.

El caf de la granota

Estudi preliminar

Introducci
Aquesta obra s un recull de narracions diferents, per, alhora molts acaben tenint una
certa relaci entre ells (lloc, temps espai...). La majoria dels contes sn inspirats en la
vida popular duna vila anomenada la Mequinensa.

El caf de la Granota s un element que tenen en com tots els captols. s el lloc de
reuni de tots els vens de la vila, on, en alguns casos sexpliquen les histries
relatades al llarg de tota lobra

Escenari geogrfic
Lescenari espacial en el qual es desenvolupa lacci dels contes s la vila de
Mequinensa (vila on va nixer el propi autor, Jess Moncada). En els contes de El caf
de la granota apareixen els cafs, carrers, places, mines, llats i en general, tota la
vida rural de la Mequinensa, a ms dels personatges- llaters, pagesos, apotecaris...-
sn gaireb sempre, tant masculins com femenins, habitants de la vila.

Escenari temporal i histric

Tot i les poques dates esmentades en tot el recull de contes, podem situar lacci
daquests contes en la dcada dels anys cinquanta i principis dels seixanta del segle
passat.

Per exemple, en Futbol de ribera trobem esmentat lany 1958; en Amarga reflexi
sobre un manat de cebes sespecifica que lacci transcorre el quinze de novembre de
1958 a les dues de la nit; en Un enigma i set tricornis el cronista aclareix al lector que
a principis dels anys seixanta el pes net de les forces de lordre de guarnici a la vila
excedia de bon tros la mitja tona.

Tamb pot servir com a referncia la repressi i opressi que pateixen els habitants
respecte la poltica, o les diverses allusions a la dictadura franquista.

Humor i ironia
L humor i la forta ironia sn formes que apareixen i acompanyen al lector al llarg de
tots els contes, i que, reforcen el fet que El caf de la granota t un grau elevat
dhomogenetat. s aix, com, forcen de manera subtil la lgica de situacions que, en
principi, sn quotidianes.

1
 Mort i rituals funeraris
Veiem aparixer la mort en la majoria de contes com una cosa quotidiana, llevada de
tota transcendncia, i fins i tot, en alguns casos, amb un toc mgic.

Crtica social i poltica

Duna manera o duna altre, sembla que Moncada hagi redactat els contes per a
reproduir crticament les passions, les actituds morals, els anhels i els somnis dels
diferents personatges. Aix doncs, podem veure que en Informe provisional sobre la
correguda dElies t com a tema la gasiveria, Els delfins la vanitat( Orgull inspirat
per un alt concepte de les prpies qualitats o els propis mrits, acompanyat d'un desig
excessiu d'sser notat i lloat de les gents.), Paraules des dun oliver la mesquinesa,
Amor fatal en decbit sup la repressi sexual i la hipocresia... Una crtica social que
deixa entreveure els gustos de lautor, i, en ocasions, es converteix en una forta stira.

Estil
Segons Jess Moncada, les idees que es volen expressar en un conte han de ser
clares i concises. Aix vol dir que una paraula ms del compte pot espatllar tot el
conte. Per tant, all que ms caracteritza els contes de El caf de la granota s
lagilitat i la concisi expositives. No obstant, no sha de caure en la
parquedat(moderaci) ni en el laconisme(expressar el pensament amb molt poques
paraules). Tamb s molt important no barrejar histries, com ja diu el Cristfol al
cronista annim.

Estructura
Els catorze contes daquest recull es podrien dividir, pel que fa a lestructura, en dos
grans grups:

Soliloquis(monlegs) La Plaga de la Ribera, Senyora Mort, carta de Miquel

Garrigues, Els delfins, Paraules des dun oliver i Lassassinat del Roger
Ackroyd. A la vegada, podem classificar aquest contes en diferents tipus de
soliloquis:

o Soliloquis purs Els delfins.

o Soliloqui epistolar(relatiu o pertanyent a les cartes o lletres.) La Plaga
de la Ribera i Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues.
o Soliloqui amb un interlocutor mut Paraules des dun oliver i
Lassassinat del Roger Ackroyd.

Crniques Un barril de sab moll, Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana,

Informe provisional sobre la correguda dElies, Futbol de ribera, Un enigma
i set tricornis, Amarga reflexi sobre un manat de cebes i Amor fatal en
decbit sup.

2
 Llenguatge
La llengua emprada per Moncada reflecteix un lxic i una fraseologia prpia del catal
occidental, aix com tamb s com en ell, un lxic relacionat amb la navegaci.

No obstant, podrem assenyalar, que el que ms caracteritza el llenguatge de

Moncada s loralitat; fa servir un to de llengua oral, que sembla que les histries hagin
estat recollides del que explicaven directament les veus populars.

