Els Deu Errors Més Freqüents en Català

Els deu errors més freqüents en català | Griselda Oliver i Alabau 6/2/19 10(18
(https://ad.nuvol.com/revive/www/delivery/ck.php?
oaparams=2__bannerid=1788__zoneid=39__cb=f3212703b5__oadest=https%3A%2F%2Fwww.fcaixescatalanes.cat%2Fpremi%2Fpremi-bbva-sant-joan-de-literatura-
catalana%2F)
(/)
(https://www.nuvol.com/homo-fabra/)
Barcelona, 6 de Febrer 2019
(http://twitter.com/nuvol_com)
(https://www.facebook.com/elnuvol)
(https://www.youtube.com/channel/UC1W7gMVWgAQHNW4vjFJWXDA)
(https://www.instagram.com/nuvol_com/)
(https://www.pinterest.com/nuvolcom/)
(https://www.nuvol.com/feed/)
(https://www.ara.cat/)
eBooks
Seccions (/ebooks) Notícies (/homo-fabra/noticies/) Crítica (/homo-fabra/critica/)
Entrevistes (/homo-fabra/entrevistes/) Opinió (/homo-fabra/opinio/)
Calàndria (/calandria/)
Vinyetes (/elwebnegre/) Punt
Cercar
de llibre (/punt-de-llibre/)
Cercar
Els deu errors més freqüents en català

16.12.2015 Griselda Oliver
Griselda Oliver i Alabau (https://www.nuvol.com/autor/griselda-oliver-i-alabau). i Alabau
Barcelona (https://www.nuvol.com/lloc/barcelona). (https://www.nuvol.co
Comparteix a Twitter (https://twitter.com/intent/tweet?text=Els deu errors més freqüents en
català%20%7C%20https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-en-catala/) oliver-i-alabau)
(https://www.nuvol.com/autor/griselda-
Comparteix a Facebook (https://www.facebook.com/sharer/sharer.php? oliver-i-alabau) Cap de la secció Homo
s=100&p[url]=https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-en-catala/&p[images] Fabra
[0]=https%3A%2F%2Fwww.nuvol.com%2Fwp-content%2Fuploads%2F2015%2F01%2FDSC_0093b5-
680x452.jpg&p[title]=Els+deu+errors+m%C3%A9s+freq%C3%BCents+en+catal%C3%A0&p[summary]=Als+usuaris+de+la+llengua+sovint+ens+sorgeixen+dubtes+quan+escrivim+
@GriseldaOliver
(http://www.twitter.com/GriseldaOliver)
Als usuaris de la llengua sovint ens sorgeixen dubtes quan escrivim o
322 articles publicats
parlem en català. No només d’ortografia, sinó també de sintaxi o, fins
i tot, de morfologia i fonètica. Per això, hem decidit recollir en aquest
+ Altres articles d'aquest autor
article alguns dels errors que considerem que són freqüents en català Ona Domènech: "El lèxic transgressor dels joves no
suposa un canvi lingüístic"
quan escrivim. (https://www.nuvol.com/noticies/ona-domenech-
el-lexic-transgressor-dels-joves-no-suposa-un-
canvi-linguistic/)
Emmarca't, un impuls a l'atenció al client en català
a les grans marques
(https://www.nuvol.com/noticies/emmarcat-un-
impuls-a-latencio-al-client-en-catala/)
Madeline Beach Carey: “Escric sobre els llocs que
estimo”
(https://www.nuvol.com/entrevistes/madeline-
beach-carey-escric-sobre-els-llocs-que-estimo/)
Quatre formes per reciclar-se amb el català
(https://www.nuvol.com/noticies/quatre-formes-
per-reciclar-se-amb-el-catala/)
Catalunya independent?
(https://www.nuvol.com/noticies/catalunya-
independent/)
https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-en-catala/ Pàgina 1 de 25
(https://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2015/01/DSC_0093b5.jpg)
Optimot | Foto: Gencat
Degut a, a causa de
A la frase “La discussió va començar *degut a la seva intervenció”

degut a és incorrecte, ja que aquesta expressió no es pot utilitzar amb
el sentit de a causa de. En aquest cas, doncs, s’ha d’optar per
expressions com a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de,
perquè o ja que: per tant, la frase seria “la discussió va començar a
causa de la seva intervenció”. Degut, de fet, només és correcte quan
s’utilitza com a participi del verb deure, acompanya sempre un altre
verb, concorda amb un nom anterior —al qual es refereix— i pot anar
seguit de la preposició a: “Aquest resultat va ser degut al bon
entrenament”.
La nova gramàtica, publicada a final del 2016, admet aquesta

construcció: “El participi, de la mateixa manera que atès o vist, s’han
lexicalitzat i formen construccions causals”. Per tant, degut, que pot
seleccionar un complement encapçalat per a i concordar en gènere i
nombre amb el subjecte, ha donat lloc a l’expressió causal degut a
seguit d’un sintagma nominal o una oració finita precedida per el fet. oaparams=2__bannerid=1783__zoneid=113__cb=fa598361
Ho trobareu amb més detall en aquest article

(https://www.nuvol.com/noticies/una-gramatica-per-a-les-
generacions-futures/) sobre la Gramàtica de la llengua catalana.
Que, què, el que
Quan cal fer servir que (el qual), quan el que i quan què? Per què
podem dir “No vaig gosar comparar-lo amb els que estafen” però no
“El tren va haver de frenar de cop, *el que va provocar que
descarrilés”? Tots tres poden funcionar com a pronoms relatius, però
el que només és correcte quan equival a una oració de relatiu
substantivada (és a dir, seria el mateix que dir “No vaig gosar (http://llegimjordimaso.pagedemo.co/)
comparar-lo amb un estafador”). El que no és correcte quan equival a

una oració de relatiu neutre (per analogia al castellà, lo que), sinó que
es construeix amb la qual cosa, fet que, cosa que, circumstància que:
“El tren va haver de frenar de cop, fet que va provocar que
descarrilés”.
Què, al seu torn, a banda de funcionar com a pronom interrogatiu

(Què fareu per dinar?), també funciona com a pronom relatiu seguit
de preposició i antecedent, com, per exemple: “El llibre de què em
parlaves m’ha agradat molt”. També seria correcte construir aquesta
oaparams=2__bannerid=1784__zoneid=25__cb=afac71496
bona-persona-de-
sezuan%3Futm_source%3Dnuvol%26utm_medium%3Dban
frase amb el pronom relatiu compost, que és molt útil per evitar
construccions ambigües: “El llibre del qual em parlaves m’ha agradat
molt”.
Des de, des que
En català, quan una preposició feble (com a, en, de i amb) va seguida

de la conjunció que, s’elideix. Per exemple: “Des que la vaig conèixer,
no puc parar de pensar-hi”, mentre que “Des d’ahir, no puc parar de
pensar-hi”.
Per evitar, però, construccions forçades per l’eliminació de la (https://ad.nuvol.com/revive/www/delivery/ck.php?

oaparams=2__bannerid=1769__zoneid=26__cb=93974c99
preposició àtona davant de que, Solà, tal com explica Pelegrí Sancho bbva-sant-joan-de-literatura-catalana%2F)
al capítol 11 de la Gramàtica del català contemporani (Gcc), va + Llegits

