Prim Linguistic Estrangeres

Competncies bsiques
de lmbit lingstic
Llenges estrangeres
Competncies bsiques de lmbit lingstic. Identificaci i desplegament a leducaci primria
Identificaci i desplegament
a leducaci primria
Competncies bsiques
de lmbit lingstic
Llenges estrangeres
Identificaci i desplegament
a leducaci primria
URL: www.gencat.cat/ensenyament
Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-No comercial-
Compartir igual 3.0 Espanya.
Per veuren una cpia, visiteu:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca
Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser:

reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que sen reconegui lautoria;
reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que ls no sigui comercial, i
utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a una llicncia idntica a aquesta.
Aquest document ha estat elaborat per un grup de treball coordinat per la Dra. Cristina Escobar,
el Dr. Roger Gilabert i el Dr. Jaume Sarramona.
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Elaboraci: Direcci General dEducaci Infantil i Primria

Edici: Servei de Comunicaci i Publicacions
1a edici: setembre de 2015
Disseny de la coberta: Estudi Carme Vives
Impressi: EADOP
Tiratge: 500 exemplars
Dipsit legal: B-23.842-2015
NDEX
ndex
Presentaci................................................................................................................................................................ 5
Introducci................................................................................................................................................................ 6
Competncies bsiques de llenges estrangeres................................................................................................. 8
Dimensi comunicaci oral.................................................................................................................................... 9

Competncia 1. Obtenir informaci bsica i comprendre textos orals, senzills o adaptats,
de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i de lmbit escolar.......................................................... 11
Competncia 2. Planificar i produir textos orals breus i senzills adequats a la situaci comunicativa....... 20
Competncia 3. Emprar estratgies dinteracci oral dacord amb la situaci comunicativa
per iniciar, mantenir i acabar el discurs................................................................................................................ 30
Dimensi comprensi lectora................................................................................................................................. 38

Competncia 4. Aplicar estratgies per obtenir informaci bsica i comprendre textos escrits
senzills o adaptats de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i de lmbit escolar.......................... 39
Competncia 5. Interpretar els trets visuals, discursius i lingstics bsics dun text destructura
clara per comprendrel.......................................................................................................................................... 48
Competncia 6. Utilitzar eines de consulta per accedir a la comprensi de textos...................................... 54
Dimensi expressi escrita..................................................................................................................................... 62

Competncia 7. Planificar textos senzills a partir de la identificaci dels elements ms rellevants
de la situaci comunicativa................................................................................................................................... 64
Competncia 8. Produir textos senzills amb adequaci a la situaci comunicativa
i amb lajut de suports........................................................................................................................................... 71
Competncia 9. Revisar el text per millorar-lo en funci de la situaci comunicativa
amb lajut de suports especfics........................................................................................................................... 77
Dimensi literria..................................................................................................................................................... 83
Competncia 10. Comprendre i valorar textos literaris senzills, adaptats o autntics,
adequats a ledat.................................................................................................................................................... 84
Competncia 11. Reproduir oralment i reescriure textos literaris senzills per gaudir-ne
i fomentar el gaudi dels altres............................................................................................................................... 92
Dimensi plurilinge i intercultural........................................................................................................................ 99

Competncia 12. Utilitzar estratgies plurilinges per a la comunicaci..................................................... 100
COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES 3

NDEX
Annex 1
Continguts clau de les competncies.................................................................................................................... 111
Annex 2
Competncies i nivells de gradaci........................................................................................................................ 112
Annex 3
Portals de referncia del Departament dEnsenyament...................................................................................... 116
Glossari...................................................................................................................................................................... 118
4 COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES

PRESENTACI
Presentaci
El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjanant el Departament dEnsenyament, promou i lidera

una ofensiva de pas a favor de lxit escolar, que vol implicar i comprometre tota la societat catalana, amb
lobjectiu de millorar els resultats educatius i reduir les taxes de fracs escolar i daband dels estudis.
La Uni Europea ha establert objectius educatius, en el marc de lEstratgia Europa 2020 (ET-2020), que
han de permetre lassoliment duna economia intelligent, inclusiva i sostenible. Uns objectius que Cata-
lunya assumeix i que lobliguen a focalitzar els esforos del Govern en la millora dels resultats escolars
i del nivell formatiu dels ciutadans, per aconseguir el ple desenvolupament personal, professional i social
al llarg de la vida.
En els darrers cursos, el Departament dEnsenyament ha realitzat diverses avaluacions externes de ca-
rcter mostral (avaluacions diagnstiques, proves PISA, etc.) i ha portat a terme avaluacions externes a
tot lalumnat de 6 deducaci primria i de 4t curs deducaci secundria obligatria, en qu lobjec-
tiu s determinar el grau dassoliment de lalumnat en competncies bsiques, amb la finalitat de pro-
moure ladopci de mesures que permetin la millora de la qualitat del sistema educatiu i dels centres, aix
com la millora de lactivitat docent del professorat.
Daltra banda, dacord amb larticle 97 de la LEC (Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci), els centres
exerceixen lautonomia pedaggica, a partir del marc curricular establert en el Decret 119/2015, de 23 de
juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, on es concreten les competncies bsiques,
els continguts i els criteris davaluaci.
Dins daquest marc de referncia, el Departament dEnsenyament ha impulsat lelaboraci de diversos

documents per al desplegament i la concreci de les competncies associades a les diferents matries
del currculum. El document que ara presentem correspon a la competncia bsica de lmbit lingstic
(llenges estrangeres) per a leducaci primria.
Els elements que componen el document aporten informaci relativa a la gradaci de lassoliment de les
competncies de lmbit al final de cada etapa educativa, la identificaci dels continguts clau associats
a cada competncia, les orientacions metodolgiques per a laplicaci a laula, exemples dactivitats dava-
luaci amb indicadors relacionats amb els diferents graus dassoliment i, finalment, un recull de portals
de referncia del Departament dEnsenyament on es poden trobar diferents recursos didctics i exem-
ples dactivitats relacionades amb el desenvolupament de les competncies, aix com un glossari de ter-
mes relacionats amb el desenvolupament daquestes.
Aquest document ha estat elaborat amb la participaci de professionals de lmbit universitari i de profes-
sorat dels centres pblics i privats de Catalunya.
El treball dut a terme ha de contribuir a continuar avanant en la millora de la qualitat del sistema educatiu
del nostre pas, en lactualitzaci professional dels nostres docents i, en definitiva, en la millora de lxit
educatiu del nostre alumnat.
Irene Rigau i Oliver

Consellera dEnsenyament

INTRODUCCI
Introducci
El Departament dEnsenyament ha elaborat aquest document dorientacions per al desplegament de les

competncies bsiques en lmbit de les llenges estrangeres de lalumnat de primria, amb la finalitat
de donar suport als docents i als centres a lhora de desenvolupar el currculum. Fa referncia a la primera
llengua estrangera curricular i a lassoliment de les competncies de lalumnat de 6 de primria.
Lexplicaci de les competncies i les orientacions metodolgiques daquest document tamb sn aplica-
bles a la segona llengua estrangera curricular.
Per tal de donar la mxima coherncia i continutat en el desplegament de les competncies bsiques de
lmbit lingstic, aquest document sha elaborat tenint en compte el desplegament de les Competn-
cies bsiques de llengua i literatura catalana i castellana (primria i secundria), aix com el desplegament
de les Competncies bsiques de llengua estrangera de leducaci secundria i de les competncies digi-
tals de primria. Tamb han estat documents de referncia el currculum vigent de llengua estrangera, el
Marc europeu com de referncia per a les llenges (MECR) i els documents PISA.
La competncia lingstica en llengua estrangera sestructura en cinc dimensions:

comunicaci oral
comprensi lectora
expressi escrita
literria
plurilinge i intercultural
Cada dimensi consta duna introducci i del desplegament de les competncies corresponents, que
sorganitzen en els apartats segents:
Explicaci: a partir de lenunciat de la competncia sexpliciten els conceptes i els criteris que shan utilit-
zat per graduar-ne lassoliment.
Gradaci: shan establert tres nivells dassoliment en cada competncia: satisfactori (nivell 1), notable
(nivell 2) i excellent (nivell 3). El nivell 1 correspon a un nivell A1 i el nivell 3 a un nivell A2 del MECR. Cada
nivell incorpora lassoliment de lanterior.
Continguts clau: sn els continguts fonamentals per adquirir la competncia i provenen del currculum
vigent. Un contingut clau sovint forma part de ms duna competncia. En lannex 1 hi ha el quadre com-
plet de relaci entre els continguts clau i les competncies.
Orientacions metodolgiques: sn recomanacions adreades al professorat sobre activitats a desenvo-

lupar pels alumnes i maneres dimplementar-les a laula per facilitar lassoliment de les competncies. Es
tracta de propostes que el docent hauria dadaptar al seu context i que, a la vegada, li poden servir de model
per dissenyar-ne de noves.
Orientacions per a lavaluaci: inclouen la gradaci de lassoliment de la competncia amb definicions

dindicadors per a cada nivell. A continuaci es proposa un exemple dactivitat davaluaci tant en angls
com en francs amb indicaci dels tres nivells dassoliment daquesta activitat.

INTRODUCCI
Les cinc dimensions i les seves competncies sinterrelacionen entre si, i formen part dun tot, que s
saber comunicar-se oralment i per escrit en llengua estrangera.
La primera dimensi que es presenta, la comunicaci oral, vertebra tota la resta. Aquesta dimensi com-
prn la comprensi, lexpressi i la interacci orals. Les tres competncies descrites en aquesta dimensi
tenen una importncia fonamental en tot el procs densenyament-aprenentatge de la llengua estrangera.
Entendre i comunicar-se en la nova llengua s el principal objectiu a aconseguir. La resta de dimensions
necessiten de la comunicaci oral perqu es puguin assolir de forma efica. Per exemple, abans descoltar
o de llegir un text, cal parlar per contextualitzar-lo i abans de dur a terme activitats dexpressi escrita, tamb
cal parlar per poder planificar i desenvolupar lactivitat adequadament. En els primers estadis de laprenen-
tatge resulta particularment important reconixer i reproduir adequadament els sons, aix com els diferents
models dentonaci, sempre en un context dactivitats comunicatives.
Al final sadjunten tres annexos (continguts clau, nivells de gradaci i portals de referncia) i un glossari
que explica el significat dalguns termes que shan fet servir al llarg del document.
Aquest document parteix de la base que laula de llengua estrangera proporciona un context real de co-
municaci, on shan de donar les condicions bsiques per assolir les competncies definides. Entre dal-
tres, i per tal doptimitzar resultats, la comunicaci per part del docent ha de ser en la llengua que lalum-
nat aprn. Sha de promoure que la llengua ds a laula sigui la llengua que sest aprenent.
Cada alumne ha de tenir prou temps i oportunitats dins duna sessi de classe per parlar la llengua estran-
gera. El model de classe on la interacci s bsicament docent-alumne(s) resulta del tot insuficient; les
activitats per parelles i en petit grup, on els alumnes shagin de comunicar entre ells amb la supervisi
del docent, ajuden a millorar notablement el temps ds de la llengua de cada alumne.
Shan daprofitar els contextos molt propers als alumnes, dins i fora de laula, i les altres matries de conei-
xement, no estrictament lingstiques, per utilitzar la llengua estrangera com a mitj de comunicaci i
aprenentatge. En aquest sentit, actualment s un recurs imprescindible ls deines TAC per comunicar,
consultar, editar, revisar, publicar, accedir a la informaci i al coneixement.
Lexplicaci de les competncies bsiques i les orientacions metodolgiques que apareixen en aquest
document es poden aplicar tamb a lensenyament inicial del catal i el castell amb alumnat nouvingut
de primria i secundria de procedncia estrangera que sincorpora tardanament als centres escolars de
Catalunya. A partir daquest coneixement inicial de la llengua, sha de procurar que, amb els suports neces-
saris, lalumnat nouvingut accedeixi en el termini ms breu possible al currculum de llengua catalana i
castellana en els nivells que li corresponen.
El coneixement i laprenentatge de diverses llenges per part dels alumnes contribueix al desenvolupa-
ment de la competncia plurilinge i intercultural, entesa com la capacitat dutilitzar les llenges amb
finalitats comunicatives i de prendre part en interaccions interculturals. Aix safavoreix la transferncia de
coneixements entre llenges i les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingstica prxima i
llunyana.

COMPETNCIES BSIQUES DE LLENGES ESTRANGERES
Competncies bsiques de llenges estrangeres
DIMENSI COMUNICACI ORAL
Competncia 1. Obtenir informaci bsica i comprendre textos orals, senzills o adaptats,

de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i de lmbit escolar.
Competncia 2. Planificar i produir textos orals breus i senzills adequats a la situaci co-
municativa.
Competncia 3. Emprar estratgies dinteracci oral dacord amb la situaci comunicativa

per iniciar, mantenir i acabar el discurs.
DIMENSI COMPRENSI LECTORA

Competncia 4. Aplicar estratgies per obtenir informaci bsica i comprendre textos escrits
senzills o adaptats de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i de lmbit escolar.
Competncia 5. Interpretar els trets visuals, discursius i lingstics bsics dun text destruc-
tura clara per comprendrel.
Competncia 6. Utilitzar eines de consulta per accedir a la comprensi de textos.
DIMENSI EXPRESSI ESCRITA

Competncia 7. Planificar textos senzills a partir de la identificaci dels elements ms re-
llevants de la situaci comunicativa.
Competncia 8. Produir textos senzills amb adequaci a la situaci comunicativa i amb lajut
de suports.
Competncia 9. Revisar el text per millorar-lo en funci de la situaci comunicativa amb lajut
de suports especfics.
DIMENSI LITERRIA
Competncia 10. Comprendre i valorar textos literaris senzills, adaptats o autntics, adequats
a ledat.
Competncia 11. Reproduir oralment i reescriure textos literaris senzills per gaudir-ne i fo-
mentar el gaudi dels altres.
DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL

Competncia 12. Utilitzar estratgies plurilinges per a la comunicaci.

Dimensi comunicaci oral
La comunicaci oral s lactivitat ms freqent i universal que els parlants de qualsevol llengua duen a terme
i implica la capacitat de comprendre i expressar missatges orals tenint present la situaci comunicativa.
Escoltar i parlar, en la major part dels casos, sassocien perqu es produeixen en un context dinteracci en
el qual els interlocutors sn alternativament receptors i emissors que descodifiquen, construeixen i negocien
significats. Hi actuen, per tant, les capacitats de comprendre, expressar-se i conversar.
Aquesta competncia promou, mitjanant els intercanvis amb els altres, lelaboraci i lexpressi didees,
opinions i sentiments, i la construcci del propi pensament i, com a conseqncia, el desenvolupa-
ment lingstic. Saber escoltar i saber parlar sn habilitats imprescindibles per poder desenvolupar unes
bones relacions personals i socials i faciliten laprenentatge i el desenvolupament professional al llarg de
la vida.
En el cas de les llenges estrangeres, aquesta dimensi vertebra la resta de dimensions. Prendre conscin-
cia de les estratgies comunicatives i utilitzar-les s fonamental per ser competent en la comunicaci oral,
i cal treballar-les de manera sistemtica.
La comunicaci oral es caracteritza per la dificultat de controlar alguns aspectes bsics per a la compren-
si. La velocitat de la parla, el soroll ambiental, la dificultat de tornar a sentir el text o les variants lingsti-
ques dels parlants fan que sigui imprescindible aplicar estratgies datenci i retenci. Per a les llenges
estrangeres aquestes dificultats sincrementen i comporten la necessitat de dominar tamb habilitats
dinteracci que permetin demanar la collaboraci de linterlocutor perqu moderi la velocitat de la parla,
perqu aclareixi segons quins significats, etc.
Lexpressi oral en llenges estrangeres implica el coneixement dun lxic, duns elements morfosintctics i
textuals, duns elements fontics i fonolgics i duns elements comunicatius no verbals. Les paraules, amb
el seu significat i les seves caracterstiques morfolgiques, permeten que el parlant elabori unes oracions
que segueixen unes lleis organitzatives prpies de cada llengua.
Sha de preparar lalumnat per als dos tipus de discursos orals existents: per una banda, el discurs produt
per una sola persona, com en el cas duna presentaci o un recitat potic i, per laltra, el discurs pluriges-
tionat, s a dir, quan hi intervenen diferents persones. En aquest cas, lexpressi oral s un procs interactiu
i multidireccional que implica produir, rebre i processar informaci. s per aix que les tres competncies
de la dimensi oral shan de treballar de manera integrada per tal dafavorir la transferncia de coneixe-
ments i habilitats entre elles.
La interacci oral ha de tenir una presncia destacada a laula. Cal cercar espais i temps per dur a terme
activitats ben planificades que facin que els alumnes puguin avanar en la seva competncia oral i sadonin
del seu progrs. El treball a laula els ha de preparar per a la comunicaci fora de lmbit escolar, que els
permeti comunicar-se en una llengua estrangera i adaptar-se a les diverses situacions comunicatives.
Al mateix temps, ls de les tecnologies digitals per a la comunicaci facilita i dna suport a la comprensi,
lexpressi i la interacci orals.

La dimensi de la comunicaci oral est integrada per tres competncies:
Competncia 1. Obtenir informaci bsica i comprendre textos orals, senzills o adaptats, de la vida quo-
tidiana, dels mitjans de comunicaci i de lmbit escolar.
Competncia 2. Planificar i produir textos orals i senzills adequats a la situaci comunicativa.
Competncia 3. Emprar estratgies dinteracci oral dacord amb la situaci comunicativa per iniciar,
mantenir i acabar el discurs.

DIMENSI COMUNICACI ORAL. COMPETNCIA 1
COMPETNCIA 1
Obtenir informaci bsica i comprendre textos orals, senzills o adaptats,
de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i de lmbit escolar
Explicaci entre si en el procs de comprensi oral. Loient

utilitzar les unes o les altres depenent del conei-
La comprensi oral s un procs complex, especial- xement que tingui de la llengua, la familiaritat amb
ment en el context de laprenentatge duna llengua el tema o la finalitat de la tasca.
estrangera, on laprenent t un control incomplet
En aquesta etapa lalumne ha dentendre textos orals
de la llengua.
identificables en una determinada tipologia textual
El desenvolupament de la competncia oral im- (canons, embarbussaments, contes, instruccions
plica la construcci de significat ms enll de la daula, dilegs, descripcions... ). Aquests textos po-
descodificaci. Loient normalment ha de proces- den ser converses de la vida quotidiana, textos pro-
sar el missatge tal com arriba, s a dir, ha denfron- cedents dels mitjans audiovisuals i de les tecnolo-
tar-se al vocabulari, estructura i velocitat utilitzats gies de la informaci i la comunicaci. En el cas
per lemissor del missatge. dels textos de lmbit escolar, poden ser els emprats
Ser competent en la comprensi de textos orals habitualment a lrea de llengua estrangera i tamb
en llengua estrangera suposa ser capa descoltar els utilitzats en les altres rees del currculum.
i comprendre informacions orals en situacions La gradaci de la competncia es basa en la pro-
comunicatives conegudes, aix com ser capa de gressiva complexitat del tipus de comprensi i del
desplegar estratgies de comprensi oral per obte- text, aix com en ls dels suports i la proximitat
nir i integrar la informaci. Lalumne ha de desen- de la situaci comunicativa.
volupar especialment estratgies de selecci i de
Aix, en un primer nivell lalumne s capa dobte-
retenci, i aquestes estratgies han danar lligades a
nir informaci explcita en un text format per frases
lobjectiu de lescolta: Per qu escolta el text? Quina
senzilles i freqents, amb ajut de suports visuals,
tasca haur de fer desprs? Quina informaci nha
mentre que en un tercer nivell laprenent s capa
dextreure? Quin tema tracta el text?
dentendre i deduir informaci explcita i implcita
Hi ha una srie delements lingstics i discursius en un text breu i senzill.
(fontica, sintaxi, vocabulari, gramtica, tipologia
textual...), paralingstics (llenguatge corporal, expres- Gradaci
sions facials, s donomatopeies, pauses, to, entona-
ci) i extralingstics (signes visuals, sons, ambient...) 1.1. Comprendre frases senzilles i freqents en si-
que ajuden a identificar la situaci comunicativa, tuacions comunicatives properes, amb un re-
els interlocutors, el seu estat dnim i el tema de gistre estndard, dels mbits personal i esco-
qu parlen, per tal darribar a la comprensi del lar, on la intenci s explcita i linterlocutor
missatge oral. fa servir elements no verbals i suport visual.
Obtenir informaci explcita.
Durant el procs de comprensi, el receptor posa
en joc diferents estratgies ascendents i descen- 1.2. Comprendre frases freqents que sutilitzen
dents (bottom up i top down) per comprendre el en situacions comunicatives properes, amb
missatge oral. Les estratgies ascendents es basen un registre estndard, dels mbits personal i
en el text i impliquen el coneixement previ de la escolar, amb suport visual. Obtenir informa-
llengua. Les estratgies descendents es basen ci explcita.
en loient, en el coneixement que t del tema, la 1.3. Comprendre textos breus en situacions co-
situaci o el context, el tipus de text i el llenguatge. municatives diverses, amb un registre estn-
Aquestes estratgies ajuden lalumne a interpretar el dard, dels mbits personal i escolar, amb i sense
que escolta i a anticipar el que vindr, interactuen suport visual. Inferir informaci no explcita.

Continguts clau Elements prosdics: entonaci, pronncia i ritme.

Elements fontics.
Tipus de textos orals i audiovisuals de tipologia
i contingut diversos (instruccions daula, di- Elements de la situaci comunicativa: finalitat,
legs, narracions, descripcions, instruccions de destinatari, context.
jocs, receptes, poemes, canons, chants). Estratgies per comprendre les produccions orals
Tipus de comprensi: global, literal, interpretativa. a laula: reconixer, seleccionar, interpretar, anti-
cipar, inferir i retenir.
Formats textuals: continus i discontinus.
Funcions del llenguatge: saludar, acomiadar-se,
Lxic: vocabulari freqent i especfic.
felicitar, disculpar-se, demanar perms, donar les
Sinonmia, antonmia, polismia, derivaci, falsos grcies, comentar festes i sortides, suggeriments,
amics. expressar opinions.
Orientacions metodolgiques
Un dels objectius prioritaris en leducaci primria s desenvolupar nivells alts de comprensi oral en
llengua estrangera. Per tal daconseguir aquest objectiu, el docent ha de gestionar les activitats daula en
aquesta llengua, ja que s essencial que lalumne estigui en contacte amb la llengua estrangera tot el
temps que sigui possible. En aquest sentit, el docent s de forma natural la primera i ms important font
de contacte amb la llengua objectiu daprenentatge. Per tal que sigui facilitadora daprenentatges,
aquesta parla ha de ser adequada al nivell de comprensi dels alumnes. El docent ha dajustar la complexitat
de la llengua emprada seleccionant el lxic i les formes lingstiques; utilitzant enunciats breus; fent servir
la redundncia; organitzant clarament la informaci, etc. Ha dacompanyar les seves explicacions de tots
els recursos prosdics (ajustament del ritme, entonaci, pauses, mfasis, etc.), i no verbals (llenguatge
corporal, utilitzaci dimatges i objectes, etc.) que possibilitin la comprensi.
Comprendre el que diu el mestre s el primer pas cap a una bona comprensi oral de la nova llengua.
No ha dentendres que ls per part del docent de la llengua estrangera com a mitj habitual dadrear-se
a la classe implica la prohibici absoluta ds per part del docent de les llenges primeres dels alumnes.
En determinades circumstncies, ls del catal pot ser convenient, i fins i tot necessari, per al desenvo-
lupament duna determinada activitat comunicativa, sobretot en els casos en els quals es preveu que el
missatge afectar emocionalment els alumnes. En qualsevol cas, cal superar prctiques poc conduents
al desenvolupament daquesta competncia, com, per exemple, lautotraducci mecnica dels enunciats
per part del docent quan sadrea a la classe.
En resum, ls de la llengua estrangera per part del mestre com a llengua habitual a laula s el principal
mitj per desenvolupar aquesta competncia. Per no s lnic.
Les audicions de material enregistrat tenen, aix mateix, un paper important en el desenvolupament de
la comprensi oral, ja que posen laprenent en contacte amb una varietat de parlants (infants i adults;
de gnere mascul i femen; nadius i no nadius de diferents procedncies geogrfiques i amb diferents ac-
cents, etc.); noms disponible a travs de la parla enregistrada; varietat de temtiques de ficci i no ficci;
varietat de fonts i suports (la televisi, el cinema, Internet, els audioenregistraments, etc.); i varietat de
tipologies (contes explicats o dramatitzats, dibuixos animats, histries dacci, noticiaris per a infants,
documentals, anuncis, poemes, etc.). La varietat de textos triats i dactivitats associades a laudici far que
les estratgies de comprensi a desenvolupar tamb siguin mltiples.

Quan el docent ofereix un text oral a lalumne ha de considerar que el coneixement passiu del lxic i les
estructures s sempre ms alt que el coneixement actiu. Per tant, els textos orals triats per desenvolupar
la comprensi poden ser dun nivell de complexitat lxica i morfosintctica ms avanat que el nivell de
complexitat de les produccions que sespera de lalumne. s tasca del docent ajudar lalumne a compren-
dre les audicions que se li presenten, i tamb ensenyar-li a desenvolupar estratgies de comprensi, com
i quan usar-les.
Una forma efica daconseguir que les audicions promoguin lescolta activa i el desenvolupament destra-
tgies de comprensi oral s associar-les a activitats o tasques que es porten a terme immediatament abans,
durant i/o desprs de laudici.
Aix, de forma prvia a laudici, el docent ha de presentar la situaci, contextualitzar el missatge, activar
els coneixements previs de lalumne, i lha dajudar a planificar la tasca. Aquesta preparaci contribuir que
laprenent pugui posar en funcionament les estratgies de comprensi relacionades amb lanticipaci de
continguts probables del text (paraules, frases, idees) a partir del context proper disponible (ttol, imatges,
etc.) i dels coneixements previs sobre el tema. Finalment, cal informar clarament lalumne de lobjectiu de
laudici (omplir una graella, completar una imatge, diagrama o taula, respondre preguntes, etc. per tal
dajudar-lo a determinar qu ha descoltar i quins processos ha dactivar durant laudici.
Durant laudici es poden proposar activitats per comprovar hiptesis o respostes prvies a lescolta;
identificar i anotar paraules o expressions relacionades amb un tema, una idea o concepte concret; comp-
tar el nombre de vegades que apareix una determinada paraula o expressi, etc.
Les activitats posteriors a laudici tindran com a objectiu revisar o verificar si la comprensi ha estat correcta.
Aquestes activitats ofereixen a lalumne loportunitat de connectar el que han sentit amb les seves prpies
idees i experincies, fomenten la comprensi interpretativa i poden desenvolupar altres competncies:
expressi escrita, comprensi lectora, expressi oral.
Algunes de les activitats poden incloure lectures addicionals, formulaci de preguntes i respostes sobre el
que sha escoltat o altres activitats dinteracci.
Depenent de la tasca a desenvolupar, lalumne ha de tenir loportunitat descoltar el text tantes vegades com
li sigui necessari. Els textos proposats han doferir a lalumne progressivament reptes ms alts.
Els textos i les activitats programades han de ser engrescadores per a lalumnat, adequades a la seva edat
i interessos. El docent ha de triar materials funcionals i variats que donin suport a les situacions comunica-
tives que es vagin creant per afavorir la comprensi oral.
Orientacions per a lavaluaci

Lavaluaci de la comprensi oral a laula de primria ha de ser contnua i acumulativa. Lalumne est
demostrant diriament la seva capacitat de comprensi, perqu ha dentendre el professor en les seves
indicacions. El docent ha dobservar lactitud de lalumne davant lescolta, el nivell de detall que t en la
comprensi, la dificultat de la informaci que s capa de comprendre, la dificultat de la tasca que pot fer
i les estratgies que fa servir per assolir lobjectiu.

Per avaluar el nivell en qu es troba lalumne podem tenir en compte, entre daltres, els indicadors segents:
Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3
Entn el professor, en general, sufi- Entn el professor amb facilitat, Entn el professor amb facilitat,
cientment per portar a terme les idees generals i tamb els i s capa de fer preguntes i
les activitats de classe. detalls. aportacions adequades al tema.
Escolta amb atenci i inters. Fa una escolta activa amb Fa una escolta activa amb preguntes
preguntes. pertinents.
Reconeix paraules i expressions Comprn frases i expressions Comprn textos orals senzills
bsiques en textos breus i adaptats bsiques en textos orals senzills i adaptats amb llenguatge habitual.
amb vocabulari freqent i quotidi. i adaptats amb lxic elemental.
s capa dextraure informaci s capa dextraure informaci s capa dextraure informaci

explcita dun text oral breu, explcita dun text oral senzill explcita i de fer inferncies sobre
senzill i adaptat amb lxic freqent i adaptat amb lxic freqent un text oral senzill, genu o adaptat,
i quotidi. i quotidi. amb lxic freqent i quotidi.
s capa dextraure informaci s capa dextraure informaci s capa dextraure informaci

rellevant dun text oral breu, senzill rellevant i secundria dun text oral rellevant i secundria dun text oral
i adaptat i fer-ne una tasca concreta, senzill i adaptat i fer-ne una tasca senzill, genu o adaptat i fer-ne amb
amb ajuda. concreta. ella diferents tasques.
s capa de resoldre de manera s capa de resoldre de manera

planificada una tasca referent a un espontnia una tasca referent a un
text oral breu, senzill i adaptat. text oral senzill, genu o adaptat.
Comprn vocabulari clau del tema. Dedueix el significat de paraules Comprn gran part del vocabulari
noves a partir del context. del text.
Reconeix el significat delements Reconeix el significat delements Integra el significat delements

no lingstics del text. no lingstics i lingstics del text. no lingstics i lingstics del text.
(...) (...) (...)
Les activitats que permeten avaluar la comprensi oral sn mltiples.
Com a exemple es proposen les segents:
Exemple dactivitat davaluaci (angls)

Donat que alguns alumnes sinscriuen en estades lingstiques dangls a lestiu, el mestre proposa es-
coltar una gravaci de la jornada de benvinguda dun English Summer Camp. Desprs, els alumnes hau-
ran de respondre a una srie de preguntes de comprensi sobre el que han sentit. Abans de comenar lau-
dici, els nens i nenes han de llegir les preguntes per tal de familiaritzar-se amb el que sentiran. Escoltaran
el text tres vegades: la primera per entendre el sentit general, el tema i el to de lexplicaci. La segona s per
parar atenci als detalls i obtenir informaci especfica. Es pot fer de manera fraccionada, parant laudici
cada cop que parla un dels dos locutors. La tercera vegada ser per acabar de completar i comprovar les
respostes.
A laudici els instructors de lleure donen la benvinguda als nens i nenes, es presenten i els expliquen qu
faran exactament durant lestada (classes, activitats, sortides, etc.) i quin ser lhorari tipus que seguiran
cada dia:

Audici
Hello everybody and welcome to the summer camp. Im Mike and this is Helen. Were the directors
of the camp and were going to be together for two weeks. We have 3 teachers and 3 leisure instructors.
Sandra, John and Hanna will teach you English in the mornings and will help you later on with the rest of
activities. Peter, Mary and Lisa will organise all the games and sport activities for you.
Thank you Mike. Ok, Im Helen and Im going to tell you about the summer camp daily routine. From
Monday to Friday, we get up at 8 oclock. Breakfast time is at half past eight and English lessons are
from 9:15 to 12:30 a.m. Then, morning activities finish at lunch time, at about 1:30 p.m. In the afternoon
you can join the sport club you prefer. In the evening, at 7:00 p.m. its shower time and dinner is at
8:00 p.m. The night activity starts at nine. At eleven, everyone must be sleeping. Is everything clear?
I think it is, Helen. And now listen to some basic rules: it is necessary to speak in English at all times.
A group of people will set the tables every day. They must be at the dining-room ten minutes before each
meal.
Of course Mike, and... we have a lot of interesting things to do at the weekend. On Saturday were
going to the mountains and on Sunday were going to the beach. We also have night activities: a super
disco, a talent show and a horror night. And thats all for now, thank you and I hope you have a good time
at the summer camp. Now its time for you to go to your bedrooms to unpack your bags.
1. Tick true, false o the text doesnt say.
The text
True False
doesnt say
a. Its winter time.
b. Teachers are from the USA.
c. Children are at school.
d. Participants spend 2 weeks there.
e. Mike and Helen are the directors of the camp.
2. What are Mike and Helen doing? They are

a. talking about the activities to the parents.
b. explaining the camp timetable and rules.
c. presenting the sports at the summer camp.
3. What can children do in the camp? They can...

a. go to English lessons in the afternoon.
b. go on excursions on Mondays.
c. play sports in the afternoon.

