certificat de

grau mitj
C1
Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
 certificat de
grau mitj
C1
 Generalitat Valenciana, 2009

Edita: Conselleria dEducaci

Disseny i maquetaci: disseny i comunicaci

 3

ndex
5 Informaci general

11 Objectius

21 Continguts

35 Estructura

37 Prova

certificat de
grau mitj JQCV
 5

informaci general
Els plans destudis actuals han incorporat el valenci plenament en
el seu currculum. Per diverses vies educatives, els estudis vigents
possibiliten, si se supera la matria de Valenci, obtindre el certificat
de grau elemental.
Les persones que no complixen el requisit anterior i que volen una
acreditaci oficial de coneixements de valenci, o b aquelles persones
que volen una acreditaci dels graus mitj i superior, per a aconseguir
un lloc de treball, accedir a la funci pblica o per qualsevol altre motiu,
poden obtindre el corresponent certificat superant les proves que cada
any convoca la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci.

Proves
Tenen com a objecte avaluar la competncia dels aspirants en un
determinat grau o mbit. Per aix, les proves no van destinades a
avaluar laprofitament dun curs determinat, encara que, bviament,
lassistncia a cursos ajuda a preparar-se per a la superaci de les
proves.
La Junta convoca anualment les proves en dos perodes. El calendari,
les localitats i els llocs dexmens es fan pblics al llarg del primer
trimestre de lany.

certificat de
grau mitj JQCV
6

Les proves sajusten als programes establits en lOrde de 16 dagost

de 1994, de la Conselleria dEducaci i Cincia, per la qual sestablixen
els certificats oficials administratius de coneixements de valenci
que expedix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci
i shomologuen i es revaliden daltres ttols i certificats (DOGV nm.
2.331, de 24 dagost de 1994).
La publicaci per part del Consell dEuropa del Marc europeu com
de referncia per a les llenges: aprenentatge, ensenyament i
avaluaci (2001) ha proporcionat unes bases comunes per a
lelaboraci de programes de llengua, orientacions curriculars,
exmens, llibres de text, sistemes davaluaci, etc., com a model
de convergncia europeu. Des desta perspectiva la Junta
Qualificadora de Coneixements de Valenci ha assumit els principis
del document i els ha incorporat a les seues propostes davaluaci.

Certificats
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci expedix dos
tipus de certificats: els de coneixements generals de la llengua i els
de coneixements especfics.
Els certificats de coneixements generals es referixen a diversos
nivells de domini en ls de la llengua i sn els segents:
Coneixements orals
Grau elemental
Grau mitj
Grau superior
Els certificats de coneixements especfics es referixen a llenguatges
despecialitat propis de determinats mbits de la societat (administraci,
empreses editorials i mitjans de comunicaci). Els certificats de
capacitaci tcnica que es convoquen sn els segents:
Llenguatge administratiu
Correcci de textos
Llenguatge en els mitjans de comunicaci

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 7

Qui pot presentar-se a les proves

Per a poder participar en les proves cal tindre, com a mnim, setze
anys complits lany en qu sefectuen.
Les persones aspirants als certificats de capacitaci tcnica de
llenguatge administratiu i de llenguatge en els mitjans de comunicaci
han destar en possessi del certificat de grau mitj.
Les persones aspirants al certificat de capacitaci tcnica de correcci
de textos han destar en possessi del certificat de grau superior.

Formalitzaci de la inscripci
Per a poder participar en les proves cal sollicitar-ho presentant
limprs multicpia que es trobar a disposici dels interessats en
els centres segents:
Conselleria dEducaci
Direccions territorials dEducaci
Ajuntaments
Centres dinformaci juvenil
Tamb es pot trobar un model de matrcula en internet: www.edu.gva.es/jqcv
Prviament a la presentaci de la sollicitud, cal haver abonat les
taxes corresponents en la quantia i forma previstes en la convocatria.
Els aspirants poden inscriures en diversos nivells, per noms
sadmet una matrcula per cada nivell.
La sollicitud sha de presentar en el registre de la Conselleria
dEducaci, en les direccions territorials dEducaci o en qualsevol
dels llocs que preveu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del
Procediment Administratiu Com. En cas de presentar-la en una
oficina de correus, es far en sobre obert per tal que la instncia
siga datada i segellada abans de ser certificada.

certificat de
grau mitj JQCV
8

Resultats de les proves

Desprs defectuades les proves, es far pblica en els taulers
danuncis de la Conselleria dEducaci i de les direccions territorials
dEducaci, per resoluci de la presidenta de la JQCV, la llista
provisional dels aspirants considerats aptes o no aptes per les
comissions examinadores, i es publicar en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana un extracte de la resoluci que indicar els
llocs on estar exposada la llista.
Les persones interessades tamb podran accedir a la informaci a
travs de la web de la Junta Qualificadora (www.edu.gva.es/jqcv);
del telfon audiomtic, que funciona les 24 hores del dia (96 386
53 95); del telfon dinformaci de la Generalitat 012, o enviant un
SMS al 7373 amb el text NOTAJUNTA i el NIF o NIE corresponent.

Recursos
En la pgina web de Poltica Lingstica es poden trobar diferents
programes per a preparar les proves de la Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci (www.edu.gva.es/polin).
En lenlla Aprendre valenci, en Aprn en lnia, es troba el programa
INTER-VAL, amb models dexamen del grau mitj.
(http://www.edu.gva.es/polin/val/aprendre_apren_linia.html)
En lenlla Publicacions en lnia, es poden trobar els programes
segents:
JUGALLENGUA. Activitats de llengua de tots els nivells.
(http://www.edu.gva.es/polin/val/publicacions_jugallengua.html)
PRCTIC 2. Models dexamen dels quatre nivells.
(http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_practic.html)
VINE. Material didctic diniciaci a laprenentatge en valenci.
(http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_vine.html)
SALT. Diccionari, traductor, flexi verbal, corrector i gramtica.
(http://www.edu.gva.es/polin/val/salt/apolin_salt.htm)

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 9

Punts dinformaci
CONSELLERIA DEDUCACI
Secretaria Autonmica dEducaci
Av. Campanar, 32
46015 Valncia
Tel. 96 386 30 52
Fax 96 386 58 21

DIRECCIONS TERRITORIALS DEDUCACI

ALACANT
C/ Carratal, 47
03007 Alacant
Tel. 965 93 50 30
Fax 965 93 50 75

CASTELL
Av. del Mar, 23
12003 Castell de la Plana
Tel. 964 35 84 48
Fax 964 35 80 76

VALNCIA
PROP II
C/ Gregorio Gea, 14
46009 Valncia
Tel. 96 196 42 11
Fax 96 196 42 17

certificat de
grau mitj JQCV
 11

prova
grau mitj
objectiu general
La persona que opte a este certificat ha de ser capa de comprendre
una mplia gamma de textos llargs i complexos, i de reconixer-ne
el sentit implcit. Ha de poder expressar-se amb fludesa i
espontanetat sense haver de buscar duna manera molt evident
paraules o expressions. Ha de poder utilitzar la llengua de manera
flexible i efica per a propsits socials, acadmics i professionals.
Ha de poder produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre
temes complexos, i ha de demostrar un s controlat destructures
organitzatives, de connectors i de mecanismes de cohesi.

certificat de
grau mitj JQCV
 13

objectius
rea de comprensi
Comprensi oral
1. s capa de comprendre discursos llargs, sobre temes
abstractes o complexos, relacionats amb la vida personal,
social, acadmica o professional, encara que no estiguen
ben estructurats i no siguen de la seua especialitat, i que les
relacions noms siguen implcites i no estiguen assenyalades
explcitament.
2. s capa de reconixer una mplia gamma dexpressions
idiomtiques i colloquials, i apreciar els canvis de registre.
3. s capa de seguir fcilment interaccions complexes entre
interlocutors en debats de grup, fins i tot quan els temes sn
abstractes, complexos i no familiars, i pot comprendre amb
facilitat la majoria de les conferncies i discussions.
4. Pot comprendre informacions tcniques complexes, com
instruccions ds i especificacions tcniques de productes i
servicis familiars.
5. Pot extraure informaci precisa danuncis pblics emesos
amb un so distorsionat i de poca qualitat (per exemple, en
una estaci, un estadi, etc.).
6. Pot comprendre una mplia gamma de material enregistrat
i retransms, incloent-hi algun s no estndard, i identificar
detalls que inclouen actituds i relacions implcites entre els
interlocutors.
7. Pot comprendre programes de televisi i pellcules que
utilitzen una quantitat considerable dargot i dexpressions
idiomtiques.