1 25 científiques que has de conèixer
proposar algunes alternatives, com recórrer a una estructura amb un (https://www.nuvol.com/noticies/25-
cientifiques-que-has-de-coneixer/)
mot abstracte (el fet, manera, mesura, acció, idea, creença, això, 2 L'educació sexual segons Netflix
(https://www.nuvol.com/noticies/leducacio-
etc.), o bé a un infinitiu, un nom o un gerundi: “L’amenaçaven amb sexual-segons-netflix/)
3 FAQS. Si Jordi Cuixart fos el presentador del
això d’expulsar-lo”. FAQS (https://www.nuvol.com/noticies/faqs-si-
jordi-cuixart-fos-el-presentador-del-faqs/)
4 Els deu errors més freqüents en català
Així mateix, la normativa obliga a canviar les preposicions en i amb (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-
frequents-en-catala/)
per a/de davant de l’infinitiu que funciona com a nucli d’una
5 Bertolt Brecht amb fil musical
subordinada exigida pel verb: “L’exercici consisteix en aprendre’s de (https://www.nuvol.com/critica/bertolt-brecht-
amb-fil-musical/)
memòria els exemples” hauria de ser “L’exercici consisteix a 6 Paraules que moren d’èxit
(https://www.nuvol.com/noticies/paraules-que-
aprendre’s de memòria els exemples”. moren-dexit/)
7 La Zowi puta i feminista
Donar, fer (https://www.nuvol.com/noticies/la-zowi-puta-
i-feminista/)
8 Fortnite: una oportunitat educativa
En català, certes expressions es construeixen amb el verb fer i no amb (https://www.nuvol.com/noticies/fortnite-una-
oportunitat-educativa/)
donar: així no *donem petons sinó que fem petons. Però tampoc no 9 Martel martelleja el Teatre Lliure
(https://www.nuvol.com/opinio/martel-
donem pena (fem pena), no donem fàstic (fem fàstic), no donem una martelleja-el-teatre-lliure/)
10 Vint veus reflexionen sobre les humanitats en
volta (sinó que fem una volta), no ens donem compte d’una cosa acció (https://www.nuvol.com/noticies/vint-
veus-reflexionen-sobre-les-humanitats-en-
(sinó que ens n’adonem) ni ens dóna la sensació (sinó que ens fa la accio/)
sensació o tenim la sensació), etc. Ara bé, a vegades, tal com apunta
l’Ésadir (http://esadir.cat/entrades/fitxa/id/4086), utilitzem el verb
fer quan l’expressió es construeix amb donar: és el cas de donar una Rent a Scooter
bufetada o donar una puntada de peu, per exemple. En un article (//www.via-
escrit a Núvol fa un parell d’anys, Pau Vidal descrivia un altre exemple vespa.com)
(//www.via-
d’ús del verb donar fruit de la interferència del castellà, Que ens donin vespa.com) Barcelona és un vesper.
Vola per Barcelona amb
(https://www.nuvol.com/opinio/que-ens-donin/). una Vespa!
Ser, estar, haver-hi
Sona el telèfon: “*Està la Clàudia?”. Per què no és correcte? L’ús del

verb estar en aquest cas es deu a una interferència de la llengua
castellana (¿Está Clàudia?) i en català es construeix amb haver-hi:
“Que hi ha la Clàudia?”, però responem “No, no hi és” o “Sí, sí que hi Núvol, digital de cultura
31 307 M'agrada
és”, tal com explicava Joan Solà en un dels seus articles recollits a
Plantem cara.
M'agrada la pàgina Registra't
Però anem una mica més enllà: quan hem d’utilitzar ser i quan,
estar? Si el verb porta com a complements construccions que Sigues el primer dels teus amics a indicar que
t'agrada
indiquen estats, amb preposicions amb valor locatiu (en, a, per, etc.) o
adverbis, el verb que sol aparèixer és estar: “La Fina està en Núvol, digital de cultura
fa aproximadament una hora
condicions d’explicar-t’ho”, “Avui estic pitjor que ahir”. Les
Una exposició de la Fundació Palau amb
construccions amb, sense, de i com (a), demanen ser, quan el molts, molts, molts barrets:
complement introdueix una propietat, o estar, si introdueix un estat:
“Aquesta faldilla és de seda”, “El teu pare està amb febre”. Finalment,
en les oracions en què es combina un atribut i un locatiu, l’ús d’un
verb o d’un altre depèn de la importància dels complements: si ho és
el locatiu, aleshores cal triar ser, però si ho és l’atribut, estar: “En
aquella foto, la meva germana és a l’habitació amb un llibre”, però “En NUVOL.COM
Chapeau! Ni un barret a les golf…
aquella foto, la meva germana està amb un llibre a l’habitació”.
L’ús de ser o estar també està condicionat pel tipus de subjecte

(animat o inanimat) i pel significat de l’atribut. Quan el subjecte és
animat i els adjectius designen propietats, se sol optar per ser, però si
l’adjectiu és transitori, estar: “En Joan és prim”, però “La Maria està
exempta de pagar impostos”. Alguns adjectius (com els que designen
caràcter) tenen els dos valors: “L’home és gelós” i “L’home està gelós
del seu èxit”. En canvi, si el subjecte és inanimat i designa propietat,
es construeix amb ser, mentre que si indica estat, s’opta per estar.
Alguns adjectius, com tort, bo, fluix, net, brut, etc., poden tenir sentit
transitori o no, però amb independència del sentit que s’hi doni, l’ús oaparams=2__bannerid=1790__zoneid=124__cb=48707d3
tradicional prefereix ser —encara que estar no és incorrecte si
expressa estat: “El menjar és/està bo”.
Quan l’atribut és un participi i el subjecte és animat, s’usa ser quan

designa propietat (tot i que no és gaire freqüent) i estar, quan
expressa estat: “L’Aina és decidida”, però “Avui estic cansada”. En
canvi, si el subjecte és inanimat i l’atribut designa propietat, es
construeix amb ser: “Aquesta figura és feta a mà”, mentre que, si
expressa un estat (que és el més freqüent), es pot construir amb ser o
estar: “El quadre és/està trencat”. Finalment, quan l’oració combina
atribut + locatiu, el més freqüent és estar —“Està agenollada al mig de
l’habitació”—, però si l’ordre és locatiu + atribut, s’opta per ser: “En
Miquel era a la sala d’espera malalt i desanimat”.
Tant, tan
Quan hem d’escriure tant i quan tan? Tan és un adverbi que s’escriu
sempre davant d’un adjectiu o davant d’un altre adverbi i s’utilitza per
modificar adjectius o locucions adjectivals i adverbis o locucions
adverbials, per exemple: “És tan alta que toca tots els sostres”, o
“Camina tan de pressa que no el puc atrapar”.
Tant, en canvi, pot ser un adjectiu, un pronom o un adverbi. Com a

adjectiu, acompanya un nom, amb el qual concorda en gènere i
nombre, i pot admetre la preposició de: “Fa tant de vent que se
m’emporta”, “He menjat tanta xocolata que ara no tinc gana”. Com a
pronom, també es flexiona: “Mai n’havia vist tantes de juntes”. Com a
adverbi, complementa el verb: “No mengis tant!”.
En les oracions comparatives, s’escriu tan després d’adjectiu o

adverbi: “És tan dolç com el sucre” o “Va venir tan aviat com va
poder”. Però s’escriu tant seguit d’adverbi, adjectiu o nom quan
s’introdueixen dos elements idèntics: “Va beure tant vi com cervesa”.
Sobre l’ús de tant o tan en l’expressió “tan(t) o més, us recomano que
us llegiu aquest article
(http://www.ara.cat/suplements/llegim/Aquest-llibre-tant-que-
lanterior_0_1433856651.html) d’Albert Pla Nualart.
El complement directe no porta ‘a’
És a dir, el complement directe, en català, no porta cap marca que

l’identifiqui, com pot ser una preposició o que concordi amb algun
element (només el subjecte concorda amb el verb). De manera
general, el complement directe s’escriu sense a i, per tant, no és
correcte dir “La malaltia *afecta al 85% de la població”, sinó que cal
dir “La malaltia afecta el 85% de la població”.
Ara bé, d’acord amb la nova Gramàtica de la llengua catalana, quan