4. What do they do during the weekend? They

a. go on excursions.
b. unpack their bags.
c. watch films.
5. What other activity can children enjoy at the summer camp? A

a. dancing lesson.
b. talent show.
c. horror film.
6. Which is the most important rule in the camp?

a. Speak English at all times.
b. Going to bed before ten oclock.
c. Set the table every day.
7. Who talks about what? Write an X where appropriate.
Activities at The staff The daily The basic

the weekend (teachers) routine rules
MIKE ROBERTS
HELEN JOHNSON
8. Complete the chart:
Activities Time
Breakfast
9:15 12:30
Lunch time
7 p.m.
Dinner
11:00 p.m.
En funci de les respostes podrem situar els alumnes en els diferents nivells:
Nivell 1. Lalumne entn la llengua dins del context i comprn els elements principals de la situaci
descrita. s capa didentificar algunes de les paraules i/o frases que li sn ms familiars dacord amb
les experincies viscudes, per a nivell senzill i sense tenir gaire en compte els detalls que donen els lo-
cutors. (tems 1a, 1c, 1e)
Nivell 2. Lalumne prediu i intenta endevinar i identificar les paraules i frases de manera contextualit-
zada, distingint la informaci donada per les diferents persones que hi intervenen. Entn una quantitat
de vocabulari ms elevada i pot comprendre els punts principals de lexplicaci. (tems 1d, 2, 4, 5, 6, 8)
Nivell 3. Lalumne segueix correctament lexplicaci i respon a les preguntes de manera apropiada tot
identificant els detalls narratius. s capa dentendre, relacionar i inferir informaci de lexplicaci. (tems
1b, 3, 7)

Exemple dactivitat davaluaci (francs)

Aquesta audici sinsereix en un context de classe on es tracta el tema de la Francophonie, els pasos del
mn que tenen el francs com a llengua vehicular, amb lobjectiu final de presentar diferents pasos que
en formen part mitjanant psters elaborats en grup.
Laudici que escoltaran en aquest cas sutilitzar per elaborar la informaci sobre el Senegal. El mestre
far una breu introducci tot assegurant-se que els alumnes situen el Senegal al mapa del mn. s reco-
manable obrir, prviament a laudici, una roda dintervencions dels alumnes per fer aflorar els coneixe-
ments previs que tenen daquest pas i de lfrica en general i, en especial, de lesclavatge tot situant-lo
histricament.
Abans de laudici, el mestre recordar el procediment de lactivitat: els alumnes tindran el full amb les
preguntes que aniran llegint al mateix temps que el mestre llegir en veu alta, per tal que shi familiaritzin
i focalitzin lescolta. A continuaci sefectuar una primera audici completa que donar el sentit general
al text. La segona audici ser fragmentada per tal que puguin anar responent les preguntes i deixaran en
blanc les respostes que desconeguin per completar-les a la tercera reproducci del text.
Lis tout dabord les questions que tu devras rpondre.
Aprs cela, tu couteras une premire fois laudio sans interruption.
La deuxime fois, tu lcouteras avec des pauses. ce moment tu pourras rpondre aux questions.
Audici
Le Sngal, cest comme une famille

En 2006, Acha est partie vivre au Sngal, le pays do son pre tait originaire, avec sa famille. Elle
avait alors 6 ans et son frre Louis en avait 7. Maintenant, ils sont ados... et ils ne regrettent pas dtre
venus habiter en Afrique.
Je trouve que le Sngal, cest comme une famille, dit Acha. Les gens sont respectueux, il ny a pas
de racisme. Dans le pays, il y a plusieurs cultures qui cohabitent (on appelle a des ethnies) et tout le
monde saide.
Acha vit Dakar, une grande ville de plus de 3 millions dhabitants. Lun des lieux qui ma le plus
marque du Sngal, cest lle de Gore, juste ct de Dakar. Cest l que se situe la maison des Esclaves.
Lle est, en effet, un lieu symbolique de la traite desclaves en Afrique de lOuest: du 16me au 18me sicle.
Les Noirs vctimes de lesclavage y transitaient avant de partir pour les Amriques.
Une partie de la famille dAcha est franaise. Elle revient en France la voir chaque anne, pendant les
grandes vacances.
Lors que je discute avec des amis en France, jai des expressions sngalaises et a les amuse! Les
gens en France pensent que nous vivons dans des cabanes en paille, mais ici il y a aussi des villes, des
maisons et plein dautres choses extraordinaires!
Text adaptat del reportatge de la revista GeoAdo (nm. 131-gener de 2014)
Enregistrament udio
http://insuf-fle.hautetfort.com/archive/2014/03/01/la-francophonie-decouverte-du-senegal-niveau-b1-5311074.html

Questions de comprhension orale
1. Lis les phrases de la grille et coche VRAI ou FAUX
Vrai Faux
a. Acha habite au Sngal
b. Son pre est sngalais
c. Son frre a 7 ans de plus quelle
d. Avant dhabiter au Sngal Acha vivait en France
2. Complte la grille
ge dAcha ge de Louis
En 2006
Actuellement
3. Quest-ce que a veut dire quAcha et Louis sont ados?
Quils sont ......................
4. Coche la bonne rponse
a. Acha pense que le Snegal est comme une famille parce que:
Cest le pays do son pre est originaire
Les gens sont respectueux, il ny a pas de racisme et tout le monde saide
Son frre habite avec elle
b. Acha vit :
Dakar
Lle de Gore
France
c. Dakar est:
Une grande ville, de plus de 3 millions dhabitants
Le lieu qui la le plus marque du Sngal
Une le
d. Pourquoi lle de Gore est un des lieux qui la le plus marque?

Parce que cest l o elle passe les grandes vacances
Parce que cest l o se situe la maison des Esclaves
Parce que cest trs joli
e. Quand est-ce quAcha revient en France?

Pendant les vacances de Nol
Pendant les vacances de Pques
Pendant les grandes vacances

f. Pourquoi les gens en France pensent-ils quau Sngal la famille dAcha habite dans des cabanes
de paille?
Parce quils sont bien informs
Parce quils pensent quen Afrique il ny a pas de maisons ni de villes comme en Europe
Parce quils sont en vacances
En funci de les respostes podrem situar els alumnes en els diferents nivells:
Nivell 1. Lalumne entn la llengua dins del context i comprn els elements principals de la situa-
ci descrita. s capa didentificar algunes de les paraules i/o frases que li sn ms familiars dacord
amb les experincies viscudes, per a nivell senzill i sense tenir gaire en compte els detalls que donen els
locutors. (tems 1a, 1d)
Nivell 2. Lalumne prediu i intenta endevinar i identificar les paraules i frases de manera contextua-
litzada, distingint la informaci donada per les diferents persones que hi intervenen. Entn una quan-
titat de vocabulari ms elevada i pot comprendre els punts principals de lexplicaci. (tems 4)
Nivell 3. Lalumne segueix correctament lexplicaci i respon a les preguntes de manera apropiada
tot identificant els detalls narratius. s capa dentendre, relacionar i inferir informaci de lexplicaci.
(tems 1b, 1c, 2, 3)

COMPETNCIA 2
Planificar i produir textos orals breus i senzills adequats
a la situaci comunicativa
Explicaci o vinculats a les rees daprenentatge. Han de fer

servir un repertori lxic freqent i quotidi, que s
Ser competent en la producci oral suposa ser ca- aquell que permet satisfer les necessitats comuni-
pa dexpressar, de forma estructurada i compren- catives elementals, en situacions corrents, familiars
sible, fets i coneixements, opinions i sentiments. i quotidianes.
Un parlant competent utilitza el llenguatge de ma- Dins daquesta competncia es troba la lectura en
nera apropiada i correcta: coneix les normes socials veu alta. s una eina til en diferents situacions
requerides en cada context (qu es pot dir, qu de la vida escolar i social, per exemple quan sha
no sha de dir, convencions de cortesia lingsti- de fer una exposici davant duna audincia, llegir
ca...), s capa de distingir les situacions comunica- un poema, cantar una can, representar una obra
tives (vida quotidiana, mbit acadmic..) per tal teatral, llegir instruccions dun joc, etc. Aquestes si-
demprar el registre adequat en cadascuna delles, tuacions requereixen la comprensi del text i lhabi-
coneix el codi lingstic (les regles de formaci litat de llegir correctament per mantenir linters de
de paraules i vocabulari, pronunciaci i formaci laudincia.
doracions), controla els aspectes prosdics que
Els elements a tenir en compte per establir la gra-
donen sentit i faciliten la comprensi oral del dis-
daci sn: lextensi del text, la complexitat de
curs: la velocitat, el volum, lentonaci...i fa s
la tasca, la varietat i el repertori de recursos lin-
delements no verbals (gestos, mirades...).
gstics i el suport de qu laprenent disposa.
En el procs daprenentatge de la llengua estran-
Aix, en un primer nivell lalumne s capa de pro-
gera lalumne es troba amb limitacions de voca-
duir frases que poden conformar un text oral molt
bulari, de coneixement destructures, de pronun-
senzill, per exemple la presentaci de si mateix,
ciaci... que ha de compensar fent s destrat-
mentre que en un tercer nivell lalumne produeix
gies verbals i no verbals, que adquireixen una im-
textos orals de manera autnoma, com per exemple
portncia cabdal, per millorar leficcia de la co-
una presentaci dun lloc on hagi estat o una acti-
municaci. Algunes daquestes estratgies estan
vitat que hagi fet durant el cap de setmana o les
relacionades amb la competncia lingstica (per
vacances.
exemple, la reformulaci del missatge), amb la com-
petncia discursiva (planificaci del text) o amb la
competncia no verbal (fer gestos, variar lentonaci, Gradaci
la velocitat o el ritme). 2.1. Reproduir expressions i frases simples prepa-
Per planificaci sentn la disposici del temps rades, de manera suficientment entenedora,
per pensar el que es dir, ampliar idees, seleccio- amb un repertori lxic freqent i quotidi, re-
nar-les, ordenar-les i saber com dir-les i adequar-les ferides a fets i coneixements propers, amb algun
a lobjectiu de la tasca i al propi estil daprenen- tipus de suport per a la planificaci.
tatge. Lalumne ha de preparar el text oral en funci 2.2. Produir expressions i frases simples, de mane-
de la situaci comunicativa, del tipus de text, del ra suficientment entenedora, amb un reper-
destinatari, de lobjectiu de la tasca i de les conven- tori lxic freqent i quotidi, referides a fets
cions i normes gramaticals. i coneixements propers, amb algun tipus de
En aquesta etapa els alumnes han de ser capaos suport per a la planificaci.
de produir expressions i frases simples, i petits 2.3. Produir textos orals breus, amb frases simples,
textos orals senzills i preparats, de diferents tipolo- amb fludesa i amb certa correcci lings-
gies (narratius, descriptius, instructius...), sobre tica, amb un repertori lxic freqent i quoti-
diferents temes, que van de lmbit personal i fa- di, referits a fets i coneixements propers de
miliar a temes relacionats amb els seus interessos manera autnoma.

Continguts clau Elements de la situaci comunicativa: finalitat,

destinatari, context.
Tipus de text oral: canons, poemes, rimes, ins-
Elements prosdics: entonaci, pronncia i ritme.
truccions, descripcions, exposicions, narracions,
textos breus relacionats amb continguts curricu- Elements fontics.
lars daltres rees o amb la mateixa rea. Elements no verbals: gestualitat i s de suport
Formats textuals: continus i discontinus. visual complementari.
Lxic: vocabulari freqent i especfic. Lectura en veu alta expressiva.
Sinonmia, antonmia, polismia, derivaci, falsos Fludesa.
amics. Elements morfosintctics bsics de loraci.
Suport imprs i digital. Planificaci i cerca dinformaci: localitzaci i
Organitzaci del text: adequaci, coherncia i selecci.
cohesi. Gesti de la informaci: organitzaci, sntesi,
Estratgies per planificar i estructurar lexpressi valoraci i comunicaci oral dels resultats de la
oral: s de les fonts, selecci dinformaci, elabo- tasca.
raci desquemes, guions i organitzadors grfics.
Per tal que lalumne assoleixi aquesta competncia, el docent ha de proporcionar un entorn ric que contin-
gui treball collaboratiu, activitats i materials autntics i crear situacions motivadores, funcionals i significa-
tives que afavoreixin la participaci de lalumnat amb llibertat, seguretat i confiana.
El docent ha de presentar les activitats de producci oral contextualitzades, en situacions ds real o simu-
lat de la llengua, amb destinataris i objectius comunicatius clars. A lhora de dissenyar les activitats orals
es tindr en compte la seva complexitat pel que fa a les instruccions per fer-les, els passos a seguir, la
informaci que lalumne ha de processar per dur-les a terme i les exigncies cognitives que planteja.
Tamb cal considerar el nivell de llengua que sespera que produeixi lalumne, els recursos i el temps de
qu disposa per dur a terme la tasca, el grau de correcci lingstica i dadequaci apropiat al seu nivell.
Si una activitat requereix estructures lingstiques que lalumne encara no ha practicat, el docent pot pro-
moure una pluja didees (coneixements previs) per veure quines estructures i vocabulari necessitar, quines
coneix i complementar el que ja s capa de produir.
La prctica i la producci oral a laula requereix una metodologia gradual: des de tasques on lalumne ha
de reproduir un model, a tasques dirigides, per passar desprs a una actuaci semiguiada i fins arribar a la
producci lliure i espontnia de lalumne. Per aix s important el treball sobre temes quotidians i propers
a lalumnat.
Els textos monologals (descripcions, exposicions, narracions, explicacions...) permeten desenvolupar

aspectes com la planificaci i organitzaci de les idees, la coherncia, ls dun registre adequat, la selec-
ci dun lxic apropiat i precs... Cal donar un temps de preparaci a lalumne per tal que, amb ls de la llen-
gua escrita, pugui realitzar un esquema previ que serveixi per ordenar les idees i elaborar un text coherent
i adequat a la situaci comunicativa plantejada. El procs de planificaci permet realitzar activitats orals
en diverses situacions: individualment, en parella, en petit grup, collectivament.

El docent ha de donar instruccions clares i models a lalumne (professor, gravacions dudio o vdeo...),
mantenir un equilibri entre la correcci i la fludesa i proporcionar ocasions per practicar word stress, en-
tonaci i pausa. Sha devitar la correcci durant lexposici de lalumne, excepte en els casos que es pro-
dueixi una alteraci o interrupci en la comunicaci. El docent ha de considerar lerror com una part del
procs daprenentatge, permetre lexpressi fluida i espontnia de lalumne per, al mateix temps, afa-
vorir que el seu discurs sigui adequat i comprensible.
Cal potenciar ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, que permeten lalumne accedir
a nombroses fonts dinformaci i recursos didctics en altres llenges (canons, pellcules, vdeos...) i
presentar la llengua amb mitjans i suports diferents (powerpoints, vdeos, podcasts...). Lenregistrament
de les actuacions, ja sigui en udio o en vdeo, s una bona eina per fer lactivitat ms engrescadora i per
a una posterior avaluaci o autoavaluaci de lalumne.
Algunes propostes dactivitats on aplicar els continguts daquesta competncia sn: storytelling, simula-
cions, descripci dimatges, lectura en veu alta, etc.

Lavaluaci de la producci de textos orals a laula de primria ha de ser contnua i acumulativa. El docent
ha dobservar lactitud de lalumne davant la producci dun text oral, la dificultat de la tasca, el nivell
de llengua que s capa de produir, la informaci que s capa de donar, la dificultat de la tasca que pot
fer, els tipus de suport que fa servir i les estratgies que utilitza per assolir lobjectiu.
Es pot gravar i escoltar posteriorment el text oral produt per lalumne. Cal fer-ho a partir de pautes
dobservaci amb uns indicadors clars i mesurables. Aix permet que lalumne faci una reflexi sobre
el discurs i una revisi del producte oral. Tamb es poden plantejar activitats de coavaluaci entre com-
panys, amb una pauta dobservaci elaborada pel mestre.
Les activitats davaluaci han de ser semblants a les que habitualment es practiquen a laula durant el pro-
cs daprenentatge: fer petites presentacions, descripcions, recitar poemes, embarbussaments...
El portafolis oral, que permet enregistrar textos orals en format digital, produts individualment o en
grup, s una eina davaluaci, de reflexi i dautoaprenentatge on queda pals el progrs que fa laprenent
(vegeu tamb portafolis descriptura a les orientacions per a lavaluaci de la competncia 8).

A continuaci es mostren alguns indicadors dassoliment de la competncia segons els tres nivells establerts:

Genera idees a partir duna pauta. Organitza les idees amb bastides. Selecciona, de forma autnoma, les
idees necessries per produir el text.
Reprodueix descripcions de Fa descripcions de persones, llocs Descriu amb frases senzilles
persones, llocs o objectes que li o objectes que li sn familiars fent persones, llocs o objectes que li
sn familiars, fent servir paraules servir frases curtes amb vocabulari sn familiars fent servir vocabulari
ds freqent i quotidi. ds freqent i quotidi. ds freqent i quotidi.
Reprodueix presentacions Fa presentacions o exposicions Fa presentacions o exposicions
o exposicions curtes, senzilles curtes, senzilles i preparades senzilles i preparades, de manera
i preparades sobre temes sobre temes quotidians i personals. fluida, sobre temes quotidians
quotidians i personals. i personals.
Reprodueix les idees ms rellevants Explica amb frases curtes una Narra histries curtes i senzilles que
duna histria senzilla i curta histria senzilla treballada shan preparat prviament a classe
treballada a classe. prviament a classe. i s capa denllaar les idees
fent servir connectors senzills,
com p. ex. i, per, perqu i llavors.
Sap anomenar les rutines diries. Descriu la rutina diria en lnies Descriu la rutina diria amb
generals, fent servir oracions curtes oracions senzilles, per donant
i senzilles, sense donar gaires petits detalls com p. ex. les hores,
detalls. els llocs, o si lactivitat li agrada
o no.
Utilitza estratgies per compensar
dificultats en la comunicaci (gestos,
entonaci, onomatopeies...).
Pronuncia la major part del Pronuncia la major part del Pronuncia acuradament la major
vocabulari treballat a classe de vocabulari treballat a classe de part del vocabulari treballat a classe.
manera suficientment entenedora. manera entenedora. Parla amb Parla amb claredat i prou fludesa
claredat per assegurar la per assegurar la comprensi
comprensi de laudincia. de laudincia.
Utilitza poc vocabulari del repertori Utilitza bastant vocabulari del Utilitza un repertori lxic freqent
lxic treballat a classe. repertori lxic treballat a classe. i quotidi.
(...) (...) (...)

Exemple dactivitat davaluaci de la competncia:

Cada any, tradicionalment, els alumnes de cinqu de primria fan una sortida dun dia al Mas den Puig
a Sabadell. Els alumnes de sis, en parelles, hauran dexplicar en angls lactivitat que ells van fer lany ante-
rior a la resta del seu grup. La parella que ho faci millor ser lencarregada danar a explicar lactivitat als
alumnes de cinqu.
El mestre els reparteix el segent full informatiu sobre la sortida i els alumnes shauran de preparar la pre-
sentaci.
Inform and explain your experience in Mas den Puig to the 5th level students and encourage them to
prepare the trip. Remember to give them all the important information to help them prepare all the things
they need. You can use your own photographs to illustrate your talk.
Lets go to the forest!!

Date: May, 25th
Place: Mas den Puig in Sabadell. Its a typical Catalan house in the countryside where you can do diffe-
rent nature-related activities.
Timetable
9:00: Departure to Sabadell by coach.
10:30: Arrival, breakfast and visit to the house.
12:00: Different activities in the forest.
14:00: Picnic.
15:00: Come back to school.
Activities
Visit to the Countryside life museum
Activities in the forest (time: 2 hours):
Orientation and map reading: We will learn how to use the compass.
Discovering animal footprints: What animals live in the forest? / what do they eat?
Remember to take

Els alumnes comptaran amb una sessi per poder planificar, assajar i revisar la seva exposici i els mate-
rials de suport que faran servir. Treballaran en parelles. El mestre explicar qu s el que sels avaluar.
Per planificar la tasca els alumnes poden seguir aquesta pauta:
Planning your talk
Introduce yourself and explain what you are going to talk about and why.
For example: My names............................Im going to talk about...........................because...........................
Look at the questions and write the answers that will help you to your talk.
Questions Full answers
Date and place
When is the trip?
Where are you going?
How are you going?
Timetable
What time are you going to leave?
What time are you going to arrive?
What time is lunch?
What time will you come back to school?
Activities
What are you going to do in the museum?
What are you going to do in the forest? What are
you going to learn?
Important things to take
What do you need to take?
Language Vocabulary Structures

I know - -
- -
- -
I need to know - -
- -
- -

A partir de lobservaci de lexposici oral de lalumne i amb lajuda duna graella dobservaci a mode de
registre es poden situar els alumnes en els diferents nivells:
Nivell 1. Lalumne organitza la informaci de manera ordenada (lloc, activitats, qu cal portar...) per
sense aportar apreciacions personals, desenvolupar les idees principals ni relacionar les parts del dis-
curs. Utilitza poc del vocabulari treballat a classe relacionat amb el tema. Fa servir frases molt senzilles.
Pronuncia de manera suficientment entenedora.
Nivell 2. Lalumne organitza la informaci de manera ordenada i donant la informaci amb alguns de-
talls (detalls de lhorari, qu faran al bosc...), relaciona les parts del discurs i aporta apreciacions perso-
nals. Utilitza bastant del vocabulari treballat a classe relacionat amb el tema. Fa servir frases senzilles.
Pronuncia de manera entenedora. Mant una posici corporal correcta durant tota lexposici.
Nivell 3. Lalumne organitza molt b la informaci, la desenvolupa detalladament i amb opini. Utilitza
molt del vocabulari treballat a classe relacionat amb el tema. Fa servir frases que inclouen connectors ( and,
but, because) i fa servir les formes verbals adequades. Pronuncia acuradament i amb prou fludesa. Mant
una posici corporal correcta durant tota lexposici.
Graella dobservaci
Oral exam Lets go to the forest! Date

Group: Name: Mark:
1. Planning - Follows guidelines
2. Contents - Clear ideas
- Relevant, interesting details
- Coherent
- Well-organised
- Meets task demands
3. Oral fluency - Intonation
- Pronunciation
- Emphasis on relevant details
4. Accuracy Appropriate use of:
- tenses, pronouns...
- correct word choice
5. Complexity - Use of connectors
- Vocabulary variety
6. Body language - Eye contact
- Gestures, facial expressions and
posture


Lescola est en contacte amb una altra de Frana i els alumnes de sis han de fer una presentaci oral que
ser enregistrada en vdeo i penjada en un blog. Aquest contacte entre escoles, que s fcil daconseguir
a travs de programes europeus com ara eTwinning o Comenius, s molt enriquidor des del punt de vista
de loportunitat de ls real de la llengua estrangera. Ben sovint es prioritza la llengua escrita per tamb
es poden dur a terme nombroses activitats dexpressi oral usant les tecnologies per a laprenentatge i el
coneixement.
En aquest cas els alumnes tenen un propsit real per presentar-se ells mateixos, la seva famlia, els seus
gustos, la seva localitat o el seu pas. En el cas que no hi hagi aquest contacte entre centres, tamb es po-
dria dur a terme la mateixa activitat mitjanant una simulaci o un joc de rol creant una situaci fictcia. El
fet denregistrar-ho t diversos avantatges: duna banda fa que els alumnes vulguin fer-ho al mxim de b
possible i, de laltra, que possibiliti lautoavaluaci i lavaluaci diferida per part del mestre. Si, a ms, es penja
en un blog cal tenir present que requereix lautoritzaci prvia per part dels pares o tutors.
Lorganitzaci no s complicada per requereix diverses sessions de classe durant les quals el treball de
preparaci es realitzar en petit grup de forma diversificada. Lenregistrament s aconsellable que es dugui a
terme grup per grup i en una aula especfica per evitar soroll i sen poden encarregar els mateixos alumnes.
Seria recomanable que els temes generals sortissin de les propostes dels mateixos alumnes. Com que
es tracta de presentar la localitat i lentorn, alguns exemples poden ser la ubicaci geogrfica de la locali-
tat, la histria, els costums, les festes, la gastronomia, els esports, etc. Els alumnes poden recollir fotos
i materials que poden fer servir en les seves presentacions.
En tot cas, cal donar als alumnes una pauta per elaborar la producci oral individual i una altra per a la
del grup que permetin estructurar el discurs. Les pautes serviran per a la preparaci i com a guia en el
moment de lenregistrament, per en cap cas no han de ser llegides davant de la cmera.
Es crearan grups de 4 o 5 alumnes i es donaran les consignes de lactivitat:
Vous allez vous prsenter vous-mmes individuellement aux lves de lcole X.. pour quils vous connais-
sent. De plus, pour quils connaissent notre cole et notre village (ville) chaque groupe fera la prsentation
dun sujet diffrent de notre entourage que vous prparerez ensemble.
Aprs cela, nous enregistrerons en vido ce que vous avez prpar. Chaque membre du groupe fera sa propre
prsentation et une partie de la prsentation du sujet collectif.
Tout dabord nous allons choisir ensemble les sujets que nous raconterons nos amis franais pour quil
ny ait pas de rptitions.
Un exemple de pauta individual podria ser la segent:
Texte oral
Prnom
ge
Famille
Gots, loisirs

Exemple de pauta collectiva per presentar lescola i el poble/ciutat:
Sujet: les ftes Ides exposer

1er lve:
2me lve:
3me lve:
4me lve:
El mestre compartir prviament a lenregistrament els criteris davaluaci que utilitzar. Per a aquesta fina-
litat pot ser dutilitat la rbrica segent que tamb servir per a lautoavaluaci de lalumne:
Oui Un peu Pas du tout
Fluidit
Jai parl sans interruptions
Prononciation
Jai prononc tous les mots correctement
Intonation
Jai une intonation qui ressemble celle du franais
Prcision
Jai bien utilis le vocabulaire, les pronoms et les formes verbales
Expression corporelle
Jai regard directement la camra et mon visage tait dtendu
et souriant
Pauta davaluaci per al mestre:
lve: _________________________________________________________________________________________
Groupe: _______________________________________________________________________________________
Note: __________
Contenus Organisation
Cohrence
Fluidit Cadence
Intonation
Prononciation
Prcision Usage appropri de:

- Lexique
- Pronoms
- Formes verbales
Complexit Usage de connecteurs
Expression corporelle Contacte visuel

Expression faciale

Nivell 1. Lalumne organitza les idees de manera ordenada per sense desenvolupar les idees princi-
pals ni relacionar les parts del discurs. Utilitza poc del vocabulari treballat a classe relacionat amb el tema.
Fa servir frases molt senzilles. Pronuncia de manera suficientment entenedora.
Nivell 2. Lalumne organitza les idees de manera ordenada i donant la informaci amb alguns detalls
i relaciona les parts del discurs. Utilitza bastant del vocabulari treballat a classe relacionat amb el tema.
Fa servir frases senzilles. Pronuncia de manera entenedora. Mant una posici corporal correcta durant
tota lexposici.
Nivell 3. Lalumne organitza molt b les idees, dna informaci detallada i amb opini. Utilitza molt del
vocabulari treballat a classe relacionat amb el tema. Fa servir frases que inclouen connectors ( et, mais,
parce que). Pronuncia acuradament i amb prou fludesa. Mant una posici corporal correcta durant
tota lexposici i mira laudincia.

COMPETNCIA 3
Emprar estratgies dinteracci oral dacord amb la situaci comunicativa
per iniciar, mantenir i acabar el discurs
Explicaci - De control dels resultats de la interacci, per exem-

ple comprovant que tothom dins un grup ha ents
La interacci oral o conversa s lactivitat lings- els resultats duna tasca.
tica ms comuna i universal que els parlants de
- De reparaci o correcci, per exemple revisant
qualsevol llengua duen a terme, i per tant mereix
un enunciat individualment o conjuntament i fent
la dedicaci necessria a laula. La utilitzaci destra-
una reformulaci.
tgies variades dinteracci oral t un paper fona-
mental en laprenentatge de la llengua estrangera. La interacci implica la cooperaci pel que fa, duna
banda, a la negociaci dels significats, com ara
Un conversador competent ha de saber emprar
demanar i oferir aclariments sobre la informaci,
estratgies per iniciar, mantenir i acabar el discurs,
comprovar que laltre ens entn, compartir i con-
aix com participar activament, amb inters, i amb
firmar la informaci; daltra banda, la negociaci
actitud dialogant en interaccions diverses.
de la forma, com ara collaborar amb els interlo-
Sn estratgies per iniciar la conversa: saludar i cutors per resoldre problemes amb el vocabu-
prendre la paraula, triar temes dinters com i intro- lari, la gramtica o la pronunciaci, aix com laplica-
duir el tema. Sn estratgies per mantenir la con- ci destratgies dautocorrecci i de correcci
versa: invitar a parlar, escoltar activament, respectar per part daltres (els docents o altres aprenents).
el torn de paraula, demanar i oferir aclariments o Un nombre elevat dinteraccions a laula pot aug-
ajuda en cas de malents o ambigitat, i totes aquelles mentar notablement les oportunitats daprenen-
que ajuden a cooperar amb linterlocutor per fer fluir tatge.
la conversa. Sn estratgies per finalitzar la comu-
La gradaci daquesta competncia sarticula a par-
nicaci oral: saber tancar la conversa, resumir, si cal,
tir de la familiaritat amb el tema, si es disposa de
i acomiadar-se. Aquestes estratgies cal introduir-les
ms o menys temps de planificaci i de ms o menys
i treballar-les explcitament perqu lalumne en sigui
suport, i la complexitat conceptual i cognitiva de
conscient i perqu les incorpori en les seves interac-
la tasca. Tamb s part de la gradaci la varietat
cions. Lobjectiu s preparar els aprenents per a un
de recursos lingstics lligats a les estratgies (lxic
s interactiu de la llengua fora de laula.
especfic, entonaci, expressivitat, fludesa, elements
En el cas dels aprenents duna llengua estrangera, no verbals, organitzaci del text).
cal afegir altres estratgies comunicatives i dinter-
Daquesta manera, per exemple, la gradaci anir
acci:
dun tema conegut pel qual es disposa de molt su-
- De planificaci, per exemple preveient el repertori port o temps de planificaci a un de menys cone-
lxic i altres recursos lingstics que seran tils per gut. Pel que fa a la complexitat, la interacci pot
desenvolupar la tasca dinteracci amb xit, amb anar dun simple intercanvi dinformaci personal
els suports i guiatge necessaris, bsicament per que requereix paraules i frases molt senzilles (per
part del docent. exemple, un intercanvi dinformaci sobre la famlia:
- Dutilitzaci de manera progressiva del repertori I have 2 brothers. My mom is a taxi driver Jai deux
lxic i dels elements morfosintctics que shan aprs frres et une soeur. Ma mre est institutrice a una
prviament. simulaci de compra en una botiga que requereix
ls dun repertori ms ampli de recursos i menys
- De compensaci de les deficincies, com ara tra-
planificaci (frmules lingstiques: Good morning!
duint o explicant el significat duna paraula que es
I am looking for... How much is it? Salut! Jaimerais...
desconeix o fent servir llenguatge no verbal per
Cest combien?).
explicar-la.

