1.

La formulació de les garanties constitucionals del procés

AP1 ART. 24CE

Les garanties constitucionals del procés són les facultats reconegudes davant la jurisdicció per donar efectivitat
als veritables drets substantius. La constitucionalització dels drets fonamentals de la persona inclou també la
proclamació de les garanties essencials que ha de reunir tot procés judicial

- Dret a la tutela judicial efectiva és el dret de promoure l’activitat jurisdiccional per part de jutges i
tribunals, s’aconsegueix a través de 3 mecanismes fonamentals:
1. Invariabilitat de resolucions definitives i fermes, si has rebut una sentència que et reconeix
un dret, quan aquesta ja es ferme, no pot variar en una altra sentència, s’ha de mantenir.

2. Dret a obtenir mesures cautelars, es fa un embargament/previsió dallo que es dicta es

compleix) per garantir que cobraràs, si no es fa potser quan es fa la sentència no té forma de
pagar

3. Execució forçosa de les accions judicials, és exclusiu d’òrgans judicials, si el demandat no ho

fa voluntàriament, es va a aquests òrgans per fer l’execució.

- Prohibició de la indefensió

AP2 ART 24CE

- Estableixen una sèrie de garanties perquè el dret és sigui efectiu com:

- Jutge ordinari predeterminat per la llei.
- Dret a ser defensat i assistit per un lletrat.
- Dret a la justícia gratuïta, ja que s’enfronten els treballadors amb els serveis de protecció
judicial de la mateixa empresa.
- Informat de l'acusació que fan a aquella persona, no confessaré culpable, no declarar contra
si mateix/penals/
- Procés públic sense d'il·lacions indegudes, la publicitat fa que qualsevol persona pugui ser
present i poden donar llum a la foscor que hi hagi en el procés, és essencial en aquests
processos, qualsevol pot entrar al procés/judici laboral mentre que no s’hagi demanat a porta
tancada.
- Sense dilacions indegudes, que siguin ràpids els tràmits, fins al punt que els terminis són més
curts que en altres àmbits (comparat amb el laboral)
- Amb totes les garanties, totes les garanties esmentades.

La igualtat d’armes en el procés

Principi que tronca amb el dret al procés en totes les garanties, a l’àmbit laboral tenen matisacions clares, el
treballador està per sota en favor a l’empresa, per la qual cosa es dona + protecció al treballador amb:
- Assistència jurídica.

- L'àmbit de la prova, un treballador que reclama que l’han discriminat, té complicació, per la qual cosa
es permet que aquest provi una presumpció de prova que afavoreix als treballadors en contra dels
empresaris.
- Inversió de la càrrega de la prova 217 Llei civil; la càrrega de la prova, cada una de les parts han de
provar allò que reclamen, en el cas del treballador ha de donar uns indicis de prova i l’empresari ha de
demostrar que allò que diu el treballador és mentida amb una prova.
Es projecta en 3 àmbits:
1. Àmbit d’al·legacions, les 2 parts poden fer al·legacions, a través de la demanda (inici) i l’altra part amb
la contestació farà les seves al·legacions, si fa la reconversió, l’altra part pot tornar a respondre.

2. Fase de prova, proposició, proposa proves que es volen fer primer una part i després l’altre.
- Admissió (si són pertinents o no les proves proposades, les parts tenen la paraula per poder
recórrer contra la decisió de la no admissió).
- Pràctica de la prova (ambdues parts intervenen)

3. Presumpció d’innocència, garantia, dirigida a què no ets culpable i a què la demanda contra tu, si
s’estima et perjudica, per iniciar aquest procediment de forma neutra es presumeix que el demandat
és innocent d’allò que es reclama, el demandant és qui ha d’acreditar que és culpable.

Garantia d’indemnitat:
És una garantia constitucional del procés específica i reconeguda a l’àmbit laboral. Aquest principi garanteix
que qualsevol activitat que realitzis per obtenir un dret enfront de l’empresari, no et perjudiqui com a
treballador després. Es poden considerar accions com imposició de mobilitat, prohibició de vacances, es
presumeix que són reaccions contra aquest treball sempre que tot això es derivi de la defensa dels seus drets,
es considera nul. Requereix la concurrència de 3 elements:
- Fer una actuació per part del treballador que suposi exercici del dret a la tutela judicial
- Fer un acte/decisió empresarial perjudicial
- Que sigui possible acreditar una relació causa-efecte entre l’actuació del treballador i la decisió de
l’empresari i que permeti qualificar l’acte de l’últim una represàlia.

La tutela de les garanties constitucionals del procés

Protecció a les garanties constitucionals del procés que incideix en l’àmbit jurisdiccional i a l’institucional. La
protecció jurisdiccional es realitza en el nivell ordinari a càrrec dels jutges.
● Protecció jurisdiccional ordinària: Protegeix els drets fonamentals a través dels principis de preferència
(prioritat temporal) i sumarietat.
● Recurs d’ampara constitucional: S’atribueix a un tribunal fora de l’ordre jurisdiccional ordinari i quan
s’actua mitjançant un procés reservat exclusivament a la tutela de determinats béns jurídics. És una
protecció mediata o subsidiària i sumària. A través de la via l’empara es procedeix a la tutela dels
drets i llibertats, i perquè es pugui plantejar un recurs d’ampara cal:
+ L’esgotament de la via judicial prèvia, s’ha d’esgotar els recursos procedents
+ La violació del dret fonamental ha de tenir el seu origen immediat i directe en una acció o
omissió d’un òrgan judicial.
+ Al·legació prèvia al procés a quio, s'ha de fer en el moment en què es coneix la violació.

El termini per interposar el recurs és de 30 dies hàbils a partir de la notificació de resolució recaiguda en el
procés judicial.