TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S.

MONCADA Curs 2008/09

U.T. 5
APARELL LOCOMOTOR

INTRODUCCI

I) OSSOS
TEIXIT OSSI
A) Estructura ssia
B) Fisiologia ssia
- Desenvolupament de l'esquelet i dels ossos
C) Classificaci i forma dels ossos
D) Funci dels ossos
E) Parts fonamentals de l'esquelet hum
1.-Esquelet del cap: a) Crani b) Cara / Cavitat cranial.
2.-Esquelet del tronc: a) Columna Vertebral b) Estrnum c) Costelles
3.-Esquelet de l'extremitat superior: a) Cintura Escapular b) Extremitat Sup.
4.-Esquelet de l'extremitat inferior: a) Cintura Pelviana b) Extremitat Inf.

II) ARTICULACIONS
A) Classificaci
B) Estructura de l'articulaci sinovial
C) Moviments articulars

III) MSCULS
A) Estructura de la fibra muscular estriada
B) Fisiologia muscular
C) Principals msculs de l'organisme
1) Msculs de la cara. 2) Msculs del coll.
3) Msculs del tronc. 4) Msculs del Muscle.
5) Msculs del bra 6) Msculs de l'Avantbra.
7) Msculs de la m 7) Msculs del Cuixa.
9) Msculs de la cama. 8) Msculs del Peu

IV) PATOLOGIA GENERAL DE L'OS

A) Trastorns generals
B) Trastorns locals

V) PATOLOGIA GENERAL DE LES ARTICULACIONS

VI) PATOLOGIA GENERAL DELS MSCULS

1
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

APARELL LOCOMOTOR

INTRODUCCI

L'aparell locomotor est compost per una srie d'estructures la funci de la qual s
constituir la carcassa de l'organisme i possibilitar els seus desplaaments. El terme locomotor
procedeix de les paraules llatines locus (lloc) i motor (el que mou).
L'aparell locomotor est compost pels ossos, les articulacions i els msculs somtics o
esqueltics.
Al conjunt format pels ossos i les articulacions es denomina ESQUELET.
Per aix una altra denominaci que rep l'aparell locomotor s APARELL O SISTEMA
MUSCULOESQUELTIC.
Les estructures que componen l'aparell locomotor funcionen d'una manera coordinada.
Aquest aparell s un sistema complex de palanques en qu els msculs aporten la fora motriu,
les articulacions constitueixen els punts de suport i els ossos formen els braos de les
palanques on es recolza el pes dels diversos segments corporals.
L'aparell locomotor es vincula estretament al sistema nervis a travs d'una mplia xarxa
de fibres nervioses sensitives i motores (Placa Motora o Uni Neuromuscular). Les fibres
nervioses sensitives informen els centres nerviosos sobre la situaci i les posicions en qu es
troben els diversos segments corporals i les motores transmeten l'impuls necessari per a la
contracci muscular.

I) OSSOS.-
Sn estructures compostes per teixit ossi i embolicades per una membrana anomenada
periosti.

TEIXIT OSSI
s un teixit connectiu especialitzat, compost per cllules i substncia intercellular.
Hi ha tres tipus de cllules ssies: Osteoblastos, Ostecits i Osteoclastos.

-Osteoblasts: Cllules grans, de citoplasma abundant, capaos de formar substncia

ssia intercellular orgnica (matriu ssia) sobre la qual es dipositaran les sals
minerals. Sn els encarregats de l'osteognesi. Es troben en les zones on es forma
nou os.
-Ostecits: Cllules dels ossos madurs.
-Osteoclasts: Cllules multinucleades que se situen en la superfcie dels ossos.
S'encarreguen de la reabsorci de teixit ossi grcies als abundants enzims que
posseeixen. Realitzen lostelisi.

La substncia ssia intercellular pot ser orgnica i inorgnica:

- La substncia intercellular orgnica est constituda per fibres de collgena

ordenada; a ms hi ha glicoprotenes i mucopolisacrids.
- La substncia intercellular inorgnica (75 % de la substncia intercellular ssia) es
compon de cristalls de calci i fsfor en forma de hidroxiapatita que es diposita
sobre les fibres de collgena. Proporciona duresa a l'os i fa que siga visible per mitj
de raigs X.

2
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

Tipus de teixit ossi.

-Teixit Ossi Compacte. Forma una capa en la perifria dels ossos. Est compost per
lmines ssies concntriques agrupades i constituint unes estructures cilndriques denominades
osteones o sistemes d'Havers; en el centre deixen un xicotet canalicle (conducte d'Havers)
per on circula un diminut vas sanguini.

-Teixit Ossi Esponjs, constitut per lmines ssies que s'entrecreuen formant xarxes
complexes que deixen amplis espais entre elles. Aquestes cavitats estan ocupades per medulla
ssia.