Gradaci Continguts clau

3.1. Utilitzar estratgies per iniciar, mantenir i aca- Situacions comunicatives: intercanvi dinforma-
bar la conversa: saber escoltar i mantenir el ci personal, de resoluci de problemes senzills i
tema i demanar i respectar el torn de paraula, habituals, de raonament o opini apropiades per
i emprar estratgies comunicatives per resol- ledat, conversa oberta guiada pel professor...
dre situacions comunicatives i tasques molt Adequaci del missatge oral a la situaci comu-
conegudes i treballades, de complexitat cogni- nicativa: finalitat, destinatari, context.
tiva baixa, que requereixen vocabulari molt Funcions del llenguatge: saludar, acomiadar-se,
freqent i frases senzilles i per a les quals es felicitar, oferir i demanar aclariments, contrastar
disposa de molt suport. opinions...
3.2. Utilitzar estratgies per iniciar, mantenir i aca- Estratgies dinteracci oral: inici, manteniment i
bar la conversa i aplicar estratgies comuni- finalitzaci duna interacci de manera apropiada.
catives per resoldre situacions comunicatives
Estratgies dinteracci oral prpies de laprenen-
i tasques conegudes i treballades, de comple-
tatge de la llengua estrangera: oferiment i deman-
xitat cognitiva baixa i que requereixen recursos
da daclariments, confirmaci de la informaci i
lingstics simples, i per a les quals es disposa
de la comprensi, episodis de collaboraci lin-
de quelcom de suport. gstica, autocorreccions i correccions per part
3.3. Utilitzar estratgies per iniciar, mantenir i aca- dels altres...
bar la conversa fent s destratgies comuni- Lxic: vocabulari freqent i especfic. Sinonmia,
catives per resoldre situacions comunicatives antonmia, polismia, derivaci, falsos amics.
i tasques duna certa complexitat cognitiva, i
Elements prosdics: entonaci, pronncia i ritme.
per a les quals es requereix una varietat de re-
cursos lingstics i un mnim grau dimprovi- Elements fontics.
saci. Elements no verbals de la comunicaci.
Per desenvolupar aquesta competncia cal que el mestre fomenti la interacci en contextos comunica-
tius. Les activitats dinteracci requereixen la planificaci acurada per part del mestre pel que fa a la seva
estructuraci, la llengua que es far servir i els suports necessaris per fer accessible aquesta llengua als
aprenents. Per exemple, per descriure la prpia famlia, lescola o les aficions en contactar per primera ve-
gada amb un nen o nena dun altre pas caldr fer explcit lobjectiu de lactivitat als alumnes, marcar les
passes que se seguiran i proporcionar els suports lingstics necessaris.
A laula hi ha situacions de comunicaci real, tant entre mestres i alumnes com entre alumnes. Aquestes
converses tenen a veure amb la gesti daula i amb lorganitzaci i desenvolupament de tasques i activitats
daprenentatge: salutacions, passar llista, instruccions dorganitzaci de laula, presentaci i organitzaci
dactivitats, indicacions sobre com desenvolupar-les, informacions generals, preguntes i comentaris de caire
general o particular, etc. La quantitat de llengua que es fa servir en aquestes interaccions s molt elevada i
conforma una slida base lingstica per als aprenents. El fet que, en aquestes situacions, es repeteixin sovint
els mateixos elements lingstics, en facilita laprenentatge. Per tant, s molt important que la llengua de
comunicaci a laula sigui la llengua que sest aprenent.

Tamb hi ha les situacions dinteracci a laula creades a partir de la simulaci i la recreaci de situacions
comunicatives o converses relacionades amb altres rees curriculars. Sha de procurar que siguin signifi-
catives per als alumnes i properes als seus interessos: dilegs breus que reprodueixen situacions de la
vida quotidiana (compra en una botiga, un dinar familiar en un restaurant), entrevistes, petites investi-
gacions o resoluci de problemes (organitzar una festa o una sortida al planetrium, planificar un itine-
rari entre dos punts...), jocs de rol, dramatitzacions, converses de grup guiades sobre temes propers als
alumnes...
Les situacions dinteracci en llengua estrangera fora de laula normalment no sn tan nombroses com
les que es produeixen a laula per la seva efectivitat en laprenentatge sha de tenir molt en compte. Cal
fomentar, doncs, activitats que comportin interacci oral, com ara projectes collaboratius amb alumnes de
centres propers, projectes i altres projectes internacionals (e-twinning, Erasmus+...) o intercanvis.
s important que durant el desenvolupament de les activitats el docent posi mfasi en les estratgies
que shan de fer servir durant la interacci. El seu paper s fonamental per explicar, modelar i recordar la
convenincia dutilitzar aquestes estratgies en la llengua estrangera per dur a terme les tasques propo-
sades. Amb el suport dels mestres, els alumnes han de revisar si la parella o el grup estan seguint
b les instruccions, si sestan entenent i si estan aconseguint lobjectiu plantejat i resolent, conjuntament,
dificultats de vocabulari, gramtica o pronunciaci. Tamb s important ensenyar a autocorregir-se i a
corregir els altres de manera respectuosa.
Els enregistraments videogrfics sn molt tils per comprovar ls adequat de les estratgies dinteracci
oral. El seu visionament o valoraci posterior poden servir per millorar les estratgies de comunicaci
de lalumne. Sha de tenir en compte que aquestes valoracions es poden fer individual o collectivament.
Aquests enregistraments dinteraccions orals (per exemple, una entrevista) tamb poden servir per fer di-
fusi de les produccions dels alumnes a la web del centre o per altres mitjans.
La utilitzaci equilibrada i eficient dels recursos disponibles implica fer servir duna manera efectiva els
continguts treballats prviament, el que els altres companys saben, lajuda proporcionada pel docent, aix
com altres recursos disponibles (diccionaris, recursos digitals...).

Lavaluaci de la interacci ha de ser contnua i acumulativa. El docent ha dobservar lactitud de lalumne
durant la conversa, la seva disposici a iniciar, mantenir i acabar la interacci i com resol la complexitat
de la tasca. Tamb ha de valorar ls destratgies comunicatives i de collaboraci per fer avanar la con-
versa.
Es pot gravar i escoltar posteriorment la conversa produda pels alumnes. Cal fer-ho a partir de pautes
dobservaci amb indicadors clars i mesurables. Aix permet que els alumnes facin una revisi de la
interacci. Tamb es poden plantejar activitats de coavaluaci entre companys, amb una pauta dob-
servaci elaborada pel mestre.
Per avaluar aquesta competncia, es poden plantejar activitats de resoluci de problemes de la vida quo-
tidiana, simulacions de situacions comunicatives... Les activitats davaluaci han de ser semblants a les
que habitualment es practiquen a laula durant el procs daprenentatge.

Alguns indicadors per valorar els diversos nivells dadquisici de la competncia poden ser els segents:

Utilitza estratgies senzilles per Utilitza algunes estratgies ms Utilitza estratgies per iniciar,
iniciar, mantenir i acabar una elaborades per iniciar, mantenir mantenir i acabar la conversa
conversa cara a cara: saluda i acabar una conversa: utilitza amb una certa fludesa amb
(Hello, Salut!), mant la conversa ms duna frmula per a linici un s variat de frmules dinici
(Yes? Comment?), i sacomiada (Hello. What can we do? (Whats up? Where can we start?
(Bye bye, Au revoir!) amb frmules Quest-ce que nous pouvons faire?), O commenons?), manteniment
bsiques. i el manteniment de la conversa (Really? What do you think?)
(Yes? Really? Comment?), i la seva i finalitzaci de la conversa
finalitzaci (Fantastic! Fantastique!). (See you later. plus tard).
Demana i respecta el torn de paraula.
Mant el tema de la conversa. Mant el tema de la conversa Modifica el seu discurs a partir de
i aporta nova informaci. les intervencions de linterlocutor.
Planifica la interacci, amb el suport Planifica la interacci, amb el Planifica la interacci ms
del docent, preveient el repertori suport del docent, preveient els autnomament.
lxic necessari. recursos lingstics necessaris
(elements morfosintctics,
frmules...).
Fa un s limitat dels recursos Fa un s adequat dels recursos Treu el mxim partit dels recursos
disponibles (coneixements propis, disponibles per a la resoluci disponibles i els adequa a la situaci
collaboraci del companys, ajuda de la tasca. comunicativa.
del docent, recursos digitals...) per a
la resoluci de la tasca dinteracci.
Detecta alguns errors propis. Corregeix alguns errors propis Corregeix errors propis regularment.
puntualment.
En alguns casos, negocia el En general, negocia i resol els Negocia i resol de manera eficient
significat, demanant ajuda i resolent problemes de lxic i pronncia que els problemes lingstics (lxic,
els problemes de lxic que sorgeixen sorgeixen durant la interacci. pronncia, gramtica...) que
durant la interacci. sorgeixen durant la interacci.
Recorre regularment a la primera Recorre ocasionalment a la primera
llengua per resoldre els dficits llengua per resoldre els dficits
de comunicaci. de comunicaci.
(...) (...) (...)

Com a activitat davaluaci es proposa una tasca, per parelles, de resoluci de problemes, en la qual els
alumnes simulen lorganitzaci duns campaments destiu en angls. Lactivitat consisteix a repartir
8 alumnes en dues habitacions, en funci de les seves personalitats i preferncies.
En la preparaci de la tasca, el docent sha dassegurar que els alumnes han ents la informaci que
apareix a les targes que serveixen de suport per fer lactivitat. Tamb ha de preveure un temps per tal que
els alumnes puguin planificar la seva conversa.

Your goal is to organize the distribution of eight students into two rooms of four. Each of you will be given
a card with information about four of the students. You goal is to share the information and collaborate
with your partner in order to decide the ideal distribution in each of the rooms. In order to do the task you
must:
- Include two students from the Catalan school and two students from the Polish school in each room.
- Consider their personalities, their likes and dislikes, and their hobbies.
You can read your card to your partner in order to make the decision together but you cannot show your
card! You must find the ideal distribution of students. You can use the boxes to organize the students into
the two rooms.
Student A card
Kuba loves sports and he also likes dancing. He lives with his grandparents in a farmhouse near Krakow.
He is always joking around and he has a great sense of humor. Oh! And he dislikes cats, dogs or pets
in general.
Kasia is a little shy but she loves talking with other people about music and books. She lives in the city
center of Krakow with her parents and older sister. She doesnt like jokes.
Jacek is very funny and he likes singing. He was born in Warsaw but now lives in Krakow with his aunt
and uncle. He enjoys playing football and tennis.
Marek is a little crazy and he loves nature. He collects butterflies and plants. He lives with his parents in
Krakow. He has a dog called Doggy. He does not like jokes or stories.
Student B card
Ceclia is always happy when she has her hamster Johnny with her. Of course she has Johnny with her
at the summer camp. She was born in Igualada but now she lives in Barcelona. She loves eating cookies
and telling stories but she doesnt like sports.
Hamid is a little bit shy but he enjoys talking about birds and planets. He lives with his parents in Sant
Andreu in Barcelona. He plays the flute and the harmonica very well. Hamid dislikes silence.
Mart is a very friendly boy. He does not like music but he loves sports. He lives in Barcelona with his
mother and his aunt. He is a very fast runner and he is a bit scared of animals.
Paris is very quiet and she does not like talking very much but she is really good with card games. She
was born in Thesaloniki (Greece) but she now lives in Sant Andreu in Barcelona. Paris dislikes noise.
Rooms
Room A Room B
Name Name Name Name
Name Name Name Name

The following are some of the expressions you can use during the task:
To collaborate with your partner:

How shall we start? What do we do next? Why dont we...? Anything else?
How about having...? How can we do this? Do you know what I mean? Is that all?
To get help from and to help your partner or teacher:

What do you mean by...? Whats the meaning of...? Could you please repeat that?
How do we say this in English? What you can say is... How can I...
What did you say? May I say something? Shall I repeat that?
To accept or reject a suggestion by your partner:

Are you sure about that? Thats sounds perfect! I think/dont think thats a good idea
I am not sure about that! Lets do that! Sure!
Graella dobservaci per al docent/avaluador:
Pair 1, Student A
Student A Level 1 Level 2 Level 3

Plans the task by working
Only minimally Mostly They prepare it jointly
with his/her partner
Asks for assistance from
the teacher to plan Often Occasionally Rarely
the task
Requests clarifications
Minimally Mostly Regularly
about the content
Interacts... In a mixture of L1 and L2 More in the L2 than the L1 Mainly in the L2
Self-corrects
Occasionally Regularly Whenever necessary
himself/herself
Negotiates linguistic
problems with his/her Sometimes Regularly Most of the time
partner
Manages turn-taking Partially successfully Successfully Very successfully
Appropriately initiates,
Initiates, maintains, and Occasionally initiates and Often initiates and
initiates and finishes
finishes the interaction regulates the interaction regulates the interaction
the interaction
A partir de la graella dobservaci es poden situar els alumnes en els diferents nivells:
Nivell 1. Lalumne recorre sovint al docent per planificar i resoldre la tasca. Negocia ocasionalment
amb laltre aprenent la realitzaci de la tasca (you have...and we can...i si posem...). Demana a laltre
aprenent que repeteixi quan no entn una informaci, una paraula o expressi, en la llengua estrangera
(What is friendly?, The girl with the hamster...what is her name?...) o en la llengua habitual (qu li agra-
dava al Kuba aquest?). Durant la realitzaci de la tasca, sautocorregeix ocasionalment. Sovint recorre
a la primera llengua. Demana i respecta el torn de paraula i utilitza algun recurs per mantenir la con-
versa (and now...what?).

Nivell 2. Lalumne planifica adequadament com es far la tasca (...what can we do? com ho fem? You
read it first...) i recorre noms ocasionalment al docent per planificar i resoldre la tasca. Si no entn el
que sha de fer, ho demana al company o al docent. Demana ajuda quan no recorda o no entn una
informaci, una paraula o expressi ( Whats the meaning of joking?, What is the name of the girl
with the hamster? El Hamid era el de la flauta? You said...what?), recorrent ocasionalment a la primera
llengua. Sautocorregeix puntualment. Mant la conversa de forma continuada (That is a good idea...what
do we do now?...and then?) i lacaba satisfactriament (OK...finished!).
Nivell 3. Lalumne planifica conjuntament amb laltre aprenent la tasca de manera autnoma. Utilitza
de manera adequada els recursos dels que disposa. Negocia amb el company la resoluci de la tasca
(What do we do with these two?). Resol els problemes lingstics (vocabulari, gramtica, pronunciaci)
de manera autnoma o collaborant amb laltre aprenent. Utilitza majoritriament la llengua estrangera
i mant i acaba la conversa de manera adequada (What do you think? Anything else?).

Es posar els alumnes en situaci de dramatitzar una situaci comunicativa per parelles, tot donant a cada
parella una targeta segons la qual cada alumne haur dassumir un rol determinat. La situaci es donar per
escrit mitjanant una breu descripci daquesta. Els alumnes lhauran de preparar i representar davant els
companys que hauran dendevinar la situaci.
Exemples:
AU MARCH
PERSONNAGE 1: Le vendeur/la vendeuse de lgumes
PERSONNAGE 2: Le client la cliente
SITUATION: M. (ou Mme.) Leblanc veut acheter au moins trois lgumes ou fruits diffrents dans la
boutique de M. (ou Mme) Ricard. Vous devez dramatiser la scne avec un dialogue o il faut:
La salutation initiale
La demande de la part du vendeur/se
La demande de 3 produits diffrents de la part du client/e
Les remerciements
La salutation finale
LES TOURISTES
PERSONNAGE 1: Une personne qui attend le bus
PERSONNAGE 2: Un touriste
SITUATION: Le touriste veut arriver la cathdrale, aprs il veut aller la plage et puis finalement
trouver un hotel. Il demande tout a une personne qui attend le bus. Celle-ci lui explique comment y
arriver.
Vous devez dramatiser la scne avec un dialogue o il faut:
La salutation initiale
Les questions ou demandes du touriste
Les rponses de lhabitant de la ville
Les remerciements
La salutation finale

Pauta dobservaci per al mestre:
LVE:
SITUATION COMMUNICATIVE:
Il/elle utilise correctement les stratgies conversationnelles

Interaction
Il/elle a des difficults
Il/elle parle sans pauses
Fluidit Il/elle sarrte pour chercher les mots
Il/elle sautocorrige
Correcte
Prononciation
Il/elle a des difficults avec les sons suivants :
Il/elle groupe correctement les mots dans les phrases
Cadence Il/elle fait la liaison entre les mots
Inadquate
Usage appropri du lexique, des pronoms et des formes verbales,
Il/elle certaines difficults avec :

Prcision
Complexit Il/elle utilise des connecteurs
A partir de lobservaci de lactuaci dels alumnes podrem situar els diferents nivells:
Nivell 1. Lalumne fa una intervenci emprant les frmules de salutaci i agrament correctament per
les seves intervencions es realitzen amb frases molt breus. Sovint dubta a lhora dutilitzar el vocabulari
i les expressions bsiques i potser requereix algun suport. Hi ha imprecisions en els aspectes gramati-
cals i de pronncia que queden esmenades pels aspectes comunicatius de la interacci.
Nivell 2. Lalumne empra correctament les frmules de salutaci i agrament. Les seves frases tenen
una certa complexitat i interv en el dileg de forma expressiva amb un bon ritme i entonaci encara que
hi hagi algun titubeig, alguna pausa o autocorrecci. Denota una fludesa en lexpressi malgrat que hi
hagi inexactituds gramaticals. El vocabulari emprat s ladequat i sesfora en la pronncia.
Nivell 3. Lalumne interv amb frases complexes que contenen connectors ( et, mais, parce que...) El
ritme i lentonaci sn els adequats i respon de forma fluida sense pauses excessives. Hi ha molt po-
ques o cap inexactitud gramatical i una bona pronncia. Hi pot haver alguna autocorrecci. La inter-
acci s apropiada.

DIMENSI COMPRENSI LECTORA
Dimensi comprensi lectora
La comprensi lectora s la capacitat dentendre i valorar textos escrits, per tal dassolir objectius perso-
nals i desenvolupar el propi coneixement. Llegir s ms que reconixer paraules i accedir al significat
literal dels enunciats. Un lector competent s aquell que interactua amb el text per elaborar-ne el sentit a
partir dels coneixements propis i dels objectius de la lectura.
s el lector qui construeix el significat del text, a partir dels seus coneixements previs, de les informacions
que el text proporciona i del propsit de la lectura. En aquest dileg intervenen diversos processos cogni-
tius: la mobilitzaci dels coneixements previs (personals, lingstics i culturals), el reconeixement de la
informaci grfica, visual i discursiva i la formulaci dhiptesis.
La lectura ocupa un lloc destacat en laprenentatge duna llengua estrangera, en la mesura que posa
lalumne en contacte amb textos on es presenten, en un tot integrat, el lxic i els elements morfosintctics
i discursius. Lexposici a un input abundant, amb textos variats i comprensibles, afavoreix els processos
dadquisici de la llengua estrangera.
La lectura de textos en llengua estrangera ofereix a lalumne laccs a informaci i amplia els seus conei-
xements i aprenentatges alhora que li proporciona loportunitat de conixer i interactuar amb altres cultu-
res i experincies. Per a molts alumnes una de les fonts principals dinput lingstic fora de laula s la lec-
tura digital. Aquest tipus de lectura requereix estratgies i habilitats diferents de les requerides pels textos
impresos.
Cal afavorir que lalumne transfereixi a la lectura de textos en llengua estrangera, les estratgies i recursos
que empra habitualment en la lectura de textos en les llenges principals daprenentatge. Per exemple, en
funci de la finalitat de la lectura es llegeix duna manera intensiva per obtenir informaci especfica dun
text breu, o extensiva, per obtenir una comprensi global dun text ms llarg. Tamb, en funci del pro-
psit que el lector t, aplica estratgies diferents per trobar una informaci puntual al text ( scanning) o
per identificar rpidament les idees bsiques (skimming).
En aquesta dimensi, tant si es tracta de lectura silenciosa com de lectura en veu alta, hi intervenen
diverses habilitats, com ara les perceptives, la memria, les habilitats de descodificaci, la inferncia,
lanticipaci, la imaginaci, lexploraci rpida i la identificaci de les referncies anteriors i posteriors.
En lmbit escolar, qualsevol tasca de lectura en llenges estrangeres ha de tenir una finalitat i una contex-
tualitzaci comunicativa clara. Els textos shan de presentar en diferents suports (impresos i digitals) i for-
mats (continus i discontinus) per promoure el gust per la lectura i el llegir per aprendre. El seu nivell de
dificultat lxica, morfosintctica o discursiva ha destar en funci dels coneixements de lalumne, de ma-
nera que la comprensi del text no suposi una dificultat insalvable.
La dimensi est integrada per les competncies segents:
Competncia 4. Aplicar estratgies per obtenir informaci bsica i comprendre textos escrits senzills o
adaptats de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i de lmbit escolar.
Competncia 5. Interpretar els trets visuals, discursius i lingstics bsics dun text destructura clara per
comprendrel.
Competncia 6. Utilitzar eines de consulta per accedir a la comprensi de textos.

DIMENSI COMPRENSI LECTORA. COMPETNCIA 4
COMPETNCIA 4
Aplicar estratgies per obtenir informaci bsica i comprendre textos
escrits senzills o adaptats de la vida quotidiana, dels mitjans
de comunicaci i de lmbit escolar
Explicaci La temtica dels textos cal que sigui propera a la-

lumnat, aix implica que siguin temes dinters
Comprendre un text escrit implica localitzar o re- personal, temes coneguts, dels quals lalumne en
cuperar la informaci clau a partir dun procs de tingui referents.
selecci de les dades en funci del propsit de la
lectura. La informaci bsica que un alumne en La dificultat daccedir al codi en la comprensi duna
aquesta etapa ha dobtenir consisteix en algunes llengua estrangera rau en el reconeixement de les
informacions rellevants que li permeten entendre paraules i lassignaci de significat lxic. El desco-
el sentit global o a obtenir algunes informacions neixement del vocabulari i dels elements sintctics
puntuals que cont el text. Aquest s un procs simples, especialment en aquesta etapa, afecta la
que normalment es realitza a travs de la lectura comprensi del text. s bsic, doncs, que lalum-
silenciosa. ne apliqui estratgies que li permetin deduir el sig-
nificat de paraules i expressions desconegudes a
Per al desenvolupament daquesta competncia partir del context i utilitzar eines de consulta com
cal que sestableixi una relaci entre el text (el con- ara diccionaris, traductors, tal com sexplicita en la
text, la finalitat comunicativa, lenfocament, les competncia 6.
intencions de lemissor), el procs de la lectura
(les estratgies i el coneixement lingstic) i el lector Hi ha tota una srie de conceptes i habilitats que,
mateix (coneixements previs del mn i del context si sadquireixen en una llengua, es poden transferir
i la situaci personal) duna manera interactiva. a les altres llenges. Per tant, aquesta competncia
es relaciona de manera especial amb les estrat-
En aquesta etapa lalumne ha dentendre textos gies plurilinges de comprensi i expressi de
breus, identificables com a pertanyents a una dela competncia 12 i amb la comprensi de textos
terminada tipologia textual, ja siguin dels habi- literaris de la competncia 10.
tualment emprats a lrea de llengua, amb un vo-
cabulari molt freqent i quotidi (anuncis, fulletons, A lhora de graduar aquesta competncia shan
mens, horaris, correus electrnics, missatges de tingut en compte els diferents nivells de compren-
les xarxes socials...), com textos escolars sobre si, la identificaci de les idees globals, principals
les diferents rees curriculars i llibres senzills ade- i secundries i lautonomia a lhora daplicar les
quats a ledat. estratgies.
Per tal dobtenir informaci i interpretar els textos, Aix, en un primer nivell lalumne s capa denten-
lalumne ha de posar a la prctica dos tipus de dre les idees globals dun text a partir de les infor-
comprensi: macions literals amb lajuda duna pauta (preguntes
obertes, de selecci mltiple...), mentre que en ni-
la global que implica entendre el sentit general,
vells superiors pot entendre i diferenciar de ma-
lespecfica que implica reconixer i entendre la nera autnoma idees principals i secundries i fer
informaci secundria i els detalls. inferncies.

Gradaci narraci, text expositiu, text argumentatiu senzill),

incloent-hi els ds social.
4.1. Obtenir la informaci global i informaci ex-
Format dels textos: continus i discontinus.
plcita bsica dun text breu i senzill de lxic
freqent i quotidi amb lajuda de pautes con- mbits comunicatius: de la vida quotidiana, dels
cretes. mitjans de comunicaci i de lmbit escolar.
4.2. Obtenir informaci implcita identificant les Suport imprs i digital.
idees principals de textos breus i senzills de Lxic: lxic ds freqent i quotidi i vocabulari
lxic freqent i quotidi amb lajuda de pautes especfic bsic en relaci amb el tema.
generals.
Estratgies que tenen com a finalitat obtenir in-
4.3. Obtenir informaci implcita diferenciant les formaci del text: fer hiptesis, localitzar parau-
idees principals i secundries de textos breus les clau, fer inferncies...
i senzills de lxic freqent i quotidi de ma-
Tema, idea principal i idees secundries.
nera autnoma i fer valoracions personals.
Lectura silenciosa: aplicaci de les estratgies
adquirides en la llengua prpia.
Continguts clau
Lxic: vocabulari especfic, sinnims, antnims,
Tipus de text escrit: instruccions, preguntes, mis- falsos amics, paraules amb prefixos i sufixos ms
satges i textos de tipologia diversa (descripci, habituals.
Les activitats de comprensi lectora poden compaginar la lectura silenciosa i la lectura en veu alta; cal
tenir present, per, que la lectura silenciosa s una activitat mental que busca la comprensi del text, men-
tre que en la lectura oral, el lector focalitza latenci en lexpressi, el ritme, el to...
Lensenyament de les estratgies lectores ha destar present en la planificaci de qualsevol activitat que
requereixi la lectura dun text.
En lrea de les llenges estrangeres, el professorat ha de promoure que els alumnes facin la transfern-
cia daquelles estratgies de comprensi lectora que aprenen i apliquen en llengua catalana i castellana.
Entre les estratgies que cal fomentar per a la comprensi del text es destaquen:
Les que permeten planificar la manera com es llegir el text
- Posar en funcionament els coneixements previs
- Identificar els objectius concrets de la lectura
- Seleccionar les estratgies lectores ms adients
Les que permeten construir el significat del text i reparar les dificultats de comprensi
- Estratgies que permeten comprovar la prpia comprensi
- Identificar quines dificultats t pel que fa al lxic, a lmbit, al tema i estructura
- Fer deduccions o inferncies a partir de la informaci que hi ha al text
Les que van dirigides a extreure el contingut del text i adquirir coneixement
- Identificar el significat global del text
- Distingir entre les idees principals i les secundries
- Trobar informaci especfica

En lensenyament de les estratgies de lectura es distingeixen les fases de: modelatge, prctica guiada i
prctica independent. Lensenyant ha de mostrar com ho fa, desprs ho han de fer els alumnes sota el
seu guiatge donant instruccions clares i facilitant que els alumnes explicitin quines accions fan. En la darrera
fase, lensenyant ha de convidar els alumnes que apliquin lestratgia duna manera autnoma.
Els docents han de planificar activitats de lectura en llengua estrangera que impliquin obtenci dinfor-
maci, emmarcades en una seqncia didctica (unitat, tasca, projecte, simulaci) que els doni sentit i aporti
el context de treball. Lobtenci dinformaci t sentit quan all que es demana s necessari per a la com-
pleci daltres tasques. Habitualment aquestes tasques han de tenir una finalitat comunicativa ben definida
i cal que el docent comparteixi els objectius amb lalumne per tal que aquest pugui preveure les estrat-
gies lectores que haur daplicar duna manera cada vegada ms autnoma. Per exemple, es llegeix un
text i es fa una comprensi global perqu sapliqui posteriorment en una activitat concreta, sextreuen les
idees principals dun altre text per produir un dileg o es busca informaci bsica per a projectes de re-
cerca daltres rees...
Tenint en compte que la lectura est condicionada per les caracterstiques dels textos, el docent ha de
tenir present el tractament especfic daquells que estan en format electrnic. La lectura hipertextual im-
plica unes destreses lectores especfiques. Per exemple, el lector ha de traar el seu propi itinerari i ha de
representar-se mentalment lestructura del text.
Les activitats que tinguin com a objectiu interpretar el contingut dun text han de facilitar que lalumne trobi
les relacions entre les idees principals. Aquestes relacions es poden establir en tot el text, entre parts del
text o entre diversos textos. El docent haur de guiar lalumne en laplicaci de les estratgies que demanen
comparar, contrastar o treure conclusions del contingut dun text.
El docent ha de plantejar preguntes i activitats que siguin coherents amb lobjectiu que es persegueix
amb la lectura i que demanin anar ms enll de la comprensi literal, activant processos cognitius que im-
pliquin identificar, relacionar, comprendre i interpretar.
Cal que el docent planifiqui les ajudes que proporcionar a lalumne en funci de lobjectiu de lectura, de
la tasca que hauran de realitzar, de la complexitat del text i de la familiaritzaci dels alumnes amb el tipus
de text que han de llegir. Cal preveure el suport i les bastides necessries com ara bases dorientaci, orga-
nitzadors grfics, glossaris, suports visuals, etc. i un temps per comprovar qu ha ents lalumne i qu
ha fet per entendre-ho.

Per avaluar aquesta competncia cal observar com lalumne utilitza les estratgies de lectura: podem de-
manar-li que expliciti com senfronta al text i a les seves dificultats, o que compari el resultat final de la
lectura amb el seu objectiu inicial. Es poden utilitzar taules o preguntes perqu lalumne identifiqui el pro-
psit del text, el seu autor, el seu possible destinatari... o demanar-li, per activar els coneixements previs,
que faci una previsi de la lectura a partir del ttol.
Per avaluar el nivell de comprensi es podran fer preguntes sobre el contingut un cop sha acabat de
llegir. Tamb convindr demanar que sidentifiqui quina s la idea principal i que se spiga diferenciar de
les secundries, mitjanant preguntes directes o fent fer un esquema o mapa conceptual... Podem donar
textos amb buits per omplir, seleccionant entre diverses respostes, o demanar que es marqui en quin lloc
del text es troba una determinada informaci.
En les activitats davaluaci de la lectura lalumne pot tenir a la seva disposici diccionaris o traductors
electrnics, eines que habitualment sutilitzen per resoldre dubtes de comprensi.

Alguns indicadors davaluaci podrien ser els segents:

Identifica la finalitat del text Identifica la finalitat del text Identifica la finalitat del text
a partir dels elements paralingstics a partir dels elements lingstics a partir dels elements lingstics
(imatges, grfics, tipografia...). bsics i paralingstics. especfics i paralingstics.
Identifica la idea global del text. Identifica les idees principals Identifica idees secundries del text
del text. i les diferencia de les principals.
Dedueix el sentit probable Dedueix el sentit probable
dun mot quan el sentit del terme dun mot quan apareix envoltat
es pot deduir a partir dinformacions dinformaci clarament suficient
altament redundants i properes. per reconstruir-ne el significat.
Localitza la informaci explcita Obt informaci implcita bsica. Obt informaci implcita.
del text.
Relaciona aspectes del text Valora el contingut del text des
amb experincies o coneixements dun punt de vista personal.
personals.
(...) (...) (...)


Un exemple dactivitat per avaluar aquesta competncia pot ser la que es presenta a continuaci. Es pot
introduir desprs duna breu conversa amb els alumnes sobre la seva participaci en colnies destiu i sobre
les activitats que hi van fer.
Read this text carefully and tick the correct answers.

1. What is the purpose of the text?

a) It is an advertisement.
b) It is a calendar.
c) It tells you a story.
d) It tells you how to play an instrument.
2. Which words or elements helped you to identify the purpose of the text?
3. What is the text about?

a) A summer rock concert.
b) A music themed summer camp.
c) A music museum advertisement.
d) A music store special offers.
4. This two-week stay holiday is especially oriented to children who love...

a) classical music.
b) pop music.
c) rock.
d) art.
5. If you want to participate in this event you must

a) sing or play an instrument.
b) play the piano and dance.
c) dance and sing.
d) be older than 18.
6. In the previous years...

a) there wasnt a final concert.
b) there was no summer camp.
c) the theme of the camp was classical music.
d) there was a concert.
7. Tick TRUE , FALSE or IT DOESNT SAY
TRUE FALSE IT DOESNTSAY

Brothers and sisters can attend the final concert
Families have to pay for the concert
There can be groups of 20 students per week
There are no activities at 5:00 p.m.

8. What activities in the camp do you like the most? What activities dont you like? What activities
would you add?
9. Who would you send information about the summer camp to Joanna, Anne or Rob? Read about
them and choose one.
a) Joanna loves rock and classical music. She also loves sport: she plays tennis and handball. Next year
she will be 20 years old.
b) Anne is 15. She likes nature and outdoor activities. She loves music. She can play the guitar. She wants
to be a rock star when shes older.
c) Rob is 14. He doesnt like singing or playing musical instruments but he loves reading and cooking.
Hes really good at computers!
10. Would you recommend this summer camp to a friend interested in chess and piano?
Yes
No
Justify your answer.
A partir de les respostes dels alumnes es podrien establir els nivells segents:
Nivell 1. Lalumne identifica que el text s un anunci (pregunta 1), en capta el sentit global (pregunta 3) i
algunes informacions explcites (4 i 5 ).
Nivell 2. Lalumne explicita els elements que fan que aquest text sigui un anunci (el preu, els elements
grfics) (pregunta 2), fa inferncies de significat (6 i 7) i expressa la seva opini relacionant informa-
cions amb les seves experincies personals i proposant activitats dacord amb els seus interessos (8).
Nivell 3. Lalumne s capa de diferenciar les idees principals de les secundries del text (activitat 9). Valora
la informaci del text de manera raonada (activitat 10).


