1.

La instauraci dels primers borbons (1700 1808)

1. LA GUERRA DE SUCCESSI (1700 1714)

Lany 1700 va morir Carles II, lltim rei de la dinastia dels

ustries/Habsburg. El rei va morir sense descendncia directa, ra per la qual
els anys anteriors shavien produt moltes intrigues en la Cort.

La successi de Carles II podia produir un gran canvi en lequilibri

de poders dEuropa, ja que la corona espanyola disposa denormes
possessions. A ms dels regnes peninsulars (Castella, Arag i Navarra),
possea les colnies americanes, i a Europa, els Pasos Baixos, Mil i el Regne
de Npols -la meitat sud de la pennsula italiana, Siclia i Sardenya.

De cara a la successi hi havia 2 candidats, nebots de Carles II, que pertanyien

a les dos grans famlies reials d'Europa:

Felip dAnjou o de Borb, que era el fill segon del rei de Frana (Lluis
XIV). Aquesta possibilitat plantejava la creaci duna superpotncia
entre Espanya i Frana.

La segona possibilitat era Carles dustria, que era germ del rei
dustria i emperador dAlemanya. En aquest cas es continuava la
tradicional aliana entre ustria, Espanya i Alemanya.

Quan va morir, Carles II desprs de moltes pressions per part de Frana,

deix la corona en herncia a Felip dAnjou. Aquesta herncia va donar lloc a la
Guerra de Successi, en la qual podem considerar 2 escenaris: a nivell
internacional es lluit en els territoris de la corona espanyola a Europa, i a nivell
espanyol, va donar lloc a una guerra civil, la Guerra de Successi espanyola
(Batalla dAlmansa).

A Europa: es va crear una aliana entre ustria, GB, Holanda, Portugal i

Savoia en contra de Frana i el candidat francs. Aquesta aliana va
comenar la guerra a partir de 1702 amb victries en tot el continent i
locupaci dels territoris de la corona espanyola. En 1711, quan la guerra
encara continuava, mor de manera inesperada lemperador dalemanya,
de manera que Carles d'ustria passava a ser l'emperador alemany.
Aquesta situaci portaria a que es forara una negociaci entre els
pasos en guerra, especialment entre Frana i ustria, ja que britnics i
holandesos tampoc volien ajudar al nou emperador d'Alemanya a
convertir-se en rei d'Espanya.

1
La negociaci don lloc al tractat dUtrecht (1713), amb el qual es trob una
soluci de comproms, dividir els territoris hispnics. El tractat implicava que:

Felip V renunciava a tots els territoris europeus (Pasos Baixos,

Mil i Regne de Npols) i, a ms, acceptava la prdua de
Gibraltar i Menorca, ocupades pels britnics. La resta de territoris
europeus quedaven en mans dels ustries.

Felip V sobligava a no convertir-se mai en rei de Frana.

A canvi de tot a, les potncies europees acceptaven que Felip

V ocupara la corona dEspanya.

El tractat dUtrecht va finalitzar amb la guerra europea i amb la

participaci estrangera en la Guerra de Successi espanyola.

La Guerra de Successi espanyola: tradicionalment, els ustries

tenien un model de monarquia pactista o autoritria. Els reis
espanyols dels ustries sobligaven a acomplir les diferents lleis de cada
regne, que retallaven molt, en alguns casos, el seu poder (no eren reis
absoluts). En especial, el seu poder estava limitat en la corona dArag.
Carles dustria, en cas dhaver sigut rei, haguera seguit aquesta tradici
pactista. En canvi, a Frana els borbons eren reis absolutistes, i
larribada de Felip V a Espanya plantejava la possibilitat de que intentara
implantar una monarquia absoluta. Per tot a, quan es form laliana
en contra de Felip V, la majoria de la poblaci en la corona dArag
sal en armes a favor de Carles dustria, mentres que Castella es
posicion a favor de Felip V.
En la guerra que comen prengueren part tropes dels aliats estrangers
de cada bndol. En un principi comenaren guanyant els partidaris de
Carles dustria, Catalans, valencians i aragonesos, amb ajuda
d'holandesos i britnics. Per a partir de la batalla dAlmansa (25 d'abril
de 1707) comenaren a guanyar els castellans ajudats pels francesos. El
principal canvi es produ en 1713 en signar-se el tractat dUtrecht, ja
que els aliats europeus de Carles d'ustria abandonaren Espanya,
deixant sols als catalans -l'nic territori que li restava fidel. Catalunya va
caure en 1714 amb el que va concloure la guerra.