certificat de
grau mitj JQCV
14

Comprensi lectora
1. s capa didentificar rpidament el contingut i la importncia
duna notcia, dun article o dun reportatge sobre una mplia
gamma de temes personals, socials, acadmics o
professionals, a fi de decidir si val la pena fer-ne un estudi
ms aprofundit; pot localitzar els detalls ms importants i
identificar els detalls ms subtils que poden incloure actituds
i opinions tant implcites com explcites.
2. s capa de comprendre textos llargs i complexos de carcter
literari o basats en fets, i pot apreciar-ne les diferncies destil.
Pot comprendre articles despecialitat i instruccions tcniques
llargues, encara que no tinguen relaci amb el seu camp
despecialitat.
3. s capa de comprendre tot tipus de correspondncia, tot i
que pot ser que espordicament haja dutilitzar un diccionari.
4. Pot comprendre amb detall instruccions de procediment o
ds, llargues i complexes, com ara les duna mquina nova,
sempre que puga tornar a rellegir les parts difcils.
5. s capa dutilitzar els indicis contextuals, gramaticals i lxics
per a inferir una actitud, una predisposici, unes intencions
i preveure com continuar el text.

rea dexpressi
Expressi oral
1. s capa dexpressar-se espontniament i amb fludesa, i de
dirigir i estructurar el discurs dacord amb la situaci. Pot utilitzar
la llengua de manera flexible i efica amb finalitats socials i
professionals, i amb una entonaci adequada. Pot formular,
de manera precisa, idees i opinions i relacionar hbilment la
seua contribuci al discurs amb la dels altres interlocutors.
2. Pot fer exposicions clares i ben estructurades sobre temes
complexos, i desenrotllar i confirmar els seus punts de vista
amb idees complementries, justificacions i exemples adequats.
3. Pot participar duna manera cooperativa en tot tipus de textos
conversacionals, fins i tot en els dmbit formal com ara
tertlies i debats.
4. Pot mantindre de manera consistent un alt grau de correcci
gramatical; els errors sn escassos, difcils de detectar i
generalment els recorda i els corregix quan es produxen.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 15

5. Sexpressa sense limitacions importants: les seues

intervencions tenen un orde lgic, tot i que poden no ser molt
llargues, i t recursos suficients per a expressar clarament
la intenci i el contingut del missatge, encara que pot tindre
alguna dificultat puntual destructura o de coherncia
relacionats amb el lligam entre les parts del discurs.

Expressi escrita
1. s capa dexpressar-se mitjanant textos clars i amb
ladequaci, la coherncia i la cohesi apropiades, i de
desenrotllar el seu punt de vista amb una certa extensi,
sobre una gamma mplia de temes. Pot escriure sobre temes
complexos en cartes, assajos o informes, i subratllar-ne els
aspectes que considere ms importants. Pot seleccionar lestil
apropiat en funci del lector a qui van dirigits els seus textos.
2. Pot escriure textos descriptius i narratius de ficci clars,
detallats i ben construts (amb un estil segur, personal i natural
adequat al lector a qui van dirigits), i pot exposar per escrit,
clarament i de manera ben estructurada, un tema complex i
subratllar-ne les idees principals.
3. Pot escriure argumentacions, de carcter no especialitzat,
relacionades amb lmbit privat, laboral o acadmic; i pot
exposar i defendre duna manera extensa el seu punt de vista
amb lajuda darguments secundaris, de justificacions i
dexemples pertinents.
4. Pot escriure cartes que transmeten diferents graus democi,
subratllar el que considera important desdeveniments o
experincies i fer comentaris sobre les notcies i els punts de
vista del destinatari.
5. Pot prendre apunts detallats durant una conferncia sobre
temes de la seua especialitat, i transcriure la informaci duna
manera tan precisa i fidel a loriginal que podrien fer-ne s
altres persones.
6. Pot resumir amb precisi textos expositius i argumentatius
llargs i exigents, i pot distingir la informaci de lopini.
7. Pot utilitzar circumloquis i parfrasis per a dissimular les
llacunes de lxic i destructura, i pot evitar una dificultat i
reformular el que vol dir sense interrompre del tot el discurs.

certificat de
grau mitj JQCV
16

rea de pragmtica i dinteracci

1. Pot ajustar el que diu i la manera de dir-ho a la situaci i al
destinatari, i adoptar el nivell de formalitat adequat a les
circumstncies.
2. Pot produir un discurs clar, fluid i ben estructurat, que demostra
un s controlat destructures organitzatives, connectors i
mecanismes de cohesi.
3. Pot qualificar amb precisi opinions i afirmacions en termes
de certesa o incertesa, de creena o dubte, de probabilitat,
etc.
4. Pot expressar-se amb convicci, de manera clara i educada,
en un registre formal o informal, adequat a la situaci i a les
persones, i seguir el ritme de debats i participar-hi.
5. Pot utilitzar la llengua, oralment en societat o per escrit en la
correspondncia personal, amb flexibilitat i eficcia, incloent-
hi usos afectius, allusius o humorstics.
6. Pot mantindre fcilment converses formals o informals, fins
i tot sobre temes abstractes o complexos. Pot argumentar la
seua postura amb un discurs convincent, responent amb
fludesa i espontanetat a les preguntes, als comentaris i als
contraarguments.
7. Pot comprendre de manera fiable instruccions detallades. Pot
esbossar clarament una qesti o un problema, especular
sobre les causes i les conseqncies, i valorar els avantatges
i els inconvenients dels diferents enfocaments.
8. Pot comprendre i intercanviar informacions complexes i opinions
sobre una extensa gamma de temes generals o relacionats
amb la seua professi.
9. Pot participar plenament en una entrevista, com a entrevistador
o com a entrevistat, desenrotllar o valorar els punts discutits
de manera fluida i sense cap ajuda, i utilitzar b els marcadors
conversacionals.
10. Identifica i s capa dutilitzar amb solvncia i amb eficcia
les convencions prpies duna gamma mplia de gneres,
tant expositius (manuals, conferncies, exposicions orals,
enciclopdies temtiques) com argumentatius (articles
dopini, assajos, debats) com narratius (notcies, narracions
audiovisuals...), pertanyents als mbits formals ms habituals
de la vida pblica (periodstic, acadmic, jurdic...).

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 17

rea destructures lingstiques

1. Domina un repertori lingstic ampli que li permet expressar
clarament i sense restriccions el que vol dir, superar fcilment
els buits mitjanant circumloquis, i usar expressions
idiomtiques i mots colloquials, encara que pot cometre, de
tant en tant, alguns errors de vocabulari no significatius.
a) Utilitza el vocabulari amb una precisi lxica remar-
cable i pot inserir en el discurs expressions idiomti-
ques.
b) T un domini acceptable dels conceptes bsics de
terminologia i coneix els criteris utilitzats per a la
fixaci del lxic especialitzat ds general.
2. Coneix les relacions semntiques bsiques, incloent-hi les
que permeten cohesionar lxicament el text i altres relacions
pragmtiques (substitucions, pressuposicions, sobreentesos,
inferncies, ironia), i pot utilitzar estos mecanismes sense
limitacions importants en la comunicaci oral i escrita.
3. Mant constantment un grau elevat de correcci que sajusta
a la normativa gramatical; els errors sn escassos i difcils
de detectar:
a) Pot variar lentonaci i la corba meldica de loraci
correctament a fi dexpressar matisos subtils de
significat, i s capa daplicar els criteris de
pronunciaci propis dels registres formals.
b) Domina les normes ds avanades dels signes
ortogrfics i s capa dutilitzar-les amb naturalitat,
incloent-hi les excepcions a les regles generals.
Domina les regles ds dels signes diacrtics auxiliars
(laccentuaci grfica: accent en paraules compostes
i derivades, paraules que presenten dubtes a causa
de la posici de la sllaba tnica, paraules amb
interferncies fontiques daltres llenges...;
lapostrofaci i els fenmens de fontica sintctica:
elisions i sinalefes, neutralitzacions, emmudiments
i sonoritzacions; lapostrofaci de les sigles; el
guionet). Usa correctament les abreviacions, les
sigles, els smbols i els acrnims ms generals.
Coneix i s capa de corregir les dificultats relacio-
nades amb les regles avanades de lortografia dels
sons consonntics.

