Professional Documents
Culture Documents
Termoq Lsol
Termoq Lsol
Cal calcular primer la variaci dentalpia per mol de la reacci mitjanant la diferncia
entre productes i reactius. Amb aquesta dada es pot saber la calor que sha desprs per
gram.
4.- Donada la reacci exotrmica C + 2 Cl 2 CCl 4 , indiqueu raonadament quin ser el
signe de H, S i G del procs.
[1 punt]
(Srie 6, 3 Opc B, 1998)
5.- Indiqueu raonadament si els processos segents representen un augment o una
disminuci d'entropia del sistema:
a) Lobtenci d'aigua a partir dels seus elements.
b) La sublimaci del iode.
c) La reacci en soluci aquosa dels ions clorur amb ions plata per obtenir un precipitat de
clorur de plata.
d) La fusi del gel.
[2 punts]
(Srie 5, 2, 1998)
6.- Responeu la qesti segent:
a) Determineu la quantitat de calor necessria per transformar 20 g de gel a 10 C en 20 g
de vapor daigua a 100 C si se sap que la calor de fusi del gel s 334 KJ Kg -1 i el calor
de vaporitzaci de l'aigua s 2255 KJ Kg -1 .
[2 punts]
-1
-1
-1
-1
Dades: c e (gel) = 2090 J Kg K ; c e (aigua) = 4180 J Kg K
(Srie 5, 3 Opc A, 1998)
7.- A 298 K la variaci dentalpia estndard de la reacci de combusti del metanol lquid
s de 726,3 KJ mol -1 .
a) Quina s lentalpia estndard de formaci del metanol?
[1 punt]
[1 punt]
H = 2 813 KJ mol -1
[1 punt]
[1 punt]
H < 0
H > 0
H < 0
[0,5 punts]
[0,5 punts]
NO 2(g)
33,18
S (J K -1 mol -1 )
304,3
240,1
Indiqueu-ne el significat.
[0,5 punts]
[0,5 punts]
14.- a) Calculeu quin volum de dixid de carboni, mesurat a 298 K i 1,01 x 10 5 Pa de pressi, es
formar quan es cremin 55,0 g de gas prop.
[1 punt]
b) Si en la combusti dun mol de gas prop mesurat a 298 K i 1,01 x 10 5 Pa es desprenen 2220 KJ
denergia en forma de calor, calculeu la massa daigua que es pot escalfar des de la temperatura de
15 C fins a 85 C si es cremen 55 g de prop, suposant que tota la calor sigui aprofitable. [1 punt]
Dades: Masses atmiques: C = 12; H = 1; O = 16. R = 8,31 J K -1 mol -1 ;
c e (capacitat calorfica especfica de laigua) = 4,18 KJ Kg -1 K -1 .
(Srie 1, 1, 2000)
a) Planteig de lequaci de combusti: C3H8(g) + 5O2(g) 3CO2(g) + 4H2O(g)
Calculem els mols de prop a partir dels grams de prop i amb
lestequiometria de la reacci s'obtenen els mols de CO 2. El clcul del
volum s immediat.
55,0 g C3H8(g) . (1 mol C3H8(g) /44 g C3H8(g)) . (3 mols CO2(g) /1 mol C3H8(g)) = 3,75 mols CO2(g)
V = nRT/P = 3,75 mols . 8,31 J K -1 mol -1 . 298 K /1,01 x 10 5 Pa = 0,09195 m3 = 91,95 L
b) A partir dels mols de prop, sobt el valor de la quantitat de calor
despresa.
55,0 g C3H8(g) . (1 mol C3H8(g) /44 g C3H8(g)) = 1,25 mol C3H8(g) . (2220 KJ/mol C3H8(g) ) = 2775
KJ
Amb la relaci de la capacitats calorfica, la temperatura i la calor
subministrada, es calcula la massa que es pot escalfar.
