Professional Documents
Culture Documents
Elsverps PDF
Elsverps PDF
i
Lliteratura Valencianes
JUNTA DE GOVERN Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
(08/06/2006) Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes
ELS VERPS
BIBLIOTECARI-ARCHIVER: Ilm. Sr. En Jaime Siles Ruiz
DIRECTOR DE PUBLICACIONS: Ilm. Sr. En Josep Climent Barber
EN LLENGUA VALENCIANA
DIRECTOR DE SECCIONS: Ilm. Sr. En Francisco A. Roca Traver
VOCALS:
I LA SEUA FLEXIÓ
1er Ilma. Sra. N’Amparo Cabanes Pecourt
2on Ilm. Sr. En Benjamín Narbona Arnau
3er Ilm. Sr. En Nàssio Bayarri Lluch
4t Ilm. Sr. En Voro López i Verdejo
5t Ilm. Sr. En Josep Vicent Gómez Bayarri
Comandes i intercanvis:
©Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
C/ Avellanes, 26
46003 Valéncia Ciutat
Correu electrònic:secretari@racv.es
www.llenguavalenciana.com
www.valencianlanguage.com
www.racv.es Juli Amadeu Àrias i Burdeos
“La veritat s’enfortix en l’investigació i la dilació;
la falsetat, en l’afanyament i l’incertea”
Tàcit (historiador romà, segle II d. C.)
ISBN: 84-96068-80-3
Depòsit Llegal:
Imprimix: Imprenta
AGRAÏMENTS
Al filòlec i amic Voro López (Pinedo), director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valen-
cianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), a Aureli López (Paterna),
president de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, i a l’escritor Vicent Ramon
Calatayud (Vallada) pel seu assessorament tècnic i les hores que han dedicat a millorar el
resultat final d’esta obra.
A Marta Lanuza (la Vila), presidenta de la Secció de Cursos de Llengua i Cultura Valen-
cianes de Lo Rat Penat, i a Josep Puchades (Carpesa), secretari general de dita entitat, per
la seua colaboració i predisposició, sempre positiva. Al restant de professors d’esta casa,
que també és la meua, per assumir el present treball i convertir-lo en guia de consulta dels
cursos.
A Felip Bens (El Cabanyal) i a Andreu Tintorer (Oliva), als qui admire i considere els
meus mestres, pels seus bons consells i orientacions. També als membres del Club Lletra
per la difusió d’este treball.
Finalment, a la meua família, especialment a mos pares Cristina (Valéncia Ciutat) i Julio
(Paterna), i a tots els amics que d’alguna manera m’han oferit la seua mà durant estos dos
últims anys de treball i d’estudi.
PRÒLEC
Com l’autor del present manual diu en la seua encertada introducció, referint-se a les
diverses flexions verbals valencianes existents, “per primera volta no es tracta d’una
proposta particular […] sino d’un treball acadèmic en caràcter normatiu”. Aixina és; la
Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
elaborà en 1979 la primera ortografia oficial de la llengua valenciana i en ella s’edità, en
el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, el nostre Estatut d’Autonomia. Posterior-
ment vingué l’edició del Diccionari Valencià-Castellà/Castellà-Valencià i la segona i
tercera edició, en el títul de Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà/Castellà-Valencià i
hui s’està elaborant una quarta edició corregida i considerablement aumentada, aixina
com el Diccionari General de la Llengua Valenciana. Més tart en la presència del valen-
cià en els mijos de comunicació es feu necessària l’elaboració d’un estàndart oral valen-
cià que fon aprovat per la Secció en l’any 2000 i del qual se n’han fet ya dos edicions. El
Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims de Antoni Ruiz Negre, una obra
d’autor que com esta flexió verbal fon assumida per la Secció, és un atre treball que ve a
dotar a la llengua valenciana del material necessari per al seu us correcte. Falten moltes
coses, pero entre les fonamentals trobàvem a faltar un model acadèmic de flexió verbal
valenciana supradialectal, elaborat per esta Secció que, tenint en conte la realitat llin-
güística plural valenciana i les diferents propostes anteriors que han anat marcant el
camí, fixara una norma estàndart en l’us de la flexió dels verps valencians. Vàries
sessions i debats foren necessaris per a aplegar a dissenyar un model que finalment s’a-
provà per la Secció en maig de 2006.
L’anglicisme estàndart, de l’anglés standard, significa que una cosa servix com a model o
norma de referència; esta flexió que Juli Amadeu Àrias nos oferix és precisament això,
un model a seguir, que en fonamentar-se i seguir els criteris adoptats per la Secció de Llen-
gua i Lliteratura Valencianes de la RACV, és també un model normatiu, és dir, fixa la nor-
ma o regla que s’ha de seguir a l’hora de conjugar els verps en valencià. Hem d’aclarir que
un estàndart fonètic, lèxic o verbal com este, s’elabora generalment per a la comunicació
formal o culta i que s’ha d’aplicar en els nivells del llenguage que responen a determina-
des situacions formals, cultes, tècniques… encara que en uns atres nivells del llenguage o
situacions coloquials, familiars, informals… se seguixquen utilisant les formes que no són
estàndarts o normatives. Només un aprenentage i millor coneiximent de la llengua podrà
anar bandejant de la llengua formal alguns dels arcaismes, localismes, dialectalismes, vul-
garismes i barbarismes que tota llengua té, posant-los en el seu lloc.
11
Juli Amadeu Àrias, llicenciat en Ciències de l’Informació, director de la revista Lletrafa-
ller, treballador per tant de la llengua i bon coneixedor de les seues necessitats en registres
formals, professor de llengua valenciana de Lo Rat Penat i conscient de la necessitat que
es té d’este manual, tant en la didàctica com en l’aprenentage de la llengua, és la mà, l’au-
tor d’un treball que, en ser publicat per esta Secció de la RACV i seguint els seus acorts
presos en estes qüestions, adquirix el caràcter normatiu i com adés citàvem ya no es tracta
d’una proposta particular més.
El present treball elaborat per Àrias és, de bon tros, el més complet fins a hui per conjugar
140 verps valencians i arreplegar un llistat de vora 7000 infinitius. També du unes consi-
deracions generals sobre els verps molt aclaridores i didàctiques. Dedica un apartat a les
varietats dialectals i locals, a on descriu les principals variants que té la flexió verbal valen-
ciana en cada un dels seus dialectes, ademés reproduïx els criteris aprovats per la Secció
de Llengua i Lliteratura Valencianes, en diverses sessions, per a la flexió verbal en llengua
valenciana.
Ad açò s’ha d’afegir que la mecànica d’us del manual és senzilla i pràctica, les taules dels
verps conjugats són molt didàctiques i conten en numerosos peus de pàgina en comentaris
i aclariments indispensables per al bon us de la flexió. Un treball que hem d’agrair a l’au-
tor i que ve a omplir un buit i a satisfer una necessitat que els usuaris de la nostra llengua
teníem.
