Professional Documents
Culture Documents
Nivell C Solucionari PDF
Nivell C Solucionari PDF
llengua
Catalana
Nivell c
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Avs legal
Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Sen permet la reproducci,
la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que
sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia). La llicncia completa es pot consultar
a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
Generalitat de Catalunya
Departament de Justcia
www.gencat.cat/justicia
ORTOGRAFIA . ............................................................................................................ 7
La sllaba ....................................................................................................................... 8
A/E tones . .................................................................................................................. 11
O/U tones . .................................................................................................................. 15
Laccentuaci .............................................................................................................. 19
La diresi ....................................................................................................................... 24
B/V ................................................................................................................................... 28
Les oclusives ................................................................................................................ 31
S sorda i S sonora ....................................................................................................... 35
G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX ............................................................................................ 39
M (MPC, MPT), N . ........................................................................................................ 42
R/RR ................................................................................................................................. 44
L/LL/LL . ......................................................................................................................... 47
H ....................................................................................................................................... 50
MORFOSINTAXI . ....................................................................................................... 53
Loraci ........................................................................................................................... 54
Els determinants i els quantificadors ................................................................. 59
El substantiu i ladjectiu. Gnere i nombre ...................................................... 71
El verb . ........................................................................................................................... 82
Les funcions sintctiques ....................................................................................... 102
Els pronoms febles . .................................................................................................. 110
Els pronoms relatius ................................................................................................. 123
Les preposicions ........................................................................................................ 133
Les conjuncions .......................................................................................................... 144
Els adverbis . ................................................................................................................ 152
LA SLLABA
Entenem per sllaba un grup de sons que emetem dun sol cop de veu.
Els diftongs
Remarques
a) Els diftongs ii i uu, tot i que tericament possibles, sn rars en la nostra llengua.
b) Quan tenim dues vocals contiges en sllabes diferents diem que estem en presncia dun hiat o hiatus,
no dun diftong.
c) En els diftongs decreixents la primera lletra funciona com una vocal i la segona, com una semivocal. En
aquestes combinacions la semivocal mai no s tnica, altrament no hi hauria diftong, sin hiat. En moltes
paraules que porten diresi aquest smbol indica la presncia dun hiat on hi podria haver un diftong
decreixent.
d) Tingueu en compte com separem les combinacions segents que molts manuals inclouen en els diftongs
creixents:
Els triftongs
8 Ortografia
LA SLLABA Tema 1
a) Els dgrafs
gu a-con-se-guir ny pi-nya
Dgrafs que no podem separar qu ro-ques ig re-buig
ll ca-va-ller
rr car-ro ss tas-sa
sc as-cen-sor ll til-la
Dgrafs que hem de separar tx cot-xe tj nat-ja
tg fet-ge tz set-ze
ix cai-xa
b) En els mots compostos hem de destriar quins sn els elements que els integren.
c) A final o a inici de ratlla no podem deixar mai una lletra tota sola. Per tant, s incorrecte fer les segents
separacions:
farmci-a, d-altres, l-oli, a-nell, o-bligaci
La sllaba tnica s la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de sllabes. Segons la posici
daquesta sllaba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrixols.
uEXERCICIS
1. Separeu les sllabes daquestes paraules i classifiqueu-les segons si tenen diftong creixent, decreixent o
hiat.
caure, interlocutria, eina, treure, condici, guineana, quatre, boina, freqent, ping, fruita, sentien, aguantar,
continuar, quota, ciutat, crueltat, antiquari, cloure, cuota, guapa
Ortografia 9
LA SLLABA Tema 1
2. Separeu les sllabes de les paraules segents i digueu quantes sllabes t cadascuna.
desinhibici interacci
guaitssim atribuir
mouen tradua
reimpressi possessiu
joieria interactuar
clossa borratxera
guaitar guant
delinqncia juliol
trieu bellugueig
illusi Eullia
digussiu sapigueu
cacauet policac
vena anveu
Maria vosaltres
besvia iaia
llenyataire produir
engreixar aleatria
3. Torneu a escriure aquestes poblacions dels Pasos Catalans amb les sllabes separades. Tingueu en
compte que teniu un requadre per a cada sllaba.
Aiguamrcia Duesaiges
Alguaire Maials
Guadassuar Arbcies
Carcaixent Enveig
Borriana Eivissa
Pals Mollerussa
Riudecanyes Dnia
4. Classifiqueu, com en lexemple, les paraules de ms duna sllaba daquesta cita segons si sn agudes,
planes o esdrixoles. Escriviu-les amb les sllabes separades.
Al cementiri dels mots en jauen molts de benemrits. Per tamb nhi ha de morts assassinats i de sucides. En
aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecci dels morts i la reencarnaci.
Stanislaw Jerzy Lec (1909-1966), escriptor polons
Agudes:
Planes: ce-men-ti-ri
Esdrixoles:
10 Ortografia
Tema 2
A/E TONES
Anomenem vocal neutra el so voclic del catal oriental que correspon a les vocals a/e en posici tona i
que de vegades sescriu amb a i daltres amb e, per que fonticament s un so entremig que representem
amb el smbol [].
Aquests acabaments coincideixen amb els acabaments en castell, per no sempre s aix.
Daltra banda, hi ha alguns mots que no segueixen la regla general i que, per tant, sn excepci a la norma.
s a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.
Tots els substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es.
Recordeu que la formaci de plural comporta els canvis ortogrfics segents:
ca > ques: vaca > vaques ja > ges: esponja > esponges
a > ces: plaa > places ga > gues: mnega > mnegues
qua > qes: Pasqua > Pasqes gua > ges: aigua > aiges
Ortografia 11
A/E TONES Tema 2
Si la vocal neutra s lltima lletra, hi escrivim -a; si la vocal neutra s la penltima lletra, hi escrivim -e.
Els verbs segents, per, tenen doble arrel. Cal escriure la vocal que pronunciem en posici tnica, i a, en
posici tona.
jeure (jaure) jec (jac), jeguis (jaguis), jaiem, jaureu, jaient, jagut
nixer (nixer) neixi (naixi), neix (naix), naixia, naixessis, naixent, nascut
treure (traure) treus (traus), treuen (trauen), traurs, traguem, traient, tret
En canvi, els verbs segents presenten alternances de a/e en el radical, per les formes tones sempre
sescriuen amb a.
saber s, sabs
caure quiem, cauran
fer fent, faria
haver hem, hagut
Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per influncia del castell.
12 Ortografia
A/E TONES Tema 2
uEXERCICIS
1. Completeu els substantius segents amb a/e. Tingueu en compte que en el primer grup tots sn
masculins, i en el segon, femenins.
Ortografia 13
A/E TONES Tema 2
5. Completeu aquestes frases amb una de les dues paraules que teniu entre parntesis.
6. Completeu les paraules i torneu-les a escriure al costat del seu sinnim o hipernim.
orgue, ass...ss, jav...lina, pols...guera, l...trina, r...ncor, punx...gut, ...stella, ...valuar, fr...gant, rf...ga, trf...c,
est...ndard, g...lea, m...r...vella, r...spl...ndir, av...ria, mrf...ga, v...rns, av...ntatjs, s...rgent
1. Tot i el carcter ...f...minat i aquella pell de s...t, destacava entr... la rest... dels ...mbaix...dors en ser un dels
homes ms atractius de l...ss...mblea.
2. La metgessa forens... va examinar la presumpt... homicid... i va recom...nar que rom...ngus aj...guda un
mnim de quar...nta-vuit hores per un problema al pncre...s.
3. La veu del rapsod... ompl... la sala del mon...stir mentr... els tr...balladors que la restaur...n en van d...v...llant
plaques de la t...ulada.
4. Vs tr...ient del cov... els alb...rcocs que shagin fet malb i posals a la caixa del r...c.
5. L...stiu passat vr...m fer un viatg... per S...rdenya, per ...nguany anirem a ...mpri...s, a lAlt ...mpord, perqu
arran del n...ix...ment de la nostr... filla no podem viatjar lluny.
6. Corr... una altr... vegad... cap al celler i digu...s a lEstev... que lampoll... verd... noms sompl... fins a la m...itat.
7. Per veur... si la s...nefa amb forma de ess... ha quedat ben fixada te lhas de mirar pel d...vant i pel d...rrer... .
8. La jutgessa va admetr... el recurs d...mpara interposat i va prendr... la decisi dobrir el procediment un altr... cop.
9. La Cat...rina, pobr..., ...ncar... ...nyora lpoca en qu noms llua m...ragdes i am...tistes.
10. Obr... una llauna desprr...cs perqu f...rem una bona am...nida denciam i nhi posarem.
14 Ortografia
Tema 3
O/U TONES
En catal oriental les o i les u que es troben en posici tona es pronuncien totes dues com una u.
Ara b, no sempre que la tnica sescriu amb o o amb u aquesta lletra es conserva en les altres paraules de la
mateixa famlia.
a) En els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i els seus compostos) aquesta vocal sescriu u quan s tnica i
o quan s tona.
collir collem, collir culli, culls
cosir cosssim, cosiries cuso, cusin
escopir escopir, escopia escup, escupis
sortir sortireu, sort surt, surto
tossir tossim, tossissis tusso, tussi
b) En els verbs poder i voler, quan larrel s tnica, escrivim o/u, segons soni; quan larrel s tona escrivim o,
llevat de les formes del present de subjuntiu i de limperatiu, que sescriuen totes amb u.
c) Els pseudoderivats sn mots cultes derivats directament del llat i no de la paraula catalana evolucionada
del llat. s per aix que no es pot partir del primitiu catal per escriurels correctament.
Ortografia 15
O/U TONES Tema 3
La terminaci del plural de noms i adjectius masculins s sempre -os, tot i que en catal oriental soni -us:
discos, calaixos, braos, pisos, espessos, textos, lletjos, complexos...
Cal no confondre aquests plurals amb mots invariables com: tipus, globus, cactus, sinus, cosinus, ficus...
Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per influncia del castell!
uEXERCICIS
1. Completeu amb o o u aquestes paraules i escriviu una paraula de la mateixa famlia que tingui una o o
una u tniques.
16 Ortografia
O/U TONES Tema 3
4. Completeu aquestes paraules i classifiqueu-les segons que sescriguin amb o, amb u o que no hi afegim ni
o ni u.
trofe..., cangur..., ganx..., barat..., s...prbia, s...spirar, corre..., tamb...ret, vidu..., rit..., b...tifarra, trib..., gest...,
individ..., b...fetada, lice..., caca..., lavab..., estupend..., mutu..., escrp...l, at...rdir, s...f...car, t...nyina, b...txaca,
atene..., xori..., t...mba, t...rment, europe..., ridc...l
1. Se us ac...mulen els problemes si pretene... travessar la m...ntanya desprs dhaver-vos s...stret el J...an la
brix...la.
2. Agafe... el llibre primer sobre n...rmativa ...rbanstica l...cal i ane... al tt...l preliminar, capt...l 1, per resoldre el
cas dels b...rdells regentats per r...manes...s ubicats en carreteres dels Pirine...s.
3. Tot i s...p...sar un t...rment per a ell, va esc...llir ladv...cacia ac...nsellat pel seu t...tor, encara que ell hauria
v...lgut ser m...ntador.
4. Tingue... en compte que s...vint susa inc...rrectament el verb c...mplimentar com a sinnim demplenar.
Ortografia 17
O/U TONES Tema 3
5. El s...spits de s...streure una gran quantitat de r...bins del magatzem va ac...nseguir escap...lir-se de la policia
esc...rtat per una banda j...venil que havia s...b...rnat ja abans de lesti....
6. La pr...posta que va tri...mfar incl...a un rt...l illuminat per un p...tent foc...s que emetia una llum fl...orescent.
7. Lac...sat ha inc...rregut en un delicte dh...micidi amb lagre...jant de trad...ria, per la qual cosa la jutgessa lha
c...ndemnat a una pena de pres inc...ndicional.
8. El viatge fins a T...r en un tren tan atr...tinat li va permetre p...der llegir duna tirada tot El pnd...l de Foucault.
9. Si p...gussim c...brir les baixes rpidament, p...drem c...mplir amb escreix tots els compromis...s adoptats
amb el g...vern.
10. No admet... que v...lgueu que el s...tssecretari de defensa h...ngars faci pblic el mem...rndum que ha
aixecat tanta p...lseguera.
6. Ompliu els buits del text segent amb les vocals corresponents. Un cop corregit, prepareu-vos el text
perqu us el dictin.
Un n...mbrs grup dusuaris va viur... ahir una altr... j...rnada negr... a conseqncia de lav...ria de trens. Els
problemes ms importants es var...n pr...duir a les ln...s emp...rdaneses, amb la cancellaci de la m...tat dels
trens previst...s fins a primera hora de la tard... . Els ...fectats, av...rrits dhaver de s...p...rtar el servei deficient
que ...fereix lempresa pel reiterat inc...mpliment de lhorari, van celebrar una ass...mblea en qu es van
c...nstituir com a grup i van installar una taula per rec...llir signatures de queixa d...vant de diferents
estacions, signatures que preten...n portar a lrgan g...vernamental competent. A ms, els ...fectats
consider...n que ni la ret...laci, ni les s...rtides demergncia ni els av...ntatges per al j...vent i la gent gran sn
adequats. Lempresa ha anat tr...ient importncia als fets i els ha ...valuat com a lleus, tot i la freqncia amb
qu han oc...rregut d...rrer...ment.
18 Ortografia
Tema 4
LACCENTUACI
Laccentuaci grfica de les paraules est determinada per la posici que ocupa la sllaba tnica dins del
mot i per la terminaci de la paraula.
La sllaba tnica s la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de sllabes. Segons la posici
daquesta sllaba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrixols, tal com expliquem en el tema dedicat a
la sllaba.
En catal hi ha dos tipus daccent, lobert (greu) i el tancat (agut). Laccent obert recau sobre les vocals
obertes (a, e, o), i laccent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuaci us donem algunes pautes
per escriure b laccent sobre la e i la o.
E oberta / e tancada
Ortografia 19
LACCENTUACI Tema 4
O oberta / o tancada
La majoria de mots aguts porten laccent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrixols porten
laccent obert.
Aquesta regla general serveix per a tots els mots, per cal anar amb compte amb els mots que contenen
diftongs.
Els mots aguts sescriuen sense palau, correu, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui,
Mots amb accent grfic. paranoic
diftong
decreixent Els mots plans sescriuen amb
accent grfic. anveu, amagussiu, moveu, dieu, vlei, trlei
Mots amb Els mots plans sescriuen sense contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua,
diftong creixent accent grfic. pasqua, pasqes
Casos especials
20 Ortografia
LACCENTUACI Tema 4
Aix mateix, hi ha alguns mots que els parlants pronuncien de manera diferent a les regles daccentuaci i
que, per tant, se solen accentuar malament.
b) Determinades formes del present dindicatiu i de subjuntiu dels verbs acabats en -iar.
Laccent diacrtic
Sanomena diacrtic laccent que susa per diferenciar dos mots que sescriuen igual per que tenen una
pronncia diferent i que, segons la regla general, no nhaurien de dur.
Verbs
sc (v. sser) / soc (soca) vns (v. venir) / vens (v. vendre)
s (v. sser) / es (pronom) vnen (v. venir) / venen (v. vendre)
sn (v. sser) / son (ganes de dormir) t (v. tenir) / te (infusi; nom de la t; pronom)
dna (v. donar) / dona (sexe femen) s (v. saber) / se (pronom)
dnes (v. donar) / dones (sexe femen) mlt (v. moldre) / molt (quantitatiu)
fra (v. ser) / fora (adverbi)
Noms
bta (de vi) / bota (calat) du (divinitat) / deu (nmero; font: v. deure)
mra (fruita) / mora (rab) pl (vellositat) / pel (contracci)
s (animal) / os (ossamenta) sl (terreny) / sol (adjectiu; astre)
nt, nta (parents) / net, neta (adjectiu) s (acci dusar) / us (pronom)
m (extremitat) / ma (possessiu) mn (terra) / mon (possessiu)
rs (pregria) / res (cap cosa) sc (plec) / sec (adjectiu; v. seure)
Altres formes
ms (quantitatiu) / mes (perode de lany) s (afirmaci) / si (condicional)
b (riquesa; adverbi) / be (xai) qu (pronom tnic) / que (conjunci; pronom ton)
Ortografia 21
LACCENTUACI Tema 4
uEXERCICIS
2. Les paraules segents sn totes agudes. Poseu laccent a les que nhagin de portar.
5. Com haurem descriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posici de la sllaba tnica?
Poseu-hi els accents que calguin.
22 Ortografia
LACCENTUACI Tema 4
Abans-dahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres darribar a casa varem asseurens al sofa
perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la
masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succet? Per que hem dormit aquest munt
dhores? Es potser perque en lultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?
El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per
que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar
a la seva companyia dassegurances amb lestupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres
de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar lassegurana, va sonar una
daquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a lusuari mes sofert
del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb
la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la dadministrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una
activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. Lhospital, a recer del monestir, acollia i alimentava
homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere sen feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies
als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus
testaments.
Va ser un vespre, alla a lhospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig
moribunda va estirar la maniga de lhabit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Mart Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a lampit de la finestra. Mes petita
que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una
angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe
que era una tortora perque la Sofia digue: Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son... No se nhavia recordat
mai mes. La tortora, abans demprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca
per ofegar un badall i a lultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt demprendre el gran viatge, li
agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Merc Rodoreda
Aquell any [1988], lautor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novella, Els versos satanics (la versio
catalana va sortir lany segent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhmmed a un capitol
de lAlcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va
ser suficient perque lIndia, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes
despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar leditorial londinenca, i deu pasos
islamics mes van seguir lexemple indi i el van prohibir.
La vida desprs de Du, Matthew Tree
Ortografia 23
Tema 5
LA DIRESI
La diresi s un signe ortogrfic () que sescriu damunt les vocals i i u per indicar que es pronuncien, o que
es pronuncien com a vocals i no com a semivocals o semiconsonants.
b) Indica que la i o la u damunt la qual hi ha la diresi no forma diftong amb la vocal en contacte.
ram, cocana, oda, herona, fortuta, pec, rell, dirn, crulla, protena, sussa, pasos
Tamb s el cas daquests temps verbals dels verbs de la 3a conjugaci linfinitiu dels quals acaba en
vocal+ir.
condum produm redum
conduu produu reduu
condua produa redua
condues produes redues
conduen produen reduen
condussis produssis redussis
condussin produssin redussin
condut/da produt/da redut/da
Aix mateix, tamb porten diresi les formes del singular i de la 3a persona del plural del present de
subjuntiu dels verbs linfinitiu dels quals acaba en vocal+ar:
Hi ha altres mots en qu la diresi no s en sllaba tnica i, per tant, s ms difcil saber com sescriuen.
A banda daquests acabaments, tenim altres mots que cal aprendre que porten diresi.
agrament, possedor, intuci, allar, amonar, arrunar, atument, cossor, decament, dirtic, ensamada, esferedor,
esmortedor, genunament, sucida, trador, venat, vidutat
Aquests mots que acabem desmentar sn generalment derivats dun mot que t una i o una u tniques.
24 Ortografia
LA DIRESI Tema 5
Remarques
Exemples
Quan la i o la u han de dur accent segons ve (aguda acabada en vocal) - vena
les regles daccentuaci agraem (plana acabada en m) - agraa
agrair
Linfinitiu, el gerundi, el futur i el
agraint
condicional dels verbs acabats en vocal+ir
agrair, agrairs, agrair, agrairem, agraireu, agrairan
(beneir, produir, seduir...)
agrairia, agrairies, agrairia, agrairem, agraireu, agrairien
uEXERCICIS
1. Separeu les sllabes daquests mots, marqueu-ne la tnica i poseu-los diresi, si cal.
2. Poseu les diresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.
Ortografia 25
LA DIRESI Tema 5
Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua, benei, produieu, beneida, lluissor,
juliol, fluidesa, viure, assiduitat, Cain, descafeinat, veinatge, accentua, diumenge
1. No et refiis danar a laquarium amb el Marius i el Raul perque segur que obeiran les ordres dels seus pares i
no hi faran cap.
2. En la pellicula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin.
3. Es millor que no senrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenien els avis
a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia.
4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les
fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids.
5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un
altre de dotat duna increible espontaneitat.
Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa dIslandia no es un mollusc qualsevol, sino tot un
fenomen aillat. Un grup doceanografs nha descobert un exemplar que pot presumir de ser lanimal viu mes
longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que sha deduit a partir de les linies de les seves conquilles. El creixement
dels molluscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de
laigua, la salinitat i la disponibilitat daliment. Daquesta manera permeten reconstruir la historia del clima passat
i la seva repercussio en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps
aquest animal mari. Un dels seus descobridors afirma que perque un esser visqui tant cal que crei mecanismes de
defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar lenvelliment. Aixi, lanalisi del funcionament dels
seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa.
Pero el que es preten en aquest escrit no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida
cassola de cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge...
26 Ortografia
LA DIRESI Tema 5
Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella
de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc,
lAntonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent,
lIsaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i
les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia
contribuit a refer la teulada de lesglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig... I podriem allargar i allargar la llista,
pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues
centuries seguides.
7. Finalment, poseu els accents i les diresis que falten en aquest text.
Despres dun instant desverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb
cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla
humana sino una pea escultorica. Laspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de lunic
ull encastat al mig del front daquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides
per lenderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines.
Cam de sirga, Jess Moncada
Ortografia 27
Tema 6
B/V
Actualment la be (b) i la ve baixa (v) es pronuncien de la mateixa manera en gran part del domini lingstic
catal, cosa que comporta problemes ortogrfics. Tenim, per, algunes regles que ens resolen alguns casos
de dubte.
Exemples Excepcions
moble, bloc, oblidar, cobla
Davant l i r
abraar, brusa, brivall, bressol
Darrere m embolicar, comboi, vamba, reembors circumvallaci, tramvia, triumvirat
Exemples
Darrere n canviar, convertir, enviament, envestir
Si a larrel dun mot de la mateixa famlia neu nevar, nevada
trobem la lletra u viu viva, vivncia
La terminaci de l imperfet dindicatiu dels
cantava, trobaves, acabvem, arribveu, parlaven
verbs de la primera conjugaci
Tingueu present que els pseudoderivats, derivats dun mot llat, conserven la grafia llatina.
Ls de b/v coincideix sovint amb el daltres llenges romniques, per no sempre s aix.
28 Ortografia
B/V Tema 6
Sescriuen amb b:
Sescriuen amb v:
uEXERCICIS
1. Completeu les paraules segents amb b/v tenint en compte les regles que afecten aquestes dues lletres.
Aneu amb compte amb les paraules pseudoderivades.
Ortografia 29
B/V Tema 6
1. Han impro...isat un en...elat annex al pa...ell desports per enca...ir tots els con...idats al congrs de
tre...alladors socials.
2. El ...ehicle del pilot ala...s va ...olcar al re...olt nmero di...uit en re...entar-se-li una roda del da...ant; aix, el
tr...ol que duia a la si...ella dels pantalons no li va portar gaire sort.
3. Ja cal que mespa...ili si per les noces dor dels a...is ...ull lluir un figura ...en es...elta.
4. Lad...ocat de lacusaci va posar tra...es a lhora dadmetre la gra...aci com a pro...a de la defensa en el cas
dels a...ortaments illegals.
5. A...ans de ser...ir-nos la ...edella amb fa...etes ens van portar una amanida dend...ies i ra...es amb un alm...ar
que li dona...a un toc extic.
No sa...ia com ha...ia arri...at a la situaci en qu em tro...a...a: maca...a...a de separar, potser per a...orriment, per
lenyorana duna altra poca millor o, senzillament, perqu no el suporta...a. Si hagus de descriure qu
ha...ia influt a lhora de prendre la gran decisi, pro...a...lement hauria desmentar les contnues infidelitats amb
qu lEste...e mha...ia castigat des que ha...ia sa...ut com ha...ia condicionat el go...ern en la decisi de tancar
nom...roses ta...ernes ...asques. La intuci em diu, per, que les nostres desa...inences es remunten ms enll, que
potser ja naixeren quan ens ...am conixer mentre munt...em a ca...all per aquella a...etosa del Montseny.
30 Ortografia
Tema 7
LES OCLUSIVES
Lescriptura de les grafies p/b, t/d i c/g (consonants oclusives) no presenta cap problema quan apareixen
a principi de sllaba. En canvi, quan es troben en posici de final de sllaba es pronuncien de la mateixa
manera.
sap / dissabte
potser / nord
sacsejar / cstig
Acaben en -b adob, club, tub, cub, Jacob, Carib, Job, baobab, esnob
Els noms femenins acabats en -itud i -etud: solitud, lentitud, quietud
Acaben en -d
Els mots: fluid, fred, sud, quid, alcaid, David, Alfred, Conrad, Madrid
Els mots acabats en -gog: pedagog, demagog
Acaben en -g
mag, estrateg, tuareg, Hug, zig-zag
Tingueu en compte que paraules com inic o oblic fan el femen amb -qua (iniqua i obliqua), mentre que les
paraules que acaben en -cu, com innocu o promiscu, fan el femen amb -cua (inncua i promscua).
b) Desprs de consonant o de vocal tona, en canvi, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats.
No sn comprovables per derivaci paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, mting,
pding, etc.
Hi ha paraules que no segueixen la norma de la derivaci: sn paraules que acaben en -c en lloc de -g. s el
cas de la primera persona del present dindicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc.
mnec (mnega), ferstec (ferstega), prssec (presseguer), nec (nega), rnec (rnega), crrec (crrega), esprrec
(esparreguer), fstic (fastiguejar), arbic (arbiga)
Ortografia 31
LES OCLUSIVES Tema 7
Exemples
Els gerundis acaben en -nt. ballant, naixent, sortint
Els adjectius plans que fan el femen en -da
cid (cida), pllid (pllida), tmid (tmida)
acaben en -d.
Els mots acabats en -fag, -fug , -leg acaben en -g. sarcfag, centrfug, sacrleg
Cal escriure la p i la b darrere duna m tot i que no Tremp (trempol), camp (camperol), tomb
es pronuncin. (tombar)
Cal escriure la t i la d darrere duna n tot i que no profund (profunditat), pont (pontet),
es pronuncin. desmunt (desmuntar)
Paraules que sescriuen sense -t final. collegi, geni, premi, api
Grafies p/b
Exemples Excepcions
abdicar, absncia, absolut
apnea, apte, ptic, ptim,
Mots comenats per ab-, ob- i sub-. objecte, obsessi, obtenir
optar
subjecte, subtil, submar
recepta, adoptar, escriptor, clepsa,
En general escrivim p. dubte, sobte, dissabte
ellipsi, hipnosi
Tamb escrivim amb p els mots capsa, captar, capalera,
cabdal, cabdell, cabdill
comenats per cap-. capdamunt, capcis
Grafies t/d
Exemples Excepcions
formatge, platja, ametlla, setmana,
En general escrivim t.
cotna, potser, dotze
Escrivim d en els mots comenats administraci, adjectiu, admissi, atles, atleta, Atlntic, atzar,
per ad-. advocat atmosfera, atzavara
Grafies c/g
Exemples Excepcions
cc accident, succs
ct actor, recte
Escrivim c davant c, t, z, s.
cz czema
cs sacsejar, sacs
32 Ortografia
LES OCLUSIVES Tema 7
gm fragment, augment
acne, ancdota, arcnid,
gn signar, magnfic
Escrivim g davant m, n, d, g. dracma, estricnina,
gd magdalena, maragda
sincdoque, tcnic
gg suggerir, suggesti
u EXERCICIS
3. Ompliu els buits de les paraules segents amb p/b, t/d, c/g.
Ortografia 33
LES OCLUSIVES Tema 7
5. Ompliu els buits del text segent amb les grafies corresponents (b/v/p/t/d/c/g).
Aquell home ra... vi...ia al nor... de ...iscaia i regenta...a des de feia molt de temps un clu... rne..., amb ...igues
fumades i rene...s escrits a les pare...s. Era alt i cal..., tenia una ...erruga al lla...i i se li perfila...a una incipient
cor...a de la felicita... Tenia per soci un paio norue..., fre..., prim com un esprre... i plli... com un glo... de llet,
que porta...a tot lhi...ern la mateixa ga...ardina, del qual es deia que era prfu... de la justcia del seu pas.
Forma...en una parella professional aparentment a...orrida, tot i que es mo...ien en un esplndi... autom...il
descapotable de color gro... que no passa...a desaperce...ut.
So...int ha...ien re...ut su...eriments annims perqu clausuressin el local, per ells es feien el sor... i es
tanca...en a qualsevol possibilita... de dile...
6. Completeu el text, si cal, amb b/p/t/d/c/g i, un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.
Quan... sa...s que la solitu... ser per sempre la teva companya de viatge po...s comprendre qu passa per la
men... dun aspiran... a sucida. Aix, s ara quan... enten... per qu lAlfre... ens impos amb severita... el csti...
de la seva mort, per qu el gran... ma... de les finances que ocupava el crre... ms prestigis en aquella
empresa dorigen arbi... ens sorprengu amb la seva decisi de deslliurar-se de la vida, una vida que, al
ca...davall, era ben seva. Ara b, lAlfre... havia nascu... un cli... dissa...te del mes de desembre i, segons els
astrle...s a qu massa sovin... sencomanava, noms havia estat aquesta circumstncia la causan... de la seva
mort.
34 Ortografia
Tema 8
S SORDA I S SONORA
La diferncia a lhora de pronunciar el so de la essa sorda [s] i el de la essa sonora [z] consisteix en la vibraci
de les cordes vocals. Aix, quan pronunciem una essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan
pronunciem una essa sonora, s que ho fan.
[z] [s]
pesar passar
casa caa
zona sona
zinc cinc
Com es pot veure, el so de la essa es pot representar amb aquestes cinc lletres: s, ss, c, , z.
La essa sorda
La essa sorda es pot escriure amb les lletres s, ss, c, . Podem agrupar aquestes lletres en dos grups diferents
s/ss, duna banda, i c/, de laltra i, en certa manera, podem dir que cada mot sinclou en un daquests dos
grups.
Per saber si el so de la essa sorda sha descriure s/ss o b c/ cal tenir en compte que hi ha moltes paraules
que coincideixen amb altres llenges romniques. Aix, si en itali, francs o castell van amb z, c o , en
catal van amb c o . I si en una altra llengua romnica van amb s en catal van amb s o ss:
Cal tenir present, per, que hi ha paraules que no coincideixen. Trobareu un quadre amb aquestes paraules al
final daquest tema.
s ss c
sal, serp, sina, soca, cdula, cella,
Inici de paraula
suc citaci, civil
massa, assumpte,
Merc, felices, amenaar, allionar,
Entre vocals discussi, agressor,
cacic, decisi traut
assegurana
sencer, vncer,
Abans o desprs atansar, precursor,
sentncia, comenar, llenol, forut
de consonant polsim, parsimnia
violncia
incapa, redre, feli,
cas, tres, avs, orgulls,
Final de paraula preco, llu, mar,
embs
comer, esfor
Remarques
En la majoria de paraules que comencen amb un prefix escrivim una sola s, per no en totes.
Ortografia 35
S SORDA I S SONORA Tema 8
Sescriuen amb ss els femenins acabats amb el sufix -essa com: metgessa, alcaldessa, jutgessa, comtessa,
duquessa, etc. Cal tenir en compte, per, que pagesa, marquesa i princesa sescriuen amb una s.
Els sufixos de derivaci -ana i -ena sempre sescriuen amb : enyorar enyorana, tmer temena. Cal
anar alerta, per, amb mots com dansa i defensa perqu no sn derivats.
La essa sonora
s z Excepcions
zping, zebra, ziga-zaga,
Inici de mot
zona, zulu
amazona, bizant, topazi, oz, trapezi
rasa, desena, provisi,
Entre vocals nazisme, esquizofrnia, Ezequiel, protozou,
gass, casual
rizfag, paleozoic
Remarques
Els mots compostos amb fons, dins i trans sescriuen amb una s per shan de pronunciar amb essa sonora:
enfonsar, endinsar, transistor, transitar, etc.
36 Ortografia
S SORDA I S SONORA Tema 8
Cal tenir en compte que hi ha un grup de paraules que sovint sn pronunciades errniament ja que ho fem
amb el so de la essa sorda en lloc de fer-ho amb el de la sonora. Vegem-ne algunes:
Finalment, i tal com hem dit, hi ha un seguit de paraules que sovint escrivim malament per influncia
daltres llenges romniques.
u EXERCICIS
metge...a prince...a
savie...a portugue...a
gentilici
hoste...a barone...a
substantiu abstracte
abade...a belle...a
derivat dadjectiu
page...a ferme...a
substantiu femen
jutge...a dee...a
irlande...a marque...a
Ortografia 37
S SORDA I S SONORA Tema 8
1. El ...entinella va observar una co...a e...tranya a le...planada i va preparar el fu...ell sen...e adonar-se que
noms era una ga...ela e...traviada.
2. Atan...eu-me els permi...os de re...idncia dels di...et ciutadans e...trangers que re...ideixen a Eivi....a inclo...os
en el programa de forma...i.
3. Els Mo...os dEsquadra van detenir aquest de...embre pa...at quin...e persones acu...ades dun delicte destafa
i fal...edat documental.
4. s un contra...entit que en aquest hotel tan preten...is els barnu...os tinguin aquest to gri...s i que les ta...es
de lesmor...ar fa...in tan poc goig.
5. En la ter...era fa...e de discu...i del judi...i es va avaluar lactitud del pre...umpte a...a... duna mestre...a de
ca...a dorigen cor....
6. Pa...am les ...etrilleres per po...ar-les al costat de la ga...o...a i la ...erve...a i aix es podran amanir ells mateixos
els en...enalls de caraba...a arrebo...ats.
7. Si no f...iu tan to...udes i us hagu...iu disfre...at de don...elles medievals us haurien deixat desfilar en una de
les carro...es.
8. LIgna...i va pre...entar la pli...a da...eguran...a duna antiqu...ima collecci de topa...is tuni...ians que volia
e...po...ar al ca...al del barri.
9. Cal e...pol...ar la ga...a aban... desbo...ar-hi amb el pin...ell el perfil del ma...s del Mont...eny.
10. Les de...i...ions pre...es amb pre...es han supo...at un autntic de...astre en la construcci de la ...quia que ha
de trave...ar els arro...ars.
38 Ortografia
Tema 9
so sonor so sord
pags xiular
Joan peixateria
fetge faig
platja Txquia
G/J (TG/TJ)
Exemples Excepcions
Els mots amb els grups -jecc- i -ject-: objecci,
objectar, injecci, injectar, trajectria, projecci
Totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu, jiem
jard, menjar
Escrivim j al davant Una srie de noms propis, dorigen hebreu: Jess,
jove, rajol
de a, o, u. Jesucrist, Jeremies, Jehov, Jeroni, Jerusalem, jesuta,
juvenil, ajuda
Jernim
Altres mots, com ara: jerarca, jersei, majestat,
jeroglfic
Escrivim g al davant gener, mengen
de e, i. girafa, mgic
IG/TX
Les grafies ig i tx representen el mateix so quan sn a final de mot. En cas de dubte els derivats dels mots
que acaben amb aquest so ens indiquen amb quines lletres shan descriure.
Tingueu en compte que no hi ha cap paraula que acabi amb els dgrafs tg o tj.
Ortografia 39
G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX Tema 9
X/IX
u EXERCICIS
...ut...essa, ...erani, ...erusalem, ser...ent, ...irafa, ...enet, ...eure, in...ectar, ...erarca, bu...ia, ...ulivert, cn...u...e, ...elea,
pro...ectil, ...essam, ...in...ebre, ma...estat, pro...ecci, bur...s, tar...eta, ...ira-sol, ...inesta, ...onc, ...eroni
40 Ortografia
G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX Tema 9
3. Completeu amb ig/ix/x i escriviu el plural (mascul i femen) i un verb derivat de cada paraula.
4. Completeu aquests mots amb j/g/tj/tg/tx/ig/x/ix. Tingueu en compte que nhi ha 9 que es poden completar
amb ms duna opci.
5. Completeu aquest text amb les lletres que calguin. Un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.
La tra...ectria del nostre persona...e est farcida d...its de presti...i mundial que fan considerar el
su...eriment dinvestir-lo doctor honoris causa tot un encert. Tot i que en els anys de ...oventut visqu amb
e...altaci lingrs en un monestir ...esuta, ms endavant, arran dun brevssim perode destiue... al ...ad,
descobr la seva veritable vocaci i opt per canviar de professi. Aleshores diri... la seva tra...ectria cap
a lantropolo...ia, una matria que sempre li havia suscitat un gran inters, disciplina de la qual avui sel
considera un ...eni. Els seus estudis han contribut a des...ifrar els ...eroglfics e...ipcis ms comple...os que han
suportat el pas del temps i que ...uguen un paper fonamental en el cone...ement del passat de la humanitat.
Ortografia 41
Tema 10
M (MPC, MPT), N
Quan m i n van al davant duna consonant poden ocasionar problemes ortogrfics ja que tenen gaireb el
mateix so:
Tho pots combinar per compaginar els dos cursos o has de canviar dhorari?
Exemples Excepcions
gamba, ombra, embenar
benparlat
Davant b, p i m comprovar, trempat, omplir
enmig, granment, tanmateix
immbil, commutar, emmetzinar
Escrivim m Davant ff mfasi, samfaina, xamfr, simfonia, Escrivim n en els mots comenats per con-,
triomf, mfora en-, in-:
confitar, conferncia, confessi
En els prefixos circumvallaci, circumferncia, enfonsar, enfilar, enfeinat
circum- i amfi- amfiteatre, amfibi informar, infinit, infermer
circumvallaci, tramvia i triumvir
Escrivim n Davant v envair, conveni, canviari
(i derivats)
Remarques
Mots que sescriuen amb m impremta, empremta, premsa, somriure, somnmbul, somiar
mm gamma, summe, Gemma
Mots que dupliquen la consonant
nn Anna, annex, connectar, innocent, Susanna
Les paraules acabades en -sumpte: assumpte, presumpte
mpt Paraules com: atemptat, exempt, prompte, redemptor, smptoma,
Els grups consonntics mpt i mpc temptar, temptativa, temptejar
Les paraules acabades en -sumpci: assumpci, presumpci
mpc
I paraules com: exempci, redempci
El ttol de comte est per damunt del de vescomte i per sota del de marqus.