certificat de
grau mitj JQCV
18

c) Domina la morfologia nominal i verbal adequada

als contextos formals, i evita els casos dinterferncia
morfolgica impropis de la llengua estndard general.
Coneix les dificultats que presenta la morfologia del
nom i de ladjectiu i pot solucionar-les amb relativa
facilitat. Usa la morfologia verbal prpia de les
varietats formals del valenci i de lestndard (verbs
irregulars, verbs purs i incoatius, formes velaritzades
i no velaritzades, formes irregulars dels participis i
gerundis, formes de limperatiu, dobles formes
verbals alternatives).
d) Domina els usos i les funcions sintctiques de les
diverses categories gramaticals, i sap aplicar-los
amb naturalitat i precisi, adequant-los a la llengua
formal general. Domina els usos de tots els
determinants, les preposicions, els relatius, els
interrogatius i els exclamatius, les conjuncions, els
adverbis, els pronoms personals (els pronoms febles
i les combinacions binries), els verbs i les perfrasis
verbals.
4. s capa de produir textos ben construts (adequats, coherents
i ben cohesionats) i daplicar regles complexes de cohesi
textual, tant lxica com gramatical. I a ms, la connectivitat
i la divisi del text per pargrafs, aix com ls dels signes de
puntuaci, sn els que requerix el propsit comunicatiu.

rea de sociolingstica
1. Pot utilitzar la llengua de manera flexible i efectiva en les
relacions socials, incloent-hi els usos emocionals, fins i tot en
formes de tractament afectuoses o despectives.
2. Pot usar i seleccionar formes de tractament oficial (Molt
Honorable, Excellentssim Senyor...) i familiar (bonica, rei...),
ja que reconeix lestatus dels interlocutors o destinataris i el
grau de proximitat de les relacions.
3. s capa de reconixer un ampli repertori de refranys (de
moliner mudars, per de lladre no tescapars...) i dexpressions
idiomtiques, colloquials o familiars. Pot entendre productes
audiovisuals (pellcules, programes de televisi...) i en suports
diversos (grafits, eslgans publicitaris, cartells...), que utilitzen
un grau considerable destes expressions, i pot apreciar els
canvis de registre.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 19

4. Coneix indicadors lingstics dorigen sociocultural o de

procedncia geogrfica, est familiaritzat amb trets dialectals
propis de les principals varietats geogrfiques del sistema
lingstic i pot entendre converses amb una presncia
considerable dexpressions tpiques dels anomenats argots.

rea de coneixements socioculturals

1. T un coneixement notable del marc sociocultural i de la
realitat fsica valenciana, cosa que li permet participar amb
naturalitat en la major part de les prctiques socials de la vida
quotidiana, del mn professional i de lmbit cultural i acadmic:
a) Coneix els elements ms representatius i emblemtics
de la nostra comunitat (llocs, institucions, persones,
objectes, esdeveniments, actes i textos), la qual cosa
li permet relacionar-se amb naturalitat en els mbits
personals, pblic, professional i educatiu.
b) s capa didentificar les dades ms rellevants de
lentorn cultural valenci, tant les manifestacions de
la cultura popular tradicional com les tendncies de
la cultura de massa i de les cultures especialitzades
(msica, arquitectura popular, art...).
c) T uns coneixements generals sobre els corrents
literaris i els principals autors, que li permeten gaudir
de la lectura de les obres ms representatives i li
proporcionen les dades necessries per a
contextualitzar-les i valorar-les adequadament.
d) T un coneixement avanat del marc geogrfic i de
geografia humana (comarques, capitals, rius,
muntanyes...), dels orgens i la formaci de les llenges
romniques i de les principals etapes dhistria de la
llengua, i s conscient de la situaci social de la llengua
en els diversos mbits de relaci (legislaci,
administraci, mitjans de comunicaci, educaci...).
2. s capa dutilitzar les seues habilitats prctiques (les socials i
les especfiques de la vida quotidiana, les tcniques i professionals
i les prpies de loci) per a desenrotllar una srie destratgies
o factors (motivacions, valors, creences, estils cognitius i trets
de la personalitat) que li permeten mantindre actituds personals
positives com a usuari o aprenent de la llengua.

certificat de
grau mitj JQCV
20

3. s capa de desenrotllar algunes habilitats bsiques per a

lestudi de la llengua i algunes estratgies de descobriment
i danlisi, per a arribar a ser cada vegada ms independent
en laprenentatge i en ls del valenci.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 21

continguts
A ms dels continguts que es detallen a continuaci, la persona que
opte al certificat de grau mitj haur de demostrar el domini dels
continguts exigits en els nivells anteriors.

Elocuci i fonologia
1. Vocals en contacte: elisions i altres fenmens de fontica
sintctica. Emmudiments.
2. Adequaci de la pronncia a la normativa sobre elocuci
estndard, evitant els casos de relaxaci fontica imprpies
dels mbits formals (*sat mil, *nyervi, *dixar, *fogir, *aulorar).
3. Geminacions, emmudiments i contactes consonntics.
Sonoritzacions, neutralitzacions, sensibilitzacions i altres
fenmens de fontica sintctica.
4. Pronunciaci de paraules evitant el desplaament accentual
impropi de lelocuci formal (diptria, atmosfera, estudia, perode).
5. Discriminaci entre sons consonntics sords i sonors (rosa/rossa;
casar/caar; posar, colze, metge/metxa).
6. Pronunciaci que evite les assimilacions, les dissimilacions i
les mettesis no recomanables en mbits formals de la llengua
(ganivet, frare, seixanta, gener, process, ametla, cridar).
7. Pronunciaci que evite la supressi o laddici de sons impropis
de lmbit formal (pacincia, vesprada, parlvem, premi).
8. Pronunciaci que evite la modificaci de consonants contrria
a les normes delocuci formal de la llengua (distingir, trajecte,
literatura, qualsevol, qualitat).
9. Pronncia que evite la ioditzaci de la //.

certificat de
grau mitj JQCV
22

Normativa ortogrfica
Alfabet i grafies vocliques
Escriptura de les vocals en les paraules amb un cert grau de
dificultat ortogrfica: alternances vocliques entre veus
patrimonials i els corresponents pseudoderivats ds general
(mn/mundial, homenet/hum, corba/curvilini); ortografia voclica
contrastiva amb la daltres llenges (avorrir-se, afaitar, metre,
lnia); paraules que colloquialment es pronuncien amb vocal
diferent (cobert, obrir, poguera, seixanta, queixal), etc.

Separaci de frases i paraules

1. Escriptura de les paraules compostes o derivades juntes,
separades o amb guionet, segons les normes ortogrfiques
(benestar, mal humor, malacostumar, un no res, caf teatre,
el no-res, Sud-frica).
2. Modificacions de la forma dels pronoms febles en els canvis
de posici davant/darrere del verb.

Sllaba, diftong i hiat

1. Separaci de paraules per sllabes tenint en compte tots els
dgrafs i les geminacions (in-nocent, set-mana, cot-na).
2. Separaci delements duna paraula composta (ben-estar,
des-aire, vos-altres).

Accentuaci grfica. Accent diacrtic. Diresi

1. Accentuaci de les paraules compostes i derivades (fisicoqumic,
tilment, sud-americ, pl-roig).
2. Escriptura de laccent obert i tancat segons la norma ortogrfica,
incloent-hi les excepcions a les regles generals i les paraules
que presenten ms dubtes ortogrfics (prstec, estmac,
refs).
3. Accentuaci de paraules ds general en la llengua formal que
solen presentar dubtes a causa de la posici de la sllaba tnica
(acne, atmosfera, ciclop, etop, diptria, miop, monlit, timp).
4. s de laccent diacrtic (mra/mora; s/os; vnen/venen),
incloent-hi els casos de flexi i derivaci (mn/mons;
sl/subsl).
5. Escriptura de la diresi, incloent-hi les excepcions i lestalvi
de la diresi.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 23

Lapstrof, la contracci i el guionet

1. Apostrofaci de larticle i les seues excepcions (la una en
punt, la ira, la eme, l11).
2. Apostrofaci de sigles i acrnims (lIVAM, la IBM).
3. Apostrofaci i contracci de larticle personal el i en (Men vaig
a cal Pere; Llocnou den Fenollet).
4. Escriptura del guionet en els seus usos diversos (nord-oest,
desps-ahir, Vila-real, barba-serrat; portar-la, vestiu-les; bum-
bum, xino-xano), i casos en qu no sescriu el guionet
(subsecretari, infraroig, hispanoameric).

