Introducció A Les Funcions de Variable Complexa - Xavi Paneque

Grau en Enginyeria en Tecnologies
Aeroespacials
Introducció a les
Funcions de
Variable Complexa
Javier Paneque Linares

11 de julio del 2011
1 Introducció a les funcions de variable complexa Grau en Tecnologies Aeroespacials
7. INTRODUCCIÓ A LES FUNCIONS

DE VARIABLE COMPLEXA
7.1. Els nombres complexos

1. Descriviu els conjunts de nombres complexos següents:
a) * ̅+
{
̅
A és el conjunt tal que els seus nombres són reals.
b) * | | +
( ) | | √ ( )
| | √ ( ) ( )
B és el conjunt tal que els seus nombres pertanyen al disc centrat en ( ) i de radi .
2. En aquest problema simbolitza la part real del nombre complex z i la seva part
imaginària. Descriviu els conjunts de nombres complexos següents:
a) { | | }
| | √ | |
{
| | ( )
Els nombres del conjunt A són tals que pertanyen al disc centrat en . / de radi
b) { }
| | | |
Javier Paneque Linares Pàgina 1

𝒚 𝒚 𝒙
𝒚 𝒙
c) { }
( ) ( )
√( ) ( ) √
√ ( √ )
𝒚 𝒚 ( √ )𝑥
𝒚 ( √ )𝑥
3. Quin és el conjunt de nombres complexos que satisfan | | ?
| | √( ) ( )
( )
Canvi Variable a Polars
{ i

( i )
√𝟑 𝟏 √𝟑 𝟏
𝟐 𝟐 𝟐 𝟐
( √𝟐 𝟎) (√𝟐 𝟎)
𝒙
√𝟑 𝟏 √𝟑 𝟏
𝟐 𝟐 𝟐 𝟐
7.2. Funcions holomorfes

Sigui . La derivada d’una funció f en un punt z, que es denota per ( ), és:
( ) ( )
( ) i
Sempre i quan aquest límit existeixi. En aquest cas, es diu que la funció f és diferenciable en z.
Equivalentment, una funció diferenciable ha de complir:
( ) ( ) ( )
i
Si ara escrivim ( ) ( ) ( ) i ( ) i identifiquem f amb un camp

vectorial de , ( ) ( ( ) ( )) aleshores la igualtat anterior es transforma en:
( ) ( ) ( )( )
i ‖ ‖
( ) ( ) ( )
El producte ( )( ) es pot escriure a com:
. /. /
I en resultaria l’expressió següent:

( ) ( ) . /. /
i ‖ ‖
( ) ( ) ( )
Si comparem el resultat amb la matriu jacobiana, tenim que:
. / . /
Si identifiquem termes, tenim que per qualsevol funció f diferenciable en un punt ,

s’han de satisfer les anomenades equacions de Cauchy-Riemann:
Així arribem al teorema que ens dirà quan una funció f és diferenciable:
Teorema de Cauchy-Riemann.
2
Sigui una funció 𝑓(𝑥 𝑦) 𝑢(𝑥 𝑦) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦) , 𝑓 ℱ(𝐴⊂ )|𝐴 Å. La funció és derivable
en (𝑥 𝑦) 𝐴 si i només si:
𝒖𝒙 𝒗𝒚
{𝒖 𝒗𝒙
𝒚
Demostració
Sigui f una funció de variable complexa, 𝑓(𝑧(𝑥 𝑦)) 𝑢(𝑥 𝑦) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦) que és derivable en un
punt 𝑧 :𝑧 (𝑥 𝑦 ) 𝑥 𝑖𝑦 . Donat que és derivable, sabem que:
𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧 ) 𝑢(𝑥 𝑦) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦) 𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦 )

∃ i i
𝑧 𝑧0 𝑧 𝑧 (𝑥 𝑦) (𝑥0 𝑦0 ) (𝑥 𝑥 ) 𝑖(𝑦 𝑦 )
Donat que aquest últim és un límit doble en el pla degut a l’equivalència topològica existent
entre i amb la distància euclidiana. En tal cas, si existeix el límit doble, sabem que
existeixen els límits direccionals i que coincideixen. En particular, existiran els límits direccionals
al llarg de 𝑥 𝑥 i 𝑦 𝑦 . Per conseqüent:
𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦 ) 𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦 )

𝑖) 𝑓 (𝑧 ) i
(𝑥 𝑦0 ) (𝑥0 𝑦0 ) (𝑥 𝑥 ) 𝑖(𝑦 𝑦 )
𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑣(𝑥 𝑦 ) 𝑣(𝑥 𝑦 )

i 𝑖 i
(𝑥 𝑦0 ) (𝑥0 𝑦0 ) (𝑥 𝑥 ) (𝑥 𝑦0 ) (𝑥0 𝑦0 ) (𝑥 𝑥 )
𝜕 𝜕
𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑖 𝑣(𝑥 𝑦 ) ≡ 𝒖𝒙 (𝒙𝟎 𝒚𝟎 ) 𝒊𝒗𝒙 (𝒙𝟎 𝒚𝟎 )
𝜕𝑥 𝜕𝑥

𝑢(𝑥 𝑦) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦) 𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦 )

𝑖𝑖) 𝑓 (𝑧 ) i
(𝑥0 𝑦) (𝑥0 𝑦0) (𝑥 𝑥 ) 𝑖(𝑦 𝑦 )
𝑢(𝑥 𝑦) 𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑣(𝑥 𝑦) 𝑣(𝑥 𝑦 )

i 𝑖 i
(𝑥0 𝑦) (𝑥0 𝑦0 ) 𝑖(𝑦 𝑦 ) (𝑥0 𝑦) (𝑥0 𝑦0 ) 𝑖(𝑦 𝑦 )
𝜕 𝜕 𝜕 𝜕
𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑖 𝑣(𝑥 𝑦 ) 𝑖 𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑣(𝑥 𝑦 ) ≡
𝑖 𝜕𝑦 𝜕𝑦 𝜕𝑦 𝜕𝑦
≡ 𝒗𝒚 (𝒙𝟎 𝒚𝟎 ) 𝒊𝒖𝒚 (𝒙𝟎 𝒚𝟎 )
𝑖)𝑖𝑖)
𝑖𝑖𝑖) 𝑓 (𝑧 ) 𝑢𝑥 (𝑥 𝑦 ) 𝑖𝑣𝑥 (𝑥 𝑦 ) 𝑣𝑦 (𝑥 𝑦 ) 𝑖𝑢𝑦 (𝑥 𝑦 )
𝒖𝒙 (𝒙𝟎 𝒚𝟎 ) 𝒗𝒚 (𝒙𝟎 𝒚𝟎 )
{
𝒗𝒙 (𝒙𝟎 𝒚𝟎 ) 𝒖𝒚 (𝒙𝟎 𝒚𝟎 )
Del teorema podem extreure:
Observació
Si la funció 𝑓(𝑧) 𝑢(𝑥 𝑦) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦) sigui diferenciable en un punt z, la seva derivada en