He perdut el compte de les trucades que he fet aquest mes.
Les paraules compte, comte i conte Vs amb compte de no caure!
El banc li ha cancellat el compte corrent.
Tenim el costum dexplicar-li un conte abans danar a dormir.
u EXERCICIS
a.....ulatori, e.....elat, ca.....i, triu.....irat, a.....icis, e.....oltar, e.....estida, i.....itar, rebo.....ori, e.....ussar, co.....ersa, i.....estigar,
ta.....oret, be.....ingut, tra.....iaire, ti.....al, co.....inar, to.....ar, co.....idar, e.....afar, e.....eja, e.....otit, e.....ut, circu.....allar
42 Ortografia
M (MPC, MPT), N Tema 10
mb nv mv
1. Li.....fant va esbossar un i.....ocent so.....riure quan li van servir un delicis fla..... amb nata.
2. El jutge va tenir en co.....te a lhora de co.....demnar el presu.....te acusat que en li.....forme presentat consta
que les empre.....tes trobades corresponen als culpables de.....etzinar la co.....tessa.
3. Els inco.....tables intents daturar un ate.....tat i.....inent han fracassat.
4. La pre.....sa ha e.....fatitzat la su.....tuositat de les festes del co.....tat, la qual cosa ha enutjat la pri.....irada
noblesa del pas.
5. En el so.....i lA.....a es veia caminant so.....mbula pels passadissos de la impre.....ta e.....ig di.....enses piles de
paper.
6. T un do i.....at per co.....oure el pblic quan escriu co.....tes i, ta.....ateix, s un pssim recitador de poemes.
7. La Ge.....a, sempre tan be.....parlada, presentava clars s.....tomes de.....briaguesa desprs duns gotets de ro.....
cremat.
Ortografia 43
Tema 11
R/RR
La lletra r pot representar dos sons diferents segons la posici en qu apareix, el so simple i el so mltiple:
A lhora descriurels, per, noms la erra mltiple ofereix una certa dificultat, ja que es pot escriure de dues
maneres: amb r o amb rr.
Remarques
En un mot format per una paraula o un prefix que acaba en vocal i una altra que comena amb r no doblem
la erra, encara que quedi entre dues vocals.
Hi ha altres mots compostos en els quals tampoc no doblem la r: dentirostre, eradicar, bielors,
otorinolaringleg, etc.
En la majoria dels mots la erra final no sona, la qual cosa comporta sovint problemes ortogrfics. Aix, cal
recordar que sescriuen amb r final mots com:
Exemples Excepcions
Els infinitius dels verbs de la
Els infinitius dels verbs lliurar, esperar, tmer, crrer, sortir, fugir segona conjugaci que acaben
en -re: moure, caure, viure
carrer carrer
clar clarejar
Els primitius de mots derivats en
por poruc
qu apareix una r
paper paperera
flor florir
44 Ortografia
R/RR Tema 11
A ms, cal anar amb compte de no confondre les dues formes de la tercera persona del singular del passat,
que tenen una mateixa pronncia en catal oriental:
mir, escop
va mirar, va escopir
Finalment, cal tenir present que no pronunciem la primera r de la paraula arbre ni la de les formes de
linfinitiu, el futur i el condicional del verb prendre i els seus derivats i compostos, com aprendre, comprendre
o corprendre.
u EXERCICIS
1. Completeu els mots segents amb r o rr i escriviu cada mot al costat de la seva definici.
co...eferent, ba...al, anti...bic, con...eu, pre...ogativa, e...adicar, pre...equisit, i...isori, contra...estar, i...adiar
Ortografia 45
R/RR Tema 11
desfs
pertany
percebien
46 Ortografia
Tema 12
L/LL/LL
En catal hi ha fora paraules que tenen repetit el so de la ela, s a dir, la ela geminada. La pronncia, per,
sovint no marca clarament aquest so, la qual cosa comporta problemes ortogrfics a lhora descriure
aquestes paraules.
Com a regla general, cal recordar que sescriuen amb ela geminada:
c) Paraules com:
alegria, cdula, celebrar, columna, elaborar, lila, miler, mili, revelar, selecci, solitud, soluci
Tamb cal tenir present que les parelles segents, entre altres, tenen un significat diferent segons que
duguin ela geminada o no en duguin:
Ortografia 47
L/LL/LL Tema 12
u EXERCICIS
LIu va ..................... (revelar / rebellar) les fotografies que havia fet a la ..................... (vila / villa) on havia
passat les vacances, una gran casa amb jard, el lloc ideal per ..................... (eludir / alludir) les obligacions
quotidianes, ..................... (anular / anullar) qualsevol maldecap i recuperar l. .................... (al / all)
necessari per tornar a la feina desprs de lestiu.
48 Ortografia
L/LL/LL Tema 12
1. Quina fa.....era per co.....ar b la camami.....a! Tampoc no cal ser tan primmirat.
2. El govern ha pa.....iat la seva ma.....a premsa amb uns ampu.....osos actes de ce.....ebraci del mi.....enari del
monestir.
3. Li han garantit que aquest medicament s infa.....ible contra la ma.....altia del c.....era perqu no lin quedi
cap seqe.....a.
4. A lexamen ava.....uaran si domines la termino.....ogia jurdica; et poden preguntar qu s una cdu.....a de
citaci, un recurs dape.....aci, la .....egtima, etc.
5. Tras.....adeu amb molta cura al pis de la Mique.....a aquesta exce.....ent co.....ecci de tasses de porce.....ana
que va heretar de la seva via.
6. Tot i que semblava infa.....ible, el sistema informtic ha patit un co.....apse co.....ossal que ha causat la
cance.....aci de mi.....ers de vols.
7. En la tert.....ia literria daquest mes els assistents podran dia.....ogar amb una de les nove.....istes ms
c.....ebres del nou mi.....enni.
8. La insta.....aci de ms tanques met.....iques no so.....ucionar el problema dels accidents que hi ha en la
circumva.....aci nord.
9. Deixat de fa.....rnies i reconeix que un dels a.....icients de la pe.....cula s lidi.....i entre els protagonistes.
10. Calcu.....em que els ttols que ha acumu.....at la se.....ecci nacional dhalterof.....ia no cabran en les noves
vitrines.
Ortografia 49
Tema 13
H
La lletra hac, que es conserva per raons etimolgiques, no representa avui cap so, tret dalguns casos
donomatopeies i de mots manllevats daltres llenges:
Conv recordar les paraules que porten hac i tamb fixar-se en les diferncies que hi ha respecte a altres
llenges.
Per tingueu en compte que sescriuen sense hac paraules com ara:
Remarques
ha: forma del verb haver El vent ha fet caure les fulles.
ah!: interjecci Ah!, eres tu qui trucava?
a: preposici Agafarem lavi a Girona.
50 Ortografia
H Tema 13
hem: forma del verb haver Els pares hem de ser responsables.
em: pronom feble Em dic Joana.
u EXERCICIS
1. Completeu amb hac aquestes paraules, si cal, i escriviu un verb derivat de cadascuna.
2. Algunes daquestes paraules han perdut la hac. Ratlleu les que estiguin mal escrites i escriviu-les
correctament.
3. Completeu els espais en blanc amb un dels mots indicats, com en lexemple.
1. si/s/shi: Vam dir que ................ al metge quan ens va preguntar ................ volem saber el sexe de la criatura
................ ................ posava b (en lecografia).
Ortografia 51
H Tema 13
2. amb/em/ham/hem: ................ preguntat quina diferncia de gust hi ha entre el peix pescat ................ un
................ i el pescat ................ xarxa, per ................ penso que no ................ ents res.
3. as/has: Sempre ................ de fer veure que et guardes un ................ a la mniga.
4. o/ho: Vols conduir tu ................ vols que ................ faci jo?
5. li/lhi: Recorda que, al Marc, ................ havies de portar el dcim de la loteria i que encara no ................ has
portat.
6. a/ha: ................ veure, qui ................ llenat aquests papers?
7. mi/mhi: A ................ no ................ veuran pas, en un parc temtic.
8. e/eh/he: ................, Vicen, des que vaig assistir a les teves classes sempre ms ................ distingit la ................
oberta de la ................ tancada.
9. ni/nhi: ................ que tu ho vulguis no ................ portar cap.
10. sabia/shavia: ................ oblidat lagenda a loficina i ara no ................ on havien quedat.
52 Ortografia
Morfosintaxi
Tema 1
LORACI
Loraci s la unitat mnima de comunicaci amb sentit complet.
Aquesta unitat la formen paraules, que podem agrupar en diverses categories gramaticals:
Lestructura bsica de loraci, la formen un sintagma nominal, que fa la funci de subjecte, i un sintagma
verbal, que fa la funci de predicat.
SN (Subjecte) + SV (Predicat)
El nucli del subjecte pot ser un substantiu o un pronom, al qual satribueix lacci o la qualitat expressada pel
verb.
Fixeu-vos, per, que tant el subjecte com el verb duna oraci poden no aparixer. Si aix passa amb el
subjecte, parlem doracions amb el subjecte elidit. Quan passa amb el verb, ho podem marcar amb una
coma. Tant en un cas com en laltre, aquests elements queden sobreentesos pel context; per tant, s com si
hi fossin.
54 Morfosintaxi
LORACI Tema 1
De fet, en la nostra parla quotidiana, trobarem molts exemples dexpressions que suprimeixen un o altre
element, tot i tractar-se doracions.
El verb s lelement clau de loraci. Per tant, no hi ha cap oraci sense verb. Ara b, s que hi ha oracions
sense subjecte. Es tracta de les oracions impersonals, dins les quals hem dincloure les passives
pronominals, les que tenen com a nucli el verb haver-hi o verbs de comunicaci utilitzats en tercera persona
del plural i les oracions amb verbs meteorolgics.
Recordeu que el verb haver-hi noms es conjuga en singular i que el sintagma nominal que
lacompanya fa la funci de complement directe i no de subjecte.
Hi han escamarlans per a tothom.
Hi ha escamarlans per a tothom.
Per identificar el subjecte daquestes doracions, que de vegades confonem amb el complement directe, cal
tenir present la regla de concordana, segons la qual el subjecte i el verb duna oraci sempre concorden
en nombre i persona.
Sexpressa molt malament, aquest poltic. / Sexpressen molt malament, aquests poltics.
V S V S
Ja ha sortit el tren de rodalies. / Ja han sortit els trens de rodalies.
V S V S
Magraden les telenovelles de la tarda. / Magrada la telenovella de la tarda.
V S V S
Loraci passiva
Dins aquest tipus doracions, hi trobem dos grups: les passives perifrstiques i les passives pronominals.
Morfosintaxi 55
LORACI Tema 1
La passiva perifrstica
Aquest tipus doracions, tot i que segueixen lestructura bsica de loraci (SN + SV), alteren lordre
normal dels components per ressaltar el complement directe. El subjecte de loraci activa passa a ser el
complement agent en la passiva i el complement directe de loraci activa passa a ser el subjecte pacient. El
verb, a ms a ms, adopta una forma perifrstica (daqu el nom), constituda pel verb ser o sser + el participi
del verb transitiu, que concorda amb el subjecte.
La passiva pronominal
Aquestes oracions les utilitzem quan no volem indicar quin s el subjecte de lacci; per tant, sn oracions
impersonals. El verb est format pel pronom es + el verb conjugat en tercera persona.
Com a oracions impersonals, doncs, s incorrecte acompanyar el verb dun complement agent:
Daltra banda, en cas que el verb regeixi, s a dir, demani o exigeixi, complement directe, si aquest est en
plural, shi pot fer concordar.
Fins ara totes les oracions que hem vist eren oracions simples. Ara b, loraci pot tenir alguns dels seus
elements subjecte o complement verbal constituts per tota una altra oraci, que sanomena proposici.
En aquests casos loraci s composta. Les oracions compostes tenen ms dun verb, doncs, i formen una
unitat sintctica.
56 Morfosintaxi
LORACI Tema 1
u EXERCICIS
1. Digueu quina categoria gramatical tenen els mots subratllats daquest text.
Els bombers van rescatar illesos quatre joves que havien quedat incomunicats quan practicaven barranquisme.
Lavs de la desaparici dels joves es va rebre abans-dahir per fins avui no sha acabat el rescat daquest grup,
format per un noi i tres noies.
2. Identifiqueu el subjecte i el predicat de les oracions segents. Si el subjecte est elidit, especifiqueu-ho.
3. Digueu quines daquestes oracions sn impersonals i quines no, i daquestes ltimes indiqueu-ne el
subjecte.
Morfosintaxi 57
LORACI Tema 1
58 Morfosintaxi
Tema 2
Els determinants sn mots que acompanyen el nom, amb el qual concorden, i lespecifiquen. Formen part
daquesta categoria lxica els articles, els demostratius, els possessius i els interrogatius.
Articles
Els articles es divideixen en definits, indefinits i personals segons si el nom que determinen s conegut, poc
conegut o si especifiquen un nom propi, respectivament.
a) Definits
Singular Plural
Mascul el els
l
Femen la les
Remarques
Quan fem enumeracions, s aconsellable precedir de larticle corresponent cada substantiu, sobretot quan
lenumeraci cont mots amb gneres diferents.
Els dies de la setmana no porten article quan susen com a adverbis, per s que en duen quan susen com a
substantius.
s incorrecte ls de larticle davant dinfinitius amb valor verbal i doracions subordinades substantives.
El caminar s saludable.
Caminar s saludable.
El que mhagis convidat a la festa em fa molta illusi.
Que mhagis convidat a la festa em fa molta illusi.
Dins dun text, escrivim amb minscula larticle que precedeix alguns topnims.
En canvi, en les adreces larticle sescriu amb majscula, ja que inicia frase.
43700 El Vendrell
Morfosintaxi 59
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Pel que fa al nom de les comarques, tret de la dOsona, la resta duen article.
Cal tenir en compte que larticle definit mascul i el neutre tenen la mateixa forma: el. Per tant, la forma lo per
a larticle neutre s incorrecta.
No et pots imaginar lo que mha dit.
No et pots imaginar el que mha dit.
Aix s lo millor que li podia passar.
Aix s el millor que li podia passar.
Avui a lo millor ve en Roger a dinar.
Avui potser ve en Roger a dinar.
Tu no saps lo animal que s!
Tu no saps com ns, danimal!
Ara ve lo bo!
Ara ve el que s bo.
Lapstrof
Els articles el i la sapostrofen davant de mots que comencen en vocal, precedida o no duna hac.
Tingueu en compte, per, que larticle femen no sapostrofa davant de paraules femenines que comencen
en i, u, hi i hu tona.
Pel que fa a la preposici de, sempre sapostrofa davant dun mot que comena en vocal o en vocal + hac.
dAustrlia, dhandbol, despera, dherba, dinici, dhisenda, dofici, dhora, dunitat, dhumor
Remarques
60 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Pel que fa a ls de lapstrof amb les sigles, tant si es pronuncien com un mot com si es lletregen, segueixen
les mateixes normes que acabem de veure. Cal tenir en compte, a ms, que les sigles que es lletregen i
comencen amb una consonant sapostrofen si aquesta es pronuncia amb una vocal inicial.
Quant a la preposici de, noms sapostrofa davant de sigles que comencen en vocal: dADN, dIRPF, dUGT,
per de FP, de LSD.
Les contraccions
Els articles definits el i els es contrauen amb les preposicions a, de, per i amb la partcula ca, mentre que larticle
personal en noms es contrau amb aquesta ltima.
+ el els en
a al als
al Girons als estudiants
de del dels
del Tarragons dels amics
per pel pels
pel cam pels carrers
ca cal cals can
cal metge cals avis can Manel
Tingueu en compte que la contracci es desf quan precedeix un mot que comena en vocal o vocal + hac.
+ el en
a a l
a lEmpord
de de l
de lUrgell
per per l
per lhoritz
ca ca l ca n
ca loculista ca nEnric
Morfosintaxi 61
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
b) Indefinits
Singular Plural
Mascul un uns
Femen una unes
c) Personals
Singular
Mascul en
n
Femen na
En singular, els noms propis de persona poden anar precedits tant de larticle personal (en / na / n ) com de
larticle definit (el / la / l ), per no en plural, ja que larticle personal noms t les formes del singular: el / en
Codina, per els Codina.
Demostratius
Els demostratius determinen la proximitat o la llunyania respecte a lespai que ocupen els interlocutors o
respecte a elements apareguts en el discurs. Dacord amb aix, tradicionalment sha establert un sistema
de tres graus segons si es parteix de lespai de lemissor (primer grau), del receptor (segon grau), o si es
tracta dun espai lluny a aquests (tercer grau). Val a dir, per, que en lactualitat aquesta distinci ha quedat
reduda a dos graus: aquest i aquell (amb les variants flexives respectives).
Singular Plural
Mascul aquest aquests
1r
Femen aquesta aquestes
grau
Neutre a
Mascul aqueix aqueixos
2n
Femen aqueixa aqueixes
grau
Neutre aix
Mascul aquell aquells
3r
Femen aquella aquelles
grau
Neutre all
Possessius
62 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Els possessius tons acompanyen noms de parentiu i formen part dalguns tractaments protocollaris.
Les formes llur, llurs sempre han de fer referncia a diversos possedors.
Els possessius tnics tant poden anar al davant com al darrere del nom que acompanyen. Quan van al
davant sempre els precedeix un article, per no quan van al darrere.
Pel que fa a la posici dels possessius tons, van sempre al davant del nom que acompanyen i no els
precedeix cap altre determinant.
Morfosintaxi 63
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Interrogatius
Singular Plural
Mascul quin quins
Femen quina quines
Els quantificadors
Els quantificadors expressen quantitat o assenyalen algun tipus despecificaci de carcter numric. Es
divideixen en numerals, quantitatius i indefinits.
Numerals
a) Cardinals
Fan referncia a una quantitat exacta. No tenen flexi de gnere ni de nombre, tret de les formes un, dos i
cent (aquesta ltima sols t flexi de gnere en plural).
Ha aconseguit dos entrades per al concert davui.
Ha aconseguit dues entrades per al concert davui.
64 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Usem la forma u quan el cardinal t valor ordinal, com tamb quan ens referim al nom del nmero.
Quan els numerals cardinals sutilitzen amb valor ordinal han danar darrere del nom i sempre en mascul (hi
ha implcit el mot nmero).
Recordeu que noms escrivim guionet entre les desenes i les unitats (vint-i-dues, trenta-un), i entre les
unitats i les centenes (dos-cents, cinc-centes).
b) Ordinals
Fan referncia a lordre. Tots els ordinals tenen flexi de gnere i de nombre.
Singular Plural
Xifra Mascul Femen Mascul Femen
1 primer primera primers primeres
2 segon segona segons segones
3 tercer tercera tercers terceres
4 quart quarta quarts quartes
5 cinqu cinquena cinquens cinquenes
6 sis sisena sisens sisenes
7 set setena setens setenes
8 vuit vuitena vuitens vuitenes
9 nov novena novens novenes
10 des desena desens desenes
11 onz onzena onzens onzenes
12 dotz dotzena dotzens dotzenes
13 tretz tretzena tretzens tretzenes
14 catorz catorzena catorzens catorzenes
15 quinz quinzena quinzens quinzenes
16 setz setzena setzens setzenes
17 disset dissetena dissetens dissetenes
18 divuit divuitena divuitens divuitenes
19 dinov dinovena dinovens dinovenes
20 vint vintena vintens vintenes
21 vint-i-un vint-i-unena vint-i-unens vint-i-unenes
22 vint-i-dos vint-i-dosena vint-i-dosens vint-i-dosenes
23 vint-i-tres vint-i-tresena vint-i-tresens vint-i-tresenes
30 trent trentena trentens trentenes
100 cent centena centens centenes
1.000 mil milena milens milenes
Morfosintaxi 65
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
c) Partitius
Fan referncia a una part dun conjunt. La majoria de les formes coincideixen amb les dels ordinals, si b nhi
ha daltres que no: ter, dcim (tamb des), centsim (o cent), millsim (o mil) i mig.
Noms una quarta part dels inscrits sha presentat a lexamen final.
Segons lOMS, un ter de la poblaci mundial no t accs a laigua potable.
Ens partim mitja poma?
No hem de confondre les formes mig (amb les variants flexives mitja / mitjos / mitges) i mitj (mitjana /
mitjans / mitjanes). Tal com hem vist, mig significa que forma la meitat dun tot, mentre que mitj vol dir que
s igualment lluny de dos extrems.
Quantitatius
Els quantitatius fan referncia a una quantitat sense precisar-la. Nhi ha que tenen flexi de gnere i nombre
i daltres que no.
Singular Plural
Mascul Femen Mascul Femen
bastant bastants
quant quanta quants quantes
molt molta molts moltes
poc poca pocs poques
tant tanta tants tantes
gaire gaires
ms
menys
prou
massa
fora
gens
Encara fa bastantes faltes dortografia.
Encara fa bastants faltes dortografia.
No hi haur proutes cadires ni prous ordinadors.
No hi haur prou cadires ni prou ordinadors.
Tinc masses ganes de marxar de viatge.
Tinc massa ganes de marxar de viatge.
66 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Ha comprat forces coses.
Ha comprat fora coses.
Recordeu que en frases interrogatives, condicionals i negatives lequivalent de poc s gaire, i no pas molt o
massa.
No tinc molts amics.
No tinc massa amics.
No tinc gaires amics.
Cal anar amb compte a no confondre els quantitatius quant i tant amb les formes quan i tan.
Indefinits
Els indefinits designen duna manera vaga o general. En alguns casos presenten formes diferents segons si
funcionen com a pronoms o com a especificadors.
Pronoms Especificadors
alg algun / alguna / alguns / algunes
altre altre / altra / altres
cada u cada un / cada una
cadasc cadascun / cadascuna
cert / certa /certs /certes
diferents
hom
mateix / mateixa / mateixos / mateixes
ning
qualsevol qualsevol / qualssevol
quelcom
res
tal tal / tals
tot tot / tota / tots / totes
tothom
un / una / uns / unes un / una / uns / unes
La forma tot susa sempre en mascul quan determina un topnim que no va precedit darticle.
No s correcte ls de mateix com a pronom amb valor referencial (s a dir, quan sutilitza per substituir un
substantiu esmentat abans), tot i que s s correcte com a pronom quan significa la mateixa cosa.
Morfosintaxi 67
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Feu saber a les parts que poden impugnar el recurs dapellaci o b adherir-se (valor referencial)
al mateix.
Feu saber a les parts que poden impugnar el recurs dapellaci o b adherir-shi. (valor referencial)
Sempre passa el mateix quan anem de viatge. (= la mateixa cosa)
Daltra banda, mateix tamb ens serveix per expressar mfasi quan acompanya un substantiu o determinats
pronoms o adverbis, en substituci de lincorrecte *propi.
Els propis directius han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Els mateixos directius han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Els directius mateixos han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Fes-ho tu mateixa. Ara mateix mhi poso.
Remarca general
Els determinants demostratius, possessius i interrogatius tamb poden funcionar com a pronoms.
u EXERCICIS
2. Poseu la forma darticle que correspongui davant els mots que trobareu tot seguit.
68 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
1. Els convidats han arribat a (la / l) hora prevista; ni massa tard ni massa (de / d) hora.
2. El mes (de / d) abril s el ms plujs (del / de el / de l) any.
3. Amb aquell vi (de / d) nfima qualitat vam agafar una turca.
4. (La / L) interessada principal es reserva el dret de dir (la / l) ltima paraula.
5. Reescriviu les frases segents aplicant les regles dapostrofaci i, quan calgui, de contracci.
1. La infermera de el iode.
2. A el estiu tinc el costum danar a passar uns dies a El Pla de el Estany.
3. Viu a els afores de el poble, a prop de cal Eugeni.
4. Estudia a la UOC; la Universitat Oberta de Catalunya.
5. Qu fem amb la ngrid? Lhem de inscriure al casal o la durem a ca els avis?
6. Ompliu amb la preposici de i amb articles determinats els buits daquest text.
nic. ....... fiscal, en ....... informe ems ....... 1 ....... abril ....... 2007 davant ....... aquest Jutjat, sollicita ....... inadmissi total
....... recurs, ....... acord amb el que disposa ....... article 1710 ....... Llei ....... enjudiciament civil, ats que ....... quantitat
litigiosa s notriament inferior a ....... import que estableix ....... article 1687 ....... Llei esmentada. Aquest Jutjat ha
trams les actuacions, mitjanant ....... interlocutria de 25 ....... juliol ....... 2007, ....... tribunal competent.
29
72
555
1.925
83.677
Morfosintaxi 69
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
70 Morfosintaxi
Tema 3
La majoria dadjectius i de substantius referits a persones o animals amb dos gneres tenen una forma per
al mascul i una altra per al femen, tant en singular com en plural, si b nhi ha que sn invariables. Tot seguit
veurem les diferents alternances que presenten el gnere i el nombre dels substantius i dels adjectius.
Gnere
En la majoria de casos el femen es forma a partir del mascul, tot i que nhi ha que parteixen del femen per
crear el mascul i daltres que fan loposici de gnere mitjanant lalternana de sufixos.
mascul / -a femen
Substantius Adjectius
nen nena exempt exempta
gat gata mixt mixta
regidor regidora gris grisa
Ramon Ramona annex annexa
carnisser carnissera limtrof limtrofa
Aquest s el sistema ms productiu. Cal tenir en compte que laddici de la vocal a la forma masculina pot
donar lloc a alguns canvis.
Fixeu-vos que els adjectius que acaben en -cu no experimenten cap canvi de grafia, ja que lnic que fem s
afegir una -a al mascul: vacu vcua; innocu inncua; promiscu promscua.
Morfosintaxi 71
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE Tema 3
Els mots que canvien la -u final per una -a sn els que en mascul tenen com a terminaci el diftong
decreixent -eu : plebeu plebea, per nadiu nadiua.
En general, els adjectius que canvien la -e del mascul per una -a en el femen sn els que en castell (i en
mascul) acaben en -o. Cal tenir en compte, per, que hi ha un cert nombre dadjectius acabats en -e que sn
invariables (vegeu lapartat g).
Hi ha un cas que, tot i que no acaba en vocal tnica, tamb fa aquesta flexi: orfe rfena.
Tingueu en compte que substantius com pags, burgs, marqus i prncep no fan el femen amb el sufix -essa,
sin que formen part dels casos en qu afegim una -a al mascul (vegeu lapartat a): pags pagesa; burgs
burgesa; marqus marquesa; prncep princesa.
72 Morfosintaxi
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE Tema 3
Es tracta dun nombre molt redut de mots que es caracteritzen pel fet que, a diferncia de la resta de casos
que hem vist, el mascul es forma a partir del femen.
Morfosintaxi 73
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE Tema 3
-e cnjuge rude
lladre alegre
forense clebre
conserge golafre
jove indemne
-ble comptable amable deixeble deixebla
responsable possible
feble
-al criminal igual caporal caporala mal mala
fiscal normal anmal anmala
-el fidel parallel parallela
cruel
rebel
-il fcil tranquil tranquilla
difcil
gil
-ar regular avar avara
auxiliar rar rara
vulgar car cara
-a capa
auda
-i feli
-o velo
preco
Tingueu en compte que els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables en singular, per no en plural.
Pel que fa als noms danimals, generalment sn invariables. En cas que vulguem fer la distinci de sexe, hem
dindicar-ho mitjanant els mots mascle o femella.
74 Morfosintaxi
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE Tema 3
Cal tenir en compte que hi ha substantius que admeten tots dos gneres i tenen el mateix significat: el mar o
la mar; un art o una art; un mfasi o una mfasi; el vessant o la vessant.
b) Sn noms masculins:
els afores un anell el pebre el lleixiu
els bacteris el batent el titella el pendent
el costum el deute un avantatge el dubte
el front els espinacs el compte els narius
un orde els llegums el corrent el senyal
c) Sn noms femenins:
una anlisi les incisives una aroma la suor
una esplendor una olor la cercavila una au
la dent la remor les plvores la claror
la nespra una allau la resplendor la marat
la calor la sndrome la sida les postres
Nombre
singular / -s plural
Substantius Adjectius
advocat advocats exempt exempts
hereu hereus limtrof limtrofs
ministre ministres nul nuls
reu reus addicte addictes
jutge jutges fondo fondos
client clients violent violents
actor actors fraudulent fraudulents
actriu actrius dur durs
boletaire boletaires prudent prudents
demandant demandants alegre alegres
Morfosintaxi 75
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE Tema 3
Substantius Adjectius
ca ques monarca monarques fosca fosques
a ces adrea adreces monoplaa monoplaces
ja ges monja monges mitja mitges
ga gues podloga podlogues anloga anlogues
gua ges paraigua paraiges ambigua ambiges
qua qes ventrloqua ventrloqes iniqua iniqes
Hi ha, per, alguns mots en qu afegim -s al singular tot i que acaben en vocal tnica.
Substantius Adjectius
a (nom lletra) as cru crus
be (nom lletra) bes nu nus
re (nota musical) res
do (nota musical) dos
perqu perqus
per pers
sof sofs
caf cafs
pur purs
bistur bisturs
men mens
76 Morfosintaxi
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE Tema 3
d) Afegim -os al singular dels mots aguts masculins acabats en -s, -, -x, -ix, -tx.
Cal tenir en compte, per, que afegim -s a determinats substantius acabats en - o -x (alguns dels quals sn
plans o femenins).
cal cals
fal fals
ndex ndexs
apndix apndixs
trax traxs
matx matxs
Substantius Adjectius
tros trossos esps espessos
congrs congressos llevads llevadissos
calabs calabossos malalts malaltissos
Recordeu que els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables quant al gnere, per no quant al nombre.
Singular Plural
Mascul / Femen Mascul Femen
-a auda audaos audaces
capa capaos capaces
-i feli felios felices
-o velo veloos veloces
preco precoos precoces
e) Afegim -s o -os al singular dels mots masculins acabats en -sc, -st, -xt, -ig.
Tingueu en compte que afegim -s al redut nombre de substantius femenins acabats en -st: la post les
posts; la host les hosts.
Morfosintaxi 77
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE Tema 3
Remarques
Recordeu que hi ha mots que tenen la mateixa forma del plural tant en mascul com en femen.
Invariables
Excepcions
Substantius Adjectius Substantius Adjectius
-ants demandants amargants ajudants ajudantes sants santes
manifestants elegants comerciants comerciantes
-ents agents prudents parents parentes corpulents corpulentes
delinqents diferents presidents presidentes fraudulents fraudulentes
-als criminals iguals caporals caporales mals males
fiscals normals anmals anmales
-els fidels parallels paralleles
cruels
-ils fcils tranquils tranquilles
difcils
-ars regulars rars rares
auxiliars cars cares
Tamb sn invariables els substantius que teniu a continuaci, ja que tenen la mateixa forma tant en
singular com en plural.
dilluns temps comptagotes focus
dimarts tos obrellaunes globus
dimecres ics penja-robes cactus
dijous llapis paracaigudes tipus
divendres atles eucaliptus virus
En canvi, no sn invariables mots com oasi, tesi, crisi, anlisi, tuberculosi, etc. Per tant, tenen la forma del
singular i la del plural:
Finalment, tingueu en compte que hi ha noms que noms tenen la forma del plural tot i que els podem
utilitzar per referir-nos a un nic element.
78 Morfosintaxi
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE Tema 3
u EXERCICIS
1.
El jutge ha disposat que el metge forense aturi lautpsia.
2.
El demandant va manifestar que el seu ve era un homicida violent.
3.
Segons el president, aquell agent era massa prudent.
4.
El secretari sempre havia considerat que aquell advocat autodidacte era capa de guanyar qualsevol cas.
5.
El pacient predilecte del psiquiatre era un monarca golafre i tranquil, addicte a la xocolata.
6.
El deg de la facultat era un clebre filleg, parent dun arquitecte fams, culte i elegant.
7.
Lheroi de la srie dxit del moment s un pags ateu, cos dun duc creient.
8.
La podloga tenia un ajudant molt xerraire, capa de fer perdre els estreps a lhome ms tranquil del mn.
9.
El meu cos va comprar a un vell prncep extravagant un cavall negre i salvatge, gens gil ni velo i difcil de
dominar.
10. La fillastra del fiscal era una artista lletja i egoista, amant dun recluta cruel i rebel.
reu
culta
bess
complexes
bruixot
boja
preco
mixts / mixtos
fiscals
exempta
crues
intelligent
institutor
cardileg
denunciants
fcil
dur
alegres
lleones
marqus
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris.
1.
escola mixta (jutjat) 6.
vi agre (llet)
2.
pas gris (ciutat) 7.
cotxe lluent (patena)
3.
suc amargant (ametlla) 8.
carrer ample (carretera)
4.
plaa lletja (quadre) 9.
caf bullent (aigua)
5.
memria vaga (discurs) 10.
sentncia iniqua (judici)
Morfosintaxi 79
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE Tema 3
1.
escola mixta 6.
vi agre
2.
pas gris 7.
cotxe lluent
3.
suc amargant 8.
carrer ample
4.
plaa lletja 9.
caf bullent
5.
memria vaga 10.
sentncia iniqua
5. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris.
1.
funcionari corts (cambrera) 6.
mestra culta (professor)
2.
manifestant corpulent (majordoma) 7.
actor feli (infncia)
3.
ostatge intelligent (rea) 8.
rei alegre (princesa)
4.
germ pobre (ciutat) 9.
client extravagant (noia)
5.
amo rude (tardor) 10.
home difcil (situaci)
1.
funcionari corts (atractiva) 6.
mestra culta (treballador)
2.
manifestant corpulent (agressiva) 7.
actor feli (bona)
3.
ostatge intelligent (submisa) 8.
rei alegre (trista)
4.
germ pobre (rica) 9.
pags extravagant (somiadora)
5.
amo rude (trempada) 10.
europeu pedant (viatjadora)
7. Canvieu el nombre de les sries que teniu a continuaci.
1.
sof incmode 6.
ministra elegant
2.
annex incomplet 7.
temps inestable
3.
passeig rar 8.
equaci fcil
4.
casc fosc 9.
apndix esps
5.
llapis normal 10.
calotets grisos
1.
caporala corrupte 6.
calabosos mixtes
2.
esquins dolorossos 7.
tuberculosis violenta
3.
torneigos europeos 8.
rea alegra
4.
jutges dusos 9.
pagessa ruda
5.
ndex complexe 10.
passos catals
80 Morfosintaxi
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE Tema 3
Morfosintaxi 81
Tema 4
EL VERB
Definici i categories
El verb, nucli del sintagma verbal o predicat, s lelement imprescindible de loraci, perqu indica lacci
que fa o rep el subjecte, el seu estat o la seva qualitat.
Est format per un lexema (o arrel) que s la part invariable, al qual safegeix un grup de morfemes
(desinncia) que aporten les informacions segents:
Classificaci
Des del punt de vista sintctic, els verbs es divideixen segons la manera com es relacionen amb els altres
components de la frase, aix s, amb el subjecte o amb els altres complements.
a) Verbs impersonals. Sn els que no tenen subjecte que realitza lacci, com els verbs meteorolgics i els
verbs haver-hi i caldre:
O en veu passiva:
a) Verbs copulatius o atributius. Quan sols enllacen un atribut amb el subjecte, sense cap altra crrega
semntica: ser, estar, semblar, tornar-se.
82 Morfosintaxi
EL VERB Tema 4
b) Verbs predicatius. Quan indiquen una acci o una activitat del subjecte. Aquests se subdivideixen en
transitius, intransitius, reflexius, pronominals i recprocs:
Conjugacions
VERB CANTAR
Infinitiu: cant-ar Gerundi: cant-ant Participi: cant-at, cant-ada, cant-ats, cant-ades
MODE INDICATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
cant-o he cantat cant-ava havia cantat
cant-es has cantat cant-aves havies cantat
cant-a ha cantat cant-ava havia cantat
cant-em hem cantat cant-vem havem cantat
cant-eu heu cantat cant-veu haveu cantat
cant-en han cantat cant-aven havien cantat
Passat simple Passat anterior Passat perifrstic Passat ant. perifrstic
cant- hagu cantat vaig cantar vaig haver cantat
cant-ares hagueres cantat vas cantar vas haver cantat
cant- hagu cantat va cantar va haver cantat
cant-rem hagurem cantat vam cantar vam haver cantat
cant-reu hagureu cantat vau cantar vau haver cantat
cant-aren hagueren cantat van cantar van haver cantat
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
cant-ar haur cantat cant-aria hauria cantat
cant-ars haurs cantat cant-aries hauries cantat
cant-ar haur cantat cant-aria hauria cantat
cant-arem haurem cantat cant-arem haurem cantat
cant-areu haureu cantat cant-areu haureu cantat
cant-aran hauran cantat cant-arien haurien cantat
Morfosintaxi 83
EL VERB Tema 4
Irregularitats de la 1a conjugaci
Irregularitats ortogrfiques
Tot i que la majoria dels verbs que pertanyen a aquesta conjugaci sn regulars (excepte anar i estar), en
alguns verbs es produeixen canvis ortogrfics provocats per lalternana de certes grafies:
A ms, cal recordar que el verb donar duu accent diacrtic (dna/dnes) i que els verbs acabats en -ear, -iar,
-oar i -uar duen diresi en algunes terminacions del present de subjuntiu i de limperatiu, per marcar que no
hi ha diftong: cre-, canvi-s, inco-s, actu-n.
Irregularitats morfolgiques
Pel que fa al verb anar, t doble arrel o lexema: larrel va- en els presents dindicatiu, de subjuntiu i en
limperatiu (vaig, vagi, vs...) i larrel an- en la resta de temps (anir, anava, anem, anireu, anssim...).
Quant al verb estar, t el present dindicatiu irregular, llevat de la 1a i 2a persona del plural, i el passat simple
adopta els morfemes auxiliars propis de la 2a conjugaci. Cal anar amb compte amb les formes *jo ests, *tu
estessis, etc., del present de subjuntiu perqu sn incorrectes.