Q = m . c e . T;
2775 KJ = + m . (4,18 KJ Kg -1 K -1 ). (85 15) K;
2775 KJ = + 292,6 KJ . Kg -1 . m; m = 2775 KJ/292,6 KJ . Kg -1 = 9,48 Kg
[0,5 punts]
(Srie 3, 1, 2000)
a) Calculem la entalpia estndard de reacci: H o productes - Ho reactius.
b) apliquem Go = Ho - T So. La primera reacci t un valor menor de Go,
per tant ser la
termodinmicament ms favorable.
c) Molt txic
Productes que inhalats, ingerits o en contacte amb la pell provoquen lesions i
fins i
tot la mort
Cal evitar el contacte amb ells.
Extremadament inflamable.
Productes autoinflamables o molt fcilment inflamables o que en contacte amb
laigua generen gasos inflamables. Cal mantenir-los lluny de fonts de calor,
espurnes i flames.
17.- La benzina, encara que sigui una mescla, des del punt de vista termoqumic es pot considerar
semblant a loct pur. En condicions estndard la calor de combusti de loct s 5471 KJ mol 1 .
a) Escriviu la reacci termoqumica de combusti de loct.
[1 punt]
b) Calculeu la calor produda quan es crema 1,0 L de benzina (densitat 0,80 g/mL) completament i
en condicions estndard a 25 C.
[1 punt]
Dades: Masses atmiques: C:12; H:1.
(Srie 3, 4 Opc A, 2000)
a) Plantegem lequaci de combusti 2 C 8H18 + 17 O2 ---> 16 CO2 + 18 H2O Ho
= -10942 kJ
b) El volum es passa a grams (densitat) i a mols (massa molecular) i amb el
valor de Ho per la reacci es calcula la calor.
18.- 5,0 g d'una mescla de carbonat i hidrogencarbonat de calci s'escalfen fortament fins a conseguir
la descomposici total dels esmentats compostos d'acord amb les reaccions qumiques:
a) Ca(HCO 3 ) 2 CaO + 2 CO 2 + H 2 O
b) CaCO 3 CaO + CO2
Si sabem que s'alliberen 0,44 g d'aigua en forma de vapor,
a) Indiqueu quina s la composici en % en massa de la mescla.
[1 punt]
b) Calculeu la calor que caldr subministrar per descompondre el carbonat de calci present. [1 punt]
Dades: Masses atmiques: Ca = 40; C = 12; O = 16; H = 1.
Hf (CaCO 3 ) = 1206 KJ mol 1 ;Hf (CaO) = 635 KJ mol 1 ; Hf (CO 2 ) = 393 KJ mol 1
(Srie 2, 2, 2000)
19.- La variaci d'entalpia de reacci estndard corresponent a la combusti del but s de
2.600 KJ mol 1 .
a) Formuleu lequaci termoqumica de la combusti del but.
[0,5 punts]
b) Calculeu la calor que es desprn en la combusti d1 m 3 de but mesurat en condicions estndard
i pressi constant.
[0,5 punts]
c) Quina ser la variaci denergia interna per mol de but en condicions estndard?
[1 punt]
Dades: R = 8,31 J mol 1 K 1 .
(Srie 6, 3, 2000)
a) Escriure lequaci termoqumica per 1 mol de but:
C4H10(g) + 13/2 O2(g) 4 CO2(g) + 5 H2O(l)
i indicar a continuaci que la variaci dentalpia s 2660 kJ . mol -1
b) Calcular amb PV=nRT el nombre de mols que cont 1 m3 de but i multiplicar-ho per 2660
kJ per mol.
c) Aplicar la relaci: variaci dentalpia = variaci denergia interna ms el producte de la
variaci del nombre de mols gasosos per R i per la temperatura. La variaci del nombre de
mols gasosos s 3,5 mol. El clcul de la variaci de lenergia interna es refereix a la
[0,5 punts]
b) Calculeu el volum daire en condicions normals que es necessita per cremar 484 g de benzina.
[1 punt]
21.- Per a la descomposici de lxid de plata a 298 K en plata metllica i oxigen gass,
a) Escriviu la reacci igualada.
[0,4 punts]
b) Calculeu lenergia de Gibbs estndard del procs i indiqueu si aquest procs s o no s espontani
a la temperatura indicada.
