Annex 4 Geologia I Geotecnia 01

MILLORA GENERAL. NOVA CARRETERA.
MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT DE GUISSONA AMB L’EIX TRANSVERSAL,

CARRETERA C-25. TRAM: GUISSONA - PUJALT. CLAU: EI-XC-08053
ANNEX 4
GEOLOGIA I GEOTÈCNIA
G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia

MILLORA GENERAL. NOVA CARRETERA. MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT DE GUISSONA AMB L’EIX TRANSVERSAL,
ÍNDEX
Apèndixs
1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I OBJECTIU DE L’ESTUDI...................................................... 1 Apèndix 1: Planta geolègica 1:50.000.
1.1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE .................................................................................1 Apèndix 2: Cartografia geològica-geotècnica 1:5.000
1.2. OBJECTIU DE L’ESTUDI GEOLOGIC GEOTECNIC ..........................................3 Apèndix 3: Perfils geològics-geotècnics
2. TREBALLS REALITZATS ................................................................................................................ 3 Apèndix 4: Sondeig realitzat campanya en la geotècnica (Setembre 2009)
Apèndix 5: Cales realitzades en la campanya geotècnia (Setembre 2009)
2.1. SINTESIS - DOCUMENTACIÓ PRÈVIA..................................................................3
Apèndix 6: Penetròmetres realitzats en la campanya geotècnica (Setembre 2009)
2.2. CAMPANYA DE RECONEIXEMENT GEOLOGIC GEOTECNIC ......................4 Apèndix 7: Actes dels assaigs de laboratori de la campanya geotècnica (Setembre 2009)
2.2.1. Campanya de camp ................................................................................................................................ 4
2.2.2. Assaigs de laboratori .............................................................................................................................. 4
Apèndix 8: Reportatge fotogràfic
Apèndix 9: Cartografia geològica-geotecnica antecedent
2.3. ANÀLISI DE GABINET ...............................................................................................5
Apèndix 10: Registres dels reconeixements de la informació previa
3. DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA, GEOMORFOLÒGICA, TECTÒNICA I HIDROGEOLOGICA 6
3.1. DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA ......................................................................................6
3.1.1. Oligocè inferior....................................................................................................................................... 6
3.1.2. Pleistocè................................................................................................................................................... 7
3.1.3. Holocè...................................................................................................................................................... 7
3.1.4. Reblerts antròpics................................................................................................................................... 7
3.2. DESCRIPCIÓ GEOMORFOLOGIA ..........................................................................8
3.3. DESCRIPCIÓ TECTÒNICA .......................................................................................8
3.4. DESCRIPCIÓ HIDROGEOLOGICA .........................................................................9
3.4.1. Aqüífers al·luvials................................................................................................................................. 10
3.4.2. Aqüífer carbonatat ............................................................................................................................... 10
3.4.3. Nivell freàtic i exposició ambiental dels elements de formigó armat................................................ 10
4. RISCOS GEOLÒGICS ...................................................................................................................... 11
4.1. RISCOS CAUSATS PER MATERIALS GEOLÒGICS..........................................11
4.1.1. Expansivitat .......................................................................................................................................... 11
4.1.2. Col·lapsabilitat...................................................................................................................................... 11
4.1.3. Sòls amb guixos..................................................................................................................................... 12
4.1.4. Exposició ambiental del elements de formigó armat. ........................................................................ 12
4.2. RISCOS DERIVATS DE PROCESSOS GEOLÒGICS ..........................................12
4.2.1. Sismicitat............................................................................................................................................... 12
4.2.2. Subsidències .......................................................................................................................................... 13
4.2.3. Inundacions........................................................................................................................................... 13
5. GEOTÈCNICA DELS MATERIALS .............................................................................................. 14
5.1. PROSPECCIONS I ASSAJOS ANALITZATS ........................................................14
5.1.1. Campanya actual, setembre de 2009................................................................................................... 14
5.1.2. Campanyes antecedents ....................................................................................................................... 14
5.1.3. Assaigs de laboratori ............................................................................................................................ 14
5.2. UNITATS GEOTÈCNIQUES ....................................................................................16
5.3. UNITAT GEOTÈCNICA TV (TERRA VEGETAL) ...............................................16
5.4. UNITAT GEOTÈCNICA X (REBLERTS ANTROPICS) ......................................17
5.5. UNITAT GEOTÈCNICA A (SOLS QUATERNARIS)............................................17
5.6. UNITAT GEOTÈCNICA B (ALTERACIÓ SUBSTRAT ROCOS) .......................19
5.7. UNITAT GEOTÈCNICA C (SUBSTRAT ROCOS NO ALTERAT).....................21
5.8. UNITAT GEOTÈCNICA D (CALCARIES SANES) ...............................................23
6. INVENTARI DE TALUSSOS ........................................................................................................... 24
7. ESTUDI DE DESMUNTS.................................................................................................................. 25
7.1. ESTABILITAT ............................................................................................................25
7.2. EXCAVABILITAT......................................................................................................25
7.3. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS EXCAVATS...................................25
8. ESTUDI DE REBLERTS................................................................................................................... 26
9. ESTUDI DE FONAMENTS D’ESTRUCTURES............................................................................ 27
10. ESPLANADA ................................................................................................................................. 28
11. CONCLUSIONS ............................................................................................................................ 29
G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.I

1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I OBJECTIU DE L’ESTUDI ROTONDA ROTONDA PK LONGITUD LONGITUD

PK FINAL
INICIAL FINAL INICIAL (m) TOTAL (m)
El present annex correspon a l’estudi geològic i geotècnic efectuat per a la redacció del Rotonda
projecte informatiu de la millora general i la nova carretera per millorar l’accessibilitat de TRAM 1 2.1 1+000 3+490,637 2.490,64 2.490,64
existent
Guissona amb l’eix transversal C-25, tram Guissona-Pujalt, encarregat per Gestió de 2.1 2.2 1+000 3+424,016 2.424,02
Infraestructuras, S.A. (GISA). 2.2 2.3 3+424,017 4+253,778 829,76
TRAM 2 8.538,33
2.3 2.4 4+253,779 6+227,547 1.973,77
1.1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE 2.4 2.5 6+227,548 9+538,334 3.310,79
TRAM 3. 2.5 3.1 1+000 3+151,818 2.151,82
2.268,12
L’objecte d’aquest estudi informatiu és la de millorar l’accés que disposa la població de Solució A 3.1 3.2 3+151,818 3+268,122 116,30
Guissona a l’Eix Transversal, carretera C-25, a l’alçada del PK 97+000, concretament TRAM 3. 2.5 3.3 1+000 3+151,818 2.151,82
2.339,75
entre els enllaços de Sant Ramon i Calaf. Els moviments en direcció Lleida es consideren Solució B 3.3 3.4 3+151,818 3+339,749 187,93
resolts mitjançant la carretera L-311 que uneix Guissona amb l’enllaç de Cervera.
La totalitat del traçat de la carretera s’ha dividit en tres trams, degut a les diferents
TRAM 1 TRAM 2 TRAM 3
solucions que s’han estudiat en diferents punts del mateix. El primer tram, o Tram 1,
engloba l’aprofitament de la carretera actual LV-3201 des de la Rambla dels Segadors, ALTERNATIVA 1 Solució única Solució única Solució A
dins del nucli urbà de Guissona, fins a la intersecció amb la carretera de Vicfred. Aquest
ALTERNATIVA 2 Solució única Solució única Solució B
tram presenta una única solució de traçat.
El segon tram o Tram 2, tampoc disposa de diferents solucions, té una longitud total de Tenint en compte el descrit en aquestes taules, a continuació es mostren les longituds
8.538 metres aproximadament, i contempla la millora de l’actual carretera de Vicfred fins totals per a cadascuna de les alternatives estudiades.
arribar al nucli urbà, on s’ha projectat una variant pel sud del mateix. Un cop passat aquest
nucli es realitza una millora de la carretera fins a la seva intersecció amb el denominat Longitud total (m)
Camí d’Hostalets d’Ivorra. A partir d’aquest punt es condiciona aquest camí, adequant-lo
per tal d’assolir una carretera de dimensions 7/10m, amb una velocitat de projecte de 70 ALTERNATIVA 1 13.297
Km/h, tal i com s’especifica a l’Ordre d’Estudi del present Estudi Informatiu.
ALTERNATIVA 2 13.369
El denominat Tram 3 consisteix bàsicament en la connexió de la carretera amb l’Eix
Transversal, o carretera C-25, mitjançant un semienllaç que permeti els moviments Tot seguit s’adjunta un croquis explicatiu de les diferents alternatives proposades en
Guissona – Manresa i Manresa – Guissona. En aquest tram s’han estudiat dues possibles aquest Estudi Informatiu, tenint en compte les solucions adoptades per a cada tram
solucions de traçat, les quals es diferencien bàsicament en l’aprofitament d’un pas
superior existent o bé la construcció d’un de nou per on discorrerà la via d’enllaç.
La combinació de les diferents solucions proposades per a cadascun dels tres trams
estudiats dóna lloc a dos possibles traçats, que seran les alternatives de traçat que
s’estudiaran. A continuació s’adjunta dues taules. En la primera podem veure les longituds
de cadascuna de les solucions proposades per a cada tram, i en la segona es descriuen les
alternatives tot indicant les solucions per a cada tram que la composen.
G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.1


1.2. OBJECTIU DE L’ESTUDI GEOLOGIC GEOTECNIC 2.1. SINTESIS - DOCUMENTACIÓ PRÈVIA
L’estudi geotècnic té l’objecte d’analitzar els condicionants imposats per les A continuació es relacionen els estudis, projectes i cartografia dels quals s’ha disposat per
característiques dels terrenys trobats per les diferents alternatives a l’hora de materialitzar a fer una caracterització prèvia de la zona d’estudi.
cada solució.
La cartografia consultada ha estat:
S’encamina a objectivar adequadament aquestos condicionants, de manera que s’evita
apreciacions subjectives que deixin de banda, sense un millor anàlisi, alternatives - Mapa geològic comarcal de Catalunya a escala 1/50.000. Full 32, Segarra.
possibles i més avantatjoses per funcionalitat, economia i respecte al medi. Generalitat de Catalunya - Instituto Geológico y Minero de España (2006)
- Mapa geológico de España a escala 1/50.000. Full 361, Guissona. Instituto
Per tant, l’objectiu final de l’estudi geològic geotècnic del present estudi informatiu es Tecnológico GeoMinero de España (1998). Inclou mapa geomorfològic a la
doble, per una banda servir de recolzament per al disseny de les actuacions contemplades, mateixa escala.
i per altra banda assegurar la viabilitat de les actuacions recollides, identificant zones - Mapa d’àrees hidrogeològiques de Catalunya a escala 1/250.000. Generalitat de
problemàtiques (si existeixen) i estimant la repercussió econòmica en les actuacions Catalunya, 1992.
plantejades en l’estudi informatiu. - Mapa geotécnico general a escala 1/200.000. Full 34, Hospitalet. Instituto
Geológico y Minero de España (IGME).
- Mapa de rocas industriales a escala 1/200.000. Full 34, Hospitalet. Instituto
Geológico y Minero de España (IGME), 1974.
2. TREBALLS REALITZATS
Els projectes i estudis que s’han realitzat a la zona d’estudi o als seus voltants i dels
Per assolir l’objectiu descrit en el punt anterior, s’ha seguit la metodologia de treball quals s’ha obtingut informació, han estat:
recollida en el Plec de Prescripcions per a l’Assistència Tècnica a la redacció d’Estudis
Informatius (G-PLP-01v05). - Estudi informatiu de desdoblament de l’Eix Transversal carretera C-25, PK
87+700 al PK 132+300, tram: Les Oluges-Manresa. Clau EI-DC-04092.
Amb data 30 d’abril de 2009 es va presentar un estudi geològic síntesi de la informació IBERINSA-PROJECTS, desembre de 2005 per encàrrec de GISA.
prèvia que es disposava y es va preparar una campanya de reconeixement geològic - Avantprojecte de construcció i explotació i projecte de traçat. Desdoblament de
geotècnic necessària per a completar la informació prèvia, en funció de l’avanç de traçat l’Eix Transversal. Carretera C-25 del PK 82+800 al PK 132+380 Cervera-
recollit en el document de traçat i seccions tipus. Manresa. Clau AC-DC-05068.1. IBERINSA-PROJECTS, setembre de 2006 per
encàrrec de GISA.
Amb data 8 de juny de 2009 es va rebre l’ informe redactat pel consultor encarregat del - Projecte constructiu de millora general. Desdoblament de l’Eix Transversal.
control de qualitat, on es recollia en la pàgina 33 l’acceptació de la campanya geotècnica Carretera C-25 de PK 82+800 a PK 117+095. Tram Cervera - Aguilar de Segarra.
presentada amb data 30 d’abril de 2009. Clau DC-05068.1. IDOM-CEDINSA Juliol 2008 per encàrrec de GISA.
Durant el mes setembre de 2009 es va realitzar la campanya de reconeixement geològic Altres projectes i estudis consultats han estat:
geotècnic aprovada, y es va adaptar a les noves alternatives de traçat resultant de l’
informe redactat pel consultor encarregat del control de qualitat y a les noves alternatives - Estudi dels itineraris d’accés a l’Eix Transversal des de Guissona. IBERINSA
plantejades per la Direcció del projecte. juliol de 2005 per encàrrec de GISA.
- Projecte Constructiu d’eixamplament i millora de la carretera L-324. Tram Sant
Amb data 19 d’octubre de 2009 es va presentar un estudi geològic del corredor y el recull Ramon - Torroja de Segarra. Clau AL-99004.2. Geoplank, juliol 2002, per
dels resultats de la campanya de reconeixement geològic geotècnic. encàrrec de GISA.
Amb data 1 de desembre de 2009 es va rebre el informe redactat pel consultor encarregat Les publicacions geològiques de caràcter general que s’han consultat han estat:
del control de qualitat. Les observacions recollides en el informe redactat pel consultor
encarregat del control de qualitat, i que permeten assolir l’objectiu final de l’estudi - Història Natural dels Països Catalans. Volum 2. Geologia II, Enciclopèdia
geològic geotècnic (servir de recolzament per al disseny de les actuacions contemplades, i Catalana Barcelona, 1992.
assegurar la viabilitat de les actuacions) d’una forma més objectiva, s’han incorporat en el
present annex de geologia i geotècnia.