Resum dels contes

1. Un barril de sab moll

s una histria explicada pel vell Cristfol mentre prenen un caf al Caf de la
Granota. Era un migdia i feia molt mal temps, se sabia de ben cert que aquell dia
plouria.

Aquest conte tracta sobre en Florenci, un treballador de Pere Camps,

que, ja fent-se lhora de dinar, quan va amarrar el vaixell al seu patr, Pere
Camps va ordenar-li que ports un barril de sab a la botiga de lAdelaida. La
botiga era a la punta de dalt del carrer Sant Francesc, la part ms alta de la vila.

Mentre aquest pujava per la costera ms empinada, va comenar a ploure, i a

Florenci se li va esmunyir el barril de les mans (no sabem si va ser un accident o si
el va deixar caure) amb tant mala sort, que va anar rodolant carrer avall i es va
esclafar al caf de lAleixandre. El barril es va obrir i els setanta quilos de sab van
quedar per terra. Laigua de la pluja els va dissoldre, i, de seguida es va formar una
gran muntanya descuma. Va ser molta casualitat que, quan a Florenci se li
escapava el barril, en Pere Camps pujava per la costera de cam a casa seva, i
aquest va haver de ficar-se a la barberia de la Clenxa per tal de no acabar esclafat.
Aquest fet va ser molt parlat al poble, i van comparar a en Florenci amb Ssif.

Pere Camps s una persona violenta, aspra i ning volia navegar amb ell. El
mal humor li venia de lenveja den Toni Pit dEstopa, el vell Gdia i de Silvestre
Nicolau, i aquest mal humor el pagava amb els seus peons.

Florenci s un bon noi, que fa tot el que se li diu. Tothom pensava que en
Florenci shavia de rebellar contra en Pere Camps, el seu superior.

.
2. La plaga de la ribera

s una carta den Jeroni Salses i Santapiga- agutzil de la vila des de fa ms de

trenta anys- dirigida a al director de la pres de Lleida. En Jeroni allega que t
bona conducta (tant pblica com privada) i molta serietat a la feina. Es queixa
al director dels altres agutzils, que no saben fer la seva feina. Descriu com de
b realitza ell la seva feina, els pregons.

Desprs, explica que volien derruir la Casa de la Vila i construir-ne una de

nova. Un dia, durant una reuni del ple de lAjuntament, es va decidir de

3
 comenar les obres. Com que no hi havia lloc per embotir tot el material,
lalcalde va decidir sortejar-lo entre regidors i funcionaris, i que cadasc ho
guards a casa. A en Jeroni va tocar-li un lot amb el retrat del rei, larxiu del
cadastre, vuit capgrossos de la festa major i un presoner, en Valeri (Plaga de
Ribera). LElisenda, la dona den Jeroni va dir-li que no volia un criminal a casa.
En Jeroni explica que lElisenda es bona dona, per quan diu tonteries com
aquesta, la pega una mica i se li passa (masclisme).
Tot i la por del matrimoni per si Plaga de Ribera feia alguna malifeta o
sescapava, poc a poc van veure que era un bon home, que no feia res de
dolent, i al cap de tres mesos, van agafar-li confiana. Ajudava tamb a
Elisenda a les tasques de la casa i el tractaven ja com un ms de la famlia. Tot
i aix, en Plaga es queixava a en Jeroni que la seva vocaci era ser delinqent,
per que no en sabia, cap crim li sortia b. En Jeroni finalitza la carta demanant
al director si pot acollir a en Plaga de la Ribera (pagant, ja que no tenen cap fill
i volen gastar els diners en una bona acci com aquesta) all a la pres i que
algun criminal li ensenyes alguna especialitat de la delinqncia.

Jeroni Salses i Santipiga s el protagonista de lhistoria, s a dir, s

qui redacta la carta. s lagutzil de la vila. T una dona, lElisenda, per
no tenen cap fill.

LElisenda dona den Jeroni. No treballa, noms fa les feines de casa.

Valeri s la Plaga de Ribera. s un noi de vint anys. No fa res en la

vida i es considera un fracassat. Vol complir el seu somni de ser un
delinqent.

3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

El vell Cristfol explica a Jess Moncada (autor del llibre) les aventures que es
van viure en lenterrament dun ve del poble, loncle Nicolau, conegut per ser
una bellssima persona, ara recordada per tots els habitants de Mequinensa.

Aquest enterrament va tenir molta transcendncia i va ser molt criticat per la

gent del poble, ja que, lhora exacta de lenterrament coincidia amb la del partit
de lliga ms important entre lequip local i el seu gran rival.
Aix va provocar que molta gent hagus de decidir entre anar a animar el seu
equip o anar a acomiadar al gran Nicolau.
Tot i aix, va ser lenterrament on ms gent hi va acudir, duna banda perqu
era un home que es feia estimar; daltre banda, perqu un cop acabat el partit,
tant espectador com jugadors dels dos equips van acudir a lenterrament.

