Unitat 14. Usos dels temps verbals.

Concordança. Ser i estar

1. Usos dels temps verbals

L'ús dels diferents temps verbals és pràcticament idèntic en català i en castellà. De tota
manera, hi ha alguns casos en què no hi coincideixen. Vegem-ne alguns exemples.

1.1 Oracions temporals

El verb de les oracions temporals referides al futur que van introduïdes amb quan, així que, a
penes o altres locucions temporals semblants, pot anar en català en futur o en present de
subjuntiu, a diferència del castellà, que només admet l'ús del present de subjuntiu.

Quan acabe (o acabaré) aquesta lliçó, descansaré.

Cuando termine esta lección, descansaré.

1.2 Oracions condicionals

En català, l'oració subordinada introduïda per la conjunció si s'expressa amb el pretèrit

imperfet de subjuntiu. La segona part usa el condicional.

Si vingueres prompte, aniríem al teatre.

Si l'oració introduïda per si es conjuga en present d'indicatiu (perquè la condició establida

presenta un major grau de probabilitat), la segona part ho ha de fer en futur. El que no podem
fer és barrejar entre la primera i la segona part de l'oració els temps verbal de la correlació que
acabem de comentar.

Si el candidat guanya les eleccions, aconseguirà el somni de la seua vida.

Si el candidat guanyara les eleccions, aconseguiria el somni de la seua vida.
*Si el candidat guanyara les eleccions, aconseguirà el somni de la seua vida
(frase incorrecta, perquè barreja un pretèrit imperfet de subjuntiu en la primera part de
l'oració amb un futur en la segona part).

135
136 Quadern de Valencià Superior

1.3 Oracions de dubte

Amb adverbis de dubte, el català construeix les oracions amb el mode indicatiu, enfront del
castellà, que usa el verb en mode subjuntiu.

Potser arribarà a mitjanit (verb en indicatiu)

Quizás llegue a medianoche (verb en subjuntiu)

Tal vegada no sóc jo el teu soci ideal (verb en indicatiu)

Però: Pot ser que siga (en subjuntiu) jo el teu soci ideal.
Tal vez no sea yo tu socio ideal (verb en subjuntiu)

1.4 Oracions de confiança

Alguns verbs com ara confiar o esperar, en el sentit de 'tenir esperança', exigeixen en català
l'ús de temps verbals del mode indicatiu (futur o condicional). En castellà, per contra, és
possible utilitzar l'indicatiu o el subjuntiu, segons el major o menor grau de certesa que el
parlant tinga respecte a la realització de l'acció enunciada.

Espere que guanyarà les oposicions.

Espero que gane les oposicions.

Confie que em concediran el permís.

Confío en que me concedan el permiso.

1.5 Oracions de temor

En les oracions afirmatives depenents de verbs de temor podem usar el futur i el pretèrit
imperfet de subjuntiu (en aquest cas, però, introduït amb la negació no). En castellà solament
utilitzem el verb en pretèrit imperfet de subjuntiu.

Tem que li passarà alguna cosa.

Tem que no li passe alguna cosa.
Temo que le pase alguna cosa.

Si les oracions subordinades són negatives, solament s'accepta l'ús del futur.

Tinc por que no aprovaré l'examen.

Tengo miedo de que no apruebe el examen.

Si l'acció expressada pel verb principal està referida al passat, el verb de l'oració subordinada
pot anar en condicional o en pretèrit imperfet de subjuntiu (també introduït amb la partícula
no).

Tenia por que arribaria tard.

Tenia por que no arribara tard.
Tenía miedo de que llegase tarde.
Unitat 14. Usos dels temps verbals. Concordança. Ser i estar 137

2. Concordança entre el subjecte i el verb

2.1 El subjecte és un nom col·lectiu no determinat

Quan el subjecte és un nom col·lectiu singular (gent, equip, colla, etc.) concorda amb el verb
també en singular.

La gent ha de ser més responsable.

La colla s'ha desfet. Quina llàstima!
L'equip ha perdut una vegada més.

No obstant això, si el text continua i en la frase següent s'omet el subjecte, la concordança

tendeix a fer-se en plural.

L'equip es desplaçarà demà a València, on jugaran un partit decisori.

2.2 El subjecte és un nom col·lectiu determinat

Quan el subjecte és un nom col·lectiu (un sector de, una part de, un cert nombre de, etc.)
determinat per un complement en plural és preferible que el verb siga en singular, però també
pot anar en plural.

Un sector dels delegats sindicals ha abandonat l'assemblea (més recomanable).

Un sector dels delegats sindicals han abandonat l'assemblea (menys recomanable).

La majoria dels meus alumnes estudia molt (més recomanable).

La majoria dels meus alumnes estudien molt (menys recomanable).

2.3 Altres casos

a) Recordeu que el verb haver-hi és invariable: ha d'anar sempre en singular, encara que el
seu complement vaja en plural.

Hi ha molts xiquets a l'escola.

*Hi han molts xiquets a l'escola.

b) Si hi ha dos o més subjectes en singular coordinats amb la conjunció o, el verb pot anar
en singular, sempre que els precedisca.

Vindrà a veure'm el meu cosí o la meua cosina, encara no ho sé.

138 Quadern de Valencià Superior

3. Ser i estar
Hi ha vacil·lacions en certs usos dels verbs ser i estar. Veurem tot seguit els casos més
problemàtics.

3.1 Per a expressar la localització o situació en l'espai

Utilitzarem Ser:

a) per a expressar la mera localització o situació en l'espai d'un subjecte o objecte.

On són les claus?

On *estan les claus?

El jersei és a l'armari del dormitori gran.

El jersei *està a l'armari del dormitori gran.