[1 punt]
c) Calculeu la quantitat de calor intercanviada pel sistema quan es descomponen 50 g dxid de
plata a pressi constant i indiqueu si la calor sabsorbeix o es desprn.
[0,6 punts]
Dades: masses atmiques: O = 16, Ag = 108. H f (xid de plata) = 31,1 KJ mol 1, S (Ag (s) )
= 42,6 J K 1 mol 1 .S (xid de plata) = 121.3 J K 1 mol 1, S (O 2 (g) ) = 205,1 J K1 mol 1 .
(Srie 5, 5 Opc A, 2001)
22.- En la fermentaci alcohlica de la glucosa sobt etanol i dixid de carboni segons la reacci:
C 6 H 12 O 6 2 C 2 H 5 OH + 2 CO 2
a) Calculeu lincrement dentalpia daquesta reacci sabent que els increments dentalpia per a les
reaccions de combusti de la glucosa i de letanol sn, respectivament, 2813 i 1371 KJ mol 1 .
b) Es tracta duna reacci exotrmica o endotrmica?
c) Trobeu lenergia absorbida o despresa quan fermenten 800 g de glucosa.
Dades: masses atmiques: C = 12, O = 16, H = 1.
(Srie 4, 5 Opc B, 2001)
[1 punt]
[0,5 punts]
[0,5 punts]
(1)
[0,5 punts]
23.- El clorat de potassi es descompon en clorur de potassi i oxigen. Les entalpies estndard
de formaci del clorur de potassi i el clorat de potassi a 25 C sn, respectivament,
437 KJ mol 1 i 398 KJ mol 1 .
a) Escriviu la reacci corresponent a la descomposici.
[0,5 punts]
[0,5 punts]
[0,5 punts]
[0,5 punts]
24.- Les variacions dentalpia estndard per a les reaccions de combusti de letanol i de let a 298
K sn, respectivament, 1367 KJ mol 1 i 1411 KJ mol 1 .
a) Escriviu les reaccions de combusti daquests dos compostos.
[0,6 punts]
b) Determineu la variaci dentalpia de la reacci que t lloc entre et i aigua per donar etanol.
[0,6 punts]
25.- La fabricaci industrial de lcid ntric requereix una oxidaci cataltica prvia de lamonac,
dacord amb la reacci:
4 NH3 (g) + 5 O2 (g) D 4 NO (g) + 6 H2O (g)
a) Calculeu la variaci dentalpia estndard de la reacci a 25 C.
[0,5 punts]
c) Determineu a partir de quina temperatura la reacci tindr lloc espontniament en el sentit indicat
si totes les espcies estan en el seu estat estndard.
[0,5 punts]
Dades:
(Srie 3, 3, 2003)
26.- El dixid de sofre s un dels gasos que semeten com a conseqncia de la combusti
dhidrocarburs fssils. Per reacci amb loxigen atmosfric pot transformar-se en trixid de
sofre (gas).
a) Si les entalpies estndard de formaci del dixid de sofre i del trixid de sofre sn,
respectivament, 297 i 395 KJ mol 1, calculeu la variaci dentalpia corresponent a aquesta
reacci. s un procs exotrmic o endotrmic?
[0,5 punts]
c) Trobeu la quantitat de calor intercanviada a pressi constant quan es formen 30 litres de trixid
de sofre, mesurats a 25 C i 1 atm.
[0,5 punts]
28.- La grfica segent representa la variaci amb la temperatura del G0 duna reacci:
10
[0,5 punts]
29.- Lacetil (C2H2) sobt fent reaccionar el carbur de calci (CaC 2) amb aigua, segons la reacci:
CaC2 (s) + 2 H2O (l) C2H2 (g) + Ca(OH)2 (s)
en la qual es desprenen 270,7 kJ per mol de CaC2.
a) Trobeu lentalpia de formaci de lacetil.
[0,5 punts]
c) Calculeu la calor que es desprn quan es crema lacetil obtingut a partir de 6,4 g de carbur de
calci.