Vint anys desprs de la mort de Nicolau, alguns vens de Mequinensa encara

recorden aquella jornada com un dia trist per la prdua dun ser proper i
estimat. Altres, recorden aquell dia amb rbia i rancor pel fet que el partit va
tenir molt poca expectaci a causa de la celebraci del funeral del Nicolau, que
per a ells, era considerat molt menys important que el partit de futbol.

Cristfol s el narrador de lhistoria, el qual, a la vegada, tamb hi

forma part. s un home dedat avanada sensat, educat i coherent.
Demostra que tot i ser un gran aficionat al futbol, t altres prioritats.

4
 Nicolau Vilaplana s el personatge principal del captol. Ve dedat
avanada que mor a causa de la vellesa. Per la seva manera de ser i
actuar, sha guanyat el respecte i la confiana de tothom. Tot i la seva
mort, s recordat per molta gent, mentre que daltres, el recorden amb
rbia noms perqu van enterrar-lo el dia de la disputa del derbi local.

Cletxa barber del poble de Mequinensa. Pels seus comentaris el dia

de lenterrament, demostra ser una persona immadura i incoherent. El
seu establiment acull la major part de les crtiques que el poble fa.

Florent Veriu ve dedat adulta. Desprs de vint anys de la mort den

Nicolau, continua criticant aquell fet i li retreu al fill del difunt.

4. Paraules des dun oliver

Aquest conte s un monleg reprodut per un amic i company de guerra de

lIsidre.
LIsidre s propietari dun comer i dun camp dolivers i vet aqu que es troba al
seu company enfilat a un oliver recollint les seves olives i posant-les dins dun
sac.

Quan lIsidre el veu conta amb un llarg monleg, un seguit dexcuses amb les
quals es justifica per tal que el seu company no lacusi de lladre, i acaba dient-
li, que les collia per desprs portar-les a casa seva. Explica que li feia llstima
veure les olives tan ufanoses i que el seu amo no les hi fes cas. LIsidre, que
sap que tot el que el seu amic li diu no sn ms que excuses, agafa un bast i
comena a donar-li cops, mentre laltre, encara continua excusant-se i
recordant-li els bells temps que van viure tots dos junts.

Narrador al principi apareix com un bon amic que noms intenta

ajudar a lIsidre collint-li les olives per desprs portar-les-hi a casa seva.
A mesura que avana lhistoria veiem que el que realment vol, s robar-
li tantes olives com pugui per quedar-se-les ell. Astut i hbil, intenta
enganyar lIsidre.

Isidre antic company de guerra del narrador. Intelligent i perspica,

sadona que el narrador lest intentant robar i enganyar.

5. Informe provisional sobre la correguda dElies

En aquest conte, un cronista descriu com lElies Santapau- un ve del poble-

recorre tot el poble- fent la ruta ms curta- des de casa seva fins al Caf de
Silveri a corre-cuita amb lnica finalitat de trobar-se a lordinari de Lleida.

La seva correguda va ser vista per diversos mequinensans, encara que no

sabien ben b perqu ho feia, ni a quina hora ho feia; cadasc diu la seva.
Lnic que se sap del cert s que era dimarts vint-i-tres de juliol i feia una calor
de torradora. Desprs es va saber que el motiu era avisar a lordinari per a que
no li ports les medicines que li havia encarregat per a la seva dona, perqu
aquesta moriria abans del migdia.

5
 Resulta estranya lactitud de lElies, ja que veiem que fa tota la correguda per
tot el poble amb una calor asfixiant noms per a estalviar-se uns pocs diners,
mentre la seva dona sest morint. s un comportament molt egoista.

Elies s el protagonista del conte. s molt egoista i avaricis, perqu

est pensant en no gastar diners quan la seva dona est a punt de
morir.

Cronista s un personatge molt exigent i els detalls sn de gran

importncia per a ell.

Ferrer ve del poble. s un home que tenia molta feina.

Forner ve del poble. s un home que descarregava sacs de farina i

era una mica tafaner.

Sabater ve del poble. s un home molt detallista i meticuls, es fixa

en les sabates de tothom per examinar qui porta les de la competncia i
per calcular quant trigar la gent en fer malb les seves sabates i quan
nhaur de comprar unes altres.

6. Futbol de Ribera

La trama daquest conte es desenvolupa un diumenge de 1958, en un camp de

futbol- situat a la banda dreta de lEbre, a lhort del Ramon- on lequip visitant,
duna vila dels Monegres, guanyava el partit. Tot es va capgirar de sobte a
causa de la riuada del Segre que va inundar tot el camp de futbol.