2
2. ELS REGNATS DE FELIP V (1701-1746) I FERRAN VI (1746-1759)

[Nota: El regnat de Ferran VI va ser curt i continuista i per aix el tractem

conjuntament amb el de son pare].

A) Poltica interior

La poltica de Felip V s la que sha denominat reformisme borbnic,

ja que grcies a la victria en la guerra, el rei va imposar el seu model de
monarquia absoluta inspirat en Frana.

Dentrada Felip V en heretar la corona de Carles II estava lligat per les

lleis de cada regne, per en el cas de la corona dArag la guerra desf el
comproms por justo derecho de conquista. A va permetre unificar les
lleis dArag i Castella, de manera que les lleis de Castella sestengueren per
tota Espanya. La nica excepci va ser el Pas Basc i Navarra, territoris amb
lleis prpies -furs- diferents a les castellanes, que Felip V respect perqu li
ajudaren en la guerra.

La base de les noves lleis van ser els Decrets de Nova Planta, pels
quals es van abolir les lleis tradicionals de la Corona d'Arag, els furs*.
Amb els furs desapareix tota la tradici pactista en la Corona d'Arag. i Felip V
comena a actuar com un rei amb poder absolut. El nou sistema implicava:

Una centralitzaci administrativa: totes les decisions es prenen a

Madrid amb excepci del Pas Basc i Navarra. Per tal de gestionar el
regne es fa una divisi territorial de tota la pennsula en intendncies, al
capdavant de les quals se situa un intendent* (una espcie de delegat
reial encarregat del compliment de les lleis). El mateix esquema es
reprodua als ajuntaments, encapalats per un corregidor* designat per
la corona. Els vens podien escollir regidors, per tamb estava la figura
dels regidor perpetu* (crrec per designaci que es podia comprar).

Desaparegueren les corts de la Corona d'Arag i sunificaren amb les

de Castella. Les corts castellanes, basques i navarres es
mantingueren amb un carcter bsicament simblic. Sols es reunien
quan un nou rei havia de jurar la corona. [Les corts forals* es reunien
per braos separats: en una sala la noblesa, en laltra el clergat i en
laltra les ciutats o 3r estat. Com que amb lacord de dos dels braos era
suficient, els estaments o braos privilegiats generalment dominaven les
Corts. Antigament, sobretot en la C. d'Arag, havien tingut un gran
poder, ja que el rei no tenia fons propis is empre havia de demanar a
les corts, que li exigien contraprestacions].

3
 Implantaci de la llei slica*: en la tradici espanyola la corona sempre
passava al primognit, independentment del gnere o sexe. Els borbons
implantaren una tradici diferent, originria de Frana, per la qual sols
podien regnar els homes (llei Slica). Aquesta llei estaria vigent tot el
segle XVIII i amb la seua derogaci en 1833 va donar lloc a la Guerra
Carlina).

B) Poltica exterior

La poltica exterior dels primers borbons es va basar en tres aspectes clau:

1. Pactes de famlia: els dos regnes (Espanya i Frana) controlats

pels borbons actuaren units, ajudant-se i buscant una defensa mtua en
contra dels enemics comuns.

2. Enfrontament amb Gran Bretanya: Espanya va mantindre un

enfrontament permanent amb Gran Bretanya pels interessos colonials. A
partir dUtrecht, Gran Bretanya refor les seues agressions al monopoli
colonial* dEspanya. A donava lloc a tensions i, ocasionalment, a
alguna guerra.

