Oliver Et Alii. 2018. Closos. Informe D'excavació 2017 PDF

1.
INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES PROGRAMADES
0056
CLOSOS DE CAN GAIÀ | 2017 INFORME D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA
LLORENÇ OLIVER
DAVID JAVALOYAS
JOAN FORNÉS
BARTOMEU SALVÀ
EQUIP DE RECERCA ARQUEOUIB
DIPÒSIT LEGAL / PM 948-2018 | ISBN / 978-84-09-03656-1

CLOSOS DE CAN GAIÀ | 2017
Informe d’intervenció arqueològica
Llorenç Oliver Servera

David Javaloyas Molina
Bartomeu Salvà Simonet
Joan Fornés Bisquerra
Equip de recerca ArqueoUIB
Informe d’intervenció arqueològica. Closos de Can Gaià. 2017
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1. RESUM SINÒPTIC 3
2. INTRODUCCIÓ 4
3. PLA DE RECERCA CIENTÍFICA: EXCAVACIÓ I ESTUDIS I ANALÍTIQUES SUBSIDIARIS 9

3.1. CAMPANYA D’EXCAVACIÓ 9
3.1.1. LOCALITZACIÓ 9
3.1.2. OBJECTIUS CIENTÍFICS 11
3.1.3. METODOLOGIA D’EXCAVACIÓ I REGISTRE 11
3.1.4. ACTUACIONS REALITZADES A LA CAMPANYA D’EXCAVACIÓ 21
3.1.5. RESULTATS DE LA CAMPANYA D’EXCAVACIÓ 34
3.2. ESTUDIS I ANALÍTIQUES SUBSIDIARIS DE L’EXCAVACIÓ 39
3.2.1. TRACTAMENT INICIAL DELS MATERIALS ARQUEOLÒGICS RECUPERATS 39
3.2.2. FLOTACIÓ DE SEDIMENTS 41
3.2.3. ANALÍTIQUES 49
3.3. TEMPORITZACIÓ DE LA INTERVENCIÓ 54
3.4. MEMÒRIA ECONÒMICA DE LA INTERVENCIÓ 54
3.4.1. FONTS DE FINANÇAMENT 54
3.4.2. PRESSUPOST ECONÒMIC PREVIST 55
3.4.3. PRESSUPOST ECONÒMIC EXECUTAT 57
3.5. APÈNDIX DE DOCUMENTS RELATIUS A L’EXCAVACIÓ 60
3.5.1. TRANSCRIPCIÓ DEL QUADERN-DIARI D’EXCAVACIÓ 60
3.5.2. PLANIMETRIES I SECCIONS 69
3.5.3. INVENTARI DE MOSTRES 74
3.5.4. INVENTARI D’ELEMENTS ESTRUCTURALS DESMUNTATS 78
3.5.5. DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA 82
4. PLA DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ 85

4.1. ACTUACIONS DE CONSOLIDACIÓ PREVENTIVA D’ELEMENTS
ARQUITECTÒNICS 85
4.2. CONSERVACIÓ D’ESTRUCTURES DESMUNTADES 89
4.3. PROTOCOL D’EMMAGATZEMATGE I CONSERVACIÓ PREVENTIVA
DELS BÉNS MOBLES 94
4.3.1. CRITERIS BÀSICS DE L’ESPAI 95
4.3.2. EMMAGATZEMATGE D’OBJECTES 95
4.3.3. MESURES GENERALS DE CONSERVACIÓ DINS L’ÀREA DE RESERVA 98
4.3.4. MOBILIARI D’EMMAGATZEMATGE 99
4.3.5. MATERIALS PER A SUPORT I EMMAGATZEMATGE 99
1
5. PLA DE DIVULGACIÓ I COMUNICACIÓ 100

5.1. ADEQUACIÓ I MANTENIMENT DEL JACIMENT PER A VISITA PÚBLICA 101
5.2. CAMP DE TREBALL 108
5.3. 5a DIADA CLOSOS VIU LA PREHISTÒRIA! 110
5.4. 22ª JORNADA DE PORTES OBERTES 124
5.5. VISITES I ACTIVITATS EDUCATIVES 127
5.6. ESTRATÈGIES D’AVALUACIÓ 128
5.7. ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ 130
6. EQUIP TÈCNIC 132

6.1. DIRECCIÓ DEL PROJECTE CLOSOS 132
6.2. DIRECCIÓ DEL PROJECTE DE CONSOLIDACIÓ I RESTAURACIÓ 132
6.3. EQUIP TÈCNIC D’EXCAVACIÓ 132
6.4. EQUIP TÈCNIC DE LABORATORI 134
6.5. EQUIP TÈCNIC DE DIVULGACIÓ 136
6.6. PERSONAL EN FORMACIÓ I COL·LABORADORS VOLUNTARIS
PUNTUALS 137
7. BIBLIOGRAFIA 139
8. SIGNATURA DELS DIRECTORS 144
2
1. RESUM SINÒPTIC
ENTITATS PROMOTORES
• Ajuntament de Felanitx
• Universitat de les Illes Balears (Grup de Recerca ArqueoUIB).
DIRECCIÓ TÈCNICA
• DIRECCIÓ I EXECUCIÓ: Bartomeu Salvà, Joan Fornés, David Javaloyas i Llorenç

Oliver.
• RESTAURACIÓ I CONSERVACIÓ: Emmanuelle Gloaguen.
TEMPORALITZACIÓ
• Treball de camp: 24 juliol – 13 agost 2017

• Tasques de laboratori, gestió i estudi de materials: gener – novembre 2017
• Pla de divulgació: gener – novembre 2017
RESUM
El present document constitueix l’informe tècnic de les actuacions dutes a terme

durant l’any 2017 al jaciment dels Closos de Can Gaià (Portocolom, Felanitx).
3
2. INTRODUCCIÓ
El projecte de gestió integral dels Closos de Can Gaià contempla 5 grans objectius, en
consonància amb els plantejaments propis de l’arqueologia del segle XXI, i d’acord amb
les concepcions sobre la pràctica arqueològica desenvolupades a l’Àrea de Prehistòria
de la Universitat de les Illes Balears.
En primer lloc, centrant-nos en la vessant més estrictament científica del projecte,

l’objectiu bàsic és el d’avançar en el coneixement de les comunitats de l’Edat del
Bronze a Mallorca. Abans de l’inici del Projecte Closos s’havien estudiat un nombre
molt reduït de navetes d’habitatge i es tenia una idea molt simple de les comunitats
que habitaren Mallorca durant el II mil·lenni A.C. A més, en el moment que el Projecte
Closos va néixer, els resultats d’aquestes recerques ja no proporcionaven respostes a
tota una sèrie de preguntes que els arqueòlegs i la societat de finals del s. XX es
començaven a fer. Així doncs, el Projecte Closos va néixer, i continua, amb la voluntat
de renovar els estudis sobre les comunitats de l’Edat del Bronze a l’illa.
El segon objectiu és el d’introduir i desenvolupar noves tècniques i metodologies

arqueològiques, amb la intenció de donar resposta a aquestes noves preguntes. Des
de l’inici del projecte s’han anat aplicant tota una sèrie d‘innovacions per assolir
aquests objectius. Aquestes innovacions començaren a arribar a Espanya ja als anys
1980 però no havien vist la seva aplicació a les nostres illes (amb l’excepció notable de
les excavacions a Son Fornés realitzades per l’equip de la Universitat Autònoma de
Barcelona i la Fundació Son Fornés).
Entre aquestes innovacions hem de destacar en primer lloc l’excavació en extensió del
poblat. En segon lloc, la preocupació per les seqüències estratigràfiques acurades,
mitjançant la introducció del Mètode Harris. En tercer lloc, cal destacar la preocupació
per la distribució microespacial dels artefactes, concretada en una combinació del
mètode Laplace, amb la divisió de l’espai en quadrícules d’1m per 1m, combinada amb
l’adopció d‘estratègies de documentació espacial procedents de l’escola francesa
d’arqueologia paleolítica, concretada amb la situació tridimensional dels conjunts
arqueològics mitjançant l’ús d’Estació Total i la integració de totes les dades en un
Sistema d’Informació Geogràfica (SIG).
Per últim, podem emfatitzar per una banda l’inici d’una bateria d’analítiques i estudis
diversos, com ara estudis arqueofaunístics, tecnològics, palinològics, carpològics,
antracològics, sedimentaris... que han permès ampliar de forma ostensible el
coneixement d’aquestes comunitats, així com del medi en el que habitaren. I,
finalment, els esforços per incorporar les noves tecnologies a la recerca arqueològica a
través de la introducció de l’estació total de topografia com a mitjà per documentar les
4
informacions espacials, la generació d’estratègies de fotogrametria, o la

implementació d’un projecte de SIG per tal de gestionar tota la informació.
Aquestes innovacions tècniques i metodològiques han proporcionat interessants

resultats. S’ha pogut constatar com els poblats d’aquesta època no estaven formats
únicament per navetes, documentant-se possibles zones d’activitat econòmica i
artesana comunitàries (tallers, magatzems...) que s’haurien posat en funcionament cap
el 1600/1500 A.C. També ens ha permès començar a visualitzar que aquestes
comunitats no foren estàtiques, sinó que canviaren molt al llarg del temps gràcies a la
documentació dels canvis que patí el poblat al llarg del temps o l’evolució del
funcionament dels espais domèstics, mitjançant l’estudi acurat de la Naveta I (ja
completament excavada i en procés d’estudi) i de la Naveta II (encara en excavació).
Un altre camp en el que s’ha avançat ha estat en la qüestió de les activitats

econòmiques d’aquestes comunitats. Els estudis arqueofaunístics han començat a
deixar-nos estudiar els patrons ramaders així com començar a intuir certa importància
de l’explotació dels recursos marins a través de l’estudi de les restes de malacofauna.
Els estudis palinològics, encara en un estat incipient, han començat a donar resultats
interessants, permetent intuir una certa activitat agrícola que, fins ara, es negava per
aquestes comunitats. Tota aquesta evidència material ens ha permès avançar en
l’estudi de l’articulació social i econòmica, així com en els aspectes ideològics de les
gents que varen viure als Closos. Tot això, ha suposat la generació d’un discurs sobre la
prehistòria mallorquina molt més ric i complex amb tota una sèrie de matisos que fins
ara havien passat desapercebuts. A més, els investigadors del projecte tenim un ferm
compromís amb la innovació de les tècniques arqueològiques emprades i amb el
plantejament de noves preguntes que confereixen un gran dinamisme al projecte
científic.
La tercera línia mestra del Projecte Closos és l‘educativa i formativa. Aquesta línia,
sorgeix a causa dels importants canvis que els darrers anys han tingut lloc tant a nivell
educatiu com, en general, en la manera de concebre i valorar l’educació dels joves.
Aquesta nova filosofia va ser recollida a les propostes de la LOE o a les recents
adaptacions dels estudis universitaris al Pla Bolonya. Les noves metodologies
educatives estan d’acord en la necessitat d’una oferta educativa variada, en la que la
formació pràctica i les sortides fora dels centres tinguin un major pes i es puguin
complementar les propostes educatives i els dissenys curriculars. Per un altra banda,
el mon educatiu universitari europeu i americà emfasitza des de fa vàries dècades la
adquisició d’experiències educatives a l’estranger. Això fa que hi hagi una amplia
demanda d’aquest tipus d’iniciatives.
Així doncs, el públic escolar (des de primària a la universitat passant pels cursos de
5
preparació de les persones per a la seva inserció professional) es converteix en un

dels puntals del present projecte. Al mateix temps, s'ha de remarcar que el
desenvolupament d’aquest projecte ofereix múltiples possibilitats de formació als
joves professionals mallorquins dedicats tant a l’arqueologia com a la gestió de la
cultura i el patrimoni cultural.
Aquesta filosofia es concreta en diferents accions:
- Formació universitària. El Projecte Closos està lligat al Laboratori de Prehistòria

de la Universitat de les Illes Balears. Per tant, un dels seus objectius és el d’oferir
la formació complementària als estudiants d’aquesta universitat que, per la seva
natura eminentment pràctica, no es pot desenvolupar a l’aula. Aquest objectiu es
compleix amb la participació dels estudiants en les campanyes d’excavació,
mitjançant la realització de pràctiques de laboratori i a través de l’encoratjament
als alumnes a introduir-se en el món de la recerca científica.
- Camp de treball. Des de fa ja més de 20 anys cada mes d’agost es desenvolupa
una campanya d’intervenció arqueològica protagonitzada por un equip
d’estudiants i llicenciats, procedents de diferents universitats espanyoles i
estrangeres que tenen l’ocasió de formar-se en diversos aspectes que conformen
una excavació arqueològica i que són difícils d’assimilar en els cursos
universitaris. A més, també s’introdueixen en el tema de la prehistòria balear, ja
que aquesta, sovint, no té espai als estudis universitaris, exceptuant els
desenvolupats per la UIB.
- Educació primària i secundària. El Projecte Closos també vol fomentar i facilitar
l’estudi de la prehistòria balear als primers estadis educatius. Per això, es
realitzen una sèrie de tallers educatius destinats als alumnes de primària i
secundària i s’encoratja la participació a les excavacions d’alumnes de
secundària.
La quarta vessant del Projecte Closos és aquella que contempla la consolidació i

restauració de les diferents estructures excavades. Les estructures arquitectòniques
que conformen el jaciment presenten diferents estats de conservació, degut a
diverses causes.
L’excavació, tant de l’interior com de l’exterior, d’aquestes estructures és el que ens

proporciona les dades que ens ajudaran a interpretar històricament el jaciment. Però,
al mateix temps que la remoció del sediment ens descobreix aspectes de la vida dels
habitants dels edificis excavats, el fet que les lloses que conformen les estructures
vagin quedant a la vista, i per tant sense protegir, fa que el procés de patiment i
degradació s’acceleri, degut en gran part als constants canvis d’humitat i temperatura,
que provoquen l’aparició de sals, esquerdes i fissures. Tant la Naveta I com les
6
estructures II-A i II-B ja han rebut algunes intervencions de consolidació i restauració,

però aquesta hauria de ser una tasca constant, perquè requereix d’un manteniment
una vegada feta la primera actuació.
La consolidació i restauració de les estructures arquitectòniques del jaciment és una

tasca molt important dins aquest apartat, però no és l’única. La recuperació i protecció
dels materials arqueològics que apareguin en un estat de conservació precari rebran
una actuació directa al jaciment, per tal de recuperar-los de la manera més adequada
possible, i preservant possibles restes que permetin realitzar analítiques que
complementin la resta de les dades obtingudes al llarg de l’excavació. En aquests casos
en que el material necessiti un tractament especial in situ, l’especialista en recuperació
i restauració de materials arqueològics serà la persona que marcarà les passes a seguir
(les passes bàsiques estan detallades en el programa de conservació).
En darrer lloc, és necessari fer esment que un dels principals objectius del projecte és
la divulgació i socialització del nostre projecte. És a dir, hi ha una voluntat ferma de
que aquesta iniciativa arribi a la societat, a la gent. Es vol donar a conèixer i
conscienciar a la societat mallorquina de la riquesa del seu patrimoni arqueològic, de
les possibilitats educatives, lúdiques, socials i, per que no, econòmiques d’aquest,
fomentant així el seu estudi i conservació i obrint la porta a models socioeconòmics
alternatius, més respectuosos amb el medi ambient i amb el nostre passat. Amb
aquesta finalitat, durant aquests 20 anys, s’han fet nombroses conferències, tallers per
a nins i per a adults, s’han publicat diversos materials, visites guiades, etc.
A més els quatre últims anys s’ha començat una nova forma de donar a conèixer no
només els Closos i l’Edat del Bronze balear, sinó la prehistòria en general. Amb aquest
fi s’ha desenvolupat un Festival d’Arqueologia en que durant tot un dia es fan tallers
per infants i adults, així com diverses demostracions (talla de sílex, producció ceràmica,
etc.), conta contes i un seguit més d’activitats, que omplen de públic per un dia el
jaciment.
7
A partir d’aquestes cinc línies esmentades i d’acord amb allò previst al projecte
d’intervenció anual, s'han desenvolupat les actuacions dutes a terme durant l’any
2017, agrupades en dos grans apartats:
• ACCIÓ 1: Campanya d’excavació i recerca científica

• ACCIÓ 2: Campanya de divulgació i posada en valor del jaciment 1
1
A causa d’una errada a l’hora de redactar el Projecte d’execució per a l’any 2017, aquest epígraf
apareix amb el nom de “Campanya de divulgació i estudi d’àrees ja excavades”. No obstant, totes les
accions incloses fan referència la divulgació i posada en valor del jaciment. Per aquest motiu queda
corregit i reflectit al present informe.
8
3. PLA DE RECERCA CIENTÍFICA: EXCAVACIÓ I ESTUDIS I

ANALÍTIQUES SUBSIDIARIS
3.1. CAMPANYA D’EXCAVACIÓ
La campanya d’intervenció de 2017 s’emmarca en el projecte de recerca 2015-2019 als

Closos de Can Gaià.
3.1.1. LOCALITZACIÓ
El jaciment arqueològic dels Closos de Can Gaià es localitza als afores de la població de
Portocolom, al terme de Felanitx, en una zona on la parcel·lació es troba molt
fragmentada. El jaciment ocupa una àrea aproximada de 42.000 m2, dividida en deu
parcel·les distintes (Polígon 31, parcel·les 834, 1044a, 1046, 1047, 1048, 1049, 1062a,
1079, 1080 i 1081). D’aquestes, únicament tres (1046, 1047 i 1048) són actualment de
titularitat pública, propietat de l’Ajuntament de Felanitx. La resta de parcel·les són de
titularitat privada.
Localització de l’àrea del jaciment (en vermell) i de les parcel·les de titularitat pública (amb
contorn blau).
Les actuacions d’excavació arqueològica i les mesures de consolidació subsidiàries

desenvolupades al jaciment durant la campanya de 2017 s’han duit a terme a la
Naveta II, localitzada a la parcel·la 1048. Les tasques de neteja de vegetació i
9
manteniment general del jaciment, així com les activitats de difusió incloses al 5è
Festival d’arqueologia i prehistòria, s’han duit a terme a les parcel·les 1046, 1047 i
1048.
Naveta V
Naveta IV
Naveta III
Naveta I
Naveta II
Àrea II
Ubicació dels diferents conjunts arquitectònics del jaciment amb la seva corresponent ubicació
al parcel·lari.
10
3.1.2. OBJECTIUS CIENTÍFICS
L’objectiu científic general es centra en avançar en el coneixement sobre les

comunitats humanes que habitaren Mallorca durant l’Edat del Bronze (c. 1700-850 cal
AC). Aquest objectiu general es concreta en una sèrie d’objectius més específics:
- L’excavació de la Naveta II té com a objectiu concret el d'avançar en el

coneixement dels espais domèstics que empraren aquestes comunitats. En
aquest sentit el projecte pretén analitzar les tècniques constructives, les
canviants estructuracions internes, les distintes activitats que s’hi realitzaven a
l’interior, amb especial atenció a les activitats rutinàries, aquelles activitats
necessàries per al desenvolupament de la vida quotidiana de l’època naviforme.
- Augmentar el coneixement sobre l’evolució cronològica dels poblats de navetes,
ja que la informació obtinguda sobre el funcionament d’aquesta estructura s’ha
d’afegir a les que ja disposam sobre les navetes I i V del mateix jaciment,
actualment en fase d’estudi.
- Estudiar les tècniques constructives i arquitectòniques emprades per les
comunitats de la fase naviforme en la construcció de les edificacions que donen
nom a aquesta epòca mitjançant l’estudi de la Naveta II.
- Augmentar el coneixement sobre els aspectes socioeconòmics de les comunitats
que visqueren durant la fase naviforme i l’inici de la talaiòtica de la prehistòria
balear (c. 1600-800 cal AC). Per desenvolupar aquest punt durant el 2017 s’ha
recollit una àmplia bateria mostres faunístiques, palinològiques, carpològiques,
antracològiques i de fitòlits entre d’altres.
3.1.3. METODOLOGIA D’EXCAVACIÓ I REGISTRE
3.1.3.1. METODOLOGIA D’EXCAVACIÓ
La metodologia i les tècniques que s’empren a una excavació arqueològica es

decideixen en funció del tipus de jaciment, de la seva problemàtica particular, així com
dels objectius del projecte (científics, formatius i de difusió entre d’altres). A més, s’ha
de tenir en compte el temps i els recursos materials i humans disponibles, essent una
exigència maximitzar la relació entre la informació obtinguda i els recursos emprats.
Un dels principals problemes d'una excavació arqueològica és el desconeixement de la
realitat amb la que ens trobarem, per la qual cosa és indispensable adoptar estratègies
que ens facin possible documentar i interpretar amb precisió tots els seus elements i
sotmetre a les tècniques i la metodologia d’excavació de excavació a un constant
feedback amb l'objectiu d'ajustar-les a la realitat del jaciment i del grup humà que hi
intervé.
11
La tècnica d’excavació que es pretén aplicar en aquest cas concret és la que l’equip
de la Universitat de les Illes Balears ha anat desenvolupant des del seus inicis a l’any
1995.
Aquesta tècnica té com a objectiu principal la documentació de les variables espacial i

temporal del jaciment i es basa en l’aplicació del anomenat Mètode Harris (Harris 1991),
desenvolupat a la arqueologia urbana britànica als anys 70' i que ha esdevingut el
mètode més emprat arreu del món, on els objectius fonamentals són la identificació i
documentació de les diferents unitats estratigràfiques (UE) (definides com les accions
deposicionals mínimes que es poden identificar a un jaciment), a més de les relacions
establertes entre elles (matriu harris). Aquesta estratègia se completarà amb la
documentació de la distribució microespacial dels artefactes i ecofactes dins aquestes
UE, mitjançant l’ús d’una Estació Total topogràfica, seguint els corrents procedents de
l’escola francesa d’arqueologia paleolítica, i en concret a Laplace-Meroc (1972).
A més d'aquestes dues estratègies bàsiques s’emprarà també el concepte de “conjunt

arqueològic”, ens ajudarà en la interpretació del jaciment excavat. La definició de
conjunt arqueològic no pot ser mai exacta ja que es tracta d'una categoria
principalment interpretativa. Amb aquest terme ens referim a qualsevol agrupació de
material que els arqueòlegs o arqueòlogues considerin que és reflex directe del
context sistèmic. Per exemple, un conjunt arqueològic seria un conjunt d'ossos en
connexió anatòmica, un conjunt de fragments ceràmics que poguessin formar part del
mateix vas, etc. Aquesta figura és de gran ajuda per a definir la integritat de les UE.
Aquesta, es la filosofia bàsica de la proposta arqueològica dels equips formats i

vinculats amb la UIB. Aquest sistema ha mostrat la seva vàlua en els diferents projectes
gestionat per aquest grup: Dolmen de s’Aigua Dolça (Artà), Biniparratx (Menorca),
Cova del Pas (Menorca), Son Ferrer (Calvià), Puig de sa Morisca (Calvià), Naveta
Alemany (Calvià) o Closos de Can Gaià (Felanitx).
3.1.3.2. LA DOCUMENTACIÓ DELS CONTEXTS ARQUEOLÒGICS
La recollida d'informació, a més de fer-se mitjançant distintes fitxes de registre, es

completa amb la realització de planimetries i seccions de les diferents unitats
estratigràfiques i una exhaustiva documentació fotogràfica. A tot això s'afegeix la
redacció del diari d'excavació, eina bàsica del procés de documentació i interpretació
dels contexts arqueològics, i on s'han de consignar totes les feines realitzades, les
impressions personals de totes les persones implicades a la feina, així com les
successives i, molt sovint, efímeres interpretacions de les diferents parts que
conformen el jaciment.
12
a. Fitxes i arxiu d'Unitats Estratigràfiques.
La documentació de les UE es farà mitjançant una fitxa de descripció adaptada a la

realitat arqueològica dels jaciments prehistòrics de les Balears que s'ha dissenyat des
del Laboratori de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears. El disseny d'aquesta
fitxa contempla la possibilitat d'integrar tota la informació a una base de dades.
La identificació i documentació de les UE, i entre elles especialment les sedimentàries,

é una de les tasques més importants i complicades de les estratègies d’excavació que
es fonamentes en el mètode Harris. És per això que aquesta feina necessita d’un
protocols d’actuació ben definits. En el nostre cas, la identificació de les UE
sedimentàries consta de dues accions distintes: la primera, és la identificació al camp,
on es consignen una sèrie de característiques seguint la fitxa abans senyalada; la
segona tindrà lloc al laboratori i, per tant, es necessari recollir una sèrie de mostres
dels sediments per crear un arxiu.
Es procedirà a recollir dues mostres de sediments, sempre evitant les interfàcies,

procurant que no hi hagi contaminacions procedents d’altres UE. Una primera mostra
de 150-200g que servirà per arxivar-la i, una segona mostra d’uns 500g que servirà per
realitzar les diferents analítiques. D’aquestes mostres es documentarà la situació
exacta d’on es va recollir mitjançant la Estació Total. En cas de que el sediment estigui
humit s’assecarà per evitar la formació de fongs.
b. Fitxes i inventaris de registre.
Tots els artefactes i ecofactes que es trobin al jaciment, independentment de la seva

natura, s'identificaran amb una fitxa. Aquesta fitxa es farà utilitzant com a suport un
depressor, dels que s'empren en medicina, en el que s’escriurà amb un bolígraf de
punta fina. L'adopció d'aquesta estratègia té com a objectiu que no es perdi la
informació, cosa que amb les tradicionals etiquetes de cartolina esdevenia
freqüentment. La fitxa d'identificació ha de contenir els següents camps:
1. Jaciment i any de la campanya (sempre).

2. Unitat estratigràfica (sempre).
3. Número d'inventari (sempre):
4. Data d'extracció del material (sempre).
5. Conjunt arqueològic.
6. Observacions (si escau): en aquest darrer camp es poden anotar totes aquelles
dades referents al material que es considerin significatius: context en el que es
va trobar, estat de conservació, necessitats de conservació, etc.
13
A més, es realitzarà un inventari a on es consignarà tota la informació de tots els

materials que es vagin recollint. Aquest inventari tindrà els mateixos camps que la fitxa
d'identificació més a on s’haurà d'introduir les coordenades proporcionades per
l'Estació total.
c. Inventari de fotografies.
La gran quantitat de fotografies que es faran amb l'objectiu de documentar al màxim el

procés d'excavació, fa necessària la realització d'un inventari fotogràfic amb la finalitat
de poder identificar i classificar correctament tota aquesta documentació a més de
poder accedir a ella en el menor temps possible. Aquest inventari ha de contenir els
següents camps:
1. Número de fotografia: número correlatiu començant des de 0 .

