La professió d´advocat aula 3: BREU GUIA PER REPASSAR

Us recomano repassar les PAC que hem anant fent. Moltes preguntes que es
poden fer a les proves i exàmens són semblants.

Breu recordatori de coses importants :

PAC 1

Organització i gestió de l'activitat

- La professió d’advocat es regula a la Llei 34/2006, de 30 d’octubre i el Reial

Decret 775/2011, de 3 de juny.

- Per poder exercir d’advocat cal estar en disposició del títol de llicenciat o de
grau en Dret, haver aprovat el curs d’accés i superat les proves d’avaluació
convocades pel Ministeri de Justícia i estar inscrit en un Col·legi d’Advocats.

- Es suficient amb inscriure’s al Col·legi d’Advocats, del domicili professional,

únic o principal ( art 11 EGAE)

- Per començar a exercir d’advocats individualment haureu de tramitar

prèviament a l’inici de la vostra activitat l’alta en el cens de subjectes passius
i de l’impost d’activitats econòmiques davant l’ Agència Tributària.

- Les declaracions fiscals de l’activitat d’advocat IVA (model 303) i IRPF(

model 130) es presenten trimestralment, abril, juny, octubre i gener ja del
any següent, i al gener també el model 390 resum anual del IVA de l’any
anterior, l’IRPF es presenta al maig-juny com tots els contribuents.

- Les societats civils , encara que no tenen personalitat jurídica, estan

considerades fiscalment com entitats en atribució de rentes. La conseqüència
és que, amb independència de la participació dels socis, l’IVA l’ha de declarar
la societat, i no els socis, i serà aquesta qui presenti el model 303). En canvi,
cada un dels socis ha de declarar el seu l’IRPF( model 130), segons els
ingressos i retencions practicades en base al seu percentatge de participació
(art. 8.3 Ley 35/2006 IRPF).

- Si comparteixo despatx amb un altre advocat només als efectes de

compartir local, instal.lacions, despeses, estic exercint de forma individual la
professió.

- Si trobo un despatx per llogar que abans ocupava un altre tipus de

professional, ex. Pregunta 9 test PAC 1, el més normal es que haguem de
sol.licitar llicència de canvi d’ús del local.

1
- Presteu atenció al cas pràctic PAC1 i recordeu el tema de les despeses
deduïbles i suplidos.

Les despeses són deduïbles per l’Agència Tributària si están relacionades

directament amb la obtenció dels ingressos de l’activitat.

Recordeu del cas pràctic:

No era deduïble la benzina del cotxe, ja que la seva utilització no està

vinculada directament a l’activitat (el trajecte de casa a la feina no produeix
rendiments pel despatx).

Els dinars no és podien considerar directament relacionats amb la activitat.

A més a més, no tenen el suport comptable exigit per la Ley del IVA, que
són les factures i no els tiquets

El vol a Tenerife per assistir com a defensa al judici d’un client. Sí que està
relacionat directament amb l’activitat, però la factura consta a nom del client
i la pagarà ell. Per tant, no podem incloure-la com a deduïble dins la
declaració trimestral d’IVA. Qui podrà deduir-se l’import d’aquesta factura
serà el client. (Suplido)

I vigileu amb els tipus d’IVA: tipus general 21 %, els llibres el 4 %

Recordeu la pregunta 10 del test:

Advocat que compra un Ipad i el fa servir per consultar documents als judicis,
prendre notes en les reunions i buscar legislació i jurisprudència. Però, cada dia
juga una estona a un vídeojoc......
a) Podrà deduir-se part del cost, que s’estima habitualment en un 50%.
Com a excepció a la regla de l’exclusivitat, se n’accepta l’afectació parcial
al 50% si es compleixen tots els requisits des de l’adquisició del bé.

Requisits perquè les despeses siguin deduïbles :

- Les despeses han de ser necessàries per a obtenir aquests ingressos.

- Hem de apuntar-les al llibre registre de despeses.

- Hem de tenir la factura com a justificant.

- La imputació temporal s’ha d’ajustar segons el criteri de meritació (

devengo = data d’emissió de la factura del proveïdor independentment quan
es pagui) o, de forma excepcional, segons el criteri de caixa*. (data de
l’apunt comptable = data del pagament efectiu de la despesa )

*Criteri caixa introduït per l ‘artícle 23 de la Llei 14/2013, de 27 de septiembre,, és

de caràcter optatiu i calen uns requisits subjectius i objectius

2
PAC 2

Marqueting recordeu :

- En màrqueting, els prescriptors són aquelles persones que amb la seva

opinió recomanen o influeixen en les decisions de consum o compra i el
posicionament es defineix com la percepció que tenen els consumidors dels
nostres productes i serveis.

