Nom i cognoms: ____________________________________________

Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Thas aturat mai a pensar com seria la teva vida si fossis un dels animals que viuen a la
bassa? Si observes de prop una bassa hi veurs molts ssers vius. I tots es necessiten els
uns als altres per sobreviure.
Les plantes verdes,com les algues o els joncs,salimenten grcies a lenergia solar i als
minerals que hi ha a laigua.
Aquestes plantes serveixen daliment als animals herbvors, com poden ser les larves
dinsectes i els cargols.
Ms tard, aquests animals sn devorats pels animals carnvors de la bassa, com ara les
sangoneres, les nimfes de libllula o les larves descarabats.
Al seu torn, aquests ltims animals serveixen daliment a daltres animals carnvors ms
grans, com per exemple les granotes, les carpes o els bernats pescaires.
Finalment, quan tots moren, les seves restes enriqueixen laigua i proporcionen minerals
a les noves plantes. De manera que cadasc fa la seva funci a la bassa, un petit
ecosistema ple de vida.
Algues
Larves
dinsectes
Sangoneres

2 De qu tracta el text? Expressa-ho amb una sola oraci.

__________________
__________________
__________________
__________________

3 Completa lesquema segent:

Algues

Cadena alimentria de la
bassa
__________________
__________________
__________________

4 Escriu un resum del text a partir de lesquema anterior.

Nom i cognoms: ____________________________________

1

Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Si haguessis despavilar-te a buscar laliment pel teu compte, quins mitjans faries servir?
Fixat en algunes maneres curioses que tenen els animals de trobar menjar.
Alguns utilitzen lolfacte. s el cas dels escarabats piloters, que rastregen lolor dels
excrements daltres animals, els modelen en forma de boletes i les transporten per
[Link] locell de loli, un ocell cec, localitza la fruita de nit ensumant laire.
Daltres animals recorren als sons per localitzar el menjar. El dof, per exemple, emet
sons per esbrinar on sn els bancs de peixos ms propers. Els ratpenats produeixen unes
ones que es reflecteixen en els aliments que troben pel cam, i a continuaci ells mateixos
tornen a captar aquestes ones.
Finalment, alguns animals fan servir un esquer per capturar les vctimes. Libis verd
deixa caure un insecte sobre la superfcie de laigua per atraure els peixos. La tortuga
alligtor utilitza com a esquer la seva prpia llengua, que t laspecte dun cuc. Aix
aconsegueix que els peixos avancin tots sols cap a la seva gola. Quin animal ms astut!

2 Completa aquest quadre:

Manera de trobar laliment
Per mitj de lolfacte.

Exemples

Com ho fan?

Escarabat piloter.

Ensuma laire.

Per mitj del so.

Per mitj de

3 Escriu un resum del text a partir de la informaci de lesquema anterior.

Nom i cognoms: _________________________________________ Data: _________________________

1

Llegeix aquest text:

El pa s un dels aliments bsics de la nostra dieta [Link] fer-te el pa tu
mateix? Doncs aqu tens els passos que cal seguir.
Per comenar posem 450 grams de farina amb llevat per a pastissos en un recipient
fondo. Hi afegim una culleradeta plena de sal i ho barregem b tot plegat.
Desprs posem tres cullerades soperes doli vegetal en un gerro de mesures, hi afegim
300 millilitres de llet i ho remenem tot amb la batedora.
A continuaci, aboquem aquesta barreja al recipient que cont la farina, el llevat i la sal,
i ho remenem suaument.
Un cop feta la massa, la colloquem sobre una superfcie amb farina i la pastem amb la
punta dels dits fins que formi una bola.
Desprs, posem la massa en una safata amb mantega i li donem la forma arrodonida
dun pa.
Finalment, pintem la superfcie amb llet i la deixem coure al forn calent durant vint o vinti-cinc minuts, fins que el pa hagi pujat i estigui daurat.
Ja el teniu a punt per menjar! Bon profit!