A) ESTRUCTURA SSIA:
L'os consta d'una capa cortical o compacta coberta d'una membrana anomenada periosti, i
d'una capa esponjosa, coberta internament per l'endosti, en la que el teixit ossi es disposa
formant trabcules.

- El periosti s una membrana doble que recobreix cada os en la seua totalitat excepte en
les superfcies articulars. La fulla externa s fibrosa ( teixit connectiu dens) i la fulla interna s
osteognica (rica en cllules que poden diferenciar-se en osteoblasts). El periosti proporciona
vascularitzaci i innervaci a l'os i interv en el creixement dels ossos i en la reparaci de les
fractures.
- L'endosti s una fina membrana que entapissa totes aquelles cavitats que existeixen a
l'interior dels ossos.

Lunitat funcional del teixit ossi s l'osteona. Est integrada per un canal central ocupat
per vasos sanguinis i rodejada de capes concntriques de laminetes de teixit ossi on s'allotgen
les cllules.

A l'interior dels ossos s'allotja la medulla ssia que pot ser de dos tipus:
Medulla ssia groga: est constituda fonamentalment per greix i la seua funci s
conferir lleugeresa a l'os.
Medulla ssia roja: la seua funci s la producci de cllules sangunies.

Al final de lembars totes les cavitats ssies del fetus estan ocupades per medulla ssia
roja, per progressivament disminueix i s substituda per medulla ssia groga. En l'adult
noms existir medulla ssia hematopotica en els ossos del tronc (estrnum, costelles,
vrtebres i ossos ilacs) i en les parts proximals dels ossos de les extremitats (fmur i
hmer).

B) FISIOLOGIA SSIA:
L'os s un teixit viu que est sotms a un procs de renovaci constant. Aquest procs
consta de dos fases:
Osteognesi o formaci d'os que va a crrec dels osteoblasts
Ostelisi o reabsorci ssia que s obra dels osteoclasts.
L'Osteognesi es produeix de forma contnua pels OSTEOBLASTS, localitzats en la major
part de la superfcie dels ossos i en moltes de les seues cavitats. Sn els encarregats de formar
la matriu ssia nova al voltant de la cavitat medullar, la qual cosa afavoreix el procs de
mineralitzaci durant l'ossificaci. Quan els osteoblasts maduren i es desenvolupen, es
transformen en OSTECITS, que sn els encarregats de mantenir el teixit ossi.

3
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

Simultniament es produeix lOstelisi, per acci dels OSTEOCLASTS, localitzats en les

cavitats dels ossos. Estos digereixen partcules ssies per enviar calci, fsfor i productes de la
digesti de la matriu ssia als lquids extracellulars, originant un augment del dimetre de la
cavitat medullar.

Durant la infncia i adolescncia predomina l'osteognesi, formant-se os i el seu

creixement en sentit longitudinal a partir de la metfisi. En les altres etapes de la vida els
processos de formaci-destrucci de l'os estan en equilibri, per la qual cosa la seua longitud es
mant constant. En el recanvi ossi intervenen molts factors com sn:
- La influncia gentica (pares d'estatura elevada solen tindre fills alts).
- L'aportament de protenes, calci i fsfor i vitamines C i D (la vitamina D que regula el
depsit de calci en els ossos i la vitamina C que s imprescindible per a la formaci de
matria osteoide (alimentaci adequada).
- L'edat: L'augment de l'edat incrementa la reabsorci ssia.
- Els requeriments mecnics
- Hormones:
Hormona del creixement o somatotropa, afavoreix el creixement dels ossos en
longitud i grossria. Si la hipfisi no la produeix durant la infncia apareixer
nanisme. Si la produeix en excs produir gegantisme.
Les hormones tiroides sn imprescindibles. Lhipotirodisme ocasiona retard del
creixement i incls nanisme.
La calcitonina, produda pel tiroide, s una hormona hipocalcemiant i afavoreix el
dipsit de calci en l'os.
Les hormones sexuals (estrgens i testosterona) sn els responsables de
l estirada puberal.

El teixit ossi es caracteritza per emmagatzemar i, si s necessari, alliberar grans quantitats

de sals minerals de calci i fsfor, contribuint al manteniment de la concentraci normal de calci i
fsfor en el plasma i lquids extracellulars. Aproximadament, el 99% del calci i el 80% del fsfor
del nostre cos est dipositat en l'os. Hi ha un equilibri entre la calcmia (concentraci de calci
en sang) i la quantitat de calci dipositat en els ossos, i per tant davant d'una hipocalcmia es
posa en marxa la reabsorci ssia per a mantenir nivells normals de Calci en sang.
En la regulaci de l'equilibri ossi intervenen glndules com la hipfisi, la tiroide i les
paratiroides; la vitamina D; l'aparell digestiu i el rony. Els osteoblastos, que intervenen en
l'osteognesi o anabolisme, i els osteoclastos, que intervenen en la reabsorci de l'os o
catabolisme, sn els vehicles del procs.
-La parathormona o hormona paratiroide, que afavoreix lostelisi (reabsorci de teixit
ossi) per a aconseguir un augment de la calcmia hipercalcemiant - ), la retenci de calci pel
rony i l'absorci intestinal de calci
- La vitamina D que augmenta l'absorci de calci en l'intest i estimula la calcificaci ssia.