- Els coneixements és un aspecte que s’inclou dins l’anàlisi interna del DAFO.

- Els assumptes que requereixen una major especialització tenen un marge

més alt.

- Uns costos fixos molt alts al despatx respecte als costos variables vol dir
que hi ha un apalancament alt.

Honoraris de l’advocat

- Recordeu : L’advocat te llibertat plena per a fixar el seus honoraris, la quota

litis en matèria d’honoraris està permesa (sistema de retribució basat en el
resultat econòmic obtingut en el procediment o l’operació), el full d’encàrrec
professional , malgrat no ser obligatori, és molt aconsellable ja que pots
acreditar l’encàrrec i els honoraris pactats, el Col.legi d’Advocats pot emetre
dictàmens quan hi hagi controvèrsia sobre l’import dels honoraris dels
advocats, en seu del procediment de taxació de costes o en procediments de
reclamació d’honoraris al propi client, si se li sol.licita per qualsevol de les
parts o el propi jutge ( 241 LEC).

- Com es fa una minuta d’ advocat persona física?

Honoraris ex 1000 euros

+21 % IVA 210 euros

-21% IRPF - 210 euros ( retenció IRPF si el client es Sociedad mercantil

o persona física que exerceix activitat econòmica i té a veure amb el seu
negoci, si es persona física que no exerceix activitat econòmica, no es farà
retenció de IRPF)

- Les provisions de fons són les quantitats que l’advocat demana per anticipat
al client a compte dels honoraris i les despeses necessàries per dur a terme
l’actuació professional.

- Els advocats tenim un procediment concret de reclamació d’honoraris

regulat a l’article 35 LEC.( abans Jura de Cuentas)

- Podem repartir honoraris amb un altra advocat si aquest ens ha prestat

col.laboració jurídica ( art 15.a del Codigo Deontológico)

3
Presteu atenció a les costes processals:

- Estan definides i enumerades a l’art. 241 LEC.

- La condemna en costes, com a criteri bàsic, es fonamenta en el criteri de

venciment objectiu, es a dir, qui veu íntegrament desestimades les seves
pretensions ha d’assumir les costes judicials ocasionades al contrari (article
394.1 LEC), amb la limitació del 394.3 LEC (Cuando, en aplicación de lo dispuesto
en el apartado 1 de este artículo, se impusieren las costas al litigante vencido, éste sólo estará
obligado a pagar, de la parte que corresponda a los abogados y demás profesionales que no
estén sujetos a tarifa o arancel, una cantidad total que no exceda de la tercera parte de la
cuantía del proceso, por cada uno de los litigantes que hubieren obtenido tal pronunciamiento;
a estos solos efectos, las pretensiones inestimables se valorarán en 18.000 euros, salvo que,
en razón de la complejidad del asunto, el tribunal disponga otra cosa).

- La imposició de costes en cas de estimació parcial de les pretensions ve

regulat en l’article 394.2 LEC, segons el qual cada part abonarà les causades
a instància seva excepte si una d’elles ha litigat amb temeritat. Recordeu de
la PAC 2 la necessitat del jutge de motivar la temeritat, entre altres, la
STC 52/2009

- L’article 395.1 LEC estableix que si el demandat s’aplanés a la demanda

abans de contestar-la, no procedirà la condemna en costes, excepte si el
jutge apreciés mala fe en el demandat. L’apartat 2 del 395.1 LEC diu que, en
tot cas, existeix mala fe si abans de presentada la demanda l’actor
hagués formulat al demandat requeriment fefaent de pagament, procediment
de mediació o acte de conciliació.

- El beneficiari de justícia gratuïta condemnat en costes només haurà

d’abonar- les si en el termini dels tres anys següents a la terminació del
procés vingués a millor fortuna. (art. 36.2 de la Ley 1/1996, de 10 de enero,
de Asistencia Jurídica Gratuita)

- L'art. 32.5 LEC conté una norma específica sobre taxació de costes quan la
part contrària a aquella condemnada en costes s'ha servit d'advocat i/o
procurador sense ser la seva intervenció preceptiva
* La regla general establerta en l'art. 32.5 LEC és la següent: els honoraris de l'advocat
i els drets del procurador no es consideren en aquest cas com a costes, per
la qual cosa no han de ser sufragats pel condemnat en costes.