3. Poltica Italiana: Felip V es va casar amb Isabel Farnese,

princesa italiana, en segones noces. A va animar-lo a intentar
recuperar el regne de Npols per a la corona dEspanya, cosa que
aconsegu en 1743, deixant com a rei al seu segn fill, Carles de Borb
-qui, en morir el seu germ regnar en Espanya com a Carles III.

3. LECONOMIA DE LANTIC RGIM

3.1. L'Antic Rgim

LAntic Rgim* s el model social i econmic predominant a Europa

abans de les revolucions liberals (la primera de les quals va ser la Revoluci
Francesa de 1789). Es basava en 3 aspectes principals:

a) Societat estamental: la societat europea del segle XVIII estava

dividida en tres estaments i encapalada pel rei. Dels tres estaments
dos eren privilegiats (noblesa i clergat) i laltre agrupava a la major part
de la poblaci (80-90%) no privilegiada. Les caracterstiques principals
de la societat estamental sn, en primer lloc, que es basava en el
privilegi*, no en la propietat econmica. Els nobles tenien determinats
privilegis i, entre ells el principal, el fet de no pagar impostos. Laltra
caracterstica important s el fet que els estaments privilegiats, en

4
 especial la noblesa, eren estaments tancats*, prcticament sols
s'accedia pel naixement o per concessi reial.

El clergat* (format pels membres de l'esglsia) es considera tamb un

estament privilegiat, encara que caldria distingir entre l'alt clergat (cardenals,
bisbes, abats...) que eren de fet equiparables a la noblesa, i el baix clergat
(rectors, monjos i monjes) que tot i els privilegis podien ser molt pobres.

Els no privilegiats o tercer estat eren tota la resta, la base de l'economia, els
que treballaven i vivien al camp (llavors el 80% de la poblaci o ms), i els
xicotets sectors d'artesans i comerciants.

b) Leconomia era fonamentalment agrria. La major part de les

terres es trobaven en mans dels estaments privilegiats i del rei, que es
limitaven a cobrar les rendes resultants (generalment una part important
de la collita, 20-30%). En a es basava el poder econmic de noblesa i
clergat, en el fet que controlaven la majoria de les terres, base del
principal sector econmic. La noblesa i l'alt clergat no treballaven (o
sols ho feien al servei del rei, en la diplomcia o comandant l'exrcit).
Qualsevol treball manual era considerat innoble, de manera que la baixa
noblesa en ocasions vivia en la misria, per es negava a treballar.

Al pas dels segles havia anat adquirint cada vegada ms importncia el comer
i lartesania, el que implicava que sorgira un sector amb fora creixent, la
burgesia*. Era el sector que impulsava l'economia i anava acumulant poder
econmic, per careixia de privilegis i es sentia perjudicat pels privilegis dels
estaments superiors. Quan la burgesia tingu una fora suficient, en el pas
entre els segles XVIII i XIX, va liderar l'oposici a l'Antic Rgim, impulsant la
Revoluci Liberal.

c) El model poltic: a Europa al segle XVIII conviuen bsicament

dos models:

Monarquia autoritria o pactista (model ms tradicional): es

basava en reis amb un poder limitat i poca autonomia
econmica, el que implicava que havien de pactar amb els seus
sbdits representats en les corts quan volien prendre alguna
iniciativa (iniciar una guerra, colonitzar un territori), ja que
necessitaven que els deixaren els diners. A implicava una
negociaci en la que tenien que repartir els guanys o fer
concessions a canvi. Aquest model era el ms tradicional a tota
Europa i el mantenien els ustries als territoris on regnaven.
Tamb era el model de Gran Bretanya, on el parlament (corts)
estava sempre reunit i tenia molt poder; el que servir de model a
les posteriors democrcies liberals.

5
 Monarquia absoluta: es basava en reis amb autonomia
econmica que, per tant, no havien de negociar amb les corts i
concentraven tot el poder. Basaven el seu poder en la teoria de
que era Deu qui li'ls havia atorgat, de manera que es posaven per
damunt del poble i fins i tot, de l'esglsia. Era el model del
Borbons a Frana i Espanya.