Aprofitant que shan treballat els diferents fenmens meteorolgics en llengua catalana o b ha sorgit
alguna paraula en francs relacionada amb el tema en algun text o, fins i tot, hi hagut una tempesta real
que sha aprofitat per fer expressi oral, es demana als alumnes que entrin en aquesta pgina web de
Mto France o b sels dna el full amb la informaci i el full amb les preguntes. La finalitat pot ser fer
una presentaci posterior a la resta de la classe.
Nous voulons connatre de diffrents phnomnes mtorologiques. Lis les textes ci-dessous et rponds
aux questions.
http://www.meteofrance.fr/prevoir-le-temps/phenomenes-meteo

1. Regarde dabord cette page web en lisant seulement les titres des diffrentes parties. Quel titre
gnral tu pourrais y crire?
_____________________________________________________________________________________
2. cris ci-dessous les titres des phnomnes que tu ne connais pas.
_____________________________________________________________________________________
3. Sans lire le texte, y-a-til quelque chose qui peut taider comprendre? Quest-ce que cest?
_____________________________________________________________________________________
4. cris les titres de 2 paragraphes diffrents: le plus facile et le plus difficile comprendre selon toi
et explique pourquoi il es facile ou difficile
Le plus facile:______________________________ Pourquoi?_ __________________________________
Le plus difficile:____________________________ Pourquoi?_ __________________________________
5. Du paragraphe le plus difficile tu as compris:
Globalement tout
Il reste des parties trs importantes qui empchent la comprhension globale.
Lesquelles?_ __________________________________________________________________________
Rien
6. Ces textes sont complets ou incomplets?
_____________________________________________________________________________________
Comment le sais-tu?
_____________________________________________________________________________________
7. Tu penses que tu as dautres informations sur ces phnomnes qui ne sont pas sur le texte? pro-
pos desquels?
_____________________________________________________________________________________
8. Quels phnomnes as-tu vcu?
_____________________________________________________________________________________
Nivell 1. Lalumne troba el ttol general per li manquen estratgies de comprensi ms fina que li di-
ficulten copsar gran part del significat dels diferents textos. No s conscient dels elements que el po-
den ajudar en la comprensi (com ara les imatges, la similitud etimolgica, els coneixements previs o el
context).
Nivell 2. Lalumne s capa dutilitzar part de les estratgies de comprensi per entendre bona part
dels diferents textos de forma global i relacionar-ho amb els seus coneixements previs.
Nivell 3. Lalumne comprn els textos de forma estratgica seleccionant i utilitzant les estratgies de
comprensi que li sn tils en cada moment i relacionant la informaci adquirida amb els coneixements
previs.

COMPETNCIA 5
Interpretar els trets visuals, discursius i lingstics bsics dun text
destructura clara per comprendrel
Explicaci icnics) com els digitals (webs esttiques, wikis,

blocs, etc.).
A ms de la comprensi de la informaci (competn-
A lhora de graduar aquesta competncia sha tin-
cia 4), ser competent en comprensi lectora de tex-
gut en compte la llargada del text, la facilitat per
tos en llengua estrangera requereix detectar i inter-
identificar la tipologia, el suport visual, la familiaritat
pretar tres tipus de trets dun text (visuals, discursius
del tema i la complexitat lxica i gramatical.
i lingstics) que contribueixen a reconixer davant
quin tipus de text ens trobem. Aix, en un primer nivell, els aprenents es trobarien
davant un text molt breu i clarament classificable
Per trets visuals entenem les informacions de ti-
en una tipologia textual (una recepta de cuina com
pus grfic (dibuixos i imatges que acompanyen
a exemple de text instructiu) que parla dun tema
el text...) i tipogrfics (ttols, exclamacions, lletra
familiar per als aprenents, amb un vocabulari freqent
cursiva...) que fan possible interpretar el prop-
i accessible i per al qual comptarien amb molt su-
sit comunicatiu del text i si es tracta dun text com-
port visual. En nivells superiors el text seria ms llarg
plet (un correu electrnic) o noms dun frag-
i correspondria a una tipologia mixta o complexa
ment (la tornada dun poema o duna can).
(per exemple una descripci dins duna narraci),
Per trets discursius i lingstics entenem aquells que parlaria dun tema poc proper, i tindria un voca-
que es troben dins el text i que fan possible reco- bulari freqent per variat.
nixer que estem davant un text narratiu, un text
descriptiu/expositiu, un text instructiu, un text Gradaci
persuasiu/argumentatiu o un text conversacional i
tamb interpretar els elements que donen cohern- 5.1. Interpretar els trets visuals, discursius i lings-
cia al text. La interpretaci dels trets lingstics, tics simples en textos breus de temtica molt
com ara els tipus de paraules (per exemple adjec- coneguda, amb molt suport visual i amb lxic
tius en una descripci)o la seva complexitat gra- i estructures morfosintctiques senzilles.
matical morfolgica i sintctica (imperatius en un 5.2. Interpretar els trets visuals, discursius i lings-
text instructiu) permeten tamb reconixer el tipus tics en textos de temtica coneguda i amb lxic
de text per comprendrel. i estructures morfosintctiques bsiques.
La interpretaci dels tres tipus de trets permet de- 5.3. Interpretar els trets visuals, discursius i lings-
terminar de manera global davant de quin tipus de tics en textos de certa llargada, de temtica
text ens trobem i contribueix a la seva comprensi. propera per dmbits diversos, amb lxic i
Daquesta manera el lector ha de poder reconixer estructures morfosintctiques variades.
que un gran nombre dadjectius suggereix que es
troba davant un text descriptiu; que lexplicaci de
fets successius i connectats en el temps indica que
Continguts clau
s davant un text narratiu; que determinats connec- Tipus de text escrit: narratiu, descriptiu, expositiu,
tors ( but , because , parce que , mais , weil , aber ) persuasiu/argumentatiu, instructiu, i conversa-
indiquen un tipus de text argumentatiu; que una cional.
successi de torns de paraula correspon a un text
Estructura textual en funci de la tipologia.
conversacional; o que els imperatius son tpics dun
text instructiu. El reconeixement de la tipologia Marcadors morfosintctics i discursius elemen-
del text permet al lector activar les estratgies apro- tals que indiquen seqncia temporal, causa,
piades per comprendrel (competncia 4). conseqncia, elaboraci dhiptesis, contrast,
explicaci, acord, desacord... (First/then/finally.
Tamb suposa la identificaci dels diversos for-
Dabord/aprs/finalment...)
mats (continus, discontinus, mixtos i mltiples o
hipertextuals) i suports en qu poden ser presentats: Morfosintaxi textual: connectors (But/because.
tant els convencionals de paper (escrits, grfics o Mais/parce que. Aber/weil...).

Els textos per treballar la comprensi lectora conv que siguin de tipologia diversa per tal que lalumnat,
en llegir-los, es vagi familiaritzant amb les seves caracterstiques i estructures. s important exposar els
aprenents a un gran nombre de textos model, que sadeqin a les necessitats i interessos dels aprenents
i que siguin rics en les temtiques i els formats. El textos es poden presentar en formats i llargades dife-
rents, amb diversitat temtica, especialitzada o divulgativa, amb diferents graus dadaptaci (des de tex-
tos adaptats on seliminen i sadapten els mots i estructures complexes fins a textos autntics sen-
zills i/o elaborats ds social on no seliminen els mots difcils per es facilita la seva comprensi)
per tal dincrementar el cabal lxic de lalumnat i per fer-lo reflexionar sobre els trets morfosintctics amb
qu han estat construts. La guia i suport del docent s fonamental ja que no sespera que el reconeixe-
ment de les tipologies sorgeixi noms en part dels aprenents, i per establir connexions amb trets i estruc-
tures comuns a les altres llenges (competncia plurilinge 12).
Conv fer una selecci de textos amb activitats dirigides al reconeixement dels seus elements (pre-reading)
i a activar els coneixements genrics textuals de lalumnat. Exemples daquestes activitats serien les pre-
guntes dactivaci dels coneixements previs sobre la tipologia textual (de quin tipus de text es tracta?), sobre
la seva temtica a partir dels trets visuals, de preguntes de lectura en diagonal per buscar informaci glo-
bal (skimming) i preguntes per obtenir una informaci concreta (scanning).
Cal plantejar activitats que ajudin al reconeixement i processament dels elements contextuals i discursius
(quin s el context? qui lescriu? a qui va dirigit? amb quin propsit?) que ajudin lalumnat a comprendre
el text i a ampliar el coneixement sobre tipologies textuals.
En textos de llenges estrangeres s particularment important plantejar activitats que afavoreixin la refle-
xi sobre el lxic i la morfosintaxi. Conv que les activitats afavoreixin el reconeixement de certs mots i ele-
ments morfosintctics com a caracterstics dun determinat tipus de text. Per exemple, laparici freqent
dadjectius en un text indica habitualment que ens trobem davant un text descriptiu, o ls reiteratiu dimpera-
tius ens porta a classificar el text com a instructiu. Cal plantejar activitats que permetin reconixer aquests
trets lingstics abans i desprs de la lectura ( pre-reading/post-reading ) tant per ajudar a la compren-
si com per augmentar el repertori lxic i morfosintctic de lalumnat.

A lhora davaluar aquesta competncia, caldria tenir en compte la capacitat de lalumnat per reconixer
el tipus de text, dinterpretar els marcadors i connectors que matisen, i dinterpretar el trets visuals, lxics,
morfolgics i gramaticals que permeten identificar davant quin tipus de text es troben. Aix es pot fer a
partir dactivitats que fixin latenci de lalumne en lanlisi daquests aspectes per tal de fer ms compren-
sible el contingut de la lectura.
Lensenyant pot avaluar mitjanant lobservaci de com lalumne aplica estratgies davant el text, de ma-
nera pautada o de manera ms autnoma. Tamb es poden utilitzar activitats que fixin latenci de
lalumne sobre parts del text (per exemple, en el titular dun article periodstic o en un slogan en un anunci)
que permetin avaluar la capacitat de lalumne per interpretar el context, tipologia i temtica del text. Altres
activats poden fer-se servir per avaluar la capacitat de lalumne per reconixer i interpretar els trets lxics
i morfosintctics que contribueixen a reconixer la seva tipologia i per tant comprendrel millor (com ara
que un text amb molts substantius precedits dadjectius qualificatius ens posa probablement davant dun
text descriptiu).


Reconeix el tipus de text a partir de Reconeix el tipus de text i la seva Reconeix el tipus de text i la seva
la seva estructura i format en textos estructura en textos adaptats estructura en textos adaptats
breus, adaptats i senzills, amb molt i autntics senzills, amb suport i autntics senzills, amb poc suport
suport visual. visual. visual.
Reconeix la temtica del text quan Reconeix la temtica encara
s molt coneguda i propera. que sigui poc propera.
Reconeix els marcadors i connectors Interpreta la major part dels Interpreta de forma autnoma els
discursius amb el suport de pautes marcadors i connectors discursius. marcadors i connectors discursius
donades i a nivell allat (and, but, (later on, after that).
because, et, mais, parce que, und,
aber, weil).
Identifica el trets lxics i Interpreta el trets lxics i
morfosintctics que permeten morfosintctics de manera
identificar de quin tipus de text autnoma.
es tracta amb molt de suport.
(...) (...) (...)

Com a exemple dactivitat, es pot triar una invitaci a una festa de disfresses on un aprenent convida els
seus companys de classe i dna indicacions del lloc, lhora i el que faran.
Read the text below and answer the following questions:
1. This text is:

a) a fairy tale b) an e-mail message c) a letter in a magazine d) a poem
2. How do you know that? What are the characteristics of the text?
3. Who wrote the text?

a) Pere Fort b) the teacher c) The A-team d) His friends
4. He sent it to:
a) Pere Fort b) the teacher c) the A-team class d) His friends
5. What is the purpose of the message? Write the words and expressions that show the purpose of
the message.
6. Is the text formal or informal? Underline the expressions or symbols that show that it is formal or
informal.

7. Is the writer happy or sad? Write the words and expressions that support your answer.
Date: 21/02/2014
From: Pere Fort
To: The A-team class
Subject: Invitation to my costume party.
Dear classmates,
I would like to invite you to my birthday party. This year it is a costume party !!!
Everyone is invited :) !!!
As you know I live in Vilanova Street, No. 25 here in Capellades. The date is
April 29th 2014 and the time is 6pm.
Please bring a funny costume. You can dress up as a pirate, an alien,

a hippopotamus, a robot... anything you like. Firstly, were eating cake,
ganchitos, and a potato omelette from my grandmother. And then were
watching a movie. Its a surprise!!!
See you soon my friends,
Pere (super) Fort
PS: The A-team is the best class!
8. Read the text again and then write:

a) The expressions that the writer uses to open the message.
b) The expressions that the writer uses to close the message.
c) The expressions that the writer uses to invite his classmates to the party.
d) The plans for the party.
Nivell 1. Laprenent reconeix que es tracta dun correu electrnic entre companys de classe i ho fa a
partir dels elements ms bsics (la capalera del missatge). Identifica el propsit bsic (la invitaci) i el
fet que es tracta dun text informal, encara que potser no pot indicar per qu exactament. Identifica alguns
dels marcadors utilitzats per obrir i tancar el missatge, dinvitaci i els que parlen del plans.
Nivell 2. Laprenent reconeix el tipus de text per ms dun indicador (la capalera i les salutacions). Iden-
tifica el propsit bsic i algunes de les expressions dinformalitat, i pot explicar per qu. Identifica la ma-
joria dels marcadors utilitzats per a les diferents funcions: obrir i tancar el missatge, dinvitaci, i dexpli-
caci dels plans futurs.
Nivell 3. Laprenent reconeix clarament el tipus de text i ho fa a partir de tots el elements (la capalera,
les salutacions, lestructura en pargrafs, la postdata). Identifica els diversos propsits del missatge
(saludar, convidar, donar informacions del lloc, data i hora, i explicar els plans), lestil informal (i subratlla
tots els marcadors grfics i lingstics dinformalitat), i les expressions i emoticones que indiquen el to
del missatge, i pot explicar per qu.


Per als Jocs Florals de lescola, els alumnes han descriure una poesia en francs. Per aix, el mestre
els presenta diversos textos reals que puguin, alhora, servir de model. Un daquests s el poema de
Jacques Prvert Djeuner du matin que per la seva simplicitat, tant lingstica com estructural, pot
ser utilitzat per avaluar aquesta competncia.
Lis le texte ci-dessous et rponds aux questions suivantes:
Djeuner du matin
Il a mis le caf
Dans la tasse
Il a mis le lait
Dans la tasse de caf
Il a mis le sucre
Dans le caf au lait
Avec la petite cuiller
Il a tourn
Il a bu le caf au lait
Et il a repos la tasse
Sans me parler
Sans me regarder
.....
Il sest lev
Il a mis
Son chapeau sur sa tte
Il a mis
Son manteau de pluie
Parce quil pleuvait
Et il est parti
Sous la pluie
Sans une parole
Sans me regarder
Et moi jai pris
Ma tte dans ma main
Et jai pleur.
Jacques Prvert
Extracte del poema Djeuner du matin del recull Paroles (1946)
1. Ce texte est:
a) une liste du supermarch b) une recette c) un pome d) une nouvelle du journal
2. Quel est le titre?

3. Quel est lauteur?
4. Quels indices as-tu pour savoir de quel type de texte il sagit?
5. Comprends-tu tous les mots?
Souligne les mots que tu nas jamais vus.

Peux-tu deviner le sens des mots que tu ne connais pas? Comment?
6. Tu penses que lauteur est content ou triste?
7. Copie la phrase qui indique les sentiments de lauteur
8. Pourquoi penses-tu que lauteur a ce sentiment?
9. Copie la ou les phrases qui font prvoir cela.
Nivell 1. Lalumne reconeix que es tracta duna poesia i ho fa a partir dels elements ms bsics (lestruc-
tura del text). Identifica el ttol i lautor. Reconeix algunes de les paraules que cont el text.
Nivell 2. Lalumne reconeix el tipus de text i fa hiptesis del contingut a partir del ttol. Identifica bona
part dels elements lingstics per la comprensi roman textual i superficial.
Nivell 3. Lalumne, a ms, comprn la majoria delements lingstics i pot explicar la funci de les repeti-
cions en aquest poema aix com les raons de la tristesa de qui parla.

COMPETNCIA 6
Utilitzar eines de consulta per accedir a la comprensi de textos
Explicaci prats per tal de transferir-los a daltres situacions

i contextos.
Ladquisici daquesta competncia implica saber
resoldre les dificultats de comprensi de mots clau Per a la gradaci daquesta competncia shan tin-
i frases significatives i aprofundir en el significat gut en compte: el grau dautonomia en la utilitzaci
dun text escrit en llengua estrangera, ja sigui dels de les eines de consulta, la complexitat de les fonts
habitualment emprats a lrea de llengua o de tex- consultades (des de glossaris illustrats fins a dic-
tos sobre continguts daltres rees curriculars. cionaris escolars monolinges i traductors) i el
tipus de comprensi.
Precisament una de les dificultats en la compren-
si duna llengua estrangera rau en el reconeixe- Aix, en un primer nivell, laprenent sap cercar el
ment de la forma escrita i lassignaci de significat significat dun mot clau en diccionaris illustrats o
lxic a les paraules i expressions. El desconeixement bilinges escolars mentre que, en el nivell 3, utilitza
del vocabulari i expressions clau dun text afecta la de forma autnoma diccionaris bilinges i mono-
seva comprensi. En aquest sentit, aquesta com- linges escolars i traductors, tant en suports im-
petncia es relaciona estretament amb la compe- presos com digitals.
tncia 4. Tamb est relacionada amb les altres
dimensions daquest mbit, especialment amb la Gradaci
dimensi literria i lexpressi escrita. Pel que fa a
6.1. Utilitzar, a partir de pautes donades, eines de
aquesta darrera dimensi, ls deines de consulta
consulta senzilles, per accedir a la compren-
permet resoldre les necessitats lxiques, especial-
si de mots clau.
ment, en les fases de planificaci i revisi. Tamb
est estretament relacionada amb les competn- 6.2. Utilitzar, amb suports generals, les eines de
cies digitals. consulta adequades i seleccionar la signifi-
caci ms pertinent per accedir a la compren-
Un aprenent efica sap seleccionar i utilitzar de si dinformaci explcita.
manera eficient i autnoma les eines de consulta
per resoldre dubtes de comprensi dun text. Aques- 6.3. Utilitzar, de forma autnoma, eines de con-
tes eines, que poden ser impreses o digitals, sn sulta variades i seleccionar la significaci
diccionaris (illustrats, bilinges o monolinges), ms pertinent per accedir a la comprensi
glossaris, traductors automtics en lnia... Ara b, dinformaci implcita.
atesa labundncia de recursos a labast, s fona-
mental saber utilitzar les eines ms adequades Continguts clau
dacord amb el propsit de la consulta.
Categoria gramatical del mot: noms, adjectius i
Les estratgies dutilitzaci de les eines que faci- verbs.
liten accedir a la comprensi de vocabulari clau Flexions gramaticals i derivaci de paraules.
mitjanant eines de consulta sn la identificaci
Sinonmia i polismia.
dels buits de comprensi, la categoritzaci gra-
matical del mot desconegut, la consulta utilitzant Estratgies per fer consultes: identificaci dels
leina ms adequada, la tria de laccepci adient buits de comprensi, selecci de leina de con-
al context i la comprovaci que el significat trobat sulta adequada...
encaixa en el sentit global de la frase i del text. Fonts dinformaci, en paper o en lnia: glossa-
ris, diccionaris (illustrats, bilinges, monolin-
El desenvolupament dhbits de consulta propis
ges escolars...), traductors automtics, llocs
daquesta competncia afavoreix que els aprenents
web educatius...
puguin aplicar autnomament estratgies de
cerca per accedir a la comprensi de textos. En Criteris de consulta: adequaci a lobjectiu i al
aquest sentit, s necessari que els alumnes pren- context de la consulta.
guin conscincia dels processos de consulta em- Valoraci de la informaci.

Trobar el significat precs duna paraula o expressi s una habilitat essencial per a la comprensi lectora.
En llenges estrangeres, un lector competent t estratgies per resoldre o compensar els buits lxics de
comprensi.
Conseqentment, el docent ha de planificar activitats especfiques densenyament per:

deduir el significat dels mots clau a partir del context.
predir paraules que podrien ocupar el lloc dun mot desconegut.
Identificar la categoria gramatical.
Identificar el camp semntic.
Ara b, quan no s possible deduir la paraula o b se nha de conixer el significat precs, el docent ha de
dissenyar activitats per tal que els aprenents desenvolupin la capacitat de saber emprar eficament eines
de consulta com ara diccionaris bilingues o monolinges escolars, impresos o digitals. Per tal que les ac-
tivitats de consulta puguin realitzar-se amb agilitat, conv disposar a laula de material i recursos infor-
mtics que facilitin el procs de consulta i introduir ls responsable de dispositius mbils (smartphones,
tauletes...).
En aquest sentit, els aprenents han daprendre a centrar la cerca en les paraules plenes de significat (noms,
adjectius i verbs) en contrast amb altres de ms buides (adverbis, preposicions, articles, pronoms, con-
juncions i interjeccions) que aporten menys significat.
Ats que en aquesta etapa es treballa habitualment ls dels diccionaris en les altres llenges daprenen-
tatge, en llengua estrangera sha de promoure la transferncia daquesta habilitat. A ms, cal introduir ls
de recursos especfics com ara els diccionaris illustrats, bilinges i monolinges escolars en llengua es-
trangera, traductors automtics digitals...
Les activitats per conixer el funcionament de les eines de consulta shan de presentar, com ja sha dit, en
el context duna tasca, s a dir, duna activitat que en demani laplicaci en un context comunicatiu. Es po-
den dissenyar activitats a partir dels objectius segents:
Familiaritzar-se amb el recurs. Conv que coneguin com cercar les paraules, com sestructuren les entrades,
el significat de les abreviacions ms freqents...
Familiaritzar-se amb la presentaci de la informaci
Identificar el sistema dordenaci: ordre alfabtic, camp semntic...
Un cop localitzada lentrada en el diccionari, conv dissenyar activitats que permetin als aprenents deduir,
a partir del context, la categoria gramatical del mot desconegut. Sha de tenir present que, de vegades, un
verb, un substantiu o un adjectiu sexpressen de manera homgrafa. Conseqentment, s important que
a laula es treballi el reconeixement de la categoria gramatical precisa en funci del context per tal que lapre-
nent seleccioni la definici adequada del mot desconegut i descarti altres accepcions. Alguns exemples
daquestes activitats poden relacionar-se amb:
1. Els aspectes morfolgics de la llengua:
Dir duna srie de paraules, amb ajuda del cercador, quines corresponen a: objectes (noms), accions (verbs),
qualitats dels objectes, estats fsics i anmics de les persones... (adjectius), situacions en lespai (adverbis/
preposicions).

2. Els aspectes lxics de la llengua:
Utilitzar recursos lxics o diccionaris ordenats per camps semntics per fer llistes dobjectes a partir dun
criteri, com ara anar de vacances a la platja, dexcursi a la muntanya, viure en una illa deserta, anar a classe.
Donar dues o ms paraules com a opci per completar un text i resoldre lactivitat amb ajuda de leina de
consulta.
La resoluci dels dubtes de comprensi no hauria de servir noms per un text concret sin que hauria de
servir per ampliar el repertori lxic dels aprenents, a partir dactivitats com ara:
Elaborar fitxes de lxic utilitzant eines TIC: imatge, nom de la paraula en la llengua estrangera i altres llenges
presents a laula, definici i/o frase que exemplifiqui el seu s.
Connectar el lxic nou amb el conegut mitjanant arbres semntics, grfics, esquemes...
Confegir un diccionari personal.
Es recomana que els procediments i les estratgies que shan emprat en la consulta sexpressin verbal-
ment o per escrit de manera que safavoreixi la presa de conscincia sobre els processos de cerca dinfor-
maci. Caldr facilitar als alumnes, si les necessiten, pautes que els permetin expressar, utilitzant la llengua
estrangera amb claredat, els processos que han seguit.

Lavaluaci daquesta competncia sha de basar tant en lobservaci del procs de consulta, com en la va-
loraci del resultat, s a dir, la precisi en el significat obtingut en relaci amb la tasca.
Per tant, seran tils els registres on sexpliciten els processos seguits per trobar el significat dun mot clau
o duna expressi, com ara les fitxes o arxius de recollida delements lxics (especificant les fonts), els
esquemes i arbres semntics on lhan categoritzat i, finalment, les representacions (llistes de vocabulari
agrupades per camps semntics, illustracions)que han elaborat els alumnes.
Una relaci dalguns indicadors daprenentatge de la competncia per nivells pot ser la segent:

Troba una entrada dins dun Troba una entrada dins dun Selecciona, de manera autnoma,
diccionari bilinge o glossari senzill. diccionari monolinge aplicant dentre una varietat de diccionaris
coneixements sobre aspectes i glossaris, aplicant coneixements
formals bsics de la llengua (plural, sobre aspectes formals de la
verbs irregulars ds freqent, etc.) llengua per identificar lentrada
corresponent, i triar-ne laccepci
Reconeix la categoria (nom, verb, Tria laccepci adequada dacord adequada.
adjectiu) de la paraula desconeguda amb el context.
en funci del context i amb el suport
de pautes donades.
Utilitza eines de consulta per trobar Descarta en paraules homgrafes
un sinnim conegut duna paraula laccepci que no es correspon
desconeguda. al significat cercat a partir deines
de consulta donades.
Utilitza, amb el suport de pautes Utilitza diversos traductors, Utilitza, de manera autnoma,
donades, un traductor automtic compara els resultats obtinguts traductors i altres eines digitals
amb el qual est familiaritzat i sap identificar les solucions ms i compara els resultats obtinguts
i accepta o descarta la soluci probables en funci del context. per tal de trobar i confirmar
correcta. el significat dexpressions,
collocacions o oracions senceres.
(...) (...) (...)


Un exemple dactivitat davaluaci per a aquesta competncia podria consistir en lelaboraci de la pre-
sentaci duna can illustrada amb una fotografia per a cada vers. Un exemple daquesta activitat es
troba a Illustrating a song (http://apliense.xtec.cat/arc/node/1533). Lobjecte davaluaci daquesta acti-
vitat s valorar la utilitzaci deines de consulta i, per tant, linstrument que semprar ser la taula per
planificar les fotografies.
Youre photographers. You have to illustrate the lines of the song Were going to be friends with photos.
Work in groups of six. Each member will be responsible for one stanza.
Read the lyrics to plan the pictures you will have to take.
To complete the task, make sure you understand each word in the line. Use the table to plan the task. Before
taking the pictures revise the table with your partners.
Line of Unknown Can you Tool to use: Type of Meaning Description How do
the song words guess the on-line word found of the picture I know it?
meaning? or paper (noun,
dictionary, adjective,
translator... verb...)
Fall is Fall No http://www. Noun Tardor/ Paisatge Ho he cercat
here, catalan Autumn de tardor a un diccionari
hear the dictionary.org/ en lnia i he vist
yell ca/search/ que la paraula
adequada era
un nom i no un
verb.
...
Were going to be friends, by Jack Johnson
Fall is here, hear the yell Numbers letters learn to spell

Back to school, ring the bell Nouns and books and show and tell
Brand new shoes, walking blues Play time we will throw the ball
Climb the fence, books and pens Then back to class through the hall
I can tell that we are going to be friends The teacher marks our height against the wall
Yes I can tell that we are going to be friends The teacher marks our height against the wall
Walk with me Susie Lee And we dont notice any time pass
Through the park and by the tree Because we dont notice anything
We can rest upon the ground And we sit side by side in every class
And look at all the bugs weve found The teacher thinks that I sound funny
Safely walk to school without a sound But she likes it when you sing
We safely walk to school without a sound
Tonight Ill dream in my bed
Well here we are no one else While silly thoughts run through my head
We walk to school all by ourselves Of the bugs and alphabet
Theres dirt on our uniforms And when I wake tomorrow Ill bet
From chasing all the ants and worms That you and I will walk together again
We clean up and now its time to learn Because I can tell that we are going to be friends
We clean up and now its time to learn I can tell that we are going to be friends

Per avaluar aquesta activitat es poden emprar els indicadors segents:

Localitza els mots desconeguts Localitza expressions desconegudes Localitza verbs amb preposici
de lestrofa. de lestrofa (exemple: brand new). desconeguts (ex. walk by)
i sentits figurats (hear the yell).
Reconeix la categoria (nom, verb, Troba el significat duna expressi Associa el verb amb una preposici
adjectiu) de la paraula, i troba utilitzant una eina de consulta per trobar el significat amb lajuda
el significat dins dun diccionari donada. duna eina de consulta.
o glossari senzill donat.
Troba el significat figurat duna
expressi a partir duna eina
de consulta.
Identifica el tipus deina de consulta Descriu el procs de la consulta Descriu el procs de consulta
utilitzada. i la informaci que ha trobat. i explica les decisions que ha pres
per arribar a la resposta adequada.
Descriu una imatge que es correspon Descriu una imatge que es correspon Descriu una imatge que incorpora
al sentit general de cada vers. a la informaci explcita. informaci implcita.

Per a la realitzaci daquesta activitat els alumnes hauran de disposar dordinadors personals o disposi-
tius mbils amb connexi a Internet, o diccionaris tradicionals. En cas que sutilitzin recursos digitals, es
recomana que sorienti els alumnes cap a adreces de dic-cionaris determinats i sels indiqui que evitin uti-
litzar dentrada el traductor.
Els alumnes de sis estan fent un projecte on investiguen les relacions entre agricultura i medi ambient,
que involucra les rees de medi natural, llengua catalana i francs.
Es proposa als alumnes que llegeixin aquest text de la revista Okapi don hauran dextreure informaci
per realitzar posteriorment una presentaci als companys. En primer lloc sels indicar que llegeixin tots
els textos de forma completa i que, pargraf per pargraf, marquin al costat + = segons si, globalment,
lhan ents completament, a mitges o gens.
Tot seguit llegiran la pregunta de comprensi, que ser de caire molt general, amb lobjectiu de foca-
litzar les cerques de significat que hauran de fer a continuaci. s molt important que hi hagi un pro-
psit de lectura per tal devitar que hagin de fer cerques innecessries.
En la segona lectura subratllaran noms aquelles paraules desconegudes que fan que no entenguin el sentit
global del pargraf i que impedeixin trobar la resposta a les preguntes formulades. No es tracta de buscar
tot el vocabulari.
Hauran danar completant la fitxa segent a mesura que avancin en la lectura, tot anotant els passos seguits.

1. Voici un reportage du magazine Okapi. Lis tout dabord le texte complet et marque les signes +, =, ,
ct de chaque paragraphe selon si, de faon globale, tu comprends tout (+), un peu (=) ou pas du
tout ().
PAS BON, LES FRAISES DHIVER!
Quand on dcouvre comment les fraises sont produites en hiver, on se dit quon ferait mieux datten-
dre le printemps pour les dguster.
Un tour de passe-passe
Alerte, il ny a plus deau!
Les fraises poussent en plein hiver
dans des serres installes souvent Pour arroser leurs fraisiers,
dans le sud de lEspagne. En t, les producteurs de fraises creusent
on empche les fraises de mrir des puits pour avoir de leau, ce qui
en les mettant dans le frigo pour assche les rivires. Rsultat: certains
simuler lhiver. En inversant les animaux et plantes de la rgion
saisons on gaspille beaucoup sont menacs.
dnergie!
5.000 tonnes de plastique

Les fraisiers ne poussent jamais
sur le sol, mais sur du plastique noir,
recouvert de terre, ce qui attire La solution?
la chaleur. Le problme cest quaprs
la rcolte, le plastique est emport Ne manger que des fruits de saison,
par le vent ou, ce qui est pire, moins nergivores et bien meilleurs
brl sur place. de got. En hiver se rgaler de
pommes, de poires et de clmentines!
Text adaptat de la revista Okapi - Janvier 2011. Pas bon, les fraises dhiver!
Text: Jessica Jeffries-Britten
http://insuf-fle.hautetfort.com/niveau-a2/

2. Maintenant tu dois relire le texte avec lobjectif de rpondre ces 2 questions:
a) Quels sont les 3 inconvnients principaux, daprs le texte, de faire pousser des fraises en hiver?

b) Quels sont les fruits dhiver?
Pour rpondre ces questions il faut que tu comprennes bien le texte. Lis le texte en soulignant les mots
INDISPENSABLES pour le comprendre. Note ces mots-l et cherche leur sens. Marque aussi les sites
dInternet que tu as visits.
MOTS OU EXPRESSIONS QUE JAI CHERCHS DFINITION/SYNONIME

1er PARAGRAPHE
2me PARAGRAPHE
3me PARAGRAPHE
4me PARAGRAPHE
SITES INTERNET UTILISS

Nivell 1. Lalumne t moltes dificultats per entendre globalment els pargrafs de larticle (marca = o
a ms de 2 pargrafs). Cerca totes les paraules que no entn, incls paraules innecessries per trobar la
resposta a les preguntes formulades inicialment. T dificultats en la consulta de verbs. Finalment s capa
darribar a les respostes correctes.
Nivell 2. Lalumne s capa dentendre globalment la majoria dels pargrafs (marca = o + a ms de 2
pargrafs). Fa una selecci de les paraules buscades al diccionari per encara hi ha alguna cerca inne-
cessria. Consulta els verbs de forma adequada a partir dels infinitius. Fa inferncies a partir dels ttols
dels pargrafs i, finalment, respon correctament a les preguntes formulades.
Nivell 3. Lalumne s capa dentendre globalment la majoria dels pargrafs (marca = o + a ms de
2 pargrafs). s capa de cercar exclusivament les paraules que li calen per arribar a la comprensi
dels pargrafs on tenia dificultats i que li permeten respondre correctament a les preguntes formu-
lades.