[0,5 punts]
(Srie 5, 2, 2004)
11
30.- Les entalpies estndard de formaci del but, laigua lquida i el dixid de carboni sn,
respectivament, 124,7, 285,5 i 393,5 kJ mol 1.
a) Escriviu la reacci de combusti del but.
[0,5 punts]
c) Trobeu la quantitat denergia calorfica que sobt en cremar tot el but duna bombona de 12,5
kg.
[0,5 punts]
d) Si aquesta energia sutilitza per escalfar aigua des de 10 C fins a 40 C, calculeu la quantitat
daigua calenta que es podria obtenir.
[0,5 punts]
[0,5 punts]
31.- La hidrazina (N2 H4) reacciona amb el perxid dhidrogen (H2 O2) segons lequaci:
N2H4 (l) + 2 H2O2 (l) N2 (g) + 4 H2O (l)
a) A partir dels valors de la taula segent, calculeu la variaci dentalpia estndard i la variaci
dentropia estndard del procs a 25 C.
[1 punt]
-1
H ( kJ mol )
S (J K-1mol-1)
N2H4 (l)
50,63
H2O2 (l)
187,78
N2 (g)
0
H2O (l)
285,83
121,21
109,6
191,61
69,91
c) Aquesta reacci sha utilitzat de vegades en la propulsi de coets. Calculeu la quantitat denergia
produda a partir d1 kg dhidrazina.
[0,5 punts]
12
H = 4Hf(H2O)-H
mol.-1
f(N2H4)
-2 H
f (H2O2)
[0,5 punts]
[0,5 punts]
32.- Lalcohol etlic (etanol) s un bon combustible que reacciona amb loxigen i dna dixid de
carboni i aigua.
a) Escriviu la reacci de combusti de lalcohol etlic i establiu les estructures de Lewis dels
reactius i dels productes de la combusti.
[1 punt]
b) Calculeu la variaci dentalpia estndard a 25 C daquesta reacci fent servir les energies
estndard denlla a 25 C que sindiquen a continuaci:
[1 punt]
Enlla
Energia / kJ mol1
CC
413,4
CH
414,0
CO
351,0
OH
462,8
O=O
401,7
C=O
711,3
33.- El metanol lquid pot esdevenir un combustible de futur per als vehicles de motor.
a) Escriviu la reacci de combusti del metanol.
[0,4 punts]
13
Dades:
entalpies estndard de formaci a 25 C: metanol lquid: 238,7 kJ/mol
dixid de carboni gas: 393,5 kJ/mol
aigua lquida: 285,6 kJ/mol
densitat del metanol lquid a 25 C: 0,800 g cm3
masses atmiques: C = 12,0; O = 16,0; H = 1,0
(Srie 3 , 4 Opc A, 2006)
3
O2 (g) CO2 (g) + 2 H2O (l)
2
b) H(c) = 2(-285,6KJ/mol) +1(-393,5 KJ/mol) 1(-238,7KJ/mol) = -726 KJ/mol
a) CH3OH(l) +
c) 1 L .
34.- En la fermentaci actica del vi, per lacci de bacteris del gnere Acetobacter, letanol
(alcohol etlic) reacciona amb loxigen de laire, es transforma en cid actic i aigua i dna lloc al
vinagre.
a) Calculeu la H daquesta reacci a 25 C i raoneu si s exotrmica o endotrmica.
Calculeu la S a 25 C i justifiqueu el carcter positiu o negatiu daquesta variaci a partir de les
caracterstiques de la reacci.
[1 punt]
c) Letanol de les nostres farmacioles, tot i estar en contacte amb loxigen de laire, es mant estable
i no es transforma en cid actic. Com justificareu aquest fet a partir de les dades obtingudes en
lapartat anterior?
[0,4 punts]
DADES: Temperatura=25C
Substncia
S ( J K1 mol1)
C2H5OH(l)
160,7
CH3COOH(l)
159,8
H2O(l)
70,0
O2(g)
205,0
HF (kJ mol1)
277,6
487,0
285,8
14
(Srie 2 , 1, 2007)
35.- A 25 C i 15 atm de pressi let gas es transforma en benz lquid segons la reacci segent:
3C2H2(g) C6H6(l) H = 631 kJ
a) Raoneu si la variaci dentropia associada a la formaci del benz ser positiva o negativa, i
calculeu la calor a pressi constant bescanviada quan shagin format 50 g de benz lquid.