3.2. Caracterstiques de l'economia

Leconomia de lantic rgim estava molt condicionada pels privilegis dels

estaments superiors. Per tant, el model social i poltic provocava que les
societats es desenvoluparen molt lentament: si la major part de les terres
les tenien els privilegiats, que eren grups tancats que no pagaven impostos, la
gran majoria de la poblaci treballadora no tenia quasi incentius per innovar o
millorar la seua situaci. Les principals caracterstiques d'aquesta economia
eren:

a) La poblaci es trobava dins de letapa denominada cicle demogrfic

antic, caracteritzat per una mortalitat molt elevada, especialment
perqu la mortalitat infantil era molt alta i la mortalitat catastrfica tamb
era important. Com a reacci de lelevada mortalitat, les poblacions
tendien a mantindre altes taxes de natalitat, ja que es casaven molt
joves i es tendia a tindre un nombre molt elevat de fills.

Encara que seguia el patr del cicle demogrfic antic, en lEspanya del segle
XVIII es don un important creixement demogrfic (augment de la poblaci),
ja que les millores en la productivitat agrria i la introducci de nous conreus
van permetre millores alimentries. En general, les regions litorals
multiplicaren en 100 anys la seua poblaci per dos, especialment al
Mediterrani i al Cantbric, i varen crixer ms les ciutats que les zones rurals.
Aquest s linici duna tendncia cap al desequilibri regional. A partir
daquest moment es refora el pes demogrfic i econmic de la perifria
dEspanya (Catalunya, CV, PB) mentre que la Meseta i Extremadura va perdent
poblaci (Madrid s lexcepci). Tendncia que comena en el segle XVIII i
s'accentua en el XIX i XX.

b) Agricultura i ramaderia: Encara que hi ha poques innovacions

tecnolgiques, lagricultura creix ajudada pel creixement de la
poblaci, en especial perqu socupen noves terres (no augmenta la
productivitat per s la producci). La base de l'agricultura espanyola
fins el segle XX es la trilogia mediterrnia* (blat, vinya i olivera)
encara que es comencen a introduir nous conreus en els regadius de la

6
 perifria, com larrs, la dacsa, les crelles i la morera -per a produir
seda.

El principal problema que dificultava lexpansi de lagricultura, segons els

illustrats que es preocupaven per la pobresa del pas, era la falta dun mercat
de terres (no hi havia terres a la venda, les poques que hi havien eren molt
cares). Aix, els agricultors ms dinmics no podien adquirir terres per a
expandir-se, i la terra estava en mans de grans propietaris rendistes i poc
innovadors. Aquesta situaci es donava perqu la major part de les terres
no es podien vendre, ja que es trobaven en alguna daquestes situacions:

Terres amortitzades* (mans mortes): eren les terres en mans

del clergat. Pertanyien a les parrquies, monestirs, bisbats, etc
(no pertanyien a la persona que ocupava el crrec, sin a la
instituci, i per tant no es podien vendre. Procedien de compres i,
sobre tot, donacions.

Terres vinculades (mayorazgo): la mateixa situaci per en el

cas de la noblesa. Gran part de les terres dels nobles no es
podien vendre, ja que estaven vinculades a un ttol de noblesa
(eren del ducat, no del duc)

Tant les terres vinculades com les amortitzades, tendien per tant a crixer amb
el temps: Els nobles i clergues no les podien vendre, per si en podien comprar
ms o rebre donacions.

Terres comunals: eren terres que no eren propietat particular

dun individu, sin de tota una comunitat que podia utilitzar-les (un
bosc al qual els vens podien anar a fer llenya o a portar el
ramat).

Terres de la mesta: La Mesta era una associaci de ramaders

dovelles que gaudia de grans extensions de pastures i de
canyades* (carreteres per a ovelles) que travessaven el pas.
Aquestes terres no es podien cultivar, estaven reservades per al
ramat.

c) Indstria: aquesta poca est marcada pel predomini dels gremis que
controlaven la producci industrial des de lpoca medieval. Els gremis*
eres associacions de treballadors del mateix ofici: monopolitzaven la
producci (procuraven que ning fabricara fora del gremi); restringien la
competncia controlant els preus i les qualitats; i limitaven laparici de
competidors (qualsevol fabricant havia de pertnyer al gremi). Lobjectiu
dels gremis era controlar tota la producci per tal de monopolitzar
el mercat i garantir el benestar dels seus membres. Per tant,

7
 suposaven un bloqueig a la competncia i la innovaci, bases de la
futura economia capitalista.