Dimensi expressi escrita
Lexpressi escrita s la capacitat dutilitzar lescriptura com una activitat que permet comunicar-se, organit-
zar-se, aprendre i participar en la societat. Implica un suport i un sistema de representaci grfica del llen-
guatge que t la qualitat de fixar el missatge i mantenir-lo en el temps.
Lescriptura s una activitat que permet participar en situacions comunicatives amb diverses finalitats con-
cretes sense que lemissor i el receptor hagin de coincidir simultniament en lespai ni en el temps. Per
escriure, cal reconixer la situaci comunicativa, el format i el tipus de text. Ara b, escriure en una llengua
estrangera en aquesta etapa comporta tamb focalitzar laprenentatge en els aspectes formals (construcci
de les frases, selecci del lxic...). Sha de tenir present que en leducaci primria cal partir de la producci
de paraules i expressions per arribar a produir frases i textos.
En el procs descriure shi troben implicats tant els coneixements sobre el tema del qual es vol escriure
com els coneixements previs que es tenen sobre els continguts lingstics i discursius del text. En aquest
sentit, la qualitat de la producci escrita est condicionada pel domini que lescriptor t del codi. Laprenen-
tatge de lescriptura en llenges estrangeres sha de plantejar a partir de situacions comunicatives vis-
cudes o imaginables per part de lalumne i en les quals es pugui sentir implicat.
Un escriptor competent dedica temps a pensar abans descriure. Redacta el text, el revisa i repara en funci
de la situaci comunicativa, del context, del destinatari, de lobjectiu i de les convencions i normes grama-
ticals. Escriu en diferents formats (textos continus i discontinus) i suports (paper i digital), de manera co-
herent, cohesionada i respectant el funcionament de la llengua.
En lmbit escolar, les tasques dexpressi escrita en llenges estrangeres han de tenir una finalitat, una
contextualitzaci comunicativa clara, amb indicaci explcita del destinatari (audincia a la qual sadrea) i
del propsit. Cal promoure tasques que requereixen la difusi i la publicaci posterior dels escrits en frums,
blogs, psters, revistes... per tal de situar-les en un context ds real de la llengua. Daltra banda, la tasca
escrita ha destar inserida en una seqncia daprenentatge que inclogui altres habilitats com ara parlar,
escoltar, interactuar i llegir.
Conseqentment, els exemples dactivitats en aquest document per avaluar les tres competncies dex-
pressi escrita formen part duna mateixa seqncia. Ara b, cada activitat davaluaci pot tenir un s
autnom de manera que es pot avaluar cadascuna de les competncies per separat.
Les tres competncies que despleguen aquesta dimensi corresponen a les tres fases del procs dela-
boraci dun text escrit:
Planificar el contingut del text tenint en compte les finalitats comunicatives, generant i organitzant idees,
i seleccionant la informaci ms rellevant abans de comenar a produir.
Textualitzar, activitat que comporta traduir les idees a una forma lingstica, s a dir, a frases i pargrafs.
Revisar la textualitzaci en funci de la situaci comunicativa i del funcionament de la llengua.
Tot i que aquestes tres fases es presenten com a competncies separades, en realitat un escriptor compe-
tent les duu a terme de manera simultnia i recursiva.

Un aprenent de llenges estrangeres ha de ser capa de transferir els aprenentatges adquirits en les altres
llenges curriculars, especialment pel que fa a les estratgies de producci de textos i al coneixement dis-
cursiu.
A leducaci primria es proposen les competncies segents:
Competncia 7. Planificar textos senzills a partir de la identificaci dels elements ms rellevants de

la situaci comunicativa.
Competncia 8. Produir textos senzills amb adequaci a la situaci comunicativa i amb lajut de su-
ports.
Competncia 9. Revisar el text per millorar-lo en funci de la situaci comunicativa amb lajut de su-
ports especfics.

DIMENSI EXPRESSI ESCRITA. COMPETNCIA 7
COMPETNCIA 7
Planificar textos senzills a partir de la identificaci dels elements
ms rellevants de la situaci comunicativa
Explicaci Gradaci
El procs de producci de textos escrits implica 7.1. Planificar la producci de textos senzills, amb
planificar, textualitzar i revisar. Aquestes tres fases un repertori lxic freqent i quotidi amb su-
sn recursives (constants i continuades) i es des- ports especfics, a partir de la generaci di-
envolupen simultniament al llarg de tot el procs dees, identificant destinatari i el propsit co-
descriure. municatiu.
La planificaci inclou la generaci, lorganitzaci 7.2. Planificar la producci de textos senzills, amb
i la selecci didees i est limitada pel repertori un repertori lxic freqent i quotidi relacio-
lxic disponible. nat amb els mbits personals i escolars amb
suport de pautes, a partir de lorganitzaci
Planificar adequadament un text suposa identifi- didees identificant el destinatari, el propsit
car els elements de la situaci comunicativa i im- comunicatiu i el tipus de text.
plica, en aquesta etapa, reconixer lobjectiu de la
7.3. Planificar, autnomament, la producci de
tasca, el destinatari i el propsit comunicatiu i, en
textos senzills amb repertori lxic especfic a
funci daquests, definir el tipus de text, lestructura
partir de la selecci didees identificant des-
i el grau de formalitat.
tinatari, el propsit comunicatiu i el tipus de
En lrea de llengua estrangera, els alumnes han text.
de ser capaos de planificar textos escrits senzills.
s a dir, textos de la vida quotidiana i escolars duna Continguts clau
extensi limitada. Els tipus de text poden ser: notes,
Tipus de textos escrits: dilegs, descripcions, nar-
missatges curts, postals, narracions breus, psters,
racions i textos ds social (aspectes corresponents
descripcions
a la planificaci).
La planificaci de lescrit implica, especialment en Elements de la situaci comunicativa: finalitat,
laprenentatge duna llengua estrangera, un treball destinatari i context.
oral previ de generaci didees i dactivaci de vo-
Repertori lxic i expressions associats al tema.
cabulari. s molt important fer explcit aquest pro-
cs dinteracci per aprendre dels companys i del Estratgies per a la planificaci: generaci, or-
docent com a model. ganitzaci i selecci didees.
Recursos per a la planificaci: organitzadors didees
Per a la gradaci daquesta competncia shan
(guions, esquemes), organitzadors visuals, mapes
tingut en compte: el lxic en relaci amb el tema,
conceptuals...
ladequaci al propsit comunicatiu, ls dels su-
ports (planificar ms o menys autnomament), i s de recursos digitals per a la generaci, orga-
lestructura del text (segons la seva tipologia) per nitzaci i selecci de les idees.
a la generaci, organitzaci i selecci de les idees. Formats textuals: continus i discontinus.
En un nivell 1 lalumne planifica el text generant, Suport paper i digital.
organitzant les idees amb un vocabulari limitat i
amb ajut de molts suports, i en nivells superiors
planifica seleccionant les idees, duna manera ms
autnoma i amb un repertori lxic ms ampli.

Una de les caracterstiques que identifiquen un escriptor competent s la capacitat de planificar adequada-
ment la producci del text. s a dir, de visualitzar i representar la naturalesa de la tasca que sha de fer i
delaborar un pla de treball per produir el text a partir daquesta representaci.
El punt de partida en el disseny dactivitats dexpressi escrita s entendre la producci de textos com un
procs i no simplement com un producte. Aix vol dir que el guiatge i la intervenci del docent en el procs
de planificaci del text s del tot fonamental. En aquest sentit, cal proporcionar pautes i suports. Sentn
per pauta tota aquella informaci amb suport fsic (grfic o escrit) que es facilita a lalumne per ajudar-lo
a realitzar la tasca mentre que el concepte de suport s ms ampli ja que inclou tamb les intervencions
del mestre i les aportacions daltres companys.
Les activitats per a la planificaci de textos han destar inicialment vinculades a la llengua oral, a models
escrits i a lexemplificaci per part del docent. s important que abans diniciar la producci escrita el docent
mobilitzi i ampli oralment coneixements previs sobre el contingut i el propsit de la tasca, proporcioni
recursos lingstics (repertori lxic, estructures sintctiques, patrons discursius...) i exemplifiqui davant dels
alumnes laplicaci daquests suports en la planificaci.
En aquesta etapa, el docent ha de ser conscient que, per planificar un text en una llengua estrangera, els
alumnes poden tendir a prioritzar els aspectes ms especfics (per exemple, buscar la paraula que necessiten),
menystenint els ms globals i comunicatius (identificar el destinatari i el format i tipus de text).
Per tal de donar sentit a les activitats de planificaci, el docent ha dacompanyar els alumnes en la refle-
xi sobre la situaci comunicativa del text a realitzar. Aix, per exemple, els alumnes poden organitzar una
pluja didees sobre un tema determinat en funci del destinatari, el propsit de la tasca i el tipus de text
requerit.
Una seqncia didctica adequada per a la planificaci dun text escrit, per tant, ha de contenir activitats
que afavoreixin:
La reflexi sobre la intencionalitat i els objectius de lescrit.
La identificaci del destinatari del text.
La generaci de les idees que es necessiten per produir el text oralment i de manera collectiva.
La disponibilitat dinputs escrits i de models sobre el text que es vol produir (repertori lxic, estructures
morfosintctiques, textos del tipus corresponent...). Cal tenir present que per produir textos en una llen-
gua estrangera s tan important identificar els continguts que es volen expressar com disposar del lxic
i dels altres elements lingstics que es necessiten per fer-ho. s en aquesta fase de planificaci del text
quan cal identificar i resoldre aquestes necessitats lingstiques.
La utilitzaci dorganitzadors grfics (taules, esquemes, diagrames...) i altres recursos (guies descrip-
tura, models...) que permetin organitzar la informaci i estructurar-la dacord amb els requeriments de la
tasca. Aquestes eines permeten, a ms, recollir levidncia de la fase de planificaci del text.
Ls de recursos que ajuden a elaborar el text: eines digitals, glossaris, diccionaris...
Per tal que, amb nivells progressius dautonomia, els aprenents automatitzin el procs de planificaci, el
docent pot guiar aquest procs a partir duna srie de preguntes:
per qu escric? qu vull aconseguir amb el meu escrit?
a qui escric? quina relaci t amb mi?
qu vull explicar?
quins recursos lingstics necessito per escriure all que vull dir?

quines sn les demandes de la tasca que no puc resoldre per mi mateix?

on puc trobar els recursos que necessito per escriure el text?
Sha de tenir en compte que hi ha situacions daprenentatge duna llengua estrangera en les quals shan
de produir textos duna manera ms o menys espontnia, molt breus o a partir de preguntes, en les quals la
fase de planificaci no s tan rellevant. Tamb la planificaci pot ser menys rellevant en activitats descrip-
tura semiestructurada, on el contingut ja ve, en part, donat (per exemple, narrar una historieta a partir dunes
vinyetes).

La planificaci comporta generar, seleccionar i organitzar les idees que sempraran posteriorment en lela-
boraci del text escrit tenint en compte la recursivitat de les tres fases del procs de producci de textos
explicada en la introducci daquesta dimensi. Per avaluar la fase de planificaci, el docent ha dafavorir
que lalumne conservi els instruments utilitzats. Seguidament, caldr valorar si les eines i les estratgies per
generar i organitzar les idees han estat adequades en funci del text que sha de produir. Per tal de realit-
zar les activitats de planificaci el docent ha de facilitar suports fsics i explcits (mapes conceptuals, graelles,
esquemes, diagrames...) per recollir les idees dels aprenents que serviran de suport a la textualitzaci.
Per tant, es pot avaluar ls destratgies concretes, com ara lorganitzaci de les idees i la selecci del
lxic apropiat mitjanant organitzadors visuals: guions, graelles, diagrames, esquemes i mapes con-
ceptuals.
A ms, el docent podr valorar el grau de participaci i la qualitat de les intervencions si la generaci didees
shan fet en gran grup.
Per avaluar el nivell en qu es troba lalumne en aquesta competncia es poden tenir en compte, entre daltres,
els indicadors segents:

T clara la finalitat comunicativa
del text.
Identifica clarament el destinatari Identifica clarament el destinatari
del text quan aquest s conegut. en funci del tipus de text.
Identifica, amb ajut duna pauta, Utilitza les convencions del tipus Aplica lestructura del tipus
el tipus de text que ha de produir. de text i la seva estructura, amb ajut de text per ordenar les idees
duna pauta. que ha generat.
Genera idees a partir duna pauta. Organitza les idees amb suports. Selecciona, de forma autnoma,
les idees necessries per produir
lescrit.
Ordena les idees a partir duna pauta. Ordena la major part de les idees Ordena la informaci de manera
utilitzant suports de forma lgica i ben estructurada.
autnoma.
Genera un repertori delements lxics Organitza un repertori delements Selecciona el repertori delements
molt bsics, associats al tema. lxics freqents i quotidians. lxics necessaris per produir
adequadament lescrit.
Identifica elements morfosintctics Utilitza elements morfosintctics
senzills necessaris per produir el text. necessaris en funci del tipus
de text.
(...) (...) (...)


Un exemple dactivitat per avaluar aquesta competncia pot ser la planificaci dun text descriptiu.
Els alumnes han demplenar els suports que es proposen per planificar el text que escriuran posteriorment
(activitat davaluaci de la competncia 8).
Youre a police detective. A person stole all the chocolate bars from the supermarkets in town. The police
have drawn a sketch portrait. You must find the thief. Your friend Superhero always helps you to solve
difficult cases.
Your task is to:
write a detailed description of the thief using the sketch portrait.
send the description to your friend Superhero.
Answer these questions to plan your description.
1. Who is writing the text?
2. Why is the writer writing the text?
3. Who will read the text?
4. What type of text is it?
5. Now look at the portrait and write parts of the face.

a. Which words do you know in English to describe the portrait?
b. Tick the parts of the face you dont know in English.
6. Which adjectives do you know to describe these parts?
7. Which ones do you need, but you dont know?
8. Find the words you dont know. You can use a picture dictionary, digital resources
9. Which sentences do you use to describe the portrait?

a. Hes got. . /
b. His is/are. /
c. Hes wearing
d. He looks...

Lets organise the description. Complete the chart using the above information.
1st paragraph Parts of the face Adjectives Structures

You know
You need to know
2nd paragraph Specific information: details Vocabulary/adjectives Structures

You know
You need to know
En aquesta activitat podem avaluar les fases que intervenen en la planificaci dun text, en aquest cas, la
descripci duna persona: objectiu del text, previsi del lxic i de les estructures morfosintctiques, i elabo-
raci duna graella per ajudar a la producci.
Nivell 1. Lalumne identifica alguns elements bsics de la situaci comunicativa: el destinatari s el Su-
perhero i la finalitat del text s identificar el lladre. Situa sobre el retrat del personatge elements lxics b-
sics necessaris per descriurel i localitza part del vocabulari que necessita. Ordena temticament per pa-
rgrafs part de la informaci.
Nivell 2. Lalumne identifica que el text que ha de produir s una descripci. Situa, sobre el retrat dun
personatge, els elements lxics necessaris per descriurel. Localitza la major part del vocabulari que ne-
cessita. Organitza les informacions en dos pargrafs temtics.
Nivell 3. Lalumne situa de manera detallada sobre el retrat dun personatge els elements lxics necessa-
ris per descriurel. Completa ordenadament i amb detall la informaci en cada pargraf.

Un exemple dactivitat per avaluar aquesta competncia pot ser la planificaci dun text descriptiu.
Els alumnes han demplenar els suports que es proposen per planificar el text que escriuran posterior-
ment (activitat davaluaci de la competncia 8).
Tu es ... Quelquun a vol toutes les tablettes de chocolat dans les supermarchs de la ville. La police
a prpar un portrait-robot. Tu dsires trouver le voleur. Ton ami Superhros est toujours prt a taider
mme en les cas les plus difficiles.
La tche faire est de:
Rdiger une description dtaille du voleur avec le portrait-robot.
Envoyer une description votre ami Superhros.
Rponds ces questions pour planifier ta description.
1. Qui rdige le texte?
2. Pourquoi lcrivain doit rdiger le texte?
3. Qui va lire le texte?
4. Quel genre de texte est-il?

5. Maintenant, regarde le portrait et cris les parties du visage.

a) Quels mots pour dcrire les parties du visage sais-tu en franais?
b) Coche les parties du visage que tu ne sais pas en franais.
6. Quels adjectifs sais-tu pour dcrire ces parties?
7. Desquels as-tu besoin, mais tu ne connais pas?
8. Cherche les mots que tu ne connais pas. Tu peux utiliser un dictionnaire visuel, ressources num-
riques
Yeux/ / bleus
9. Quelles sont les phrases que tu utiliseras pour dcrire le portrait?

a) Il a . . .
Il a de . . .
b) Il est
Il est trs
Il nest pas...
c) Il porte .
Il ne porte pas.
d)..
Maintenant prpare la description. Remplis le tableau avec les informations ci-dessous.
1er paragraphe Parties du visage Adjectifs Structures

Tu sais
Tu dois savoir
2me paragraphe Informations spcifiques: Vocabulaire/Adjectifs Structures

dtails
Tu sais
Tu dois savoir
En aquesta activitat podem avaluar les fases que intervenen en la planificaci dun text, en aquest cas, la
descripci duna persona: objectiu del text, previsi del lxic necessari i de les estructures lingstiques, i
elaboraci duna graella per ajudar a la producci.
Nivell 1. Lalumne identifica alguns elements bsics de la situaci comunicativa: el destinatari s el

Superhero i la finalitat del text s identificar el lladre. Situa sobre el retrat del personatge elements lxics
bsics necessaris per descriurel i localitza part del vocabulari que necessita. Ordena temticament per
pargrafs part de la informaci.

Nivell 2. Lalumne identifica que el text que ha de produir s una descripci. Situa, sobre el retrat dun
personatge, els elements lxics necessaris per descriurel. Localitza la major part del vocabulari que ne-
cessita. Organitza les informacions en dos pargrafs temtics.
Nivell 3. Lalumne situa de manera detallada sobre el retrat dun personatge els elements lxics necessa-
ris per descriurel. Completa ordenadament i amb detall la informaci en cada pargraf.

COMPETNCIA 8
Produir textos senzills amb adequaci a la situaci comunicativa
i amb lajut de suports
Explicaci Gradaci
El procs de producci de textos escrits implica tres 8.1. Produir frases ben estructurades que confor-
fases: planificar, textualitzar i revisar, que sn recur- min textos breus amb un repertori lxic bsic
sives i es desenvolupen simultniament al llarg de a partir duna planificaci prvia i dacord
tot el procs descriure. Aquesta competncia im- amb el tipus de text corresponent, amb su-
plica, doncs, la capacitat daplicar en la producci port de pautes i aplicant estratgies pautades.
dun text els continguts generats en la planificaci 8.2. Produir textos senzills ben estructurats amb
prvia. un repertori lxic adequat, amb suports, utilit-
A leducaci primria, els alumnes han de ser ca- zant connectors bsics (and/but, et/mais...)
paos daplicar estratgies pautades (expandir fra- per donar cohesi al text, tenint en compte
ses, ordenar pargrafs...) i daltres de ms obertes el destinatari, la finalitat comunicativa i les
(estructurar la informaci dacord amb la tipolo- caracterstiques textuals.
gia textual) per produir textos senzills de lmbit 8.3. Produir textos senzills ben estructurats de ti-
escolar i la vida quotidiana duna extensi limita- pologia diversa amb un repertori lxic variat
da formats per frases simples enllaades per sig- utilitzant connectors per donar cohesi al
nes de puntuaci i que incloguin alguns connec- text, tenint en compte el destinatari, la finalitat
tors bsics (and/but..., et/mais...). comunicativa i les caracterstiques textuals, i
aplicant estratgies obertes.
Sha de prioritzar la producci de textos ds so-
cial de tipologia diversa (cartells, psters, notes) i
de textos senzills de tipologies conegudes per la- Continguts clau
lumne (narracions o descripcions breus i pautades). Tipus de text: caracterstiques dorganitzaci inter-
s molt important activar les estratgies de trans- na i lingstiques (part que correspon a la produc-
ferncia entre les llenges que coneix lalumne, de ci: cohesi, coherncia...).
manera que pugui aplicar a la llengua estrangera els
coneixements sobre les caracterstiques i lestructura Tipus de textos escrits breus comunicatius: no-
de les diferents tipologies textuals i els seus contex- tes, postals, psters... incloent-hi les formes
tos ds que ha adquirit en altres llenges. descriptura interactiva.
Estratgies especfiques per a la producci de tex-
Aquesta competncia es vincula amb les competn- tos en LE (expandir frases, ordenar pargrafs...).
cies de lmbit digital especialment amb la com-
petncia 2 sobre ledici de textos i de presenta- Ortografia de paraules conegudes i ds freqent.
cions multimdia. Signes de puntuaci.
Per a la gradaci daquesta competncia shan tin- Marcadors morfosintctics i discursius: connec-
gut en compte els suports que necessita lalumne, tors, marcadors.
el tipus destratgia que utilitza per produir textos, Lxic: vocabulari freqent i especfic.
aix com el domini dels elements morfosintctics i Estructures morfosintctiques bsiques.
del repertori lxic.
Formats textuals: continus i discontinus.
Daquesta manera, en un nivell 1 lalumne produeix Suport paper i digital.
frases ben estructurades que conformen textos
senzills breus amb pautes donades, mentre que s dels recursos digitals en la producci i edici
en un nivell 3 produeix textos senzills de tipologia de textos
diversa de manera ms autnoma. s de diccionaris.

La fase de textualitzaci s aquella en la qual es dna forma lingstica, a partir de la planificaci del text, a
la informaci que es vol expressar. A lhora de dissenyar les activitats de producci de textos, doncs, sha de
partir de les activitats de planificaci.
La composici dun text escrit en llengua estrangera demana aprendre a:

Utilitzar el repertori lxic adient a la temtica i al tipus de text.
Adaptar frases apreses (patrons, frmules, expressions) per construir frases noves, a partir de la plani-
ficaci de lescrit.
Formar frases nuclears senzilles ordenant paraules dacord amb la seva funci sintctica: per exemple,
subjecte-acci-objecte/lloc/temps.
Expandir una frase nuclear amb informaci addicional (adjectius, determinants, preposicions, adverbis,
complements...).
Unir frases mitjanant signes de puntuaci i/o connectors bsics (and, but, because, et, mais, parce que...)
per donar cohesi al text.
Agrupar frases en pargrafs temtics, ordenats de manera adequada per donar coherncia al text.
Reescriure un text senzill substituint una informaci determinada per una altra.
Elaborar textos a partir de models.
Transferir les nocions sobre la tipologia textual o ls dels signes de puntuaci adquirides en altres llen-
ges...
El docent ha de presentar les activitats de producci escrita contextualitzades, de manera que els alum-
nes puguin identificar la situaci comunicativa (propsit, destinatari, tipus de text...). Shan de presentar
activitats en situacions ds real o simulat de la llengua, amb destinataris i objectius comunicatius clars.
Les situacions comunicatives i els temes de les produccions escrites que els docents proposen als alum-
nes han de ser coneguts, propers o imaginables. En aquest sentit, es poden aprofitar situacions de la vida
de laula per iniciar als alumnes en la producci escrita (notes a lagenda, cartells, missatges...) i, ms en-
davant, crear situacions en les quals els alumnes puguin escriure, per exemple, sobre els seus interessos
i gustos, les seves aficions o fer la llista dall que necessiten per anar dexcursi. Aix mateix, es pot afa-
vorir la participaci en els projectes compartits entre escoles de diferents pasos. Les noves tecnologies
permeten ampliar les situacions ds real de la llengua i, a ms, plantejar-les en un context dinteracci es-
crita (intercanvi de felicitacions o de cartells informatius sobre lescola o la localitat amb altres centres,
participaci en concursos...). Tamb es pot plantejar la producci de textos multimodals amb imatge,
vdeo i udio mitjanant els quals els alumnes poden ampliar i complementar els seus escrits.
Les activitats tamb han dafavorir el gaudi per escriure. En aquest sentit, shan de proposar activitats
que permetin un s creatiu de la llengua; per exemple, crear rimes, inventar paraules, recrear la lletra duna
can, de contes... de manera que sincorpori a la producci escrita el vessant creatiu i ldic.
Aquest enfocament comunicatiu no impedeix que el docent plantegi puntualment activitats que focalitzin
la prctica dun aspecte determinat del funcionament de la llengua, com ara completar les formes verbals
dun text o practicar lordre de la frase en la llengua que sest aprenent, sempre que estiguin vinculades a
les necessitats de la tasca comunicativa.
Ls del processador de textos pot ser una ajuda per a determinades tasques de producci escrita, ja que
facilita la correcci ortogrfica i la producci desborranys.

En una llengua estrangera la producci escrita ha de partir del coneixement oral de la llengua, la qual cosa
vol dir que shaurien de plantejar activitats en els quals, en general, les paraules i les expressions lings-
tiques siguin conegudes oralment.
Tot i que lescriptura s una activitat individual, les activitats descriptura collaborativa presenten lavan-
tatge que obliguen a compartir i a reflexionar sobre el procs descriure i a ms ajuden a disminuir la car-
rega emocional i cognitiva que representa per a alguns alumnes enfrontar-se a la demanda descriure en
una llengua estrangera. El modelatge com a escriptor per part del mestre ha de ser una estratgia docent
habitual a laula: ha de fer evident el procs mostrant com planifica, produeix i revisa els textos, com els va
reelaborant a mesura que els escriu, ha dexplicitar els dubtes entre diverses paraules i explicar els motius
de la tria...

Per a lavaluaci daquesta competncia cal tenir en compte tant el procs com el producte final. Per
tant, els docents han dafavorir la producci de textos intermedis (esborranys) i tenir-los en compte en
el procs davaluaci i observar la manera com els alumnes els van elaborant.
No sha de valorar noms la correcci lingstica, sin tamb tot all que fa referncia a lorganitzaci del
text i a lacompliment del propsit comunicatiu.
Lavaluaci sha de vincular als objectius daprenentatge especfics. I, per tant, en funci de la tasca, es va-
loraran aspectes determinats (discursius, semntics, gramaticals, ortogrfics...). Aquesta focalitzaci permet
tant al docent com a lalumne identificar els objectius concrets daprenentatge de la tasca i establir objectius
de millora.
Els instruments davaluaci com ara les llistes de control, les pautes, les rbriques... poden emprar-se
tamb com a suports per a la textualitzaci.
El portafolis, o carpeta personal daprenentatge s, sens dubte, una eina potent davaluaci i autoaprenen-
tatge que cal incorporar a les aules. s un recull documental de textos elaborats per lalumne, que contri-
bueix a fer que laprenent esdevingui progressivament ms hbil i autnom per identificar la qualitat de
les seves produccions i les possibles rees de millora. En el cas de leducaci primria, aquest recull sha
de fer de manera guiada i cal incorporar tamb les produccions en grup.
Un portafolis descriptura hauria de donar resposta als objectius segents:

Recollir produccions escrites.
Seleccionar-les dacord amb uns criteris que serveixin per evidenciar el progrs de lalumne en les pro-
duccions escrites.
Reflexionar sobre les prpies produccions, per tal de guiar lalumne al llarg del seu procs daprenen-
tatge.
Visualitzar el progrs i aprenentatge en la competncia.
Personalitzar i mostrar la diversitat, evidenciant que cada aprenent s irrepetible.
Comunicar als altres la valoraci que fa laprenent de les seves produccions i compartir el que consi-
dera important en el context escolar.
Per tal que lalumne daquesta etapa tregui el mxim profit daquesta eina, shan de compartir els criteris
per aconseguir aquests objectius de forma pautada, proporcionant, per exemple, taules dobservaci per
seleccionar i reflexionar sobre els treballs, redactades amb un vocabulari entenedor dacord amb el nivell
dels alumnes.

Per avaluar el nivell en qu es troba lalumne en aquesta competncia es poden tenir en compte, entre daltres,
els indicadors segents:

Produeix, amb el suport de pautes, Produeix, amb suport especfic, Produeix frases personalitzades
frases simples, ben estructurades frases enllaades amb connectors amb connectors elementals
i enllaades amb signes bsics. ms variats.
de puntuaci.
Escriu textos breus formats Escriu textos de dos o ms Escriu textos senzills dacord amb
per un nombre limitat de frases pargrafs ordenats temticament. les caracterstiques del tipus de text:
correlacionades amb signes descriptius, narratius i expositius.
de puntuaci.
Utilitza un lxic bsic que permet Utilitza un repertori lxic adequat Utilitza un repertori lxic variat
fer entenedor el missatge. al text que cal produir. i recursos per evitar la repetici.
Utilitza els signes de puntuaci Utilitza signes de puntuaci bsics Utilitza els signes de puntuaci
bsics (punts per separar oracions). per donar cohesi al text (comes adequats al tipus de text.
per separar elements, i signes
dinterrogaci i dadmiraci).
(...) (...) (...)

Un exemple dactivitat per avaluar aquesta competncia pot ser la producci dun text descriptiu.
En aquest cas es proposa la producci del text planificat en la competncia anterior. Per tant sha de recu-
perar la pauta de planificaci per pargrafs que apareix a lactivitat davaluaci de la competncia 7.
Ara, en aquesta fase de producci, es proporciona a lalumne una altra pauta que lajuda a escriure el text
i que, posteriorment, sutilitza per revisar-lo.
have drawn a sketch portrait. You must find the thief. Your friend Superhero always helps you to solve difficult
cases.
Your task is to:

write a detailed description of the thief using the sketch portrait.
send the description to your friend Superhero.
Your description starts this way:
The thief has got a round face. His eyes
Use the chart that you have completed in the previous activity to organize the information in paragraphs.

Look at this new chart in order to write the description of the thief.
Things which can help you write a good text:

The text has two paragraphs.
Each paragraph follows your planning.
The description starts with the sentences: The thief has got a round face. His eyes
Full stops separate sentences.
You use and or but to link sentences.
You use four different adjectives to describe the parts of the face.
Your description will help your friend Superhero to find the thief.
The text is clean and tidy.
En aquesta activitat podem establir els nivells segents:
Nivell 1. El text descriptiu est format per pargrafs ordenats temticament per manca part de la in-
formaci rellevant. Les oracions per a cada descripci sn simples i separades per punts. El text com-
pleix la funci comunicativa encara que cont incorreccions ortogrfiques i morfosintctiques.
Nivell 2. El text descriptiu est format per pargrafs ordenats temticament que inclouen la informaci
rellevant. Enllaa frases amb alguns connectors. Aplica les normes bsiques en lestructuraci de la frase
amb poques incorreccions ortogrfiques bsiques.
Nivell 3. El text descriptiu est format per pargrafs ordenats temticament que inclouen no noms
informaci bsica per aconseguir lobjectiu comunicatiu sin tamb complementria. Utilitza signes de
puntuaci i connectors per donar cohesi i coherncia al text. Aplica de forma sistemtica les normes en
lestructuraci de la frase i sense incorreccions ortogrfiques bsiques.

Un exemple dactivitat per avaluar aquesta competncia pot ser la producci dun text descriptiu.
En aquest cas es proposa la producci del text planificat en la competncia anterior. Per tant sha de recu-
perar la pauta de planificaci per pargrafs que apareix a lactivitat davaluaci de la competncia 7.
Ara, en aquesta fase de producci, es proporciona a lalumne una altra pauta que lajuda a escriure el text
i que, posteriorment, sutilitza per revisar-lo.
Tu es un dtective de la police. Quelquun a vol toutes les tablettes de chocolat dans les supermarchs de
la ville. La police a prpar un portrait-robot. Tu dsires trouver le voleur. Ton ami Superhros est toujours
prt a taider mme en les cas les plus difficiles.
La tche faire consiste :

rdiger une description dtaille du voleur en utilisant le portrait-robot.
envoyer la description votre ami Superhros.
Ta description commence de cette faon:
Le voleur a un visage arrondi. Ses cheveux
laide de la grille complete auparavant, organise linformation en paragraphs.