aquest punt és:
𝒇 (𝒛) 𝒖𝒙 (𝒙 𝒚) 𝒗𝒙 (𝒙. 𝒚) 𝒗𝒚 (𝒙 𝒚) 𝒊𝒖𝒚 (𝒙 𝒚)
4. Digueu si les funcions de variable complexa següents són holomorfes:
Comprovarem les equacions de Cauchy-Riemann en cada cas.
a) ( )
( )
( ) ( ) ( ) {
( )
{ {
Sí compleixen les equacions de Cauchy-Riemann i per tant, la funció és diferenciable a

tot i holomorfa. La seva derivada és:
( )
b) ( ) | |
| | √
( ) √
( ) ( ) ( ) {
( )

√
{
{√
Les derivades no estan definides en i per tant, no és derivable en cap punt.
c) ( )
( )
( ) ( ) ( ) {
( )
{ {
Sí compleixen les equacions de Cauchy-Riemann per a tot z i podem dir que és una funció
holomorfa i la seva derivada és:
( )
d) ( ) ̅
̅
( )
( ) ( ) ( ) {
( )
{ {
No compleixen les equacions de Cauchy-Riemann i, per tant, no és una funció holomorfa

enlloc
5. Digueu per a quins punts és derivable en sentit complex la funció ( )
( ) ( ) ( )
( )
( ) ( ) ( ) {
( )
{ { {
La funció és derivable per a ( )
6. Proveu que no hi ha cap funció ( ) tal que la funció ( ) ( )

sigui holomorfa.
( )
( ) ( ) ( ) {
( ) ( )

( )
{
( )
{
( ) ∫ ∫ ( ) ( ) ( )
( )
( ( )) |
Així doncs no existeix cap funció ( ) tal que sigui holomorfa.
7. Trobeu els valors dels paràmetres i c per tal que les funcions següents siguin
derivables en el sentit complex:
a) ( ) ( )
( )
( ) ( ( ) ( )) {
( )
{ {
Així doncs, per tal que la funció sigui derivable en el sentit complex cal que:
b) ( ) ( ( ) ( ))
( ) ( )
( ) ( ( ) ( )) {
( ) ( )
i ( ) ( )
{ {
( ) ( )
( ) i h ( ) h h
{ {
( ) h ( ) i h
h
( ) ( ) {

Substituint tenim:
Si
( ) i h ( ) h
{
( ) h ( ) i h
Els valors sempre satisfan la igualtat i és holomorfa en aquest cas.
Si
( ) i h ( ) h ( )( i h h )
{ {
( ) h ( ) i h ( )( i h h )
Arribem a la mateixa conclusió anterior.
8. Trobeu la regió del pla on la funció

( ) (| | | |)
És derivable en sentit complex. Per a un punt ( ) on això sigui cert, digueu quina
semblança del pla correspon a ( )
| | | |
| | {
| | | |
| | {
| | | |
( )
( ) ( ( ) ( )) {
( )
{ {
Holomorfa en , ) i en ( - amb | | | |
| | | |
( )
( ) ( ( ) ( )) {
( )
{ {
No és holomorfa en cap punt.

| | | |
( )
( ) ( ( ) ( )) {
( )
{ {
No és holomorfa en cap punt.
| | | |
( )
( ) ( ( ) ( )) {
( )
{ {
Holomorfa en ( ), ( ) i en ( ), ( ) amb | | | |
𝒚 𝒚 𝒙
𝒚 𝒙
( ) | | | |
( ) {
( ) | | | |
En el primer cas tenim:
. / i . /
Ja que qualsevol punt ( ) passa a ser de la forma ( )
De l’equació matricial n’extraiem que . / la qual correspon a una simetria respecte
l’eix OX de raó 2.

En el segon cas tenim:
. / i . /
Ja que qualsevol punt ( ) passa a ser de la forma ( )
De l’equació matricial n’extraiem que . / la qual correspon a una simetria respecte
l’eix OY de raó 2.
𝒚 𝑃 𝒚 𝒙
𝑃
𝑃
𝒚 𝒙
9. Si escrivim , es defineix ( ).
a) Trobeu el mòdul i l’argument de .
( )
| | √ i
{ i
g( )
b) Proveu que ( ) és holomorfa a tot i que ( ) .
( )
( ) ( ( ) ( )) {
( ) i
{ {
i i
La igualtat es compleix per a qualsevol ( ), així doncs la funció és holomorfa a tot . La

seva derivada resulta:
( ) ( ) ( )

c) Comproveu que ( ) és periòdica. Quin és el seu període?
( ) ( ( )
( ) ( ))
d) Quins nombres complexos satisfan | | I quins satisfan | | ?
| | √ i
| |
| | | | | ( )| √ i
| |
10. Resoleu l’equació
( )
{ { ( )
i
( )
11. Es defineixen les funcions trigonomètriques de variables complexa sinus i cosinus de la

forma següent:
a) Comproveu que
b) Escriviu les funcions anteriors de la forma ( ) ( ).
( ) ( )
i
( ) ( )

( ) ( )
( ) ( )
c) Comproveu que ambdues funcions són holomorfes i que ( ) i( )
Per a i :
( ) i
( ) ( ( ) ( )) {
( )
{ {
i i
La funció és holomorfa per a qualsevol z. La seva derivada resulta:
( i ) i
Per a :
( )
( ) ( ( ) ( )) {
( ) i
i i
{ {
La funció és holomorfa per a qualsevol z. La seva derivada resulta:
( ) i i