En el segle XVIII aparixen -tant a Espanya com a Europa- alguns sistemes

de producci que obrin el cam a la indstria moderna, ja que comencen a
trencar el control gremial:

Les manufactures reials*: els primers borbons, en arribar a

Espanya, trobaren que gran part dels objectes de luxe fets per
artesans no es trobaven a laltura. Aquest va ser el primer origen
de les primeres manufactures reials, que eren fbriques que
utilitzaven una tecnologia tradicional, per concentraven
molts treballadors, de manera que superaven el marc del taller
artesanal, en el que solien treballar 2-3 persones. Les primeres
fabricaven armes, uniformes per a l'exrcit o objectes de luxe per
al rei. Com estaven fundades pel rei trenquen el monopoli dels
gremis, que no es poden oposar.

Putting out system*: era un sistema pel qual un comerciant treia

fora de la ciutat la fabricaci dun producte, normalment txtil. Un
comerciant portava matria en brut a una srie de cases i
acordava amb les teixidores un preu per pea elaborada. Tornava
al cap d'unes setmanes i pagava les peces produdes. El producte
final podia vendrel en lestranger i aix escapava del control dels
gremis que vigilaven la venda a la ciutat. Es considera important
perqu quan canvi la llei en caure l'Antic Rgim, alguns
comerciants agruparen a les teixidores sota el mateix sostre
donant lloc a les primeres fbriques modernes.

Fbriques de indianes: sn les primeres fabriques txtils que

utilitzen maquinria moderna. Aparegueren al voltant de
Barcelona al segle XVIII. Escaparen del control gremial perqu les
indianes* era un teixit de cot importat de lestranger,
lestampaven amb dibuixos i el venien a les colnies americanes
(els gremis teixien llana i la venien a Barcelona, per tant no eren
competncia directa). En la dcada de 1780 creen les primeres
fbriques modernes, amb maquinria que accelerava la
producci.

8
 d) Comer: el comer durant lAntic Rgim estava molt limitat perqu
predominava lautoabastiment i els transports eren molt difcils.
Distingim entre:

- Comer interior: estava molt condicionat pels problemes de transport. A les

costes era ms fcil, ja que el transport martim era prou barat. A l'interior del
pas, les primeres carreteres aparegueren en la segona meitat del segle XVIII.
Abans sols existien camins i el transport habitual eren les mules. Per tant tan
sols estaven ben comunicades les zones costaneres. Sintent millorar el
comer interior en suprimir-se en 1717 les duanes interiors, que cobraven
per transportar productes dins del pas.

- Comer exterior: tamb distingim entre:

Comer amb Europa, que era tradicionalment deficitari (compravem ms

del que veniem). Es compraven teixits elaborats i saladures i es venien
productes agraris (blat, vi, oli) i llana en brut.

Comer colonial: era un monopoli de la Corona (el rei de Castella havia

basat el seu poder en el segle XVI en l'arribada de plata d'Amrica) i per
facilitar el control tots els bucs que comerciaven amb Amrica havien de parar
en Cadis.

e) Hisenda: la hisenda espanyola durant lAntic Rgim es trobar

permanentment en dificultats, ja que els estaments privilegiats no
paguen impostos, i els sectors que poden pagar-ne (en especial la
burgesia) sn els ms dinmics i s contraproduent sobreexplotar-los.
Els illustrats proposarien 2 possibles solucions:

Desamortitzacions*: el rei podia expropiar algunes terres del

clergat i vendre-les. En temps de Carles IV, Godoy va dur a
terme una primera desamortitzaci molt limitada.