VERB TMER
Infinitiu: tm-er Gerundi: tem-ent Participi: tem-ut, tem-uda, tem-uts, tem-udes
MODE INDICATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
tem-o he temut tem-ia havia temut
tem-s has temut tem-ies havies temut
tem- ha temut tem-ia havia temut
tem-em hem temut tem-em havem temut
tem-eu heu temut tem-eu haveu temut
tem-en han temut tem-ien havien temut
84 Morfosintaxi
EL VERB Tema 4
Irregularitats de la 2a conjugaci
Irregularitats ortogrfiques
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -tendre (entendre, estendre, pretendre...) i el verb encendre, porten
accent tancat a la e en la 3a persona del singular del present dindicatiu i la 2a persona del singular de
limperatiu (atn, estn, pretn, encn...). En canvi, el participi segueix la regla general de laccentuaci i
mant la e oberta (ats, ests, prets, encs...).
Cal recordar que les formes dels verbs poder i voler sescriuen sempre amb o (podia, pogurem, voldrs,
volgussim...), excepte la 1a persona del singular del present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu,
que sescriuen amb u.
Els verbs jeure, treure, nixer i pixer tenen una peculiaritat en la primera vocal de larrel: pot ser -e o -a quan
s en posici tnica i amb -a quan s en posici tona.
Morfosintaxi 85
EL VERB Tema 4
Tnica tona
Infinitiu nixer / nixer
neixo / naixo naixem
Present ind.
neixen / naixen naixeu
Present subj. neixi / naixi
Futur naixer
Imperfet naixia
El verb dur pot tenir dues formes en el present dindicatiu i en limperatiu: duus o dus, duu o du.
Irregularitats morfolgiques
Cal tenir en compte que molts verbs de la 2a conjugaci tenen el radical velaritzat, que tractem a lapartat
dels verbs velars.
Els verbs caldre i soler manquen dalgunes formes del paradigma de la 2a conjugaci: noms tenen terceres
persones, a ms de les formes no personals, i no tenen imperatiu.
Els verbs saber i cabre o caber tenen aquestes formes en el present de subjuntiu i limperatiu:
Per acabar, cal tenir en compte que a vegades, per influncia del castell i per analogia amb altres verbs
catalans, es formen infinitius acabats en -ixer que sn incorrectes. Aix fa que molts cops els conjuguem
amb el paradigma de la 2a conjugaci quan, de fet, nhi ha alguns que sn de la 3a.
De fet, els verbs acabats en -ixer noms sn conixer, merixer, parixer, aparixer i els seus derivats.
86 Morfosintaxi
EL VERB Tema 4
VERB DORMIR
Infinitiu: dorm-ir Gerundi: dorm-int Participi: dorm-it, dorm-ida, dorm-its, dorm-ides
MODE INDICATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
dorm-o he dormit dorm-ia havia dormit
dorm-s has dormit dorm-ies havies dormit
dorm- ha dormit dorm-ia havia dormit
dorm-im hem dormit dorm-em havem dormit
dorm-iu heu dormit dorm-eu haveu dormit
dorm-en han dormit dorm-ien havien dormit
Passat simple Passat anterior Passat perifrstic Passat ant. perifrstic
dorm- hagu dormit vaig dormir vaig haver dormit
dorm-ires hagueres dormit vas dormir vas haver dormit
dorm- hagu dormit va dormir va haver dormit
dorm-rem hagurem dormit vam dormir vam haver dormit
dorm-reu hagureu dormit vau dormir vau haver dormit
dorm-iren hagueren dormit van dormir van haver dormit
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
dorm-ir haur dormit dorm-iria hauria dormit
dorm-irs haurs dormit dorm-iries hauries dormit
dorm-ir haur dormit dorm-iria hauria dormit
dorm-irem haurem dormit dorm-irem haurem dormit
dorm-ireu haureu dormit dorm-ireu haureu dormit
dorm-iran hauran dormit dorm-irien haurien dormit
MODE SUBJUNTIU MODE IMPERATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
dorm-i hagi dormit dorm-s hagus dormit -------
dorm-is hagis dormit dorm-issis haguessis dormit dorm-
dorm-i hagi dormit dorm-s hagus dormit dorm-i
dorm-im hgim dormit dorm-ssim hagussim dormit dorm-im
dorm-iu hgiu dormit dorm-ssiu hagussiu dormit dorm-iu
dorm-in hagin dormit dorm-issin haguessin dormit dorm-in
VERB SERVIR
Infinitiu: serv-ir Gerundi: serv-int Participi: serv-it, serv-ida, serv-its, serv-ides
MODE INDICATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
serv-eix-o he servit serv-ia havia servit
serv-eix-es has servit serv-ies havies servit
serv-eix ha servit serv-ia havia servit
serv-im hem servit serv-em havem servit
serv-iu heu servit serv-eu haveu servit
serv-eix-en han servit serv-ien havien servit
Morfosintaxi 87
EL VERB Tema 4
Irregularitats de la 3a conjugaci
Irregularitats ortogrfiques
La majoria dels verbs daquesta conjugaci sn incoatius, aix vol dir que afegeixen lincrement -eix entre
larrel i la desinncia en algunes formes del present dindicatiu, del present de subjuntiu i de limperatiu:
jo serveixo, ell serveixi, serveixin ells, etc. Els altres, de forma pura, no afegeixen la partcula -eix: escullo, bullo,
obro, cuso, fujo, etc.
El verb sentir s pur i ho sn tamb la major part dels seus derivats (consentir, pressentir, ressentir-se...). Els nics
derivats que sn incoatius sn assentir i dissentir:
Alguns dels verbs acabats en -air, -eir, -oir i -uir porten diresi quan es conjuguen en alguns temps verbals
(pam, obet, desom, traduu). En aquest sentit, cal recordar que linfinitiu, el gerundi, el futur i el condicional
no porten mai diresi (conduir, conduint, conduir, conduiria) i que laccent grfic t prioritat sobre la diresi
(obeem, obeeu).
88 Morfosintaxi
EL VERB Tema 4
Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir sescriuen amb u quan est en posici tnica i amb o quan est en
posici tona: cullo collim, cus coseu, escups escopir, surto sort, tusso tossirem.
Els verbs tenir i venir alternen e /i en larrel de les formes verbals (tinc tenia, vindr veniu). Cal recordar que
els infinitius tindre i vindre no sn adequats al registre estndard. A ms, com veurem ms endavant, la 1a
persona del present dindicatiu daquests verbs t el radical velaritzat: tinc, vinc.
El verb lluir s pur quan vol dir emetre llum i incoatiu quan vol dir fer goig:
El sol lluu.
Aquest vestit no et llueix gens.
Irregularitats morfolgiques
establir establert
imprimir imprs
morir mort
obrir obert
omplir omplert
Tamb hi ha alguns verbs que els tractem com si fossin de la 1a conjugaci i que en realitat sn de la 3a. Sn
aquests:
Per tant, sn incorrectes les formes *reflexa, *traiciona o *garantitza, etc., i cal dir reflecteix, traeix o garanteix.
Sn els que acaben en consonant velar (-c / -g) en la primera persona del singular del present dindicatiu.
Aquest fet comporta uns canvis: en totes les persones del present de subjuntiu, de limperfet de subjuntiu i
del passat simple; en totes o algunes persones de limperatiu, i en algunes formes del participi.
Morfosintaxi 89
EL VERB Tema 4
apareix
aparegui
aparixer aparec aparegui aparegus aparegu apareguem aparegut
apareixeu
apareguin
coneix
conegui
conixer conec conegui conegus conegu coneguem conegut
coneixeu
coneguin
digues
digui
dir dic digui digus digu diguem dit
digueu
diguin
duu (du)
dugui
dur duc dugui dugus dugu duguem dut
dueu
duguin
val
valgui
valer valc valgui valgus valgu valguem valgut
valeu
valguin
viu
visqui
viure visc visqui visqus visqu visquem viscut
viviu
visquin
Remarques
Els infinitius i gerundis tampoc fan la velaritzaci, s a dir, no acaben en -guer o -guent, respectivament.
Correctes Incorrectes
Infinitius Gerundis Infinitius Gerundis
caldre o caler calent *calguer *calguent
haver havent *haguer *haguent
90 Morfosintaxi
EL VERB Tema 4
Finalment, per a ls dels verbs preposicionals, vegeu el tema de les funcions sintctiques i de les
preposicions.
El gerundi
Exemples
Si intercanviem lordre i no canvia el sentit de la frase. Jugant a futbol es va lesionar.
Si podem posar-hi una conjunci del tipus mentre. Mentre jugava a futbol es va lesionar.
Si hi podem afegir el mot tot davant del gerundi. Tot jugant a futbol es va lesionar.
Per saber si s una acci anterior podem provar-ho, igualment, de les maneres segents:
Morfosintaxi 91
EL VERB Tema 4
el gerundi de posterioritat (quan expressa una acci posterior a la que expressa el verb principal)
Noteu que, en aquest cas, si fem les comprovacions anteriors la frase no t sentit.
Invertir lordre. Fugint al cap de dos dies, lacusat fou ingressat a la pres.
Posar-hi la conjunci mentre Lacusat fou ingressat a la pres, mentre fugia al cap de dos dies.
o la locuci desprs de. Lacusat fou ingressat a la pres, desprs de fugir al cap de dos dies.
el gerundi copulatiu (que pot ser substitut per la conjunci i), usat per coordinar dues accions diferents
El jutge va declarar ferma la Sentncia, advertint les parts que no hi podien interposar cap recurs.
El jutge va declarar ferma la Sentncia i va advertir les parts que no hi podien interposar cap recurs.
La quantitat de presos encara s massa alta, portant a la construcci duna nova pres.
La quantitat de presos encara s massa alta, la qual cosa / cosa que ha portat a la construcci duna
nova pres.
Recordeu, a ms, que els gerundis acabats en -guent i -quent (*poguent, *visquent, etc.) sn incorrectes.
El participi
s la forma no personal del verb que pot tenir un valor de verb (quan va acompanyat dun auxiliar: ha cantat)
o dadjectiu (quan acompanya un nom: el full imprs).
En els verbs regulars el participi es forma afegint -at, -ut i -it a larrel del verb:
La formaci dels participis de la primera conjugaci no genera cap dubte, perqu sempre usa la mateixa
terminaci i no hi ha alteracions ortogrfiques.
En canvi, en la segona i tercera conjugacions sovint utilitzem formes de participi incorrectes perqu
tenen diverses terminacions i no segueixen una regla a lhora de formar-se. A ms, cal tenir en compte les
modificacions ortogrfiques que pateixen.
92 Morfosintaxi
EL VERB Tema 4
2a conjugaci
Terminacions Infinitiu Participi
Incorrecte Correcte
-ut / -uda caber o cabre *capigut cabut
-uts / -udes saber *sapigut sabut
vendre *vengut venut
trcer *torat torut o tort
-cut / -cuda nixer o nixer *naixut nascut
-cuts / -cudes crixer *creixut crescut
merixer *mereixut merescut
-gut / -guda aparixer *aparescut aparegut
-guts / -gudes comparixer *comparescut comparegut
conixer *conescut conegut
seure *sentat segut
sobreseure *sobreset sobresegut
-t / -ta absoldre / resoldre *absolgut / resolgut absolt /resolt
-ts / -tes estrnyer / constrnyer *estrenyut / constrenyut estret / constret
compondre *compongut compost
-s / -sa admetre/ comprometre *admetut / comprometut adms / comproms
-os / -es fondre / confondre *fundit / confundit fos / confs
empnyer *empenyut emps
romandre *romangut roms
3a conjugaci
Terminacions Infinitiu Participi
Incorrecte Correcte
-it / -ida dormir / patir / florir / oir dormit / patit
-its / -ides
-ert / -erta obrir *obrit obert
-erts / -ertes
-ert / -erta establir *establit establert
-erts / -ertes omplir omplert
-s / -esa imprimir *imprimit imprs
-esos / -eses
-rt / -rta morir *morit mort
-rts / -rtes
-ut / -uda tenir tingut
-uts / -udes
Remarques
El participi s la forma no personal del verb que pot tenir un valor adjectiu i, per tant, pot concordar en
gnere i nombre amb el nom que qualifica.
Morfosintaxi 93
EL VERB Tema 4
Linfinitiu
s la forma no personal del verb que pot tenir el valor dun substantiu i s independent de qualsevol mats
temporal.
Tot seguit repassarem els errors ms comuns que se solen fer en ls dels verbs en infinitiu:
b) Linfinitiu no s un imperatiu.
Passar a la sala, si us plau.
Passeu a la sala, si us plau.
Limperatiu
Limperatiu es forma a partir dels presents dindicatiu i de subjuntiu. Ja sabem que no t 1a persona del
singular; la 2a persona, del singular i del plural, es forma a partir de lindicatiu, i la resta de persones (s a dir,
3a del singular i 1a i 3a del plural) es formen a partir del subjuntiu.
94 Morfosintaxi
EL VERB Tema 4
present present de
imperatiu
dindicatiu subjuntiu
moc -- mogui
mous mou moguis
mou mogui mogui
movem moguem moguem
moveu moveu mogueu
mouen moguin moguin
Pel que fa a les formes velars, de vegades podem dubtar a lhora de formar un imperatiu. Per aix, s til
recordar aquesta norma, que segueixen sempre tots els verbs: cal fixar-se en les formes del singular, de
manera que la 2a persona del singular es correspon amb la 2a del plural i la 3a persona del singular es
correspon amb la 1a i 3a del plural. Vegem-ho en lesquema segent:
imperatiu
singular plural
-- 1a
2a 2a
3a 3a
Per exemple:
-- diguem -- beguem
digues digueu beu beveu
digui diguin begui beguin
-- coneguem -- vinguem
coneix coneixeu vine veniu
conegui coneguin vingui vinguin
Ja hem vist que quan es vol expressar una ordre sha dutilitzar la 2a persona del plural de limperatiu i no
linfinitiu:
Oracions condicionals
En el quadre segent trobareu esquematitzat com hem dusar els temps verbals en les oracions
condicionals.
Morfosintaxi 95
EL VERB Tema 4
Perfrasis verbals
Sn la uni de dos verbs per expressar una idea nica. El primer verb es conjuga i aporta el sentit a la
perfrasi, i el segon ha de ser un infinitiu, un gerundi o un participi, i s el que aporta el significat a loraci.
Segons quin sigui el primer verb, distingim entre diversos tipus de perfrasis, tal com veureu a la taula
segent. A ms, cal tenir en compte els errors ms freqents que se solen fer en algunes daquestes
construccions.
96 Morfosintaxi
EL VERB Tema 4
u EXERCICIS
1. Completeu les frases segents amb les formes adients dels verbs entre parntesis.
2. Conjugueu la 1a persona del singular del present dindicatiu i del present de subjuntiu daquests verbs.
1a persona singular
Present indicatiu Present subjuntiu
renunciar
crear
lloar
continuar
suar
incoar
adequar
creuar
3. Destrieu entre els segents verbs de la tercera conjugaci quins sn incoatius i quins sn purs. Distribuu-
los en dues files conjugant-los en primera persona del present dindicatiu.
dormir, servir, avorrir, inhibir, grunyir, munyir, produir, requerir, precedir, ajupir, descobrir, escollir, repartir, deduir,
recollir, aclarir, fugir, sofrir, emmalaltir, competir, sorgir, cruixir, introduir, proveir, consentir, bullir, eximir, pressentir,
transgredir, urgir
Morfosintaxi 97
EL VERB Tema 4
1. Per fer el pasts, primer ......................... (batre, jo, present) la clara amb el sucre i desprs hi ................... (afegir, jo,
present) el rovell i la farina.
2. Lacte s.............................. (anunciar, present) a tot arreu com un gran esdeveniment.
3. ..........................-vos (menjar, vosaltres) lesmorzar i desprs .................... (veure, nosaltres) si us compro pegadola.
4. No pots anar ............................ (interrompre) cada minut!
98 Morfosintaxi
EL VERB Tema 4
8. Ompliu els espais buits amb la forma que correspongui dels verbs en negreta de la mateixa frase.
1. Encenc la foguera.
Vol que jo ............................ la foguera.
Volia que jo ............................ la foguera.
2. Enteneu aix?
Magrada que ............................. aix.
Magradaria que .............................. aix.
3. Treu la moto.
Et dic que ............................... la moto.
Et vaig dir que ............................ la moto.
4. Suspendran el judici?
Espero que no ................................ el judici.
Esperava que no ................................. el judici.
7. Seieu, si us plau!
Magrada que ............................... a classe.
Magradaria que .............................. a classe.
Morfosintaxi 99
EL VERB Tema 4
10. Les frases segents sn ordres. Poseu-hi les formes verbals adients.
1.
No li ................................... (retreure, nosaltres) la seva feblesa.
2.
......................................... (veure, vosaltres) la tasca que ha fet i .................................-ne (conixer, vosaltres) els motius.
3.
.................................-me (dir, tu) si comenars el curs.
4.
No ens ................................. (estendre, nosaltres) amb detalls que no interessen a ning.
5.
No ens ......................................... (moure) i no passar res.
6.
Cal que us ........................................ (creure) el que us diuen.
7.
Vull que .................................... (reconixer) el vostre error.
8.
No ....................................... (respondre, vosaltres) amb monosllabs al vostre pare! ....................................... (aprendre,
vosaltres) a comportar-vos.
9. Cal que ....................................... (obtenir, nosaltres) una autoritzaci del jutge per poder embargar-li el sou.
10. Vull que ....................................... (saber, vosaltres) que si fumeu al bus, al taxi o al tren infringireu la llei.
12. Completeu les frases segents amb la forma del participi adequada.
1. LAjuntament ha ................................. (establir) un termini molt curt per fer les reclamacions.
2. El seu ajudant lha .............................. (suplir) amb tanta eficcia mentre era fora que lempresa ha decidit
contractar-lo.
3. Quants fulls has .................................. (imprimir)?
4. No se mhavia ............................... (ocrrer) que podien ser cosins.
5. A lacte de presentaci, he ............................. (seure) a la primera fila.
6. No mhan ............................... (cabre) tots els expedients a larxivador.
7. Per fi li han ............................... (aparixer) els informes que buscava.
8. No hem ............................... (ser) a temps de citar tots els testimonis.
100 Morfosintaxi
EL VERB Tema 4
15. Ompliu els buits amb les formes de les perfrasis dobligaci o de probabilitat adients.
Morfosintaxi 101
Tema 5
En el tema de loraci, en parlar dels seus components bsics, ja vam avanar les caracterstiques principals
del subjecte. Recordem-les:
Sol anar al davant del verb, tot i que Ha arribat el tren de les nou.
pot aparixer darrere seu. S
Plou molt.
102 Morfosintaxi
LES FUNCIONS SINTCTIQUES Tema 5
La funci de S la poden realitzar un sintagma nominal, un pronom fort o feble, un infinitiu o una oraci.
El nom, com a nucli dun sintagma nominal, pot anar acompanyat dun o ms adjectius, dun sintagma
preposicional o duna oraci de relatiu que el complementin. Aquests elements fan la funci de
complement del nom.
Els pasos rics tamb pateixen els efectes del canvi climtic.
CN CN
Recordeu que anomenem verbs transitius els verbs que necessiten la presncia dun CD per tenir un
significat complet; els que no la necessiten sanomenen verbs intransitius.
La primera frase s agramatical perqu el verb s transitiu i, per tant, li fa falta un CD per completar el seu
significat.
Morfosintaxi 103
LES FUNCIONS SINTCTIQUES Tema 5
CD CI
El CD indica lobjecte (persona, cosa...) El complement indirecte indica qui s el
sobre el qual recau lacci expressada pel destinatari de lacci verbal.
verb.
Definici
Tal com hem vist en el quadre anterior, generalment la funci de CD la realitza un sintagma nominal, mentre
que la de CI la fa un sintagma preposicional. Ara b, aquestes funcions tamb les poden realitzar un pronom
fort, un pronom feble o una oraci.
104 Morfosintaxi
LES FUNCIONS SINTCTIQUES Tema 5
Les interferncies del castell ens han portat a considerar intransitius verbs que en realitat sn transitius i a
considerar transitius verbs que sn intransitius. En aquests casos s fcil confondre el CD i el CI.
Sn transitius verbs com ajudar, amenaar, atendre, avisar, citar, elegir, escollir, escoltar, estimar, obligar, saludar,
veure i visitar. En aquests casos el verb regeix o demana un CD, el qual recordem-ho no pot anar introdut
per cap preposici.
En canvi sn intransitius agradar, avortar, callar, crrer, treballar, telefonar, esmorzar, dinar, berenar i sopar, entre
altres. En aquests casos el verb no pot aparixer mai seguit dun CD.
He dinat llenties.
He menjat llenties per dinar. (verb intransitiu)
No obstant aix, hem de tenir en compte que una bona part de verbs tant es poden usar transitivament
com intransitivament, depenent del significat que tinguin dins el context en el qual apareixen.
Aquest advocat crida molt durant els judicis. (cridar: fer crits; intransitiu)
V
Ladvocat ha cridat els testimonis perqu compareguin a la sala. (cridar: avisar; transitiu)
V CD
Remarques sobre el CD i el CI
El CD pot no aparixer quan el verb transitiu t un significat complet amb CD o sense. En aquests casos es
tracta de verbs que es poden usar en un sentit absolut.
Morfosintaxi 105
LES FUNCIONS SINTCTIQUES Tema 5
Si destinatari de lacci i objecte de lacci coincideixen, la funci de CD recau sobre el destinatari sempre
que no expressem lobjecte.
En Pere ha pentinat la Nria / En Pere es pentina (no expressem lobjecte: els cabells)
CD CD
(destinatari) (destinatari)
Hi ha verbs que completen el seu significat amb un complement semblant al directe (ja que tamb expressa
lobjecte en qu recau lacci) per que va introdut per una preposici. Sn complements que regeixen els
anomenats verbs preposicionals o de rgim verbal i el complement que regeixen sanomena complement
preposicional o de rgim verbal.
a de en amb contra
accedir a abstenir-se de afanyar-se en amenaar amb recrrer contra
acostumar-se a adonar-se de collaborar en anar amb compte amb apellar contra
arriscar-se a aprendre de complaures en comptar amb
atenir-se a burlar-se de confiar en conformar-se amb
atrevir-se a dubtar de consistir en trobar-se amb
contribuir a oblidar-se de convertir en fer-se amb
decidir-se a parlar de entossudir-se en
dedicar-se a penedir-se de insistir en
exposar-se a queixar-se de participar en
limitar-se a recordar-se de pensar en
negar-se a riures de tardar en
obligar a saber de tenir inters en
vacillar en
106 Morfosintaxi
LES FUNCIONS SINTCTIQUES Tema 5
Ms endavant veurem com la preposici que introdueix els complements preposicionals pot canviar davant
dinfinitiu (en i amb es canvien per a o de) o b desapareix cau davant de la conjunci que.
Atribut (Atr.)
Anomenem atribut el complement que expressa una caracterstica atribuda al subjecte amb el lligam dun
verb copulatiu (ser, estar, semblar o parixer).
La funci datribut la pot realitzar un sintagma nominal, un adjectiu o un sintagma preposicional i, quan la fa
un adjectiu, concorda amb el subjecte en gnere i nombre.
Respon a la pregunta com? s ladjectiu o substantiu que completa simultniament el verb (predicatiu, no
copulatiu) i el subjecte o el complement directe.
Si la funci la realitza un adjectiu, concorda en gnere i nombre amb el subjecte o el complement directe
que complementa.
Com que apareix amb verbs predicatius, s impossible confondrel amb latribut.
Per s cal vigilar a no confondrel amb el complement circumstancial de manera, que, si b tamb respon a
la pregunta com?, t per resposta un adverbi, no un adjectiu.
Morfosintaxi 107
LES FUNCIONS SINTCTIQUES Tema 5
Tampoc lhem de confondre amb el complement del nom. En aquests casos, diferenciarem el predicatiu del
complement del nom perqu ladjectiu amb funci de predicatiu es pot situar davant del nom sense que la
frase resulti agramatical.
Aquesta funci la pot realitzar un sintagma nominal o preposicional, un adverbi o locuci adverbial, un
pronom feble o una oraci subordinada.
u EXERCICIS
1. Indiqueu quina funci sintctica realitzen els elements subratllats en les oracions segents: S o CD.
Tingueu en compte que el S sempre concorda amb el verb.
108 Morfosintaxi
LES FUNCIONS SINTCTIQUES Tema 5
2. Completeu cadascuna de les frases segents amb lopci que considereu correcta, tenint en compte que
els CD per norma general no van precedits de preposici i que els CI s.
3. Indiqueu si els elements subratllats de les frases segents fan funci dAtr., Pred. o CC de manera.
4. Indiqueu la funci sintctica que realitzen els elements subratllats en les oracions segents.
Morfosintaxi 109
Tema 6
Tot i aix, tamb poden formar part del mateix verb i llavors no substitueixen cap element: s el cas dels
verbs pronominals com veure-hi, adonar-se, ballar-la, etc. En aquest cas el pronom no t funci sintctica.
Singular Plural
1a pers. me m em m nos ens ns
2a pers. te t et t vos us
lo l el l los els ls
la l les
ho
3a pers.
li (hi) los els ls
se s es s
ne n en n
adverbials
hi
Per saber quina forma hem dusar, hem de tenir en compte la posici que ocupen en relaci amb el verb i en
combinaci amb altres pronoms.
Pronoms s Exemples
em, et, es, Davant dun verb comenat en consonant es pentina
ens, us, Davant dun verb comenat en vocal o en h ens endarrerim
Forma
el, els, si el pronom no t forma elidida
reforada
en Darrere del verb quan lhem de collocar endugueu-vos-els
darrere dun altre pronom feble
me, te, se, Darrere dun verb acabat en consonant o en cansar-se
nos, vos, diftong mireu-vos
Forma
lo, los, li, Davant dun altre pronom feble te la quedes
plena
la, les, mel dnes
ho, en, hi
Forma m, t, s, Davant dels pronoms febles hi i ho i dun tho perds
elidida l, n verb comenat en vocal o en h minstallo
m, t, s, Darrere dun verb o dun altre pronom feble estimil
Forma ns, acabats en vocal, no en diftong treure-lan
reduda l, ls,
n
110 Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
Els pronoms febles es colloquen o tots davant del verb o tots darrere del Me la dna.
verb. Dna-me-la.
Normalment sescriuen davant del verb, per si el verb s un imperatiu Et sento b, Nria.
o un infinitiu van sempre al darrere i si es tracta del passat perifrstic o Tanca-la, la porta.
duna perfrasi verbal poden anar tant al davant com al darrere.
Els vaig esperar.
Vaig esperar-los.
Nha de menjar, de pa.
Ha de menjar-ne.
Si el pronom o la combinaci de pronoms van al darrere del verb, Porta-la-hi.
han danar units entre si per mitj de guionets, dun apstrof o duna Agafans.
combinaci dun apstrof i guionets. Dnals-en.
Mengeu-vos-lhi.
Si el pronom o la combinaci de pronoms van davant del verb, no es Li he telefonat.
poden unir entre ells o amb el verb per mitj de guionets. Noms shi Lhi portar.
pot fer servir lapstrof. Te lamago.
Us les hi deixar.
s de lapstrof
Tenint en compte que lapstrof marca lelisi duna vocal, cal escriurel Va emportar-sel.
tan a la dreta com sigui possible. Te nhas danar.
Ara b, la combinaci el + en s len i no pas len, ja que la forma *le no No puc treure-len.
existeix.
El pronom la no sapostrofa davant de verbs que comencen amb (h)i o La installem all?
(h)u tones La humidifiquen.
Les combinacions la hi, li hi, li ho i se us no sapostrofen mai. La hi va portar.
Li hi van fer tastar el vi.
Li ho comunicar dem.
Se us respecta molt.
Subjecte (S)
En una frase amb el verb intransitiu:
Quan s indeterminat (s a dir, no en Ahir van entrar expedients nous, per avui no
duu cap determinant) nhan entrat.
No ten surten, de cabells blancs.
Quan s determinat per un en Ha descarrilat un tren; feia un any que no en
quantificador o lindefinit (noms descarrilava cap.
se substitueix el nucli del S)
En aquestes frases el subjecte acostuma a aparixer darrere del verb i no al davant.
Morfosintaxi 111
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
112 Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
Atribut (Atr.)
Quan s indeterminat (latribut ho La casa estava deshabitada. Jo no sabia que ho
no duu article, demostratiu o estava.
possessiu, o b s un adjectiu o
una oraci subordinada)
Quan s determinat (per un article, el Semblen els teus pares. Els sn?
un demostratiu o un possessiu) la
els
les
Quan el volem emfasitzar en Que en sn, de murris!
Per combinar dos pronoms febles cal observar quins elements de loraci volem substituir i determinar-ne
la funci; tot seguit, determinar quin pronom correspon a cadascun dels dos elements i, finalment, combinar
els pronoms.
Deixo revistes al taulell. En deixo al taulell.
CD indet. CCL CD (revistes)
Nhi deixo.
Hi deixo revistes.
CCL (al taulell)
Morfosintaxi 113
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
Ordre de collocaci
1r 2n 3r 4t 5
Reflexiu 2a persona 1a persona 3a persona Adverbials
CD, CI CD, CI CD, CI CI CD o atribut
se te, us me, ens li, els el, la, els, les ho en, hi
Pel que fa a les funcions sintctiques, lordre dels pronoms s: CI + CD (o S) + altres complements.
Cal tenir en compte que les combinacions en en, nho i hi hi sn incorrectes i que les combinacions lho, la ho
i les ho s impossible que es produeixin. En els tres primers casos noms podrem pronominalitzar un dels
dos complements.
He portat aix del rebost. Ho he portat del rebost. O b: Nhe portat aix.
CC CC CD (aix) CC (del rebost)
Quan en una combinaci binria el CI est representat per li i el CD per el, la, els o les:
a) Sinverteix lordre de collocaci, de manera que primer hi va el CD i desprs el CI.
b) El pronom li es converteix en hi.
114 Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
CI CD CD CI
labric a en Joan
Li + els = els hi He reservat els bitllets per al pare. Els hi tindran a lagncia fins a
dos dies abans de la sortida.
els bitllets per al pare
Li + les = les hi La farmacutica mha venut les medecines tot i no portar les
receptes. Porta-les-hi aquesta tarda mateix.
En el catal que es parla al Pas Valenci no es produeix aquesta alteraci i la combinaci utilitzada s lil, li la,
lils i li les.
La combinaci els + hi
Aquesta combinaci, els hi, representa sempre dos complements, que poden ser:
En la llengua escrita cal diferenciar aquestes tres combinacions, encara que en la llengua parlada es
pronuncin igual o gaireb igual.
Morfosintaxi 115
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
El pronom li substitueix sempre un sol element de loraci, que fa de CI singular. En aquestes oracions el CD
normalment hi s explcit:
La combinaci lhi substitueix sempre dos elements de loraci, que poden representar:
CD + CI He comprat aquest llibre per a en Lluc. Lhi regalar per Sant Jordi.
CD CI CD CI
En el cas de li hi, ja sabem que li noms pot substituir un CI de 3a persona, i hi, en aquests casos, normalment
substitueix un CC. Per tant, aquest li mai el podrem apostrofar (si ho fssim, el podrem confondre amb el CD,
com en els exemples del pargraf anterior). En aquests casos, tamb hi sol aparixer explcit el CD.
Amaguem-lhi el mbil.
Amaguem-li-hi el mbil. [a en Josep dins el calaix]
CI CC CD CI CC
La combinaci ho + hi
Quan en una combinaci binria el CD est representat per ho i el CP o CC per hi, la combinaci resultant s
lhi.
Errors ms comuns
116 Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
Per si lelement es desplaa al comenament A la Dolors li hem de donar una bona notcia.
de la frase cal repetir-lo obligatriament per A la reuni hi va assistir tothom.
mitj dun pronom feble, i generalment no
cal separar-lo de la resta de la frase amb una
coma.
c) No sha de repetir el pronom hi.i Hi vaig anar-hi.
Vaig anar-hi. / Hi vaig anar.
d) Si hi ha un pronom relatiu, no shi ha s un tema del qual nhaurem de parlar.
dafegir cap pronom feble. s un tema del qual haurem de parlar.
e) No sha dutilitzar el pronom en quan hi ha Volia apuntar-se al curs, per ja nhi havia massa
el nom al qual substitueix. Aquest error s inscrits.
molt habitual amb el verb haver-hi.i Volia apuntar-se al curs, per ja hi havia massa
inscrits.
f) Quan el pronom en equival a un possessiu, He donat linforme al director, que nestudiar la
solament sha de fer servir el pronom. seva validesa.
He donat linforme al director, que nestudiar la
validesa.
g) Els verbs preposicionals han danar Podeu anar a la inauguraci, perqu esteu tots
acompanyats sempre del complement que convidats.
regeixen o del pronom que el substitueix. Aix Podeu anar a la inauguraci, perqu hi esteu tots
doncs, quan el complement preposicional convidats.
funciona com a complement de dos verbs
alhora, hem de recordar-nos de substituir-lo
pel pronom a la segona frase o proposici.
h) Alguns verbs pronominals incorporen
pronoms que no fan cap funci sintctica
per que els donen un significat diferent.
Tamb poden formar part de certs modismes.
haver-hi ( haver) Havia massa gent.
Hi havia massa gent.
La guineu quan no les pot haver diu que sn
verdes.
anar-sen ( anar) LHelena sha anat / ha anat.
LHelena se nha anat.
Vaig anar a Sidney.
tocar-hi ( tocar) No li feu cas; no veieu que no toca?
No li feu cas; no veieu que no hi toca?
No toqueu el gos, que va brut!
caure-hi ( caure) Es deia Rafel, per llavors no vaig caure.
Es deia Rafel, per llavors no hi vaig caure.
Vaig relliscar amb una pell de pltan i vaig caure.
sentir-hi ( sentir) No sent; s sord.
No hi sent; s sord.
No sento el que em dius.
Morfosintaxi 117
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
118 Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
u EXERCICIS
1. Substituu el complement subratllat pel pronom feble corresponent i digueu quin tipus de complement
s: CD o CI.
2. Digueu quina funci fan els pronoms febles subratllats (CD o CI). Transformeu, si cal, la frase seguint
lexemple segent per esbrinar-ho.
No us sento gaire b. No el sento gaire b. (el: CD; per tant, us: CD)
1. Em tremolen les mans.
2. Fa molts anys que no es veuen.
3. The explicat ms duna vegada que no has dobrir la nevera descal.
4. Renteu-vos les dents abans danar a dormir.
5. Sha deixat les claus a dins el cotxe i ara no el pot obrir.
6. Amaguem-nos darrere la porta!
7. Us ho ha dit perqu no latabaleu ms.
8. No et sento amb tot aquest soroll.
9. No us sento la veu amb tot aquest soroll.
10. Sap que mimporta molt el que li passa.
Morfosintaxi 119
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
4. Substituu els complements circumstancials i preposicionals subratllats i digueu quin tipus de complement
sn.
5. Substituu la part subratllada pel pronom feble corresponent. Vigileu els apstrofs quan ajunteu els
pronoms.
1. Se us va escapolir. .................................................
2. Ens hi vam repenjar. ..............................................
3. Els en podrem donar. .............................................
4. Mels volia fer a mida. .............................................
5. Els les han de trametre. ..........................................
6. Se li va aparixer. ...................................................
7. Li ho puc dir avui. ...................................................
8. Ens en va portar tres. ..............................................
9. Els hi podreu enviar. ...............................................
10. Els el volem regalar. ................................................
7. Passeu les frases de prohibici segents a daltres dimperatives afirmatives utilitzant la mateixa persona.
120 Morfosintaxi
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
7. Hem rebut moltes queixes del professor de biologia. Tu tamb vols ...........................?
a) queixar-ten c) queixar-thi
b) queixar-te d) queixar-ten
8. Vaig preguntar a la Maria si vindria dem i encara no mha contestat. Vols ......................... tu mateixa?
a) preguntar-li-hi c) preguntar-lhi
b) preguntar-li-ho d) preguntar-sho
Morfosintaxi 121
ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
10. El portaveu catal va presentar la dimissi, per el cap de partit no ........................... va acceptar.
a) la hi c) li ho
b) lhi d) el la
9. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de pronoms febles segons la
normativa.
1. Es va casar amb una dona estrangera, tot i que els seus pares van oposar........................ fermament.
2. LEmma ha encarregat unes flors per als seus parents de Castell. ........................ far arribar per missatger.
3. Et posars aquests pantalons? Jo no ........................ posaria mai!
4. En Joan se nha anat al despatx sense el porttil. Si men dius ladrea, ........................ portar el porttil ara
mateix.
5. He reservat taula al restaurant. A lEstel i la Nria, ........................ dir tan bon punt arribin a casa.
6. La bossa que et vas deixar al tren, ........................ va trobar desprs el revisor.
7. Sem fa tard per portar els nens a escola. Porta........................ tu.
8. Mhe equivocat dexpedient i no ........................ he adonat fins que he baixat a la sala de notificacions.
9. Si no pots tornar el llibre a la Merc, ja ........................ tornar jo.
10. La mare em va demanar torrons dAlacant i no ........................ vaig portar.
10. Esmeneu les frases segents quan la combinaci els hi sigui incorrecta.
11. Esmeneu les incorreccions de les frases segents pel que fa a ls dels pronoms febles.
1. Porta els cabells bruts? No mestranya gens perqu sempre els porta.
2. La jutgessa ha decidit embargals-hi els sous.
3. La Nria els hi va explicar tot fil per randa.
4. Sha caigut de la cadira i no sha fet mal.
5. Notifiqueu-lis la resoluci anterior.
6. No sabem si ens sortirem.
7. Lhe telefonat des que vam discutir i no he aconseguit que me torni les trucades.
8. Tot i estar fora constipada, vaig anar a lexcursi i hi vaig trobar-hi en Jaume.
9. Acostumeu-sen a rentar-se les dents desprs de cada pat.
10. Registreu lescrit anterior i deixeu constncia a les actuacions.
11. De tot aix, dono compte al jutge.
12. Tothom diu que el fill de ladroguer no toca gaire.
13. El llibre, emporta-tel sense pensar-tho gaire o alg altre sho emportar.
14. No sabr mai qui sem va cruspir els bombons.
15. Finalment vaig arribar a Sort, on hi havia quedat amb la colla.
122 Morfosintaxi
Tema 7
Els pronoms relatius fan denlla entre una oraci principal i una subordinada, que pot ser substantiva
o adjectiva. En les oracions subordinades adjectives el pronom relatiu, a ms de fer la funci denlla,
representa dins de loraci subordinada un element de loraci principal, que anomenem antecedent.