Les oclusives
1. Escriptura de les oclusives en posici final de sllaba (apte,
cabdill, cognom, dissabte, sobte, substituci; mag, zig-zag).
2. Escriptura de les oclusives en posici final de paraula, evitant
la vocal de suport (absurd, immund) i tenint en compte
terminacions com ara -etud, -itud (quietud, solitud), -leg (dileg,
psicleg) i la resta dexcepcions a la regla general.
3. Escriptura dhomfons i parnims diversos (quan/quant;
tan/tant; ordenant/ordenand; multiplicant/multiplicand; cub/cup).

La bilabial b i la labiodental v
1. Domini de les regles avanades de lortografia de les grafies
b/v: usos contrastius amb altres llenges (arribar, treballar,
covard, rebentar, trobar, gravar, llavi, immbil, rebolcar, trvol);
usos excepcionals (tramvia, circumvallar); etc.
2. Escriptura dhomfons, parnims i diverses paraules que es
poden confondre (abans/avan; baca/vaca; probable/provable;
abs/avs; hibernar/hivernar).

Les nasals
1. Domini de les regles avanades de lortografia de les nasals:
n o m davant de f i r (enfadar, mfora, Enric, somriure); n i m
en posici final (tron, orangutan, betum); usos diferents dels
daltres llenges (simfonia, Alemanya, can, impremta);
escriptura dels grups mpt, mpc, mt, nt, mn (assumpte,
exempci, compte/comte/conte, condemnar); etc.
2. Escriptura dhomfons i parnims diversos (amb/em, tamb/tan
b).
certificat de
grau mitj JQCV
24

Les palatals
1. Domini de les regles avanades de lortografia de les palatals:
escriptura dels verbs acabats en -tjar i en -jar (hostatjar,
marejar); ortografia excepcional de j + e (injecci, injectable,
jeroglfic); s dels diversos valors de la grafia x, incloent-hi
els no palatals (taxa, examen) i lortografia de la x amb so
fricatiu a linici de paraules (Xtiva, Xbia, Xal, Xixona;
xerografia, xilfon); etc.
2. s de les grafies palatals i oclusives evitant confusions
(distingir, burgs).

Les alveolars
1. Domini de les regles avanades de lortografia de les alveolars:
verbs acabats en -issar, -isar, -itzar (acarnissar, matisar,
polititzar); usos de la grafia tz (Natzaret); usos excepcionals
de la z (espermatozoide, trapezi); paraules en vocal + si (oasi,
tesi, crisi); arabismes (tassa, safr); flexi de les paraules
acabades en -s (pis, pisos; arcabs, arcabussos; obs,
obesos); grafies dels cultismes (decisi, terminacions -gressi,
-pressi i -missi...); compostos i derivats amb s/ss (aerosol,
pressentir, asptic, assenyalar), etc.
2. Escriptura distintiva dhomfons (cessi, sessi; cent, sent;
cella, sella) i parnims amb grafies alveolars (casa, caa;
braa, brasa; cinc, zinc; abraar, abrasar; zona, sona; peces,
peses; desolar, dessolar).

Les laterals
1. Domini de les regles avanades de lortografia de les consonants
laterals: ll en paraules comenades per al-, col-, il-, mil-, sil-
+ l (allegoria, collecci, illegal, millsim, sllaba) i en les
acabades en -ella, -illa (mortadella, tilla); derivaci amb ll
de paraules amb l o ll (metllic, mollcie, cristall); cultismes
amb l inicial (labial, laboral, lingista); cultismes amb ll (cllula,
calligrafia, parallelogram), etc.
2. Distinci ortogrfica de parelles de paraules com ara vila/villa.

Les rtiques
Domini de les regles avanades de lortografia de les consonants
rtiques: les grafies r, rr en paraules compostes (mata-rates,
grecorom, trirrem, Vila-real) i darrere de prefix (artmia, autoretrat,
coreferent, prerrogativa); usos diferents dels daltres llenges

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 25

(brusa, frare, escorta); r medial muda del verb prendre i derivats

(comprendre) i daltres casos (cerndre, dimarts, marbre);
cultismes (derogar), etc.

La grafia h
1. Domini de les regles avanades de lortografia de la grafia h:
usos diferents dels daltres llenges (coet, orxata, tru,
harmonia, subhasta); la grafia h en els cultismes (hlix,
hemorrgia, hbrid, hdric), etc.
2. Distinci ortogrfica de parelles de paraules (ala hala;
aprendre aprehendre; hom om; ostatge hostatge).

Les abreviacions, les sigles i els acrnims

1. s correcte dabreviacions, smbols i sigles ds general en
els mbits pblics.
2. Escriptura de xifres, magnituds i quantitats en lletra o en
nmero segons el context.

Les majscules i les minscules

s de la minscula en dies de la setmana, mesos, estacions
de lany, gentilicis, monedes i en larticle dels topnims propis
o adaptats (el Pins, la Vall dAlbaida, lHavana; per El
Escorial, Le Havre).

La puntuaci
Domini de les regles avanades ds dels signes de puntuaci:
puntuaci adequada de les oracions compostes; casos en
qu no hi ha correspondncia entre les pauses de lentonaci
i ls del signe de puntuaci; signes per a introduir incisos i
la seua gradaci; omissi de la coma entre el subjecte i el
predicat, etc.

certificat de
grau mitj JQCV
26

Morfologia i sintaxi
El substantiu i ladjectiu: gnere i nombre
Adequaci de la forma de substantius i adjectius a la llengua
formal i a lestndard: correcci ortogrfica en la flexi del
gnere i nombre (posts, postissa; narcs, narcisos; mul, mula;
nul, nulla); assignaci de gnere gramatical als substantius
ds general en la varietat formal de la llengua, evitant la
interferncia morfolgica (el costum, el compte, el corrent; la
calor, una dita, la icona); substantius de doble gnere amb
significat diferent que sn ds general en la varietat formal de
la llengua (canal, capital, clera, coma, fi, llum, orde, pudor,
son, vall); s dels epicens (cadernera mascle, cadernera
femella); adjectius variables i invariables, incloent-hi els que
presenten una forma nica en el singular i doble forma de plural
(feli, felios, felices), els que presenten dos formes de singular
i una de plural (alumne, alumna, alumnes), i els que contrasten
amb el castell (verd, verda; rude); noms amb doble forma de
plural (discs/discos, trists/tristos, texts/textos, desigs/desitjos,
homes/hmens); plurals grfics (els apndixs, les fals,
qualssevol); substantius i adjectius invariables en nombre
(llapis, cactus, plebs, dilluns, torcamans; issceles); els pluralia
tantum (les ulleres, els escacs, els antpodes); usos contrastius
quant al nombre amb el castell (bon dia, bon Nadal, el parafang,
amb escreix, el gratacel, els diners, les tovalles, les postres);
adjectius amb terminacions en hiat o en diftong creixent
(promiscu, promscua; ambigu, ambigua); etc.

Els articles definits

1. Les possibles solucions formals a larticle neutre (el millor que
pots fer, el que dius).
2. Determinaci del substantiu (lun i laltre. Ens veurem dilluns.
Parar taula).

Els possessius
1. s de les formes tones menys habituals dels possessius en
les relacions de parentiu (mes cosines, mos pares).
2. s de les formes tones en els tractaments (ses majestats,
vostra excellncia).
3. Collocaci de les formes plenes dels possessius segons la
funci (s el teu equip. Lequip seu ha guanyat).

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 27

4. Estalvi del possessiu en els usos abusius (Es menja les seues
ungles. Prenga el seu tiquet).

Els dctics
Funcions dels demostratius: determinants, pronoms o adverbis
(Eixe problema el vaig resoldre; aquell altre, no. No parleu
dall. Ac el tinc).

Els numerals
1. s coherent de les diverses formes dels numerals cardinals
i de la concordana amb el substantiu que modifiquen. El
cardinal u/un. Escriptura dels numerals en xifra o en lletres
(la pgina 5; el 2 de mar; 22,5; El pressupost s de tres
milions deuros. Ho has fet mil vegades).
2. s coherent de les diverses formes dels numerals ordinals.
Ordinals escrits amb xifres romanes (VI, sext; XI, onze). Els
cardinals usats com a ordinals i les perfrasis amb este valor.
3. Flexi de gnere dels numerals multiplicatius: s variable i
s invariable. Les perfrasis equivalents als multiplicatius
(quatre vegades ms ric).
4. s dels numerals collectius ms habituals.