Emissions de deute pblic* (bons, obligacions, lletres): sn

documents pels quals, a canvi dun prstec, lestat es
compromet a tornar la mateixa quantitat i una part dinters a
un termini fixe. El deute pblic, al comenar les guerres del
segle XIX deix de pagar-se i esdevingu un greu problema.

Loteria: aparegu en 1763 durant el regnat de Carles III com un

mitj per obtindre ingressos per a l'estat sense crear un nou
impost. L'estat retenia el 25% del que es venia.

9
4. LA ILLUSTRACI ESPANYOLA I EL REGNAT DE CARLES III (1759-
1788)

Carles III va ser el gran exemple de rei illustrat, una corrent de

pensament que va ser molt influent en el seu regant i va decaure rpidament
desprs. Per aix els tractem junts.

4.1. La Illustraci

La Illustraci* s el corrent de pensament predominant a Europa

durant el segle XVIII. Defensava la importncia de difondre les novetats
cientfiques entre la poblaci, per la qual cosa li donava molta importncia
a leducaci (illustrar s sinnim deducar). Leducaci havia darribar tant a
les elits com a la gent del poble, ja que era la base del desenvolupament social
i econmic. Totes les idees havien de basar-se en la ra. Per tant, tractaven de
combatre aquelles idees que no es basaven en ella: les supersticions i fins i tot
els dogmes (que sn la base de les religions). Per tot a, la illustraci de
vegades va xocar amb el poder de lesglsia.

La Illustraci va ser molt influent, sobretot entre els grups ms educats

de la societat, i a partir de la meitat del segle XVIII els illustrats predominaren
en els governs europeus de lpoca i molts dels reis l'adoptaren. Alguns dels
principals illustrats espanyols ocuparen ministeris. En la illustraci espanyola
distingim dues etapes, que van ser liderades per dons grans illustrats:

Campomanes: va ser ministre de Carles III i principal introductor de la

fisiocrcia a Espanya. La fisiocrcia* era una tendncia econmica
d'origen francs, que defensava que la base de leconomia era
lagricultura i aquest era, per tant, el sector que calia potenciar ms.
En especial es van organitzar repoblacions a zones poc poblades, per
posar-les en conreu. Campomanes va promoure la creaci de les reials
societats econmiques damics del pas: eren associacions de
persones illustrades i riques que sagrupaven en les principals ciutats i
promovien millores socials i econmiques. Per exemple,la de Valncia
difonia millores per a l'agricultura i la indstria i va promoure ja al segle
XIX la Caixa d'Estalvis de Valncia o la millora de les aiges potables de
la ciutat.

Jovellanos: representa l'etapa final de la illustraci. Jovellanos public

en 1780 el seu Informe sobre la llei agrria el text ms important de
la illustraci espanyola, en el que analitza la situaci de lagricultura en
el pas i assenyala els principals problemes: la quantitat de terres
amortitzades i vinculades i el mal estat de les comunicacions, apuntant
algunes solucions. Les seues idees inspiraren moltes de les mesures de
lpoca liberal.[de fet, el liberalisme es en gran mesura fill de la
illustraci]

10
 La illustraci espanyola va ser fonamentalment reformista i va intentar
evitar conflictes amb lesglsia, encara que alguns illustrats tingueren
problemes amb la inquisici*. En tot cas, el reformisme illustrat va quedar
quasi paralitzat en esclatar la Revoluci Francesa en 1789, ja que els
revolucionaris es declaraven fills de la Illustraci.

4.2. Carles III (1759-1788)

s el millor exemple de monarca illustrat. Durant el seu regnat es

basar en la introducci de millores a lhora que refora el seu poder absolut.
Carles III era fill menut de Felip V i dIsabel Farnese i havia sigut rei de Npols.
En arribar a Espanya va importar ministres italians que dugueren a terme
reformes illustrades. Algunes d'aquestes no foren ben acollides, el que
provoc en 1767 el mot dEsquilache (Schillachi), que comport el
nomenament de ministres espanyols com el comte dAranda. El mot va estar
causat per una ordre de retallar les capes i cosir els barrets per a facilitar la
identificaci dels vianants, per segurament el provocaren els enemics de la
illustraci per provocar un canvi de govern. Les principals mesures del regnat
de Carles III varen ser:

Expulsi dels jesutes: Felip V va aconseguir del papa el dret a

nomenar els alts crrecs de lesglsia, de manera que era el rei qui
controlava lesglsia espanyola. A sanomena regalisme*. La nica
excepci a aquest control eren els jesutes, que era un ordre religis que
per definici sols devien obedincia al papa, mai al poder civil (sn
autnoms i no tenen el perqu obeir al govern del pas). Eren molt
poderosos i controlaven grans extensions en sud-Amrica, que ara
passaren a mans de la corona.