(https://www.nuvol.com/fes-te-subscriptor-de-
el complement directe es pot confondre amb el subjecte, afavoreix la nuvol/)
preposició: davant dels pronoms tothom, tot i ningú, davant de qui i el

qual; davant de complements directes coordinats, un dels quals ha
d’anar introduït per a i l’altre, no (“Saluda a ells i a la Maria”); per
simetria amb un complement precedent amb a (“Us esperen a tu i al
teu fill”); quan està dislocat o focalitzat i no apareix en posició
postverbal (“Al nen el durà el veí)”; i quan és contigu a un subjecte
postverbal i tots dos formen part d’una comparativa en què se silencia
el verb i en alguns casos també el subjecte (“L’aconsella com un pare
al seu fill”).
Tal com havia descrit ja Fabra, la preposició és obligatòria en els casos (https://ad.nuvol.com/revive/www/delivery/ck.php?
oaparams=2__bannerid=1785__zoneid=179__cb=d4969d4
següents: davant dels pronoms personals forts quan assumeixen la
funció de CD (“Tu em miraves a mi”), per desfer ambigüitats
comparatives (“M’estima més que a la seva germana”) o en l’expressió

l’un a l’altre (“Es miraven l’un a l’altre”), així com davant de CD
animats desplaçats a inici de frase (“A en Jordi ja no el convido”).
Perquè, per què
Quan hem d’escriure per què i quan perquè? En català, la conjunció

s’escriu perquè quan indica causa i equival a ja que (“No volia veure’l
perquè sabia que ploraria”), però també quan indica finalitat i equival
a per tal que (“He portat aquest regal al nen perquè jugui”). Perquè
també, com a substantiu, equival a raó o causa: “No te’n sabria dir el
perquè”. oaparams=2__bannerid=1792__zoneid=180__cb=90b5aec
cote%2F)
Al seu torn, per què introdueix frases interrogatives, tant directes com
indirectes: “Per què no ha agafat el llibre?” o “M’ha preguntat per què
no ha agafat el llibre”. També funciona com a pronom relatiu i
funciona com el relatiu compost (pel qual): “Aquest és el motiu per
què han arribat a les mans”.
Gerundi de posterioritat
En català una frase com “Va caure a terra, morint a l’acte” no es

considera correcta, ja que el gerundi amb valor de posterioritat és
incorrecte. En aquest cas, la solució proposada és construir una oració
coordinada copulativa: “Va caure a terra, i va morir a l’acte”. oaparams=2__bannerid=1779__zoneid=181__cb=004123c
festival-201819%2F)
L’ús del gerundi, en canvi, és correcte quan té valor de simultaneïtat o

anterior (“Llegia mossegant-se les ungles”), quan té una funció
adverbial (“Va marxar jugant amb la pilota”) o quan complementa un
nom (“Vaig veure la Maria llegint un llibre”).
Per, per a
Quan hem d’utilitzar per i quan per a? Aquest és un dels punts més
qüestionats de la gramàtica i que ens fa dubtar més. A la Gramàtica
catalana, Fabra va establir una distribució dels usos que presentaven
les preposicions per i per a davant d’infinitiu o sintagma nominal, (https://ad.nuvol.com/revive/www/delivery/ck.php?
oaparams=2__bannerid=1769__zoneid=182__cb=2eb8dc4
encara que ha causat dubtes entre els gramàtics i s’ha fet altres bbva-sant-joan-de-literatura-catalana%2F)
propostes, com la de Coromines-Solà. La nova Gramàtica de la
llengua catalana accepta les dues propostes que a continuació us
presentarem.
Així, s’escriu davant de sintagma nominal per quan expressa causa o

motiu, lloc de pas, localització en l’espai, durada, localització en el
temps, mitjà o instrument, bescanvi, identificació, distribució,
freqüència o complement agent (en les oracions passives), però cal fer
servir per a quan expressa destinació o finalitat, i termini fix referit al
futur. Per exemple: “El meu germà ha vingut expressament per tu”,
mentre que “Aquest regal és per a la meva amiga”. Podeu trobar més
exemples a la fitxa
(http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?
action=Principal&method=detall&input_cercar=per+o+per+a&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1016
de l’Optimot.
Davant d’infinitiu, la normativa dicta que cal fer servir per quan
l’infinitiu té valor causal —si bé només es considera correcte davant
d’infinitiu compost (“Això et passa per no haver-me fet cas”), però és
incorrecte davant d’infinitiu simple: “Bec *per tenir set”—, quan
indica una acció que encara no ha passat o està a punt de passar
(“Abans de plegar tinc molta feina per fer”), o quan té el mateix sentit
que encara que: “Per tenir l’edat que té, es conserva bé”.
Quan l’infinitiu té valor de destinació o finalitat, s’utilitza per a (“He

comprat un regal per a regalar a la Júlia”), excepte quan l’infinitiu no
només té valor de finalitat sinó que també fa referència al motiu:
“Havíem anat a Figueres per veure la nova exposició”. Aquesta
explicació, que Fabra va donar a la Gramàtica catalana de 1918, és un
dels punts conflictius d’aquesta norma, juntament amb la noció de
“nom/verb d’acció voluntària”, que provoca dubtes d’aplicació.
Per solucionar aquests dubtes, Coromines va proposar mantenir la

distribució d’usos de per i per a només davant de sintagma nominal i
reduir-la a per davant d’infinitiu i partícules (adverbis i conjuncions),
cosa que Solà va ampliar amb una proposta que aposti per una
normativa “convencional, que atengui exclusivament la necessitat que
té la llengua estàndard de distingir les dues nocions que aquestes
preposicions vehiculen”. Tanmateix, aquesta proposta, asseguren
Viana i Suïls a la Gramàtica del català contemporani “ha de fer front
a la no acceptabilitat de l’infinitiu simple amb per amb valor causal”.
Solà, però, considera que a la pràctica poques vegades es produeix
ambigüitat, ja que “els valors causal i final no depenen únicament de
la preposició, sinó de les altres paraules del context”.
Altres gramàtics, com Badia i Margarit, Ruaix i Albert Jané s’han

posicionat a favor de la norma Fabra i n’han ampliat alguns
continguts. Badia i Margarit, per exemple, va elaborar una regla que
explicava les correspondències entre les preposicions per i per a
catalanes i les por i para castellanes.
Per elaborar aquest article m’he basat en la Gramàtica del català

contemporani, en algunes fitxes l’Optimot i l’Ésadir i en les novetats
que ha incorporat la Gramàtica de la llengua catalana publicada
aquest 2016.
Si t’ha agradat aquest article, també pots llegir “5 aberracions

lingüístiques nadalenques” (https://www.nuvol.com/noticies/cinc-
errors-linguistics-nadalencs/), de Bernat Puigtobella.
Si us heu d’examinar del nivell C2 de català, us recomanem

el manual 10 Proves per al Nivell C2 – Exercicis segons el
model de la DGPL
(http://castellnouedicions.com/resultats_recerca.php#9788417406394I5B)
(Castellnou)
Etiquetes:
català (https://www.nuvol.com/tag/catala/) llengua (https://www.nuvol.com/tag/llengua/)

Comparteix a Twitter (https://twitter.com/intent/tweet?text=Els deu errors més freqüents en
català%20%7C%20https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-en-catala/)
Comparteix a Facebook (https://www.facebook.com/sharer/sharer.php?
s=100&p[url]=https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-en-catala/&p[images]
[0]=https%3A%2F%2Fwww.nuvol.com%2Fwp-content%2Fuploads%2F2015%2F01%2FDSC_0093b5-
680x452.jpg&p[title]=Els+deu+errors+m%C3%A9s+freq%C3%BCents+en+catal%C3%A0&p[summary]=Als+usuaris+de+la+llengua+sovint+ens+sorgeixen+dubtes+quan+escrivim+
Subscriu-te a la Newsletter
correu electrònic Enviar
(/fes-te-subscriptor-de-nuvol/)
Articles Destacats
(https://www.nuvol.com/noticies/la-zowi-puta-i-feminista/)
La Zowi puta i feminista (https://www.nuvol.com/noticies/la-zowi-puta-i-feminista/)
(https://www.nuvol.com/noticies/les-panxes-plenes-de-catalunya/)
Les panxes plenes de Catalunya (https://www.nuvol.com/noticies/les-panxes-plenes-de-catalunya/)
(https://www.nuvol.com/opinio/martel-martelleja-el-teatre-lliure/)
Martel martelleja el Teatre Lliure (https://www.nuvol.com/opinio/martel-martelleja-el-teatre-lliure/)
(https://www.nuvol.com/opinio/no-son-els-museus-my-friend/)
No són els museus, my friend (https://www.nuvol.com/opinio/no-son-els-museus-my-friend/)
(https://www.nuvol.com/noticies/leducacio-sexual-segons-netflix/)
L'educació sexual segons Netflix (https://www.nuvol.com/noticies/leducacio-sexual-segons-netflix/)
(https://www.nuvol.com/noticies/lunivers-segons-edgar-allan-poe/)
L’Univers segons Edgar Allan Poe (https://www.nuvol.com/noticies/lunivers-segons-edgar-allan-poe/)

Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Enviar
Nom
Correu electrònic
Lloc web
58 Comentaris
1. vullunfestc (http://vullunfestuc.cat) el 17 desembre 2015 a les 12:51

(https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-en-
catala/#comment-1060352) ha dit:
Bons aclariments lingüístics, que sempre va bé repassar. Em falta un error

molt freqüent darrerament, l’ús de “doncs” per expressar causalitat. Ex:
“Va arribar abans doncs anava en cotxe”. Les vegades que l’he vist escrita
en textos suposadament amb aspiracions literàries.
Respon (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-en-catala/?
replytocom=1060352#respond)
2. edubeltran (http://gravatar.com/edubeltran) el 17 desembre 2015 a les

14:15 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-en-
Doncs jo no sé veure la diferència entre “La discussió va començar *degut a

la seva intervenció” i “Aquest resultat va ser degut al bon entrenament”…
al text es diu que “Degut, de fet, només és correcte quan s’utilitza com a
participi del verb deure, acompanya sempre un altre verb, concorda amb
un nom anterior —al qual es refereix— i pot anar seguit de la preposició a:
“. No obstant, “entrenament” és un substantiu (igual que ho és

“intervenció”) i no pas un verb, i per tant no compliria la segona condició
“acompanya sempre un altre verb”.
Griselda el 17 desembre 2015 a les 16:27

Hola Edu. Com a participi del verb ‘deure’, sol anar

acompanyat del verb ‘ser’, com a l’exemple (i no d’altres). A
l’Optimot en trobes més exemples: “La victòria va ser deguda
a la bona planificació”. “Els mals resultats han estat deguts a
la falta de temps”.
Ignasi el 29 març 2017 a les 9:53

(https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-
frequents-en-catala/#comment-1081020) ha dit:
d’acord però això no ho aclareix gaire. Tal i com

diu l’Edu, segons el text (““Degut, de fet, només
és correcte quan s’utilitza com a participi del verb
deure, acompanya sempre un altre verb,
concorda amb un nom anterior “) l’expressió
“Aquest resultat va ser degut al bon
entrenament” és igual d’incorrecta que “La
discussió va començar *degut a la seva
intervenció”. Crec que és simplement una pífia…
Respon (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-
frequents-en-catala/?replytocom=1081020#respond)
Alexandre el 21 juliol 2018 a les

0:29
(https://www.nuvol.com/noticies/deu-
errors-frequents-en-
Crec que el primer exemple és

correcte, entenent que degut
funciona com un verb (un participi),
i el podríem substituir, per exemple,
per “aquest resultat es va deure (o es
deu) al bon entrenament”, i aquí es
veu clarament que degut funciona
com a forma veral, però en canvi no
diríem mai “la discussió va
començar, es va deure a la seva
intervenció”.
Respon
errors-frequents-en-catala/?
Miquel Boronat Cogollos

(http://fitxes.cdlpv.org/) el 23 agost 2018 a les
13:05 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-
errors-frequents-en-catala/#comment-1100026)
ha dit:
Crec que haguera convingut més no començar

afirmant «A la frase “La discussió va començar
*degut a la seva intervenció” degut a és
incorrecte» si després havíem d’afirmar el
contrari, vist que la GIEC considera correcta eixa
locució causal. Efectivament, abans no era
considerada correcta la locució prepositiva degut
a, però ara ja ho és. Amb la qual cosa ha caigut
un element de la llista dels deu errors més
freqüents.
3. Anna Mª el 17 desembre 2015 a les 17:37

Moltíssimes gràcies!!!!
Per qüestió d’edat sóc autodidacta en català (vaig sortir de l’escola
analfabeta en la meva llengua) i, malgrat que l’escric bé, de vegades he de
fer correccions i tinc dubtes en alguns tipus d’expressions com les que
s’expliquen a l’article i que no són fàcils de resoldre.
4. Catalacatala el 17 desembre 2015 a les 18:48

Per què consideres “amb un libre” com atribut? quan dius…

“Finalment, en les oracions en què es combina un atribut i un locatiu, l’ús
d’un verb o d’un altre depèn de la importància dels complements: si ho és
el locatiu, aleshores cal triar ser, però si ho és l’atribut, estar: “En aquella
foto, la meva germana és a l’habitació amb un llibre”, però “En aquella
foto, la meva germana està amb un llibre a l’habitació”.”
5. Eva el 17 desembre 2015 a les 19:11

Moltes gràcies pel repàs. M’hauria agradat trobar-hi també un apunt de

com utilitzar correctament fins/fins a.
6. Anton (http://antonae.wordpress.com) el 17 desembre 2015 a les 19:31

Referent només al títol, crec que l’error més freqüent (que jo sápigui caçar)
és ‘tenir que’…
7. Ignasi el 17 desembre 2015 a les 21:50

Tinc una pregunta, el què és correcte? O s’ha de dir sempre el que?
Moltes gràcies!
8. jan el 17 desembre 2015 a les 23:21

Un que observo molt també últimament: en català no firmem

papers/contractes, sinó que signem.
Filaberquí el 31 desembre 2015 a les 12:31

M’imagino, Jan, que deus ser bastant jovenàs. Jo, que ja volto
la seixantena, no havia sentit a dir mai altra cosa que “firmar”
a la gent més gran que jo, la que no va anar a l’escola en català
però que, l’idioma, el portaven a la sang. Això del “signar” ho
devien posar en circulació quatre lletraferits als anys setanta
per reacció (sí, reaccionaris) a tota forma que tingués cap
semblança amb el castellà. Era pura ignorància: en castellà és
una forma que també existeix, “signar”. “Firmar” ha tingut la
mateixa mala pega que “fatxada” o “vacacions”, paraules que,
si t’hi fixes, encara sentiràs a dir a les persones de vuitanta
anys o més. Són, totes, formes perfectament correctes, però
que s’han arraconat per aquest prejudici que et deia. El
problema del català no és aquest. Són qüestions de substitució
d’estructura i de desfonologització com “se m’ha caigut”, “se li
ha passat pel cap”, “no (en) tinc cap”, “és qué”, “m’ha donat”,
“da igual”. I, te’n podria posar una carretada d’exemples més.
Res, que, per dir-ho a la manera bíblica, colem el mosquit i
ens empassem el camell.
PD: Dóna molts records a en Trencapins. Encara desafina

tant?
enric el 8 febrer 2017 a les 9:01

Per què persones de més de vuitanta anys diguin

fatxada i vacacions et sembla correcte? Quin
argument, renoi! Quants llibres no hi ha d’autors
reconeguts del segle passat farcits de
castellanismes. Els meus avis en deien un munt.
No seras d’aquells que no els fa res que el català
es farceixi de castellanismes, oi? És ben trist
veure que hi ha gent amb aquest argumentari.
Entre firmar i signar o entre barco i vaixell o
entre traje i vestit, etc. l’opció a triar és ben clara.
No ens deixem contaminar o el refredat acabarà
per matar-nos.
Jaume Corbera Pou

(http://dodeparaula.blogspot.com/)
el 7 setembre 2017 a les 10:22
“Vacacions” és paraula ben catalana,

ben documentada des de segles
enrere, gens sospitosa de
castellanisme. En canvi, “vacances”
és un barbarisme, agafat del francès,
introduït als inicis dels segle XX,
quan el francès estava molt de moda
i els intel·lectuals catalanistes hi
cercaven mots diferents del castellà.
La interferència espanyola ens ha fet
mal tant per les intrusions
innecessàries com pel desig
d’allunyar-se’n innecessàriament,
per les “ultracorreccions” absurdes.
Respon
Decot013 (http://www.llocweb.cat)
el 28 maig 2018 a les 21:58
Tens tota la raó.
Respon
9. Angels el 18 desembre 2015 a les 0:06

Interessantissim article. Gracies. Em queda el dubte de la diferencia entre

«el que» i «el qui» o «qui,». (Dispenseu me per no psar accents, no puc des
del meu aparell)
10. Rafel el 18 desembre 2015 a les 0:09

Firmar també és correcte:
firmar
v. tr. [LC] Signar 2 .
Tret del DIEC.

