Principis Sanitat Vegetal

CENTRE INTEGRAT DE
FORMACIÓ PROFESSIONAL
Crt. De Sant Carles Km 8, s/n.
GOVERN DE LES ILLES Venda d’ Arabí de baix
BALEARS “CAN MARINES”
07840 Santa Eulària des Riu.
Conselleria d’Educació i Universitats Illes Balears
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
DE
PRINCIPIS DE SANITAT VEGETAL
DEPARTAMENT: AGRÀRIA
CURS: 2015-2016
CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE PRODUCCIÓ AGROPECUÀRIA
CLAU: AGA201
PROFESSORA:
MARICARMEN FAULÍ MARÍN

 GOVERN DE LES CENTRE INTEGRAT DE FORMACIÓ Crt. De Sant Carles Km 8, s/n.
ILLES BALEARS PROFESSIONAL Venda d’Arabí de baix
07840 Santa Eulària des Riu Illes
Conselleria d’Educació i “CAN MARINES” Balears
Universitats
INDEX
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Identificació.
1.2. Competència general.
1.3. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen

amb la formació del títol.
1.4. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del títol.
1.5. Unitats de competència acreditables amb la formació del títol.
2. METODOLOGIA EMPRADA
2.1. Introducció
3. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL
4. PROGRAMACIÓ D'AULA
5. MATERIAL I RECURSOS
6. ACTITUDS INHERENTS AL MÒDUL
7. AVALUACIÓ
8. QUALIFICACIÓ
2
Universitats
9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
10. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS PREVISTES
3
Universitats
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Identificació
El títol de Tècnic en Producció Agropecuaria queda identificat per els següents

elements:
Denominació: Producció Agropecuaria.
Nivell: Formació Professional de Grau Mitja.
Duració: 2.000 hores.
Família Professional: Agrària.
Referent europeu: CINE-3 (Classificació Internacional Normalitzada

de l’Educació).
1.2. Competència general.
La competència general d’aquest títol coexisteix en obtindre productes y subproductes

agropecuaris atenent a la qualitat i rendiment, realitzant...
La competència general d'aquest títol consisteix a obtenir productes i subproductes

agropecuaris atenent a criteris de qualitat i rendibilitat, realitzant operacions de
producció i de manteniment d'instal·lacions i equips, aplicant la legislació de protecció
ambiental, de prevenció de riscos laborals, de benestar animal i de seguretat
alimentària.
1.3. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la

formació del títol.
Les competències professionals, personals i socials d'aquest mòdul són les que es
relacionen a continuació:
8. Quantificar els agents beneficiosos i perjudicials per als cultius, utilitzant els
mètodes de mostreig establits.
14. Aplicar procediments de qualitat, traçabilitat, prevenció de riscos laborals i

ambientals, d'acord amb l’ establit en els processos de producció.
15. Mantenir una actitud professional d'innovació, respecte a els canvis tecnològics, en
la creació de nous productes i millora de processos i tècniques de comercialització.
4
Universitats
1.4. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del títol.
8. Descriure i utilitzar els mètodes de mostreig identificant-ne els procediments de

recompte per a la quantificació dels agents beneficiosos i perjudicials dels cultius.
14. Analitzar i descriure els procediments de qualitat, prevenció de riscos laborals i

ambientals, assenyalant-hi les accions que es realitzaran en els casos definits per a
actuar d’acord amb les normes estandarditzades.
15. Identificar els canvis tecnològics, organitzatius, econòmics i laborals de la activitat,

analitzant les seves implicacions a l’àmbit de treball, per a mantenir l’esperit
d’innovació.
1.5. Unitats de competència acreditables amb la formació del títol.
1.5.1. Correspondència de les Unitats de competència acreditables a Mòduls

professionals convalidables
Correspondència de les Unitats de competència acreditables a Mòduls

professionals convalidables
UNITATS DE COMPETÈNCIA MÒDULS PROFESSIONALS

ACREDITABLES CONVALIDABLES
REIAL DECRET 1634/2009, de 30 d’octubre
UC0525_2: Controlar les plagues, malalties, 0409 Principis de Sanitat Vegetal

males herbes i fisiopaties
1.5.2. Correspondència de les Mòduls professionals convalidables a les Unitats

de competència acreditables.
Correspondència de les Mòduls professionals convalidables a les Unitats de

competència acreditables a
5
Universitats
MÒDULS PROFESSIONALS UNITATS DE COMPETÈNCIA