Cristfol, un vell de la vila, ens explica dues ancdotes sobre el camp de futbol.
La primera, ens diu que degut a qu el camp de futbol estava entre el Segre i
lEbre, necessitaven sempre un recollidor de pilotes perqu sempre anaven a
parar a un dels rius. La segona, s una llegenda, que diu que els habitants de
la vila, llenaven al riu als rbitres si no arbitraven b. Tot i aix, mai cap rbitre
no havia anat a parar a laigua, ho explicaven per atemorir els arbitres i que
arbitressin b.

La trama del conte en si, explica que aquell diumenge, els visitants eren gent
de sec, eixuta i corretjosa i amb prous penes sabien el qu era un riu. En
veure tot el camp inundat, van amuntegar-se tots- incls lrbitre- a la zona del
camp, on, a causa dun estrany desnivell, laigua no hi arribava. Veient que
lequip contrari havia deixat el camp lliure, lequip local va aprofitar aquest
temps per a capgirar el marcador; van fer sis gols, i al sis van parar, perqu
no era qesti dhumiliar-los, sin de guanyar-los.

Ladislau Saboga fotgraf de bodes, comunions, reportatges...Va

fotografiar una escena daquella tarda de futbol, en qu, lequip local va
marcar sis gols. El retrat es conserva al Caf de la Granota.

Cristfol un vell del poble amb una memria molt viva de la vila.

Clenxa barber de la vila. No sentia gran afici pel futbol- tot i que el
seus parroquians no parlaven duna altre cosa- per hi havia danar per
tal de no quedar-se sol al Caf de la Granota.

6
 Xiquet s el narrador de la trama.

Praxedes propietari del Caf de la Granota. Havia de penjar la

fotografia de Ladislau.

Teresa Planes seguidora apassionada de lequip.

7. Senyora mort, carta de Miquel Garrigues

Aquest conte es tracta duna carta que escriu en Miquel Garrigues (dels
Garrigues del Carrer Nou) a la Senyora Mort.

Miquel Garrigues s lex-barquer de lEbre. Amb la construcci dun pont el seu

ofici ja no s necessari i per aix, lobliguen a retirar-se i a haver de buscar-se
una altre feina. Tot i estar vint anys treballant com a miner en una mina, ell t
molta melangia per la seva feina. Pensa que s la seva vocaci, ja que hi ha
coses que es porten sempre dins dun mateix.

Un dia, ja jubilat, va a buscar uns medicament a casa del senyor Honorat- un

home que t molta traa amb els pinzells- i aquest, li ensenyar un quadre pintat
per ell. El quadre representa lentrada al lloc on viuen els morts. Al mig hi ha
una barca idntica a la que tenia en Miquel. Segons Honorat, s una invenci
seva, per Miquel, desprs de reflexionar, es pregunta si s cert, que els
difunts, per arribar al lloc dels morts, han de fer una travessia en barca.

s per aix, que en Miques sadrea a la Mort per demanar-li que li guardi un
lloc com a barquer, quan li arribi lhora de morir-se, i li promet, que no la
decebr. Far a la seva famlia cosir-li la carta a la roba, i aix la Mort, la
trobar de seguida, tot i que espera no morir-se fins daqu uns quants anys.

Miquel Garrigues narrador del conte, s a dir, qui escriu la carta. T

una gran vocaci com a barquer. T els ulls de colors desaparellats.

Miquel Dalmau noi intelligent, amb de formaci acadmica. s polit.

Senyor Honorat s el farmacutic del poble. s un home gran i

aficionat a la pintura. T els cabells llargs i porta ulleres.

8. Preludi de trasps

En aquesta histria es parla dun noi a punt de perdre a la seva via i el

sofriment i dificultats que pateix aquesta per morir-se. Tot i els esforos, ni la tia
Teresa, ni les venes ni la tia Ramona- una dona que t la m trencada en
agonies- aconsegueixen fer-li de ms bon passar el trngol de la mort.

Ens explica que no tothom sacomiada daquest mn de manera tan calmosa

com ho va fer loncle Orestes, que va dir-li a la seva dona- la tia Teresa- que
mentre ella feia el dinar, ell aprofitava per morir-se.

7
 Malauradament, amb lvia no seria tan fcil, amb ella haurien de patir molt. Tot
i aix, la culpa no s seva; si no hagus fet el que va fer, ara no tindria tanta
por de morir-se. Tothom sap el que va fer, i si alg no sen recorda, hi s la tia
Ramona- que t presents els anys de les riades, els noms dels llats,
aniversaris de famlia, bodes...- per a recordar-ho.

Un dia, lavi va anunciar a la seva dona que plantaria una figuera al pati.
Lvia, va posar-hi moltes pegues, per, sense fer-ne cas, lavi va acabar
plantant la figuera.