12. Resoleu l’equació per a qualsevol
i i
Si
i h i
{
√
√
. √ /
{
. √ /
Si
i h i
{
√
√
. √ /
{
. √ /
Si

7.3. La integral de línia per a funcions de variable complexa

FÓRMULA INTEGRAL DE CAUCHY
Una corba al pla complex es descriu de la forma ( ) ( ) ( ) amb , -. La seva

derivada és ( ) ( ) ( ).
Definició
Si 𝑧(𝑡) 𝑥(𝑡) 𝑖𝑦(𝑡) amb 𝑡 ,𝑎 𝑏-, aleshores

𝑏 𝑏 𝑏
∫ 𝑧(𝑡)𝑑𝑡 ∫ 𝑥(𝑡)𝑑𝑡 𝑖 ∫ 𝑦(𝑡)𝑑𝑡
𝑎 𝑎 𝑎
La longitud de la corba descrita per ( ) quan , - es calcula com:
∫ | ( )| ∫ √ ( ) ( )
Definició
Siguin C la corba del pla complex descrita per 𝑧(𝑡) quan 𝑡 ,𝑎 𝑏- i 𝑓(𝑧) una funció
complexa contínua sobre C. Es defineix la integral de línia de 𝑓(𝑧) sobre C com:
𝑏
∫ 𝑓(𝑧)𝑑𝑧 ∫ 𝑓(𝑧(𝑡))𝑧 (𝑡)𝑑𝑡
𝐶 𝑎
Teorema de Cauchy-Goursat
Sigui 𝑅 ⊂ un recinte acotat i simplement connex tal que:
𝜕𝑅 u b de J d
{ ⊂ 2
𝑓 ℱ(𝐴 ) ℋ(𝐴) 𝑎𝑚𝑏 𝐴 Å|𝑅 ⊂𝐴
Aleshores:
𝑓(𝑧)𝑑𝑧
𝜕𝑅
Demostració
Considerem una funció holomorfa:
𝑓(𝑧) 𝑢(𝑥 𝑦) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦)

{
𝑑𝑧 𝑑𝑥 𝑖𝑑𝑦
(𝑢𝑑𝑥 𝐺𝑟𝑒𝑒𝑛
𝑓(𝑧)𝑑𝑧 (𝑢 𝑖𝑣)(𝑑𝑥 𝑖𝑑𝑦) 𝑣𝑑𝑦) 𝑖 (𝑣𝑑𝑥 𝑢𝑑𝑦)
𝜕𝑅 𝜕𝑅 𝜕𝑅 𝜕𝑅

( 𝑣𝑥 𝑢𝑦 ) 𝑑𝑥𝑑𝑦 (𝑢𝑥 𝑣𝑦 )𝑑𝑥𝑑𝑦 𝑑𝑥𝑑𝑦 𝑑𝑥𝑑𝑦

𝑅 𝑅 𝑅 𝑅
Teorema de la integral de Cauchy
𝜕𝑅 u b de J d
{ ⊂ 2
𝑓 ℱ(𝐴 ) ℋ(𝐴) b𝐴 Å|𝑅 ⊂𝐴
Si 𝑧 és un punt qualsevol de l’interior de 𝑅, aleshores:
𝑓(𝑧)
𝑓(𝑧 ) 𝑑𝑧
𝜋𝑖 𝜕𝑅 𝑧 𝑧
Demostració
Donat que f és contínua en 𝑧 , considerem 𝜀 arbitrari, llavors existeix un 𝛿 de

manera que si |𝑧 𝑧 | 𝛿, és |𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧 )| 𝜀. Sigui 𝜌 𝛿 i de forma que
𝜕𝐷(𝑧 𝜌) ⊂ 𝑅, com mostra el dibuix. Notem C al camí simple positivament orientat la
trajectòria de la qual és 𝜕𝐷(𝑧 𝜌)
𝐶
𝜕𝑅 𝜌
𝑧
𝑓(𝑧)
La funció integrant és holomorfa en 𝑅\*𝑧 +, llavors aplicant el teorema de Cauchy
𝑧 𝑧0
per a múltiples connexes, es verifica que:
𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧 ) 𝑓(𝑧 )

∫ 𝑑𝑧 ∫ 𝑑𝑧 ∫ 𝑑𝑧 ∫ 𝑑𝑧
𝜕𝑅 𝑧 𝑧 𝐶𝑧 𝑧 𝐶 𝑧 𝑧 𝐶𝑧 𝑧
Podem calcular l’última de les integrals parametritzant el contorn C, 𝐶(𝑡) 𝑧 𝜌𝑒 𝑖𝑡 amb

𝑡 , 𝜋-, llavors:
𝜋
𝑓(𝑧 )
∫ 𝑑𝑧 𝑓(𝑧 ) ∫ 𝜌𝑖𝑒 𝑖𝑡 𝑑𝑡 𝑓(𝑧 ) 𝑖𝜋
𝜕𝑅 𝑧 𝑧 𝜌𝑒 𝑖𝑡

En conseqüència:
𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧 ) |𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧 )|

∫ 𝑑𝑧 𝑓(𝑧 ) 𝑖𝜋 ∫ 𝑑𝑧 x 𝐿(𝜕𝑅) 𝜀 𝜋
𝑅𝑧 𝑧 𝜕𝑅 𝑧 𝑧 𝑧 𝜕𝑅 |𝑧 𝑧 |
Ja que |𝑧 𝑧 | 𝜌 𝛿. Com 𝜀 és arbitrari, les anteriors desigualtats proven el

teorema.
Corol·lari
Una conseqüència important del teorema de la integra de Cauchy és que si f és holomorfa

en un punt, aleshores admet derivades de qualsevol ordre en aquest punt.
Teorema de la integral de Cauchy generalitzat
𝜕𝑅 u b de J d
{ ⊂ 2
𝑓 ℱ(𝐴 ) ℋ(𝐴) 𝑎𝑚𝑏 𝐴 Å|𝑅 ⊂𝐴
Si 𝑧 és un punt qualsevol d’una corba C continguda a l’interior de 𝑅, aleshores:
𝑛! 𝑓(𝑧)
𝑓 (𝑛) (𝑧 ) 𝑑𝑧
𝜋𝑖 𝐶 (𝑧 𝑧 )𝑛 1
Demostració
Demostrarem per a 𝑛 .
𝑓(𝑧)
𝑓 (𝑧 ) 𝑑𝑧
𝜋𝑖 𝐶 (𝑧 𝑧 )
Es repetiran les mateixes tècniques per a n major. En virtut de la fórmula integral de

Cauchy, es verifica:
𝑓(𝑧 ) 𝑓(𝑧 ) 𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧)