Caracterstiques:
Les oracions de relatiu adjectives poden ser especificatives o explicatives. Les primeres sn les que aporten
una informaci necessria de lantecedent, mentre que les explicatives nafegeixen una informaci extra. Les
subordinades adjectives explicatives es caracteritzen pel fet que van sempre entre comes.
Morfosintaxi 123
ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7
Caracterstiques:
QUE
Caracterstiques
Es refereix a persones i a coses.
El xicot que surt amb la meva filla s un xarx; va sempre mal engiponat.
El curs que em va recomanar la Quima no mha agradat gens.
Sutilitza
a) en oracions substantives: precedit dun article o dun altre mot que el substantiva (all que)
El que / All que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps.
b) en oracions adjectives, tant explicatives com especificatives: sense cap element que lacompanyi
Les sentncies, que estan tradudes, tenen un senyal a lencapalament.
Les sentncies que estan tradudes tenen un senyal a lencapalament.
s equivalent al relatiu variable en les oracions adjectives explicatives, per no en les especificatives.
Les sentncies les quals estan tradudes tenen un senyal a lencapalament.
Les sentncies, les quals estan tradudes, tenen un senyal a lencapalament.
Funcions
S La reclusa que ha fugit de la pres s una psicpata perillosa.
CD El document que adjunto a la demanda s la carta dacomiadament.
CCT El dia que es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
Remarques
Quan el pronom relatiu fa la funci de CCT s equivalent al relatiu variable precedit de la preposici en i a la forma
en qu.
El dia que / en el qual / en qu es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
En les oracions de relatiu adjectives no s recomanable ls del relatiu qui en funci de subjecte o, precedit de la
preposici a, de complement directe.
La Laura, qui s traductora, sinstallar definitivament a Berln.
La Laura, que / la qual s traductora, sinstallar definitivament a Berln.
Els testimonis, a qui han citat avui, han de comparixer la propera setmana.
Els testimonis, que / els quals han citat avui, han de comparixer la propera setmana.
124 Morfosintaxi
ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7
En les oracions de relatiu substantives no s correcte utilitzar el castellanisme *lo que com a equivalent a el que.
Lo que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps.
El que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps.
En les oracions de relatiu substantives la combinaci article + que (substituble per aquell que), precedida o no de
preposici, s correcta quan hi ha un nom sobreents.
Les sentncies que estan tradudes i les [sentncies] que shan de notificar tenen un senyal a lencapalament.
Els psiclegs han parlat del menor que atracava bancs i del [menor] que estafava vies.
Aquesta combinaci no s correcta en les oracions adjectives que tenen com a antecedent tota una oraci. En
aquest cas, hem dutilitzar la variant neutra (la qual cosa / cosa que).
Sha apujat el preu del petroli, el que repercutir en leconomia del pas.
Sha apujat el preu del petroli, la qual cosa repercutir en leconomia del pas.
s incorrecte utilitzar la forma que com a conjunci denlla i acompanyar-la dun pronom feble que substitueixi
lantecedent. s el que anomenem relatiu colloquial.
He pres declaraci a un home que li han incendiat el cotxe.
He pres declaraci a un home a qui / al qual han incendiat el cotxe.
QU
Caracterstiques
Es refereix a coses.
Noms sutilitza en oracions adjectives, sempre precedit duna preposici feble (a, amb, de, en, per).
Remarques
No sn correctes les combinacions *preposici + article + qu /que, *preposici + que. La combinaci correcta s
preposici + qu o preposici + article + qual.
El cas del qu / del que / de que et parlo ha aixecat molta polseguera.
El cas de qu / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera.
Morfosintaxi 125
ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7
QUI
Caracterstiques
Es refereix a persones.
Sutilitza
a) en oracions substantives: sol o b precedit dun article o dun determinant, i acompanyat de preposici segons la
funci sintctica
Qui / El qui / Aquell qui per acci o omissi causa dany a alg altre, si hi interv culpa o negligncia, resta obligat a
reparar el dany causat.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts a qui / a aquell qui faci ms de deu faltes dortografia.
Remarques
En les oracions de relatiu substantives s preferible utilitzar qui o el qui en comptes del que sempre que ens
referim a persones.
El que no vulgui pols que no vagi a lera.
Qui / El qui no vulgui pols que no vagi a lera.
El relatiu qui s invariable. Per tant, sn incorrectes les formes *el quin, *la quina, *els quins, *les quines.
Els quins viuen al camp tenen una salut de ferro.
Els qui viuen al camp tenen una salut de ferro.
No s correcta la combinaci *preposici + article + qui. Tant en les oracions de relatiu substantives com en les
adjectives la combinaci correcta s preposici + qui, si b en aquestes ltimes tamb s possible la combinaci
preposici + article + qual.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts al qui faci ms de deu faltes dortografia.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts a qui faci ms de deu faltes dortografia.
ON
Caracterstiques
Indica lloc.
Noms sutilitza en oracions adjectives, i pot anar precedit de preposici.
Lscar estiueja en un poble on es practica el surf destel.
126 Morfosintaxi
ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7
Funcions
CCL El poble on ens vam conixer ha canviat molt des daleshores.
Remarques
Quan el relatiu on va precedit de preposici noms equival al relatiu variable, tamb precedit de preposici.
El cam per on mhas fet venir est en molt mal estat.
El cam per qu mhas fet venir est en molt mal estat.
El cam pel qual mhas fet venir est en molt mal estat.
No sn correctes les combinacions *preposici + article + qu /que, *preposici + que. Les formes adequades sn
preposici + qu i preposici + relatiu variable.
Lscar estiueja en un poble en el qu / en el que / en que es practica el surf destel.
Lscar estiueja en un poble en qu / en el qual es practica el surf destel.
Noms sutilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposici segons la funci sintctica de loraci de
relatiu.
La combinaci de + relatiu variable complementa el nom que la precedeix i t un sentit possessiu. s el que
anomenem relatiu possessiu (forma cuyo en castell).
Abastam el diccionari les cobertes del qual sn de color groc.
Funcions
S El denunciat, el qual triplicava la taxa dalcoholmia permesa, va negar que hagus begut.
CN En Roger festeja amb una noia els pares de la qual sn dorigen grec.
CD Les troballes arqueolgiques denguany, les quals es consideren excepcionals, sexposaran al museu dhistria
de la ciutat.
CI Detesto lescriptora a la qual han donat el premi.
CP Els documents amb els quals acompanyo la demanda no sn originals.
CAdj. En Jan collecciona papallones de les quals la Dora est fastiguejada.
CC La parella amb la qual vam celebrar la revetlla ha partit peres.
Remarques
Ls del relatiu variable ajuda a desfer ambigitats.
El germ de la Laia, amb qui comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[No queda clar si s amb la Laia o amb el seu germ amb qui comparteixo pis.]
El germ de la Laia, amb el qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[Queda clar que comparteixo pis amb el germ de la Laia.]
El germ de la Laia, amb la qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[Queda clar que comparteixo pis amb la Laia.]
Morfosintaxi 127
ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7
Incorrecte Correcte
*preposici + article + qu /que preposici + qu / preposici + el qual
*preposici + que
La cpia del DNI amb la qu / amb la que / amb que acompanyo la sollicitud s en color.
La cpia del DNI amb qu / amb la qual acompanyo la sollicitud s en color.
Noms sutilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposici segons la funci sintctica de loraci de
relatiu.
Quan no va precedit de preposici pot equivaler a les formes fet que, circumstncia que, i aix, etc.
Ladvocada el va advertir que shi havia desforar ms si no volia perdre la custdia de les nenes, la qual cosa / cosa
que / fet que / circumstncia que / i aix va empitjorar la situaci.
Funcions
S La demandant s consumidora habitual dherona, la qual cosa resta credibilitat a la seva versi dels fets.
CD Va declarar que lhavia mort per amor, cosa que el jurat no va poder entendre.
CP En Josep ha de treballar de nits, a la qual cosa encara no sha acostumat.
CAdj. La jutgessa ha condemnat lempresa a indemnitzar la treballadora, de la qual cosa el seu advocat est
satisfet.
CC El metge mha diagnosticat una pneumnia, per la qual cosa haig de fer llit quinze dies.
Remarques
El relatiu neutre no s equivalent a la forma el que.
Ha susps tres exmens finals, el que afectar la nota global del curs.
Ha susps tres exmens finals, la qual cosa afectar la nota global del curs.
Remarques generals
s incorrecte representar alhora un antecedent mitjanant un pronom relatiu i un pronom feble. Aquesta
redundncia rep el nom de pleonasme.
Treballa en una fbrica on hi fan agulles imperdibles.
Treballa en una fbrica on fan agulles imperdibles.
Vaig conixer la noia a qui li havia tocat el premi.
Vaig conixer la noia a qui havia tocat el premi.
128 Morfosintaxi
ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7
No hem de confondre els pronoms relatius amb altres mots amb els quals comparteixen la forma per no la
categoria gramatical.
u EXERCICIS
Morfosintaxi 129
ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7
3. Digueu si les frases segents sn explicatives o b especificatives i marqueu-ho amb una creu, com en
lexemple.
Els oncles, que ja sn grans, han decidit viure amb els fills.
T ms oncles. especificativa
x Noms t aquests oncles. explicativa
4. Inseriu la segona oraci dins la primera en forma doraci de relatiu. No useu en cap cas els relatius el qual /
la qual / els quals / les quals. Tingueu en compte que les frases explicatives sempre van entre comes.
130 Morfosintaxi
ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7
6. Subratlleu, de les formes que hi ha entre parntesis, les que siguin correctes en cada cas. Tingueu en compte
que nhi pot haver ms duna.
7. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient, acompanyat, si cal, duna preposici.
1. Al prestatge .................................... pots trobar Amorrada al pil tamb hi ha Deu claus al pany.
2. Lnic jugador .................................... no depn lxit de lequip est lesionat.
3. Les noies .................................... treballo sn de Berga.
Morfosintaxi 131
ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7
4. Lavi .................................... no ha pogut agafar era lltim i, per tant, no arribar fins dem.
5. Ha nevat durant dos dies seguits, .................................... ha provocat lesfondrament de la teulada de la pallissa.
6. El municipi, .................................... est situat dins del Parc Natural Cad-Moixer, s Gisclareny.
7. No vol invertir tots els estalvis .................................... potser haur de viure ms endavant.
8. He fet reparar la mquina de rentar el filtre .................................... shavia espatllat.
9. El diari comarcal ha revelat la font .................................... ha tret la informaci que ha fet trontollar el crrec del
regidor.
10. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles .................................... vas fer la jaqueta de lAndreu.
132 Morfosintaxi
Tema 8
LES PREPOSICIONS
Sn mots invariables que enllacen un element sintctic (principalment, un nom o un verb) amb el seu
complement, i formen amb aquest darrer una unitat sintctica i fontica.
Tipologia
Les preposicions fins a i cap a tamb poden anar sense la preposici a davant dalguns adverbis i dels
demostratius.
Morfosintaxi 133
LES PREPOSICIONS Tema 8
Procedents dadverbis
Locucions prepositives
Es tracta de conjunts de mots que, junts, tenen la mateixa funci que una preposici. Poden combinar-se de
diverses maneres, per la ms habitual s una preposici + un altre element (nom, adjectiu, adverbi, gerundi,
participi...) + una preposici. En els dos apartats anteriors ja nhi apareixen algunes, per tot seguit us en
donem ms exemples.
134 Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS Tema 8
Remarques ortogrfiques
A lhora descriure les preposicions, cal tenir en compte alguns aspectes ortogrfics que ja hem comentat
anteriorment: lapstrof i les contraccions.
Tal com ja hem explicat en lapartat sobre funcions sintctiques, en catal, per norma general, el CD no
necessita cap lligam que luneixi al verb i, per tant, no va precedit de la preposici a, tant si aquest CD
correspon a persones com a coses. En canvi, aquesta preposici s que introdueix el CI, el qual tamb pot
anar introdut per la preposici composta per a.
Regla general
Verbs de direcci o moviment (anar, venir, tornar, a He arribat tard a lestaci.
arribar, pujar, baixar, arribar, marxar) Vam pujar al Puigmal de nit.
Verbs de situaci, presncia o reps (estar, haver-hi, en Han viscut en ciutats diferents durant dos anys.
romandre, ser, trobar-se, viure) El Jutjat est en situaci dalerta.
Morfosintaxi 135
LES PREPOSICIONS Tema 8
Excepcions
Davant dun topnim Per expressar direcci o situaci a Anirem a Londres.
Davant dun article determinat Per expressar direcci o situaci a Som al port.
Davant dun altre determinant Per expressar direcci a/ Hem anat de vacances a/en un
que comena per vocal (un/a, en poble.
aquest/a, aquell/a, algun/a)
Per expressar situaci en Sest en aquesta pensi.
Complements amb sentit figurat Per expressar direcci a Tot plegat lha condut a aquest
raonament.
Per expressar situaci en La jutgessa el condemna en la
Sentncia.
Per indicar lorigen, la matria, el contingut, el tipus, la destinaci, entre daltres trets, de persones i coses, amb
funci de complement del nom, emprarem sempre la preposici de. En determinats casos, per interferncia
del castell, utilitzem la preposici a en lloc de de. Cal recordar que aquest s s incorrecte.
136 Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS Tema 8
Daltra banda, hem de tenir en compte que la preposici a introdueix la manera de preparar un plat i que, en
canvi, la preposici amb introdueix lacompanyament dun plat o els ingredients que hi afegim.
En catal colloquem la preposici de davant dels adjectius quan tenim un nom sobreents i, alhora, donem
un sentit partitiu, s a dir, designem una part dun tot.
Tamb lemprem davant dels substantius anticipats o repetits pel pronom feble en en oracions com les
segents:
En general, en ls oral confonem aquestes dues preposicions. En el registre escrit, en canvi, cal distingir quan
hem dusar per o per a.
Morfosintaxi 137
LES PREPOSICIONS Tema 8
Remarques
En general, per i per a en catal es corresponen, He trado un regalo de Colombia para Clara.
respectivament, amb por i para en castell. He portat un regal de Colmbia per a la Clara.
Canvi de preposicions
Tal com ja hem comentat en lapartat dels verbs, els preposicionals que regeixen en o amb (confiar en, pensar
en, conformar-se amb, amenaar amb, etc.) cal que canvin aquestes preposicions per a o de si el complement
preposicional comena amb un verb en infinitiu.
Vs amb compte amb el penya-segat. Vs amb compte amb no caure pel penya-segat.
Vs amb compte a/de no caure pel penya-segat.
Confiem en la sort. Confiem en guanyar el proper campionat de botifarra.
Confiem a/de guanyar el proper campionat de botifarra.
Caiguda de preposicions
En la formaci de les locucions conjuntives que es construeixen amb preposicions compostes (des de, fins a)
cau la preposici situada ms a prop de la conjunci que.
Els verbs preposicionals sempre perden la preposici quan van davant de la conjunci que. Ara b, a vegades
aquesta supressi pot originar estructures forades, que es poden resoldre collocant la paraula fet entre la
preposici i la conjunci que.
138 Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS Tema 8
Morfosintaxi 139
LES PREPOSICIONS Tema 8
Baix pot fer dadverbi, Aquesta nit han dormit baix les estrelles.
dadjectiu o de substantiu, prep.
per mai de preposici. Posa-ho aqu baix!
sota / baix adverbi
En Ramon s ms baix que en Gerard.
adjectiu
Viu als baixos de ledifici.
substantiu
Li costa tocar els sons baixos del contrabaix.
substantiu
Sol embrutir-se els baixos dels pantalons.
substantiu
140 Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS Tema 8
u EXERCICIS
1. Si s necessari, ompliu els espais buits amb la preposici a, amb larticle o sense.
2. Fixeu-vos en els complements de lloc i ompliu els buits amb la preposici a (al) o en.
1. Quan he arribat ................. casa, he fet un glop daigua. Tenia molta set.
2. He perdut molts partits ................. aquesta pista de tennis.
3. Aquest delicte est tipificat ................. larticle 240 del Codi penal.
4. Em vaig deixar la jaqueta ................. penjador de la feina.
5. Lany que ve anirem de viatge ................. Senegal.
6. Pots consultar les condicions de la subhasta ................. ledicte que est afixat ................. tauler danuncis.
7. Ens vam trobar ................. una cafeteria que hi ha ................. la Rambla.
8. He vist moltes perdius ................. bosc a prop de Girona.
9. Desprs de dinar, anirem ................. riu a pescar.
10. Viurem una temporada ................. algun indret dustria.
3. En funci del tipus de CC de temps, ompliu els espais buits amb la preposici corresponent. Si cal, afegiu-
hi larticle.
Morfosintaxi 141
LES PREPOSICIONS Tema 8
4. Ompliu els espais buits amb la preposici adequada. Si cal, afegiu-hi larticle.
5. Ompliu els espais buits amb les preposicions per o per a. Si cal, afegiu-hi larticle.
6. Ompliu els espais buits amb les preposicions adequades. Cal que tingueu en compte els verbs
preposicionals i si cal fer un canvi de preposici.
142 Morfosintaxi
LES PREPOSICIONS Tema 8
7. Ompliu els espais buits tenint en compte la caiguda de preposicions davant de la conjunci que.
Morfosintaxi 143
Tema 9
LES CONJUNCIONS
Les conjuncions sn mots invariables la funci dels quals s enllaar sintagmes o oracions i establir-hi un
tipus de relaci.
relaci causal entre loraci 1 i loraci 2 relaci disjuntiva entre els dos sintagmes
Depenent del tipus de relaci i dels elements que enllacen, les conjuncions poden ser de coordinaci o
de subordinaci. Si coordinen, uneixen sintagmes o oracions que estan en un mateix nivell sintctic, la
qual cosa, en les oracions, implica que individualment continuen tenint sentit complet. Si subordinen,
introdueixen una oraci que complementa la principal.
Emplena la sollicitud i envia-la per correu electrnic al teu cap. (oracions coordinades)
Si no prems el 0, el fax no senviar. (oraci subordinada)
Juntament amb les conjuncions, tamb fan aquesta funci denlla les locucions conjuntives, les quals estan
formades per ms duna paraula, com ara no obstant aix, aix mateix, abans que..., i alguns mots daltres
categories gramaticals, per exemple adverbis o diferents sintagmes.
Conjuncions de coordinaci
Copulatives
Disjuntives
144 Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS Tema 9
Distributives
Relaci que Conjuncions Exemples
expressen
Alternativa aix... com... o... o... Ara riu, ara crida.
ara... ara... sia... sia... Entre la marat de dissabte i el partit de diumenge, estic ben
entre... i... ja... ja... cruixit!
el mateix... que... ni... ni... Ni beu ni fuma.
luna... laltra... mig... mig... No solament ha susps la Ndia, sin tamb lAnna.
no solament... sin tamb... Tot no pot ser: o cotxe o vacances!
Luna vol men, laltra carta; mai es posen dacord!
Remarca
Ja sigui ... o no s una conjunci distributiva.
Aquest estiu me nanir a Eivissa, ja sigui amb vaixell o amb avi.
Aquest estiu me nanir a Eivissa, o amb vaixell o amb avi.
Adversatives
Relaci que Conjuncions Exemples
expressen
Oposici o per, sin, sin que, A lavi no accepten animals, tanmateix deixen pujar gossos
contrarietat tanmateix, amb tot, en canvi, guia.
ara, ara b, altrament, aix Hi estic dacord; ara b, noms s la meva opini.
i tot, tot i aix, no obstant Aquest sudoku s difcil de resoldre, aix i tot, no parar fins a
aix, aix no obstant, aconseguir-ho.
mentre que
Remarques
Cal distingir la conjunci sin de si no (conjunci condicional + adverbi de negaci).
Si no, sinnima den cas que no, introdueix una oraci condicional negativa. Aquestes oracions condicionals poden
tenir el verb elidit. Aleshores si no s sinnim daltrament.
Si no vns a dinar, avisa abans. (= En cas que no vinguis a dinar, avisa abans.)
Vine a dinar a casa, si no / altrament, menjars un entrep com sempre.
Sin expressa oposici o exclusi respecte de loraci principal. Tamb pot significar tan sols / excepte.
Ja no treballa a la fbrica, sin a lAjuntament.
No queden sin iogurts. (=Tan sols queden iogurts.)
No obstant aix / Aix no obstant no pot prescindir del pronom aix ja que el nucli de la conjunci s el verb
obstar en gerundi i el necessita com a CD.
La reuni sha anullat, no obstant anir a Barcelona igualment.
La reuni sha anullat, no obstant aix / aix no obstant, anir a Barcelona igualment.
Les formes mentre que, mentre i mentrestant no sn sinnimes. Mentre que s una conjunci que contraposa dues
oracions; mentre s una conjunci que significa durant el temps en qu...; mentrestant s un adverbi temporal i s
lnic que va tot sol, sense introduir oracions, i *mentres s incorrecte.
Les temperatures pujaran a linterior, mentre que a la costa hi haur precipitacions.
Nosaltres pintarem el pany de paret de la cuina; mentrestant, vosaltres pengeu els quadres.
Mentres condueixis no parlis per mbil.
Mentre condueixis no parlis per mbil.
Morfosintaxi 145
LES CONJUNCIONS Tema 9
Consecutives
Continuatives
Explicatives
Conjuncions de subordinaci
Completives
146 Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS Tema 9
Remarca
Cal distingir les diferents accepcions de que i no confondrel amb qu. Sense accentuar, a banda de conjunci, que
tamb pot ser pronom relatiu i adverbi, i amb accent pot ser pronom relatiu i interrogatiu.
Que atrevit que ets de fer salt de pont! (que= modifica ladjectiu atrevit; adverbi)
Digueu-nos qu voleu per berenar. (qu= quina cosa; pronom interrogatiu)
T el perfil que busca lempresa. (que= substitueix lantecedent perfil; pronom relatiu)
La plaa a qu optes ja s teva. (qu= substitueix lantecedent plaa i es pot canviar per la qual; pronom relatiu)
Recordeu que s incorrecte ometre aquesta conjunci:
Sollicito minclogueu en les vostres llistes electrniques de distribuci.
Sollicito que minclogueu en les vostres llistes electrniques de distribuci.
Temporals
Locatives
Modals
Morfosintaxi 147
LES CONJUNCIONS Tema 9
Causals
Donat que s un barbarisme que cal evitar utilitzant conjuncions causals com ara ats que, ja que....
No than expedit el certificat donat que no has complert el mnim dassistncia.
No than expedit el certificat ats que / ja que no has complert el mnim dassistncia.
Comparatives
Concessives
Tipus dinformaci Conjuncions Exemples
de loraci subord.
Obstacle, objecci encara que, malgrat que, Encara que no ho reconegui, lestima.
per b que, b que, mal que, Vaig acceptar les condicions, per b que no compartia els
baldament, per ms que, si objectius.
b, tot i que Tot i que s car, anirem al concert.
148 Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS Tema 9
Remarca
Tot i que ha danar amb un verb en mode indicatiu.
Tot i que mengi molt, no sengreixa ni un gram.
Tot i que menja molt, no sengreixa ni un gram.
Consecutives
Tipus dinformaci Conjuncions Exemples
de loraci subord.
Conseqncia que, tant... que, tan... que, Treballa tant que no t temps de sortir.
talment... que, de manera Va perdre lltim tren, de manera que es va haver de
que, fins al punt que quedar a la ciutat una nit ms.
Condicionals
Tipus dinformaci Conjuncions Exemples
de loraci subord.
Condici si, noms que, mentre, posat Si continues aix, et donar lesquena.
que, sempre que, en el cas Mentre condueixis, no parlis per telfon.
que, si per cas, si de cas, Les trucades sn gratutes, llevat que siguin internacionals.
llevat que, fora que, tret que,
si doncs no, que
Remarques
Posat que expressa condici i no pas causa com puesto que castell, i el verb que segueix sha de construir en
subjuntiu.
Posat que dem s festa, avui he de deixar enllestides unes gestions.
Com que dem s festa, avui he de deixar enllestides unes gestions.
Posat que vinguis, improvisarem una mica de sopar.
Finals
Tipus dinformaci Conjuncions Exemples
de loraci subord.
Finalitat, objecte perqu, a fi que, per tal que, Tots lestem collant perqu shi apunti.
que Citeu-lo a fi que comparegui al Jutjat.
Remarca
Vegeu perqu / per qu a lapartat de conjuncions causals.
Morfosintaxi 149
LES CONJUNCIONS Tema 9
u EXERCICIS
1. Empleneu els buits de les frases segents amb tanmateix o aix mateix, tenint en compte el context.
1. No ho hauria pogut fer millor. .................................... hauria estat b que hagus comptat amb la resta de
companys.
2. El foc va cremar mil hectrees de bosc i .................................. algunes cases dels pobles vens.
3. Han trobat aigua en una lluna de Saturn; per .................................... no sembla que hi hagi indicis de vida.
4. Egipte s un pas amb molt dencant i .................................. no hi aniria mai per por de volar.
5. Van regalar-li un viatge al Carib i ................................... tots els electrodomstics.
6. Li han dit el nom del porc i ..................................... ni sha immutat.
3. Completeu les frases segents amb les conjuncions doncs o perqu, segons sexpressi conseqncia o
causa.
Dius que ha sortit a comprar? Doncs ja no deur tornar fins a les vuit.
T migranya perqu no es pren la medicaci.
150 Morfosintaxi
LES CONJUNCIONS Tema 9
4. Ompliu els buits de les frases segents amb perqu, per qu o per a qu i indiqueu si en el cas de perqu
es tracta duna conjunci causal o final i en el cas de per qu o per a qu, dun interrogatiu de causa o de
finalitat.
5. Completeu les frases segents triant entre les opcions que us oferim.
1.
Recorda (que / de qu) passarem a recollir-te a les dues.
2.
El gos es va intoxicar (i / e) immediatament el vam portar a cal veterinari.
3.
(Posat que / Com que) he acabat la feina, men vaig a fer un vermut.
4.
Ha marxat de viatge, (tota vegada que / ja que) li ha tocat la loteria.
5.
(Posat que / Perqu) aconseguim motivar els treballadors, lempresa en sortir beneficiada.
6.
(Tot i que / Malgrat que) sigui diumenge, es lleva a les set del mat.
7.
El taller (per a qu / perqu) vam preparar el pressupost ha fet fallida.
8.
El mnim per obrir un curs sn deu persones; ............................... (tot i aix / no obstant), es poden fer
excepcions segons les circumstncies.
9. Per cada ascendent o descendent minusvlid/a en un grau igual o superior al 65% es pot aplicar una
deducci de 100 euros, ............................... (tota vegada que / sempre i quan) es compleixin els requisits
exigits.
1. Fes-ho tal i com tho ha dit, perqu, sin, tho far repetir.
2. Posat que vulgui anar-hi, li proporcionarem un cotxe oficial.
3. A no ser que detestis el flamenc, aquesta obra segur que tagradar.
4. No fan sin el ximple, els meus fills.
5. Ha demanat es respecti el resultat de les eleccions.
6. Mentre que en Jordi va a comprar, jo anir fent la bugada.
Morfosintaxi 151
Tema 10
ELS ADVERBIS
Els adverbis sn mots invariables que modifiquen principalment el verb desenvolupant funcions de
complement circumstancial que indiquen el lloc, el temps, la manera, la quantitat... en qu es duu a terme la
seva acci. Tamb poden modificar els adjectius i els adverbis.
La funci adverbial tamb la poden desenvolupar les locucions adverbials, compostes per ms duna
paraula i formades generalment per una preposici i un altre adverbi o un SN (en endavant, dhora, dem
passat...).
Adverbis de lloc
Tamb cal distingir ladverbi enlloc, que vol dir en cap banda, den lloc de, que significa en substituci de.
Enlloc no shi est ms b que aqu.
En el titular de la pgina 5, en lloc de dir Baldiri hi ha de dir Florenci.
Cal distingir avall i amunt da baix i a dalt, respectivament. Mentre que els primers denoten direccionalitat, els
segons indiquen posici.
Lesquin mel vaig fer mentre baixvem muntanya avall.
Fa estona que ja sn a dalt.
A partir de molts daquests adverbis es poden formar locucions adverbials anteposant-hi la preposici a:
a davant, a fora, a dalt, a prop...
152 Morfosintaxi
ELS ADVERBIS Tema 10
Adverbis de temps
Aleshores i alhora sn adverbis que signifiquen llavors i a un mateix temps respectivament. Es pronuncien igual
que els sintagmes a les hores i a lhora.
Van tallar lany passat i des daleshores no shan tornat a veure mai ms.
Cal evitar prendre el sol a les hores de ms calor.
Fent tantes coses alhora no aconseguirs fer-ne cap de b.
A lhora de sopar s quan es prenen les decisions ms importants.
Recordeu que la locuci *dara en endavant s incorrecta. Ha de ser dara endavant o en endavant.
Adverbis de manera
Morfosintaxi 153
ELS ADVERBIS Tema 10
Remarques
Hi ha un bon nombre dadverbis de manera construts afegint -ment a la forma femenina dalguns adjectius. Cal
tenir en compte que mantenen laccentuaci que saplica a ladjectiu en femen.
Quan hi ha ms dun adverbi en -ment, el ms recomanable s mantenir els sufixos en tots els elements; en cap cas
saccepta suprimir el sufix del primer.
Ho repetia contnua i enrgicament.
Ho repetia contnuament i enrgicament.
Ho repetia contnuament i enrgica.
Els adverbis b i malament passen a ben i mal quan precedeixen lelement que modifiquen.
Un plantejament mal concebut ens ha fet perdre temps en la construcci de la sala.
Els paraiges magraden ben acolorits.
Lencreuament dels adverbis sols i solament ha provocat laparici de la forma incorrecta *solsament.
Aquesta revista solsament sedita virtualment.
Aquesta revista solament / sols sedita virtualment.
Les locucions a poc a poc i de mica en mica no poden prescindir de la preposici amb qu sinicien.
Adverbis de quantitat
Tingueu en compte que sescriu tan davant dadjectiu, adverbi o locuci adverbial, i tant en la resta de casos. A
ms, lexpressi castellana un tanto no s *un tant, sin una mica.
No enraonis tan alt, que els nens dormen.
En sap tant, de ballar, que tothom lin demana classes.
Mha resultat un tant complicat aquest exercici.
Mha resultat una mica complicat aquest exercici.
Cal evitar tamb la forma *adems i substituir-la per a ms, a ms a ms, de ms, de ms a ms.
Adems, us oferim un curs virtual.
A ms a ms, us oferim un curs virtual.
154 Morfosintaxi
ELS ADVERBIS Tema 10
Recordeu que en frases negatives, interrogatives i condicionals molt sha de substituir per gaire.
Si no trigues molt, tesperar per dinar.
Treballars molt aquest vespre?
Si no trigues gaire, tesperar per dinar.
Treballars gaire aquest vespre?
Tingueu present que ladverbi almenys sescriu junt, ja que separat s el resultat de combinar larticle contracte al
i ladverbi menys, o b es tracta de lexpressi al menys (...) possible. Fixeu-vos que aquesta ltima forma comena
en al, i no en el, com tamb al ms (...) possible.
Comptem amb almenys cinc participants.
Ha cridat latenci al menys conflictiu del grup.
Procura que el sol et toqui el tatuatge al menys possible.
Collocat al ms a prop possible.
La locuci *com a molt cal substituir-la per pel cap alt, a tot estirar o com a mxim.
Adverbis dafirmaci
Adverbis de negaci
Morfosintaxi 155
ELS ADVERBIS Tema 10
Adverbis de dubte
u EXERCICIS
2. Busqueu sinnims (o expressions sinnimes) dels adverbis o de les locucions adverbials subratllats.
3. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases segents.
156 Morfosintaxi
ELS ADVERBIS Tema 10
4. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases segents.
5. Ompliu els buits amb les formes adequades dentre les que us indiquem per cada grup de frases.
Morfosintaxi 157
ELS ADVERBIS Tema 10
6. Els nens petits no podem anar ................................. quan els pares se separen. dac dall
Com que el seu pare s periodista t objectes ................................... dac i dall
11. ............................ tinc reuni, per tant avui hauria dacabar linforme. el dijous
............................ 16 de juny la Martina comena el curs de defensa personal dijous
i lacabar daqu a dos mesos. Aquest estiu, doncs, haurem de canviar
............................ com a dia de la nostra trobada.
15. Et queda ............................. per sopar? Tenia pizzes congelades, per ja no cap
men queda ............................. res
Has vist ............................. process de manaies? La de Besal, per exemple? gens
No, ......................... nhe vist ....................... gaire
mai
Els teus plans no sn ............................. engrescadors. mai no
No vagis ............................. de pressa per aqu, que aquesta carretera s
perillosa; no ten pots refiar.............................
158 Morfosintaxi
Lxic
Tema 1
DERIVACI
Les paraules duna mateixa famlia tenen un element com, que anomenem arrel o lexema.
Daquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partcules a larrel. Aquest
procediment sanomena derivaci i els mots que en resulten sn els mots derivats.
De vegades, com en lexemple anterior, larrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: s el
mot primitiu. Per no sempre s aix:
Anomenem afixos les partcules que sannexen a larrel, les quals podem classificar segons la seva posici:
Quan unim aquests afixos a larrel, de vegades es produeixen canvis ortogrfics o fontics.
Daltra banda, tamb hi ha paraules que entre elles tenen molta semblana per una arrel diferent. Sn
els pseudoderivats o falsos derivats, que es formen a partir duna arrel llatina diferent de larrel del mot
primitiu catal.
Prefixos
Mitjanant la prefixaci adjuntem un prefix a larrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria
gramatical i atorgant-li un significat diferent.
160 Lxic
DERIVACI Tema 1
No obstant aix, hi ha prefixos que s que imposen una categoria gramatical al mot. En la majoria de casos,
es tracta de prefixos verbalitzadors: a-, en- (variant em-), es-, per-, etc. Aquests prefixos tenen la particularitat
de no aportar cap nou significat i de necessitar sovint laddici simultnia de determinats sufixos per poder
formar el nou mot.
Pel que fa als que aporten un significat o mats diferent al mot, que sn la immensa majoria, podrem establir-
ne una classificaci genrica.
Lxic 161
DERIVACI Tema 1
c) Valor temporal
d) Valor dimensional/quantitatiu
e) Valor modal
Sufixos
Els sufixos se situen darrere larrel i aporten un nou significat al mot. Nhi ha de diferents tipus:
a) Sufixos lxics
Determinen el gnere i el nombre en el cas dels noms i dels adjectius i, en el cas dels verbs, la persona, el
temps, el nombre, el mode i laspecte.
162 Lxic
DERIVACI Tema 1
b) Sufixos valoratius
Sufix Significat Exemple
-et, -, -illa, -ell diminutius pinyonet, finestr, sabatilla, cubell
-s, -arro, -al, -s augmentatius homens, peuarro, finestral, verds
-ot, -astre, -s, -um, -ol pejoratius casalot, padrastre, gentussa, pixum, bestiola
-ssim, -rrim superlatius tendrssim, pauprrim
c) Sufixos classificadors
Lxic 163
DERIVACI Tema 1
164 Lxic
DERIVACI Tema 1
Infixos
Els infixos sn el tipus dafixos que se situen entre larrel i el sufix. En general no tenen cap valor semntic,
per en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els
verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa (menjucar), dinsuficincia (endormiscar-se) o dintensitat
(allargassar).
Infix Exemple
-al-, -ol- apegals, rajol
-all-, -ell-, -ill-, -oll- ceballut, gotellada, branquill, potollar
-an-, -en-, -in-, -on- cridaner, nomenar, blanquins, sangonent
-ar-, -arr-, -er- llargarut, pontarr, camperol
-ass-, -iss-, -oss-, -uss- eugassada, borrissol, picossada, cantussar
-at-, -et-, -ot- peixater, ferreter, parlotejar
-atx-, -itx-, -itj-, -ij- esprimatxar, magritxol, ferritja, ventijol
-eg-, -ic-, -uc- lladregot, portic, menjucar
-isc-, -isqu-, -usc- endormiscat, plovisquejar, pedruscall
Remarques
Quan formem mots nous a partir del procs de derivaci sovint afegim a larrel o mot primitiu afixos propis
de la llengua castellana quan en catal el mot es forma amb un afix diferent o fins i tot sense. s el cas de
mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, collidir o garantir, que per influncia del castell
formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *collisionar i *garantitzar.
u EXERCICIS
1. Aparelleu els derivats segents amb les definicions que els corresponen.
Lxic 165
DERIVACI Tema 1
2. A les frases segents escriviu el derivat adequat a partir dels mots primitius.
Colors
Li han quedat els ulls ............................. (vermell) de tant plorar.
Les fulles de lloe sestan ............................. (groc).
Aquestes tomates encara ............................. (verd).
T els ulls ............................. (blau) i els cabells castanys.
He ............................. (negre) els pantalons amb un tint fabuls.
La ............................. (gris) daquestes parets em posa malalta.
Txtils
Acabem d............................. (mid) les camises del teu avi.
El ............................. (drap) no ens ha volgut vendre res.
Creixen tot de plantes ............................. (fil) a les parets de la terrassa.
Va deixar la feina perqu shi sentia ............................. (cotilla).
La indstria ............................. (cot) ha patit un daltabaix els darrers anys.
A la Berta no li agraden gens els gossos ............................. (falda).
Natura
La granissada ha ............................. (fulla) tots els rosers.
Cal ............................. (aigua) el vi amb una mica de gasosa perqu s massa fort.
El meteorleg ja havia anunciat ............................. (nvol) parcial a linterior.
Van trobar lesquelet dun bvid ............................. (terra) al Camp dels Ninots.
Tenim previst fer una excursi a la ............................. (faig) den Jord.
Amb la pluja han sortit ............................. (gota) al menjador de casa.
166 Lxic
DERIVACI Tema 1
Cos
Li ha engaltat una tal ............................. (m) que ens hem quedat de pedra.
Fa una calor ............................. (nervi) aquest mat.
Ha deixat els vidres ben plens de ............................. (dit).
En Miquel t l............................. (os) prpia dun guerrer primitiu.
