient ferro a expresidents que auguren un futur negre a la independncia catalana o daltres utilitzant smils metafrics entre la construcci dels castells i la construcci del cam cap a la sobirania nacional, ning va deixar escapar loportunitat per fer-hi referncia. I s que els crits dindependncia van sentir-se ahir tamb a la Tarraco i sembla que no ser cosa dun dia. Els detractors de la idea de la independncia hauran descoltar-lo, sembla dara en endavant a la majoria desdeveniments pblics en qu la ciutadania hi concorri. Per aquestes mostres en definitiva, de llibertat dexpressi continuen sense ser enteses des de lEspanya centralista.
+ CONFIDENCIAL

s coneguda la vinculaci de Pellicer al sector comercial, va ser president de la UBR

urbanstica dels terrenys que havien dubicar IKEA, al sud de la ciutat. s coneguda la seva vinculaci al sector comercial; de fet, va sser president de la Uni de Botiguers de Reus. Per no per aix es pot justificar la seva obsessiva creuada en contra del centre comercial i doci, adjudicat a la operadora Metrovacesa. Aquesta gestora de centres va oferir dentrada el doble del cnon establert en el concurs, com a mostra del seu enorme inters i unes aportacions dinerries avanades del cnon anual. Aquesta oferta a hores dara, en la situaci de crisi econmica i de caiguda de la demanda comercial, s difcil de mantenir. Pel que s, loperadora va presentar una nova proposta, prou raonable donades les circumstncies, de pagament del cnon, consistent en una rebaixa de laportaci anyal sempre

Tenim un govern municipal capficat i acomplexat per la gesti dels seus antecessors
La responsabilitat, per, s que ser seva, per la prdua de la capacitat de competir comercialment, per posar en perill la capitalitat comercial de Reus, per no haver sabut, o potser volgut, negociar amb lempresa titular de la concessi i la llicncia comercial, per haver dilapidat la possibilitat de creaci de centenars de llocs de treball potencials i per haver lesionat la capacitat delecci dels consumidors de Reus i del nostre entorn territorial datracci comercial. Tenim un govern municipal capficat i acomplexat per la gesti feta pels seus antecessors, reconeguda arreu, menys per ells. I un Alcalde que no para de menystenir-la i embrutar-la, incapa de negociar cap sortida a situacions complexes com aquesta que afecta el futur dun sector econmic de vital importncia per a la nostra ciutat.

Grcies, @castellstica!
Els qui no estiguin gaire ficats en les xarxes socials i en els castells potser no els sonar el nom de @castellstica, per en el mn casteller ja sha convertit en tot un fenomen. Una persona annima va comenar a piular a Twitter tot tipus dinformaci estadstica sobre les diades castelleres i es va convertir ben aviat en un referent per tots aquells que han descriure crniques, per tamb com a font dinformaci de curiosos que volen saber, per exemple, el nombre de castells de nou que ha descarregat una colla. Durant aquests dies de Concurs, @castellstica no podia faltar; s ms, els periodistes vam fer un clam perqu se li facilits una acreditaci ja que tenia dificultats per aconseguir una entrada. I qu haurem fet sense ell? Les seves bases de dades i taules de resultats han corregut aquests dos dies per tots els ordinadors dels periodistes que han cobert el Concurs i que, desbordats per la feina, han trobat en ell un refor per complementar les seves crniques. Grcies per tot, @castellstica!

Lart ms emergent, aquesta tardor a Tarragona

CARME CRESPO Tinent dalcalde de Cultura, Festes i Patrimoni de lAjuntament de Tarragona

La Capitalitat de Tarragona 2012 ja es troba en el seu moment ms lgid de lany. Desprs dunes festes de Santa Tecla esplndides i dun XXIV Concurs de Castells amb un xit i una participaci inoblidables i immillorables; la tradici ms popular de la nostra ciutat passa el relleu ara, durant els mesos de tardor, a lart ms contemporani i emergent. I s que Tarragona acull daqu a unes setmanes una nova edici del Festival Internacional de Fotografia, SCAN, aix com del Festival Internacional de Cinema REC, amb la voluntat de convertir-se en capital cultural referent dins lart i el talent ms actual. La ciutat i lrea de Cultura sabocaran una vegada ms en all que estar passant al carrer, a les sales dexposicions, rebent gent de fora i donant veu als nostres artistes, com a
CARTES Nstic Sc aficionada i scia del Nstic. He estat amb lequip en moments dolents i els bons moments. En camps com a futbolins i en camps de primera. I em considero bastant crtica amb lequip. Al comenar la temporada i a lanar a buscar el

veritables protagonistes de la tardor cultural tarragonina. Els tarragonins i tarragonines estimem la cultura en tots els seus mbits, per darrerament i a travs de concursos com el Mirades de Tarragona, ja en la seva setena edici, estem demostrant el gran valor que a la nostra ciutat tenen cada cop ms lart de la fotografia i el cinema, entenent la visi ms

de la pellcula Sonata per a Violoncel, amb qu Tarragona 2012 i Tarragona Film Office shi han implicat intensament durant aquest any. Aix, des de lAjuntament i des de la Capitalitat de Tarragona 2012, encarem larribada de la tardor amb les propostes ms contempornies: lSCAN i el REC, a les quals caldr afegir molts daltres esdeveniments cultu-

Els tarragonins i tarragonines estimem la cultura en tots els seus mbits

contempornia daquestes manifestacions artstiques i implicant-nos del tot. De fet, la darrera edici daquest concurs que sorganitza dins Tarragona 2012, va rebre 985 fotografies, de les quals el Jurat, experts fotgrafs i agents culturals de la ciutat, van tenir molta dificultat per escollir les guanyadores. Tamb cal destacar, a nivell audiovisual, els treballs Ghost Track, Veritas, Crossing Limits, El Fill de Can o el concert a favor

Encarem larribada de la tardor amb les propostes ms contempornies

rals com la Temporada de Tardor del Teatre Metropol, la Setmana del Cmic, la Nit de Santa Llcia al Teatre Tarragona i daltres que ompliran la ciutat del talent ms contemporani, convertint-se en crulla de la cultura catalana i fent gaudir la ciutadania en general duna interessant oferta dactivitats grcies al treball conjunt dels agents culturals de Tarragona, institucions i entitats. Benvinguts a la tardor ms cultural!

ms
diari
Director General: Carles Abell
Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magran Cap de distribuci: Jaume Caada
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 21 47 21
Distribuci controlada:

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

Directora: Slvia Jimnez. [redaccio@mestarragona.com]
Redacci: Laia Daz, Antoni Guasch, Vicente Izquierdo, Alba Porta, Carme Mas, Joan Marc Salvat, Susanna Cases. Especials: Laura Gmez. Tancament: Mario Lpez. Fotografia: Cristina Aguilar, Olvia Molet. Edici de publicitat: Sara Sorando. Distribuci: Marta Lpez. Administraci: Nria Clos Publicitat: Maria Molleda, M. Jess del Hierro, Merc Ripoll, Antnia Turull. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41
Amb la collaboraci de:

carnet de scia, a lentregar-me la bufanda i al llegir Tornarem em va sortir de lnima: tornarem a cagar-la. I penso que s el que estem fent. Crec que des del primer moment hi ha una pressi i una obsessi a pujar que no s bona. Lequip s completament nou i s com

si haguessin posat una llavor. Hem de donar-li un temps prudencial a crixer i a acoblar-se com a equip. I tant que vull veure un Nstic a 2A... Per penso i vull veure Futbol, tornar a gaudir amb lequip. Per aix crec que s massa aviat per buscar culpables i crec que

li haurem de donar un vot de confiana al cos tcnic... Han estat jugadors de lequip i ells millor que ning saben qu representa el Nstic per Tarragona i pels tarragonins... Laura Espanyol Tarragona

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

26

diarims 08/10/2012

DEFUNCIONS
DEFUNCIONS

Tarragona Carmen Chacn Lillo. Ha mort als 85 anys. El funeral ser avui, a les 9:30 h. a Sant Josep Obrer de Torreforta. Reus Roberto Martn Snchez. Ha mort a ledat de 33 anys. Joan de Dalmau Casals. Ha mort als 85 anys. El funeral ser avui a les 9h a Sant Pere. Miguel Garustovich Ramrez. Ha mort als 64 anys. La cerimnia de comiat ser avui a les 10:30h al Tanatori. Ascensin lvarez Melcn. Ha mort als 85 anys. El funeral ser avui a les 10:45h a lesglsia de Sant Joan. Julio Cruz Gmez. Ha mort als 89 anys. La cerimnia de comiat ser avui a les 12h al Tanatori. Lucrecia Bravo Villalba. Ha mort als 85 anys. La cerimnia de comiat ser avui a les 15:30h al Tanatori. Paula Snchez Garcia. Ha mort als 75 anys. El funeral ser avui a les 16:30 a lesglsia de Sant Joan.

CLASSIFICATS
IMMOBILIRIA Venda Tarragona
Buena compra. oportunidad. piso de 3 hab., 2 baos,cocina y galera. Terraza 80m2 + buhardilla 25m2 difana. Parking. Esquinero. 6 planta. Exterior. Armarios empotrados. Calefaccin. 155.000 euros. Plaza Las Amricas, Edificio Coll de lIlla. TEL: 977.25.09.93 eL serraLLo, oBra nueva, pisos con 2 habitaciones, totalmente equipados con muebles y electrodomsticos, cuqusimos, edificio Ser Marino, acabados modernos y de diseo. Con solrium de 25m2. Desde 150.000 euros. IVA incluido.T.609.44.22.39 se vende piso de ocasin en Tarragona centro, junto a la Av. Catalunya. 4 dormitorios y 2 baos. Bien distribuido y amplio, 115m2. Dormitorios grandes. Pavimento de gres y calefaccin de gas. Zona con todos los servicios: Instalaciones deportivas, colegios, guarderas, cap etc... Oportunidad nica 30% de descuento. Infrmate sin crompomiso 977.214.713 oportunitat. escuLtor verderoL. Piso magnficas vistas murallas y mar. 4 Habitaciones, 2 baos, galera y terraza. 250.000 euros. Prquing includo. Tel: 616.835.063 venta de piso via roma. Amplio. 125m2 tiles. 4 habitaciones dobles. Muy buen estado. 320.000e. TEL: 977.25.09.93 Bonito piso seminuevo en Violant dHongria. 3 dormitorios (1 de ellos suite), con 2 baos completos, galera y terraza. Pavimento de parquet. Parking incluido. Con zona comunitaria y soleado. Precio econmico, subrogacin hipoteca 100%. 977.214.713 pere marteLL, zona p. imperial. Piso de 80m2 tiles, 3hab, 2 baos, cocina, galera, terraza, impecable, vivienda totalmente reservada, cocina, baos, con muy buenos acabados de diseo y calidad, bien conservada, calefaccin y aire ObrA nUEvA En TArrAGOnA CEnTrO. piSOS de 1, 2 y 3 habitaciones en el complejo royal Tarraco. disfrute de un complejo con instalaciones deportivas (pdel, squash...) desde 105.000 euros, ivA reducido. piscina, parkings y trasteros. Financiacin garantizada. Tfno: 977 214 713 Web: royal. promysa.com acondicionado. 186.000 EUROS. T. 977.25.09.93 1.300.000 euros negociables. TEL: 609.442.239 reus. Zona pastoreta. pis espais de 125m2 de 4 habitacions grans, 2 banys complets, de origen molt ben conservat. Tot exterior, molt llumins, amplia terrassa tancada dallumini. Menjador amb sortida a balconera, ascensor i possibilitat de plaa de prking a la finca del costat. preu: 126.000e Telf; 615.620.161 Bomont. campo de GoLf. Amplio apartamento 120m2 + terrazas 45m2. 3 habitaciones, 2 baos, gran saln-hall, cocina independiente, 2 plazas de parking y trastero. Bien ubicado y amueblado. Piscina comunitaria. 330.000 euros. Tel: 609.44.22.39 av. pasos cataLans, estudi s/ nou , cuina americana, bany, moblat, exterior, ascensor, com. incl. 350 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 609 309 507 TArrAGOnA. CArrEr CApUTxinS, pis cntric, moblat, 1 habitaci gran, bany complet, cuina equipada, sal, sol, vistes exterior, calefacci, ascensor. particular. Tel. 660.726.827 rovira virGiLi. LLoGo pis moblat. 120 m2. Tot exterior. 3 habitacions, 2 banys. Equipadssim. 750 eruos. Tel: 627.539.333 SE ALqUiLAn piSOS dE ObrA nUEvA en Tarragona centro. pisos de 1 y 2 habitaciones en el complejo royal Tarraco, cercano a la universidad. parquet, aacc, instalaciones deportivas y piscina exterior. parkings disponibles. desde 450e/mes. 977.214.713 web: royal. promysa.com

08/10/2012 diarims

27

aLquiLo piso c/san miGueL. 3 habitaciones, amueblado, ascensor. 450 E. Tel: 977 22.03.72

Locals, Oficines, Naus, Prquings, Terrenys

saLou, zona estivaL, terreno urbanizado para construccin de una casa. Unos 500 m2. Precio 150.000 euros.T.977.25.09.93. reus. pere de LLuna 41, vendo, alquilo, parquing para 4 motos, minicoche, buen acceso, edificio nuevo, 5.000e. Tel. 630.232.418

rovira i virGiLi, piso rehabilitado nuevo 125 m2, Alto Standing, 3 hab, 1 Suite, 2 baos, cerca Rambla Nova, 450.000e. Info. 696.10.45.21 oportunidad inversion. Vendo piso con inquilinos solventes. 4 habitaciones (3 dobles), 2 baos, cocina independiente, comedor, terraza, ascensor, parking. Finca 15 aos. Buen estado. Delante Piscina Serrallo. Precio convenir. Directo propietario. Tel: 630.037.380.