Lvia, va guardar el rancor dins seu durant molts anys, fins el dia que el seu
marit va morir, i ella va aprofitar i la va serrar. El problema s que ara, lvia t
por, perqu pensa que el seu marit lest esperant per demanar-li comptes, i
per aix, no vol morir-se,

via s neguitosa. T por de morir-se perqu va serrar la figuera.

Avi va ser qui va plantar la figuera al pati sense el consentiment de la

seva dona.

Tia Ramona Ho recorda tot. T la m trencada en agonies.

Tia Teresa intentava ajudar a passar millor la mort de lvia. s dona

de loncle Orestes (un home que no va patir en morir-se).

9. Els delfins

El narrador daquest conte ens parla del seu ofici. Ell sencarrega de donar el
cnsol a la famlia en tots els enterraments. En un principi, la gent es barallava
per a ser el primer en fer-ho, sempentaven els uns als altres per aconseguir-
ho, per el narrador, que s el protagonista, ha assumit el paper, i ara, sempre
ho fa ell.

El poble, ho ha acabat acceptant, a excepci dalguns vilatans, que es

dediquen a criticar-lo: que si en tal enterrament va dir ms paraules de condol
que en tal altre; que si un dia no portava corbata i laltre s... El protagonista
explica que ms duna vegada ha pensat en deixar-ho, per al final, sempre
acaba traient fora i continua amb la seva feina.

Desprs de reflexionar, se nadona que quan ell no hi sigui per exercir, alg
lhaur de substituir, i aix lamona molt, perqu no troba cap candidat
suficientment bo per a fer aquesta feina igual o millor que ell.

Pensa en tres homes com a successors, per a tots tres els troba algun
defecte: en Joan Campells s massa baixets, i els masses sempre sn dolents;
en Joaquin Coloma t presncia, per es bast; i per ltim, en Pere Cistella s
massa efusiu amb les famlies dels difunts importants.

El protagonista conclou pensant que no hi ha ning que pugui fer aquesta feina
ben feta. El ttol del captol s molt significatiu, ja que en la monarquia
francesa, sanomenaven dofins per a designar els precedents a la corona.

8
 Constant Cirera mort del captol.

Carme la dona vdua de Constant.

Ramon Granera un noi prepotent, feia competncia a en Miquel.

Miquel s el protagonista.

Joan Campells, Joaquim Coloma i Pere Cistella aspirants per al lloc

de treball.

10. Un enigma i set tricornis.

Aquest conte ens explica com set policies han de resoldre el cas de lrbitre
pirata. Els set gurdies sn: LHermogenes Martnez, que pesava quasi cent
quilos; lEpifanio Torrijos, que era un escanyolit per ferreny; en Marcelino, que
tenia un nas llargarut i escrutador; en Rufino, que semblava un casanova i en
Joan Rius, en Pere Sabata i en Manuel Lloca, que eren els ximples. El narrador
ens descriu als policies com persones poc competents i professionals pel que
fa al seu ofici.

El ttol daquest conte actua com a metonmia; els tricornis sn els barrets que
es posaven els policies, i, com ja hem comentat anteriorment, els set tricornis
(la part) sn els set policies (el tot).

Al camp de futbol de la vila hi havia alg que arbitrava tots els partits (lrbitre
pirata) sense ser lrbitre, i aix, creava molts conflictes, perqu els equips
visitants sempre es queixaven i posaven sancions. Tot i aix, les actuacions
daquell home misteris, sempre eren molt agrades, ja que aconseguia
desbaratar els atacs ms perillosos de lequip contrari. Els gurdies, van
comenar a detenir gent, per, sadonaven de la seva innocncia, quan, en el
segent partit, lrbitre pirata tornava a actuar.

Un dia, lrbitre pirata es va confessar al mossn, ja que se sentia molt

angoixat i no aconseguia dormir, i va afegir, que estava disposat a pagar
qualsevol penitencia per tal de calmar la seva conscincia. A tot aix, el
mossn va dir-li que per dormir, necessitava fer una dieta nocturna ms
lleugera, i que ell tenia un do per imitar a la perfecci els xiulets dels rbitres.
Tamb el va convncer que no ho deixs ja que noms faltava lltim partit de
lliga. Va dir-li, que si ell no actuava, lequip comenaria a perdre partits, i la vila,
tan aficionada pel futbol, potser perdria linters en aquest esport, i ves a saber,
si comenaria a tenir-ne per la poltica. El futbol era una manera dentretenir a
la gent perqu no pensessin en els problemes politico-socials de la vila.

Aix doncs, el misteris home, va marxar a casa pensant que en ell residia el
futur de la vila, en si guanyaven o perdien el partit del proper diumenge.