Aquest mat ha vingut a treballar lvid i ............................. (ull).
s tan afectus que no sest de fer ............................. (bra) i petons a tothom.
Substantius
1. La meva via s la ............................. (avi) del meu fill.
2. Amb una analtica li han detectat ............................. (cos) de la sida.
3. L............................. (sortir) de postres daquest restaurant s molt complet.
4. Com a seqela de laccident li ha quedat una lleugera ............................. (coix).
5. Per Nadal la Rambla somple de ............................. (pidolar).
6. Noms surt un ............................. (raig) daigua de la font!
7. Com que no hem podat la prunera, est plena de ............................. (branca).
8. No facis el ............................. (plor). No per aix et comprar una pilota.
9. Cal envernissar de nou els ............................. (porta) de la finestra.
10. A lestiu la ............................. (baf ) que arriba de la granja de porcs s molt intensa.
Verbs
1. Amb larribada de leuro tots els botiguers han ............................. (rod) els preus a lala.
2. Per esmorzar el meu fill ............................. (mica) les galetes i les suca a la llet.
3. ............................. (nus) b la corbata!
4. El neoclassicisme s............................. (mirall) en lart grecorom.
5. Quan est nervis no para de ............................. (parpella).
6. Lhome va ............................. (fuet) el gos fins a deixar-lo exhaust.
7. La farina s lingredient essencial per ............................. (esps) les salses.
8. Si tens un problema, no thi ............................. (cap), ja hi trobars una soluci tard o dhora.
9. A cap nen no li agrada que l............................. (crit) davant dels seus amics.
10. Desprs de dinar, asseguda al sof, magrada ............................. (dormir) una estona.
Adjectius
1. Els nens surten cada dia ............................. (set) de lescola.
2. Els Mossos dEsquadra han trobat un laboratori ............................. (legal).
3. Deixar de fumar s la decisi ms ............................. (seny) que he pres a la vida.
4. s un xicot molt ............................. (traa) amb la papiroflxia.
5. Com que s tan ............................. (fred) cada nit em demana que li escalfi els peus.
6. Us far una samfaina deliciosa amb les mongetes ............................. (primer) que he collit aquest mat.
7. La gallina ............................. (pondre) pon deu ous cada setmana.
8. Amb la puja de preus dels aliments, els diners es fan ............................. (fondre) cada cop ms de pressa.
9. Fa pena de veurel, est tan ............................. (prim) que se li veuen els ossos.
10. A la part alta de la casa hi ha un terrat molt ............................. (sol).
Lxic 167
DERIVACI Tema 1
5. Ompliu els buits de les frases segents amb els gentilicis que hi corresponguin.
llet: cervell:
corba: fill:
avortament: boca:
calb: jove:
llavi: doble:
7. Ompliu els buits de les paraules segents amb algun dels infixos que teniu a continuaci.
168 Lxic
DERIVACI Tema 1
Lxic 169
Tema 2
MOTS COMPOSTOS
La composici s un procediment que ens permet formar mots de manera diferent de com ho fem per la
derivaci, ja que no formem un mot nou mitjanant un afix, sin que ho fem unint dues o ms paraules que
ja existeixen.
Amb la composici podem obtenir mots de diferents categories gramaticals: substantius, adjectius, verbs i
partcules.
a) Substantius compostos
Formaci Exemple
Verb + substantiu pelacanyes, guarda-roba
Substantiu + adjectiu o participi celobert, cama-roja, curtcircuit
o adjectiu + substantiu gurdia civil, baix relleu
Substantiu + substantiu:
Compostos sinttics. Es formen violentant la sintaxi i
aiguaneu, ferrocarril
elidint elements que se sobreentenen.
Compostos coordinats. Sn els que tenen un
museu-arxiu, autor-editor, comte-rei, ciutat-estat
significat que s la suma dels significats dels dos
elements.
decret llei, cami cisterna, paper moneda, allioli,
Altres casos: compostos formats per juxtaposici
capicua, plats-i-olles, maldecap, cuc de seda, esperit de
o subordinaci, enllaats amb la conjunci i o la
vi
preposici de i compostos sintagmtics
Formaci del plural
Si el compost sescriu amb guionet o amb els dos elements soldats, afegim la marca de plural al segon element:
caa-recompenses, curtcircuits, pl-rojos, ferrocarrils, alliolis, maldecaps (excepte els compostos coordinats, en els
quals pluralitzem els dos elements: comtes-reis, autors-editors).
En canvi, si els dos elements sescriuen separats:
substantiu + adjectiu o participi i adjectiu + substantiu
Farem el plural de tots dos elements: policies locals, baixos relleus.
substantiu + substantiu
Afegirem la marca de plural solament al primer element: camions cisterna, vagons restaurant, cucs de seda, hores
punta.
b) Adjectius compostos
Formaci Exemple
Substantiu + adjectiu o participi barra-sec, panxacontent, collverd
Adjectiu + adjectiu anglosax, sordmut, grecollat, indoxins
Formaci del plural
Sempre afegirem la marca de plural al segon element: bocamolls, capficats, poca-soltes, grecollatins, sordmuts.
c) Verbs compostos
Formaci Exemple
Substantiu + verb corglaar-se, capficar-se, capgirar
Adjectiu + verb primfilar, migpartir
170 Lxic
MOTS COMPOSTOS Tema 2
d) Partcules compostes
Formaci Exemple
amunt, avall, enlaire, daltabaix, sobretot, pertot, gaireb,
Adverbis
alhora, tanmateix, nogensmenys
Preposicions i conjuncions malgrat, sin, perqu
El guionet
Ls del guionet afecta els mots derivats per prefixaci i els mots compostos. Vegem quins sescriuen amb
guionet i quins no.
Escrivim amb guionet
a) Els numerals compostos (ordinals i cardinals): hem de posar el vint-i-cinc, trenta-quatre, tres-cents,
guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes dos-cents seixanta-vuit,
(D-U-C) mil sis-centes noranta-vuit,
sis mil nou-cents cinquanta,
trenta-nou mil set-cents quaranta-tres,
set milions vuitanta mil dotze
b) Els mots compostos que comencen amb el nom dun punt nord-americ, nord-est, sud-afric, sud-
cardinal oest
c) Els compostos repetitius i expressius baliga-balaga, nyigui-nyogui,
pengim-penjam, poti-poti, xino-xano
d) Un petit grup de mots o expressions singulars abans-dahir, adu-siau, qui-sap-lo
e) El substantiu no-res i les combinacions de no+substantiu no-existncia, no-violncia,
no-alineament
f) Els mots compostos en qu el primer element acaba amb vocal i el barba-roig, cara-rugat, cama-sec, penya-
segon comena amb alguna daquestes tres lletres: r, s o x segat, escura-xemeneies,
para-xocs
g) Els mots compostos en qu, si no posssim guionet, es produiria pl-llarg, pit-roig, cinc-en-rama,
una lectura errnia o una grafia impossible plats-i-olles
h) Els mots compostos en qu el primer element du accent grfic m-llarg, pl-blanc, ms-dient
i) Els compostos coordinats (substantiu + substantiu), en qu el museu-biblioteca, comte-rei,
significat del mot s la suma dels significats dels elements que el autor-editor
formen
Lxic 171
MOTS COMPOSTOS Tema 2
Finalment cal recordar que els topnims, com la resta de mots, tamb segueixen la regla del guionet.
u EXERCICIS
1. Relacioneu les paraules de la primera columna amb el significat que els correspon de la segona.
1. esquenadret a. criada
2. escanyapobres b. avar
3. cagadubtes c. acidesa
4. llepafils d. vagabund
5. somiatruites e. visionari
6. ventafocs f. gandul
7. pica-soques g. indecs
8. busca-raons h. tipus docell
9. rodamn i. escrupols en el menjar
10. coragre j. barallads
172 Lxic
MOTS COMPOSTOS Tema 2
4. Escriviu correctament les paraules que teniu a continuaci a la columna corresponent. No oblideu descriure
el guionet quan calgui.
Lxic 173
Tema 3
SINONMIA I ANTONMIA
Una de les qualitats duna llengua s la seva riquesa i varietat, cosa que es mostra per la presncia de
recursos lxics com el de la sinonmia i lantonmia.
Sinonmia
Dues paraules sn sinnimes quan tenen el mateix significat. Aix, per exemple, casament i noces sn
sinnims:
Va assistir a les noces del seu cos.
Va assistir al casament del seu cos.
Cal tenir en compte, per, que encara que dues paraules comparteixin el significat, no s
gaire freqent que es puguin usar indistintament en una mateixa situaci.
El sinnim ens serveix per precisar ms el significat dall que volem expressar i normalment el context
ens ajuda a triar la paraula adequada. Per exemple, fertilitat i productivitat sn paraules sinnimes en
determinats contextos:
Per vegem qu passa si les fem servir indistintament, sense tenir en compte el context:
Passa el mateix si no tenim present en quin registre parlem (ms formal o ms colloquial), el lloc on ens
trobem o la persona a la qual ens adrecem. Per exemple, un jove pot dir als seus amics:
O b:
Es va menjar tota lamanida.
En resum, doncs, els sinnims sn paraules que expressen el mateix significat, per que
hem dutilitzar depenent del context, ja que generalment no sn intercanviables.
Antonmia
174 Lxic
SINONMIA I ANTONMIA Tema 3
rpid lent
El tren va anar molt rpid. El tren va anar molt lent.
En canvi:
Per tant, difcilment podem encertar el contrari dun mot sense un context mnim que ens
orienti.
Alguns antnims es formen afegint un prefix al lexema. En determinats casos, prefixos com -a, -anti, -des, -dis,
-in, -im, il fan que el mot derivat tingui un significat contrari al primitiu.
simtric asimtric
higinic antihiginic
legal illegal
u EXERCICIS
llord farigola
minso greixs
gat tarima
dominar moix
estable exigu
gos avar
tim regna
gasiu ca
brida comandar
estrada quadra
emocionar negligir
equvoc cortesia
grolleria asserenar
esponers clar
eteri marcit
aixoplugar desempenyorar
vigilar desemparar
pignorar corpori
Lxic 175
SINONMIA I ANTONMIA Tema 3
3. Classifiqueu els adjectius segents en dos grups segons si sn sinnims dalt o de baix.
soberg, enlairat, rabassut, encimat, nan, menut, airvol, petit, altvol, acimat, camacurt, boterut
alt:
baix:
4. Feu una frase amb cadascun daquests falsos sinnims en qu quedi clar el significat.
plnol/planell:
dof/delf:
cataractes/cascades:
data/dada:
trnsit/trfic:
abonar/adobar:
cincia, idiotisme, saviesa, analfabetisme, inpia, coneixena, desconeixena, incapacitat, ignici, incultura
176 Lxic
Tema 4
POLISMIA I HOMONMIA
Polismia
Els mots polismics sn mots que tenen diversos significats en funci del context en qu els utilitzem, a
diferncia dels sinnims, que sn mots de significat coincident.
Tots ells, per, tenen algun tipus de relaci. En tots els casos cap designa la part superior duna persona o
animal, i per analogia, tamb la part superior o que sobresurt duna cosa.
Homonmia
s la propietat que relaciona dos mots que, de manera purament casual, sescriuen de la mateixa manera
(homgrafs) o es pronuncien igual (homfons), per tenen significats diferents.
pop msica
mollusc
u EXERCICIS
1. Feu dues frases en qu cadascun daquests mots polismics tingui un significat diferent.
bra:
cinta:
ploma:
taula:
cort:
2. Hi ha paraules que canvien de significat si les usem en mascul o en femen. Ompliu els espais buits amb la
forma adequada.
1. el canal / la canal
a) ................ dUrgell t les reserves garantides per la campanya denguany.
b) ............... de la teulada t fora goteres.
Lxic 177
POLISMIA I HOMONMIA Tema 4
2. el pudor / la pudor
a) Cal que respectem ................... daquella persona.
b) ................. que se sentia era insuportable.
4. el pols / la pols
a) Vam treure ..................... dels mobles desprs de les obres.
b) ................. li anava massa rpid i el metge va decidir ingressar-lo.
5. el fi / la fi
a) .................. no justifica els mitjans.
b) El curs ha arribat a ................
1. Hem / em
La meva mare ......... va dir que anssim a comprar flors i tamb ....... comprat algun arbust.
2. Qu /que
...... vols ........ et regali?
3. Ha / a
........ anat ............ Lleida a menjar caragols.
4. o / oh / ho
...........! Aix s una meravella. ........ vols provar ........ no?
4. Cada frase daquest exercici cont el verb anar. Indiqueu quin significat t en cada cas tenint en compte
el context.
178 Lxic
Tema 5
Les locucions
Una locuci s un grup de paraules que t el valor semntic o sintctic dun sol mot, que sol anar precedit
duna preposici o duna conjunci.
Ja hem tractat algunes locucions en lapartat dedicat als connectors (a continuaci, amb aquesta finalitat, a
causa de, duna banda...). Ara en veurem unes altres que sovint generen confusi, b perqu sn diferents del
castell, b perqu sen fa un mal s perqu no sen coneix la grafia o el significat.
Incorrecte Correcte
*a lobjecte de amb lobjecte de, amb la finalitat de
*a major abundament a ms a ms, amb ms motiu, i encara ms
*a mitjans de (setmana, a mitjan (setmana, maig, estiu, any, segle)
maig, estiu, any, segle)
*arrel de arran de
*a ser possible si s possible, si pot ser
*a tal efecte a aquest efecte, amb aquesta finalitat
*a tenor de ats el tenor de, per ra de, en virtut de, considerant, tenint en compte, ats
*al fi i al cap al cap i a la fi
*al menys (al menos) almenys, si ms no, com a mnim
*amb major motiu amb ms motiu, amb ms ra
*degut a a causa de, per causa de, per ra de
*del contrari en cas contrari, si no, altrament, daltra manera
*donat que ats que, ja que, perqu
*en ambds efectes a ambds efectes
*en ares de amb la intenci de, a fi de, amb lobjecte de
*en atenci a en/per consideraci a, per esguard de
*en balde en va, debades, endebades
*en base a a partir de, sobre la base de, segons, dacord amb, tenint en compte, considerant
*en el seu cas si sescau, si es dna, si es produeix
*en el seu defecte si no nhi ha, si no, quan no nhi hagi
*en el seu moment al moment oport, quan ser el moment
*en lo successiu dara endavant, en endavant
*en ordre a amb vista a, a fi de, a lefecte de, amb la intenci de, pel que fa a, quant a
*en quant a quant a, pel que fa a, pel que es refereix a, en relaci amb, amb relaci a
Lxic 179
LOCUCIONS I FRASES FETES Tema 5
La frase feta s una expressi que t una forma fixada i invariable, el significat de la qual no pot ser dedut
del significat dels mots que la formen. Sol tenir un valor metafric i un to sovint popular i exagerat.
Difcilment es pot traduir literalment duna llengua a una altra. Fixeu-vos en la frase feta bufar i fer ampolles:
evidentment el seu significat no es correspon a la traducci literal castellana soplar y hacer botellas, ja que hi
ha una expressi genuna castellana amb aquest sentit, coser y cantar.
Ls daquestes frases s molt freqent en les converses colloquials per donar expressivitat, espontanetat i
originalitat.
a) Per verbs
180 Lxic
LOCUCIONS I FRASES FETES Tema 5
b) Per noms
Llocs
haver-hi camp per crrer caure del cel venir de lhort
remoure cel i terra voler la lluna en un cove voler tocar el cel amb la m
semblar can seixanta estar a la lluna de Valncia ser una cort de porcs
Persones i animals
donar gat per llebre esvalotar el galliner estar com gat i gos
haver-hi quatre gats ser lase dels cops ser cornut i pagar el beure
Lxic 181
LOCUCIONS I FRASES FETES Tema 5
Menjars
fer botifarra sser una bassa doli acabar abans el pa que la gana
ofegar-se en un got daigua tallar el bacall fer cara de pomes agres
ser figues dun altre paner no poder dir ni fava ser de pa sucat amb oli
remenar les cireres pesar figues haver-hi ms dies que llonganisses
u EXERCICIS
2. Ompliu els buits daquestes frases fetes amb el mot adient. Tots els mots que hi falten sn el nom duna
part del cos.
182 Lxic
LOCUCIONS I FRASES FETES Tema 5
4. Quina expressi podreu collocar al costat de les frases segents? Trieu-les dins daquesta llista.
anar de vint-i-un bot, saber-la llarga, rascar-se la butxaca, picar ferro fred, haver-hi roba estesa, tenir mala pea al
teler, a cor qu vols, treure de polleguera, saber de quin peu calar, remoure cel i terra
En Toms i la Teresina havien preparat amb molta cura el bateig de lltim dels seus fills: en Bernat. Havien danar
amb compte de no gastar ms del que els permetien els ingressos, per volien que el petit tingus una gran
festa de benvinguda. Per aix van decidir-se i van convidar una pila de gent. Fins i tot van convidar els parents
dUlldemolins, dels quals que no sabien res des de feia molt temps, per a la Teresina li feia molta illusi veurels
perqu havien estat molt amigues amb la seva cosina Elvira. Una setmana abans del gran esdeveniment, lElvira
va trucar a la seva cosina i li va refusar la invitaci. La Teresina, en sentir aix, es va enfadar molt perqu lhavien
defraudat. Des de llavors va haver-hi desavinences entre les dues cosines.
Un mes abans del gran dia la Teresina va anar a triar el vestit den Bernat. Es va enamorar dun vestit de somni: era
tot blanc, amb un fald ple de brodats i una gorreta dangorina. Era molt car, per no era ella qui havia de pagar,
sin que el vestidet era el regal de la seva via. El nen havia de fer goig el dia de la seva presentaci en societat, i
aquell vestidet garantia amb escreix lxit de la comesa.
El gran dia va arribar i en Toms i la Teresina van celebrar el bateig amb tots els luxes imaginables. Els convidats
van poder atipar-se amb el dinar que els havien preparat, i com diu la dita: a la taula den Bernat, qui no hi s, no hi s
comptat.
haver-hi mala maror des que en Judes era fadr i sa mare festejava
Lxic 183
Tema 6
BARBARISMES
Un barbarisme s un mot o una forma de dir forasters, usats dins duna llengua que ja t mots propis per
expressar la mateixa idea. La utilitzaci daquests mots s una errada que cal evitar sempre.
Per exemple, *embustero ve del castell embuste; en catal diem mentider i mentida. Altres mots com
*enterar-se, *tio o *enfermetat tamb sn barbarismes, ja que el catal posseeix les formes prpies
assabentar-se, oncle i malaltia.
A ms a ms, en catal tamb trobem altres tipus dincorreccions que tenen lorigen en el calc de les formes
castellanes corresponents.
A banda dels barbarismes de la llengua general, en el llenguatge propi de lmbit jurdic catal tamb es
cometen algunes incorreccions de lxic o de calc de les formes castellanes, degudes a la llarga tradici que
t el castell en aquest mbit.
Quant a les incorreccions lxiques, sovint sn originades pel manteniment de la grafia castellana en mots en
els quals la grafia catalana canvia:
Daltres vegades, el que fem s usar errniament una forma catalanitzada del terme castell per
desconeixement del corresponent en catal:
O tradum literalment al catal el terme en castell sense pensar que els significats en una i altra llengua
poden variar:
Quant al calc de les formes castellanes, a continuaci en teniu alguns exemples molt habituals:
184 Lxic
BARBARISMES Tema 6
u EXERCICIS
1. Dels parells de paraules que teniu a continuaci, una s un barbarisme i laltra s la correcta. Subratlleu-ne
la correcta en cada cas.
Lxic 185
BARBARISMES Tema 6
186 Lxic
BARBARISMES Tema 6
5. En les frases segents hi ha tot un seguit de barbarismes. Encercleu-los i escriviu el mot correcte.
6. En les frases segents trobareu barbarismes propis de lmbit jurdic. Encercleu-los i escriviu el mot
correcte.
Lxic 187
BARBARISMES Tema 6
7. Les frases segents contenen formes verbals defectuoses prpies de lmbit jurdic. Esmeneu-les.
busca i captura:
a bocajarro:
en la major brevetat possible:
allanament de morada:
entrada i registre:
via dapremi:
baix advertiment:
donar-se per enterat:
acs sexual:
gurdia i custdia:
9. Substituu les expressions incorrectes de les frases segents per la prpia en catal.
188 Lxic
BARBARISMES Tema 6
1. La van ............................. (emplaar / citar) perqu es presents al Jutjat en el termini de cinc dies.
2. He trams el correu amb ............................. (acusament de rebuda / acusament de recepci).
3. La llei no ............................. (contempla / estableix) la falta de lesions dins la categoria de delicte.
4. Es va apuntar a la ............................. (borsa / bossa) de treball amb poques expectatives que el cridessin.
5. El ............................. (trnsit / trfic) destupefaents s un delicte perseguible dofici.
6. L............................. (informe metge / informe mdic) no confirma que li hagin quedat seqeles psicolgiques.
7. Els ............................. (esdeveniments / aconteixements) desgraciadament es van precipitar.
8. ............................. (Lacord / La decisi) del jutge beneficiava clarament els interessos de la menor.
9. El delicte de malversaci de ............................. (cabals / cabdals) pblics afecta els funcionaris en lexercici de
les seves funcions.
10. He anat al ............................. (cadastre / catastre) a comprovar la inscripci del pis que vull comprar.
11. Cal afixar ledicte al ............................. (tauler / taulell) danuncis del Jutjat.
12. Ladvocat ha de ............................. (solventar / resoldre) els defectes de forma de la seva demanda.
13. El declaro incapa i en ................................ (nomeno / anomeno) tutor el seu fill petit per considerar-lo la
persona ms adequada per desenvolupar el crrec.
14. Avui s un dia amb molts ............................. (assenyalaments / senyalaments).
15. El jutge ja ha dictat la interlocutria d............................. (apertura / obertura) del judici oral.
Lxic 189
Tema 7
PROBLEMES LXICS
De vegades trobem parelles de substantius, adjectius, verbs o altres formes que, pel fet de ser molt similars
entre ells o b per influncia del castell, utilitzem indistintament, tot i tenir cadascun un significat molt
diferent.
rgan/orgue
L............................ de la catedral ha estat malms per una colla de vndals.
El principal ............................ sensitiu de les formigues sn les antenes.
tron/tro
Laspirant al ..................... dAlbnia va tornar al seu pas desprs de 63 anys dexili.
Hem sentit un ..................... que ha ressonat arreu.
embussos/embuts
Vull que em diguis sense ....................... quins problemes hi ha a loficina.
Cada mat, per anar a treballar, trobo ....................... a la carretera.
dampolles/de butllofes
No va poder acabar el pelegrinatge perqu els peus se li van omplir .............................
Larmari s ple ............................ buides que haureu dhaver llanat.
medecina/medicina
Quina ........................... he de comprar a la farmcia?
Tot i haver estudiat ..........................., ha preferit dedicar-se a les assegurances.
dades/dates
El cientfic va aplegar totes les ......................... possibles abans de formular una nova teoria sobre el naixement del
llenguatge.
Ja podeu consultar per Internet les ......................... de preinscripci als exmens de catal.
ciments/fonaments
El terratrmol va fer trontollar els .......................... de molts edificis.
Els .......................... que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les diferents normes UNE.
mida/mesura
El pblic sanava desanimant a .................... que el seu equip anava encaixant gols.
Vull que em feu una prestatgeria a ..................... per al rebedor.
soterrani/subterrani
Sento soroll al ...........................: deu haver-hi ratolins.
Es construir un pas ........................... a les principals estacions de tren de la comarca.
190 Lxic
PROBLEMES LXICS Tema 7
regnes/rendes
Qui porta les ............................... del partit: la cpula o els militants?
Les ............................... ms altes no percebran lajut proms pel govern.
taulell/tauler
En aquest bar, les consumicions sn ms barates si les demanes al ............................ que si ho fas assegut a la taula.
Ledicte es publicar al ............................ danuncis del Jutjat.
esborrador/esborrany
Hi havia alguns errors a l........................ de la declaraci de la renda que hem hagut de rectificar.
He perdut l........................ de la pissarra.
espatlla/esquena
No el preocupa res: sho tira tot a l.........................
Ahir al gimns em vaig fer mal a l........................ dreta.
pasts/pastel
Es vol casar amb un vestit dun rosa .............................
El ............................ de maduixa s ms bo que el de xocolata.
capsa/caixa
Sembla que hagi sortit de la ........................., tan ben vestit com va!
Lempresa de mudances mha perdut una ......................... de llibres.
addici/addicci
El jutge va tenir en compte l............................... del denunciat en dictar sentncia.
Haurem de fer els aclariments corresponents mitjanant l............................... duna nota al peu de pgina.
2. Completeu les frases segents amb ladjectiu ms adequat tenint en compte el context.
Lxic 191
PROBLEMES LXICS Tema 7
3. Colloqueu les expressions segents a la columna que els correspongui segons el mot amb qu shagin de
completar.
pou ..., al ... dun pou, baixos ..., respirar ..., ... damortitzaci, a ..., un riu ..., un plat ...
fons fondo
ara ...!, ... topogrfic, ... hidrolgic, ... de pensions, el ... de les obres, ... assolellat, caure tot ..., els ... de ledifici
venir a ..., ... de quniam, ... rod de vedella, s un ... de pa, tallam ms ... de pa, fer la ... a alg, passar a ... despasa,
quin ... dhome!, ... dase
el ... del riu, ... hereditari, una obra ..., un factor ..., fer ... de, ... ecolgic, figura ...
cabal cabdal
192 Lxic
PROBLEMES LXICS Tema 7
els ... mundanals, el ... de la vida a la mort, ... destupefaents, regular el ... del carrer, passar un ..., el ... dun planeta,
accident de ..., aquest nen s un ...
preu ..., el ... natural, ... de comunicaci, a ... cam, ... ambient, temperatura ..., al bell ..., el ... urb
4. Completeu les frases segents amb el verb que correspongui dels dos que hi ha entre parntesis.
1. La direcci del club no ha volgut ................................. (desvetllar / desvelar) quins jugadors continuaran la
temporada vinent.
2. Els nens ...................... (sn / estan) a lescola en aquests moments.
3. Joseph Haydn va ....................... (composar / compondre) alguna de les seves obres ms importants a Anglaterra.
4. Quan acabi desmorzar, ....................... (anir / vindr) a donar-te un cop de m a la perruqueria.
5. Tant me .................. (fa / dna) aquest vestit o aquell altre.
6. El president itali ja havia sospesat anteriorment ............................ (nomenar / anomenar) ministra del nou executiu
una model.
7. Quan ten vagis, agafa les escombraries i ....................... (llena-les / tira-les) al contenidor.
8. La mare sempre ens havia dit que s de mala educaci ......................... (senyalar / assenyalar) amb el dit.
9. Avui no podreu sortir a sopar perqu la Isabel ....................... (s / est) empiocada.
10. El jutge ha ordenat ............................. (registrar / escorcollar) el domicili de lacusat.
11. Si no seguiu les instruccions us haureu d........................ (atendre / atenir) a les conseqncies.
12. Amb aquesta humitat la roba triga molt a .......................... (eixugar-se / assecar-se).
13. Vaig veure lElisabet ahir i no ................................... (posava / feia) gaire bona cara.
14. Quan va entendre lacudit, va ................................... (esclafar / esclafir) una gran rialla.
15. Quan vaig veure que estava llegint una carta meva, la hi vaig ................... (prendre / treure) duna revolada.
16. La jutgessa va .......................... (acordar / disposar) sobreseure el procediment.
5. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que us proposem en cada cas.
gaire b / gaireb
Acompanyam al caixer automtic perqu .......................... no em queden diners.
He de revisar-me la graduaci de les ulleres perqu no hi veig ..........................
Lxic 193
PROBLEMES LXICS Tema 7
massa / gaire
Al perit no li ha agradat ......................... que el fessin esperar.
Ho fas ........................... rpid. Hauries de fixar-thi ms.
gens / res
Hem tingut molta sort amb el temps: no ha fet ................ de fred.
La policia el va escorcollar per no van trobar ................... del que buscaven.
cadasc / cadascun
El fiscal ha demanat vuit anys de pres per a ...................... dels acusats.
Que ...................... valori si el seu comportament s un model a seguir.
alhora / a lhora
Heu de prmer ................... el bot dret del ratol i la tecla asterisc del teclat.
El preu s el que t ms en compte el jovent .................. de comprar roba.
quant / quan
Un estudi recent ha revelat qu mengem .................... som davant lordinador.
...................... trigues a arribar de la feina a casa teva en transport pblic?
vint-i-u / vint-i-una
A la pgina ............................. trobareu la clau de correcci dels exercicis.
La unitat 21 del curs dautoaprenentatge t ............................... pgines.
194 Lxic
PROBLEMES LXICS Tema 7
de referncia / esmentat/ada
Us trameto aquest exhort dacord amb el que sha disposat en el procediment ..........................
La revista va esdevenir una publicaci .......................... per al sector del muntanyisme.
sota / baix
El van trobar a la part de .......................... de ledifici.
Els han condemnat a desallotjar el local .................... advertiment de llanament en cas que no ho facin.
arran / arrel
Tots els canvis shan produt ......................... del decret de descentralitzaci.
L......................... del problema del canvi climtic lhem danar a buscar en la contaminaci ambiental.
Lxic 195
Expressi
escrita
Tema 1
INTRODUCCI
En aquest apartat dexpressi escrita pretenem donar-vos les eines bsiques per poder escriure textos
coherents, entenedors i eficients.
Dentrada, cal que tinguem en compte que tots els escrits (sia notes sia assajos) han de passar per un procs
que, si se segueix correctament, facilita enormement la composici escrita. Aquest procs consta de tres
etapes: planificar, redactar i revisar. Vegem-ho:
1. Planificar
Una bona planificaci del text s la base dun bon resultat. A ms, facilita el procs descriure duna manera
ms gil i ajuda a estructurar les idees i a ordenar el text. s com el plnol dun edifici, sense el qual el procs
de construcci resultaria molt ms llarg i costs.
2. Redactar
Un cop fet el plnol, doncs, el procs de redacci esdev molt ms planer. En aquest punt del procs s
interessant plantejar-nos els aspectes segents:
a) quin s el destinatari del text: marca el grau de formalitat de lescrit. Per exemple, no s el mateix que ens
dirigim a un ajuntament (text ms formal) que a un amic (text ms informal);
b) quin s el propsit comunicatiu del text: marca el tipus descriptura. Per exemple, s diferent el tipus
de llenguatge que utilitzem per a un text descriptiu (ms adverbis de lloc i manera, formes verbals
en present o imperfet, comparacions, metfores...) que per a un text instructiu (connectors dordre i
temporals, formes verbals en imperatiu i condicional, enumeracions, illustracions...).
s per aix que en aquest dossier treballarem els tipus de textos segents:
descriptius
narratius
funcionals
argumentatius
instructius
A partir dara, doncs, hem de redactar el nostre esborrany. Per fer-ho, noms cal que parem esment en els
apartats segents:
Pargrafs
cada pargraf una idea
situar la informaci clau al principi del pargraf
no repetir la mateixa idea en diferents pargrafs
Frases
respectar lordre lgic de la frase (S+V+C)
evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos)
evitar les frases passives
evitar les frases negatives
evitar la passiva pronominal
preferir les construccions no nominals (usar ms verbs)
cohesionar la informaci amb connectors adients
Lxic
usar un lxic adequat al registre
evitar les repeticions
limitar ls dels possessius
evitar les formes discriminatries
Puntuaci
entre S+V+C no hi va comes
els incisos van entre comes
els ttols i les dates van sense punt final
les sigles i els smbols no porten punt
els punts suspensius noms sn tres i no es poden posar
junts amb letctera
3. Revisar
Abans de revisar s important deixar reposar lescrit, com la massa del pa. Si ho fem, desprs el veurem
amb uns altres ulls. Fins i tot podem pensar que no lhem escrit nosaltres, per poder avaluar-lo i retocar-lo
convenientment. Cal pensar que la revisi s la part ms important de lescrit.
Els recursos lingstics sn prou rics variats i el Utilitzar lxic clar i precs, de manera que no
Variaci
lxic s precs. calguin llargues explicacions.
El text est ordenat de manera lgica, les idees Un article dopini segueix lordre establert
estan ben estructurades, respecta lestructura (introducci, cos, conclusi).
Estructura
convencional prpia del tipus de text. Les idees estan ordenades en pargrafs.
Les frases segueixen lordre lgic.
El text utilitza b els recursos de puntuaci, Puntuaci
connectors, preposicions, conjuncions, pronoms, Concordances entre formes verbals i
Cohesi temps verbals, sinnims, concordances i subjectes
coherncia interna. Concordances entre substantius i adjectius
Referents adequats
El text compleix la normativa lingstica pel que Accentuaci: verb ser, formes verbals,
fa a: ortografia conjuncions (que, perqu), paraules diferents
morfosintaxi del castell, etc.
convencions grfiques: Pronoms relatius ben utilitzats (en qu, de
Correcci majscules qu, etc.)
Sigles i smbols sense punts (DNI, LEC, 13 h,
abreviatures
15 m)
sigles i smbols
Nmeros de sries sense punts: telfons,
xifres
DNI, anys, pgines, etc.
cometes
Per resumir tot aquest procs descriure, incloem tot seguit un esquema:
Pluja didees
Pargrafs
cada pargraf una idea
situar la informaci clau al principi del pargraf
no repetir la mateixa idea en diferents pargrafs
Frases
respectar lordre lgic de la frase (S+V+C)
evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos)
evitar les frases passives
Redactar evitar les frases negatives
evitar la passiva pronominal
preferir les construccions no nominals
cohesionar la informaci amb connectors adients
Lxic
usar un lxic adequat al registre
evitar les repeticions
limitar ls dels possessius
evitar les formes discriminatries
Puntuaci
entre S+V+C no hi van comes
els incisos van entre comes
els ttols i les dates van sense punt final
les sigles i els smbols no porten punt
els punts suspensius noms sn tres
Disposici
Registre
Finalitat
Revisar Variaci
Estructura
Cohesi
Correcci
LA PUNTUACI
Els signes de puntuaci sn leina que utilitzem per fer que un text sigui comprensible i per transmetre al
lector els diferents matisos que tindria el mateix text en llengua oral.
La puntuaci est estretament relacionada amb la sintaxi, lentonaci, el contingut expressiu, i tamb depn
del gust personal i la llargada de les frases.
Tamb cal saber quin s lordre neutre de loraci (S + V + CD, CP, Atr., C. Pred. + CI [ + CC]), perqu certs
canvis daquest ordre shan de marcar amb un signe de puntuaci.
Els signes de puntuaci poden fer funcions textuals (dajuda a la comprensi del text) i funcions
convencionals.
Generalment, puntuar textos s ms fcil del que ens pensem; per aix us mostrem unes indicacions
bsiques, que estan resumides en les taules segents.
No es poden posar comes entre el subjecte i el verb, i tampoc entre el verb i els complements.
Tant els sollicitants com lAdministraci, ............................ Tant els sollicitants com lAdministraci han
. S mantingut les seves pretensions.
han mantingut les seves pretensions.
V
La junta avaluadora dels mrits, ha.ajornat la .................... La junta avaluadora dels mrits ha ajornat la
... .S....................................... V presentaci de les sollicituds.
presentaci de les sollicituds.
Larticle 25.1 de la LEC estableix que, els insults ...... Larticle 25.1 de la LEC estableix que els insults fets en
.................................... ... V CD via pblica sn constitutius duna falta........
fets en via pblica, sn constitutius duna falta.......
. ....................S V Els funcionaris van acordar en la reuni que
Els funcionaris van acordar en la reuni, que ..................... ajornarien la vaga.
........ .. V ............ Els funcionaris van acordar, en la reuni, que
ajornarien la vaga. ajornarien la vaga. (Es tracta dun incs.)
...........CD
Les enumeracions
Poden anar precedides de dos punts. Els elements que les formen se separen amb comes; llavors, abans de la
conjunci i de lltim element no hi posem cap coma.
En sries formades per elements complexos que ja contenen comes, separem cada un dels elements amb punt i
coma. En aquests casos, entre el penltim i ltim element de lenumeraci, abans de les conjuncions i, o, ni hi hem
descriure una coma.
Han assistit al judici les persones segents: el policia Han assistit al judici les persones segents: el
local nmero 55 de Castelldefels, Pere Casals, policia local nmero 55 de Castelldefels, Pere Casals;
lacusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jov. lacusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jov.
Hi han assistit el policia local nmero 55 de
Hi han assistit el policia local nmero 55 de Castelldefels, Pere Casals; lacusada, Anna Mas, i el
Castelldefels, Pere Casals, lacusada, Anna Mas i, el testimoni, Pau Jov.
testimoni, Pau Jov. Hi han assistit el policia local nmero 55 de
Castelldefels, lacusada i el testimoni.
Els incisos
Les comes dels incisos sn dues. Els reconeixem perqu si suprimim la informaci que contenen la frase s
coherent gramaticalment.
El judici de faltes convocat per avui a les onze, ha El judici de faltes, convocat per avui a les onze, ha
hagut de ser ajornat. hagut de ser ajornat.
El judici de faltes convocat per avui a les onze ha
hagut de ser ajornat.
El judici de faltes ha hagut de ser ajornat.
La reuni que va comenar tard, va durar tota la tarda. La reuni, que va comenar tard, va durar tota la tarda.
(Frase explicativa)
Vigileu els falsos incisos.
El judici shavia de celebrar el 25 de maig, per, es va El judici shavia de celebrar el 25 de maig, per es
suspendre a instncies de la part demandant. va suspendre a instncies de la part demandant. (La
segona coma s incorrecta.)
El judici shavia de celebrar el 25 de maig per es va
suspendre a instncies de la part demandant. (La
primera coma s opcional.)
Les alteracions de lordre lgic de la frase se solen marcar amb una coma.
Els rebrem la setmana que ve els llibres que ens vas Els rebrem la setmana que ve, els llibres que ens vas
encomanar. encomanar.
(Noteu que lelement desplaat es duplica amb un
pronom feble.)
Desprs de la salutaci i el comiat de les cartes hi va una coma. En la salutaci tamb sadmeten els dos punts.
Posem sempre una coma per separar la localitat de la data.