CONVALIDABLES ACREDITABLES
REIAL DECRET 1634/2009, de 30 d’octubre
0409 Principis de Sanitat Vegetal UC0525_2: Controlar les plagues, malalties,

males herbes i fisiopaties
2. METODOLOGIA
2.1. Introducció
S’emprarà una metodologia molt activa perquè s’intentarà la participació dels alumnes
en qualsevol moment.
L’alumne hauria de ser l’autèntic protagonista del seu aprenentatge, perquè és ell qui
construeix els seus coneixements. Es tindrà en compte els coneixements previs dels
alumnes, així com els seus interessos en els diferents continguts del mòdul.
S’ha intentat que els continguts siguin interessants pels alumnes afavorint que
s’adquireixin les capacitat terminals desitjades. Per això s’ha planificat l’ensenyament
de manera que es puguin conjugar continguts amens i entretinguts amb el rigor
cientificotècnic.
La metodologia que es seguirà en cada unitat didàctica constarà dels següents

apartats:
- Exploració dels coneixements previs, amb preguntes a l’atzar o plantejant

situacions relatives a la importància del tema a tractar. Exemple Heu sentit
parlar de...?, qui coneix tal tema? Aportant alguna dada recent o article, etc.
- Explicació dels continguts per part del professor, la metodologia elegida es

basa en el mètode demostratiu en base a la demostració pràctica per part del
professor de l’activitat a desenvolupar i posterior realització de la mateixa pels
alumnes. Es deixarà que sigui l’alumnat qui descobreixi i infereixi per si mateix
determinades parts de l’experimentació amb la finalitat de motivar el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
- Realització d’activitat en les quals l’alumnat cercarà informació sobre diferents

temes. Aquestes activitat s’exposaran a classe.
6
Universitats
2.2. Principis metodològics
Dintre de la línia del Departament es proposen les següents pautes metodològiques:
- Partir de les idees i conceptes que té l’alumnat respecte als diferents continguts, això
requereix un primer nivell de diversificació a l’aula.
- Treballar els continguts de manera dinàmica, amena i motivadora. Combinar les

activitats individuals amb les del grup. Les activitats dinàmiques o que requereixin cert
esforç físic amb les tranquil·les que requereixin més atenció, les repetitives i
monòtones amb les més interessants, usant els espais diferents que ofereix el centre
així com les visites a les explotacions agropecuàries de la zona.
- Propiciar un ambient comunicatiu, distès i participatiu que faciliti la motivació a

l’aprenentatge. En aquest ambient és fonamental l’educació en valors de respecte,
voluntat, igualtat, etc., que propici un ambient de pau i treball en equip dintre i fora de
l’aula.
- L’aprenentatge estarà basat en els criteris de repetibilitat, dedicació, prevenció,

fonamentació tecnològica i maduresa professional. Aquesta fonamentació sorgirà com
a conseqüència de la justificació pràctica de les feines, d’allò concret a allò abstracte,
per tant, d’allò particular allò general.
- En el procés de ensenyament-aprenentatge s’establirà una separació entre la teoria i

la pràctica només per als temes generals. Para els més específics ambdues
dimensions estaran integrades en les activitats, de forma que de la pràctica sorgeixi la
necessitat de la teoria.
Es podria mencionar que l’esperit d’aquesta metodologia també es fonamenta en

