Assunto Nese

“El nostre secret és la il·lusió i

la confiança en les persones”
El director musical i gerent d’Amics de l’Òpera de Sarrià
ens descobreix les claus de la V temporada

JOAN MONTÓN.
Barcelona, 4 de desembre.

A ssunto Nese es treu les ulleres. Du-

rant el matí ha enllestit amb detall
el pressupost de la primera producció de
la temporada: “Necessitem patrocina-
dors!”, sospira. A mesura que la criatura
va creixent, es fa golafre. L’any passat va
ser un any excepcional. No es va gastar res
en escenografia i el teatre es va omplir tres
cops. Enguany el risc augmenta i tot costa.
Es compta amb el suport i la fidelitat dels
125 socis que aporten uns ingressos fixos,
indispensables per afrontar els primers
pagaments. També es compta amb algu-
nes ajudes públiques fonamentals, però
bàsicament el projecte s’ha bastit gràcies
a l’acadèmia Barcelona Concertante. “La
meva dona diria: “Sort que l’òpera és l’únic

V Temporada. Amics de l’òpera de Sarrià.

hobby que té l’Assunto, si no seria la ruï-
na!”. I tot plegat per què? Tot es genera per
una il·lusió; oferir a la ciutat, de manera
continuada, òpera de cambra, un repertori
tan ric com desatès. Assunto ens revela, a
continuació, les bases sobre les quals s’as-
sentarà la temporada que comença.
El paper de Raúl Giménez
com a director artístic
El projecte que oferim els Amics és una
ópera-estudi. Els cantants són artistes
joves que enceten les seves carreres. Vénen
atrets per la possibilitat de debutar a Bar-
celona, perquè la producció els hi resulta
atractiva i, sobretot, per tenir l’oportuni-
tat d’estar al costat d’en Raúl que prepara
totes les veus. Sempre s’ha dit que la veu és
un do. La veu la tens o no la tens. Molts in-
tèrprets han fet carrera sense saber gens de
música i sense saber explicar com podien
cantar tan bé. No cal donar noms. Tanma-
teix hi ha cantants que saben allò que fan,
però que quan escolten a d’altres no saben
detectar ni resoldre els problemes. Raúl
sap exactament el que fa, en cada segon. El
seu mestre va ser Alfredo Krauss que en-
carnava l’ideal del cantant amb una tècnica
acurada. Raúl coneix el paper de tots els
personatges, sap com s’han de moure per
l’escenari, domina els estils... Això els joves
ho saben i vénen per aprendre, no pels
diners.