Benvolguda senyora. Benvolguda senyora,
Benvolguda senyora:
Atentament Atentament,
Tortosa 24 doctubre de 2008 Tortosa, 24 doctubre de 2008
Altres
ELS CONNECTORS
Els connectors sn paraules o grups de paraules que serveixen per organitzar i cohesionar el text de manera
que en resulti una lectura ms fcil i clara.
Hi ha dos tipus de connectors: els que susen en lmbit de loraci, s a dir, que fan referncia a lestructura
de loraci, i els que susen en lmbit del text, s a dir, entre oracions o pargrafs independents.
Els joves xiulaven perqu volien que es fes el concert, per lorganitzaci va decidir suspendrel.
Els msics van voler parlar amb lorganitzaci per tal que ajornessin el concert.
El concert es va ajornar, ats que feia molt mal temps.
En aquests tres casos els connectors sn elements lingstics de relaci dins loraci. En el primer cas, el
connector adversatiu per enllaa oracions que soposen; en el segon, el connector s una conjunci final
per tal que, que indica la finalitat del que es diu en loraci principal, i, en el tercer, el connector s causal
ats que (la causa que el concert sajorns s que feia molt mal temps).
Vegem-ne ms exemples:
Duna banda, els msics temien que els aparells es fessin malb a causa de la pluja.
Daltra banda, lorganitzaci patia perqu la pluja intensa causs desperfectes en el recinte.
Els msics van decidir ajornar el concert. Aix mateix, lorganitzaci es va adherir a aquesta decisi.
Cal notar com aquest tipus de connectors ajuden a seguir el fil del discurs, sn els connectors textuals.
Podrien no ser-hi (a diferncia del primer grup de connectors oracionals) i el significat no variaria, per el
text esdevindria menys clar. El connector de la primera oraci ens indica que a continuaci de la primera
frase en vindr una altra amb la qual sestableix una relaci de significat. En el darrer exemple el connector
aix mateix ens guia el sentit de la frase perqu ens indica que continuem sobre el mateix punt (la decisi
dajornar el concert).
Els connectors que estructuren el text reflecteixen com est construt i ajuden a seguir la progressi
del discurs. s per aix que alguns manuals els anomenen organitzadors textuals. Shan de collocar
en les posicions dinici de pargraf o frase perqu el lector els localitzi rpidament i es faci una idea de
lorganitzaci del text.
A continuaci us presentem una llista de connectors, exemplificats. Tingueu en compte, per, que estan
agrupats per les funcions bsiques i no per si susen en lmbit de loraci o del text. En algun exemple
trobareu que hi ha un signe de puntuaci entre parntesis: els parntesis indiquen que el signe s optatiu.
Connectors Exemples
amb referncia a En relaci amb el tema del concert, lorganitzaci ja no
referent a tenia res ms a dir.
amb relaci a Quant al tema del concert, lorganitzaci ja no tenia res
Per introduir
en relaci amb ms a dir.
el tema o per
pel que fa a Respecte al tema del concert, lorganitzaci ja no tenia
situar-nos-hi
quant a res ms a dir.
sobre Amb relaci a laccident, ning no en discuteix la
respecte a/de qualificaci.
en el cas que/de
fora que; tret de/que
llevat de/que; posat que El concert es far ms endavant, llevat que lorganitzaci
sempre que; i els msics no decideixin una altra cosa.
Per expressar si; si de cas; si fa al cas El concert es far ms endavant sempre que
si s necessari; lorganitzaci i els msics hi estiguin dacord.
una condici
si fos el cas; Si hi estan dacord, el concert es far ms endavant.
o una
si [molt] conv La suspensi del concert, si sescau, comportar moltes
excepci si no s que prdues. [si es produeix]
si per cas; si de cas Cal que lorganitzaci i els msics acordin, si escau,
si sescau ajornar el concert. [si s procedent]
si escau
tenint en compte
[aix] no obstant; no obstant [aix]
Lorganitzaci va comunicar al pblic la decisi que
per
el concert sajornava; aix i tot, el pblic es resistia a
tanmateix
abandonar el recinte.
malgrat [que]; malgrat tot;
Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert;
aix i tot; tot i aix; tot i amb aix
en canvi, els msics noms volien ajornar-lo.
Per indicar al contrari; en/per contra
Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert,
altrament
oposici o mentre que els msics noms volien ajornar-lo.
amb tot; amb tot i aix
objecci Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert.
ans [al contrari]
No obstant aix, noms es va ajornar.
ara b
Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert;
de fet
tanmateix, els msics shi van oposar.
de tota manera
Lorganitzaci volia suspendre definitivament el concert;
en canvi
els msics, per, shi van oposar.
encara que; tot i [que]
si b
a continuaci
A continuaci(,) lorganitzaci va comunicar al pblic
duna banda; de laltra (duna altra);
que el concert sajornava.
daltra banda;
En acabat(,) lorganitzaci va comunicar al pblic que el
Per marcar dentrada; per comenar
concert sajornava.
ordre en primer lloc; primer; primerament
En primer lloc, lorganitzaci i els msics van arribar a
en segon lloc; segon; segonament
un acord i, en segon lloc, lorganitzaci va comunicar al
al final; en acabat; en darrer lloc/
pblic que el concert sajornava.
terme; en ltim lloc/terme; per fi
aix s; o sigui
Els msics volien ajornar el concert, s a dir, fer-lo ms
Per fer s a dir
endavant.
aclariments a saber; s a saber
Tingueu present que aquesta no s una llista tancada, de manera que es pot ampliar amb ms connectors
que aqu no sn recollits.
LA DESCRIPCI
Consisteix a representar en paraules una imatge, un paisatge, un objecte, un animal o una persona.
A la tanca del jard hi ha fulles de margall de ferro colat. A la part baixa de la faana, que s
tota de pedra i destil oriental, hi ha un enrajolat que simula un clavell de moro. Entren dins:
a dins hi ha un semisoterrani amb cuina i lavabo, una planta principal amb un gran menjador,
una escala vestbul i un fumador, amb falsa cpula de mocrabs a lestil musulm i espatllera
de cermica vidrada amb clavells pintats a loli: en aquest fumador hi ha dos homes que
parlen. Al pis de dalt hi ha dos dormitoris, les parets estucades dels quals representen canyes,
passionries, rosers i joncs. Als entrebigats hi ha peces de cermica vidrada policroma que
representen pmpols. Davant del menjador hi ha una terrassa coberta, pensada per prendre
el sol de la tarda, ara tancada amb persianes de fusta. Al menjador hi ha una xemeneia de
cermica, al damunt hi ha la llegenda de la llar el foc, visca el foc de lamor, i hi ha mobles
de fusta de llimoner de Ceilan, i a les parets una collecci de pintures a loli de Josep
Torrescasana. Els esgrafiats de les parets representen una heura enfiladissa, el forjat de
biguetes de fusta amb entrebigats de paper maix policrom representa un arbo carregat de
les seves cireres darbo. Sobre la porta hi ha dues esttues de terrissa de Josep Riba i Garcia.
Al fris de la galeria, hi ha una llegenda que parla del sol de lhivern: Oh, lombra destiu.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una descripci de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Descriu la primera oficina a la qual vas entrar a treballar (espai fsic, companys, etc.).
2. Descriu el mestre o la mestra que ms et va influir.
3. Fes la descripci dun paisatge de marina o de muntanya que thagi impressionat. Indica de quin lloc es tracta.
4. Descriu la parella ideal.
5. Descriu lobra pictrica o escultrica que ms tagrada.
6. Descriu un personatge fams.
7. Descriu el lloc on vius.
8. Descriu una persona del teu entorn familiar o la teva mascota.
EL RESUM
Escrit en qu sexposen de manera breu els punts essencials dun altre escrit o dun discurs. Aix, quan
resumim un text, el que fem s reduir-lo a les parts ms essencials i en traiem el que no s bsic o important.
Els passos que cal seguir a lhora de fer un resum dun text escrit sn els segents:
A continuaci trobareu una notcia publicada al diari Avui i, tot seguit, una proposta de resum daquest text.
Proposta guanyadora
La consellera de Cultura, Caterina Mieras, es va fondre en una inacabable abraada amb lalcalde
de la ciutat, i no va parar de felicitar patumaires i membres de lequip que ha redactat la
candidatura. Heu sabut fer una proposta guanyadora, i men sento especialment orgullosa, els va
dir.
La UNESCO va premiar el valor excepcional de la Patum en tant que obra mestra del geni creatiu
hum, i va reconixer la gran implicaci de la comunitat i la contribuci de la festa a la vitalitat
cultural. El director de la UNESCO a Catalunya, Agust Colomines, va dir que la varietat de les 43
obres premiades ahir demostra que el gran patrimoni del planeta s la diversitat cultural i va
destacar la fora creativa de la cultura mediterrnia. Tamb va voler fer un advertiment a lalcalde
i als regidors: Estigueu segurs que, a partir dara, tindreu una allau de turisme; feu que no malmeti
la festa.
Massificaci i desnaturalitzaci sn els principals perills que destacava el dossier de la candidatura
per obtenir la protecci de la UNESCO. La distinci no suposa cap injecci econmica, per
lAjuntament confia que ser el millor segell per tirar endavant els grans projectes que t previstos.
El principal s la construcci dun museu de 4.500 metres quadrats, que pretn ser una espcie de
Guggenheim local, i que vol servir per estendre latractiu de la Patum ms enll de les dates del
Corpus.
El guard dObra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat es va crear lany 2001, i
equival a la distinci que ja tenen la Trraco romana i les esglsies de la vall de Bo, entre daltres,
en la categoria material. La dahir s la tercera proclamaci que fa la UNESCO i ja hi ha 90 obres
guardonades.
Proposta de resum:
Ahir la UNESCO va atorgar a la Patum de Berga el guard dObra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la
Humanitat pel seu valor excepcional. Desprs de conixer-se la notcia, lalcalde de Berga va expressar el seu
agrament als berguedans per haver sabut mantenir viva la Patum al llarg dels segles. Aix mateix, la consellera de
Cultura va felicitar els patumaires i els membres de lequip de govern que han redactat la candidatura.
Tot i que aquest reconeixement no suposa cap injecci econmica a la festa, s que comportar poder portar a
terme projectes que hi tenen a veure, com ara la construcci dun museu dedicat a la Patum.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un resum de 150 paraules aproximadament a partir
dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Resumeix una obra de teatre o una pellcula que hagis vist recentment en catal.
2. Fes el resum dun reportatge periodstic que thagi cridat latenci. Indica el nom del diari o la revista en qu ha
estat publicat i la data de publicaci. (Lliura fotocopiat larticle de referncia.)
3. Segur que coneixes el conte de la Caputxeta Vermella. Fes-ne un resum.
4. Fes un resum del darrer documental que has vist a la televisi.
5. Tens un familiar amb una vida de novella? Fes-ne un resum.
6. Resumeix largument de lltim llibre que has llegit.
7. Fes el resum de la llegenda segent:
El Tarl de lArgenteria
Una de les figures ms tpiques de Girona s la del Tarl, un ninot que, penjat de banda a banda del carrer de
lArgenteria, fa giravoltes durant determinats dies de lany. Es tracta dun ninot amb cap de fusta i cos de roba,
farcit amb serradures. Si b les seves vestimentes han canviat al llarg dels anys, darrerament va guarnit com una
mena de joglar, amb esquellerincs a les puntes del barret. T uns braos rgids, articulats per lespatlla, i les mans
fixades a una barra (abans de fusta, ara de ferro) que reposa en un balc i que es pot fer girar mitjanant una
maneta. Temps enrere es feia voltar durant les festes de lArgenteria, per Sant Agust, patr del carrer. Darrerament,
aquestes festes ja no se celebren i, per tal de conservar la tradici, es penja durant les festes de primavera, pels
volts de Sant Jordi.
La llegenda que justifica lactuaci del Tarl s ben coneguda pels gironins. En una poca en qu la pesta, per les
seves mortals conseqncies, era un dels temors collectius ms arrelats, un petit brot daquella terrible epidmia
es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinnim de
joiers) de la ciutat de Girona. Per evitar els possibles contagis a la resta de la ciutat, el carrer va ser posat en
quarantena i tancat i barrat pels dos extrems amb una tanca feta de canyes, que tamb es van collocar a les
portes i finestres perqu es creia que impedien la transmissi de la pestilncia. Durant tot el temps en qu els
vens es van veure obligats a romandre allats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa
i avorriment van ser amenitzades per lactuaci dun personatge popular, anomenat Tarl, que feia cabrioles pel
bell mig del carrer, com els acrbates de circ. Per recordar el simptic personatge, es va construir posteriorment un
ninot que, penjat duna barra giratria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos. La figura del Tarl
va esdevenir molt estimada pels gironins pel seu carcter alegre i gens protocollari i a Girona ha estat sempre
smbol de gresca i diversi.
LA NARRACI
Consisteix en el relat de fets reals o imaginaris que sesdevenen en un temps determinat. s el text propi dels
contes, de les rondalles populars, de les faules, dels cmics, de les novelles...
1. Ttol
2. Plantejament: es presenten els personatges i el marc on sha de desenvolupar lacci.
3. Nus: es desenvolupa lacci que modifica la situaci inicial.
4. Desenlla: es resol lacci plantejada en el nus i es descobreix el final de la histria.
En aquests textos se solen emprar connectors temporals (desprs, sempre...) i temps verbals perfectius (havia
fet, va dir...).
Tot seguit, com a exemple, teniu la llegenda de lescut de les quatre barres, la senyera de Catalunya.
Diu la llegenda que lescut del comte Guifr el Pels era tot llis, daurat, sense cap inscripci. Durant
la invasi de lImperi carolingi pels normands, el rei Carles el Calb va haver de demanar ajuda al
comte de Barcelona. Pel pacte de fidelitat feudal, Guifr el Pels va acudir a auxiliar-lo. En el camp
de batalla els francs ja es batien en retirada quan els catalans van entrar en combat; aix va fer que
la balana sinclins a favor seu i els normands comencessin a retrocedir. Per, durant la retirada,
una llana normanda es va anar a clavar al pit del comte de Barcelona. Aquest, ferit greument, va
ser condut a un pavell, on el rei, agrat, el va visitar. Guifr el Pels va manifestar la seva angoixa
per lescut, tot llis, aix que el rei, xopant els dits en la ferida sagnant, pass la m per lescut daurat
del comte i va deixar-hi les quatre barres de sang mentre declarava que aquesta seria tamb la
seva senyera.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una narraci de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. El que podria ser o ha estat per a tu un dia nefast o el dia ms meravells de la teva vida.
2. Un conte popular.
3. Una histria en qu aparegui un equilibrista, una olla de pressi i una sala de vistes.
4. Una situaci cmica que hagis viscut en carn i ossos.
5. La histria que ms tha commogut dentre les que has conegut als jutjats.
6. Un conte inventat.
7. Alguna situaci en qu thagis sentit Indiana Jones per un dia.
8. La continuaci de la histria segent:
Al pobre Nicolau tot li surt malament i sesbrava aixafant els caus de formigues que hi ha al jard de casa seva.
Per les formigues comencen a atipar-sen.
LA CARTA PERSONAL
Comunicaci que tracta temes personals i que t com a objectiu informar, felicitar, agrair, mantenir una
relaci, convidar, etc.
Aqu teniu lestructura duna carta personal que us pot servir de model i unes quantes recomanacions que
us seran tils a lhora de redactar-la.
Dataci
Salutaci
Contingut
Comiat
Signatura
Postdata
Dataci
Desprs de la localitat sha de posar una coma. Els mesos sescriuen en minscula i els anys no porten punt.
Tingueu present que no sha descriure cap punt al final.
Salutaci
Cal que sigui coherent amb la frmula de comiat i amb el to general de tota la carta.
Contingut
Comiat
Cordialment,
A reveure,
Una abraada,
Fins aviat,
Petons,
Signatura
Postdata
Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions dltima hora i que introdum mitjanant les sigles
PD (postdata) o PS (post scriptum).
Benvolguda Joana,
Tal com vam quedar lltim dia que vam parlar, tescric per explicar-te com ens han anat les vacances i per passar-
te les dades de la casa on ens hem allotjat.
Els dies que hem passat al Priorat han estat una meravella. Hi hem fet una pila de coses. Duna banda, hem fet les
caminades pel Montsant que havem previst abans de marxar i, daltra banda, hem visitat els indrets que ens vas
recomanar. Fins i tot hem anat a Cambrils a fer una capbussada al mar i, s clar, a menjar bon peix.
Quant a les caminades, he de dir que fer excursions per aquelles muntanyes s un veritable plaer, i no noms
per la bellesa del paisatge, sin tamb perqu no s un indret tan massificat com ara els Pirineus, tot i que cada
vegada s ms concorregut.
En relaci amb els indrets que ens vas recomanar, qu the de dir que no spigues! Scala Dei ens ha encantat, aix
com Siurana, la Morera de Montsant, Ulldemolins...
Pel que fa a la casa, te nenvio una targeta per tal que en puguis tenir ladrea i el telfon.
En resum, ja veus que hem passat uns dies fantstics en un lloc fantstic. Qu ms es pot demanar dunes
vacances?
Una abraada,
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta personal de 150 paraules
aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Fa molt temps que no veus uns amics que viuen lluny de la teva localitat. Escriu-los una carta per convidar-los a
passar un cap de setmana a casa teva. Explicals qu tens pensat de fer.
2. Has llogat una masia al Pallars per anar-hi a viure. Escriu una carta a una amiga per explicar-li-ho. Explica-li com s i
els motius pels quals has decidit traslladar-thi.
3. Thas inscrit en un programa dintercanvi lingstic i than aparellat amb una noia del Quebec. Escriu-li una carta
per presentar-te i per fer-li cinc cntims de la teva cultura.
4. Fa poc que has aprovat les oposicions doficial de justcia i has obtingut plaa a Catalunya. Escriu a un amic per
explicar-li com et van les coses (feina, amistats, allotjament, oci...).
5. Ja ests fart de treballar i decideixes agafar-te un any sabtic! Vols aprofitar aquest any de descans per viatjar
per Europa i visitar uns amics que tens a Polnia. Redacta una carta als teus amics en qu els fas saber quan hi
anirs. Aprofita per comentar-los com s que has pres aquesta decisi.
6. La teva parella i tu acabeu de ser pares duna bessonada. Escriu una carta als teus cosins per fer-los-ho saber.
7. Un amic et va enviar una postal des dun balneari. Escriu-li una carta per demanar-li que tenvi tota la informaci
que en tingui perqu hi voldries anar a passar uns dies.
8. Fa dos mesos que vius a Perpiny perqu ara treballes en aquesta ciutat. Escriu una carta a un excompany de feina
per explicar-li com et va i en qu consisteix la nova feina.
LA CARTA FORMAL
Comunicaci dirigida a organitzacions, institucions o empreses per informar dalgun fet o dalgun producte,
demanar informaci, fer arribar una queixa, agrair algun servei, etc.
Les caracterstiques de la carta formal sn molt ms rigoroses que les de la carta personal. Cal ordenar la
informaci duna manera lgica i tenir cura que la redacci sigui clara i concisa. Per aix, cal triar els recursos
lingstics que en facilitin la simplificaci i la precisi i, sempre que sigui possible, mantenir lordre lgic de la
frase.
Capalera
Destinaci
Salutaci
Contingut
Comiat
Signatura
Dataci
Postdata
Capalera
Destinaci
Salutaci
Cal que sigui coherent amb la frmula de comiat i amb el to general de tota la carta. Tamb heu de tenir en
compte que la frmula de salutaci ha de concloure amb una coma.
Contingut
El cos de la carta comena sempre en majscula inicial i se situa a la lnia inferior a la salutaci. Normalment
consta de la introducci, on sexplica el motiu de la carta; lexposici, on sexplica lassumpte de qu es
tracta, i la conclusi, on es fa un resum de tot plegat.
Pel que fa als tractaments personals, lemissor ha dutilitzar la primera persona del singular (jo) o del plural
(nosaltres) i el destinatari, la segona persona del plural (vs) o la tercera persona del singular o del plural
(vost/vosts). En qualsevol cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta.
A continuaci us donem uns quants exemples per iniciar el document i per conclourel:
Comiat
Mentre esperem la seva resposta, el saludem ben atentament. (emissor = nosaltres / destinatari = vost)
Ben atentament,
Els agraeixo el seu inters i els saludo cordialment. (emissor = jo / destinatari = vosts)
Cordialment,
Una salutaci cordial,
Ben cordialment,
Signatura
Signatura a m de qui escriu la carta. A sota de la signatura, hi posem els noms i els cognoms i, si sescau, shi
fa constar el crrec.
Dataci
Recordeu que desprs de la localitat sha de posar una coma, que els mesos sescriuen en minscula i que
els anys no porten punt. Tamb heu de tenir present que no sha descriure cap punt al final.
Postdata
Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions dltima hora i que introdum mitjanant les sigles
PD (postdata) o PS (post scriptum).
Senyor,
Us escric, com a presidenta de lAssociaci Cultural Franja de Ponent, entitat que treballa per fomentar la nostra
cultura, per demanar-vos una aportaci per a la biblioteca que hem installat al nou local que ens ha cedit
lAjuntament de Fraga.
Tal com he dit, el propsit de la nostra associaci s fomentar la cultura prpia, per a la qual cosa portem a terme
activitats de tota mena: sortides, concerts, tasts de cuina, conferncies, etc. Fa uns mesos lAjuntament ens va cedir
un nou local com a seu i, ats que s molt ms gran que el que tenem, hem decidit dhabilitar-ne una part com
a biblioteca. Actualment disposem dun centenar de llibres de literatura, la majoria per a adults, per gaireb no
en tenim cap per a infants.
s per aix que us demanem que, en la mesura que pugueu, aporteu els exemplars de literatura infantil que
tingueu, i aix poder construir entre tots un bon centre de lectura.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta formal de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Ets el/la secretari/ria de producci duna pellcula que sha de comenar a filmar properament a la teva ciutat.
Escriu una carta a lajuntament on li demanes perms per rodar algunes escenes en emplaaments determinats
de la ciutat.
2. Ets el/la responsable dun casal de joves i tagradaria que un especialista dun centre sanitari vingus a fer
una xerrada als joves del casal. Escriu-li una carta per demanar-li que acudeixi al casal per parlar dun tema
determinat.
3. Una empresa de fabricaci de joguines ha fet una important aportaci de material a la llar dinfants que dirigeixes.
Escriu-li una carta per agrair-li laportaci.
4. La gent ms gran del teu poble tha facilitat tot de receptes de cuina tradicional de la zona, de manera que tens
prou material per editar un llibre de gastronomia local. Escriu una carta a lajuntament de la teva localitat per
demanar que es faci crrec de ledici del llibre.
5. Ets el/la director/a del CEJFE i escrius una carta a tots els collectius de lmbit de lAdministraci de justcia per
informar-los sobre la Jornada de Llengua i Dret que es dur a terme a la seu del Centre.
6. Ets el/la responsable duna casa de colnies i vols fer-la conixer. Escriu una carta a lescola del municipi per
informar-los de les installacions de qu disposa i de les activitats que shi porten a terme.
7. Ahir et vas passar ms duna hora donant tombs per la ciutat per poder aparcar. Al final, ho vas aconseguir, tot i
que es tractava duna zona blava i, per tant, havies de pagar. Ests cansat que dia rere dia es repeteixi aquest fet i
has decidit escriure una carta al director dun diari per exposar el teu punt de vista sobre la poltica que segueix
lajuntament per evitar lexcessiu volum de cotxes a la ciutat.
8. Fa unes setmanes vas comprar per correu una aspiradora i al cap de pocs dies set va espatllar. Escriu una carta a
lempresa venedora per queixar-te de la mala qualitat del producte i demanar-li que et retorni els diners.
EL TEXT ARGUMENTATIU
Text que selabora amb lobjectiu dexposar una opini i raonar-la per tal de convncer el lector.
Un article dopini, una crtica, un editorial o una carta al director dun diari, per exemple, poden ser
considerats textos argumentatius. s el tipus de text que permet ms subjectivitat i destaca ms que cap
altre per la fora suggestiva del contingut.
Hi abunden frases coordinades i subordinades, aix com els verbs i els adjectius valoratius i les expressions
connotatives. A ms, acostumen a estar farcits de connectors i marques lingstiques per donar cohesi
interna i seguir el fil argumental de les idees exposades.
Generalment els textos argumentatius porten un ttol per situar el lector i consten de tres parts ben
diferenciades:
1. Introducci: shi presenta breument el tema i shi anuncia quina s la postura que lautor defensar.
2. Desenvolupament: shi expressen els arguments que defineixen la postura de lautor; normalment
sorganitza al voltant de dues o tres idees principals, a cadascuna de les quals correspon un pargraf.
VISCA LA XOCOLATA
de Maria de la Pau Janer
Nestava segura. Hi ha coses que ens resulten duna obvietat absoluta i no acabam dentendre per
quina ra els altres no les veuen amb la mateixa llum difana. Qui podria dubtar dels avantatges
evidents de la xocolata? A vegades, ens costa descriure all que ens agrada. s lgic: les coses que
ens sedueixen no admeten sovint gaires raons. Ens fascinen i prou. Qui tendria lhabilitat suficient
per explicar com sens desf la xocolata a la boca? Aquell regust amarg i magnfic de la xocolata
negra deu ser una prova de lexistncia dels dus. Linstant en qu ens recorrem amb la punta
de la llengua els llavis per assaborir-ne lltim rastre queda gravat a la nostra memria. Hi resta
enregistrat per sempre, com passa amb els moments mgics en qu assaborim el plaer. Hi ha tants
plaers per recordar: el dun bon llibre, el daquell viatge, el de la intensitat dels amors, el duna
aroma, el de la xocolata.
No fa gaire, la revista Heart ha publicat un estudi en el qual explica que la xocolata negra redueix
el risc de malalties cardaques. s, doncs, magnfica per a la salut. A ms, contraresta els efectes
negatius de lhbit de fumar a causa de la presncia de polifenols, que s una substncia que
millora el flux sanguini de les artries. El secret s lalt contingut dantioxidants que t la xocolata
negra. En cont ms per gram que qualsevol altre aliment o beguda. Menjar una mica de xocolata
negra al dia evita lenduriment de les artries i millora lestat fsic de les persones.
Hi ha qui necessita justificacions per fer all que li agrada. Si no tengus una justificaci a la qual
aferrar-se, viuria amb el pensament ple destranys remordiments. (s curis, per hi ha gent que
viu amb mala conscincia els plaers de la vida.) Nhi ha daltres que no necessitam cap tipus de
suport racional que corrobori la bondat del que ens agrada.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text argumentatiu de 150 paraules
aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Has llegit en un diari la informaci segent i has decidit escriure un article en qu exposes la teva opini sobre la
liberalitzaci dels horaris comercials.
La majoria de ciutadans de Catalunya consideren que liberalitzar els horaris comercials seria un
perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida dels treballadors. En canvi, ms de la meitat
opinen que la llibertat dhoraris comercials beneficiaria de forma important la qualitat de vida dels
ciutadans.
2. Quina s la millor edat de la vida? Escriu un article dopini que porti com a ttol aquesta pregunta.
3. Has llegit en una revista la informaci segent i has decidit escriure un article en qu exposes la teva opini sobre
el fet de poder menjar aqu qualsevol producte de qualsevol lloc del mn i en qualsevol poca de lany.
La conservaci daliments amb el nou mtode daltes pressions permet conservar fruita envasada al buit
prcticament sense alteracions en el seu tacte i gust. Daquesta manera podem disposar de fruita fresca
tot lany.
4. Actualment ledat mitjana en qu les dones catalanes tenen el primer fill s de 31,5 anys. Consideres que tenen els
fills massa tard? Per qu? Redacta un article dopini en qu exposis el teu punt de vista sobre aquest tema.
5. Has llegit al web del Departament de Justcia la notcia segent i has decidit escriure un article dopini en qu
parles dels avantatges i dels inconvenients sobre ls de les noves tecnologies en lmbit de la justcia.
Un important nombre de jutjats de Catalunya funcionen des del desembre enviant notificacions
exclusivament per via telemtica
El sistema informtic LexNET s un canal de comunicaci telemtic entre les oficines judicials i els
operadors jurdics per tal de fer notificacions de documents als professionals.
6. Fa cinc anys vas adoptar una nena procedent de la Xina. Ara, a lescola de la nena than demanat que facis un
article per publicar a la revista de lescola en qu expliquis quin s el teu punt de vista sobre laugment de les
adopcions internacionals.
7. Fa uns dies vas llegir al diari una notcia en qu es feien pblics els sous dalguns esportistes delit. Has decidit
escriure una carta al director del diari per exposar el teu punt de vista sobre aquest tema.
8. ltimament shan obert molts restaurants de cuina dautor en qu es poden menjar plats innovadors. Tagraden
aquests restaurants? Tagrada aquest tipus de cuina? Escriu un article per a una revista dactualitat en qu
exposis la teva opini sobre aquest tema.
EL TEXT INSTRUCTIU
Escrit que t com a finalitat donar consells, indicacions, etc., per realitzar una determinada acci o activitat.
En la vida quotidiana sn moltes les vegades en qu fem s de textos instructius: en la publicitat, en les
normes de funcionament dun electrodomstic, en una recepta de cuina, en una prescripci mdica, en la
composici dun aliment, en les bases de concursos i jocs, etc.
1. Lesquematisme, que destaca les lnies principals dall de qu es vol informar, mitjanant les paraules
imprescindibles i la disposici grfica del text, que en facilita la comprensi. Els connectors sn un nexe
important per marcar lordre.
2. La concisi, que consisteix a expressar noms all que s estrictament necessari per a la comprensi dels
continguts. Sovint sutilitza limperatiu o b la forma impersonal.
Un text instructiu ha de ser precs i concs, per aix les frases acostumen a ser curtes. Shi utilitzen oracions
condicionals i perfrasis dobligaci, aix com verbs en mode imperatiu. Tamb shi poden usar els pronoms
impersonals per generalitzar lacci. A ms, s molt important organitzar el text seguint lordre de les accions
que shan de fer. Sovint podem marcar lordre amb numerals o amb lletres ordenades; tamb podem fer-ho
amb paraules que indiquen lordre. De vegades hi ha dibuixos que faciliten la comprensi del procs que cal
seguir.
Aix, la seva estructura pot obeir a dos models ben diferenciats: en forma de redacci, acompanyada duna
breu explicaci, o b en forma denumeracions, introdudes per mitj de recursos tipogrfics (guions, punts,
etc.).
A continuaci teniu dos exemples de text instructiu. El primer segueix el model en forma de redacci i el
segon, en forma denumeracions.
1)
BATUT DE CAF I XOCOLATA
Ingredients
2 o 3 cullerades de llet condensada, 1 got daigua, 1 cullerada de caf soluble
i 1 bola de gelat de xocolata.
Preparaci
Ompliu una copa de gelat amb aigua ben freda. Afegiu-hi un parell o tres de
cullerades de llet condensada. A continuaci, poseu-hi una cullerada de caf
soluble i bateu-ho tot una mica. Finalment, afegiu-hi una porci de gelat de
xocolata. Un cop estan tots els ingredients dins la copa, bateu-los fins que us
quedi una beguda escumosa. Serviu el batut ben fred.
2)
TRES EN RATLLA
Es tracta dun joc que, segons els llocs, sanomena tamb treset, treset en ratlla o renglera en
treseta. Hi juguen dues persones.
Material necessari
Un tauler o un dibuix amb lesquema del tauler
3 peces menudes del mateix color
3 peces menudes dun color diferent (poden ser tamb diferents objectes petits)
Instruccions
1. El primer jugador ha de posar la seva pea just en el punt central.
2. El segon jugador ha de collocar la seva en un dels punts on conflueixen les lnies.
3. Correlativament, ambds jugadors han danar posant les seves peces en distints punts de
confluncia. Durant la partida, cada jugador ha danar movent alternativament les seves peces.
4. Guanya el primer jugador que fa tres en ratlla, s a dir, el que colloca les seves tres peces en
lnia recta.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text instructiu de 150 paraules aproximadament
a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Aquest vespre tens un sopar de comproms a casa teva, per un imprevist a la feina far que arribis a casa poc
abans del sopar. Per aix, has decidit enviar un correu electrnic a la teva parella en qu li indiques qu ha de fer
per tenir-ho tot a punt per a lpat.
2. Com es juga al parxs? Explican les normes.
3. Com ho hem de fer per escriure i enviar un correu electrnic? Explica tots els passos que cal seguir per completar
el procediment.
4. Dna uns quants consells per no patir estrs a la feina.
5. Com ho hem de fer per comprar un bitllet davi per Internet? Explica tots els passos que hem de seguir per
completar el procediment.
6. Explica a la teva amiga quins sn els passos que ha de seguir perqu la seva cita sigui un xit.
7. La setmana vinent marxes de vacances i has demanat al teu ve que et cuidi el gat i les plantes que tens al pis.
Escriu-li un full dinstruccions perqu spiga qu ha de fer.
8. Quins sn els passos que hem de seguir per preparar una bona paella?
Aix doncs, un bon orador ha de treballar tant la forma com el contingut dun discurs. Hem de saber qu
direm per tamb com ho direm, per tal que la comunicaci sigui efica.
1. Cada parlant pertany a una variant dialectal determinada, i tot i que ha de seguir les normes ds de
lestndard oral, no pot deixar de banda els seus orgens.
a) Els parlants del bloc oriental han de fer la neutralitzaci [] de la a i la e en posici tona.
b) De la mateixa manera, la o en posici tona es converteix en [u].
c) Cal fer les distincions entre [e] i [], [o] i []. A ms a ms, cal tenir en compte la diferent repartici de les
vocals obertes i tancades que responen a mbits geogrfics diferents. Aix mentre els parlants del bloc
oriental diuen cad[]na, els del bloc occidental pronuncien cad[e]na.
2. Cal anar en compte amb els ensordiments i les sonoritzacions incorrectes de les fricatives. No podem dir
ca[s]a per ca[z]a ni tampoc impre[z]i per impre[s]i.
3. Cal pronunciar correctament les fricatives g/j i de les africades tg/tj. A vegades trobem paraules com:
majscula, pronunciada incorrectament *ma[j]scula, o jutge, pronunciada tamb incorrectament *[j]utge.
En altres casos, es produeix un error de pronncia entre j/g: venjar *ven[g]ar, extingir *extin[g]ir.
4. No hem de desplaar laccent, normalment ho fem per interferncia castellana, en la conjugaci de verbs
amb linfinitu acabat en iar: *anncia per anuncia, *estdia per estudia, etc.
5. Evitar els barbarismes i sobretot vigilar amb ls de mots com: *pues, *bueno, *vale i construccions com
*tenir que, *deure de, etc.
7. Evitar les repeticions exagerades de mots crossa: s a dir, vull dir, o sigui...
10. La -t final dels gerundis s muda (excepte quan la grafia del mot segent fa que se sensibilitzi): saben[]
per sabent-ho .
11. La -r dels infinitius tamb s muda: canta[], tme[] , sorti[]; igual com la -r final de molts mots: fuste[],
bestia[], po[]. Tot i aix hi ha algunes paraules en qu aquesta -r final s que es pronuncia: amor, tenor, mar.
13. No sha dometre la -b de amb ni la -t final de mots com quant, vint, sant, si al darrere tenen un mot
comenat en vocal. Aix haurem de dir: am[b] ell i tamb san[t] Antoni.
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini
sobre el tema.
Mireia Rourera
Viatgen, descobreixen restaurants, gasten en msica, llibres, roba, complements per a la llar i tecnologia i,
literalment, fan el que els dna la gana. Sn les parelles joves que no tenen descendncia, ara anomenades dinkis
(que en angls significa parella en qu tots dos treballen i que no t fills). Aquest nou model de parella que
retarda el naixement dels fills per gaudir de la vida i esgotar al mxim els avantatges de la llibertat que dna no
tenir responsabilitats s cada cop ms freqent al nostre pas.
Segons un estudi sociolgic realitzat per lempresa consultora Milward Brown, a lEstat espanyol hi ha unes
800.000 parelles dinki. A Catalunya el 45% de parelles dentre 25 i 35 anys ho sn.
El principal desig dels dinkis sn, en general, lestabilitat financera i levoluci professional (molt lligada al fet de
guanyar ms diners). Sn, de fet, un 50% ms ambiciosos professionalment que la resta de la poblaci. Els dinkis,
en general, tenen bon nivell econmic i un perfil bsicament consumista.
1. Carta
Tagradaria que una cadena de televisi torns a emetre el teu programa o serial preferit. Escriu-los una carta
dunes 150 paraules per demanar-ne la reposici.
2. Article dopini
Consideres que liberalitzar els horaris comercials seria un perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida
dels treballadors? O b opines que la llibertat dhoraris comercials beneficiaria de forma important la qualitat de
vida dels ciutadans?
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a una publicaci local en qu exposis la teva opini sobre la
liberalitzaci dels horaris comercials.
1. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent i subratlleu cada lletra que completeu.
Fins al 1858 la cocaina no es va aillar de la coca, planta que creix principalment en paisos com el Peru i Bolivia. Al
comenament susava en lambit de la medicina per les propietats anestesiques que te atribuides i, mes endavant,
per a la desintoxicacio dels heroinomans.
La cocaina es una de les drogues mes perilloses que hi ha. En un principi redueix la fatiga, augmenta lagressivitat
i lagilitat mental i proporciona euforia i excitacio. Pero la durada de leuforia induida per la cocaina depen molt
de la via dadministracio: es mes prolongada i menys intensa quan la substancia es aspirada pel nas i es mes
breu i intensa quan sinjecta o es fuma. Ara be, la taquicardia i, en cas de sobredosi, laturada cardiaca segueixen
aquesta primera fase. A mes, el consum cronic i abusiu ocasiona idees paranoides i depressio, deteriorament
del pensament, la memoria i latencio, disminucio de la capacitat sexual, perdua de la gana, insomni i patologies
respiratories.
2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots segents amb les grafies que hi faltin.