Arribats aquest punt, el narrador comenta que arriba el moment de la seva

intervenci en lhistoria. Ens diu que ell i el mossn no eren grans amics, per
shavien trobat un parell de vegades i compartien una gran passi pel futbol,
aix que el mossn, havia decidit demanar-li ajuda.

9
 Al final, el narrador desvela el seu nom, Cristfol Vallcorna, i es fa a si mateix
un seguit de preguntes, reflexionant sobre qu passaria si la gent sassabents
que ell es va conjuminar amb el mossn per a estovar a en Broca, per tal que
no pogus enxampar a lrbitre pirata- que al final result ser el sergent Don
Hermgenes-, i aix, aconseguir que el seu equip guanys el partit.

Els set policies (ja comentats i descrits anteriorment).

Cristfol Vallcorna el narrador de lhistoria. Va collaborar juntament

amb el mossn en treure del mig a en Broca per aconseguir que no
enxamps a lrbitre-pirata.

Salom cotorra del Caf de la Granota. Repetia tot el que sentia, per
aix la gent parlava de temes intranscendents (dones, collites...). Va
morir de vella.

Pere Sanses sabater dofici i taxidermista de vocaci.

Sebasti Soleres un penques saberut i maquiavllic amb molta

prosopopeia.

11. Amarga reflexi sobre un manat de cebes.

La histria comena el 15 de novembre de 1958 a la 1:30 de la nit, quan

lHoraci Campells (sereno de la vila) va veure una figura que sesmunyia cap a
la plaa de lEsglsia. El desconegut (Manuel Lloca) va arribar a la barberia del
Pere Soler. De sobte la porta del Caf del Centre es va obrir i la Lloca recul i
samag a la barberia. Al caf el Josep de Pons i el Joan de Sarroca discutien
sobre si lendem plouria, conversa que va tallar finalment el Pere Cirera. Quan
sen van anar, lamagat sort i va anar cap a laltra banda dels porxos de la
plaa i an per la baixada del Mussol. Tres figures que hi havia a la plaa van
celebrar un concilibul breu sota el fanal i de seguida sentenebriren.

Segons el diari de lHoraci Campells (que escrivia el sereno de 5 a 6 del mat

cada dia) entre lescena narrada i el moment que lHoraci va trobar el Manuel
Lloca van passar dues hores. Per les anotacions referides a aquest espai de
temps no permeten endevinar el que va passar. Aix s perqu el sereno es
trobava en una alcova femenina i aix produ un buit en les seves notes que ell
va intentar omplir amb llocs i coses comuns.

A les 2:30 el Pere Canota va fer galopar la seva euga pel carrer Nou. A les 3:00
la Palmira dEscarp i Tamariu va sortir al balc sonmbula i va cantar 3
vegades seguides La donna mobile, de Rigoletto. Desprs, loncle Silvestre,
quan anava a gitar-se es va confondre de porta i va costar convncer lEduard
Sarroca que havia estat una equivocaci (les dues dones es deien Adelaida).
Desprs daquests esdeveniments el sereno va trobar el Manuel la Lloca.

De les vegades que es repet aquesta histria, aquesta va ser lnica que es va
trobar la Lloca als porxos de lArrupit. Sempre apareixia malferit i mig
estabornit. Aix que lHoraci Campells va anar al Caf de la Granota a buscar
un remei. All el Praxedes, el Carmel de Soses i el Sergi Vidal ho discutien i
van concloure que ja li venia de famlia. El Manuel la Lloca va comenar a

10
 queixar-se: maledes siguin les cebes i acompanyat per lHoraci, va
emprendre el cam cap a casa fent un monleg recollit al diari de lHoraci.
Explicava que des que va posar els peus a la caserna li havien fotut una
pallissa per ell no va dir res. Es van aturar davant lapotecaria mentre
seixugava la suor i desprs continu parlant. Deia que en realitat havia dit
alguna cosa. Es queixava: maledes cebes; es veu que va robar un manat de
cebes de lhorta del Pasqual i el Pere Sabata el va enxampar i va contar-ho al
sergent. Llavors el van portar a la caserna i es van eixir a la llum tots els
robatoris en que havia ajudat el seu pare. Per aix ara, o fa de confident o va a
la pres. La Lloca va seure un moment a lescalinata de lEsglsia abans de
continuar. Continua: diu que quan surt de la caserna (que sempre li foten
llenya) comena laltra funci: la gent li pega perqu ell s el xivato. LHoraci i
la Lloca ja estan arribant a casa de la Lloca. Continua: el sergent li ha dit que li
espera una bona si no li diu els noms dels qui estan preparant la vaga de la
mina segre. Diu que ell va pensar que lHoraci ho sabria, ja que el seu cunyat
treballa a la mina. I no li costaria res dir-li dos noms, perqu a lHoraci li
interessa estar be amb ell, ja que al sergent no li agradaria saber que alg es
dedica a escalar cert balc de la caserna i es fica al llit amb certa senyora.