Els quantitatius
1. Expressi de la quantitat mitjanant fraseologia i locucions
quantitatives genunes (Com ms treballem millor. Com a
mxim. Si ms no. A tot estirar). Lexpressi de la quantitat
aproximada (prop de, vora) i la quantitat comparada.
2. La concordana dels quantitatius variables i ls de la preposici
partitiva de en els quantitatius (Fa molt de fred. No tinc gens
de gana. No era gens fcil. Tinc molta gana).
3. Precisi en ls dels quantitatius bastant, prou; tan, tant (Ha
menjat bastant, per no prou. Tant de bo. Hi ha tant de treball.
s tan agradable. Est tan lluny).
4. Valoraci daltres quantitatius, com ara fora.

certificat de
grau mitj JQCV
28

Els indefinits
1. Valoraci i s dels indefinits: quantificadors nominals i pronoms,
amb valor universal, existencial i negatiu.
2. Precisi en ls dels indefinits i adequaci de la forma a la
funci exercida (qualsevol, qualssevol; qualsevulla,
qualssevulla; ambds; un, u; cada un, cada u, cadascun,
cadasc; algun, alg; ningun, ning; altre, un altre, laltre;
cert, un cert). Els diversos valors del quantificador nominal
tot (amb numeral, topnim, gerundi, adjectiu, adverbi). Ls
de les preposicions amb els indefinits: la preposici partitiva
de (res de transcendent) i altres estructures fraseolgiques
(res a fer).
3. Solucions als usos impropis dels indefinits (Ho hem fet unes
quantes/diverses vegades. Des de fa uns quants anys. Els
altres es quedaren. Ens atengu la propietria mateix).
4. Valoraci de ls dels indefinits negatius en frases interrogatives
i condicionals.

Les preposicions
1. Precisi en ls de les preposicions tniques i tones, aix
com en ls de les locucions prepositives (llevat, malgrat,
mitjanant, tocant, com a, contra de, a fora de, a travs de,
al llarg de, arran de, dacord amb, en contra de, en virtut de,
en vista de, amb vista a, de por de, pel que fa a, referent a):
adequaci de ls de les preposicions cap i cap a, fins i fins
a, com i com a; les preposicions per i per a; preposicions que
introduxen complements verbals (CD, CI, CRV, CCLloc,
CCTemps); preposicions en i al en la construcci temporal
dinfinitiu (En arribar a casa va dinar); usos diversos de les
preposicions a, de, en i amb; etc.
2. Solucions als usos impropis de les preposicions: la preposici
a davant de CD (Has vist el mestre. Crida a tots); la preposici
de davant dinfinitiu amb valor condicional; alternatives als
usos no genuns (Alacant, 2 de febrer. Menjava a poc a poc);
les preposicions que expressen relacions espacials (Em trobe
sota o davall dun arbre. Viu enfront de lajuntament); etc.
3. Elisi i canvi de les preposicions tones: davant doracions
dinfinitiu i davant de la conjunci que.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 29

Els relatius, els interrogatius i els exclamatius

1. Precisi en ls formal dels pronoms relatius (que, qu, qui, el
qual, quan, com, on): construccions de relatiu amb preposici i
sense; usos adequats de la combinaci preposici + article + que
(Ho he llegit en el diari de hui i en el que vaig comprar ahir);
limitaci de ls dalguns relatius (qui en oracions explicatives
sense preposici, el qual en oracions especificatives sense
preposici, qu i qui darrere de preposici tnica); la repetici de
lantecedent; les construccions de relatiu possessiu (El gos la
corretja del qual s roja s meu); les construccions de relatiu quan
lantecedent s tota una oraci anterior (No menjava mai fruita,
la qual cosa no el beneficiava); qui i que en les oracions substantives.
2. Classificaci de les oracions subordinades de relatiu: substantives
(Els qui firmen vindran. Va fer el que havia dit); adverbials (He
tornat don mhavies enviat) i adjectives (Les taronges que he
comprat estan bones); adjectives especificatives i explicatives
(Els mestres que treballen en el segon pis no assistiran a la
reuni. Els mestres, que treballen en el segon pis, no assistiran
a la reuni).
3. s de construccions sinttiques formals, en lloc de les construccions
analtiques informals que amplien els usos del relatiu que.
4. Precisi en ls dels exclamatius: funcions de quin, quant, que
i com; la construcci quin + substantiu + ms + adjectiu; oracions
amb el relatiu que que completen les oracions exclamatives
(Que b que ho fas!).

Les conjuncions
1. Precisi en ls de les conjuncions i de les locucions conjuntives,
i presentaci dalternatives als usos que sn impropis de la
llengua formal: distinci entre per qu, perqu i per a qu (Per
qu no has vingut? Perqu estava malalt. Els motius per qu
ho he fet. No arrib a entendre el perqu. Per a qu vols el
got?); caiguda de la preposici davant de la conjunci que
(Estic content que vingues); usos formals de les conjuncions
causals i consecutives (Ha susps, doncs perqu no havia
estudiat); la conjunci adversativa sin i la condicional si + no
(No has de parlar amb este advocat sin amb laltre); les
locucions conjuntives condicionals (De no ser Si no fra pare
ho comprendria. Tho dir sempre i quan sempre que et
comprometes a callar. Amb tal que Amb la condici que parles
estic content. Com Si no aproves, no vindrs de viatge); els
adverbis connectius i la connexi textual; etc.
certificat de
grau mitj JQCV
30

2. Connectivitat oracional per mitj de les diverses classes de

paraules que lexercixen: conjuncions, locucions conjuntives
i adverbis connectius.

Els adverbis
1. Precisi en ls dels adverbis i de les locucions adverbials, i
presentaci dalternatives als usos que sn impropis de la llengua
formal: adverbis i locucions adverbials de manera (la coordinaci
dels adverbis acabats en -ment: Ho va fer rpidament i eficament.
La magnitud sha determinat tericament i experimental); adverbis
i locucions adverbials de lloc (precisi en ls de baix, davall i
sota; el triple grau dels adverbis demostratius; lexpressi de la
posici i del moviment; solucions als usos no genuns o poc
formals); adverbis i locucions adverbials de temps (lexpressi
de la dixi temporal); adverbis i locucions adverbials de quantitat
(precisi en ls de noms, no ms, sols, solament, a soles);
adverbis i locucions modals, dafirmaci i de negaci (mode
verbal exigit per ladverbi potser; ladverbi no amb paraules
negatives); adverbis textuals (connectors distributius i lgics
daddici, de contrast, de reformulaci, de conseqncia, etc.).
2. s dels adverbis enlloc, fora, dempeus, corrents, adesiara,
tothora, manco, enjorn o dhora, sota, lendem.
3. s de les locucions adverbials prpies i generals de la llengua
formal.
4. Valoraci de les funcions dels adverbis: adverbis de predicat,
adverbis oracionals i adverbis textuals. Valoraci de la forma
dels adverbis: adverbis en -ment, adjectius habilitats com a
adverbis, locucions adverbials (paronmia i lexicalitzaci de
les locucions adverbials: aleshores, a les hores; alhora, a
lhora; enlaire, en laire; potser, pot ser; sobretot, sobre tot;
enlloc, en lloc; noms, no ms).

Els pronoms personals: tnics i febles

1. Expressi adequada de la dixi social i les formes de cortesia:
el pronom vs.
2. s restringit dels pronoms personals forts de tercera persona
ell, ella, ells, elles amb les entitats inanimades (Cal llegir eixos
llibres perqu ells els llibres sn la clau. Sobre els temes
actuals, ja veurem qui socupa dells se nocupa. T pacincia
i confia en ella hi confia. He comprat tres productes nous i
podem recrrer a ells als quals podem recrrer).

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 31

3. s dels pronoms febles en funci de complement del nom (Valora

el preu del pis; en valora el preu); de subjecte (Davions? Narriben
cada dia); de complement circumstancial (Parla malament; hi
parla. Va a peu; hi va); de complement de rgim verbal (Parlaven
de msica; en parlaven. Es dedicava a passejar; shi dedicava).
4. Combinacions binries de pronoms febles, adequant-los a la
funci sintctica, a la morfologia i a lortografia gramaticals
(Agarreu-los-els. Se la compra. Agarrals-la. Me la regalars?
Me lhan deixada. Se vos escapa. Li la deixar. Deixa-lin).
5. Precisi en ls dels pronoms febles quant a la forma i a la
funci: s de la forma plena del pronom se davant dels verbs
comenats per [s] (Se situaren al meu costat. Dem se celebra
el triomf); s dels pronoms en i hi quan sn gramaticalment
necessaris (No es va presentar a lexamen, i ara es sen
penedix. En vols ms. No hi havia ning); adequaci de ls
dels pronoms que fan funci de CD i de CI (No li el vaig
conixer); s de les combinacions genunes de CI + CD (Sho
Li ho vaig regalar ahir); usos pleonstics admesos i no admesos
(Nhi ha Hi ha molta aigua. A la teua germana li parlaran clar);
usos lexicalitzats dels pronoms febles en i hi, sense valor
sintctic (Men vaig al futbol. Vine-ten a ma casa. Hi ha una
porta oberta. Quasi no shi veu. En tinc prou amb una salutaci);
concordana del participi de les formes compostes del verb
amb els pronoms acusatius de tercera persona; etc.