Aquesta matinada els bombers han tro.......at Ernest Pla, de 73 anys i ve de la localitat m.......ntanyenca de Lloms,
a lhumi..... bosc de les Falgueres. La seva filla va alertar la policia de la seva desaparici el 21 de de.......embre,
desprs de veure que no havia passat per casa ni per esmorzar ni per dinar. Segons fonts properes a la famlia el
senyor Pla pateix so.......ambulisme i ja en altres ocasions havia arri.......at a sortir de casa, per, a ms,
darrer.......ment en despertar-se li costava molt recuperar la memria. Pel que sembla, el senyor Pla va sortir de casa
a tren....... dalba profundament adormit i en despertar-se va pro.......ar de tornar, per es va perdre i va caminar
fora hores pel ma.......estus bosc de les Falgueres, on es va arraulir en un r.....c per reposar una estona i
arr.....cerar-se del fred. Tot i que els bombers i la policia havien traat un e.......aborat pla per localitzar-lo, la
den.......a vegetaci que ha absor.......it la zona ha dificultat que el veiessin a.......ans. Finalment, per, han
desc.......bert on era i, tot seguit, lhan portat a lhospital de la capital de la comarca perqu se sotmeti a un examen
de salu........ En linforme mdic noms consta que li han hagut daplicar un tractament per contra.......estar les
conseqncies dhaver estat tantes hores al ra........
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
4. El jutge va condemnar lacusat al cotxe ............................... els Mossos dEsquadra havien localitzat haixix.
5. El millor disc del grup s ............................... van enregistrar en lltim concert i la millor can s la pea
............................... van obrir el concert.
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis.
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.
1. Lagressor convivia amb la vctima, tot i que el jutge ........................ havia prohibit.
2. Les participants al festival ja sn a lhostal. Per qu no ........................ truques perqu et diguin quan vindran?
3. La Mariona ahir estava moixa. Avui tamb ........................ has vista?
4. No tinc encara entrades per als monitors, per dem espero poder ........................ comprar dues.
5. A la primera part, lequip local ha fet un gol al rival; a la segona, per, ........................ ha fet cinc.
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. Des ................ pares i professors van iniciar la campanya de recollida de signatures ................ installaci dunes
tanques ms segures ja nhan aplegat ms de tres-centes.
2. Aprofita avui .................... nit per anar al cine; ................, no hi podrs anar ................ mes vinent.
3. La soluci no consisteix ................ condemnar ................ acusada a la pena de pres ................ no s conscient
del mal que podia haver fet.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
1. La gran ......................... (escs) de bolets far que aquesta tardor naugmenti el preu.
2. Els ......................... (mirar) sn illusions ptiques, normalment seductores, oi?
3. La novella mostrava la ......................... (cru) del rgim durant la segona meitat del segle xx.
Verbs
Adjectius
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
1. El dia dels fets la denunciada condua amb una ........................... (tassa / taxa) dalcoholmia que superava els
0,25 milligrams.
2. Perqu els trens funcionin s ........................... (necessria / precisa) una forta inversi.
3. Ledicte va estar penjat al ........................... (taulell / tauler) danuncis durant ms de quinze dies.
4. Si no compareixeu us afectaran els ........................... (perjudicis / prejudicis) legals.
5. Pots demanar un caf o un tallat ........................... (enlloc / en lloc) de postres.
6. ........................... (Assenyaleu / Senyaleu) amb una creu els alumnes que no shagin presentat a lexamen.
7. Esperem que el preu ........................... (mig / mitj) dels pisos no sincrementi tant a partir dara.
8. Cal ........................... (doblar / doblegar) b la carta perqu cpiga dins el sobre.
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini
sobre el tema.
De ben antic el tatuatge ha servit per informar. Els indis americans es tatuaven per marcar el clan, o per especificar
si eren caadors, o guerrers... Segons el dibuix que portaven, se sabia si els japonesos eren duna famlia o una
altra. Fins i tot hi havia tatuatges que indicaven lestat civil. Avui encara s informaci, per tamb pot ser noms
decoraci.
la Idoya tenia noms 15 anys quan va tenir clar que aplicaria la seva vocaci artstica a la decoraci del cos. Es va
interessar per la tcnica del tatuatge, els orgens, va estudiar tot el que exigia la normativa sanitria, va viatjar. Ha
estat investigant i treballant en centres de tatuatges darreu del mn. Avui t el seu estudi, on treballa sola i al seu
aire. Fa tatuatges de tota mena, urbans, tribals, clssics, de producci prpia... Tamb fa prcings. Tot s decorar el
cos!, diu. Alguns dels seus clients li demanen anestsia. Els dic que no, s com si et fessis trampa a tu mateix. s
clar que en podria posar i cobrar-la, per lemoci del tatuatge s aguantar aquest dolor, saber si ests preparat.
Quina grcia t si no fa mal? On s la mgia del tatuatge?
1. Carta
Ets el/la responsable dun casal de joves i tagradaria que un especialista dun centre sanitari vingus a fer una
xerrada als joves del casal. Escriu-li una carta dunes 150 paraules per demanar-li que acudeixi al casal per parlar
dun tema determinat.
2. Article dopini
Lescola on estudien els teus fills publica cada mes una revista adreada als pares dels alumnes.
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a aquesta publicaci en qu exposis el teu punt de vista sobre la
conciliaci de la vida familiar amb la laboral.
1. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent i subratlleu cada lletra que completeu.
Lensaimada es un pastis de base rodona format per una massa envoltada en espiral feta amb els seguents
ingredients: farina de fora, aigua, sucre, ous, massa mare i saim. Es frequent trobar-les sense cap guarnicio,
pero tambe sen poden trobar de farcides amb cabell dangel, nata o xocolata. Sens dubte es el producte de
pastisseria mes genuinament mallorqui, el mes emblematic i conegut dels produits a lilla. Per alguns historiadors
i gastronoms lorigen es hebreu perque la cuina tradicional jueva te uns dolos que tenen la mateixa forma. Altres
entesos creuen que es dorigen arab, potser perque la forma de lensaimada recorda el turbant dels musulmans; de
fet, es te noticia duna recepta duns pastissos arabs de forma cargolada que es feien amb els mateixos ingredients
que lactual ensaimada, pero substituien el saim per la mantega feta a partir de llet dovella.
2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots segents amb les grafies que hi faltin.
Desprs del recital de dan.......es que ahir a la tard....... va oferir un grup .......asc a la plaa de Catalunya es van lliurar
els trofe.......s als personatges de lany. El premi al vilat exemplar va correspondre a Octavi Major, per haver-se
fet crre..... dels Amics del Bosc gaireb una quar.......ntena danys; el premi al vilat transgre.......or va anar a parar
a mans de Carme Vinyes, que ha aconseguit mo.......ilitzar la poblaci j.......venil de la comarca per crear el centre
Cap Lmit; el premi al vilat intrpi....... va ser per a Ignasi Ponts ja que es va tenir en co.......te que travessar ms
dun mi.....er de quilmetres de de.......ert en total soleda...... mereixia una recompensa, i el premi al vilat sa.......i el
va rebre Robert Serra, pediatr..... que ha aconseguit que tots els pares p.......guem fer menjar correctament els fills.
Finalment, el premi especial que cada any re..... una associaci de la comarca va ser per a Cada Setmana, que des
de fa temps est tr.....ient al carrer la revista dinformaci del mateix nom. Tot seguit es va oferir un ressop a tots
els assistents en el qual es van repartir sandvi.....os i refrescos i on els guardonats van ce.......ebrar amb cava els
premis obtinguts.
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
5. Les explicacions del professor van servir per aclarir el perode ............................... es va produir lenfrontament
entre pagesos i senyors.
6. Finalment lagent va localitzar la noia ............................... havia de lliurar la citaci.
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis tenint en compte les
indicacions (persona, temps...).
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.
1. Han apuntat la meva neboda a lescola del barri, per no sabem si ........................ admetran.
2. No shan assabentat de res. Explica ........................ tu mateix.
3. Li van enviar molts missatges per convidar-lo a sortir, per ell no va contestar ........................ cap.
4. La mare ja deu ser a casa, aix que ja ........................ pots trucar.
5. Van treure la coca del forn, per ........................ van treure tan crua que no es podia menjar.
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. No va guanyar el torneig lequip americ, ................ el combinat europeu, que va ser escollit ................ millor
equip del mn.
2. Finalment va aixecar la m per cridar ................ taxista que acabava dacomiadar ................ havia de ser a
loficina a les vuit.
3. Confiava ................ arribar a lhora a lexposici per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia
comprat ................ Irene.
4. Els professors coincideixen ................ suposa una gran dificultat emplenar els buits noms amb lletres que
vagin des de la ce ................ ema.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
Verbs
Adjectius
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini
sobre el tema.
Men del dia, entrep o carmanyola... Tant s lopci escollida, el fet s que el 80% dels catalans fan algun pat fora
de casa almenys tres cops per setmana. De vegades ho fan per obligaci (48,7% dels casos) i daltres per diversi
(46,6%), per la realitat s que menjar fora de casa ja forma part dels hbits de consum dels catalans, tal com
constata un estudi elaborat per lInstitut Cerd per encrrec del Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci
Rural.
Les famlies catalanes consumeixen una quarta part dels aliments fora de la llar. El 56,4% dels pats que es fan
fora de casa corresponen a dinars i cada cop que una persona dina o sopa en un restaurant es gasta una mitjana
de 16 euros. Durant el cap de setmana, el 85,3% dels pats que es fan fora de casa responen a motius doci.
Per si anar al restaurant s un hbit cada cop ms instaurat en el dia a dia de moltes persones, lopci de la
carmanyola i el menjar preparat a casa tamb va guanyant terreny. Segons aquest estudi, gaireb un ter dels
catalans semporten el menjar de casa ms dun cop al mes, ja sigui en forma dentrep o de carmanyola.
I mentre la carmanyola es consolida, tamb triomfa lopci inversa: menjar a casa plats preparats fora de casa,
sobretot en botigues especialitzades en menjar per emportar, establiments per a gurmets i restaurants casolans.
1. Carta
La gent ms gran del teu poble tha facilitat tot de receptes de cuina tradicional de la zona, de manera que tens
prou material per editar un llibre de gastronomia local.
Escriu una carta dunes 150 paraules a lajuntament de la teva localitat per demanar-los que es facin crrec de
ledici del llibre.
2. Article dopini
ltimament sobren arreu del pas restaurants de cuina dautor en qu es poden menjar plats innovadors.
Tagraden aquests restaurants? Tagrada aquest tipus de cuina?
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a una revista dactualitat en qu exposis el teu punt de vista
sobre aquest tema.
1. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent i subratlleu cada lletra que completeu.
Despres de les celebracions nadalenques, incloure fruita i verdura en lalimentacio quotidiana constitueix una
excellent manera dajudar el cos a desintoxicar-se dels excessos gastronomics que se solen cometre, ja que
ingerides diariament contribueixen a eliminar lexces de liquids i de toxines presents en lorganisme, i lestomac i
la linia ho acaben agraint.
Lapi es una de les verdures mes depuratives. Es diuretic, conte poques calories i un alt valor nutritiu. A mes,
loli essencial de lapi exerceix un efecte dilatador sobre els vasos renals i aixo afavoreix leliminacio daigua i
substancies toxiques. Pel que fa a les fruites, la pinya es una eleccio molt adequada: estimula la produccio de
sucs gastrics i ajuda a digerir els apats ja que posseeix un enzim que fragmenta les proteines, fet que afavoreix el
proces digestiu. El raim es tambe una altra fruita amb propietats beneficioses per a la salut.
2. Ompliu, quan calgui, els buits del mots segents amb les grafies que hi faltin.
Lincendi que es va declarar en una impre.......ta de Ponts Soler Associats comportar per a lempresa una despesa
duns quants mi.......ers deuros. Els bombers han su.......erit que lincident podia haver comenat a la sala de
mquines, on han trobat un cartu....... de tinta sospits i una ta.......a de porce.......ana amb restes de material
explo.......iu. El cap de lempresa creu que lincendi pot estar relacionat amb lencrre....... dimprimir els cartells que
lAtene....... de Joventu....... necessita per informar de la seva ass.......mblea anual. El cap de lassociaci considera
aquesta possibilitat ben f.......namentada ja que des de fa uns mesos perce....... un estat de crispaci vers lentitat.
Creu que els fets es podrien relacionar amb les agre.......ions que van patir alguns membres de lentitat en la
manifestaci per le.......adicaci del feixisme quan uns vianants, tots enfundats dins uns .......ecs de tall militar, van
contradir amb su.......rbia els crits dels manifestants i, tot seguit, els van llanar ous. Els manifestants van mostrar
la virtu....... de s.......portar estoics latac, per es van produir greus desperfectes en un establiment de ven.......a de
records.
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
1. No tenia ni idea de fer servir els coberts ..................... havia de menjar els cargols.
2. El cap ..................... he treballat durant els ltims anys ha demanat la baixa per estrs.
3. Van perdre lltim partit de la lliga, ..................... els va impedir pujar de categoria.
4. Els esquiadors lliscaven amb facilitat per unes pistes la neu ..................... estava molt glaada.
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis.
1. Divendres comena la Festa Major i encara no nhan ......................... (imprimir) els cartells.
2. El jutge ha anat ......................... (absoldre) tots els acusats.
3. s important que tant tu com jo ......................... (conixer) tots els detalls del cas.
4. Si hagussim tingut temps no s quantes hores ......................... (jeure) en havent dinat.
5. Si no vols que la teva filla et ......................... (menysprear), tracta-la sempre amb respecte.
6. Us va explicar totes aquelles misries perqu us ......................... (commoure).
7. No s pas que no ......................... (voler) fer-ho, per s que no podem.
8. Si voleu que el pasts us quedi b, ......................... (fondre) del tot la xocolata!
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.
1. Tinc aquests treballs per als alumnes del curs passat. Torna.........................
2. Afegiu a la farina els ous dun en un i afegiu........................ sense deixar de remenar.
3. La guia indicava la ruta que calia seguir als turistes que tenia assignats, per ........................indicava amb tantes
vacillacions que ning no entenia res.
4. Podeu passar per la taquilla del teatre a buscar el resguard de labonament. Recordeu-vos de
retirar........................ abans del 15 doctubre.
5. Agafeu la cpia de linforme medicoforense per adjuntar-la a lexpedient i grapeu ........................
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. No vingueu a sopar a les vuit, ................ a quarts de deu ................ tingui temps de preparar un bon pat
................ invitada dhonor, la Mireia.
2. Vaig ser a fora des del 30 de juny ...........................11 de juliol, per aix no vaig poder conixer ................ rsula
Llopis desprs de ser guardonada ................ millor periodista de lany.
3. Es conforma ................ passar uns dies de vacances amb els pares, tot i que sha entossudit ................ siguin a
lestranger.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
Verbs
1. Cal que ......................... (dret) aquesta situaci si no vols tenir ms problemes amb els alumnes.
2. El jugador ha ......................... (coix) durant tota la segona part.
3. Es va ......................... (covard) en saber qui seria el seu rival.
Adjectius
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
LA SLLABA
Pg. 9. Exercici 1
des-in-hi-bi-ci- 6 in-ter-ac-ci- 5
guai-ts-sim 3 a-tri-bu-ir 4
mo-uen 2 tra-du--a 4
re-im-pres-si- 5 pos-ses-siu 3
jo-ie-ri-a 4 in-ter-ac-tu-ar 5
clo-s-sa 3 bor-rat-xe-ra 4
guai-tar 2 guant 1
de-lin-qn-ci-a 5 ju-li-ol 3
tr-ieu 2 be-llu-gueig 3
il-lu-si- 4 Eu-l-li-a 4
di-gus-siu 3 sa-pi-gueu 3
ca-ca-uet 3 po-li-c-ac 4
ve--na 3 a-n-veu 3
Ma-ri-a 3 vos-al-tres 3
bes--vi-a 4 ia-ia 2
lle-nya-tai-re 4 pro-du-ir 3
en-grei-xar 3 a-le-a-t-ri-a 6
Ai gua mr ci a Du es ai ges
Al guai re Ma ials
Gua das su ar Ar b ci es
Car cai xent En veig
Bor ri a na Ei vis sa
Pa ls Mo lle rus sa
Riu de ca nyes D ni a
A/E TONES
Pg. 13. Exercici 1
1. efecte 6. jutja
2. centra 7. ramats
3. conducte 8. regna
4. espacial 9. torneria
5. estrenyeria 10. subjecta
orgue, assass, javelina, polseguera, latrina, rancor, punxegut, estella, avaluar, fragant, rfega, trfec, estendard, gelea,
meravella, resplendir, avaria, mrfega, verns, avantatjs, sergent
1. Tot i el carcter efeminat i aquella pell de set, destacava entre la resta dels ambaixadors en ser un dels homes
ms atractius de lassemblea.
2. La metgessa forense va examinar la presumpta homicida i va recomanar que romangus ajaguda un mnim de
quaranta-vuit hores per un problema al pncrees.
3. La veu del rapsode omple la sala del monestir mentre els treballadors que la restauren en van davallant plaques
de la teulada.
4. Vs traient del cove els albercocs que shagin fet malb i posals a la caixa del rac.
5. Lestiu passat vrem fer un viatge per Sardenya, per enguany anirem a Empries, a lAlt Empord, perqu arran
del naixement de la nostra filla no podem viatjar lluny.
6. Corre una altra vegada cap al celler i digues a lEsteve que lampolla verda noms somple fins a la meitat.
7. Per veure si la sanefa amb forma de essa ha quedat ben fixada te lhas de mirar pel davant i pel darrere.
8. La jutgessa va admetre el recurs dempara interposat i va prendre la decisi dobrir el procediment un altre cop.
9. La Caterina, pobra, encara enyora lpoca en qu noms llua maragdes i ametistes.
10. Obre una llauna desprrecs perqu farem una bona amanida denciam i nhi posarem.
O/U TONES
Pg. 16. Exercici 1
trofeu, cangur, ganxo, barat, suprbia, sospirar, correu, tamboret, vidu, ritu, botifarra, tribu, gest, individu, bufetada,
liceu, cacau, lavabo, estupend, mutu, escrpol, atordir, sufocar, tonyina, butxaca, ateneu, xorio, tomba, turment,
europeu, ridcul
Sescriuen amb o: ganxo, sospirar, tamboret, botifarra, lavabo, escrpol, atordir, sufocar, tonyina, xorio, tomba
sescriuen amb u: trofeu, suprbia, correu, ritu, tribu, individu, bufetada, liceu, cacau, sufocar, butxaca, ateneu, turment,
europeu, ridcul
No hi afegim ni o ni u: cangur, barat, vidu, gest, estupend, mutu
1. Se us acumulen els problemes si preteneu travessar la muntanya desprs dhaver-vos sostret el Joan la
brixola.
2. Agafeu el llibre primer sobre normativa urbanstica local i aneu al ttol preliminar, captol 1, per resoldre el
cas dels bordells regentats per romanesos ubicats en carreteres dels Pirineus.
3. Tot i suposar un turment per a ell, va escollir ladvocacia aconsellat pel seu tutor, encara que ell hauria
volgut ser muntador.
4. Tingueu en compte que sovint susa incorrectament el verb complimentar com a sinnim demplenar.
5. El sospits de sostreure una gran quantitat de robins del magatzem va aconseguir escapolir-se de la policia
escortat per una banda juvenil que havia subornat ja abans de lestiu.
6. La proposta que va triomfar incloa un rtol illuminat per un potent focus que emetia una llum fluorescent.
7. Lacusat ha incorregut en un delicte dhomicidi amb lagreujant de tradoria, per la qual cosa la jutgessa lha
condemnat a una pena de pres incondicional.
8. El viatge fins a Tor en un tren tan atrotinat li va permetre poder llegir duna tirada tot El pndol de Foucault.
9. Si pogussim cobrir les baixes rpidament, podrem complir amb escreix tots els compromisos adoptats amb
el govern.
10. No admeto que vulgueu que el sotssecretari de defensa hongars faci pblic el memorndum que ha
aixecat tanta polseguera.
Un nombrs grup dusuaris va viure ahir una altra jornada negra a conseqncia de lavaria de trens. Els
problemes ms importants es varen produir a les lnies empordaneses, amb la cancellaci de la meitat dels trens
previstos fins a primera hora de la tarda. Els afectats, avorrits dhaver de suportar el servei deficient que ofereix
lempresa pel reiterat incompliment de lhorari, van celebrar una assemblea en qu es van constituir com a grup
i van installar una taula per recollir signatures de queixa davant de diferents estacions, signatures que pretenen
portar a lrgan governamental competent. A ms, els afectats consideren que ni la retolaci, ni les sortides
demergncia ni els avantatges per al jovent i la gent gran sn adequats. Lempresa ha anat traient importncia als
fets i els ha avaluat com a lleus, tot i la freqncia amb qu han ocorregut darrerament.
LACCENTUACI
Pg. 22. Exercici 1
Abans-dahir no s qu va passar, per noms recordo que desprs darribar a casa vrem asseurens al sof
perqu volem veure qu feien a la tele i ens vrem adormir. I fins avui, que s dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo b, no obstant el mal de cap de qu em ressento. El Ramon, per, encara t son i es passeja per la
masia com una nima que cerca reps. Qu haurem de dir que ens ha succet? Per qu hem dormit aquest munt
dhores? s potser perqu en lltim pat que frem havem pres un caf esps amb un gust estranyament curis?
Pg.23. Exercici 8
El cotxe es va aturar del tot al semfor que hi ha a la cantonada dels carrers Crsega i Siclia. La Maria no sabia per
qu. I si no hi havia benzina al dipsit? I si hi havia algun problema mecnic? Com que no sabia qu fer, va trucar
a la seva companyia dassegurances amb lestpida pretensi que li poguessin resoldre el problema. Desprs
de prmer els nmeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar lassegurana, va sonar una
daquelles msiques que pretenen ser simptiques, per que poden fer perdre la pacincia a lusuari ms sofert
del mn. Finalment, li sembl sentir una veu amb un marcat accent francs, per noms li ho sembl, perqu amb
la cridria i els clxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. All era un caos!
No tenia la funci sanitria ni tampoc la dadministrar cures prpiament dites, sin que ms aviat tenia una
activitat hospitalria, en el sentit ms estricte de la paraula. Lhospital, a recer del monestir, acollia i alimentava
homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere sen feien crrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part grcies
als donatius de molts dels finats que per guanyar-se ms de pressa el cel ho deixaven indicat aix en els seus
testaments.
Va ser un vespre, all a lhospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig
moribunda va estirar la mniga de lhbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
La primera cosa que Teresa Valldaura vei aix que obr els ulls fou una trtora a lampit de la finestra. Ms petita
que un colom, amb el plomatge de color de caf amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una
angoixa sobtada li estreny el pit: el dia que Valldaura havia mort, una trtora havia parrupejat a la finestra. Sab
que era una trtora perqu la Sofia digu: Miri, mam, una trtora. Tan salvatges que sn... No se nhavia recordat
mai ms. La trtora, abans demprendre el vol, rigu. La Teresa es freg els ulls, es pos una m davant de la boca
per ofegar un badall i a lltim es toc els genolls: de fusta. Quan estaria a punt demprendre el gran viatge, li
agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, mors encs. Purificat. Fora records!
Aquell any [1988], lautor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novella, Els versos satnics (la versi
catalana va sortir lany segent). El ttol feia referncia a un suposat afegit fet pel profeta Muhmmed a un
captol de lAlcor, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislmiques, trencant aix el monoteisme
pur del llibre sagrat. Aquesta referncia, lligada a un captol que dna una versi gens ortodoxa de la vida del
profeta, va ser suficient perqu lndia, pas amb una important minoria musulmana, prohibs el llibre tan sols dues
setmanes desprs de la seva publicaci. Tot seguit, els musulmans britnics van demandar leditorial londinenca, i
deu pasos islmics ms van seguir lexemple indi i el van prohibir.
LA DIRESI
Pg. 25. Exercici 1
1. No et refis danar a laqurium amb el Mrius i el Ral perqu segur que obeiran les ordres dels seus pares i
no hi faran cap.
2. En la pellcula, els vkings, arats com uns possets, esgrimien les armes perqu els dus els benessin.
3. s millor que no senrabi tant amb el venat si vol que el seu germ continu vivint al pis que tenien els avis
a la crulla entre els carrers de Npols i Valncia.
4. Per reduir els ndexs de mortalitat en accidents de trnsit cal que apliqueu mesures com ara que les
fbriques ja no produeixin autombils de srie tan rpids.
5. Es diu que s una dona molt intutiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un
altre de dotat duna increble espontanetat.
Encara que a primera vista sembla una clossa ms, la clossa dIslndia no s un mollusc qualsevol, sin tot un
fenomen allat. Un grup doceangrafs nha descobert un exemplar que pot presumir de ser lanimal viu ms
longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que sha dedut a partir de les lnies de les seves conquilles. El creixement
dels molluscs no s gratut, ats que est relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de
laigua, la salinitat i la disponibilitat daliment. Daquesta manera permeten reconstruir la histria del clima passat
i la seva repercussi en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps
aquest animal mar. Un dels seus descobridors afirma que perqu un sser visqui tant cal que cre mecanismes de
defensa extraordinriament efectius que li permetin retardar lenvelliment. Aix, lanlisi del funcionament dels
seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa.
Per el que es pretn en aquest escrit no s conixer aquesta clossa, sin saber com es pot preparar una
exquisida cassola de closses amb psols i cigrons, o amb arrs, o amb esprrecs de marge...
Com cada any el capell de la parrquia expressava el seu agrament als fidels que havien omplert la capella
de Sant Ramon durant la celebraci de la Pasqua. I com cada any el pblic assistent era el mateix: en un banc,
lAntnia de cal Mas amb el seu marit, el Juli, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc segent,
lIsaes Joan, provedor de petits electrodomstics de gaireb tota la provncia, amb cara de no pair que la muller i
les filles llussin un escot tan geners en una cerimnia tan assenyalada; a continuaci, la famlia Pujals, que havia
contribut a refer la teulada de lesglsia; uns bancs ms enll, la Llusa Roig... I podrem allargar i allargar la llista,
per el fet que no continuem per aqu s que no volem que desprs els omesos ens maleeixin els ossos dues
centries seguides.
Desprs dun instant desverament general, un treballador ms ser que no pas els altres va acostar-se amb
cautela al punt indicat pel company i comprov que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla
humana sin una pea escultrica. Laspecte inslit i un pl esferedor de la troballa, a causa de la mirada de lnic
ull encastat al mig del front daquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produdes
per lenderroc, van ser la causa que la invenci estrambtica queds abandonada entre les runes.
B/V
Pg. 29. Exercici 1
1. Han improvisat un envelat annex al pavell desports per encabir tots els convidats al congrs de treballadors
socials.
2. El vehicle del pilot alabs va bolcar al revolt nmero divuit en rebentar-se-li una roda del davant; aix, el trvol
que duia a la sivella dels pantalons no li va portar gaire sort.
3. Ja cal que mespavili si per les noces dor dels avis vull lluir un figura ben esvelta.
4. Ladvocat de lacusaci va posar traves a lhora dadmetre la gravaci com a prova de la defensa en el cas dels
avortaments illegals.
5. Abans de servir-nos la vedella amb favetes ens van portar una amanida dendvies i raves amb un almvar que li
donava un toc extic.
No sabia com havia arribat a la situaci en qu em trobava: macabava de separar, potser per avorriment, per
lenyorana duna altra poca millor o, senzillament, perqu no el suportava. Si hagus de descriure qu havia
influt a lhora de prendre la gran decisi, probablement hauria desmentar les contnues infidelitats amb qu
lEsteve mhavia castigat des que havia sabut com havia condicionat el govern en la decisi de tancar nombroses
tavernes basques. La intuci em diu, per, que les nostres desavinences es remunten ms enll, que potser ja
naixeren quan ens vam conixer mentre muntvem a cavall per aquella avetosa del Montseny.
LES OCLUSIVES
Pg. 33. Exercici 1
Aquell home rab vivia al nord de Biscaia i regentava des de feia molt de temps un club rnec, amb bigues
fumades i renecs escrits a les parets. Era alt i calb, tenia una berruga al llavi i se li perfilava una incipient corba
de la felicitat. Tenia per soci un paio noruec, fred, prim com un esprrec i pllid com un glop de llet, que portava
tot lhivern la mateixa gavardina, del qual es deia que era prfug de la justcia del seu pas. Formaven una parella
professional aparentment avorrida, tot i que es movien en un esplndid autombil descapotable de color groc
que no passava desapercebut.
Sovint havien rebut suggeriments annims perqu clausuressin el local, per ells es feien el sord i es tancaven a
qualsevol possibilitat de dileg.
Quan saps que la solitud ser per sempre la teva companya de viatge pots comprendre qu passa per la ment
dun aspirant a sucida. Aix, s ara quan entenc per qu lAlfred ens impos amb severitat el cstig de la seva mort,
per qu el gran mag de les finances que ocupava el crrec ms prestigis en aquella empresa dorigen arbic ens
sorprengu amb la seva decisi de deslliurar-se de la vida, una vida que, al capdavall, era ben seva. Ara b, lAlfred
havia nascut un clid dissabte del mes de desembre i, segons els astrlegs a qu massa sovint sencomanava,
noms havia estat aquesta circumstncia la causant de la seva mort.
S SORDA I S SONORA
Pg. 37. Exercici 1
1. El sentinella va observar una cosa estranya a lesplanada i va preparar el fusell sense adonar-se que noms
era una gasela extraviada.
2. Atanseu-me els permisos de residncia dels disset ciutadans estrangers que resideixen a Eivissa inclosos en
el programa de formaci.
3. Els Mossos dEsquadra van detenir aquest desembre passat quinze persones acusades dun delicte destafa i
falsedat documental.
4. s un contrasentit que en aquest hotel tan pretensis els barnussos tinguin aquest to griss i que les tasses
de lesmorzar facin tan poc goig.
5. En la tercera fase de discussi del judici es va avaluar lactitud del presumpte assass duna mestressa de
casa dorigen cors.
6. Passam les setrilleres per posar-les al costat de la gasosa i la cervesa i aix es podran amanir ells mateixos els
encenalls de carabassa arrebossats.
7. Si no fssiu tan tossudes i us hagussiu disfressat de donzelles medievals us haurien deixat desfilar en una
de les carrosses.
8. LIgnasi va presentar la plissa dassegurana duna antiqussima collecci de topazis tunisians que volia
exposar al casal del barri.
9. Cal espolsar la gasa abans desbossar-hi amb el pinzell el perfil del masss del Montseny.
10. Les decisions preses amb presses han suposat un autntic desastre en la construcci de la squia que ha de
travessar els arrossars.
Segueixen la norma general: jutgessa, gerani, sergent, girafa, genet, bugia, julivert, cnjuge, gelea, gessam,
gingebre, burgs, targeta, gira-sol, ginesta, jonc
Sn excepcions: Jerusalem, jeure, injectar, jerarca, projectil, majestat, projecci, Jeroni
La trajectria del nostre personatge est farcida dxits de prestigi mundial que fan considerar el suggeriment
dinvestir-lo doctor honoris causa tot un encert. Tot i que en els anys de joventut visqu amb exaltaci lingrs
en un monestir jesuta, ms endavant, arran dun brevssim perode destiueig al Txad, descobr la seva veritable
vocaci i opt per canviar de professi. Aleshores dirig la seva trajectria cap a lantropologia, una matria que
sempre li havia suscitat un gran inters, disciplina de la qual avui sel considera un geni. Els seus estudis han
contribut a desxifrar els jeroglfics egipcis ms complexos que han suportat el pas del temps i que juguen un
paper fonamental en el coneixement del passat de la humanitat.
M (MPC, MPT), N
Pg. 42. Exercici 1
Sescriuen amb mb: ambulatori, ambicis, rebombori, embussar, tamboret, timbal, combinar, tombar, embafar,
embotit, embut
Sescriuen amb nv: envelat, canvi, envoltar, envestida, invitar, conversa, investigar, benvingut, convidar, enveja
Sescriuen amb mv: triumvirat, tramviaire, circumvallar
1. Linfant va esbossar un innocent somriure quan li van servir un delicis flam amb nata.
2. El jutge va tenir en compte a lhora de condemnar el presumpte acusat que en linforme presentat consta que
les empremtes trobades corresponen als culpables demmetzinar la comtessa.
3. Els incomptables intents daturar un atemptat imminent han fracassat.
4. La premsa ha emfatitzat la sumptuositat de les festes del comtat, la qual cosa ha enutjat la primmirada noblesa
del pas.
5. En el somni lAnna es veia caminant somnmbula pels passadissos de la impremta enmig dimmenses piles de
paper.
6. T un do innat per commoure el pblic quan escriu contes i, tanmateix, s un pssim recitador de poemes.
7. La Gemma, sempre tan benparlada, presentava clars smptomes dembriaguesa desprs duns gotets de rom
cremat.
R/RR
Pg. 45. Exercici 1
L/LL/LL
Pg. 48. Exercici 1
LIu va revelar les fotografies que havia fet a la villa on havia passat les vacances, una gran casa amb jard, el lloc
ideal per eludir les obligacions quotidianes, anullar qualsevol maldecap i recuperar lal necessari per tornar a la
feina desprs de lestiu.
1. Quina fallera per colar b la camamilla! Tampoc no cal ser tan primmirat.
2. El govern ha palliat la seva mala premsa amb uns ampullosos actes de celebraci del millenari del monestir.
3. Li han garantit que aquest medicament s infallible contra la malaltia del clera perqu no lin quedi cap
seqela.
4. A lexamen avaluaran si domines la terminologia jurdica; et poden preguntar qu s una cdula de citaci, un
recurs dapellaci, la llegtima, etc.
5. Traslladeu amb molta cura al pis de la Miquela aquesta excellent collecci de tasses de porcellana que va
heretar de la seva via.
6. Tot i que semblava infallible, el sistema informtic ha patit un collapse colossal que ha causat la cancellaci de
milers de vols.
7. En la tertlia literria daquest mes els assistents podran dialogar amb una de les novellistes ms clebres del
nou millenni.
H
Pg. 51. Exercici 1
1. Vam dir que s al metge quan ens va preguntar si volem saber el sexe de la criatura si shi posava b (en
lecografia).
2. Hem preguntat quina diferncia de gust hi ha entre el peix pescat amb un ham i el pescat amb xarxa, per em
penso que no hem ents res.
3. Sempre has de fer veure que et guardes un as a la mniga.
4. Vols conduir tu o vols que ho faci jo?
5. Recorda que, al Marc, li havies de portar el dcim de la loteria i que encara no lhi has portat.
6. A veure, qui ha llenat aquests papers?
7. A mi no mhi veuran pas, en un parc temtic.
8. Eh, Vicen, des que vaig assistir a les teves classes sempre ms he distingit la e oberta de la e tancada.
9. Ni que tu ho vulguis no nhi portar cap.
10. Shavia oblidat lagenda a loficina i ara no sabia on havien quedat.
LORACI
Pg. 57. Exercici 1
1. s impersonal.
2. No s impersonal; S: lElisenda.
3. s impersonal.
4. No s impersonal; S elidit: ell/a.
5. s impersonal.
6. s impersonal
1. Els convidats han arribat a lhora prevista; ni massa tard ni massa dhora.
2. El mes dabril s el ms plujs de lany.
4. Amb aquell vi dnfima qualitat vam agafar una turca.
5. La interessada principal es reserva el dret de dir lltima paraula.
nic. El/La fiscal, en linforme ems l1 dabril de 2007 davant daquest Jutjat, sollicita la inadmissi total del
recurs, dacord amb el que disposa larticle 1710 de la Llei denjudiciament civil, ats que la quantitat litigiosa
s notriament inferior a limport que estableix larticle 1687 de la Llei esmentada. Aquest Jutjat ha trams les
actuacions, mitjanant la interlocutria de 25 de juliol de 2007, al tribunal competent.
29 vint-i-nou
72 setanta-dos / setanta-dues
555 cinc-cents cinquanta-cinc / cinc-centes cinquanta-cinc
1.925 mil nou-cents vint-i-cinc / mil nou-centes vint-i-cinc
83.677 vuitanta-tres mil sis-cents setanta-set / vuitanta-tres mil sis-centes setanta-set
4. La secretria sempre havia considerat que aquella advocada/advocadessa autodidacta era capa de guanyar
qualsevol cas.
5. La pacient predilecta de la psiquiatra era una monarca golafre i tranquilla, addicta a la xocolata.
6. La degana de la facultat era una clebre filloga, parenta duna arquitecta famosa, culta i elegant.
7. Lherona de la srie dxit del moment s una pagesa atea, cosina duna duquessa creient.
8. El podleg tenia una ajudanta molt xerraire, capa de fer perdre els estreps a la dona ms tranquilla del mn.
9. La meva cosina va comprar a una vella princesa extravagant una euga/egua negra i salvatge, gens gil ni velo i
difcil de dominar.
10. El fillastre de la fiscal era un artista lleig i egoista, amant duna recluta cruel i rebel.
EL VERB
Pg. 97. Exercici 1
1. iguals 6. Abraceu
2. castigaven 7. esperant
3. tornvem - portvem 8. abstingueu
4. desitgen 9. adeqi
5. maregis 10. tanqui
1a persona singular
Present indicatiu Present subjuntiu
renunciar renuncio renunci
crear creo cre
lloar lloo llo
continuar continuo continu
suar suo su
incoar incoo inco
adequar adequo adeqi
creuar creuo creui
Verbs purs: grunyo, munyo, ajupo, escullo, recullo, fujo, cruixo, consento, bullo, pressento
Verbs incoatius: avorreixo, inhibeixo, produeixo, requereixo, precedeixo, descobreixo, reparteixo, dedueixo,
aclareixo, sofreixo, emmalalteixo, competeixo, sorgeixo, introdueixo, proveeixo, eximeixo, transgredeixo, urgeixo
1. bato / afegeixo
2. anuncia
3. Mengeu / veurem
4. interrompent
1. conec 6. denuncia
2. introduint 7. ests
3. Comparec 8. reprs
4. pot 9. obeirien
5. oms 10. consento
1. puguis 6. pogus
2. Traieu / vulgueu 7. spigues
3. tossia 8. escopia
4. Escull 9. Estigues
5. cpiguen 10. surti / sortir
1. atn atn
2. traguis: s correcte, juntament amb treguis
treiem traiem
3. sapigus sabs
4. capiguessin cabessin
5. pertangussiu pertanyssiu
gaudirieu gaudireu
6. escrigussiu: s correcte, juntament amb escrivssiu
7. poguem puguem
8. traicionats trats
reflexen reflecteixen
garantitzen garanteixen
1. a) encengui b) encengus
2. a) entengueu b) entengussiu
3. a) treguis b) traguessis
4. a) suspenguin b) suspenguessin
5. a) revenguem b) revengussim
6. a) valgui b) valgus
7. a) segueu b) segussiu
1. No parlis... 5. No escrigueu...
2. No dissolgueu... 6. No ens coneguem...
3. No reprengueu... 7. No corregueu / correu...
4. No estiguis... 8. No beguis...
1. retraguem 6. cregueu
2. Vegeu coneixeu 7. reconegueu
3. Digues-me 8. respongueu Apreneu
4. estenguem / estendrem 9. obtinguem
5. moguem 10. sapigueu
Pg.100. Exercici 11
1. Correcte (simultani): (Tot) esperant arribar a un consens, van assistir a la reuni. / Van assistir a la reuni esperant
arribar a un consens.