[0,8 punts]
15
b) Representeu les estructures de Lewis de les molcules det i de benz, indiqueu la geometria
molecular i els valors previsibles dels angles denlla en cada cas i raoneu en quina daquestes dues
molcules lenlla entre carbonis ser ms curt.
[1,2 punts]
36.- A travs de la fotosntesi, els vegetals fabriquen sucres a partir de laigua i el dixid de carboni
de laire segons la reacci simplificada segent:
6CO2(g) + 6H2O(l)
C6H12O6(s) + 6O2(g)
glucosa
16
c) La combusti regulada dels sucres s la font denergia ms important en els ssers vius. Calculeu
la H corresponent a la combusti de 25,00 g de glucosa, en condicions estndard a 25 C, i raoneu
si la combusti de la glucosa ser un procs espontani o no des dun punt de vista termodinmic.
Expliqueu per qu la glucosa no entra en combusti duna manera espontnia.
[1 punt]
17
18
38.El but i el prop sn dos gasos combustibles utilitzats en la indstria i les llars.
a) Escriviu les reaccions de combusti del but i del prop i calculeu, per a cada combusti, la calor
a pressi constant alliberada en condicions estndard a 25 C quan es forma 1 mol de CO 2.
[1,5 punts]
b) Considerant la calor a pressi constant alliberada quan es forma 1 mol de CO 2, justifiqueu quin
dels dos combustibles contribuir ms a lagreujament de lefecte dhivernacle.
[0,5 punts]
DADES:
Temperatura = 25 C
Hf / kJ mol1
prop gas
103,8
but gas
126,5
H2O(l)
285,8
CO2(g)
393,5
(Srie 2, 1, 2008)
19
39.- El met, component majoritari del gas natural, es fa servir de combustible en alguns autobusos
i altres vehicles de motor. Aquest hidrocarbur crema a laire i forma dixid de carboni i aigua
(combusti completa), per b que, quan la concentraci doxigen a laire s baixa o b la proporci
entre laire i el combustible s molt petita, no hi ha prou oxigen perqu tingui lloc la combusti
completa i es formen aigua i monxid de carboni (combusti incompleta).
Els vehicles de motor, tal com succeeix en el cas del met,
quan no hi ha prou aire perqu pugui tenir lloc la combusti
completa del combustible, emeten CO, un gas txic que
reacciona amb lhemoglobina de la sang i nimpedeix la
funci fisiolgica que t en el procs de la respiraci.
a) Escriviu les reaccions corresponents a la combusti completa i incompleta dun mol met i
calculeu el valor de Hreacci, a 25 C, per a cada cas.
Doneu dues raons que justifiquin el fet que es practiquin controls peridics dels gasos descapament
per tal devitar la combusti incompleta als motors de combusti dels vehicles.
[1,4 punts]
b) Calculeu la H, a 25 C, de la reacci:
CO(g) + 1/2O2(g) CO2(g)
Raoneu tamb el signe de la seva S.
[0,6 punts]
DADES:
Temperatura = 25 C
Hf / kJmol1
H2O(l)
285,8
CO2(g)
393,5
CO(g)
110,5
CH4(g)
74,8
(Srie 5, 3, 2008)
20
40.- Avui dia, per tal de rebaixar la dependncia respecte dels combustibles fssils, sestudien i
desenvolupen motors a base de piles de combustible alimentades amb hidrogen. Aquests ginys es
fonamenten en la reacci global segent:
H2(g) + O2(g) H2O(l)
a) Raoneu el signe de S i H daquesta reacci.
[0,8 punts]
b) Fent servir la llei de Hess, calculeu la Hf d1 mol daigua gas a 100 C.