2 Inventa un ttol que resumeixi el contingut del text.

3 Numera aquestes illustracions dacord amb els passos que descriu el text.

4 Escriu un resum del text.

Nom i cognoms: ________________________________________

1

Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Has vist mai el teu cos per dins? Actualment hi ha tcniques que ens permeten saber com
som per [Link] en sn algunes de les ms emprades:
Els raigs X sn radiacions electromagntiques que permeten examinar lesquelet i
daquesta manera comprovar si hi ha algun os [Link] hi podem veure linterior de la
caixa torcica i esbrinar si els pulmons i el cor estan sans.
Langiografia, permet visualitzar els vasos sanguinis, injectant un producte a la sang.
Aquest producte priva el pas dels raigs X i apareix en color blau en la imatge projectada. Per
mitj daquesta tcnica, els metges comproven si la circulaci de la sang s bona.
Lescner utilitza ressonncies magntiques per oferir una imatge del cos. Susa per
investigar el cervell i permet als especialistes descobrir-ne les malalties i estudiar-ne el
funcionament.
Finalment, lecografia se serveix dones acstiques els ecos de les quals reflecteixen els
rgans humans. Grcies a aquesta tcnica es pot observar, per exemple, el
desenvolupament del fetus a dins de lter matern.

2 De qu tracta el text? Explica-ho amb una sola oraci i escriu un ttol per al
text.

3 Completa aquest quadre amb la informaci del text.

Nom de la tcnica

En qu consisteix?

Per a qu serveix?
Per examinar lesquelet i la caixa

Raigs X

torcica.
Cal injectar un producte a
la sang.

Per descobrir malalties del cervell.

Ecografia

Nom i cognoms: _______________________________________

1

Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Ten recordes, de quan estaves a dins de la teva mare? Segur que no, per... tagradaria
saber com et vas anar formant durant nou mesos?
Durant els tres primers mesos, el cor de lembri comena a bategar i es formen la columna
vertebral, el cervell, els peus, les mans i els trets de la cara. Al final del tercer mes, lembri ja
es mou una mica per exercitar els msculs: fa 10 centmetres i tot just pesa 25 grams.
Durant el segon trimestre, la pell del fetus es fa ms gruixuda i apareixen els cabells, les
celles i les pestanyes. El sistema auditiu comena a funcionar i el fetus pot sentir el batec del
cor de la mare. Al final del sis mes el fetus fa uns 30 centmetres i pesa al voltant de 600
grams.
Quan comena el tercer i ltim trimestre ja noms queden per formar-se completament els
pulmons. Si el fetus neix en aquest moment, haur danar a la incubadora. Durant aquest
trimestre sacaben de formar els pulmons. El fetus ja succiona el dit polze i es colloca en la
posici adient per [Link] final del nov mes mesura uns 55 centmetres i pesa uns tres
quilos.
Tot just acabat de nixer, el primer que far el nad s un crit de vida. Ja pot respirar tot
sol.

2 Completa aquest esquema del text.

Formaci del nad

Primer trimeste
Nom: embri
Formaci drgans:
__________________

Segon trimeste
Nom: ___________
Formaci drgans:
__________________

Tercer trimeste
Nom: ___________
Formaci drgans:
__________________

__________________

__________________

__________________

__________________

__________________

__________________

Naixement
Nom: ___________

Escriu el resum del text a partir de la informaci de lesquema.

Nom i cognoms: _________________________________________ Data: _________________________

1

Llegeix aquest text:

Has estat mai a prop dun volc? En aquestes zones el paisatge s molt especial, ja que
quan la lava es refreda genera molts tipus de roca diferents. Aquestes sn algunes de les
roques volcniques ms freqents.
La lava que se solidifica amb una superfcie arrugada en forma de corda t un nom
hawai: pahoehoe.
En canvi, si la lava forma una superfcie de cendra feta de fragments irregulars
sanomena aa.
De vegades, del crter brolla una escuma que cont bombolles de gas. Quan es refreda
aquesta escuma modela un tipus de roca molt lleugera que fins i tot flota a laigua: s la
pedra tosca.
Daltra banda, quan la lava flueix dun crter situat sota laigua, es refreda rpidament en
forma de coix, i es creen unes crostes seques a la superfcie que envolten masses
lquides de lava.
Finalment, unes altres roques volcniques sn les columnes. Es constitueixen quan
lerosi provoca el desgast del volc i de la roca que envolta la xemeneia i deixa noms un
tub vertical de lava freda i esquerdada.