𝑓 (𝑧 ) i i ∫ 𝑑𝑧
𝜋𝑖 𝜕𝑅 𝑧 𝑧 𝑧 𝑧
𝑓(𝑧)
i ∫ 𝑑𝑧
𝜋𝑖 𝜕𝑅 (𝑧 𝑧 )(𝑧 𝑧 )
Per tant, es tracta de comprovar que aquesta última integral tendeix a al teorema que
volem comprovar quan . Vegem que així és:

𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧)

∫ 𝑑𝑧 ∫ 𝑑𝑧 ∫ 𝑑𝑧
𝜕𝑅 (𝑧 𝑧 )(𝑧 𝑧 ) 𝜕𝑅 (𝑧 𝑧 ) 𝜕𝑅 (𝑧 𝑧 )(𝑧 𝑧 )
|𝑓(𝑧)|| |
x 𝐿(𝑅)
𝑧 𝜕𝑅 |𝑧 𝑧 ||𝑧 𝑧 |
Ara bé, com f és holomorfa sobre la frontera de R, també és contínua, llavors, per ser la
frontera de R compacte és |𝑓(𝑧)| 𝑀 per a tot 𝑧 𝑅. A més a més, com R és tancat i
𝑧 ∉ 𝜕𝑅 també és 𝑑 i *|𝑧 𝑧 | 𝑧 𝑅+ i ixí |𝑧 𝑧 | |𝑧 𝑧 | | |
𝑑 | |. En conseqüència, si | | 𝑑 es verifica:
|𝑓(𝑧)|| | 𝑀| |
x 𝐿(𝑅) 𝐿(𝑅) i
𝑧 𝜕𝑅 |𝑧 𝑧 ||𝑧 𝑧 | 𝑑(𝑑 | |)
La qual cosa conclou la demostració del teorema.
Tota funció holomorfa es pot desenvolupa en sèries de potències centrades en .
Teorema
Sigui f una funció holomorfa en un domini D i 𝑧 un punt de D. Aleshores:

∞
𝑓 (𝑛) (𝑧 )
𝑓(𝑧) (𝑧 𝑧 )𝑛
𝑛!
𝑛=
Essent vàlida aquesta expressió per a tots els punts del cercle més gran centrat en 𝑧 i
totalment contingut dins de D.
POLS I RESIDUS
Definició
Es diu que un punt 𝑧 és un punt singular de f si aquesta no és holomorfa en 𝑧 però si en

algun punt de tot entorn puntejat de 𝑧 . N’hi ha de diversos tipus:
a. Singularitat evitable: quan la funció és fitada a un disc puntejat centrat en 𝑧 .

b. Pol: quan i 𝑧 𝑓(𝑧) .
c. Singularitat essencial: quan no es dóna cap de les dues situacions anteriors.
Definició
Siguin f una funció holomorfa amb una singularitat aïllada en 𝑧 i C una corba de Jordan
que envolta 𝑧 i cap altra singularitat de f, on f és holomorfa i orientada positivament, el
valor:
𝑓(𝑧)𝑑𝑧
𝑖𝜋 𝐶
S’anomena residu de f al punt 𝑧 . El denotarem 𝑅𝑒𝑠𝑧=𝑧0 𝑓(𝑧)

Teorema dels residus
Si C és una corba de Jordan i dins del recinte tancat per la corba de la funció f té un
nombre finit de singularitats, 𝑧1 𝑧 … 𝑧𝑛 , aleshores:
𝑛
𝑓(𝑧)𝑑𝑧 𝜋𝑖 𝑅𝑒𝑠𝑧=𝑧𝑘 𝑓(𝑧)

𝐶 𝑘=1
Teorema
Si 𝑧 és un pol d’ordre 𝑘 de 𝑓(𝑧) aleshores:
𝑑𝑘 1
𝑅𝑒𝑠𝑧=𝑧0 𝑓(𝑧) i *(𝑧 𝑧 )𝑘 𝑓(𝑧)+
𝑧 𝑧0 (𝑘 )! 𝑑𝑧 𝑘 1
13. Calculeu les integrals següents
∫ ∫
a partir de la integral
( )
∫
essent
( ) ( ) ( ) ( )
∫
( ) i
i i
Donat que:
( )
∫ ∫ ( i ) ∫ ∫ i
Si igualem obtenim que:
∫ ∫ i i
I per tant si separem part real i imaginària obtenim:
∫ ∫

14. Calculeu la integral de ( ) sobre la circumferència | | . Calculeu ara la integral
del camp
( ) ( )
Sobre la circumferència parametritzada per ( ) ( ) quan , - i noteu

les diferències amb la integral complexa anterior.
( ) ( )
( ) ( )( )
( ) ( )
i
{ i , - {
, ( i ) i - , i -
( ) i i
15. Calculeu la integral de la funció ( ) sobre els camins següents que uneixen els
punts i
a) El segment que va de a .
≡ ( ) ( ) amb , - {
∫ ( ) ∫ ∫( ) ( ) ∫( )( )
1 1
∫,( ) - ∫,( ) - ∫ ∫
1 1

b) El semicercle centrat en 0 que té radi √ , recorregut en sentit horari des de fins a .
√ i
≡ ( ) (√ √ i ) b {
√
∫ ( ) ∫ ∫( ) ( ) ∫( )( )
∫ ,( ) - ∫,( ) -
∫ [( i )( √ i ) √ i ]
∫ [( i )√ √ i ]
1 1
√ ∫ , i i - √ ∫ , i -
1 1
√ √ i i
c) Els segments que uneixen amb i després aquest amb .
) 1 ≡ ( ) ( ) amb , - {
∫ ( ) ∫ ∫ ( ) ( ) ∫ ( )( )
∫ ,( ) - ∫ ,( ) -
1
∫ ,( ) ( ) ( )( ) -
1
∫ , ( ) ( ) ( )( )-
1 1
∫ ( ) ∫ ( )