[1,2 punts]
DADES:
Entalpia de formaci de laigua lquida a 25 C
Hf, 25 C, H2O(l): 285,8 kJ mol1
Capacitat calorfica especfica (o calor especfica) de laigua: + 4,18 J K 1 g1
Considereu que la capacitat calorfica especfica de laigua no varia en l interval de 25 C a 100 C
Massa molecular de laigua: 18,0
Entalpia de vaporitzaci de laigua a 100 C
H2O(l) a 100 C H2O(g) a 100 C: + 40,66 KJ mol1
(Srie 4, 4 Opc A, 2008)
21
41.- El carb s el combustible fssil que, en el decurs de la seva combusti, allibera menys energia
calorfica per mol de CO2 format. Per aquesta ra, es diu que el carb s el combustible fssil amb
ms capacitat dagreujament de lefecte dhivernacle.
Per contra, el met, que s el component majoritari del gas natural, t una capacitat dagreujament
de lefecte dhivernacle molt inferior.
a) Escriviu les reaccions de combusti del C(grafit) i del met gas i calculeu la
calor a pressi constant que salliberar en cada reacci quan shagi format
una tona (103 kg) de CO2.
[1 punt]
1
78,4
393,5
Masses atmiques relatives: C = 12,0; O = 16,0.
(Srie 4, 1, 2009)
1
H2O(l)
285,8
22
42.- Les reaccions de combusti del carboni grafit, de lhidrogen i del met sn:
C(grafit) + O2(g) CO2(g)
H2(g) + O2(g) H2O(l)
CH4(g) + 2O2(g) CO2(g) + 2H2O(l)
S / J K mol
1
CH4(g)
186,3
O2(g)
205,1
CO2(g)
213,7
H2O(l)
69,9
(Srie 3, 1, 2009)
43.- Tal com es fa constar en les advertncies de les autoritats sanitries espanyoles, el benz (C 6H6)
s un agent cancerigen que s present en el fum del tabac.
a) Calculeu la calor a pressi constant que salliberar en la combusti d1 mol de benz lquid en
condicions estndard a 25 C.
[0,8 punts]
b) Definiu entalpia de vaporitzaci duna substncia i calculeu lentalpia de vaporitzaci del benz
lquid en condicions estndard a 25 C i expresseu el resultat en kJ kg 1.
[1,2 punts]
23
DADES:
Temperatura = 25 C
H2O(l)
CO2(g)
Hf / kJ mol
285,8
393,5
Masses atmiques relatives: H = 1,0; C = 12,0.
1
C6H6(l)
49,0
C6H6(g)
82,9
(Srie 1, 1, 2009)
24
SELECTIVITAT LOE
44.- El dixid de nitrogen es pot formar a partir del monxid de nitrogen, a 298 K, segons la reacci
segent:
2NO(g) + O2(g) 2NO2(g)
H = 114,14 kJ
a) Raoneu si la reacci ser espontnia en condicions estndard i a 298 K.
[1 punt]
b) Calculeu la calor a pressi constant que es desprendr en reaccionar 5,0 L de monxid de
nitrogen, mesurats a 298 K i 1,0 atm, amb un excs doxigen.
[1 punt]
DADES: R = 0,082 atm L K1 mol1 = 8,31 J K1 mol1.
Temperatura = 298 K
NO(g)
O2(g)
NO2(g)
1
1
S(J K mol )
210,8
205,1
240,1
(2010)
25
O=O
498
C=O
805
OH
464
(2010)
26
27
b) Es fan reaccionar, a pressi constant, 140 g de CO i 20,4 L dO 2 gass mesurats a 1,2 atm i 25 C,
i es forma CO2 gass. Quina quantitat de calor es desprn en aquesta reacci?
[1 punt]
DADES: Considereu que en tots els casos les reaccions es produeixen en condicions estndard i a
25 C.
R = 0,082 atm L K1 mol1 = 8,31 J K1 mol1.
Masses atmiques relatives: C = 12,0; O = 16,0.
(2010)
28
48.- Es vol efectuar un experiment al laboratori per a determinar, de manera aproximada, lentalpia
de dissoluci de lhidrxid de potassi en aigua.
a) Descriviu el procediment que seguireu al laboratori i el material que fareu servir.