l’aprenentatge mitjançant l’observació, investigació i deducció personal o en grup dels
processos que s’estiguin estudiant. Això vol dir en molts casos que el docent no
satisfarà tots els dubtes que es plantegin sinó que contràriament impulsarà als
alumnes a treballar sobre el tema, i es debatran entre tots les possibles respostes. Es
pretén que l’aprenentatge sigui molt més intens gràcies al treball personal que crearà
en l’alumnat una actitud permanent d’observació dels processos que desitgi analitzar.
S’emprarà per fer tot això tècniques de treball en petits grups, on es podran
desenvolupar les seves pròpies iniciatives, avaluant i definint la millor solució als
problemes que es plantegin. També realitzaran treballs de forma individual, per a
facilitar l’autoestima i seguretat en les diferents operacions que se’ls dissenyi.
7
Universitats
3. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL
BLOC DE CONTINGUTS UNITATS DIDÀTIQUES SEQUÈNCIADES TEMPORALITZACIÓ
B1 B2 B3 SET OCT NOV DES GEN FEB MAR ABR MAI JUN HORES
X UD. 1 3 11 6 20
X UD. 2 6 8 5 19
X UD. 3 4 10 5 19
X UD. 4 4 12 3 19
X UD. 5 10 9 19
HORES TOTALS (xx ) 3 11 12 8 9 10 9 12 13 9 95
4. PROGRAMACIÓ D’AULA
4.1. Resultats de l’aprenentatge.
Quadre resum:
8
Universitats
RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS I
UNITATS DIDÀCTIQUES
1. Caracteritza la vegetació espontània descrivint-ne les 1 2 3 4 5 6 ...

espècies presents a la zona.
X
RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS II
2. Determina els agents abiòtics que provoquen danys i 1 2 3 4 5 6 ...

fisiopaties a les plantes, descrivint-ne les
X
característiques.
RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS I
3. Determina la fauna perjudicial i beneficiosa per als 1 2 3 4 5 6 ...

vegetals analitzant-ne les característiques biològiques i
X
els efectes sobre les plantes
RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS II
1 2 3 4 5
9
Universitats
4. Determina els agents beneficiosos i els que provoquen X

malalties i danys que afecten les plantes, descrivint-ne
les característiques.
RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS II
5. Determina l’estat sanitari de les plantes, valorant-ne la 1 2 3 4 5

informació obtinguda segons el protocol establert.
X
RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS III
6. Caracteritza els mètodes de protecció per a les plantes 1 2 3 4 5

valorant-ne els efectes sobre la seva sanitat.
X
4.2. Quadre de les Unitats didàctiques:
Unitat didàctica: “Vegetació espontània no desitjada” 1 Temporalització 20
Objectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Continguts
- Conèixer la vegetació espontània.
10
Universitats
- Vegetació espontània. Classificació. Identificació i característiques morfològiques.
- Claus per a la classificació d’espècies. Tipologia i usos.
- Elaboració d’herbaris:
- Elaborar herbaris.
- Materials. Identificació, característiques i aplicacions.
- Descriure de forma biològica.
- Procediments de recollida, premsat, assecat, condicionament i conservació.
- Conèixer les plantes paràsites més importants.
- Elaboració de fitxes de camp.
- Descripció biològica. Formes de propagació i dispersió i cicles de creixement.
- Hàbitat. Associació d’espècies. Estacionalitat de la flora arvense. Relació entre els

cultius i la flora específica.
- Plantes paràsites. Definició, descripció i classificació.
- Perjudicis causats. Danys en funció de l’estat fenològic del cultiu.
Activitats d'ensenyament - aprenentatge Criteris d'avaluació
- Classificar la vegetació espontània. - Reconeix les plàntules de vegetació espontània no desitjada.
- Elaborar herbaris treballant de manera individual i en grup. - Identifica les plantes parasitàries dels vegetals.
- Determina les espècies mitjançant la utilització de claus.
- Descriu les característiques biològiques de les espècies de vegetació espontània.
- Identifica l’associació de la vegetació espontània no desitjada amb els cultius.
11
Universitats
- Elabora un herbari amb les espècies de vegetació espontània no desitjada.
- Valora la incidència exercida per la vegetació espontània sobre els cultius.
Unitat didàctica: “Fauna perjudicial i beneficiosa pels animals” 2 Temporalització 19
- Conèixer la fauna perjudicial i beneficiosa.
- Classificar els ésser vius. - Determinació de la fauna perjudicial i beneficiosa.
- Conèixer les plagues i actuar contra elles. - Classificació dels éssers vius:
- Fauna perjudicial i beneficiosa.
- Invertebrats, aus i mamífers més significatius. Morfologia i fisiologia. Classificació

