Professional Documents
Culture Documents
Quadre Temps Verbals
Quadre Temps Verbals
El verb de les oracions temporals referides al futur que van introduïdes amb quan, així que, a
penes o altres locucions temporals semblants, pot anar en català en futur o en present de
subjuntiu, a diferència del castellà, que només admet l'ús del present de subjuntiu.
135
136 Quadern de Valencià Superior
Amb adverbis de dubte, el català construeix les oracions amb el mode indicatiu, enfront del
castellà, que usa el verb en mode subjuntiu.
Alguns verbs com ara confiar o esperar, en el sentit de 'tenir esperança', exigeixen en català
l'ús de temps verbals del mode indicatiu (futur o condicional). En castellà, per contra, és
possible utilitzar l'indicatiu o el subjuntiu, segons el major o menor grau de certesa que el
parlant tinga respecte a la realització de l'acció enunciada.
En les oracions afirmatives depenents de verbs de temor podem usar el futur i el pretèrit
imperfet de subjuntiu (en aquest cas, però, introduït amb la negació no). En castellà solament
utilitzem el verb en pretèrit imperfet de subjuntiu.
Si les oracions subordinades són negatives, solament s'accepta l'ús del futur.
Si l'acció expressada pel verb principal està referida al passat, el verb de l'oració subordinada
pot anar en condicional o en pretèrit imperfet de subjuntiu (també introduït amb la partícula
no).
Quan el subjecte és un nom col·lectiu singular (gent, equip, colla, etc.) concorda amb el verb
també en singular.
Quan el subjecte és un nom col·lectiu (un sector de, una part de, un cert nombre de, etc.)
determinat per un complement en plural és preferible que el verb siga en singular, però també
pot anar en plural.
a) Recordeu que el verb haver-hi és invariable: ha d'anar sempre en singular, encara que el
seu complement vaja en plural.
b) Si hi ha dos o més subjectes en singular coordinats amb la conjunció o, el verb pot anar
en singular, sempre que els precedisca.
3. Ser i estar
Hi ha vacil·lacions en certs usos dels verbs ser i estar. Veurem tot seguit els casos més
problemàtics.
Utilitzarem Ser:
Joan és al parc.
Joan *està al parc.
Precedit de certs adverbis, molt sovint equival a 'arribar' o a 'haver arribat' a algun lloc.
Ja som a València.
Utilitzarem Estar:
No obstant això, i fins i tot si hi ha aquest sentit duratiu, el català se serveix del verb ser en
frases com aquestes.
La vacil·lació en l'ús de ser i estar en frases com aquestes s'explica perquè la intenció del
parlant pot concebre "la vesprada" o "per Nadal" com un temps puntual, sense tenir en compte
la seua durada.
b) (o estar-se) en el sentit de 'residir, viure, fer estada'; també en el sentit de 'treballar en una
empresa' o 'formar part d'una entitat, òrgan, etc'.
Josep Lluís està a la Ford (és a dir, treballa a la factoria Ford d'Almussafes).
Anna estava en l'associació de veïns. N'era la presidenta.
El meu amic Ferran s'està a Roma becat per la universitat.
Unitat 14. Usos dels temps verbals. Concordança. Ser i estar 139
Utilitzarem Ser:
a) per a expressar qualitats que es consideren definitòries; és a dir, que defineixen l'essència
o expressen la identitat o la pertinença a un conjunt.
Utilitzarem Estar:
b) Tal com fa l'ús tradicional i genuí, convé usar ser amb certs participis fent funció
d'adjectiu (com ara casat, mort, etc.) que expressen qualitats molt estables d'un subjecte
animat, que es considera com a definidores i no pas com a transitòries, si es vol expressar
simplement la qualitat com a qualitat definidora, sense cap més matís.
c) En les expressions estar mort de por, estar mort de fàstic, etc., s'usa estar perquè mort hi
té un sentit figurat i no indica una qualitat molt estable d'un subjecte animant, sinó un
estat transitori.
Exercicis unitat 14
k) Els meus pares van ser uns quants dies a Barcelona fent turisme.
2. Ompliu els buits amb les formes adients dels verbs ser o estar:
i) El meu germà, quan era xicotet, ______ mort de por quan veia per la televisió la família
Monster.
4. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us
proposem:
a) Moltes nacions troben o reafermen la seua identitat a partir d'uns mites constituents. Així,
personatges com Joana d'Arc, el Cid o Jaume I; o fets històrics com la batalla de
Bouvines a França o la derrota dels perses en la batalla de Marató constitueixen fites
sobre les quals es basteixen les esmentades identitats nacionals. Fins a quin punt és
correcte basar les identitats en aquests mites? Hi esteu d'acord?
b) El paper de les ciutats enfront dels estats i de les nacions en el món globalitzat en el qual
vivim.