DESENVOLUPAMENT DE L'ESQUELET I DELS OSSOS:

El teixit ossi no pot crixer com els altres teixits per divisi cellular a causa de la rigidesa
de la substncia intercellular. No obstant, els ossos augmenten de grandria fins als 20 anys
aproximadament.
Observant el desenvolupament d'un os llarg, s'aprecia que creix en longitud i en grossor.

4
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

El creixement en longitud s a causa de l'existncia d'unes franges denominades cartlags

de creixement o metfisi. Es presenten entre la difisi i l'epfisi d'aquests. Aquests cartlags
van proliferant i creixen a cada costat i al temps es van ossificant progressivament.
El creixement en grossor s simultani a l'anterior, per s a causa de l'activitat del
periosti, que va formant os compacte per davall d'ell, a mesura que creix. Al seu temps, es
destrueix el teixit ossi situat davall de l'endosti, la qual cosa fa que el dimetre del canal central
s'eixample.
C) CLASSIFICACI I FORMA DELS OSSOS:
Els ossos es classifiquen segons la seua estructura en: densos i esponjosos.
Os dens: Denominat tamb compacte, s de consistncia dura i aspecte slid.
Os esponjs: Anomenat tamb trabecular, s menys slid que el dens i presenta una
srie de trabcules i espais que li donen l'aspecte d'una esponja.

Els ossos es classifiquen segons la seua forma en:

- Ossos llargs: Sn aquells en els quals la longitud predomina sobre l'amplria i grossor.
Presenten un cos central, anomenat difisi, i dos extrems, anomenats epfisis.
La difisi est formada per teixit ossi compacte amb la cavitat medullar entapissada
per l'endosti i ocupada en l'os adult per la medulla ssia groga.
L'epfisi est formada per teixit ossi esponjs, envoltat per una fina lmina de teixit
compacte, i els seus buits estan ocupats per medulla ssia roja.
Aquests ossos estan recoberts pel periosti, excepte en les seues cares articulars on
trobem cartlag articular. La nutrici de l'os llarg va a crrec dels vasos sanguinis que
penetren pel periosti. Exemple: hmer i fmur.

- Ossos curts: presenten les seues tres dimensions prcticament iguals (forma cbica).
Es componen d'una massa d'os esponjs rodejada d'una prima superfcie d'os
compacte. Exemple: ossos del canell o del tal.
- Ossos plans: Predomina en ells la longitud i amplria sobre el grossor (sn ms prompte
prims i corbs). Estan compostos per dos capes d'os compacte separades per una d'os
esponjs. Exemple: ossos de la cavitat cranial i costelles.
- Ossos irregulars: Aquells que no poden ser classificats en cap dels grups anteriors.
Estan formats per teixit ossi esponjs rodejat per un prima lmina de teixit ossi
compacte. Com a exemple tpic tenim les vrtebres, ossos del crani i sacre.

La superfcie i forma dels ossos no sn regulars, sin que presenten una gran varietat de
caracterstiques que s'adapten a les seues funcions especfiques. Aix en la superfcie dels
ossos poden haver-hi protuberncies o tuberositats en qu s'insereixen tendons musculars,
solcs o depressions per on transcorren els vasos sanguinis o lligaments i concavitats o
convexitats que serveixen per a articular-se amb altres ossos.

D) FUNCI DELS OSSOS:

Els ossos tenen diverses funcions:
Funci de Sosteniment i Motora. Sn durs i rgids, per la qual cosa actuen com a carcassa del
cos, mantenen la forma de l'individu, suporten les forces aplicades sobre ell i proporcionen
punts de suport perqu els msculs puguen contraure's i es realitzen els moviments.
Funci de Protecci. Protegeixen nombrosos rgans interns (les costelles i l'estrnum al cor,
pulmons, etc.) (ossos del crani a l'encfal) (columna vertebral a la medulla espinal), etc.
Funci Hematopotica. Sn rgans hematopotics, perqu en el seu interior (medulla ssia
roja) es formen les cllules de la sang (eritrcits, trombcits i leuccits).
5
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

Funci metablica. Intervenen en el metabolisme del calci i fsfor, minerals vitals en moltes
activitats corporals (contracci del cor i msculs esqueltics, coagulaci, etc.)

E) PARTS FONAMENTALS DE L'ESQUELET HUM:

Per al seu estudi ho considerem dividit en capt, tronc, extremitats superiors i extremitats
inferiors.