dels ordres taxonòmics d’importància.
- Comportament de dispersió de la fauna perjudicial i beneficiosa. Condicions

ambientals que afecten al seu cicle vital.
- Elaboració d’insectaris d’espècies que constitueixen plaga.
- Equips. Captura i condicionament.
- Elaboració de fitxes de camp.
- Exposició d’exemplars.
12
Universitats
- Fauna beneficiosa:
- Biologia i fisiologia.
- Plagues sobre les que actuen.
- Tècniques de manteniment de poblacions depredadores.
- Plaga:
- Plaga. Concepte. Plagues polífagues. Classificació, biologia. Símptomes i danys.

Estat fenològic susceptible del cultiu. Determinació. Condicions ambientals
afavoridores.
- Plagues específiques. Classificació. Biologia. Símptomes. Danys. Estats en què

causen danys. Estat fenològic susceptible del cultiu. Determinació. Condicions
ambientals afavoridores.
- Fer classificacions dels ésser vius de manera individual o grupal. - Ubica els éssers vius perjudicials i beneficiosos en una classificació general.
- Elaborar insectaris de manera individual o grupal. - Identifica les característiques morfològiques d’invertebrats, aus i mamífers més
significatius.
- Classificar els diferents tipus de plagues.
- Descriu la fisiologia de la fauna perjudicial i beneficiosa.
- Diferencia els ordres d’insectes i àcars perjudicials i beneficiosos de les plantes.
- Realitza un insectari amb els ordres més característics.
- Reconeix els símptomes i danys produïts per la fauna perjudicial en les plantes.
13
Universitats
- Relaciona el cicle biològic de la fauna que pot provocar plaga amb les condicions
ambientals i la fenologia de la planta.
Unitat didàctica: “Agents biòtics i abiòtics que provoquen

3 Temporalització 19
malalties i danys”
- Determinació d’agents beneficiosos i dels que provoquen malalties:
- Conèixer els agents beneficiosos i també aquells que provoquen malalties. - Malaltia. Concepte. Transmissió. Condicions ambientals favorables i
desfavorables. Mitjans favorables i no favorables. Vectors de transmissió.
- Classificació d’agents beneficiosos i dels que provoquen malalties. Descripció.

Identificació. Tipus.
- Agents biòtics beneficiosos i perjudicials. Descripció i identificació. Biologia. Factors

que afecten a les poblacions auxiliars. Manteniment de microorganismes del sòl.
- Agents abiòtics. Danys. Alteracions en les plantes causades per agents atmosfèrics,
el sòl, entre d’altres. Alteracions nutricionals.
- Classifica els agents beneficiosos i aquells que provoquen malalties i danys.
- Classificar de manera individual o en grup els agents beneficiosos i els que - Descriure els agents biòtics.
provoquen malalties.
14
Universitats
- Valora la forma de transmissió de les malalties.
- Descriure els símptomes i danys de les malalties.
- Reconeix les malalties pròpies de cada planta.
- Identifica els agents causants de la malaltia en una mostra.
Unitat didàctica: “Valoració de l’estat sanitari de les plantes” 4 Temporalització 19
- Conèixer què és el mostreig i les seves diferents tècniques. - Mostreig. Concepte i tipus de mostreig. Tècniques que es deuen utilitzar.
- Interpretar i valorar el nivell de presència de patògens. - Materials i equips de comptatges i mostreig. Acompliment de fitxes de camp,
col·locació de trampes. Altres materials.
- Preparar i analitzar diferents mostres de patògens.
- Comptatges. Localització dels punts de comptatge. Mostreig de fauna auxiliar i
agents no beneficiosos. Objectius i protocols.
- Presa de mostres. Protocols d’actuació.
- Interpretació dels nivells de presència de patògens, fauna auxiliar i altres

organismes beneficiosos. Estat sanitari de les plantes.
- Llindars. Tipus i conceptes. Equilibri, dany econòmic, entre d’altres.
15
Universitats
- Preparació de mostres patològiques i enviament al laboratori. Recollida,

condicionament i condicionament d’enviament segons els diferents protocols.
- Aplicar de manera pràctica les tècniques de mostreig.