1 1
) ≡ ( ) ( ) amb , - {
∫ ( ) ∫ ∫ ( ) ( ) ∫ ( )( )
2 2 2 2
∫ ,( ) - ∫ ,( ) -
2 2
1 1 1
∫ ( ) ∫
)∫ ∫ ∫ ∫ ( ) ( )
2 2
Si la funció és holomorfa hi haurà independència del camí i podríem haver aplicar el teorema
fonamental del càlcul per a funcions complexes:
( )
( ) ( ( ) ( )) {
( )
{ { ℋ
e e f e de { u : ∫ ( ) ( ) ( )
1 1
( ) ( )
∫ ∫ [ ]
1 1
16. Repetiu el problema anterior amb la funció ( ) ̅

a) El segment que va de a .
≡ ( ) ( ) amb , - {
∫ ( ) ∫ ̅ ∫( )( ) ∫( ) ∫( )
1 1
∫ ∫
1 1

b) El semicercle centrat en 0 que té radi √ , recorregut en sentit horari des de fins a .
√ i
≡ ( ) (√ √ i ) b {
√
∫ ( ) ∫ ̅ ∫( )( ) ∫( ) ∫( )
1 1
∫ , i i - ∫ , i -
1 1
∫ ∫
c) Els segments que uneixen amb i després aquest amb .
) 1 ≡ ( ) ( ) amb , - {
∫ ( ) ∫ ̅ ∫ ( )( ) ∫ ( ) ∫ ( )
1 1 1 1
∫ ,( ) ( )- ∫ , ( ) ( )- ∫ ( ) ∫
) ≡ ( ) ( ) amb , - {
∫ ( ) ∫ ̅ ∫ ( )( ) ∫ ( ) ∫ ( )
2 2 2 2 2
1 1 1
∫ ∫
)∫ ∫ ∫ ∫ ( ) ( )
2 2
La funció no és holomorfa i per tant no es pot utilitzar el teorema fonamental del càlcul.

17. Calculeu la integral de la funció ( ) al voltant de la circumferència ( )
Com que ( ) ℋ | , la integral de línia sobre ≡( ) serà 0 ja

que ∉ . Així doncs:
( )
18. Calculeu
Essent C la circumferència | |
Apliquem el teorema de la integral de Cauchy:
Sigui ⊂ un recinte acotat i simplement connex tal que:
u b de J d
{ ⊂ 2
ℱ( ) ℋ( ) b Å| ⊂
Si és un punt qualsevol de l’interior de , aleshores:
( )
( )
. / i
19. Calculeu la integral de la funció ( ) al voltant de la circumferència | | .
( √ )( √ )
( )
( ) ( √ )( √ )
Apliquem el teorema de la integral de Cauchy:
( )
( )
( √ )( √ )
( )
( √ )( √ )

20. Donada la funció
( )
( )( )
a) Trobeu i classifiqueu les singularitats de f i calculeu-ne els residus
Singularitats de f:
En :
( )
= 0 ( )
( )
En :
Aplicarem el Teorema de la integral de Cauchy generalitzat:
Sigui ⊂ un recinte acotat i simplement connex tal que:
u b de J d
{ ⊂ 2
ℱ( ) ℋ( ) Å| ⊂
Si és un punt qualsevol d’una corba C continguda a l’interior de , aleshores:
( )(
! ( )
) 1
( )
Calculem la derivada d’ordre 1:
( ) ( )
( )
Apliquem el teorema:
!
= 0 ( ) ( )
( ) ( )

b) Sigui la circumferència | | . Calculeu ∫ ( )
Teorema dels residus
Si C és una corba de Jordan i dins del recinte tancat per la corba de la funció f té un nombre finit
de singularitats, 1 … , aleshores:
( ) = ( )
=1
= ( ) ( )
( )( )
c) Sigui la circumferència | | . Calculeu ∫ ( )
=1 ( ) = ( ) ( ) ( )
2
( )( )
7.4. Aplicacions del teorema dels residus

Una de les aplicacions dels residus està donada pel càlcul de integrals definides i/o impròpies
reals. Vegem algunes de les situacions més usuals:
Corol·lari
Integrals del tipus:

𝜋
∫ 𝑅( 𝜃 i 𝜃) 𝑑𝜃
On 𝑅(𝑥 𝑦) 𝑃(𝑥 𝑦) 𝑄(𝑥 𝑦) , 𝑃(𝑥 𝑦) 𝑖 𝑄(𝑥 𝑦) són polinomis. Suposem a més a més
que 𝑄( 𝜃 i 𝜃) per a tot 𝜃 , 𝜋-.
Plantejant 𝑧 𝑒 𝑖𝜃 i C la circumferència unitària, la integral passa a ser:

𝜋 1 1
𝑧 𝑧 𝑧 𝑧 𝑑𝑧
∫ 𝑅( 𝜃 i 𝜃) 𝑑𝜃 ∫𝑅
𝐶 𝑖 𝑖𝑧
Corol·lari

∞
∫ 𝑅(𝑥)𝑑𝑥
∞
On 𝑅(𝑥) 𝑃(𝑥) Q(𝑥) 𝑃(𝑥) y Q(𝑥) són polinomis amb 𝑄(𝑥) per a tot 𝑥 .

En el cas de que:
𝑃(𝑧)
i
𝑧 ∞ 𝑄(𝑧)
La integral impròpia en qüestió existeix i a més a més:

∞ 𝑟
∫ 𝑅(𝑥) 𝑑𝑥 i ∫ 𝑅(𝑥) 𝑑𝑥
∞ 𝑟 ∞ 𝑟
𝒚
𝜸 𝑪𝒓
𝒙
𝑹 𝑹
Observant la figura, si 𝛾 és el contorn tancat i 𝐶𝑟 la meitat de la circumferència, es té:
𝑟
∫ 𝑅(𝑥) 𝑑𝑥 ∫𝑅(𝑧) 𝑑𝑧 ∫ 𝑅(𝑧) 𝑑𝑧
𝑟 𝛾 𝐶𝑟
Passant al límit, es verifica:
∫ 𝑅(𝑧) 𝑑𝑧 𝜋𝑟 x|𝑃(𝑧) 𝑄(𝑧)| u d

𝐶𝑟 𝑧 𝐶𝑟
Per al contorn 𝛾, el teorema dels residus dóna:
i ∫𝑅(𝑧)𝑑𝑧 𝑖𝜋 𝑅𝑒𝑠𝑧=𝑧𝑖 (𝑅(𝑧))

𝑟 ∞ 𝛾
𝑧𝑖 𝑝𝑜𝑙𝑜
𝑧𝑖 >
D’on:
∞
∫ 𝑅(𝑥)𝑑𝑥 𝑖𝜋 𝑅𝑒𝑠𝑧=𝑧𝑖 (𝑅(𝑧))
∞ 𝑧𝑖 𝑝𝑜𝑙𝑜
𝑧𝑖 >
Corol·lari

∞
∫ 𝑓(𝑥)𝑒 𝑖𝑎𝑥 𝑑𝑥
∞
On i 𝑧 ∞ 𝑓(𝑧) Per a resoldre aquest tipus d’integrals, cal construir un contorn en el

semiplà superior o inferior, de manera que el recorregut sobre la recta real tendeixi a 0 i
aplicar el teorema dels residus.