Pour taider crire un bon texte:

Le texte a deux paragraphes.
Chaque paragraphe suit ta planification
La description commence par les phrases: Le voleur a un visage arrondi Ses cheveux sont
Les phrases sont spares.
Tu utilises et , que ou mais pour relier les phrases.
Tu utilises diffrents adjectifs pour dcrire les parties du visage.
Ta description aidera votre ami Superhros trouver le voleur.
Le texte est propre et bien ordonn.
En aquesta activitat shi poden establir els nivells segents:

Nivell 1. El text descriptiu est format per pargrafs ordenats temticament, per manca part de la in-
formaci rellevant. Les oracions per a cada descripci sn simples i separades per punts. El text com-
pleix la funci comunicativa encara que cont incorreccions ortogrfiques i morfosintctiques.
Nivell 2. El text descriptiu est format per pargrafs ordenats temticament que inclouen informaci
rellevant. Enllaa frases amb alguns connectors. Aplica les normes bsiques en lestructuraci de la frase
amb correcci ortogrfica.
Nivell 3. El text descriptiu est format per pargrafs ordenats temticament que inclouen no noms infor-
maci bsica per aconseguir lobjectiu comunicatiu sin tamb complementria. Utilitza signes de pun-
tuaci i connectors per donar cohesi i coherncia al text. Aplica de forma sistemtica les normes dorto-
grafia.

COMPETNCIA 9
Revisar el text per millorar-lo en funci de la situaci comunicativa
amb lajut de suports especfics
Explicaci en cada situaci. En el cas de les llenges estran-

geres sn especialment rellevants les estratgies de
Aquesta competncia requereix utilitzar recursos per compensaci i reparaci.
revisar lestructura del text (coherncia i cohesi),
La gradaci daquesta competncia t en compte
el to (ms o menys formal), la correcci lingstica
lautonomia de lalumne quant a la utilitzaci dels
(gramtica, lxic, ortografia) i el contingut (adequaci
recursos de suport i consulta i tamb la presenta-
al tipus de text i al propsit comunicatiu). Tamb
ci formal, ja sigui en format paper o en format di-
requereix tenir cura de la presentaci de lescrit en
gital.
funci de la situaci comunicativa.
Aix, en un nivell 1 lalumne millora el text produt i
Revisar, reparar i millorar un text forma part del
repara els elements que impedeixen la comunica-
procs descriure. s a partir de les observacions i
ci amb el suport de llistes de control, o pautes de
reflexions sobre un primer esborrany que el text es
correcci, de glossaris, diccionaris bsics i correctors
pot millorar.
ortogrfics i, a ms, aconsegueix una presentaci
Cal diferenciar entre revisi i millora del text. En la clara, mentre que en uns nivells superiors incor-
revisi, els tres processos implicats sn la detec- pora al text elements variats que afavoreixen la
ci dels elements que no funcionen, la identificaci comunicaci, de manera ms autnoma, utilitzant
del tipus dincorrecci (ortogrfica, lxica...) i la recursos de tipus divers (diccionaris bilinges, tra-
reparaci dels errors detectats. En la millora del ductors...) i aconsegueix una presentaci espe-
text, shan de tenir en compte aspectes com ara cialment harmoniosa.
la presentaci, lenriquiment del repertori lxic, la
progressi temtica dels pargrafs, lampliaci del Gradaci
contingut del text original... En aquesta etapa edu- 9.1. Comprovar, amb pautes i recursos especfics,
cativa, en una llengua estrangera, lalumne neces- si el text produt acompleix el seu propsit co-
sita normalment suports o pautes per detectar i municatiu. Reelaborar el text modificant aquells
reparar les incorreccions de les seves produccions elements lingstics i discursius que impedeixin
escrites. la comunicaci. Presentar-lo amb claredat.
La revisi t un component actitudinal que es vincu- 9.2. Comprovar, amb pautes i recursos generals, si
la amb ladquisici de lhbit danalitzar les pro- el text produt acompleix el seu propsit co-
duccions prpies amb la finalitat de millorar-les. municatiu dacord amb el tipus de text corres-
Es relaciona amb la competncia plurilinge ja que ponent. Reelaborar el text modificant els ele-
lhbit de revisar adquirit en la llengua preferent ments lingstics i discursius que dificultin la
daprenentatge es transfereix a les altres llenges comunicaci.
que saprenen.
9.3. Identificar i aplicar els recursos adequats per
Per tal dafavorir que els aprenents utilitzin de ma- revisar el text en funci del destinatari i el pro-
nera cada cop ms autnoma els recursos per millo- psit comunicatiu. Reelaborar-lo incorporant
rar el text, cal ajudar-los a desenvolupar estratgies que elements lingstics i discursius que afavo-
els permetin seleccionar els recursos ms adequats reixin la comunicaci.

Continguts clau Estratgies especfiques per a la revisi en llengua

estrangera (sinonmia, perfrasis, parfrasis ...).
Tipus de text: caracterstiques dorganitzaci in-
s de diccionaris, correctors ortogrfics.
terna i lingstiques que corresponen a la fase de
revisi (cohesi, coherncia, connectors, marca- Aspectes formals en la presentaci dels textos
dors...). escrits.
Signes de puntuaci. Formats textuals: continus i discontinus.
Repertori lxic: vocabulari freqent i especfic. Suport paper i digital.
Elements morfosintctics bsics. s de recursos digitals en la correcci, edici i
presentaci de textos.
Correcci lxica, ortogrfica, morfosintctica i
discursiva.
Adequaci a la situaci comunicativa (context,
destinatari, propsit...).
El mestre ha daconseguir que lalumne entengui que, mitjanant el procs de revisi, es poden millorar
diferents aspectes dun text com ara la correcci lingstica (lxic, morfosintaxi, ortografia), i els continguts
tractats (ladequaci a la situaci comunicativa i a la tipologia textual).
El mestre ha de planificar un temps i unes activitats especfiques per desenvolupar aquesta competncia.
Cal treballar de manera conjunta les tasques de correcci, els alumnes amb el mestre i els alumnes entre
si. Per exemple, es pot planificar la revisi collectiva dun text modelant aquest procs; o b es pot dema-
nar que els aprenents facin la revisi en grups petits o en parelles a partir de protocols (llistes de control,
rbriques...). Per a la correcci daspectes ortogrfics es recomana la utilitzaci de correctors ortogrfics
(facilitats en els processadors de textos) i de diccionaris en lnia.
Aquestes eines han dajudar lalumne a millorar el text substituint unes paraules per altres de ms pre-
cises, a ampliar-lo amb adjectius i adverbis, a revisar els signes de puntuaci i a tenir cura dels aspectes for-
mals de presentaci. I en els aspectes ms globals, comprovar que acompleix el seu propsit comunicatiu,
que el to s ladequat, que lestructura es correspon amb el tipus de text... En aquest sentit, el mestre i els
companys han dactuar com a lectors i demanar aclariments del que no sentn o suggerir aspectes a
millorar.
Cal tenir en compte que el procs de revisi dun text escrit s molt complex i que, per tant, el desenvolupa-
ment daquesta competncia comporta el control de mltiples operacions cognitives. s evident, espe-
cialment en una llengua estrangera, que els aprenents tendeixen a fixar-se ms en els aspectes concrets
(lxic, ortografia...) que en els globals (estructuraci de les idees, cohesi dels pargrafs, coherncia...).
Conseqentment, cal delimitar en cada cas els aspectes del text sobre els quals es faran les activitats de
revisi.
La revisi i la correcci permeten aprendre dels errors i sn una eina que contribueix a la formaci descriptors
competents. Cal enfocar-les com un procs positiu que ajuda a identificar els punts forts i aquells que sn
millorables i no com una simple detecci derrors que pot ser desmotivadora per a lalumne.


Per avaluar aquesta competncia s molt important promoure oportunitats perqu lalumne sautoavalu,
ja que daquesta manera podr prendre conscincia del seu nivell escriptor i constatar quins aspectes ha
de millorar. El mestre ha de mostrar a lalumne els aspectes que pot corregir autnomament, en quins
necessitar ajuda (dun company, del diccionari, de manuals, del docent...) i aquells sobre els quals haur
de reflexionar amb ms profunditat, ja que afecten lobjectiu i el contingut del text.
Un cop elaborat el text cal demanar a lalumne que es plantegi diverses qestions sobre el procs que ha
seguit abans descriure, com ara: He tingut en compte a qui anava adreat el text?, Tenia clara la finalitat?,
He pensat qu volia explicar?, Mhe imaginat quin tipus de text necessitava?
s important explicar b les marques i codis de correcci que sutilitzaran i que facilitaran la revisi ja si-
guin abreviacions o colors. Per exemple, (TV) temps verbal, (NEG) formulaci de la negaci, (OP) ordre
de les paraules, (OR) ortografia, (LE) lxic... Tamb cal acordar amb els alumnes llistes de control o rbri-
ques que ajudaran a compartir els criteris davaluaci i que facilitaran la tasca daprenentatge.
El text modificat com a conseqncia de la revisi ha de servir al docent per veure la progressi dels seus
alumnes. No cal que en cada text es revisin i millorin tots els aspectes que intervenen en lescriptura. Es
recomana que lmfasi es posi en elements determinats en funci de la tasca.
Per avaluar el nivell en qu es troba lalumne en aquesta competncia es poden tenir en compte, entre
daltres, els indicadors segents:

Revisa els aspectes del text que estan Revisa aspectes determinats del text Marca els dubtes en el text
especificats en una llista de control amb el suport duna pauta genrica. i t recursos per revisar-los.
de revisi.
Millora el text incorporant-hi alguns Incorpora al text el producte de la Millora el text incorporant els
aspectes dels que ha revisat. revisi dels aspectes ms concrets aspectes que ha revisat, tant els
(ortografia, connectors, que afecten el contingut (adequaci,
algun aspecte de lxic...). coherncia) com els que afecten
la forma (ortografia, gramtica,
lxic...).
Reelabora el text modificant els Reelabora el text modificant els Reelabora el text incorporant
elements lingstics i discursius que elements lingstics i discursius elements lingstics i discursius
impedeixen la comunicaci (buits que dificulten la comunicaci. que afavoreixen la comunicaci.
i confusions de lxic, estructures
morfosintctiques bsiques...).
Utilitza el recurs de consulta ms Utilitza els recursos de consulta Utilitza el recurs de consulta ms
bsic (glossari, diccionari ortogrfic, ms habituals per revisar i millorar adient per a cada aspecte que ha
corrector ortogrfic) per revisar el text (diccionari ortogrfic, de revisar o verificar del text
el text. bilinge, llista de connectors, (diferents tipus de diccionaris).
pautes amb les caracterstiques
textuals...).
Mostra una presentaci acurada Lestil s simple (si s amb Presenta una lletra harmoniosa
amb grafia clara (si s un escrit ordinador), amb marges, ttol (si s a m) i fa s dels estils dels
a m). Lestil s simple (si s amb i altres formats del text. processadors de textos de forma
ordinador). correcta (si s amb ordinador).
Adequa la presentaci del text
a la seva tipologia.
(...) (...) (...)


Lactivitat que es proposa per avaluar aquesta competncia s la revisi dels textos que els alumnes han
produt en les activitats davaluaci de les altres competncies daquesta dimensi (7 i 8).
Per a la revisi del text es facilita una pauta a partir de la qual lalumne ha de reescriure el seu text.
have drawn a sketch portrait. You must find the thief. Your friend Superhero always helps you to solve
difficult cases.
Your task is to:

correct and improve your text using the chart below.
write the final text.
Yes No How can you improve your text?

The text has two paragraphs.
Each paragraph follows your planning.
The description starts with the sentences:
The thief has got a round face. His eyes
Full stops separate sentences.
You use and or but to link sentences.
You use four different adjectives to describe
the parts of the face.
Your description will help your friend Superhero
to find the thief.
The text is clean and tidy.
Com a alternativa es pot aplicar la pauta sobre el text segent i demanar als alumnes que el revisin i el mi-
llorin.
The thief has got a round face. His eyes are bigs and blue. He got a long nose and his mouth is many big
he got plastic glasses, his hair is short black and curly. Is ugly.
Hes young, has 20 years. Is wearin a old hat and earing.
En lactivitat de revisi es poden establir els nivells segents:

Nivell 1. Lalumne fa la revisi del text amb el suport de la pauta. Identifica algunes paraules que li cal re-
visar ortogrficament, i les corregeix amb ajuda de recursos de consulta bsics. Identifica algunes incor-
reccions relatives als elements morfosintctics i a lordenaci de la informaci en pargrafs. La presen-
taci del text s correcta.
Nivell 2. Lalumne fa la revisi del text amb el suport de la pauta. Identifica les incorreccions ortogrfi-
ques, i utilitza diccionaris i el corrector ortogrfic per reparar-les. Detecta les incorreccions morfosin-
tctiques. Incorpora el punt, la coma, i els connectors bsics per donar cohesi al text. Detecta els

connectors que li manquen i els incorpora al text. La presentaci del text s adequada dacord amb el
format en qu es presenta.
Nivell 3. Lalumne fa la revisi del seu text amb el suport de la pauta i identifica les incorreccions or-
togrfiques i morfosintctiques i selecciona el recurs ms adequat per reparar-les. Incorpora connec-
tors que milloren la cohesi del text. Incorpora altres signes de puntuaci a ms del punt i la coma. Am-
plia la riquesa lxica del text per fer-lo ms expressiu i comunicatiu. La presentaci del text incorpora
elements visuals i grfics rellevants que enriqueixen el text.

Lactivitat que es proposa per avaluar aquesta competncia s la revisi dels textos que els alumnes han
produt en les activitats davaluaci de les altres competncies daquesta dimensi (7 i 8).
Per a la revisi del text es facilita una pauta a partir de la qual lalumne ha de reescriure el seu text.
Tu es un dtective de la police. Quelquun a vol toutes les tablettes de chocolat dans les supermarchs de
la ville. La police a prpar un portrait-robot. Tu dsires trouver le voleur. Ton ami Super-hros est toujours
prt a taider mme en les cas les plus difficiles.
La tche faire consiste :

Corriger et amliorer le texte laide de la grille ci-dessous
crire le texte
Vrai Faux Comment peux-tu amliorer ton texte?

Le texte a deux paragraphes.
Chaque paragraphe suit votre planification.
La description commence par les phrases:
Le voleur a un visage arrondi Ses cheveux
sont
Les phrases sont spares.
Tu utilises et , que ou mais pour
relier les phrases.
Tu utilises diffrents adjectifs pour dcrire
les parties du visage.
Ta description aidera votre ami Super-hros
trouver le voleur.
Le texte est propre et bien ordonn.
Com a alternativa es pot aplicar la pauta sobre el text segent i demanar als alumnes que el revisin i el mi-
llorin.
Le voleur a un visage arrondi. Ses cheveux sont trs long. Il a des grands marrons yeux! Son nez est droit.
Les lvres sont rouges et ses dents sont trs blanches. Il porte des lunettes noires.
Elle est trs jeune. Il est vingt ans. Il porte un foulard sur la tte et des pantalons verts, mais il ne porte
pas manteau. Le voleur a une ressemblance au pirate que jai vu dans un film.

En lactivitat de revisi es poden establir els nivells segents:

Nivell 1. Lalumne fa la revisi del text amb el suport duna pauta. Identifica algunes paraules que li
cal revisar ortogrficament, per necessita ajuda per corregir-les ja que li costa utilitzar autnomament
els recursos digitals per tal de corregir el text. Necessita ajuda per identificar les incorreccions relatives
als elements morfosintctics i a lordenaci de la informaci en pargrafs. No detecta els connectors
que li manquen ni els signes de puntuaci necessaris per donar cohesi al text. No incorpora canvis per
evitar repeticions dadjectius. La presentaci del text s correcta.
Nivell 2. Lalumne fa la revisi del text amb el suport duna pauta. Identifica les incorreccions ortogr-
fiques, i utilitza el diccionari i el corrector ortogrfic per corregir-les. Demana aclariments per revisar les
incorreccions morfosintctiques. Incorpora el punt, la coma, i els connectors bsics per donar cohesi
al text. Detecta els connectors que li manquen i els incorpora al text. La presentaci del text s adient se-
gons el format en qu es presenta.
Nivell 3. Lalumne fa la revisi del seu text amb el suport duna pauta i identifica les incorreccions or-
togrfiques i morfosintctiques i selecciona el recurs ms adequat per corregir-les. Incorpora connec-
tors que milloren la cohesi del text aix com altres signes de puntuaci a ms del punt i la coma. Am-
plia la riquesa lxica del text per fer-lo ms expressiu i comunicatiu. La presentaci del text incorpora
elements visuals i grfics rellevants que enriqueixen el text

DIMENSI LITERRIA
Dimensi literria
En aquest document, la literatura sentn com lactivitat creativa de comprensi i producci de textos sen-
zills, tant orals com escrits i audiovisuals, que busca causar en el receptor una reacci tamb emocional
i esttica. Daquesta manera, collabora en la construcci de lexperincia emocional, cultural i lingstica
de lalumnat.
El paper de la dimensi literria s rellevant en laprenentatge de llenges estrangeres. El gaudi que senten
els infants en llegir o en escoltar histries adequades a la seva edat i interessos, en cantar lletres suggeri-
dores, en el joc lingstic... fan que els textos, les frases i les paraules que es fan servir siguin memora-
bles i, per tant, recordats al llarg de la vida.
La literatura inclou tant la tradici oral com la tradici escrita, s a dir, el conjunt de textos, tant antics
com moderns, que arriben al receptor mitjanant la paraula i que tenen una funci expressiva i/o ldica.
Els textos literaris per a laprenentatge de llenges estrangeres poden ser autntics, adaptats o escrits ex-
pressament per a aprenents. Igualment, es pot tractar dun fragment o b de lobra sencera.
En el cas de la tradici oral, sinclouen en aquesta etapa les canons, les frases fetes, els embarbussaments,
els rodolins, les auques, els raps, els contes, les endevinalles, els jocs de paraules, les dites, els acudits o
les representacions dramatitzades (contes dramatitzats, titelles, esquetxos o petites obres teatrals). Cal
tenir present que aquestes manifestacions poden anar unides a moviments corporals, jocs infantils o
dansa. La tradici literria escrita inclou els poemes, les canons, els contes, les llegendes, les vinyetes,
els cmics, els lbums, els anuncis, etc.
Tamb sincorpora dins de lmbit daquesta competncia la tradici audiovisual, entesa com les dobres
que integren la imatge amb la paraula oral i/o escrita. A laula de primria es poden fer servir audiovisuals
com ara dibuixos animats, pellcules, sries, anuncis, videoclips, trilers, etc.
En tots els casos, els textos shan descollir tenint en compte la seva dificultat lingstica i discursiva
global i la seva qualitat literria. Shan de presentar contextualitzats dins del conjunt dactivitats daprenen-
tatge.
Aquesta dimensi es concreta en dues competncies basades, duna banda, en la comprensi i, de laltra,
en la interpretaci (en el sentit de performance) i la reescriptura:
Competncia 10. Comprendre i valorar textos literaris senzills, adaptats o autntics, adequats a ledat.
Competncia 11. Reproduir oralment i reescriure textos literaris senzills per gaudir-ne i fomentar el
gaudi dels altres.

DIMENSI LITERRIA. COMPETNCIA 10
COMPETNCIA 10
Comprendre i valorar textos literaris senzills, adaptats o autntics,
adequats a ledat
Explicaci Aix anem des dun primer nivell on lalumne s

capa de comprendre amb suport un text literari
Aquesta competncia implica la capacitat de com- senzill molt simple i proper i valorar-lo amb res-
prendre textos literaris senzills, adaptats o autntics, postes bsiques, fins a un tercer nivell on s ca-
de la tradici oral, escrita o audiovisual, tal com pa de comprendre de manera autnoma un text
shan definit a la introducci daquesta dimensi. literari senzill, relativament proper, de dificultat
El treball daquesta competncia facilita ladquisi- limitada i valorar-lo amb un raonament mnim.
ci de lhbit lector i promou entre els alumnes el
gaudi que ofereix la paraula escoltada o llegida. Gradaci
Per text literari adaptat sentn aquell que, sense
10.1. Comprendre textos literaris senzills, adap-
perdre lessncia de loriginal literari, sha transfor-
tats o autntics, molt simples i molt propers
mat per tal dajustar-lo al nivell dels aprenents. Per
als interessos de lalumne amb lajuda de
text literari autntic entenem un text original, sense
pautes concretes, i valorar-los amb respostes
simplificacions fetes expressament per a aprenents
no verbals i verbals molt bsiques.
de llenges.
10.2. Comprendre textos literaris senzills, adaptats
Per valorar els textos sentn la capacitat de donar o autntics, simples i propers als interessos
una resposta apreciativa envers lobra llegida o de lalumne amb lajuda de pautes generals,
escoltada. En aquesta etapa, resulta important dis- i valorar-los amb respostes verbals bsiques.
tingir entre respostes immediates i emocionals,
com un aplaudiment o una rialla, respostes verbals 10.3. Comprendre textos literaris senzills, adaptats
bsiques, com el magrada o no magrada, i o autntics, de dificultat limitada i relativa-
respostes ms elaborades. ment propers als interessos de lalumne, i
valorar-los amb raonaments mnims.
En tots els casos, la contextualitzaci del text que
es llegeix i la proximitat dinteressos amb els alum-
Continguts clau
nes poden ajudar a una major solidesa en la com-
prensi i valoraci dels textos esmentats. Tipus de textos orals: peces de transmissi oral
Aquesta competncia es relaciona directament amb (canons tradicionals i contempornies, poemes,
la dimensi de comunicaci oral (especialment la contes, cantarelles, auques, raps...) i represen-
competncia 1) i la dimensi de comprensi lec- tacions dramatitzades (titelles, esquetxos o pe-
tora (especialment les competncies 4 i 5) del tites obres teatrals).
document, ja que en comparteix les caracters- Tipus de textos escrits: esquetxos o petites obres
tiques per shi afegeix el component literari dels teatrals, poemes, contes i llegendes populars,
textos. cmics...
Per graduar aquesta competncia, es consideren Tipus de textos audiovisuals: pellcules i sries
els nivells de comprensi tant oral com escrita i de dibuixos animats.
audiovisual, aix com la complexitat lingstica i Valoraci de les obres escoltades o llegides.
literria dels textos (amb suport o sense), la seva
Elements literaris (rima, estrofa, tornada, com-
proximitat cultural al lector i la seva tipologia. Igual-
paraci...).
ment, es t en compte la capacitat de valoraci
del text. Idees principals i secundries.

Ls freqent de textos literaris en llengua estrangera a laula contribueix a crear una imatge positiva envers
la literatura i a desenvolupar hbits lectors valuosos i transferibles entre les llenges que laprenent coneix.
A ms, augmenta el contacte significatiu de lalumne amb la llengua objecte daprenentatge, i lajuda a
progressar en el coneixement daquesta llengua. Aix, ms enll de les lectures del llibre de text i de laudi-
ci dels textos orals, conv facilitar als alumnes un ampli ventall de textos senzills, amb suports visuals (per
exemple, histries illustrades) i de tipus diferents. En aquest punt, es poden aprofitar els diferents suports
de qu disposem (paper, digital, etc.), aix com els recursos que brinden els mitjans audiovisuals (dibuixos
animats, films, reportatges, sries televisives...).
Conv que el docent expliqui i llegeixi contes, donat que s un gnere que resulta molt motivador per als
alumnes. A ms dels recursos associats a la narraci oral (modulaci de la veu, entonaci, silencis...), sen
poden fer servir daltres per crear una atmosfera adient, captar latenci dels oients i facilitar la compren-
si del text. Es pot proporcionar suport visual mitjanant ls de lmines, fotografies, objectes... Un recurs
que, a ms, permet modelitzar la lectura en veu alta, s el llibre illustrat: el mestre llegeix assenyalant
les imatges, ressegueix el text, passa pgines, es fa preguntes sobre qu passar desprs... Es pot crear
un espai especfic a laula que els alumnes associn amb lactivitat, on la decoraci i el mobiliari convidin
a gaudir de la histria.
Una de les formes dapropiaci ms eficaces de la llengua estrangera s mitjanant les canons, ja siguin
tradicionals com actuals. La can facilita la reproducci fontica i rtmica de la llengua i en perllonga el re-
cord i la memoritzaci. s, al mateix temps, un apropament al llenguatge literari, ja que utilitza recursos
literaris com ara la metfora i la rima, entre daltres, i sinsereix en la cultura de la llengua estudiada.
El mestre tamb ha de crear situacions on es puguin escoltar per plaer altres tipus de text de la literatura
oral: embarbussaments, poemes, acudits, canons amb moviment. Aquesta activitat pot ser el comen-
ament duna seqncia didctica que conclou amb la reproducci del text per part dels alumnes (com-
petncia 11).
Juntament amb el fet de disposar de recursos diversos, resulta fonamental la planificaci de les lectures que
shan de fer dins i fora de laula. En aquest sentit, conv combinar la lectura individual amb la collectiva,
i la lectura literria extensiva, amb accs a un ampli repertori lector, amb la lectura literria intensiva que
permet laprofundiment de la comprensi en textos ms breus. De la mateixa manera, cal potenciar la
lectura compartida en veu alta.
Per aix, resulta convenient disposar, tant al centre com a laula, duna biblioteca que inclogui llibres de
lectura amb textos autntics o adaptats. En qualsevol cas, resulta til que les lectures abracin un ampli
ventall temtic i sadeqin als interessos i referents culturals propers a lalumnat. Aix mateix, s til disposar
duna selecci de materials audiovisuals amb i sense subttols. Conv tamb que els materials siguin de
diferents nivells de dificultat perqu lalumne pugui seguir un itinerari personalitzat. Per fomentar aques-
ta lectura autnoma, es pot utilitzar un codi de colors per identificar el nivell de dificultat dels llibres per
tal que lalumne sigui ms independent en la selecci de ttols i, a la vegada, lajudi a visualitzar el seu
progrs.
Per contextualitzar un text i/o un autor resulta motivador posar-lo en contacte amb la seva poca i amb
altres manifestacions artstiques. Per exemple, la lectura dun fragment senzill de Harry Potter pot anar
acompanyada dalgunes dades referides a lautora, Joanne Rowling, i de la visualitzaci dalgun fragment
dalguna de les pellcules realitzades. Un poema musicat pot donar peu a una audici que ajudi a entrar en
el sentit de la pea a travs del gaudi esttic.


Lavaluaci daquesta competncia ha de tenir en compte tant la comprensi i valoraci de textos litera-
ris orals, com de textos literaris escrits. Es recomana no associar la lectura o audici de textos literaris a
tasques feixugues davaluaci que no fomentin el gust per llegir. s millor convidar els lectors o oients a
avaluar el text mitjanant emoticones, puntuacions globals, puntuacions per criteris o seleccionant
frases que expressin la seva opini sobre el text, sempre fent servir graelles o altres suports.
Per avaluar lalumne, el mestre pot omplir pautes dobservaci i de registre durant les activitats. A ms,
pot avaluar el portafolis que els aprenents vagin elaborant amb els textos que han treballat, les activitats
que han fet i les pautes dautoavaluaci.
Per avaluar el nivell en qu es troba lalumne podem tenir en compte, entre daltres, els indicadors se-
gents:

Identifica la idea global en textos Identifica les idees principals en Identifica idees secundries
literaris orals o escrits molt breus textos literaris orals o escrits breus en textos literaris orals o escrits
amb un repertori lxic molt bsic amb un repertori lxic bsic amb breus de dificultat limitada, amb
amb suports visuals, dudio suports donats externs al text, un repertori lxic bsic i, utilitza,
o audiovisuals integrats en el text. com ara un diccionari visual de manera autnoma, suports
o un glossari. externs al text.
Identifica en el text referents Identifica en el text referents Identifica en el text referents
culturals molt propers als seus culturals propers als seus culturals relativament propers
interessos. interessos. als seus interessos.
Respon davant del text amb Respon davant del text amb Valora el text de manera raonada
respostes no verbals i verbals respostes verbals bsiques. amb el suport de pautes molt
molt bsiques. guiades.
Reconeix el tipus de text literari Reconeix el tipus de text literari Reconeix el tipus de text literari
en textos breus, adaptats i senzills, en textos adaptats i autntics en textos adaptats i autntics
amb molt suport visual. senzills amb algun suport visual. senzills.
(...) (...) (...)

Un exemple dactivitat davaluaci pot ser el segent:
Els alumnes han de llegir i valorar el text guanyador dun concurs literari, escrit per una estudiant.
Stephanie Lipart, a student at Awtry Middle School in Atlanta, USA, got this award:
ANIMALS ON EARTH
WRITING AWARD
Presented to
Stephanie Lipart
For
Why Zebras Have Stripes

This is the text that Stephanie wrote:
Why Zebras Have Stripes

A long time ago, Mr. and Mrs. Zebra were going to a party with all their other jungle friends. Mr. and
Mrs. Zebra both wanted to look very special.
At the beginning zebras were as white as snow. So, Mr. Zebra painted himself green, like the lizard. Mrs.
Zebra painted herself brown, like the lion.
Mr. Zebra didnt like the way that Mrs. Zebra looked. Mrs. Zebra didnt like the way that Mr. Zebra looked.
So they talked about it and decided that they liked black, as their colour.
They looked at each other and both had an instantaneous thought, Stripes! - they said together.
They each painted themselves in stripes and they looked as cute as a cupcake. They ran like the wind to
the party later that night.
They danced as gracefully as a swan. Everyone at the party loved their new creation!
They got plenty of compliments and were even complimented
by the king of the jungle, Mr. Lion. He thought they were very
creative. They were as happy as clams.
The party ended late that night. Soon all the zebras, in the
jungle, were painting themselves in stripes. Soon zebras all
around the world were doing it too.
After some time Mr. and Mrs. Zebra got tired of stripes. But
when they tried to wash off their stripes they found that the
paint did not disappear. They couldnt get it off at all.
Soon all the zebras started getting tired of stripes. But they couldnt get theirs off either! To this day
zebras still cant get their stripes off.
And. . . that is why zebras have stripes!
1. This text is a ...

a. tale.
b. poem.
c. newspaper article.
d. an e-mail.
2. Write True (T) or False (F) about the text:
The characters are animals which act like humans: they talk and often wear clothes
The story has a specific number of lines which rhyme
Theres an opening greeting and its signed
The story starts in the past and finishes when its complete.
The story has a message hidden.
The story is real and informs you about an event of the day
The story explains why animals have certain characteristics
The story is a written message from one person to another containing information

3. Find sentences in the text that answer these questions:
Evidence from the text

a. What is the text trying to explain?
b. When does this story take place?
c. Where does it take place?
d. Who are the main characters in this text?
e. What problem do the main characters have?
4. Put these sentences in order. Write numbers from 1 to 6.

Everybody at the party loved their stripes. Stripes became fashionable.
They painted themselves in brown, green and finally black.
Mr. and Mrs. Zebra were invited to a party.
Thats why zebras are the way they are.
Then they painted on some stripes and went to the party.
A few days after the party all the zebras wanted to clean the stripes, but they couldnt
5. We use similes to compare things by using the words like or as. Match the similes from the text
with their meaning.
1. as white as snow a. beautiful 1
2. as cute as a cupcake b. smart 2
3. as gracefully as a swan c. very white 3
4. like the wind d. content 4
5. as happy as clams e. fast 5
6. Match these other similes:

1. to eat a. as ice 1
2. as cold b. as stone 2
3. as hard c. as a bull 3
4. as strong d. as a pig 4
7. Did you like the story? Why? (You can use some of the adjectives below)
boring easy sad creative interesting funny cool difficult exciting
..................................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................................

En funci de les respostes efectuades pels alumnes a les activitats, els podrem situar en els diferents nivells.
Per assolir el nivell 3, shan dhaver fet correctament les activitats que corresponen als nivells anteriors.
Nivell 1. Lalumne sap identificar quin tipus de text s i entn el sentit global del text i les idees ms
rellevants amb alguna dificultat. Respon davant del text amb respostes molt bsiques en lactivitat 7 (I like
it/ I dont like it). Les activitats 1 i 3a corresponen a aquest nivell.
Nivell 2. Lalumne comprn les idees ms rellevants i reconeix els elements que caracteritzen el tipus
de text. Respon davant del text amb respostes bsiques en lactivitat 7 (I love it. Its funny). Les activitats
3b, 3c, 3d i 4 corresponen a aquest nivell.
Nivell 3. Lalumne comprn les idees ms rellevants i les idees secundries del text i utilitza elements
literaris. Valora el text de manera raonada (I love it. Its interesting because it...). Les activitats 2, 3e, 5
i 6 corresponen a aquest nivell.