Per a acabar, vullc fer vore que esta publicació ix a la llum en la colaboració de la cente-
nària entitat Lo Rat Penat, que des de la seua Secció de Cursos de Llengua i Cultura
Valencianes fa molt de temps que es dedica a l’ensenyança de la llengua valenciana; de
la Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, que aglutina a tots els escritors en
valencià; de les actives editorials L’Oronella i Del Sénia al Segura; el Ateneu Cultural
de Paterna; El Piló de Burjassot; El Colectiu Lluís Fullana de Doctors i Professors d’Uni-
versitat i Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana com a mostra no solament
de germanor, sino també d’ample consens i acceptació dels criteris adoptats per la Secció
de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV en un camp tan divers com és la flexió
verbal i que és una qüestió llingüística fonamental per a tota llengua.
INTRODUCCIÓ
12
SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cul-
tura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma
des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publica-
des i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) con-
cedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector
de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al
Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per
traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe i de tots els sabers –teatre
clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.
Les Normes d’El Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la cre-
ació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL); una nova entitat llingüística que sor-
gix com a resultat d’un pacte en 1998 entre els dos principals partits polítics espanyols,
Partido Popular i Partido Socialista Obrero Español. De fet, el primer Estatut d’Autonomia
Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers
temps de democràcia, després de la dictadura franquista, foren les utilisades en l’ensen-
yança pública.
Al començament de l’any 2005 la AVL estigué immersa en sa pijor crisis des del seu naixi-
ment ya que, més allà del debat ortogràfic, la majoria dels seus acadèmics pretenien can-
15
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
viar el nom estatutari de idioma valencià pel de valencià/català. Esta destrellatada aventu- teratura Valencianes de la RACV, Voro López, propongué un model estàndart de flexió verbal
ra acabà en l’aprovació d’un dictamen que ningú solicità i que deixa patent l’obsessió d’es- dins del treball Proposta d’un “standard” oral valencià, publicat per L’Oronella. Eixe model
ta institució –i dels qui des de fòra dirigixen a part dels seus components– per forçar una verbal ha segut aprovat i assumit, posteriorment, per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencia-
unitat de les llengües valenciana i catalana. nes de la RACV. L’aportació més recent és la de Miquel Castellano, que en l’any 2001 publica-
va a través d’Acció Bibliogràfica Valenciana una nova conjugació verbal.
Tot açò, com molt encertadament digué el periodiste Felip Bens –en una jornada sobre la
llengua en els mijos de comunicació que organisà la AVL el 20 de giner de 2006–, resulta El manual de verps que vos presentem a continuació és successor de les obres adés citades.
la prova del “trist fracàs” d’esta entitat llingüística que en lloc d’apostar per la superació No obstant, sense deixar de reconéixer l’utilitat dels treballs precedents en la matèria, la
del conflicte i la promoció del valencià ha claudicat davant d’aquells que defenen la supos- present flexió no coincidix completament en els criteris adoptats en aquells, ni tampoc, en
ta catalanitat del nostre idioma per damunt de qualsevol atre principi o plantejament. Fent- tots els casos, priorisa les mateixes formes o variants; es tracta, puix, d’un estudi que s’a-
me resò de les paraules de Bens, “si tot seguix igual que abans de la seua creació ¿per a dapta als principis sancionats per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la
qué ha aprofitat la AVL? Perque tot seguix igual o pijor: no només el conflicte; també el RACV sobre la flexió verbal. Per primera volta, no es tracta d’una proposta particular, més
demencial us de la llengua en mijos de comunicació i administracions públiques i en esco- o manco encertada, sino d’un treball acadèmic en caràcter normatiu.
les i universitats.[...] ¿Quina falta fea la AVL? Per ad açò ya estaven l’Institut Interuni-
versitari de Filologia Valenciana (sic) i l’Institut d’Estudis Catalans, que venen a ser la Una série de qüestions foren les raons que em conduïren a plantejar-me la possibilitat de
mateixa cosa, si els hem de conéixer per les obres”. realisar un nou estudi verbal. En primer lloc, la RACV decidí adoptar el dia 1 de juliol de
2003 un nou model d’accentuació i diéresis diferent que es començà a aplicar immediata-
En este context, la vigència de la RACV i la seua normativa per a la llengua valenciana ment en les noves publicacions aparegudes posteriorment ad eixa data, aixina com en l’en-
resulta inqüestionable. Mentres que l’organisme que detenta l’autoritat llingüística oficial senyança de valencià en Lo Rat Penat i en el restant d’entitats que utilisen les Normes d’El
(la AVL) no demostre la seua independència continuarà sent necessari tindre un referent Puig. Esta novetat ha fet palesa l’idoneïtat de traure a la llum una nova flexió verbal.
normatiu netament valencià com el marcat per la també fundació pública RACV.
D’una atra banda, la publicació de la segona edició del diccionari de la RACV en l’any
2004 n’ha segut un factor decisiu. Respecte als canvis del model d’accentuació i diéresis,
B – JUSTIFICACIÓ I OBJECTE D’ESTUDI el nou diccionari ortogràfic repara els dubtes lèxics pero s’ha de tindre en conte que no
arreplega cada verp en la seua flexió, per lo qual quedava un marge de dubte en este sentit;
L’obra que teniu entre les mans pretén constituir un complet i actualisat compendi dels verps valen- buit que el treball que teniu en les vostres mans s’ha marcat cobrir.
cians. La correcta flexió dels verps és una part fonamental per a l’aprenentage del nostre idioma.
Pero, a banda de l’innegable necessitat d’assumir una base teòrica des de la primera immersió en la Finalment, en editar-se el nou diccionari de la RACV – actualment ya es treballa en la
llengua valenciana, resulta molt útil un manual de consulta com és la flexió verbal. D’açò poden quarta edició– òbviament nos trobem en un fum de verps que no estan inclosos en les fle-
donar molt bon conte des dels usuaris en l’àmbit particular fins als escritors i periodistes. xions verbals anteriors ad esta i potser açò puga supondre una dificultat en el cas de no
establir adequadament la correspondència en el model flexionat correcte. En este sentit, el
Els primers autors preocupats per estes qüestions en el segle XX foren el filòlec Lluís Fullana, present manual afig la referència a centenars de verps valencians de recent incorporació al
Guillem Renat, que en 1933 publicava La conjugació dels verbs en valencià, editada per la diccionari com ara: arronçar, axiomatisar, berlingar, cablejar, clonar, desarraïlar, dopar,
Societat Castellonenca de Cultura, i, posteriorment, Carles Salvador, este últim promotor dels ejectar, encuiraçar, humir, optimisar, roflar, trangolejar o vogir, entre tants atres.
cursos de valencià de Lo Rat Penat durant la postguerra. La flexió verbal de Ricart Puig, edita-
da per Lo Rat Penat –la primera edició és de 1971–, s’erigí com a obra de referència moderna en
matèria verbal durant molts anys. Més tart, en 1984, la mateixa institució tragué a la llum la pro-
posta de Antoni Fontelles i en 1987 El valencià: fonètica verbal del filòlec i acadèmic de la
RACV Josep Maria Guinot. En 1997, el filòlec i actual Director de la Secció de Llengua i Lli-
16 17
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
C – CONSIDERACIONS GENERALS AL VOLTANT DELS VERPS D’una atra banda, s’ha de fer una classificació tipològica bàsica dels verps:
• Transitius: conjunt de verps que necessiten un complement directe de forma
El verp és aquella part de l’oració que en conjugar-se expressa una acció o un estat d’una expressa o potencial (eix. Salva compra el periòdic tots els dies).
forma variable segons les disposicions del subjecte al qual es referix. La missió fonamen- • Intransitius: conjunt de verps que no requerixen complement directe (eix. Bea-
tal del verp és actuar com a núcleu del predicat. En el cas dels verps auxiliars, com haver triu anirà despusdemà a visitar la Llonja de Valéncia).
o anar, la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps. Eixemple (eix. des d’ara): • Regulars: conjunt de verps que no modifiquen la raïl ni la vocal temàtica durant la
Hauríem fruït més en la teua presència. seua flexió (eix. combatre à combat-im, combat-ia, combat-ré, combat-ut, etc.).