1.-ESQUELET DEL CAP: En ell considerem dos parts: crani i cara.

a) CRANI: Es compon de la Volta cranial i el Sl (dividit en tres parts: La fossa cranial

anterior, la fossa cranial mitja i la fossa cranial posterior).
Est format per huit ossos que sn:
FRONTAL: s un os nic que forma el front. Es continua cap arrere per a formar el
sostre de l'rbita formant el vorell supraorbitari, per damunt del qual el frontal cont
dos sins aeris denominats Sins Frontals. Aquests sins s'obrin a la cavitat nasal.
Constitueix gran part del sl de la fossa cranial anterior.
PARIETAL: s un os parell, corb i aplanat que forma la paret lateral i el sostre o volta de
la cavitat cranial. Ambds parietals es troben a nivell de la lnia mitjana del crani.
TEMPORAL: s un os parell. Una part dell contribueix a la formaci de la base del crani
mentre que una altra part interv en la formaci de la paret lateral.
OCCIPITAL: Os nic, gran, que forma la major part del sl de la fossa cranial posterior.
Presenta una obertura per a la medulla espinal, el forat occipital. En la seua cara
inferior apareixen dos cndils que es recolzen en la primera vrtebra o atles.
ESFENOIDE: Os imparell i forma part del sl de la cavitat cranial. Constitut per:
El cos: Forma la part mitjana de l'os i en ell hi ha una depressi denominada cadira
turca on s'allotja la hipfisi.
Les ales menors: formen part de la fossa cranial anterior i de les cavitats orbitries.
Les ales majors. Formen part de la fossa cranial mitjana i de les cavitats orbitries.
ETMOIDE: s un os imparell situat davall del frontal. Consta de:
Lmina perpendicular o vertical: s'estn cap avall i forma part del barandat nasal.
Lmina cribrosa: s una lmina horitzontal plena de xicotets orificis que serveixen
de pas a mltiples fibres del nervi olfactori en el seu cam cap al cervell. Forma el
sostre de la cavitat nasal i el sl de la cavitat cranial..
Dos fines masses ssies connectades una a cada vora de la lmina cribrosa, que
s'estenen cap avall i contenen els sins etmodals. Aquestes masses presenten dues
cares: la lateral que forma part de la cara lateral de l'rbita, i la medial que cont dues
prolongacions ssies, els cornets nasals mig i superior.

Sense formar part del crani, amb altres funcions importants, hi ha uns ossets a l'interior de
l'oda MITJANA (martell, enclusa i estrep).

b) CARA: Els ossos de la cara sn catorze i sn els segents:

MAXILLAR INFERIOR o MANDBULA: Consta de:
Cos: s una porci horitzontal. Al llarg del bord superior del cos mandibular es
troben unes cavitats anomenades alvols a les quals s'allotgen les peces dentries.
Branques ascendents: sn dues porcions verticals que es continuen amb el cos.
L'extrem superior de cada branca presenta l'escotadura sigmoide que separa l'apfisi
coronoides del cndil de l'articulaci temporomandibular. Aquesta articulaci permet

6
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

el moviment de la mandbula i s l'nica articulaci mbil del crani. s una articulaci

sinovial entre los temporal i el cndil mandibular.

MAXILLAR SUPERIOR: sn dos ossos molt irregulars que ocupen gran part de la cara.
Consta de:
Cos: sobre ell s'implanten les dents superiors. S'articula amb el pmul i forma part
de la paret lateral de les fosses nasals i del sl de l'rbita.
Apfisi ascendent o frontal: arriba a trobar-se amb l'os frontal i forma part del vorell
orbitari intern.
Apfisi palatina: contribueix a formar la volta palatina i el sl de les fosses nasals.

PALATINS: s un os parell. Consta d'una lmina vertical que contribueix a la formaci de

la paret lateral posterior de les fosses nasals, i una altra horitzontal que en la lnia
mitjana es troba amb el seu homnim de l'altre costat i formen la part posterior del
paladar dur.

ZIGOMTICS O PMULS: s un os parell que uneix el maxillar superior amb el frontal i

el temporal. Forma part de la cavitat orbitria.

NASALS: sn dos i formen el pont del nas.

CORNETS NASALS INFERIORS: s'estenen com una lmina ssia des de la paret lateral
de les fosses nasals formada pel cos del maxillar superior.

LACRIMALS O UNGUIS: sn dos ossos xicotets i plans que formen part de la paret
medial de les cavitats orbitries, darrere del maxillar.

VMER: os imparell i aplanat que constitueix la part posteroinferior del barandat de les
fosses nasals.

HIOIDE: s un os nic que es troba en el coll, damunt del cartlag tiroide. No s'articula
amb altres, per serveix d'origen d'inserci a diversos msculs.