reus. Zona Misericrdia. pis espais de 125m2 de 4 habitacions grans, 2 banys complets, de origen molt ben conservat. Tot exterior, molt llumins, amplia terrassa tancada dallumini. Menjador amb sortida a balconera, ascensor i possibilitat de plaa de prking a la finca del costat. preu: 126.000e Telf; 652.960.787

serraLLo-port. caLLe Gravina. aLquiLer con muebles. 2 habitaciones + trastero. Aire acondicionado.450e. TEL: 977.25.09.93

ramBLa nova , pis de 4 dorm.,smenjador, cuina office amb vitro, 2 banys, armaris encastats, assoleiat, ascensor , 2 pk i com. inclosa. 800 euros/ mes. NOU HBITAT CON-

vEnTA dE TrASTErOS y pArkinGS en tarragona centro (2 ltimas plazas). Trasteros desde 4.500e + ivA y financiables!!. varios tamaos. 977.214.713

Altres poblacions
paLLaresos, oBra nueva junto al pueblo casas con jardn de 4 habitaciones, 2 baos, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran saln comedor, garaje para varios coches con puerta automtica, zona comunitaria con piscina, casas de buena calidad y diseo desde 280.000 euros. www.pallaresosgreen.es 977 25 09 93 reus. vendo 2 casas para reformar totalmente, parcela 340 m2, casa 159 m2, almacn 49 m2, esquinera, puerta acceso coches. Vendo como solar, 120.000e. Tel. 630.232.418 Gran casa en paLLaresos pueblo. 2.200m2 terreno, piscina, jardines, pista deportiva, barbacoa. Muy bien situada, buenas calidades. 950m2 construidos, 450m2 de aparcamiento para 6/7 coches y varias dependencias. Casa con 10 habitaciones, 120m2 saln, cocina 35m2, 6 baos, porches y terrazas.

SALOU. Zona Estival. Casa impecable 200m2 construidos garaje 3-4 coches, 4 habitaciones (1 en planta baja). Cocina con despensa, obra vista manual, buenos acabados, zona comunitaria con piscina, 390.000 euros. TEL: 977.25.09.93 -609.44.22.39

OCASi. nAU En vEndA 64.000 EUrOS pOLGOn dE vALLS 607.903.361

terreno de 700m2 pra la construccin de 2 casas con proyecto 170.000 EUROS.T. 977.25.09.93 saLou, zona pueBLo terreno para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.

rEUS. GEnErAL MOrAGUES. pis senyorial de pocs anys, 4 habitacions, 3 dobles, 2 banys, cuina office, menjador amb terrassa cantonera. Terres de marbre, calefacci i a/a. parking opcional negociable. preu. 169.000e Telf: 615.620.161e

Lloguer Tarragona
LLe, pis reformat de 1 dorm. s-menjador amb terrassa de 25 m2, cuina americana, bany complert, com. incl. Subministres d alta. 380 e/ mes NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 sant pere, serraLLo estudi reformat, s- menjador, cuina americana, 1 bany, moblat, com. incl. 400 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 609 309 507

reus. c/navarra vendo piso. 70 m2. 3 habitaciones. Sin ascensor. Amueblado y reformado. 50.000e.Tel: 617.920.859 oportunidad piso cntrico Reus, 4 habitaciones y 2 terrazas. Econmico. Tel. 660.742.272

28

diarims 08/10/2012

CLASSIFICATS
rovira i virGiLi, pis reformat de 3 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina office amb vitro, 1 bany, calefacci, ascensor, com. incl. 460 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 Y96 - 609 309 507 serraLLo. piso 2 HabitaCioNes. Amueblado. Nuevo a estrenar, muy bonito y muy cuco. Terraza con solrium. 550 euros/ mes. TeL: 977.25.09.93 aLforja, pis s/Nou de 2 dorm. s- menjador amb terrassa de 30 m2, cuina amb vitro, 1 bany, calefacci, ascensor, pk i com. incl. 375 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 moNtbri, pis de 3 dorm., smenjador amb balc, cuina amb vitro, 2 banys, moblat, pk i tr i com. incl. Zona com. amb piscina. 450 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 reus, Gaud, pis de 3 dorm. sala- menjador amb balc, cuina independent, bany complert, lavabo, calefacci, ascensor. 450 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 ricana amb vitro, ascensor, calefacci, pk i com. incl. 380 euros/ mes. Mobles opc. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 aLQuiLo masa a 2 kms de Maspujols. 2 habitaciones, saln comedor, cocina-office, chimenea. 70 m2. Vallada, agua potable de pozo, barbacoa, balsa piscina y trastero. 4500 m2 de pinar. Para amantes de la naturaleza. 450euros/mes Tel: 660.627.041 riera de Gai, pis dplex s/ nou, de 2 dorm, s- menjador, cuina independent, golfes, terrassa i pk. 450 euros/ mes.- Baixada del Sindicat. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 vaLLs, pis s/Nou de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina amb vitro i galeria, 1 bany, a/a, ascensor exterior, pk i com. incl. 380 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 LLoGuer. passeiG. prim. pis de 90m2, 3 hab, 2 banys complets, balconera. Calef. Ascensor. Preu: 450euros/mes. Telf. 652.960.787 moNtroiG deL Camp, pisos nous de 2 dorm. sala menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, a/a, zona comun., amb piscina, pk incl., com. incl., 400 euros. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 La piNeda. pisos Nuevos a estrenar. Con y sin muebles. Preciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones, 2 baos. Cocina independiente. Grandsima terraza. Ideal para todo el ao. Desde 550 euros con posibilidad de parking. TeL: 609.44.22.39 poNt d armeNtera, pis dplex de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina office, 1 bany, golfes amb terrassa, ascensor i com. incl. 425 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 reus veLodrom, pis s/N de 1 dorm., s- menjador , cuina ameaLQuiLo piso reus. ZoNa Biblioteca. estudiantes/similar. 4 Hab. Bao, cocina equipada. Tel: 606.889.412

FORT SL. TeL. 977 22 90 y 96 - 609 309 507 LLe, pis reformat 1 dorm., smenjador , cuina amb vitro, 1 bany i 1 lavabo, com. incl. Subministres d alta. 380 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 rbLa, Nova, pis de 3 dorm.- smenjador, cuina , 1 bany, ascensor, subministres d alta i com. incl. 600 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 609 309 507 HiGiNio aNGLes, pisos aLto Standing de 135 m2, SIN MUeBLeS, esquineros, mucha luz, 4 Hab. 2 Baos, cocina amplia, rehabilitados, ltimas unidades. Informacin 635.125.576 rbLa, Nova, pis de 3 dorm.- smenjador, cuina , 1 bany, subministres dalta i com. incl., ascensor . 600 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 609 309 507 Cristofor CoLom, piso 65 m2 SIN MUeBLeS, de 2 hab, amplio comedor , balcn, al lado del Mercado Central, 400 e/mes. Info. 635.125.576 av. CataLuNya.- pis de 4 dorm., s- menjador amb balc, cuina office, 2 banys, ascensor, moblat, com. incl. 675 euros/mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 Y96 - 609 309 507

Naus, Prquings, Locals

Se alqUila DeSpacho-oficina en el vivero empresarial del complejo royal tarraco. el vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaos, salita de espera, sala de reuniones, baos y parking. espacio de coworking para autnomos. Sin costes de alta. parking incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 150e/mes. 977.214.713

apodaCa.- LoCaL de 300 m2 + 100 m2 doficines, instal.lacins fetes, cntric. 1.250 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 autNoms. redueix Les despeses. reus locals amb aparcament a partir 60 euros. tel: 666.140.989 aLQuiLo parQuiNG mediano Rambla,116. Tel: 609.303.285 eN av. roma 6. Local comercial de 275 m. Actualmente oficina comercial. Sala direccin, archivos, sala difana y lavabos. equipamiento: instalaciones elctrica, telefnica y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Cierre exterior mediante cristaleras. PROMOCIONeS JOSe LUIS. 977.21.79.50.

Prctiques en tanatoris i gesti de feina.Tel 977 27.32.57 Casa trabajar desde www.trabajarya.Com. Tel. 93.100.01.10 eNtreNador persoNaL. LLiCeNCiat iNef ofereix entrenaments fsics a domicili, cardio, tonificaci braos i cames, glutis, abdominals. Preu 20e. Tel. 610.760.263

Altres poblacions

REFORMES LLAR
aLbaiLeria realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 /609.240.935

moreLL, pis s/ Nou de 2 dorm. s-menjador amb balc, cuina amb vitro, 1 bany, pk, tr i com. incl. 360 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 pobLa de mafumet, pis s/ n de 2 dorm. s- menjador amb terrassa, cuina amb vitro, 2 banys, balc, ascensor, moblat , pk i tr. i comunitat incl. 400 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

local comercial, carrer colon 22 inmillorable situaci 120 m2, disposa de aire acondicionat, a 25 mts mercat central. info al telf. 635.125.576.

Se ofrece paleta para hacer reformas en general. econmico y serio. tel. 615.891.932

reparaCioNes eLeCtrodomstiCos, teL: 698.294.777 piNtor eCoNmiCo. tel: 669.161.419 . www.pinturascobo. com Lampista teL: 649.178.296

poL. fraNCoL. Nau de 700 m2,- 850 euros mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

LoCaL ComerCiaL eN tarraGoNa C/CASTeLLARNAU. Obra nueva, 100m2 de superfcie interior, 135.000 euros. 977.24.08.12 eN C/ beetHoveN, en edificio comercial despacho de 75m. Sala difana, archivo y lavabos. equipamiento: instalacin elctrica, telefona y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Cierre exterior mediante persiana enrollables a motor. PROMOCIONeS JOSe LUIS- 977.21.79.50

MOTOR

eS lloGa prKinG c/ freDeric mompoU. al coStat parc central. tel. 660.604.770

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys,

via auGusta, LoCaL de 35 m2, installacions fetes. 295 euros/mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

TREBALL
trebaLLa Com a tCNiC Professional en TanatoprxiaTanatoesttica i Operari Funerari.

TAROT
La brujita HeCHiCera. videNCia, tarot, pndulo. 806 433 178 Visa 931.220.371. 24 h.euros /min iva inc.Rf 1,21 Rm 1,57. Mayores de 18 aos. Dattel apdo correos 1508301 Matar.

TAROT AMANDA

806.499.500

VISA 961 04 06 13

Slo mayores 18 aos. Leandro Hernndez, urb. el bosque 363 (46370) Chiva. Precio mx. red fija 1,21 y red mvil 1,57/min

ENSENYAMENT
iNGLs: repaso Westminster College, dIxart 1-1-1. Tel. 600.733.475

CLASSIFICATS
ASOTARCO MATRCULA OBERTA. Cursos de Llengua de Signes Contactar via email: aasotarcotarragona@ gmail.com por telf 977 25 05 92 dimarts i dijous de 16 a 20 hores. coMprAMos cAsi toDo. Pisos, coches, etc. Prstamos con garanta hipotecaria, anticipo, herencias, mitades indivisas. Seriedad, rapidez. Tel. 630.232.418 AliciA sUizA. Todos los servicios. Tel: 633.790.037 cristinA cAtAlAnA 25 Anys 120 de pit natural, morena molt guapa. Segur de Calafell Tel: 600 798 779 segUr cArlA dominicana. Francs sin. Todos los servicios. Tel: 671.334.346 MArtA cAtAlAnA Segur de Calafell. Escort independent 29 anys, morena, prima, guapa molt simptica. Tel: 630 432 039 piso relAX sAloU. 30 euros media hora. Chicas nuevas, masajes. De 8 a 21 h. Fines de semana 24 hrs. Tel: 603.102.769 segUr De cAlAFell, nUriA catalana, rossa alta, 110 de pit, 24 anys. Hores concertades, pis privat. Tel: 652 593 908 reUs lAtinAs. 2x1. Guapsimas, todos los servicios. Cita previa. Tel: 698.432.991 pepe. Para mujeres que quieran disfrutar. Mxima discrecin. Tel. 626.856.386 silViA cAtAlAnA independent, 120 de pit alta, morena. Tots el serveis, Segur de Calafell.Tel: 671 719 296 MADUritA. Slo espaoles. Econmico, Reus. Tel: 622.856.384 AliciA rUsA. Media 30e. 24 hrs. Todo tu gusto. Tel: 648.132.051 reUs. roco recin iniciada. Andaluza morenaza autntica. 24 aitos. Tel: 648.575.397 VicKy cAtAlAnA. Conejito peludo, besitos, griego, francs completo. Reus. Tel: 660.056.981 pAtriciA JoVen, cariosa, 2 servicios 40 e. Tel: 603.649.911 necesito cHicAs para piso privado. Tel. 698.390.293 lAiA 28 catalana, besucona. Reus. Todo de todo. Tel. 977.27.72.05 AngelA. espAolA madurita, morbosa. No te arrepentirs. Salou. Tel: 603.257.656 MnicA coloMbiAnA. 30e. Todo de todo. Caliente. Reus. Tel: 608.092.103 reUs. clAUDiA inolvidable. tel: 633.805.896 VenDrell. JoVen, atractiva, espaola, sensual, discreta. Creo adiccin al placer. Tel: 673.190.621 reUs, MAritXell, CATALANA, madura, dulce complaciente. Tel. 688 313 590 eXplosiVA espAolA y francesa. Jovencitas, guapsimas. Masaje, contactos, salidas. Alto standing. Discreto. Tel: 628.892.397 reUs. piso pArticUlAr. 5 seoritas dispuestas a complacer tus deseos. Tel: 698.570.558 VenDrell. Chica exuberante, discreta y particular. Placer al mximo. Tel: 647.254.331 MAsAJistA proFesionAl. tel. 628.195.088 cArolinA 130 p .Besucona, ardiente. 25 completo. Reus. Tel: 683.116.136 MoDelo en paro pAMelA. Tel. 676.680.160 - 24h. espAolA ViciosA sUsAnA, me lo como todo al natural. Tel. 648.469.002 cristinitA 19 aitos, caliente y viciosilla. Tel. 636.737. 720 - 24h. lA FiesterA del da cAsAnDrA. Tel. 638.467.736 - 24h. sAloU. Jessy venezolana 22 aos. Completsima. Tel: 603.263.513 VernicA cUArentonA, MeDiA 30e. tel. 977 32.15.68 nUeVo cHAlet LA CASCADA. Calidad, placer y buen servicio. 24 hrs. Tel: 644.734.665 SALOU iMpresionAnte rUbiA, joven, pecho 120. Masaje, servicios completos. Tarragona. Tel: 669.262.608 sAloU. AlqUilo habitacin chalet relax por semanas. Tel. 658.392.009 reUs. trAVesti brendy, completa, mnimo 20e. Tel. 698.609.935 cHicA rAbe cariosa y simptica, recibo sla para complacer todos ts deseos, juguetes, disfraces, francs hasta el final, sexo anal, lluvia dorada, etc. Servicio completo 60e media hora. Tel. 608.387.770 DAnielA. gUApsiMA masajista, bonitos pechos grandes, delgadita, masaje californiano (relajante muscular), podal (estimulante), anal testicular (excitante), francs completo, Camilla, vibrador de cintura, lencera ertica. 30 euros. Tel: 672.753.937 AbUelA cAcHonDA a todo s. Tel: 642.740.412 rUsA rUbiA, cariosa, simptica. Tel: 631.162.269 Reus 5 AMigAs. 30 euros servicio. francs sin finalizado. Muy cariosas, viciosas. Tel: 696.255.672. Reus MArinA rUsA 120p. Besucona, sin tabs, 25 completo. Reus. Tel: 676.740.880 rellenitA, MADUritA. S a todo Tel: 693.731.224 MAsAJistA iMpresionAnte. Cuerpo 10. Cariosa. Masaje completo 40 e. Tarragona. Tel: 669.262.608 reUs. nUriA catalana, muy complaciente. Tel: 692.889.190 noVeDAD reUs. Mallorquina viciosa. Recibo sola. Todo que s. Tel. 659.418.233 bUscAs Discrecin. Sin mentiras. Recibo sola. Masajista. Tel: 636.449.788 tArrAgonA pAlAcete. 5 chicas s a todo. Tel: 977 11.20.90 tArrAgonA clAUDiA, pecho gigante, naturales, morbosa. Tel. 651.045.359 Urgen cHicAs nuevo chalet Salou. Tel. 644.734.665 / 877.018.000 AnA MADUritA y sus 4 AMIGAS, latinas, espaolas, rusas. Todo de todo. 25 completo. Reus.Tel: 659.377.652 recin llegADA Reus, espaola, delgada, estilizada, muy entregada y agradable. Todos los servicios. Tel. 610.839.133 cHicAs torreFortA. Francs natural hasta final. Tel: 683.127.568 reUs. Dos AMIGAS encantadoras, juntas hacemos todos los servicios. Supereconmico. Tel: 648.266.866 noVeDAD. MADUritA, complacientesin prisas, sin lmites (privado) Salou. Tel: 688.244.380 MAriA MAsAJe en camilla. Todos los servicios. 1 hora/70 euros. en Reus. Tel. 688.472.290 sAloU. pineDA. NATALIA. Masaje profesional. Salidas. Toda clase de servicios. Discreto, econmico. Tel: 628.892.397 se AlqUilA habitacin por horas, para relax, especial parejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697 cHicAs cAlientes jvenes y maduritas buscan hombres para relaciones espordicas. Mayores de 18 aos. 803.544.009. AzUcenA 24 aos, guapsima, dulce, cariosa, masaje relajante. Citas concertadas. En Reus. 679.817.236 espAolA 25 aitos, belleza, simpata, sensualidad y elegancia. Todos los servicios. 699.242.637

08/10/2012 diarims

29

AMISTAT

DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JOYAS MC. Mxima tasacin. Raval Mart Folguera, 27 Reus Tel 977 321 727, Tarragona C/ Caputxins,28. 977.24.21.84

PROFESORA EN PARO. PRIVADO. CREIXELL 653.021.726

ALTRES
ceDUlAs De HAbitAbiliDAD precios econmicos.Telfonos 977-130.354 / 609-046-146 VenDo scAner, diapositivas y negativos. reflecta cristalscan 7200 + ice. impecable. 180 eUros. tel: 692.505.325

CASADA ESPAOLA, ejecutiva. No profesional. CREIXELL 608.411.781

LUCA MODELO catalana sensual y cariosa. 639.837.989

RELAX
tArrAgonA 50e 1hora de massatge. Tel: 687.320.302 JoVencitA 150 p. nAtUrAl. tel: 642.316.581 15 eUros. Cubana 39 a. Tarragona. Tel: 680.907.818 preciso cHicA para chalet relax, zona Tarragona. Tel. 653.103.491 reUs. sArA rellenita. Completo 25E. Tel: 698.478.260 reUs. MeJor piso francesa busca chicas con ganas de trabajar, no hay crisis. Tel. 652.026.477 tArrAgonA. Embarazada hora 60 e.Tel: 632.319.183 1

KARINA. Nuevamente en Vendrell. Atractiva, sensual, exuberante. 610.589.727

AgenciA MAisol. Vols trobAr la teva parella estable? Club damics. Tel.695.410.052 www. maisol.com ViUDA qUiere encontrAr personAs 50-70 aos, como amistad, buena presencia, para bailar y pasear. Tel: 977 22.62.77 senyorA siMpticA, AMAble, cArinyosA, amb esperit jove, no fumadora cerco senyor entre 73-78 anys amb perfils semblants i que li agradi ballar. Reus. Tel. 639.835.718

JOVEN ESTUDIANTE, 120 pecho natural. Discreto. SEGUR. Tel. 617.613.793

TRAVESTI 30E completa Reus. Tel. 697.630.642

iMpresionAnte cristinA jovencita, sexy, cariosa. Masaje, todo de todo, Completo. Tel: 688.484.097 MAycA. cAtAlAnA. Excelentes masajes con delicioso final. Tel: 977.20.26.20 liDiA. MAsAJe relAX. Diplomada. Asequible. REPETIRS...! Tarragona. Tel. 647.757.630 (cita previa). pineDA. MArtA catalana 40, espectacular, seductora, 40, s a todo. Tel: 664.506.522 se necesitAn seoritas para piso relax Reus. Tel. 610.839.133 MADUritA MAriAnA. Me lo como todo al natural y me gusta ms. Tel: 681.065.772 MAsAJe ertico para ambos sexos. Masajista titulado.tel. 685.254.812 roco cAtAlAnA. Guarrona sin lmites. Tel: 648.249.571 nicole, MUeqUitA besos autnticos. Media 30 EUROS. 24 hrs. Tel: 681.126.044 nUeVA AbUelA cAtAlAnA. Ms guarrona que nunca. Tel: 689.091.995 recin llegADA, todos los servicos. Tel. 633.790.037 lA toDo terreno. S a todo. olgA rusa. Tel: 648.726.243