• Irregulars: conjunt de verps que modifiquen la raïl i/o la vocal temàtica durant la
Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans grups de verps: els verps que seua flexió (eix. fer à faç; anar à vaig, vàrem, vàreu, etc.).
acaben en -ar (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en -er, -re i -r (eix. • Defectius: conjunt de verps que no flexionen totes les persones i / o temps (eix.
nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en -ir (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La caldre à vid. núm. 23).
vocal de cada grup (a en el primer, e en el segon i i en el tercer) actua com a enllaç entre la • Impersonals: conjunt de verps en els quals l’acció no respon a un subjecte. És el
raïl o radical (que és la part invariable del verp, eix. imprim-ir) i la desinència o acaba- cas dels verps meteorològics quan no s’utilisen en sentit figurat (eix. plogué en
ment (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprim- Xixona i tronà en Vinaròs).
i-ré). Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és aju- • Pronominals: conjunt de verps que es flexionen en companyia d’un pronom
dar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéi- dèbil (eix. arrepenedir-se à Ramon s’arrepenedix de les seues compres compulsi-
xer a lo llarc de tota la flexió pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, ves).
dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del • Recíprocs: conjunt de verps que indiquen una acció compartida per tots els mem-
segon grup que acaben en -re i -r. bres que la fan possible (eix. els amants se volen).
• Reflexius: conjunt de verps que indiquen una acció relativa al subjecte que és
El verp està determinat per un conjunt de característiques: autor d’esta (eix. Raül es veu massa prim).
• Persona: categoria gramatical referida a l’autor/s de l’acció i del subjecte (1a.à
yo; 2a.à tu; 3a.à ell, ella, vosté; 1a.à nosatres; 2a.à vosatres; 3a.à ells, elles,
vostés). D – CONSIDERACIONS DEL PRIMER GRUP DE VERPS (-AR)
• Número: categoria gramatical que indica la quantitat de participants en l’acció i
per tant quí forma part del subjecte; pot ser singular o plural (eix. ella à 3a. per- Com a model general dels verps regulars d’este grup trobem donar (vid. núm.48). Encara que
sona del singular). hi ha verps que pels canvis ortogràfics d’algunes persones requerixen uns atres models propis:
• Temps: categoria gramatical que determina el moment en que ha succeït l’acció;
si és present, passada o futura. 1 – Els verps acabats en -guar com desaiguar (vid. núm. 42).
• Modo: categoria morfològica que indica quína és l’actitut del parlant sobre lo 2 – Els verps acabats en -car com gemecar (vid. núm. 71).
que es diu; pot ser indicatiu, subjuntiu o imperatiu. 3 – Els verps acabats en -quar com liquar (vid. núm 79).
• Aspecte: categoria descriptiva del verp que expressa l’estat actual de l’acció, és 4 – Els verps acabats en -cuar com promiscuar (vid. núm. 109).
dir, si està acabada o no ho està; pot ser perfectiu (si l’acció està acabada; eix. can- 5 – Els verps acabats en -çar com traçar (vid. núm. 130).
tí una cançó) o imperfectiu (si l’acció finalisarà en un futur; eix. t’ho diré demà). 6 – Els verps acabats en -jar com gojar (vid. núm. 72).
• Veu: categoria que indica quína és la relació gramatical entre el verp, el subjecte 7 – Els verps acabats en -gar com nugar (vid. núm. 92).
i l’objecte; pot ser activa (el subjecte realisa l’acció que recau sobre l’objecte; eix. 8 – Els verps acabats en -iar com iniciar (vid. núm. 75).
Marta escriu versos) o passiva (el subjecte és l’objecte de l’acció verbal; eix. els
versos són escrits per Marta).
18 19
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
En qualsevol cas, a banda d’estos models, ya que es tracta del grup de verps més abundant Els casos de pondre i posar
hem considerat oportú flexionar uns atres verps. En la majoria dels casos perque hem com- Els verps posar i pondre, tenen significats diferents en llengua valenciana. El verp pondre
provat que els verps en eixes terminacions o radicals són susceptibles de confusió. Eixos (vid. núm. 105) s’utilisa per a referir-nos al pas del sol (posta del sol) i a la reproducció de
verps són els següents: afonar (vid. núm. 5), agarrar (vid. núm. 6), agranar (vid. núm. 8), les aus (posta de les aus). Seria incorrecte dir que “les gallines *posen ous” hauríem de dir
alçar (vid. núm. 10), alluntar (vid. núm. 11), espentar (vid. núm. 61), estar (vid. núm. que “les gallines ponen ous”. D’igual manera que “el sol no se *posa” sino que “el sol se
62), montar (vid. núm. 87), charrar (vid. núm. 26), assessorar (vid. núm. 16), esvarar pon”. Açò queda clar quan pensem en la “posta de sol” i no en la “*posada de sol”. Per al
(vid. núm. 63), chuplar (vid. núm. 27), engrunsar (vid. núm. 57), desenrollar (vid. núm. restant de sentits s’usa el verp posar.
43), ensomiar (vid. núm. 58), passar (vid. núm. 100), posar (vid. núm. 106), llegislar
(vid. núm. 81), maular (vid. núm. 83), unflar (vid. núm. 132) i utilisar (vid. núm. 133). Respecte a la derivació d’estos verps, en valencià a soles se construïxen verps derivats de
pondre i no de posar (vid. núm. 106). Aixina s’escriu compondre i no *composar, expon-
dre i no *exposar, impondre i no *imposar...
E – CONSIDERACIONS DEL SEGON GRUP DE VERPS (-ER / -RE / -R)
F – CONSIDERACIONS DEL TERCER GRUP DE VERPS (-IR)
Els verps d’este grup si són regulars seguixen els models de combatre (vid. núm. 30), quan El valencià no contempla la doble flexió de determinats verps d’este grup. Els que són
acaben en -re, i de témer (vid. núm. 125) quan acaben en -er. Pero s’ha de dir que la gran purs, no solen admetre una variant incoativa. Els verps purs són aquells que es flexionen
majoria de verps són irregulars i, per tant, seguixen uns atres models. No obstant, de mane- unint directament al radical en les desinències corresponents, per eixemple: fregir-é, bollir-
ra general, podem distinguir dins del grup entre els verps purs com cabre (vid. núm. 22) i ia (afegir, dormir, obrir, oir, sentir, llegir, lluir, mentir, regir, fugir, etc.).
els velarisats, és dir, aquells que afigen una -c en la primera persona del present d’indica-
tiu, com ara concloure (vid. núm. 33) Els verps incoatius són aquells que entre el radical i la desinència, afigen un increment
incoatiu format per l’infix –x/xc–, per eixemple: acodi-x-en, rugi-xc-a. Este increment úni-
Per un atre costat, per associació en el castellà, alguns verps pertanyents ad este grup ten- cament es produïx en els presents d’indicatiu i subjuntiu, en les tres persones del singular i
dixen a flexionar-se com si foren del tercer grup, de manera incorrecta. Entre uns atres1: en la tercera del plural. (vid. verp acodir, núm 2).
