LITIGACIÓ PENAL

!"#$%&"'(#$$'"$%)%*+,-%.#%+-%/"012%3-45.%6#+5&%5%70.58%9#:;<%!#$8%(5:-+=%>?@%.#%+-%:'8-<

TEMA 1: L’INICI DEL PROCEDIMENT: LA QUERELLA I

LA DENÚNCIA
Com a regla general ens regim pel procediment abreujat.
Cal repassar els procediments penals, ordinari i abreujat, determinar la competència
objectiva, subjectiva i funcional dels jutjats, en quina fase del procediment intervenen...

1
El jutjat d’instrucció pot ser central, de violència contra la dona, etc. Excepte amb els
delictes lleus, que no hi ha instrucció en sentit estricte, sempre tindrem un jutjat d’instrucció.

Un cop tenim finalitzat l’enjudiciament i dictada sentència, el recurs que hi cap sempre i en
tot cas és el recurs d’apel·lació i posteriorment, amb algunes restriccions, cassació, i pot
haver-hi present una demanda d'emparament o possibles incidents de nul·litat que
impossibiliten l’accés al tribunal constitucional.

Instrucció: atestat, declaració de la víctima i de l’acusat o milers de fulls amb diligències i

interrogatoris.

Fase intermèdia: escrits de les parts i interlocutòria de judici oral.

2
 1. LA QUERELLA (inici del procediment penal)

INICI DEL PROCEDIMENT PENAL:

La querella és una de les maneres amb què pot començar el procediment penal. El
procés penal pot començar:
a) D’ofici: el tribunal te notifica d’un fet delictiu. No és el més comú.
b) Denúncia (o atestat de la policia%)%denúncia molt elaborada i qui dona noticia del
fet delictiu és l’òrgan policial, a més de portar a terme diligències de prevenció per
recollir elements de prova, identificar autors i víctimes… Els fets de l’atestat policial
son gairebé la transcripció dels fets provats).
c) Querella: A diferència de la denúncia, és més que una simple declaració del
coneixement d’un fet delictiu; ja que també recull una declaració de voluntat del
querellant de constituir-se en part del procediment com a acusació.
d) Excurs=% +#$% .5+5,A:B5#$% .C5:4#$85,-B5D% .#+% E6% F5:$8"0BB5D% &#"% &-"8% .#+% E6G% )% -"8<% >%
H*E62%;$%#+#I#:8%B#:8"-+%.#%+-%"#('"I-%.#+%/J<%H+%&-&#"%.#+%E6%$#"5-%.C5:$8"0BB5D2%
-5KL%$#"5-%+-%B':$-,"-B5D%.#+%&"5:B5&5%-B0$-8'"5<%
A diferència del MF, el jutge d’instrucció dirigeix formalment la investigació i a la
vegada ha d’assegurar el compliment de garanties i respecte dels drets
fonamentals, així com decidir sobre la presó provisional.
El MF ara per ara és l’executor de la política criminal del govern. Ara se li reconeix
la possibilitat de portar a terme investigacions, que són preprocessals. Ex. un delicte
mediambiental, en el que durant els primers 6 mesos pren declaració de testimonis
i acusat, que més tard es repetiran en el judici. Acabarà amb un arxiu o la
corresponent querella (sovint ens trobarem amb la instrucció feta).

REGULACIÓ: arts. 100 i ss /art. 259 i ss LECrim.

3
 La querella conté uns apartats més de tipus jurídic que no tenen perquè donar-se a la
denúncia. El que denuncia va davant el jutge o fiscal i explica el que li ha passat, els
fets. En canvi, a la querella s’han d’explicar uns fets, qualificar-los, etc. És un document
molt més complicat i per això requereix la intervenció d’un advocat. Tot i així, a la pràctica
només s’acostuma a utilitzar per una sèrie de delictes molt determinats. Qui posa una
querella és perquè vol ser acusació en un procediment.
Es posen querelles quan el delicte té una víctima identificable. En tràfic de drogues, per
exemple, no se sol posar una querella, com tampoc en delictes jurídics col·lectius. La
querella s’utilitzarà, sobretot, en àmbit de delictes econòmics.
És obligatori en delictes d'injuries i calumnia, excepte en el cas dels funcionaris, al
tractar-se de delictes privats. En delictes contra la intimitat, per exemple, també es posa.
La llei, en principi, sempre que hi ha una víctima, permet que es pugui posar una
querella. Però té un cost econòmic pel client: des del minut 1, serà necessari advocat i
procurador.

2. NOTITIA CRIMINIS: INICI PROCEDIMENT. DIFERÈNCIES ENTRE

DENÚNCIA I QUERELLA

DENÚNCIA

- Qualsevol persona la pot interposar ) no es planteja la legitimació de qui

presenta la denúncia, ja que no té perquè arribar a ser part del procediment i sinó
haurà d’exercir la seva voluntat per ser-ho més endavant

- Les poden rebre instàncies molt diverses: el jutjat, la fiscalia o la policia )%.-4-:8%
.#% M0-+$#4'+% -08'"58-8% M0#% 85:,05% #:B'I-:-.-% +-% &#"$#B0B5D% .#% .#+5B8#$% F8-IN;%
.-4-:8%.C-+,0:$%L",-:$%-.I5:5$8"-850$%&'.#:%.':-"%8"-$++-8%'%5:B'-"%0:%#K&#.5#:8G

- La denúncia pot ser oral o escrita% )% La gran majoria de denúncies són orals
(davant la policia).
- La denúncia NO dóna lloc a que et constitueixis en part
- NO és necessari advocat (tot i que es pot si es vol): s’està donant notícia dels
fets per a què l’autoritat competent decideixi si hi ha delicte o no.
- NO és necessari procurador (tot i que es pot si es vol)

QUERELLA:
Una querella que presenti defectes que la facin inadmissible, si no és perquè la conducta
és atípica, serà, en el fons, una demanda: s’està donant la notícia de l’existència d’uns fets.

- Acusació particular / acusació popular ) s’ha d’estar legitimat en relació al

delicte en qüestió per exercitar una acció penal. Hi ha restriccions, com per
exemple el MF.

- La querella s’ha de presentar directament al jutjat d’instrucció territorialment

competent.
- La querella ha de ser escrita obligatòriament, reunint una determinada formalitat

4
 i estructura. No simplement es dóna notícia de l’existència d’un fet sinó que es
sol·licita l’incoació del procediment penal i es manifesta la voluntat de constituir-
se en part.
- La querella fa que el querellant es constitueixi com a part. El jutjat haurà
d’informar al querellat de totes les accions que es realitzin. S’utilitza en els casos
en què es vol tenir un control molt important del que passa en el procediment.
En els casos d’acusació particular o popular és la via per demanar que s’obri un
procediment i ens constituim part acusadora.

- És necessari advocat
- És necessari procurador

Que a Espanya existeixi aquesta mesura és perquè en dret espanyol la ciutadania no

es fia gaire de la Fiscalia, i també perquè en el procediment penal es pot discutir la
responsabilitat civil (indemnització del dany). Això fa que a la pràctica es permeti la
presència de la víctima. Ha de poder estar informada i participar del procediment.

QUI POT INTERPOSAR UNA QUERELLA?

a. Tot ciutadà espanyol (PF), ofès pel delicte o no FOP?%Q#/"5IG2%-5KR%B'I%&#"$':-%

S0"R.5B-%%5%#+%E6%)%'(A$%5%&#"S0.5B-8%&#+%.#+5B8#%$':%B':B#&8#$%.5(#"#:8$2%&#"S0.5B-8%
5:B+'0%8'8-%&#"$':-%M0#%T-%&-858%0:-%B':$#MUA:B5-%:#,-854-%.#"54-.-%.#+%.#+5B8#2%5%
+C'(A$%;$%+-%4RB85I-<%

b. Acusació particular: També estrangers però només en relació a la persona i béns

o dels representants. No com a acusació popular.

c. Acusació privada: delictes privats (aquells que només poden ser perseguits pel
perjudicat, és a dir, delictes contra l’honor, injúries i calúmnies… mitjançant una
querella).

d. Excurs=% .#+5B8#$% $#I5V&WN+5B$% F&#"$#,05N+#$% .C'(5B5GX% .#:W:B5-% B'I% -% B':.5B5D%

'NS#B854-%.#%&#"$#,05N5+58-8<%Y5%T-%0:%.#8#"I5:-8%,"0&%.#%.#+5B8#$%+-%&#"$#B0B5D%.#+$%
M0-+$%.#&#:#:%.#%+-%&"A45-%.#:W:B5-%.#%+-%4RB85I-%B'I%-%&-"8%#:%#+%&"'B#.5I#:8%
F-,"#$$5':$%5%-N0$'$%$#K0-+$ZG%&#"%-%M0A%#+%E6%4#5#:8%#+$%5:8#"#$$'$%#:%S'B%&0,05%
5:$8-"% +-% 5:B'-B5D% .C0:% &"'B#.5I#:8% )% #$% "#M0#"#5K% denúncia de la víctima! En
injúries i calúmnies cal querella!

e. Acusació popular (FIANÇA, a diferència de l’acusació particular): qualsevol

ciutadà es pot constituir com a part en un procediment i exercir l’acusació encara
que no tingui cap interès directe o indirecte ni cap vincle amb el cas (ex. lesions)
a través de la presentació d’una querella. S’està imposant la visió que en el
delictes semi-públics no hi hauria d’haver acusació particular.
i. Restriccions jurisprudencials: cada cop més en resolucions del TS és més
restrictiu en admetre la possibilitat de que les AP es constitueixin com a
acusació popular.
1. [.I5:5$8"-B5':$%&WN+5M0#$%)%$5%T5%T-%&"#4-"5B-B5D%'%I-+4#"$-B5D%5%
0:-% [[JJ% :CT-% "#$0+8-8% &#"S0.5B-.-2% &'."\% 5:8#"4#:5"% B'I% -%

5
 -B0$-B5D%&-"85B0+-"2%'%&#"%#K#I&+#%0:%B-$%.#%45'+A:B5-%.#%,A:#"#%
#:%0:%-S0:8-I#:8%'%//[[<%
2. IApJO i béns personals
Ex. estafa en la que s'arriba a un acord entre particulars i acusats
per satisfer la RC i se sol·licita l’arxiu, si el MF adopta una posició
idèntica, si només hi ha l’APopular, s’ha de procedir a l’arxiu. Quan
hi hagi interès col.lectiu anirem a judici encara que no hi hagi
acusació popular (ex. delictes contra Hisenda Pública).

f. Exercici d’accions civils al procés penal=% +C-B8'"% B545+% )% :'% $CT-% .#% $#"%
:#B#$$\"5-I#:8%&-"8%-B0$-.'"-%&#"M0A%#+%E6%&'8%#K#"B5"%#:%:'I%.#+$%&#"S0.5B-8$%
+#$%-BB5':$%B545+$<%]:%#K#I&+#%&'."5-%$#"%0:-%-.I5:5$8"-B5D%&WN+5B-2%M0#%:'I;$%
4'+% #+% "#$B-N-+-I#:8% .#+$% .-:^$<% _$% 0:-% &'$5B5D% I'+8% I;$% (#N+#% M0#% +-% .C0:%
-B0$-.'"%&-"85B0+-"<%

ELS QUERELLANTS

- Excepcions (manca de capacitat o de legitimació): art. 102 LECrim (incapaços,

jutges i magistrats o dues condemnes acusació o denúncia falsa) excepte per
delictes contra persona o béns propis o cònjuges, ascendents, descendents i
germans.

- Prohibició d’exercir accions penals (art. 103 LECrim): cònjuges, ascendents,

descendents, germans entre sí; excepte delictes contra les persones (delictes
comesos per un familiar i en perjudici de l’altre)

)%Excurs família i procés: excuses absolutòries delictes patrimonials no violents

(art. 269 CP); dispensa de declarar (art. 416 LECrim; reforma LO 8/2021). No
poden constituir-se com a acusació particular, cosa que no vol dir que no puguin
denunciar els fets o constituir-se com a actors civils. No confondre amb l’excusa
absolutòria.

- L’existència de determinades relacions de parentiu dispensa de declarar. Ex.

parelles o persones amb relació anàloga d’afectivitat, fills, germans… Si en
instrucció ha declarat, després no s’hi podrà acollir, s’ha de fer des de l’inici. Se
l’informa sobre l’existència de dita dispensa.

ELS QUERELLATS

Contra qui es pot interposar una querella:

a) Responsable penal%FJ6%&#"L%8-IN;%J7G%)%M0-:%M0#"#++#I%&"'4'M0#I%+-%5:B'-B5D%
.C0:% &"'B#.5I#:8% &#:-+<% [IN% &'$8#"5'"58-82% #:B-"-% M0#% T5% T-,5% &#"$':#$% M0#% :'%
T-,5:% #$8-8% .#$5,:-.#$% B'I% -% M0#"#++-.#$2% &'.#:% $#"VT'% I;$% 8-".<% J'8$#"% T5% T-%
-+,W% M0#% #:$% 5:8#"#$$-% I;$% M0#% $5,05% 8#$85I':5% M0#% M0#"#++-82% &#"M0A% :'% &'."\%
,0-".-"%$5+#:B5%:5%85:."\%."#8%-%-$$5$8A:B5-%++#8"-.-<%

6
 b) Responsable civil (directe o subsidiari) )% [IN% &'$8#"5'"58-8% #$% &'8% -I&+5-"% +-%
M0#"#++-%5%$'+`+5B58-"%M0#%-+,0:-%&#"$':-%$5,05%5:4#$85,-.-<%a*%&-$$-%"#$%5""#&-"-N+#%
#KB#&8#%M0#%:'%#:$%+C-.I#85:%-%8"\I58%&#"%(#8$%-8R&5B$%F:'%$0N$0I5N+#%-+%/JG%'%M0#%
:'%T5%T-%4#"$#IN+-:b-%-+$%(#8$%#K&+5B-8$<%

c) Partícip lucratiu i titular de béns decomisables (atenció procediment autònom:

127 ter i 803 ter e LECrim): aquella persona que es veu beneficiada per la realització
del delicte sense ser-ne responsable penal (blanqueig de capitals, apropiació
indeguda…). Normalment el partícip lucratiu es considera també partícip penal (per
exemple, A roba una moto i li regala a B, doncs B també el podríem considerar
partícip penal). En el cas dels titulars de béns decomisables és possible que es
tanqui el procediment penal i se n’obri un altre per saber-ne l'origen del comís i
saber si poden decomisar-se.

3. PARTS DE LA QUERELLA (art. 277 LECrim)

a) Encapçalament: poder especial

b) Competència: connexitat
c) Querellant/querellat/querellat desconegut
d) Relació circumstanciada de fets
e) Qualificació
f) Diligències: documents aportats
g) Mesures cautelars (personals + reals)
h) Petitum - altresí

Hi ha uns formularis per poder fer les querelles, encara que no sigui necessari utilitzar-
los ni sigui obligatori. Però els jutges i advocats estan molt acostumats a treballar amb
una determinada estructura dels escrits, i si es fan coses molt diferents es poden
provocar confusions. Per tant, es recomana utilitzar els formularis. Es poden
personalitzar.

3.1 Encapçalament: poder especial! ) pregunta típica de test EA.

Totes les querelles comencen amb un encapçalament on apareix el procurador i l’òrgan

jurisdiccional on s’adreça la querella. Qui encapçala els procediments és el
procurador encara que el que faci la feina sigui l’advocat. Això és així perquè el
procurador és el que representa al client davant del tribunal.
El procurador ha d’estar en condicions de demostrar que representa al seu client, i és
per això que serà necessari tenir un poder especial. Quan un client vol posar una
querella, ha d’anar al notari i atorgar un poder a favor d’un procurador. Si no hi ha poder,
en alguns jutjats la querella s’inadmetrà, o cridaran al client perquè ho rectifiqui.
El poder ha de ser especial, és a dir, ha de ser un poder que digui expressament que
habilites al procurador a posar una querella contra una determinada persona i per uns
determinats delictes. S’ha d’anar expressament al notari. La llei ho fa així i no permet
donar un poder per pleits perquè considera que posar una querella és molt greu i la llei
vol que la gent abans de posar una querella s’ho pensi bé.

3.2 Competència: connexitat

7
La querella s’ha de posar davant d’un jutjat competent. És a dir, no es pot posar
davant de qualsevol lloc, sinó del jutjat que és competent davant els fets. A vegades la
competència és més discutible.

Quan una cosa ha passat a diversos llocs, cal justificar bé on es presenta per evitar
conflictes de competència. Per exemple, si l’empresa és a Sabadell, el compte de banc
està obert a una sucursal a Terrassa, el treballador que ha accedit als comptes viu a
Rubí. On poso la querella? Si el jutjat veu algun motiu per declarar-se incompetent, ho
farà. S’ha d’explicar al jutjat per què és competent! Cal pressuposar que el jutjat
intentarà treure’s el tema de sobre. ) el que regeix és el principi d'ubiqüitat: la
competència judicial ve determinada per qualsevol jutjat on s’hagi produït algun dels
elements del delicte. A la que hi hagi diversos delictes, podem trobar-nos amb
problemes.
Si es posa la querella davant un jutjat incompetent, te la tornen i s’haurà de presentar al
que es consideri que és competent. A la pràctica, però, al dir-te que són incompetents,
tarden molts mesos i, per tant, la querella estarà parada durant 3-4 mesos en un jutjat i
llavors s’haurà de tornar a començar en un altre jutjat. És temps que va en contra del
client.
També es podria recórrer davant l’audiència provincial, però encara s’allargaria més.

El més fàcil és estudiar bé quin és el jutjat competent i explicar-ho bé. El criteri bàsic per
determinar la competència segons la LECrim és el lloc de comissió del delicte. El
problema és que a vegades decidir on s’ha comès el delicte és complicat. Si envio un e-
mail des de casa meva a algú amenaçant-lo, i jo soc de BCN i l’envio a algú de Girona,
on s’ha comès? Aquí és on s’han de mirar criteris jurisprudencials.

3.3 Querellant/s

En la querella s’ha d’explicitar qui posa la querella. El que apareixerà aquí és el client
(nom, cognoms, DNI…). Les Persones Jurídiques poden també interposar una querella
(domicili social).
Normalment el querellant és el perjudicat pel delicte. S’ha d’indicar el seu domicili, així
com el de l’advocat, perquè sigui aquest el que rebi els documents.

3.4 Querellat/s

3.5 Querellat desconegut

3.5.1 Persona identificada

Aquí hi ha una primera decisió estratègica. En principi es posa la querella a qui pensem
que és responsable del delicte, però a vegades hi ha persones que és dubtós si han de
posar-se o no. Hem de mirar qui ens interessa més. Si per exemple dubtem entre tres
persones, però ens interessa que una d’elles declari com a testimoni, no la posarem
com a querellat. El querellat no té la obligació de declarar. És per això que a vegades
val més la pena deixar a algú com a testimoni, que tindrà la obligació d’entregar proves
i col·laborar amb el jutjat. Tot i així, si li fem al testimoni preguntes de sospitós, el jutge
pararà la declaració.

Es poden posar querelles també contra persones jurídiques, però a la pràctica serà molt

8
 lent. S’ha de valorar si aquesta complicació processal compensa, especialment en
termes econòmics. Amb societats pantalla, per exemple, no val la pena, perquè no
s’obtindrà res del procediment (no tenen ni béns ni patrimoni). En un banc, en canvi, sí
que val la pena, per exemple.

Sempre s’està a temps d’afegir a persones més endavant i fer una ampliació de querella.
A la pràctica es fa sovint.

3.5.2 Persona no identificada

Què passa quan no tenim identificada a la persona? En aquests casos es posa la

denuncia. És poc habitual veure querelles contra persones no identificades. Hi ha jutjats
que les inadmeten. Però hi ha casos en què se sap que només pot ser un cercle de
persones i per tant es pot posar una querella de manera indeterminada i demanar al
jutge com a primera diligència que miri d’esbrinar qui ha estat.
Només aconsella fer-ho quan la persona sospitosa ha de sortir d’un cercle molt restringit
de persones.

3.6 Relació circumstanciada de fets

Seguidament s’han d’explicar els fets. Cal tenir un cert talent literari. S’ha d’intentar
explicar els fets de manera que el jutge pensi que estan ben explicats. S’aconsella ser
ordenat, per exemple, per ordre cronològic, indicant les dates.

També s’aconsella, a mesura que un va redactant els fets, anar explicant al jutge com es
demostra cada fet (ex. Això que li estic dient es prova en el document que li aporto número
4). Aconsella treballar amb dos tipus de lletra: fets purs i durs amb un tipus de lletra més
gran, i en canvi amb un tipus de lletra més petita o amb marges més estrets o cursiva,
anar explicant al jutge amb quin document proves els fets que has dit en el paràgraf
anterior. És recomanable anar-li fent veure al jutge que el que estàs explicant no t’ho
inventes, sinó que ho justifiques amb proves que ensenyaràs més endavant.
Respecte els fets que no pots demostrar, també s’ha d’indicar. NO es poden introduir
conjectures o fets dels quals no se’n té una certesa (risc d’incórrer en delicte de denúncia
falsa). Cal ser conscients que els clients també ens poden mentir (ex. per vergonya). Quan
m’expliquen una història i hi ha algo que no entenc, cal insistir perquè quan no s'entén,
gaire bé sempre hi ha més al darrere.
La única cosa que es demana en la querella és presentar fets raonats i típics: l’objectiu és
que l’admetin a tràmit i obrir el camí.

És molt important escoltar al client, perquè és qui coneix els fets. Per tant, primer som els
advocats qui els hem d’entendre. Ens hem d’assegurar que els fets siguin reals i no
mentida, perquè al final qui firma la querella som els advocats.

A la pràctica hem de tenir imaginació en quant a les proves!!! Per exemple si el client és
soci d’una companyia, hi haurà un document que ho acrediti. Si tenim sospites que
l’administrador roba diners, no tindrem accés als comptes, per tant és evident que això
no ho podem veure i no podem donar la prova. El client no ens donarà un document que
no pot tenir.

A vegades els clients tenen documents que no haurien de tenir (cartes que van dirigides
a altres persones, e-mails en els que no haurien d’entrar...). En aquests casos, aquests

9
documents obtinguts de manera il·lícita poden ser desestimats per ser considerats
com a prova nul·la, i encara que siguin fantàstiques per demostrar coses, no serviran i
ens podrien querellar per haver aportat aquestes proves al procediment. Constantment
hem d’estar pensant com ho podem acreditar. Normalment en les querelles es proven
des de bon principi els documents dels que ja disposem.
Ha de tenir un cert nervi narratiu, no hem de transcriure simplement les coses, i pensar
quina serà la narració de la part contrària.

3.7 Qualificació

A diferència d’altres escrits de les parts o els jutges, aquí la qualificació jurídica no té
cap importància. Si els fets son típics però m’equivoco en la qualificació, per exemple si
jo dic que és un delicte societari i acaba sent delicte de falsedat documental, no passa res,
només cal que els fets siguin típics. Exemple: no passa res si vam dir que se’l
condemnés per abús sexual i finalment es considera agressió sexual.

Ara bé, la construcció de la relació de fets i l’estructura del procediment està vinculada a
una qualificació correcta. En canvi, quan alguns delictes son més tècnics (prevaricació), si
que s’han de qualificar. En altres ocasions, com ara els delictes d’odi, haurem de convencer
al jutge de que els fets son típics.

En les querelles, a diferència de les denúncies, s’hi ha d’afegir una qualificació jurídica.
S’ha de fer veure al jutjat que els fets explicats són constitutius de delicte. N’hi ha prou amb
dir al jutjat que en abstracte els fets poden ser constitutius d’algun delicte. La qualificació
es pot modificar en qualsevol moment. No incloure algun delicte no és un error molt gran.
Per exemple, puc dir que un empleat ha robat diners de l’empresa, i qualificar-ho com a
estafa, i el jutge considerar que és una apropiació indeguda.
Hi ha un moment en què això s’haurà d’anar depurant, que és el moment de l’escrit
d’acusació, però fins aquell moment es pot jugar amb diversos delictes i no acabar-se de
mullar. Si els fets són molt clars llavors sí, però si és un delicte que pot ser estafa,
apropiació indeguda, etc. es pot fer el següent: crec que és estafa però també podria ser
això o allò. No cal que a la querella ens tanquem en banda i dir que només pot ser un
delicte. La qualificació no vincula, sinó que el que vinculen són els fets, que al final també
es podran ampliar. El consell del professor és fer qualificacions alternatives.
Hi ha delictes on no està gaire clar que sigui un delicte i són discutibles. Si aquí hi ha
alguna jurisprudència que ens dóna la raó, llavors es recomana que el jutge ho tingui
present. A més, si es cita només una sentència, és probable que el jutge la llegeixi, però
si n’hi ha varies no.
Des que la jurisprudència es pot afegir als escrits i a les sentències, el consell del
professor és que si en citem, només citem la important, perquè si els jutges en veuen
molta, no se la miren. A més, no es recomana citar sentències d'Audiències. Han de
ser dels tribunals més importants. Però si no n’hi ha cap de tribunals superiors, es poden
posar les de les audiències.

3.8 Diligències (anticipem el que passarà a l’instrucció): documents aportats

Una querella, a diferència d’una denúncia, permet que es pugui demanar al tribunal que
realitzi diligències.

Una d’elles és obligatòria% )% la declaració del querellat. Normalment els jutjats

10
 estableixen que la investigació comenci per aquí.
Després, les diligències poden variar. Una molt habitual és la declaració de testimonis:
si hi ha testimonis, que no n’hi ha sempre, es pot demanar també que declarin.
Recordem que encara parlem de la fase d’instrucció (el judici encara està molt lluny).
Pot el client declarar com a testimoni? No s’aconsella. La pel·lícula del nostre client és
la que està a la querella. Si declara, l’advocat contrari li farà preguntes i potser canvia
tot el que s’ha dit a la querella, o es posa nerviós, o potser veiem que no ha dit tota la
veritat... i això no ens convé, i normalment empitjora la situació. Això normalment ho
demana l’altra part, si considera que pot aconseguir alguna cosa. El jutge també pot
demanar-ho. Però a vegades hi ha clients que volen fer-ho, encara que els hi
desaconsellem.
A vegades també poden demanar-se diligències pericials (per exemple si creiem que
una signatura és falsa). Normalment el que es fa és demanar a un pèrit que faci l’informe
abans, i demanar la diligència només si ens interessa. S’ha de valorar en funció del cas
i del client.
Si es té l’informe pericial, ja es presenta, i després el pèrit pot anar a declarar.

També hi ha informació que es pot obtenir a través del jutge: per exemple, si hi ha
informació al registre mercantil, o al registre de la propietat, hi podem anar i demanar-la
o demanar-li al jutge que la demani. El consell del professor és que sempre ho demanem
nosaltres perquè els jutjats són molt lents i nosaltres serem més efectius. Però hi ha
coses que només podem demanar al jutge.

De cara a la pràctica, hem de saber a qui s’han de demanar les coses! No demanarem
al registre de la propietat una cosa que s’ha de demanar a hisenda. Informació de bancs
als bancs, informació de l’administració a l’administració, informació de factures a
hisenda. Si sabem el domicili d’un organisme, l’hem de posar. Si no diem on viu una
persona i ho ha de buscar el funcionari, la diligència pot tardar molt. Una altra cosa de
novato: no reclamar o requerir documents com a diligència que ha de portar el querellat.

3.9. Mesures cautelars (personals + reals) (MMCC)

Encara que no és obligatori, es poden demanar mesures cautelars. I ens interessa que
quan el procediment arribi al final, si el nostre client té dret a rebre uns diners, el querellat
tingui patrimoni per poder pagar al nostre client. Això vol dir que s’ha de garantir el
patrimoni perquè no el faci desaparèixer. Això implica embargaments de comptes,
etc. És estrany demanar mesures personals com presó preventiva, allunyaments... però
mesures reals sobre béns i patrimoni sí que és més habitual, per evitar que la gent
s’insolventi.

3.10. Petitum - Altresí

Es detalla en una frase el què es demana.

4. ADMISSIÓ I INADMISSIÓ

A) ADMISSIÓ DE LA QUERELLA )%5:B'-B5D%.#+%&"'B#.5I#:8%F:'"I-+I#:8%.5+5,A:B5#$%

&"A45#$G<% cC5:B'-% 0:% &"'B#.5I#:8% &#"% -B+-"5"% #+% M0#% $CT-% &'$-8% #:% #+% &"'B#.5I#:8%
.#+$%(#8$<

Tant les diligències com les mesures cautelars s’han de demanar. Admetre no implica
que el jutge accepti totes les diligències, o que no pugui afegir-ne d’altres. El mateix passa

11
amb les mesures cautelars.

B) INADMISSIÓ DE LA QUERELLA: També pot passar que s’INADMETI (art. 277 i

313 LECrim) la querella. Pot ser per diverses raons:

- Irrellevància penal dels fets (desestimació = NO SUBSANABLE)%)%[85&5B58-8=%Que

el jutge consideri que els fets no són constitutius de delicte. S’ha d’avisar al client
que li poden inadmetre la querella quan tenim dubtes. Exemple: ‘El que vostè
m’explica no és constitutiu de delicte d’odi, només li van dir tonto del cul’.
- Incompetència del tribunal: territorial o objectiva, normalment territorial (error
subsanable, adreçant-nos al jutjat competent).
- Querella irregular% )% .#:W:B5-<% c0N$-:-B5D% 5% "#B85(5B-B5D% F#K<% I-:B-% .#% &'.#"$%
-8'",-8$%-+%&"'B0"-.'"G<
- Manca de versemblança%)%(-+8-%-N$'+08-%.#%&'$$5N+#%&"'4-%-BB#$$5N+#%5%"-B5':-+%
.#+$%(#8$<%Q-%++#5%.50%M0#%#+$%(#8$%.#$B"58$%T-:%.#%$#"%!dJe/c<%

Davant una inadmissió de querella; es poden interposar dos RECURSOS D’INADMISSIÓ:

a. Recurs de REFORMA: davant del mateix jutge que ha inadmès la querella. Poc
útil, ja que és molt estrany que un jutge que t’ha inadmès, després en el recurs de
reforma et doni la raó. Com que és potestatiu, el consell del professor és que no
el presentem, a no ser que necessitem temps. Permet fer un escrit ràpid i que no
corri el termini pel recurs d’apel·lació. El que no és aconsellable és fer reformes si
no és necessari guanyar temps.

b. Recurs d’APEL.LACIÓ: en l’abrejuat és apel·lació directa.

5. QÜESTIONS DIVERSES
5.1 Ampliació de querella

L’ampliació de querella pot fer-se mitjançant l’escrit d’ampliació de querella,

mitjançant el qual l’acusació amplia els fets exposats en la querella prèviament
interposada davant el mateix jutjat, sempre i quan els nous fets tinguin relació estreta
amb els que s’exposaven en la querella inicial.

Una querella ben feta és el projecte del que serà el procediment, anirà automàtic.

5.2. Acte de conciliació prèvia: acte necessari en delictes contra l’honor (art. 278-804
LECrim)

5.3. Fiança%F-"8<%Of?%QH/"5IG%)%#K#I&B5D%.#%+C'(A$%5%T#"#0$%F-"8<%Ofg%QH/"5IG<%!-IN;%
-$$'B5-B5':$%.#%4RB85I#$%5%-+8"#$%&#"$':#$%S0"R.5M0#$2%-08'"581-8$%&#"%+-%4RB85I-<

5.4. Personació tardana: possible des de l’oferiment d’accions fins a la qualificació

provisional o escrit d’acusació%F-"8<%g?h%-%gg?%5%PPg%QH/"5IG%)%J#"$':-B5D%.#+%i/

La via d’accés a un procediment penal no és només a través de querella sinó a través

de denuncia, on ens faran oferiment d’accions i això pot provocar una personació
tardana (amb retard).

12
ANEM PER AQUÍ

5.2 Prohibicions de querellar-se (art. 102 ss LECrim)

Segons l’article 102 LECrim, no podran exercitar l’acció
penal:
- Els que no gaudeixin de la plenitud dels drets civils

13
 - El que hagués estat condemnat dues vegades per sentència ferma com a reu
del delicte de denuncia o querella calumniosos
- El jutge o magistrat

Tot i així, aquests podran exercitar l’acció penal per delicte o falta comesos contra les
seves persones o béns o contra les persones o béns dels seus cònjuges, ascendents,
descendents, germans consanguinis o uterins i afins.
Segons l’article 103 LECrim, tampoc podran exercitar accions penals entre si:

- Els cònjuges, sempre i quan no sigui per delicte o falta comesos per l’un contra
la persona de l’altre o la dels seus fills, i pel delicte de bigàmia
- Els ascendents, descendents i germans per naturalesa, adopció o per afinitat,
excepte que el delicte sigui comès per un contra les persones dels altres.
Segons l’article 104 LECrim, les accions penals que neixin dels delictes d’injúria i
calumnia tampoc podran ser exercitades per altres persones que no siguin les que ho
han sofert.
5.3 Personació tardana: fins moment qualificació (art. 110
LECrim)
Segons l’article 110 LECrim:
Els perjudicats per un delicte o una falta que no hagin renunciat al seu dret es poden
mostrar part en la causa si ho fan abans del tràmit de qualificació del delicte, i exercir
les accions civils que siguin procedents, segons els convingui, sense que per això es
retrocedeixi en el curs de les actuacions.
Encara que els perjudicats no es mostrin part en la causa, no per això s’entén que
renuncien al dret de restitució, reparació o indemnització que es pot acordar al seu favor
en sentència ferma, i la renúncia d’aquest dret s’ha de fer si s’escau d’una manera clara
i terminant.
5.4 Acció penal / acció civil

De tot delicte o falta neix acció penal pel càstig del culpable, i pot néixer també acció
civil per a la restitució de la cosa, reparació del dany i indemnització de perjudicis
causats pel fet punible.
Per evitar el peregrinatge de jurisdiccions es possible exercitar l’acció civil juntament
amb la penal, d’aquesta manera una eventual condemna penal derivarà en una
responsabilitat civil derivada de delicte. És possible reservar la acció civil per exercitar-
la separadament en un procediment civil. Si no es fa menció expressa a l’exercici de
l’acció civil per separat o no es persona com a acusació particular en la causa el Ministeri
Fiscal reclamarà aquesta en nom de la víctima

14
 5.5 Actes de conciliació: delictes contra l’honor

Article 278 LECrim:

Si la querella té per objecte algun delicte dels que només es poden perseguir a
instància de part, excepte el de violació o rapte, s’ha d’acompanyar també del certificat
que acrediti que s’ha celebrat o intentat l’acte de conciliació entre el querellant
i el querellat. No obstant això, es poden practicar sense aquest requisit les diligències
de caràcter urgent per comprovar els fets o detenir el delinqüent, i suspendre després el
curs de les actuacions fins que s’acrediti que s’ha complert el que disposa el paràgraf
anterior.
5.6 Fiança: exenció dels perjudicats

L’article 280 LECrim disposa que el particular querellant prestarà fiança de la classe i en
la quantia que fixi el Jutge o Tribunal per respondre de les resultes del judici. Tot i així,
a continuació, l’article 281 estableix que queden exempts del disposat en l’article
anterior:
- L’ofès i els seus hereus o representants legals.

- En els delictes d’assassinat o d’homicidi, el cònjuge del difunt o la persona

vinculada a ell per una relació anàloga d’afectivitat, els ascendents i descendents
i els seus parents col·laterals fins al segon grau, inclusivament, els hereus de la
víctima i els pares, mares i fills del delinqüent.
- Les associacions de víctimes i les persones jurídiques a les quals la llei reconeix
legitimació per defensar els drets de les víctimes sempre que l’exercici de l’acció
penal hagi estat expressament autoritzat per la mateixa víctima.
L’exempció de fiança no és aplicable als estrangers si no els correspon en virtut de
tractats internacionals o pel principi de reciprocitat.

TEMA 2. MEDIDAS CAUTELARES

1. IDEAS BÁSICAS

1. E#.5'$% -$#,0"-854'$% 8-:8'% .#+% .#$-""'++'% .#+% &"'B#.5I5#:8'% B'I'% +-% #(#B8545.-.%
.#+%&"':0:B5-I5#:8'%M0#%(5:-+I#:8#%$#%-.'&8#%)%$#%-.'&8-:%-:8#$%.#%M0#%T-^-%
0:-%"#$'+0B5D:%$'N"#%#+%B-$'<%%

2. Están dirigidas a garantizar el cumplimiento efectivo de la Sentencia.

3. HM05+5N"5'% #:8"#% #K&#B8-854-$% .#+% &"'&5'% &"'B#.5I5#:8'% &#:-+2% #+% B-"jB8#"%

-:85B5&-8'"5'% .#% +-% k&#:-l% ^% +-% "#$8"5BB5D:% .#% .#"#BT'$% )% -+% 8'I-"$#% -:8#$% .#% +-%
$#:8#:B5-2%.#N#I'$%N0$B-"%#+%#M05+5N"5'%&-"-%+-%&#"$':-%-:8#%+-%M0#%$#%8'I-:2%^%
M0#%:'%$#-:%-"N58"-"5-$<%Nunca pueden anticipar la pena, se trata de una medida

15
 asegurativa, no peneológica.

4. Deben adoptarse en resoluciones motivadas por el órgano jurisdiccional

competente
a. Excepcionalmente: posibilidad de adoptar MC provisionalísimas (como la
detención) que luego deben de ser confirmadas o dejadas sin efecto por
el Juez competente
La detención en determinados momentos, puede ser inmediata,

2. PRESUPUESTOS PRINCIPALES DE TODA MC (IMPORTANTE)

Solo se pueden adoptar si se cumplen los requisitos siguientes:

1. Fumus boni iuris% )% m-&-"5#:B5-% .#% N0#:% .#"#BT'C=% S05B5'% .#% &"'N-N5+5.-.% M0#% -% +-%
&#"$':-%-%+-%M0#%$#%+#%5I&':#%+-%E/%8#:."j%M0#%"#$&':.#"%&'"%#$#%.#+58'<
Existencia de indicios suficientes de criminalidad.
Juicio de probabilidad acerca de la presunta participación de una persona en el hecho
punible, la razonada atribución del hecho a una persona determinada: la imputación

2. Periculum in mora )%peligro para la efectividad de la eventual sentencia

Daño jurídico derivado de la duración del procedimiento (cada medida intenta asegurar
un peligro concreto – ej. La detención asegura la disponibilidad del procesado ante el
Juez)
Ej. si yo ahora no embargo estos bienes, es muy probable que cuando esa persona tenga
que pagar no tenga bienes para hacerlo.
Justificar que aquella medida cautelar es necesaria. Cada vez que pedimos una
detención, prevención...en cualquiera, siempre tienen que cumplirse los dos requisitos si
o si.

CLASES DE MC: PERSONALES Y REALES

Q-%-.'&B5D:%B'""#$&':.#%#KB+0$54-I#:8#%-+%D",-:'%S0.5B5-+<%J0#.#:%-.'&8-"$#%.#%'(5B5'%
'%-%5:$8-:B5-%.#%&-"8#<%)%$-+4'%+a detención, que en algunos casos puede ser inmediata.
Pueden ser contra el imputado/investigado y también frente a terceros (responsables
civiles).
¿Momento? En cualquier momento de la instrucción o incluso durante la fase de
plenario o en la fase de impugnación de la Sentencia. Las podemos pedir siempre y
cuando acreditemos que sean necesarias. Las puedes pedir también en la fase de
instrucción siempre que sean necesarias,
Las MC son siempre provisionales, siempre sometidas a la regla “rebus sic stantibus” :
deben permanecer mientras subsistan los motivos que las han justificado, deben
modificarse o suprimirse cuando hayan variado las circunstancias que motivaron su
adopción.

16
eI&'"8-:8#%)%&"'N+#I-$%B':%+-%&"#$0:B5D:%.#%5:'B#:B5-%)%¡No son penas anticipadas!
Por tanto: Las MC tienen por objeto asegurar el cumplimiento de la Sentencia tanto en su
parte dispositiva penal como en el civil. Las MC también pueden aplicarse para posibilitar
el cumplimiento de los fines del proceso. También pueden aplicarse como resoluciones
provisionales: son medidas limitativas de determinados derechos que se caracterizan
por imponer al investigado el cumplimiento de determinadas obligaciones procesales o
de prestaciones tanto positivas como negativas, fundamentalmente encaminadas a la
protección del víctima (violencia de género). Siempre se pueden modificar cuando las
circunstancias que justificaron su adopción cambian, o al contrario, aquellas MMCC que
al principio no se tomaron.
Las resoluciones provisionales comparten los requisitos esenciales y presupuestos de las
MC.

TIPOS DE MEDIDAS CAUTELARES:

Personales:
- La detención (arts. 489 y ss. / 520 y ss.)
- La prisión provisional (arts. 502 y ss.)
- Libertad provisional (arts. 528 y ss.)
- Otras medidas asegurativas (arts. 444 bis y 544 ter) normalmente delitos de
violencia de género, o cuando la víctima está en una situación de especial
vulnerabilidad.
Reales
- Fianza (arts. 591 a 593)
- Embargo (art. 597)

LA CITACIÓN CAUTELAR:

En puridad no es una MC, pero desencadena a una mc.

No es una medida en sí misma pero su incumplimiento puede determinar la orden de
detención (486-488 LECr)

El presupuesto de la citación%#$%M0#%"#B-5,-:%$'$&#BT-$%(0:.-.-$%.#%B0+&-N5+5.-.%B':%
"#+-B5D:%-%+-%&#"$':-%M0#%$#%B58-%Fnfo%QH/"G%)%-&-"5#:B5-%.#%N0#:%.#"#BT'<
Necesidad de la declaración (486 LECr)
También el Fiscal, no necesariamente un Juez (art. 773.2 párrafo 2º LECr) puede citar
con las mismas garantías que en una prestada ante el Juez., o la misma Policía Judicial
comisionada del Fiscal (art. 769 y ss. LECr)

eI&'"8-:8#% )% % -"8<% ggf% QH/"=% Siempre tenemos los mismos derechos que tiene un
detenido / investigado.

/':8#:5.'%.#%+-%B58-B5D:%)%F-"8<%gP>%QH/"G<

17
¿Qué ocurre si no acudimos al Juez que nos ha citado en calidad de
investigado/procesado?

- Primera vez )%:'$%40#+4#:%-%B58-"%F-"8<%gPo%QH/"G%p%I0+8-%.#%O??%-%><???%#0"'$%

F-"8<%gP><>%QH/"G%
- Segunda vez%)%'".#:%.#%.#8#:B5D:%F-"8<%nfP%QH/"G%p%&'$5N+#%.#+58'%.#%'N$8"0BB5D:%
-%+-%S0$85B5-%F-"8<%noq<g%/JG
(En la práctica a veces te pueden citar hasta 4 veces…)

LA DETENCIÓN:

CARACTERÍSTICAS

Objetivo%)%-$#,0"-"%+-%.5$&'$5B5D:%.#+%$0S#8'%-:8#%#+%D",-:'%S0.5B5-+<%HS<%^'%8#%.#8#:,'%
B':%#+%W:5B'%'NS#854'%M0#%$#%&0#.-%&"-B85B-"%+-%B58-B5D:<
Consiste en la privación de libertad con el único objetivo de poner a la persona a
disposición judicial (art. 17 CE y 489 LECr).
Debe distinguirse entre:
a. Detención judicial: elevación de la detención a prisión o puesta en libertad,con o
sin fianza.
b. Detención policial: para la puesta a disposición judicial, practicada por la policía.
Puede ser que tenga auto de prisión o solo para efectuar una diligencia
inmediatamente.
c. Detención por particulares: en delitos flagrantes; es muy excepcional, y se
produce con la entrega a la policía para su puesta a disposición judicial o
directamente a disposición judicial.

Autoridad judicial=%I#.5-:8#%0:-%'".#:%.#%.#8#:B5D:%)%W:5B'%D",-:'%B'I&#8#:8#%&-"-%
S01,-"%0:-%E/<%

Cualquier persona (art. 490 LECrim): sólo en los siguientes casos:

a. Delito flagrante
b. Al que intentare cometer un delito, en el momento de la tentativa
c. Al fugado del centro donde esté cumpliendo condena, donde espere su traslación
al establecimiento que se le hubiere impuesto, al ser conducido a él o al fugado
estando detenido o preso por causa pendiente
d. Al condenado o procesado declarado rebelde
En su caso, deberá ponerlo a disposición Policial o Judicial.

18
Autoridad o agente de Policía judicial (art. 492 LECrim):
a) En los casos anteriores
b) Al procesado por delito con pena superior a prisión correccional, o inferior pero
con antecedentes o con sospechas de que no comparecerá (excepción: fianza
bastante)
c) Aunque todavía no esté procesado, cuando existan sospechas fundadas que el
sujeto ha intervenido en un hecho delictivo

TIPOLOGÍA DE LA DETENCIÓN

DURACIÓN DE LA DETENCIÓN
Principio general: La detención deberá practicarse en la forma que menos perjudique al
detenido. Tiene que durar lo mínimo necesario hasta que desaparezca el motivo por el
que se acordó. Quienes la practican deben velar por los derechos constitucionales del
detenido (honor, intimidad, imagen).

Regla general (art. 520 LECr):

- 3#8#:B5D:%&'+5B5-+%)%PO%T'"-$ (para ponerlo a disposición judicial) desde que está

privado de libertad hasta que pasa a disposición judicial.
- 3#8#:B5D:%S0.5B5-+%)%p%PO%T'"-$, si así lo acordare el juez.

Regla especial para casos de terrorismo:

- 3#8#:B5D:%&'+5B5-+%)%PO%T'"-$%p%nf%T'"-$%(para ponerlo a disposición judicial)

- 3#8#:B5D:%S0.5B5-+%)%p%PO%T'"-$%

Incumplimiento = delito de Detención ilegal (530 a 532 CP)

DERECHOS DEL DETENIDO (art. 520.2 LECr)

a. Derecho a guardar silencio no declarando, a no contestar algunas, o sólo

19
 declarar ante el juez% )% #:% 8'.'% ^% #:% &-"8#2% #$8'% 5:B+0^#% .#B+-"-"% -+,0:-$%
&"#,0:8-$% $R2% ^% '8"-$% :'<% a'"I-+I#:8#% 8#:#I'$% +-% 8#:.#:B5-% .#% .#B5"% M0#% $#%
.#B+-"-%'%:'<%c5:%#IN-",'2%$5%M0#"#I'$2%&'.#I'$%$'+'%"#$&':.#"%-%+-$%&"#,0:8-$%
.#%:0#$8"'%-N',-.'2%-0:M0#%+'$%S0#B#$%$#-:%"#85B#:8#$%-%#++'<%H+%.#"#BT'%5:B+0^#%
#+%8'.'%'%+-%&-"8#<<
b. Derecho a no declarar contra sí mismo y no confesarse culpable
c. Derecho a designar abogado (ver 527 apartado 1 a)
d. Derecho a acceder a los elementos de las actuaciones esenciales% )% I0^%
5I&'"8-:8#2%:'%$0#+#%T-N#"%&"'N+#I-%-:8#%#+%S01,-.'<
e. Derecho a poner en conocimiento de un familiar o persona que desee la detención
(antes de las 72h).
f. Derecho a comunicarse telefónicamente con un tercero a su elección (con
presencia funcionario)
g. Derecho a ser visitado por las autoridades consulares de su país
h. Derecho a intérprete
i. Derecho a ser reconocido por médico forense
j. Derecho a solicitar asistencia jurídica gratuita, procedimiento para hacerlo y
condiciones para obtenerla

EL PAPEL DEL ABOGADO (en la detención)

Tenemos derecho, cuando nos piden a asistir a un detenido, a conocer los motivos
principales que motivan la detención y los hechos que se le imputan.

Posibilidad de examinar las actuaciones “con la debida antelación para salvaguardar el

derecho de defensa” (art. 118.1.b LECr). Art. 520.2 LECr

- H+%-N',-.'%.#N#%-$5$85"%-+%.#8#:5.'%+-%IjK5I-%&"#I0"-%F-"8<%>O?<>2%.#:8"'%.#%qT%
.#%T-N#"%"#B5N5.'%#+%#:B-",'G%)%H+%.#8#:5.'%.#N#%8#:#"%-BB#$'%-%$0%-N',-.'%#:%
0:%&+-1'%IjK5I'%.#%q%T'"-$

Si en una detención consideramos que no se está cumpliendo el derecho, debemos

hacerlo constar: “no he tenido acceso a…”

Posibilidad de asistir a las diligencias que se practiquen y a entrevistarse con el detenido

“incluso antes de que se le reciba declaración por la policía, el fiscal o la autoridad
judicial” (520.6 d) LECr). Las comunicaciones son confidenciales (520.7 LECr).

Informar al detenido sobre las consecuencias de la negativa a la práctica de determinadas

diligencias, pueden dar lugar a la práctica forzosa (520.6 c)

Art. 520.8 LECr: El detenido puede renunciar a la preceptiva asistencia de abogado si su

detención lo es por hechos que serían constitutivos exclusivamente como delitos contra
la seguridad del tráfico, pero siempre y cuando haya entendido sus derechos y las

20
consecuencias de la renuncia
La renuncia puede dejarse sin efecto en cualquier momento

Art. 520 LECr: Derecho de defensa, de asistencia de abogado

- Toda persona detenida deberá ser informada por escrito y en un lenguaje sencillo
de los hechos que se le atribuyen y las razones motivadoras de su privación
de libertad. También será informada de los derechos que le asisten.
- Se le informará del plazo máximo legal de duración de la detención hasta la puesta
a disposición judicial y del procedimiento para impugnar la legalidad de la misma
- El detenido designará libremente abogado y si no lo hiciere será asistido por
uno de oficio. En ese caso, la autoridad comunicará al colegio de abogados el
nombre del designado por el detenido o la petición de un abogado de oficio.
- El abogado designado acudirá al centro de detención con la máxima premura,
dentro del plazo de las tres horas desde que se le ha hecho el encargo.

La asistencia del abogado consistirá en:

- Solicitar, en su caso, que se informe al detenido de los derechos que tiene y
si es necesario, pedir reconocimiento médico
- Intervenir en las diligencias de declaración, en las de reconocimiento de que
sea objeto y de reconstrucción de los hechos en que participe el detenido. Puede
consignar en el acta cualquier incidencia relevante
- Informar al detenido de las consecuencias de la prestación o denegación de
consentimiento a la práctica de las diligencias que se solicite (ejemplo: art. 520.6.c
2º)
- Entrevistarse reservadamente incluso antes de la declaración policial.

EX CURSO - EL HABEAS CORPUS

Procedimiento expreso. Solo tiene como finalidad disponer de que el detenido pase a
disposición judicial en la mayor brevedad posible. Esto sucede cuando una detención se
considere injustificada, detención de la cual deberá ser resuelta por parte de una
autoridad judicial. Cuando la privación de libertad se considere injustificada, se iniciará el
procedimiento de habeas corpus.

Utilidad ante posibles detenciones ilegales:

- Procedimiento especial regulado en la LOHC (LO 6/1984)
- ]",#:B5-%)%&"#45$5D:%.#%"#$'+0B5D:%#:%On%T'"-$%
- a'%$#%#:8"-%#:%B0#$85':#$%$0$8-:854-$%.#%(':.'%$5:'%#:%+'$%&"#$0&0#$8'$%.#%+-%
.#8#:B5D:%B':%+-%(5:-+5.-.%.#%&':#"%-%.5$&'$5B5D:%5:I#.5-8-I#:8#%-+%.#8#:5.'%-:8#%
+-% -08'"5.-.% S0.5B5-+% )% No se entra en el fondo del asunto del delito, no se
cuestiona en sí es culpable o inocente, solo si incumple o no con el ‘fumus boni
iuris’, el ‘periculum in mora’...
- El juez competente: es del lugar donde esté el detenido2%$5:'%B':$8-2%#+%.#+%+0,-"%
.':.#% $#% &"'.0S'% +-% .#8#:B5D:% )% &'"M0#% #$% 0:% &"'B#.5I5#:8'% .#$85:-.'% -% $#"%
"#$0#+8'%#:%+-%IjK5I-%"-&5.#1<

21
 - Puede instar el procedimiento:
a. El detenido, su cónyuge o pareja, descendientes, ascendientes, hermanos
o representantes legales si es menor o incapaz
b. El Fiscal
c. El defensor del pueblo
d. De oficio
e. El abogado del detenido (no está expresamente incluido en la ley, pero es
obvia su legitimación tácita)
Expuestos los motivos, se dictará auto de incoación le HC (o se denegará), notificándose
al Fiscal
No cabe recurso. Contradicción. Se puede proponer prueba Art. 7 LOHC

PROCEDIMIENTO DE HABEAS CORPUS

]:-%4#1%.5B8-.'%#+%[08'%)%On%T'"-$%Ij$%&-"-%+-%&"jB85B-%.#%.5+5,#:B5-$%^%.5B8-"%"#$'+0B5D:%
#:%[08'%I'854-.'2%$5:'%:'%85#:#%$#:85.'2%^-%M0#%#$%0:%&"'B#$'%M0#%#$8j%.#$85:-.'%-%$#"%
"#$0#+8'%#:%I#:'$%.#%POT<%FJ#"5'.'%B'"8'2%^-%M0#%$5:'%&-$-"R-%-%.5$&'$5B5D:%S0.5B5-+G<
La resolución podrá ser:
a) Denegatoria,
b) Estimatoria (libertad inmediata)
c) Inmediata puesta a disposición judicial
d) Cambio de lugar de la detención
En el caso que se estimara que la detención fue constitutiva de delito: se deducirá
testimonio de particulares.
En la práctica, hay pocos procedimientos de habeas corpus. Por ejemplo, un supuesto de
estimación: un grupo de chicos que va a fumar porros en un cementerio, y ante la llegada
inminente de la policía deciden enterrarlos, resultando en una profanación de cadáveres
que dictó la policía. En este supuesto, al ser no graves los hechos, se procedió al habeas
corpus que se estimó.

LA PRISIÓN PROVISIONAL (PP)

Medida cautelar personal por excelencia, priva un derecho fundamental, éste es el
derecho a la libertad.

REQUISITOS

Presupuestos esenciales: necesidad y proporcionalidad% )% a'% #$% +-% "#,+-2% $5:'% +-%
excepción!
SÓLO puede adoptarse PP cuando (art. 503 LECr) (requisitos NO cumulativos):

A. La pena del delito que se imputa debe tener una duración de 2 años o más2% '%
5:(#"5'"% &#"'% B':% -:8#B#.#:8#$% &#:-+#$% :'% B-:B#+-.'$% :5% $0$B#&85N+#$% .#%
B-:B#+-B5D:%&'"%.#+58'%.'+'$'%FI-"B'%&#:-+G%)%$'+'%&0#.#$%-B'".-"%Ij$%.#%.'$%
-r'$%$5%T-^%-:8#B#.#:8#$<

22
 B. Y-^-% I'854'$% N-$8-:8#$% &-"-% B"##"% "#$&':$-N+#% .#+% .#+58'% -% +-% &#"$':-% B':8"-%
M05#:%$#%.5B#%&"5$5D:%)%fumus boni iuris.
C. Debe dar respuesta a una de las siguientes finalidades. Art. 503:
a. Evitar el riesgo de fuga%F5I&'"8-:8#%)%-B"#.58-"%0:%-""-5,'%(-I5+5-"G
b. Evitar la ocultación o destrucción de pruebas,
c. Evitar que pueda actuar contra los Bienes Jurídicos de la víctima: que
la víctima esté en situación de especial vulnerabilidad que haga pensar
que si se deja en libertad al acusado esto pueda afectar a los BJ de la
víctima.
Cualquiera de estos requisitos por separado o juntos,(+ los dos de antes) son suficientes
para que se pueda acordar prisión provisional.

DURACIÓN de la prisión provisional

a) Regla principal% )% 85#I&'% IR:5I'% 5I&"#$B5:.5N+#% F-"8<% >?n<g% QH/"G=% .0"-"j% #+%
85#I&'%5I&"#$B5:.5N+#%&-"-%-+B-:1-"%+'$%(5:#$%&"#45$8'$%^%#:%8-:8'%$0N$5$8-:%+'$%
I'854'$%&'"%+'$%M0#%$#%-B'".D<

b) Para evitar fugas y ocultación/destrucción de pruebas:

- J#:-%#:%-N$8"-B8'%.#%IjK5I'%.#%q%-r'$%F&#:-%s%q%-r'$G%)%+-%JJ%:'%&0#.#%.0"-"%
Ij$%.#%g%-r'%p%o%I#$#$%&"D""',-%
- J#:-%Ij$%.#%q%-r'$%F&#:-%t%q%-r'$G%)%+-%JJ%:'%&0#.#%.0"-"%Ij$%.#%O%-r'$%p%O%
-r'$%&"D""',-%
- H:%$#,0:.-%5:$8-:B5-%)%I58-.%&#:-%&"5I#"-%5:$8-:B5-

c) Para evitar destrucción de pruebas%)%o%I#$#$%IjK5I'%F$5:%&"D""',-G

Exige que conste en la causa la existencia de uno o varios hechos que presenten
caracteres de delito sancionado con pena igual o superior a dos años de prisión (en
menos de dos años NO estaría justificada)%'%N5#:%B':%&#:-%&"54-854-%.#%+5N#"8-.%5:(#"5'"%$5%
#+%5I&08-.'%8045#"#%-:8#B#.#:8#$%&#:-+#$%:'%B-:B#+-.'$%&'"%B':.#:-%.#%.#+58'%.#%.#+58'%
.'+'$'<%)%fumus bonis iuris + periculum in mora.

Q-% &"5$5D:% $D+'% $#% -.'&8-"j% B0-:.'% 'NS#854-I#:8#% $#-% :#B#$-"5-% ^% :'% #K5$8-% '8"-$%
I#.5.-$%I#:'$%,"-4'$-$<%)%#+%W+85I'%"#B0"$'<
d) Para evitar la reiteración delictiva y siempre que concurran los requisitos 1º y
2º. El delito deberá ser doloso, y valorarse las circunstancias del hecho y sobre
todo que racionalmente pueda inferirse que el encausa puede cometer delitos con
habitualidad (art. 503.2), entonces no será tampoco necesario el requisito 1º.

Ji*/H3eEeHa!*%FkQ[%uec!eQQ[lG%)%EVALUACIÓN CLASE PRÁCTICA%)%.#(#:$-"%#:%

N-$#%-%+'$%&"#$0&0#$8'$%JJ%)%303,304 y 305 LECrim

23
)%c#%8"-8-%.#%0:-%B'I&-"#B#:B5-<%c5#I&"#%.#N#%T-N#"%0:-%&#85B5D:%&'"%&-"8#%.#%-+,0:-%
&-"8#<

)%+-$%E/%$#%&0#.#:%-.'&8-"%#:%B0-+M05#"%I'I#:8'%.#+%&"'B#.5I5#:8'%^%.#N#%-B'".-"$#%
&'"%"#$'+0B5D:%S0.5B5-+%$0$B#&85N+#%.#%"#B0"$'%.#%"#('"I-%^%-&#+-B5D:%F85#:#%0:-%B#+#"5.-.%
-%+-%T'"-%.#%8"-I58-"$#G

)%*".#:%.#%.#B+-"-B5D:=%E6%)%[B0$-B5D:%&-"85B0+-"%)%[B0$-B5D:%&'&0+-"%)%5:8#"#$-.'$%
#:%+-%45$85++-%)%3#(#:$-%5:8#:8-%.#$I':8-"%+'$%-",0I#:8'$<

Seguidamente se interesa y justifica la MC.

Se pueden proponer MC alternativas, puesto que es la medida que más restringe los
DDFF.
Ej. si el motivo es el riesgo de fuga, que se dé el pasaporte.

Art. 505 LECr.: Cuando el detenido es puesto a disposición del juez que debe conocer la
causa, éste convocará audiencia

- H:%#$-%-0.5#:B5-%#+%65$B-+%'%+-$%-B0$-B5':#$%&'."j:%&#.5"%&"5$5D:%&"'45$5':-+%'%
+5N#"8-.%&"'45$5':-+%)%-IN-$%&0#.#:%$#"%B':%(5-:1-$<
- Dentro del plazo menor posible desde la puesta a disposición y en todo caso
dentro de las 72 h. siguientes
- Se convoca al detenido con su abogado y con acceso a los elementos esenciales
de la causa.
- Es común que se solicite al finalizar la primera declaración.
- Primero habla la acusación justificando el porqué de la medida (riesgo fuga,
ocultación/destrucción pruebas, riesgo BBJJ).
- Se pueden proponer pruebas (ej., documento que acredite su arraigo familiar y
laboral).
- Se pueden proponer otras medidas menos restrictivas (ej., comparecencia apud
acta)

Resolución: deberá ser un AUTO (art. 506) que deberá justificar el motivo del
acuerdo/denegación de la MC
a. Libertad provisional
b. Prisión provisional
c. Libertad con otras medidas.

E'854-B5D:%$0(5B5#:8#%)%H+%-08'%.#N#%S0$85(5B-"%+'$%I'854'$%.#%+-%&"5$5D:%M0#%&#"I58-:%+-%
4R-%.#%"#B0"$'2%-0:M0#%+-%B-0$-%$#-%$#B"#8-<
Normalmente cuando la causa es secreta, el auto es en forma de “auto mutilado:” el auto
que acuerda la prisión con muchas partes salvaguardadas.

24
Si la causa es secreta: pueden preservarse partes de la argumentación para salvaguardar
el resultado de la investigación pero deberá contener en todo caso un descripción sucinta
del hecho y de los fines del art. 503.

Los autos se notificarán personalmente al investigado o encausado

Tramitación preferente (Art. 507 LECr)%)%B-N#%"#B0"$'%.#%-&#+-B5D:%#:%8;"I5:'$%.#+%

Poo2% 8#:."j:% 8"-I58-B5D:% &"#(#"#:8#% ^% .#N#"j% "#$'+4#"$#% .#:8"'% .#% q?% .R-$% FmB-0$-%
B'I&"#$'CG<
se puede volver a pedir

MODALIDADES DE LA PRISIÓN PROVISIONAL

1. Prisión comunicada: se permite cualquier tipo de comunicación. Llamadas

permitidas dentro de unos límites establecidos en el propio centro penitenciario.

2. Prisión atenuada:%$#%B':(5,0"-%B'I'%0:%-""#$8'%.'I5B5+5-"5'%)%["8<%>?f<g%^%O=%#:%
#+% .'I5B5+5'% &'"% "-1':#$% .#% #:(#"I#.-.% '% 5:,"#$'% #:% B#:8"'% '(5B5-+% &'"%
.#$5:8'K5B-B5D:%'%8"-8-I5#:8'<%HS<%&-"-%&#"$':-$%B':%I'854'$%I;.5B'$<

3. Prisión incomunicada (art. 509 y 510 LECrim): de manera muy excepcional en

caso que la comunicación pueda afectar a las finalidades por las cuales se adopta
la prisión preventiva. Características:
a) Durará lo mínimo para la práctica de las diligencias necesarias.

b) La incomunicación no podrá exceder los 5 días<% HKB#&B5D:% )% B-$'$% .#%

8#""'"5$I'%0%'",-:51-B5D:%B"5I5:-+2%&'."j%#KB#.#"%+'$%>%.R-$%F>%.R-$%Ij$%v%IjK5I'%
.#%g?%.R-$%#:%8'8-+G<%
c) Se pueden permitir ciertas comunicaciones que no frustren las diligencias.

LA LIBERTAD PROVISIONAL (regla general)

Cuando una persona se pone en libertad, pero está sujeta a la imputación de un

procedimiento. En todo caso, el juez puede decretar algunas medidas para asegurar la
disponibilidad del imputado:

1. Fianza% F-"8<% >qgG% )% +5N#"8-.% N-S'% (5-:1-=% a*% 85#:#% :-.-% M0#% 4#"% B':% +-%
i#$&':$-N5+5.-.%/545+2%%$5:'%M0#%85#:#%+-%(5:-+5.-.%.#%#+0.5"%&"5$5D:<%
Para cuantía de la fianza hay que tener en cuenta la capacidad económica de la
persona.

25
 Se hace para disuadir al investigado al decirle que si no comparece ante el
juzgado, perderá la fianza.
- La cuantía se extrae ponderando la gravedad del hecho y circunstancias del
procesado, los bienes que tenga dicho procesado. Debe dolerle perderla, pero
tiene que poder pagarla.

- Se tomará en cuenta la naturaleza del delito, estado social, antecedentes del

procesado y demás circunstancias.

- Puede ser modificada a lo largo del procedimiento.

- Tipos de fianza:
a) Personal
b) Pignoraticia
c) Hipotecaria
d) Aval bancario (art. 533)

- Cancelación de la fianza (art. 541):

(i) cuando el fiador lo pide presentando a la vez al procesado,
(ii) cuando este fuera reducido a prisión,
(iii) sobreseimiento, absolución o el reo se presente a cumplir condena,
(iv) muerte del procesado Finalidad: que el procesado comparezca cuando
fuera llamado

2. Comparecencia apud acta%F-"8<%>q?G=%B':%+-%("#B0#:B5-%M0#%#+%S0#1%.#8#"I5:#2%#:%

#+% 701,-.'% .#% e:$8"0BB5D:% Ij$% B#"B-:'% -+% .'I5B5+5'% .#+% .#8#:5.'% H$8"-8#,5-% )%
("#:8#%-%+-%$'+5B580.%.#%&"5$5D:%&"'45$5':-+2%#$,"5I5"%+-%$0(5B5#:B5-%.#%#$8-%I#.5.-%
Fp%&'$5N+#%"#85"-.-%&-$-&'"8#G

PRISIÓN Y LIBERTAD PROVISIONAL

- Art. 539: Los autos de prisión y libertad serán reformables durante todo el curso
de la causa
- Las fianzas también podrán modificarse
- Para agravar las condiciones (para decretar prisión provisional de quien estuviera
en libertad o para imponer fianza a quien estuviera en libertad), se requerirá
solicitud del Fiscal o alguna acusación y se celebrará vista conforme art. 505 LECr.
(o art. 539.3º)
- El Juez puede modificar en términos más favorables en cualquier momento, de
oficio y sin someterse a petición de parte
- Art. 544: formación piezas separadas

26
 - Para modificar las MC a menos no hace falta que todo el mundo esté de acuerdo,
el juez puede acordarlo. En cambio, no puede acordar una MC si nadie se lo pide.

OTRAS MEDIDAS CAUTELARES PERSONALES

1. Orden de alejamiento (art. 544 bis)

En casos art. 57 CP se podrá, de forma motivada, imponer determinadas prohibiciones
cuando sea necesario para proteger a la víctima. Las posibilidades pueden variar:
a. Prohibición de aproximación,comunicación,
b. No residir en determinados lugares
c. Acercamiento a lugares.

2. Orden de protección (art. 544 ter)

a. Existencia de indicios fundados de delitos contra la vida, integridad física o mora,

libertad sexual, libertad o seguridad.
b. Violencia de género
c. Personas mencionadas en el art. 173.2 CP.
d. Situación objetiva de riesgo para la víctima.
e. Convocará audiencia a la víctima
f. Se inscribe en el registro central de protección VG

MEDIDAS CAUTELARES REALES: LA FIANZA Y EL EMBARGO

Idea principal%)%$0%(5:-+5.-.%a*%#$%+-%&0#$8-%-%.5$&'$5B5D:%.#+%.#8#:5.'%("#:8#%-+%S0#12%$0%
(5:%#$%asegurar que la posible RC pueda ser efectiva.
Regulación en el art. 589 y ss.
Al igual que en MC personales, deben concurrir los mismos presupuestos cumulativos:
I. Haber indicios bastantes de la responsabilidad pecuniaria (fumus boni iuris)
II. Peligro de no poderse ejecutar en caso de condena (periculum in mora).

Cuantía: el importe de lo defraudado + un ⅓ legal.

- Fianza (art. 591 a 596): personal, pignoraticia, hipotecaria, mediante caución,
aval…
- Embargo (art. 597): Siempre subsidiario a la no prestación de fianza cuando ha
sido requerido.

c#%-N"5"j%0:-%&5#1-%$#&-"-.-%&-"-%$0%8"-I58-B5D:%F>h?G%)%[%&-"85"%.#+%I'I#:8'%#:%M0#%
$#%&5.#%0:-%E/2%$#%-N"#%0:%&"'B#.5I5#:8'%-&-"8#%&-"-%.5BT-%I#.5.-<%

TRABAJO EN CLASE (ORAL) (HA COLGADO AUTO DE INSTRUCCIÓN

27
28