Aquella va ser la vegada que ms documentada est; se sap fins i tot el

nombre de vegades que lHoraci Campells va pegar el Manuel la Lloca.

Horaci Campells sereno de la vila. Acompanya a en Manuel per

senfada amb facilitat.

Manuel de Lloca lladre a qui sempre peguen i ning hi confia. Busca

el seu propi inters en tot el que fa mitjanant lengany.

Josep de Pon i Joan de Sarroca els dos parroquians que surten del
caf.

12. Lassassinat del Roger Ackroyd

Aquest conte s, en realitat, un dileg entre Dami, el protagonista i narrador, i

Sebasti, loient de Dami.

La narraci, comena desvelant-nos el final de lhistoria, i, tot seguit, ens dna

arguments per a justificar-se. Ens diu, al principi, que ell (en Dami) va engegar
un tret a en Teodor de Peris, el seu cunyat. Ho confessa, perqu diu, que al
cap i a la fi, lassassinat es va cometre al mig de la plaa i ho va veure tota la
vila.

Dami explica a Sebasti que un amic seu va deixar-li un llibre dAgatha

Christie, anomenat Lassassinat del Roger Ackroyd. Ja que Dami s fantic de
les novelles policaques i dassassinats, no va perdre temps en comenar a
empassar-se el llibre. A continuaci, menciona que si hi ha alguna cosa que
odia, s que linterrompin mentre est llegint.

Explica que mentre llegia el llibre, va ser vctima dunes quantes interrupcions,
com per exemple, la de la seva dona o la den Xapa. Largument de la novella
que en Dami intentava llegir era el segent:

11
 Roger Ackroyd s un home que est casat de manera secreta amb una dona.
Aquesta dona, al seu moment, va enverinar al seu primer marit, i al veure que
una persona ho sap i li fa xantatge, es sucida. Tot aix li explica Roger al
doctor del poble on viu, Sheppard. Mentrestant, Parker, el majordom del Roger,
li entrega el correu al despatx, i entre les cartes, Roger veu que nhi ha una de
la seva dona dabans de sucidar-se on hi ha escrit el nom del xantatgista
perqu aquest el pugui castigar. el Roger li demana que el deixin sol i el
majordom sen va cap a casa i just quan se nanava a dormir, el truquen dient-li
que vagi rpid a casa den Roger. quan hi arriba, sel troba assassinat.
Hercules Poirot, un detectiu, investiga el cas i dedueix que lassass s el
doctor del poble, el Sheppard.

Quan en Dami estava a punt dacabar el llibre, el Teodor va aixafar-li el final,

confessant-li que Sheppard era el veritable assass. En Dami no va es va
poder estar, i li va engegar un tret a Teodor, amb tanta mala sort, que la va
rebre la somera de Joanet Cistella, que va passar corrent entre Dami i
Teodor. En Dami hagus engegat un altre tir al Teodor si no fos perqu amb
la sang va acabar desmaiat al terra a causa de la impressi.

A tot aix, mentre Dami va explicant a Sebasti tots els fets, aquest, el va
interrompent fent tic-tic-tic amb un bolgraf, i Dami, en contades ocasions, li
crida latenci per a que no el molesti mentre ell parla.

Dami protagonista i narrador de lhistoria.

Dorotea dona de Dami.

Hctor, Adelaida, Xapa, i Brgida sn vens.

Sebasti jutge del poble i amic de Dami.

13. Amor fatal en decbit sup

Decbit sup s el nom que rep la postura corporal quan estem estirats cap
amunt. Llavors, el ttol del captol significa assassinat per amor en la postura
decbit sup.

El protagonista daquest conte, en Gervasi Fenolleda, s el propietari duna

empresa minera (Liguites del Ebre S.L.), i lltima de la famlia Fenolleda.

En Gervasi s adlter; enganya a la seva dona amb una altre, Claudia

Cardinale, al despatx de la seva mateixa casa. Gervasi se sent malament pel
que ha fet, per es planteja la possibilitat de tornar-ho a fer una vegada ms,
noms una i, desprs prou definitivament. Es queda mirant les fotos que hi ha
penjades al seu despatx de tots els homes Fenolleda i sadona que no tot s
tan fcil com ell esperava.

Finalment, obre els ulls i veu que ha trat, no noms a la seva dona, sin tamb
a la seva filla. Pren la decisi dapunyalar sis cops amb un punyal de plata la
fotografia de la Claudia Cardinale, que somriu des de la seva fotografia.

Gervasi Fenolleda home adlter, propietari duna empresa minera.

12
 Natlia minyona de confiana de la casa. s molt tafanera i t una
visi negativa den Gervasi.

Jlia Figueres dona den Gervasi.