2 Completa aquest quadre a partir de la informaci del text.

Nom

pahoehoe
Roca 1

Roca 1

Roca 3

Roca 4

Roca 5

Com es forma

Nom i cognoms: ________________________________________

1

Data: _________________________

Llegeix aquest text:

En poques de sequera les ciutats necessiten portar aigua de llocs llunyans. Per aix els
romans van construir grans canals de pedra: els aqeductes. Els ms antics passaven per
sota terra, coberts dun arc per evitar que laigua sendurs o sescalfs. Saps com
construen un aqeducte els romans?
En primer lloc, excavaven una trinxera en un terreny tou i asseguraven les parets
temporalment amb puntals de fusta.
Desprs, collocaven pedres a terra per construir una espcie de calada temporal per la
qual circulaven les carretes.
A continuaci, portaven la pedra ja tallada a la pedrera, la collocaven al terra i a les
parets, i la tapaven amb argamassa per impedir possibles filtracions.
El pas segent consistia a collocar la coberta. Estava feta amb dues pedres iguals
recolzades luna contra [Link] ajuda de cordes, deixaven caure les pedres fins que les
vores superiors es tocaven.
Finalment, desprs denretirar les cordes, tapaven el canal amb terra i escampaven la
terra que sobrava perqu hi creixs la vegetaci. I laqeducte ja estava a punt per
comenar a transportar aigua!

2 Escriu un ttol que resumeixi el contingut del text.

3 Numera aquestes illustracions dacord amb lordre en qu es descriuen en el

text.

Escriu el resum del text a partir de les illustracions anteriors:

Nom i cognoms: __________________________________________ Data: _________________________

1

Llegeix aquest text:

Com que a lrtic hi fa molt de fred, no shi pot conrear res. s per aix que els inuit tenen
una dieta ben especial.
Laliment principal dels habitants del Pol Nord s la carn de foca, de carib i de balena.
Normalment la mengen crua, ja que aix s ms rica en vitamina C i aix els permet
prescindir de la fruita fresca.
Durant la primavera, els inuit cacen gavotins de xantus, uns ocells petits de plomatge
blanc i negre, i sels mengen crus o cuits. Tamb els guarden a dins duna pell de foca que
enterren durant mesos fins que es podreix. Aleshores, ho consideren una menja exquisida:
el kaviak.
Quan arriba lestiu, els inuit surten a pescar truites als llacs de linterior. El peix s un
complement valus de la seva dieta perqu cont vitamina D. Els inuit lassequen al sol,
desprs el guarden a dins de sacs per tal de consumir-lo a lhivern.
A lestiu els inuit tamb mengen plantes. Masteguen lescora del salze rtic, les fulles
aspres de lagrella, rica en vitamines, i una gran varietat de baies.

Completa lesquema segent:

Dieta dels inuits
Carn
Exemple:
Exemple:
Com?:
Com? Crua.

Exemple:

Exemple:

Com?:

Com?:

3 Resumeix en una oraci el contingut del text.

Nom i cognoms: _________________________________________ Data: _________________________

1

Llegeix aquest text:

Thas aturat mai a pensar tot el que llences cada dia? Cada any es gasta ms i ms
energia per produir productes nous que desprs tamb es llencen i sacumulen en
muntanyes de residus.
Aqu tens alguns consells per reduir la quantitat de residus que produm a casa:
Cal que tinformis de les possibilitats de reciclatge que hi ha al lloc on vius per reciclar
tot el que puguis, en comptes de llenar-ho tot barrejat en la mateixa bossa
descombraries.
Evita comprar productes dun sol s. Sovint podem adquirir productes de llarga durada,
en comptes duns altres que cal llenar desprs de fer-los servir.
No llencis la roba vella. s millor donar-la a organitzacions que sencarregaran de fer-la
arribar a persones necessitades.
Quan algun aparell, com pot ser la nevera o la rentadora, es fa malb, s millor repararlo en comptes de llenar-lo i comprar-ne un altre de nou.
Finalment, s preferible que portis la teva bossa o el cabs quan vas a comprar, per no
acumular bosses de plstic innecessries.
Seguint aquests consells tots contribuirem a estalviar i a eliminar el consum innecessari
de matries primeres.