Joan és al parc.
Joan *està al parc.

b) per a expressar la mera localització o situació en l'espai amb un complement de temps

puntual, no duratiu, tant si és explícit com si és sobreentés.

Pere és al cinema (ara, en aquest moment)

Precedit de certs adverbis, molt sovint equival a 'arribar' o a 'haver arribat' a algun lloc.

Ja som a València.

Utilitzarem Estar:

a) si la localització en l'espai inclou la idea de no moure's d'un lloc, de romandre-hi durant

un cert temps.

Vaig estar una setmana en un congrés a Amsterdam.

No obstant això, i fins i tot si hi ha aquest sentit duratiu, el català se serveix del verb ser en
frases com aquestes.

Per Nadal els nostres amics sempre són al País Basc.

Seré al despatx tota la vesprada. Vine quan vulgues.

La vacil·lació en l'ús de ser i estar en frases com aquestes s'explica perquè la intenció del
parlant pot concebre "la vesprada" o "per Nadal" com un temps puntual, sense tenir en compte
la seua durada.

b) (o estar-se) en el sentit de 'residir, viure, fer estada'; també en el sentit de 'treballar en una
empresa' o 'formar part d'una entitat, òrgan, etc'.

Josep Lluís està a la Ford (és a dir, treballa a la factoria Ford d'Almussafes).
Anna estava en l'associació de veïns. N'era la presidenta.
El meu amic Ferran s'està a Roma becat per la universitat.
Unitat 14. Usos dels temps verbals. Concordança. Ser i estar 139

3.2 Per a expressar qualitats o estats

Utilitzarem Ser:

a) per a expressar qualitats que es consideren definitòries; és a dir, que defineixen l'essència
o expressen la identitat o la pertinença a un conjunt.

Aquest llibre és molt bo.

Ma mare és morena.
Tots érem fans del Titi.
Pere és molt alegre.

Utilitzarem Estar:

a) per a expressar qualitats transitòries.

La cadira està trencada. Cal portar-la a cal fuster.

Els nens estan plorant. Probablement tindran fam.
Pere està molt alegre perquè se'n va de viatge a Nova York.

b) Tal com fa l'ús tradicional i genuí, convé usar ser amb certs participis fent funció
d'adjectiu (com ara casat, mort, etc.) que expressen qualitats molt estables d'un subjecte
animat, que es considera com a definidores i no pas com a transitòries, si es vol expressar
simplement la qualitat com a qualitat definidora, sense cap més matís.

És casada o és soltera, la teua amiga?

Son pare ja és mort. Va morir fa aproximadament tres anys.

c) En les expressions estar mort de por, estar mort de fàstic, etc., s'usa estar perquè mort hi
té un sentit figurat i no indica una qualitat molt estable d'un subjecte animant, sinó un
estat transitori.

Anna està morta de por quan sent udolar els llops.

140 Quadern de Valencià Superior

Exercicis unitat 14

1. Corregiu, si escau, les frases següents

a) Si moriren tots, serà una tragèdia.

b) Tal vegada siga una errada nostra.

c) Confie que em donen el lloc de treball.

d) El gos del meu germà està jugant al jardí.

e) Lluís està al lavabo, però torna de seguida.

f) Temia que et decidiries a posar-te a dieta.

g) Als horts de mon pare, hi han molts tarongers i moltes llimeres.

h) És possible que Pere esdevinga un músic famós.

i) Jo visc habitualment a València, però aquest quadrimestre sóc a Gandia.

j) Té por que no arribe a temps.

k) Els meus pares van ser uns quants dies a Barcelona fent turisme.

l) Un sector de la classe semblava adormits.

m) La masia és situada dalt del cim.

n) Ja m'agradaria que aconseguisca el primer premi!

o) Ahir els teus pares estaven a la mar.

2. Ompliu els buits amb les formes adients dels verbs ser o estar:

a) El martell ____ al calaix.

b) Castelló ______ al sud de Tarragona.

c) Telefoneu-me així que _____ a Londres.

d) Mon pare _______ molt trist perquè s'ha arruïnat.

Unitat 14. Usos dels temps verbals. Concordança. Ser i estar 141

e) Maria ______ morta o encara viu?

f) Dénia ______ a la Marina Alta.

g) Jordi ______ uns dies allotjat a l'Hotel Marc Aureli de Milà.

h) Miquel _____ a la Sala de reunions, però tornarà en vint minuts.

i) El meu germà, quan era xicotet, ______ mort de por quan veia per la televisió la família
Monster.

3. Traduïu les frases següents:

a) Todos esperamos que apruebe los exámenes de junio.

____________________________________________________________________
b) A lo mejor te hubieras podido evitar la multa.
____________________________________________________________________
c) Mis hijos están en la calle, jugando.
____________________________________________________________________
d) Tenía miedo de que contrajese alguna enfermedad.
____________________________________________________________________
e) Así revientes, desgraciado!
____________________________________________________________________
f) Estaré en la consulta esperádonte hasta que vengas.
____________________________________________________________________
g) Ojalá que no vuelva nunca. No lo soporto.
____________________________________________________________________
h) Temo que no llegue antes de las once.
____________________________________________________________________

4. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us
proposem:
a) Moltes nacions troben o reafermen la seua identitat a partir d'uns mites constituents. Així,
personatges com Joana d'Arc, el Cid o Jaume I; o fets històrics com la batalla de
Bouvines a França o la derrota dels perses en la batalla de Marató constitueixen fites
sobre les quals es basteixen les esmentades identitats nacionals. Fins a quin punt és
correcte basar les identitats en aquests mites? Hi esteu d'acord?

b) El paper de les ciutats enfront dels estats i de les nacions en el món globalitzat en el qual
vivim.