Creaci de sndics als ajuntaments: els sndics eren crrecs escollits

pels vens que sencarregaven de controlar el treball dels corregidors.

Colonitzaci de terres ermes: una terra erma s la que mai no sha

cultivat. Hi havia grans extensions sense cultiu, especialment en
Andalusia, i Carles III, aconsellat per Campomanes, promogu la
fundaci de noves poblacions. S'encarreg l'illustrat Olavide.

Fi del monopoli de Cadis: en 1778 saprov que ports diferents a Cadis

pogueren comerciar directament amb Amrica, com a mesura per a
fomentar el comer.

Declaraci de qu els treballs manuals eren honorables: a

permetia als hidalgos* (nobles castellans quasi sense propietats)
treballar sense perdre el seu estatus.

11
 Creaci de la primera xarxa radial de carreteres: en 1761 saprov la
creaci duna srie de carreteres que unien Madrid amb els principals
ports espanyols i amb lestranger. Fins aquest moment prcticament no
existien carreteres a Espanya, sols camins. Aquesta xarxa bsica no es
completaria fins prcticament un segle desprs. Lobjectiu era la millora
del comer.

Reforma urbana de Madrid: Carles III va intentar que Madrid sequipara

amb les principals capitals europees. Va construir passejos i
monuments.

5. CARLES IV (1788-1808) I LEFECTE DE LA REVOLUCI FRANCESA A

ESPANYA

La Revoluci Francesa va comenar en lestiu de 1789 i, per tant, va

condicionar tot el regnat de Carles IV, que va ascendir al poder un any abans.

5.1. La Revoluci Francesa

La Revoluci Francesa es va iniciar amb la convocatria dels Estats

Generals (les Corts tradicionals franceses) per Lluis XVI. El motiu daquesta
convocatria desprs de ms dun segle, va ser lestat de fallida de les finances
franceses. El rei volia plantejar com a soluci que la noblesa comenara a
pagar impostos. La noblesa, naturalment es neg i el tercer estat, inspirat per
les idees illustrades comen a discutir el poder absolut del rei i el propi
sistema poltic de lAntic Rgim.

Aquesta ruptura es va materialitzar en el fet que la major part dels

representants dels Estats Generals els abandonaren (la majoria del tercer
estat, alguns nobles i clergues) i es constituren en Assemblea Nacional,
declarant-se com a representant legtims del poble francs (per tant,
representant de la sobirania nacional*). Aix, el rei va perdre completament el
poder fins el punt que en 1792 intent fugar-se, fracass, va ser detingut i
executat per traci en 1793. Es cre un govern revolucionari, triat per sufragi
universal que prompte va haver d'enfrontar-se en diferents guerres a les
monarquies venes.

12
5.2. Carles IV

El temor a lextensi a Espanya de la revoluci, va condicionar totalment

la poltica de Carles IV. Etapes:

a) Pnic de Floridablanca (1789-1792): Carles IV comen el regnat

seguint el model illustrat de son pare, per el seu govern canvi
radicalment a mesura que es consolidava la revoluci a Frana.
Lillustrat Floridablanca, que era el seu primer ministre, va tractar dallar
a Espanya de la revoluci. Mesures:

Cord sanitari: control estricte en les fronteres per evitar

larribada de documents i notcies.

Reforament de la Inquisici: la Inquisici era un tribunal

eclesistic que controlava la puresa de la fe. Durant el segle
XVIII havia perdut prou fora i estava sota el control de la corona
per la doctrina regalista. Carles IV la va transformar en un tribunal
de carcter poltic per tal de perseguir les idees revolucionries.