Per donar context a lactivitat davaluaci que es proposa, es pot lligar la can On ira que es presenta
a continuaci amb alguna activitat posterior, com ara cantar-la pblicament a la festa de final de curs.
Prviament a les activitats escrites, sha de visionar i escoltar el videoclip en diverses sessions i shaur
fet incidncia en els elements culturals i geogrfics que hi apareixen (Manhattan, Amman, chapelle Sixtine,
caf Pouchkine...). Tamb a banda del lxic i les estructures, s important haver explicitat les nombro-
ses metfores i el significat general de la can. Tamb s bo que els alumnes coneguin la cantant Zaz
i altres temes seus.
On ira Vocabulaire
On ira couter Harlem au coin de Manhattan Souk : march dans les pays arabes
On ira rougir le th dans les souks Amman Fleuve : rivire
On ira nager dans le lit du fleuve Sngal On verra : futur du verbe voir
Et on verra brler Bombay sous un feu de Bengale Brler : incendier
On ira gratter le ciel en dessous de Kyoto

On ira sentir Rio battre au cur de Janeiro Le plafond : la partie du haut dans lintrieur
On lvera nos yeux sur le plafond de la chapelle Sixtine dune maison ou un btiment
Et on lvera nos verres dans le caf Pouchkine
quelle est belle notre chance! : nous avons
Oh! quelle est belle notre chance
beaucoup de chance, fortune, sort.
Aux milles couleurs de ltre humain
Mlanger : unir, reunir, incorporer
Mlanges de nos diffrences
Croise : lintersection, l o se trouvent
la croise des destins
de diffrentes parties
Vous tes les toiles nous sommes lunivers
Vous tes un grain de sable nous sommes le dsert
Sable : dans la plage et le dsert il y a du sable
Vous tes mille phrases et moi je suis la plume
Oh ohohohohohoh
Vous tes lhorizon et nous sommes la mer

Vous tes les saisons et nous sommes la terre
Rivage : le bord de la mer
Vous tes le rivage et moi je suis lcume
Oh ohohohohohoh

On dira que les potes nont pas de drapeaux

Drapeau:
On fera des jours de fte quand on a des hros On saura: futur du verbe savoir
On saura que les enfants sont les gardiens de lme Autant que: le mme nombre (de reines
Et quil y a des reines autant quil y a des femmes que de femmes)
On dira que les rencontres font les plus beaux voyages Rencontre: des persones qui se trouvent
On verra quon ne mrite que ce qui se partage Partager: donner une partie
On entendra chanter des musiques dailleurs Des musiques dailleurs: des musiques dautres
pays
Et lon saura donner ce que lon a de meilleur
Oh quelle est belle notre chance
A la croise des destins

Oh ohohohohohoh

Oh ohohohohohoh
(Kerredine Soltani, Frdric Volovitch)
lbum ZAZ 2013
Videoclip de la can original: http://vimeo.com/62931932
Versi karaoke del videoclip de la can original: https://www.youtube.com/watch?v=dAi2APxYi-4
Activitats davaluaci
1. Lis les phrases ci-dessous et coche celles qui, selon toi, dcrivent le mieux ce que veut transmettre
la chanson (plusieurs rponses sont possibles)
a) Les diffrences entre les tres humains sont une richesse pour tous
b) Il faut voyager
c) Ce quil y a de meilleur dans la vie, cest de se sentir citoyen du monde
d) Les diffrences entre les tres humains reprsentent un problme
2. Cherche 4 exemples de mots qui riment et copie-les par paires

Ex: Manhattan-Amman
_ ____________________________________________________________________________________
_ ____________________________________________________________________________________
_ ____________________________________________________________________________________
_ ____________________________________________________________________________________

3. Trouve 4 exemples de langage potique et copie-les

Ex: Vous tes les toiles, nous sommes lunivers
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
4. Le refrain dune chanson cest la strophe qui se rpte. Dans cette chanson, le refrain combien a-t-il de
strophes? _________
5. Quel vers marque le dbut du refrain?

_____________________________________________________________________________________
6. Souligne le refrain sur le texte
7. Aimes-tu cette chanson? Pourquoi?

Pour rpondre tu peux utiliser quelques uns des adjectifs suivants: lente, rhytmique, gaie, difficile,
amusante, potique, facile, triste.
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
A partir del treball realitzat pels alumnes els podrem situar en els diferents nivells:
Nivell 1. Lalumne entn el sentit global del text. Li costa reconixer els elements literaris com ara la
rima, lestrofa o la tornada. En la seva valoraci fa servir respostes molt bsiques, frases molt simples
(Jaime/je naime pas cette chanson).
Nivell 2. Lalumne entn el sentit global del text. Reconeix els elements literaris com ara la rima, les-
trofa o la tornada. Per a la seva valoraci fa servir respostes bsiques amb alguna justificaci (Jaime/je
naime pas cette chanson parce que...).
Nivell 3. Lalumne entn el sentit global del text. Reconeix els elements literaris com ara la rima, lestrofa
o la tornada. s capa de justificar la seva valoraci.

COMPETNCIA 11
Reproduir oralment i reescriure textos literaris senzills per gaudir-ne
i fomentar el gaudi dels altres
Explicaci collaboratives en la nova llengua.

Aquesta competncia es relaciona directament amb
Aquesta competncia es refereix a la capacitat de
la dimensi de comunicaci oral (especialment
lalumne per reproduir textos literaris, entenent per
les competncies 2 i 3) i la dimensi dexpressi
reproduir llegir en veu alta, recitar o memorit-zar
escrita (competncies 7, 8 i 9) del document, ja
textos per interpretar-los. A travs del gaudi que
que nassumeix les caracterstiques per des de la
comporta la vessant artstica i des de la creativitat
perspectiva del que suposa el component literari
del llenguatge literari sincentiva ls de la llengua
dels textos.
objecte daprenentatge.
Per graduar aquesta competncia, en primer lloc es
Des de la perspectiva de laprenentatge de llenges
considera la capacitat de lalumne per fer-se entendre
estrangeres, loralitat t un pes molt rellevant. La
tenint en compte la dificultat que ofereix el text per a
lectura en veu alta dobres literries, la recitaci de
la seva lectura, recitaci o representaci, per la qual
poesia i el cant contribueixen a la correcci de la
cosa cal valorar tamb la longitud, la complexitat i
pronncia i lentonaci, aix com a la utilitzaci del
els patrons fontics i rtmics del text. En segon lloc,
ritme adequat.
es considera la quantitat i tipus de suport que es
Aix mateix, la realitzaci de breus representacions necessita (des de la lectura del text fins a la recitaci
de carcter teatral (contes dramatitzats, titelles, pe- sense cap mena dajut). Finalment, valorarem la
tits esquetxos...) implica un altre mbit dactivitat capacitat de reescriptura a partir de models i pautes.
idoni per a laprenentatge de llenges estrange-
Aix, anem des dun primer nivell on lalumne s
res. El joc dramtic, amb els seus components de
capa de reproduir oralment textos literaris breus,
memoritzaci i reproducci acurada de la llengua
molt senzills amb molt suport i reescriure textos
i de collaboraci amb el grup, potencia els aspec-
breus a partir de models, fins a un tercer nivell on
tes propis de la llengua oral enumerats en el par-
lalumne s capa de reproduir oralment o rees-
graf anterior i esdev una excellent prctica de
criure de manera entenedora textos literaris breus
socialitzaci en la llengua que saprn. La gestua-
i senzills amb suports ocasionals.
litat i la resta delements no verbals presents en la
dramatitzaci adquireixen importncia en tant que
faciliten, duna banda, la comprensi i, de laltra, Gradaci
proporcionen suport en lexpressi democions i 11.1. Reproduir oralment textos literaris breus i
pensaments. molt senzills de manera suficientment en-
Aquesta competncia implica tamb processos tenedora amb molt suport, i reescriure textos
de reescriptura de textos dextensi limitada i amb breus a partir de models.
funci esttica, i amb el suport de pautes. Es tracta 11.2. Reproduir oralment textos literaris breus i
dactivitats com ara la reescriptura parcial de la senzills de manera suficientment entenedora
lletra duna can o duna poesia; la introducci amb algun suport, i reescriure textos breus
dun personatge en una histria o el canvi del desen- amb pautes.
lla dun conte.
11.3. Reproduir oralment textos literaris breus i
Aquest s de la llengua estrangera des duna pers- senzills de manera entenedora i autnoma-
pectiva creativa provoca el gaudi personal i fomen- ment, i reescriure textos breus amb lajut de
ta el dels altres a travs de la motivaci i la satisfac- suports especfics.
ci que suposa participar activament en propostes

Continguts clau Lectura en veu alta, recitaci, cant i representaci

de textos de tipologies diverses.
Tipus de textos orals: peces de transmissi oral
Reescriptura de textos de tipologia diversa.
(canons tradicionals i contempornies, poemes,
contes, cantarelles, auques i raps) i representa- Pronunciaci, ritme, entonaci.
cions dramatitzades (titelles, esquetxos, contes Recursos expressius de la veu: tonalitat, intensi-
o petites obres teatrals). tat, silencis...
Tipus de textos escrits: poemes, canons, contes Comunicaci no verbal: gestualitat.
i llegendes populars i literries, cmics, grafits,
Elements literaris (rima, estrofa, tornada, compa-
anuncis, etc.
raci...).
Per desenvolupar aquesta competncia la tasca principal del docent s organitzar activitats de reproducci
oral de textos literaris. La metodologia que es proposa s similar a la que se segueix a la competncia 2 de
la dimensi oral. En el cas de la dimensi literria lobjectiu de la producci oral s gaudir-ne i fomen-
tar el gaudi dels altres. s tasca del docent crear situacions on es puguin escoltar per plaer textos literaris
i proporcionar models de producci. El model el pot donar ell mateix o pot fer s dels mitjans audiovi-
suals. Aquesta s la pauta que lalumne seguir per millorar aspectes fonamentals de la producci oral,
com ara la pronunciaci, lentonaci, etc.
En aquesta etapa, un gnere destacat s el conte. s important triar histries properes als interessos dels
infants i adequades a la seva edat. Sn preferibles les histries amb patrons repetitius, que no noms faci-
liten la comprensi sin que tamb provoquen el plaer a travs del contrast entre all esperat i all ines-
perat. Quan els alumnes ja coneixen b la histria, es pot fer que, en algunes parts, collaborin amb el mestre
com a narradors.
Abans que lalumne pugui reproduir un text s necessari que es faci una tasca dactivaci de coneixe-
ments previs, presentaci de nou vocabulari i expressions, treball de comprensi del text, etc. Les activitats
han de ser variades. Per exemple, abans de cantar coralment una can es poden endrear les diferents es-
trofes, fer mmica en algun moment de la can o b silenci en lloc de pronunciar alguna paraula que es
repeteix..., fins que sarribi a la memoritzaci del text complet. Els raps i els poemes poden tenir el mateix
tractament.
Els aspectes formals de la producci potica, com la rima o el ritme, poden ajudar tant a la millora de la
pronunciaci i lentonaci, com en ladquisici de lxic.
El joc dramtic esdev un entorn idoni per a laprenentatge del llenguatge verbal i no verbal. Els contes, les
llegendes, les endevinalles..., es poden dramatitzar, sencers o en fragments. Aquestes representacions poden
ser individuals, en parella o en grups.
Per a ladquisici de la competncia, safavorir que lalumne assagi les vegades que siguin convenients
perqu la reproducci oral dels textos proposats sigui ladequada. El docent valorar quins tipus de suport
oral o escrit calen en el procs de preparaci del text.
El treball de la reproducci oral pot constituir la base per a una tasca de reescriptura. En aquest sentit, per
a les activitats de reescriptura de textos literaris es poden seguir algunes de les orientacions metodolgi-
ques proposades per desenvolupar la competncia de producci de textos de la dimensi de lexpressi
escrita (competncia 8).

Les activitats han de ser diverses i shi han dincloure models o pautes per a la producci dels textos. Per
exemple, es poden proposar activitats com substituir les ltimes paraules dalguns versos dun poema
per unes altres que segueixin la mateixa rima, omplir les bafarades en un cmic, inventar i escriure un
final diferent per a un conte, canviar la descripci dun dels personatges dun conte perqu sigui dolent
en lloc de bo, o a linrevs, etc. Lalumne pot recollir les produccions escrites en un portafolis.
Com en la dimensi oral i escrita, cal tenir presents les diferents possibilitats didctiques que ofereixen les
TAC. En les activitats orals resulta molt interessant que els alumnes enregistrin les seves produccions perqu
les puguin escoltar o mirar i autoavaluar-les, a ms de la motivaci que pot suposar sentir-se parlar en una
llengua estrangera. Entre les diferents possibilitats que ofereixen els recursos digitals, hi ha les mltiples
produccions audiovisuals que es poden realitzar dins i fora de laula: podcasts, vdeos... Les tecnologies
permeten que les produccions dels alumnes siguin significatives, mitjanant la seva difusi en el web del
centre, en un blog de classe perqu es puguin compartir amb tota la comunitat escolar.

Lavaluaci daquesta competncia ha de tenir present les dues vessants: la producci oral i la producci
escrita. Conv realitzar activitats vinculades a diferents tipus de text i descriptura.
Pel que fa a la reproducci de textos literaris cal aprofitar les activitats que shan realitzat a classe per
recollir la informaci de cada alumne amb pautes dobservaci i registre sobre els diferents aspectes que
es treballen (pronunciaci, fludesa, ritme, expressivitat, s del llenguatge no verbal...). Es pot avaluar la
reproducci dun esquetx, duna petita obra teatral, la recitaci dun poema, embarbussament o rodol...
Per avaluar la reescriptura de textos, es pot utilitzar el portafolis descriptura, el qual permet recollir els
escrits de lalumne, alguns dels treballs que ha fet i el full dautoavaluaci.
Per avaluar el nivell en qu es troba lalumne podem tenir en compte, entre daltres, els indicadors se-
gents:

Llegeix en veu alta, recita o canta de Llegeix en veu alta, recita o canta de Llegeix en veu alta, recita o canta de
manera suficientment entenedora, manera suficientment entenedora, manera entenedora, amb
textos breus i molt senzills amb textos breus i senzills amb algun pronunciaci, entonaci i ritme
molt suport i prviament assajats. suport i prviament assajats. adequats, textos breus i senzills
amb suport ocasional i prviament
assajats.
Representa petits esquetxos, contes Representa petits esquetxos, contes Representa petits esquetxos, contes
o petites produccions audiovisuals o petites produccions audiovisuals o petites produccions audiovisuals
de manera suficientment de manera suficientment de manera entenedora amb suport
entenedora amb molt suport entenedora amb suport puntual del gui prviament
del gui prviament assajats. del gui prviament assajats. assajats.
Utilitza alguns recursos propis de Utilitza adequadament els
lexpressi oral (entonaci, ritme...) recursos propis de lexpressi oral
per aconseguir una producci (entonaci, ritme...) per aconseguir
suficientment entenedora. una producci entenedora.
Utilitza ocasionalment el gest Utilitza adequadament el gest
per aconseguir una producci per aconseguir una producci
suficientment entenedora. entenedora.
Reescriu amb valor esttic Reescriu amb valor esttic Reescriu amb valor esttic
o expressiu textos breus a partir o expressiu textos breus amb o expressiu textos breus amb lajut
de models. pautes. de suports especfics.
(...) (...) (...)


Per avaluar aquesta competncia es presenten dues activitats, una de recitaci i laltra de reescriptura.
Desprs dunes activitats prvies de comprensi, vocabulari, entonaci i pronunciaci dun poema es de-
mana als alumnes que es preparin la seva interpretaci. s important que el professor ofereixi abans mo-
dels orals del poema recitat. Els alumnes lhan de llegir o recitar i han denregistrar en vdeo la seva actua-
ci per presentar-la a la resta del grup. Lenregistrament el poden fer en parelles, per la interpretaci ha
de ser individual. Aquestes interpretacions es poden recitar en alguna de les celebracions de lescola. Als
alumnes sels dna una srie de recomanacions (tips), que sn els aspectes que desprs el professor
avalua.
1. Read aloud or recite the poem. You should record your performance in a video and show it to your
classmates.
In our attic
I went up in our attic, But then I started screaming.
climbing every creaking stair, It echoed through the house.
and looked for hidden treasure Instead of finding golden coins
that I knew was waiting there. I found a little mouse.
Clive Webster
Here you have some tips to consider:
Relax.
Speak loudly and clearly. Use appropriate pronunciation.
Be expressive. Use appropriate intonation.
Slow down. Use the right tone of voice.

2. Now, rewrite the poem. Substitute the underlined text using eight items from the following list.
creature bee sleeping hairy trolls dancing tree shouting tree house tree house bat hiding
In our .............
I went up in our ............., But then I started ..............
climbing every creaking stair, It echoed through the ..............
and looked for hidden ............. Instead of finding .............
that I knew was ............. there. I found a little ..............
Possibles respostes:
In our ...tree house...

I went up in our ...tree house..., But then I started ...shouting/dancing...
climbing every creaking stair, It echoed through the ...tree...
and looked for hidden ...creature... Instead of finding ...hairy trolls...
that I knew was ...sleeping/hiding... there. I found a little ...bee/bat...
A partir del treball realitzat pels alumnes els podrem situar en els diferents nivells:
Nivell 1. Lalumne llegeix el poema en veu alta o el recita, de manera suficientment entenedora, pel que
fa a la pronunciaci i al to de veu, per amb vacillacions. Fa servir el gest ocasionalment i una entona-
ci adequada a la puntuaci. Reescriu el poema de manera que el text resultant t sentit.
Nivell 2. Lalumne llegeix el poema en veu alta o el recita, de manera suficientment entenedora, amb
lentonaci i els gestos adequats al text potic. Reescriu el poema de manera que el text resultant t
sentit i mant una certa rima.
Nivell 3. Lalumne llegeix el poema en veu alta o el recita, de manera entenedora, amb pronunciaci,
entonaci, fludesa i ritme adequats al text potic. Fa servir recursos com ara la veu o el gest per aconse-
guir emocions en laudincia. Reescriu el poema de manera que el text resultant t sentit i rima.

Lactivitat davaluaci per a aquesta competncia es basa en el mateix text, On ira, de la cantant Zaz, que
sha proposat en lactivitat davaluaci en llengua francesa per a la competncia 10, en la qual savaluava
la comprensi i valoraci de textos literaris. Per a la competncia present, lactivitat que apareix a conti-
nuaci t lobjectiu davaluar la reproducci oral i la reescriptura dun text literari.
Per donar context comunicatiu a lactivitat, es pot treballar la can amb la finalitat de reproduir-la p-
blicament, per exemple, en la festa de final de curs del centre. Abans de fer lactivitat, els alumnes han de
practicar collectivament la can.
La tasca de producci oral (activitat 1) consisteix en lenregistrament de les estrofes de la tornada de la

can, seguint la lletra que apareix en la versi del karaoke instrumental. Els alumnes assajaran conjunta-
ment per cada alumne enregistrar una sola estrofa. Com a suport dudio es poden utilitzar programes
com ara Audacity, Wave Pad, Record Pad... o aplicacions mbils.

En lactivitat 2, cada alumne reescriur lestrofa que ha reprodut oralment en lactivitat:
1. Vous allez travailler par groupes de trois. Chaque lve du groupe choisira une strophe du refrain
pour lenregistrer. Vous pouvez faire toutes les rptitions que vous voudrez avant de vous enre-
gistrer et, mme, recommencer si a ne vous plait pas.
Lenregistrement sera correct si
Ceux qui coutent comprennent bien les paroles de la chanson.
Vous chantez toute la strophe sans interruptions.
Vous chantez avec le ton adquat, ni trop haut ni trop bas.
Refrain de la chanson On ira:
lve 1
Oh! quelle est belle notre chance
la croise des destins
lve 2
Oh oh oh oh oh oh oh
lve 3
Oh oh oh oh oh oh oh
Videoclip de la can original On ira (Zaz 2013): http://vimeo.com/62931932

Versi karaoke noms instrumental: https://www.youtube.com/watch?v=HX2OjukQOsc
2. Maintenant vous serez des crivains. Vous allez rcrire deux strophes de la chanson. Vous pouvez
choisir de lcrire votre manire, avec vos propres paroles, mais suivant la structure ou bien sui-
vant le modle ci-dessous, avec les mots quon vous propose.
sympathique pays amis vrai pensera patrie chantera rves gaies rythmiques
On dira
On dira que le potes nont pas de ................
On fera des jours de fte quand on a des ...............
On ............ ...que les enfants sont les gardiens de lme
Et quil y a des reines autant quil y a de femmes
On dira que les .............. font les plus beaux voyages
On verra quon ne mrite que ce qui se partage
On entendra chanter des musiques .....................
Et lon saura donner ce que lon a de ...................

Possibles respostes:
On dira
On dira que le potes nont pas de ...pays, patrie...
On fera des jours de fte quand on a des ...amis...
On ...pensera, chantera... ...que les enfants sont les gardiens de lme
Et quil y a des reines autant quil y a de femmes
On dira que les ...amis... font les plus beaux voyages
On verra quon ne mrite que ce qui se partage
On entendra chanter des musiques ...gaies, rythmiques...
Et lon saura donner ce que lon a de ...vrai, sympathique...
Nivell 1: Lalumne canta en veu alta el fragment, que prviament ha assajat, de manera mnimament
entenedora. Es produeix alguna vacillaci i hi ha confusions en la pronncia dels sons o b en larticu-
laci dalgunes liaisons. Lalumne completa el text seguint lestructura proposada, tenint en compte
el significat per sense mantenir la rima.
Nivell 2: Lalumne canta en veu alta el fragment, que prviament ha assajat, de manera entenedora sense
vacillacions. Hi ha algun so pronunciat incorrectament. Lalumne completa el text seguint lestructura
proposada, tenint en compte la rima.
Nivell 3: Lalumne canta en veu alta el fragment, que prviament ha assajat, de manera entenedora sense
vacillacions. Pronuncia correctament tots els sons i les liaisons. Lalumne completa el text amb parau-
les prpies seguint lestructura proposada, amb o sense rima.

DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL
Dimensi plurilinge i intercultural
Dacord amb el Marc europeu com de referncia per a les llenges, sentn per plurilingisme el conei-
xement que lindividu t de diferents llenges i cal diferenciar-lo del multilingisme, que s la coexistncia
de ms duna llengua en una societat determinada. Amb la competncia plurilinge, lindividu desenvolupa
una habilitat comunicativa que mobilitza tota la seva experincia lingstica integrada, en la qual els conei-
xements que t de diverses llenges sinterrelacionen i interactuen en un determinat context cultural.
En la societat actual es fa evident la presncia i el contacte cada cop ms gran duna gran diversitat de llen-
ges i cultures, fruit de la intensificaci dels moviments migratoris i de lexpansi de la tecnologia de les
comunicacions. Lindividu que est envoltat duna sola llengua al llarg de la seva vida s cada cop ms una
excepci. s per aix que el domini daquesta competncia plurilinge i, per tant, el coneixement de les
estratgies que la conformen s un objectiu que lescola ha de garantir al seu alumnat per tal que aquest
pugui desenvolupar les seves capacitats de creixement personal, social i professional.
Per a leficcia en la competncia s necessari tenir en compte els aspectes culturals que acompanyen
cada una de les llenges per tal com aquests matisen i determinen sovint els significats; cal, com a pas previ,
ser conscient de la diversitat que ens envolta i respectar-la i valorar-la com a element de riquesa.
La dimensi plurilinge i intercultural ha estat tamb plantejada en el desplegament de les competncies de

les rees de llengua catalana i castellana en les quals es fa mfasi en la necessitat de dotar lalumne duna
conscincia de la diversitat lingstica. Lrea de llenges estrangeres t, encara ms, un paper imprescin-
dible a lhora de posar laccent en lenfocament plurilinge, ja que facilita la posada en contacte destruc-
tures i conceptes entre les llenges conegudes per lalumne i les que va aprenent.
La dimensi plurilinge i intercultural preveu la competncia segent:
Competncia 12. Utilitzar estratgies plurilinges per a la comunicaci.

DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL. COMPETNCIA 12
COMPETNCIA 12
Utilitzar estratgies plurilinges per a la comunicaci
Explicaci sn, a ms, un requisit quasi indispensable per a

laprenentatge efica duna llengua estrangera.
En el mn actual, a conseqncia de la globalitzaci
i dels mltiples contactes entre les cultures, el conei- El treball de les estratgies plurilinges permet tam-
xement de les llenges i ls destratgies plurilin- b que els alumnes autctons sapropin a lexperin-
ges esdev una eina bsica per a lassoliment efec- cia dels companys nouvinguts i comparteixin les
tiu de la comunicaci en un gran nombre de situa- dificultats amb qu aquests es troben quan sini-
cions. cien en laprenentatge duna llengua nova. La di-
versitat lingstica i cultural de laula s un valor afe-
Els coneixements lingstics que lindividu t i els git que contribuir a lassoliment de la competncia.
que va obtenint de les diferents llenges que aprn
i de la seva interrelaci, fan que desenvolupi com- Per graduar aquesta competncia sha tingut en
petncies que li faciliten la comprensi i ls daques- compte la complexitat i correcci de les estrat-
tes llenges o de noves. gies plurilinges que sutilitzen, la dificultat del
text i el context comunicatiu.
En aquesta etapa, utilitzar estratgies plurilinges
implica ser capa dutilitzar el llenguatge no verbal, En un nivell ms bsic es preveuen estratgies
destablir comparacions entre el lxic de llenges ms simples com la comunicaci no verbal, la
diferents tenint en compte la proximitat lxica, de comparaci de paraules o de patrons dentona-
percebren similituds o diferncies en la fontica i ci, aplicades a enunciats i converses molt breus
en les estructures lingstiques, de tenir en comp- referits a lentorn ms immediat. En nivells supe-
te alguns coneixements senzills sobre aspectes riors lalumne ha dutilitzar estratgies ms com-
sociolingstics i culturals diferencials (saluta- plexes com ara lestrangeritzaci duna paraula, o
cions, expressions de cortesia especfiques...), de la traducci literal duna estructura morfosintctica
substituir el nom dun objecte per la descripci ms complexa de la llengua materna en enunciats
de les seves caracterstiques, de modificar una pa- i converses referits a situacions de lentorn proper
raula duna llengua coneguda amb trets de la llen- i habitual i relatius a temes dinters personal.
gua estrangera (ordinator com a ordinador)... Tamb
suposa tenir en compte els casos en qu la sem- Gradaci
blana lxica indueix a errors (false friends, faux amis).
12.1. Utilitzar estratgies plurilinges senzilles per
Lassoliment de la competncia plurilinge est entendre i produir enunciats molt breus i in-
vinculat a leficcia de lacci comunicativa ms teraccionar en situacions molt concretes de
que no pas a la semblana de lexpressi del parlant lentorn ms immediat.
amb ls lingstic dels nadius; de fet, de manera
inevitable en el procs dadquisici duna llengua 12.2. Utilitzar estratgies plurilinges senzilles per
estrangera, es passa per una fase en qu lalumne entendre i produir enunciats simples i in-
pot cometre errors pel que fa a lestricta correcci teraccionar en situacions de lentorn ms
lingstica. immediat.
El respecte a les altres maneres de veure el mn i 12.3. Utilitzar estratgies plurilinges per entendre
la valoraci del conjunt de la diversitat lingstica i produir enunciats i interaccionar en situa-
i cultural representen un enriquiment que es pro- cions relatives a lentorn proper habitual i a
dueix en benefici collectiu i propi. Tots dos elements temes dinters personal.

Continguts clau Elements no verbals i prosdics: el gest i lento-

naci.
Estratgies plurilinges: comparaci entre els
Elements fontics.
elements lxics, fontics i grfics de les llenges,
Aspectes sociolingstics i culturals bsics: sa-
transferncia interlingstica, parfrasi...
lutacions, frmules de cortesia, horaris habi-
Lxic: vocabulari usual de lmbit escolar i de
tuals...
lentorn ms immediat.
Famlies de llenges: romniques, germniques...
Components semntics i morfolgics de la llen-
gua: sinonmia, antonmia, composici, derivaci...
El docent ha destimular ls de les estratgies plurilinges en les activitats de comprensi i en les produc-
cions orals i escrites dels alumnes i demanar-los que explicitin lestratgia utilitzada per tal que siguin cons-
cient de ladquisici de la competncia i puguin transferir aquest aprenentatge a altres situacions.
En aquest sentit, s important que lensenyament daquestes estratgies plurilinges estigui present en
totes les rees, quan es treballen documents en llenges diferents de la vehicular (textos de consulta, grfics,
instruccions al web...).
En les activitats daula, el docent ha de fer notar que les llenges, i especialment les que comparteixen un
mateix origen, tenen elements comuns (lxics, fontics, grfics, morfosintctics...). Es pot fer aquesta com-
paraci en lectures, audicions, converses, debats, etc. Es poden utilitzar taules comparatives sobre la manera
com es diuen i sescriuen algunes paraules en diferents llenges. Tamb caldr posar laccent en lajuda que
representen la gesticulaci, i altres estratgies que faciliten la comunicaci, com ara saber sollicitar aclari-
ments o demanar que linterlocutor parli ms a poc a poc.
Per afavorir la participaci dels alumnes en les activitats daula cal animar-los a perdre la por i a inter-
venir, encara que no dominin prou la llengua estrangera. s necessari que experimentin a partir dels
coneixements que tenen de les diverses llenges i que sadonin dels xits comunicatius que es poden pro-
duir. El mestre ha de considerar els errors com a part del procs daprenentatge, i ha de preveure el temps
necessari per tal que els alumnes es puguin expressar amb tranquillitat i rectificar quan sigui necessari.
La traducci pot ser un recurs adequat en alguns moments per resoldre dificultats comunicatives i per mos-
trar els elements compartits morfolgics o sintctics entre diverses llenges: cogombre, cucumber, con-
combre, pepino. Cal deixar clar, per, que la traducci no pot ser lelement central en la metodologia per a
ladquisici duna llengua estrangera: laprenentatge ha de tendir a utilitzar els mecanismes que sutilitzen
en ladquisici natural de la primera llengua.
La diversitat lingstica i cultural present a les aules facilita situacions on lalumnat pot posar en prctica
estratgies i coneixements plurilinges, a lhora, per exemple, de relacionar-se amb els companys nouvin-
guts. s bo aprofitar oportunitats com aquestes per donar valor a la riquesa que representa la diversitat
lingstica i cultural i mostrar que tamb hi ha elements comuns que ens apropen.

Pel que fa als aspectes sociolingstics, caldr fer veure als alumnes, per exemple, que les frmules de
salutaci i les que es relacionen amb el manteniment de la conversa poden tenir usos diferents segons la
tradici de cada cultura.
Com a exemples dactivitats per treballar i practicar ls destratgies per a la comunicaci i laprenentatge
en contextos multilinges sindiquen les segents:
Mostrar textos de diferents rees en les llenges que lalumne coneix i demanar-li que identifiqui les
semblances en el vocabulari i les estructures morfosintctiques per comprendrels.
Fer escoltar o llegir textos en llenges desconegudes per a lalumne i que tinguin punts de connexi amb
la prpia, amb la llengua estrangera estudiada o amb altres llenges que lalumne conegui per detectar
semblances i diferncies, a partir dels quals es pot produir un text similar.
Proposar exemples de produccions en qu els elements culturals tinguin un paper diferencial (role playing
lligats a diferncies culturals...)
Simular situacions comunicatives quotidianes amb presncia de ms duna llengua en les quals sapli-
quin i es posin en evidncia les diferents estratgies plurilinges. Per exemple, fer dintrpret en una
situaci simulada en qu dues persones no sentenen i necessiten la intervenci dun tercer que faci de
mediador.
Plantejar activitats dinteracci oral (converses, debats, entrevistes...) en les quals sexercitin les estrat-
gies plurilinges.
Potenciar la comunicaci amb escoles daltres pasos aprofitant els recursos TIC i possibles projectes de
collaboraci per posar en prctica aquestes estratgies en situacions reals.
Utilitzar Internet per conixer models i exemples de recursos (textos, vdeos, frums, xats...) en diferents
llenges.
s important tenir en compte les orientacions de les altres competncies que treballen lexpressi i la
comprensi i que fan referncia a la realitzaci dactivitats comunicatives i de comprensi oral i lectora i
tamb de les prpies de lmbit digital.