Els verbs
1. s dels valors bsics dels temps dindicatiu i de subjuntiu:
propietat en ls dels temps verbals, tant de les oracions
principals com de les oracions subordinades que en depenen,
tant en els verbs que remeten al temps de lenunciaci com
en els que ho fan als temps de lenunciat; propietat en ls
bsic dels verbs segons el rgim sintctic (verbs transitius i
intransitius, verbs pronominals i no pronominals).
2. s de limperatiu dels verbs propi de la varietat formal de la
llengua, incloent-hi els verbs irregulars: les formes de 2a
persona i 1a persona del plural; les ordes referides a la 3a
persona singular i plural; les ordes negatives.
3. s adequat de les formes no personals del verb, dacord amb
els usos formals de la llengua: restricci de la substantivitzaci
dels infinitius; evitaci de ls agramatical de linfinitiu amb
valor imperatiu (No fumar No fumeu); usos del gerundi admesos
certificat de
grau mitj JQCV
32

i usos no admesos (Va comenar parlant de loratge. Va caure

un bac trencant-se i es va trencar la cama).
4. s de la morfologia verbal adequada als contextos formals:
verbs irregulars poc usuals per propis de la llengua formal
general (complaure, cruixir, escopir, fondre, imprimir, jaure,
lluir, moldre, morir, oir, romandre, rostir); doble conjugaci
dels verbs que admeten el model pur i incoatiu (llig, llegix);
valoraci i reconeixement del polimorfisme verbal i de
ladequaci o no de cada forma a la normativa gramatical
(canto = cante, per *Hui ell passege); dobles formes verbals
alternatives (passat simple i passat perifrstic, vas/vares,
cpia/cpiga); adopci de la conjugaci de cada verb, evitant
els canvis de paradigma impropis de la llengua formal (garantir,
telefonar, trair, rebre, percebre, florir), incloent-hi els verbs
acabats en les terminacions -metre, -crrer, -fondre, -batre,
-rompre, -cloure; davant de doble forma amb velar i sense
en els verbs de la 2a i 3a conjugaci, preferncia per les
formes verbals sense velaritzar, que sn les prpies de les
varietats formals del valenci i de lestndard, en el present
dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu (dorm, perd,
sent, cull, dorma, perda, apareixeu); formes irregulars dels
participis (confs, detingut, distret, excls) i dels gerundis
(bevent, traient/traent, estenent).
5. s de les perfrasis verbals de probabilitat i dimminncia.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 33

Lxic i semntica
1. El vocabulari formal general de:
Els esports: els llocs i els equipaments. El turisme. Els mitjans
de comunicaci. La publicitat. Els successos. Les arts: el cine,
el teatre, les arts plstiques, etc. El medi ambient. La cincia
i la tecnologia. La societat i el govern. Els problemes socials.
2. Expressions idiomtiques i enunciats fraseolgics ds freqent:
frases fetes, locucions i refranys.
3. Precisi lxica. Interferncies lxiques. Distinci entre barba-
rismes, neologismes i vulgarismes.
4. Paraules patrimonials i cultismes.
5. Polismia. Sinonmia i geosinnims. Falsos sinnims.
6. Creaci lxica: derivaci, composici i metaforitzaci.
7. Reculls lxics (diccionaris, vocabularis, nomencltors, ndexs
temtics).
8. Reformulacions i nominalitzacions (en discurs acadmic i
periodstic).
9. Mecanismes lxics de cohesi textual: de referncia i de
sentit.
10. Denotaci i connotaci. Usos lxics figurats: comparaci,
metfora, metonmia, sincdoque...
11. Onomatopeies.
12. Registres i varietats lingstiques: histrica, geogrfica, social
i funcional.

certificat de
grau mitj JQCV
 37

prova
rea de comprensi
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per
a cada enunciat.
ELS ORGENS DE LA CERVESA
Les diferents fonts dinformaci no es posen dacord sobre quin ha sigut
el verdader origen de la cervesa. Els arquelegs han determinat que
ja es coneixia fa 6.000 anys. Com molts altres descobriments, la primera
cervesa va ser fabricada de manera accidental i casual. A Sumer, quan
intentaven fer pa i els grans de blat germinaven, el resultat era que el
que havia de ser pa shavia dividit en una mescla amb una part slida
i una altra de lquida. A partir de la part lquida desta mescla, que
descobriren que tenia un sabor agradable, es van comenar a elaborar
les primeres cerveses. Per altres fonts indiquen que la cervesa t el
seu origen en la necessitat de guardar el gra dels primers agricultors,
els quals es van adonar que la combinaci de diferents tipus de cereals
mlts, posats en un recipient i exposats a una temperatura ambient,
produa una beguda alcohlica. Per a millorar el gust del producte
resultant dels grans fermentats, senzillament hi van afegir aigua.

Ms tard, els egipcis van difondre molt esta beguda. A Egipte va ser
considerada com una beguda dels dus, i es deia que la cervesa va
ser un dels presents amb qu la deessa Isis volgu ajudar la humanitat.
Els egipcis van introduir nous ingredients per a millorar-ne el color i
laroma; de manera que van descobrir primerament la malta, i desprs
hi afegiren safr i mel. Tamb a Roma, el nom llat reflectia la relaci
de la cervesa amb els dus: en honor a la seua deessa de lagricultura,
Ceres, la cervesa va rebre el nom de cerevisia, del qual prov la paraula
que designa en valenci esta beguda. Ara b, el poble rom no tenia
molt bona consideraci per la gent que bevia cervesa, ja que era la
beguda dels ms pobres, que no es podien permetre el vi. Per contra,
entre els pobles del nord dEuropa la cervesa tenia un gran prestigi i
servia per a celebrar les festes familiars, les festes religioses i, sobretot,
les victries sobre els enemics.

certificat de
grau mitj JQCV
38
Daltra banda, ja en lantiguitat es podien diferenciar dos tipus de cerveses
segons el color: la clara i la fosca, depenent del cereal utilitzat. La
primera tenia un sabor fluix i dol, mentres que laltra tenia una textura
i un sabor ms forts. Per aquelles cerveses distaven molt de les actuals:
en les cerveses antigues el sabor era ms dol, eren ms espesses i
nutritives, no feien bromera i tenien impureses, per la qual cosa es
bevien amb una canya especialment dissenyada amb un filtre. Al llarg
del temps, per a millorar el gust i el que es denomina el cos de la
cervesa, a la composici inicial es van anar introduint diferents plantes
aromtiques i altres ingredients. En el segle XIII se nhi va introduir un
que s el que ms ha contribut al sabor de la cervesa actual: el llpol,
una planta que, a banda del sabor i laroma que dna a la beguda, hi
aporta propietats antisptiques i estabilitat.

Tot i que la majoria de la gent segurament atribuiria la cervesa ms

antiga dEuropa a algun pas del nord, no s aix: les restes ms antigues
desta beguda en territori europeu shan localitzat a Aitona (Catalunya),
les quals han sigut datades en un perode de temps situat entre els
anys 1100 i 1000 aC, quasi 500 anys abans de les primeres restes
trobades a Alemanya. Daltra banda, la primera fbrica de qu es t
notcia a Espanya es va installar en el segle XVI, a iniciativa de lemperador
Carles I, al monestir extremeny de Yuste.

1 V F Els sumeris comenaren a elaborar cervesa

mesclant un element slid i un altre de lquid que
extreien del blat germinat que usaven per a fer pa.

2 V F Al principi, perqu el sabor fra ms agradable,

safegia aigua a la beguda elaborada amb cereals
mlts fermentats.

3 V F Les impureses de les cerveses antigues les feien

menys dolces que les actuals.