𝑅 𝑖𝑅 𝑅 𝑖𝑅
𝛾
𝛾
𝛾1
Considerem el cas en que 𝑎 , i considerem un rectangle com el de la figura i es tenen

𝛾1 𝛾 i 𝛾 arcs simples que no estan sobre la recta real. Per a 𝛾1 es té:
1 𝑎𝑅
𝑖𝑎𝑧 𝑎𝑅𝑡
𝑒
∫ 𝑓(𝑧)𝑒 𝑑𝑧 𝑀(𝑅) ∫ 𝑒 𝑅𝑑𝑡 𝑀(𝑅)
𝛾 𝑎
On 𝑀(𝑅) 𝑀{𝑥 |𝑓(𝑧)| quan 𝑅 . D’aquesta manera la integral sobre 𝛾1 tendeix a

0 quan 𝑅 . Similarment la integral sobre 𝛾 tendeix a 0. Per al arc 𝛾 , es té la
majoració:
𝑅
∫ 𝑓(𝑧)𝑒 𝑖𝑎𝑧 𝑑𝑧 𝑀(𝑅) ∫ 𝑒 𝑅
𝑑𝑡 𝑀(𝑅)𝑒 𝑅
𝑅 𝑠𝑖 𝑅
𝛾2 𝑅
Per a 𝑎 es procedeix de la mateixa manera, però prenent el rectangle en el semiplà

inferior.
Corol·lari

∞
∫ 𝑥 𝛼 𝑓(𝑥) 𝑑𝑥
On 𝛼 i 𝑓(𝑧) és una funció holomorfa que no s’anul·la sobre el semieix positiu

real, a més a més, compleix que i 𝑧 ∞ 𝑧1 𝛼 𝑓(𝑧) i satisfà:
𝛼
(𝑥𝑒 𝑖𝜃 ) 𝑓(𝑥𝑒 𝑖 𝜋 ) 𝑒 𝛼𝜃𝑖 𝑥 𝛼 𝑓(𝑥) 𝛽𝑥 𝛼 𝑓(𝑥)
Considerem el següent recorregut:
𝛾 𝛾1
𝛿 𝛾
𝑅

𝛾 𝛾1 𝛾 𝛾 𝛾
On 𝛾1 és el segment d’origen 𝛿 i arribada 𝑅 , γ és la circumferència de radi R, 𝛾

és el segment d’origen R i arribada 𝛿 i finalment 𝛾 és la circumferència de radi 𝛿.
1 𝛼
La condició i 𝑧 ∞𝑧 𝑓(𝑧) fa que la integral sobre 𝛾1 tendeixi a 0 quan 𝑅 .
La condició 𝛼 fa que la integral sobre 𝛾 tendeixi a 0 quan 𝛿 .
Aplicant el teorema del residus sobre l’entorn 𝛾, es té:
∫𝑧 𝛼 𝑓(𝑧) 𝑑𝑧 𝑖𝜋 𝑧𝑖𝛼 𝑅𝑒𝑠𝑧=𝑧𝑖 (𝑓(𝑧))

𝛾 𝑧𝑖 𝑝𝑜𝑙𝑜
𝑧𝑖 ≠
Prenent com a determinació del logaritme, aquella en que g( ) 𝜋
La integral sobre 𝛾 , val:
𝛿 𝑅
𝛼
∫ (𝑥𝑒 𝑖 𝜋 ) 𝑓(𝑥𝑒 𝑖 𝜋 )𝑑𝑥 𝛽 ∫ 𝑥 𝛼 𝑓(𝑥)𝑑𝑥
𝑅 𝛿
Per tant, fent tendir 𝑅 i𝛿 iu ii z la penúltima equació, s’obté:

∞
( 𝛽) ∫ 𝑥 𝛼 𝑓(𝑥) 𝑑𝑥 𝑖𝜋 𝑧𝑖𝛼 𝑅𝑒𝑠𝑧=𝑧𝑖 (𝑓(𝑧))
𝑧𝑖 ≠
Suposant que 𝛽 , es dedueix fàcilment que:

∞
𝑖𝜋
∫ 𝑥 𝛼 𝑓(𝑥)𝑑𝑥 𝑧𝑖𝛼 𝑅𝑒𝑠𝑧=𝑧𝑖 (𝑓(𝑧))
𝛽
𝑧𝑖 ≠
Corol·lari

∞
∫ g 𝑥 𝑅(𝑥) 𝑑𝑥
On 𝑅(𝑥) 𝑃(𝑥) 𝑄(𝑥) és una funció racional que no s’anul·la sobre el semieix positiu
real, a més a més, deg 𝑃 deg 𝑄. Per a resoldre aquesta integral considerem la
funció:
𝑓(𝑧) g 𝑧 𝑅(𝑧)

Amb determinació de l’argument donat per g( ) 𝜋 i el mateix contorn que en el cas

anterior.
Majorem les integrals sobre els diferents arcs, sobre 𝛾 l’arc de circumferència de radi R,
es té:
1)
∫ ( g 𝑧) 𝑅(𝑧) 𝑑𝑧 ( 𝜋𝑅)( g 𝑅 𝜋 ) 𝒪(𝑅 ) g 𝑅 𝒪(𝑅 Ο iR
𝛾2
De la mateixa manera:
∫ ( g 𝑧) 𝑅(𝑧) 𝑑𝑧 ( 𝜋𝛿)( g 𝛿 𝜋 )𝒪( ) g 𝛿 𝒪(𝛿)

𝛾4
Quan 𝛿 . Llavors:
𝑅
∫ ( g 𝑧) 𝑅(𝑧)𝑑𝑧 ∫ g 𝑥 𝑅(𝑥) 𝑑𝑥 ∫ ( g 𝑧) 𝑅(𝑧) 𝑑𝑧
𝛾 𝛿 𝛾3
𝛿
∫ ( g𝑥 𝜋𝑖𝑢) 𝑅(𝑥)𝑑𝑥
𝑅
Per conseqüent:
𝑅 𝑅
∫ ( g 𝑧) 𝑅(𝑧)𝑑𝑧 ∫ ( g 𝑧) 𝑅(𝑧) 𝑑𝑧 𝜋𝑖 ∫ g 𝑥 𝑅(𝑥) 𝑑𝑥 𝜋 ∫ 𝑅(𝑥)𝑑𝑥
𝛾 𝛾3 𝛿 𝛿
Apliquem el teorema dels residus, fem tendir 𝛿 i𝑅 , per obtenir:

∞ ∞
∫ g 𝑥 𝑅(𝑥)𝑑𝑥 g (𝑧𝑖 )𝑅𝑒𝑠𝑧=𝑧𝑖 (𝑅(𝑧)) 𝑖𝜋 ∫ 𝑅(𝑥)𝑑𝑥
𝑧𝑖 ≠
21. Calculeu la integral real següent pel mètode dels residus:
Essent
Parametritzant el cercle unitat C amb i per a , -.
D’aquí podem extreure que:

i
{
Així doncs resulta:
∫ ∫ ∫
Trobem les singularitats que trobem dins el recinte considerat
√
. √ /
Per tant el residu és
( √ )
= √ 2 1 i →
√ 2 1 √
Així doncs la integral val
∫ ∫ ( )
√ √
22. Calculeu
∞
∫
∞
Trobem els pols de la funció a integrar:

√ √ √ √ √ √ √ √
1
Considerem mitja circumferència centrada en ( ) i de radi per tal de poder

aplicar el teorema dels residus:
𝒚
𝑖𝑅
𝛾𝑅
𝑃 𝑃1
𝜓𝑅
𝒙
𝑅 𝑃 𝑃 𝑅

: , - ( )
{
: , - ( )
La integral sobre l’arc de radi R resulta nul·la per a tot t. Així doncs, aplicarem el teorema dels
residus només per al segment:
∞
∫ ( ) = ( ( ))
∞
>
Com els pols són d’ordre tenim:
√ √
√ √
√ √
( )
= √ √
√ √
√ √
√ √
( )
= √ √
∞
√ √ √ √ √
∫ = ( ( ))
∞
>
23. Calculeu, per ,
∞
∫
( )
Considerem la corba formada per dues circumferències unides per dos segments:
𝐶 𝐶 𝐶𝑖
𝑖=1
𝐶 𝐶1
𝒙
𝑃 𝑃1
𝐶

≡ ( ) 1 , -
≡ ( ) , -
≡ ( ) , -
{ ≡ ( ) , -
La condició fa que tant la integral sobre i sobre tendeixin a 0. Vegem-ho:

1
( )
∫ i ∫ i ∫
4
( ) ( ) ( ) ( )
1
( )
∫ i ∫ i ∫
2
( ) ∞ ( ) ( ) ∞ ( )
1 1
( ) ( )
i ∫ ∫
∞
. / ( )
1
Així doncs, els altres dos recorreguts ens donaran el valor de la integral sobre els quals podrem
∫ ∫ ∫ ∫ ∫
( ) ( ) 2
( ) 3
( ) 4
( )
∞
∫ ∫ ∫ ∫
( ) 3
( ) ( ) ( ) ∞ ( ) ( )
∞ ∞ ∞
∫ ∫ ( )∫
( ) ( ) ( )
∞
= ( ( )) ∫ = ( ( ))
( ) ( )
≠ ≠
( )
i i
( ) ( ) ( ) ( )
∞
∫
i ( )
24. Calculeu
∞
∫
Considerem la corba formada per dues circumferències i dos segments. Tal i com mostra la
figura:

𝐶 𝐶𝑖
𝑖=1
𝐶 𝐶
𝐶
𝒙
𝐶1
1 ≡ ( ) , -
≡ ( )
≡ ( ) , -
≡ ( )
{
La integral sobre i tendeix a 0. Vegem-ho:
∫ i ∫ ( ) ∫
4
( ) ( )
∫ i ∫ ( ) i ∫
2
∞ ( ) ∞ ⁄
∞
∫ ∫ ∫ ∫ ∫
3 ∞ ( )
∞ ∞ ∞
∫ ∫ ( )∫ = ( ( ))
∞ ⁄
( )
∫ = ( ( )) i ⁄5
( ) ( )
Apliquem Hôpital i obtenim:
⁄ ⁄
( ) ( )
i ⁄5
i ⁄5
( ) ( )

⁄ ⁄ ⁄
( )
( ⁄ ) ⁄ ⁄
( )
I per tant:
∞
∫
i i i
Calculem el sinus de l’angle quíntuple:
i i ( ) i i i
Si ⁄ i i , tenim:
i i i i
√ √ √ √ √ √
i ( )
Per tant:
√ √ √ √ √ √ √
i √ √ √ √ √
√
∞ √ √
∫
25. Calculeu
Substituïm i per la seva expressió amb nombres complexos
La integral resulta
∫ ∫
Introduïm el canvi de variable

I considerem el recorregut | | de manera que la integral resulta
| |=1
Per tal d’aplicar el teorema dels residus cal que trobem les singularitats interiors al recinte
considerat. Veiem les arrels del polinomi
√ √
Finalment calculem els residus per a cascun dels pols aplicant Hôpital
√
i √ √
=√ √ √ √
√
i √ √
= √ √ √ √
Apliquem el Teorema dels Residus i resulta
√ √
√
| |=1
26. Calculeu
Substituïm per la seva expressió amb nombres complexos
La integral resulta
∫ ∫
Introduïm el canvi de variable

I considerem el recorregut | | de manera que la integral resulta
∫ 1
| |=1 | |=1
Per tal d’aplicar el teorema dels residus cal que trobem les singularitats interiors al recinte
considerat. Veiem les arrels del polinomi
√
( ) {
⁄
Finalment calculem els residus per a cascun dels pols aplicant Hôpital
= i
!
1 i ( )
= 1
Apliquem el Teorema dels Residus i resulta
( )
| |=1
27. Calculeu
∞
∫
( )
Fixem-nos que podem expressar la integral com