La regla continguda en l'art. 32.5 LEC té dues excepcions. La primera es produeix

quan el tribunal apreciï temeritat en la conducta del condemnat en costes. És necessari que la
resolució judicial que condemna en costes declari expressament la temeritat, i que aquesta
declaració sigui argumentada i motivada; la segona excepció té lloc quan el domicili de la part
que actua amb advocat i/o procurador està en lloc diferent a aquell en què s'ha tramitat el
procés. També aquí el condemnat en costes haurà de córrer amb les despeses d'advocat i/o
procurador de la contrapart, però amb la limitació prevista en l'art. 394.3 LEC

- En quant a la taxació de costes recordeu, que és necessari sol·licitar-la pel

afavorit i que es pot impugnar tant per la part condemnada a costes com per
la beneficiària de la condemna. (Art. 245.2 i 245.3 LEC).Contra el Decret
final del Secretari només hi cap recurs de revisió ( Art 246.4)

- Els pactes entre client i advocat sobre honoraris no vinculen al contrari que
és condemnat en costes.

4
PAC 3

DEONTOLOGIA

Repasseu bé EGAE i el Codi Deontològic sobretot, que només són 21 articles.

No obstant i ateses les preguntes que molts de vosaltres m’heu fet us faig el
següent i breu recordatori de coses importants

- Conflicte d’interessos

L’advocat no podrà assessorar diverses parts en un mateix assumpte o un

conjunt de clients quan existeixi risc seriós de conflicte d’interessos entre
aquests clients, d’infracció del secret professional o de perill per a la
independència professional.( Si ha començat l’assumpte i el conflicte és
posterior ha de renunciar)

- Obligacions de l’advocat envers els altres advocats

Mantenir el més absolut respecte per l’advocat de la part contrària, evitant

qualsevol al·lusió personal, tant en els escrits judicials i en els informes orals
davant els tribunals com en les comunicacions escrites i orals amb el seu
client.

Comunicar la cessació o la interrupció de les negociacions extrajudicials abans

de presentar una reclamació judicial

- Dret de l’advocat d’acceptar o rebutjar l’encàrrec

1.L’advocat té dret a acceptar lliurement un encàrrec amb les limitacions

establertes per als casos de conflicte d’interessos. Mentre no renunciï a
l’encàrrec durà a terme la defensa dels interessos del client en la seva
integritat.

2. L’advocat té també el dret a refusar lliurement un encàrrec, sense haver

d’expressar-ne les causes, sens perjudici del que estableixi el règim de
l’assistència jurídica gratuïta i del torn d’ofici.

3. Així mateix, l’advocat també té dret a renunciar, en qualsevol moment,

a un encàrrec que estigui duent a terme. En aquest cas, l’advocat haurà de
procurar la protecció integral dels interessos del seu client. A aquests efectes,
adoptarà les mesures següents:

a) Comunicarà la renúncia al client per qualsevol mitjà que permeti la

constància de la seva recepció, a fi que aquest pugui procurar-se un nou
advocat.

b) Executarà tots els actes necessaris per evitar la pèrdua de drets.

c) Comunicarà la renúncia a l’òrgan corresponent de l’Administració de

justícia si hi ha un plet pendent.

5
d) Facilitarà informació completa al client i al nou advocat sobre la situació
de l’encàrrec, com també de les actuacions que cal abordar en un termini
breu.

4. Un cop l’advocat hagi comunicat fefaentment la renúncia al client, o, en el

seu cas, al col·legi i al jutjat, quedarà alliberat de tota responsabilitat.

************

- Respecte a la publicitat dels advocats en cap cas es podran utilitzar els

símbols o emblemes corporatius oficials.

- En cap cas l’advocat podrà retenir informació o documentació del client

a l’efecte de cobrar les quantitats degudes per aquest.

- L’advocat ha de comunicar al Col.legi d’Advocats qualsevol acte

d’intrusisme o exercici il.legal de la professió del que tingui notícia

I no oblideu :

Código Deontológico Artículo 20.- Tratamiento de fondos ajenos

1. Cuando el Abogado éste en posesión de dinero o valores de clientes o de

terceros, estará obligado a tenerlos depositados en una o varias cuentas
específicas abiertas en un banco o entidad de crédito, con disposición
inmediata. Estos depósitos no podrán ser concertados ni confundidos con
ningún otro depósito del abogado, del bufete, del cliente o de terceros.

2. Salvo disposición legal, mandato judicial o consentimiento expreso del

cliente o del tercero por cuenta de quien se haga, queda prohibido cualquier
pago efectuado con dichos fondos. Esta prohibición comprende incluso la
detracción por el Abogado de sus propios honorarios, salvo autorización para
hacerlo recogida en la hoja de encargo o escrito posterior del cliente y,
naturalmente, sin perjuicio de las medidas cautelares que puedan solicitarse
y obtenerse de los Tribunales de Justicia.

Código Deontológico Artículo 5 en relación Artículo 11.- Sobre

aportación de documentos.

Art. 5. 2 El deber y derecho al secreto profesional del abogado comprende

las confidencias y propuestas del cliente, las del adversario, las de los
compañeros y todos los hechos y documentos de que haya tenido noticia o
haya recibido por razón de cualquiera de las modalidades de su actuación
profesional.