4 La cervesa no tenia massa prestigi en lantiga Roma

perqu...
a) era la beguda dels qui no es podien comprar vi.
b) deien que havia sigut un regal de la deessa Isis al poble
dEgipte.
c) els pobles del nord dEuropa, enemics dels romans, en
bevien per a celebrar les victries.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 39

5 Les cerveses antigues diferien de les actuals perqu...

a) no nhi havia de tants tipus diferents com en lactualitat, i
les cerveses fosques tenien un sabor ms fluix.
b) encara que la gent ja coneixia les canyes de cervesa,
antigament sutilitzava un filtre.
c) tenien impureses, i eren ms espesses i ms dolces que
les actuals.
6 A Europa, les restes ms antigues de cervesa...
a) tenen ms de 3.000 anys i shan trobat a Catalunya.
b) sn les dAitona, que estan datades entre els segles X i XI.
c) les va importar lemperador Carles I des dAlemanya, per
tal de posar en marxa la seua fbrica de Yuste.
7 Entre els ingredients que, al llarg del temps, shan introdut
en lelaboraci de la cervesa hi ha hagut...
a) diverses plantes aromtiques, pa, aigua i mel.
b) blat, aigua, safr, mel, bromera i llpol.
c) aigua, safr, mel i una planta anomenada llpol.
8 Quina locuci conjuntiva pot substituir tot i que (Tot
i que la majoria de la gent segurament atribuiria..., 4t
pargraf)?
a) ats que
b) malgrat que
c) posat que
9 Quin pargraf presenta dos punts de vista diferents i
oposats sobre un mateix aspecte?
a) El primer pargraf.
b) El segon pargraf.
c) El quart pargraf.
10 Quin resum sintetitza millor el contingut del text?
a) El descobriment de la cervesa va ser casual. Unes fonts
el situen a Sumer en el lquid procedent dels grans de blat
germinats usats en lelaboraci del pa, mentres que unes
altres fonts el veuen en la fermentaci del gra
emmagatzemat pels primers agricultors. Mentres que a
Egipte es considerava dorigen div i sen va millorar el
color i laroma, a Roma no tenia massa prestigi perqu era
la beguda dels ms pobres. En canvi, en els pobles del
nord dEuropa era la beguda de les celebracions.

certificat de
grau mitj JQCV
40

Quant a lelaboraci, des de lantiguitat es coneixen dos

tipus de cervesa, la clara i la fosca. Levoluci posterior
ha afegit diversos ingredients, entre els quals cal destacar
el llpol, que han anat millorant-ne el color, el sabor i la
textura, fins a arribar a la cervesa actual.
A Europa, les restes ms antigues daten entre el 1100
i el 1000 aC i shan trobat en unes excavacions a
Catalunya.
b) El descobriment de la cervesa va ser casual. Unes fonts
el situen a Sumer en la mescla resultant de la fermentaci
del blat per a fer pa, i unes altres, en el resultat dels
cereals germinats que guardaven els primers agricultors.
A Egipte i a Roma es considerava dorigen div, per
mentres que els egipcis la valoraren positivament, entre
els pobles del nord dEuropa i els romans no tingu
massa prestigi perqu era la beguda dels ms pobres.
En lantiguitat ja es coneixien els dos tipus de cervesa
actuals, la clara i la fosca, ms dolces, fluides i nutritives
que les actuals. Posteriorment shi introduren diferents
ingredients, com per exemple el llpol, que han anat
millorant-ne el sabor i la textura. A Europa, les restes
ms antigues es trobaren entre lany 1100 i el 1000 aC
a Catalunya.
c) El descobriment de la cervesa va ser casual. Unes fonts
el situen a Sumer en el lquid resultant de la germinaci
de grans de blat per a fer pa i, unes altres, en la
fermentaci del gra emmagatzemat pels primers
agricultors. En lantic Egipte i a Roma, aix com en els
pobles del nord dEuropa, el seu origen satribua als
dus i, per tant, el seu consum tenia una bona
consideraci.
En lantiguitat ja es diferenciaven la cervesa clara, amb
un sabor fluix i dol, i la fosca, ms espessa, nutritiva i
amb impureses. Amb el pas del temps, la cervesa an
millorant amb la introducci del llpol i altres plantes
aromtiques i ingredients.
A Europa, les primeres restes de la cervesa es trobaren
a Catalunya, i foren datades entre el 1100 i el 1000 aC,
mentres que les que ms tard es trobaren a Alemanya
es dataren 500 anys desprs.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 41

rea destructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar
la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11 Qu significa l'expressi "lligar-se b les espardenyes"?
a) Preparar-se per a una situaci difcil.
b) Despreocupar-se.
c) Comprometre's amb alg.
12 Qu significa l'expressi "cames ajudeu-me"?
a) Anar relaxadament.
b) Ajudar-se d'unes crosses per a caminar.
c) Fugir corrents.
13 Volem fer un __________ per la Mediterrnia, i ja hem
reservat __________ exterior del barco.
a) creuer / una cabina
b) crucer / una cambra
c) creuer / un camarot
14 Qu s un cadafal?
a) Una mesura antiga.
b) Un frau fiscal.
c) Una plataforma elevada.
15 __________ va estar pendent de les persones ms majors
durant __________.
a) La safata / l'aterratge
b) L'hostessa / l'aterratge
c) L'asafata / l'aterrissatge
16 Des __________, el president observava les reaccions de
l'entrenador __________.
a) del palco / en el banquet
b) de la llotja / en la banqueta
c) de la grada / en el banquillo
17 Qu significa l'expressi "a tort i a dret"?
a) De manera indirecta.
b) Pertot arreu.
c) Sense reflexionar.
certificat de
grau mitj JQCV
42

18 Qu significa l'expressi "ser flors i violes"?

a) Ser el protagonista d'un esdeveniment.
b) Ser cosa fcil i agradable.
c) Ser la musa de la primavera.
19 __________ de neu atemor els esquiadors.
a) L'allut
b) L'avalanxa
c) L'allau
20 Quina s la paraula que no t el mateix significat que les
altres dos?
a) despullar
b) esplugar
c) desvestir
21 Qu s un rampell?
a) Un desig sobtat i passatger.
b) Les pedres o blocs que formen el lmit de la vorera del
carrer.
c) Una llum viva que noms dura un instant.
22 He arreplegat un __________ de la ciutat en __________
de l'hotel.
a) plnol / el mostrador
b) planell / el taulell
c) plan / l'aparador
23 Ha d'abandonar __________ perqu li ha arribat una orde
de __________.
a) la vivenda / desnonament
b) l'habitatge / deshauci
c) la casa / deshauciament
24 La destrucci de la capa __________ sembla un fet
innegable.
a) d'ozonus
b) d'ozon
c) d'oz
25 Qu significa el verb "baratar"?
a) espatlar
b) canviar
c) baixar el preu

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 43

Morfologia i sintaxi
26 __________-vos prompte el caf perqu, __________, es
refredar.
a) Beveu / si no
b) Begueu / si no
c) Beveu / sin
27 Li ha __________ molt que ella no arribara __________
acordada.
a) dolgut / a l'hora
b) dolt / alhora
c) dolgut / aleshores
28 __________ vullga alguna cosa __________ ha de
demanar-la.
a) Qui / noms
b) El qui / no ms
c) El que / no ms
29 __________ amb la bicicleta este cap de setmana.
a) Potser isca
b) Pot ser que isca
c) Pot ser eixir
30 No __________ mai de tirar el fem al contenidor!
a) s'en recorda
b) se'n recorda
c) es recorda
31 El director va donar un regal a __________ dels assistents
a la reuni.
a) cadasc
b) cada un
c) cada u
32 __________ dimarts va a classe d'itali, per __________
dimarts passat no hi va anar.
a) El /
b) El / el
c) Els / el

certificat de
grau mitj JQCV
44

33 Les pacients han de prendre les pastillles a les deu; no

__________ repartisques encara.
a) els les
b) se les
c) les les
34 __________ va ploure tant, __________ desbordaments
de rius i moltes carreteres tallades.
a) Posat que / va haver
b) Com que / hi va haver
c) Donat que / hagueren
35 Els desperfectes de l'accident han sigut pocs i la
companyia asseguradora __________.
a) s'hi far crrec
b) es far crrec d'ells
c) se'n far crrec
36 A la mare, li dir que no vindrs, per __________
comentar dem.
a) li ho
b) s'ho
c) li'l
37 El presumpte atracador, __________ estaven interrogant,
s'afonava a poc a poc.
a) al qui
b) al que
c) al qual
38 El corredor __________ Marta preguntava s el que ha
arribat primer a la meta.
a) per qui
b) que
c) pel que
39 Els vicis __________ s'ha proposat lluitar sn la peresa
i el tabac.
a) contra els quals
b) contra els que
c) contra qu

