PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

30 DE JUNY DEL 2019 SETMANA TRETZENA DURANT L’ANY Nº. 3051

ESTIC CANSADA, ESTIC CANSAT

INFORMACIÓ PARROQUIAL

Estic cansada, estic cansat. Ja fa dies que em CONSELL PASTORAL

pesa tot, sembla que hi ha una acumulació de
realitats que demanen la meva presència, el meu
treball, la meva escolta, la meva intervenció. Unes
són obligades, formen part de les responsabilitats
de la família, de la feina, de la compra, dels fills o
dels amics; altres són com una nuvolada que
veus a l’horitzó i tems que comencin els llamps i
trons; i altres són imaginàries, absurdes, i ves per
on, també pesen. Total: l’acceleració vital ja està
desbordada.
No sols em passa a mi. És evident que també als
altres, especialment als de més a prop, els passa
el mateix. I els de més lluny, per molt que somri-
guin i que semblin atents —especialment els cli-
ents—, noto que també van accelerats i cansats.
Aquesta nit, quan ja hi havia silenci ambiental, i
en ple mal humor, m’he dit: prou! Què em passa?
Potser és la primavera? Potser, potser...? No, que
soc jo, que he anat perdent el timó de la meva
nau i ja comença a a anar a la deriva. Si us plau,
per on començo?
Tres coses: refer l’ordre de vida, refer el bon hu-
mor, refer l’espiritualitat. Refer no vol dir així de
cop, com qui passa una plana d’un llibre, sinó pe-
tites mesures que provoquin un millor benestar
interior. Refer tampoc vol dir que ara et treguis
responsabilitats de sobre i desconnectis. Has d’a-
frontar les teves responsabilitats, però de manera
diferent.
Un millor ordre. Cada nit abans de dormir recupe-
rar l’examen, o més ben dit, la pregària sobre la
vida. Memòria del viscut avui, acció de gràcies,
constatar el que ha fallat i previsió de demà. Pre-
gària breu sobre demà. Així aniràs agafant de nou
el timó.
Bon humor. Aprofitar els moments que la mateixa
realitat el provoqui. Hi ha moltes situacions avui
en dia que són dignes de bon humor, a vegades
una mica càustic. Quan et sentis en tensió: para-
da, respirar i almenys somriure una mica. Oh, si
sabéssim riure’ns de nosaltres mateixos!!
Espiritualitat. Previs: atendre a la respiració, cami-
nar amb consciència, moments breus de descans.
Diàleg curt amb Ell, oferiment, atenció interior als
altres, moments de silenci i, si no pots meditar,
doncs una lectura interessant, testimonial... Breu
visita a una església: “Soc aquí, Senyor”.
La Parròquia necessita persones per participar
i col·laborar en les diferents tasques, una d’e-
lles es formar part del consell Parroquial, altre,
portar economia Parroquial, etc. La Parròquia
no només és responsable el mossèn sinó tam-
bé els feligresos que participen i gaudeixen
dels serveix que ofereix
VERGE DEL ROCIO
Aquest diumenge dia 30 de juny, a les 13 ho-
res queda suspesa la celebració de l’eucaris-
tia de la festa del Rocio. Un dels motius
principals es la situació del germà “Mayor” Sr.
Diego, que esta ingressat, per respecta al
malalt i a la família, respectant la voluntat dels
ja d’esmentats. Un altre inconvenient la onada
de calor que estem patint aquest dies i segons
els mitjans de comunicació hem d’anar alerta
CALENDARI D’AGOST
A finals del mes de juliol, editarem el calendari
de les misses del mes d’agost. Enguany els
horaris seran diferents de la resta dels altres
anys, ja que es fa molt difícil trobar mossèn al
mes d’agost
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 19:00h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església
Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h H
RESIDENCIA AMMA O
Tots el dissabtes a les 5 tarda
R
LOCALS PARROQUIALS
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 A
Despatx parroquial: dimarts i dimecres R
de les 18:45 a les 20:15h
Càritas: I
Dimecres de 18 a 19:30 h S

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 1Re 19,16b.19-21
Ga 5,1.13-18
Lc 9,51-62
COM SEGUIR JESÚS
Jesús emprèn amb decisió la seva marxa cap a Jerusalem. Sap el perill
que corre a la capital, però res el deté. La seva vida només té un objectiu:
anunciar i promoure el projecte del regne de Déu. La marxa comença mala-
ment: els samaritans el rebutgen. S’hi està acostumant: el mateix li ha pas-
sat al seu poble de Natzaret.
Jesús sap que no és fàcil acompanyar-lo en la seva vida de profeta itine-
rant. No pot oferir als seus seguidors la seguretat i el prestigi que poden pro-
metre els doctors de la llei als seus deixebles. Jesús no enganya ningú. Els
qui vulguin seguir-lo hauran d’aprendre a viure com ell.
Mentre feien camí, se li acosta un desconegut. Se’l veu entusiasmat: «Et
seguiré arreu on vagis». Primer de tot, Jesús li fa veure que no esperi d’ell
seguretat, avantatges ni benestar. Ell mateix «no té on reposar el cap». No
té casa, menja el que li ofereixen, dorm on
pot.
No ens enganyem. El gran obstacle
que ens impedeix avui a molts cristians
seguir de veritat Jesús és el benestar en
què vivim instal·lats. Ens fa por de pren-
dre’l seriosament perquè sabem que ens
exigiria viure de manera més generosa i
solidària. Som esclaus del nostre petit
benestar. Potser, les crisis econòmiques
ens podrien fer més humans i més cristi-
ans.
Un altre demana a Jesús que li deixi
anar a enterrar el seu pare abans de se-
guir-lo. Jesús li respon amb un joc de pa-
raules provocatiu i enigmàtic: «Deixa que els morts enterrin els seus morts;
tu vés i anuncia el Regne de Déu». Aquestes paraules desconcertants qües-
tionen el nostre estil convencional de viure.
Hem d’eixamplar l’horitzó en el qual ens movem. La família no ho és tot.
Hi ha alguna cosa més important. Si ens decidim a seguir Jesús, hem de
pensar també en la família humana: ningú hauria de viure sense llar, sense
pàtria, sense papers, sense drets. Tots podem fer alguna cosa més per un
món just i fratern.
Un altre està disposat a seguir-lo, però abans es vol acomiadar de la se-
va família. Jesús el sorprèn amb aquestes paraules: «Ningú que mira enrere
quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu». Col·laborar en el
projecte de Jesús exigeix dedicació total, mirar cap endavant sense distreu-
re’ns, caminar cap al futur sense tancar-se en el passat.
El papa Francesc ens ha advertit d’una cosa que està passant avui a
l’Església: «Tenim por que Déu ens porti per camins nous, traient-nos dels
nostres horitzons, sovint limitats, tancats i egoistes, per obrir-nos als seus».