Art. 5. 3 El abogado no podrá aportar a los tribunales, ni facilitarle a su

cliente las cartas, comunicaciones o notas que reciba del abogado de la otra
parte, salvo expresa autorización del mismo.

Art. 11 g) Por respeto al carácter contradictorio de los juicios, no podrá

entregar pruebas, notas u otros documentos al Juez en forma diferente a lo
establecido en las normas procesales aplicables.
Tampoco podrá divulgar o someter a los tribunales una propuesta de arreglo
amistoso hecha por la parte contraria o su Abogado, sin autorización expresa
de aquella.

6
PAC 4

Assistència jurídica gratuïta- Dret Constitucional del procés

- Assistència jurídica gratuïta i torn d’ofici, NO és el mateix

L’assistència jurídica gratuïta és un servei públic destinat a garantir la tutela

judicial efectiva a tots els ciutadans que acreditin insuficiència de recursos
per litigar. La prestació d’aquest servei correspon als advocats i procuradors,
i la seva gestió, als col·legis. L’Administració, com a responsable última del
recte funcionament del servei d’assistència jurídica gratuïta, haurà de
finançar-lo adequadament garantint el pagament de les despeses de la seva
gestió als col·legis i una retribució digna, suficient i en termes raonables als
advocats, tenint en compte la normativa col·legial sobre honoraris. Els
advocats que prestin el servei d’assistència jurídica gratuïta s’hauran de
sotmetre a una formació continuada.

El torn d’ofici és un servei públic establert per garantir l’assistència i la

defensa de les persones que sol·licitin advocat d’ofici o es neguin a nomenar-
lo quan sigui preceptiva la seva intervenció, i consisteix en la designació
d’ofici d’un advocat. La prestació d’aquest servei correspon als advocats, i la
seva gestió, als col·legis. L’advocat designat d’ofici informarà als interessats
del seu deure de pagar els honoraris, excepte quan al client se li reconegui el
dret d’assistència jurídica gratuïta. A més, l’advocat informarà al client de la
distinció entre ambdues figures i de la possibilitat o no de sol·licitar
l’assistència jurídica gratuïta, tenint en compte la capacitat econòmica en
cada cas concret.

Llegiu la Ley 1/1996, de 10 de enero, de Asistencia Jurídica Gratuita

i Real Decreto 996/2003, de 25 de julio, por el que se aprueba el
Reglamento de asistencia jurídica gratuita.

Conceptes generals importants:

- Articulo 2 Ámbito personal de aplicación Ley 1/1996

Personas físicas:

Los ciudadanos españoles, los nacionales de los demás Estados miembros de

la Unión Europea y los extranjeros que se encuentren en España, cuando
acrediten insuficiencia de recursos para litigar.

Personas jurídicas:

Las Entidades Gestoras y Servicios Comunes de la Seguridad Social, en todo

caso.

7
Las siguientes personas jurídicas cuando acrediten insuficiencia de recursos
para litigar (art 3 cuando careciendo de patrimonio suficiente el resultado
contable de la entidad en cómputo anual fuese inferior a la cantidad
equivalente al triple del indicador público de renta de efectos múltiples.):

 1. º Asociaciones de utilidad pública, previstas en el artículo 32 de

la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del Derecho de
Asociación.
 2. º Fundaciones inscritas en el Registro Público correspondiente.

El dret d'assistència jurídica gratuïta ho ostenten únicament aquelles

persones jurídiques a les quals la pròpia Llei 1/1996 o una legislació
especial reconeixen tal benefici. Vegeu per ex.

Disposición adicional segunda. Ley 1/1996

Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 2, la Cruz Roja Española

tendrá reconocido el derecho a la asistencia jurídica gratuita, sin necesidad
de acreditar insuficiencia de recursos para litigar.

Igual derecho asistirá a las Asociaciones de Consumidores y Usuarios,

en los términos previstos en el artículo 2.2 de la Ley 26/1984, de 19 de julio,
para la Defensa de los Consumidores y Usuarios.

- Artículo 6 Contenido material del derecho Ley 1/1996

El derecho a la asistencia jurídica gratuita comprende las siguientes prestaciones:

1. Asesoramiento y orientación gratuitos previos al proceso a quienes pretendan

reclamar la tutela judicial de sus derechos e intereses, cuando tengan por objeto
evitar el conflicto procesal, o analizar la viabilidad de la pretensión.

2. Asistencia de abogado al detenido o preso que no lo hubiera designado, para

cualquier diligencia policial que no sea consecuencia de un procedimiento penal
en curso o en su primera comparecencia ante un órgano jurisdiccional, o cuando
ésta se lleve a cabo por medio de auxilio judicial y el detenido o preso no hubiere
designado Letrado en el lugar donde se preste.