És correcte, però no és convenient.
11. Núria (http://Olesa) el 18 desembre 2015 a les 14:17

I que me’n dieu del—tinc que tenir…
12. carme (http://Barcelona) el 18 desembre 2015 a les 20:39

No és diu: Tinc que, correctament és: He de
13. Francesc el 19 desembre 2015 a les 14:10

I l’estar i ser!
Ha sigut molt important
Ha estat molt important
14. Bartges90 el 20 desembre 2015 a les 1:50

L’ésAdir no hauria de ser cap referent en cap article sobre la gramàtica

catalana. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
15. Pep el 22 desembre 2015 a les 11:42

Bon dia, crec que un lingüista ha de ser impecable, per això suggereixi que
corregiu aquests punts:
“No només” invenció recent per hipercorrecció, cal “no sols/solament, ni

tan sols…
“hem decidit DE recollir” com ho han demostrat Ruaix i altres, en català

sempre s’ha preferit emprar DE entre verb i verb
“des que/de” té el sinònim occitano-català D’ENÇÀ QUE/DE o DE…

ENÇÀ…
“no se li doni” : no s’HI doni (en general el catanyol evita el pronom HI i

empra construccions que ni són incorrectes però que no són normals en
aquests casos en català)
“és decidida” decidit, decidida és un participi passat esdevingut ADJECTIU
“habitació” és un castellanisme per Cambra. Habitació lògicament vol dir

Habitatge o Habitança
“Apostar per” és un castellanisme per Jugar fort per, estimar-se més
“Solucionar” en general s’ha de reemplaçar per Resoldre
“donar la sensació” FER L’EFECTE, tenir la impressió??
“marxar” “castellanisme intolerable” segons Joan Coromines en el sentit

d’anar-se’n, partir
“L’amenaçaven amb això d’expulsar-lo”. “amenaçar amb una pistola” : OK,

però “amenaçar de + verb inf.” (L’amenacen de suspensió a vida/L’aenacen
de suspendre’l a vida)

La Griselda té com a una de les referències L’És a dir, no fa

falta dir res més.
16. barrufet el 22 desembre 2015 a les 19:57

A l’apartat “Donar” us heu oblidat una de les que se senten molt i fan mal a
l’oîda: “Què donen avui per la tele?” I dues més horroroses: “Em dóna
igual” i “Em dóna vergonya”.
I sobre el Gerundi de posterioritat, no es podria arreglar tot afegint “tot”?
Per exemple: “Va caure a terra, tot morint a l’acte”.
Pere Josep Palou Mas el 28 març 2017 a les 13:48

Per què? No és prou clar “Caigué a terra i morí a l’acte?” Cal

anar a buscar gerundis quan tenim construccions clares i
correctes?
17. Sebastia Valls Casadevall (http://Mont-roigdelCamp(Tarragona)) el 23

desembre 2015 a les 2:42 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-
Moltes gracies Pilar. Et segueixo siempre. Voldria guardar aixo pero no se

com fer-ho. La meva mare era mestra de Catala de la Generalitat. Ho
necessitem per els dubtes que tenim de tant en tant. (Aquí no tinc accents)
18. Lluís Parera (http://lluisuni@blogspot.com) el 25 desembre 2015 a les

20:47 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-en-
Griselda, please, una pregunta sobre el degut (ditxós degut). Si entès bé, la
frase “La discussió va començar *degut a la seva intervenció” és incorrecte,
PERÒ, EN CANVI, SERIA CORRECTE DIR:
“Si va començar la discussió, va ser degut la seva intervenció”?
(si us plau, digue’m alguna cosa, que m’interessa molt, a veure si ja ho

entès d’una vegada: lluisprivat@hotmail.com
(mailto:lluisprivat@hotmail.com)).
Gràcies i bon Nadal (No bons Nadals) i bon any nou (no feliç any nou) i
que els Reis d’Orient (no els Reis Mags) et portin moltes coses….
Seriosament, gràcies.
19. Joan el 26 desembre 2015 a les 20:48

Una petita observació: no és correcte dir “preposicions d’origen locatiu”

sinó “preposicions amb valor locatiu” o “que expressen locatiu”. Locatiu ve
del llatí “locus”, que vol dir “lloc”. Pot ser lloc físic o figurat. Si és físic,
preposició “a” i verb “ser”: “sóc a Barcelona”, “el rellotge és al calaix”. Si és
lloc figurat, preposició “en” i verb “estar”: “estic en una situació
complicada”, “la solucuó està en les energies renovables”

Gràcies per la precisió!
20. Virginia el 29 desembre 2015 a les 9:47

Griselda: A l’apartat “per i per a” dius “Quan l’infinitiu té valor de

destinació o finalitat, s’utilitza per a (‘He comprat un regal per a la Júlia’).
On és l’infinitiu?

Gràcies, Virginia, ja està corregit.
21. Javier el 29 desembre 2015 a les 17:29

“posicionar”? quina paraulota!
22. Tess el 7 gener 2016 a les 15:12 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-

errors-frequents-en-catala/#comment-1061964) ha dit:
Em sembla molt útil; són els dubtes que contínuament hem d’aclarir.
Gràcies.
23. Miquel Boronat Cogollos (http://einesdellengua.blogspot.com) el 11

gener 2016 a les 15:34 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-
Jo diria que actualment, per a fer recomanacions sobre qüestions de

normativa, cal tindre en compte, si més no, la Gramàtica normativa
valenciana i el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de
la Llengua. No cal que explique per què, ¿oi? Ah, ja posats, jo també
inclouria el diccionari GD62 d’Eumo.
Per cer, este diccionari inclou la locució prepositiva «degut a». Locució que
podem trobar en el DNV, no sé si per error, en alguna definició: (s. v.
auxotònic -a) «Que es produïx (un moviment) en les plantes degut a un
augment de turgència.»; (s. v. immobilització) «Fixació en el sòl del
nitrogen assimilable per les plantes, degut a la competència de certs
microorganismes.»
Miquel Boronat Cogollos

(http://einesdellengua.blogspot.com) el 11 gener 2016 a les
15:35 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-
Perdó, el Gd62 és d’Edicions 62, no d’Eumo.
24. Miquel Boronat Cogollos (http://einesdellengua.blogspot.com) el 11

gener 2016 a les 15:42 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-
Quant a un suposat incorrecte donar pena, al meu poble (Tavernes de la

Valldigna) distingim entre donar pena (‘molestar’) i fer pena (‘fer
llàstima’).
Si consultes el DNV de l’AVL, voràs (s. v. pena):
9. donar més pena que una brossa (o una volva) a l’ull loc. verb.
Molestar, incomodar molt.
10. donar pena loc. verb. Molestar, fer nosa. El sol em dóna pena.
12. fer (o donar) pena loc. verb. Commoure, emocionar. Feia molta pena
veure’l plorar.
25. Agustí Àlvarez i Castells el 21 gener 2016 a les 16:12

Disculpeu però crec que “Mai n’havia vist ….” és incorrecte, cal dir i
sobretot escriure “Mai no n’havia vist ….”
Ja prou desastre va ser la cançoneta de Sopa de cabra amb “Mai (NO)
trobaràs…..”
26. Agustí Àlvarez i Castells el 21 gener 2016 a les 16:31

La variant de català sud-occidental està farcida de castellanismes que com

els italianismes de l’alguerès i els galicismes del nord-oriental són legítims
en les variants, però NO m’ ho semblen en el català central.
Amb tots els respectes, però sentir “degut a” em fa tan mal d’ orella com
“tenir que anar-hi” o potser es que volen dir ” tenir canari”?
27. Anna (http://Igualada) el 22 febrer 2016 a les 11:28