Julieta filla den Gervasi i de la Jlia.

Claudia Cardinale amant den Gervasi. Est estirada al sof.

Els Fenolleda apareixen mencionats als quadres.

14. Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

Aquest conte ens parla den Marcel Montenegre, que, a crrec del seu
administrador, havia de portar carb a Tortosa. A en Marcel, aquesta notcia el
va alegrar molt, perqu, tot i que ell ja era casat amb la Gabriela Cabanelles,
all shi trobaria amb la seva amant, la Paulina, una cambrera del bar que
estava al costat de la catedral de Tortosa.

La Gabriela i el seu fill, en Carles, es dirigien cap a Lleida amb lautobs de

lnia. Des que en Carles va nixer, la Gabriela noms tenia ulls per a ell, i
sempre patia per si li passava alguna cosa, tot i que els metges deien que eren
manies seves. Daix, en Marcel nestava molt gels, perqu la Gabriela ja no
li feia gens de cas.

Mentre sapropava lhora, la vella Carlota- mare del Marcell- se sentia cada
cop ms neguitosa i procurava no mirar el rellotge. Desitjava que les noticies
que ports la nora de Lleida fossin bones pel nt, aix la Gabriela deixaria
destar sempre tan preocupada pel nen. Li havien arribat xafarderies de venes
que parlaven de les nits del Marcell a Tortosa, per li preocupava ms que
lhaguessin vist parlant amb la seva primera xicota, la Roser. A mitja tarda, ja
faltava poc perqu arribs lautocar, esperava que el seu fill es recordes danar
a buscar la Gabriela i el petit.

Feia tres dies que lAdelaida va somiar que li queien les dents i aix volia dir
que moriria alg de la famlia, la qual cosa, langoixar molt. Daltra banda, una
bruixa digu a la Gabriela que la primera persona que sacosts a fer un pet al
seu fill seria la persona que li faria mal.

A la nit, lautocar par a Torrent de Cinca, on puj la Joana Ribes, que va

declarar al procs que la Gabriela tenia la mirada perduda, com de boja.
Mentrestant, el Marcell estava bevent i fumant un cigarret. No tenia cap
pressa per rebre la dona i el petit, ja que nestava segur que les noticies serien
bones i el seu matrimoni no canviaria. Des del naixement del Carles, ell se
sentia fora daquest mn i noms li calmaven les nits amb la Paulina, que li
deia que es queds amb ella. Quan el Marcell sortia del bar, va veure la seva
mare, que anava cap a ladministraci dautocars de lnia.

La por de la Gabriela augment en adonar-se que ja eren quasi a la vila; es va

recordar de les paraules: Has trigat massa a venir, germana i va comenar a
parlar sola, segons la Maria Campells, que havia estat asseguda tot el viatge
davant seu i que tamb havia declarat al procs. El que realment tenia el seu

13
fill era un malefici, que noms es podria curar descobrint la persona que li volia
el mal.

Mentre la vella Carlota caminava va pensar si la Gabriela shauria recordat de

comprar la navalla dafaitar, un regal per al Marcell, per veure si les coses
entre la parella milloraven.
Quan lAdelaida va arribar al caf del Silveri es va trobar amb les persones que
esperaven lautocar (que van ser cridades a declarar ms tard). Quan lautocar
va parar, es van acostar mentre els viatgers baixaven. El Marcell, la vella
Carlota i lAdelaida esperaven la Gabriela i el nen. Mentre, la Gabriela es
repetia les paraules de la bruixa: La primera persona que sacosti a besar el
nen quan arribeu a la vila, s la que li dna mal. Ella va ser la ltima a baixar
de lautobs.

Per acabar, el cobrador declar que potser perqu havia baixat ltima de
lautobs, ning es va adonar que la Gabriela portava una navalla dafaitar
oberta a la m.

Gabriela Cabanelles menuda i prima. Obsessionada amb el seu fill i

no fa cas al seu marit.

Marcel Montenegre marit de la Gabriela. Patr del Santa Brbara.

Carles fill de Gabriela i Marcel. s prim i poca cosa.

Vella Carlota mare de Marcel. Patia pel seu matrimoni.

Adelaida mare de Gabriela. Patia pel somni que havia tingut.

Narcs Costera pe de Sant a Brbara.

Tobies administrador de la mina Pedret.

Paulina propietria dun bar de Tortosa. Amant de Marcel.

Ramon Oliver xofer de lautocar de lnia.

Beltran metge del poble que havia visitat a Carles.

Senyor Estanislau laltre metge. Tenia barbes blanques i bast.

Joana Ribes i Maria Campells passatgeres de lautobs.

Carme dona que era present quan la Gabriela va clavar la navalla.

14