- Concloure Els verps purs de la tercera conjugació es subdividixen en velarisats i no velarisats. Per
Despusdemà *concluïx (conclou) l’exposició temporal de l’IVAM. eixemple, el verp fregir (vid. núm 68) és un verp velarisat (frigc) mentres que sentir (vid.
- Interrompre núm 120) és no velarisat (sent). S’ha de tindre en conte que en valencià la majoria dels
Els alumnes *interrumpixen (interrompen) freqüentment a la seua professora. verps velarisats, en construir el present de subjuntiu convertixen la c en una g; lligga i no
- Concebre *llija, fuiggues i no *fuges, dorga i no *dorma,etc.
No *concebix (concep) els resultats de la prova.
- Ometre
Maria *omitix (omet) els detalls que no li són de profit.
- Combatre
Artur és aficionat a vore cóm *combatixen (combaten) els boxejadors.
1. Les formes precedides per asterisc (*) són incorrectes; les correctes les hem posades entre paréntesis.
20 21
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
El valencià central o apichat s’estén per les comarques del Camp de Morvedre, el
Camp de Túria, la Ribera (Alta i Baixa), l’Horta de Valéncia i el Cap i Casal. No obstant
això, algunes poblacions de la Ribera no compartixen totes les particularitats atribuibles
al dialecte apichat.
2. En l’Estatut de 1982 s’arreplega en l’artícul 7.1; en l’Estatut de 2006 s’arreplega en l’artícul 6.2.
22 23
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
24 25
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
- Present de subjuntiu: en algunes poblacions, principalment de l’Horta i de la Ribera (com Particularitats verbals del valencià meridional
ara Alzira, Meliana o Ribarroja, entre unes atres), es confon entre alguns parlants l’us d’es- - Infinitiu: en determinades zones d’este dialecte, entre elles algunes poblacions de la Mari-
te temps en el present d’indicatiu (fonamentalment en la primera i segona persona del plu- na, existix una variant per a certs infinitius acabats en –àixer o –éixer. Estes variants colo-
ral). Parlen en present, modo indicatiu, pero utilisen el subjuntiu. Esta confusió, per una quials no es consideren adequades en un registre formal o lliterari.
atra banda minoritària, s’ha de corregir en àmbits formals.
Dialectal Estàndart
Dialectal Estàndart NÀIXTRE NÀIXER
DIGAM DIEM CONÉIXTRE CONÉIXER
CONCEBAM CONCEBEM MERÉIXTRE MERÉIXER
CONEGAU CONEIXEM PARÉIXTRE PARÉIXER
VEJAU VEEU ... ...
CONEGAM CONEIXEM
... ... - Característiques fonètiques: en un àmbit formal no és adequada la transformació del dif-
tonc ou en au, principalment en la tercera persona del singular d’alguns temps aixina com
- Gerundi: igual com hem dit en el present d’indicatiu, en esta forma no personal (gerundi) en certs infinitius.
existix una tendència a la velarisació, potser més intensa en este dialecte que en el restant
del valencià. Estes variants velarisades no es consideren normatives. Dialectal Estàndart
PLAU PLOU
Dialectal Estàndart AUBRIR OBRIR
DUGUENT DUENT MAU MOU
VOLGUENT VOLENT CAU COU
ESTAGUENT ESTANT ... ...
CONEGUENT CONEIXENT
... ... Algunes poblacions compreses entre la Marina i l’Alacantí tendixen a perdre la –r final en
l’infinitiu, sobretot quan va seguit de pronom. Este fenomen coloquial mai no s’ha de tras-
- Característiques fonètiques: en certs infinitius tendix a afegir-se una –r no etimològica, lladar a l’escritura.
fenomen este que no es considera adequat en un registre formal o lliterari.
Dialectal Estàndart
Dialectal Estàndart DI-LI-HO DIR-LI-HO
VÓRER VORE FE-LI FER-LI
CÀURER CAURE ANA-SE’N ANAR-SE’N
TRÀURER TRAURE ... ...
CONCLÒURER CLONCLOURE
CRÉURER CREURE
... ...
26 27
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
En algunes poblacions no es pronuncia la –r etimològica final. Ad açò se suma que, en 4 – Molt més senzill encara serà si el verp que busqueu coincidix en un dels models. Per
anar l’infinitiu seguit del pronom neutre –ho, est es convertix en –vo. Tampoc no s’han de eixemple, si busquem el verp eixir nos remet al model 52, que és ell mateix.
traslladar a l’escritura, igual com en l’anterior cas, estes formes coloquials.
5 – En llengua valenciana les formes del pretèrit perfecte simple d’indicatiu són sinòni-
Dialectal Estàndart mes a les del pretèrit perfecte perifràstic (en tots els verps). No obstant, en la llengua
NETEJA-VO NETEJAR-HO estàndart prevaldran les del pretèrit perfecte simple (eix. ixquí, proponguí, llegí, esco-
COMPRA-VO COMPRAR-HO pinyí, etc.). Esta preferència es deu a que les formes del paradigma perifràstic són més
DI-VO DIR-HO pobres i senzilles, puix sempre que es construïxen s’utilisa el verp anar com a auxiliar
TENYI-VO TENYIR-HO més l’infinitiu del verp que es vol conjugar (eix. vaig eixir, vaig propondre, vaig llegir,
... ... vaig escopinyar, etc.). Per açò, hem colocat el pretèrit perfecte perifràstic al marge, junt
al pretèrit perfecte simple; d’esta manera s’associa fàcilment que abdós són formes sinò-
La pèrdua fonètica de la d intervocàlica de les paraules acabades en –ada, –ades és correc- nimes pero queda clar que les del paradigma simple són preferibles.
ta i característica del valencià general. Ara be, el valencià meridional ho estén al restant de
paraules, entre elles els verps. Este fenomen no es considera normatiu. 6 – És convenient que la primera vegada que prengau l’obra en les vostres mans, lliggau
en deteniment l’introducció per a comprendre o recordar els conceptes més importants
Dialectal Estàndart dels verps en llengua valenciana.
ROAR RODAR
POER PODER
YOAR YODAR
MOERAR MODERAR L’AUTOR.
... ...
1 – En primer lloc heu d’acodir a l’índex de verps en llengua valenciana, que trobareu al final,
i localisar el verp que busqueu o que vos desperta dubtes; posem per cas que est és reduir.