ESPAOLA, ELEGANTE, morbosa, independiente. SEGUR-PLAYA. 615.252.553

COMPRES
COMPRA Y VENTA DE ORO BERMUDEZ. Cansado de que digan 1 precio y luego sea otro? Bermdez garantiza 25 euros gr. Tambin compramos plata. C/Gandesa, 30 Torreforta C/20,56 Bonavista Tel. 692.228.340

COMPRA DE ORO MXIMA COTIZACIN, RESCATE DE PLIZA DE EMPEO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAA PASTORETA N 2 REUS PARKING GRATUITO . TEL 977.33.33.10

PRUDIX COMPRO ORO JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN ENGAOS) PAGAMOS AL INSTANTE, ODONELL N25-27 REUS. 977 32.82.24, EN BENVINGUT SOCIAS N32 (EL VENDRELL) 977.18.15.15

30

diarims 08/10/2012

CLASSIFICATS

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Sime, Tas, Demetri.

LHORSCOP TELEVISI. Programaci

SERVEIS
CINEMA. Cartellera

08/10/2012 diarims

31

TVE1
RIES
21/03 al 20/04
Tindreu energia i capacitat de materialitzar els objectius. Per avui la Lluna podria portar-vos petits enrenous domstics i/o familiars.

TV2
12:00 Para todos La 2 13:40 Docufilia 15:35 Saber y ganar 16:05 Grandes documentales 18:00 Docufilia 18:55 Biodiario 19:00 Para todos La 2 19:30 Mi reino por un caballo 20:00 Miradas 2 20:15 Frasier 21:00 Docufilia 22:00 El cine de La 2: Belleza prohibida 23:50 La 2 Noticias 00:15 El cine de La 2: La sombra del vampiro 01:45 Conciertos de Radio-3 02:15 Ciclo Sudamericano: Archipilago 03:30 Zoom net

ANTENA 3
04:30 Videos musicales 06:15 Las noticias de la maana 09:00 Espejo Pblico 12:00 Karlos Arguiano en tu cocina 12:30 La ruleta de la suerte 14:00 Los Simpson 15:00 Antena 3 Noticias 1 16:15 Bandolera 17:15 El secreto de Puente Viejo 18:30 Ahora caigo! 19:45 Atrapa un milln 21:00 Antena 3 Noticias 2 22:00 El hormiguero 3.0 22:30 Tu cara me suena 01:00 Vaya casas! 02:00 Ganing Casino 04:30 Videos musicales 06:15 Las noticias de la maana

TAURE
21/04 al 21/05
Mart facilitar que aclariu qestions de diners. En primer lloc, amb la parella o lex, per tamb amb bancs i assegurances.

BESSONS
22/05 al 21/06
Es pot remoure la situaci en una relaci. Ser important intentar trobar punts dacord, ms que la via del conflicte.

CRANC
22/06 al 23/07
Predisposici a viure amb neguit les relacions. Mart afavoreix que pugueu posar ms energia a la feina i que pugueu millorar la salut.

LLE
24/07 al 23/08
Tindreu ms determinaci a lhora de passar a lacci en all que voleu. Tamb podreu tirar endavant practicar una afici.

VERGE
24/08 al 23/09
Predisposats a fer canvis domstics, encara que aix pugui comportar cert conflicte i enrenou. Els canvis tamb poden ser sobrevinguts.

BALANA
24/09 al 23/10
s el millor moment per cercar nous camins. Mart facilitar que pugueu trobar-los a travs de contactes i persones de lentorn.

ESCORP
24/10 al 22/11
Entreu en un perode en qu comenaran a activar-se temes econmics. Haureu de posar al dia temes de despeses i cobraments.

06:30 Telediario Matinal 09:00 Los desayunos de TVE 10:15 La maana de La 1 14:05 Informativo territorial 14:30 Corazn 15:00 Telediario 1 16:05 Informativo territorial 16:15 El tiempo 16:30 Amar en tiempos revueltos 17:25 Amores verdaderos 17:45 Amor real 18:30 + Gente 21:00 Telediario 2 22:15 El tiempo 22:30 Isabel 23:40 Nuremberg, los nazis a juicio: Rudolf Hess 00:40 El ltimo da de la Primera Guerra Mundial 01:30 La noche en 24H

CUATRO
SAGITARI
23/11 al 21/12
Major capacitat de passar a lacci en els plans que teniu al cap. Per caldr canalitzar b aquest impuls per evitar conflictes.

TELECINCO
05:00 Nosolomusica 05:30 Fusin sonora 06:30 Informativos Telecinco matinal 08:55 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y viceversa 14:30 De buena ley 15:00 Informativos Telecinco 16:00 Slvame diario 20:00 Pasapalabra 21:00 Informativos Telecinco 22:00 La Voz: Los elegidos 22:30 La que se avecina 02:00 Premier casino 05:00 Fusin sonora 06:30 Informativos Telecinco matinal

LA SEXTA
06:00 Teletienda 07:00 laSexta en concierto 08:00 Este es mi barrio 09:00 Crmenes imperfectos 11:30 Informe criminal 12:30 Al rojo vivo 14:00 laSexta Noticias 15:00 laSexta Deportes 15:30 El millonario 16:30 Bones 18:00 Numb3rs 20:00 laSexta Noticias 21:00 laSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:30 El Mentalista 02:00 Astro TV 06:00 Teletienda

CAPRICORN
22/12 al 20/01
El dia podria portar neguits en una relaci personal. Daltra banda, Mart pot destapar un conflicte latent que us caldr afrontar.

AQUARI
21/01 al 19/02
Gaudireu de ms energia per encarrilar un objectiu. Aix far que us hagueu dimplicar ms amb grups o en una relaci damistat.

PEIXOS
20/02 al 20/03
Us sentireu amb ms ganes de concretar canvis professionals o tirar endavant objectius. Per eviteu despertar enveges.