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 45

40 La situaci creada __________ la crisi ha fet augmentar

la desocupaci.
a) arrel de
b) a rel de
c) arran de
41 Construiran __________ per als jubilats.
a) una llar nova
b) un llar nou
c) un allar nou
42 S'ha comprat tres llibres; dos __________ sn per a
regalar.
a) dels mateixos
b) ne
c) dels quals
43 L'any que ve __________ a viure a la platja.
a) anem a traslladar-nos
b) ens traslladarem
c) vam traslladar-nos
44 __________ acabar els estudis et __________ un lloc de
treball.
a) En / garanteisen
b) A l' / garantitzen
c) En / garantixen
45 Se n'ha anat a viure a l'estranger, per ens visitar per
__________.
a) Tot Sants
b) Tots Sants
c) Tots els Sants
46 L'any passat __________ Pasqua __________ els cirerers.
a) per / floriren
b) en / floreixeren
c) a / floresqueren
47 El granger ha __________ en una cistella els ous que han
__________ les gallines.
a) posat / post
b) posat / posat
c) ficat / pongut
certificat de
grau mitj JQCV
46

48 Este armari sempre ha __________ b, per __________

que ha plogut tant fa olor de florit.
a) olut / desde
b) olt / des de
c) olgut / des
49 __________ s que va vindre _________ va poder.
a) La veritat / tan rpid com
b) Lo cert / com ms rpid
c) All cert / el ms rpid que
50 Pren-te el desdejuni, perqu __________ agarrar l'autobs
de les 8:00 h.
a) deus d'
b) has d'
c) tens que
51 La mquina __________ per a poder obrir la carretera al
trnsit.
a) llevaneus feia tots els possibles
b) llevaneu feia tots els possibles
c) llevaneus feia tot el possible
52 __________ els vostres pares i __________-los.
a) Complaeu / obeu
b) Complagueu / obeu
c) Complagau / obeiu
53 Va estudiar __________ sis mesos a Oxford, __________
li va permetre perfeccionar l'angls.
a) per / el qual
b) durant / i aix
c) / el que
54 Ens presentar __________ seu amic dissabte __________
la nit.
a) el / en
b) el / a
c) al / per

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 47

55 Era tan tmid i tenia __________ pudor que ni tan sols

dirigia __________ salut als companys.
a) tanta / el
b) tant de / el
c) tant / la

Normativa ortogrfica
56 s un __________ tirar tants __________ pel carrer.
a) disbarat / coets
b) disparat / cohets
c) disbarat / cuets
57 s una persona __________ disposta que sempre est
__________ per a fer un favor.
a) tant / a punt
b) tan / a punt
c) tan / apunt
58 Ja ha fet la reserva del viatge a __________.
a) Natzaret i Betlem
b) Nazaret i Betlem
c) Nasaret i Betln
59 La __________ econmica perdurar durant un temps.
a) recesi
b) rescessi
c) recessi
60 La pellcula es va estrenar en __________ XI Festival de
Cine __________ Huelva.
a) el / de
b) el / d'
c) l' / de
61 En la __________ de l'estudi hi havia un globus
__________.
a) penombra / terraqui
b) penombra / terraqi
c) penumbra / terraqi

certificat de
grau mitj JQCV
48

62 Quina s la frase que est ben escrita?

a) L'avi, que procedix de los Angeles, aterrar a les 22:30
hores a l'aeroport de La Havana.
b) L'avi, que procedix de Los Angeles, aterrar a les 22:30
hores a l'aeroport de l'Havana.
c) L'avi, que procedeix d'Els ngels, aterrar a les 22:30
hores al aeroport de La Habana.
63 Quina paraula est ben separada sillbicament?
a) su/ba/li/men/ta/ci/
b) en/tre/creu/ar
c) des/a/ten/dre
64 El bileg __________ tenia la pell molt __________.
a) molecular / plida
b) mollecular / pllida
c) molecular / pllida
65 Era una __________.
a) escaramusa innocent
b) escaramussa innocent
c) escaramusa ignoscent
66 Les declaracions del ministre han provocat una
__________.
a) crisi governamental
b) crisis guvernamental
c) crisi gubernamental
67 La senyora que duia un gos lligat amb __________ va
comenar a __________.
a) correja / esternudar
b) correja / estarnudar
c) corretja / esternudar
68 L'__________ s una __________ que s'ha de valorar molt.
a) honestedat / virtut
b) honestitat / virtut
c) honestedat / virtud

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 49

69 s un __________ en Informtica.
a) enginyer titolat
b) enginyer titulat
c) inginyer titolat
70 Es casaren primer pel __________ i, desprs, pel catlic.
a) ritus ortodoxe
b) rite ortodox
c) ritu ortodox

certificat de
grau mitj JQCV
 51

rea dexpressi escrita

Dictat
La travessa s un vell cam rom // que puja des del poble fins
a la coronaci del coll; // s aquell un pintoresc indret, // per
resulta un poc trist i solitari. // Per aquell cam de ferradura s per
on pujava, // una vesprada de tardor, un homenet anims, esvelt,
// amb una bufanda al coll perqu feia fred. // Tenia una quarantena
danys i devia el malnom al seu nas prominent, // que li donava
molta personalitat. // Bon home tamb ho era, de veritat; // per
tenia molt arrelats dos vicis: // el primer, una desgavellada passi
per la cacera; // laltre, que bevia vi immoderadament, sobretot
els dissabtes...

Redacci
Trie una de les dos propostes segents (mnim de 200 paraules).
a) Escriga una carta a lalcalde de la seua localitat amb una
proposta de mesures per a fer una ciutat ecolgicament ms
sostenible.
b) Escriga un article dopini en qu expose i argumente la seua
opini sobre la necessitat de disposar de bones installacions
per a practicar esports.

certificat de
grau mitj JQCV
 53

rea dexpressi i interacci oral

Lexaminand triar una de les dos lectures que li presentaran i
la llegir en veu alta. Desprs far una breu exposici sobre el
text o el seu tema, que pot haver preparat prviament, i acabar
la intervenci mantenint una conversa amb els examinadors, en
la qual li faran preguntes sobre el tema de la lectura.
LECTURA, EXPOSICI ORAL I CONVERSA

EL GPS I LA NASA
El GPS, un aparell que permet localitzar amb precisi un
objecte en qualsevol lloc del planeta, ha sigut elegit com
lavan ms important aconseguit per la NASA en les
observacions de la Terra. El segon lloc locupa el sistema
per a diagnosticar la reducci de la capa doz, i el tercer,
els avanos en els pronstics meteorolgics aconseguits
amb la informaci dels satllits, que ara permeten
determinar lestat de loratge en qualsevol lloc del mn
amb una setmana danticipaci.
Per la localitzaci precisa dun objecte no s noms el
gran mrit del GPS, que sha fet realment popular i, a poc
a poc, sha convertit en un integrant habitual de lequip de
lautombil i en una funci ms dels programes de telefonia
mbil, sin que tamb t beneficis addicionals per a la
cincia, perqu pot ubicar els moviments de les plaques
tectniques, registrar laugment dels nivells marins i,
sobretot, fer que la navegaci aria siga molt ms segura.
Els experts havien considerat com a guanyador segur el
GPS, per no van preveure que el nou coneixement adquirit
per la NASA respecte a la capa doz superaria altres
avanos ms espectaculars, per exemple els sistemes de
detecci del calfament de la Terra, del desplaament de
les masses de gel polars o de laugment del nivell mar.

certificat de
grau mitj JQCV
54

En la conversa, els examinadors poden formular-li preguntes

com les segents:
Preguntes per a la interacci
T alguna experincia en ls del GPS? Creu que s un
aparell til?
s una tecnologia assequible per a totes les butxaques?
Fins a quin punt el GPS s fiable?
El GPS est destinat a convertir-se en un altre dels aparells
imprescindibles de la vida moderna? En este sentit, s
comparable amb altres aparells ja existents?
A ms de lajuda en la conducci, coneix altres aplicacions
del GPS?
Hi ha algun avan tecnolgic que li agradaria arribar a
conixer en un futur?

*Criteris de correcci i solucionari en: www.edu.gva.es/jqcv

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

www.edu.gva.es/jqcv