2 – A la dreta de cada verp trobareu un número; este NO remet a la pàgina sino al núme-
ro de verp model que es flexiona igual com aquell que busquem. Continuant en l’eixem-
ple, si busquem el verp reduir, trobem que remet al verp model 34; en este cas es corres-
pon en el verp conduir.
3 – Com hem vist adés, els verps es dividixen en la raïl o el radical i l’acabament o la
desinència, ademés de la vocal temàtica. En l’eixemple que estem seguint hauríem de
substituir ‘condu-’ (de conduir) per ‘redu-’ (de reduir) i ya tenim el nostre verp flexionat.
28 29
ANEX
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
Criteris per a la flexió verbal en llengua valenciana, aprovats per la Secció de Llengua i CRITERIS APROVATS PER LA SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES
Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a l’us de l’idioma DE LA RACV PER A LA FLEXIÓ VERBAL EN LLENGUA VALENCIANA
valencià, a proposta de l’Acadèmic de Número i Director de dita Secció, Voro López i
Verdejo, en les sessions del 24 de giner, 28 de febrer, 28 de març i 23 de maig de l’any Els verps apareixen per orde de preferència per a l’estàndart valencià.
2006.
PRETÈRIT PERFECTE SIMPLE D’INDICATIU
Pret. Perfecte Simple (1) Pret. Perfecte Perifràstic (2) Pret. Perfecte Perifràstic (3)
ALCÍ VAIG ALÇAR VAIG ALÇAR
ALÇARES VARES ALÇAR VAS ALÇAR
ALÇÀ VA ALÇAR VA ALÇAR
ALÇÀREM VÀREM ALÇAR VAM ALÇAR
ALÇÀREU VÀREU ALÇAR VAU ALÇAR
ALÇAREN VAREN ALÇAR VAN ALÇAR
(1) Pret. Perfecte Simple: esta flexió analítica és cronològicament la primera i clàssica.
Mostra una conjugació completa i pura sense recórrer a la perífrasis. Es manté viva en les
zones centrals del valencià i en les terres del Vinalopó3.
(2) Pret. Perfecte Perifràstic: esta flexió sintètica és cronològicament posterior a la simple.
És una forma molt més pobra i senzilla ya que el verp que es conjuga apareix sempre en
infinitiu. Esta forma està prou estesa per terres valencianes.
(3) Pret. Perfecte Perifràstic: esta flexió sintètica i sincopada té menys tradició .
4
Les formes que s’adopten per a l’estàndart valencià són la 1 i 2, per este orde.
3. Sanchis Guarner, M. Gramàtica Valenciana. Ed. Torre. Palma de Mallorca 1950. Pàg. 34: “en
la llengua culta escrita es sol donar preferència al perfet simple”.
4. Renat i Ferris, G. La Conjugació dels Verbs en Valencià. Ed. Castellonenca de Cultura. Castelló
1933. Pàg. 12. Ya en 1933 Guillem Renat dia que:“Aquestes formes sincopades són poc usades. A
la Ciutat de València hom prefereix les formes correctes vàrem, vàreu, varen i vares”.
32 33
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
PRETÈRIT IMPERFECTE D’INDICATIU (2) Esta flexió era utilisada pels clàssics en la llengua lliterària o antiga. Hui és una flexió
inexistent en la parla valenciana; resulta estranya i aliena als parlants i no s’utilisarà en
Pret. Imperfecte (1) Pret. Imperfecte (2) l’estàndart valencià.
ALÇARA ALÇÀS
ALÇARES ALÇASSES (3) Les formes com ara patixca, patixques, patixca, patixquen són les pròpies de la fonèti-
ALÇARA ALÇÀS ca valenciana i són en conseqüència les pròpies de l´estàndart valencià.
ALÇÀREM ALÇÀSSEM
ALÇÀREU ALÇÀSSEU (4) Vore (2).
IMPERATIUS EN –AM, –AU O –EM, –EU DELS VERPS DE LA 2ª I 3ª CONJUGACIÓ (–AR, –ER)
ALÇAREN ALÇASSEN
(1) Esta és una forma genuïna i, llevat d’una estreta franja septentrional, és l’única cone-
guda i reconeguda pels valenciaparlants. Serà l’única utilisada en l’estàndart valencià, Imperatiu (1) Imperatiu (2)
considerant la (2) com a arcaica i molt dialectal en la llengua moderna. REP (TU) REP
REBA (ELL/ELLA)
PRESENT D’INDICATIU I SUBJUNTIU DELS VERPS INCOATIUS DE LA 3ª CONJUGACIÓ ( –IR)
REBA
REBAM (NOSATRES) REBEM
REBAU (VOSATRES) REBEU
Present d’indicatiu (1) Present d’indicatiu (2) REBEN (ELLS/ELLES) REBEN
PATIXC PATESC
PATIXES PATEIXES (1) Estes formes en –am, –au, són clàssiques i prou generalisades en valencià. Són formes
PATIX PATEIX clarament imperatives i tenen la ventaja de diferenciar el present d’indicatiu del present
PATIM PATIM de subjuntiu, que segons les formes (2) es confonen: rebem, rebeu poden ser tant present
PATIU PATIU d’indicatiu com present de subjuntiu. Les formes (1) seran les de l’estàndart valencià6.
PRETÈRIT IMPERFECTE D’INDICATIU DE VERPS COM: DIR, TRAURE, CAURE, VORE, FER, JAURE, RIURE
PATIXEN PATEIXEN
6. Sanchis Guarner, M. Gramàtica Valenciana. Ed. Torre. Palma de Mallorca, 1950. Pàg 34: “També
són admissibles les formes –am, –au, les quals predominen en els textos clàssics: «No tingau tal
5. Algunes flexions valencianes donen la forma “patisc”, pero esta forma és inexistent en terres error» Tirant c. 145. «Vós no sirvau, siau servida» Spill 6002. «Vos suplic que consentau sens nen-
valencianes, de fet M. Sanchis Guarner ni la nomena en la seua gramàtica adés citada. gun dubte» Vita Chr. C. 32”.
34 35
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
Els verps: caure, traure, jaure i vore, tenen per distintes comarques valencianes tres for- INFINITIUS
mes (traure: trea, traïa, treya; vore: vea, veïa, veya, etc.). La 1ª i la 2ª són les formes més
vives i recomanables (trea i traïa). La 3ª (treya) és la forma antiga per al valencià i hui Per ser les formes actuals valencianes s’ha d’utilisar la forma (1) dels següents infinitius:
viva només en algunes localitats.
Infinitiu (1) Infinitiu (2)
La segona forma és molt utilisada: yo veïa, yo traïa, yo caïa, yo jaïa, i pot conviure en la SER ÉSSER
primera: yo vea, yo trea, yo quea, yo gea. TINDRE TENIR
VINDRE VENIR
Acceptant les segones formes propostes, estos verps deixen de ser excepcions i seguixen la VALDRE VALER
conjugació normal d’este temps com ara: cloïa, cabia, batia, confonia, cosia, coïa, creïa... VORE VEURE
UNFLAR INFLAR
(2) Esta flexió només existix en alguna zona valenciana per a quatre verps com: caure, CABRE CABER
traure, jaure i vore, pero no és d’us general. Per ad estos verps pot acceptar-se, com a DEFENDRE DEFENSAR
segona opció, la flexió (2) i per als atres la (1).