2 Completa aquest esquema:

NO: llenar la brossa

sense classificar

NO:

S: reciclar

S:

Consells
Consells per
per reduir
reduir residus
residus domstics
domstics

NO:

NO:

NO:

S:

S:

S:

Nom i cognoms: _________________________________________ Data: _________________________

1

Llegeix aquest text:

Segurament ja saps que mai no hem de mirar directament el Sol, perqu la intensitat dels
seus raigs ens podria danyar els ulls. s per aix que, per estudiar el Sol, els cientfics han
utilitzat alguns instruments especials. Aqu en tens alguns exemples:
Des del 1814 sutilitza lespectroscopi. Aquest instrument descompon la llum blanca a
travs dun prisma. Grcies a lespectroscopi sha observat que les ones de llum tenen
colors diferents, com passa de manera natural quan es forma larc de Sant Mart.
Des del 1891 els cientfics utilitzen lespectroheligraf, que reprodueix fotogrficament
imat-ges monocromtiques (dun sol color) del Sol i permet conixer quins elements el
constitueixen.
Des del 1931, grcies al corongraf, els cientfics poden observar directament el Sol i
estudiar-ne la [Link] instrument provoca un eclipsi artificial per mitj duna pantalla
que noms deixa passar la llum de la corona.

2 Completa aquest esquema dels instruments per estudiar el Sol.

Instruments per estudiar el Sol

Any: 1814

Any:

Any:

Nom de linstrument:
espectroscopi.

Nom de linstrument:

Nom de linstrument:

Qu fa?:

Qu fa?:

Qu fa?:

Qu permet estudiar?:

Qu permet estudiar?:

Qu permet estudiar?:

3 Escriu un resum del text a partir de la informaci de lesquema.

Nom i cognoms: _________________________________________ Data: _________________________

1

Llegeix aquest text:

A lAmrica precolombina existien tres grans civilitzacions de pobles indgenes.
Entre els segles III i X es va viure lpoca desplendor dels maies. Vivien a les selves de
Guatemala i parlaven la llengua maia. Aquest poble era molt savi, tenia grans
coneixements daritmtica i astronomia, i va desenvolupar un sistema descriptura amb
ms de 700 jeroglfics.
Ms tard, al segle XV, els asteques van crear un enorme imperi que comprenia tot el
centre i el sud del que s avui Mxic. La llengua daquest poble era el nhuatl. Els
asteques tenien coneixements astronmics i van ser grans arquitectes i escultors. En
canvi, el seu sistema descriptura era fora rudimentari.
Un altre gran poble indgena va ser el dels inques. Limperi inca sestenia a final del
segle XV des del sud de Colmbia fins al centre de Xile. Lidioma oficial de limperi era el
qutxua. Els inques van destacar en arquitectura ja que van construir grans edificis,
calades i ponts, per no tenien escriptura.

Inventa un ttol per al text anterior.

Completa aquest quadre amb la informaci del text.

Pargraf 2
Poble indgena

On vivia?

poca desplendor

Llengua

Coneixements

maia

Pargraf 3

Pargraf 4

Nom i cognoms: _________________________________________ Data: ________________________

1

Llegeix aquest text:

Al llarg de la histria els metges i els dentistes han proposat diverses solucions per lluitar
contra el dolor del pacient i poder fer b la seva feina.
Els assiris, al segle V aC, adormien el pacient exercint pressi sobre les cartides,
unes artries que reguen el cervell.
A les acaballes de lEdat Mitjana, als camps de batalla sutilitzava com a anestsic per
realitzar operacions un beuratge fet amb alcohol i plvora de fusell.
Al segle XVIII, grcies als avenos de la medicina, es va descobrir lefecte dun gas,
anomenat protxid de nitrogen, que tenia efectes anestsics contra el mal de queixal.
Al segle XIX els metges adormien completament el pacient fent servir ter i cloroform.
Finalment, avui dia sapliquen anestsics injectant un analgsic en la zona que ser
afectada en loperaci.

Completa lesquema segent:

Problema

Solucions
Solucions

Segle
SegleVV aC
aC

__________

__________

__________

Exercir pressi
Exercir
pres-si
sobre
les
cartides
sobre les cartides.

Escriu un resum a partir de la informaci de lesquema.