CAVITAT CRANIAL. En ella s'allotgen l'encfal, les meninges i els vasos sanguinis que
nodreixen aquestes estructures. El sostre s la volta cranial (de superfcie cncava,
s'aprecien les sutures, solcs vasculars i empremtes de les circumvolucions cerebrals) i el
sl la part superior de la base del crani.
En el Sl o Base de la cavitat cranial es distingeixen de davant cap arrere tres regions o
fosses cranials:
- Fossa cranial anterior. Formada per parts dels ossos Frontal, Etmoide i Esfenoide. En
ella s'allotja els lbuls frontals dels hemisferis cerebrals.

- Fossa cranial mitjana. Formada pels ossos Esfenoide i Temporals. En ella s'observen
els forats ptics (per on ixen els nervis ptics), la cadira turca (on es troba la
hipfisi). Allotgen els lbuls temporals cerebrals.

- Fossa cranial posterior. Sobre ella descansen el cerebel, el tronc de l'encfal i els
lbuls occipitals cerebrals. Formada per l'occipital i part del temporal. Presenta el

7
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

forat occipital (eixida de la medulla espinal) i els orificis del conducte auditiu
intern.

2.- ESQUELET DEL TRONC.

Est constitut per un eix flexible, la columna vertebral, sobre el qual es recolzen les
costelles que unides a l'estrnum formen la caixa torcica.

a) COLUMNA VERTEBRAL O RAQUIS.

S'estn des de la base del crani al llarg del coll i tronc.
Consta d'un nombre de vrtebres unides entre si per lligaments i discos de fibrocartlags o
discos intervertebrals, localitzats entre els diferents cossos vertebrals.
Al llarg del seu recorregut la columna descriu una srie de corbes :
Convexitat (lordosi): a nivell cervical i lumbar.
Concavitat (cifosi) : a nivell dorsal i sacrocoxgea.

L'estructura d'una vrtebra s la segent:

Un COS VERTEBRAL situat anteriorment. s el ms gros i resistent de la vrtebra. Est
separat dels cossos de les vrtebres superior i inferior pels discos intervertebrals.
Un ARC VERTEBRAL, posterior, que emergeix del cos i forma amb ell el FORAT
VERTEBRAL. Junt als altres forats de la resta de les vrtebres forma el conducte
espinal en qu s'allotja la medulla espinal.
Una APFISI ESPINOSA que es desprn de la part mitjana de l'arc vertebral en direcci
dorsocaudal.
Dues APFISIS TRANSVERSES que emergeixen lateralment de l'arc vertebral.
Quatre APFISIS ARTICULARS, dues superiors i dues inferiors, que serveixen per a
establir contacte amb les vrtebres superiors i inferiors respectivament. Entre les
apfisis articulars superior i inferior es troba el forat intervertebral o de conjunci a
travs del qual passen els nervis espinals.

La columna vertebral es troba dividida en les REGIONS segents:

CERVICAL ( de C1 a C7): formada per set vrtebres.
La primera s'anomena atles no t cos vertebral i sobre ella descansa l'occipital. La segona
s'anomena axis i posseeix una prolongaci en la seua part superior que s'articula amb
l'atles. Ambdues permeten el moviment del cap de davant arrere i d'esquerra a dreta.
Les vrtebres cervicals sn les que tenen el cos vertebral ms xicotet i el forat
vertebral ms gran. L'apfisi transversa presenta un orifici, el forat transvers. L'apfisi
espinosa s bfida.
La 7 vrtebra cervical s VRTEBRA PROMINENT per la seua llarga apfisi
espinosa no bifurcada.

DORSAL (de D1 a D12): Formada per 12 vrtebres. Cadascuna d'elles porta un parell
de costelles articulades al cos vertebral i a l'apfisi transversa. La columna dorsal permet
moviments de rotaci.

LUMBAR (de L1 a L5): formada per cinc vrtebres, permet els moviments d'avan i
retrocs.

8
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

SACROCOXIGEA (de S1 S5): formada per la uni de les cinc vrtebres sacres i les
quatre o sis coxgies. T estructura triangular.

b) ESTRNUM.
Os allargat quasi pla que forma la paret anterior de la caixa torcica. Ocupa una posici
subcutnia i s'articula al seu extrem superior amb les clavcules i en les seues vores laterals
amb les set primeres costelles. En l'estrnum poden distingir-se tres parts:
Mnec o manubri s la pea ms ampla i en ell s'articula la primera costella.
Cos on s'articulen de la segona a la sptima costelles.
Apndix xifoides: punxegut i de consistncia cartilaginosa.

c) COSTELLES.
Sn 12 parells d'ossos allargats amb forma d'arc. Una costella consta de les parts
segents:
Cap s un extrem engrossit que presenta dues cares articulares, una per al cos de la
prpia vrtebra i un altra per al de la superior. Els parells 1,10,11 i 12 s'articulen
exclusivament amb els cossos de les seues prpies vrtebres.
Coll que en la seua uni amb el cos presenta un tubrcul costal que s'articula amb
l'apfisi transversa de la prpia vrtebra.
Cos que sencorba formant l'angle de la costella, i segueix al voltant del trax fins a
arribar al cartlag costal per a articular-se amb l'estrnum.