2.2. CAMPANYA DE RECONEIXEMENT GEOLOGIC GEOTECNIC

2.2.2. Assaigs de laboratori
Una vegada validada i autoritzada per Gisa, es va procedir a realitzar de la campanya de
reconeixement geològic geotècnic, durant el mes de Setembre de 2009. S’han efectuat assajos de laboratori sobre:
2.2.1. Campanya de camp - mostres alterades de sòls obtingudes de cales

- mostres de testimonis parafinats
- Cartografia geològica
- Realització de 11 cales mecàniques per a descripció de terrenys assolint una De les mostres obtingudes en les diferents prospeccions efectuades durant la campanya de
longitud total d’investigació de 12.0 m amb una profunditat mitjana de 1.10 m. camp, i relacionades en l’apartat anterior, es va procedir a fer una selecció i a sol·licitar els
- Realització de 6 assajos de penetració dinàmica tipus DPSH, amb una profunditat assajos de laboratori que permetessin caracteritzar geològicament i geotècnica els
total d’investigació de 14.0 m., realitzats per l’empresa CECAM. materials afectats per les obres del projecte.
- Realització d’un sondeig a rotació amb recuperació contínua de testimoni, assolint
una longitud total d’investigació de 12.0 m. Els sondatges van ser realitzats per Els assajos es van realitzar al laboratori acreditat d’IBERINSA, les actes de resultats dels
l’empresa CECAM amb una sonda TP50 muntada sobre erugues. quals es troben a l’apèndix corresponent.
- 1 assaig SPT realitzat en l’interior del sondeig.
- Obtenció de 8 mostres en sacs de les cales, les quals suposen un total de 400 kg de A continuació es relacionen els assajos efectuats sobre cada tipus de mostra.
mostra per efectuar assajos de classificació de sòls segons PG-3
- Obtenció de 3 mostres parafinades de testimonis de sondatges 1) Assajos realitzats sobre mostres obtingudes de cales
A continuació es presenta una taula resum de les prospeccions i la seva situació: Relació d’assajos de laboratori efectuats en mostres de cales
Assajos en sòls Norma o mètode Total
Anàlisi granulomètrica de sòls per garbellament UNE 103.101 8
Element Profunditat
Tram
Constructiu
Prospecció X y Z
(m)
Límits d’ Atterberg UNE 103.103 i UNE 103.104 8
Determinació de la humitat natural UNE 103.300 8
Identificació Geològica Próctor normal UNE 103.500 8
Descartat C-1 358167,0738 628559,1510 491,20 0,4
General
Próctor modificat UNE 103.501 6
1 Terraplè C-2 358995,0196 627179,2849 525,40 1,6 CBR UNE 103.502 3
2 Terraplè C-3 360998,5878 626504,2648 594,50 0,4 Sals solubles NLT 114/99 8
Contingut en guix NLT 115 8
2 O.D 1.1 C-4 361517,9992 626768,2677 590,00 2,85 Contingut en matèria orgànica UNE 103.204 8
2 P.I 3.1 C-5 363375,2244 625910,5726 617,00 1,2 Contingut en sulfats solubles UNE 103201 NLT 120 8
Assaig de Col·lapse en sòls NLT 254 8
3A i 3B Terraplè C-6 368415,3326 623354,6200 668,50 0,4 Assaig d’inflament lliure en edòmetre UNE 103601 8
Descartat
Identificació Geològica
C-7 358562,2875 628228,3395 485,50 1
Matèria orgànica UNE 103.204 8
General
2 Terraplè P-1 365489,2920 624714,1971 625,00 1,94
2) Assajos realitzats sobre mostres obtingudes en sondatges
1 Terraplè P-2 360909,8119 626502,7456 594,50 0,5
Relació d’assajos de laboratori efectuats en mostres de sondatges
2 O.D 1.1 P-3 361508,0826 626768,3063 590,00 2,37
Assajos en sòls Norma o mètode Total
2 P.I 3.1 P-4 363385,3224 625926,5462 617,80 2,42 Anàlisi granulomètrica de sòls per garbellament UNE 103.101 1
3A i 3B Terraplè P-5 368417,7288 623355,6916 668,50 0,74 Límits d’ Atterberg UNE 103.103 i UNE 103.104 1
Determinació de la humitat natural UNE 103.300 3
3B Desmunt P-6 370311,0493 6218738,4996 675,00 7,96 Sals solubles NLT 114/99 1
Descartat
Identificació Geològica
S-1 369413,8552 621960,9127 705,20 12 Contingut en guix NLT 115 1
General
Contingut en matèria orgànica UNE 103.204 1
CP-1 365313,2400 624585,0073 625,00 1,2
Contingut en sulfats solubles UNE 103201 NLT 120 1
CP-2 364970,7698 6550,47,9240 632,00 1,2
2 Obertura de nou prèstec Densitat natural UNE 103300 3
CP-3 364500,4783 625138,8470 612,50 0,2
Resistència a compressió simple UNE 103400 3
CP-4 365129,2660 624698,5586 630,00 1,6

2.3. ANÀLISI DE GABINET

I en els apèndixs es mostren de manera gràfica les dades de camp obtingudes i que han
S’han analitzat en profunditat les dades obtingudes a les campanyes anteriors de camp i servit per elaborar les conclusions geotècniques:
laboratori, així com les obtingudes a la campanya recentment realitzada, per tal de
determinar les característiques geològiques i geotècniques dels diferents materials - Apèndix 1: Planta geolègica 1:50.000.
identificats que es veuran afectats per les obres projectades. - Apèndix 2: Cartografia geològica-geotècnica 1:5.000
- Apèndix 3: Perfils geològics-geotècnics
L’anàlisi de gabinet es sintetitza en: - Apèndix 4: Sondeig realitzat campanya en la geotècnica (Setembre 2009)
- Apèndix 5: Cales realitzades en la campanya geotècnia (Setembre 2009)
- Elaboració de la cartografia i perfils geològics - Apèndix 6: Penetròmetres realitzats en la campanya geotècnica (Setembre 2009)
- Elaboració de les columnes litològiques dels sondatges integrant les - Apèndix 7: Actes dels assaigs de laboratori de la campanya geotècnica (Setembre
observacions de camp, resultats d’assajos in situ, de laboratori i el reportatge 2009)
fotogràfic dels testimonis obtinguts. - Apèndix 8: Reportatge fotogràfic
- Anàlisi dels assajos in situ i de laboratori i contrast de resultats. - Apèndix 9: Cartografia geològica-geotecnica antecedent
- Integració geològica de totes les dades disponibles per fixar les unitats - Apèndix 10: Registres dels reconeixements de la informació previa
geotècniques.
- Caracterització de les unitats geotècniques.
- Determinació dels paràmetres geotècnics de càlcul: capacitat portant del
terreny, mòduls de deformació, cohesió, angles de fregament intern.
- Definició de fonamentacions, angles de talussos d’excavació, terraplens.
- Classificació de materials excavats per a la seva posterior utilització
- Determinació de la procedència de materials al·lòctons per cobrir les
necessitats de l’obra (anàlisis recollit en l’annex 5 de Procedència de
Materials).
L’anàlisi de gabinet s’ha realitzat per a servir de recolzament per al disseny de les
actuacions contemplades (amb un nivell de definició corresponent a un Estudi Informatiu)
i a assegurar la viabilitat de les actuacions contemplades (estimant la repercussió
econòmica amb un nivell de definició corresponent a un Estudi Informatiu).
D’aquest anàlisis es desprenen els paràmetres geotècnics per a poder dissenyar les
diferents actuacions.
No s’ha considerat necessari separar la caracterització geològica i geotècnica per a cada

alternativa, donada la homogeneïtat dels terrenys travessats per cada una de les
alternatives plantejades.
Els treballs de gabinet es recullen en el present annex de geologia i geotècnia que

s’estructura en una memòria i en una sèrie d’apèndixs.
A la memòria es descriuen:
- l’anàlisi de la informació antecedent

- la campanya de camp
- els materials geològics afectats
- el context geològic i hidrogeològic
- les unitats geotècniques
- els resultats dels assajos de camp i laboratori
- els càlculs i els paràmetres obtinguts
carbonatats. Les lutites normalment estan bioturbades i, ocasionalment, presenten

marmoritzacions. Els gresos, o bé són canaliformes o bé són tabulars. En el primer cas
3. DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA, GEOMORFOLÒGICA, tenen un gruix màxim d’uns 2 m. S’organitzen en cicles positius de base erosiva, els quals
TECTÒNICA I HIDROGEOLOGICA internament contenen superfícies d’acreció lateral. En el segon cas presenten
granoclassificació positiva i el seu gruix oscil·la entre 5 i 30 cm, aproximadamente. En
3.1. DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA conjunt corresponen a fàcies de ventall al·luvial distal. Els paleocanals de gresos, en la
seva majoria corresponen a dipòsits de barres de meandre, mentre que les lutites, i els
gresos tabulars representen fàcies de plana d’inundació.
La zona per on transcorre la traça de la carretera d’enllaç de Guissona amb l’Eix
Transversal, està ubicada a la depressió central catalana, marge oriental de la depressió de
l’Ebre. Afecta materials del Terciari (Oligocè), i del Quaternari (Pleistocè i Holocè), així
com reblerts antròpics de la carretera C-25, de les carreteres LV-3201, i de la carretera de
Vicfred.
La nova carretera es situa a l’ interfluvi de les conques del riu Sió i del riu Llobregós
estant assentada, majoritàriament, sobre els materials terciaris. A banda i banda de la
carretera es formen zones de drenatge cap a les conques abans esmentades. Això provoca
que la majoria dels terrenys de suport de la carretera siguin rocosos amb major o menor
grau d’alteració, quedant els terrenys quaternaris restringits a la zona de Guissona i en
algun tram de capçalera de torrent.
Durant el Terciari, a la Depressió Central Catalana s’acumulà una potent sèrie

sedimentària de varis milers de metres de potència que va migrar cap el sud durant el seu
reblert. La sedimentació va ser essencialment marina fins a finals de l’ Eocè, moment a
partir del qual s’instaurà un règim endorreic. Aquesta situació es va mantenir durant la
major part de l’ Oligocè i Miocè. A finals del Neogen es produí l’obertura de la Depressió
de l’ Ebre cap a la Mediterrània, iniciant-se el buidat erosional de la zona.
Els diferents estrats es disposen monoclinalment cabussant lleugerament cap el sud-oest

formant part del flanc sud-oest de l’anticlinal de Sanaüja que pren orientació nord-oest –
sud-est a uns 3 km paral·lelament al nord de la traça..
La traça no es veu afectada per accidents tectònics, quedant, aquests, restringits a la zona
de l’extrem oriental, a Ca l’Escura, enllaç amb la carretera C-25. Són falles de component Mapa geològic a escala 1/250000 de l’ IGC, indicant la zona del projecte.
normal en disposició NW-SE a N-S, pertanyents al conjunt Torà-Sant Martí.
Seqüència de Sant Ramon
L’estratigrafia de la zona es restringeix a materials terciaris i reblerts quaternaris. De més
antic a més modern, es descriuen a continuació les diferents unitats diferenciades. La seqüència de Sant Ramon es troba representada per tres unitats cartogràfiques.
Aquestes unitats són intercalacions de gresos i argiles (unitat POmg1), intercalacions de
3.1.1. Oligocè inferior margues, calcàries i gresos (unitat POmg), i margues amb intercalacions de calcàries
(unitat POmc).
L’ Oligocè inferior està representat per una unitat pertanyent a la Seqüència d’Ivorra, per
tres unitats pertanyents a la Seqüència de Sant Ramon i per dues unitats pertanyents a la La unitat POmg1 consisteix en gresos en fàcies canalitzades d’origen al·luvial que
Seqüència de Tàrrega. s’intercalen entre els materials predominantment lutítics de la untitat POmg. Els bancs de
gresos s’organitzen en seqüències positives. La mida de la sorra varia entre sorra de gra
Seqüència d’Ivorra groller a sorra de gra fi. Ocasionalment existeixen nivells de microconglomerats de base
erosiva i escassa continuïtat lateral. Els paleocanals de gresos es troben separats entre sí
La Seqüència d’Ivorra ve representada per les margues, limolites i gresos (unitat POmlg). per argiles vermelles. Petrogràficament corresponen a litoarcoses amb fragments de
Es composa de lutites vermelloses en les quals s’intercalen capes de gresos i de llims
feldspats, de calcària i de quars. S’interpreten com el reblert de paleocanals de rius Litològicament es tracta de llims i argiles bru-grisenques que engloben còdols
meandriformes. subangulosos i angulosos de calcàries i eventualment gresos amb mides heterogènies de
La unitat POmg està formada per lutites amb coloració vermellosa que presenten fina a 20 cm de diàmetre. Els dipòsits es presenten molt desorganitzades i profundament
intercalacions de gresos canliformes i tabulars. Les capes sorrenques canaliformes tenen remobilitzats per l’acció antròpica. Localment poden incloure carbonatacions nodulars que
idèntiques característiques que les de la unitat POmg1. Els gresos tabulars són mai arriben a desenvolupar crostes calcàries. Se’ls hi atribueix edat pleistocena, sense
planoparal·leles, presenten una granulometria que oscil·la entre sorra mitja-fina i llim, descartar l’existència de processos edàfics que afecten a aquests dipòsits durant l’Holocè.
estan granoclassificades positivament i presenten laminació paral·lela i ripples.
Petrogràficament, els gresos es poden classificar com a litarenites feldespàtiques amb 3.1.3. Holocè
matriu calcítica. Tant les lutites com els gresos tabulars, representen les fàcies de
desbordament dels paleocanals de la unitat anterior. Les unitats holocenes que es troben a la traça de la nova carretera corresponen a sediments
al·luvials i col·luvials dels cursos d’aigua actuals. Entre els dipòsits col·luvials s’ha
Finalment, la unitat POmc correspon a margues amb intercalacions de calcàries, consistent diferenciat la unitat Qco i Qr, i entre les formacions al·luvials la Qt01 i la Qa..
en tres horitzons margocalcaris cadascun d’ells format per una alternança de margues
argiloses i calcàries micrítiques. Els nivells margo-argilosos solen estar edafitzats, i en la
Formacions col·luvials
seva part superior s’intercalen nivells decimètrics de margocalcàries. Els nivells calcaris
estan constituïts per capes amb gruix d’entre 10 cm i 5 m. Aquests materials s’organitzen La unitat Qco correspon a dipòsits col·luvials formats per argiles amb còdols angulosos i
en cicles de fàcies, la base dels quals està constituïda pels trams margo-argilosos i el subangulosos de calcàries i eventualment gresos i guixos englobats per una matriu limo-
sostre, pels materials calcaris. Han estat interpretats com a fàcies lacustre-palustre argilosa de colors grisos i bruns. Ocasionalment els nivells inferiors de la formació
carbonatades. Petrogràficament corresponen a biomicrites amb oogonis, restes de caràcies, superficial poden estar lleugerament cimentats per carbonat càlcic. El gruix mitjà
restes d’ostràcodes, d’algues cianofícies i de gasteròpodes. d’aquests dipòsits és d’uns 3-4 m.
Seqüència de Tàrrega La unitat Qr correspon al llit actual de les rieres i dels torrents.
Les dues unitats de la seqüència de Tàrrega afloren a l’ inici de la traça. Són els termes
Formacions al·luvials
més antics i estan formats per gresos i argiles (unitat POlc1) i per argiles vermelles i
margues grises amb intercalacions de gresos i calcàries (unitat POlc). La unitat Qt01 correspon al llit actual de la plana d’inundació ordinària i a les terrasses
més baixa (0-2m), es troba constituïda per llims arenosos de colors ocres i bruns amb
La primera unitat (POlc1) està composada per bancs de gresos de granulometria entre inclusions de graves i còdols (aproximadament d’un 30% de mitjana) de calcàries, i algun
arena fina i arena grollera amb una potència entre 0,5 i 2 m. Presenten base erosiva i són gres o guix, subangulosos o subarrodonits, amb escassa organització interna. No presenten
cossos tabulars de considerable extensió lateral. Es troben granoclassificats i localment cimentacions.
contenen còdols tous prop de la base. Es troben separats per nivells potents d’argiles
vermelles bioturbades. S’ha diferenciat també, la unitat Qa, dipòsits al·luvials no diferenciats.
La segona unitat (POlc) consisteix en lutites vermelloses bioturbades a les quals
s’intercalen capes gresoses canaliformes, amb les mateixes característiques que les de la 3.1.4. Reblerts antròpics
primera unitat, i capes de gresos tabulars de gra fi i molt fi, amb laminació paral·lela i
ripples. Els reblerts antròpics diferenciats corresponen a les obres de terra de les infraestructures
viàries existents (Qx) i a un petit abocador clausurat situat a l’entrada de Vicfred, al marge
Els gresos d’ ambdues unitats corresponen, petrogràficament a litoarcoses amb matriu i esquerre de la carretera actual (unitat Qxa).
ciment calcític.
3.1.2. Pleistocè
El Pleistocè està representat per una única unitat, Qg, corresponent a dipòsits de pendent i
fàcies proximals dels ventalls al·luvials formant un piemont on s’assenta la població de
Guissona. Correpon a un dipòsit de gruix petit de 0,5 a 3 m que cobreixen superfícies
estructurals de natura calcària.