∞ ∞
∫ i ∫
( ) ( )
Així doncs considerem el següent camí d’integració

𝐶 𝐶 𝐶𝑖
𝑖=1
𝐶 𝐶1
𝒙
𝐶
≡ ( )
1 , -
≡ ( ) , -
≡ ( ) , -
{ ≡ ( ) , -
La condició fa que tant la integral sobre i sobre tendeixin a 0. Vegem-ho:
( )
∫ i ∫ ( )
4
( ) ( )
1
( ) ( )
∫ i ∫ ( ) i ∫
2
( ) ∞ ( ) ∞ ( )
∞
( )
∫ ∫ ∫ ∫
( ) ( ) 3
( ) ( )
∞ ∞
( )
∫ ∫ ∫
∞ ( ) ( ) ( )
∞
( )∫ = ( ( ))
( )
≠
∞
∫ = ( ( ))
( )
≠

i ( ) i ( )
! 1 1
( )
( )( )
i
Ara que ja tenim el resultat en funció de cal derivar respecte aquesta i prendre el límit
( ) i ( )
i i
Prenent el límit resulta
( ) i ( ) ( )
i i
i
Així doncs
∞
∫
( )
28. Calculeu
∞
∫
∞ ( )
En lloc de calcular la integral indicada, calcularem aquesta altra i prendrem la part imaginària
∞ ∞ ∞ ∞
i i
∫ ∫ ∫ ∫
∞ ( ) ∞ ( ) ∞ ( ) ∞ ( )
Per dur a terme tal tasca considerem el camí següent. Tinguem en compte que no ens
interessen les singularitats sobre la recta real, per tant considerem una circumferència de radi
èpsilon al voltant del 0
𝐶
𝑅 𝑖𝑅 𝑅 𝑖𝑅
𝐶
𝐶
𝐶
𝐶1
𝒙

Calculem cadascuna de les integrals. Les integrals sobre , són nul·les (es pot
comprovar fàcilment prenent límits quan ). Calculem la integral sobre la
semicircumferència de radi èpsilon
{ , -
∫ i ∫ ( ) ∫
5
( ) ( )
Així doncs aplicant el teorema dels residus resulta
∞
∫ ∫ ∫ ∫
( ) ( ) 5
( ) ∞ ( )
∞
= ( ( )) ∫ = ( ( ))
∞ ( )
Calculem l’únic residu que trobem al semiplà superior
= i
( ) ( )
I el valor de la integral serà
∞
∫ = ( ( )) ( )
∞ ( )
Com hem dit al principi tenim
∞ ∞ ∞
i
∫ ∫ ∫ ( )
∞ ( ) ∞ ( ) ∞ ( )
Separant part real i imaginària obtenim el valor de la integral
∞
∫ ( )
∞ ( )

Introducció A Les Funcions de Variable Complexa - Xavi Paneque

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Introducció A Les Funcions de Variable Complexa - Xavi Paneque

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Grau en Enginyeria en Tecnologies

Javier Paneque Linares

7. INTRODUCCIÓ A LES FUNCIONS

7.1. Els nombres complexos

A és el conjunt tal que els seus nombres són reals.

Javier Paneque Linares Pàgina 1

3. Quin és el conjunt de nombres complexos que satisfan | | ?

Canvi Variable a Polars

Javier Paneque Linares Pàgina 2

7.2. Funcions holomorfes

Equivalentment, una funció diferenciable ha de complir:

Si ara escrivim ( ) ( ) ( ) i ( ) i identifiquem f amb un camp

El producte ( )( ) es pot escriure a com:

I en resultaria l’expressió següent:

Javier Paneque Linares Pàgina 3

Si comparem el resultat amb la matriu jacobiana, tenim que:

Si identifiquem termes, tenim que per qualsevol funció f diferenciable en un punt ,

𝑓(𝑧) 𝑓(𝑧 ) 𝑢(𝑥 𝑦) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦) 𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦 )

𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦 ) 𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦 )

𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑣(𝑥 𝑦 ) 𝑣(𝑥 𝑦 )

Javier Paneque Linares Pàgina 4

𝑢(𝑥 𝑦) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦) 𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦 )

𝑢(𝑥 𝑦) 𝑢(𝑥 𝑦 ) 𝑣(𝑥 𝑦) 𝑣(𝑥 𝑦 )

≡ 𝒗𝒚 (𝒙𝟎 𝒚𝟎 ) 𝒊𝒖𝒚 (𝒙𝟎 𝒚𝟎 )

Del teorema podem extreure:

Si la funció 𝑓(𝑧) 𝑢(𝑥 𝑦) 𝑖𝑣(𝑥 𝑦) sigui diferenciable en un punt z, la seva derivada en

𝒇 (𝒛) 𝒖𝒙 (𝒙 𝒚) 𝒗𝒙 (𝒙. 𝒚) 𝒗𝒚 (𝒙 𝒚) 𝒊𝒖𝒚 (𝒙 𝒚)

4. Digueu si les funcions de variable complexa següents són holomorfes:

Comprovarem les equacions de Cauchy-Riemann en cada cas.

Sí compleixen les equacions de Cauchy-Riemann i per tant, la funció és diferenciable a

Javier Paneque Linares Pàgina 5

Les derivades no estan definides en i per tant, no és derivable en cap punt.

No compleixen les equacions de Cauchy-Riemann i, per tant, no és una funció holomorfa

5. Digueu per a quins punts és derivable en sentit complex la funció ( )

La funció és derivable per a ( )

6. Proveu que no hi ha cap funció ( ) tal que la funció ( ) ( )

Javier Paneque Linares Pàgina 6

Així doncs no existeix cap funció ( ) tal que sigui holomorfa.

Javier Paneque Linares Pàgina 7

Els valors sempre satisfan la igualtat i és holomorfa en aquest cas.

Arribem a la mateixa conclusió anterior.

8. Trobeu la regió del pla on la funció

No és holomorfa en cap punt.

Javier Paneque Linares Pàgina 8

No és holomorfa en cap punt.

En el primer cas tenim:

Ja que qualsevol punt ( ) passa a ser de la forma ( )

De l’equació matricial n’extraiem que . / la qual correspon a una simetria respecte

Javier Paneque Linares Pàgina 9

En el segon cas tenim:

Ja que qualsevol punt ( ) passa a ser de la forma ( )

De l’equació matricial n’extraiem que . / la qual correspon a una simetria respecte

b) Proveu que ( ) és holomorfa a tot i que ( ) .

La igualtat es compleix per a qualsevol ( ), així doncs la funció és holomorfa a tot . La

Javier Paneque Linares Pàgina 10

c) Comproveu que ( ) és periòdica. Quin és el seu període?

d) Quins nombres complexos satisfan | | I quins satisfan | | ?

10. Resoleu l’equació

11. Es defineixen les funcions trigonomètriques de variables complexa sinus i cosinus de la

b) Escriviu les funcions anteriors de la forma ( ) ( ).

Javier Paneque Linares Pàgina 11

c) Comproveu que ambdues funcions són holomorfes i que ( ) i( )

La funció és holomorfa per a qualsevol z. La seva derivada resulta: