Professional Documents
Culture Documents
!"#$%&"'(#$$'"$%)%*+,-%.#%+-%/"012%3-45.%6#+5&%5%70.58%9#:;<%!#$8%(5:-+=%>?@%.#%+-%:'8-<
1
El jutjat d’instrucció pot ser central, de violència contra la dona, etc. Excepte amb els
delictes lleus, que no hi ha instrucció en sentit estricte, sempre tindrem un jutjat d’instrucció.
Un cop tenim finalitzat l’enjudiciament i dictada sentència, el recurs que hi cap sempre i en
tot cas és el recurs d’apel·lació i posteriorment, amb algunes restriccions, cassació, i pot
haver-hi present una demanda d'emparament o possibles incidents de nul·litat que
impossibiliten l’accés al tribunal constitucional.
2
1. LA QUERELLA (inici del procediment penal)
La querella és una de les maneres amb què pot començar el procediment penal. El
procés penal pot començar:
a) D’ofici: el tribunal te notifica d’un fet delictiu. No és el més comú.
b) Denúncia (o atestat de la policia%)%denúncia molt elaborada i qui dona noticia del
fet delictiu és l’òrgan policial, a més de portar a terme diligències de prevenció per
recollir elements de prova, identificar autors i víctimes… Els fets de l’atestat policial
son gairebé la transcripció dels fets provats).
c) Querella: A diferència de la denúncia, és més que una simple declaració del
coneixement d’un fet delictiu; ja que també recull una declaració de voluntat del
querellant de constituir-se en part del procediment com a acusació.
d) Excurs=% +#$% .5+5,A:B5#$% .C5:4#$85,-B5D% .#+% E6% F5:$8"0BB5D% &#"% &-"8% .#+% E6G% )% -"8<% >%
H*E62%;$%#+#I#:8%B#:8"-+%.#%+-%"#('"I-%.#+%/J<%H+%&-&#"%.#+%E6%$#"5-%.C5:$8"0BB5D2%
-5KL%$#"5-%+-%B':$-,"-B5D%.#+%&"5:B5&5%-B0$-8'"5<%
A diferència del MF, el jutge d’instrucció dirigeix formalment la investigació i a la
vegada ha d’assegurar el compliment de garanties i respecte dels drets
fonamentals, així com decidir sobre la presó provisional.
El MF ara per ara és l’executor de la política criminal del govern. Ara se li reconeix
la possibilitat de portar a terme investigacions, que són preprocessals. Ex. un delicte
mediambiental, en el que durant els primers 6 mesos pren declaració de testimonis
i acusat, que més tard es repetiran en el judici. Acabarà amb un arxiu o la
corresponent querella (sovint ens trobarem amb la instrucció feta).
3
La querella conté uns apartats més de tipus jurídic que no tenen perquè donar-se a la
denúncia. El que denuncia va davant el jutge o fiscal i explica el que li ha passat, els
fets. En canvi, a la querella s’han d’explicar uns fets, qualificar-los, etc. És un document
molt més complicat i per això requereix la intervenció d’un advocat. Tot i així, a la pràctica
només s’acostuma a utilitzar per una sèrie de delictes molt determinats. Qui posa una
querella és perquè vol ser acusació en un procediment.
Es posen querelles quan el delicte té una víctima identificable. En tràfic de drogues, per
exemple, no se sol posar una querella, com tampoc en delictes jurídics col·lectius. La
querella s’utilitzarà, sobretot, en àmbit de delictes econòmics.
És obligatori en delictes d'injuries i calumnia, excepte en el cas dels funcionaris, al
tractar-se de delictes privats. En delictes contra la intimitat, per exemple, també es posa.
La llei, en principi, sempre que hi ha una víctima, permet que es pugui posar una
querella. Però té un cost econòmic pel client: des del minut 1, serà necessari advocat i
procurador.
DENÚNCIA
- Les poden rebre instàncies molt diverses: el jutjat, la fiscalia o la policia )%.-4-:8%
.#% M0-+$#4'+% -08'"58-8% M0#% 85:,05% #:B'I-:-.-% +-% &#"$#B0B5D% .#% .#+5B8#$% F8-IN;%
.-4-:8%.C-+,0:$%L",-:$%-.I5:5$8"-850$%&'.#:%.':-"%8"-$++-8%'%5:B'-"%0:%#K&#.5#:8G
- La denúncia pot ser oral o escrita% )% La gran majoria de denúncies són orals
(davant la policia).
- La denúncia NO dóna lloc a que et constitueixis en part
- NO és necessari advocat (tot i que es pot si es vol): s’està donant notícia dels
fets per a què l’autoritat competent decideixi si hi ha delicte o no.
- NO és necessari procurador (tot i que es pot si es vol)
QUERELLA:
Una querella que presenti defectes que la facin inadmissible, si no és perquè la conducta
és atípica, serà, en el fons, una demanda: s’està donant la notícia de l’existència d’uns fets.
4
i estructura. No simplement es dóna notícia de l’existència d’un fet sinó que es
sol·licita l’incoació del procediment penal i es manifesta la voluntat de constituir-
se en part.
- La querella fa que el querellant es constitueixi com a part. El jutjat haurà
d’informar al querellat de totes les accions que es realitzin. S’utilitza en els casos
en què es vol tenir un control molt important del que passa en el procediment.
En els casos d’acusació particular o popular és la via per demanar que s’obri un
procediment i ens constituim part acusadora.
- És necessari advocat
- És necessari procurador
c. Acusació privada: delictes privats (aquells que només poden ser perseguits pel
perjudicat, és a dir, delictes contra l’honor, injúries i calúmnies… mitjançant una
querella).
5
-B0$-B5D%&-"85B0+-"2%'%&#"%#K#I&+#%0:%B-$%.#%45'+A:B5-%.#%,A:#"#%
#:%0:%-S0:8-I#:8%'%//[[<%
2. IApJO i béns personals
Ex. estafa en la que s'arriba a un acord entre particulars i acusats
per satisfer la RC i se sol·licita l’arxiu, si el MF adopta una posició
idèntica, si només hi ha l’APopular, s’ha de procedir a l’arxiu. Quan
hi hagi interès col.lectiu anirem a judici encara que no hi hagi
acusació popular (ex. delictes contra Hisenda Pública).
f. Exercici d’accions civils al procés penal=% +C-B8'"% B545+% )% :'% $CT-% .#% $#"%
:#B#$$\"5-I#:8%&-"8%-B0$-.'"-%&#"M0A%#+%E6%&'8%#K#"B5"%#:%:'I%.#+$%&#"S0.5B-8$%
+#$%-BB5':$%B545+$<%]:%#K#I&+#%&'."5-%$#"%0:-%-.I5:5$8"-B5D%&WN+5B-2%M0#%:'I;$%
4'+% #+% "#$B-N-+-I#:8% .#+$% .-:^$<% _$% 0:-% &'$5B5D% I'+8% I;$% (#N+#% M0#% +-% .C0:%
-B0$-.'"%&-"85B0+-"<%
ELS QUERELLANTS
ELS QUERELLATS
a) Responsable penal%FJ6%&#"L%8-IN;%J7G%)%M0-:%M0#"#++#I%&"'4'M0#I%+-%5:B'-B5D%
.C0:% &"'B#.5I#:8% &#:-+<% [IN% &'$8#"5'"58-82% #:B-"-% M0#% T5% T-,5% &#"$':#$% M0#% :'%
T-,5:% #$8-8% .#$5,:-.#$% B'I% -% M0#"#++-.#$2% &'.#:% $#"VT'% I;$% 8-".<% J'8$#"% T5% T-%
-+,W% M0#% #:$% 5:8#"#$$-% I;$% M0#% $5,05% 8#$85I':5% M0#% M0#"#++-82% &#"M0A% :'% &'."\%
,0-".-"%$5+#:B5%:5%85:."\%."#8%-%-$$5$8A:B5-%++#8"-.-<%
6
b) Responsable civil (directe o subsidiari) )% [IN% &'$8#"5'"58-8% #$% &'8% -I&+5-"% +-%
M0#"#++-%5%$'+`+5B58-"%M0#%-+,0:-%&#"$':-%$5,05%5:4#$85,-.-<%a*%&-$$-%"#$%5""#&-"-N+#%
#KB#&8#%M0#%:'%#:$%+C-.I#85:%-%8"\I58%&#"%(#8$%-8R&5B$%F:'%$0N$0I5N+#%-+%/JG%'%M0#%
:'%T5%T-%4#"$#IN+-:b-%-+$%(#8$%#K&+5B-8$<%
Hi ha uns formularis per poder fer les querelles, encara que no sigui necessari utilitzar-
los ni sigui obligatori. Però els jutges i advocats estan molt acostumats a treballar amb
una determinada estructura dels escrits, i si es fan coses molt diferents es poden
provocar confusions. Per tant, es recomana utilitzar els formularis. Es poden
personalitzar.
7
La querella s’ha de posar davant d’un jutjat competent. És a dir, no es pot posar
davant de qualsevol lloc, sinó del jutjat que és competent davant els fets. A vegades la
competència és més discutible.
Quan una cosa ha passat a diversos llocs, cal justificar bé on es presenta per evitar
conflictes de competència. Per exemple, si l’empresa és a Sabadell, el compte de banc
està obert a una sucursal a Terrassa, el treballador que ha accedit als comptes viu a
Rubí. On poso la querella? Si el jutjat veu algun motiu per declarar-se incompetent, ho
farà. S’ha d’explicar al jutjat per què és competent! Cal pressuposar que el jutjat
intentarà treure’s el tema de sobre. ) el que regeix és el principi d'ubiqüitat: la
competència judicial ve determinada per qualsevol jutjat on s’hagi produït algun dels
elements del delicte. A la que hi hagi diversos delictes, podem trobar-nos amb
problemes.
Si es posa la querella davant un jutjat incompetent, te la tornen i s’haurà de presentar al
que es consideri que és competent. A la pràctica, però, al dir-te que són incompetents,
tarden molts mesos i, per tant, la querella estarà parada durant 3-4 mesos en un jutjat i
llavors s’haurà de tornar a començar en un altre jutjat. És temps que va en contra del
client.
També es podria recórrer davant l’audiència provincial, però encara s’allargaria més.
El més fàcil és estudiar bé quin és el jutjat competent i explicar-ho bé. El criteri bàsic per
determinar la competència segons la LECrim és el lloc de comissió del delicte. El
problema és que a vegades decidir on s’ha comès el delicte és complicat. Si envio un e-
mail des de casa meva a algú amenaçant-lo, i jo soc de BCN i l’envio a algú de Girona,
on s’ha comès? Aquí és on s’han de mirar criteris jurisprudencials.
3.3 Querellant/s
En la querella s’ha d’explicitar qui posa la querella. El que apareixerà aquí és el client
(nom, cognoms, DNI…). Les Persones Jurídiques poden també interposar una querella
(domicili social).
Normalment el querellant és el perjudicat pel delicte. S’ha d’indicar el seu domicili, així
com el de l’advocat, perquè sigui aquest el que rebi els documents.
3.4 Querellat/s
Aquí hi ha una primera decisió estratègica. En principi es posa la querella a qui pensem
que és responsable del delicte, però a vegades hi ha persones que és dubtós si han de
posar-se o no. Hem de mirar qui ens interessa més. Si per exemple dubtem entre tres
persones, però ens interessa que una d’elles declari com a testimoni, no la posarem
com a querellat. El querellat no té la obligació de declarar. És per això que a vegades
val més la pena deixar a algú com a testimoni, que tindrà la obligació d’entregar proves
i col·laborar amb el jutjat. Tot i així, si li fem al testimoni preguntes de sospitós, el jutge
pararà la declaració.
Es poden posar querelles també contra persones jurídiques, però a la pràctica serà molt
8
lent. S’ha de valorar si aquesta complicació processal compensa, especialment en
termes econòmics. Amb societats pantalla, per exemple, no val la pena, perquè no
s’obtindrà res del procediment (no tenen ni béns ni patrimoni). En un banc, en canvi, sí
que val la pena, per exemple.
Sempre s’està a temps d’afegir a persones més endavant i fer una ampliació de querella.
A la pràctica es fa sovint.
Seguidament s’han d’explicar els fets. Cal tenir un cert talent literari. S’ha d’intentar
explicar els fets de manera que el jutge pensi que estan ben explicats. S’aconsella ser
ordenat, per exemple, per ordre cronològic, indicant les dates.
També s’aconsella, a mesura que un va redactant els fets, anar explicant al jutge com es
demostra cada fet (ex. Això que li estic dient es prova en el document que li aporto número
4). Aconsella treballar amb dos tipus de lletra: fets purs i durs amb un tipus de lletra més
gran, i en canvi amb un tipus de lletra més petita o amb marges més estrets o cursiva,
anar explicant al jutge amb quin document proves els fets que has dit en el paràgraf
anterior. És recomanable anar-li fent veure al jutge que el que estàs explicant no t’ho
inventes, sinó que ho justifiques amb proves que ensenyaràs més endavant.
Respecte els fets que no pots demostrar, també s’ha d’indicar. NO es poden introduir
conjectures o fets dels quals no se’n té una certesa (risc d’incórrer en delicte de denúncia
falsa). Cal ser conscients que els clients també ens poden mentir (ex. per vergonya). Quan
m’expliquen una història i hi ha algo que no entenc, cal insistir perquè quan no s'entén,
gaire bé sempre hi ha més al darrere.
La única cosa que es demana en la querella és presentar fets raonats i típics: l’objectiu és
que l’admetin a tràmit i obrir el camí.
És molt important escoltar al client, perquè és qui coneix els fets. Per tant, primer som els
advocats qui els hem d’entendre. Ens hem d’assegurar que els fets siguin reals i no
mentida, perquè al final qui firma la querella som els advocats.
A la pràctica hem de tenir imaginació en quant a les proves!!! Per exemple si el client és
soci d’una companyia, hi haurà un document que ho acrediti. Si tenim sospites que
l’administrador roba diners, no tindrem accés als comptes, per tant és evident que això
no ho podem veure i no podem donar la prova. El client no ens donarà un document que
no pot tenir.
A vegades els clients tenen documents que no haurien de tenir (cartes que van dirigides
a altres persones, e-mails en els que no haurien d’entrar...). En aquests casos, aquests
9
documents obtinguts de manera il·lícita poden ser desestimats per ser considerats
com a prova nul·la, i encara que siguin fantàstiques per demostrar coses, no serviran i
ens podrien querellar per haver aportat aquestes proves al procediment. Constantment
hem d’estar pensant com ho podem acreditar. Normalment en les querelles es proven
des de bon principi els documents dels que ja disposem.
Ha de tenir un cert nervi narratiu, no hem de transcriure simplement les coses, i pensar
quina serà la narració de la part contrària.
3.7 Qualificació
A diferència d’altres escrits de les parts o els jutges, aquí la qualificació jurídica no té
cap importància. Si els fets son típics però m’equivoco en la qualificació, per exemple si
jo dic que és un delicte societari i acaba sent delicte de falsedat documental, no passa res,
només cal que els fets siguin típics. Exemple: no passa res si vam dir que se’l
condemnés per abús sexual i finalment es considera agressió sexual.
Ara bé, la construcció de la relació de fets i l’estructura del procediment està vinculada a
una qualificació correcta. En canvi, quan alguns delictes son més tècnics (prevaricació), si
que s’han de qualificar. En altres ocasions, com ara els delictes d’odi, haurem de convencer
al jutge de que els fets son típics.
En les querelles, a diferència de les denúncies, s’hi ha d’afegir una qualificació jurídica.
S’ha de fer veure al jutjat que els fets explicats són constitutius de delicte. N’hi ha prou amb
dir al jutjat que en abstracte els fets poden ser constitutius d’algun delicte. La qualificació
es pot modificar en qualsevol moment. No incloure algun delicte no és un error molt gran.
Per exemple, puc dir que un empleat ha robat diners de l’empresa, i qualificar-ho com a
estafa, i el jutge considerar que és una apropiació indeguda.
Hi ha un moment en què això s’haurà d’anar depurant, que és el moment de l’escrit
d’acusació, però fins aquell moment es pot jugar amb diversos delictes i no acabar-se de
mullar. Si els fets són molt clars llavors sí, però si és un delicte que pot ser estafa,
apropiació indeguda, etc. es pot fer el següent: crec que és estafa però també podria ser
això o allò. No cal que a la querella ens tanquem en banda i dir que només pot ser un
delicte. La qualificació no vincula, sinó que el que vinculen són els fets, que al final també
es podran ampliar. El consell del professor és fer qualificacions alternatives.
Hi ha delictes on no està gaire clar que sigui un delicte i són discutibles. Si aquí hi ha
alguna jurisprudència que ens dóna la raó, llavors es recomana que el jutge ho tingui
present. A més, si es cita només una sentència, és probable que el jutge la llegeixi, però
si n’hi ha varies no.
Des que la jurisprudència es pot afegir als escrits i a les sentències, el consell del
professor és que si en citem, només citem la important, perquè si els jutges en veuen
molta, no se la miren. A més, no es recomana citar sentències d'Audiències. Han de
ser dels tribunals més importants. Però si no n’hi ha cap de tribunals superiors, es poden
posar les de les audiències.
Una querella, a diferència d’una denúncia, permet que es pugui demanar al tribunal que
realitzi diligències.
10
estableixen que la investigació comenci per aquí.
Després, les diligències poden variar. Una molt habitual és la declaració de testimonis:
si hi ha testimonis, que no n’hi ha sempre, es pot demanar també que declarin.
Recordem que encara parlem de la fase d’instrucció (el judici encara està molt lluny).
Pot el client declarar com a testimoni? No s’aconsella. La pel·lícula del nostre client és
la que està a la querella. Si declara, l’advocat contrari li farà preguntes i potser canvia
tot el que s’ha dit a la querella, o es posa nerviós, o potser veiem que no ha dit tota la
veritat... i això no ens convé, i normalment empitjora la situació. Això normalment ho
demana l’altra part, si considera que pot aconseguir alguna cosa. El jutge també pot
demanar-ho. Però a vegades hi ha clients que volen fer-ho, encara que els hi
desaconsellem.
A vegades també poden demanar-se diligències pericials (per exemple si creiem que
una signatura és falsa). Normalment el que es fa és demanar a un pèrit que faci l’informe
abans, i demanar la diligència només si ens interessa. S’ha de valorar en funció del cas
i del client.
Si es té l’informe pericial, ja es presenta, i després el pèrit pot anar a declarar.
També hi ha informació que es pot obtenir a través del jutge: per exemple, si hi ha
informació al registre mercantil, o al registre de la propietat, hi podem anar i demanar-la
o demanar-li al jutge que la demani. El consell del professor és que sempre ho demanem
nosaltres perquè els jutjats són molt lents i nosaltres serem més efectius. Però hi ha
coses que només podem demanar al jutge.
De cara a la pràctica, hem de saber a qui s’han de demanar les coses! No demanarem
al registre de la propietat una cosa que s’ha de demanar a hisenda. Informació de bancs
als bancs, informació de l’administració a l’administració, informació de factures a
hisenda. Si sabem el domicili d’un organisme, l’hem de posar. Si no diem on viu una
persona i ho ha de buscar el funcionari, la diligència pot tardar molt. Una altra cosa de
novato: no reclamar o requerir documents com a diligència que ha de portar el querellat.
Encara que no és obligatori, es poden demanar mesures cautelars. I ens interessa que
quan el procediment arribi al final, si el nostre client té dret a rebre uns diners, el querellat
tingui patrimoni per poder pagar al nostre client. Això vol dir que s’ha de garantir el
patrimoni perquè no el faci desaparèixer. Això implica embargaments de comptes,
etc. És estrany demanar mesures personals com presó preventiva, allunyaments... però
mesures reals sobre béns i patrimoni sí que és més habitual, per evitar que la gent
s’insolventi.
4. ADMISSIÓ I INADMISSIÓ
Tant les diligències com les mesures cautelars s’han de demanar. Admetre no implica
que el jutge accepti totes les diligències, o que no pugui afegir-ne d’altres. El mateix passa
11
amb les mesures cautelars.
a. Recurs de REFORMA: davant del mateix jutge que ha inadmès la querella. Poc
útil, ja que és molt estrany que un jutge que t’ha inadmès, després en el recurs de
reforma et doni la raó. Com que és potestatiu, el consell del professor és que no
el presentem, a no ser que necessitem temps. Permet fer un escrit ràpid i que no
corri el termini pel recurs d’apel·lació. El que no és aconsellable és fer reformes si
no és necessari guanyar temps.
5. QÜESTIONS DIVERSES
5.1 Ampliació de querella
Una querella ben feta és el projecte del que serà el procediment, anirà automàtic.
5.2. Acte de conciliació prèvia: acte necessari en delictes contra l’honor (art. 278-804
LECrim)
5.3. Fiança%F-"8<%Of?%QH/"5IG%)%#K#I&B5D%.#%+C'(A$%5%T#"#0$%F-"8<%Ofg%QH/"5IG<%!-IN;%
-$$'B5-B5':$%.#%4RB85I#$%5%-+8"#$%&#"$':#$%S0"R.5M0#$2%-08'"581-8$%&#"%+-%4RB85I-<
12
ANEM PER AQUÍ
13
- El que hagués estat condemnat dues vegades per sentència ferma com a reu
del delicte de denuncia o querella calumniosos
- El jutge o magistrat
Tot i així, aquests podran exercitar l’acció penal per delicte o falta comesos contra les
seves persones o béns o contra les persones o béns dels seus cònjuges, ascendents,
descendents, germans consanguinis o uterins i afins.
Segons l’article 103 LECrim, tampoc podran exercitar accions penals entre si:
- Els cònjuges, sempre i quan no sigui per delicte o falta comesos per l’un contra
la persona de l’altre o la dels seus fills, i pel delicte de bigàmia
- Els ascendents, descendents i germans per naturalesa, adopció o per afinitat,
excepte que el delicte sigui comès per un contra les persones dels altres.
Segons l’article 104 LECrim, les accions penals que neixin dels delictes d’injúria i
calumnia tampoc podran ser exercitades per altres persones que no siguin les que ho
han sofert.
5.3 Personació tardana: fins moment qualificació (art. 110
LECrim)
Segons l’article 110 LECrim:
Els perjudicats per un delicte o una falta que no hagin renunciat al seu dret es poden
mostrar part en la causa si ho fan abans del tràmit de qualificació del delicte, i exercir
les accions civils que siguin procedents, segons els convingui, sense que per això es
retrocedeixi en el curs de les actuacions.
Encara que els perjudicats no es mostrin part en la causa, no per això s’entén que
renuncien al dret de restitució, reparació o indemnització que es pot acordar al seu favor
en sentència ferma, i la renúncia d’aquest dret s’ha de fer si s’escau d’una manera clara
i terminant.
5.4 Acció penal / acció civil
De tot delicte o falta neix acció penal pel càstig del culpable, i pot néixer també acció
civil per a la restitució de la cosa, reparació del dany i indemnització de perjudicis
causats pel fet punible.
Per evitar el peregrinatge de jurisdiccions es possible exercitar l’acció civil juntament
amb la penal, d’aquesta manera una eventual condemna penal derivarà en una
responsabilitat civil derivada de delicte. És possible reservar la acció civil per exercitar-
la separadament en un procediment civil. Si no es fa menció expressa a l’exercici de
l’acció civil per separat o no es persona com a acusació particular en la causa el Ministeri
Fiscal reclamarà aquesta en nom de la víctima
14
5.5 Actes de conciliació: delictes contra l’honor
Si la querella té per objecte algun delicte dels que només es poden perseguir a
instància de part, excepte el de violació o rapte, s’ha d’acompanyar també del certificat
que acrediti que s’ha celebrat o intentat l’acte de conciliació entre el querellant
i el querellat. No obstant això, es poden practicar sense aquest requisit les diligències
de caràcter urgent per comprovar els fets o detenir el delinqüent, i suspendre després el
curs de les actuacions fins que s’acrediti que s’ha complert el que disposa el paràgraf
anterior.
5.6 Fiança: exenció dels perjudicats
L’article 280 LECrim disposa que el particular querellant prestarà fiança de la classe i en
la quantia que fixi el Jutge o Tribunal per respondre de les resultes del judici. Tot i així,
a continuació, l’article 281 estableix que queden exempts del disposat en l’article
anterior:
- L’ofès i els seus hereus o representants legals.
1. IDEAS BÁSICAS
1. E#.5'$% -$#,0"-854'$% 8-:8'% .#+% .#$-""'++'% .#+% &"'B#.5I5#:8'% B'I'% +-% #(#B8545.-.%
.#+%&"':0:B5-I5#:8'%M0#%(5:-+I#:8#%$#%-.'&8#%)%$#%-.'&8-:%-:8#$%.#%M0#%T-^-%
0:-%"#$'+0B5D:%$'N"#%#+%B-$'<%%
15
asegurativa, no peneológica.
1. Fumus boni iuris% )% m-&-"5#:B5-% .#% N0#:% .#"#BT'C=% S05B5'% .#% &"'N-N5+5.-.% M0#% -% +-%
&#"$':-%-%+-%M0#%$#%+#%5I&':#%+-%E/%8#:."j%M0#%"#$&':.#"%&'"%#$#%.#+58'<
Existencia de indicios suficientes de criminalidad.
Juicio de probabilidad acerca de la presunta participación de una persona en el hecho
punible, la razonada atribución del hecho a una persona determinada: la imputación
Q-%-.'&B5D:%B'""#$&':.#%#KB+0$54-I#:8#%-+%D",-:'%S0.5B5-+<%J0#.#:%-.'&8-"$#%.#%'(5B5'%
'%-%5:$8-:B5-%.#%&-"8#<%)%$-+4'%+a detención, que en algunos casos puede ser inmediata.
Pueden ser contra el imputado/investigado y también frente a terceros (responsables
civiles).
¿Momento? En cualquier momento de la instrucción o incluso durante la fase de
plenario o en la fase de impugnación de la Sentencia. Las podemos pedir siempre y
cuando acreditemos que sean necesarias. Las puedes pedir también en la fase de
instrucción siempre que sean necesarias,
Las MC son siempre provisionales, siempre sometidas a la regla “rebus sic stantibus” :
deben permanecer mientras subsistan los motivos que las han justificado, deben
modificarse o suprimirse cuando hayan variado las circunstancias que motivaron su
adopción.
16
eI&'"8-:8#%)%&"'N+#I-$%B':%+-%&"#$0:B5D:%.#%5:'B#:B5-%)%¡No son penas anticipadas!
Por tanto: Las MC tienen por objeto asegurar el cumplimiento de la Sentencia tanto en su
parte dispositiva penal como en el civil. Las MC también pueden aplicarse para posibilitar
el cumplimiento de los fines del proceso. También pueden aplicarse como resoluciones
provisionales: son medidas limitativas de determinados derechos que se caracterizan
por imponer al investigado el cumplimiento de determinadas obligaciones procesales o
de prestaciones tanto positivas como negativas, fundamentalmente encaminadas a la
protección del víctima (violencia de género). Siempre se pueden modificar cuando las
circunstancias que justificaron su adopción cambian, o al contrario, aquellas MMCC que
al principio no se tomaron.
Las resoluciones provisionales comparten los requisitos esenciales y presupuestos de las
MC.
LA CITACIÓN CAUTELAR:
El presupuesto de la citación%#$%M0#%"#B-5,-:%$'$&#BT-$%(0:.-.-$%.#%B0+&-N5+5.-.%B':%
"#+-B5D:%-%+-%&#"$':-%M0#%$#%B58-%Fnfo%QH/"G%)%-&-"5#:B5-%.#%N0#:%.#"#BT'<
Necesidad de la declaración (486 LECr)
También el Fiscal, no necesariamente un Juez (art. 773.2 párrafo 2º LECr) puede citar
con las mismas garantías que en una prestada ante el Juez., o la misma Policía Judicial
comisionada del Fiscal (art. 769 y ss. LECr)
eI&'"8-:8#% )% % -"8<% ggf% QH/"=% Siempre tenemos los mismos derechos que tiene un
detenido / investigado.
/':8#:5.'%.#%+-%B58-B5D:%)%F-"8<%gP>%QH/"G<
17
¿Qué ocurre si no acudimos al Juez que nos ha citado en calidad de
investigado/procesado?
LA DETENCIÓN:
CARACTERÍSTICAS
Objetivo%)%-$#,0"-"%+-%.5$&'$5B5D:%.#+%$0S#8'%-:8#%#+%D",-:'%S0.5B5-+<%HS<%^'%8#%.#8#:,'%
B':%#+%W:5B'%'NS#854'%M0#%$#%&0#.-%&"-B85B-"%+-%B58-B5D:<
Consiste en la privación de libertad con el único objetivo de poner a la persona a
disposición judicial (art. 17 CE y 489 LECr).
Debe distinguirse entre:
a. Detención judicial: elevación de la detención a prisión o puesta en libertad,con o
sin fianza.
b. Detención policial: para la puesta a disposición judicial, practicada por la policía.
Puede ser que tenga auto de prisión o solo para efectuar una diligencia
inmediatamente.
c. Detención por particulares: en delitos flagrantes; es muy excepcional, y se
produce con la entrega a la policía para su puesta a disposición judicial o
directamente a disposición judicial.
Autoridad judicial=%I#.5-:8#%0:-%'".#:%.#%.#8#:B5D:%)%W:5B'%D",-:'%B'I#:8#%&-"-%
S01,-"%0:-%E/<%
18
Autoridad o agente de Policía judicial (art. 492 LECrim):
a) En los casos anteriores
b) Al procesado por delito con pena superior a prisión correccional, o inferior pero
con antecedentes o con sospechas de que no comparecerá (excepción: fianza
bastante)
c) Aunque todavía no esté procesado, cuando existan sospechas fundadas que el
sujeto ha intervenido en un hecho delictivo
TIPOLOGÍA DE LA DETENCIÓN
DURACIÓN DE LA DETENCIÓN
Principio general: La detención deberá practicarse en la forma que menos perjudique al
detenido. Tiene que durar lo mínimo necesario hasta que desaparezca el motivo por el
que se acordó. Quienes la practican deben velar por los derechos constitucionales del
detenido (honor, intimidad, imagen).
19
declarar ante el juez% )% #:% 8'.'% ^% #:% &-"8#2% #$8'% 5:B+0^#% .#B+-"-"% -+,0:-$%
&"#,0:8-$% $R2% ^% '8"-$% :'<% a'"I-+I#:8#% 8#:#I'$% +-% 8#:.#:B5-% .#% .#B5"% M0#% $#%
.#B+-"-%'%:'<%c5:%#IN-",'2%$5%M0#"#I'$2%&'.#I'$%$'+'%"#$&':.#"%-%+-$%&"#,0:8-$%
.#%:0#$8"'%-N',-.'2%-0:M0#%+'$%S0#B#$%$#-:%"#85B#:8#$%-%#++'<%H+%.#"#BT'%5:B+0^#%
#+%8'.'%'%+-%&-"8#<<
b. Derecho a no declarar contra sí mismo y no confesarse culpable
c. Derecho a designar abogado (ver 527 apartado 1 a)
d. Derecho a acceder a los elementos de las actuaciones esenciales% )% I0^%
5I&'"8-:8#2%:'%$0#+#%T-N#"%&"'N+#I-%-:8#%#+%S01,-.'<
e. Derecho a poner en conocimiento de un familiar o persona que desee la detención
(antes de las 72h).
f. Derecho a comunicarse telefónicamente con un tercero a su elección (con
presencia funcionario)
g. Derecho a ser visitado por las autoridades consulares de su país
h. Derecho a intérprete
i. Derecho a ser reconocido por médico forense
j. Derecho a solicitar asistencia jurídica gratuita, procedimiento para hacerlo y
condiciones para obtenerla
Tenemos derecho, cuando nos piden a asistir a un detenido, a conocer los motivos
principales que motivan la detención y los hechos que se le imputan.
- H+%-N',-.'%.#N#%-$5$85"%-+%.#8#:5.'%+-%IjK5I-%&"#I0"-%F-"8<%>O?<>2%.#:8"'%.#%qT%
.#%T-N#"%"#B5N5.'%#+%#:B-",'G%)%H+%.#8#:5.'%.#N#%8#:#"%-BB#$'%-%$0%-N',-.'%#:%
0:%&+-1'%IjK5I'%.#%q%T'"-$
20
consecuencias de la renuncia
La renuncia puede dejarse sin efecto en cualquier momento
- Toda persona detenida deberá ser informada por escrito y en un lenguaje sencillo
de los hechos que se le atribuyen y las razones motivadoras de su privación
de libertad. También será informada de los derechos que le asisten.
- Se le informará del plazo máximo legal de duración de la detención hasta la puesta
a disposición judicial y del procedimiento para impugnar la legalidad de la misma
- El detenido designará libremente abogado y si no lo hiciere será asistido por
uno de oficio. En ese caso, la autoridad comunicará al colegio de abogados el
nombre del designado por el detenido o la petición de un abogado de oficio.
- El abogado designado acudirá al centro de detención con la máxima premura,
dentro del plazo de las tres horas desde que se le ha hecho el encargo.
21
- Puede instar el procedimiento:
a. El detenido, su cónyuge o pareja, descendientes, ascendientes, hermanos
o representantes legales si es menor o incapaz
b. El Fiscal
c. El defensor del pueblo
d. De oficio
e. El abogado del detenido (no está expresamente incluido en la ley, pero es
obvia su legitimación tácita)
Expuestos los motivos, se dictará auto de incoación le HC (o se denegará), notificándose
al Fiscal
No cabe recurso. Contradicción. Se puede proponer prueba Art. 7 LOHC
]:-%4#1%.5B8-.'%#+%[08'%)%On%T'"-$%Ij$%&-"-%+-%&"jB85B-%.#%.5+5,#:B5-$%^%.5B8-"%"#$'+0B5D:%
#:%[08'%I'854-.'2%$5:'%:'%85#:#%$#:85.'2%^-%M0#%#$%0:%&"'B#$'%M0#%#$8j%.#$85:-.'%-%$#"%
"#$0#+8'%#:%I#:'$%.#%POT<%FJ#"5'.'%B'"8'2%^-%M0#%$5:'%&-$-"R-%-%.5$&'$5B5D:%S0.5B5-+G<
La resolución podrá ser:
a) Denegatoria,
b) Estimatoria (libertad inmediata)
c) Inmediata puesta a disposición judicial
d) Cambio de lugar de la detención
En el caso que se estimara que la detención fue constitutiva de delito: se deducirá
testimonio de particulares.
En la práctica, hay pocos procedimientos de habeas corpus. Por ejemplo, un supuesto de
estimación: un grupo de chicos que va a fumar porros en un cementerio, y ante la llegada
inminente de la policía deciden enterrarlos, resultando en una profanación de cadáveres
que dictó la policía. En este supuesto, al ser no graves los hechos, se procedió al habeas
corpus que se estimó.
REQUISITOS
Presupuestos esenciales: necesidad y proporcionalidad% )% a'% #$% +-% "#,+-2% $5:'% +-%
excepción!
SÓLO puede adoptarse PP cuando (art. 503 LECr) (requisitos NO cumulativos):
A. La pena del delito que se imputa debe tener una duración de 2 años o más2% '%
5:(#"5'"% &#"'% B':% -:8#B#.#:8#$% &#:-+#$% :'% B-:B#+-.'$% :5% $0$B#&85N+#$% .#%
B-:B#+-B5D:%&'"%.#+58'%.'+'$'%FI-"B'%&#:-+G%)%$'+'%&0#.#$%-B'".-"%Ij$%.#%.'$%
-r'$%$5%T-^%-:8#B#.#:8#$<
22
B. Y-^-% I'854'$% N-$8-:8#$% &-"-% B"##"% "#$&':$-N+#% .#+% .#+58'% -% +-% &#"$':-% B':8"-%
M05#:%$#%.5B#%&"5$5D:%)%fumus boni iuris.
C. Debe dar respuesta a una de las siguientes finalidades. Art. 503:
a. Evitar el riesgo de fuga%F5I&'"8-:8#%)%-B"#.58-"%0:%-""-5,'%(-I5+5-"G
b. Evitar la ocultación o destrucción de pruebas,
c. Evitar que pueda actuar contra los Bienes Jurídicos de la víctima: que
la víctima esté en situación de especial vulnerabilidad que haga pensar
que si se deja en libertad al acusado esto pueda afectar a los BJ de la
víctima.
Cualquiera de estos requisitos por separado o juntos,(+ los dos de antes) son suficientes
para que se pueda acordar prisión provisional.
a) Regla principal% )% 85#I&'% IR:5I'% 5I&"#$B5:.5N+#% F-"8<% >?n<g% QH/"G=% .0"-"j% #+%
85#I&'%5I&"#$B5:.5N+#%&-"-%-+B-:1-"%+'$%(5:#$%&"#45$8'$%^%#:%8-:8'%$0N$5$8-:%+'$%
I'854'$%&'"%+'$%M0#%$#%-B'".D<
Q-% &"5$5D:% $D+'% $#% -.'&8-"j% B0-:.'% 'NS#854-I#:8#% $#-% :#B#$-"5-% ^% :'% #K5$8-% '8"-$%
I#.5.-$%I#:'$%,"-4'$-$<%)%#+%W+85I'%"#B0"$'<
d) Para evitar la reiteración delictiva y siempre que concurran los requisitos 1º y
2º. El delito deberá ser doloso, y valorarse las circunstancias del hecho y sobre
todo que racionalmente pueda inferirse que el encausa puede cometer delitos con
habitualidad (art. 503.2), entonces no será tampoco necesario el requisito 1º.
23
)%c#%8"-8-%.#%0:-%B'I&-"#B#:B5-<%c5#I&"#%.#N#%T-N#"%0:-%UB5D:%&'"%&-"8#%.#%-+,0:-%
&-"8#<
)%+-$%E/%$#%&0#.#:%-.'&8-"%#:%B0-+M05#"%I'I#:8'%.#+%&"'B#.5I5#:8'%^%.#N#%-B'".-"$#%
&'"%"#$'+0B5D:%S0.5B5-+%$0$B#&85N+#%.#%"#B0"$'%.#%"#('"I-%^%-&#+-B5D:%F85#:#%0:-%B#+#"5.-.%
-%+-%T'"-%.#%8"-I58-"$#G
)%*".#:%.#%.#B+-"-B5D:=%E6%)%[B0$-B5D:%&-"85B0+-"%)%[B0$-B5D:%&'&0+-"%)%5:8#"#$-.'$%
#:%+-%45$85++-%)%3#(#:$-%5:8#:8-%.#$I':8-"%+'$%-",0I#:8'$<
Art. 505 LECr.: Cuando el detenido es puesto a disposición del juez que debe conocer la
causa, éste convocará audiencia
- H:%#$-%-0.5#:B5-%#+%65$B-+%'%+-$%-B0$-B5':#$%&'."j:%&#.5"%&"5$5D:%&"'45$5':-+%'%
+5N#"8-.%&"'45$5':-+%)%-IN-$%&0#.#:%$#"%B':%(5-:1-$<
- Dentro del plazo menor posible desde la puesta a disposición y en todo caso
dentro de las 72 h. siguientes
- Se convoca al detenido con su abogado y con acceso a los elementos esenciales
de la causa.
- Es común que se solicite al finalizar la primera declaración.
- Primero habla la acusación justificando el porqué de la medida (riesgo fuga,
ocultación/destrucción pruebas, riesgo BBJJ).
- Se pueden proponer pruebas (ej., documento que acredite su arraigo familiar y
laboral).
- Se pueden proponer otras medidas menos restrictivas (ej., comparecencia apud
acta)
Resolución: deberá ser un AUTO (art. 506) que deberá justificar el motivo del
acuerdo/denegación de la MC
a. Libertad provisional
b. Prisión provisional
c. Libertad con otras medidas.
E'854-B5D:%$0(5B5#:8#%)%H+%-08'%.#N#%S0$85(5B-"%+'$%I'854'$%.#%+-%&"5$5D:%M0#%&#"I58-:%+-%
4R-%.#%"#B0"$'2%-0:M0#%+-%B-0$-%$#-%$#B"#8-<
Normalmente cuando la causa es secreta, el auto es en forma de “auto mutilado:” el auto
que acuerda la prisión con muchas partes salvaguardadas.
24
Si la causa es secreta: pueden preservarse partes de la argumentación para salvaguardar
el resultado de la investigación pero deberá contener en todo caso un descripción sucinta
del hecho y de los fines del art. 503.
2. Prisión atenuada:%$#%B':(5,0"-%B'I'%0:%-""#$8'%.'I5B5+5-"5'%)%["8<%>?f<g%^%O=%#:%
#+% .'I5B5+5'% &'"% "-1':#$% .#% #:(#"I#.-.% '% 5:,"#$'% #:% B#:8"'% '(5B5-+% &'"%
.#$5:8'K5B-B5D:%'%8"-8-I5#:8'<%HS<%&-"-%&#"$':-$%B':%I'854'$%I;.5B'$<
1. Fianza% F-"8<% >qgG% )% +5N#"8-.% N-S'% (5-:1-=% a*% 85#:#% :-.-% M0#% 4#"% B':% +-%
i#$&':$-N5+5.-.%/545+2%%$5:'%M0#%85#:#%+-%(5:-+5.-.%.#%#+0.5"%&"5$5D:<%
Para cuantía de la fianza hay que tener en cuenta la capacidad económica de la
persona.
25
Se hace para disuadir al investigado al decirle que si no comparece ante el
juzgado, perderá la fianza.
- La cuantía se extrae ponderando la gravedad del hecho y circunstancias del
procesado, los bienes que tenga dicho procesado. Debe dolerle perderla, pero
tiene que poder pagarla.
- Tipos de fianza:
a) Personal
b) Pignoraticia
c) Hipotecaria
d) Aval bancario (art. 533)
- Art. 539: Los autos de prisión y libertad serán reformables durante todo el curso
de la causa
- Las fianzas también podrán modificarse
- Para agravar las condiciones (para decretar prisión provisional de quien estuviera
en libertad o para imponer fianza a quien estuviera en libertad), se requerirá
solicitud del Fiscal o alguna acusación y se celebrará vista conforme art. 505 LECr.
(o art. 539.3º)
- El Juez puede modificar en términos más favorables en cualquier momento, de
oficio y sin someterse a petición de parte
- Art. 544: formación piezas separadas
26
- Para modificar las MC a menos no hace falta que todo el mundo esté de acuerdo,
el juez puede acordarlo. En cambio, no puede acordar una MC si nadie se lo pide.
Idea principal%)%$0%(5:-+5.-.%a*%#$%+-%&0#$8-%-%.5$&'$5B5D:%.#+%.#8#:5.'%("#:8#%-+%S0#12%$0%
(5:%#$%asegurar que la posible RC pueda ser efectiva.
Regulación en el art. 589 y ss.
Al igual que en MC personales, deben concurrir los mismos presupuestos cumulativos:
I. Haber indicios bastantes de la responsabilidad pecuniaria (fumus boni iuris)
II. Peligro de no poderse ejecutar en caso de condena (periculum in mora).
c#%-N"5"j%0:-%&5#1-%$#&-"-.-%&-"-%$0%8"-I58-B5D:%F>h?G%)%[%&-"85"%.#+%I'I#:8'%#:%M0#%
$#%&5.#%0:-%E/2%$#%-N"#%0:%&"'B#.5I5#:8'%-&-"8#%&-"-%.5BT-%I#.5.-<%
27
28