La forma (2) sol ser arcaica i en algun cas hui dialectal en la llengua valenciana.
PRESENT D’INDICATIU I SUBJUNTIU SENSE INCREMENT DE VERPS COM: LLEGIR, VESTIR, AFEGIR,
ENGOLIR, TEIXIR, MENTIR... (SÓN PURS, NO INCOATIUS) ASPECTES PUNTUALS DE LA FLEXIÓ
(2) Estes formes són les de la llengua clàssica o antiga, hui completament desaparegudes
en terres valencianes.
7. S’hauria de tindre en conte que Enric Valor en la seua Flexió Verbal dona formes en increment
incoatiu, pero les dona en segon lloc. Valor, E. La Flexió Verbal. Ed. 3 i 4. Valéncia 1990.
36 37
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
La 3ª persona del singular del pretèrit perfecte simple: (2) La 1ª, 2ª i 5ª forma són pròpies de la llengua antiga i no estan vives en cap de lloc.
(1) La forma valenciana més general és muic, i la forma morc és molt dialectal. La forma
estàndart és muic. La forma muir que algun gramàtic dona per al valencià és inexistent en
terres valencianes.
38 39
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
40 41
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
xer a les primeres: morim / muigam, moriu / muigau per a l’imperatiu, i morí, morires, Estàndart Dialectal
morí, morírem, moríreu, moriren / muiguí, muigueres, muigué, muiguérem, muiguéreu, ESTANT ESTIGUENT O ESTAGUENT
muigueren, en el perfecte d’indicatiu. En este cas són preferibles les no velarisades. CAENT CAIGUENT
PODENT POGUENT
En el verp vendre la velarisació no s’ha consagrat tampoc al cent per cent ni ha fet desapa- VALENT VALGUENT
réixer les formes no velarisades. En este cas no són acceptables les formes velarisades de CORRENT CORREGUENT
la 1ª i 2ª persona del plural del present d’indicatiu venguem, vengueu, l’única forma accep- RIENT RIGUENT
table en l’estàndart és venem, veneu. HAVENT HAGUENT
SENT SIGUENT
Per contra, en el present de subjuntiu les formes velarisades han fet desaparéixer a les no CREENT CREGUENT
velarisades: venga, vengues, venga, vengam, vengau, venguen, formes estàndarts i no les TENINT TINGUENT
hui inexistents: vena, venes, vena. TRAENT TRAGUENT
VENINT VINGUENT
Coexistixen les formes velarisades i no velarisades en l’imperfecte de subjuntiu i perfecte VEENT VEGUENT O VEGENT
d’indicatiu: venera, veneres, venera, venérem, venéreu, veneren, front a venguera, vengue- DIENT DIGUENT
res, venguera, venguérem, venguéreu, vengueren, i vení, veneres, vené, venérem, venéreu, COLLINT CULLGUENT
veneren, front a venguí, vengueres, vengué, venguérem, venguéreu, vengueren. En estos COSINT CUSGUENT O CUSQUENT
casos són preferibles les formes pures o no velarisades venera... i vení... DORMINT DORGUENT
EIXINT IXQUENT
En el cas de la velarisació, el criteri general a seguir és utilisar les formes velarisades quan LLEGINT LLIGGUENT
estes han fet desaparéixer a les no velarisades i en els casos en que coexistixen les dos for- MORINT MUIGUENT
mes, utilisar preferiblement la no velarisada en l’estàndart valencià. OBRINT OBRIGUENT
OMPLINT OMPLIGUENT
El gerundi i la velarisació RENYINT RINYGUENT
La velarisació, per analogia en el radical de la primera persona del singular del present DUENT DUGUENT
d’indicatiu, ha afectat a la majoria dels gerundis. Esta velarisació no és acceptable en un
estàndart valencià puix les formes pures estan vives i molt esteses.
La formació del gerundi es farà seguint la regla general d’afegir la terminació –ant al radi-
cal dels verps del primer grup acabats en –ar; –ent als verps del segon grup acabats en –er
/ –re / –r; i –int als del tercer grup acabats en –ir:
42 43
LLISTAT DE VERPS
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
46 47
VERPS FLEXIONATS
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
1- Absoldre 1- Absoldre
INDICATIU Notes Notes SUBJUNTIU
Present Passat pròxim 8. Les variants 1 absolvia, 2 absol- 9. La variant absolguent no és ade- Present Pretèrit perfecte
vies, 3 absolvia, 4 absolvíem, quada en un registre formal o llite-
1 absolc 1 he absolt 5 absolvíeu 6 absolvien, són caste- rari, encara que estiga ben viva. 1 absolga 1 haja absolt
2 absols 2 has absolt llanismes. El mateix cas es produïx 2 absolgues 2 hages absolt
3 absol 3 ha absolt en verps com resoldre, desenvoldre 10. El verp oldre fa el participi 3 absolga 3 haja absolt
4 absolem 4 hem absolt o dissoldre. En cap de cas s’admet regular olgut, olguda, olguts, olgu- 4 absolgam 4 hajam absolt
5 absoleu 5 heu absolt la v entre el radical i la desinència; des. 5 absolgau 5 hajau absolt
6 absolen 6 han absolt resolia, desenvolia o dissolia i no 6 absolguen 6 hagen absolt
*resolvia, *desenvolvia o *dissol-
Pretèrit imperfecte 8 Pret. plusquamperfecte via. Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
50 51
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
2- Acodir 2- Acodir
INDICATIU Notes SUBJUNTIU
Present Passat pròxim 11. Hi ha alguns verps que flexio- Present Pretèrit perfecte
nen tots els temps segons el model
1 acodixc 1 he acodit de acodir pero canvien el participi. 1 acodixca 1 haja acodit
2 acodixes 2 has acodit És el cas, entre uns atres, de cobrir: 2 acodixques 2 hages acodit
3 acodix 3 ha acodit cobert, coberta, coberts, cobertes o 3 acodixca 3 haja acodit
4 acodim 4 hem acodit imprimir, que presenta dos 4 acodim 4 hajam acodit
5 acodiu 5 heu acodit variants: imprés, impresa, impre- 5 acodiu 5 hajau acodit
6 acodixen 6 han acodit sos, impreses (com a primera 6 acodixquen 6 hagen acodit
opció) i imprimit, imprimida, impri-
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte mits, imprimides (com a segona). Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
52 53
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
3- Adequar12 3- Adequar
INDICATIU Notes SUBJUNTIU
Present Passat pròxim 12. Els verps que acaben en -quar Present Pretèrit perfecte
no duran diéresis més que en les
1 adeqüe 1 he adequat persones d’aquells temps que can- 1 adeqüe 1 haja adequat
2 adeqües 2 has adequat vien la a de la desinència per e. És 2 adeqües 2 hages adequat
3 adequa 3 ha adequat el cas del present d’indicatiu 3 adeqüe 3 haja adequat
4 adeqüem 4 hem adequat (1 adeqüe, 2 adeqües, 4 adeqüem, 4 adeqüem 4 hajam adequat
5 adeqüeu 5 heu adequat etc.) i de subjuntiu (1 adeqüe, 5 adeqüeu 5 hajau adequat
6 adeqüen 6 han adequat 2 adeqües, etc.) aixina com de l’im- 6 adeqüen 6 hagen adequat
peratiu (3 adeqüe, 4 adeqüem, etc.).
