12. LA DENÚNCIA: CONCEPTE I CLASSES.

DRET I DEURE
DE DENUNCIAR. EFECTES

Concepte Acte pel qual un ciutadà posa en coneixement de l’AJ, MF o policia la

comissió d’un fet delictiu, i si escau, l’inici del procés penal. Un cop presentada la
denúncia, el denunciant no ha de fer cap més tràmit, tot i que té responsabilitat per la
denúncia interposada (Denúncia falsa – 456 CP) (Simulació delicte – 457 CP)

Obligació de denunciar

Es pot presentar davant AJ, MF, o policia. LECrm ho configura com a deure

-persones que presencien delicte – testimonis directes 259 LECrm

-qui té coneixement pel seu càrrec, ofici o professió 262

-qui per raons diferents, hagi tingut coneixement perpetració delicte 264

Excepcions: impúbers, incapaços, lligams parentesc amb delinqüent, qui té

coneixement per relació que regeix secret professionaladvocats, procuradors,
eclesiàstics

Denunciant

Qui interposa la denúncia. Tres tipus en funció denunciant:

1- Particular, que pot ser o no l’ofès o perjudicat

2- Informes, comunicats professionals o facultatius (informe mèdic)
3- MF que insta la incoació procediment

Interposar la denúncia no és ser part en el procés. Per això, caldrà personar-se en les
actuacions, com acusació particular o popular.

Personació en delictes molts greus ha de fer querella 270 LECrm. En procediment

abreujat ofès o perjudicat es pot personar sense querella 761 LCrm.

El denunciant no ha de prestar fiança, al querellant se li pot exigir. Com que el

denunciant no es constitueix part del procés tampoc se li traslladen les actuacions.