__________

Nom i cognoms: _________________________________________ Data: _________________________

1

Llegeix aquest text:

Combatre lexplotaci infantil s una tasca molt important per la qual tots hem de lluitar.
Per aconseguir-ho, les organitzacions que es preocupen de posar fi a aquesta situaci
injusta proposen tres tipus de mesures:
En primer lloc, cal millorar la legislaci sobre aquest tema, s a dir, fer que a tots els
pasos hi hagi lleis que fixin ledat mnima daccs al treball, que estableixin les condicions
laborals dels ms joves i que castiguin a qui incompleixi aquestes lleis.
En segon lloc, cal millorar lensenyament. Es tracta doferir una educaci que ms tard
ajudi els infants a trobar una feina millor. Noms aix saconseguir que els nens i les nenes
de les famlies ms pobres vagin a escola, perqu leducaci ser la garantia duna
ocupaci millor en el futur.
En tercer lloc, a molts llocs sha optat per oferir ajudes econmiques a les famlies a
canvi que els infants no treballin. Aix, els nens poden deixar de treballar sense deixar de
contribuir al manteniment de la famlia. En aquests casos, les ajudes no sn noms en
forma de diners, sin de roba, llibres, aliments, etc.
Daquesta manera, entre tots aconseguirem que ben aviat al mn no hi hagi nens i nenes
obligats a treballar abans dhora.

Completa lesquema segent:

Mesures
per
combatre
__________________
Mesures
per
combatre

Mesura
Mesura 1:
1: ____________
____________________

Mesura
Mesura 2:
2: ____________
____________________

Mesura
Mesura 3:
3: ____________
____________________

Objectiu:
Objectiu:_____________

Objectiu:
Objectiu:_____________

Objectiu:
Objectiu:_____________

____________________

____________________

____________________

____________________

____________________

____________________

Escriu el resum del text utilitzant la informaci de lesquema.

Nom i cognoms: _________________________________________ Data: _________________________

1

Llegeix aquest text:

La Fundaci ONCE es va crear lany 1988 per promocionar la integraci de totes les
persones amb alguna discapacitat. Des de lany en qu es va instituir, la Fundaci ha
dedicat ms de 420.000 euros a aquest objectiu.
Hi ha diverses organitzacions nacionals que formen part daquesta Fundaci: la
COCEMFE, que treballa amb minusvlids fsics; la FEAPS, una organitzaci de suport a
deficients mentals; i tamb la CNSE i la FIAPAS, totes dues dedicades a les persones
sordes.
Alguns dels camps de treball de la Fundaci ONCE sn:
La integraci professional de persones amb discapacitat.
La promoci de la vida autnoma.
La supressi de barreres de tota mena.
La cooperaci amb entitats pbliques i privades que comparteixen interessos afins.

Completa la fitxa segent:

Nom de lorganitzaci:
Data de fundaci:
Objectius:
Organitzacions participants:
3

Relaciona cada sigla amb el seu significat.

COCEMFE

Federaci Espanyola dAssociacions de Pares i Amics

dels Sords

CNSE

Confederaci Coordinadora Estatal de Minusvlids

Fsics dEspanya

FIAPAS

Confederaci Nacional de Sords dEspanya

Escriu el resum del text utilitzant la informaci anterior.

Nom i cognoms: ________________________________________

1

Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Lorganitzaci Mans Unides considera molt important que tothom conegui la realitat dels
pasos en vies de desenvolupament per poder collaborar-hi. Daquesta manera participem
dels seus problemes i potser aix algun dia farem desaparixer la misria i la fam.
s per aix que el Departament dEducaci de Mans Unides facilita els recursos
segents a pares, professors i alumnes:
Participaci en les activitats pedaggiques que les escoles, les parrquies i les
entitats culturals vulguin realitzar en el camp de leducaci per al desenvolupament.
Producci i distribuci de material didctic, fotografies, vdeos, psters
Accs als recursos i les activitats de Mans Unides a travs dInternet
([Link]).
Coneixement directe de la realitat dels pasos en vies de desenvolupament i del seu
esfor per sortir de la marginaci.
Coneix els pasos en vies de desenvolupament. Noms aix podrs contribuir a posar
remei a la situaci en qu es troben.

De qu tracta el text? Expressa-ho en una nica oraci.

Completa lesquema segent:

Per

Departament
dEducaci
de Mans Unides

Per