Hi ha distints tipus de costelles:

Verdaderes: sn les set primeres i arriben fins a l'estrnum.
Falses: sn els cinc parells restants de les quals les 8,9 i 10 es troben en connexi amb
la costella immediata superior; mentre que l'11 i 12 presenten el seu extrem lateral lliure i
es denominen costelles flotants.

3.- ESQUELET DE L'EXTREMITAT SUPERIOR.

a) CINTURA ESCAPULAR. Els ossos de la cintura escapular sn dos:

ESCPULA. s un os pla, ample i triangular. La seua cara anterior s llisa i la seua cara
posterior presenta l'espina escapular que acaba en l'Acrmion o apfisi acromial. El
seu angle lateral extern presenta una depressi, la cavitat glenoide, destinada a
allotjar el cap de l'hmer. A la vora superior i dirigit cap avant trobem un ressalt ossi
anomenat Apfisi coracoide.
CLAVCULA: s un os allargat en forma de S itlica situat en la part anterior del
muscle. Medialment s'articula amb l'estrnum i lateralment amb l'apfisi acromial de
l'escpula.

b) EXTREMITAT LLIURE.- Formada pels ossos segents:

HMER: s un os llarg que s'articula en el muscle amb l'escpula i en el colze amb el
cbit i el rdio. s l'os del bra. Presenta els segents accidents ossis:
En l'extrem proximal trobem el cap o cndil humeral, el coll anatmic i dos
tubrculs, el trquiter (major) i el troqu (menor). Entre aquests dos tubrculs est

9
TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

el solc o corredissa bicipital que serveix per allotjar el tend de la porci llarga del
bceps.
En l'extrem o epfisi distal destaquem:
Superfcie articular: s doble, el cndil, semblant a un cap ocupa una posici
externa i s'articula amb el rdio, i la trclea, amb forma de corriola t una
posici interna i s'articula amb el cbit..
Apfisis laterals: L'epitrclea (interna) i lepicndil (extern).
En la cara posterior es troba la fossa olecraniana destinada a allotjar l'apfisi
olcranon del cbit.

RDIO. s un dels ossos que formen l'avantbra (el ms extern). Es situa al costat
corresponent al dit polze i es desplaa sobre el cbit en els moviments de pronaci i
supinaci. Es distingeixen les parts segents:
L'extrem o epfisi proximal s ms estret que el distal i consta de la tuberositat
bicipital en la qual sinsereix el mscul bceps, i el cap que s'acomoda en
l'escotadura radial del cbit. El dit cap presenta una superfcie superior que serveix
de cavitat glenoide per al cndil de l'extrem distal de l'hmer.

El cos o difisi radial t secci triangular.

L'extrem o epfisi distal s'eixampla i la seua vora lateral externa es continua amb
l'apfisi Estiloides. La vora lateral interna s'articula amb el cbit. La seua vora
inferior s'articula amb els ossos del carp. Les fractures de l'epfisi distal del rdio sn
les ms freqents de totes les de l'organisme.

CBIT. s l'altre os de l'avantbra (el ms intern). Els seus accidents ossis sn els
segents:

L'extrem o epfisi proximal presenta l'Olcranon que s l'apfisi sobre la qual

descansem al recolzar-nos sobre el colze, l'apfisi coronoides (en la cara anterior),
l'escotadura troclear o cavitat sigmoide major que permet l'articulaci amb la
trclea de l'hmer, i l'escotadura radial o cavitat sigmoide menor que est situada
en la cara lateral externa i serveix per a articular-se amb el cap del rdio.

L'extrem o epfisi distal presenta un cap que s'articula amb el rdio i una apfisi
estiloides. En la seua cara inferior sinsereix el lligament triangular, un fibrocartlag
articular que permet l'articulaci amb els ossos del carp.

CARP. Est constitut per huit ossos, articulats uns amb altres, que es disposen en dues
files transversals, una superior o proximal i una altra inferior o distal. El carp s'articula
proximalment amb el radi i el lligament triangular i distalment amb els cinc
metacarpians.
Els ossos de la filera proximal, de fora a dins, sn: Escafoide, Semilunar,
Piramidal i Pisiforme.
Els de la filera distal en el mateix orde, sn: Trapezi, Trapezoide, Gran i Ganxut.

METACARPIANS. Sn cinc ossos que es troben en el palmell de la m. Proximalment

s'articulen amb el carp i els metacarpians vens i distalment amb els ossos dels dits.
Es numeren de l'1 al 5 comenant pel polze (primer metacarpi).
10
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

FALANGES. Sn els ossos dels dits i a excepci del polze que noms t dos, els altres
dits tenen tres falanges (proximal, medial i distal). Les falanges sn ossos llargs i
presenten per aix una difisi i dues epfisis (proximal i distal).