3. Defensa y representación gratuitas por abogado y procurador en el

procedimiento judicial, cuando la intervención de estos profesionales sea
legalmente preceptiva o, cuando no siéndolo, sea expresamente
requerida por el Juzgado o Tribunal mediante auto motivado para
garantizar la igualdad de las partes en el proceso.

4. Inserción gratuita de anuncios o edictos, en el curso del proceso, que

preceptivamente deban publicarse en periódicos oficiales.

5. Exención del pago de tasas judiciales, así como del pago de depósitos
necesarios para la interposición de recursos.

8
 6. Asistencia pericial gratuita en el proceso a cargo del personal técnico adscrito
a los órganos jurisdiccionales, o, en su defecto, a cargo de funcionarios,
organismos o servicios técnicos dependientes de las Administraciones públicas.

Excepcionalmente y cuando por inexistencia de técnicos en la materia de que se

trate, no fuere posible la asistencia pericial de peritos dependientes de los órganos
jurisdiccionales o de las Administraciones públicas, ésta se llevará a cabo, si el
Juez o el Tribunal lo estima pertinente, en resolución motivada, a cargo de peritos
designados de acuerdo a lo que se establece en las leyes procesales, entre los
técnicos privados que correspondan.

El Juez o Tribunal podrá acordar en resolución motivada que la asistencia pericial

especializada gratuita se lleve a cabo por profesionales técnicos privados cuando
deba prestarse a menores y personas con discapacidad psíquica que sean víctimas
de abuso o maltrato, atendidas las circunstancias del caso y el interés superior
del menor o de la persona con discapacidad, pudiendo prestarse de forma
inmediata.

7. Obtención gratuita de copias, testimonios, instrumentos y actas notariales, en

los términos previstos en el artículo 130 del Reglamento Notarial.

8. Reducción del 80 por 100 de los derechos arancelarios que correspondan por
el otorgamiento de escrituras públicas y por la obtención de copias y testimonios
notariales no contemplados en el número anterior, cuando tengan relación directa
con el proceso y sean requeridos por el órgano judicial en el curso del mismo, o
sirvan para la fundamentación de la pretensión del beneficiario de la justicia
gratuita.

9. Reducción del 80 por 100 de los derechos arancelarios que correspondan por
la obtención de notas, certificaciones, anotaciones, asientos e inscripciones en los
Registros de la Propiedad y Mercantil, cuando tengan relación directa con el
proceso y sean requeridos por el órgano judicial en el curso del mismo, o sirvan
para la fundamentación de la pretensión del beneficiario de la justicia gratuita.

10. Los derechos arancelarios a que se refieren los apartados 8 y 9 de este

artículo no se percibirán cuando el interesado acredite ingresos por debajo del
salario mínimo interprofesional.

- Art 6 s’ha de relacionar amb el art 50 Ley 1/1996

Art 50 Ley 1/1996

1. El derecho de asistencia jurídica gratuita reconocido al amparo de esta Sección

comprende todas las prestaciones indicadas en el artículo 6, con excepción de su
apartado 2, con la extensión temporal del artículo 7, y, además:

a) Los servicios de interpretación.

9
 b) La traducción de los documentos presentados por el beneficiario a instancias del
Juzgado o Tribunal o de la autoridad competente y que sean necesarios para resolver
el asunto.

c) Los gastos de desplazamiento que corran por cuenta del solicitante, cuando las
normas aplicables o el Juzgado o Tribunal requieran su comparecencia personal para
la defensa de su pretensión, y el Juzgado o Tribunal decida que no existen otros
medios satisfactorios de tomar declaración. Al objeto de considerar si es necesaria
la asistencia personal del solicitante, de un testigo o de un perito, los Juzgados y
Tribunales tendrán en cuenta lo previsto en el Reglamento (CE) número
1206/2001 del Consejo, de 28 de mayo de 2001, relativo a la cooperación entre los
órganos jurisdiccionales de los Estados miembros en el ámbito de la obtención de
pruebas en materia civil o mercantil, así como, en su caso, otros convenios o normas
aplicables.

d) La defensa y representación gratuitas por Abogado y Procurador en el

procedimiento judicial cuando, no siendo legalmente preceptiva la intervención de
estos profesionales, sea expresamente requerida por el Juzgado o Tribunal mediante
Auto motivado en vista de la complejidad del asunto o para garantizar la igualdad
de las partes en el proceso.

2. Los documentos remitidos por las autoridades expedidoras competentes en

aplicación de este Capítulo estarán exentos de legalización y de cualquier otra
formalidad equivalente.

Important :

***Puntualitzacions jurisprudencials sobre el contingut del dret***

- La prestación de caución y el beneficio de justicia gratuïta (sobre

art 6.5)

La caución prevista en diversos preceptos legales ( ex. 728.3 LEC) no tiene

relación alguna con otras figuras como pueden ser los depósitos para recurrir
o la tasas judiciales. No cabe establecer analogía alguna de la caución con el
depósito para recurrir; buceando en la praxis judicial se advierten ocasiones
en las que los obligados a constituir una caución solicitan al Juzgado la
improcedencia de la misma por tener solicitado/reconocido el beneficio de
justicia gratuita, y la Ley exime, v.gr., del pago de los depósitos para recurrir.
Ahora bien, la respuesta de los Tribunales a este respecto es terminante: la
imposible analogía sobre la caución. Destacamos en este sentido la SAP
Barcelona nº 407/2011, de 21 julio -EDJ 2011/189813-, para la que: "El
Tribunal Constitucional tiene declarado que no es inconstitucional que la ley
exima de los beneficios de la justicia gratuita el pago de fianzas y cauciones
(SSTC 45/2002 -EDJ 2002/5745-). No existe afectación del derecho de
justicia gratuita porque la caución establecida en el art. 440,2 LEC -EDL
2000/77463- no es un depósito necesario para la interposición de recursos,
sino una fianza que pretende asegurar la credibilidad de una postura de
oposición a la acción de protección del derecho real inscrito. La prestación de

10
la caución es una carga procesal y no un requisito para recurrir. Son los
propios recurrentes los que, con su oposición ante la inscripción del derecho
real inscrito, obligan a su fijación y no es la ley la que fija de forma
incontrovertible un depósito para el ejercicio de un derecho

** Recordeu la pregunta raonada 2 de la PAC 4,també passa el mateix

amb el deure del 449.1 de la LEC i el pagament de rendes vençudes
als efectes d’interposar recurs d’apel·lació als desnonaments per
manca de pagament.

- La justícia gratuïta i l’acusador particular ( sobre l’art. 6.3)

Us vaig comentar a l’aula, aquest tema en relació a la Sentencia del

Tribunal Constitucional 9/2008, de data 21 de gener de 2008, dictada
en el Recurs de Empara 4.375/2005
En resum es diu pel TC que si bé la personació de la víctima del delicte com
a acusació particular en un procés penal per delicte perseguible d'ofici no és
preceptiva, el que és indiscutible és que si la víctima decideix mostrar-se part
i exercitar accions( 110 LECr), resulta imprescindible en el procés penal,
excepte en els judicis de faltes, la representació per Procurador i la defensa
lletrada.

No pot esgrimir-se com a argument per restringir el dret el de la intervenció

del Ministeri Fiscal com a acusador públic, doncs també en aquests casos el
perjudicat té dret a ser part en el procés i, és titular del mateix, dret a la
gratuïtat de la justícia si te manca de mitjans suficients per litigar

L'argument que podrà fer-ho, però no de forma gratuïta, resulta frontalment

contrari al l'art. 119 CE i priven al ciutadà del seu dret a la tutela judicial
efectiva (art. 24.1 CE), en el seu vessant d'accés a la jurisdicció, així com
dels seus drets a la defensa i a l'assistència lletrada (art. 24.2 CE).

- Art. 6.3 relació amb l’art 21 Ley 1/1996

3. Defensa y representación gratuitas por abogado y procurador en el

procedimiento judicial, cuando la intervención de estos profesionales sea
legalmente preceptiva o, cuando no siéndolo, sea expresamente
requerida por el Juzgado o Tribunal mediante auto motivado para
garantizar la igualdad de las partes en el proceso.

* ex. Judici de faltes

Artículo 21 Requerimiento judicial de designación de abogado y procurador

Si, conforme a la legislación procesal, el órgano judicial que esté conociendo del
proceso estimara que, por las circunstancias o la urgencia del caso, fuera
preciso asegurar de forma inmediata los derechos de defensa y
representación de las partes, y alguna de ellas manifestara carecer de
recursos económicos, dictará una resolución motivada requiriendo de los

11
Colegios profesionales el nombramiento provisional de abogado y de
procurador, cuando las designaciones no hubieran sido realizadas con anterioridad.

El Secretario judicial comunicará dicha resolución por el medio más rápido posible a
los Colegios de Abogados y de Procuradores, tramitándose a continuación la solicitud
según lo previsto en los artículos precedentes.

- Artículo 7 Extensión temporal

La asistencia jurídica gratuita en el transcurso de una misma instancia se

extiende a todos sus trámites e incidencias, incluida la ejecución, pero no
podrá aplicarse a un proceso distinto.

Artículo 31 Obligaciones profesionales

Los abogados y procuradores designados desempeñarán sus funciones de asistencia

y representación de forma real y efectiva hasta la terminación del proceso en la
instancia judicial de que se trate y, en su caso, la ejecución de las sentencias, si
las actuaciones procesales en ésta se produjeran dentro de los dos años
siguientes a la resolución judicial dictada en la instancia,

** Execució, si s’inclou, si és dins els 2 anys següents

- Artículo 12 Solicitud del derecho Ley 1/1996

1. El solicitante del derecho a la asistencia jurídica gratuita deberá indicar

cuáles son las prestaciones incluidas en el artículo 6 cuyo reconocimiento
pide. El reconocimiento del derecho a la asistencia jurídica gratuita
comportará en todo caso la exención del pago de las tasas y depósitos
previstos en el número 5 del artículo 6. La solicitud del reconocimiento del
derecho podrá formularse a los solos efectos de la exención del pago de las
tasas y depósitos señalados. ( Redactat segons R.D.Ley 3/2013, de 22 de
febrero)

- Artículo 18 Efectos de la resolución

El reconocimiento del derecho implicará la confirmación de las designaciones

de abogado y de procurador efectuadas provisionalmente por los Colegios
profesionales.

Si, por el contrario, la Comisión desestimara la pretensión, las

designaciones que eventualmente se hubieran realizado quedarán sin
efecto y el peticionario deberá, en su caso, abonar los honorarios y
derechos económicos ocasionados por la intervención de los
profesionales designados con carácter provisional, en los mismos
términos previstos en el artículo 27 de esta Ley.

12
Artículo 27 Efectos del reconocimiento del derecho

El reconocimiento del derecho a la asistencia jurídica gratuita llevará consigo la

designación de abogado y, cuando sea preciso, de procurador de oficio, sin que en
ningún caso puedan actuar simultáneamente un abogado de oficio y un
procurador libremente elegido, o viceversa, salvo que el profesional de libre
elección renunciara por escrito a percibir sus honorarios o derechos ante el
titular del derecho a la asistencia jurídica gratuita y ante el Colegio en el que se halle
inscrito.

Si el derecho no fuera reconocido, los profesionales intervinientes podrán

percibir de sus defendidos o representados los honorarios correspondientes
a las actuaciones practicadas.

- Artículo 35 Insostenibilidad en vía de recurso

El mismo procedimiento previsto en los artículos anteriores se seguirá cuando

se trate de interponer recursos contra resoluciones que hayan puesto fin al
proceso en la instancia correspondiente, si el abogado del recurrente
considerase inviable la pretensión.

El cómputo del plazo para la interposición de los recursos quedará suspendido

hasta tanto se resuelve materialmente la viabilidad de la pretensión.

**En el orden penal y respecto de los condenados no cabrá formular

insostenibilidad de la pretensión.

I tampoc oblideu l’art 36 que ens resol el tema de les costes i la justicia
gratuita :

1. Si en la sentencia que ponga fin al proceso hubiera pronunciamiento sobre costas,

a favor de quien obtuvo el reconocimiento del derecho a la asistencia jurídica gratuita
o de quien lo tuviera legalmente reconocido, deberá la parte contraria abonar las
costas causadas en la defensa de aquélla.

2. Cuando en la sentencia que ponga fin al proceso fuera condenado en costas quien
hubiera obtenido el reconocimiento del derecho a la asistencia jurídica gratuita o
quien lo tuviera legalmente reconocido, éste quedará obligado a pagar las causadas
en su defensa y las de la parte contraria, si dentro de los tres años siguientes a la
terminación del proceso viniere a mejor fortuna, quedando mientras tanto
interrumpida la prescripción del artículo 1.967 del Código Civil. Se presume que ha
venido a mejor fortuna cuando sus ingresos y recursos económicos por todos los
conceptos superen el doble del módulo previsto en el artículo 3, o si se hubieran
alterado sustancialmente las circunstancias y condiciones tenidas en cuenta para
reconocer el derecho conforme a la presente Ley.

3. Cuando la sentencia que ponga fin al proceso no contenga expreso

pronunciamiento en costas, venciendo en el pleito el beneficiario de la justicia

13
gratuita, deberá éste pagar las costas causadas en su defensa, siempre que no
excedan de la tercera parte de lo que en él haya obtenido. Si excedieren se reducirán
a lo que importe dicha tercera parte, atendiéndose a prorrata sus diversas partidas.

5. Obtenido el pago por los profesionales designados de oficio conforme a las reglas
contempladas en los apartados anteriores, estarán obligados a devolver las
cantidades eventualmente percibidas con cargo a fondos públicos por su intervención
en el proceso.

Para el cálculo de sus honorarios y derechos, se estará a las normas sobre honorarios
de abogados de cada Colegio, así como a los aranceles de los procuradores vigentes
en el momento de la sustanciación del proceso.