M’encanta perquè la gent opina i corregeix sense tenir-ne ni idea..
28. Ni periodista ni escriptor ( ni filòleg), ni ni-ni. el 12 abril 2016 a les 13:24

Seria interessant un article sobre els 10 errors més freqüents en català,

però ara, errors PARLANT, com per exemple ‘bueno’.
Ni periodista ni escriptor ( ni filòleg), ni ni-ni. el 2 maig 2016

a les 12:15 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-
Volia dir parlant, però avui he vist un BUENO escrit en el

llibret de l’Empar.
Periodista el 1 març 2017 a les 13:32

Molt interessant, l’article! No l’havia vist… Per l’experiència

del meu entorn, crec que un dels errors més freqüents i
comuns entre els catalans, sobre tot a l’hora de parlar, és amb
la utilització del verb “seure”. Hi ha moltíssima gent que diu:
“Assenta’t”, “Estic assentada”, “Que s’hi assenta algú, aquí?”,
“Estava assentat al terra”, etc… (Les formes correctes són:
“Seu!”, “Estic asseguda”, “Que hi seu algú, aquí?”, “Estava
assegut al terra”)
29. fot fot fot el 24 maig 2016 a les 15:10

Ostres, aprenc molt de vosaltres i encara en queda gana d’apendre més de

catalA.
Disculpeu les errades que sòc xarnega
30. Marc el 27 agost 2016 a les 18:24 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-

Hi ha un grup de Facebook en què es fa una tasca interessantíssima anti–

Optimot i anti–Esadir, ço és, anticatanyol.
https://www.facebook.com/groups/512673578933648/?fref=ts
(https://www.facebook.com/groups/512673578933648/?fref=ts)
Potser us interessa.
Pel que fa a la qüestió de l’article, és una llàstima que advoqueu pel pegot
Coromines-Solà. La solució de Bibiloni és la que ha de regir:
«Per a» davant infinitiu
En el català oriental modern, oral i espontani, inicialment no existeix la

preposició per a. Hi és, ben viva, a una part del català occidental (País
Valencià i àrea de Tortosa) i hi era a la llengua literària antiga. La
Renaixença la va rescatar en certa manera, però les gramàtiques del XIX a
males penes l’anomenen. La de Bofarull i Blanch (1867) es limita a dir que
no s’ha de confondre per (por) amb pera (para), i la de Tomàs Torteza,
publicada el 1915 però escrita molt abans, només indica que la preposició
per, quan “denota fin, daño o provecho, lleva o no, sin regla cierta, la
preposición a pleonástica”. Precedent de Fabra, Forteza no admet pera i
defensa l’escriptura separada per a.
Fabra va comprendre que l’ús de les preposicions per i per a s’havia de

regular, d’acord amb el seu principi conductor de posar les paraules al
servei d’una llengua clara, precisa i funcional. I, en unes condicions
adverses, per la dificultat de trobar uns fonaments sòlids sobre els quals
assentar les prescripcions, va establir una normativa que va ser seguida
unànimement fins que Coromines li pegà una envestida que és una de les
més sonades que ha rebut la nostra codificació gramatical i que ha tingut
conseqüències de gran abast. A la gramàtica del 18 el codificador estableix
que per a serveix per a indicar l’objecte, la destinació; i per, el motiu, la
causa, el mitjà, l’autor. I hi afegeix la norma que ha estat la clau del
desacord actual, el famós infinitiu final: “Davant un verb en infinitiu hi ha
un cas en què semblen igualment possibles per i per a: és quan el
circumstancial que conté el dit verb en infinitiu expressa el fi o objecte de
l’acció expressada per un verb anterior, i aquest fi o objecte és alhora el
motiu d’aquesta acció, allò que ha mogut el seu autor a executar-la. En
aquest cas és preferible la preposició simple per […] Havíem anat a Girona
per veure el nostre pare”. A la darrera gramàtica del Mestre, publicada
pòstumament (1956) amb la revisió de Coromines, llegim la mateixa idea:
“Quan un infinitiu fa de complement de finalitat, pot ésser, naturalment,
introduït amb la preposició composta per a […] Però quan […] el fi que
hom es proposa és el motiu de l’acció expressada pel verb del qual
l’infinitiu és complement, cal [itàlica meva] emprar la preposició per en
lloc de per a […] Havíem anat a Girona per veure el nostre pare.” (pàg. 86).
Ara s’ha demostrat que Fabra no va escriure cal sinó cap, i que Coromines
va substituir el segon mot pel primer. És a partir d’aquest cal que la norma
de l’infinitiu final es va percebre com a obligatòria, quan a la redacció
original de les dues gramàtiques esmentades és presentada com una opció.
En què es basava Fabra per a establir la preferència de per sobre per a en el

cas de l’infinitiu final? No es podia basar en la llengua parlada de cap lloc,
perquè no hi ha cap dialecte que segueixi aquest ús. Se suposa que es
recolzà en la llengua antiga, però en aquell moment el català medieval era
poc conegut —i ara encara—, per la qual cosa no pareix una recomanació
gaire sòlida. Sembla que Fabra volgué partir de la realitat d’un cert
moment històric en què l’ús de la composta per a només estava en un punt
determinat de la seva evolució. No hi ha tampoc cap llengua romànica que
usi una preposició diferent per a l’infinitiu de destinació i per a l’infinitiu
final. Al cap i a la fi, les dues nocions són molt pròximes. Tard o prest, la
norma de Fabra s’havia de revisar.
El fet és que la norma que prescrivia per a amb infinitius de destinació

(això servirà per a arribar a una solució) i suposadament imposava l’ús de
per amb l’infinitiu final (negociarem per arribar a una solució) ha estat
abominada en els darrers decennis, més que per la seva probable manca de
fonament per una sempre al·legada dificultat d’utilització. Coromines, el
1971, va utilitzar la “gran dificultat” que representa el maneig de la norma
fabriana de les dues preposicions davant infinitiu com a argument
principal per a formular la seva proposta de supressió de per a davant tot
infinitiu. El català light dels anys 80 —i tots aquells qui s’enganxen a la via
del mínim esforç— es va encarregar de dur a la pràctica la proposta pertot
arreu.
Coromines hauria pogut optar per l’altra possibilitat permesa per Fabra,
l’ús de per a davant els infinitius de destinació i de finalitat, com fan els
parlars meridionals, i això hauria simplificat la norma de manera
extraordinària, alhora que aquesta passaria a basar-se en l’ús real d’una
part dels catalanoparlants i es faria funcional. Però per a guarir la malaltia
Coromines va decidir de matar el malalt. La mutilació corominiana es feia
des d’una perspectiva centralista, barcelonista i sense gens de visió
composicional de l’estàndard. Per això va ser tan ben acollida pel
reduccionisme col·loquialitzador implantat a la capital del país els anys 80.
Ara coexisteixen tres normes, la clàssica de Fabra, la de Coromines i la dels
parlars meridionals. Una gran fragmentació és la conseqüència, en part, de
la “proposta simplificadora” de Coromines.
Però la proposta Coromines no sols és dolenta perquè ha dividit els