- Identifica les unitats de mostreig assenyalades en el terreny.
- Interpretar i valorar en grup la presència de patògens.
- Efectua els comptatges i la presa de mostres amb les tècniques i mitjans establerts.
- Aplicar els diferents protocols per recollir, condicionar i enviar al laboratori les
mostres patològiques. - Interpreta els nivells de presència d’agents no beneficiosos, comparant-lo amb els
valors de referència.
- Relaciona les condicions ambientals amb el mostreig que s’ha de realitzar.
- Quantifica la fauna auxiliar existent.
- Reconeix el llindar de tractament de cada agent no beneficiós.
- Pren mostres de patologies desconegudes per al seu enviament al laboratori

seguint el protocol establert.
Unitat didàctica: “Mètodes de protecció per a les plantes” 5 Temporalització 19
- Caracteritzar els mètodes de protecció de vegetals.
16
Universitats
- Caracterització de mètodes de protecció dels vegetals:
- Mètodes de protecció. Classificació.

- Conèixer els mètodes de lluita biològica i biotècnia.
- Mètodes indirectes. Característiques. Disposicions legals, millora genètica,
- Aplicar els controls químics. mesures culturals, barreres físiques, recollida d’insectes, plantes trampa, refugis
artificials, entre d’altres.
- Aplicar la lluita integrada.
- Mètodes directes. Tipus . Característiques i modes d’acció.
- Lluita biològica i biotècnica. Fauna auxiliar, productes biològics formulats i

feromones, entre d’altres. Mètodes de lluita microbiològica i microbiològica.
- Control químic. Avantatges i inconvenients.
- Lluita integrada. Normativa. Plans de lluita integrada. Característiques i mètodes de

lluita.
- Fer classificacions de manera individual o en grup dels mètodes de protecció contra - Classifica els mètodes de protecció contra la fauna perjudicial, malalties, fisiopaties i
la fauna perjudicial. vegetació espontània no desitjada.
- Valorar de manera grupal els mètodes biològics i els no biològics. - Interpreta les característiques dels mètodes de control preventius.
- Interpreta les característiques dels mètodes de control curatius.
- Valora els mètodes químics emprats en la lluita contra la fauna perjudicial, malalties
i vegetació espontània no desitjada.
- Descriu i valora els mètodes biològics.
17
Universitats
- Descriu i valora els mètodes biotecnològics.
- Descriu i valora els sistemes de lluita integrada.
- Descriu i valora els sistemes de control ecològic.
18
Universitats
5. MATERIAL I RECURSOS
Disposem dels pocs recursos del CIFP de Can Marines que és un centre de nova
implantació.
Per fer les practiques en Centre farà visites a les granges de la zona.
En el Centre estem pendents de la instal·lació d’una xarxa d’Internet inalàmbrica,

tenim pissarra, pantalla, canó retroprojector. Estem pendents de que el Consell Insular
ens deixi utilitzar la biblioteca que hi ha a Can Marines.
6. ACTITUDS INHERENTS AL MÒDUL
Les actituds inherents al mòdul són les següents:
1. Execució sistemàtica del procés de resolució de problemes:
- A l'hora de realitzar els replanteigs del punts de control fitosanitari.
- Presa de decisions del tractament que s'ha de seguir davant d'una

identificació poc clara d'una plaga.
- Argumentació de la decisió del tipus de lluita seleccionada contra els agents

fitopatològics identificats.
- La decisió de l'elaboració del calendari dels tractaments fitosanitaris.
- L'aplicació de les tècniques sanitàries de protecció.
2. Execució sistemàtica de la comprovació dels resultats:
- Constància en la detecció de plagues.
- Correcció o arranjament sistemàtic del control de les dosis, i les quantitats i

els tipus de plaguicides aplicats.
- Control dels efectes de les plantes de l'aplicació dels plaguicides.
3. Optimació del treball:
- Eficàcia en el control i la lluita contra les plagues.
4. Ordre i mètode de treball:
- Distribució del treball i del temps a l'hora de replantejar els punts de control
fitosanitaris.
- Seqüència i ordenació de les accions de control i lluita contra les plagues.
19
Universitats
- Seqüència i ordenació de les accions de programació del calendari de

tractaments fitosanitaris.
- Prioritat del control dels efectes produïts a l'aplicació dels plaguicides.
5. Compromís amb les obligacions associades al treball:
- Aprofitament del temps en les identificacions i la detecció de les plagues.
- Compliment de les normes d'aplicació en la lluita contra les plagues.
- Conservació del material en els equips d'aplicació de plaguicides.
- Compliment de les normes a l'hora de l'aplicació de les tècniques sanitàries.
6. Execució independent del treball:
- Autosuficiència en la comprensió de les característiques morfològiques i dels

cicles biològics.
- Rigorositat en el replanteig dels punts de control fitosanitari.
- Presa de decisions pròpies a l'hora de la identificació de l'agent causal de la

plaga.
- Rigorositat a l'hora d'organitzar el control i la lluita contra les plagues.
- Rigorositat a l'hora de controlar els efectes de les aplicacions dels plaguicides.
- Autosuficiència en la programació del calendari de tractaments.
7. Respecte per la salut, el medi ambient i la seguretat laboral:
- Observació de les normes de seguretat en el control i la lluita contra les

plagues.
- Consideració per la salut pròpia i la dels altres en l'aplicació de les tècniques

sanitàries, i en l'aplicació dels plaguicides.
8. Qualitat de treball:
- Diligència en la preparació dels equips fitosanitaris.
- Diligència i netedat en l'aplicació de les tècniques sanitàries i dels plaguicides.
7. AVALUACIÓ
7.1. Instruments.
20
Universitats
Els instruments d’avaluació seran els següents:
1. Es realitzarà una avaluació inicial de l’alumne amb la finalitat de valorar els

coneixements previs que té abans de començar amb l’estudi d’aquesta àrea.
Aquesta avaluació ens donarà una primera visió de conjunt del grup classe en
relació a la matèria a impartir.
2. Per la raó abans esmentada es farà a l’inici de cada Unitat Didàctica

s’elaborarà una activitat inicial de la mateixa, en base a una enquesta
realitzada al grup classe de caràcter oral o d’una posada en comú.
3. Produccions dels alumnes: Treballs i preguntes de classe. Com a

conseqüència dels continguts pràctics de la matèria a efectes d’avaluar-los
utilitzarem els següents instruments:
a. En algunes unitats didàctiques l’alumnat haurà de fer un treball de tipus

individual o en grup que servirà per avaluar aspectes com:
i. La capacitat de síntesi.
ii. L’anàlisi crític.
iii. L’aptitud per al desenvolupament seqüenciat d’una proposta .
iv. L’ordre i imaginació de la presentació.
b. La seva entrega en el termini establert pel professor serà també

imprescindible per accedir a les proves objectives escrites, augmentant
la qualificació d’aquesta en 0,2 punts per cada treball presentat en la
data acordada. En cas de no entregar-lo en la data acordada no hi
haurà un augment de la qualificació.
c. També depenent de la disponibilitat de l’alumnat i per fomentar el treball

investigador per part de l’alumnat es podria formular preguntes que
haurien de ser entregades en 24 hores. Aquestes preguntes podrien ser
puntuades 0,05 punts i es sumarien a la puntuació obtinguda en la
prova objectiva del bloc corresponent. Només serà puntuat aquell
alumnat que sigui preguntat i doni la resposta correcta.
2. Assistència regular a les classes. Serà també tinguda en compte ja que

l’assistència és obligatòria. Es podria reduir la nota final.
3. Proves objectives escrites. Serviran per avaluar el grau d’interiorització dels

continguts de la matèria. Es realitzaran en forma de prova escrita mitjançant el
desenvolupament per part de l’alumnat dels temes proposats pel professor. Es
valoraran els coneixements científics, l’exposició clara i concisa, el grau
d’adequació entre allò sol·licitat i allò desenvolupat per l’alumnat, les faltes
d’ortografia i en general l’ordre i la neteja de la presentació de l’exercici.
21
Universitats
4. Observació directa de l’actitud de l’alumnat durant el desenvolupament de les

activitats pràctiques a efecte de valorar els següents aspectes: disposició per al
treball en grup, valoració de les realitzacions dels companys, esperit
cooperatiu, interès per l’aprenentatge, col·laboració en la preparació i recollida
de material. Per fer això es procedirà a la qualificació de cada alumne en les
activitats pràctiques, obtenint una qualificació entre 0 i 10 segons el quadern de
pràctiques del professor. En cas de falta injustificada a una de les sessions
pràctiques la qualificació obtinguda serà de 0 punts. La nota final s’obtindrà
amb la mitjana aritmètica de cada una de les qualificacions obtingudes.
5. Instruments per a la recuperació. En el cas de no superar alguns dels blocs del

mòdul es realitzaran els següents instruments d’avaluació: Les proves
objectives tant pràctiques com escrites seran objecte de recuperació mitjançant
una prova de les mateixes característiques a on es valoraran els mateixos
aspectes que en les proves ordinàries. En cas de ser superades l’alumnat
tindrà a la seva disposició les convocatòries extraordinàries establertes en la
legislació vigent. Per a les produccions pròpies de l’alumnat com el quadern de
pràctiques o el treballs a realitzar per l’alumnat no hi haurà possibilitats de
recuperació, menys en casos molt justificats. En ambdós casos la recuperació
quedarà a expenses dels resultats de les proves objectives.
8. QUALIFICACIÓ
L’avaluació es realitzarà de forma independent per a les activitats teòriques i per a les
activitats pràctiques. Cadascuna d’aquestes parts haurà de superar-se de forma
independent i la forma en què contribuiran a la qualificació final de l’avaluació serà un
60% per les activitats teòriques i un 40% per les activitats pràctiques.
En les qualificacions de la part teòrica seran tres els aspectes a valorar en el procés
d’ensenyament-aprenentatge:
- Les produccions dels alumnes (treballs i informes).
- L’assistència a classe.
- Les proves objectives.
No es consideraran les avaluacions inicials perquè la seva valoració és només un

instrument de caràcter consultiu i no vinculant.
Per a l’obtenció de la qualificació final del mòdul es consideraran els següents

elements:
- Estarà aprovat aquell alumne que tingui superats els set blocs, essent la nota
final la mitjana ponderada dels sis blocs, ponderats pel nombre d’hores de cada
bloc.
22
Universitats
- L’alumnat que tingui suspès qualsevol dels blocs després de fer les
recuperacions haurà de fer l’examen final dels blocs pendents en el mòdul.
- L’alumnat que falti més d’un 20% sense justificació perdrà el dret a l’avaluació
contínua.
9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
El caràcter obert i flexible del currículum té com a finalitat atendre la diversitat de

l’alumnat, possibilitant nivells d’adaptació curricular a les condicions específiques de
cada alumne o alumna.
La planificació de la programació haurà de tenir en compte la resposta a la diversitat

de l’alumnat i les conseqüents necessitats educatives amb unes finalitats bàsiques:
- Prevenir l’aparició o evitar la consolidació de les dificultats d’aprenentatge.
- Facilitar el procés de socialització i autonomia dels alumnes.
- Assegurar la coherència, progressió i continuïtat de la intervenció educativa.
- Fomentar actituds de respecte a les diferències individuals.
Els alumnes que no hagin assolit els mínims exigibles en alguna unitat didàctica,
encara que hagin obtingut una nota positiva en el trimestre, realitzaran exercicis de
reforç i, potser també, alguna prova individual de recuperació.
Tanmateix es programaran activitats d’aprofundiment per aquells alumnes amb nivells

de coneixements més grans.
10. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS PREVISTES
23

Principis Sanitat Vegetal

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Principis Sanitat Vegetal

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CENTRE INTEGRAT DE

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE PRODUCCIÓ AGROPECUÀRIA

MARICARMEN FAULÍ MARÍN

1.2. Competència general.

1.3. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen

1.4. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del títol.