************

Dret Constitucional del procés

El jutge ha de ser imparcial. Per a garantir-la es regulen unes causes

d’abstenció i recusació en els articles 217 a 228 de la LOPJ i en els articles 99
i següents de la LEC.

La manera d’al·legar la falta d’imparcialitat judicial és mitjançant l’abstenció

o la recusació.

La recusació s’ha de proposar mitjançant un escrit que expressi de manera

concreta i clara la causa legal i els motius en què es fonamenta, adjuntant-hi
un principi de prova. No es pot fer de forma genèrica.

El principi de dualitat de posicions

El principi essencial del procés és el de contradicció, la qual cosa implica

que hi ha d’haver dues o més parts amb posicions contraposades entre si.

La contradicció implica que en el procés totes les parts tenen l’oportunitat

de ser oïdes El principi d’audiència

Les parts han de tenir les mateixes possibilitats de ser oïdes

El principi d’igualtat

Això a efectes pràctics significa que qualsevol al·legació d’una de les

parts al Jutge o Tribunal o qualsevol cosa que d’ofici vulgui fer aquest
Jutge o Tribunal ha de ser traslladada be a l’altre part o a les parts
perquè digui/n allò que convingui al seu dret.

14
 - Principi dispositiu - Principi d’immutabilitat

El principi dispositiu implica que els fets que es discuteixen en el procés

poden ser alterats per les parts sense necessitat d’acudir als òrgans
jurisdiccionals. Aquest principi és la regla general del procés civil, laboral
i contenciós administratiu.

El principi d’immutabilitat implica que les parts no disposen dels fets que
són presents en el procés jurisdiccional, per la qual cosa no tenen cap facultat
de disposició sobre aquests. És el criteri rector en el procés penal.

Tots dos principis tenen excepcions.

Exemples .-

En els processos civils inquisitoris( ex. familiars, estat civil de les persones)
es manifesta la immutabilitat de dues maneres: legitimant com a part el
Ministeri Fiscal i desvinculant el jutjador de les limitacions que normalment
deriven de certs actes de part, autoritzant-lo a practicar d’ofici les proves
necessàries per a comprovar la realitat de les al·legacions fetes per les parts.

En el procés penal hi ha un supòsit que pot semblar que implica una

disposició de l’objecte del procés per les parts. Ens referim a la conformitat
de l’acusat amb la pena més greu sol·licitada pels acusadors. A la pràctica el
Ministeri Fiscal sol·licita una pena inferior si les parts es conformen amb la
presentada en l’escrit d’acusació.

El principi d’oralitat

Segons l’article 120.2 de la CE, “el procediment serà predominantment oral,

sobretot en matèria criminal”. L’oralitat és el criteri rector del procediment
segons la Constitució espanyola, si bé això no impedeix que hi hagi actes
escrits com els actes d’inici del procés. A més, cal documentar totes les
actuacions que es facin de manera oral davant l’òrgan jurisdiccional.

Immediació

Que el jutge tingui coneixement de les al·legacions i dels fets de manera oral
implica que hagi de ser present en el moment en què les parts al·leguin
el que considerin més convenient per als seus interessos i en la
pràctica de la prova

Concentració

Si tots els actes es fan de manera oral és convenient que es facin tots en una
sola audiència, i si això no és possible, en diverses de successives.

15
Publicitat

Un altre dels principis conseqüència de l’oralitat és la publicitat dels actes

processals.

L’article 120.1 de la CE obliga que les actuacions judicials siguin públiques.

Però permet que la Llei estableixi unes excepcions a la regla general.

L’article 232 de la LOPJ transcriu literalment l’article 120.1 de la CE, però en
l’apartat 2n. preveu que les excepcions han d’atendre raons d’ordre públic i
de protecció dels drets i les llibertats.

En l’ordre penal, l’article 680 de la LECr preveu que “els debats del judici
oral han de ser públics, sota pena de nul·litat”. Només es pot decretar el
secret “quan ho exigeixin les raons de moralitat o d’ordre públic, o el
respecte degut a la persona ofesa pel delicte o a la seva família” (art.
680.2 LECr). En l’ordre civil la regla general és l’audiència pública (art. 138
LEC), i es pot decretar que les diligències de prova, les vistes dels plets i
altres negocis judicials es facin a porta tancada quan calgui “per a la
protecció de l’ordre públic o de la seguretat nacional en una societat
democràtica, o quan els interessos dels menors o la protecció de la
vida privada de les parts i d’altres drets i llibertats ho exigeixin o, en
fi, en la mesura que el tribunal ho consideri estrictament necessari,
quan pel fet de concórrer circumstàncies especials la publicitat pugui
perjudicar els interessos de la justícia” (art. 138.2 LEC)

16