catalanoparlants en dos bàndols —si fos una bona proposta li ho
disculparíem—, sinó perquè és perversa en si. La proposta Coromines fa
que les preposicions per i per a, que haurien de ser instruments precisos
per a expressar el pensament, esdevinguin en bona mesura un destorb
complicador de l’existència. Les preposicions són elements que tenen un
significat, no són meres partícules d’enllaç. Amb les preposicions diem una
cosa o una altra. L’existència en català de les dues preposicions, per i per a,
només té sentit si els parlants sabem què volem dir quan empram una
preposició o l’altra, si sentim la preposició. Ara això no és així per a la
majoria de catalanoparlants, que no sap emprar aquestes dues
preposicions sense pensar quina és la que s’usa en espanyol; un problema
que només s’arreglarà quan puguem fer allò que fan els espanyols: sentir el
significat de les dues preposicions i usar-les sense pensar en cap altre
idioma. Cal, doncs, reforçar en les nostres ments les idees associades a
cada una de les dues preposicions. I això és el que la proposta Coromines
dinamita: mentre vegem cada dia escrit als diaris 5 milions per a
l’agricultura i 10 milions per millorar escoles, o diners per construir
hospitals i diners per a la construcció d’hospitals no entendrem mai per
què tenim un per i un per a. Si diem això és per sopar, ens costarà que
després surti això és per al sopar o això és per a tu. No és estrany llavors
que falli tant la preposició per a davant sintagma nominal —els correctors
ho saben—, i que els seguidors de Coromines també recorrin al castellà
quan han d’usar aquestes preposicions davant un sintagma nominal. La
proposta de Coromines, llançada amb la bandera de prescindir de

l’espanyol, com que buida de contingut la preposició per a, en el fons
intensifica la dependència de l’idioma veí en els casos en què la dita
preposició és obligatòria.
Nosaltres defensam sense cap reserva l’ús de per a davant tots els infinitius
de finalitat i de destinació, cosa que no representa més que seguir la
proposta de Fabra actualitzant-la en el seu punt feble, és a dir, suprimint la
preferència de per amb l’infinitiu final. Aquesta és també una proposta de
llengua fàcil sense renunciar a ser llengua útil. El 2003 els lingüistes Joan
Mascarell i Xavier Rull defensaren aquesta mateixa opció en una
comunicació al II Col·loqui Internacional Pompeu Fabra, les actes del qual
foren publicades el 2007 (Cossetània Edicions). Un treball ple de seny i de
rigor que defensa que la norma definitiva sobre les dues preposicions s’ha
de basar en l’ús real dels dialectes que les usen. Nosaltres ens hi adherim
completament.
Aquest treball també posa en evidència la poca consistència de l’estigma

que sempre ha tingut l’ús dels parlars meridionals, el fet de coincidir amb
el castellà, cosa que no vol dir que aquest ús sigui degut a interferència
espanyola. I què si coincideix amb el castella? És perfectament normal que
dues llengües romàniques veïnes coincideixin en coses diverses. El
problema no és la coincidència amb l’espanyol sinó el fet d’haver de
recórrer a aquest idioma per a saber què hem de dir. Per a resoldre’l cal
abandonar urgentment la norma Coromines i omplir de contingut —en els
nostres cervells— les preposicions per i per a.
http://www.bibiloni.cat/ambbonesparaules/per_a.html
(http://www.bibiloni.cat/ambbonesparaules/per_a.html)
31. Joan M (http://Reus) el 22 desembre 2016 a les 12:56

Molt bé.
Trobo a faltar “d’altres”. És extremadament comú.
* “… Hi havia *d’altres persones que feien…” “Entre *d’altres coses…”
32. joan el 30 març 2017 a les 1:12 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-

Com a usuari i com a mestre de primària…i amb perdó dels filòlegs…crec q

necessitem algú amb sentit comú q digui el q molts/es pensem…la llengua
ha de ser funcional i no un problema constant. El català és un conyas, poc
pràctic i amb un necessitat de dedicació absurdament llarga. La quantitat
inmensa de temps q els nostres joves inverteixen a escriure bé sense
aconseguir-ho i perdent temps per descobrir coses més funcionals q
escriure amb v o amb b….si us plau! poseu seny i deixeu de flipar-vos amb
tanta parafernalia pedant i super cool. Elimineu les h d’una vegada,
utilitzem nomes s i ss, les r q no sonen…al calaix, triem si b o v, etc etc
33. LamaredelTano el 28 maig 2017 a les 7:44

Joan, mestre de primària: espero que el teu comentari fos una paròdia de
la llegendària deixadesa i poc rigor dels mestres de primària, perquè, si
parlaves seriosament, el que jo demanaré és algú amb sentit comú que
digui el que molts pensem… Que l’educació primària obligatòria no serveix
per res i fa més mal que bé, la quantitat immensa de temps que hi passen
els nostres infants mentre els pedabobos us flipeu sacrificant coneixements
acadèmics per treballar una “inclusió”, una “creativitat” i unes “actituds”
que tampoc s’assoleixen (perquè manquen clarament també en una part
del professorat)… en fi, que, gaire “funcional”, voleu dir que hi ha res?
34. Jaume Corbera Pou (http://dodeparaula.blogspot.com/) el 7 setembre

2017 a les 10:11 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-
en-catala/#comment-1088383) ha dit:
La nova Gramàtica de l’IEC pot dir allò que vulgui, però la construcció “El
menjar està bo” és una aberració moderna en català, només deguda al calc
del castellà. Però com que la castellanització és tan profunda en molts de
parlants barcelonins i valencians, aquesta cosntrucció ja és sentida com a
nom “normal” per molta de gent, i l’IEC ha claudicat (com en tants d’altres
casos…) i l’ha acceptada.
I en el cas de la caiguda o el canvi de la preposició davant completives amb
‘que’ o infinitiu, jo diria que és molt més forçat dir “L’amenaçaven amb
això d’expulsar-lo” que no “L’amenaçaven d’expulsar-lo” o “L’amenaçaven
que l’expulsarien”, construccions normals per als qui encara parlen un
català genuí, no interferit.
35. enric (http://www.misterisite.esy.es) el 18 novembre 2017 a les 10:57

Aixo si no diguis re del “tenir que” enlloc de “haver de”… Aquest hauria
d’estar al primer de la llista! Ho diuen per la tv, per la ràdio… Es el mes
utilitzat erròniament!ES UNA VERGONYA!!
36. Marisol el 17 desembre 2017 a les 11:11

Interessant, tant el text com les aportacions dels comentaris. A mi em

preocupa també l’omissió dels pronoms adverbials. Com que el castellà no
té unes formes anàlogues, la tendència és a ometre’ls o a utilitzar-los
incorrectament. Per cert, a l’entrevista que feu al Ricard Ustrell, el redactor
s’ha deixat el pronm “en” , almenys, un parell de cops.
37. jordi jordi el 27 desembre 2017 a les 21:47

Per a parlar pla no s’ha pas de saber xarnec. De fet, l’autoritat d’un planenc
en la seva llengua és directament i lògicament proporcional a la ignorància
envers el xarnec que cultivi. Així doncs, cal eliminar de l’article les
referències que s’hi fan a la setena línia del primer paràgraf ‘que, què, el
que’; a la segona/tercera línia del primer paràgraf ‘ser, estar, haver-hi’ i
amb la citació a la regla xarneguista den Badia i Margarit amb què acaba
l’últim paràgraf.
Aquestes violacions -a part d’un contrasentit flagrant de la pretensió de
voler esmenar les interferències del xarnec- expressen materialment una
presumpció xarnega, segons la qual tothom qui parla pla, sap xarnec; i hi
abonen la immersió de la província, a fi i efecte que sigui el Xarnec qui faci
venir a existència la realitat; que primer de tot, hi faci venir el parlar pla,
degenerat ara en un xava per mor de l’habituació al xarnec i de la
intelligibilitat que el Xarnec defineix.
per dir de l’article, és força bo. Això, malgrat les concessions a l’hispanisme
en el penúltim paràgraf del capítol ‘ser, estar, haver-hi’, i sengles renúncies
a l’occitanisme -en veritat, a l’Afrany que n’és el concepte homòleg i
realista: la internacionalitat dels Alps als Pirineus.
38. Jordi Galí el 30 desembre 2017 a les 23:11

Hola!
Em sembla que aquest article no és per a mí. Està ple de sintagmes,
adverbis, pronoms febles i altres coses molt difícils.
Però no parla dels dos disbarats de moda:
Parlar “alt” (els catalans sempre hem parlat fort, i ara polítics i periodiste
ho poden dir més alt, però no més clar)
“Tocar fusta” (els catalans sempre hem tocat ferro)
Estaria bé parlar-ne, no us sembla? A mí em fa mal a l’oïda.
Miquel Boronat Cogollos (http://fitxes.cdlpv.org/) el 23

agost 2018 a les 13:37 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-
Vaig fer un apunt sobre això de tocar fusta o tocar ferro ja fa

uns anys, aixina que l’enllace ací per si a algú li fa paper:
«Tocar ferro, tocar fusta i testicles metàl·lics» (Eines de
Llengua, 07.09.2009
(https://einesdellengua.blogspot.com/2009/09/tocar-ferro-
tocar-fusta-i-testicles.html)).
Josep el 29 desembre 2018 a les 11:21