Per avaluar aquesta competncia el docent haur de proposar activitats en qu lalumne apliqui les estra-
tgies plurilinges de manera observable, com ara la lectura de textos en una o diverses llenges per a la
comprensi dels quals sigui imprescindible ls daquestes estratgies, o simulacions dactivitats ( role
playing) on els elements culturals siguin determinants per a la comunicaci. Caldr preveure que les activi-
tats davaluaci permetin que lalumne expliciti lestratgia seguida o b que demanin aplicar estratgies
no verbals visibles com, per exemple, la gesticulaci.
Lavaluaci daquesta competncia ha danar lligada a la de les competncies dexpressi i comprensi

per caldr vetllar perqu les estratgies plurilinges siguin tingudes en compte de manera especfica.

Per avaluar el nivell en qu es troba lalumne, podem tenir en compte, entre daltres, els indicadors se-
gents:

Utilitza el llenguatge gestual per Utilitza el llenguatge gestual per
referir-se a un concepte conegut referir-se a conceptes dels quals
del qual desconeix el nom. desconeix el nom en enunciats
simples referits a lentorn ms
immediat.
Dedueix el significat duna Entn el significat dun enunciat Entn el significat general dun
paraula en enunciats molt breus simple referit a lentorn ms enunciat referit a lentorn proper
comparant-la amb una paraula immediat comparant alguna i habitual o a temes dinters
de les llenges que coneix. paraula que desconeix amb alguna personal comparant paraules
paraula de les llenges que coneix. que desconeix amb daltres de les
llenges que coneix.
Estrangeritza paraules de la llengua Produeix paraules en la llengua
prpia fent transferncies lxiques estrangera fent transferncies
i fontiques, encara que les paraules lxiques i fontiques (rabbit house
resultants no siguin correctes per cau).
(ordinator com a ordinador).
Utilitza frmules molt bsiques de Utilitza frmules bsiques de
cortesia, salutacions i expressions cortesia, salutacions i expressions
dagrament d'acord amb la situaci dagrament adequades a la situaci
comunicativa i amb les convencions comunicativa i a les convencions
socioculturals (good evening/ socioculturals.
good night).
Identifica els elements que li Explicita els elements que li
permeten deduir el significat duna permeten deduir el significat duna
paraula grcies a una estratgia paraula grcies a una estratgia
plurilinge. plurilinge.
(...) (...) (...)

Un exemple dactivitat davaluaci pot ser:
You and your classmates are going on an excursion to The Museum of Tautavel. In order to plan your visit
you decide to visit their webpage which is in English and French.

Compare these texts:
Over 2,000 m2 of exhibition galleries Plus de 2 000 m2 de galleries dexposition
Throughout 21 rooms, the Museum of A travers 21 salles, le Muse de Prhistoire

Prehistory invites you to meet the Homme vous invite la rencontre de lHomme de
de Tautavel, the oldest man found on French Tautavel, le plus vieil homme retrouv sur
soil (450,000 years). The Museum of Pre- le sol franais (-450 000 ans). Le Muse de
history presents these unique collections Prhistoire prsente ces collections excep-
with means of modern museography in tionnelles avec des moyens de musogra-
order to make the distant past comprehen- phie modernes pour que ce pass lointain
sible to all. devienne comprhensible pour tous.
1. Identify 5 similar words in English and French and fill in the chart following the example. Write in
Catalan the meaning of these words.
English French Catalan
galleries galeries galeries
...
...
...
...
...
2. The Museum of Tautavel website shows this information about ticket prices:
Tickets Tickets
Individual rates Tarifs individuels
Adults 8 - Children 4 Adultes 8 - Enfants 4
Free for children under 7 Gratuit pour les moins de 7 ans
Group Rates Tarifs groupes
Adult 5 - Children 2 Adulte 5 - Enfant 2
A special price is granted to those Un prix prfrentiel est accord ces
reservations made on the web. rservations effectues sur le net.

You think its important that this information should also be displayed in Catalan. Make a sign in Catalan
using the information given in English and French.
3. Read this text about The Museum of Tautavel and its history. Guess the meaning of the underlined
words by comparing the English and the French text. Which strategies have you used to get the meaning?
Give your answers following the example.
The Museum of Tautavel Le Muse de Tautavel

The cave of Tautavels Man or the Caune de lArago, La grotte de lHomme de Tautavel ou la Caune
located near the village of Tautavel, is one of the de lArago, situe proximit du village de
most important prehistoric sites in the world. Tautavel, est lun des plus importants gisements
In July 1971, the team of Professor Henry prhistoriques du monde.
de Lumley discovered a skull after 7 years En juillet 1971, lquipe du professeur Henry
of systematic excavations. Since then, annual de Lumley dcouvre un crne aprs 7 annes de
excavations have revealed more than 100 human fouilles mthodiques. Depuis, les fouilles annuelles
fossils. ont rvl plus de 100 autres fossiles humains.
These remains have allowed reconstructing the life Ces vestiges ont permis de reconstituer la vie
and environment of Homo erectus and suggesting et lenvironnement de lHomo erectus et laissent
that this place was used by nomadic hunters from prsager que ce lieu fut frquent par des
690,000 to 300,000 years before our era. chasseurs nomades de 690 000 300 000 ans
This distant ancestor of the Europeans was avant notre re.
a remarkable athlete, capable of travelling long Ce lointain anctre des Europens fut un
distances to hunt or to obtain the rocks needed remarquable sportif, susceptible de parcourir
to make his tools. His hunting territory stretched de longues distances pour chasser ou pour se
around the cave in a radius of more than 30 km. procurer des roches ncessaires la fabrication
Presumably he chose the site of the Caune de de ces outils. Son territoire de chasse stendait
lArago for its location: there he could dominate autour de la grotte dans un rayon de plus de 30 km.
the valley, his source of water and therefore On peut penser quil a choisi le site de la Caune
his preys. de lArago pour sa situation privilgie : il pouvait
y dominer la valle, sa source deau et par
consquent ses proies.

English French Catal Strategy

Located Situe Localitzada, situada I have compared
Located with Localitzada.
4. Which of the following pictures correspond to paragraph 2?
And to paragraph 4?
Nivell 1. Lalumne identifica el significat de les paraules que desconeix per la similitud lxica (exercici 1).
Nivell 2. Lalumne identifica el significat de les paraules relacionant llenges diferents (exercicis 2 i 3).
Nivell 3. Lalumne relaciona el significat de tot un pargraf amb el dibuix adequat grcies a ls destrat-
gies plurilinges (exercici 4).


Un exemple dactivitat davaluaci pot ser:
Tu iras faire une excursion avec ta classe au Muse de Tautavel, au sud de la France. Pour prparer la
visite, tu dcides entrer dans le site web dont linformation est crite en anglais et en franais.
Compare ces textes:
Over 2,000 m2 of exhibition galleries Plus de 2 000 m2 de galleries dexposition
Throughout 21 rooms, the Museum of A travers 21 salles, le Muse de Prhistoire

Prehistory invites you to meet the Homme vous invite la rencontre de lHomme de
de Tautavel, the oldest man found on French Tautavel, le plus vieil homme retrouv sur
soil (450,000 years). The Museum of Pre- le sol franais (-450 000 ans). Le Muse de
history presents these unique collections Prhistoire prsente ces collections excep-
with means of modern museography in tionnelles avec des moyens de musogra-
order to make the distant past comprehen- phie modernes pour que ce pass lointain
sible to all. devienne comprhensible pour tous.
1. Identifie 5 mots qui se ressemblent en anglais et en franais et remplie la grille ci-dessous en suivant
lexemple. cris en catalan le sens de ces mots.
Anglais Franais Catalan
galleries galeries galeries
...
...
...
...
...

2. Voici linformation des prix des tickets du site web du Muse de Tautavel:
Tickets Tickets
Individual rates Tarifs individuels
Adults 8 - Children 4 Adultes 8 - Enfants 4
Free for children under 7 Gratuit pour les moins de 7 ans
Group Rates Tarifs groupes
Adult 5 - Children 2 Adulte 5 - Enfant 2
A special price is granted to those Un prix prfrentiel est accord ces
reservations made on the web. rservations effectues sur le net.
Il serait important de pouvoir trouver cette information aussi en catalan. cris linformation en catalan en
suivant les versions anglaise et franaise.

3. Lis ce texte sur le Muse de Tautavel et son histoire. Devine le sens des mots souligns en compa-
rant les textes franais et anglais. Quelles stratgies as-tu utilises pour les comprendre? cris la
rponse en suivant lexemple.
The Museum of Tautavel Le Muse de Tautavel
The cave of Tautavels Man or the Caune de lArago, La grotte de lHomme de Tautavel ou la Caune
located near the village of Tautavel, is one of the de lArago, situe proximit du village de
most important prehistoric sites in the world. Tautavel, est lun des plus importants gisements
In July 1971, the team of Professor Henry prhistoriques du monde.
de Lumley discovered a skull after 7 years En juillet 1971, lquipe du professeur Henry
of systematic excavations. Since then, annual de Lumley dcouvre un crne aprs 7 annes de
excavations have revealed more than 100 human fouilles mthodiques. Depuis, les fouilles annuelles
fossils. ont rvl plus de 100 autres fossiles humains.
These remains have allowed reconstructing the life Ces vestiges ont permis de reconstituer la vie
and environment of Homo erectus and suggesting et lenvironnement de lHomo erectus et laissent
that this place was used by nomadic hunters from prsager que ce lieu fut frquent par des
690,000 to 300,000 years before our era. chasseurs nomades de 690 000 300 000 ans
This distant ancestor of the Europeans was avant notre re.
a remarkable athlete, capable of travelling long Ce lointain anctre des Europens fut un
distances to hunt or to obtain the rocks needed remarquable sportif, susceptible de parcourir
to make his tools. His hunting territory stretched de longues distances pour chasser ou pour se
around the cave in a radius of more than 30 km. procurer des roches ncessaires la fabrication
Presumably he chose the site of the Caune de de ces outils. Son territoire de chasse stendait
lArago for its location: there he could dominate autour de la grotte dans un rayon de plus de 30 km.
the valley, his source of water and therefore On peut penser quil a choisi le site de la Caune
his preys. de lArago pour sa situation privilgie : il pouvait
y dominer la valle, sa source deau et par
consquent ses proies.
Anglais Franais Catalan Stratgie

Located Situe Localitzada, situada Jai compar Situe
avec Situada

4. Quelle image correspond au paragraphe 2?
Et au paragraphe 4?
Nivell 1. Lalumne identifica el significat de les paraules que desconeix per la similitud lxica (exercici 1).
Nivell 2. Lalumne identifica el significat de les paraules relacionant llenges diferents (exercicis 2 i 3).
Nivell 3. Lalumne relaciona el significat de tot un pargraf amb el dibuix adequat grcies a ls destrat-
gies plurilinges (exercici 4).

ANNEX 1
Annex 1
Continguts clau de les competncies
Continguts clau Competncies

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1. Tipus de comprensi: global, literal i interpretativa
2. Estratgies de comprensi oral
3. Estratgies de producci oral
4. Estratgies dinteracci oral
5. Elements no verbals de la comunicaci
6. Elements de la situaci comunicativa: finalitat,
destinatari, context
7. Lectura silenciosa
8. Lectura en veu alta
9. Elements fontics i prosdics
10. Tipologia textual
11. Tema, idea principal i idea secundria en un text
12. Lxic i semntica
13. Elements morfosintctics bsics
14. Estratgies de comprensi escrita
15. Caracterstiques dels textos segons el format
i el suport
16. Estratgies per a lexpressi escrita: planificaci,
producci i revisi
17. Ortografia de paraules conegudes i ds freqent
18. Cerca i gesti de la consulta lingstica
19. Organitzaci del text: adequaci, coherncia
i cohesi
20. Funcions del llenguatge
21. Planificaci, cerca i gesti dinformaci
22. Elements literaris
23. Valoraci dels textos literaris escoltats o llegits
24. Estratgies plurilinges
25. s de les TAC
26. Aspectes sociolingstics i culturals bsics
27. Famlies de llenges

ANNEX 2
Annex 2
Competncies i nivells de gradaci
Competncies Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3

1. Obtenir informaci 1.1. Comprendre frases 1.2. Comprendre frases 1.3. Comprendre textos
bsica i comprendre senzilles i freqents en freqents que sutilitzen en breus en situacions
textos orals senzills situacions comunicatives situacions comunicatives comunicatives diverses,
o adaptats de la vida properes, amb un registre properes, amb un registre amb un registre estndard,
quotidiana, dels mitjans estndard, dels mbits estndard, dels mbits dels mbits personal i
de comunicaci personal i escolar, on personal i escolar, amb escolar, amb i sense suport
i de lmbit escolar. la intenci s explcita suport visual. Obtenir visual. Inferir informaci
i linterlocutor fa servir informaci explcita. no explcita.
elements no verbals i
suport visual. Obtenir
informaci explcita.
2. Planificar i produir 2.1. Reproduir expressions 2.2. Produir expressions 2.3. Produir textos
textos orals breus i i frases simples preparades, i frases simples, de orals breus, amb frases
senzills adequats a la de manera senzilla i manera suficientment simples, amb fludesa
situaci comunicativa. suficientment entenedora entenedora amb un i amb certa correcci
amb un repertori lxic repertori lxic freqent i lingstica, amb un
Comunicaci oral
freqent i quotidi, quotidi, referides a fets repertori lxic freqent

referides a fets i i coneixements propers, i quotidi, referits a fets
coneixements propers, amb algun tipus i coneixements propers
amb algun tipus de suport de suport per a la de manera autnoma.
per a la planificaci. planificaci.
3. Emprar estratgies 3.1. Utilitzar estratgies 3.2. Utilitzar estratgies 3.3. Utilitzar estratgies
dinteracci oral per iniciar, mantenir i per iniciar, mantenir i per iniciar, mantenir i
dacord amb la situaci acabar la conversa: saber acabar la conversa acabar la conversa
comunicativa per escoltar i mantenir el tema i aplicar estratgies fent s destratgies
iniciar, mantenir i demanar i respectar el comunicatives per comunicatives per
i acabar el discurs. torn de paraula, i emprar resoldre situacions resoldre situacions
estratgies comunicatives comunicatives i tasques comunicatives i tasques
per resoldre situacions conegudes i treballades, duna certa complexitat
comunicatives i tasques de complexitat cognitiva cognitiva, i per a les
molt conegudes i baixa i que requereixen quals es requereix una
treballades, de complexitat recursos lingstics varietat de recursos
cognitiva baixa, que simples, i per a les quals lingstics i un mnim
requereixen vocabulari es disposa duna mica grau dimprovisaci.
molt freqent i frases de suport.
senzilles i per a les quals
es disposa de molt suport.

ANNEX 2

4. Aplicar estratgies 4.1. Obtenir la informaci 4.2. Obtenir informaci 4.3. Obtenir informaci
per obtenir informaci global i explcita bsica implcita identificant les implcita diferenciant
bsica i comprendre dun text breu i senzill de idees principals de textos les idees principals
textos escrits senzills lxic freqent i quotidi breus i senzills de lxic i secundries de textos
o adaptats de la vida amb ajuda de pautes freqent i quotidi amb breus i senzills de lxic
quotidiana, dels mitjans concretes. lajuda de pautes generals. freqent i quotidi
de comunicaci i de de manera autnoma
lmbit escolar. i fer valoracions
personals.
5. Interpretar els trets 5.1. Interpretar els trets 5.2. Interpretar els trets 5.3. Interpretar els trets
visuals, discursius i visuals, discursius visuals, discursius visuals, discursius
Comprensi lectora
lingstics bsics dun i lingstics simples en i lingstics en textos i lingstics en textos

text destructura clara textos breus de temtica de temtica coneguda de certa llargada, de
per comprendrel. molt coneguda, amb i amb lxic i estructures temtica propera per
molt suport visual i morfosintctiques dmbits diversos,
amb lxic i estructures bsiques. amb lxic i estructures
morfosintctiques morfosintctiques
senzilles. variades.
6. Utilitzar eines de 6.1. Utilitzar, a partir 6.2. Utilitzar, amb 6.3. Utilitzar, de forma
consulta per accedir de pautes donades, suports generals, autnoma, eines
a la comprensi eines de consulta les eines de consulta de consulta variades
de textos. senzilles, per accedir a adequades i seleccionar i seleccionar la significaci
la comprensi de mots la significaci ms ms pertinent per
clau. pertinent per accedir accedir a la comprensi
a la comprensi dinformaci implcita.
dinformaci
explcita.

ANNEX 2

7. Planificar textos 7.1. Planificar la producci 7.2. Planificar la producci 7.3. Planificar,
senzills a partir de la de textos senzills, amb un de textos senzills, amb un autnomament,
identificaci dels repertori lxic freqent repertori lxic freqent la producci de textos
elements ms rellevants i quotidi amb suports i quotidi relacionat senzills amb repertori
de la situaci especfics, a partir amb els mbit personals lxic especfic a partir
comunicativa. de la generaci didees, i escolars amb suport de la selecci didees
identificant destinatari de pautes, a partir de identificant destinatari,
i el propsit comunicatiu. lorganitzaci didees el propsit comunicatiu
identificant el destinatari, i el tipus de text.
el propsit comunicatiu
i el tipus de text.
8. Produir textos 8.1. Produir frases 8.2. Produir textos 8.3. Produir textos
senzills amb adequaci ben estructurades que senzills ben estructurats senzills ben estructurats
a la situaci conformin textos breus amb un repertori lxic de tipologia diversa amb
comunicativa i amb amb un repertori lxic adequat, amb suports, un repertori lxic variat
Expressi escrita
lajut de suports. bsic a partir duna utilitzant connectors utilitzant connectors

planificaci prvia bsics (and, but, et, per donar cohesi al
i dacord amb el tipus mais...) per donar text, tenint en compte
de text corresponent, cohesi al text, tenint el destinatari, la finalitat
amb suport de pautes en compte el destinatari, comunicativa i les
i aplicant estratgies la finalitat comunicativa caracterstiques textuals,
pautades. i les caracterstiques i aplicant estratgies
textuals. obertes.
9. Revisar el text per 9.1. Comprovar, 9.2. Comprovar, 9.3. Identificar i aplicar
millorar-lo en funci de amb pautes i recursos amb pautes i recursos el recursos adequats
la situaci comunicativa especfics, si el text produt generals, si el text per revisar el text en
amb lajut de suports acompleix el seu propsit produt acompleix el seu funci del destinatari i
especfics. comunicatiu. Reelaborar propsit comunicatiu el propsit comunicatiu.
el text modificant els dacord amb el tipus Reelaborar-lo incorporant
elements lingstics de text corresponent. elements lingstics i
i discursius que Reelaborar el text discursius que afavoreixin
impedeixin la comunicaci. modificant els elements la comunicaci.
Presentar-lo amb lingstics i discursius
claredat. que dificultin la
comunicaci.

ANNEX 2

10. Comprendre 10.1. Comprendre 10.2. Comprendre 10.3. Comprendre
i valorar textos literaris textos literaris senzills, textos literaris senzills, textos literaris senzills,
senzills, adaptats adaptats o autntics, adaptats o autntics, adaptats o autntics,
o autntics, adequats molt simples i molt simples i propers als de dificultat limitada i
a ledat. propers als interessos de interessos de lalumne, relativament propers
lalumne, amb lajuda de amb lajuda de pautes als interessos
pautes concretes, generals, de lalumne,
i valorar-los amb i valorar-los amb i valorar-los amb
Literria
respostes no verbals i respostes verbals raonaments mnims.

verbals molt bsiques. bsiques.
11. Reproduir oralment 11.1. Reproduir oralment 11.2. Reproduir oralment 11.3. Reproduir oralment
i reescriure textos textos literaris breus textos literaris breus textos literaris breus
literaris senzills per i molt senzills de manera i senzills de manera i senzills de manera
gaudir-ne i fomentar suficientment entenedora suficientment entenedora entenedora
el gaudi dels altres. amb molt de suport, amb algun suport, i autnomament,
i reescriure textos breus i reescriure textos breus i reescriure textos breus
a partir de models. amb pautes. amb lajut de suports
especfics.

12. Utilitzar estratgies 12.1. Utilitzar estratgies 12.2. Utilitzar estratgies 12.3. Utilitzar estratgies
Plurilinge i intercultural
plurilinges per a la plurilinges senzilles plurilinges senzilles plurilinges per

comunicaci. per entendre i produir per entendre i produir entendre i produir enun-
enunciats molt breus enunciats simples ciats i interaccionar en
i interaccionar en i interaccionar en situacions relatives
situacions molt situacions de lentorn a lentorn proper
concretes de lentorn ms immediat. habitual i a temes
ms immediat. dinters personal.

ANNEX 3
Annex 3
Portals de referncia del Departament

dEnsenyament
Portal Descripci Adrea URL
XTEC La Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (XTEC) s la http://www.xtec.cat
xarxa telemtica del Departament dEnsenyament al servei http://www.xtec.cat/
especfic del sistema educatiu de Catalunya i ofereix web/curriculum/
els apartats segents: Recursos, Centres, Currculum competenciesbasiques
i orientaci, Comunitat educativa, Formaci, Projectes,
Innovaci, Serveis educatius i Atenci a lusuari/ria. http://www.xtec.cat/web/
formacio/llengues
http://www.xtec.cat/web/
curriculum/curriculum
http://www.xtec.cat/web/
projectes/alumnatnou
ALEXANDRIA Alexandria s una biblioteca de recursos desenvolupada http://alexandria.xtec.cat
pel Departament dEnsenyament regida pel principi de
cooperaci que permet pujar alguns tipus de materials
educatius digitals, com ara cursos Moodle, activitats per a
PDI, entre daltres, per facilitar la seva posterior localitzaci
i intercanvi.
ARC (aplicaci Espai estructurat i organitzat que permet accedir http://apliense.xtec.cat/arc
de recursos a propostes didctiques vinculades als continguts del
al currculum) currculum i que ajuden a avanar en lexemplificaci de
les orientacions per al desplegament de les competncies
bsiques.
ATENEU Ateneu s lespai de formaci que recull els materials elaborats http://ateneu.xtec.cat/
per a les activitats formatives, recursos metodolgics wikiform/wikiexport/
i documentals, eines per treballar a les aules i tutorials. cursos/index
EDU365 LEdu365 s el portal del Departament dEnsenyament http://www.edu365.cat/
de la Generalitat de Catalunya adreat a lalumnat de les eso/muds/angles/
escoles i instituts del pas i les seves famlies, tot i que index.htm
qualsevol usuari pot fer s dels recursos que hi apareixen.
MERL Merl s el catleg de recursos educatius digitals i fsics http://aplitic.xtec.cat/merli
de lXTEC 2.0 del Departament dEnsenyament de la
Generalitat de Catalunya, amb lobjectiu de proporcionar
a la comunitat educativa un entorn de catalogaci,
indexaci i cerca de materials didctics.
XARXA DOCENT La Xarxa Docent s una xarxa social de docents i per http://educat.xtec.cat/
2.0 als docents. Els objectius principals daquest espai
dacompanyament virtual sn:
1. Oferir suport i acompanyament didctic i pedaggic
al professorat per a la incorporaci de les TAC.
2. Oferir informaci rellevant relacionada amb els aspectes
docents i de gesti daula amb eines TIC i recursos digitals.
3. Compartir i difondre coneixements i experincies entre
tots els docents participants.
4. Crear una comunitat de prctica orientada
a laprenentatge entre iguals.

ANNEX 3
Altres referents
Portal Descripci Adrea URL

MARC EUROPEU El Marc europeu com de referncia proporciona unes http://www.gencat.cat/
COM DE bases comunes per a lelaboraci de programes de llengua, llengua/marc/
REFERNCIA orientacions curriculars, exmens, llibres de text, etc.,
a tot Europa. Descriu duna manera exhaustiva el que
han daprendre a fer els aprenents de llengua per utilitzar
una llengua per a la comunicaci i els coneixements
i habilitats que han de desenvolupar per ser capaos
dactuar de manera efectiva. El Marc europeu com de
referncia tamb defineix els nivells de domini de la llengua
que permeten mesurar el progrs dels aprenents en cada
estadi de laprenentatge i durant tota la vida.

GLOSSARI
Glossari
Complexitat Nivell cognitiu (memria, atenci, esfor mental) demanat a lalumne per a un text,
cognitiva una activitat o una tasca. Pot ser de complexitat cognitiva baixa (com ara la transmissi
dinformaci relativament coneguda i/o senzilla), de certa complexitat (com ara
la combinaci de transmissi i raonament dinformacions diverses) o complexa
(com ara un text, una activitat o una tasca on es combinen transmissi, raonament
i opini dinformacions noves i diverses).
Complexitat Nivell lingstic dun text llegit, escoltat o produt. Depn dels recursos lingstics
lingstica que inclou o que demana. Aix, un text pot ser de complexitat lingstica baixa
(on el repertori lxic s freqent i quotidi i els elements morfosintctics i altres
recursos lingstics sn senzills), limitada (on el repertori lxic i morfosintctic
s bsic i els altres recursos lingstics sn senzills) i complex (on el repertori lxic
i morfosintctic i altres recursos lingstics sn variats i/o especfics).
Estratgies Estratgies que parteixen de lanlisi dels elements del text i de les seves caracterstiques
ascendents lingstiques i discursives. Les estratgies ascendents permeten identificar i analitzar els
(bottom-up) diferents significats i formes de les unitats que formen un text (paraules en un text llegit,
sons en un text escoltat).
Estratgies Estratgies que parteixen del coneixement que una persona t del mn (el que sabem
descendents del context, tema, situaci...), del context lingstic (el que apareix al text llegit o escoltat
(top down) abans i desprs dall que intentem entendre) i del sistema lingstic que coneixem.
Les estratgies descendents permeten fer prediccions sobre els significats dun text llegit
o escoltat i en faciliten la comprensi.
Estratgies En la conversa en llengua estrangera s freqent que els parlants trobin obstacles
de reparaci que dificultin la comunicaci. La reparaci o correcci s el mecanisme pel qual els
interlocutors intenten palliar els efectes causats per aquests obstacles. Amb aquesta
finalitat, poden emprar estratgies molt diverses. Per exemple: autoreparar un enunciat
defectus; sollicitar una repetici o un aclariment i oferir la clarificaci demanada,
i fer-ho, potser, parlant ms a poc a poc; oferir i acceptar una disculpa per un enunciat
inconvenient; i corregir un enunciat defectus de linterlocutor. Aprendre a fer servir les
estratgies de reparaci adequades a cada context s vital per a un parlant/aprenent.
Format dels textos Pot ser continu, i, per tant, organitzat en frases i pargrafs (narracions, descripcions,
argumentacions, instruccions, documents i hipertext) i discontinu (quadres, grfics,
taules, matrius, illustracions, mapes, formularis, fulls informatius, avisos, anuncis,
certificats, etc.).
Gradaci dels textos Els textos de lectura es poden graduar per lextensi que tenen, per la complexitat dels
de lectura i escriptura recursos lingstics que inclouen i per la seva autenticitat. Aix, a leducaci primria
considerarem que un text que ha de ser comprs s breu si cont entre 50 i 300 paraules,
i a leducaci secundria, entre 100 i 500. Per a la producci, un text breu nhauria de
contenir un mnim de 50. Els textos poden ser senzills o de complexitat lingstica baixa,
de complexitat lingstica limitada o complexos. Finalment, poden ser adaptats (si el text
original ha estat transformat per acomodar-se al nivell de laprenent), autntics senzills
(si el text s original per de complexitat baixa) i autntics complexos.
Recursos lingstics Inclouen el lxic i els elements morfosintctics, aix com els elements fontics i pros-
dics, connectors i altres elements discursius i elements no verbals.

GLOSSARI
Reescriure Inclou la transformaci i la recreaci del text.
Registre estndard s el registre neutre de la llengua. Fa servir les formes lingstiques de la norma
gramatical i s usat en lensenyament i en els mitjans de comunicaci.
Repertori delements Fa referncia a la qualitat i varietat de la morfologia i la sintaxi dels textos llegits, escoltats
morfosintctics o produts. Els elements morfosintctics poden ser senzills (com ara la coordinaci
o les formes verbals ms freqents), bsics (quan es fa s delements morfosintctics
diversos per molt freqents) i variats (on es combinen diversos elements com la
coordinaci i la subordinaci, formes verbals freqents i no freqents).
Repertori lxic Fa referncia a la freqncia, dificultat i varietat del vocabulari que sinclou en un text
llegit, escoltat o produt. El repertori lxic pot ser freqent i quotidi (amb paraules i
expressions de lentorn ms immediat), bsic (amb conceptes i paraules que van ms
enll de lentorn immediat per tamb freqents), variat (que inclou conceptes i paraules
de diferents mbits) i especfic (conceptes i paraules lligats a temes especfics que no
sn de carcter general).
Suport En aquest document la paraula suport sutilitza en dos sentits: el suport imprs
o digital del text i el suport ents com a pauta dajuda per a les activitats daprenentatge
i avaluaci. En aquesta segona accepci, i en el context de les activitats de parla,
escriptura i lectura, el suport sentn com la bastida o ajuda respecte daspectes
com ara el contingut, la planificaci, les estratgies o els recursos lingstics.
Normalment, el suport el proporciona el docent o sobt a partir daltres fonts
(diccionaris, glossaris, Internet...).
Textos orals breus Per a la comprensi oral, es pot considerar un text breu el que dura entre 1,5 i 3 minuts,
i pel que fa a una presentaci oral individual, aproximadament 2 minuts.
Tipologia textual Classificaci dels textos en narratius, argumentatius, descriptius, expositius, predictius,
retrics, instructius i conversacionals. Sentn tamb la classificaci dels textos
en diferents gneres (cartes, correus electrnics, notcies, etc.).

Prim Linguistic Estrangeres

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Prim Linguistic Estrangeres

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Competncies bsiques

Competncies bsiques de lmbit lingstic. Identificaci i desplegament a leducaci primria

Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser:

Elaboraci: Direcci General dEducaci Infantil i Primria

Competncies bsiques de llenges estrangeres................................................................................................. 8

Dimensi comunicaci oral.................................................................................................................................... 9

Dimensi comprensi lectora................................................................................................................................. 38

Dimensi expressi escrita..................................................................................................................................... 62

Dimensi plurilinge i intercultural........................................................................................................................ 99

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES 3

4 COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES

El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjanant el Departament dEnsenyament, promou i lidera

Dins daquest marc de referncia, el Departament dEnsenyament ha impulsat lelaboraci de diversos

Irene Rigau i Oliver

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES 5

El Departament dEnsenyament ha elaborat aquest document dorientacions per al desplegament de les

La competncia lingstica en llengua estrangera sestructura en cinc dimensions:

Orientacions metodolgiques: sn recomanacions adreades al professorat sobre activitats a desenvo-

Orientacions per a lavaluaci: inclouen la gradaci de lassoliment de la competncia amb definicions

6 COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES 7

Competncies bsiques de llenges estrangeres

DIMENSI COMUNICACI ORAL

Competncia 1. Obtenir informaci bsica i comprendre textos orals, senzills o adaptats,

Competncia 3. Emprar estratgies dinteracci oral dacord amb la situaci comunicativa

DIMENSI COMPRENSI LECTORA

Competncia 6. Utilitzar eines de consulta per accedir a la comprensi de textos.

DIMENSI EXPRESSI ESCRITA

DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL

8 COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES

Dimensi comunicaci oral

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES 9

La dimensi de la comunicaci oral est integrada per tres competncies:

10 COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES

Explicaci entre si en el procs de comprensi oral. Loient

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES 11

Continguts clau Elements prosdics: entonaci, pronncia i ritme.

12 COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES

Orientacions per a lavaluaci

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES 13

Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3

s capa dextraure informaci s capa dextraure informaci s capa dextraure informaci

s capa dextraure informaci s capa dextraure informaci s capa dextraure informaci

s capa de resoldre de manera s capa de resoldre de manera

Reconeix el significat delements Reconeix el significat delements Integra el significat delements

(...) (...) (...)

Les activitats que permeten avaluar la comprensi oral sn mltiples.

Com a exemple es proposen les segents:

Exemple dactivitat davaluaci (angls)

14 COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES

1. Tick true, false o the text doesnt say.

a. Its winter time.

b. Teachers are from the USA.

c. Children are at school.

d. Participants spend 2 weeks there.

e. Mike and Helen are the directors of the camp.

2. What are Mike and Helen doing? They are

3. What can children do in the camp? They can...

COMPETNCIES BSIQUES. EDUCACI PRIMRIA. LLENGES ESTRANGERES 15

4. What do they do during the weekend? They

5. What other activity can children enjoy at the summer camp? A

6. Which is the most important rule in the camp?

7. Who talks about what? Write an X where appropriate.

Activities at The staff The daily The basic