AGENDA TARRAGONA. Exposici fotogrfica. O pulso de Santa Tecla. La festa als ulls. Fins al 14 doctubre al Palau de Congressos. REUS. Exposici. Ara toca festa a la Sala Reus. Fins el 30 de novembre. ESPLUGA DE FRANCOL. Exposici.Territori Local, dAnna Isan. Al Museu de la Vida Rural fins el 14 doctubre. CAMBRILS. Exposici. Retrats de Festa a la Sala gora fins el 19 doctubre. VILA-SECA. Exposici. 25 anys de biblioteca. Fins el 14 doctubre. FARMCIES TARRAGONA: - A. Salazar. Pin i Soler, 3 (Cantonada Bar IV Torres) 977 218 175 - Garcia-Plana CB. Sant Benildo,10 (La Granja) (Torreforta) - 977 549 790 REUS: - Guillen-Navs-Sentis-Villanueva ,- Av. Paisos Catalans, 116 dreta - 977 322 751 (24 Hores) - Mnica Marin Grau. Raval Santa Anna, 2 977 127 712 TELFONS DINTERS URGNCIES Bombers ........................................................................ 085 Emergncies ...................................................................112 Urgncies (Ambulncies).............................................. 061 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local .................................................... 977 79 45 66 Centre dAssistncia Primria (CAP) .............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local .................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local ......................................................902 734 196 Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP ................................................................. 977 64 38 09 Policia local .................................................... 977 64 60 05

06:30 Puro Cuatro 06:45 El zapping de Surferos 08:15 Top Gear: Lo mejor 09:15 Alerta Cobra 10:15 Rush 12:30 Las maanas de Cuatro 14:00 Noticias Cuatro 14:50 Deportes Cuatro 15:45 Castle 19:00 Las tardes de Cuatro 20:00 Noticias Cuatro 20:45 Premire de Lo imposible 21:30 Lo sabe, no lo sabe 22:30 Cine Cuatro: Un golpe maestro 00:45 Diario de... 02:45 Minutos mgicos 04:00 Shopping 05:00 Puro Cuatro

1 Brave (Indomable) 1 Blancanieves 1 Step up revolution 1 Desafo Total 2 Las aventuras de Tadeo Jones (3D) 3 Resiedent Evil: La venganza (3D) 3 Si de verdad quieres 3 Los mercenarios 2 4 A Roma amb amor 4 Una vida nueva 5 The possession (El origen del mal) 5 Salvajes 6 Magic Mike 6 El artista y la modelo 7 Atrapados en Chernobil 7 7 das en La Habana 8 Bel Ami: Historia de un seductor 8 Le prenom 9 Mtalos suavemente 10 Diario de Grec 3: Diario de perros 11 A Roma con amor 12 Venganza: Conexin Estambul 12 El fraude 13 pera: Traviata de Verdi 14 Las aventuras de Tadeo Jones 15 Contrareloj 16 Resident Evil: La venganza

TARRAGONA OCINE TARRAGONA

16.00 18.00 - 20.15 - 22.30/Div:00.40 16.15 - 18.15 20.15 - 22.30 /div:00.45 16.30 - 18.30 20.30 - 22.40/div:00.45 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.40 Div: 0.45 16.00 - 18.10 20.20 - 22.30 Div:00.30 17.00 - 19.30 - 22.15/div:00.40 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.40/Div:00.45 16.15 - 18.20 20.30 - 22.30 /Div:00.30 17.00 - 19.30 - 22.15/ Div: 00.40 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40/Div:00.45 16.00 18.10 - 20.20 - 22.30 /Div:00.40 16.00 - 18.00 20.00 - 22.15 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.40/div: 00.45 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.40/div:00.40 20.45 16.00 - 18.00 - 20.15 22.45/div:00.30 16.00 - 18.00 - 20.15 - 22.15/ div: 00.30

TV3
06:00 Notcies 3/24 08:00 Els matins 13:03 Rex 14:00 Telenotcies comarques 14:24 El medi ambient 14:30 Telenotcies migdia 15:39 Cuines 15:48 La Riera 16:30 Divendres 18:05 Josphine 19:58 Espai Terra 20:18 El Gran Dictat 21:00 Telenotcies vespre 21:53 Crackvia 22:28 El convidat 23:29 gora 00:40 Les germanes McLeod 02:02 Divendres 03:30 Blues a lestudi

CANAL SUPER3
17:03 Bob, el manetes 17:14 Zoobabu 17:16 Els cap de drap 17:26 Megaminimals 17:35 Lhora del Timmy 17:51 Una m de contes 18:01 Papawa 18:13 Sabrina 19:01 Els Dalton 19:30 Info k 19:46 El llibre de la selva 20:22 Tom i Jerry 21:00 Bola de drac GT

ESPORT 3
10:32 Cases ecolgiques 11:15 Boscos 12:08 Un tast pel mn 12:31 Cultivem els nostres remeis 13:01 Hat trick 14:44 Flaix Bara 15:00 Thalassa 15:30 El mn des de laire 15:57 El mn des de laire 16:24 Crniques de cocodrils 17:10 Rutes mtiques 18:04 Al lmit 18:36 Flaix Bara 18:57 Triatl de Barcelona 20:00 Esport Club 21:08 Futbol Cat. 21:35 Adrenalina 22:20 Triatl de Barcelona 23:30 Efectivament 00:33 Tot lesport

1 Madagascar 3 1 Si de verdad quieres 2 Mtalos suavemente 3 Mtalos suavemente 3 The possession (El origen del mal) 4 Resident Evil: La Venganza 5 Contrareloj 5 Step up revolution 6 Residen Evil 7 Venganza: Conexin Estambul 7 Brave (Indomable) 8 Salvajes 8 Magic Mike 8 A Roma con amor 9 Los mercenarios 2 9 Bel Ami: Historia de un seductor 10 Las aventuras de Tadeo Jones

VILA-SECA OCINE VILA-SECA

16.20 18.30 - 20.30 - 22.30/ div: 00.30 22.30 16.00 - 18.15 - 20.15 22.40/ div:00.40 18.15 - 20.30 - 22.45 16.05 - 18.05 20.10 - 22.15/ div: 00.30 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45/ div: 00.40 16.05 - 18.00 - 20.00 - 22.00/ div: 00.15 17.30 19.30 - 22.00 /div:00.30 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40/div: 00.45 16.00 - 18.15 - 20.30 22.45/div: 00.45 16.00 - 18.00 - 20.10 - 22.20/ div: 00.30 16.05 - 18.05 - 20.05

1 Venganza: Conexin Estambul 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 2 Desmadre de padre 16.00 - 18.30 3 Abraham Lioncoln: Cazador de Vampiros 20.30 4 Mtalos suavemente 16.00 - 18.15 -20.30- 22.30 5 Contrareloj 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 7 A Roma amb amor 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 8 The possession (El origen del mal) 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 8 Desafo Total 16.00 - 18.30 - 22.15 Ms informaci al telfon 977 754 978 LAUREN REUS MULTICINES 1 Si de verdad quieres 16.10 - 18.20 - 20.30 - 22.40 2 Salvajes 16.20 - 19.30 - 22.25 3 Brave(Indomable) 16.30 - 18.30 3 Los mercenarios 2 16.35 - 18.35 - 20.35 - 22.35 4 Desafo Total 16.30 - 19.30 - 22.30 4 El nombre 22.35 5 Las aventuras de Tadeo Jones 16.10 - 18.25 - 20.35 6 Venganza: Conexin Estambul 16.35 - 18.35 - 20.35 - 22.35 7 Magic Mike 16.00 - 18.10 - 20.25 - 22.40 7 Ted 16.00 - 18.10 8 The possession (El origen del mal) 20.30 - 22.30 9 Resedent Evil: Venganza 16.20 - 18.30 - 20.35 - 22.40 Per a ms informaci i venda anticipada dentrades: www.laurencinemas.net EL VENDRELL OCINE