4.- ESQUELET DE L'EXTREMITAT INFERIOR

a) CINTURA PELVIANA.
Est formada per dos ossos plans anomenats COXALS, que suneixen per a formar la smfisi
pbica. Cadascun d'ells s'articula amb el sacre i tamb amb el fmur del costat corresponent.
En el nounat est format per tres ossos Ili, Isqui i Pubis, que es troben fusionats en l'adult a
nivell de l'Acetbul, formant un sol os.

ILI: s l'os que es palpa lateralment per davall de les costelles. T certa forma de ventall
i en ell trobem els accidents segents:
La vora superior es denomina cresta ilaca.
En la porci posterior de l'os es troba l'espina citica.
La superfcie interna de l'os presenta una depressi llisa i poc profunda denominada
fossa ilaca.
En la superfcie externa de l'os s'observa una depressi profunda anomenada
acetbul destinada a allotjar el cap del fmur, formant l'articulaci coxo-femoral o del
maluc.

ISQUI. s la porci en forma de L que t l'os del maluc. La porci vertical que se situa
junt amb l'acetbul es denomina cos i la que suneix al pubis s la branca
isquitica. L'angle entre ambds s la tuberositat isquitica (part de l'isqui sobre la
qual l'individu s'assenta).

PUBIS. Cada pubis t un cos, una branca inferior i una altra superior. En la lnia mitjana
suneix amb el seu homleg per mitjanant un disc de fibrocartlag, formant la smfisi
pbica.
El forat obturador s l'espai oval o triangular, situat davall de l'acetbul, que queda
delimitat per l'isqui, l'ili i el pubis.

Els coxals s'articulen amb la regi sacrocoxgia de la columna vertebral i formen la

cavitat pelviana o pelvis sobre la qual es recolzen les vsceres.

Les funcions principals dels ossos de la pelvis sn:

Proporcionar base per a la inserci dels msculs de l'extremitat inferior i del tronc.
Transmetre el pes del cos des de la columna als fmurs.
Contenir, protegir i sostenir les vsceres pelvianes (formen part dels aparells digestiu,
urinari i genital). La pelvis s distinta en l'home i en la dona:
L'obertura d'entrada pelviana s major en la dona.
Les distncies entre les espines citiques i les tuberositats isquitiques sn
relativament majors en la dona.

b) EXTREMITAT INFERIOR. Formada pels ossos segents:

FMUR: s l'os corresponent a la cuixa. Els principals accidents ossis sn:
11
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

En l'epfisi superior o proximal es distingeixen un cap, arrodonit i llis que encaixa en

l'acetbul del coxal, un coll i dues eminncies, el trocnter major, que s Iateral, i el
trocnter menor que s central.
La difisi t forma de prisma triangular i s llisa per les seues cares anterior i lateral.
En la seua cara posterior hi ha una lnia rugosa anomenada lnia aspra.
L'extremitat distal del fmur presenta dues eminncies articulars, els cndils (cndil
femoral extern i cndil femoral intern) tenen superfcies llises i s'articulen amb la tbia,
separats per darrere per la fossa intercondlea..

RTULA: s un os sesamoide situat en el tend del mscul qudriceps.

TBIA: s el ms llarg dels ossos que constitueixen la cama i ocupa la zona interna o
medial de la mateixa. La seua descripci s la segent:
L'extremitat o epfisi proximal s ampla i rep el nom de meseta tibial. Presenta dues
cavitats glenoides, que s'articulen amb els cndils femorals, i una superfcie
articular en la seua cara externa pel cap del peron. Presenta dos cndils (un intern i
un altre extern) i una tuberositat.
La difisi tibial s triangular i la seua vora anterior es denomina cresta tibial,
vulgarment canella.
L'epfisi distal s'articula amb el peron per la seua cara externa i amb l'astrgal per
la seua cara inferior. En la cara interna hi ha un ixent ossi anomenat mallol intern.

PERON: s l'os de la cama situat en la part externa. El peron contribueix a mantenir

l'estabilitat del turmell.
Proximalment presenta un cap, que s'articula amb la cara externa de l'extrem
proximal de la tbia per no amb el fmur, un coll i una apfisi estiloides. En
l'extremitat distal es troba el mallol extern.

TARS: Est format per set ossos curts disposats en dues files.
La fila proximal est composta pel Calcani, l'Astrgal i l'Escafoide.
La fila distal la formen el Cuboide i tres Cunys: 1er, 2 i 3er.

METATARS: Est format per cinc ossos numerats de l'1 al 5 i es localitzen entre les
falanges i el tars.

FALANGES: Sn els ossos dels dits. El dit gros noms presenta dues, per la resta
posseeixen tres: proximal, mitjana i distal.

II) ARTICULACIONS
Una articulaci s l'estructura o conjunt d'estructures que constitueix la uni entre dos
ossos. Les funcions de les articulacions sn suportar pressions i realitzar moviments, encara
que no totes les articulacions sn mbils.