1
 La selecció de cantants
per aquesta temporada
No és fàcil trobar el personatge. De ve-
gades el cantant és bo, però veus que no
lliga amb el rol. Cal tenir en compte moltes
coses. Com tots els cursos, s’ha fet una con-
vocatòria i la resposta ha estat sorprenent.
S’ha presentat gent d’Itàlia, Suïssa, França,
Alemanya, també sud-americans i molts
d’aquí, i tothom amb un nivell alt. És gent
jove amb talent que ja té l’agenda plena de
compromisos per cantar a tot arreu. En-
guany necessitem molts cantants perquè
cada òpera requereix sis o set veus. Amb
aquesta audició gairebé hem completat els
repartiments.
Assunto Nese porta la batuta
Sempre he dirigit orquestres de nens i
joves, però no gosava fer-ho a un nivell
professional. Raúl va insistir i em va em-
pènyer a fer el pas. La tècnica del gest és
important, però allò que resulta impres-
cindible per un director és la connexió. Si
connectes, no hi ha problema. Dirigir òpera
no és el mateix que dirigir una simfonia.
És un altre món. Pots decidir executar un
passatge d’una manera determinada, però
V Temporada. Amics de l’òpera de Sarrià.
mai saps el que passarà a l’escenari. Aques-
ta temporada tindrem una de les millors
plantilles de la nostra història. Resulta
plaent retrobar-se amb alguns d’aquells
nens que van passar per l’acadèmia, ara
convertits en professionals competents.
Anna Ponces dirigeix l’escena
Coneixia el projecte i em va venir a veure
l’any passat. Des del primer minut vam
tenir bon feeling. És cantant, va estudiar
Arts Escèniques i va ampliar la seva for-
mació en el Piccolo Teatro de Milà. Només
arribar es va posar a picar pedra. Vam tenir
un problema d’última hora amb el director
de L’isola disabitata i l’Anna es va atrevir
2
a substituir-lo. Enguany s’encarregarà de
dirigir la primera i la tercera producció de
la temporada.
Els somnis es fan realitat
Un dels objectius que ens proposàrem Raúl
i jo fou representar les 5 farses compostes
per Gioachino Rossini, cosa que s’assolirà
amb La scala di seta. Amb Rossini no cal
inventar res, tot està escrit. Raúl sempre
m’ho diu. Si et llegeixes el llibret, llavors
entens la música. Componia després d’es-
tudiar-se el llibret, no feia la música abans.
Es diu que Rossini s’ha d’interpretar ràpid
i brillant. És veritat, però no sempre. Quan
a La scala Germano surt a escena mig
borratxo i endormiscat, Rossini empra una
mena de leitmotiv que representa l’estat
del personatge. Només ho puc interpretar
correctament si m’imagino l’escena. Lla-
vors tot encaixa.
Educar el públic
Com a òpera diferent s’ha pensat en Cen-
drillon. Serà la producció petita, inèdi-
ta, desconeguda pel públic. Coneixem la
trajectòria de Pauline Viardot com a can-
tant, però no tant com a compositora. Tot
plegat concorda amb el nostre compromís
pedagògic. Si sempre escoltem el mateix
no descobrim coses noves. Amb Rossini o
Donizetti omplim el teatre, però amb una
òpera d’autor o títol desconeguts ens hi
costa més. Cal explicar-se molt més. Hem
de perseverar. La crítica sempre ens ani-
ma a continuar amb aquesta línia. Hem
representat obres del pare de Pauline,
Manuel García, que comparteixen un tret
comú amb Cendrillon. Són òperes pen-
sades per la formació dels seus alumnes.
Escrivien per posar a prova els cantants
en un àmbit privat. Tot això s’assembla
força amb el nostre model d’òpera-estudi.
Crec que seguirem per aquest camí. Només
ens quedarà per fer una cosa; encarregar
noves òperes per estrenar-les nosaltres.
Això encara serà més arriscat perquè, de
moment, no tenim darrere un gran públic,
però temps al temps...
Per acabar Il matrimonio
segreto, per molts la millor
òpera bufa de la història
Com que és una producció més gran, no
entrava en els nostres plans, però enguany,
amb l’aniversari —i amb la insistència de
Roger Alier, que sempre ens la demana—,
hem volgut fer l’esforç i programar-la.
Sempre s’ha explicat que a l’emperador li
va agradar tant l’òpera que va convidar a
sopar a tota la companyia i després els va
demanar tornar-la a representar per a ell.
Llavors se’ns ha acudit la idea de muntar
un sopar en el descans per recordar aquella
anècdota. Il matrimonio és l’òpera bufa
L’escola Elisava va començar la seva col·laboració amb AOS la temporada passada, preparant l’escenografia
de L’inganno felice, òpera de Gioachino Rossini. Fotògraf: Antoni Bofill.
3
per excel·lència. El llibret és, per cert, molt
semblant al de La scala, però és una òpera
més llarga i, per tant, la trama es desen-
volupa moltíssim més. A més Cimarrosa
escriu d’una altra manera, té una expressió
més continguda, més clàssica.
L’escola Elisava
prepara l’escenografia
La temporada passada vam tenir la prime-
ra experiència amb l’Elisava. Van dissenyar
l’escenografia de Il inganno felice i es van
lluir moltíssim. La mateixa escola va pro-
posar aquest curs incloure l’òpera en les as-
signatures del seu currículum relacionades
amb l’espai. Durant un trimestre els alum-
nes han estat treballant en la creació de
les escenografies de la temporada. Fa unes
setmanes van presentar els projectes —tres
per cada òpera— i es van triar les propostes
més adients pel teatre de Sarrià.
V Temporada. Amics de l’òpera de Sarrià.
 El Teatre de Sarrià
El seu descobriment va ser un regal cai-
gut del cel. Tenim al barri l’espai ideal per
l’òpera de cambra. Representar aquest
repertori en teatres grans no funciona.
Aquí el públic està molt a la vora, s’hi sent
partícip de l’acció. A més és un teatre a la
italiana, amb una bona acústica... No em
canso d’agrair la col·laboració i suport de
les persones que sempre estan al teatre,
Montse Morera i Ricard Julià, i també de Programació de la V temporada
tants altres que ens han fet un cop de mà d’Amics de l’Òpera de Sarrià
puntual. La scala di seta
Giachino Rossini (1812)
La consolidació Funcions: 2 i 3 de febrer. Teatre de Sarrià
d’un equip de treball 8 de febrer. Teatre Prado de Sitges
10 de febrer. Teatre Conservatori de Manresa
Fins ara assumia pràcticament tot el treball
Cendrillon
i era impossible. Enguany hem format un
Pauline Viardot (1903)
equip i cada membre s’ocupa de la produc- Funcions: 30 i 31 de març. Teatre de Sarrià
ció, la distribució, la premsa, les gires, el
màrqueting... És genial, tot funciona mi- Il matrimonio segreto
llor. Domenico Cimarosa (1792)
Funcions: 18 i 19 de maig. Teatre de Sarrià
El futur. De què parlarem
quan AOS faça 10 anys?
Tan de bo parlem de 10 representacions
de cada títol, a Barcelona i Catalunya i
d’una massa social de 500 socis. Un cop un
V Temporada. Amics de l’òpera de Sarrià.

polític va dir en una presentació de tempo-

rada que només es consoliden els projectes
que es planegen amb una visió de futur.
Si es fan per avui no serveixen. Nosaltres
podríem haver-nos entestat a realitzar per
exemple La Traviata, però per què? Ja hi
ha teatres que ho poden fer millor que no-
saltres. Cadascú ha de saber on s’hi posa.
Per tant, encertàrem amb la línia de treball
i com portar-la a terme. Esperem que en
cinc anys més el projecte estigui encara
més consolidat i que molts teatres puguin
gaudir de les nostres produccions.