Dagut a que de per en llegint-ho ara no tinc

temps, aixins que m’ho hagi llagit, allavonses ja
diré què em semvla. Vurem què hi diu…
39. Josep el 28 desembre 2018 a les 14:58

Dagut a que de per en llegint-ho ara no tinc temps, aixins que m’ho hagi
llagit, allavonses ja diré què em semvla. Vurem què hi diu…
40. montse pineda i ribera (http://montse@montsepineda.cat) el 6 gener

2019 a les 1:27 (https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-
en-catala/#comment-1105742) ha dit:
Gràcies per la classe. Magistral. Entenedora i molt profitosa
Seccions
Calàndria (/calandria/)
Punt de llibre (/punt-de-llibre/)
Homo Fabra (/homo-fabra/)
El Web Negre (/elwebnegre/)
L’Apuntador (/apuntador/)
Cast@fiore (/castafiore/)
Pantalles (/pantalles/)
Galeries (/galeries/)
Sa Il·lustríssima (/sa-illustrissima/)
Arxipèlag (/arxipelag/)
Capçaleres
Serra d’Or (/serra-dor/)

La ruta del jazz (/la-ruta-del-jazz/)
Libelista (http://www.libelista.cat)
Xarxes
Facebook (https://www.facebook.com/elnuvol)
Twitter (https://twitter.com/nuvol_com)
Youtube (https://www.youtube.com/channel/UC1W7gMVWgAQHNW4vjFJWXDA)
Pinterest (https://www.pinterest.com/nuvolcom/)
Instagram (https://www.instagram.com/nuvol_com/)
+Cultura
Barcelona Clàssica (http://barcelonaclasica.info/news)

El Culturista (https://elculturista.cat)
Ara Llegim (https://llegim.ara.cat)
Ara Play (https://play.ara.cat)
Surt de casa (http://www.surtdecasa.cat)
Teatre Barcelona (http://www.teatrebarcelona.com)
Betes i Clicks (https://www.betesiclicks.com)
Entreacte (http://entreacte.cat)
Recomana (http://www.recomana.cat)
La Lectora (http://lalectora.cat)
Mirador de les arts (https://www.miradorarts.com/ca)
El temps de les arts (https://www.eltemps.cat/delesarts)
Catorze (https://www.catorze.cat/)
(https://www.nuvol.com)
Subscriu-te a la Newsletter
correu electrònic Enviar
Qui som (https://www.nuvol.com/qui-som/)

Manifest (https://www.nuvol.com/manifest/)
Avís legal (https://www.nuvol.com/avis-legal/)
Contacte (https://www.nuvol.com/contacte/)
Política de privacitat (https://www.nuvol.com/politica-de-privacitat/)
Normes de participació (https://www.nuvol.com/normes-de-participacio/)
Patrocinadors (https://www.nuvol.com/patrocinadors/)
Copyright © Núvol.com 2019
Disseny Web: iEstrategic (http://www.iestrategic.com)
Amb la col·laboració de:

Els Deu Errors Més Freqüents en Català - Griselda Oliver I Alabau

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Els Deu Errors Més Freqüents en Català - Griselda Oliver I Alabau

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Els deu errors més freqüents en català | Griselda Oliver i Alabau 6/2/19 10(18

Optimot | Foto: Gencat

A la frase “La discussió va començar *degut a la seva intervenció”

La nova gramàtica, publicada a final del 2016, admet aquesta

Ho trobareu amb més detall en aquest article

comparar-lo amb un estafador”). El que no és correcte quan equival a

Què, al seu torn, a banda de funcionar com a pronom interrogatiu

En català, quan una preposició feble (com a, en, de i amb) va seguida

Per evitar, però, construccions forçades per l’eliminació de la (https://ad.nuvol.com/revive/www/delivery/ck.php?

al capítol 11 de la Gramàtica del català contemporani (Gcc), va + Llegits

Ser, estar, haver-hi

Sona el telèfon: “*Està la Clàudia?”. Per què no és correcte? L’ús del

L’ús de ser o estar també està condicionat pel tipus de subjecte

Quan l’atribut és un participi i el subjecte és animat, s’usa ser quan

Tant, en canvi, pot ser un adjectiu, un pronom o un adverbi. Com a

En les oracions comparatives, s’escriu tan després d’adjectiu o

El complement directe no porta ‘a’

És a dir, el complement directe, en català, no porta cap marca que

Ara bé, d’acord amb la nova Gramàtica de la llengua catalana, quan

preposició: davant dels pronoms tothom, tot i ningú, davant de qui i el

comparatives (“M’estima més que a la seva germana”) o en l’expressió

Perquè, per què

Quan hem d’escriure per què i quan perquè? En català, la conjunció

En català una frase com “Va caure a terra, morint a l’acte” no es

L’ús del gerundi, en canvi, és correcte quan té valor de simultaneïtat o

Així, s’escriu davant de sintagma nominal per quan expressa causa o

Quan l’infinitiu té valor de destinació o finalitat, s’utilitza per a (“He

Per solucionar aquests dubtes, Coromines va proposar mantenir la

Altres gramàtics, com Badia i Margarit, Ruaix i Albert Jané s’han

Per elaborar aquest article m’he basat en la Gramàtica del català

Si t’ha agradat aquest article, també pots llegir “5 aberracions

Si us heu d’examinar del nivell C2 de català, us recomanem

català (https://www.nuvol.com/tag/catala/) llengua (https://www.nuvol.com/tag/llengua/)

La Zowi puta i feminista (https://www.nuvol.com/noticies/la-zowi-puta-i-feminista/)

Les panxes plenes de Catalunya (https://www.nuvol.com/noticies/les-panxes-plenes-de-catalunya/)

Martel martelleja el Teatre Lliure (https://www.nuvol.com/opinio/martel-martelleja-el-teatre-lliure/)

No són els museus, my friend (https://www.nuvol.com/opinio/no-son-els-museus-my-friend/)

L'educació sexual segons Netflix (https://www.nuvol.com/noticies/leducacio-sexual-segons-netflix/)

L’Univers segons Edgar Allan Poe (https://www.nuvol.com/noticies/lunivers-segons-edgar-allan-poe/)

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1. vullunfestc (http://vullunfestuc.cat) el 17 desembre 2015 a les 12:51

Bons aclariments lingüístics, que sempre va bé repassar. Em falta un error

2. edubeltran (http://gravatar.com/edubeltran) el 17 desembre 2015 a les

Doncs jo no sé veure la diferència entre “La discussió va començar *degut a

“. No obstant, “entrenament” és un substantiu (igual que ho és

Griselda el 17 desembre 2015 a les 16:27

Hola Edu. Com a participi del verb ‘deure’, sol anar

Ignasi el 29 març 2017 a les 9:53

d’acord però això no ho aclareix gaire. Tal i com

Alexandre el 21 juliol 2018 a les

Crec que el primer exemple és

Miquel Boronat Cogollos

Crec que haguera convingut més no començar

3. Anna Mª el 17 desembre 2015 a les 17:37

4. Catalacatala el 17 desembre 2015 a les 18:48

Per què consideres “amb un libre” com atribut? quan dius…

5. Eva el 17 desembre 2015 a les 19:11

Moltes gràcies pel repàs. M’hauria agradat trobar-hi també un apunt de

6. Anton (http://antonae.wordpress.com) el 17 desembre 2015 a les 19:31

7. Ignasi el 17 desembre 2015 a les 21:50

Tinc una pregunta, el què és correcte? O s’ha de dir sempre el que?

8. jan el 17 desembre 2015 a les 23:21