A) CLASSIFICACI DE LES ARTICULACIONS:

Les articulacions poden classificar-se (segons el grau de moviment que permeten) en tres
grups:
1.- SINARTROSI: s una articulaci fixa o immbil, formada per dues vores ssies
adjacents separades per una xicoteta quantitat de teixit fibrs. Aquestes articulacions

12
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

no permeten moviment. Dins d'aquest grup estan les articulacions entre els ossos del
crani o Sutures del crani.

2.- AMFIARTROSI: s una articulaci lleugerament mbil o semimbil on els ossos

adjacents es troben separats per teixit fibrocartilagins. Les tpiques sn les
articulacions localitzades entre les dues porcions pbiques de l'os coxal formant la
smfisi pbica i entre els cossos vertebrals.

3.- DIARTROSI o SINOVIALS: s una articulaci movible que consta de dos ossos
separats per una cavitat sinovial, plena de lquid sinovial; els ossos s'uneixen per
mitj de la cpsula articular i els lligaments; les superfcies articulares dels ossos
estan recobertes per cartlag articular.

B) ESTRUCTURA DE L'ARTICULACI SINOVIAL:

Una articulaci sinovial consta de les estructures segents:

1.- Els extrems articulars dels ossos: Estan normalment eixamplats i la seua cara
articular es troba recoberta per una prima lmina de cartlag hial articular.

2.-El cartlag articular: s cartlag hial llis i homogeni en forma d'arc semicircular que
permet un millor lliscament i compressi. T resistncia i elasticitat i escassa
capacitat de regeneraci. Protegeix les superfcies ssies i impedeix el seu desgast.
Est format per condrcits, que sn les cllules del cartlag, i la matriu o substncia
fonamental.

3.-La cavitat articular: Separa les superfcies articulares dels ossos. De vegades, com
ocorre en el genoll, aquesta cavitat est dividida parcial o totalment per discos
cartilaginosos que reben el nom de meniscs. Sn formacions intraarticulars que
apareixen quan les articulacions presenten superfcies articulars inestables (no sn
congruents entre si) millorant l'adaptaci i estabilitat de les articulacions.

4.- La cpsula articular o cpsula fibrosa: Embolica la cavitat articular i ajuda a mantenir
units els ossos de l'articulaci, restringint i guiant els moviments articulars. Est
constituda per teixit conjuntiu amb abundants fibres de collgena que van d'un
extrem ossi a un altre, unint-se al periosti. Els lligaments (formats per fibres de
collgena) reforcen la cpsula i afirmen la uni entre els ossos. Algunes vegades
limiten la capacitat de moviment de l'articulaci.

5.- La membrana sinovial: Recobreix la superfcie interna de la cavitat articular excepte

en les seues cares articulars. Elabora un lquid viscs i opalescent, anomenat lquid
sinovial, que permet la lubricaci de l'articulaci i la nutrici del cartlag. El lquid
sinovial normalment es troba en escassa quantitat, per en algunes malalties
articulars s'altera la composici del lquid o s'acumula en grans quantitats. L'extracci
del lquid sinovial i el seu anlisi s'utilitzen pel diagnstic de moltes artropaties.

L'estabilitat articular no sols depn dels lligaments i de la cpsula fibrosa, que mantenen
units els ossos de l'articulaci, sin tamb dels msculs que s'insereixen en els ossos prxims a
aquella.

13
 TBI U.T. 2 Aparell Locomotor I.E.S. MONCADA Curs 2008/09

C) MOVIMENTS ARTICULARS:
1.- FLEXI I EXTENSI: Es tracta de moviments de translaci parallels a un pla sagital.
En la flexi un dels ossos que constitueix l'articulaci es desplaa cap avant, de
manera que l'angle format per ambds es fa ms agut.
En l'extensi l'os es dirigeix cap arrere i l'articulaci s'adrea.
En el maluc i el muscle la flexi s un moviment pel qual la cuixa i el bra sn
desplaats cap avant; l'extensi implica un moviment cap arrere.
En el cas del peu parlem de dorsiflexi, quan el peu es doblega sobre la cama, i flexi
plantar, quan el peu gira cap avall.

2-ABDUCCI I ADDUCCIN: El primer s el moviment per mitj del qual l'os se separa
de la lnia mitjana del cos, en el segon l'os s'aproxima a aquesta lnia. En els dits de
les mans i dels peus es pren com a punt de referncia el dit mitj.

3-CIRCUNDUCCION: s el moviment resultant de la combinaci dels quatre anteriors:

flexi-extensi i abducci-adducci.

4-ROTACI: En virtut d'aquest moviment un os gira al voltant d'un eix longitudinal.

La pronaci i la supinaci constitueixen dues formes especials de rotaci. La
pronaci s la rotaci conjunta de l'avantbra i la m, partint de la posici anatmica,
aix les palmes de la m que en un principi miraven cap avant passen a mirar arrere.
La supinaci s el moviment contrari.

14