Empadronament general destrangers per tal de controlar la

presncia destrangers al pas.

b) Govern dAranda (1792): Aranda va tractar, per mitj dels seus

contactes en Frana, de salvar a Llus XVI, que estava empresonat.
Evidentment va fracassar, i en 1793 Llus XVI va ser guillotinat.

c) Primer govern de Godoy (1792-1798): Godoy era un jove oficial de la

gurdia reial (32 anys). Seguia les idees de la Illustraci i va tindre un
ascens molt rpid que molta gent vincula a una hipottica relaci amb la
reina (Maria Luisa). El que s evident s que estava molt protegit pels
reis, que prcticament el tractaven com un fill (el nomenaren ms avant
prncep de la pau), el que alaria recels en lhereu, el futur Ferran VII.

En 1793, la mort de Llus XVI va provocar una declaraci de guerra

contra Frana, (Guerra de la Convenci) que va concloure en 1795
amb una derrota espanyola. Les tropes franceses arribaren a ocupar
part de Catalunya i el Pas Basc. Godoy va rebre el ttol de Prncep de
la Pau en acordar la pau amb Frana.

Godoy va plantejar un canvi radical de poltica: aliar-se amb Frana per

a combatre a lenemic tradicional dEspanya, Anglaterra. Sinicia la
guerra contra Anglaterra en la que Espanya torn a patir una nova
derrota. En 1798 Carles IV destitu a Godoy.

13
d) Govern provisional (1798-1801): se succeeixen una srie de governs
entre els quals el ministre ms conegut s Jovellanos. En 1799 Napole
esdev dictador de Frana i comena a pressionar a Carles IV perqu
torne a nomenar a Godoy, amb qui pensa aliar-se. Cal tindre present
que Napolen, en fer-se dictador pareix ms acceptable per a les
monarquies.

e) Segon govern de Godoy (1801-1808): Godoy torn al poder, torn a

aliar-se amb Frana i es declar una nova guerra contra GB i el seu
aliat, Portugal (Guerra de les Taronges). La guerra va implicar un intent
docupaci de Portugal i la batalla naval de Trafalgar, en la que els
anglesos derrotaren les flotes espanyola i francesa. Espanya va perdre
una part important de la seua flota. En aquesta guerra tamb es
recuper Menorca.

En aquest context, en 1807 Godoy i Napole signaren el tractat

secret de Fontainebleau: els 2 estats pretenien ocupar Portugal. Es
projectava que, desprs docupar-la, la dividirien en 3 zones: una serviria
per a canviar-li-la al rei de Npols pel seu pas, que ocuparia Frana; la
segona serviria per a canviar-li-la als anglesos per Gibraltar; i la tercera
serviria per a crear un principat per a Godoy. En la prctica, el tractat li
interessava a Napole perqu implicava que els espanyols
deixarien a les seues tropes travessar el nord dEspanya cap a
Portugal. Daquesta manera, podria ocupar Espanya fcilment.

Larribada de tropes franceses va disparar la inquietud al voltant del rei i

entre la poblaci. Aix, en mar de 1808 es va produir el mot
dAranjuez (una revolta popular en contra de Godoy). Godoy va ser
destitut i Carles IV va abdicar en favor del seu fill Ferran VII (se
sospita que el mot va ser instigat pel fill).

Mentrestant, les tropes franceses anaren ocupant el nord d'Espanya, i el

30 dabril Carles IV i Ferran VII viatjaren cap a Baiona convidats per
Napole, qui els proposa mediar entre ells. A desperta els temors
entre la poblaci. El 2 de maig de 1808, quan es va saber que la resta
de la famlia reial partia cap a Baiona, es produ un alament popular a
Madrid. El 5 de maig es produ labdicaci de Ferran VII en Baiona
en favor de Napole, qui ced la corona dEspanya al seu germ,
Jos Bonaparte (Jos I d'Espanya). Aquest va ser l'inici de la Guerra
de la Independncia.

14