REUS REUS PALACE

CANAL 33

21:32 La Riera 22:11 La Sonora 22:40 Cronos. Guerrers. 23:34 nima 00:30 De prop: Las Migas 01:13 Sona 9

CANAL REUS TV
14:00 Notcies. Edici migdia. 14:30 Lltima troballa 15:00 Notcies. Edici migdia 15:30 Orquestrat. 16:00 Notcies. Edici migdia 16:30 Tocats de lhort 17:00 Notcies. Edici migdia 17:30 10 Comarques 18:00 Notcies. Edici migdia 18:30 Cuinetes 19:00 Notcies. Edici vespre. 19:20 Avui per dem 20:00 Notcies. Redifusi 20:30 Esports en xarxa 21:00 Notcies. Redifusi 21:20 Avui per dem. (repetici). 22:00 Notcies. Redifusi 22:20 Avui per dem. (repetici). 23:00 Notcies. Redifusi 23:20 Avui per dem. (repetici).

TAC 12
12:30 Aventurat 13:00 Escenaris 13:30 IdEntitats 14:00 Noticies 12 14:30 IdEntitats 15:00 Fanzivid 15:30 Aventurat 16:00 Noticies 12 16:30 Reemissi 18:00 Noticies 12 18:30 IdEntitats 19:00 Escenaris 19:30 Esports en Xarxa 20:00 Notcies 12 20:30 Finet i pel mig 21:30 Dorsal 12 22:00 Notcies 12 22:30 Finet i pel mig 23:30 Dorsal 12 00:00 Notcies 12

CANAL CATAL
00:30 T-Notcies 04:30 T-Notcies 05:00 Videoclips a la carta 07:30 T-Notcies 09:30 T-Notcies 11:30 Productes i serveis 12:00 La Santa Missa 12:30 Productes i serveis 14:00 T-Notcies 16:30 T-Notcies 18:30 Catalunya Opina 20:30 T-Notcies 22:00 Canal Esports Tarragona 22:30 Anem a plaa 23:30 La Ronda

Las aventuras de Tadeo Jones 12.05 - 16.10 - 18.05 - 20.10 Mtalos suavemente 22.20/div: 00.20 Magic Mike 12.00 - 16.05 - 18.20 - 20.30 - 22.40 /00.45 Step up revolution 12.15 - 16.10 - 18.15 Contrareloj 20.15 - 22.25 / Div: 00.30 Brave (Indomable) 11.55 - 16.00 Desafo Total 18.00 - 20.15 - 22.35 - 00.50 Ted 12.05 - 16.10 Si de verdad quieres 18.15 - 20.20 - 22.20/div:00.25 Venganza: Conexin Estambul 12.10 - 16.25 - 18.25 - 20.25 - 22.30/ div:00.30 Resedent Evil: Venganza 16.30 Resedent Evil: Venganza (3D) 12.15 - 18.30 - 20.30 - 22.40/ div:00.45 OCINE: 902 170 831 / 977 660 778 VILALLONGA DEL CAMP Sala de Cinema del Centre Recreatiu. Cra. de Valls, 1 Brave (indomable) 17.00 - 19.00 (dilluns 8 doctubre)

32

diarims 08/10/2012

A LLTIMA
Napi

MSICA
cedideS

LACUDIT

Els quatre components dABBAFEVER que actuaran al Casino de Tarragona.

EL TEMPS

Patrocinat per:

24
SUDOKU

Mxima

17

Estat del cel Cel entre poc i mig ennuvolat per bandes de nvols alts i mitjans, ms compactes i abundants durant les hores centrals de la jornada. Al sector central del litoral i prelitoral hi haur intervals de nvols baixos fins a mig mat i daltres al nord-est al final del dia. Temperatures mnimes lleugerament ms baixes a linteMnima rior i semblants al litoral. Les temperatures mximes pujaran lleugerament arreu.

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les celles buides amb un nmero de l1 al 9, sense repetir cap nmero en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fcil

Nivell mitj

venuts i s un dels ms coneguts de El Casino de Tartots els temps. ragona celebra enDesprs de 100 guany el seu set shows i ms de aniversari amb un 200.000 especespectacle molt estadors en la seva pecial. Els propers darrera gira per dies 26 i 27 doctubre Europa, el grup el Casino Tarragona ABBAFEVER va reoferir un sopar i el bre grans elogis per fabuls espectacle part de la premsa ABBAFEVER, un especialitzada i lesshow revival on la pectacle que portadiversi est asser el Casino de Targurada. ABBAFEVER far gaudir tots els El Casino celebra el set aniversari ragona els propers presents amb vui- els propers 26 i 27 doctubre amb dies 26 i 27 doctubre a la ciutat, est tanta minuts de pura sopar i tribut al grup musical considerat com una diversi en els quals experincia que tothom estar convidat a ballar amb els ritmes de les canons del ning es pot perdre. Lespectacle far vibrar tots conegut grup a qui se li fa homenatge. Amb AB- els presents, que podran participar activament BAFEVER el Casino de Tarragona vol oferir als daquest. Daltra banda, els quatre artistes canseus clients el show definitiu a travs dun viat- viaran fins a tres vegades de vestuari, fent aix ge musical que els transportar fins a la dcada un homenatge a les diferents etapes que va viudels anys setanta. Durant lespectacle, els com- re el fams grup suec. Lespectacle est compost ponents dABBAFEVER cantaran tots els xits pels segents artistes: Sebastian Gurgel, cant i del grup al qual rendeixen tribut. Mamma Mia, guitarra; Florian Seibel, cantant i teclat; NadiGimme Gimme Gimme, Waterloo, Thank You ne Khn, cantant; i Jennifer Schlensker, tamb For The Music, Dancing Queen i moltes altres com a cantant. Els assistents a aquest aniversacanons prou conegudes seran interpretades ri especial del Casino de Tarragona rebran un per Agnetha, Frida, Bjrn i Benny. Lexcepcional obsequi. Ja es poden realitzar les reserves a un talent daquests quatre cantants estar comple- preu de 60 euros que inclou el sopar i lespectamentat per una gran banda i uns ballarins ves- cle. Daltra banda, Casino de Tarragona ofereix un preu especial de 55 euros per a grups de ms tits amb vestits enlluernadors i balls de funky. Cal recordar que ABBA, el grup al qual ren- de quatre persones. Per obtenir ms informaci, deixen tribut, t ms de 300 milions de discos poden trucar al telfon 977 789 000.

Redacci

ABBAFEVER Al CAsino dE TARRAgonA