2. Incorrecte (especificatiu): Instrucci 01/06 que modifica la Instrucci 11/96, de permisos dabsncia del lloc de
treball.
3. Incorrecte (posterior): Si rebeu estudis informatius, analitzeu-los i retorneu-los a la unitat emissora.
4. Incorrecte (posterior): La Unitat de Control de Gesti va elaborar el pressupost i el va gestionar immediatament.
5. Correcte (simultani): (Tot) oferint-los cursos dinformtica, sest ampliant la formaci dels funcionaris. / Sest
ampliant la formaci dels funcionaris oferint-los cursos dinformtica.
6. Incorrecte (especificatiu): Van presentar una demanda en la qual/en qu sollicitaven que es requers de pagament
el demandat.
7. Correcte (anterior): (Desprs dacabar lacte / Desprs de lacte) Havent acabat lacte, els assistents van sortir de la sala.
8. Correcte (simultani): (Tot) rient i saltant va sortir del judici. / Va sortir del judici tot rient i saltant.
9. Incorrecte (posterior): Ha trigat 255 dies a curar-se de les lesions i li han quedat seqeles a lavantbra dret.
10. Incorrecte (posterior): La sentncia absol la persona acusada i imposa dofici les costes causades.
1. establert 5. segut
2. suplert 6. cabut
3. imprs 7. aparegut
4. ocorregut 8. estat / sigut
4. Devia ser el mes de juliol passat quan es va inaugurar el Servei dAtenci a lUsusari.
5. El rtol deia: no fumeu.
6. Deu / Devia ser el repartidor qui ha vingut.
7. Estan treballant en aquesta qesti des de lany 1993.
8. Si hagussim sabut que no es feia la reuni, no haurem vingut.
9. En comenar (Quan comeni) el judici, shan de cridar tots els testimonis.
10. Hi va haver un gran nombre de visitants, cosa que/la qual cosa va provocar lenfonsament de la torre.
11. Notifiqueu la resoluci anterior a les parts interessades.
12. Finalment, cal/s necessari concloure (sha/hem de concloure) que no es pot admetre la petici respecte a la
custdia del fill.
1. CC temps 9. CD
2. CP 10. CC quantitat
3. S 11. S
4. CI 12. Pred.
5. CI 13. CC temps
6. CD 14. CD
7. CN 15. CC instrument o mitj
8. CC temps
1. Sen riu.
2. Ens lexpliques?
3. Lin vam comprar.
4. Mho demana.
5. Us lapartar.
6. Lan separo.
7. Shi casa.
8. Lhi envio.
9. Ten recordes?
10. Len trec.
1. Va escapolir-se-us.
2. Vam repenjar-nos-hi.
3. Podrem donar-los-en.
4. Volia fer-mels a mida.
5. Han de trametrels-les.
6. Va aparixer-se-li.
7. Puc dir-li-ho avui.
8. Van portar-nos-en tres.
9. Podreu enviar-los-hi.
10. Volem regalar-los-el.
1. Parla-lin.
2. Mateu-vos-hi.
3. Treu-los-les.
4. Llegeix-men ms.
5. Escriviu-los-hi.
6. Emprovin-sels.
7. Portans-ho dem.
8. Compra-li-ho.
9. Enreda-lhi.
10. Reservals-la.
1. c) 6. d)
2. d) 7. a)
3. b) 8. b)
4. c) 9. c)
5. b) 10. a)
1. -shi 6. la hi
2. les hi 7. ls-hi
3. mels 8. me n
4. li hi 9. lhi
5. els ho 10. lin
1. Correcta.
2. Incorrecta. Als meus parents els vam dir que marxvem dexcursi.
3. Incorrecta. La nena sha de quedar amb els meus sogres. Els la portarem abans dagafar lavi.
4. Correcta.
5. Incorrecta. Tenim reuni amb els nous socis. Que volem rescindir el contracte, els ho direm tot just comenci la
reuni.
6. Incorrecta. He comprat xocolata. Als teus fills, els en dono una presa?
7. Incorrecta. Els meus alumnes no es creuen que el menjar rpid sigui perjudicial per a la salut. Com els ho faries
veure?
8. Correcta.
9. Incorrecta. Estan interessats en aquest quadre. Els en vas parlar tu?
10. Correcta.
1. A 6. A
2. A 7. S
3. S 8. S
4. A 9. A
5. S 10. A
1. Al prestatge on /en el qual / en qu pots trobar Amorrada al pil tamb hi ha Deu claus al pany.
2. Lnic jugador de qui / del qual no depn lxit de lequip est lesionat.
3. Les noies amb qui / amb les quals treballo sn de Berga.
4. Lavi que no ha pogut agafar era lltim i, per tant, no arribar fins dem.
5. Ha nevat durant dos dies seguits, la qual cosa / cosa que ha provocat lesfondrament de la teulada de la pallissa.
6. El municipi, que / el qual est situat dins del Parc Natural Cad-Moixer, s Gisclareny.
7. No vol invertir tots els estalvis de qu / dels quals / amb qu / amb els quals potser haur de viure ms
endavant.
8. He fet reparar la mquina de rentar el filtre de la qual shavia espatllat.
9. El diari comarcal ha revelat la font don / de la qual ha tret la informaci que ha fet trontollar el crrec del
regidor.
10. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles amb qu / amb les quals vas fer la jaqueta de lAndreu.
LES PREPOSICIONS
Pg. 141. Exercici 1
6. Pots consultar les condicions de la subhasta en ledicte que est afixat al tauler danuncis.
7. Ens vam trobar en una cafeteria que hi ha a la Rambla.
8. He vist moltes perdius en un bosc a prop de Girona.
9. Desprs de dinar, anirem al riu a pescar.
10. Viurem una temporada en algun indret dustria.
LES CONJUNCIONS
Pg. 150. Exercici 1
1. si no; 2. sin; 3. si no; 4. si no; 5. sin; 6. si no; 7. sin; 8. Si no; 9. si no; 10. sin.
1. doncs; 2. perqu; 3. Doncs; 4. perqu; 5. doncs; 6. perqu; 7. perqu; 8. Doncs; 9. perqu; 10. Doncs.
1. Finalment ens va entendre perqu (conjunci causal) li ho vam explicar amb signes.
2. No entenc per a qu (interrogatiu de finalitat) utilitzareu les eines que em demaneu.
3. Perqu (conjunci final) la roba seixugui ms de pressa, caldr estendre-la al sol.
4. Ladvocat li va preguntar per qu (interrogatiu causal) shavia barallat amb el seu fill.
5. Tothom ha tocat el dos perqu (conjunci causal) ja es feia fosc.
6. No el deixava reposar perqu (conjunci final) es canss.
7. Per qu / Per a qu (interrogatiu causal o de finalitat) ha vingut? Per enfonsar la festa?
8. Les parts van arribar a un acord perqu (conjunci causal) volien estalviar-se el judici.
9. Rumia per qu (interrogatiu causal) la Nria ha desheretat els fills.
10. Perqu (conjunci final) el negoci rutlli b, haureu de posar-hi el coll.
1. Fes-ho tal com tho ha dit, perqu, si no, tho far repetir.
2. Posat que vulgui anar-hi, li proporcionarem un cotxe oficial. Correcta.
3. Si no s que detestes el flamenc, aquesta obra segur que tagradar.
4. No fan sin el ximple, els meus fills. Correcta.
5. Ha demanat que es respecti el resultat de les eleccions.
6. Mentre en Jordi va a comprar, jo anir fent la bugada.
ELS ADVERBIS
Pg. 156. Exercici 1
1. Acostat tant com puguis. Ell s tan ric com tu. Ella anava tan pintada com tu. No cridis tan fort.
2. No es pot queixar, que no li falta res. Desgraciadament el malalt no millora gens. s molt lleuger: no pesa gens.
Amb aquestes balances no podrs pesar res.
3. Hi anir com a secretari. Cobra-li un deu per cent com a paga i senyal. Em va passar un cas com el teu. Tenia uns
ulls com taronges.
4. Envieu-mho al menys tard possible. Almenys vs a dormir ms dhora, si tens febre. Almenys menjat la carn.
5. Li pagar un tant cada mes. s una obra literria una mica anacrnica. Passava un tant mensual al seu fill.
Aquest vi s una mica agre.
6. Els nens petits no podem anar dac dall quan els pares se separen. Com que el seu pare s periodista t
objectes dac i dall.
7. Estic dolguda per tot el que mhas dit. Hi ha barreres arquitectniques pertot.
8. Va comprar un gelat en lloc de galetes. No vaig trobar labric enlloc.
9. La part del darrere de la casa s molt freda. s la darrera factura del mes.
10. La pilota va caure damunt del cotxe. La perruqueria s molt ms amunt. La perruqueria s damunt de casa
nostra.
11. Dijous tinc reuni, per tant avui hauria dacabar linforme. El dijous 16 de juny la Martina comena el curs de
defensa personal i lacabar daqu a dos mesos. Aquest estiu, doncs, haurem de canviar el dijous com a dia de la
nostra trobada.
12. La cuina s a dalt; la trobars escales amunt.
13. Aix pot ser tan sols la punta de liceberg. Desprs potser marribar fins a casa de lvia a fer-li la declaraci de
renda. Pot ser que quan arribi ja no quedi ning.
14. Ha tret 98 punts a lexamen. Lha superat amb escreix. No s exactament els anys que t, per en deu tenir
trenta i escaig.
15. Et queda res per sopar? Tenia pizzes congelades, per ja no men queda cap. Has vist cap process de
manaies? La de Besal, per exemple? No, mai no nhe vist cap. Els teus plans no sn gens/gaire engrescadors.
No vagis gaire de pressa per aqu, que aquesta carretera s perillosa; no ten pots refiar gens/mai.
DERIVACI
Pg. 165. Exercici 1
fill: persona de qui som padrins: fillol; tots els fills dalg: fillada; fill del cnjuge: fillastre; ple de fills: enfillat; filla
petita: filleta; adoptar com a fill/a: afillar.
blanc: qualitat de blanc: blancor o blancria; operaci per legalitzar diner negre: blanqueig; dun color tirant a
blanc: blanquins; pintar de blanc: emblanquir o emblanquinar; legalitzar diner negre: blanquejar; aplicar una capa
molt fina de guix: emblancar.
sang: animal que xucla la sang: sangonera; sang cuita: sangada; que li agrada vessar sang o matar: sanguinari; brut
de sang: sangons o sangs; tenyit de sang o barrejat amb sang: sanguinolent; tacar de sang: ensangonar.
flor: adornament artificis: floritura; afalac: floreta; que t flors: florit; comenar a manifestar-se: aflorar; treure flor:
florir; treure la virginitat a una dona: desflorar.
pols: pols finssima: polsim o polsina; gran quantitat de pols: polseguera o polsinera; petita quantitat de pols:
polsada; ple o cobert de pols: polss; sacsejar una cosa per fer caure el que en penja: espolsar; alar pols: polsejar.
Colors
Li han quedat els ulls vermellosos o envermellits de tant plorar.
Les fulles de lloe sestan esgrogueint.
Aquestes tomates encara verdegen.
T els ulls blavencs o blavosos i els cabells castanys.
He ennegrit els pantalons amb un tint fabuls.
La grisor daquestes parets em posa malalta.
Txtils
Acabem demmidonar les camises del teu avi.
El drapaire no ens ha volgut vendre res.
Creixen tot de plantes enfiladisses a les parets de la terrassa.
Va deixar la feina perqu shi sentia encotillat o encotillada.
La indstria cotonera ha patit un daltabaix els darrers anys.
A la Berta no li agraden els gossos falders o faldillers.
Natura
La granissada ha esfullat tots els rosers.
Cal aigualir el vi amb una mica de gasosa perqu s massa fort.
El meteorloeg ja havia anunciat nuvolositat parcial a linterior.
Van trobar lesquelet dun bvid soterrat o enterrat al Camp dels Ninots.
Tenim previst fer una excursi a la fageda den Jord.
Amb la pluja han sortit degoters, degotalls o goteres al menjador de casa.
Cos
Li ha engaltat una tal manotada que ens hem quedat de pedra.
Fa una calor enervant aquest mat.
Ha deixat els vidres ben plens de ditades.
En Miquel t lossada o ossamenta prpia dun guerrer primitiu.
Aquest mat ha vingut a treballar lvid i ullers.
s tan afectus que no sest de fer abraades i petons a tothom.
Substantius
1. besvia 6. rajol, rajolinet
2. anticossos 7. branquillons
3. assortiment 8. ploric, ploraner
4. coixesa, coixria 9. porticons
5. pidolaires 10. bafarada
Verbs
1. arrodonit 6. fuetejar
2. esmicola 7. espessir, espesseir
3. Nuat / Nueu-vos 8. encaparris
4. emmiralla 9. escridassin
5. parpellejar 10. endormiscar-me, dormisquejar, dormitar
Adjectius
1. assedegats 6. primerenques
2. illegal 7. ponedora
3. assenyada 8. fonedissos
4. traut 9. esprimatxat
5. fredolic, fredors 10.assolellat
1. alguers 6. alemanyes
2. tarragonins 7. algeri
3. xinesos 8. tunisencs
4. iraquians 9. brasileres
5. hongaresos 10. igualadins
1. ximpleria, ximplesa
2. alleugerir, alleujar
3. xerrera; inacceptable
4. vivncies
5. sordesa, sordria
6. redrecis, adrecis
7. fosquejar, enfosquir-se
8. escurces, escurceu, escura
9. amargor, amargantor; dolor, dolcesa
10. llogaret, llogarret, llogarr
11. grandria; grossria, grossor
12. suavitzar
13. estovar
14. alentiment; enterboliment
15. bellugads; dolenteries
16. assecador
MOTS COMPOSTOS
Pg. 172. Exercici 1
1-f 6-a
2-b 7-h
3-g 8-j
4-i 9-d
5-e 10-c
Amb guionet: adu-siau, Vila-seca, mata-rates, barba-ros, penya-segat, Mont-roig, cincia-ficci, nord-oest, sud-
afric, barrim-barram
Sense guionet: camatort, exmarit, historicofsic, escuradents, Vilanova, besnt, antireligis, bocabadat, coliflor,
parallamps
1. Es troben en un cul-de-sac.
2. s una botiga de vetesifils.
3. Lhan escollit viceconseller.
4. Va quedar bocabadat.
5. Ens passaran un audiovisual.
6. El vent ha arrencat el pollancre de soca-rel.
7. Van arribar abans-dahir.
8. Selecciona el programa de prerentat.
9. Fer la gara-gara.
10. Han signat un pacte de no-agressi.
SINONMIA I ANTONMIA
Pg. 175. Exercici 1
llord greixs
minso exigu
gat moix
dominar comandar
estable quadra
gos ca
tim farigola
gasiu avar
brida regna
estrada tarima
emocionar asserenar
equvoc clar
grolleria cortesia
esponers marcit
eteri corpori
aixoplugar desemparar
vigilar negligir
pignorar desempenyorar
plnol / planell: Quan vam arribar a Barcelona, vam comprar un plnol de la ciutat.
Al capdamunt de la muntanya, hi havia un magnfic planell.
dof / delf: Lespectacle de dofins del zoo va ser magnfic.
El Manel cada cop t ms responsabilitats, es perfila com a delf del president.
cataractes / cascades: Van operar la meva mare de cataractes.
En aquella font brolla laigua en forma de cascada.
data / dada: La data de lexamen s el 25 de juny
Cal emplenar totes les dades personals per inscriures al congrs.
trnsit / trfic: La contaminaci produda pel trnsit de vehicles va en augment.
El trfic de drogues s habitual en aquell barri.
abonar / adobar: Cal abonar 10 abans dentrar.
Si no adobes les terres, no collirs.
POLISMIA I HOMONMIA
Pg. 177. Exercici 1
1. el canal / la canal
a) El canal dUrgell t les reserves garantides per la campanya denguany.
b) La canal de la teulada t fora goteres.
2. el pudor / la pudor
a) Cal que respectem el pudor daquella persona.
b) La pudor que se sentia era insuportable.
3. un editorial / una editorial
a) Un editorial s aquell article que trobem a linici del diari.
b) Dem tanca les portes una editorial puntera en la publicaci de textos legals.
4. el pols / la pols
a) Vam treure la pols dels mobles desprs de les obres.
b) El pols li anava massa rpid i el metge va decidir ingressar-lo.
5. el fi / la fi
a) El fi no justifica els mitjans.
b) El curs ha arribat a la fi.
1. La meva mare em va dir que anssim a comprar flors i tamb hem comprat algun arbust.
2. Qu vols que et regali?
3. Ha anat a Lleida a menjar caragols.
4. Oh! Aix s una meravella. Ho vols comprar o no?
1. sacosta
2. condueix
3. evacuar
4. funciona
5. escau
a) 4; b) 3; c) 8; d) 9; e) 2; f ) 1; g) 10; h) 7; i) 6; j) 5
En Toms i la Teresina havien preparat amb molta cura el bateig de lltim dels seus fills: En Bernat. Havien
danar amb compte de no estirar ms el bra que la mniga, per volien que el petit tingus una gran festa de
benvinguda. Per aix van fer un cop de cap i van convidar una pila de gent. Fins i tot van convidar els parents
dUlldemolins, dels quals que no sabien res des que en Judes era fadr i sa mare festejava, per a la Teresina li feia
molta illusi veurels perqu havien menjat del mateix plat amb la seva cosina Elvira. Una setmana abans del gran
esdeveniment, lElvira va trucar a la seva cosina i li va donar carbasses. La Teresina, en sentir aix, va treure foc pels
queixals perqu lhavien deixat amb un pam de nas. Des de llavors va haver-hi mala maror entre les dues cosines.
Un mes abans del gran dia la Teresina va anar a triar el vestit den Bernat. Es va enamorar dun vestit de somni: era
tot blanc, amb un fald ple de brodats i una gorreta dangorina. Valia un ull de la cara, per no era ella qui havia
de gratar-se la butxaca, sin que el vestidet era el regal de la seva via. El nen havia de fer patxoca el dia de la seva
presentaci en societat, i aquell vestidet garantia amb escreix lxit de la comesa.
El gran dia va arribar i en Toms i la Teresina van celebrar el bateig a cor qu vols. Els convidats van poder treure
el ventre de pena amb el dinar que els havien preparat, i com diu la dita: a la taula den Bernat, qui no hi s, no hi s
comptat.
BARBARISMES
Pg. 185. Exercici 1
bidell, revenja, cascada, vertigen, borsa, impremta, atorgar, esdeveniment, badia, maragda, raval, angoixa, absent,
motxilla, intricat, escur, ncora, encens
codony malaltia
cabellera matisar
mitjana bolquer
seguici para-sol/ombrella
batuda orquestra
guspira, espurna Alemanya
embragatge amortidor
cansament reixeta/gelosia
quitr estru
impermeable avantguarda
llambordes serralada
cigne mots encreuats/mots enreixats
cambrer captivar
breu, concs casolana
progressivament pertinena
6. Cal profunditzar en els problemes derivats dels alts i baixos del mercat de lhabitatge.
7. Han hagut dajornar la tornada perqu es avions no podien enlairar-se pel mal temps.
8. Li van fer un comiat de soltera que no oblidar mai.
9. Prem el bot dret del ratol si vols augmentar la mida de la lletra.
10. Tot i portar el dinar en una carmanyola, he hagut descalfar-lo al microones.
11. Els fets es van desenrotllar / desenvolupar molt a prop de la duana.
12. He deixat els plnols de lenginyer a sobre el respatller de la butaca.
13. La finor / finesa no s un dels seus millors atributs quan es posa fet una fera.
14. Tingues cura amb les pndoles per dormir.
15. Pel seu aniversari li van regalar un anell amb un brillant de vint-i-quatre quirats.
16. Laeropl es va estavellar per una fallada / un error en la palanca de comandament.
17. Ha fet una comanda de pastes alimentries que ultrapassa / excedeix / depassa el pressupost inicial.
18. Ahir vaig caure enmig del carrer i ara mha sortit un bony / nyanyo al cap.
19. Lescudella era un pl fada / inspida / insulsa, per les postres sn excellents.
20. Han aconseguit un bon finanament per comprar-se lordinador.
21. Se mha tombat una safata de confits.
22. En Mart ha anat a llenar les escombraries / la brossa al contenidor.
23. Encara no thas assabentat que no li agraden els ous ferrats.
24. Desprs duna festa sorprenent pel luxe dels assistents no va quedar gens de cava.
25. Han reprs el subministrament daigua desprs de la rebentada a les canonades.
26. s lgic que la gent no vulgui consumir carn de mico o de serp als restaurants.
27. A la meva tieta, que encara va amb crosses, ara lhauran doperar de cataractes.
28. Estan traient el greix de la catifa amb un producte importat dAnglaterra.
29. Tinc lespatlla mig dislocada i el cos adolorit pels cruiximents / per les fiblades.
30. Va agafar el revolt a massa velocitat i es va encastar a un fanal.
crida i cerca
a boca de can
al ms aviat possible, com ms aviat millor
violaci de domicili
entrada i escorcoll
via de constrenyiment
sota advertiment
donar-se per assabentat, assabentar-se
assetjament sexual
guarda i custdia
PROBLEMES LXICS
Pg. 190. Exercici 1
rgan / orgue: Lorgue de la catedral ha estat malms per una colla de vndals.
El principal rgan sensitiu de les formigues sn les antenes.
tron / tro: Laspirant al tron dAlbnia va tornar al seu pas desprs de 63 anys dexili.
Hem sentit un tro que ha ressonat arreu.
una retallada / un retall: El govern sha vist obligat a fer una retallada en els pressupostos.
Vull un retall daquesta roba per fer-li una brusa a la meva filla.
embussos / embuts: Vull que em diguis sense embuts quins problemes hi ha a loficina.
Cada mat, per anar a treballar, trobo embussos a la carretera.
dampolles / de butllofes: No va poder acabar el pelegrinatge perqu els peus se li van omplir de butllofes.
Larmari s ple dampolles buides que haureu dhaver llanat.
medecina / medicina: Quina medecina he de comprar a la farmcia?
Tot i haver estudiat medicina, ha preferit dedicar-se a les assegurances.
dades / dates: El cientfic va aplegar totes les dades possibles abans de formular una nova teoria
sobre el naixement del llenguatge.
Ja podeu consultar per Internet les dates de preinscripci als exmens de catal.
ciments / fonaments: El terratrmol va fer trontollar els fonaments de molts edificis.
Els ciments que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les
diferents normes UNE.
mida / mesura: El pblic sanava desanimant a mesura que el seu equip anava encaixant gols.
Vull que em feu una prestatgeria a mida per al rebedor.
soterrani / subterrani: Sento soroll al soterrani: deu haver-hi ratolins.
Es construir un pas subterrani a les principals estacions de tren de la comarca.
regnes / rendes: Qui porta les regnes del partit: la cpula o els militants?
Les rendes ms altes no percebran lajut proms pel govern.
taulell / tauler: En aquest bar, les consumicions sn ms barates si les demanes al taulell que si ho
fas assegut a la taula.
Ledicte es publicar al tauler danuncis del Jutjat.
esborrador / esborrany: Hi havia alguns errors a lesborrany de la declaraci de la renda que hem hagut de
rectificar.
He perdut lesborrador de la pissarra.
els fulls / les fulles: A la tardor les fulles dels arbres agafen colors daurats.
Falten els fulls 6 i 15 daquest expedient.
espatlla / esquena: No el preocupa res: sho tira tot a lesquena.
Ahir al gimns em vaig fer mal a lespatlla dreta.
pasts / pastel: Es vol casar amb un vestit dun rosa pastel.
El pasts de maduixa s ms bo que el de xocolata.
capsa / caixa: Sembla que ha sortit de la capsa, tan ben vestit com va!
Lempresa de mudances mha perdut una caixa de llibres.
addici / addicci: El jutge va tenir en compte laddicci del denunciat en dictar sentncia.
Haurem de fer els aclariments corresponents mitjanant laddici duna nota al peu
de pgina.
fons fondo
al fons dun pou pou fondo
baixos fons baixos fondos
fons damortitzaci respirar fondo
a fons un riu fondo
un plat fondo
cabal cabdal
el cabal del riu una obra cabdal
cabal hereditari un factor cabdal
fer cabal de figura cabdal
cabal ecolgic
mentre / mentre que: Lhome va participar en el robatori, mentre que la seva germana sen va
mantenir al marge.
Mentre no es demostri el contrari, ha de prevaler la presumpci dinnocncia.
de referncia / esmentat/ada: Us trameto aquest exhort dacord amb el que sha disposat en el procediment
esmentat.
La revista va esdevenir una publicaci de referncia per al sector del
muntanyisme.
tota vegada que / ja que: Denunciarem pblicament qualsevol acci tota vegada que la considerem
injustificada.
Haureu dassumir tots els costos ja que lentitat asseguradora no preveu fer-
sen crrec.
sota / baix: El van trobar a la part de baix de ledifici.
Els han condemnat a desallotjar el local sota advertiment de llanament en
cas que no ho facin.
per complet / per complert: Un vehicle sha cremat per complet i tres ms han resultat afectats pel foc.
El jutge ha donat per complert el trmit requerit.
amb aquesta fi / amb aquest fi: No podien preveure que ensopegarien amb aquesta fi tan terrible.
No sadmetran ingerncies exteriors. Amb aquest fi sha creat una nova
normativa.
a falta de / quan faltaven: Van empatar quan faltaven deu minuts per a lacabament del partit. A falta
de recursos propis, van haver de recrrer a les subvencions.
arran / arrel: Tots els canvis shan produt arran del decret de descentralitzaci.
Larrel del problema del canvi climtic lhem de buscar en la contaminaci
ambiental.
MODEL DE PROVA I
Bloc C: gramtica i lxic
Fins al 1858 la cocana no es va allar de la coca, planta que creix principalment en pasos com el Per i Bolvia. Al
comenament susava en lmbit de la medicina per les propietats anestsiques que t atribudes i, ms endavant,
per a la desintoxicaci dels heronmans.
La cocana s una de les drogues ms perilloses que hi ha. En un principi redueix la fatiga, augmenta lagressivitat
i lagilitat mental i proporciona eufria i excitaci. Per la durada de leufria induda per la cocana depn molt
de la via dadministraci: s ms prolongada i menys intensa quan la substncia s aspirada pel nas i s ms breu i
intensa quan sinjecta o es fuma. Ara b, la taquicrdia i, en cas de sobredosi, laturada cardaca segueixen aquesta
primera fase. A ms, el consum crnic i abusiu ocasiona idees paranoides i depressi, deteriorament del pensament,
la memria i latenci, disminuci de la capacitat sexual, prdua de la gana, insomni i patologies respiratries.
Aquesta matinada els bombers han trobat Ernest Pla, de 73 anys i ve de la localitat muntanyenca de Lloms, a
lhumit bosc de les Falgueres. La seva filla va alertar la policia de la seva desaparici el 21 de desembre, desprs
de veure que no havia passat per casa ni per esmorzar ni per dinar. Segons fonts properes a la famlia el senyor Pla
pateix somnambulisme i ja en altres ocasions havia arribat a sortir de casa, per, a ms, darrerament en despertar-
se li costava molt recuperar la memria. Pel que sembla, el senyor Pla va sortir de casa a trenc dalba profundament
adormit i en despertar-se va provar de tornar, per, es va perdre i va caminar fora hores pel majestus bosc de
les Falgueres, on es va arraulir en un rac per reposar una estona i arrecerar-se del fred. Tot i que els bombers i la
policia havien traat un elaborat pla per localitzar-lo, la densa vegetaci que ha absorbit la zona ha dificultat que el
veiessin abans. Finalment, per, han descobert on era i, tot seguit, lhan portat a lhospital de la capital de la comarca
perqu se sotmeti a un examen de salut. En linforme mdic noms consta que li han hagut daplicar un tractament
per contrarestar les conseqncies dhaver estat tantes hores al ras.
1. A lespai on/en qu/en el qual ara hi ha una prestatgeria hi havia hagut una taula.
2. Ha vingut a saludar-me la noia a qui/a la qual vas donar un cop de m en el treball de recerca.
3. El poeta li va dedicar el llibre de qu/del qual era autor.
4. El jutge va condemnar lacusat al cotxe del qual els Mossos dEsquadra havien localitzat haixix.
5. El millor disc del grup s el que van enregistrar en lltim concert i la millor can s la pea amb qu/amb la
qual van obrir el concert.
4. El denunciant ha declarat que actualment encara es ressent de les lesions que va patir.
5. Tan aviat com puguem lEudald i jo ens casarem.
6. Si aquest mat encara tusso tant com ahir, anir al metge.
7. Els bombers han estat traient runa durant tot el mat.
8. Si les empreses del pas produssin beneficis, tothom hi sortiria guanyant.
1. Des que pares i professors van iniciar la campanya de recollida de signatures per a la installaci dunes tanques
ms segures ja nhan aplegat ms de tres-centes.
2. Aprofita avui a la nit per anar al cine; si no, no hi podrs anar fins al mes vinent.
3. La soluci no consisteix a condemnar lacusada a la pena de pres perqu/ja que/si no s conscient del mal
que podia haver fet.
1. El dia dels fets la denunciada condua amb una taxa dalcoholmia que superava els 0,25 milligrams.
2. Perqu els trens funcionin s necessria una forta inversi.
3. Ledicte va estar penjat al tauler danuncis durant ms de quinze dies.
4. Si no compareixeu us afectaran els perjudicis legals.
5. Pots demanar un caf o un tallat en lloc de postres.
6. Senyaleu amb una creu els alumnes que no shagin presentat a lexamen.
7. Esperem que el preu mitj dels pisos no sincrementi tant a partir dara.
8. Cal doblegar b la carta perqu cpiga dins el sobre.
MODEL DE PROVA II
Bloc C: gramtica i lxic
Lensamada s un pasts de base rodona format per una massa envoltada en espiral feta amb els segents
ingredients: farina de fora, aigua, sucre, ous, massa mare i sam. s freqent trobar-les sense cap guarnici,
per tamb sen poden trobar de farcides amb cabell dngel, nata o xocolata. Sens dubte s el producte de
pastisseria ms genunament mallorqu, el ms emblemtic i conegut dels produts a lilla. Per alguns historiadors
i gastrnoms lorigen s hebreu perqu la cuina tradicional jueva t uns dolos que tenen la mateixa forma. Altres
entesos creuen que s dorigen rab, potser perqu la forma de lensamada recorda el turbant dels musulmans;
de fet, es t notcia duna recepta duns pastissos rabs de forma cargolada que es feien amb els mateixos
ingredients que lactual ensamada, per substituen el sam per la mantega feta a partir de llet dovella.
Desprs del recital de danses que ahir a la tarda va oferir un grup basc a la plaa de Catalunya es van lliurar els
trofeus als personatges de lany. El premi al vilat exemplar va correspondre a Octavi Major, per haver-se fet
crrec dels Amics del Bosc gaireb una quarantena danys; el premi al vilat transgressor va anar a parar a mans
de Carme Vinyes, que ha aconseguit mobilitzar la poblaci juvenil de la comarca per crear el centre Cap Lmit;
el premi al vilat intrpid va ser per a Ignasi Ponts ja que es va tenir en compte que travessar ms dun miler de
quilmetres de desert en total soledat mereixia una recompensa, i el premi al vilat savi el va rebre Robert Serra,
pediatre que ha aconseguit que tots els pares puguem fer menjar correctament els fills. Finalment, el premi
especial que cada any rep una associaci de la comarca va ser per a Cada Setmana, que des de fa temps est
traient al carrer la revista dinformaci del mateix nom. Tot seguit es va oferir un ressop a tots els assistents en el
qual es van repartir sandvitxos i refrescos i on els guardonats van celebrar amb cava els premis obtinguts.
Lequip amb qu/amb el qual compta lentrenador t moltes possibilitats de guanyar la Lliga de Campions.
1.
LEullia volia estudiar cuina, la qual cosa/cosa que era lgica perqu havia crescut en una famlia de cuiners.
2.
La hiptesi sobre la qual treballa ja havia estat estudiada.
3.
El que vol el Joan Carles s anar a viure a Nors.
4.
Les explicacions del professor van servir per aclarir el perode en qu/en el qual es va produir lenfrontament
5.
entre pagesos i senyors.
6. Finalment lagent va localitzar la noia a qui/a la qual havia de lliurar la citaci.
4. Els experts han calculat que daqu a uns anys naixeran/hauran nascut/naixer/haur nascut el doble de
nadons als Pasos Catalans.
5. Dueu les peces de convicci fins al dipsit, si us plau!
6. Si hagus fet ms bon temps, no us haureu recls tot el dia a lalberg, oi?
7. El jutge disposa que el procediment continu dacord amb el que mana la llei.
8. Si continues devent tot el que compres, no et donarem ms crdit.
1. Han apuntat la meva neboda a lescola del barri, per no sabem si la hi admetran.
2. No shan assabentat de res. Explicals-ho tu mateix.
3. Li van enviar molts missatges per convidar-lo a sortir, per ell no va contestar-los-en cap.
4. La mare ja deu ser a casa, aix que ja li hi pots trucar.
5. Van treure la coca del forn, per lan van treure tan crua que no es podia menjar.
Pg.238. Exercici 7
1. No va guanyar el torneig lequip americ, sin el combinat europeu, que va ser escollit com a/com el/el/ millor
equip del mn.
2. Finalment va aixecar la m per cridar el taxista que acabava dacomiadar perqu/ja que havia de ser a loficina a
les vuit.
3. Confiava a/darribar a lhora a lexposici per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia comprat
per a la/a la Irene.
4. Els professors coincideixen que suposa una gran dificultat emplenar els buits noms amb lletres que vagin des
de la ce fins a la ema.
Desprs de les celebracions nadalenques, incloure fruita i verdura en lalimentaci quotidiana constitueix una
excellent manera dajudar el cos a desintoxicar-se dels excessos gastronmics que se solen cometre, ja que
ingerides diriament contribueixen a eliminar lexcs de lquids i de toxines presents en lorganisme, i lestmac i
la lnia ho acaben agraint.
Lapi s una de les verdures ms depuratives. s dirtic, cont poques calories i un alt valor nutritiu. A ms,
loli essencial de lapi exerceix un efecte dilatador sobre els vasos renals i aix afavoreix leliminaci daigua i
substncies txiques. Pel que fa a les fruites, la pinya s una elecci molt adequada: estimula la producci de
sucs gstrics i ajuda a digerir els pats ja que posseeix un enzim que fragmenta les protenes, fet que afavoreix el
procs digestiu. El ram s tamb una altra fruita amb propietats beneficioses per a la salut.
Lincendi que es va declarar en una impremta de Ponts Soler Associats comportar per a lempresa una despesa
duns quants milers deuros. Els bombers han suggerit que lincident podia haver comenat a la sala de mquines,
on han trobat un cartutx de tinta sospits i una tassa de porcellana amb restes de material explosiu. El cap de
lempresa creu que lincendi pot estar relacionat amb lencrrec dimprimir els cartells que lAteneu de Joventut
necessita per informar de la seva assemblea anual. El cap de lassociaci considera aquesta possibilitat ben
fonamentada ja que des de fa uns mesos percep un estat de crispaci vers lentitat. Creu que els fets es podrien
relacionar amb les agressions que van patir alguns membres de lentitat en la manifestaci per leradicaci del
feixisme quan uns vianants, tots enfundats dins uns gecs de tall militar, van contradir amb suprbia els crits dels
manifestants i, tot seguit, els van llanar ous. Els manifestants van mostrar la virtut de suportar estoics latac, per
es van produir greus desperfectes en un establiment de venda de records.
1. No tenia ni idea de fer servir els coberts amb qu/amb els quals havia de menjar els cargols.
2. El cap per a qui/per al qual/amb qui/amb el qual he treballat durant els ltims anys ha demanat la baixa per
estrs.
3. Van perdre lltim partit de la lliga, la qual cosa/cosa que els va impedir pujar de categoria.
4. Els esquiadors lliscaven amb facilitat per unes pistes la neu de les quals estava molt glaada.
5. La ra per qu/per la qual ha tornat t a veure amb la seva nova parella.
6. La jutgessa que ha dictat ms sentncies s la degana dels jutjats.
1. Tinc aquests treballs per als alumnes del curs passat. Tornals-els.
2. Afegiu a la farina els ous dun en un i afegiu-los-hi sense deixar de remenar.
3. La guia indicava la ruta que calia seguir als turistes que tenia assignats, per els la indicava amb tantes
vacillacions que ning no entenia res.
4. Podeu passar per la taquilla del teatre a buscar el resguard de labonament. Recordeu-vos de retirar-len abans
del 15 doctubre.
5. Agafeu la cpia de linforme medicoforense per adjuntar-la a lexpedient i grapeu-la-hi.
1. No vingueu a sopar a les vuit, sin a quarts de deu perqu/a fi que tingui temps de preparar un bon pat a la/
per a la invitada dhonor, la Mireia.
2. Vaig ser a fora des del 30 de juny fins a l11 de juliol, per aix no vaig poder conixer l/ rsula Llopis desprs
de ser guardonada com a/com la/la/ millor periodista de lany.
3. Es conforma a/de passar uns dies de vacances amb els pares, tot i que sha entossudit que siguin a lestranger.
1. Cal que redrecis/redreceu/redrecin aquesta situaci si no vols tenir ms problemes amb els alumnes.
2. El jugador ha coixejat durant tota la segona part.
3. Es va acovardir en saber qui seria el seu rival.
306 Bibliografia