1.5. Unitats de competència acreditables amb la formació del títol.

6. ACTITUDS INHERENTS AL MÒDUL

10. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS PREVISTES

El títol de Tècnic en Producció Agropecuaria queda identificat per els següents

Denominació: Producció Agropecuaria.

Nivell: Formació Professional de Grau Mitja.

Duració: 2.000 hores.

Família Professional: Agrària.

Referent europeu: CINE-3 (Classificació Internacional Normalitzada

1.2. Competència general.

La competència general d’aquest títol coexisteix en obtindre productes y subproductes

La competència general d'aquest títol consisteix a obtenir productes i subproductes

1.3. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la

14. Aplicar procediments de qualitat, traçabilitat, prevenció de riscos laborals i

1.4. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del títol.

8. Descriure i utilitzar els mètodes de mostreig identificant-ne els procediments de

14. Analitzar i descriure els procediments de qualitat, prevenció de riscos laborals i

15. Identificar els canvis tecnològics, organitzatius, econòmics i laborals de la activitat,

1.5. Unitats de competència acreditables amb la formació del títol.

1.5.1. Correspondència de les Unitats de competència acreditables a Mòduls

Correspondència de les Unitats de competència acreditables a Mòduls

UNITATS DE COMPETÈNCIA MÒDULS PROFESSIONALS

REIAL DECRET 1634/2009, de 30 d’octubre

UC0525_2: Controlar les plagues, malalties, 0409 Principis de Sanitat Vegetal

1.5.2. Correspondència de les Mòduls professionals convalidables a les Unitats

Correspondència de les Mòduls professionals convalidables a les Unitats de

MÒDULS PROFESSIONALS UNITATS DE COMPETÈNCIA

REIAL DECRET 1634/2009, de 30 d’octubre

0409 Principis de Sanitat Vegetal UC0525_2: Controlar les plagues, malalties,

La metodologia que es seguirà en cada unitat didàctica constarà dels següents

- Exploració dels coneixements previs, amb preguntes a l’atzar o plantejant

- Explicació dels continguts per part del professor, la metodologia elegida es

- Realització d’activitat en les quals l’alumnat cercarà informació sobre diferents

2.2. Principis metodològics

Dintre de la línia del Departament es proposen les següents pautes metodològiques:

- Treballar els continguts de manera dinàmica, amena i motivadora. Combinar les

- Propiciar un ambient comunicatiu, distès i participatiu que faciliti la motivació a

- L’aprenentatge estarà basat en els criteris de repetibilitat, dedicació, prevenció,

- En el procés de ensenyament-aprenentatge s’establirà una separació entre la teoria i

Es podria mencionar que l’esperit d’aquesta metodologia també es fonamenta en

BLOC DE CONTINGUTS UNITATS DIDÀTIQUES SEQUÈNCIADES TEMPORALITZACIÓ

HORES TOTALS (xx ) 3 11 12 8 9 10 9 12 13 9 95

4.1. Resultats de l’aprenentatge.

RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS I

1. Caracteritza la vegetació espontània descrivint-ne les 1 2 3 4 5 6 ...

RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS II

2. Determina els agents abiòtics que provoquen danys i 1 2 3 4 5 6 ...

RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS I

3. Determina la fauna perjudicial i beneficiosa per als 1 2 3 4 5 6 ...

RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS II

4. Determina els agents beneficiosos i els que provoquen X

RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS II

5. Determina l’estat sanitari de les plantes, valorant-ne la 1 2 3 4 5

RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS III

6. Caracteritza els mètodes de protecció per a les plantes 1 2 3 4 5

4.2. Quadre de les Unitats didàctiques:

Unitat didàctica: “Vegetació espontània no desitjada” 1 Temporalització 20