[1 punt]
b) Si en dissoldre 2,0 g dhidrxid de potassi en 200 mL daigua es produeix un increment en la
temperatura de la soluci de 2,5 C, quina s lentalpia molar de la reacci de dissoluci de
lhidrxid de potassi?
[1 punt]
DADES: Considereu negligible la calor absorbida pel recipient.
Capacitat calorfica especfica de la soluci = 4,18 J g 1 C1.
Densitat de la soluci = 1,0 g mL 1.
Masses atmiques relatives: H = 1,0; O = 16,0; K = 39,1.
(2010)
29
30
50.- Un dels gasos ms presents en la nostra vida s el met, component principal del gas natural,
que s un bon combustible. A partir de les dades de la taula segent, responeu a les qestions.
Entalpies de combusti en condicions estndard i a 298 K
Reacci de combusti
Entalpia de combusti (kJ mol1)
CH4(g) + 2O2(g) CO2(g) +
890,3
2H2O(l)
C(s) + O2(g) CO2(g)
H2(g) + 1/2O2(g) H2O(l)
393,5
285,8
a) Imagineu que us voleu dutxar amb laigua a una temperatura de 45 C. Tenint en compte que
laigua entra a lescalfador a 10 C i que en gastareu 30 L, digueu quina massa de met cal cremar,
a pressi constant, per a escalfar-la.
[1 punt]
b) Escriviu la reacci corresponent a lentalpia estndard de formaci del met, i calculeu-ne el
valor a 298 K.
[1 punt]
DADES: Densitat de laigua (entre 10 C i 45 C)=1 kg L1.
Capacitat calorfica especfica de laigua (entre 10C i 45C)= 4,18J K 1g1.
Massa molecular relativa del met=16,0.
31
(2011)
32
51.- Per a calcular lenergia reticular del clorur de sodi (787 kJ mol 1) cal conixer les dades
termodinmiques que apareixen en la taula segent:
Dades termodinmiques en condicions estndard i a 298K
Magnituds termodinmiques
Entalpia de sublimaci del Na(s)
Primera energia dionitzaci del Na
Entalpia de formaci del Cl(g)
Afinitat electrnica del Cl
Entalpia de formaci del NaCl(s)
33
a) Expliqueu la diferncia que hi ha entre els conceptes energia dionitzaci i afinitat electrnica
dun element, i entre els conceptes energia reticular i entalpia de formaci dun compost inic.
[1 punt]
b) Expliqueu raonadament, a partir del model electrosttic del slid inic, si lenergia reticular del
bromur de potassi ser ms gran o ms petita que la del clorur de sodi.
[1 punt]
DADES: Nombres atmics (Z): Z(Na)=11; Z(Cl)=17; Z(K)=19; Z(Br)=35.
(2011)
34
a) Quin signe tindran la variaci dentalpia estndard (H) i la variaci dentropia estndard (S)
de la reacci de dissociaci del N2O4 en NO2, a 25 C?
[1 punt]
b) Quan ser espontnia, la reacci, a temperatures altes o a temperatures baixes?
[1 punt]
DADES: Suposeu que H i S no varien amb la temperatura.
(2011)
35
53.- Lalcohol metlic o metanol, CH3OH, es fa servir com a combustible en les fondues de
formatge, xocolata o carn. Lequaci de la reacci de combusti del metanol s la segent:
CH3OH(l)+ O2(g)CO2(g)+2H2O(l)
a) A partir de les dades daquesta taula, calculeu lentalpia estndard de combusti del metanol a
298 K.
[1 punt]
b) A partir de les entalpies estndard de formaci, sha calculat lentalpia estndard de combusti
del metanol a 298 K, i el resultat obtingut s 726 kJ mol 1.
Calculeu la calor que sallibera, a pressi constant, en cremar 96 g de metanol amb 320g doxigen,
en condicions estndard i a 298 K.
[1 punt]
DADES: Masses atmiques relatives: H=1,0; C=12,0; O=16,0.
(2011)
36
54.-
37