La següent taula recull de forma sintètica les unitats geològiques identificades en la zona agrícoles. Sovint coincideixen amb nivells més durs en terrenys margosos (calcàries i
d’estudi: gresos), o simplement son petits murs de pedra seca construïts per a facilitar el conreu dels
pendents. La diferenciació d’aquests elements del paisatge dóna una major comprensió de
Unitats la morfologia de la zona d’estudi.
Època Descripció
geològiques
3.3. DESCRIPCIÓ TECTÒNICA
Qx -Qxa Reblerts antròpics i d’abocador
Qa Dipòsits al·luvials L’ Institut Geològic de Catalunya ha establert una zonació sismotectònica de Catalunya
Holocè
Qt01 Llit actual, plana d’inundació tenint en compte els paràmetres geològics més representatius de l’escorça terrestre,
principalment aquells que provenen de la pròpia estructura geològica sense tenir, però, en
Qr Dipòsits de llits actuals i rieres compte la neotectònica (post-miocè).
Qco Dipòsits col·luvials
Les variacions de diferents paràmetres geològics seleccionats permet una primera
Pleistocè Qg Dipòsits de vessant definició de zones tectòniques homogènies:
Argiles vermelles i margues grises amb
POlc
intercalacions de gresos i calcàries ZONES TECTÒNIQUES DE CATALUNYA. (ICC 1997)
Oligocè inferior
POlc1 Gresos i argiles ZONA AXIAL Escorça engruixida (>35 km)

CENTRAL (A1a) Sòcol deformat
Margues amb intercalacions de PIRINEUS
ZONA AXIAL Sòcol profund (>3km)
POmc EXTERNA (A1b) Cobertora deformada i desplaçada
calcàries (A1)
ZONA AXIAL Sòcol aflorant
ORIENTAL (A1c) Tectònica neògena distensiva
POmg Margues, calcàries i gresos CONQUES Conques neògenes
ORIENTALS (A1d) Sostre del sòcol superficial
SERRALADA
POmlg Margues, limolites i gresos IBÈRICA Sòcol hercinià deformat
SERRALADES
SEPTENTRIONAL Estructuració neògena distensiva
DOMINI DEFORMAT COSTANERES
(A2a)
CATALANES (SISTEMA
(A) OCCIDENTAL Cobertora sedimentària
MEDITERRANI) SERRALADA
3.2. DESCRIPCIÓ GEOMORFOLOGIA IBÈRICA
A2b1 deformada i desplaçada
Cobertora sedimentària
(A2) MERIDIONAL ORIENTAL
deformada i desplaçada
A2b A2b2
Tectònica neògena distensiva
La zona del projecte es situa en una regió de pendents suaus, en l’ interfluvi de les CONCA
CATALANOBALEAR
conques dels rius Sió, al Sud, i Llobregós, al Nord. La natura dels materials geològics, la Escorça aprimada (< 20(km)
tectònica neògena i l’efecte de l’encaix de la xarxa de drenatge quaternària, ha donat un A3

CONCA DE L’EBRE
Cobertora sedimentària deformada i desplaçada
relleu tabular lleugerament inclinat cap el SW. La futura carretera discorrerà per una DEFORMADA
Espessor normal de l’escorça
A4
extensa plataforma estructural, erosionada amb major o menor grau, donant escarpaments
DOMINI NO DEFORMAT CONCA
significatius al límit nord de la zona d’estudi, destacant en el paisatge el nivells rocosos CONCA DE L’EBRE D’AVANTPAÍS NO
Espessor de l’escorça normal
Cobertora sedimentària no deformada
(B) DEFORMADA
més competents de les formacions geològiques oligocenes (calcàries i gresos) i mostrant
superfícies erosives en els nivells margosos i argilosos.
Entapissant una d’aquestes superfícies estructurals, es troben materials pleistocens (graves Geogràficament, aquestes zones es distribueixen segons el mapa següent
anguloses en matriu llimosa), de la zona de piemont on s’assenta Guissona, i que creua la
traça de la carretera en els primers metres.
La xarxa de drenatge quaternària ha incidit les superfícies estructurals perpendicularment

a l’eix de la carretera de manera que sovint es troben, a banda i banda de la carretera,
tàlvegs reblerts de sediments holocens (graves llimoses i argiloses), sent més pregons els
del vessant nord. Aquests barrancs i torrenteres tenen un règim estacional, mentre que els
rius Sió i Llobregós, tenen règim permanent.
També s’han cartografiat i distingit petits escarpaments o desnivells originats

antròpicament per a preservar les zones de pendent suau i poder portar a terme activitats

La valoració de la tectònica en el disseny de les actuacions contemplades, es realitza a

traves de la normativa legal d’aplicació, que queda recollida en el punt 4.2.1 del present
annex (on es conclou segons la Norma Sismorresistent, que en els municipis afectats pel
projecte, Guissona, Sant Guim de la Plana i Ivorra, a la província de Lleida i Castellfollit
de Riubregós, Pujalt i de Calonge de Segarra a la província de Barcelona, no caldrà
considerar l’efecte sísmic en el càlcul d’estructures).
GUISSONA
3.4. DESCRIPCIÓ HIDROGEOLOGICA
Com ja s’ha comentat abastament, el drenatge superficial correspon a les conques del riu
Llobregós, al nord, i del riu Sió, al sud, sent ambdós rius tributaris del Segre i per tant
formant part de la Conca de l’Ebre. Prenen una direcció aproxima SE-NW segons les
directrius estructurals que marca l’anticlinal de Sanaüja. Tenen un règim quasi permanent
degut a la distribució irregular de les pluges i al escàs caràcter regulador dels aqüífers. Els
cabals d’aquests dos rius, per tant, són bastant variables. Habitualment circula un cabal
escàs, no obstant en cas de precipitacions elevades es produeixen avingudes.
Atenent al Mapa d’àrees Hidrogeològiques de Catalunya a escala 1:250.000, publicat per

l’Institut Cartogràfic de Catalunya, la zona del projecte estaria enclavada en el sector
segon, corresponent a les àrees centrals de Catalunya, i dintre d’aquest sector abastaria
principalment la unitat D10 i A10 de l’àrea 210, Àrea de l’Oligocè lacustre de la Segarra.
Figura 1: Mapa de Zonació Tectònica de Catalunya. ICC 1997
La unitat D10 correspon a calcàries i dipòsits detritcs lacustres de l’Oligocè, mentre que la
Segons la zonació anteriorment descrita, la zona de projecte es trobaria en: unitat A10 a dipòsits al·luvials del Quaternari, formats per graves, sorres i argiles.
x Zona A4 que correspon a la Conca de l’Ebre deformada amb cobertora Més concretament les unitats hidrogeològiques de la zona de projecte correspondrien als
sedimentària deformada i desplaçada amb espessors normal de l’escorça. al·luvials del riu Sió i Llobregós i a l’aqüífer carbonatat de Vicfred, segons l’esquema que
es presenta a continuació extret de la memòria del Mapa Geològic d’España a escala
La deformació que afecta la zona del projecte és l’anticlinal de Sanaüja formant part del 1/50000, full 361 Guissona (ITGE, 1998).
seu flanc sud-oest. Aquest anticlinal pren orientació nord-oest – sud-est a uns 3 km
paral·lelament al nord de la traça. Els diferents estrats es disposen monoclinalment
cabussant lleugerament cap el sud-oest.
La traça no es veu afectada per accidents tectònics, quedant, aquests, restringits a la zona
de l’extrem oriental, a Ca l’Escura, enllaç amb la carretera C-25. Són falles de component
normal en disposició NW-SE a N-S, pertanyents al conjunt Torà-Sant Martí.
A les proximitats de la zona del projecte, sense ser, però, afectada, es troben indicis de
neotectònica. Es tracta, a la zona sud, de dues petites foses tectòniques limitades per falles
normals de direcció NW-SE, situades al nord de Ferran i de Pujalt. Les seves
característiques morfològiques indiquen que la seva formació va tenir lloc durant el
Quaternari, ja que deixen penjades valls en els blocs elevats i interrompen el drenatge
general cap el SW, podent- se observar dipòsits col·luvials verticalitzats. També a la zona
de Castellfollit de Riubregós, al nord de la traça, es suposa una neotectònica deguda a
reajustaments de material en els nuclis evaporítics de l’anticlinal de Sanaüja, per
processos de dissolució i canvis de volum.

3.4.2. Aqüífer carbonatat
Aquest aqüífer s’estén sobre uns 250 km2 dins de la comarca de la Segarra. Es pot
considerar com un aqüífer multicapa, a l’ estar compost per una seqüència rítmica de
bancs calcaris i argil·lites disposats subhoritzontalment. El gruix total és de 300 a 400 m,
amb una variable proporció de nivells carbonatats per sectors.
Donada l’anisotropia existent, la distribució de permeabilitat no és uniforme i globalment

pot considerar- se poc elevada. És més alta en zones descomprimides i baixa a l’
augmentar la pressió litostàtica i al reomplir- se les fissures.
La recàrrega es produeix quasi exclusivament per infiltració de la precipitació, sobre tot a

la zona de costes d’ Ivorra. El seu més gran cabussament afavoreix que les aigües
assoleixin certa profunditat mentre que les capes subhoritzontal pateixen drenatge lateral.
La descàrrega natural és a través de manantials o subterràniament als al·luvions dels rius

que en determinats sectors actuen com a rases de drenatge.
El flux subterrani es dirigeix cap a WNW amb gradients del 8% en capçalera que
augmenten fins el 16% en zones de descàrrega. Es pot establir una xarxa de flux virtual en
la que s’observa que les valls fluvials actuen com a zones de drenatge preferent. On les
condicions topogràfiques són favorables els sondatges són surgents.
La capacitat d’ emmagatzemament s’estima en 1,4 hm3/any.
Les captacions i surgències relacionades amb aquest aqüífer són abundants, encara que, en
general, el cabals no són elevats. Els manantials presenten cabals petits i estan relacionats
Esquema piezomètric i de flux subterrani, ITGE 1998 amb drenatges laterals de la plataformes carbonatades (els de cabal més variable i escàs) o
bé constitueixen sortides de circulació de tipus regional.
3.4.1. Aqüífers al·luvials
3.4.3. Nivell freàtic i exposició ambiental dels elements de formigó armat
El perfil tipus dels dos al·luvials considerats, Llobregós i Sió, estaria constituït per llims i
argiles sorrenques a la part superior i graves i sorres a la inferior. En projectes precedents es va indicar que les aigües subterrànies de la zona del projecte
poden donar agressivitat feble a forta (ambients Qa o Qc, segons estipula l’EHE), i que
El dipòsits associats al riu Llobregós són els més importants de la Segarra. Es consideren aquesta ve donada per valors elevats de CO2 i de SO42-.
les dues terrasses baixes. La superior amb un gruix de 15 m i la inferior de més de 20 m.
L’amplada sol ser inferior a 500 m. En el projecte constructiu de desdoblament de l’Eix Transversal entre el PK 82+800 i el
PK 116+700, es fa una síntesi dels valors obtinguts d’agressivitat de les aigües de les
L’ al·luvial del riu Sió té una amplada mitjana entre 200 i 300 m, amb un gruix màxim de conques del riu Sió i del riu Llobregós. Es conclou que les aigües freàtiques dins de la
17 m (Les Oluges). xarxa hidrogràfica del riu Sió presenten majoritàriament un grau d’agressivitat feble
enfront al formigó, determinant un ambient d’exposició Qa, mentre que les aigües
Las recàrrega d’aquests aqüífers es produeix essencialment per tres vies: infiltració directa freàtiques dins la xarxa del riu Llobregós presenten una agressivitat forta determinant un
de la precipitació, influència del riu, i descàrrega dels horitzons permeables encaixants que ambient Qc.
formen el substrat.
El factor determinant de l’agressivitat de les aigües, és el contingut en SO42-, que pot
La capacitat útil de cada al·luvial s’ha estimat en un hm3, i en cas d’estiatges perllongats provenir de la font natural que suposa la presència de guixos en determinades litologies
poden arribar a exhaurir-se. presents al llarg de la traça.
En cap dels reconeixements de camp realitzats s’ha observat l’existència del nivell freàtic,
i com a conseqüència no s’ha pogut valorar l’exposició ambiental dels elements de 4. RISCOS GEOLÒGICS
formigó armat, segons la EHE-08.
En aquest apartat es valoren els riscos geològics que afecten la zona del projecte o que es
Per tant no cal preveure problemes de durabilitat dels elements de formigó armat per poden desencadenar amb motiu de les actuacions projectades. Es valoren en dos apartats
l’agressivitat química de l’aigua. diferents; en el primer es valoren els possibles riscos causats pels materials geològics
(com ara la presència de sòls expansius o col·lapsables i d’agressivitat ambiental al
formigó) y en el segon apartat es valoren els riscos derivats del processos geològics que
poden tenir incidència en la zona geogràfica on s’executarà el projecte (com ara la
sismicitat, els moviments de vessant, la subsidència i les inundacions).
4.1. RISCOS CAUSATS PER MATERIALS GEOLÒGICS
Com a riscos derivats dels materials geològics que estaran en contacte amb la traça de la
nova carretera es contemplaran, per una banda, la presència de sòls col·lapsables,
expansius, o amb contingut amb guix o altres sals solubles, perquè aquest tipus de sòls, en
presència d’aigua donen canvis de volum que poden comprometre la qualitat de l’obra.
Per una altra banda es contemplarà l’agressivitat al formigó dels sòls i de les aigües, ja que
es poden malmetre les estructures de formigó que s’hi projectin. En les formacions
geològiques que ens ocupen la presència de guixos i de minerals argilosos (argiles i
argil·lites, llims i lutites, margues), poden donar riscos que comprometin l’estabilitat de
les obres projectades. La seva determinació és fonamental per proposar les mesures
constructives adequades per controlar aquests riscos.
4.1.1. Expansivitat
El PG-3 defineix com a sòls expansius aquells que superin un inflament lliure del 3%
segons l’assaig UNE 103601 sobre mostra remoldejada i compactada amb la densitat i
humitat òptimes de l’assaig Próctor normal segons UNE 103500. Els minerals que poden
donar expansivitat són les esmectites i les montmorillonites que poden contenir les argiles,
lutites i margues.
Els resultats de laboratori dels quals disposem, els corresponents al projecte de la C-25 i
els obtinguts en l’actual campanya, donen els següents resultats:
x Holocé (quaternari): inflament lliure entre 0.3 i 1.7% (mitjana 1.0 %)

x Oligocé inferior (terciaris): inflament lliure entre 0.0 i 4.6% (mitjana 1.6 %)
Per tant no cal preveure problemes importants d’ expansivitat.
4.1.2. Col·lapsabilitat
Els sòls col·lapsables, són aquells que, segons el PG-3, puguin patir un assentament
superior al 1% de l’alçada inicial d’una mostra remoldejada i compactada amb la densitat i
humitat de l’assaig Próctor normal segons UNE 103500, assajada segons el mètode NLT
254 i pressió d’assaig de 0,2 MPa. Aquests sòls es caracteritzen per tenir una estructura

molt oberta i fluixa. A l’ augmentar la humitat, l’estructura inicial pot ser destruïda,
produint-se una important disminució del volum aparent (col·lapse) i el consegüent No obstant, s’haurà de comprovar en fases posteriors d’estudi o durant l’execució de les
assentament. Els llims i margues guixencs tenen partícules llimoses subjectes per enllaços obres el contingut en sulfats dels sòls i l’agressivitat de l’aigua en cas de que s’identifiqui.
de sulfats, que a curt termini i en condicions de sequedat són cohesius, però sota l’acció de
l’aigua es produeixen dissolucions de sulfats, amb grans reduccions de volum i
4.2. RISCOS DERIVATS DE PROCESSOS GEOLÒGICS
arrossegament de les partícules passant a disminucions de volum de fins un 10%.
Continguts alts en altres sals solubles també poden donar col·lapses.
Els processos geològics que poden donar riscos que comprometin l’estabilitat de l’obra
Els resultats de laboratori dels quals disposem, els corresponents al projecte de la C-25 i que es projecta i que han de contemplar- se perquè sovint impliquen solucions
els obtinguts en l’actual campanya, donen els següents resultats: constructives específiques i dimensionaments alternatius en el càlcul d’estabilitat de les
estructures i obres de fàbrica són la sismicitat que pugui tenir la zona del projecte,
x Holocé (quaternari): assentament entre 0.2 i 0.6% (mitjana 0.2 %) l’estabilitat dels vessants, la subsidència, i la inundabilitat potencial de la zona.
x Oligocé inferior (terciaris): assentament entre 0.2 i 0.6% (mitjana 0.2 %)
Depenent del valor obtingut de l’acceleració sísmica bàsica, la normativa vigent, estipula
els factors que cal aplicar en el càlcul d’estructures.
Per tant no s’ha de preveure problemes importants de col·lapse.
L’estabilitat de vessants i la dels talussos excavats implicarà l’aplicació o no de mesures
4.1.3. Sòls amb guixos correctores, tals com inclinació de talussos, bermes, drenatges, perns d’ancoratge etc.
Per la seva alta solubilitat i hidratació, els sòls que contenen sulfats (guix i anhidrita) El grau de perillositat de la zona front a les inundacions durant i després de les obres
poden donar riscos per expansivitat i col·lapsabilitat. El PG-3 limita l’ús de sòls amb implicarà l’adopció de mesures per controlar aquest risc.
guixos per sobre del 20% indicant que per valors superiors al 2%, s’haurà de determinar el
possible caràcter expansiu o col·lapsable del sòl. Per valors entre un 0,2 i un 20% 4.2.1. Sismicitat
estableix limitacions d’ús i de condicions constructives.
Per a valorar el risc sísmic de les estructures a construir ens hem de basar amb la següent
Els materials quaternaris i els sòls oligocens d’aquesta zona, segons resultats del projecte
normativa legal d’aplicació:
constructiu DC-05068.1 i resultats de la campanya actual, presenten continguts en guixos i
sals solubles inferiors a l’1%, excepte per la mostra de la cala C-1, la qual presenta valors
- Reial Decret 997/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova la norma de construcció
en guixos de 6.84% i en sals de 4.45%.
sismorresistent: part general i edificació (NCSR-02).
- Reial Decret 637/2007, de 18 de maig, pel qual s’aprova la norma de construcció
No s’ha identificat cap motiu geològic pel qual la formació POmg pugui tenir aquesta
sismorresistent: Ponts (NCSP-07).
variabilitat en el contingut de guixos i sals solubles. Per tant, de forma general no es de
preveure problemes amb els guixos, encara que s’haurà de comprovar en fases posteriors
La perillositat sísmica d’Espanya es defineix mitjançant el mapa de perillositat sísmica.
d’estudi o durant l’execució de les obres el contingut en guixos i sals solubles dels
materials d’aquesta formació.
Aquest mapa subministra, expressada en relació al valor de la gravetat, g, l’acceleració
sísmica bàsica, ab –un valor característic de l’acceleració horitzontal de la superfície del
4.1.4. Exposició ambiental del elements de formigó armat. terreny- i el coeficient de contribució K, que té en compte la influència dels diferents tipus
de terratrèmols esperats en la perillositat sísmica de cada punt.
L’agressivitat del medi als elements de formigó de les obres de fàbrica projectades pot
venir per la qualitat de l’aigua i pel contingut d’àcids orgànics i de sulfats del sòl en Segons el mapa de la Norma sismorresistent l’acceleració bàsica, ab, se situa a la zona de
contacte amb les estructures. 0,08g. L’annex núm. 1 de la mateixa detalla per municipis els valors de l’acceleració
sísmica bàsica iguals o superiors a 0.04g, juntament als del coeficient de contribució K.
Dels projectes anteriors, els assaigs determinen possibles agressivitats fortes (ambient Els municipis afectats pel projecte: Guissona, Sant Guim de la Plana i Ivorra, a la
Qc), especialment pel contingut en sulfats solubles en les mostres terciàries, mentre que en província de Lleida i Castellfollit de Riubregós, Pujalt i de Calonge de Segarra a la
els materials quaternaris es va determinar que l’agressivitat era de grau mig (Qb). província de Barcelona, no apareixen a l’esmentat annex i per tant no caldrà considerar
l’efecte sísmic en el càlcul d’estructures.
Els resultats de laboratori dels quals disposem, considerant que no hi ha presencia de
nivell freàtic, i que el nivell de sulfats es nul amb excepció de la cala C-1, es considera
que no s’ha de tenir en compte la classe específica d’exposició segons la EHE-08.
Finalment, cal tenir present que molts fenòmens de subsidència es desenvolupen sobre
antics abocadors i reblerts antròpics sense compactar. A la zona de Vicfred s’ha localitzat
un petit abocador clausurat que caldrà evitar o sanejar i compactar adequadament.
4.2.3. Inundacions
S’ha comentat que la traça discorre bàsicament per l’ interfluvi de les conques del Sió i del
Llobregós. Per tant, l’efecte de crescudes sobtades per episodis de pluges estacionals no
haurien de provocar riscos a les obres projectades. No obstant això, a les zones de
capçalera de torrents i rieres per on discorre la traça cal projectar el drenatge adequat, per
donar sortida a les aigües d’escolament superficial.
Mapa de perillositat sísmica. Norma de construcció sismorresistent, R.D. 997/2002.
4.2.2. Subsidències
La subsidència és l’enfonsament local de la superfície del terreny amb poc o nul

moviment horitzontal, degut a fallades del terreny que poden ocasionar col·lapses amb
obertura d’un buit cap a l’exterior.
Aquest buit evoluciona ràpidament, passant les parets de ser verticals a inclinar-se prenent
formes d’embut que solen omplir- se. Els processos que poden donar subsidències són els
terratrèmols, el col·lapse de roques solubles o la compressió de roques toves o sòls.
Ja s’ha parlat a l’apartat anterior del caràcter col·lapsable dels materials de la zona, així
com del seu contingut en guix o en altres sals solubles.
La sismicitat de la zona, com ja s’ha comentat no fa preveure activitat que pugui

desenvolupar subsidències, tot i les fosses de Ferran i Portell originades per un episodi
tectònic durant el Quaternari, que es desenvolupen a pocs quilòmetres al sud de la traça.
Tampoc s’han detectat fenòmens càrstics en les calcàries del subsòl que faci preveure
riscos de subsidència de les obres projectades.

- assaig amb penetròmetre de mà a la cala C-98

5. GEOTÈCNICA DELS MATERIALS
5.1.3. Assaigs de laboratori
A continuació es descriuran les característiques geotècniques dels materials travessats pel
traçat de la nova carretera Guisona-C-25. Es disposa dels següents assaigs de laboratori, entre la campanya realitzada al 2009 y la
informació prèvia:
L’objectiu és determinar els paràmetres geotècnics bàsics que permeten definir el
comportament dels materials travessats per l’obra projectada, i plantejar un seguit de En sòls:
recomanacions constructives.
- 19 anàlisis granulomètriques
5.1. PROSPECCIONS I ASSAJOS ANALITZATS - 19 determinacions dels límits d’Atterberg
- 2 determinacions de la densitat de les partícules sòlides
Per la determinació dels paràmetres geotècnics s’han utilitzat les prospeccions i assajos de
projectes antecedents i les obtingudes en la campanya realitzada al setembre de 2009. - 13 determinacions de la humitat natural
- 13 determinacions de l’ inflament lliure
5.1.1. Campanya actual, setembre de 2009
- 10 determinacions de la densitat màxima i humitat òptima de compactació segons
Es disposa de la següent informació de camp: Próctor modificat
- 16 determinacions de la densitat màxima i humitat òptima de compactació segons
- 11 cales mecàniques per a descripció de terrenys assolint una longitud total
d’investigació de 12.0 m amb una profunditat mitjana de 1.10 m. (oscil·lant entre Próctor normal
0.2 i 2.85 m)
- 10 determinacions de l’índex CBR
- Realització de 6 assajos de penetració dinàmica tipus DPSH, amb una profunditat
total d’investigació de 14.0 m. (oscil·lant entre 0.5 i 7,96 m) - 14 determinacions del contingut en sals solubles
- Realització d’un sondeig a rotació amb recuperació contínua de testimoni, assolint
- 14 anàlisis del contingut en guixos
una longitud total d’investigació de 12.0 m.
- 1 assaig SPT realitzat en l’interior del sondeig. - 16 anàlisis del contingut en matèria orgànica
- Obtenció de 8 mostres en sacs de les cales
- 8 sulfats solubles
- Obtenció de 3 mostres parafinades de testimonis de sondatges
- 12 determinacions de l’índex de col·lapse
5.1.2. Campanyes antecedents - 2 compresions simples
Es disposa de la següent informació de camp (recollida a l’apèndix corresponent):

En roques
- Cales: CD-8, CT-4, CD-11, CD-10, CD-97.2, C-98.0, CT-98.5, CM-98, CR-7, CR-8,
- 11 Determinacions de la humitat natural
CR-9, CR-10, CR-11. En total 13 cales amb una longitud de testificació equivalent a
- 13 determinacions de la densitat natural
18,51 m, amb una profunditat mitjana de 1,5 m.(oscil·lant entre 0,9 i 3 m)
- 13 assajos de compressió simple
- Penetròmetres dinàmics tipus Borros: P-98, trobant el rebuig a 4 m de profunditat.
- 2 assajos de tracció
- Sondatges: SD/OF 110+200, SD 110+750, SD 111+200, SR-4, amb una longitud de
- 1 assaig d’agressivitat Baumann-Gully (EHE)
testificació equivalent a 74,5 m i una profunditat mitjana de 18,5 m (oscil·lant entre
- 1 determinació del contingut en sulfats (EHE)
15 i 24 m)
- 2 assajos de desmoronament
- assaig pressiomètric a l’interior del sondatge SR-4
A continuació s’exposa un quadre resum amb els resultats obtinguts:

Resultats dels assajos de sòls realitzats

Classificació Granulometria Límits Atterberg Próctor Modificat Próctor Normal CBR
Penotròmetre de mà
Compressió simple
Densitat partícules
Index de col·lapse
Desmoronament
Densitat natural
Humitat natural
Inflament lliure
Sals solubles
Unitat geològica
Sulfats solubles
sòlides
Graves
Sorres
Fins
Prospecció Material Dmáx H opt Dmáx H òpt 95% 98% 100% Guix M. O.
L.L.
I.P
USCS PG3
% % % KN/m 3 KN/m 3 % % KN/m 3 % KN/m 3 % % % % % % % MPa MPa
CD 97,2 Sorres blanuinoses POmc SM Marg 0 71,1 28,9 42,1 14,5 0 16 20,1 15,1 24,4 37,5 64,2 0,5 0 0,8
CT-98,5 Argiles marrons Qr CL 0 38,7 61,3 37 16,9 1,7 18 14,8 0,6
CM 98 Margues grises POmc CL 0 8,4 91,6 41,5 19,6 4,5 0,8 0 0,5
CR-7 Argila llimosa Qx GC Tol 64 9,2 26,8 33,8 14,7 0,6 19 11,3 20 10,4 22 0,2 0,1 0,3 0,1
CR-9 Reblerts antr. Qx CL Tol 7 3 90 38,5 16,7 27 9,8 1,7 19 13 17,8 14 6,7 0,2 0,3 0,3 0
CR-10 Marga sorrenc POmc GC 66 7 27 36,8 15,9
CR-11 Marga sorrenc POmc GC Tol 63 9 28 40,2 10,9 27 18,1 1,5 19 15 18 16 7 0,2 0 0,2 0
CD8 Argila llimosa Qa 16,6 5,4 3,4 5,5 6,9
CT4 Argila mmaró POmc 10 12 78,8 39,4 15,4 2,1
CD-11 Llims argilosos POmc 38 6,3 55,7 44 17 17 16,3 5,8 8,4 9
CD-10 Marga blanquinosa POmc 42,3 31,1 26,6 37,3 5,3 13,5 17,3 3,4 5,8 7,5 0,8
SD110+750 Argil·lita Pomg 30,5 12,7 24,2 9,1 4,7
C-98.0 llims argilosso Qr 26.9 14.5 58.6 36.7 15.4 0,2
CP-1 Argila marró fosca amb graves Qt01 CL Tol 32,1 13,4 54,5 35,9 15,3 9,3 0,6 18,8 12,8 17,1 17,7 0,45 0 1,07 0 0
CP-2 Llim sorrenc ocre blanquinós POmc ML Tol 2,5 19,7 77,8 32,5 8,2 14,4 0,1 17,2 15,2 17,2 15,2 9 19,2 0,33 0 0,21 0 0
CP-4 Llim ocre blanquinós POmc ML Tol 10,5 9,9 79,6 36,2 10,7 15,7 0,8 17 15,9 15,8 20,7 0,4 0 0,33 0 0,13
C-1 Argila margosa marró rogenca POmg CL Marg 9,9 6,8 83,3 28,4 11,2 5,8 4,6 19,4 12,3 4,45 6,84 0,33 3,08 0
C-2 Argila margosa marró rogenca Polc CL Tol 3 8,4 88,6 35,7 16,7 9 2,3 20,1 10,8 18,4 14,5 6,5 10,4 0,79 0,95 0,16 0,44 0
C-4 Graves argiloses Qt01 GC Tol 50,7 15,5 33,8 27,1 11,3 16,9 0,3 20,1 8,7 19 13 21,7 58,8 0,33 0 0,33 0 0
C-5 Argila marró grisosa POmc CL Tol 14,3 9,7 76 33,5 11,2 23,7 1,1 16,4 20 0,35 0 0,21 0 0
C-6 Argila marró grisosa POmc CL Tol 22,1 6,2 71,7 39,5 17,3 16,7 2,8 18,3 12,6 16,2 16,8 0,48 0 0,08 0 0
S-1 Argila margosa verdosa POmc CL Marg 1,2 2,6 96,2 46,2 21,9 1,68 22 0,44 0 0,21 0,211
Resultats dels assajos de roca realitzats
Desmoronamen
Densitat natural
Humitat natural
Pressiòmetre Agressivitat al formigó
Compressió
Tracció
simple
Acidesa
Profunditat mostra
fluència
Pressió
Pressió
Unitat
t
límit
Prospecció Material SO4
geològica
de (m) a (m) KN/m 3 % MPa MPa MPa MPa % mL/kg mg/kg

SD/OF 110+200 11,20 11,45 Argil·lita vermellenca POmg 22,3 10,4 2,7
2,35 2,53 Calcària grisa POmc 25,5 0,4 162,8

SD/OF 110+200 6,32 6,55 Calcària grisa POmc 25,4 0,4 73,4
9,50 9,80 Argil·lita marró POmg 23,3 10,4 1,5

SD 110+750 16,60 16,80 Marga grisa POmc 23,7 10,8 1,8
21,70 22,00 Argil·lita vermellenca POmg 24,2 9,1 4,7
6,00 6,65 Gres de gra fi POmg 23,2 6,8 5,2

SD 111+200
10,20 10,40 Argil·lita vermellenca POmg 23,1 7,6 4,0
0,63- 7,50-
SR 4 8,50 9,00 Margues vermelloses POmc
0,67 8,10
2,40 2,55 Calcària grisa POmc 26,0 92,6 5,8 0 1101
SR-4
CR-7 Margocalcària POmc 0,3
CR-8 Margocalcària POmc 0,2
S-1 3,72 4,02 Calcárea grisa POmc 24,5 4,1 63,82
S-1 6,10 6,33 Calcárea grisa POmc 25 1,8 11,46

unitat geològica POmc i a la resta d’unitats geològiques terciàries, POmlg, POmg,

POlc1, POlc.
5.2. UNITATS GEOTÈCNIQUES
- Unitat D (POmc i POmg): materials més resistents constituïts pels bancs de calcàries
Des del punt de vista geotècnic es poden agrupar les unitats geològiques, bàsicament en sanes les quals presenten un valor mig de resistència uniaxial de 75 MPa.de Hauran
dos grups: Els sòls quaternaris (Holocè i Pleistocè) i els materials terciaris (Oligocè de ser excavats amb mitjans mecànics potents, martell trencador. Convenientment
inferior). triturats poden ser emprats com a graves per a àrids de formigó i tot-u artificial, per a
bases i subbases de ferm.
Dintre del primer grup (sòls quaternaris) es podrien diferencia els reblerts antròpics
d’abocador de la resta de reblerts i formacions quaternàries. Taula de les unitats geotècniques diferenciades
Unitat Unitats
Materials Descripció
Dintre del segon grup (Oligocè) es poden distingir materials molt resistents, calcàries, geotècnica geològiques
amb valors de resistència a compressió alts i materials menys resistents, encara que TV Terra vegetal T.V.
litificats por consolidació. Aquest grup el formarien les argil·lites, gresos i margues. En X Reblerts antròpics i d’abocador Qx -Qxa
Dipòsits al·luvials Qa
superfície, aquests segon grup té un grau d’alteració apreciable (especialment les margues, Sols: barreges de graves, llims i argiles Llit actual, plana d’inundació Qt01
gresos i argil·lites) que constitueixen geomorfològicament les superfícies estructurals A Dipòsits de llits actuals i rieres Qr
degradades (alterades i edafitzades). Dipòsits col·luvials Qco
Dipòsits de pendent Qg
Les unitats geotècniques que s’han diferenciat són el resultat d’integrar la informació de B:Alteració superficial del substrat rocós: Margues, limolites i gresos POmlg
B Argiles vermelles i margues grises amb
camp i de laboratori dels diferents materials geològics diferenciats per tal de definir unes llims i argiles amb algunes graves POlc
C intercalacions de gresos i calcàries
unitats que presentin un mateix comportament geotècnic davant de les obres a executar.
C:Nivells de roques toves: gresos i argiles Gresos i argiles POlc1
Així, tindríem les següents unitats geotècniques: B:Alteració superficial del substrat rocós: Margues amb intercalacions de
POmc
B llims i argiles amb algunes graves calcàries
- Unitat TV: formada per la terra vegetal dels primers centímetres dels sòls. C C: roques toves , margues, lutites i gresos
D Margues, calcàries i gresos POmg
- Unitat X (Qxa): es tracta de reblerts d’abocadors. En cas d’interceptar aquesta unitat D: nivells de calcàries sanes
caldria sanejar i el material de la qual no podria ser utilitzat. S’hauria de retirar a
abocador. A partir dels assajos efectuats en les mostres recollides en les campanyes anteriors i a la
campanya recent es poden determinar les característiques geotècniques de les diferents
- Unitat A(Qg, Qco, Qr, Qa, Qt01 i Qx): materials no consolidats formats per graves en unitats diferenciades.
una matriu limo- argilosa, que en conjunt donarien sòls tolerables.
- Unitat B (POmc, POmlg, POmg, POlc1, POlc): materials alterats del terciari. Es 5.3. UNITAT GEOTÈCNICA TV (TERRA VEGETAL)
tractaria de margues i argil·lites meteoritzades que formen la part superficial dels
terrenys terciaris i geomorfològicament formen superfícies estructurals degradades. La Constituïda per la terra vegetal dels primers centímetres de les formacions edàfiques. S’ha
seva excavació es pot realitzar amb mitjans mecànics convencionals de poca potència definit com a argila amb restes vegetals. La seva profunditat mitjana abasta 0,36 m, sent
(excavadora), i poden donar sòls tolerables amb cert contingut en guixos, sals solubles els valors extrems de 2,10 m en el sondatge SD 111+200, efectuat en una zona boscosa, i
i plasticitat moderada. 0,0 m en el sondatge SR4 i les cales CR11 i CR10, situades a les immediacions de la
carretera C-25. Si aïllem els valors extrems, la mitjana de la profunditat de la terra vegetal
- Unitat C (POmc, POmlg, POmg, POlc1, POlc): materials petris, gresos, margues i al llarg de la traça de les dues alternatives és de 0,20 m.
argil·lites, no alterats o amb alteració molt baixa (grau d’alteració I-II), amb resistència
a la compressió simple inferior a 10 MPa, fàcilment meteoritzables en contacte amb La terra vegetal s’ha de retirar i aplegar per a la seva posterior utilització en agricultura,
l’atmosfera. Com es troben laminats la seva excavació requeriria mitjans mecànics jardineria i per a restauració de talussos i altres zones afectades per les obres. Abans de ser
convencionals, excavadora amb l’ús puntual del martell trencador. La possibilitat de utilitzada caldrà analitzar el seu contingut en matèria orgànica i nutrients per estimar la
contenir minerals expansius i guixos fan que el seu ús, un cop triturats, s’hagi de necessitar d’aplicació d’esmenes orgàniques.
restringir als nuclis de terraplens, podent ser classificats com a sòls tolerables. Els
gresos que es troben, tot i la seva cimentació, són força friables, per la qual cosa no
s’aconsella el seu ús com a àrid. Aquesta unitat correspon als nivells margosos de la
5.4. UNITAT GEOTÈCNICA X (REBLERTS ANTROPICS) A partir d’aquestes dades es pot classificar el sòl segons la gràfica de plasticitat de
Casagrande.
Es tracta de reblerts antròpics d’abocador. Només s’ha detectat una petita zona a l’entrada
de la població de Vicfred, la qual no sembla que hagi de ser afectada per les obres. Al ser Com es pot veure a la gràfica, tots aquests sòls tenen la seva fracció fina en el camp CL,
un abocador, els materials que es poden trobar son restes heterogenis de materials, en amb un límit líquid inferior a 40 i un índex de plasticitat superior a 4. Aquest fet fa que,
principi, inerts, però no es pot descartar que hi hagi restes de productes contaminats. La segons els límits puguin ser classificats, seguint el PG-3, com a sòls adequats.
heterogeneïtat del dipòsit fa preveure nivells baixos de compactació. Si cal afectar zones
Carta de Plasticitat de Casagrande
amb aquesta unitat geotècnica, s’ha de preveure la seva retirada i transport a abocador
controlat. També caldrà analitzar el contingut en contaminats per si s’ha de portar a un 60,0
abocador d’ especials.
CH
50,0
Índex de plasticitat %
CT-98,5
5.5. UNITAT GEOTÈCNICA A (SOLS QUATERNARIS) 40,0 CR-7
CR-9
S’han analitzat 5 mostres de la unitat geotècnica Q. Si bé el nombre de mostres és molt 30,0
CP-1
pobre per poder fer estadística, es poden apuntar les seves propietats. 20,0
CL
C-4
MH & OH
Granulometria 10,0
CL-ML ML-OL
Els fusos granulomètrics es distribueixen segons la gràfica següent. Es tractaria de graves 0,0
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0 90,0 100,0
argiloses a argiles amb proporcions variables de sorres i graves. El contingut en graves
Límit líquid %
varia entre 0 i un 64 %, mentre que al contingut en fins pot arribar al 90%. La fracció
menys abundant és la sorra no sobrepassant en cap cas el 40%. A la gràfica següent es
mostren les corbes granulomètriques de cada mostra i la seva mitjana.
Densitat i humitat
Anàlisi granulomètrica
100 Degut a que no s’han obtingut mostra inalterada, només s’ha determinat la densitat de les
90 partícules sòlides i una humitat natural. Aquestes dades donen una densitat de les
80
70
partícules sòlides de 27 kN/m3, i una humitat natural del 9, 8 %. Tot i que hi ha
expressions matemàtiques que relacionen aquests dos paràmetres amb la resta dels
% que passa
60
50 paràmetres d’estat del sòl, només són vàlides si aquests sòls es troben saturats, la qual
40
30
cosa no es dóna en aquest cas (Jiménez Salas, 1974). No obstant, la resistència a la
20 penetració d’aquests sòls es pot correlacionar amb la densitat relativa dels mateixos,
10
compacitat i angle de fregament.
0
100 10 1 0,1 0,01
Mida de les partícules en mm La correlació entre el copeig de l’assaig Borros, NB, i de l’assaig SPT, N, es pot assumir
CR7 CR9 CT98,5 Mitjana CP-1 C-4 que és la mateixa i fer NB = N. Dalberg (1974) va proposar la següent correlació, tot i que
altres autors sostenen que això només és vàlid per a copejos entre 8 i 12. Escario (1974)
indica que N pot arribar a ser el 70% de NB (N= 0,7 ·NB).
La mitjana de la seva granulometria no s’ajusta a sòls ni seleccionats, ni adequats (segons

PG-3). Només la mostra CR7 podria encaixar en sòls adequats. Aquesta mostra correspon
a un reblert antròpic de terraplè.
Plasticitat
La plasticitat de la fracció fina d’un sòl es determina a partir dels límits d’Atterberg.
Seguint aquesta metodologia trobem el límit líquid, el límit plàstic i l’índex de plasticitat.

extrapolar els resultats. L’índex de fluïdesa IL, ve definit per la següent expressió
w wP
IL sent w la humitat, wP el límit plàstic i IP, l’índex de plasticitat. Amb les dades
IP
que tenim obtenim índexs de fluïdesa negatius, aplicant la taula obtindrem els següents
valors de la densitat seca i índex de porus.
Densitat seca
Sòls fins Index de fluidesa 3 Humitat (%) Index de pors ( e )
kN/m
Molt tous 1 -0.8 < 1.4 > 55 > 1.3
Tous 0.8-0.65 1.4-1.55 40-55 1.0 -1.3
Consistència mitjana 0.65-0.4 1.55-1.70 25-40 0.7-1.0
Durs 0.4 – 0.25 1.70 – 1.80 15-25 0.5-0.7
Molt durs <0.25 > 1.80 < 15 < 0.5
Angle de fregament intern
La relació entre la densitat o compacitat d’un determinat sòl granular i la seva resistència
és molt acusada. En la pràctica habitual es disposen de correlacions aproximades entre
aquesta compacitat, determinada a través d’assajos in situ, com SPT, i l’angle de
fregament intern segons mostra el quadre següent (González de Vallejo, 2002).
Tot i això en el nivell que es mouen aquests assajos i les aproximacions que es poden fer,
la relació entre l’índex de densitat i l’assaig SPT, independentment de l’aproximació i N(SPT) Compacitat ĳ(º)
correlació feta per l’assaig Borros, es pot veure en la gràfica següent: 0-4 Molt fluixa 28
4-10 Fluixa 28-30
10-30 Mitjanament densa 30-36
30-50 Densa 36-41
>50 Molt densa > 41
Obtindríem angles de fregament intern entre 30 i 36 º.
Resistència
Amb l’assaig efectuat amb el penetròmetre de butxaca a la cala C-98.0. s’ha obtingut una
resistència de 0,2 MPa. Aquest assaig pot ser correlacionable, amb reserves, amb l’assaig
de compressió simple de sòls per tal d’obtenir la resistència al tall dels sòls. Aquest
resultat estaria amb relació amb una consistència ferma del sòl, segons la taula següent
obtinguda de la norma ROM 0.5-05:
Resistència a compressió
Consistència sòls argilosos Assaig manual
simple (MPa)
Molt tova S’extrueix amb els dits 0 - 0,025
Tova Es pot modelar fàcilment 0,025 – 0,050
Mitjana Es modela amb dificultat 0,050 – 0,1
Ferma Es pot deformar amb el polze 0,1 – 0,2
Molt ferma Es pot esgarrapar amb l’ungla del polze 0,2 – 0,5
Dura Difícil d’esgarrapar > 0,5
Expansivitat
Quedant aproximadament el resultat dels assajos NB § 15 entre 0,2 i 3 metres, a la zona Per a determinar l’expansivitat d’aquests materials es compta amb 5 assajos d’inflament
ombrejada i per tant amb un índex de densitat al voltant de 60%, és a dir compacitat lliure donant una mitjana de l’1%. Cap mostra supera el 3% amb la qual cosa es pot dir
mitjana. que l’expansivitat és baixa podent ser classificats aquests sòls com a tolerables segons el
PG-3. En el quadre següent es relaciona el grau d’expansivitat amb els resultats de l’assaig
Per a sòls fins, es poden obtenir les propietats d’estat amb l’índex de fluïdesa i acudint a
taules publicades a la bibliografia, com ara González de Vallejo, 2002, es poden
d’inflament lliure i altres propietat geotècniques. Com es pot veure en la taula següent,
aquestes mostres es situen en el grau d’expansivitat II. L’index CBR per a una mostra compactada al 95 % del PM és de 13,5.
Pressió Excavabilitat
Index Lambe Inflament
Grau Expansivitat % Fins Límit líquid d’inflament
(kPa) lliure (%)
(kPa)
I Baixa < 30 < 35 <80 <25 <1 L’excavabilitat d’aquest materials és factible amb mitjans mecànics convencionals de
II Baixa a mitja 30-60 35-50 80-150 25-125 1-4
III Mitja a alta 60-95 50-65 150-230 125-300 4-10 poca potència, excavadores. No es preveu l’ús de martell trencador a no ser que s’hagi
IV Molt alta > 95 > 65 >230 >300 >10 d’enderrocar estructures antròpiques.
Col·lapsabilitat Aprofitament dels sòls
S’han realitzat 5assajos per a determinar l’índex de col·lapse trobat una mitjana de 0,1 Aquests sòls poden ser classificats, seguint el PG-3, com a sòls tolerables podent ser usats
amb valors extrems de 0,6 a 0. El PG-3 defineix els sòls col·lapsables i en restringeix el com a fonament i nucli de terraplè sense restriccions.
seu ús, com aquells que presenten un índex de col·lapse superior a l’1%, la qual cosa no es
dóna en cap cas.
5.6. UNITAT GEOTÈCNICA B (ALTERACIÓ SUBSTRAT ROCOS)
Altres autors donen els següents criteris per a determinar el grau de col·lapse que té un
determinat terreny (González Vallejo, 2002): Aquesta unitat està formada per sòls producte de l’alteració dels materials oligocens que
conformen aquesta zona de la Depressió Central Catalana. Es tracta, bàsicament de les
Grau de col·lapse Pes específc sec kN/m
3
Índex de col·lapse (%) margues de la unitat geològica POmc, i de les argiles de les unitats POmg. Aquests nivells
Baix > 14 <0,25
Baix a mig 12-14 0,25-1,0
alterats formen les superfícies estructurals degradades i la intensa activitat agrícola de la
Mig a alt 10-12 1,0-5,0 zona ha provocat la seva edafització en major o menor grau.
Alt a molt alt < 10 >5
Granulometria
Seguint aquest criteri les mostres assajades tindrien grau de col·lapse de mig a nul. Aquest
grau de col·lapse, que no compromet l’ús dels materials per a obres de terra, ve donat, com A continuació es presenten les corbes granulomètriques obtingudes per a les mostres que
veurem més endavant, en el contingut en sals solubles i guix, incorporats des de l’àrea han estat assajades corresponents a aquesta unitat geotècnica.
font (Guixos de Sanaüja).
Guixos Anàlisi granulomètrica
100,0
90,0
El contingut en guixos de les mostres assajades és baix i oscil·la entre 0,0 i el 0,3 %.
80,0
Seguint el PG-3, aquests materials poden ser emprats com a nucli de terraplè sense seguir
% que passa
70,0
cap tipus de precaució. 60,0
50,0
40,0
Sals solubles 30,0
20,0
A l’igual que amb els guixos el contingut en sals solubles, 0,3%, fa que el material pugui 10,0
0,0
ser utilitzat com a nucli de terraplè. 100,0 10,0 1,0 0,1 0,0
Mida de les partícules en mm
Matèria orgànica CT4 CM98 CR11 CR10 CD11 CD10 CD 97,2

Mitjana CP-2 CP-4 C-2 C-5 C-6 C-1
El contingut mig de matèria orgànica és del 0,1%. Aquest valor supera el mínim exigit
pels sòls seleccionats, però és suficientment baix per a no tenir altres tipus de restriccions.
Compactabilitat i capacitat de suport Seguint el PG-3 i atenent a la seva granulometria aquests sòls poden classificar-se com a
tolerables (CM98, CT4,CD11, CP-2, CP-4, C-1, C-2, C-5 i C-6)) i com a adequats
L’assaig proctor dona valors de densitat màxima de compactació de 19 kN/m3 i humitat (CD97.2, CR11, CR10 i CD10). La granulometria mitjana d’aquestes mostren donen un
òptima de 17,7 %. sòl tolerable. En cap cas la seva granulometria estaria inclosa dintre dels sòls seleccionats.

Del total de les 13 mostres, 3 s’ajusten a solsamb contingut amb arenes i graves (SM-GC Per a sòls fins, es poden obtenir les propietats d’estat amb l’índex de fluïdesa i acudint a
segons la classificació USCS), sent el contingut argilós predominant a les altres (CL-ML taules publicades a la bibliografia, com ara González de Vallejo, 2002, es poden
segons la classificació USCS) La seva composició mitjana s’ajustaria a un sòl CL (argiles extrapolar els resultats. L’índex de fluïdesa IL, ve definit per la següent expressió
inorgàniques de plasticitat baixa a mitjana amb contingut variable de graves, sorres i w wP
llims). IL sent w la humitat, wP el límit plàstic i IP, l’índex de plasticitat. Amb les dades
IP
que tenim obtenim índexs de fluïdesa negatius, aplicant la taula obtindrem els següents
Plasticitat
valors de la densitat seca i índex de porus.
La plasticitat de les mostres assajades es representa en la gràfica següent
Tenint present aquesta dada i la humitat natural, es poden estimar les propietats dels sòls.
Carta de Plasticidad de Casagrande Segons la humitat natural estaria situat en sòls densos a molt densos i segons l’índex de
CD 97,2 fluïdesa en sòls molt densos. Tot i això l’escassetat de mostres assajades fa molt aventurat
60,0 CM 98 posicionar-se al respecte.
CR-11
50,0 CH Densitat seca
CR-10 Sòls fins Index de fluidesa 3 Humitat (%) Index de porus ( e )
kN/m
Índex de Plasticitat %
CT4 Molt tous 1 -0.8 < 1.4 > 55 > 1.3

40,0 Tous 0.8-0.65 1.4-1.55 40-55 1.0 -1.3
CD-11 Consistència mitjana 0.65-0.4 1.55-1.70 25-40 0.7-1.0
CD-10 Durs 0.4 – 0.25 1.70 – 1.80 15-25 0.5-0.7
30,0 Molt durs <0.25 > 1.80 < 15 < 0.5
Promig
20,0 CP-2
CL Característiques resistents
CP-4
10,0 C-1
MH & OH No s’han efectuat assajos de resistència d’aquests materials i per tant és molt complicat
CL-ML C-2
0,0 C-5 poder donar unes característiques resistents (cohesió i angle de fregament).
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0 90,0 100,0 C-6
Límit líquid %
Els paràmetres resistents s’estimen segons:
N(SPT) Compacitat ĳ(º)

0-4 Molt fluixa 28
La fracció fina d’aquests sòls es situa en els camps CL i ML, situant-se el seu promig 4-10 Fluixa 28-30
10-30 Mitjanament densa 30-36
sobre la línia A, lleugerament decantat cap el camp ML (límit líquid de 40 i índex de 30-50 Densa 36-41
plasticitat de 14).sent el seu promig. Es tractaria en conjunt de llims i argiles inorgànics >50 Molt densa > 41
amb lleugera plasticitat. El contingut en sorres fines o pols de roca decantarien les mostres
cap al ML, al contrari es situaria en el camp CL. Consistència sòls argilosos Assaig manual
Resistència a compressió
simple (MPa)
Molt tova S’extrueix amb els dits 0 - 0,025
Segons el PG-3, aquests sòls es classificarien, atenent a la seva plasticitat com a sòls entre Tova Es pot modelar fàcilment 0,025 – 0,050
Mitjana Es modela amb dificultat 0,050 – 0,1
marginals i tolerables. El valor promig es considera com a tolerable perquè compleix la Ferma Es pot deformar amb el polze 0,1 – 0,2
condició de IP>0.73(LL-20). De les 13 mostres assajades, 6, es classificarien com a sòls Molt ferma Es pot esgarrapar amb l’ungla del polze 0,2 – 0,5
marginals, mentre que les altres 7 més la mostra promig serien considerades sòls Dura Difícil d’esgarrapar > 0,5
tolerables.
Expansivitat
Densitat i humitat
Per a determinar l’expansivitat d’aquests materials es disposa de dos assajos d’inflament
Com en el cas de la unitat geotècnica A, la manca de mostres on s’hagi practicat l’assaig lliure. Cap mostra supera el 3% amb la qual cosa es pot dir que l’expansivitat és baixa
de densitat i humitat fa que les dades s’hagin d’extrapolar de la bibliografia. podent ser classificats aquests sòls com a tolerables segons el PG-3. Una de les mostres
dóna 0% i l’altra 1,5%. En el quadre següent es relaciona el grau d’expansivitat amb els
Es disposa d’una dada de la densitat de les partícules sòlides d’aquests sòls que dóna 27 resultats de l’assaig d’inflament lliure i altres propietat geotècniques. Com es pot veure en
kN/m3, i dues mostres d’humitat natural, les quals donen valors molt allunyats. En un cas la taula següent, aquestes mostres es situen en el grau d’expansivitat I i II.
és del 4,5 % mentre que en l’altre assoleix el 18 %.

per la seva plasticitat. Una barreja adequada dels sòls que configuren aquesta unitat pot
Pressió decantar la plasticitat cap a nivells de sòls tolerables. De tota manera els assajos
Index Inflament
Grau Expansivitat % Fins Límit líquid d’inflament
Lambe (kPa) lliure (%) d’expansivitat, col·lapse, guixos i sals solubles han donat resultats que no li confereixen
(kPa)
I Baixa < 30 < 35 <80 <25 <1 restriccions d’utilització. Una sola mostra ha donat contingut en matèria orgànica superior
II Baixa a mitja 30-60 35-50 80-150 25-125 1-4
III Mitja a alta 60-95 50-65 150-230 125-300 4-10 al 2% (2,1%), límit per a ser usat com a sòl tolerable.
IV Molt alta > 95 > 65 >230 >300 >10
Els assajos de compactació i d’índex CBR al 95% del próctor (modificat o normal,
depenent del cas) els fan aptes per a ser usats a l’obra.
Col·lapsabilitat
Per això, tot i tenir mostres que poden donar sòls marginals, sembla factible el seu ús en el
Només s’ha realitzat un assaig per a determinar l’índex de col·lapse sent aquest nul. nucli dels terraplens.
Guixos
5.7. UNITAT GEOTÈCNICA C (SUBSTRAT ROCOS NO ALTERAT)
De les tres mostres analitzades cap d’elles ha donat contingut en guixos.
Sals solubles La unitat geotècnica C està constituïda per les roques de baixa resistència no alterades. Es
tractaria de les margues, argil·lites i gresos. Aquests materials presenten característiques
S’han realitzat tres assajos del contingut en sals solubles donant una mitjana del 0,5 %, de roques en quan a la seva classificació com a esplanada i com a suport de
podent ser aquests sòls, utilitzats com a nucli de terraplè sense restriccions. fonamentacions, ja siguin de terraplens com d’estructures. En canvi en el moment de
posar-se al descobert, com a talús d’excavació, s’alteren de manera relativament ràpida al
Matèria orgànica quedar exposats als agents meteorològics, havent de prendre mesures especials. Els gresos
són menys alterables depenent del grau de cimentació que presentin i més resistents, però,
S’han obtingut 5 resultats de contingut en matèria orgànica. El promig dels resultats dóna a l’igual que els altres dos materials que conformen la unitat, no serveixen com a graves
continguts inferiors a l’1 %. Només hi ha una mostra amb contingut superior (2,1 %), per a bases i subbases o per a formigó, per això es consideren dintre de la mateixa unitat
havent de ser considerat sòl marginal. geotècnica. Totes les unitats terciàries poden contenir aquests materials, que seran
excavables amb més o menys facilitat depenent de la potència de la seva estratificació.
Compactabilitat i capacitat de suport Així es considerarà a grans trets, que es poden excavar amb mitjans mecànics
convencionals de potència mitjana amb ús puntual de martell trencador (al voltant d’un
S’han realitzat assajos de compactació segons el Proctor normal i modificat, també s’ahn 30%).
realitzat assajos CBR.
Les dades que disposem d’aquests materials corresponen a sondatges i cales realitzades en
Pel que respecte a la densitat màxima obitnguda en l’assaig proctor modificat, aquesta es motiu de la obres de construcció i desdoblament de la C-25, les quals s’exposen i
situa en els 17,5 kN/m3 amb una humitat òptima del 17%. comenten a continuació.
La densitat màxima obtinguda en l’assaig pròctor normal és de 15,9 i la humitat òptima de Humitat i densitat
18%.
De les mostres assajades s’han obtingut els següents resultats dels parells de paràmetres
L’assaig CBR al 95% del próctor modificat dóna índexs que oscil·len entre 7 i 35 mentre d’humitat i densitat, agrupades segons la natura del material
que al 95 % del próctor normal la mitjana assoleix el valor de 4,6.
Excavabilitat
Aquests materials són fàcilment excavables amb maquinària convencional, excavadores.
Aprofitament
Aquests sòls han estat definits en el rang comprès entre sòls tolerables i sòls marginals.
Aquesta classificació última ve donada en algun cas per la seva granulometries i en altres
Densitat i humitat unitat Geotècnica C

Resistència a la compressió simple
12,0
12,0
10,0
10,0
Humitat natural (%)

8,0 8,0 Argil·lita
Marga
Humitat (%)
Marga
Argil·lita 6,0
6,0 gres
Gres
4,0 Promig
Promig
4,0
2,0
2,0 0,0
0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0
0,0
qu (MPa)
10,0 12,0 14,0 16,0 18,0 20,0 22,0 24,0 26,0
Densitat (kN/m3)
Qualitat de la roca.
3
Es pot veure que la seva mitjana es situa a una humitat del 9% i una densitat de 23 kN/m ,
sent el rang on es mouen aquests materials entre 7 i 11 % d’humitat, i entre el 22 i 24 Per estimar la qualitat de la roca formen aquests materials es recorre a l’índex RQD que
kN/m3 de densitat natural. s’ha calculat en els sondejos efectuats
Resistència
RQD
S’han obtingut els següents valors de la resistència a la compressió simple de les mostres
de la unitat geotècnica C. 100
90
80
El promig de la resistència a compressió simple és de 3,3 MPa, sent els valors extrems de 70
5.2 MPa en gresos i de 1,5 en argil·lites. 60
50 Argil·lites
40
A la gràfica següent es veu l’agrupació de les mostres d’aquesta unitat, l’escala de l’eix de 30 Margues
la compressió simple està graduada de 0 a 100 perquè és el rang de valors per on es 20 Gresos
10
mouen totes les mostres assajades independentment de la unitat geotècnica, mostrant 0 Calcàries
l’agrupació de les mostres de la unitat geotècnica C. SD/OF SD110 SD111 SR4 Mitjana
RQD
Sondatges
La gràfica ens permet comparar la qualitat dels diferents materials, observant que la
mitjana del RQD dels materials de la unitat geotècnica C (margues, gresos i argil·lites) és
de 82, mentre que les calcàries (unitat geotècnica D) és del 63 %.
La qualitat de la roca, així estimada, seria de bona pels materials de la unitat geotècnica C
i de mitjana per les calcàries (unitat geotècnica D).
Estabilitat dels materials