2. Persona que realitza la fotografia.
3. Descripció: aquest camp és el més important de tots. S’hi realitza una breu
descripció de l'element fotografiat (zona, procés realitzat, UE, material, etc.)
4. Orientació de la fotografia: croquis de l’àrea que comprèn la fotografia i del lloc
des d'on s'ha fet la fotografia.
5. Data de realització de la fotografia (dd/mm/aa).
d. Diari d'excavació.
Al diari d'excavació s'hi han de recollir totes les feines que es fan, totes les dades
interessants així com les impressions personals de totes les persones implicades a la
feina així com les successives i, molt sovint, efímeres interpretacions dels diferents
elements que composen el jaciment. Tot això ha d'anar ben acompanyat de material
gràfic, croquis, dibuixos, fotografies (s’apuntarà el numero d'inventari corresponent) a
més de qualsevol dada que es consideri rellevant pel desenvolupament de l'excavació.
Un dels elements principals que s'ha d’apuntar són les feines pendents, aquest apartat,
en la mesura de lo possible s'apuntaran en vermell per facilitar que no s'oblidin. El diari
és un dels elements més importants de la documentació. Per aquest motiu s'ha fer
diàriament i, a ser possible, al mateix jaciment, i de la manera més detallada possible.
e. Planimetria i seccions.
El dibuix arqueològic és un dels elements més importants del procés de documentació

del registre arqueològic. No només reflecteix amb exactitud tot allò que apareix a
l’excavació, sinó que, en molts casos, es converteix en una referència indispensable,
degut a la pròpia naturalesa de l’excavació, que comporta la desaparició dels contexts
estratigràfics a mesura que aquesta avança.
14
Aquest treball es realitza, normalment, a llapis sobre paper mil·limetrat, fet que obliga,
amb posterioritat, a recalcar-la sobre paper vegetal a tinta. Un cop passat a paper
vegetal i entintada, la planimetria està llesta per a ser escanejada i digitalitzada.
Finalment, tant les planimetries com les seccions es bolquen a un projecte de CAD que
permet treballar adequadament amb elles i assegurar la generació d’imatges
adequades tant per recerca com per divulgació.
Plantes.
Estructures: 1:20
Detalls: 1:10
Unitats estratigràfiques: 1:20, planta inicial i planta final.
Seccions.
Estructures: 1:20
Unitats estratigràfiques: 1:20, secció inicial i secció final.
Com a complement d’aquesta metodologia de dibuix, també es treballarà amb estació

total, per tal de poder tenir un nivell màxim de detall, tant pel que fa referència a cada
llosa de l’estructura com pel que fa a la situació de l’edifici en el conjunt del jaciment i
la relació espacial entre els altres conjunts arquitectònics. En aquest sentit, es pretén
continuar el treball iniciat al 2011 pel Dr. Christoph Rinne (Christian-Albrechts-
Universität de Kiel, Alemanya).
3.1.3.3. EL PROCÉS D'EXCAVACIÓ
a. Excavació per Unitats Estratigràfiques (UE).
L'excavació del jaciment es farà, com ja s'ha dit, emprant el mètode Harris. Això suposa
que els treballs han d'anar destinats a la localització, determinació i posterior
excavació de les diferents UE. En aquest procés s'ha de posar especial atenció a les
relacions entre les diferents UE ja que seran aquestes les que ens permetran
reconstruir la seqüència cronològica del jaciment mitjançant la creació d'una matriu
Harris.
L'excavació de les diferents UE s'ha de fer de la més moderna a la més antiga. Es

començarà amb la determinació de la UE en superfície, intentant trobar els seus límits.
Una vegada delimitada s’obrirà una fitxa donant-li un numero correlatiu i es procedirà
a una primera documentació gràfica (fotos més delimitació de la seva àrea inicial amb
la Estació total). A continuació es començarà la seva excavació procurant documentar
15
aquest procés amb la major cura possible: documentació gràfica, recollida exhaustiva
de material i de mostres per analítiques, relacions estratigràfiques amb les altres UE,...
procurant revisar la seva fitxa de manera constant.
b. Documentació de la variable espacial.
Com ja hem avançat el mètode Harris es combinarà amb la localització espacial dels
materials presents dins cada una de les UE. La localització espacial dels materials és
una eina indispensable per poder interpretar aquestes ja que ens permet deduir
diferents aspectes, entre els que destaquen la determinació de la integritat de les UE,
és a dir la proximitat entre el context sistèmic i l'arqueològic (Schiffer 1972) o la
caracterització interna de les UE, aspecte especialment interessant en UE de grans
dimensions o de característiques concretes com pot esser un sòl d'habitació on un bon
estudi microespacial ens pot ajudar a inferir diferents àrees funcionals.
Com ja s'ha comprovat a altres excavacions a les quals han participat els autors del
present projecte les tasques de localització de tot els materials trobats a un jaciment
por ser una tasca que arribi a col·lapsar el sistema d'excavació. Com ja hem dit abans
un bon sistema d'excavació és aquell que conjuga amb saviesa els recursos (humans,
materials i el temps d'execució) per tal d'aconseguir al màxim els seus objectius, és per
això que l’estratègia de localització de material ha de ser flexible evitant que col·lapsi
el sistema.
D'aquesta manera, de forma general, no es pretén localitzar tridimensionalment

absolutament tot el material sinó que es situarà només aquell material rellevant. La
pregunta a respondre és, doncs, que s'entén com material rellevant? La rellevància o
no d'un material qualsevol vindrà determinada principalment per la seva natura i per
les característiques del context en el que està insert. Els codirectors del projecte
consensuaran les característiques essencials (mesures, conservació, tipus...) de cada un
dels tipus de materials (ceràmica, fauna, carbons,...) amb els especialistes que
l'estudiaran tenint en compte les preguntes a respondre i els recursos materials i
humans disponibles. El requisit indispensable ha de ser que una UE determinada tingui
només una estratègia de localització de material, i que aquesta estratègia quedi
registrada a la fitxa d'UE. D'aquesta manera es garantirà la coherència a l'hora
d'analitzar i comparar els materials presents a les diferents UE.
En cas de que un material sigui considerat no rellevant es dipositarà en una bossa

general d'UE separant-lo per la seva natura. Aquestes bosses hauran de dur una fitxa
de registre que indiqui el numero d'UE i el tipus de material.
Tota la informació espacial es recollirà mitjançant l’ús d’una Estació Total durant el
treball de camp. Posteriorment, aquesta es bolcarà en un projecte de CAD i, finalment,
16
serà gestionada mitjançant un projecte de SIG i es vincularà a la informació dels

artefactes i ecofactes aconseguits pels diversos especialistes.
3.1.3.4. PROTOCOLS ESPECÍFICS DE RECOLLIDA D'ARTEFACTES I ECOFACTES
a. Extracció del material.
El material s’anirà recollint a mesura que vagi quedant a la superfície tenint en compte
que si es rellevant prèviament haurà de haver-se localitzat amb l'estació total i anirà
dipositat a una bossa individual juntament amb la seva fitxa de registre. Aquesta anirà
dins una bossa més petita per evitar que la tinta contamini el material i que la fitxa no
es deteriori.
Tot el sediment que s'excavi es purgarà amb un garbell de mida mitjana. Aquesta
acció té com a finalitat la recuperació de tots els elements, en principi de reduït
tamany, que hagin pogut passar desapercebuts en el moment de l'excavació.
b. Emmagatzematge.
Com a regla general, tot el material es dipositarà a una bossa individual juntament
amb la seva fitxa de registre. Aquesta anirà dins una bossa més petita per evitar que la
tinta contamini el material i que la fitxa no es deteriori. Els carbons s'introduiran en
paper d’alumini abans d’introduir-los a la seva bossa de plàstic per evitar la seva
fragmentació.
Tots els materials, acompanyats per les seves fitxes de registre es separen per tipus i
per UE i s'emmagatzemaran dins de caixes de cartró. A un lateral exterior d'aquestes
caixes s’aferrarà una etiqueta on es consignarà la/les UE que hi ha dintre i el tipus de
material. Aquestes caixes es guardaran al laboratori de prehistòria de la Universitat de
les Illes Balears, on es té previst fer tots els estudis de les fases II i III.
Es prestarà especial atenció a tot aquell material fràgil. S’adoptaran totes les mesures
necessàries per evitar la degradació dels materials. Aquestes han estat consensuades
amb una restauradora venen detallades al pla de conservació.
c. Protocols específics de recollida d’artefactes i ecofactes.
i) Ceràmica
El material ceràmic, un cop extret, serà emmagatzemat per unitats estratigràfiques al

mateix jaciment, per facilitar el seu posterior processat al laboratori. En els casos en
17
que la ceràmica requereixi un tractament especial in situ, s’atendrà a les orientacions

de l’especialista explicitades al pla de conservació.
En cas de contenidors ceràmics amb restes de sediment o matèries orgàniques al seu

interior, el seu contingut no serà excavat, sinó que es recuperarà per a fer-ho al
laboratori i procedir a estudis de continguts i definir l’ús al qual estaven destinades
aquestes peces.
Si algun recipient ceràmic es troba intacte però presenta fractures, es deixarà la terra
que contingui, com al cas anterior, per així proporcionar-li subjecció. Per a la seva
extracció es seguiran els protocols definits al pla de conservació.
ii) Carbons i llavors
L’extracció de les restes antracològiques no és molt diferent respecte a l’extracció

d’altres materials del jaciment. Es tindrà en compte la necessitat d’extreure’ls amb
pinces, així com la utilització de paper d’alumini com a embolcall i de pots hermètics
per al seu emmagatzematge, per tal d’evitar, en la mesura del possible, la seva
contaminació.
Alhora, aproximadament un 20% del sediment de cada unitat estratigràfica (1 de cada

5 senalles), serà porgat per sistema de flotació amb el fi de recuperar totes les restes
disperses que pugui contenir. L’objectiu d’aquest sistema és el de la recuperació del
màxim d’informació paleobotànica procedent de macrorrestes vegetals que pugui
contenir el jaciment. S’ha comprovat la necessitat d’aquest tipus d’estratègia per a
obtenir resultats estadísticament fiables. Aquest mateix protocol servirà per a la
recol·lecció d’altres restes com les llavors o altres restes de fruits. A més, en casos
concrets on la UE sigui de gran extensió i pugui ser rellevant la seva distribució
espacial, per reflectir el context sistèmic (p.ex. un sòl d’habitació), es prendran mostres
de diferents punts per tal d’analitzar possibles àrees diferenciades.
iii) Restes òssies
Les restes òssies, i concretament les faunístiques, són una de les restes més abundants
als jaciments d’aquesta època. Per aquesta raó és necessari establir criteris de
rellevància. Aquests criteris s’han de consensuar amb l’especialista que s’encarregui
del seu estudi.
Al cas dels elements ossis susceptibles d’emprar-se per a datacions radiocarbòniques,

es primaran ossos compactes com, per exemple, els astràgals. Es procedirà a actuar
com amb els carbons.
18
En els casos en que les restes òssies requereixin un tractament especial in situ,
s’atendrà a les orientacions de l’especialista explicitades al pla de conservació.
iv) Metalls
A l’hora d’extreure les restes metàl·liques, s’han de seguir, generalment, les mateixes
recomanacions que per a l’extracció de ceràmica i també s’empra la mateixa fitxa
d’identificació que en aquest cas. S’opta per no extreure’ls fins que siguin estudiats per
un especialista, fet pel qual es procedeix al seu emmagatzematge atenint-se a les
indicacions de la restauradora explicitades al pla de conservació.
v) Material lític
L’extracció del material lític no comporta la necessitat de dur a terme un protocol

específic. Es fa seguint el mateix procés que al cas de la ceràmica i emprant la mateixa
fitxa d’identificació. A la gran majoria de casos, el material lític es sol trobar en bones
condicions i, previsiblement, no serà necessari efectuar una neteja ni
emmagatzematge especial.
En el cas concret d’elements macrolítics es posa especial atenció a aquells que estiguin
en posició original. El protocol contempla la recollida de sediments que estiguin en
contacte amb l’artefacte per a la seva posterior anàlisi al laboratori (pol·len, fitòlits...)
En els casos en que el material lític requereixi un tractament especial in situ, s’atendrà
a les orientacions de l’especialista explicitades al pla de conservació.
vi) Mostreig a realitzar anàlisis pol·líniques i de fitòlits.
El protocol de mostreig condicionarà enormement els resultats de les anàlisis

paleobotàniques així com les possibilitats de superar problemes tafonòmics. Així
mateix, es recomana la presència de l'especialista al jaciment en tot moment i
especialment a l'hora del mostreig.
Es proposa una estratègia de mostreig horitzontal sistemàtic. Aquesta estratègia

ofereix la mateixa informació que el perfil estratigràfic amb l’avantatge que el
sediment és sempre fresc al moment del mostreig. Es procedirà a la recollida de 50-
100 gr. de sediment per cada quadre i per cada canvi sedimentari que s’hi produeixi.
Les mostres es dividiran en dues, una per a fitòlits i una altra per a anàlisis pol·líniques.
El protocol a seguir consistirà en la neteja superficial del sediment amb un pinzell. A

continuació, es recollirà la quantitat necessària de sediment amb una espàtula,
netejada amb aigua destil·lada abans de cada presa de mostra. El sediment es
guardarà a una bossa de plàstic hermètica que alhora s’introduirà a una altra bossa
19
igual per evitar el seu trencament i contaminació. Totes les indicacions de la

procedència de la mostra s'anotaran al quadern de mostres i a la pròpia bossa.
vii) Geoarqueologia: anàlisis dels sediments arqueològics.
Podem diferenciar dos tipus principals d’anàlisis que requereixen protocols de

mostreig diferenciats:
Mostres per a anàlisis de composició de sediments (granulometries, calcimetries,

difracció de RX, fosfats, cromatografia de gasos...). Es procedirà a la recollida de 5
mostres d’uns 75gr. de sediment cada una per UE. En el cas d’UE on la distribució
espacial pugui reflectir el context sistèmic s’agafaran diverses mostres a diferents
punts.
El protocol a seguir consistirà en la neteja superficial del sediment amb un pinzell. A

continuació, es recollirà la quantitat necessària de sediment amb una espàtula,
netejada amb aigua destil·lada abans de cada presa de mostra. El sediment es
guardarà a una bossa de plàstic hermètica que, alhora, s’introduirà a una altra bossa
igual per evitar el seu trencament i contaminació. Totes les indicacions de la
procedència de la mostra s'anotaran al quadern de mostres i a la pròpia bossa. La
situació exacta de la mostra es localitzarà amb l’estació total.
Mostres per a estudis micromorfològics. El mostreig consisteix en l’extracció de blocs

de sediment no pertorbat. Aquestes mostres es recobreixen amb guix garantint així la
conservació de l’estructura original. Les mostres han d’anar ben embalades i
etiquetades amb una referència que faciliti la identificació posterior; també s’anota la
profunditat i el lloc de procedència. Se situa la mostra al perfil anteriorment dibuixat.
El mostreig es pot realitzar en secció o en planta. És imprescindible documentar la
mostra amb una descripció de la localització, orientació i polaritat i amb una
descripció sistemàtica d’on s’ha realitzat l’extracció.
20
3.1.4. ACTUACIONS REALITZADES A LA CAMPANYA D’EXCAVACIÓ
En aquest apartat es presenten les actuacions d’excavació i desenvolupament

d’estudis subsidiaris duites a terme durant la present campanya, relacionades amb la
generació de nou coneixement arqueològic i històric.
3.1.4.1. EXCAVACIÓ DE LA NAVETA II
Com s’establia al projecte d’execució, l’excavació i l'estudi de la Naveta I (Calvo i Salvà,

1999; Fornés et alii, 2009; Hernández et alii, 2004; Javaloyas, Fornés, Salvà 2007;
Noguera, inèdit; Oliver, 2005; Servera et alii, 2004) ha permès evidenciar que l’estudi
d'aquest tipus de registre esdevé fonamental per comprendre aquestes comunitats a
partir de les darreres interpretacions (Fornés et alii, 2009; Javaloyas 2014, Salvà i
Hernandez, 2009) que emfatitzen la relació dialèctica entre les navetes i les comunitats
que hi visqueren.
Les navetes d’habitatge, també conegudes a la bibliografia sobre la prehistòria de les

Balears com a navetiformes, són els principals espais, i en certs moments gairebé els
únics, on transcorre la vida diària d'aquestes comunitats. És on s’hi es relacionen tant
els individus que conformen el grup domèstic, com els diferents grups domèstics que
conformen la comunitat. Només amb una anàlisi acurada dels trets que caracteritzen
aquestes estructures que, a més, no són estàtiques sinó que van canviant al llarg del
temps, podrem arribar a entendre les comunitats que habitaren a Portocolom fa més
de tres mil anys i poder conèixer la seva organització social i econòmica i entendre la
seva manera de veure el món. Tot això no és sinó un punt de partida que ens permetrà
fer-nos més preguntes.
En aquesta línia, l’excavació i estudi de la Naveta II es plantejava clau per tal de

confirmar les línies marcades per l’excavació de la Naveta I i respondre, entre d’altres,
a les preguntes de: qui conforma aquests grups domèstics? quines són les activitats
que es fan dins l'àmbit domèstic i quines no? com va ser el procés de construcció i ús
de les navetes? funcionaren totes alhora? o pel contrari tingueren tempos distints?
quines diferències varen existir entre elles? Preguntes que ens han de permetre
entendre les canviants percepcions entre espais domèstics i espais públics i, per tant,
les canviants relacions i configuracions d'aquestes comunitats.
Al projecte d’excavació, s’establia que la campanya d’excavació de 2017 es centraria

en continuar l’excavació de la Naveta II. Aquesta estructura es va començar a excavar
l’any 2002 i es varen realitzar diferents intervencions fins l’any 2007, en que
l’excavació quedà posposada per donar prioritat al processat de la informació i estudi
21
dels materials provinents de la Naveta I. Finalment, la passada campanya 2016 es

reprengué l’excavació d’aquesta zona, ja en el marc del present pla quinquennal
d’intervenció.
Per tal de planificar acuradament la feina, s’ha dividit la Naveta II en quatre àrees, que
a continuació es detallen segons l’ordre de prioritat d’excavació, juntament amb la
descripció de les tasques dutes a terme durant la present campanya.
Àrees d’excavació a la Naveta II establertes per a la campanya 2017
A continuació es descriuen les tasques dutes a terme a cadascuna de les àrees

d’intervenció, fent referència a les unitats estratigràfiques (UE) que s’hi localitzen. Per
a una millor comprensió del procés, a l’apartat 3.1.5.1. Estratigrafia, es fa una relació
de les UE de la Naveta II rellevants per al desenvolupament de la campanya, tant si s’hi
ha intervingut, com si no.
22
Àrea 1
L’àrea interior de la Naveta II està delimitada per les UE 164 (Mur principal de l’edifici)
i UE 180 (mur transversal de tancament, a l’interior de l’estructura, que defineix un
accés al costat oest).
Durant la campanya de 2007 s’hi varen identificar diversos subespais definits per un
alineament de pedres que compartimentaven la naveta (UE 199, 210 i 211), així com
una estructura de combustió ben delimitada (UE 208 i 209) situada en el cantó format
per les UE 164 i 180, al costat est. Prop d’aquesta estructura de combustió i del mur UE
180, s’hi localitzà també un altre element estructural, una pedra en posició vertical a
mode de piló (UE 207). Igualment, s’hi documentaren diversos nivells sedimentaris (UE
195, 198 i 205) que s’interpreten com sòls d’habitació.
A la passada campanya de 2016, la intervenció en aquesta zona es va limitar a tasques

de neteja. A la campanya d’enguany s’ha reprès l’excavació de tota aquesta àrea.
Testimoni
estratigràfic
Imatge de situació de l’àrea 1 al moment d’iniciar la campanya
23
Per una banda, s’ha procedit a sanejar el testimoni estratigràfic deixat a l’interior de la
naveta, al quadre 2-7 del sector 3E, adossat al mur oest de l’estructura, amb l’objectiu
d’extreure’n, un cop finalitzada l’excavació d’aquesta àrea, una seqüència
estratigràfica per a fer-ne anàlisis sedimentològiques. Amb el pas dels anys, des de la
darrera campanya en que s’havia excavat a l’interior de la naveta, l’any 2007, les
condicions climàtiques havien propiciat el deteriorament dels perfils del testimoni. Per
aquest motiu s’ha sanejat pels tres costats exempts. La seqüència estratigràfica que
queda al testimoni és:
- UE 143: nivell superficial

- UE 168: nivell posterior a l’abandonament
- UE 166/189: enderroc, caiguda de l’estructura
- UE 195 (N) i 198/205 (S i E): nivell d’ocupació de la naveta
Testimoni estratigràfic a l’interior de la Naveta II, un cop sanejat.
Per altra banda, s’ha continuat amb l’excavació en extensió dels nivells estratigràfics
de l’interior, distingint-hi dues subàrees, definides per la línia que marquen les UE 199-
210-211.
Al sector nord, entre aquesta línia i l’absis, s’ha continuat excavant la UE 195, ja
documentada en campanyes anteriors. Amb abundants restes de fauna i ceràmica,
s’interpreta com un sòl d’ocupació. L’estudi acurat dels materials recuperats ens
permetrà, o no, confirmar-ho i precisar-ne la cronologia.
24
Al sector sud, entre la aquesta línia i el mur UE 180, que tanca i defineix l’accés a
aquest espai, s’hi localitzaven la UE 198 (al costat est) i la UE 205 (al costat oest). Tant
per la seva composició sedimentària com pels materials recuperats, eren molt
semblants entre sí. La distinció en dues UE, doncs, es va fer en base a una línia de
pedres que creuava l’espai, des de la UE 207 (piló de pedra situat prop del mur UE 180)
en direcció a la UE 210, tot i que quedava oculta per la presència del testimoni
estratigràfic.
Durant el procés d’excavació s’ha comprovat com les pedres que conformaven aquesta
línia que separava les UE 198 i 205 no era d’origen antròpic i s’ha procedit a retirar-la.
Una vegada descartada com a element estructural, la divisió entre les UE 198 i 205
perd el seu sentit i, per tant, s’unifiquen com a UE 198. A l’inventari d’UE, la 205
quedarà com a assimilada a 198, mentre que a l’inventari de material quedarà com a
205, però corresponent a un nivell equivalent.
Un cop l’excavació de les UE 195 i 198/205 assoleix la cota inferior de les pedres dels
elements de compartimentació interna de la naveta (UE 199, 210 i 211), als quals
s’adossen, aquests queden exempts. No obstant, a nivell sedimentari, no s’observen
gaires diferències entre les UE 195 i 198 i el sediment que queda per excavar.
Es procedeix, doncs, a desmuntar el muret UE 199 i a l’excavació del seu negatiu (UE
251). Prèviament al desmuntatge es fa el calc i fotografia del muret i les pedres que el
conformen són inventariades i redipositades a un espai del jaciment per a la seva
conservació de cara a la possibilitat de la seva restitució al moment de restaurar la
naveta (aquest procés es detalla a l’apartat 4.2. Conservació d’estructures
desmuntades).
Un cop retirada la UE 199, per evitar problemes d’interpretació, s’excavarà el nivell per
sota de la línia de base del mur de la naveta com a una UE diferent. Atès que, un cop
retirat el mur UE 199, no hi ha cap estructura que separi les dues àrees esmentades,
s’ha d’excavar tot l’interior com una sola UE: 254.
25
UE 164
UE 208/209
UE 254 UE 180
UE 207
UE 211
UE 206/255
UE 210
Testimoni
UE 164 estratigràfic
Naveta II: UE 254 ocupant tota l’extensió de l’àrea 1, un cop retirat el muret UE 199.
Paral·lelament, a la part anterior d’aquesta àrea, a l’espai que queda entre l’entrada i
el piló (UE 207), s’hi localitzà, ja l’any 2007, una taca de cendres (UE 206) que, més que
no una estructura de combustió, semblava un espai d’abocament de cendres. Un cop
excavades les primeres capes, aparegué un conjunt de pedres formant un cercle (UE
255) que delimitaven el clot habilitat com a abocador, tot que havia quedat
completament reblert i els límits coberts. D’aquesta UE en quedaven alguns romanents
que s’han excavat enguany, inclòs un petit vessament fora dels límits del clot, d’on
s’han recuperat nombroses restes de fauna i malacofauna que hauran de ser
estudiades.
UE 207
UE 255
Àrea 1: UE 207 i 255.
26
Finalment, un cop assolida la seva base, es retira el piló UE 207, seguint el mateix
procediment que amb el muret UE 199. A l’apartat 3.5.4. Inventari d’elements
estructurals desmuntats de l’apèndix documental s’hi inclou l’inventari d’aquests
elements estructurals retirats.
Àrea 2
Es correspon a l’àrea interior frontal de la Naveta II. Aquest espai està definit pels
extrems anteriors del mur principal de l’estructura (UE 164) i pel mur transversal de
tancament (UE 180). En aquest sector es va realitzar un sondeig d’1m per 1m durant la
campanya de 2002 i es va documentar un enllosat (UE 191) que probablement
s’estengués per tota l’àrea. Posteriorment, es va continuar l’excavació en extensió de
l’àrea l’any 2003, moment en el que es va retirar un nivell sedimentari superficial (UE
165). Durant les campanyes posteriors, es retirà el nivell d’enllosat definit com UE 191 i
s’inicià l’excavació d’un nivell de sòl (UE 197).
Durant la passada campanya de 2016, es va reprendre l’excavació de la UE 197, nivell

corresponent a l’última fase d’ocupació de la naveta prèvia a l’abandó de l’edifici.
Igualment, a aquest àmbit s’hi documentaren nous elements constructius que
conformen una estructura a mode de plataforma a la zona d’accés a la naveta (UE 244,
246, 247) que s’ha d’interpretar en relació al mur UE 180.
Imatge de situació de l’àrea 2 al moment d’iniciar la campanya
27
A la campanya d’enguany els esforços s’han centrat en continuar l’excavació de les UE

documentades, a fi d’establir la funcionalitat d’aquesta àrea i definir les relacions
estratigràfiques d’aquesta zona amb el mur UE 180, l’àrea 1 i l’exterior de la Naveta II.
Per una part, s’ha retirat la UE 244, seguint el mateix procediment que amb el muret
UE 199. Aquesta UE fou documentada la campanya de 2016 i inicialment identificada
com la filada inferior d'un muret de tancament a l'entrada de la naveta. Tot i aquesta
primera proposta, probablement s’ha d’entendre formant part de l’enllosat d’entrada
(UE 191). En el mateix sentit, cal reinterpretar la UE 247, identificada la campanya de
2016 com un enderroc, com un nivell de reble dipositat a mode de preparat per
assentar-hi l’enllosat UE 191/244, donant lloc a una plataforma elevada a la zona
d’accés a la naveta. La construcció d’aquest element s’ha de posar en relació amb el
muret de tancament UE 180, que per la seva cara externa, es recolza a sobre d’aquesta
plataforma.
Un cop retirats els romanents de l’enllosat i plataforma, s’ha finalitzat l’excavació de la

UE 197, corresponent a un sòl d’ocupació previ a la remodelació de la naveta
consistent a construir la plataforma i mur de tancament.
Per davall de la UE 197 s’hi ha localitzat, a davant el portal d’accés a l’àrea 1, un nivell
sedimentari de color gris, amb abundants cendres i carbons (UE 248), que sembla
estendre’s cap a l’interior, a l’àrea 1, per davall del llindar d’entrada. Aquesta
impressió, s’haurà de confirmar en avançar l’excavació a la zona interior.
A la zona més propera a l’entrada de la naveta, per davall la UE 197, en canvi, hi

apareix un nivell de color taronja intens i gra molt fi (UE 249). A l’indret central
d’aquesta àrea, allà on es produeix el contacte entre la UE 249 i les UE 247 i 248,
retirant algunes pedres de grans dimensions de la UE 247, per davall hi han aparegut
un seguit de lloses planes. Tot i la precaució necessària, atès que encara no s’ha
excavat, sembla plausible que es tracti de la mateixa UE 246, que s’estengui per sota
de la UE 249, conformant un enllosat a l’àrea frontal. Aquest fet obliga a revisar la
hipòtesi de la UE 246 com una graonada, plantejada de manera provisional el moment
de la seva troballa (2016). Així doncs, la línia inferior dels graons d’accés (UE 250) s’ha
d’entendre, bé com la base de l’estructura que conforma la plataforma d’accés a la
Naveta II en un moment tardà, bé com un enllosat d’un moment anterior, reaprofitat a
l’hora de bastir aquesta plataforma. Aquesta hipòtesi s’haurà de confirmar o descartar
en funció de les properes intervencions a aquesta àrea.
28
UE 247
(ja excavada)
UE 250
UE 180 UE 246
UE 246?
UE 249
UE 248
Àrea 2: frontal de la Naveta II, amb les estructures que defineixen l’accés a l’edifici.
Àrea 2: cara anterior del mur UE 180, assentat a sobre la UE 247 (a la dreta).
29
Àrea 2: al fons, mur UE 180; en primer terme, graons d’accés a la plataforma erigida a
l’entrada de la naveta (UE 246, al nivell superior; i UE 250, al nivell inferior)
Àrea 2: al fons, UE 249 (esquerra) i 248 (dreta); en primer terme, possible enllosat que apareix
per davall les UE 197 i 247, que podria tractar-se d’una continuació de la UE 246.
30
Àrea 2: UE 249 (esquerra) i 248 (dreta).
A la part exterior, a l’extrem est de la façana s’ha delimitat un nivell de reble o

enderroc (UE 252/253), als quadres 4-4, 4-5, 5-3, 5-4 i 5-5 del sector 2E.
Àrea 3
Aquesta àrea es correspon al mur de la Naveta II (UE 164). En aquesta estructura s’hi
havia duit a terme un sondeig, l’any 2011, amb l’objectiu de trobar material faunístic
per aconseguir una datació radiocarbònica que permetés datar la construcció de la
Naveta II.
Durant la campanya de 2016 s’hi van dur a terme actuacions de consolidació

preventiva, consistents a retirar o recol·locar els blocs de pedra desplaçats del seu lloc
original i situats en la part superior del mur de la naveta, per evitar-ne la caiguda, amb
el risc que aquesta implicava per a la conservació general de l’estructura. Aquestes
tasques es varen desenvolupar seguint el protocol de restauració i conservació i amb
l’assessorament continu de la tècnica restauradora de l’excavació, Emmanuelle
Gloaguen.
A la campanya d’enguany, l’actuació ha consistit en una neteja acurada de les crestes

del mur, retirant-ne aquelles pedres que es trobaven clarament fora de la seva posició
al mur, per tal de deixar-lo el més net possible i tractar de documentar les solucions
31
tècniques concretes emprades en la seva construcció. Igualment, tal i com s’esmenta

a l’apartat 4.1. Actuacions de consolidació preventiva, s’han continuat duent a terme
les tasques de consolidació preventiva dels murs a fi d’evitar-ne la degradació i
esbaldregat fins que, un cop finalitzada l’excavació de l’interior, es pugui dur a terme
una intervenció de consolidació i restauració definitiva de tota l’estructura.
Àrea 4
L’àrea exterior est, adossada al mur de la Naveta II (UE 164) es va intervenir per primer
cop a la campanya de 2004, documentant-se diversos nivells sedimentaris i
d’enderrocs (UE 27, UE 170, UE 187). A les UE sedimentàries es va documentar una
quantitat important de materials ceràmics incisos que tenen paral·lels amb les
ceràmiques dels nivells inicials del talaiòtic, indicant un ús tardà de la Naveta II.
Posteriorment, el passat 2016, es prosseguí l’excavació de la UE 187 i es varen
identificar nous nivells sedimentaris (UE 243) i elements arquitectònics (UE 238, 239,
240, 241, 244) i d’enderroc (UE 237, 242) que defineixen una àrea de major
complexitat del que s’havia vist inicialment.
Durant la present campanya, atesa la prioritat donada a l’excavació dels contexts de

l’interior de la naveta (àrees 1 i 2), no s’ha intervingut al sector est de l’exterior.
A l’apèndix de documents (apartat 3.5.1. Transcripció del quadern-diari d’excavació)

s’hi adjunta la transcripció del quadern-diari de campanya, amb les anotacions
rellevants referents al desenvolupament de l’excavació.
3.1.4.2. ACTUALITZACIÓ DE LA PLANIMETRIA I FOTOGRAMETRIA DE LA

NAVETA II
A la campanya de 2007 es procedí a modificar substancialment el sistema de

documentació de la variable espacial de les UE identificades a la Naveta II. D’un
sistema basat en una combinació entre el mètode Harris, d’excavació per unitats
estratigràfiques (UE), i el mètode Laplace-Meroc, de divisió de l’espai excavat en
quadres d’1m per 1m, i la localització tridimensional de tots els conjunts arqueològics,
mitjançant l’ús de cintes mètriques, es va passar a un sistema que combina el mètode
Harris amb una localització tridimensional de tots el artefactes i ecofactes
documentats durant les excavacions, mitjançant una estació total de topografia.
32
La raó principal que explica aquest canvi fou la pròpia naturalesa del registre
arqueològic concret amb el que ens enfrontàvem. La intervenció de 2006 ens va
permetre identificar una sèrie d’UE sedimentàries que es varen interpretar com a sòls
d’habitació baixament pertorbats que ens feien pensar en la possibilitat de trobar-nos
en contexts arqueològics molt propers als contexts sistèmics (Schiffer 1972). Davant
aquesta situació i tenint en compte les limitacions documentades durant l’excavació
dels nivells interiors de la Naveta I, vàrem decidir replantejar tot el sistema de
documentació amb la introducció d’una metodologia més acurada que, a més,
permetés la informatització de les dades en vistes a que tota la informació quedés
estructurada en un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG). Així, es va començar a
emprar una estació total de topografia, que permetia accelerar la recollida de dades
espacials dels artefactes i ecofactes trobats durant l’excavació, disminuir sensiblement
el grau d’error i disposar de les dades directament en format digital.
Tot aquest sistema implica la necessitat de generar un projecte de CAD en el qual

bolcar també la informació gràfica de les estructures i les UE. En els darrers anys hem
començat a treballar en aquest sentit, avançant mitjançant l’ajut del Dr. Christoph
Rinne. No obstant, s’han observat nombrosos problemes a causa d’una deficient
programació de les tasques de digitalització. Per aquesta raó, ja durant la campanya de
2016, es va implementar un projecte de CAD global per a tot el jaciment ben definit
amb un protocol exhaustiu que permeti estandarditzar la informació gràfica i així
treballar amb seguretat i rapidesa.
Durant la present campanya s’ha realitzat una actualització de la planta de la Naveta II i

s’han digitalitzat el conjunt de dades planimètriques d’aquesta estructura, acció
necessària per poder desenvolupar de forma adequada les tasques d’excavació en curs.
Continuant amb una de les línies principals del Projecte Closos, durant aquesta
campanya la planta general de l’estructura s’ha realitzat mitjançant un protocol de
fotogrametria. La fotogrametria es va començar durant la campanya de 2016
mitjançant la realització d’una fotografia zenital de tota la Naveta II mitjançant un dron
que posteriorment va ser rectificada mitjançant la seva georeferenciació amb el
programa SIGPAC. Finalment, es va procedir a fer la vectorització emprant el programa
InkScape, de codi obert. Durant la campanya de 2017 s’ha actualitzat la planimetria
emprant com a base el model vectoritzat realitzat durant 2016. En aquesta campanya
s’ha instaurat una estratègia emprant una càmera reflex instal·lada sobre una perxa
mòbil de 5m amb una connexió a una tablet i un software que permet el control total
de la càmera i la visualització en directe des de la seva base. Amb aquest sistema s’han
realitzat fotografies zenitals de detall en els diferents elements que es volien incorporar
a la planta general. Posteriorment, aquestes fotografies s’han rectificat mitjançant la
utilització del software AsRix i, finalment, s’han incorporat a la planta general.
33
Una altra novetat incorporada durant la campanya de 2017 en el camp del registre
planimètric ha estat la incorporació d’un protocol de treball de reconstruccions en 3D,
emprant el sotware Agisoft. Amb aquest sistema s’ha digitalitzat el mur transversal que
tanca la Naveta II (UE 180), tenint en compte que s’ha procedit a iniciar el seu
desmuntatge i les expectatives de tornar-lo a remuntar en un futur. La incorporació
d’aquest nou sistema permet registrar amb un grau extrem de fidelitat la realitat
arqueològica, permetent la seva visualització en 3D. Aquesta eina serà una eina molt
valuosa per procedir a futures restitucions d’estructures arqueològiques.
A l’apèndix de documents (apartat 3.5.2. Planimetries i seccions) s’hi inclouen les

planimetries i seccions fetes o ampliades durant aquesta campanya. Al mateix temps,
al CD en que es fa entrega amb l’informe la còpia en format digital d’aquest informe,
s’hi adjunta, en format PDF, el model 3D de la UE 180 (3D Mur UE180).
3.1.5. RESULTATS DE LA CAMPANYA D’EXCAVACIÓ
Els resultats que es presenten a aquest apartat fan referència a les tasques d’excavació
i processat inicial dels materials i informació generada per la campanya de 2017, en
relació a les campanyes dutes a terme anteriorment a la Naveta II. En qualsevol cas, en
tractar-se d’una àrea encara en procés d’excavació, els resultats que ara s’esmenten,
es poden veure sensiblement modificats a l’hora d’elaborar la Memòria corresponent
al Projecte de Recerca als Closos de Can Gaià vigent (2015-2019) i, especialment, un
cop finalitzada l’excavació i estudi d’aquesta àrea.
3.1.5.1. ESTRATIGRAFIA
A continuació es presenta una relació de les unitats estratigràfiques (UE) de la Naveta

II rellevants per al desenvolupament d’aquesta campanya d’excavació, tant si s’hi ha
intervingut, com si no. D’aquestes, les UE identificades aquesta campanya són les
compreses entre els números 248 i 255, que s’han incorporat al registre d’UE global
del jaciment.
Juntament a la còpia en format digital d’aquest informe, s’hi adjunta, en format PDF, el
Document annex 2: Fitxes d’unitats estratigràfiques completes.
34
ESTRUCTURA: Naveta II
UE ZONA DESCRIPCIÓ
Nivell superficial de la Naveta II. Format per terra negrosa solta i
143 Interior
intrusions vegetals
Nivell sedimentari per davall l'UE 143 al sondeig fet a l’àrea
Frontal
145 frontal (2002). És d'un color més clar i de més duresa que l'UE
interior
143. És més arenós que el nivell superior.
Mur perimetral de la Naveta II. Construcció tripartida, amb doble
164 Mur
parament i reble.
Frontal
165 Nivell superficial de l'exterior de la façana de la Naveta II
exterior
166 Interior Enderroc inicial al nivell superior de la Naveta II
Sediment de color marró que apareix a tot l'interior de la Naveta
168 Interior
II, per davall UE 143
Mur tripartit a l’interior de la Naveta II, adossat en perpendicular
al brancal est del mur (UE 164), comença a uns 2 m de l'entrada.
Frontal
180 Separa dos espais a l’interior de l’edifici, un a l’àrea frontal i un
interior
altre més intern, entre aquest mur i l’absis.
UE sedimentària de color marró obscur que es disposa dins de la

Naveta II, de l'absis fins la UE 180.
189 Interior
Es troba per davall de la UE 168, barrejat amb les pedres UE 166,
probablement formant un mateix nivell d’enderroc.
Conjunt de lloses més o manco planes que es diposen en posició
horitzontal a l’entrada de la Naveta II, fins a topar amb la UE 180
Frontal
191 (muret de tancament).
interior
Es tracta d’un enllosat que dóna pas a la naveta a una fase
tardana, funcionant al mateix temps que el mur (UE 180)
Conjunt de pedres irregulars disposades en dues línies. No estan
Frontal
192 treballades. Estan col·locades en línia amb la UE 191, i
interior
probablement formen part de la mateixa estructura.
UE sedimentària que s'estén per l'interior, des de la UE 199 fins a
l'absis. El sediment presenta un color marró-gris, de consistència
polsosa, amb gravetes anguloses i lutites. Presenta inclusions
195 Interior antròpiques, vegetals i animals.
Possiblement és un nivell d'ocupació, amb concentracions de
material a punts molt concrets. La ceràmica i la fauna pareix estar
en posició primària.
Frontal Sediment, de color marró obscur,t que es troba dins el mur UE
196
interior 180. A mode de reble, ajuda a fer més compacte el mur.
Frontal UE sedimentària que surt a la zona definida per la UE 180 i
197
interior l'entrada de la Naveta II. Es troba per davall l’enllosat UE 191.
UE sedimentària que es troba situada entre el mur UE 180 i un
198 Interior petit mur (UE 199, 210 i 211) que compartimenta l’espai interior
de la naveta.
35
Sedimentològicament és molt semblant a la 195, únicament es

distingeixen perquè les UE 199-210-211 en trenquen la
continuïtat.
Línia de pedres a l’interior de la Naveta II, que arranca del brancal
est del mur (UE 164) en sentit perpendicular. A l’altre extrem,
199 Interior s’adossa a una gran pedra que, probablement, fa la funció de
base de columna (UE 211). Separa l’edifici en dues meitats entre
el mur UE 180 i l’absis.
UE sedimentària a l’interior de la Naveta II. Està delimitat pel
brancal oest del mur UE 164, el mur UE 180 i el portal d’entrada, i
una línia de pedres que creua l’espai, en diagonal, entre les UE
207 i 210.
205 Interior
Es diferencia de la UE 198, no tant per canvis en les seves
característiques físiques, sinó per la manca de continuïtat.
AQUESTA UE S'ASSIMILA A LA UE 198 (AGOST 2017)

Taca de cendres de planta oval delimitada per una sèrie de
pedres petites (UE 255). Part de la UE sobresurt d’aquest límit,
com un vessament de les cendres.
206 Interior
Hi ha abundants restes de fauna i ceràmica. Probablement es
tracta d’un petit clot per abocar-hi les cendres de l’estructura de
combustió propera (UE 201, 202, 208, 209)
Pedra de grans dimensions, de forma aproximadament cilíndrica,
col·locada verticalment. Està ubicada a l’interior de la Naveta II,
207 Interior
entre l’entrada que deixa el mur UE 180 i l’estructura de
combustió UE 201-209.
Taca de cendres situada a la cantonada formada pels murs 164 i
180. Ve delimitada per una línia de pedres (UE 209) que s’adossa
208 Interior a ambdós murs. S'ha diferenciat del sediment cendrós que anava
per damunt (UE 201), ja que aquest darrer pareix que pot anar
associat a una altra línia de pedres situada per sobre de 209 (202)
Línia de pedres que delimita una possible estructura de
209 Interior combustió (208), ubicada a la cantonada entre les UE 164 i 180, a
la part interna.
Línia de mur a l’interior de la Naveta II, que arranca del brancal
210 Interior est del mur (UE 164) en sentit perpendicular, fins al piló central
(211).
Gran pedra, col·locada verticalment al centre de la naveta,
lleugerament desplaçada cap a l’oest.
211 Interior Es tracta d’un piló central, al qual s’hi adossen dues línies de mur
(199 i 210) que separen dos àmbits a l’interior de la naveta (UE
195 i 198).
Alineació de 3 lloses adossades en perpendicular al parament
Frontal
244 intern del brancal Oest del mur de la Naveta II (UE 164), a
interior
l’extrem anterior, a l’àrea frontal.
36
Inicialment s’identificà com la filada inferior d'un muret de

tancament a l'entrada de la Naveta, tot i que probablement s’ha
d’entendre formant part de l’enllosat d’entrada (UE 191).
Frontal Sediment de color taronja molt compacte, format per nòduls
245
interior d'argila molt durs. Es troba a la zona d’entrada de la naveta.
Línia de grans lloses planes que es disposen a l'entrada de la
naveta. Estan a una cota superior a la de la UE 250, formant un
Frontal
246 escaló.
interior
Se’n conserven gairebé totes les lloses però estan molt cruiades i
alguna desplaçada.
Conjunt de pedres de grandària mitjana (30 cm. diàm. aprox.)
acaramullades de forma irregular, aferrades a la cara anterior del
Frontal
247 muret de transversal interior de la Naveta II (UE 180).
interior
Probablement es tracta d’un reble per formar un nivell pla per
assentar-hi l’enllosat UE 191 i el mur UE 180.
Estrat sedimentari de color gris i polsós que apareix per davall UE
Frontal
248 197 a la zona marcada pel llindar de la porta que dóna accés a
interior
través de UE 180.
Frontal Estrat sedimentari que surt per davall UE 197 a la zona entre UE
249
interior 248, el sondeig i la UE 244.
Línia de grans lloses planes que es disposen a l'entrada de la
Frontal
250 Naveta. Estan a una cota més baixa que la UE 246, formant
interior
escaló.
Nivell sedimentari de color marró grisós que surt entre les pedres
251 Interior i per davall del muret de pedra UE 199, a la zona central de la
Naveta, entre el mur UE 164 i la columna UE 211.
Sediment marró que, conjuntament amb les pedres de la UE 253,
es disposa acramullat recolzat al frontal Est de la Naveta II i a una
Frontal línia de pedres perpendicular a la façana (encara sense número
252
exterior d'UE).
S'estén pels quadres 4-4, 4-5, 5-3, 5-4 i 5-5 del sector 2E.
Possiblement es tracta d’un enderroc o reble
Nivell de pedres abundants d'aproximadament 20 cm. de
diàmetre que, conjuntament amb el sediment de la UE 252, es
disposa en caramull recolzat al frontal del braç Est de la Naveta II i
Frontal
253 a una línia de pedres perpendicular a la línia de façana (encara
exterior
sense número d'UE)
S'estén pels quadres 4-4, 4-5, 5-3, 5-4 i 5-5 del sector 2E.
Possiblement es tracta d’un enderroc o reble
Nivell sedimentari de color blanquinós que es documenta per
davall UE 195 i 198, una vegada retirades les UE 199 i 210.
Sedimentàriament és molt semblant a les UE 195 i 198, però per
254 Interior cotes, sembla anar lleugerament per davall la línia de pedres del
mur de la naveta (UE 164).
Podria tractar-se d’un sòl d'ocupació
37
Conjunt de pedres de mida petita-mitjana, de tendència circular,

que delimiten gran part de la taca de cendres UE 206.
255 Interior
Probablement es tracta d’una estructura per contenir les cendres
retirades de la llar.
A continuació, es presenta la proposta de relacions entre les UE de la Naveta II,

representada gràficament a través d’una matriu de Harris. Aquesta proposta pot patir
modificacions importants a la llum de noves campanyes d’excavació i de l’estudi dels
diferents contexts i els seus materials associats.
Llegenda: UE constructives
UE sedimentàries
38
3.2. ESTUDIS I ANALÍTIQUES SUBSIDIARIS DE L’EXCAVACIÓ

3.2.1. TRACTAMENT INICIAL DELS MATERIALS ARQUEOLÒGICS RECUPERATS
Durant la campanya d’excavació (del 24 de juliol al 13 d’agost) i durant el mes

posterior a aquesta, s’ha procedit a fer el tractament inicial dels materials arqueològics
extrets durant el treball de camp. En primera instància, aquest tractament ha consistit
en la neteja, siglat i inventariat.
La neteja dels materials ceràmics s’ha realitzat amb aigua i de forma mecànica
emprant raspalls suaus per evitar la seva degradació. Posteriorment s’han deixat
assecar a un lloc sec evitant en tot moment la exposició directa a la llum del sol. Per
una altra banda, els materials ossis i malacològics s’han netejat també de forma
mecànica emprant el mateix tipus de raspalls. La diferència bàsica ha estat que, en la
mesura del possible, la neteja s’ha fet majoritàriament en sec, per evitar la degradació
innecessària del material. Posteriorment, també s’ha procedit al seu assecat natural
evitant l’exposició a la llum del sol.
Una vegada tot el material ha estat net i assecat s’ha procedit a siglar-lo, adjudicant un
número de sigla a cadascuna de les peces o fragments recuperats. Un dels aspectes
claus d’aquesta passa és emprar un mètode que permeti assegurar la perfecta
conservació del material extret, així com que la sigla del material sigui completament
revocable i que, al mateix temps, sigui perdurable, per assegurar la vinculació del
material amb la informació estratigràfica i espacial procedent de l’excavació (aquest
aspecte és l’element clau de la pròpia metodologia arqueològica). Per assegurar
aquests punts, s’ha procedit a cobrir una petita part de cada element material amb
una dissolució de paraloid amb acetona en una concentració del 8-10%. Seguidament,
s’ha retolat la peça emprant plometes i tinta xinesa i, finalment, s’ha recobert aquesta
informació amb una altra capa de la dissolució de paraloid-acetona.
El format de la informació siglada a cada peça ha estat el següent:
Núm. de dipòsit del Museu: DA17/17. Aquesta nomenclatura és única per a indicar els
materials procedents del jaciment de Closos de la campanya de 2017, i ve
proporcionada pel Museu de Mallorca, centre on haurà de ser dipositat el material una
vegada hagi passat per tot el procés de recerca i divulgació del Projecte Closos. Mentre
aquest procés de recerca perdura, el material resta en dipòsit a les instal·lacions de la
Universitat de les Illes Balears, en virtut de l’autorització de dipòsit emesa pel Consell
de Mallorca.
Núm. correlatiu. Cada peça té un número individual que l’identifica. Cada campanya es
comença amb el número 1, atès que la identificació del jaciment i campanya
39
mitjançant el número de sigla, evita les possibles confusions amb materials d’altres
anys.
Unitat Estratigràfica (UE). Com s’ha explicat a l’apartat de metodologia d’excavació, la

UE és la unitat bàsica de documentació del Projecte Closos i és necessari que tot el
material tingui aquesta informació per poder fer els posteriors estudis dels materials.
Cal esmentar, a part, que amb alguns materials no se segueix aquest procediment de
manera íntegra per tal d’evitar fer-los malbé o dificultar-ne els estudis posteriors. Amb
els següents materials, es segueixen diferents procediments:
- Carbons i nòduls d’argila: ateses les característiques d’aquests materials, és

inviable, tant la seva neteja com el siglat sobre la peça. Per aquest motiu, la
identificació i inventariat es fa per part dels respectius especialistes a l’hora de
fer-ne l’estudi.
- Utillatge macrolític: en aquest cas, el fet de no poder netejar ni inscriure el
número de sigla sobre la peça ve determinat per la necessitat de conservar els
sediments adherits a les seves superfícies per tal de poder-ne extreure mostres
per a fer anàlisis de continguts i poder, d’aquesta manera, determinar l’ús que
s’ha donat a aquests artefactes. No obstant, a cada element macrolític se li ha
adjudicat un número de sigla, en aquest cas retolat a una etiqueta conservada
juntament amb l’útil.
Finalment, tota la informació de cada un dels elements materials extrets es passa a un

inventari general on es consigna tota la informació arqueològica. Un cop fet aquest
procés, tots els materials recuperats, classificats segons el tipus de material (ceràmica,
fauna, malacofauna, etc.) i el context d’on provenen (Estructura i UE) és incorporat a
les caixes de les seves respectives UE. Un cop que les diferents UE són completament
excavades, es procedeix al seu estudi per part dels diferents especialistes i, en els casos
en que és possible, al seu remuntatge i dibuix. En conseqüència, els materials
recuperats durant la campanya 2017, resten incorporats a la resta de materials
provinents de la Naveta II per a un posterior estudi més acurat de la naveta en el seu
conjunt.
Juntament a la còpia en format digital d’aquest informe, s’hi adjunta, en format PDF, el
l’Annex 1: Inventari dels materials exhumats aquesta campanya, amb el seu
corresponent número de sigla.
40
3.2.2. FLOTACIÓ DE SEDIMENTS
3.2.2.1. INTRODUCCIÓ
Un dels conjunts de restes que es poden recuperar en un jaciment arqueològic són els
materials bioarqueològics, és a dir, aquells que procedeixen de matèria biòtica
(animals i plantes). Molts d’ells, per les seves característiques i rellevància en els
contextos arqueològics, són recuperats de forma immediata durant l’excavació, de la
mateixa manera que ho són les ceràmiques o les eines lítiques. Restes de fauna,
carbons o, fins i tot, llavors són susceptibles de ser detectades a ull nuu durant el
procés d’excavació i, per tant, recuperades al camp.
No obstant, molts materials bioarqueològics són difícils de ser identificats durant el

curs de les excavacions degut a la seva naturalesa i grandària. Llavors, petits fragments
de carbó, estelles d’os o restes de peixos constitueixen restes bioarqueològiques
difícils de ser recuperades durant el curs dels treballs arqueològics. Així mateix, la seva
pròpia naturalesa biòtica, és a dir, el fet de ser composts per matèria orgànica, en
dificulta la seva conservació. La matèria orgànica presenta una gran quantitat d’aigua i
components orgànics que, un cop passen a formar part dels conjunts arqueològics, són
susceptibles de desaparèixer per l’acció d’agents postdeposicionals, especialment pels
agents biològics com fongs o insectes. Malgrat això, moltes d’aquestes restes es
conserven per diversos mitjans, com l’assecament o la combustió. Ambdós processos
eliminen el component d’aigua, de tal manera que els materials bioarqueològics poden
passar a formar part de la matriu sedimentària i conservar-se fins als nostres dies.
Aquesta possibilitat de conservació és la que permet la recuperació i posterior anàlisi

de restes d’animals i plantes en jaciments arqueològics. Aquests materials
constitueixen la base empírica de posteriors estudis d’especial rellevància per al
coneixement de les societats prehistòriques, com és l’estudi de l’agricultura o la
recol·lecció d’aliments vegetals (estudi carpològic de llavors i fruits), la pesca (espines
de peix), l’explotació de recursos marins (estudi malacològic), l’explotació dels recursos
energètics i forestals (estudi antracològic de carbons) o la reconstrucció dels paisatges
i del medi a la Prehistòria. Així mateix, molts d’aquests materials permeten també
aproximar-nos als processos tafonòmics i entendre millor la formació dels registres
arqueològics, com és el cas dels estudis de la microfauna o de restes entomològiques
(insectes).
En qualsevol cas, la naturalesa i la mida d’aquestes restes d’animals i plantes en

jaciments arqueològics fa que no es pugui avaluar la seva presència o absència i
garantir-ne un posterior estudi sense l’aplicació de tècniques de mostreig i processat
de sediments arqueològics, ja que una avaluació a ull nuu durant el procés d’excavació
no en permet una detecció segura. Així doncs, la flotació de sediments arqueològics
41
constitueix la principal tècnica que per identificar i recuperar les macrorestes vegetals i
animals de la matriu sedimentària. La seva aplicació sistemàtica en els jaciments
garanteix, doncs, una bona avaluació dels conjunts bioarqueològics i la posterior anàlisi
d’una gran diversitat de materials.
3.2.2.2. FLOTACIÓ DE SEDIMENTS ARQUEOLÒGICS: PLANTEJAMENT I

METODOLOGIA
La flotació és una tècnica de processat de sediments que es basa en les diferències en

la densitat dels diversos materials que composen la matriu dels sediments
arqueològics. Mitjançant dipòsits d’aigua en els que es genera un circuit tancat amb
corrent d’aigua, es procedeix a la separació i neteja de les diverses macrorestes
bioarqueològiques que podran ser posteriorment analitzades per part d’especialistes
en cadascuna de les matèries arqueobotàniques i zooarqueològiques.
Les diverses activitats socials desenvolupades pels humans en el passat implicaren l’ús
tant d’animals com de plantes. Així, aquests elements biòtics formen part de la
materialitat de les societats prehistòriques, de la seva cultura material, i com a tal
deixen el seu rastre en els jaciments arqueològics. Com ja s’ha exposat, malgrat que la
matèria orgànica tendeix a desaparèixer durant els processos postdeposicionals,
diverses accions, tant dutes a terme de forma deliberada al passat (ús de la llenya com
a combustible) com fortuïtes (incendis, condicions ambientals) reverteixen sovint en la
preservació de restes bioarqueològiques. Pel que fa a les restes vegetals, diversos tipus
de materials poden ser recuperats en jaciments. Microrestes com els grans de pol·len o
els fitòlits es conserven en el sediment gràcies a la seva composició mineral. En altres
casos, macrorestes botànics, com els carbons, les llavors i els fruits, es conserven per
combustió.
Per a la recuperació d’ambdues categories de materials botànics es segueixen

procediments diferents. Si per al mostreig de microrestes es recuperen petites mostres
de sediment que són posteriorment tractades al laboratori per eliminar-ne les restes
no botàniques i aïllar-ne els fitòlits, pòl·lens o espores, en el cas de les macrorestes, el
processat del sediment ha de ser diferent. La flotació de sediments constitueix la millor
tècnica de recuperació d’aquests tipus de restes a partir d’un mostreig sistemàtic de
mostres sedimentàries durant el procés d’excavació. Mitjançant aquesta tècnica es
garanteix la recuperació de les macrorestes vegetals que es troben disperses en el
sediment. En els casos de concentracions d’aquest tipus de restes, com siguin
concentracions de llavors cremades o de carbons dins una llar de foc, els mètodes a
seguir son uns altres.
42
La flotació es basa, doncs, en les densitats diverses dels materials que composen la
matriu sedimentària en relació a la densitat de l’aigua. El procediment a seguir
consisteix en omplir d’aigua un conjunt de dipòsits comunicats en els que es genera un
circuit d’aigua corrent. En el primer dels dipòsits es disposa un garbell amb una malla
d’un mil·límetre de llum sobre la que es dipositen i s’amaren les mostres de sediment.
En engegar el corrent d’aigua en aquest primer tanc, el corrent remou els sediments,
en disgrega els components de la matriu i col·lapsa el tanc, que, en vessar, aboca un
flux d’aigua al segon dels tancs i, així, successivament. En aquest cas, s’han emprat un
total de dos tancs de decantació, a més del primer on s’aboca el sediment.
Durant aquests procés, els elements de la matriu sedimentària responen de tres

maneres diferents en relació a la seva densitat:
- Els que són més densos que l’aigua i inferiors a 1 mm (el sediment) passen per la
malla en la que han estat abocats i es concentren al fons del tanc;
- Els que són més densos que l’aigua però més grans a 1 mm (pedres, fragments
ceràmics, ossos, espines de peix, petxines, etc.) resten a sobre de la malla del
primer tanc;
- Els que són menys densos que l’aigua (llavors, fruits, carbons, restes d’insectes,
etc.) floten i, arrossegats pel corrent d’aigua, surten del primer tanc i cauen cap
el segon. Entre el primer i el segon tanc s’hi situa una columna de garbells de
diversa llum de malla amb la que es recullen les restes menys denses que surten
del tanc amb el flux d’aigua. Normalment els garbells oscil·len entre 0,25 mm
(mida en que es recullen les llavors de més reduïdes dimensions, com les de les
plantes herbàcies ruderals) i els 2-4 mm, talles mínimes dels fragments de carbó
per a ser identificats taxonòmicament en estudis antracològics.
El sediment que pugui haver sortit del primer tanc, és decantat en els següents. Així,
l’aigua neta passa al tercer tanc de decantació, des d’on és recollida pel sistema de
corrent (mitjançant un motor d’extracció) i reincorporada de nou al primer tanc per a
la neteja de nous sediments.
Posteriorment, els materials recuperats (anomenats residus o romanents) són assecats

en zones d’ombra, per tal de no provocar canvis bruscs de temperatura o pèrdua
d’humitat que puguin comprometre la bona conservació d’algunes de les restes (com
la fragmentació d’ossos o carbons). Per un costat, la fracció pesada és la que queda
dins el primer tanc, sobre la malla d’1 mm. Per altre, la fracció fina o lleugera és la
menys densa que es recull amb els garbells. En aquest cas s’han utilitzat garbells de
dues mides per a recollir la fracció fina: 2 mm. i 0,5 mm.
43
Un cop assecades, ambdues mostres són triades per tal de documentar i classificar els
diferents tipus de materials recuperats i possibilitar-ne el posterior estudi. La tria de la
fracció pesada es fa a partir de l’observació macroscòpica, ateses les dimensions de les
restes, i se’n descarten els romanents. En aquests garbells, s’hi han recollit bàsicament
fragments ceràmics i faunístics. Així doncs, ara es disposa de les mostres assecades
tant de la fracció lleugera com de la pesada, que en futurs treballs haurà de ser triada i
analitzada per cadascun dels diversos especialistes en les disciplines
bioarqueològiques.
Esquema de funcionament d’una màquina de flotació (Zapata i Peña, 2013: 305)
44
3.2.2.3. PROCESSAT DELS SEDIMENTS
Les mostres han estat recollides de forma sistemàtica durant l’excavació de les UE
considerades aptes per a la flotació de sediments, és a dir, aquelles que pel seu estat
de conservació tenen menys probabilitats d’estar alterades per activitat biològica o
antròpica posterior a la seva formació. En concret, s’ha reservat un 20% del total del
sediment de cadascuna d’aquestes UE per a ser flotat. D’aquesta manera es disposa
d’una mostra representativa del mateix volum relatiu de cada unitat, fet que
possibilitarà en el futur efectuar anàlisis i comparacions de les concentracions dels
diversos materials bioarqueològics recuperats a cadascuna de les UE, ja que el volum
de la mostra flotada serà equivalent en cada cas (20%).
Les tasques de flotació han anat a càrrec del tècnic del Projecte Closos Javier Rivas, i
s’han dut a terme de forma paral·lela a la campanya d’excavació, al propi jaciment, a
una àrea habilitada a tal efecte, amb l’objectiu de poder retirar fàcilment els residus
sedimentaris.
En total s’han processat 338 litres de sediment, corresponents a 39 mostres

procedents de 10 unitats estratigràfiques (UE), distribuïdes de la següent manera:
UE 2 N. MOSTRES VOLUM (L.)

168 2 22
189 3 31
195 10 81
197 6 62
198 9 72
205 3 19
206 1 5
247 3 24
249 1 9
254 1 13
A la següent taula, es relacionen les mostres de sediment flotades:
2
La descripció de les UE que es relacionen es pot veure a l’apartat 3.1.5.1. Estratigrafia.
45
Campanya Núm. Mostra Estructura Sector Quadre UE Data excavació Data flotació Volum Observacions
CG 2017 M03-17 N-II 197 26/07/2017 28/07/2017 9
CG 2017 M04-17 N-II 197 26/07/2017 28/07/2017 9
CG 2017 M08-17 N-II 198 26/07/2017 27/07/2017 5
CG 2017 M09-17 N-II 195 26/07/2017 27/07/2017 8
CG 2017 M10-17 N-II 195 26/07/2017 27/07/2017 9
CG 2017 M13-17 N-II 205 26/07/2017 27/07/2017 3
CG 2017 M14-17 N-II 198 26/07/2017 27/07/2017 6
CG 2017 M15-17 N-II 195 27/07/2017 27/07/2017 9
CG 2017 M16-17 N-II 197 27/07/2017 28/07/2017 10
CG 2017 M17-17 N-II 197 27/07/2017 28/07/2017 12
CG 2017 M18-17 N-II 205 27/07/2017 28/07/2017 6
CG 2017 M19-17 N-II 198 27/07/2017 28/07/2017 12
CG 2017 M20-17 N-II 198 28/07/2017 29/07/2017 5
CG 2017 M21-17 N-II 195 28/07/2017 28/07/2017 5
CG 2017 M22-17 N-II 198 28/07/2017 29/07/2017 7
CG 2017 M23-17 N-II 197 28/07/2017 29/07/2017 12
CG 2017 M24-17 N-II 205 28/07/2017 29/07/2017 10
CG 2017 M25-17 N-II 198 28/07/2017 29/07/2017 7
CG 2017 M27-17 N-II 195 29/07/2017 03/08/2017 10
CG 2017 M29-17 N-II 198 29/07/2017 06/08/2017 12
CG 2017 M30-17 N-II 195 29/07/2017 03/08/2017 9
CG 2017 M31-17 N-II 197 29/07/2017 16/08/2017 10
46
Campanya Núm. Mostra Estructura Sector Quadre UE Data excavació Data flotació Volum Observacions
CG 2017 M32-17 N-II 195 30/07/2017 03/08/2017 9
CG 2017 M36-17 N-II 3E 2-7 168 30/07/2017 04/08/2017 12 TESTIMONI
CG 2017 M37-17 N-II 195 30/07/2017 03/08/2017 5
CG 2017 M38-17 N-II 195 01/08/2017 03/08/2017 9
CG 2017 M46-17 N-II 198 04/08/2017 06/08/2017 9
CG 2017 M47-17 N-II 247 04/08/2017 06/08/2017 10
CG 2017 M50-17 N-II 249 05/08/2017 16/08/2017 9
CG 2017 M51-17 N-II 247 05/08/2017 06/08/2017 7
CG 2017 M53-17 N-II 198 05/08/2017 06/08/2017 9
CG 2017 M58-17 N-II 247 06/08/2017 16/08/2017 7
CG 2017 M60-17 N-II 206 30/07/2017 16/08/2017 5
CG 2017 M61-17 N-II 254 16/08/2017 13
CG 2017 M62-17 N-II 195 16/08/2017 8
47
Informe de justificació de subvencions, 2017
3.2.2.4. RESULTATS DEL PROCÉS DE FLOTACIÓ
Un cop feta la flotació i assecat el residu resultant, s’ha procedit al triatge de les
mostres. En atenció al temps i pressupost disponible per a la flotació de sediments,
només s’ha pogut dur a terme el triatge de la fracció pesada, quedant la fracció
lleugera pendent de triar.
Aquest procés de triatge substitueix al garbellat del sediment en sec que es fa al

jaciment durant l’excavació, ja que, normalment, el sediment destinat a la flotació
s’embossa directament, sense garbellat previ. Resultat d’aquest triatge, es recuperen
materials que puguin haver passat desapercebuts durant l’excavació, com restes
ceràmiques, lítiques o faunístiques de dimensions reduïdes, però també alguns
carbons que, per la seva densitat, no hagin surat. D’aquesta fracció, un cop triada
mitjançant observació macroscòpica, se n’han descartat els romanents.
A la següent taula s’observen els resultats de la tria de la fracció pesada, amb indicació
de presència de materials recuperats a cada mostra:
Núm.
UE Ceràmica Fauna Malacofauna Ictiofauna Carbó Altres
Mostra
M03-17 197 X
M04-17 197 X X
M08-17 198 X
M09-17 195 X X
M10-17 195 X X
M13-17 205 X X
M14-17 198 X
M15-17 195 X X X
M16-17 197
M17-17 197
M18-17 205 X
M19-17 198 X
M20-17 198 X X
M21-17 195 X
M22-17 198 X X X
M23-17 197
M24-17 205 X
M25-17 198 X X
M27-17 195 X
M29-17 198
M30-17 195 X X
48
Núm.
UE Ceràmica Fauna Malacofauna Ictiofauna Carbó Altres
Mostra
M31-17 197
M32-17 195
M36-17 168 X X X
M37-17 195 X
M38-17 195 X X
M39-17 168 X X X
M40-17 189 X X
M43-17 189 X X
M44-17 189 X X
M46-17 198
M47-17 247
M50-17 249
M51-17 247
M53-17 198
M58-17 247
M60-17 206
M61-17 254
M62-17 195
3.2.3. ANALÍTIQUES
Durant la campanya d’excavació de 2017 s’ha dut a terme la recollida d’un ampli
ventall de mostres per a sotmetre-les a diferents tipus d’analítiques que aportin
informació sobre les activitats dutes a terme a la Naveta II al llarg de les diferents fases
d’ocupació de que fou objecte.
Concretament, s’han recollit mostres per a fer les analítiques que es relacionen a
continuació:
49
3.2.3.1. ANÀLISI DE RESIDUS
L’estudi de residus continguts engloba l’anàlisi dels indicadors bioquímics d’una sèrie
de compostos orgànics, la identificació dels quals pot ajudar a determinar els
productes que han estat continguts en un recipient determinat. Aquest tipus d’estudi
proporciona una informació primordial per a aproximar-nos a la dieta de les societats
passades i a l’ús de l’utillatge domèstic, especialment ceràmic i (macro)lític, permetent
fer inferències sobre la relació entre tecnologia, forma i funció dels diferents utensilis.
Per a poder-los dur a terme, es recullen els recipients que puguin conservar restes del
seu contingut, sense extreure’n el sediment. Alhora, cal recollir una mostra de control
de sediment de l’entorn immediat de la peça, a fi de comparar-ne els components per
així determinar si algun element es troba només a l’interior del recipient.
S’han recollit un total de 10 artefactes macrolítics i una base de recipient ceràmic

susceptibles de ser sotmesos a anàlisis de residus de continguts, amb les seves
corresponents mostres de control, com consta a l’apèndix 3.5.3. Inventari de mostres.
3.2.3.2. ARQUEOPALINOLOGIA
L’arqueopalinologia analitza els grans de pol·len dipositats en els contextos

arqueològics a partir de la comparació amb els estudis de morfologia i producció
pol·línica de la vegetació actual. Cada gra de pol·len té una estructura morfològica
diferenciada en funció de l’espècie vegetal a la qual pertany. La identificació pol·línica
es fa amb l’observació dels trets morfològics que presenti cada gra i amb la
comparació amb grans de pol·len actuals, bé sigui a partir d’atles pol·línics o d’una
col·lecció de referència de pol·len actual.
Com a part del registre arqueològic, en els jaciments l’activitat antròpica és un

condicionant important de l’espectre pol·línic. Així doncs, les activitats humanes
aporten pol·len als jaciments de manera inconscient. Alguns exemples són el farratge
per als animals, els materials constructius (sostres, argiles, jaços vegetals, etc.),
excrements (els sers vius ingereixen plantes que poden portar pol·len), aliments,
ofrenes florals, combustible, etc. Altrament, el moviment de persones i animals en el
jaciment contribueixen a espargir pol·len d’un lloc a un altre, fet que es tradueix en la
rediposició pol·línica d’uns estrats en d’altres.
La recollida de mostres de sediment per a l’anàlisi palinològica, doncs, respon a

l’interès, tant per conèixer l’entorn vegetal i ambiental del jaciment com per
50
determinar l’abast i el tipus de les activitats que els grups humans desenvolupaven a
les seves àrees d’influència: ramaderia, agricultura, desforestació, etc.
La recollida de mostres de pol·len es fa de manera sistemàtica a totes les UE sobre les

que s’ha intervingut, la relació de les quals és a l’apartat 3.1.5.1. Estratigrafia.
3.2.3.3. ANÀLISI DE FITÒLITS
Els fitòlits són fragments microscòpics de sílice localitzats als teixits vegetals. El fet que
la sílice dels fitòlits adopti i conservi la forma de les cèl·lules de la planta en vida un cop
s’ha produït la descomposició de les parts orgàniques de la planta, permet dur a terme
la identificació taxonòmica de la planta d’origen. Els estudis de fitòlits han pogut
determinar activitats relacionades amb la selecció, emmagatzematge i tècniques del
processat i ús de plantes, avaluar el rol econòmic d’una determinada espècie vegetal,
així com identificar àrees concretes de processat als jaciments.
La recollida de mostres de fitòlits es fa de manera sistemàtica i conjuntament amb les

de pòl·lens a totes les UE sobre les que s’ha intervingut, la relació de les quals és a
l’apartat 3.1.5.1. Estratigrafia.
3.2.3.4. ANTRACOLOGIA
Els carbons de fusta que es recuperen a un jaciment són materials antròpics, aportats
pels éssers humans al passat com a matèria primera i, a la major part dels casos, com a
combustible. El fet que la fusta es cremi és allò que permet, precisament, la seva
conservació arqueològica a gran escala.
La interpretació dels resultats de l’anàlisi antracològica és complexa perquè el carbó

ofereix informació, tant paleoecològica com arqueobotànica. Implica que
determinades espècies vegetals eren presents a l’entorn del jaciment quan aquest fou
ocupat, però no és tan clar fins quin punt reflecteix fidelment la vegetació de la zona.
De fet, la presència i importància relativa de les diferents fustes a les mostres pot ser
deguda a diferents factors:
- Tafonòmics o de condicions de combustió de la llenya i conservació dels carbons

producte d’aquesta.
- De disponibilitat a l’entorn del jaciment.
51
- De les propietats de les diferents espècies vegetals, que condicionen la seva

selecció com a combustible.
- De les propietats que condicionen l’ús de les diferents espècies, prioritzant-les
per a finalitats diferents a la de combustible.
- Preferències culturals.
Les anàlisis antracològiques es complementen amb les dades proporcionades per

l’arqueopalinologia, aporten informació essencial per conèixer, tant les condicions
paleoambientals del territori al moment en que el jaciment va ser ocupat, com les
estratègies de gestió del paisatge per part de les comunitats que l’habitaren.
La recollida de mostres antracològiques es fa de dues maneres: directament durant

l’excavació, com qualsevol altre element de cultura material (artefacte o ecofacte), i
mitjançant la flotació de sediments, en que, durant el procés de triatge es seleccionen
els carbons apareguts als diferents garbells.
3.2.3.5. CARPOLOGIA
Les restes carpològiques comprenen, principalment, les llavors, granes i fruits de

plantes, tant cultivades com silvestres, però també altres elements com pellofes,
raquis, glumes, tiges, rizomes, etc.
Tret d’algunes llavors, granes o fruits de dimensions menors, la recollida d’aquests

elements durant l’excavació és molt complicada, ateses les seves reduïdes dimensions,
en alguns casos fins i tot microscòpiques. Per aquest motiu, normalment s’obtenen a
través de la flotació dels sediments.
Les mostres, per tant, es recullen com a mostres de sediment per a flotació, de les que,
una vegada processades, s’obtenen els materials que, posteriorment, analitzaran els
diversos especialistes.
3.2.3.6. ANÀLISIS RADIOCARBÒNIQUES
Entre totes les tècniques de datació fisicoquímica, la datació per radiocarboni (o

Carboni 14, C14) és la més difosa en arqueologia. La datació per radiocarboni
proporciona una escala cronològica absoluta de validesa universal i, conseqüentment,
52
un marc comú de referència temporal que abasta des del plistocè tardà fins a l’època
subactual.
Per aquest motiu, és important la recollida d’un número suficient de mostres per a
poder dur a terme una àmplia bateria de datacions. En qualsevol cas, és important que
els contexts arqueològics siguin clars, per evitar que les mostres que s’analitzin puguin
haver-hi estat dipositades fruit de la casualitat i, per tant, generalment la selecció de
mostres es farà quan la UE en qüestió estigui completament excavada. A més, es
prioritza la selecció de mostres d’origen animal (ossos) o, en cas de ser d’origen
vegetal, preferentment mostres de vida curta (llavors, granes) per tal d’evitar l’efecte
fusta vella que poden tenir les mostres de vida llarga (carbons de branques).
Així doncs, la selecció de mostres per a obtenir datacions radiocarbòniques es farà al

laboratori, en funció dels materials recuperats de cada UE.
Ateses les circumstàncies que condicionen la intervenció arqueològica, especialment

l’escàs marge de temps transcorregut entre la resolució de la convocatòria de
subvencions per finançar les campanyes d’excavació i les dates de justificació dels
resultats d’aquestes, les mostres recollides a la campanya d’enguany seran
emmagatzemades per a ser analitzades en posteriors convocatòries.
A l’apèndix 3.5.3. Inventari de mostres s’hi inclou la relació de mostres recollides per a
les diferents analítiques.
53
3.3. TEMPORITZACIÓ DE LA INTERVENCIÓ
Les actuacions compreses a la campanya d’excavació i recerca científica (Acció 1 del

Projecte d’intervenció per a l’any 2017) s’han dut a terme entre el dia 14 de juny de
2017, data de notificació de l’autorització de la intervenció per part de la Comissió de
Patrimoni Històric de Mallorca, i el dia 15 de setembre de 2017, data en que finalitza el
termini de justificació dels ajuts per a la realització d’intervencions arqueològiques,
concedits pel Consell de Mallorca.
La intervenció d’excavació al jaciment ha tengut lloc entre els dies 24 de juliol i 13

d’agost de 2017.
3.4. MEMÒRIA ECONÒMICA DE LA INTERVENCIÓ

3.4.1. FONTS DE FINANÇAMENT
Universitat de les Illes Balears. Grup de Recerca ArqueoUIB. La UIB participa

mitjançant la cessió d’ús de les seves infraestructures (entre d’altres: eines
d’excavació, estació total de topografia, material informàtic, material fotogràfic,
oficines, laboratori, etc.) per al bon desenvolupament de tot el projecte. A més, també
assumirà el cost de diverses analítiques mitjançant una part del pressupost del
projecte I+D HAR2015-67211-P (Archipiélagos: paisajes, comunidades prehistóricas
insulares y estrategias de conectividad en el Mediterráneo occidental. El caso de las
Islas Baleares durante la prehistoria) concedit a la Universitat de les Illes Balears per
part del Ministerio de Economia y Competitividad.
Ajuntament de Felanitx. El consistori de Felanitx participa aportant el 20% de l’acció 1

(Campanya d’excavació i recerca científica).
Consell de Mallorca. Departament de Cultura, Patrimoni i Esports. El Consell participa

mitjançant la concessió d’una subvenció a l’Ajuntament de Felanitx, entitat promotora
de la intervenció, en el marc de la “Convocatòria que regeix la concessió d’ajuts per a
la realització d’intervencions arqueològiques i/o paleontològiques a l’illa de Mallorca
per a l’any 2017” (BOIB núm. 49, de 27 d’abril de 2017). Aquesta subvenció correspon
al 80% del cost de l’acció 1 (Campanya d’excavació i recerca científica).
Hotel Club Cala Marsal. Aquesta empresa contribueix al desenvolupament del projecte
mitjançant el suport a la manutenció dels membres de l’equip i els voluntaris
54
participants al camp de treball durant l’execució de la campanya d’excavació i recerca

científica (acció 1).
3.4.2. PRESSUPOST ECONÒMIC PREVIST
D’acord amb la proposta presentada juntament amb el projecte d’execució per a la

sol·licitud de subvencions 2017, el pressupost per a la present campanya era el
següent:
TOTAL
ACTUACIÓ
PRESSUPOSTAT
Treball de camp: neteja, excavació i estudi d’estructures muràries

5.082,00 €
del Navetiforme II (direcció tècnica, 2 directors)
Despeses generades a la campanya d’excavació (lloguer

2.000,00 €
infraestructures, transport, manutenció, etc.)
Actualització de la planimetria, topografia i fotogrametria del

1.486,25 €
Navetiforme II
Consolidació i restauració preventives del Navetiforme II 750,00 €
Treball de laboratori (Navetiforme II):

- estudi i gestió de materials, 1.784,75 €
- gestió de documentació
- redacció de memòria
Flotació de sediments i triatge de macrorrestes vegetals 2.057,00 €
Tractament i anàlisis de mostres palinològiques 1.815,00 €
Total 14.975,00 €
55
Aquestes despeses, segons el càlcul previst, s’havien de finançar de la següent manera:
FINANÇAMENT (€)
Ajuntament de Felanitx 3.000 €
Consell de Mallorca
11.975 €
(convocatòria anual d’ajuts a intervencions
arqueològiques i paleontològiques)
TOTAL 14.975 €
56
3.4.3. PRESSUPOST ECONÒMIC EXECUTAT
Un cop realitzada la campanya, atesa la naturalesa complexa i impredictible de les

campanyes arqueològiques s’han produït algunes variacions, tant en cost total de la
campanya com en la distribució de les partides:
TOTAL
ACTUACIÓ DESVIAMENT
DEFINITIU
Treball de camp: neteja, excavació i estudi

d’estructures muràries del Navetiforme II (direcció 5.082,00 € 0
tècnica, 2 directors)
Despeses generades a la campanya d’excavació

2.652,23 € + 652,23 €
(lloguer infraestructures, transport, manutenció, etc.)
Actualització de la planimetria, topografia i

1.486,24 € - 0,01 €
fotogrametria del Navetiforme II
Consolidació i restauració preventives del

0€ - 750,00 €
Navetiforme II
Treball de laboratori (Navetiforme II):

- estudi i gestió de materials, 3.642,10 € + 1.857,35 €
- gestió de documentació
- redacció de memòria
Flotació de sediments i triatge de macrorrestes

2.057,00 € 0€
vegetals
Tractament i anàlisis de mostres palinològiques 0 - 1.815,00 €
Total 14.919,57 € - 55,43 €
57
Com es pot veure, són quatre les partides que han sofert canvis substancials:
1. Despeses generades a la campanya d’excavació. Les modificacions en aquest apartat

s’han degut principalment a la impossibilitat de saber amb antelació les despeses
absolutes, ja que aquestes depenen de múltiples factors. D’aquesta manera, el
pressupost per aquesta partida normalment es calcula en funció de les despeses de la
campanya anterior i petites correccions en funció de la previsió de la campanya anual.
Així, finalment les despeses han pujat més d’allò esperat en funció d’un augment
principalment dels costos de manutenció i transport. El coneixement global de l’import
total d’aquestes despeses s’ha conegut al finalitzar la campanya d’intervencions, a
principis de setembre.
2. Consolidació i restauració preventives del Navetiforme II. En aquest cas, la partida

econòmica es va incloure per poder assumir tasques preventives urgents en cas que
fos necessari. També en aquest cas era impossible definir amb exactitud si serien
necessàries, ja que depenien de l’estat de l’estructura murària en el moment de ser
excavada. La tècnica restauradora, Emmanuelle Gloaguen, visità en diverses ocasions
el jaciment i decidí que no hi havia tasques urgents a dur a terme, decidint que, per
ara, era millor esperar a finalitzar l’excavació de tot l’edifici per, posteriorment, fer una
campanya global de restauració.
3. Treball de laboratori. Aquesta partida ha sofert un augment significatiu a causa,

principalment, del gran volum de material arqueològic recuperat i documentat,
juntament amb la gran quantitat de treball humà que suposa la metodologia emprada
en la seva excavació. El número de voluntaris i estudiants durant aquesta campanya no
ha estat molt alt, aspecte que ha implicat una major necessitat d’hores de feina per
part dels tècnics. Al mateix temps, aquest augment d’hores dedicades a treball de
laboratori ha estat possible per la reducció a darrera hora dels costos destinats al
tractament i anàlisis de mostres palinològiques.
4. Tractament i anàlisi de mostres palinològiques. Finalment, aquesta acció no ha

pogut desenvolupar-se a causa de raons alienes a la direcció de l’excavació. Les feines
estaven encomanades a un investigador extern que finalment no va poder dur a terme
les anàlisis per canvis en la seva situació professional. La informació sobre aquest
aspecte va arribar a finals del mes d’agost i, tot i que es va intentar trobar substitut, la
manca de temps ho va fer impossible.
58
En definitiva, tot i aquestes modificacions, el projecte per al qual es sol·licità la

subvenció ha assolit els objectius prevists i s’han efectuat, en la seva majoria, les
activitats definides al projecte inicial. Finalment, la quantitat total s’acosta a la
quantitat pressupostada inicialment i, en cap cas, no la supera.
Ateses les esmentades modificacions pressupostàries i en atenció a allò que disposa el

3r paràgraf de l’apartat 14.2.a de la Convocatòria d’ajuts per a la realització
d’intervencions arqueològiques i/o paleontològiques a l’illa de Mallorca per a l’any
2017, es va presentar, dia 7 de setembre, una proposta de modificació de pressupost
(núm. de registre d’entrada 27023).
59
3.5. APÈNDIX DE DOCUMENTS RELATIUS A L’EXCAVACIÓ

3.5.1. TRANSCRIPCIÓ DEL QUADERN-DIARI D’EXCAVACIÓ
24/07/2017
Trasllat de l’equip i del material d’excavació a Portocolom i preparació de les eines

necessàries per a la campanya. Es condiciona l’espai on ens instal·larem i on es farà la
feina de laboratori al Col·legi Públic s’Algar.
25/7/2017
Dedicam quasi tot el dematí a retirar la terra que cobria el geotèxtil amb que es va
tapar l’àrea excavada la campanya de 2016. A darrera hora del dematí hem fet fotos
d’inici de campanya i hem començat a netejar l’interior de la Naveta II.
Es comproven les seccions de l’any anterior:
• Secció longitudinal interior de la Naveta II. Punts 3/16 i 4/16. Està correcta,
només s’ha de reposicionar el punt 4/16.
• Secció transversal interior de la Naveta II. Punts 1/16 i 2/16. Està correcta.
• Secció longitudinal exterior est de la Naveta II. Punts 5/16 i 6/16. Està
correcta.
El capvespre es fa neteja de vegetació de la zona on es farà la flotació i s’organitzen els
espais per a flotació i el magatzem d’eines. Una vegada feta neta la zona de flotació,
s’ha acabat de netejar l’interior de la Naveta II. Al final de la jornada, queda net i
preparat per començar a situar el material i excavar.
26/7/2017
Es comença l’excavació de l’interior de la naveta i a extreure material de les següents

unitats estratigràfiques:
• UE 195: zona compresa entre l’absis de la naveta i els elements estructurals UE

199, 210 i 211.
• UE 198: zona est del sector intermedi de la naveta, situada entre les UE 199,
210 i 211; el mur UE 180, que tanca la naveta per la part anterior, i una
alineació de pedres entre les UE 207 i 210.
• UE 205: zona oest del sector intermedi de la naveta, situada entre l’accés i la UE
210.
• UE 197: zona anterior de la naveta, entre l’accés, delimitat per la UE 246 i el
mur de tancament (UE 180).
60
Tot el material recollit és prèviament coordinat amb l’estació total.
Es comença a guardar un 20% del sediment excavat de cada UE per a flotació.
Recollirem mostres de control de l’entorn immediat dels elements macrolítics

susceptibles de fer-ne anàlisis de continguts. S’agafen mostres de control dels conjunts
CO308-16 (morter, UE 180) i CO309-16 (disc de pedra perforat, UE 247).
També es prenen mostres per a anàlisis de pol·len i fitòlits de les UE obertes: UE 195,
197, 198 i 205 i de la 196 (reble del mur UE 180).
27/07/2017
El dematí es continua excavant l’interior de la Naveta II. Es concentra la feina a la zona

oest de l’àrea frontal (UE 197) i l’absis (UE 195), mentre s’aixeca el material excavat del
sector central (UE 198 i 205).
Alhora, es fa una revisió de l’estratigrafia de l’àrea frontal de la naveta per aclarir el

funcionament d’aquest espai. Sembla ser que hi ha una plataforma enllosada formada
per les UE 191, 192 i 244. També s’hi ha de relacionar la UE 247. Probablement aquest
enllosat funcionà amb la UE 180. Totes aquestes UE es troben per sobre la 197.
Es comença la flotació. Es farà a una clariana entre ullastres condicionada entre l’Àrea
II i la Naveta III, devora el pas d’accés de vehicles. Es flotaran de forma paral·lela els
sediments de la campanya de 2017 i els romanents de campanyes anteriors, amb dos
inventaris diferenciats:
• 2017: seguint la numeració de mostres de la campanya (MXX-17)

• Anys anteriors: amb un número específic, agrupant tots els anys a un mateix
inventari (CG-F-ANY-NÚM.)
28/07/2017
Continua l’excavació de l’interior de la Naveta II, als tres sectors (frontal, central i
absis). A més, es concentren esforços a delimitar els murs UE 180 i UE 199 per definir-
ne els límits i aclarir-ne les relacions estratigràfiques.
S’extreu el molí localitzat a la UE 198, devora la llar de foc (núm. 607-17), amb la
corresponent mostra de control de sediment.
61
29/07/2017
Continua l’excavació de l’interior de la naveta. Es fa una retirada de pedres que no

estiguin en posició original de totes les zones en excavació, deixant-ne dos conjunts
que podrien formar part d’alguna estructura:
• Una alineació de pedres que arranca arran de la UE 207 (probable tambor de

columna) i discorre en direcció est, cap al testimoni. Aquesta alineació és la que
marca el límit entre les UE 198 i 205, ja que sedimentàriament són iguals.
• Un seguit de pedres alineades entorn del costat oest del tambor de columna UE
211.
Es comença a sanejar el testimoni estratigràfic deixat a l’interior de la naveta, al
quadre 2-7 del sector 3E, adossat al mur oest de l’estructura. El sanejam pels tres
costats exempts, que s’han anat esbaldregant amb els anys. La seqüència estratigràfica
que queda al testimoni és:
• UE 143: superficial
• UE 168: nivell posterior a l’abandonament
• UE 166/189: enderroc
• UE 198/205: nivell d’ocupació de la naveta
30/07/2017
Continua l’excavació de les tres àrees diferenciades a l’interior de la Naveta II.
S’agafen mostres per a anàlisis de pol·len i de fitòlits de les diferents UE en excavació:

168, 189, 195, 197, 198, 205, 206, 247. Igualment, es segueix recollint un 20% del
sediment per a flotació i mostres de control associades als elements macrolítics.
31/07/2017 Dia lliure
01/08/2017
Es segueix la tasca de sanejament del testimoni estratigràfic (S. 3E, Q. 2-7).
A l’àrea frontal es comencen a intuir canvis. Al costat Est s’està arribant al final de la
UE 247. Encara queden alguns blocs grossos, però el sediment comença a canviar,
sortint un nivell sedimentari argilós i de color vermell. També al costat Oest sembla
ocórrer el mateix. Per davall la UE 197 surt el mateix nivell argilós i vermellós. Al centre
s’hi observa clarament les restes del sondeig excavat durant la campanya de 2002 (S.
3E, Q. 4-10).
62
A la zona de l’absis, perfilam el mur de la naveta (UE 164) i les UE estructurals 210 i 211
per tal de regularitzar la zona excavada.
Nombroses pedres del parament intern del mur de la de la naveta (UE 164) es troben
fragmentades i esfullades, especialment a l’absis. Es documenten fotogràficament
aquelles que estan més afectades i es retiren els fragments que tenen perill de
despreniment. Els fragments retirats es retolen i es guarden per a la restauració.
Núm. Data
Estructura UE Zona Tipus Foto Emmagatzematge
pedra remoció
Absis, ascles DSC 690-696
1-17 1/8/2017 Naveta II 164 Magatzem
interior esfullades 2017
Absis, ascles DSC 697-699
2-17 1/8/2017 Naveta II 164 Magatzem
interior esfullades 2017
El capvespre es continua excavant el testimoni i es prenen cotes de les UE que hi són

presents.
02/08/2017
Excursió a diferents jaciments de l’illa:
• Jaciment i Museu de Son Fornés (Montuïri)

• Museu d’Història de Manacor i jaciment de s’Hospitalet Vell (Manacor)
03/08/2017
A la zona central de la naveta, l’àrea que envolta l’estructura de combustió (UE 209)
presenta una coloració més obscura. Com que no sembla clarament una UE diferent,
sinó que, probablement es tracta d’una contaminació a causa d’una barreja del
sediment d’aquesta àrea (UE 198) amb cendres provinents de l’interior del fogar (UE
208), es delimita l’espai, sense donar-li número d’UE, amb els codis X13 a X26.
A la zona del testimoni s’han retirat pedres d’enderroc. Un cop netejat l’espai, s’ha
pogut observar més clarament com l’alineament de pedres que arrenca de la UE 207
(base de columna) en direcció al testimoni, no forma part de cap estructura i, per tant,
es retirarà. En conseqüència, la separació d’àmbits UE 198 i UE 205 no té sentit i
s’unifica com a UE 198. A l’inventari d’UE, la 205 quedarà com a assimilada a 198,
mentre que a l’inventari de material quedarà com a 205, però corresponent a un nivell
equivalent.
63
L’horabaixa es fa l’extracció del material de les UE 195 i 198 excavat al matí. Es

continua excavant el tall del testimoni: romanents de la UE 189 a la cara N; i UE 198 a
les cares E i S.
A l’àrea frontal, al costat Oest, per sota de la UE 197, apareixen dos nivells
sedimentàriament diferents. A la zona més propera a l’accés a la naveta, en contacte
amb la UE 244, apareix un nivell argilós de color taronja; a la zona més propera al mur
UE 180 i l’accés a l’àrea central de la naveta, en canvi, hi apareix un sediment polsós de
color gris, amb abundants cendres i petits carbons. Es netegen per delimitar-ne la
superfície.
04/08/2017
Es delimita la nova UE (248) identificada a l’àrea frontal de la naveta, just a l’exterior

del llindar que dóna accés a la zona interior. A nivell estratigràfic, passa per davall del
mur UE 180 i topa amb la pedra del llindar d’entrada.
Es retiren les pedres que conformen la UE 244, que formen part de l’enllosat de
l’entrada desmuntat com a UE 191 (Les UE identificades com a 191, 192 i 244
conformen un mateix element: un enllosat disposat a l’entrada de la naveta, que
funciona conjuntament amb el mur UE 180). La retirada es fa seguint la numeració que
se’ls donà a la planta 13/16 – UE 191, afegint-hi el codi de l’any d’extracció:
Núm. Data
pedra remoció
Pedra DSC 725-729 Claper darrere
E1-17 4/8/2017 Naveta II 244 Frontal
retirada 2017 NII-IID
Per davall, s’estén el nivell que s’ha identificat per sota de la UE 197, de consistència
argilosa i color taronja (UE 249). Podria tractar-se d’un nivell retallat o adequat per
assentar-hi la línia de pedres que conforma la UE 246, identificada durant la campanya
de 2016. Alhora, aquest sediment aniria per sobre la la primera línia de pedres que
conformen l’esglaonada (UE 250).
64
05/08/2017
La taca de cendres de la UE 206 ja ha deixat de sortir a l’espai entre el cercle de pedres

que la delimitava. Per davall hi surt un sediment molt semblant a tot el que hi ha al
voltant (UE 198), però s’ha d’acabar d’aclarir. En canvi, a l’Oest del cercle hi ha una
taca cendrosa molt semblant. Tenint en compte que a l’inici, la UE 206 sobrepassava
per damunt el cercle de pedres, la nova taca documentada sembla ser una extensió de
la mateixa UE que, en ser abocada, va vessar per damunt de l’estructura de contenció.
Es modifica el perímetre de la UE 206 per recollir aquesta nova extensió.
Excavant a l’entorn de la UE 207 (possible base de columna) per tal d’arribar al límit
inferior i retirar-la, apareixen bastants fragments d’os que, a primera vista, semblen
polits. Es recull com indústria òssia per a que ho estudiï na Patricia Rodríguez.
Es fa el calc de la UE 199 (calc núm. 1/17). Es delimita i es prenen cotes superiors, que
s’anoten també al calc i la planta impresa. Es numeren les pedres (de UE199-1 a
UE199-7) i s’aixequen. Les pedres es tornen a col·locar en la mateixa posició a una àrea
de reserva dins el propi jaciment, a fi de recuperar-les per a la restauració.
Núm. Data
pedra remoció
Muret DSC 758-771, Final parcel·la
UE199-1 5/8/2017 Naveta II 199 Pedra
interior retirada 804-805 2017 1047

65
Es continua excavant la UE 247, on surten diversos elements macrolítics amortitzats i

reaprofitats com a material de reble. Es recullen i se n’agafen mostres de control del
sediment més proper.
A final de la jornada de feina, es fa una jornada de portes obertes improvisada, ja que,

erròniament, havia sortit anunciada per aquest dia a l’agenda cultural de l’estiu. Hi
vénen unes 20 persones.
06/08/2017
A la zona central de la Naveta II, es prenen les cotes inferiors del muret UE 199
desmuntat. Es delimita el negatiu que ha deixat (UE 251) i se’n recullen mostres per a
anàlisis palinològiques i de fitòlits. Es continua perfilant el testimoni pels costats est
(UE 198) i nord (UE 195).
A la zona de l’entrada interior, s’acaba d’excavar fins la base de la UE 207 i es retira,

quedant dipositada al mateix indret que les de la UE 199.
Núm. Data
pedra remoció
Interior, DSC 806-811 Final parcel·la
UE207 6/8/2017 Naveta II 207 UE207
central 2017 1047
A l’àrea frontal, es segueix delimitant la UE 249 per trobar-ne la relació amb la UE 247.
Retirant una pedra d’aquesta darrera UE, per davall hi surt una llosa plana,
probablement en posició original que, possiblement indiqui la presència d’un enllosat
per davall d’aquest nivell.
A l’exterior, es delimita un nivell de possible enderroc o reble situat al frontal, a

l’extrem Est de la façana. S’identifica com a UE 252 el sediment, i com a UE 253 les
pedres. S’estén pels quadres 4-4, 4-5, 5-3, 5-4 i 5-5 del sector 2E.
07/08/2017 Dia lliure.
08/08/2017
Es retira la UE 251 (negatiu del mur UE 199). S’acaben de retirar romanents de la UE

195 a la cara nord del testimoni estratigràfic i del negatiu de la UE 207.
A l’interior de la Naveta II, tant a l’àrea central com a l’absis, en alguns punts, s’ha
arribat a la cota inferior de les pedres dels elements de compartimentació interna de
66
l’edifici (UE 199, 210 i 211). Tot i que sedimentàriament no s’observen gaires
diferències entre les UE 195 i 198 i el sediment que queda per excavar, per evitar
problemes d’interpretació, s’excavarà el nivell per sota de la línia de base del mur de la
naveta com a una UE diferent. Atès que, un cop retirat el mur UE 199, no hi ha cap
estructura que separi les dues àrees esmentades, s’ha d’excavar tot l’interior com una
sola UE: 254.
Es delimita el cercle de pedres que envolta la UE 206 (ja excavada) i se li dóna número
d’UE: 255. Alhora, s’excava l’extensió de la UE 206 que quedava per fora de la UE 255.
Hi surt abundant material, especialment fauna i malacofauna, entre la qual restes de
nacra molt fragmentades.
S’actualitzen les seccions longitudinal i transversal interiors de la naveta.
09/08/2017
A l’interior de la naveta, es comença a excavar i extreure material de la UE 254. A

l’àrea frontal, s’acaba de delimitar la UE 248 i es retiren els romanents de la UE 247,
deixant al descobert tota l’extensió de la UE 249, que s’estén per tota l’àrea frontal (a
excepció de l’espai corresponent a UE 248, en espera de comprovar si la 249 s’hi estén
per davall).
Es fa el calc i es retira la filada superior de la UE 180. Les pedres extretes es dipositen a

la mateixa àrea d’emmagatzematge que les UE 199 i 207, desmuntades anteriorment.
Núm. Data
pedra remoció
DSC 794, 827-
Mur Final parcel·la
UE180-1 9/8/2017 Naveta II 180 Pedra 828, 833-834
travesser retirada 1047
2017
DSC 794, 827-

2017
DSC 794, 827-

2017
DSC 794, 827-

2017
67
10/08/2017
A causa de l’acumulació de tasques al laboratori de campanya i la manca de temps

deguda a la proximitat del final de la campanya, es concentren els esforços en la feina
de laboratori.
Al camp, es fa el calc de la segona filada de de pedres, tot i que aquesta es deixa in situ
i s’extraurà la propera campanya.
11/08/2017
Únicament es fa feina de laboratori. Al jaciment s’asseguren dues de les lloses del

parament intern oest de la naveta que amenacen de caure, mitjançant dos puntals. Es
recullen la major part de les eines per al seu retorn a les instal·lacions de la UIB.
12/08/2017
Únicament es fa feina de laboratori, no es treballa al jaciment.
Al final del dia, es fa la jornada de portes obertes. Hi assisteixen uns 120 visitants.
13/08/2017
Es cobreix l’àrea interior de la naveta de geotèxtil i, a sobre, terra i vegetació per a

protegir els nivells que queden per excavar.
68
3.5.2. PLANIMETRIES I SECCIONS
Planta Inicial de la Naveta II.
69
Planta amb els enderrocs documentats a la Naveta II, amb superposició del sistema de
quadrícules.
70
Planta de la Naveta II a l’inici de la campanya de 2017.
71
Planta de la Naveta II a final de la campanya de 2017.
72
Secció longitudinal N-S Secció transversal E-W Secció exterior N-S
73
3.5.3. INVENTARI DE MOSTRES
Núm Tipus Tipus

Codi UE Estructura Àrea Data Observacions
mostra analítica mostra
M. CONTROL
MOSTRA
M1-17 MC 247 RESIDUS NAVETA II 2 26/7/2017 MACROLÍTIC
CONTROL
CO309-16
M. CONTROL
MOSTRA
CONTROL
CO308-16
M3-17 FS 197 FLOTACIÓ SEDIMENT NAVETA II 2 26/7/2017
POL·LEN/
M5-17 PS 197 SEDIMENT NAVETA II 2 26/7/2017
FITÒLITS
POL·LEN/
FITÒLITS
M. CONTROL
MOSTRA
CONTROL
607-17
POL·LEN/
FITÒLITS
POL·LEN/
FITÒLITS
74
Núm Tipus Tipus


M. CONTROL
MOSTRA
CONTROL
696-17
M. CONTROL
MOSTRA
CONTROL
800-17
POL·LEN/
FITÒLITS
POL·LEN/
FITÒLITS
POL·LEN/
FITÒLITS
75
Núm Tipus Tipus


M. CONTROL
MOSTRA
CONTROL
1352-17
POL·LEN/
FITÒLITS

M. CONTROL
MOSTRA
M45-17 MC 195 RESIDUS NAVETA II 1 3/8/2017 BASE CERÀMICA
CONTROL
1377-17

POL·LEN/
FITÒLITS
POL·LEN/
FITÒLITS

M. CONTROL
MOSTRA
CONTROL
1647-17
M. CONTROL
MOSTRA
CONTROL
1732-17
POL·LEN/
FITÒLITS
POL·LEN/
FITÒLITS
M. CONTROL
MOSTRA MACROLÍTICS
M57-17 MC 252 RESIDUS NAVETA II 2 6/8/2017
CONTROL 1873-17 I 1874-
17
76
Núm Tipus Tipus


POL·LEN/
FITÒLITS
77
3.5.4. INVENTARI D’ELEMENTS ESTRUCTURALS DESMUNTATS
78
Cota
Núm. Data Cota sup Cota inf Cota inf Localització Localització
Estructura UE Zona sup Tipus Foto
pedra remoció absoluta absoluta relativa jaciment magatzem
relativa
Interior, DSC 690- Elements
1-17 1/8/2017 Naveta II 164 ascles esfullades
absis 696 2017 constructius
Interior, DSC 697- Elements
2-17 1/8/2017 Naveta II 164 ascles esfullades
absis 699 2017 constructius
DSC 725- Claper darrere

E1-17 3/8/2017 Naveta II 244 Frontal pedra retirada
729 2017 NII-IID
DSC 725- Claper darrere

E2-17 3/8/2017 Naveta II 244 Frontal pedra retirada
729 2017 NII-IID
pedra retirada + DSC 725- Claper darrere Elements

ascles esfullades 729 2017 NII-IID constructius
DSC 758-
Muret Final parcel·la
UE199-1 5/8/2017 Naveta II 199 41,119 -103 40,871 -125 pedra retirada 771, 804-
interior Triple
805 2017
DSC 758-
interior Triple
805 2017
DSC 758-
interior Triple
805 2017
79
Cota
relativa
DSC 758-
UE199-4 5/8/2017 Naveta II 199 pedra retirada 771, 804-
interior Triple
805 2017
DSC 758-
UE199-5 5/8/2017 Naveta II 199 pedra retirada 771, 804-
interior Triple
805 2017
DSC 758-
UE199-6 5/8/2017 Naveta II 199 41,164 -98 40,87 -124,5 pedra retirada 771, 804-
interior Triple
805 2017
DSC 758-
interior Triple
805 2017
ET codi ET codi
Interior, DSC 806- Final parcel·la
UE207 6/8/2017 Naveta II 207 UE207 UE207 pedra retirada
central 811 2017 Triple
C1 C2
80
Cota
relativa
DSC 794,
Mur 827-828, Final parcel·la
UE180-1 9/8/2017 Naveta II 180 41,702 -50 41,469 -73 pedra retirada
travesser 833-834 Triple
2017
DSC 794,
2017
DSC 794,
2017
DSC 794,
Mur 41,587 / -61 / - 827-828, Final parcel·la
UE180-4 9/8/2017 Naveta II 180 41,455 -73 pedra retirada
travesser 41,483 62 833-834 Triple
2017
81
3.5.5. DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA
A. Còpia del permís d’intervenció per a l’any 2017
82
83
B. Còpia del certificat d’assignació de número de sigla
84
4. PLA DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ
El pla conservació i restauració d’elements immobles previst al projecte d’intervenció

de 2017 als Closos de Can Gaià contempla essencialment actuacions de consolidació
preventiva a fi d’evitar-ne la degradació i esbaldregat fins que, un cop finalitzada
l’excavació de l’edifici, es pugui dur a terme una intervenció de restauració integral de
l’estructura.
Les actuacions dutes a terme es regeixen pels següents criteris:
- Mínima actuació possible amb la finalitat d’assegurar la conservació de les

estructures en un medi estable, facilitant la seva comprensió i museïtzació
posterior.
- Respecte a l’original, evitant la construcció de falsos estètics, facilitant la
diferenciació entre el suport original i la restauració.
- Ús de materials estables, innocus per a les estructures i compatibles entre ells, i
de naturalesa reversible, per a poder així facilitar possibles intervencions
posteriors.
- Registre de la intervenció a una fitxa d’actuació.
4.1. ACTUACIONS DE CONSOLIDACIÓ PREVENTIVA D’ELEMENTS

ARQUITECTÒNICS
Les actuacions dutes a terme en aquest sentit han consistit a consolidar i reubicar,
només en aquells casos imprescindibles, els elements que conformen l’estructura
arquitectònica que es trobaven desplaçats del seu lloc original o que durant l’excavació
poguessin córrer el risc de moviment, posant en perill la integritat de l’edifici i/o de
l’equip excavador.
Una de les actuacions en aquest sentit ha consistit a apuntalar dues de les pedres del
parament intern, concretament de la segona filada del brancal oest, que corrien el risc
de desprendre’s del mur. S’han subjectat mitjançant puntals recolzats al terra de
l’estructura.
85
Localització de les dues pedres apuntalades del parament intern del mur de la Naveta II (UE
164), en vermell.
86
Imatges del procés de cobriment del navetiforme a la finalització de la campanya, on s’aprecia

la col·locació dels puntals per subjectar les dues pedres en perill d’esbaldregat.
Per altra banda, s’ha actuat sobre diverses pedres del parament intern del mur de
l’edifici (UE 164) que es trobaven facturades i corrien el risc d’esfullar-se i que els
fragments se’n desprenguessin. En bona mesura, aquesta situació es deu la retirada
dels sediments que les cobrien durant l’excavació i, per tant, al fet d’haver canviat les
condicions ambientals (temperatura, humitat, etc.) en les que estaven en equilibri.
Prèviament a la remoció, aquests elements han estat documentats, degudament

senyalitzats i reubicats de forma segura al mateix jaciment amb la fi d’assegurar en tot
moment la seva conservació de cara a la seva futura restitució al lloc original.
A l’apèndix 3.5.4. Inventari d’elements estructurals desmuntats, s’hi inclou l’inventari

de pedres retirades dels murs amb l’objectiu d’evitar-ne l’esbaldregat i conservar-les
per a ser restituïdes al seu lloc original en el futur.
87
Exemples de pedres del parament intern trencades: núm. inv. 1-17
88
Exemples de pedres del parament intern trencades: núm. inv. 2-17
4.2. CONSERVACIÓ D’ESTRUCTURES DESMUNTADES
Durant el transcurs de l’excavació s’ha procedit a desmuntar diversos elements

estructurals amb la finalitat de continuar l’excavació dels nivells, sedimentaris o
constructius, sobre els quals aquests s’assentaven. Seguint el mateix protocol que amb
els elements estructurals desmuntats per prevenir-ne la degradació, prèviament a la
remoció, han estat documentats, senyalitzats i reubicats de forma segura al mateix
jaciment a fi d’assegurar-ne la correcta conservació de cara a una possible restitució al
lloc original.
Aquest procediment s’ha seguit amb els següents elements arquitectònics:
UE ZONA DESCRIPCIÓ
Mur tripartit a l’interior de la Naveta II, adossat en perpendicular al
brancal est del mur (UE 164), comença a uns 2 m de l'entrada.
Frontal
180 Separa dos espais a l’interior de l’edifici, un a l’àrea frontal i un altre
interior
més intern, entre aquest mur i l’absis.
Se n’ha retirat la filada superior
Línia de pedres a l’interior de la Naveta II, que arranca del brancal
est del mur (UE 164) en sentit perpendicular. A l’altre extrem,
s’adossa a una gran pedra que, probablement, fa la funció de base
199 Interior de columna (UE 211). Separa l’edifici en dues meitats entre el mur
UE 180 i l’absis.
S’ha retirat la UE íntegrament
89
UE ZONA DESCRIPCIÓ
Pedra de grans dimensions, de forma aproximadament cilíndrica,
col·locada verticalment. Està ubicada a l’interior de la Naveta II,
207 Interior entre l’entrada que deixa el mur UE 180 i l’estructura de combustió
UE 201-209.
Alineació de 3 lloses adossades en perpendicular al parament intern
del brancal Oest del mur de la Naveta II (UE 164), a l’extrem
anterior, a l’àrea frontal.
Frontal
244 Inicialment s’identificà com la filada inferior d'un muret de
interior
tancament a l'entrada de la naveta, tot i que probablement s’ha
d’entendre formant part de l’enllosat d’entrada (UE 191).
UE 199
UE 207
UE 180
(1a filada)
UE 191/244
Localització dels elements arquitectònics retirats a la Naveta II.
90
UE 199
(negatiu) UE 180
UE 207 (1a filada)
Localització dels elements arquitectònics retirats a l’àrea 1 de la Naveta II.
UE 199: Calc i vista superior.
91
UE 199 reubicada per a la seva posterior restitució.
UE 207 abans de la retirada.
92
UE 180: filada superior de la cara interior, abans i després de la seva remoció.
UE 180
(1a filada)
UE 191/244
(negatiu)
Localització dels elements arquitectònics retirats a l’àrea 2 de la Naveta II.
93
UE 191/244: pedres E1-17, E2-17 i E3-17.
A l’apèndix 3.5.4. Inventari d’elements estructurals desmuntats, s’hi inclou l’inventari

d’aquests elements estructurals retirats.
4.3. PROTOCOL D’EMMAGATZEMATGE I CONSERVACIÓ

PREVENTIVA DELS BÉNS MOBLES
Una acció important a qualsevol excavació arqueològica es relaciona amb

l’emmagatzematge i conservació preventiva dels objectes arqueològics mobles
exhumats. Durant les campanyes d’excavació al jaciment dels Closos s’ha recuperat
una gran quantitat d’objectes arqueològics. Bona part d’aquests es troben sota
custòdia del Grup de Recerca ArqueoUIB, a la Universitat de les Illes Balears.
Durant la campanya de 2017 s’ha procedit a fer una revisió i actualització de tots els
materials arqueològics custodiats, per part de l’arqueòloga María Calderón Díaz,
membre de l’equip ArqueoUIB. Les actuacions desenvolupades en aquest sentit s’han
fet seguint els criteris que es detallen a continuació.
94
4.3.1. CRITERIS BÀSICS DE L’ESPAI
Els magatzems s’han de regir en tot moment pels paràmetres de conservació

preventiva. Els dipòsits han de protegir els béns dels agents externs i minimitzar tant
com sigui possible els intrínsecs.
En la mesura d’allò possible l’espai d’emmagatzematge ha de seguir els següents

criteris:
- La comunicació amb altres dependències ha de ser fàcil i de recorregut curt.

- Formes i dimensions: Els espais que formen els dipòsits han d’estar en
consonància amb el format de les col·leccions que alberguen.
- S’han de tenir en compte volums, pesos, característiques materials i estat de
conservació a l’hora d’escollir el mobiliari adequat on s’han de desar i ordenar els
objectes.
- S’ha de tenir previst un fàcil sistema d’accessibilitat i circulació, tant a l’àmbit
horitzontal com al vertical, i certa possibilitat de creixement.
- Accessos: Els passadissos han de ser amplis, sense obstacles o canvis de nivell.
- Control de riscos de deteriorament. Els diferents espais o àmbits s’han
d’organitzar de manera racional, ajudant a mantenir de manera fàcil els
paràmetres mediambientals, de forma que siguin el més estables possible per a
simplificar i reduir el cost de les instal·lacions necessàries.
- Llum natural. Al magatzem la il·luminació només és necessària per als treballs
rutinaris de neteja i inspecció periòdica, s’ha de prescindir de la il·luminació
natural.
4.3.2. EMMAGATZEMATGE D’OBJECTES
A l’hora d’emmagatzemar béns culturals, hem de tenir en compte algunes dades

importants, com per exemple:
- Tipus d’objecte, format i quantitat: Característiques de la col·lecció, les diferents

dimensions que puguin tenir els objectes i el volum d’objectes que determinarà
l’espai mínim requerit.
- Naturalesa dels materials: Conèixer el material constitutiu dels objectes és
imprescindible per prendre les mesures correctes de conservació preventiva. Si
es tracta d’una col·lecció heterogènia, s’ha de conèixer la seva proporció i la seva
importància relativa.
95
- Tècniques d’execució: conèixer la tècnica d’acoblament i la utilitzada en la

realització de cada objecte.
- Estat de Conservació: Els elements més deteriorats necessitaran mesures més
estrictes de conservació perquè són més sensibles a les formes de degradació.
- Historial clínic: cal conèixer les restauracions a les que s’ha sotmès cada objecte
per conèixer les seves condicions òptimes d’emmagatzematge
- S’han de tenir en compte les condicions habituals de conservació. S’han d’ubicar
a diferents espais amb diferents característiques per adaptar-se a les funcions o
necessitats de cada moment i de cada material.
La majoria de béns arqueològics convé que es trobin guardats dins de contenidors i

recipients tancats. Actualment s’empren, per aquesta funció, materials sintètics. S’han
descartat altres materials com el cartó, la fusta, etc., ja que els materials sintètics
(polietilè, polipropilè, policarbonat, polimetil metacrilat) són molt més estables, no són
higroscòpics i poden ser hermètics, qualitat molt important pel que fa a la conservació
dels béns, i transparents, la qual cosa facilita el control del contingut sense necessitat
de rompre el microclima generat en el seu interior amb ajut de reguladors de la
humitat que s’hi poden introduir dins. Per una altra banda, aquests contenidors també
faciliten la seva manipulació i transport.
Pel que fa al seu emmagatzematge, els diferents béns mobles seran tractats segons el
material sobre el qual estan fabricats.
Metalls: es recomana embolicar els objectes metàl·lics en paper de pH neutre i, tot

seguit, introduir-los en una bossa sense segellar o amb orificis que permeti la
ventilació. Posteriorment, els objectes embossats es guarden en capses o contenidors
de plàstic -polipropilè, per exemple- i s’omple l’espai sobrant amb plàstic de bombolla,
espuma de polietilè, etc. per evitar el moviment de les bosses i atenuar els possibles
cops. Cal identificar cada un dels objectes correctament, mitjançant un siglat a la bossa
o, si és precís, sobre l’objecte. Aquesta informació també ha de constar a una llista on
figurin tots els objectes estojats al contenidor a fi d’evitar obrir-lo innecessàriament i
rompre el microclima creat. En cada contenidor s’hi hauria d’introduir una bossa de gel
de sílice també amb orificis per a que absorbeixi la humitat present a la capsa. El gel
s’ha de revisar una vegada al mes per assegurar que compleix la seva funció i canviar-
lo sempre que sigui necessari. S’ha de mantenir una humitat relativa (HR) inferior al
40%.
Fustes: S’han de conservar a una temperatura baixa i a una HR del 55%. En cas que es
tracti d’un material humit pendent de la intervenció de restauració, s’ha de guardar en
96
un contenidor tancat conservant la humitat del medi on va ser trobat, si és possible en

una nevera a una temperatura que eviti la congelació però es mantingui per davall de
8º C, per tal de prevenir l’aparició de fongs. A més, s’ha d’eludir la llum solar i s’ha de
canviar l’aigua periòdicament. Si la peça ja ha estat intervinguda és recomanable
conservar-la en Ethafoam, una matriu feta a mesura i un poc ajustada per tal que freni
tots els possibles moviments de la matèria, que s’ha d’introduir en un contenidor
tancat de polietilè amb art-sorb, un material que regula la humitat, absorbint o
humitejant segons sigui necessari. A més, és recomanable afegir en una bossa
foradada un poc de cotó impregnat en una substància biocida per evitar l’aparició de
fongs.
Ossos: el poc espai que hi ha als magatzems provoca que, en ocasions, es guardi un
nombre elevat d’ossos en el mateix contenidor, provocant danys per pressió. És
recomanable fer safates d’espuma de polietilè, aferrades amb resina termoplàstica, on
s’aniran encaixant els ossos en les matrius fetes a mida. Així s’aconseguirà
l’emmagatzematge dels ossos sense perill de deteriorament. Les safates, una vegada
completes, s’han de poder introduir en contenidors hermètics de plàstic transparent.
Per poder crear un ambient més fàcilment controlable, s’ha de mantenir en torn a 19º
C i 50% d’HR.
Vidre i cristall: Són materials molt delicats i, per tant, s’han d’extremar les
precaucions, sobretot en el moment de la seva manipulació. És aconsellable dissenyar
suports o matrius individuals en ethafoam per assegurar-ne l’estabilitat. Després es
poden guardar en contenidors de plàstic, correctament identificats, i si és necessari es
pot posar una foto o dibuix per reconèixer la peça sense necessitat d’obrir la matriu o
la capsa.
Materials orgànics en general (cuiro, fusta, fibres vegetals): s’aconsella introduir-los

dins contenidors hermètics de polipropilè i polietilè, cada un dins d’una bossa
hermètica de polietilè foradada i amb un llit d’espuma de polietilè (plastazote®) per
evitar que els objectes es moguin i deformin. En els contenidors es recomanable
introduir art-sorb per tenir un control acurat de la humitat relativa en torno a un 55%
per evitar que les fibres orgàniques es tibin i s’afluixin amb les fluctuacions. A més, és
recomanable afegir en una bossa foradada un poc de cotó banyat en una substància
biocida per eludir l’aparició de fongs.
97
4.3.3. MESURES GENERALS DE CONSERVACIÓ DINS L’ÀREA DE RESERVA
La manipulació és un dels majors perills a que estan exposats els béns culturals, per la
qual cosa s’han d’extremar les precaucions mentre aquesta es desenvolupi.
- S’ha de reduir al màxim la manipulació de béns culturals.

- S’ha de fer sempre per especialistes.
- La manipulació es farà sempre atenent-se al pes, forma, dimensions, tipus
d’objecte, textura etc. de cada element.
- Si es du a terme amb les mans, s’hauran d’usar guants dobles, un de làtex
recobert per un de cotó. Així s’evita que la suor arribi a l’element.
A mesura que es realitzen estudis es coneixen més dades sobre les mesures
mediambientals necessàries en cada cas, i encara cal matisar aquesta afirmació, ja que
cada objecte pot tenir unes necessitats diferents en funció d’on procedeixin. Allò
habitual és establir valors estàndards que facilitin el control dels béns culturals. Per
exemple:
- Humitat relativa entre 10% i 50 % segons l’objecte:

 Materials arqueològics secs: fusta, os, cuiro, tèxtils, pedra, ceràmica,
vidre, estucs, mosaics, etc.: 50%
 Excepció: Metalls (oxidació i corrosió): <30%
- La temperatura ha d’oscil·lar entre els 15-25º C, sense oblidar que la HR depèn
en gran mesura de la temperatura, aconsellant sempre la més baixa.
 Materials orgànics molt humits: és aconsellable mantenir-los en les
mateixes condicions que abans d’esser extrets.
 En recipients hermètics.
 En el frigorífic, evitant la congelació: < 8º C.
- Il·luminació:
 S’ha d’evitar totalment l’entrada de llum natural al dipòsit, no hi ha
d’haver finestres.
 Únicament s’il·luminarà quan sigui necessari, sempre sota la correcta
protecció de filtres antiraigs UV i infrarojos.
- Contaminació atmosfèrica:
 Obertures: únicament les necessàries i amb garantia d’estar segellades
davant l’entrada d’aire i contaminants, tant atmosfèrics com biològics.
 Materials inerts que no reaccionen amb els objectes emmagatzemats.
 Ventilació amb filtre.
- Seguretat i incendis
 Sistemes de control de restriccions d’accés al personal.
98
 Seguretat antiincendis, tancament estanc per sectors, materials de

construcció ignífugs, previsió d’una via d’evacuació d’emergència per als
béns emmagatzemats.
 Sistemes automàtics de detecció: sensors amb senyal d’alarma.
 Sistemes de tancament adequats per a prevenir l’accés d’intrusos.
- Plagues:
 Control d’insectes, microorganismes i plagues.
 Control de neteja, humitat, temperatura i ventilació.
L’emmagatzematge dels objectes ha d’estar dividit en diferents espais per a albergar

materials amb diferents necessitats.
- En primer lloc es situarien els materials inorgànics: pedra, ceràmica, vidre, els
quals accepten unes mesures ambientals més estàndards sense cap problema.
45% -50% HR i 18º C temp.
- En un altre àmbit es col·locarien els metalls i vidres amb problemes de
transpiració, que haurien d’estar a una HR inferior al 40% per a assegurar una
correcta conservació.
- Per últim, un espai destinat als materials orgànics, els quals necessiten una HR
del 55% i una temperatura de 18º C. En aquest espai haurà d’estar molt
controlada l’aparició de fongs.
4.3.4. MOBILIARI D’EMMAGATZEMATGE
Els mobles que ordenen els objectes al magatzem poden ser mòbils, com els
compactes i les graelles, o fixos, com prestatgeries i arxivadors. Existeix un ampli tipus
de mobiliari adaptat a cada tipus d’objecte i als elements utilitzats en el seu
condicionament. Es poden usar indistintament mobles de metall (es recomana que
sigui inoxidable, per ex.: l’alumini anoditzat o acer galvanitzat) o fusta que ha d’estar
correctament tractada per a evitar la emanació de gasos.
4.3.5. MATERIALS PER A SUPORT I EMMAGATZEMATGE
- Espuma de polietilè
- Bossa de polietilè.
- Suports de metacrilat.
- Capses amb tancament hermètic.
99
5. PLA DE DIVULGACIÓ I COMUNICACIÓ
Una de les principals línies d’actuació del Projecte Closos es centra en la divulgació i
socialització dels resultats obtinguts. L’equip directiu pensa que la creació de
coneixement no serveix de res si resta únicament a l’àmbit del món acadèmic.
Aquest coneixement ha d’arribar a la societat, que és la que fa possible el projecte

d’investigació i a qui pertany el jaciment arqueològic, i ha de servir per millorar la
realitat de la societat, en el nostre cas concret de la gent que viu a Portocolom, a
Felanitx i a Mallorca. D’altra manera el nostre projecte no té sentit i, a més, estaria
destinat a desaparèixer. Aquesta idea ha acompanyat al Projecte Closos des dels seus
inicis, tot i que s’ha anat ampliant i millorant al llarg dels anys.
Per poder dur a terme aquestes activitats sense cap perjudici per al desenvolupament
de les altres tasques del Projecte, enguany s’ha comptat amb la feina diferents
professionals especialistes en divulgació.
Els principals objectius que es varen plantejar a desenvolupar en aquesta línia de

treball per a la campanya de 2017 foren:
- Desenvolupar noves estratègies de divulgació sobre el jaciment i les tasques

d’excavació, recerca i gestió patrimonial.
- Potenciar la interacció entre el públic i els tècnics del projecte per fomentar la
valorització del patrimoni arqueològic.
- Integrar les propostes de divulgació i valorització social amb les tasques de
neteja, excavació i estudi del jaciment.
- Implementar i millorar les visites guiades efectives al jaciment arqueològic per
una àmplia varietat de visitants seguint les premisses de la disciplina
d’interpretació del patrimoni.
- Millorar les estratègies d’avaluació de les activitats divulgatives realitzades.
Com es podrà veure a continuació, hem pogut desenvolupar de forma adequada tots
aquests punts.
100
5.1. ADEQUACIÓ I MANTENIMENT DEL JACIMENT PER A VISITA

PÚBLICA
Com s’establia a la Introducció, el Projecte Closos té cinc objectius essencials.

D’aquests, en destaquem en aquest apartat dos diferents. En primer lloc, protegir i
conservar el jaciment arqueològic per a les generacions futures. En segon lloc, donar a
conèixer i conscienciar la societat mallorquina de la riquesa del seu patrimoni
arqueològic, de les seves possibilitats educatives, lúdiques, socials i econòmiques,
fomentant així el seu estudi i conservació i obrint la porta a models socioeconòmics
alternatius, més respectuosos amb el medi ambient i amb el nostre passat.
En aquesta línia, al llarg dels 20 anys de desenvolupament del Projecte Closos s’han
dut a terme diverses accions que es relacionen íntimament amb aquests dos objectius i
que s’han encaminat a adequar el jaciment per fomentar-ne la visita i el gaudi per part
de la ciutadania i del públic en general. D’aquesta manera, s’han desenvolupat diverses
accions de consolidació, restauració i adequació d’alguns dels elements arquitectònics
ja excavats (Javaloyas et alii 2013). Entre aquestes tasques en podem ressaltar dues
d’importants: el canvi de posada en escena de la Naveta I i la instal·lació de panells
explicatius.
En primer lloc, de forma paral·lela a la darrera restauració de la Naveta I, al maig de

2010, es va procedir a fer una modificació en la posada en escena d’aquest edifici.
Aquesta estructura havia estat adequada per a la seva visita el 2003, moment en el
que es va omplir tot el seu interior amb una capa de grava per evitar el creixement de
vegetació i que les pluges provoquessin l’acumulació d’aigua. L’any 2010 es va decidir
modificar aquesta actuació partint de la premissa que el fet que la grava quedés a la
vista implicava una afectació negativa sobre la visió de l’edifici i falsejava la seva
fisonomia original.
Per resoldre aquests problemes es va implementar una nova intervenció (Javaloyas et

alii 2013) basada en un model d’actuació que part de l’equip directiu havia assajat al
jaciment de Son Corró (Costitx) (Javaloyas et alii 2012). Aquesta actuació consistia en
adequar la zona amb un sistema tripartit format, primerament, per una capa de grava,
que evitaria el creixement de vegetació i evitaria l’estancament de l’aigua. Aquesta
grava es cobrí amb un geotèxtil a sobre del qual es posava una capa de terra de color
vermellós que vàrem obtenir de les pròpies terreres formades a l’excavar l’interior de
la Naveta I. El resultat final havia de ser una visió manco impactant de l’estructura i un
posada en escena molt més semblant a al que va ser l’estat original de l’estructura
però que, al mateix temps, afavorís la conservació del jaciment (evitant l’acumulació
101
d’aigua i el creixement de vegetació a l’interior). En definitiva, del que es tractava era

de conciliar els objectius que perseguien el diferents agents participants (arqueòlegs,
restauradores, públic i administració pública).
Canvi de posada en escena de la Naveta I
En segon lloc, també el 2010, es va implementar la primera fase de museïtzació del

jaciment amb la instal·lació d’una sèrie de panells explicatius amb l’objectiu de
permetre una visita autoguiada a tots els visitants del jaciment. Aquests cartells
presenten una breu introducció a les societats naviformes de l’edat del bronze balear i
a continuació expliquen les principals estructures sobre les quals s’ha treballat aquests
darrers anys: la Naveta I i el conjunt arquitectònic II. Amb l’objectiu d’arribar al màxim
número de gent possible, els texts dels cartells estan en quatre idiomes (català,
castellà, anglès i alemany).
Panells explicatius que permeten la visita autoguiada al jaciment
102
Com s’assenyala al projecte d’execució, durant la campanya de 2016 no es preveia cap

actuació de magnitud important al jaciment en aquest sentit. No obstant,
assenyalàrem la necessitat de desenvolupar tota una sèrie de tasques de manteniment
del jaciment per tal de seguir facilitant i fomentant la visita pública, així com la
protecció de les estructures.
En aquest sentit, durant el 2017 hem desenvolupat les següents accions:
1. Manteniment de la neteja de vegetació, tant a les estructures com a l’itinerari de

visites. Mantenir netes de brossa i vegetació les estructures del poblat, tant les
excavades com les que no, és una de les feines primordials en la gestió d’un jaciment
arqueològic. No només per poder fer feina amb garanties, sinó també per evitar un
creixement descontrolat de la vegetació entorn o sobre els murs i que aquesta faci
malbé les estructures.
Aquestes tasques s’han realitzat en diferents moments durant el transcurs de l’any.

L’objectiu bàsic és mantenir el jaciment net de vegetació durant tot l’any, per això es
treballa per fer una neteja trimestral. L’execució de les neteges es comparteix entre el
Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Felanitx.
Enguany s’ha realitzat les següents neteges:
1. Setmana del 29 de maig al 2 de juny. Neteja duta a terme per l’entitat Estel de
Llevant, contractada per l’Ajuntament de Felanitx.
2. Primera setmana d’agost. Neteja duta a terme per la Brigada de Patrimoni del
Consell de Mallorca.
3. 11 i 12 de desembre. Neteja duta a terme per la Brigada de Patrimoni del Consell de

Mallorca.
Les tasques consistiren en l’extracció de gramínies, porrasses, esparregueres, etc. i la

poda d’ullastres i mates que hagin rebrotat des de l’última neteja al jaciment a tota
l’àrea pública del jaciment.
103
Tasques de neteja de vegetació al jaciment
2. Actualització de la posada en escena de la Naveta I. Vàrem procedir a netejar de

vegetació la capa de terra de color vermellós que forma el sòl d’aquesta estructura,
tant a l’interior com a l’exterior. També es va fer una neteja exhaustiva de la vegetació
als murs d’aquesta estructura, fent especial esment en les crestes dels murs.
Paral·lelament es va procedir a netejar de forma acurada les pedres dels enllosats
(l’intern i el situat a l’entrada) per facilitar la seva lectura per part del públic visitant.
3. Anàlisi de l’estat de conservació i neteja dels panells explicatius. Es va analitzar

l’estat dels quatre panells explicatius que permeten al públic visitant la realització de
visites autoguiades al jaciment durant tot l’any. Es va constatar el seu bon estat de
conservació, aspecte que ens ha permès reafirmar que la seva tipologia és molt
adequada, tenint en compte que ja fa set anys que es varen instal·lar. Al mateix temps
s’ha fet una neteja, tant de les superfícies escrites dels panells com de tota
l’estructura, que d’un any per un altre acumulen pols.
4. Neteja de fems del jaciment. Una altra tasca fou la neteja de brossa de tota l’àrea
pública del jaciment. Cada any es depositen al jaciment gran quantitat de fems. El
principal focus de brutor no solen ser els visitants del jaciment, sinó que aquesta es
concentra a les àrees adjacents a la carretera. Durant la campanya de 2017 es varen
retirar aproximadament una desena de bosses de fems diversos.
104
Neteja de fems presents en el jaciment
Per una altra banda, durant aquesta campanya vàrem constatar la reactivació recent
d’un abocador de fems il·legal que ja feia anys existia situat a la via tranversal nord del
jaciment. Informàrem d’aquesta situació a l’Ajuntament de Felanitx, qui a finals
d’octubre va procedir a enretirar tres camions plens de restes. Aquesta acció no afectà
de cap manera a les àrees del jaciment amb potencial arqueològic.
105
Situació de l’abocador il·legal abans de la neteja feta per part de l’Ajuntament.
5. Millora de l’accés per a vianants al jaciment. Un dels principals problemes que té el

jaciment arqueològic dels Closos de Can Gaià per fomentar, tant la seva visita pública
com la seva conservació, és la fragmentació que pateix a causa de la seva parcel·lació
durant la dècada de 1960 amb l’objectiu d’urbanitzar la zona. Juntament amb aquest
fet, es va procedir a la construcció d’una via pública que uneix el carrer del Vapor de
Santueri amb la carretera Ma-4012, així com tres carrers perpendiculars a aquesta que
donen accés a diferents parcel·les.
Aquestes vies suposen diversos problemes al jaciment. En primer lloc, les vies
exerceixen un fort impacte paisatgístic que dificulta als visitants abstreure’s del
present per copsar el passat prehistòric associat a les restes arqueològiques. En segon
terme, suposen un focus de contaminació tant a nivell de renous (especialment
afecten en el moment de fer activitats divulgatives, com ara visites guiades) com a
nivell de fems (com ja hem dit, la carretera comporta una gran quantitat de fems
procedents dels cotxes). Finalment, i des de moltes perspectives és el problema
principal, la carretera principal suposa un perill molt greu per a les persones que
visiten el jaciment a causa de l’elevada velocitat que agafen els vehicles. El jaciment
està situat a les afores del nucli de Portocolom i no hi ha voravies habilitades per
poder-hi arribar, això fa que els visitants estiguin obligats a transitar o travessar la
calçada, amb el perill que això comporta.
106
Tal i com s’establia al Pla Director del jaciment (Javaloyas 2014) l’objectiu a mitjà-llarg
termini és el d’agrupar totes les parcel·les en que s’ubica el jaciment i eliminar els
carrers que el fragmenten. No obstant, com que aquest objectiu no es podrà assolir en
un curt període de temps, durant la present campanya es va decidir habilitar un accés
de vianants separat de la carretera adequant el voral nord d’aquesta. Així, es va
procedir a:
- Netejar de vegetació el voral nord del carrer.

- Regular aquest mateix voral mitjançant la incorporació d’una capa de pedra
petita i facilitar l’accés cobrint aquesta amb una capa de terra. Ambdós elements
procedeixen del propi jaciment i corresponen als sobrants de les excavacions.
- Separar el pas de vianants i la calçada amb una tanca de 41 estaques de fusta
d’1,5 m. d’alçada i 10 cm. de diàmetre, tractades, separades 3 m. una de l’altra i
unides amb una corda.
Les actuacions a executar no han implicat cap afectació dels nivells fèrtils del jaciment
arqueològic, ja que el moviment de terres es va fer només a la franja immediatament
adjacent a la calçada. En tot cas es va reduir al màxim l’afectació al subsòl fent només
41 forats de 20 cm. de diàmetre i 25 cm. de profunditat. Durant tot el procés de
moviment de terres hi va haver present controlant un dels codirectors del jaciment.
Situació prèvia al voral nord, tram adjacent al jaciment
107
Tram net de vegetació i amb la capa de pedra petita per anivellar.
5.2. CAMP DE TREBALL
Com s’estableix al Pla director del jaciment dels Closos de Can Gaià (Javaloyas 2014)
una de les principals línies de treball del Projecte Closos és el desenvolupament de
tasques de formació en el treball de camp d’estudiants i graduats en Història i matèries
afins. Aquesta línia es fonamenta en la convicció ferma que aquest és un aspecte clau
si el que es vol és potenciar l’estudi, el coneixement i la valoració del nostre patrimoni
arqueològic. Així doncs, tot això passa per formar correctament els futurs professionals
i investigadors que s’hi dedicaran.
Per aquesta raó, durant la campanya de 2017, i com cada estiu, el Projecte Closos ha
rebut un grup de voluntaris i voluntàries, en la seva majoria estudiants universitaris,
que han estat els vertaders protagonistes de la campanya. L’objectiu principal
d’aquesta vessant del Projecte Closos és que aquests joves tinguessin l’ocasió de
108
formar-se en diversos aspectes que conformen una excavació arqueològica i que són
difícils d’assimilar en els cursos universitaris.
Durant aquesta campanya han participat en el camp de treball els següents voluntaris:
- Miquel À. Salvà Cantarellas Universitat de les Illes Balears

- Joan Gené Cerdó Universitat de Barcelona
- Victoria Cantarellas Alcalá Universitat de les Illes Balears
- Joan Morell Alou Universitat de les Illes Balears
- Pedro Fiol Moyà Universitat de les Illes Balears
- Gerardo Rojas Montero Universidad de Castilla-La Mancha
- Aina Cassanyes Roig
- Stina Ulrika Hamberg.
Els principals objectius formatius d’aquesta acció han estat els següents:
1. Formació en metodologia de camp i treball de laboratori. Els voluntaris no vénen

estrictament a excavar, sinó que l’objectiu és que puguin assimilar la metodologia
emprada i, en la mesura del possible, que facin ells mateixos bona part de les feines
que es duen a terme a una excavació (dibuix de camp, desenvolupament de diverses
metodologies de gestió de materials i analítiques segons la zona excavada, extracció de
materials, preparació de mostres per analítiques...).
2. Formació en prehistòria balear. El segon gran objectiu ha estat centrat en

augmentar els coneixements que els voluntaris tenen sobre la prehistòria balear. En
aquest sentit, a més d’explicar-los en detall el coneixement generat durant les
excavacions dutes a terme al jaciment de Closos també s’han fet diverses xerrades
sobre la fase naviforme balear, en la qual s’emmarca el jaciment, així com d’altres
fases de la prehistòria balear. Finalment, es va fer una excursió per visitar diversos
jaciments arqueològics de l’illa. Concretament, durant aquesta campanya es varen
visitar el jaciment i el Museu Arqueològic de de Son Fornés (Montuïri) i el Museu
d’Història de Manacor i el jaciment de s’Hospitalet Vell (Manacor).
3. Formació en divulgació de la prehistòria i l’arqueologia. Finalment, el pla de

formació s’ha concentrat també en donar formació sobre la necessitat de divulgar al
públic en general el coneixement científic generat a les excavacions arqueològiques. En
aquest sentit, s’han treballat diversos aspectes mitjançant la participació dels
voluntaris en les diverses activitats de divulgació desenvolupades durant la present
campanya:
109
5è festival Viu la Prehistòria! En aquesta activitat els voluntaris han rebut formació
per millorar els seus coneixements i competències, que han pogut exercitar en el
desenvolupament de diverses tasques: preparació i planificació de l’activitat,
mecanismes per donar a conèixer l’activitat al públic, gestió i acollida de participants,
desenvolupament de tallers didàctics, visites guiades, etc.
22a diada de portes obertes. En aquesta activitat els voluntaris han rebut formació per
millorar els seus coneixements i competències, que han pogut exercitar en el
desenvolupament de diverses tasques: preparació i planificació de l’activitat,
mecanismes per donar a conèixer l’activitat al públic, gestió i acollida de participants,
visites guiades, etc.
5.3. 5a DIADA CLOSOS VIU LA PREHISTÒRIA!
La cinquena edició d’aquest esdeveniment, consistent en una jornada participativa,

oberta i gratuïta on es pretén mostrar amb diferents activitats la vida i les persones
durant la prehistòria d’una manera lúdica i divertida, ha estat la principal activitat
desenvolupada en l’àmbit de la divulgació de l’arqueologia i el patrimoni arqueològic
durant aquest 2017. És important senyalar que les activitats que s’han dut a terme es
centren en la prehistòria de forma ampla. Algunes tenen una estreta relació amb el
projecte de recerca que es desenvolupa al jaciment però també se n’han realitzat
d’altres més genèriques que fan referencia a la prehistòria i l’arqueologia i no
específicament al propi jaciment dels Closos de Can Gaià.
La diada es va dur a terme el dissabte 2 de setembre. Les activitats s’han distribuït al

llarg de la jornada, de 9 a 13 h. del dematí i de 17 a 20 h. de l’horabaixa. El públic
assistent total ha estat al voltant de 650 persones.
Amb l’objectiu d’aconseguir que un major número de gent pogués tenir constància
d’aquesta activitat es va desenvolupar una àmplia i diversa estratègia de publicitat. En
primer lloc, es va dissenyar un cartell atractiu per poder comunicar visualment
l’activitat així com un díptic en el qual el públic pogués consultar tota la informació
sobre l’activitat. Ambdós elements varen ser impresos en paper i repartits de forma
àmplia per tots els nuclis de població de Felanitx.
110
Cartell en format horitzontal de la 5a diada Viu la Prehistòria, divulgat en format digital a

través de les xarxes socials.
111
Cartell en format vertical. Imprès en paper i repartit pels comerços de Felanitx.
112
Exterior del programa de la 5a diada
Interior del programa de la 5a diada
113
En segon lloc, es varen encarregar a l’empresa Curly Commas un conjunt de vuit vídeos
promocionals sobre la Diada i la tasca vinculada al jaciment arqueològic.
En tercer lloc, es varen emprar les xarxes socials del Projecte Closos (facebook,
Instagram i twitter) per difondre de forma àmplia la informació sobre la Diada, així
com els elements publicitaris dissenyats a tal efecte. També es va incloure informació
sobre l’activitat a l’Agenda cultural de l’Ajuntament de Felanitx així com al setmanari
Felanitx.
Finalment, es va fer una nota de premsa que va ser enviada als principals mitjans de
comunicació, tant locals com insulars i nacionals. Aquesta acció va permetre una
àmplia difusió de l’activitat a diferents medis (premsa, ràdio, televisió, així com a
nombroses agendes digitals).
Les activitats i tallers fets enguany han estat els següents:
1. Feim arqueologia!
Aquesta activitat divulgativa consisteix en que els i les participants experimentin en

primera persona el que significa ser arqueòleg/arqueòloga mitjançant l’excavació d’un
jaciment simulat habilitat al propi jaciment, degudament separat dels nivells
arqueològics fèrtils.
L’objectiu genèric d’aquest taller, destinat a un públic infantil d’entre 9 i 13 anys, va ser
el d’acostar els participants a l’arqueologia, tal i com aquesta s’entén a començaments
del s. XXI. Els participants dugueren a terme l’excavació, sota la supervisió dels
monitors, i un cop acabada, en funció dels objectes documentats i la seva distribució
espacial, formularen les seves interpretacions.
N’hem fet una sessió de 20 participants. L’ha dut a terme l’equip del Projecte Closos
juntament amb voluntaris col·laboradors amb el projecte.
114
2. Eines i collars d’ós.
Aquest taller va consistir en una activitat participativa en la que els participants

descobriren la indústria òssia que fabricaven i feien servir les comunitats que
visqueren durant la fase de les navetes.
A continuació, els participants fabricaren un punxó d’ós i un collar o un clauer emprant

les mateixes matèries primeres i eines que empraren a la prehistòria els habitants de
les navetes.
Aquest taller es basa directament en el resultat de les investigacions científiques

desenvolupades al Projecte Closos (Belenguer i Mates 2005; Rodríguez Carlsson 2012)
així com en altres treballs semblants
Aquest taller estava destinat a nins i adults (preferentment famílies amb fills petits). Es
va fer una sessió amb 20 participants. Aquesta activitat va ser executada per Patricia
Rodríguez Carlsson i membres de l’equip directiu.
115
3. Un passeig per la Prehistòria
Aquesta activitat va consistir en una sèrie de visites guiades al jaciment explicant el

jaciment i la història de les excavacions i investigació a Closos, però també l’època
Naviforme de la Prehistòria. A partir d’un assentament d’hàbitat com és el jaciment de
Closos, s’introdueix el públic en el món de la prehistòria balear, i més concretament
l’Edat del Bronze.
S’han fet quatre sessions guiades (dues al matí i dues a l’horabaixa) pels diferents
directors del Projecte. Els grups han variat en grandària i composició en funció del
moment.
Durant aquest any s’han començat a implementar les dues visites interpretatives
diferents dissenyades durant la campanya de 2016:
La primera té com a tema central “aquestes pedres mil·lenàries ens ajuden a

descobrir la vida en comunitat tant en el passat com en el present”. Durant aquesta
visita conduirem als participants pels diferents indrets del poblat dels Closos, explicant
a les diferents aturades com eren i com vivien les persones que visqueren aquí fa més
de 3.000 anys i com el jaciment també és molt important per a les persones que avui
en dia viuen a Portocolom i a Felanitx.
La segona té com a tema central “l’arqueologia és la finestra que ens mostra com era
la vida quotidiana aquí fa 3.000 anys”. En aquesta visita volem transmetre al públic de
forma amena, divertida i interactiva les diferents fases del treballs dels arqueòlegs i
116
arqueòlogues per poder conèixer com eren les comunitats humanes que visqueren als
Closos fa més de 3.000 anys.
4. Navetes en miniatura
En aquest taller els participants varen poder construir una rèplica en miniatura de una
naveta, una casa de l’edat del bronze, aprenent una mica més sobre la seva
arquitectura i sobre com eren els seus habitants. La maqueta es va realitzar emprant
els productes de “Playmais” degut a la seva facilitat d’us, la no necessitat de coles i la
innocuïtat del producte.
Aquest taller estava destinat a un públic infantil de 5 a 12 anys. Aquesta activitat va

estar en funcionament de manera continuada durant tot l’horari de la Diada. En
conjunt la feren al voltant de 100 participants. Va ser executat per Laura Perelló i
Maria Calderón.
117
5. Fabricant eines de pedra.
Es tracta d’una demostració de fabricació d’eines de pedra mitjançant la tècnica de

talla mitjançant la qual es fa un repàs a la evolució tecnològica dels homínids i els
primers humans.
Se n’han fet dues sessions de 45 minuts cadascuna, una al matí i una a l’horabaixa,
adreçades a tots els públics. L’ha dut a terme David Canales, de la Fundación
Atapuerca (Burgos).
118
6. Conta contes prehistòric
Activitat adreçada a públic infantil acompanyat dels pares o familiars, en que se’ls
relata una història basada en el jaciment i la gent que hi vivia fa més de 3000 anys.
Aquest taller estava destinat a famílies amb infants entre 3 i 10 anys.
Se n’han fet dues sessions, per part de Carolina Caballero, docent i col·laboradora de
l’equip ArqueoUIB.
119
7. Fent foc a la Prehistòria
Activitat participativa en que el públic pot aprendre a fer foc emprant les diferents
tècniques que es feien servir a la prehistòria.
Se n’han fet 2 sessions adreçades a tots els públics. L’ha dut a terme David Canales, de
la Fundación Atapuerca (Burgos).
120
8. Pintures prehistòriques
Activitat participativa en que el públic aprèn a fer pintures rupestres tal i com es feien
a la prehistòria.
Se n’han fet 2 sessions adreçades a tots els públics. L’ha dut a terme David Canales, de
la Fundación Atapuerca (Burgos).
9. Els foners baleàrics
En aquest taller es fa una introducció al fenomen dels foners baleàrics, característics

de la darrera fase de la prehistòria balear. Amb una petita explicació els participants
coneixen una mica més sobre com eren, com vestien, a quines batalles varen participar
els foners. Així com l’impacte que les seves experiències arreu de la Mediterrània va
tenir sobre les societats balears i quina és la visió d’ells que apareix a les fonts
clàssiques.
A continuació, els participants poden fabricar una fona ells mateixos i practicar la seva
destresa i punteria amb aquesta arma.
121
Aquest taller està adreçat a famílies amb infants, s’ha fet un torn amb la participació
de 20 persones.
10. Construïm una naveta
Es tracta d’un taller destinat al públic infantil, en que nins i nines participants
construeixen una rèplica d’una naveta, construïda en poliestirè expandit a escala 1:3.
L’objectiu d’aquest taller és fomentar el treball cooperatiu, alhora que donar-los a

conèixer la fase Naviforme de la prehistòria balear, concretament els espais domèstics.
Es tracta d’una activitat divulgativa que neix en la recerca arqueològica, ja que tracta
de divulgar d’una forma entretinguda i experièncial la idea de que aquestes comunitats
treballaren en comunitat per construir aquests edificis.
S’ha fet una sessió per a 20 infants de 5 a 10 anys, per part dels membres del Projecte
Closos i voluntaris de la campanya.
122
11. Joies prehistòriques.
Aquest taller té com a tema central els objectes de bronze que empraren les
comunitats que visqueren a les navetes. Durant aquesta fase, s’observa una ampliació i
diversificació dels objectes de bronze emprats. Al mateix temps, s’ha defensat que
s’inicià una profunda estratègia de dipòsits sistemàtics i rituals d’aquests objectes (tant
en contextos funeraris com en altres domèstics) en el moment final d’aquest període,
entre el 1.000 i 850 cal BC i coincident amb tota una sèrie de profunds canvis entre
aquestes societats i amb l’inici del món dels talaiots. Conseqüentment, s’ha defensat
que aquestes objectes no serien objectes ornamentals o armes de caràcter individual
sinó relíquies associades als diferents grups navetes.
En aquest taller, els participants coneixeran aquestes objectes i el context històric en el

que funcionaren. A continuació podran fer una replica d’alguns d’aquests objectes amb
la tècnica de pasta de sal.
Aquesta activitat està adreçada principalment a infants d’entre 4 i 10 anys. Es tracta

d’una activitat que ha estat en funcionament de manera ininterrompuda.
123
5.4. 22ª JORNADA DE PORTES OBERTES
Com cada any, per finalitzar la campanya d’excavació, es va dur a terme una jornada
de portes obertes a tot el públic. L’equip directiu va fer diverses visites guiades al
jaciment i va explicar els resultats dels anys anteriors, així com les activitats i principals
troballes realitzades durant aquesta campanya.
Aquesta activitat va tenir lloc el dissabte dia 12 d’agost i va ser duta a terme tant per
l’equip director de les excavacions com per part dels voluntaris i voluntàries
participants en el camp de treball. Els resultats foren força bons, amb una assistència
important de públic (100-150 persones) i un alt grau de satisfacció.
124
Cartell de la 22a jornada de portes obertes
125
Benvinguda als assistents a la 22a jornada de portes obertes dels Closos
Explicant als assistents algunes de les troballes durant aquesta campanya
126
Explicació in situ a la Naveta II
5.5. VISITES I ACTIVITATS EDUCATIVES
A més de les activitats divulgatives associades a la campanya d’excavació i a la Diada

Closos viu la Prehistòria, durant el present any s’han desenvolupat diverses activitats
divulgatives adreçades a diferents públics
Núm.
Data Assistents Context Activitat
Visitants
Hotel Club 3000 Cala Visita guiada “Pedres
19/6/2017 21 Conveni hotel
Murada mil·lenàries”
Associació Amics Museu
17/6/2017 25 - -
Manacor
Diversos tallers didàctics i
27/5/2017 - >200 Fira Artalaiòtica
exhibicions
Diversos tallers didàctics i
28/5/2017 - >200 Fira Artalaiòtica
exhibicions
Visites escolars – Visita guiada “Pedres
17/2/2017 CEIP Joan Capó 24
3r primària mil·lenàries” + taller fones
Visites escolars – Visita guiada “Pedres
16/2/2017 CEIP Joan Capó 53
3r primària mil·lenàries” + taller fones
Al mateix temps, s’ha continuat treballant per millorar i ampliar l’oferta didàctica
vinculada al Projecte Closos. A tal efecte, durant aquest any s’han adquirit quatre
rèpliques (de qualitat mèdica) d’esquelets de mida real que han estat manipulats i
adequats per fer-los coincidir amb els requeriments necessaris per poder emprar-los al
127
taller d’arqueòlegs per un dia (fins ara, els esquelets emprats els cedia de forma
temporal la UIB). Aquesta tasca l’ha desenvolupada la Sra. Magdalena Sastre Morro.
5.6. ESTRATÈGIES D’AVALUACIÓ
Un altre aspecte important desenvolupat dins el Pla de divulgació s’ha centrat en

l’avaluació d’alguns aspectes relacionats amb l’experiència per part del públic
participant a les diferents activitats divulgatives. Aquesta acció és d’àmbit intern però
indispensable per al bon desenvolupament de l’activitat presentada aquí. Tot i això,
durant el present any només hem pogut implementar aquesta acció dins el marc de la
Diada Closos viu la Prehistòria, quedant les altres accions al marge del procés
d’avaluació. La intenció és anar incloent estratègies d’avaluació a les altres activitats
(visites guiades turístiques, visites escolars, camp de treball...) en els propers anys.
Així, amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de la 5a Diada entre el públic visitant, hem
implementat una metodologia diversa conformada per dues estratègies
complementàries.
En primer lloc, hem desenvolupat una estratègia de tipus “observació no participant”,

mitjançant la qual diversos membres de l’equip s’han passejat constantment analitzant
el bon funcionament de les activitats i agafant notes sobre aspectes a millorar. També
s’ha tractat d’establir conversa amb el públic per definir el seu grau de satisfacció.
En segon lloc, hem dissenyat una enquesta que s’ha passat entre els visitants (veure
model a la pàgina següent). Aquesta estarà disponible en els diferents idiomes oficials
del Festival i s’oferirà als visitants, a ser possible en el moment en que acabin la seva
visita. L’objectiu és aconseguir un número mínim de respostes per a que aquesta sigui
estadísticament significativa.
L’enquesta està dissenyada per obtenir una sèrie d’informacions que considerem
essencials i està organitzada en set blocs d’informació distints.
- 1. Dades demogràfiques.
- 2. Coneixement del jaciment i del Festival.
- 3. Dades de la visita. En aquest punt hem incorporat una pregunta (n. 10) per tal
d’analitzar l’impacte del Festival entre l’oferta complementària de la localitat i el
municipi.
- 4-5-6. Satisfacció amb les activitats, l’organització i el Festival.
- 7. Satisfacció, preguntes obertes.
128
Dona
3. Localitat de residència:
1. Gènere: Home 2. Edat:
4. És la primera vegada que visites els Sí 5. Si has respost sí, quantes
Closos de Can Gaià? No vegades ho has fet?
Programa de Festes de Felanitx
Oficina d’informació turística
Hotel / Aparthotel / Agroturisme,...
6. Com t’has assabentat de l’existència de la diada Mitjans de comunicació (premsa, ràdio, tv)
Closos Viu la Prehistòria? Xarxes socials Closos (Facebook, Instagram Twitter)
Família / amics
Altres:
_______________________________________________
7. A quina hora has arribat? 8. A quina hora tens pensat anar-te’n?
9. Quanta gent heu vingut juntes? Adults: Infants:
Sí
10. Has dinat/sopar o ho penses fer a Portocolom o Felanitx? No
No ho sé
11. T’han agradat les nostres activitats? NS/NC
Diada (en conjunt)

Construïm una naveta!
Un passeig per la prehistòria (visita interpretativa)
Exhibició Talla de Sílex
Exhibició i taller de foc
Pintures rupestres
Maquetes navetes
Joies de bronze
Conta contes
Feim arqueologia!
Els foners baleàrics
Taller d’eines i penjolls d’ós
12. Què t’ha semblat l’organització de la Diada?
13. Què t’ha semblat el tracte rebut per part del personal?
14. Què t’han semblat la data i els horaris de la Diada?

Sí Sí
16. Pagaries una entrada de 5€ per assistir
15. Recomanaries la diada? No No
a la Diada?
No ho sé No ho sé
Sí
17. Tornaràs el 18. Si has respost no. Ens vols dir per
No
proper any? què?
No ho sé
19. Què és el que més t’ha agradat més de la Diada?
20. I el que t’ha agradat menys?
129
Respecte als resultats obtinguts, no hem pogut tabular tota la informació recollida en
aquesta darrera Diada, però hem pogut gestionar les dades recollides pertanyents a les
darreres diades obtenint resultats molt satisfactoris.
NO. 0,68 NS/NC. 1,36
SI. 97,28
Recomanaries el Festival?
NS/NC. 6,12
NO. 9,52
SI. 84,35
Pagaries pel Festival?
5.7. ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ
Un aspecte cada vegada més important a la denominada societat de la informació

actual és planejar i desenvolupar un pla de comunicació que tingui com a objectiu
transmetre de forma adequada a la ciutadania les activitats i resultats obtinguts des
del Projecte Closos. Aquest objectiu té una tiple finalitat: primer, oferir una imatge
positiva del Projecte i aconseguir fer arribar a la ciutadania el missatge que els diners
130
públics invertits en el projecte són una bona inversió. Segon, ser capaços d’arribar a un
número cada vegada major de persones i seduir-los per a que vinguin a visitar el
jaciment i/o participar d’algunes de les múltiples activitats que s’hi desenvolupen.
Tercer, un dels objectius principals del Projecte Closos és difondre el patrimoni
arqueològic de Felanitx, així com conscienciar la ciutadania de la vàlua que aquest té
per a les societats del segle XXI. D’aquí que fer una bona comunicació és important.
El pla de comunicació durant aquest 2017 s’ha articulat en diferents estratègies.
1. Material publicitari associat a les dues grans activitats didàctiques (5a Diada Closos
viu la Prehistòria; 22a jornada de portes obertes). Tal i com hem vist en els apartats
corresponents, es va dissenyar cartelleria i programes específics per a aquests dies. Al
mateix temps es varen imprimir i distribuir pel municipi còpies d’aquests elements.
2. Vídeos promocionals. També hem explicat a l’apartat corresponent la creació de 8

vídeos promocionals per part de l’empresa Curly Commas que han servit per divulgar
la 5a Diada i les tasques desenvolupades des del Projecte Closos a través de les xarxes
socials.
3. Comunicats i rodes de premsa. Juntament amb el suport de l’Ajuntament de

Felanitx i de la Universitat de les Illes Balears s’han enviat diversos comunicats de
premsa informant els mitjans de comunicació de les diverses activitats realitzades des
del Projecte Closos. Aquesta acció ha resultat exitosa tenint en compte que durant el
2017 hem aconseguit tres insercions a diaris provincials (Ara Balears 12/8 i 31/8;
Ultima Hora 1/9), dos a ràdios provincials (IB3 Radio: “Balears Fa Ciència” 1/9; Radio
Nacional d’Espanya: Informatiu Migdia 1/9), i dos a televisions (Canal 4, 14/8; IB3 1/9).
A falta d’un informe que avaluï l’impacte econòmic d’aquesta exposició en els mitjans
podem concloure que ha estat un èxit.
4. Xarxes socials. Durant aquest any, l’objectiu essencial ha estat ampliar la presència
en aquestes vies de comunicació cada vegada més importants. Això s’ha aconseguit
obrint un compte a la xarxa Instagram i un altre a Twiiter.
Al mateix temps s’ha continuat l’activitat a Facebook. Durant aquest any el número de
seguidors s’ha incrementat en un 22% (de 1052 a 1283). A més, s’ha aconseguit arribar
a un total de 201.469 persones al llarg de tot l’any.
131
6. EQUIP TÈCNIC
6.1. DIRECCIÓ DEL PROJECTE CLOSOS
Bartomeu Salvà Simonet, Doctor per la Universitat de Barcelona (2014). Professor

Associat de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears. Membre del grup
Grup de Recerca ArqueoUIB, de la Universitat de les Illes Balears.
Joan Fornés Bisquerra, llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears
(2000). Membre del grup Grup de Recerca ArqueoUIB, de la Universitat de les Illes
Balears.
David Javaloyas Molina, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (2005),

DEA per la Universidad Complutense de Madrid (2007). Professor del Màster Miro de
la Universitat de les Illes Balears. Membre del Grup de Recerca ArqueoUIB, de la
Universitat de les Illes Balears.
Llorenç Oliver Servera, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (2007).

Membre del grup Grup de Recerca ArqueoUIB, de la Universitat de les Illes Balears.
6.2. DIRECCIÓ DEL PROJECTE DE CONSOLIDACIÓ I RESTAURACIÓ
Emmanuelle Gloaguen Murias, llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de les

Illes Balears (2005), diplomada en restauració per la l’Escola Superior de Conservació i
Restauració de Bens Culturals de Catalunya (2008). Membre del Grup de Recerca
ArqueoUIB, de la Universitat de les Illes Balears.
6.3. EQUIP TÈCNIC D’EXCAVACIÓ


132
Balears.

Javier Rivas Ortiz, graduat en Història per la Universitat de les Illes Balears (2013),
col·laborador a les intervencions arqueològiques als Closos de Can Gaià des de 2015 i
beneficiari de la beca “Amics dels Closos” 2016. Col·laborador del Grup de Recerca
Miquel Àngel Salvà Cantarellas, graduat en Història per la Universitat de les Illes
Balears (2016), col·laborador a les intervencions arqueològiques als Closos de Can Gaià
des de 2015 i beneficiari de la beca “Amics dels Closos” 2017.
María Calderón Díaz, llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona (2009) i

postgrau en Gestió del Patrimoni Arqueològic (2009). Becària (2005, 2007-09) i
assistent tècnica (des de 2010) de patrimoni històric a l’Ajuntament de Calvià. Membre
del Grup de Recerca ArqueoUIB, de la Universitat de les Illes Balears.
Paloma Salvador Gómez-Grandoli, graduada en Història per la Universitat de les Illes

Balears (2013), col·laboradora a les intervencions arqueològiques als Closos de Can
Gaià des de 2015, tècnica de laboratori a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat de les
Illes Balears. Col·laboradora del Grup de Recerca ArqueoUIB, de la Universitat de les
Illes Balears.
Magdalena Sastre Morro, llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona

(2006). Membre del Grup de Recerca ArqueoUIB, de la Universitat de les Illes Balears.
Lua Valenzuela Suau, llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona (2011),

màster en arqueologia per la Universidad de Granada (2013). Investigadora
predoctoral adscrita a la UIB, beneficiària d’una beca predoctoral de la CAIB (programa
2014-2018). Membre del Grup de Recerca ArqueoUIB, de la Universitat de les Illes
Balears.
Patricia Rodríguez Carlsson, llicenciada en Història per la Universitat de les Illes

Balears (2011), Màster en Arqueologia per la Universidad de Granada (2012),
col·laboradora a les intervencions arqueològiques als Closos de Can Gaià des de 2009 i
beneficiària de la beca “Amics dels Closos” 2011.
133
6.4. EQUIP TÈCNIC DE LABORATORI

ESTUDIS ARQUEOFAUNÍSTICS
MAMÍFERS TERRESTRES. Els estudis i analítiques corren a càrrec de la Sra. Lua

Valenzuela, doctoranda i becària predoctoral a la Universitat de les Illes Balears.
MALACOFAUNA. Els estudis i analítiques corren a càrrec del Sr. Miquel Àngel Vicens,
doctorand a la Universitat de les Illes Balears.
ESTUDIS PALEOBOTÀNICS.
ESTUDIS SEDIMENTOLÒGICS. De les analítiques dels sediments (fitòlits) se’n farà càrrec
la Dra. Rosa Maria Albert, de la Universitat de Barcelona.
POL·LEN. A càrrec del Dr. Gabriel Servera Vives, investigador post-doctoral al Grup de
Recerca ArqueoUIB de la Universitat de les Illes Balears.
FUSTES I ANTRACOLOGIA. A càrrec del Dr. Llorenç Picornell Gelabert, investigador

post-doctoral associat al Grup de Recerca ArqueoUIB.
ANÀLISIS SEDIMENTÀRIES
ANALÍTIQUES DE SEDIMENTS (fosfats, espectrometria). Se’n farà càrrec l’Institut Català

de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona.
ÀNÀLISIS MICROMOFOLÒGIQUES. A càrrec de la Dra. M. Mercè Bergadà (SERP-

Universitat de Barcelona).
ARQUEOMETAL·LÚRGIA
Els estudis arqueometal·lúrgics amb les preceptives anàlisis metal·logràfiques seran

realitzats a ls serveis de microscòpia electrònica de la Universitat de les Illes Balears
pel Dr. Bartomeu Salvà, professor associat del departament de Prehistòria de la
Universitat de les Illes Balears, i la Sra. Laura Perelló, doctoranda de la UIB associada al
Grup de Recerca ArqueoUIB.
134
ANÀLISIS DE LA CERÀMICA A MÀ (ARQUEOMETRIA I TECNOLOGIA)
ARQUEOMETRIA. Els estudis i analítiques seran realitzats pel Dr. Daniel Albero,
professor contractat de la UIB.
TECNOLOGIA. Els estudis seran realitzats pel Dr. Jaume Garcia Rosselló, professor
contractat de la UIB.
MATERIAL LÍTIC
UTILLATGE MICROLÍTIC. Els estudis i analítiques seran realitzades pel Dr. Manel Calvo,
professor titular de prehistòria de la UIB.
UTILLATGE MACROLÍTIC. Els estudis i analítiques seran realitzades per la Dra. Maria
Bofill, investigadora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
INDÚSTRIA ÒSSIA
Els estudis i analítiques sobre instruments fets amb os seran realitzades a ls serveis
científicotècnics de la Universitat de les Illes Balears per la Sra. Patricia Rodríguez
Carlsson, llicenciada en Història i col·laboradora del Grup de Recerca ArqueoUIB.
ANÀLISI ESPACIAL I SIG
La implementació del projecte de SIG i els estudis espacials derivats seran realitzats per
la Sra. Alejandra Galmés, becaria predoctoral de la UIB.
CRONOLOGIA ABSOLUTA
Les anàlisis isotòpiques i de Carboni 14 seran realitzades pels tècnics i tècniques de

l’Institut Reial de Patrimoni Històric de Bèlgica, Brussel·les.
135
TÈCNIQUES EN CAD
La implementació del projecte de CAD i el tractament de les dades seran realitzades

per les Sres. Enrica Santacruz Sastre, llicenciada en Arquitectura, i Magdalena Sastre
Morro, llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona i col·laboradora del grup
de Recerca ArqueoUIB.
A més, tots els treballs d’investigació compten amb la cobertura científica de l’equip
d’investigadors del Grup de Recerca ArqueoUIB i amb la infraestructura
científicotècnica de la Universitat de les Illes Balears.
6.5. EQUIP TÈCNIC DE DIVULGACIÓ


Balears.

Javier Rivas Ortiz, graduat en Història per la Universitat de les Illes Balears (2013),
col·laborador a les intervencions arqueològiques als Closos de Can Gaià des de 2015 i
beneficiari de la beca “Amics dels Closos” 2016. Col·laborador del Grup de Recerca
Miquel Àngel Salvà Cantarellas, graduat en Història per la Universitat de les Illes
Balears (2016), col·laborador a les intervencions arqueològiques als Closos de Can Gaià
des de 2015 i beneficiari de la beca “Amics dels Closos” 2017.
136
María Calderón Díaz, llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona (2009) i

postgrau en Gestió del Patrimoni Arqueològic (2009). Becària (2005, 2007-09) i
assistent tècnica (des de 2010) de patrimoni històric a l’Ajuntament de Calvià. Membre
del Grup de Recerca ArqueoUIB, de la Universitat de les Illes Balears.
Paloma Salvador Gómez-Grandoli, graduada en Història per la Universitat de les Illes

Balears (2013), col·laboradora a les intervencions arqueològiques als Closos de Can
Gaià des de 2015, tècnica de laboratori a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat de les
Illes Balears. Col·laboradora del Grup de Recerca ArqueoUIB, de la Universitat de les
Illes Balears.
Magdalena Sastre Morro, llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona

(2006). Membre del Grup de Recerca ArqueoUIB, de la Universitat de les Illes Balears.
Patricia Rodríguez Carlsson, llicenciada en Història per la Universitat de les Illes

Balears (2011), Màster en Arqueologia per la Universidad de Granada (2012),
col·laboradora a les intervencions arqueològiques als Closos de Can Gaià des de 2009 i
beneficiària de la beca “Amics dels Closos” 2011.
David Canales Camarero, llicenciat en Història per la Universitat de Burgos. Tècnic en

divulgació a la Fundación Atapuerca.
Carolina Caballero, mestra d’educació primària.
6.6. PERSONAL EN FORMACIÓ I COL·LABORADORS VOLUNTARIS

PUNTUALS
Joan Gené Cerdó, estudiant de la Universitat de Barcelona.
Pedro Fiol Moyà, estudiant de la Universitat de les Illes Balears.
Joan Morell Alou, estudiant de la Universitat de les Illes Balears.
Gerardo Rojas Montero, estudiant de la Universidad de Castilla - La Mancha.
Aina Cassanyes Roig.
Stina Ulrika Hamberg.
Jesús Joan Jurado Seguí.
137
Magdalena Rosselló Pons.
Maria Mesquida.
Marosa Cons.
Alfredo Moreno.
Victoria Cantarellas Alcalá.
138
7. BIBLIOGRAFIA
BELENGUER, C.; MATAS, F. (2005): “La indústria òssia dels Closos de Can Gaià”, a
Mayurqa, 30: 263-287.
BRIONES, A. (2012): “Els Closos de Can Gaià: un jaciment prehistòric vist per la premsa
actual”, a IV Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2 d’octubre, 2010).
Vessants, Arqueologia i Cultura: 269-276.
CALVO, M.; SALVÀ, B. (1999): “Aproximació a la seqüència de la naveta I del jaciment

dels Closos de Ca'n Gaià”. Mayurqa, 25, 59-82.
CALVO, M.; SALVÀ, B. (1999): “Las Navetas dentro de la arquitectura de habitación del
Bronce Medio y Final en Mallorca”, XXV Congreso Nacional de Arqueologia. València.
Pàgs. 658-667.
CALVO, M.; SALVÀ, B. (1999): “Aproximació a la seqüència cronocultural de la Naveta I

del jaciment de Closos de Can Gaià”. Mayurqa, Palma de Mallorca, núm. 25, pàgs. 59-
82.
CALVO, M.; JUNCOSA, E.; GARCIA, J.; FORNÉS, J.; QUINTANA, C.; SALVÀ, B.; GUERRERO,
V.M. (2002) El jaciment dels Closos de Can Gaià com a recurs turístic i cultural a I
Jornades d’Estudis Locals. Felanitx.
FORNÉS, J.; GARCÍA, J.; QUINTANA, C.; JUNCOSA, E.; SALVÀ, B.; CALVO, M.; GUERRERO,
V. M. (2001): “El jaciment de Closos i el seu entorn natural i humà”, a I Jornades
d’Estudis Locals de Felanitx: 214-228.
FORNÉS, J.; JAVALOYAS, D.; MATES, F.; SERVERA, G.; BELENGUER, C.; OLIVER, L.; SALVÀ,
B. (2009): “Más que una casa. Los navetiformes en el Bronce Balear”, L’espai domèstic i
l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier
mil·lenni aC), IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, Calafell (Tarragona).
FORNÉS, J.; JAVALOYAS, D.; OLIVER, L.; SALVÀ, B. (2012): “Els Closos de Can Gaià. Un
jaciment prehistòric al segle XXI”, IV Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa,
1 i 2 d’octubre, 2010). Vessants, Arqueologia i Cultura: 233-240.
FORNÉS, J.; JAVALOYAS, D.; SALVÀ, B.; OLIVER, L. (2013): “Informe de la campanya
d’excavació de 2010 del jaciment dels Closos de Can Gaià (Felanitx)”, a Memòria del
Patrimoni Cultural 10-11. Consell de Mallorca.
139
FREY, O.H. & ROSSELLÓ, G. (1967): “Es Closos de Can Gaià”. Trabajos del Museo de
Mallorca, 2.
GUERERO, V.M. (coord. i ed.) (2007): Prehistoria de las Islas Baleares. Registro
arqueológico y evolución social antes de la Edad del Hierro. BAR International Series
1690.
HARRIS, E. (1991) [1979] Principios de estratigrafía arqueológica. Editorial Cátdra.

Barcelona.
HERNÁNDEZ, M. A.; GARCÍA, E.; SALVÀ, B.; FORNÉS, J. (2004): “L'àrea domèstica de la
unitat estratigràfica 9 de la naveta I dels Closos de Ca'n Gaià”. II Jornades d'estudis
locals de Felanitx: 137-161.
HERNÁNDEZ, M. A.; GARCIA, E.; SALVÀ, B. & FORNÉS, J. (2001): “L’àrea domèstica de la
unitat estratigràfica 9 de la Naveta I dels Closos de Can Gaià”. I Jornades d’estudis
locals de Felanitx. Felanitx: 187-200.
JAVALOYAS, D (2014): Proyecto de Gestión Integral del Patrimonio Arqueológico de

Felanitx (Mallorca). Un trabajo en proceso. Ajuntament de Felanitx: Felanitx.
JAVALOYAS, D.; FORNÉS, J.; SALVÀ, B. (2007): “Breve aproximación al conocimiento del
yacimiento de Closos de Can Gaià”, Guerrero Ayuso (coord. i ed.) Prehistoria de las
islas Baleares. Registro arqueológico y evolución social antes de la Edad del Hierro. BAR
International Series 1690. pp. 352-360.
JAVALOYAS, D.; FORNÉS, J. & SALVÀ, B. (2009): “Breu aproximació al coneixement del
jaciment dels Closos de Can Gaià”. I trobada d’arqueòlegs de les Illes Balears: 11-16.
JAVALOYAS, D.; FORNÉS, J.; SALVÀ, B.; OLIVER, L. (2011): “Concepcions espacials a
l'Edat del Bronze”, a III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Maó, 3 i 4 d’octubre,
2008). Consell Insular de Menorca.
JAVALOYAS, D.; FORNÉS, J.; SALVÀ, B.; OLIVER, L. & SERVERA, G. (2012): “Concepcions
espacials a l’edat del bronze. Els navetiformes: entre l’espai públic i el privat”. GUAL, J.
(coord.): III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Maó, 3 i 4 d’octubre, 2008): 23-
34.
JAVALOYAS, D.; FORNÉS, J.; OLIVER, L. (2013): “Estratègies de consolidació, restauració

i adequació del Patrimoni Arqueològic. El cas del jaciment dels Closos de Can Gaià
140
(2003-2012)”, a V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Palma, 28 a 30 de

setembre, 2012). Consell de Mallorca; Edicions Documenta Balear.
JAVALOYAS, D.; FORNÉS, J.; OLIVER, L. & SALVÀ, B. (2013a): “Informe de la campanya
d’excavació de 2011 del jaciment dels Closos de Can Gaià (Portocolom, Felanitx)”.
Memòria del Patrimoni Cultural. MPC 10-11, 036. Consell de Mallorca..
JAVALOYAS, D.; OLIVER, L.; FORNÉS, J. & SALVÀ, B. (2013b): “Informe de la campanya
d’excavació subsidiària del projecte de restauració i consolidació del Navetiforme I dels
Closos de Can Gaià (Portocolom, Felanitx). Maig de 2010”. Memòria del Patrimoni
Cultural. MPC 10-11, 0003-1. Consell de Mallorca.
JAVALOYAS, D.; SASTRE, M.; OLIVER, L. & GLOAGUEN, E. (2012): “Arqueologia i públic a
Mallorca, una trista història. Reflexions a partir d’una intervenció a Son Corró”, a IV
Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2 d’octubre, 2010). Vessants,
Arqueologia i Cultura: 241-248.
JUNCOSA, E. (2005): Valor y uso social del patrimonio. Propuesta de musealización del
yacimiento arqueológico de Closos de Ca’n Gaià. ARCA, Palma.
NOGUERA, M. (Inèdit): “Seqüència de les pràctiques ramaderes i alimentàries als

closos de can gaià a través de l'estudi arqueozoològic del naviforme 1”.
OLIVER, L. (2005): “Les datacions radiocarbòniques als Closos de Ca'n Gaià (Mallorca)”,
Mayurqa, 30: 245-262.
OLIVER, L.; JAVALOYAS, D.; FORNÉS, J. & SALVÀ, B. (2016): “Informe anual
d’intervenció al jaciment de Closos de Can Gaià, 2015”. Memòria del Patrimoni
Cultural. MPC 14-15, 036. Consell de Mallorca.
OLIVER, L.; SALVÀ, B., JAVALOYAS, D. & FORNÉS, J. (e.p.): “La intervenció arqueològica a
la naveta doble dels Closos”. IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx.
RINNE, C.; SALVÀ, B. (2012): “Prospecciones geofísicas en els Closos de Can Gaià
(Felanitx, Mallorca)”, a IV Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2
d’octubre, 2010). Vessants, Arqueologia i Cultura: 255-260.
RODRÍGUEZ, P. (2012): “La industria ósea de Closos de Can Gaià. Un poblado de la edad
del bronce en Mallorca”, a Arqueología y Territorio, 9. Universidad de Granada: 33-47.
141
ROSSELLÓ, G.; FREY, O. H. (1967) “Els Closos de Ca’n Gaià (Felanitx – Mallorca)”,
Trabajos del Museo de Mallorca, 2. Palma
SALVÀ, B. (2001): El Pretalaiòtic al Llevant Mallorquí (1700-1100 AC). Anàlisi territorial.

Palma.
SALVÀ, B. (2013): Arqueometal·lúrgia com a reflex de l’estratificació social a les Illes

Balears. Tesi doctoral.
SALVÀ, B. & CALVO, M. (1999): “Las navetas en la arquitectura de habitación del

Bronce Medio y Final en Mallorca”. Actas del XXV Congreso Nacional de Arqueología:
658-667.
SALVÀ, B. & CALVO, M. (2002): “El poblat des Closos de Can Gaià dins el context
cultural del Bronze a Mallorca”. Tribuna d’arqueologia, 1998-1999: 135-158.
SALVÀ, B.; CALVO, M.; FORNÉS, J.; GARCIA, J.; QUINTANA, C.; JUNCOSA, E.; GUERRERO,
V.M. (2001): “El jaciment dels Closos de Can Gaià com a recurs turístic i cultural”, a I
Jornades d’Estudis Locals de Felanitx: 201-213.
SALVÀ, B.; CALVO, M.; GUERRERO, V.M. (2002): “La Edad del Bronce Balear (c.1700-
1000/900 BC). Desarrollo de la complejidad social”. Complutum, 13: 193-219.
SALVÀ, B.; QUINTANA, C.; CALVO, M.; FORNÉS, J.; GARCIA, J.; JUNCOSA, E.; GUERRERO,
V. M. (2001): “Les freqüentacions esporàdiques de la Naveta I dels Closos de Can Gaià”,
a I Jornades d’Estudis Locals de Felanitx: 187-200.
SALVÀ, B. & HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2009): “Los espacios domésticos en las Islas

Baleares durante las edades del Bronce y del Hierro. De la sociedad naviforme a la
talayótica”, BELARTE, M.C. (ed.): L’espai domèstic i l’organització de la societat a la
protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·lenni aC). Actes de la IV Reunió
Internacional d’Arqueologia de Calafell (Març 2007). Barcelona. Arqueomediterrània,
11: 299-321.
SCHIFFER, M. (1972): “Archaeological and systemic context”. American Antiquity 37(2):

156-165.
SERVERA, G.; VIVÓ, M.; JAVALOYAS, D.; OLIVER, L. (2004): “Les ocupacions no
prehistòriques dels Closos de Ca.n Gaià”, II Jornades d’estudis locals de Felanitx: 180-
191.
142
VALENZUELA-SUAU, L.; VALENZUELA-LAMAS, S. (2013): “La fauna del Navetiforme I de

Els Closos de Ca’n Gaià (Mallorca)”, a Arqueología y Territorio, 10. Granada: 13-26.
VALENZUELA, L.; VIVES, G.; DAVIU, X.; PLANAS, N. (2009-2010): “Projecte Closos: el
vessant didàctic”, a Mayurqa, 33: 283-292.
VICENS, M. À. (2012): “Aproximació a la fauna malacològica marina en el jaciment dels

Closos de Can Gaià. La naveta 1”, a IV Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears
(Eivissa, 1 i 2 d’octubre, 2010). Vessants, Arqueologia i Cultura: 19-25
143
8. SIGNATURA DELS DIRECTORS
Felanitx, 15 de novembre de 2017.
Llorenç Oliver Servera David Javaloyas Molina
Bartomeu Salvà Simonet Joan Fornés Bisquerra
144

Oliver Et Alii. 2018. Closos. Informe D'excavació 2017 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Oliver Et Alii. 2018. Closos. Informe D'excavació 2017 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1.

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES PROGRAMADES

DIPÒSIT LEGAL / PM 948-2018 | ISBN / 978-84-09-03656-1

Llorenç Oliver Servera

3. PLA DE RECERCA CIENTÍFICA: EXCAVACIÓ I ESTUDIS I ANALÍTIQUES SUBSIDIARIS 9

4. PLA DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ 85

5. PLA DE DIVULGACIÓ I COMUNICACIÓ 100

6. EQUIP TÈCNIC 132

8. SIGNATURA DELS DIRECTORS 144

• DIRECCIÓ I EXECUCIÓ: Bartomeu Salvà, Joan Fornés, David Javaloyas i Llorenç

• Treball de camp: 24 juliol – 13 agost 2017

El present document constitueix l’informe tècnic de les actuacions dutes a terme

En primer lloc, centrant-nos en la vessant més estrictament científica del projecte,

El segon objectiu és el d’introduir i desenvolupar noves tècniques i metodologies

informacions espacials, la generació d’estratègies de fotogrametria, o la

Aquestes innovacions tècniques i metodològiques han proporcionat interessants

Un altre camp en el que s’ha avançat ha estat en la qüestió de les activitats

preparació de les persones per a la seva inserció professional) es converteix en un

Aquesta filosofia es concreta en diferents accions:

- Formació universitària. El Projecte Closos està lligat al Laboratori de Prehistòria

La quarta vessant del Projecte Closos és aquella que contempla la consolidació i

L’excavació, tant de l’interior com de l’exterior, d’aquestes estructures és el que ens

estructures II-A i II-B ja han rebut algunes intervencions de consolidació i restauració,

La consolidació i restauració de les estructures arquitectòniques del jaciment és una

• ACCIÓ 1: Campanya d’excavació i recerca científica

3. PLA DE RECERCA CIENTÍFICA: EXCAVACIÓ I ESTUDIS I

3.1. CAMPANYA D’EXCAVACIÓ

La campanya d’intervenció de 2017 s’emmarca en el projecte de recerca 2015-2019 als

Les actuacions d’excavació arqueològica i les mesures de consolidació subsidiàries

3.1.2. OBJECTIUS CIENTÍFICS

L’objectiu científic general es centra en avançar en el coneixement sobre les

- L’excavació de la Naveta II té com a objectiu concret el d'avançar en el

3.1.3. METODOLOGIA D’EXCAVACIÓ I REGISTRE

3.1.3.1. METODOLOGIA D’EXCAVACIÓ

La metodologia i les tècniques que s’empren a una excavació arqueològica es

Aquesta tècnica té com a objectiu principal la documentació de les variables espacial i

A més d'aquestes dues estratègies bàsiques s’emprarà també el concepte de “conjunt

Aquesta, es la filosofia bàsica de la proposta arqueològica dels equips formats i

3.1.3.2. LA DOCUMENTACIÓ DELS CONTEXTS ARQUEOLÒGICS

La recollida d'informació, a més de fer-se mitjançant distintes fitxes de registre, es

a. Fitxes i arxiu d'Unitats Estratigràfiques.

La documentació de les UE es farà mitjançant una fitxa de descripció adaptada a la

La identificació i documentació de les UE, i entre elles especialment les sedimentàries,

Es procedirà a recollir dues mostres de sediments, sempre evitant les interfàcies,

b. Fitxes i inventaris de registre.

Tots els artefactes i ecofactes que es trobin al jaciment, independentment de la seva

1. Jaciment i any de la campanya (sempre).

A més, es realitzarà un inventari a on es consignarà tota la informació de tots els

La gran quantitat de fotografies que es faran amb l'objectiu de documentar al màxim el

1. Número de fotografia: número correlatiu començant des de 0 .

El dibuix arqueològic és un dels elements més importants del procés de documentació

Com a complement d’aquesta metodologia de dibuix, també es treballarà amb estació

3.1.3.3. EL PROCÉS D'EXCAVACIÓ

a. Excavació per Unitats Estratigràfiques (UE).

L'excavació de les diferents UE s'ha de fer de la més moderna a la més antiga. Es

b. Documentació de la variable espacial.

D'aquesta manera, de forma general, no es pretén localitzar tridimensionalment

En cas de que un material sigui considerat no rellevant es dipositarà en una bossa

serà gestionada mitjançant un projecte de SIG i es vincularà a la informació dels

3.1.3.4. PROTOCOLS ESPECÍFICS DE RECOLLIDA D'ARTEFACTES I ECOFACTES

a. Extracció del material.

c. Protocols específics de recollida d’artefactes i ecofactes.

El material ceràmic, un cop extret, serà emmagatzemat per unitats estratigràfiques al