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte La u que seguix a la q (qu) només Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
pot dur diéresis quan després hi ha
1 adequava 1 havia adequat una i o una e, per a diferenciar el sò 1 adequara 1 haguera adequat
2 adequaves 2 havies adequat que de qüe o qui de qüi. Mai no 2 adequares 2 hagueres adequat
3 adequava 3 havia adequat posarem diéresis si després van una a 3 adequara 3 haguera adequat
4 adequàvem 4 havíem adequat (com en el cas de adequar) o una o. 4 adequàrem 4 haguérem adequat
5 adequàveu 5 havíeu adequat 5 adequàreu 5 haguéreu adequat
6 adequaven 6 havien adequat 6 adequaren 6 hagueren adequat
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost Pret. perf. perifràstic IMPERATIU
54 55
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
4- Afegir13 4- Afegir
INDICATIU Notes Notes SUBJUNTIU
Present14 Passat pròxim 13. Es tracta d’un verp pur que, 15. La variant afigit no es considera Present Pretèrit perfecte
coloquialment, tendix a flexionar- normativa.
1 afigc 1 he afegit se seguint el model incoatiu. Aixi- 1 afigga 1 haja afegit
2 afiges 2 has afegit na trobem formes com afegixc, afe- 2 afiggues 2 hages afegit
3 afig 3 ha afegit gixen, afegixca, etc. que no són 3 afigga 3 haja afegit
4 afegim 4 hem afegit adequades en un registre formal o 4 afiggam / afegim 4 hajam afegit
5 afegiu 5 heu afegit lliterari. 5 afiggau / afegiu 5 hajau afegit
6 afigen 6 han afegit 6 afigguen 6 hagen afegit
14. Les formes 4 afigim, 5 afigiu
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte són coloquials i no es consideren Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
adequades en un registre formal.
1 afegia 1 havia afegit 1 afegira 1 haguera afegit
2 afegies 2 havies afegit 2 afegires 2 hagueres afegit
3 afegia 3 havia afegit 3 afegira 3 haguera afegit
4 afegíem 4 havíem afegit 4 afegírem 4 haguérem afegit
5 afegíeu 5 havíeu afegit 5 afegíreu 5 haguéreu afegit
6 afegien 6 havien afegit 6 afegiren 6 hagueren afegit
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost Pret. perf. perifràstic IMPERATIU
56 57
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
5- Afonar 5- Afonar
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Passat pròxim Present Pretèrit perfecte
58 59
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
6- Agarrar 6- Agarrar
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Passat pròxim Present Pretèrit perfecte
60 61
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
7- Agrair16 7- Agrair
INDICATIU Notes SUBJUNTIU
Present Passat pròxim 16. Segons les regles d’us de la diére- Present Pretèrit perfecte
sis esta no s’admet en infinitiu, gerun-
1 agraïxc 1 he agraït di, futur imperfecte i Futur hipotètic. 1 agraïxca 1 haja agraït
2 agraïxes 2 has agraït 2 agraïxques 2 hages agraït
3 agraïx 3 ha agraït 3 agraïxca 3 haja agraït
4 agraïm 4 hem agraït 4 agraïm 4 hajam agraït
5 agraïu 5 heu agraït 5 agraïu 5 hajau agraït
6 agraïxen 6 han agraït 6 agraïxquen 6 hagen agraït
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
62 63
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
8- Agranar 8- Agranar
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Passat pròxim Present Pretèrit perfecte
64 65
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
9- Ajopir17 9- Ajopir
INDICATIU Notes Notes SUBJUNTIU
Present Passat pròxim 17. Es tracta d’un verp pur que, 18. La variant ajupir no es conside- Present Pretèrit perfecte
coloquialment, tendix a flexionar- ra normativa.
1 ajup 1 he ajopit se seguint el model incoatiu. Aixi- 1 ajupa 1 haja ajopit
2 ajups 2 has ajopit na trobem formes com ajupixc, aju- 2 ajupes 2 hages ajopit
3 ajup 3 ha ajopit pixen, ajupixca, etc. que no són 3 ajupa 3 haja ajopit
4 ajopim 4 hem ajopit adequades en un registre formal o 4 ajupam / ajopim 4 hajam ajopit
5 ajopiu 5 heu ajopit lliterari. 5 ajupau / ajopiu 5 hajau ajopit
6 ajupen 6 han ajopit 6 ajupen 6 hagen ajopit
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
66 67
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
68 69
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
70 71
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
72 73
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
74 75
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
76 77
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
78 79
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
80 81
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
82 83
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
84 85
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
86 87
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
88 89
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
90 91
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
92 93
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
1 Ø 1 Ø 1 Ø 1 Ø
2 Ø 2 Ø 2 Ø 2 Ø
3 calia 3 havia calgut 3 calguera 3 haguera calgut
4 Ø 4 Ø 4 Ø 4 Ø
5 Ø 5 Ø 5 Ø 5 Ø
6 calien 6 havien calgut 6 calgueren 6 hagueren calgut
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost Pret. perf. perifràstic IMPERATIU
1 Ø 1 Ø 1 Ø
2 Ø 2 Ø 2 Ø 2 Ø
3 calgué 3 hagué calgut 3 va caldre 3 Ø
4 Ø 4 Ø 4 Ø 4 Ø
5 Ø 5 Ø 5 Ø 5 Ø
6 calgueren 6 hagueren calgut 6 varen caldre 6 Ø
Futur imperfecte Futur perfecte
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU GERUNDI
1 Ø 1 Ø
2 Ø 2 Ø
3 caldrà 3 haurà calgut Simple Simple
4 Ø 4 Ø caldre calent39
5 Ø 5 Ø
6 caldran 6 hauran calgut Compost Compost
Futur hipotètic F. hipotètic compost
haver calgut havent calgut
1 Ø 1 Ø PARTICIPI
2 Ø 2 Ø Singular masculí Singular femení
3 caldria 3 hauria calgut calgut calguda
4 Ø 4 Ø
5 Ø 5 Ø Plural masculí Plural femení
6 caldrien 6 haurien calgut calguts calgudes
94 95
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
96 97
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
98 99
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
100 101
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
102 103
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
104 105
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
106 107
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
108 109
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
110 111
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
112 113
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
114 115
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
116 117
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
118 119
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
120 121
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
122 123
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
124 125
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
126 127
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
128 129
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
130 131
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
132 133
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
134 135
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
136 137
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
138 139
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
140 141
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
142 143
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
144 145
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
146 147
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
148 149
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
150 151
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
152 153
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
154 155
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
156 157
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
158 159
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
160 161
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
162 163
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
164 165
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
166 167
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
168 169
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
170 171
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
172 173
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
174 175
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
176 177
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
178 179
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
180 181
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
182 183
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
184 185
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
186 187
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
188 189
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
190 191
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
192 193
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
194 195
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
196 197
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
198 199
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
1 interrompia 1 havia interromput 136. Les formes 4 interrumpim i 1 interrompera 1 haguera interromput
2 interrompies 2 havies interromput 5 interrumpiu, no són correctes 2 interromperes 2 hagueres interromput
3 interrompia 3 havia interromput perque són castellanismes. 3 interrompera 3 haguera interromput
4 interrompíem 4 havíem interromput 4 interrompérem 4 haguérem interromput
5 interrompíeu 5 havíeu interromput 5 interrompéreu 5 haguéreu interromput
6 interrompien 6 havien interromput 6 interromperen 6 hagueren interromput
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost Pret. perf. perifràstic IMPERATIU
200 201
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
202 203
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
204 205
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
206 207
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
208 209
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
210 211
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
212 213
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
214 215
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
216 217
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
218 219
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
220 221
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
87-Montar 87-Montar
INDICATIU Notes SUBJUNTIU
Present Passat pròxim 157. La variant muntar és arcaica i Present Pretèrit perfecte
hui dialectal.
1 monte 1 he montat 1 monte 1 haja montat
2 montes 2 has montat 2 montes 2 hages montat
3 monta 3 ha montat 3 monte 3 haja montat
4 montem 4 hem montat 4 montem 4 hajam montat
5 monteu 5 heu montat 5 monteu 5 hajau montat
6 monten 6 han montat 6 monten 6 hagen montat
Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte Pretèrit imperfecte Pret. plusquamperfecte
222 223
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
224 225
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
226 227
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
1 movia 1 havia mogut 167. Posem un accent diacrític (mòc) 1 moguera 1 haguera mogut
2 movies 2 havies mogut per a diferenciar-lo del substantiu 2 mogueres 2 hagueres mogut
3 movia 3 havia mogut (moc, de mucositat) pero no afecta 3 moguera 3 haguera mogut
4 movíem 4 havíem mogut als verps composts com remoure o 4 moguérem 4 haguérem mogut
5 movíeu 5 havíeu mogut commoure (1 remoc, 1 commoc, 5 moguéreu 5 haguéreu mogut
6 movien 6 havien mogut etc.). 6 mogueren 6 hagueren mogut
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost Pret. perf. perifràstic IMPERATIU
228 229
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
230 231
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
232 233
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
234 235
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
236 237
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
238 239
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
1 ometia 1 havia omés 181. Les variants coloquials 4 omi- 1 ometera 1 haguera omés
2 ometies 2 havies omés tim, 5 omitiu, no es consideren nor- 2 ometeres 2 hagueres omés
3 ometia 3 havia omés matives. Són castellanismes. 3 ometera 3 haguera omés
4 ometíem 4 havíem omés 4 ometérem 4 haguérem omés
5 ometíeu 5 havíeu omés 5 ometéreu 5 haguéreu omés
6 ometien 6 havien omés 6 ometeren 6 hagueren omés
Pretèrit perfecte Pret. perfecte compost Pret. perf. perifràstic IMPERATIU
240 241
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
242 243
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
244 245
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
246 247
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
248 249
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
250 251
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
252 253
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
254 255
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
256 257
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
258 259
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
260 261
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
262 263
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
264 265
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
266 267
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
268 269
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
270 271
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
272 273
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
274 275
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
276 277
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
278 279
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
280 281
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
282 283
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
284 285
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
286 287
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
288 289
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
290 291
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
292 293
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
294 295
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
296 297
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
298 299
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
300 301
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
302 303
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
304 305
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
306 307
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
308 309
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
310 311
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
312 313
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
314 315
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
316 317
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
318 319
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
320 321
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
322 323
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
324 325
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
326 327
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
328 329
ÍNDEX DE VERPS
ELS VERPS EN LLENGUA VALENCIANA I LA SEUA FLEXIÓ SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE LA RACV
ADLERT, M. El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. L'oronella-AELLVA. MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valéncia, 1891.
Valéncia, 1999.
MIEDES, E. Vocabulari elemental de la Llengua Valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia, 1983.
ALCOVER, A. Diccionari Català-Valencià-Balear. (X vols.) Ed. Moll. Palma de Mallorca,
PAGÈS, A. Les obres d’Auzias March. Ed.Consell Valencià de Cultura. Valéncia, 1995.
1985.
PUIG, R. La conjugació verbal valenciana. (5ª edició). Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1983.
CASTELLANO, M. La conjugació verbal valenciana. Ed. Acció Bibliogràfica Valencia-
na. Valéncia, 2001. RENAT, G. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellonenca de Cultura.
Castelló, 1933.
COSTA, J. El valencià: llengua viva. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1984.
ROS, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia, 1764. Edició facsímil. Ed. Libre-
ESCALANTE, E. Teatre original complet. Ed. Alfons el Magnànim. Valéncia, 1995.
ría París- Valencia. Valéncia, 1979.
ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887.
RUIZ, A. Diccionari valencià de sinònims, afins i antònims. Ed. RACV. Valéncia, 2004.
Edició facsímil. Ed. Librería París-Valencia. Valéncia, 1987.
S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. (2ª edició). Ed. a càrrec de l’autor. Valéncia, 2005.
FONTELLES, A. GARCÍA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la Llengua Valenciana.
(2ª edició corregida) Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1996. VALOR, E. La flexió verbal. (21ª edició). Ed. E. Climent. Valéncia, 1996.
FONTELLES, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. (2ª edició) Ed. Lo Rat Penat. V. A. Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà. Castellà-Valencià. RACV. (2ª edició).
Valéncia, 1993. Ed. RACV, 2004.
– Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà. Castellà-Valencià. RACV. (3ª edició).
FULLANA, LL. Compendi de la Gramàtica Valenciana. Ed. Llibreria de la Vda. de
Ed. RACV, 2005.
Ramón Ortega. Valéncia, 1921.
– Diccionari valencià. (2ª edició). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
– Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valéncia, 1921. Edició facsímil. Ed. Grup
Ed. Bromera. Alzira, 1996.
d’Acció Valencianista. Valéncia 1979.
– Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Acadèmia de Cultura Valencia-
GIMENO, M. El lèxic valencià proscrit a través dels clàssics. Ed. Lo Rat Penat. Valén- na. (II vols.). Ed. Del Sénia al Segura. Valéncia, 1992.
cia, 1993. – Documentació formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de
– El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valéncia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998. Valéncia. Valéncia, 1994.
– Introducció a la dialectologia. Els dialectes valencians. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1996. – Els verbs valencians. (3ª edició). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Ed. Bromera. Alzira, 1996.
GUINOT, J. Mª. Gramàtica Normativa de la Llengua Valenciana. Ed. Lo Rat Penat.
– Ortografia de la Llengua Valenciana i Estàndart Oral Valencià. En Série Filològica
Valéncia, 1987.
núm. 27. Ed. RACV. Valéncia, 2005.
– El Valencià: Fonètica Verbal. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1987.
380 381
TAULA DE CONTINGUTS
Pàg.
PRÒLEC ........................................................................................................................ 11
INTRODUCCIÓ .......................................................................................................... 13