Seguint el criteri exposat en el PG-3 sobre qualitat dels materials per a ser usats com a Resistència
pedraplè o reblert todo-uno, s’han realitzat dos assajos d’esfondrament
(desmoronamiento) de margocalcàries obtingudes de cales. La pèrdua de pes un cop S’han assajat 5 mostres a compressió simple i dos de les quals, a més, s’han assajat a
assajades les mostres segons la norma NLT 255 ha estat de 0,2 i de 0,3 %, per la qual cosa tracció indirecta.
es poden considerar roques estables, definides com les que tenen una pèrdua en pes
inferior al 2%. El resultat promig de la resistència a compressió ha estat de 87 MPa, sent el màxim de 163
i el mínim de 38 MPa.
No obstant, la natura de les margues i argil·lites fa que, a priori puguin ser considerades
roques evolutives, considerant, com hem vist, en la unitat geotècnica B, que alterades es La tracció indirecta ha donat resultats coherents amb els de compressió, tenint tracció
situen a cavall dels sòls marginals i tolerables. Per tant és raonablement esperable que mitjana de 7,5 MPa.
puguin considerar- se roques marginals.
Qualitat de la roca
Excavabilitat
Quan s’ha tractat la qualitat de la roca en l’apartat de la unitat geotècnica C, ja s’ha fet una
Com ja s’ha indicat a l’ inici d’aquest apartat, aquesta unitat geotècnica pot ser comparació amb les calcàries de la unitat geotècnica D, atenent a l’índex RQD. Per a
considerada excavable amb mitjans mecànics convencionals de potència mitjana amb un aquestes calcàries l’índex indicat és del 63% la qual cosa indica una qualitat mitjana de la
ús del martell trencador estimat en un 30%. Els plans d’estratificació de poca potència roca.
afavoreixen l’arrencada d’aquests materials per mitjà de pala excavadora. La penetració de
nivells més competents es pot fer amb martell trencador. No es considera necessari l’ús Estabilitat dels materials
d’explosius.
Aquests materials són estables davant la presència d’aigua podent ser utilitzats com a
Aprofitament pedraplè, reblert todo-uno, i com a àrid de formigó i de tot-ú (zahorra) artificial per a
bases i subbases.
Aquests materials, amb els assajos realitzats, poden ser considerats aptes com a material
de pedraplè o reblert todo-uno segons l’especificat en el PG-3, encara que poden haver Excavabilitat
dubtes raonables de què es podrien, estudiades en més detall, classificar-se com a roques
marginals. Aquests materials hauran de matxucats i garbellats abans de la seva posada en L’excavibilitat de les calcàries es suposa factible amb mètodes mecànics convencionals de
obra fins a obtenir la mida adequada. potència mitjana a alta, ajudats per martell trencador un 50-70 %. També pot excavar-se
amb rasadora, sense dificultat.
5.8. UNITAT GEOTÈCNICA D (CALCARIES SANES)
Si utilitzem l’índex de ripabilitat de Singh i Denby (1989) segons la puntació que dels
característiques del massís rocós que es mostren a la taula següent
La unitat geotècnica D, està constituïda per les calcàries no alterades de la unitat geològica
POmc. Presenta resistència a la compressió simple més alta que la unitat geotècnica C, i Paràmetres Classes de massissos rocosos
són aptes com a graves aptes per a tot-ú (zahorras), artificials i per a àrid de formigó. La 1 2 3 4 5
Resistència a la tracció (MPa) <2 2-6 6-10 10-15 >15
seva excavabilitat es pot efectuar amb maquinària d’excavació convencional combinat Valoració 0-4 4-8 8-12 12-16 16-20
amb l’ús del martell trencador (50-70%) o bé amb rasadora. No es considera necessari l’ús Grau d’alteració Molt alt Alt Moderat Lleuger Nul
Valoració 0-4 4-8 8-12 12-16 16-20
d’explosius. Grau d’abrassivitat Molt baix Baix Moderat Alt Extrem
Valoració 0-4 4-8 8-12 12-16 16-20
Densitat i humitat Espaiat de discontinuïtats (m) <0,06 0,06-0,3 0,3-1 1-2 >2
Valoració 0-10 10-20 20-30 30-40 40-50
Índex de ripabilitat < 22 22-44 44-66 66-88 >88
La densitat i humitat de les mostres obtingudes de calcàries sanes de la unitat geològica Ripabilitat Fàcil Moderada Difícil Marginal Voladura
Retroexcavadora recomanada Lleugera Mitjana Pesada Molt pesada Cap
POmc, que constitueixen la unitat geotècnica D, mostra la major densitat d’aquesta Potència (kW) < 150 150-250 250-350 >350 -
formació amb una mitjana de densitat de 25,7 kN/m3 i de 0,5 % d’humitat Pes (t) < 25 25-35 35-55 > 55 -
Els valors extrems es situen entre 26,2 i 25,4 kN/m3 de densitat i entre 0,8 i 0,4 % L’abrassivitat s’ha estimat a partir de la relació entre els valors de la resistència a tracció,
d’humitat. ıt , i de compressió, ıci (ıt/ıci) on si es < 0,1, les roques es freguen fàcilment, mentre que
si és > 0,1 les roques es freguen amb dificultat. En el nostre cas la relació (7,5 MPa / 87
MPa) dóna 0,08 i per tant l’abrassivitat és baixa. A més els valors estimats de l’índex
Cerchar de la calcària és d’inferior a 1,2 considerant-se molt poc abrassiva (Díaz Méndez,
1997).
6. INVENTARI DE TALUSSOS
Tal com s’indica en el quadre anterior, aquestes roques seran escarificables amb dificultat,
necessitant la utilització de retroexcavadora pesada de 250 a 350 kW de potència i amb Únicament existeixen talussos a inventariar en el denominat Tram 3 (la connexió de la
pesos de 35 a 55 t. carretera amb l’Eix Transversal).
Agressivitat al formigó No s’ha realitzat un inventari nou, donat que els propis tècnics redactors de l’annex, ja van
realitzar l’inventari d’aquests mateixos talussos en les feines referenciades com a
S’ha assajat una mostra per comprovar la seva agressivitat al formigó, sent nul el seu grau informació prèvia. Les fitxes d’aquests inventari es troben recollides en l’apèndix de
d’acidesa Baumann-Gully i el contingut en sulfats solubles igual a 1100 mg/kg, per la qual registres dels reconeixements de la informació previa.
cosa es consideren materials no agressius al formigó.
Es disposa de sis fitxes d’inventari de talussos de la carretera C-25 (Eix Transversal),
Aprofitament incloses a l’apèndix corresponent . Aquests talussos han estat excavats en materials de la
formació geotècnica C, és a dir, roques toves, margues, gresos i argil·lites, amb indicis
Com ja s’ha comentat en l’apartat d’estabilitat dels materials, aquests poden ser emprats d’alteració avançada al ser exposades als agents atmosfèrics i de la unitat geotècnica D,
previ matxucat i garbellat de la roca com a materials de pedraplè, reblert todo-uno, àrid bancs de calcàries, molt fracturada i amb estrats de potència centimètrica. Les unitats
per a formigó i graves per a tot-u (zahorra) per a bases i subbases. geològiques considerades són la POmc i la POmg.
Els pendents d’aquests talussos són, en la majoria dels cassos, superiors al 3H/2V (uns
33º). L’angle mínim que s’ha trobat és el de 30º i el de màxim pendent de 65º.
Les patologies que presenten aquests talussos són de caiguda de blocs. Al trobar pendents
elevats en formacions on alternen els bancs de calcària més competent (unitat geotècnica
D), amb nivells margosos i lutítics, unitat geotècnica C, que s’alteren amb més facilitat, es
produeixen descalçament i bolcada de blocs. Les calcàries es troben diaclasades en estrats
centimètrics subhoritzontals. La mida dels blocs es variable i va des de pocs centímetres
fins a varis metres cúbics (s’ha inventariat un bloc de 3,5 m3).
No s’ha trobat aigua, ni humitat en cap dels talussos, per la qual cosa la pressió d’aigua al
seu interior només deu donar puntualment, en períodes de pluges. És important, pels
senyals observats, l’efecte erosiu en aquests períodes sobre les roques toves.
En un dels talussos inventariats s’ha establert una estació geomecànica a la zona de la

unitat geotècnica D, predomini de nivells calcaris, sent classificat el massís rocós com de
classe mitjana, segons l’índex RMR. Segons l’índex Q de Barton, s’ha classificat com de
molt dolent.
Les mesures correctores aplicades consisteixen en bermes, cunetes i revegetació del talús.
No obstant la inclinació elevada d’aquests no evita el despreniment de blocs.

de demostrar que l’equip redactor es capaç de realitzar càlculs a un nivell de definició

superior, quedant aquesta utilitat molt allunyada dels objectius de l’estudi).
7. ESTUDI DE DESMUNTS
En conclusió, el disseny dels talussos, ha de contemplar les següents mesures:
Per complir l’objectiu de l’estudi geològic geotècnic amb un nivell de definició d’estudi
informatiu es planteja un disseny dels desmunts (apartat 7.1) i s’assegura la seva viabilitat - Inclinació: 3H/2V
tècnica i econòmica (apartat 7.2 i 7.3) dels següents desmunts: - Cunetes en capçalera del talús per conduir aigua
- Cunetes de guarda al peu de talús
Alçada - Revegetació per evitar erosió de margues i argil·lites.
PK PK UNITAT
DESMUNT màxima
INICIAL FINAL GEOTECNICA
(m)
1+700 1+860 1.03 A 7.2. EXCAVABILITAT
TRAM 1
3+420 3+417 1.25 B
1+140 1+420 0.9 Es dedueix de l’apartat 5 del present estudi les següents propietats:
3+580 3+650 0.95
6+040 6+226 1.9 UNITAT GEOTECNICA TV, X, A i B: Fàcilment excavables amb maquinària
TRAM 2 B
6+340 6+550 3.7 convencional, excavadores.
8+760 8+920 0.73
9+290 9+440 1.8 UNITAT GEOTECNICA C: Excavable amb mitjans mecànics convencionals de potència
1+060 1+180 0.88 mitjana amb un ús del martell trencador estimat en un 30%.
TRAM 3. 1+900 2+000 0.66 B
2+400 3+150 2.06 UNITAT GEOTECNICA D: Escarificables amb dificultat, necessitant la utilització de
retroexcavadora pesada de 250 a 350 kW de potència i amb pesos de 35 a 55 t.
7.1. ESTABILITAT
7.3. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS EXCAVATS
L’alçada màxima del desmunt a projectar es de 6.9 (ramal de sortida en el tram 3 de la
solució A) afectant a la unitat geotècnica C (substrat rocós no alterat), i la mitja de les Es dedueix de l’apartat 5 del present estudi les següents propietats:
alçades màximes es de 2.1m afectant a la unitat geotècnica B (substrat rocós alterat).
- Unitat geotècnica X: Retirada a abocador controlat. Si es sospita la presència de
Es tracta doncs de desmunts de poca alçada i materials de bon comportament geotècnic. contaminants, s’hauran de fer les anàlisis corresponents i traslladar-ho a abocador de
residus especials.
Vist el comportament d’aquests talussos en l’actual C-25 i l’entorn mes proper a la zona
d’estudi l’estabilitat global del talús no es veuria compromesa amb pendents força - Unitat geotècnica TV: Retirar i aplegar per a la seva posterior utilització en
verticals (fins a 1H/2V), encara que aleshores s’hauria d’evitar la caiguda de blocs. agricultura, jardineria i per a restauració de talussos i altres zones afectades per les
obres.
Des del punt de vista ambiental i per a facilitar la revegetació de talussos, els talussos
màxims que es consideren en tots els trams son: - Unitat geotècnica A: Sòls tolerables podent ser usats com a fonament i nucli de
terraplè sense restriccions.
3H/2V
- Unitat geotècnica B: Sòls tolerables a marginals. Ús en el nucli dels terraplens.
No es realitza cap verificació numèrica de l’estabilitat atenent a que queda demostrada
l’estabilitat de desmunts d’alçades importants amb pendents molt superiors en l’inventari - Unitat geotècnica C: Material de pedraplè o reblert todo-uno (hauran de ser matxucats
de talussos, per lo que es considera més representatiu l’estabilitat deduïda per mètodes i garbellats abans de la seva posada en obra)
empírics que per mètodes analítics i numèrics utilitzant dades genèriques dels materials
afectats. El pendent de disseny (seguint criteris ambientals de revegetació de talusos) es - Unitat geotècnica D: Materials de pedraplè, reblert todo-uno, àrid per a formigó i
estable fins i tot per a materials granulars de compacitat baixa (com podria ser la sorra de aglomerat asfàltic i graves per a tot-u (zahorra) per a bases i subbases (previ matxucat
platja o un grapat d’arròs), per tant, tal com es dedueix de la caracterització geotècnica, i garbellat de la roca).
aquests materials estan molt allunyats d’un comportament d’aquest tipus, quedant
garantida l’estabilitat sense necessitat de càlculs addicionals (que nomes tindrien la utilitat
A continuació es resumeix, en forma de quadre, la seva utilització:
Utilització dels materials Unitat geotècnica 8. ESTUDI DE REBLERTS

Observacions
excavats X TV A B C D
Seleccionat
Adequat Per complir l’objectiu de l’estudi geològic geotècnic amb un nivell de definició d’estudi
Tolerable X informatiu es planteja el pendent dels talussos dels reblerts i les condicions de
A la unitat C hi ha mostres tolerables, amb
Classificació
Marginal X una barreja adequada es podrien obtenir
fonamentació dels següents reblerts:
del sòl
sòls tolerables
Inadequat X X Alçada UNITAT
Todo-uno X X La unitat C pot contenir roques evolutives PK PK
TERRAPLE màxima GEOTECNICA
Pedraplè X INICIAL FINAL
(m) (%)
1+000 1+700 1.33 A(100%)
TRAM 1.
1+860 3+420 2.37 A(20%) B(80%)
1+000 1+140 0.79 B(100%)
1+420 3+580 5.7 A(0%) B(90%)
3+650 6+040 7.7 A(5%) B(95%)
TRAM 2 6+226 6+340 13.5 A(50%) B(50%)
6+550 8+760 2.6 B(100%)
8+920 9+290 3.7 B(100%)
9+440 9+539 3.2 B(100%)
1+000 1+080 2.0 B(100%)
TRAM 3.
1+200 2+400 3.9 B(100%)
L’alçada màxima del reblert a projectar es de 13.5, i la mitja de les alçades màximes es de
4.6m. Es tracta doncs de reblerts de petita alçada.
Donat que les unitats geotècniques sobre les que s’assenten els reblerts (A, B i C) no
presenten problemes de capacitat portant ni de deformació, i de condicions de
fonamentació sense pendent elevat (menor al 20%), els talussos dels reblerts s’hauran
d’executar amb el següent pendent:
3H/2V
No es realitza cap verificació de l’estabilitat interna del reblert, donat que es considera
més representatiu l’estabilitat deduïda per mètodes empírics que per mètodes analítics i
numèrics utilitzant dades genèriques dels materials afectats.
No es realitza cap verificació de l’estabilitat de la fonamentació del reblert donat que les
unitats geotècniques sobre les que s’assenten els reblerts (A, B i C) no presenten
problemes de capacitat portant ni de deformació.
En l’apartat de caracterització geotècnica dels materials s’han esmentat, per a cada unitat
geotècnica, l’aprofitament de cada un dels materials.
A continuació es resumeix, en forma de quadre, la seva utilització:

Utilització dels materials Unitat geotècnica

Observacions
excavats X TV A B C D 9. ESTUDI DE FONAMENTS D’ESTRUCTURES
Fonament X X X X
Nucli X X X X
Usos en Coronació Per complir l’objectiu de l’estudi geològic geotècnic amb un nivell de definició d’estudi
terraplè Espatller X X X X
Només es poden utiitzar sòls adequats o
informatiu es planteja la tipologia de fonamentació de les següents estructures:
Reblert localitzat
seleccionas
UNITAT
ESTRUCTURES PK
GEOTECNICA
O.D 1.1 1+648
O.D 2.1 2+679
O.D 3.1 3+507
P.I 3.1 3+800
TRAM 2 B
O.D 3.2 3+993
P.I 4.1 4+095
P.F 1 4+890
MUR 1 6+300
O.D 1.1 1+333
B
P.F 2 1+440
P.S 3.1 3+214 CoD
TRAM 3. O.D 0.1 (R.Entrada) 0+417
Solució A P.I 98.1 (R.Entrada) 0+500
MUR 3 (R.Entrada) 0+600 B
P.I 98.1 (R.Sortida) 0+300
O.D 0.1 (R.Sortida) 0+382
O.D 1.1 1+333
B
TRAM 3. P.F 2 1+440
Solució B P.S 3.1 3+238 CoD
P.I 98.1 (R.Sortida) 0+400 B
*P.F: Pas de Fauna
Totes les fonamentacions seran superficials directes sobre les unitats B, C o D, garantint
en tots els casos un encastament mínim de 1.0m.
En cap cas es fonamentarà sobre les unitats TV, X i A.
No es realitza cap verificació de l’estabilitat de la fonamentació de les estructures donat

que les unitats geotècniques sobre les que s’assenten (B, C i D) no presenten problemes de
capacitat portant ni de deformació, a més que es tracta d’un exercici sense sentit tècnic i
allunyat dels objectius de l’estudi al dependre la capacitat portant de la geometria de la
fonamentació i de les càrregues.
De forma general, es pot prendre els valors de la pressió vertical de treball (BS
8004:1986) segons:
UNITAT B 600 kN/m2
De forma concreta, per als passos superiors definits en els trams 3A i B, corresponents a la
zona d’enllaç amb l’actual C-25, donat que existeix informació a nivell de projecte

constructiu, i que aquesta ha estat verificada per un sondeig en la fase d’estudi informatiu,
es pot definir de forma més concreta la pressió vertical de treball.
10. ESPLANADA
Es disposa de la cartografia geològica i de 3 sondejos (SD 100+200, SR-4 i S-1).
La carretera que es proposa construir té una part que aprofitarà l’ actual carretera de
En los sondeigs s’identifica que la fonamentació es realitzarà directament en el substrat Guissona a Sant Guim de la Plana i per l’ actual carretera de Vicfred a la Masia d’
rocós no alterat (unitat geotècnica C o D). En concret es tracta de calcaries de qualitat Hostalets. Després circularà per un camí que no es troba pavimentat.
mitja amb RQD de l’ordre de 60 i un grau d’alteració de II a III.
L’estat del ferm actual es veu clarament malmès presentant quartejaments, flonjalls i
La fonamentació s’ha de realitzar per sota dels 2.0m de profunditat, en roca sana. esquerdes, sent més importants en la carretera de Vicfred a la Masia d’Hostalets que en la
carretera de Guissona a Sant Guim de la Plana.
La resistència a compressió simple obtinguda en laboratori, ha estat de 87 MPa, mentre
que la resistència a tracció (assaig Brasiler) ha estat de 7,5 MPa. Es suposa una secció del ferm amb una subbase de macadam i un paviment asfàltic
d’ entre 5 i 10 cm de gruix.
Segons la Guía de Cimentaciones para obras de carretera del Ministerio de Fomento:
L’esplana es trobaria sobre materials tolerables, 0, marginals, IN, i en roca, R.
qu
Pvadm P0 ·D 1 ·D 2 ·D 3 · ;
P0
On:
- P0 = 1 MPa
10·q t
- D1 = 0,93
qu
- D2 0,5 , por considerar un grau d’alteració de III.
RQD
- D3 = 0,79
100
UNITAT C i D 3400 kN/m2
Formació de l’esplana a partir de les obres de terra subjacent, ja sigui terraplenat o desmunt d’excavació.
Norma 6.1-IC Seccions de ferm de la Instrucció de Carreteres (Ordre FOM/3460/2003 de 28 de novembre,
BOE 12/12/2003).
Els materials que s’indiquen a la figura anterior, tindran les següents característiques:

11. CONCLUSIONS
El present annex que correspon a l’estudi geològic i geotècnic per a la redacció d’un
projecte informatiu dona resposta als 2 objectius plantejats:
x Serveix de recolzament a les actuacions contemplades en l’estudi informatiu

x Assegura la viabilitat i identifica problemàtiques relacionades amb els terrenys
identificats.
Els materials identificats en la zona de l’estudi informatiu son:
Època Unitats geològiques Descripció
Qx -Qxa Reblerts antròpics i d’abocador

Materials per a la formació d’esplana. Norma 6.1-IC Seccions de ferm de la Instrucció de Carreteres Qa Dipòsits al·luvials
(Ordre FOM/3460/2003 de 28 de novembre, BOE 12/12/2003).
Holocè
Qt01 Llit actual, plana d’inundació
A continuació s’indiquen els diferents tipus d’esplanada que trobarem sobre les unitats
Qr Dipòsits de llits actuals i rieres
geotècniques identificades:
Qco Dipòsits col·luvials
- Unitat geotècnica A: sòl tolerable que no compleix totes les especificacions
complementaries per tant haurà de ser considerat inadequat IN. L’ inflament lliure Pleistocè Qg Dipòsits de vessant
obtingut supera l’1%, totes les altres propietats les compleix. No obstant de ser usat Argiles vermelles i margues grises amb
POlc
com a esplanada caldrà que sigui estabilitzat amb ciment o calç per obtenir un S-EST1 intercalacions de gresos i calcàries
Oligocè inferior
o un S-EST2 POlc1 Gresos i argiles
- Unitat geotècnica B: sòl marginal, IN. Per a ser usat com a esplanada caldrà que sigui
POmc Margues amb intercalacions de calcàries
estabilitzat amb ciment o calç per obtenir un S-EST1 o un S-EST2
- Unitat geotècnica B i C: Roca, R. Només es donarà en desmunts de mes de 1.5m POmg Margues, calcàries i gresos
d’alçada sobre superfícies estructurals sense meteoritzar.
- Unitat geotècnica D: Roca, R. Només es donarà en desmunts sobre superfícies POmlg Margues, limolites i gresos
estructurals sense meteoritzar.
Aquests materials s’han agrupat en unitats geotècniques, atenent al comportament
Tant en la unitat C com en la D, caldrà evitar la retenció de l’aigua a l’esplanació geotècnic similar:
mitjançant un sistema de drenatge adequat i el reblert amb formigó tipus HM-20 segons
l’article 610 del PG-3, de les depressions que puguin retenir l’aigua o impedir el seu
Taula de les unitats geotècniques diferenciades
escolament.
Unitat
Materials Unitats geològiques
Pel que respecte els sòls de les unitats A i B, a manca d’assajos de reactivitat potencial als geotècnica
àlcalis del ciment, es consideren que podran ser estabilitzats amb calç o bé amb ciment. La TV T.V.
granulometria compliria, a manca d’esbrinar el contingut en fracció argila (tamís 0,063
UNE) i la plasticitat del material estaria situada al límit de les recomanacions del PG-3 per X Sols: barreges de graves, llims i argiles Qx -Qxa
ambdues formacions si es vol estabilitzar amb ciment (índex de plasticitat 15 i límit A Qa, Qt01, Qr, Qco, Qg
líquid 40), i compliria per estabilitzacions amb calç. Finalment el contingut en matèria
orgànica es situaria dintre dels valors admissibles. Alteració superficial del substrat rocós: llims i argiles amb
B POmlg, POlc, POlc1, POmc
algunes graves

Alçada Característiques
Taula de les unitats geotècniques diferenciades Pk Pk Unitat
DESMUNT màxima Excavabilitat Materials
inicial final Geotecnica
Unitat (m) excavats
Materials Unitats geològiques
geotècnica 1+700 1+860 1.03 A Tol
TRAM 1. Ripable
C Substrat rocós: roques toves , margues, lutites i gresos POmlg, POlc, POlc1, POmc 3+420 3+417 1.25 B Tol a marg
1+140 1+420 0.9
D Substrat rocós: calcàries sanes POmg 3+580 3+650 0.95
6+040 6+226 1.9
TRAM 2 B Ripable Tol a marg
Les propietats geotècniques deduïdes a nivell d’estudi informatiu son: 6+340 6+550 3.7
8+760 8+920 0.73
9+290 9+440 1.8
Taula de les propietats geotècniques 1+060 1+180 0.88
TRAM 3. 1+900 2+000 0.66 B Ripable Tol a marg
Densitat Humitat Angle freg Compressió
Unitat Fins Plasticitat 2+400 3+150 2.06
seca natural intern Simple
geotècnica (%) (LL i IP)
(kN/m3) (%) ĳ(º) (MPa)
L’alçada màxima del reblert a projectar es de 13.5, i la mitja de les alçades màximes es de
TV - - - - - -
4.6m. Es tracta doncs de reblerts de petita alçada.
X - - - - -
Donat que les unitats geotècniques sobre les que s’assenten els reblerts (A, B i C) no
30 a 25 a 40
A
90 12 a 18
>18 <15 30 a 36 0.1 a 0.2 presenten problemes de capacitat portant ni de deformació, i de condicions de
30 a 30 a 45 fonamentació sense pendent elevat (menor al 20%), els talussos dels reblerts s’hauran
B >18 <15 36 a 41 >0.5 d’executar amb el següent pendent:
90 10 a 20
C - - >22 <10 - >1.5
3H/2V
D - - >25 <1 - 38
Per complir l’objectiu de l’estudi geològic geotècnic amb un nivell de definició d’estudi
informatiu es planteja la tipologia de fonamentació de les totes les estructures com a
L’alçada màxima del desmunt a projectar es de 6.9 afectant a la unitat geotècnica C
superficials directes sobre les unitats B, C o D, garantint en tots els casos un encastament
(substrat rocós no alterat), i la mitja de les alçades màximes es de 2.1m afectant a la unitat
mínim de 1.0m.
geotècnica B (substrat rocós alterat).
En cap cas es fonamentarà sobre les unitats TV, X i A.
Es tracta doncs de desmunts de poca alçada i materials de bon comportament geotècnic.
De forma general, es pot prendre els valors de la pressió vertical de treball (BS
En conclusió, el disseny dels talussos, ha de contemplar les següents mesures:
8004:1986) segons:
- Inclinació: 3H/2V
UNITAT B 600 kN/m2
- Cunetes en capçalera del talús per conduir aigua
- Cunetes de guarda al peu de talús
De forma concreta, per als passos superiors definits en els trams 3A i B, corresponents a la
- Revegetació per evitar erosió de margues i argil·lites.
zona d’enllaç amb l’actual C-25, es pot prendre els valors de la pressió vertical de treball:
UNITAT C i D 3400 kN/m2
Els diferents tipus d’esplanada que trobarem sobre les unitats geotècniques identificades
seran:
- Unitat geotècnica A: IN
- Unitat geotècnica B: IN o R (en desmunts de més de 1.5m d’alçada)
- Unitat geotècnica C: R
- Unitat geotècnica D: R
No s’ha de tenir en compte la classe específica d’exposició segons la EHE-08, donat que
en cap dels reconeixements de camp realitzats s’ha observat l’existència del nivell freàtic,
i els resultats de laboratori dels quals disposem mostren quantitats limitades de sulfats.
No obstant, s’haurà de comprovar en fases posteriors d’estudi o durant l’execució de les

obres el contingut en sulfats dels sòls i l’agressivitat de l’aigua en cas de que s’identifiqui.
En els municipis afectats pel projecte, Guissona, Sant Guim de la Plana i Ivorra, a la
província de Lleida i Castellfollit de Riubregós, Pujalt i de Calonge de Segarra a la
província de Barcelona, no caldrà considerar l’efecte sísmic en el càlcul d’estructures.

Annex 4 Geologia I Geotecnia 01

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Annex 4 Geologia I Geotecnia 01

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MILLORA GENERAL. NOVA CARRETERA.

MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT DE GUISSONA AMB L’EIX TRANSVERSAL,

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.I

1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I OBJECTIU DE L’ESTUDI ROTONDA ROTONDA PK LONGITUD LONGITUD

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.1

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.2

1.2. OBJECTIU DE L’ESTUDI GEOLOGIC GEOTECNIC 2.1. SINTESIS - DOCUMENTACIÓ PRÈVIA

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.3

2.2. CAMPANYA DE RECONEIXEMENT GEOLOGIC GEOTECNIC

2.2.1. Campanya de camp - mostres alterades de sòls obtingudes de cales

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.4

2.3. ANÀLISI DE GABINET

No s’ha considerat necessari separar la caracterització geològica i geotècnica per a cada

Els treballs de gabinet es recullen en el present annex de geologia i geotècnia que

- l’anàlisi de la informació antecedent

carbonatats. Les lutites normalment estan bioturbades i, ocasionalment, presenten

Durant el Terciari, a la Depressió Central Catalana s’acumulà una potent sèrie

Els diferents estrats es disposen monoclinalment cabussant lleugerament cap el sud-oest

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.7

POlc1 Gresos i argiles ZONA AXIAL Escorça engruixida (>35 km)

tectònica neògena i l’efecte de l’encaix de la xarxa de drenatge quaternària, ha donat un A3

La xarxa de drenatge quaternària ha incidit les superfícies estructurals perpendicularment

També s’han cartografiat i distingit petits escarpaments o desnivells originats

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.8

La valoració de la tectònica en el disseny de les actuacions contemplades, es realitza a

Atenent al Mapa d’àrees Hidrogeològiques de Catalunya a escala 1:250.000, publicat per

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.9

3.4.2. Aqüífer carbonatat

Donada l’anisotropia existent, la distribució de permeabilitat no és uniforme i globalment

La recàrrega es produeix quasi exclusivament per infiltració de la precipitació, sobre tot a

La descàrrega natural és a través de manantials o subterràniament als al·luvions dels rius

La capacitat d’ emmagatzemament s’estima en 1,4 hm3/any.

4.1. RISCOS CAUSATS PER MATERIALS GEOLÒGICS

x Holocé (quaternari): inflament lliure entre 0.3 i 1.7% (mitjana 1.0 %)

Per tant no cal preveure problemes importants d’ expansivitat.

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.11

Mapa de perillositat sísmica. Norma de construcció sismorresistent, R.D. 997/2002.

La subsidència és l’enfonsament local de la superfície del terreny amb poc o nul

La sismicitat de la zona, com ja s’ha comentat no fa preveure activitat que pugui

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.13

- assaig amb penetròmetre de mà a la cala C-98

Es disposa de la següent informació de camp (recollida a l’apèndix corresponent):

G:\Tecnicos\PROYECTOS EN CURSO\208123 EI Guissona\Entregues\Definitiva\A04_Geologia i Geotècnia\I1231104MCS.doc Annex 4- Geologia i geotècnia Pàg.14

Resultats dels assajos de sòls realitzats

% % % KN/m 3 KN/m 3 % % KN/m 3 % KN/m 3 % % % % % % % MPa MPa

CT-98,5 Argiles marrons Qr CL 0 38,7 61,3 37 16,9 1,7 18 14,8 0,6

CR-10 Marga sorrenc POmc GC 66 7 27 36,8 15,9

CD8 Argila llimosa Qa 16,6 5,4 3,4 5,5 6,9

CT4 Argila mmaró POmc 10 12 78,8 39,4 15,4 2,1

CD-11 Llims argilosos POmc 38 6,3 55,7 44 17 17 16,3 5,8 8,4 9

SD110+750 Argil·lita Pomg 30,5 12,7 24,2 9,1 4,7

C-98.0 llims argilosso Qr 26.9 14.5 58.6 36.7 15.4 0,2

Resultats dels assajos de roca realitzats

de (m) a (m) KN/m 3 % MPa MPa MPa MPa % mL/kg mg/kg

2,35 2,53 Calcària grisa POmc 25,5 0,4 162,8

7,00 7,20 Calcària grisa POmc 25,6 0,8 68,7

9,50 9,80 Argil·lita marró POmg 23,3 10,4 1,5

21,70 22,00 Argil·lita vermellenca POmg 24,2 9,1 4,7

6,00 6,65 Gres de gra fi POmg 23,2 6,8 5,2

CR-7 Margocalcària POmc 0,3

CR-8 Margocalcària POmc 0,2

S-1 3,72 4,02 Calcárea grisa POmc 24,5 4,1 63,82