03 Reforç. Geografia I Historia 1 ESO Teide PDF

1 ESO
Geografia i Història
Fitxes de reforç
• sense solucions
RECURSOS
del professorat
Geografia i Història 1 Fitxa de reforç U01
Nom: Nota
R01a
Data: Grup:
1. L’univers.
Distribueix aquests conceptes dins la taula posant-los al costat de la seva definició:
univers – estel – planeta – Sol – satèl·lit
Cos celeste que gira a l’entorn d’un planeta i no té llum pròpia.
Astre que descriu una òrbita al voltant d’un estel i no té llum pròpia.
Conjunt format pels cossos celestes.
Estel de la Via Làctia al voltant del qual gira la Terra.
Cos celeste amb llum pròpia les agrupacions dels quals s’anomenen galàxies.
2. Els astres dels sistema solar.

Col·loca el nom dels planetes al lloc que correspongui.
Neptú – Júpiter – Urà – Venus – Mercuri – Terra – Mart – Saturn
P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

3. La Terra, el planeta de la vida.

Distribueix aquests conceptes dins la taula posant-los al lloc corresponent:
escorça terrestre – aigües del planeta – aire – pols – oceans – part sòlida
vida – filtre de radiació solar – rius i llacs – vapor d’aigua
Atmosfera Hidrosfera Geosfera Biosfera
4. La Lluna.
Omple els buits del text següent. Pots obtenir la informació necessària a la unitat 1 del teu llibre
de text.
− La Lluna és un que gira al voltant de la Terra. Segons la il·luminació del Sol i el seu
moviment, la part que en podem veure va canviant de forma. Les diferents etapes d’aquest
fenomen s’anomenen lunars i n’hi ha .
− Lluna : la Lluna està situada entre la Terra i el Sol i la part il·luminada queda
amagada per a nosaltres.
− Lluna creixent: la part il·luminada de la Lluna progressivament i té forma de D.
− Lluna minvant: la part il·luminada de la Lluna disminueix progressivament i té forma de .
− Lluna : veiem el disc lunar completament il·luminat.
5. El moviment de rotació.
Marca amb una creu la resposta correcta.
El moviment de rotació de la Terra origina... La terra completa un gir sobre ella mateixa
en un...
a) ... els dies i les nits.
a) ... any.
b) ... les estacions.
b) ... mes.
c) ... els anys.
c) ... dia.
Allà on els rajos del Sol arriben més
perpendiculars a la Terra fa més... En quants fusos horaris està dividida la
Terra?
a) ... humitat.
a) 12.
b) ... fred.
b) 24.
c) ... calor.
c) 36.

Nom: Nota
R01b
Data: Grup:
1. El moviment de translació: les estacions.

Omple els buits amb les següents opcions:
perpendiculars – inclinats – solstici d’estiu – solstici d’hivern
translació – estacions – el·líptica – equinoccis – inclinat
− El moviment de la Terra a l’entorn del Sol s’anomena de .
− L’eix de la Terra està en relació amb la seva òrbita .
− L’estiu té lloc quan els rajos solars arriben més .
− Quan els rajos solars arriben més és hivern.
− Els són els moments en què el dia i la nit tenen la mateixa durada en tot el planeta.
− La inclinació de l’eix de la Terra dóna lloc a les .
− El 21 de juny correspon al i el 22 de desembre al .
2. Línies i punts de la Terra.

Relaciona.
Meridià 0.
extrems de l’eix de la Terra Distància entre l’equador i un punt
qualsevol.
equador
Línies que recorren la Terra de nord a sud.
paral·lels
Pol Nord i pol Sud.
latitud
Línia que volta la Terra, perpendicular al
meridians
seu eix, equidistant als dos pols.
longitud
Distància entre el meridià 0 i un punt
Greenwich qualsevol.
Línies paral·leles a l’equador.
3. Els mapes: l’escala i els símbols.

Digues quines de les següents afirmacions són veritables (V) i quines són falses (F):
− L’escala és la relació que hi ha entre diferents mapes.
− Un mapa és una representació gràfica i reduïda de la superfície terrestre.
− L’escala gràfica és un segment graduat en el qual s’indica una unitat

de longitud determinada.
− L’escala numèrica es representa mitjançant un producte.
− La llegenda tradueix el significat dels signes i els símbols emprats en el mapa.

4. Els punts cardinals.

Completa la taula amb els conceptes de la llista.
Per on es pon el Sol. – oest – Al migdia, les ombres marquen la seva direcció.
sud – meridional – oriental – Per on surt el Sol. – nord
est
septentrional occidental
Al migdia, el Sol marca

la seva direcció.
5. Les projeccions cartogràfiques.

Identifica cadascuna d’aquestes projeccions cartogràfiques:
6. La Terra i els riscos naturals.

Completa aquest mapa conceptual sobre els riscos naturals:
Riscos naturals
atmosfèrics
plagues

Nom: Nota
R02a
Data: Grup:
1. Els oceans i els continents.

Col·loca els següents oceans i continents al lloc corresponent del mapa:
Àsia – Amèrica del Nord – Europa – Àfrica – Amèrica del Sud – Antàrtida – oceà Pacífic
oceà Atlàntic – oceà Índic – oceà Àrtic – oceà Antàrtic – Oceania
2. Els continents.
Col·loca els noms dels continents al lloc adequat segons la descripció.
Limita al nord amb l’oceà Àrtic i al sud amb el mar

Mediterrani.
Al nord, limita amb el mar Mediterrani.
Limita al nord amb l’oceà Àrtic i a l’oest amb l’oceà
Pacífic.
Envolta el pol Sud.
Limita al nord amb l’oceà Àrtic i a l’est amb l’oceà Pacífic.

3. Elements del medi físic.

Omple els buits de la il·lustració amb les paraules de la llista.
arxipèlag – serralada – riu – altiplà – península – llac – puig – cap – plana – muntanya
golf – vall – delta – illa – conca hidrogràfica
4. Respon les següents preguntes. Trobaràs tota la informació necessària en el llibre de text.
a) Quin es el riu més llarg d’Espanya?
b) El Volga és el riu més llarg d’Europa. Quina és la diferència en quilòmetres respecte al riu més
llarg d’Espanya?
c) Quina diferencia hi ha, en metres, entre el cim més alt de Catalunya i el més alt d’Espanya?
Quin es el nom de cadascun?

Nom: Nota
R02b
Data: Grup:
1. Omple la taula següent amb les dades de cada àrea geogràfica. Trobaràs tota la informació en el
llibre de text.
Àrea
Unitats de relleu Litoral Xarxa hidrogràfica
geogràfica
Europa vessants àrtic i bàltic
Espanya arxipèlag canari
Catalunya Depressió Central
2. El delta de l’Ebre.
Omple els buits del text amb les paraules adequades.
llimós – ocells – boscos de ribera – alguers – peixos – canyissars – salobrars
El sòl més característic del delta de l’Ebre és el , format pels sediments del riu. La vegeta-
ció és molt diversa: trobem plantes adaptades als ambients salins que viuen als , co-
munitats de plantes marines anomenades , petites comunitats forestals o
i . Hi abunden els , que són els vertebrats més caracte-
rístics de la zona, així com més de 48 espècies de , alguns dels quals són les captures
habituals de la pesca tradicional.

3. La geografia catalana.
Omple el mapa amb els següents elements de la geografia catalana:
la Noguera Ribagorçana – la Muga – el Fluvià – la Tordera – el Besòs
l’Ebre – el Francolí – el Gaià – el Llobregat – el Segre – la Noguera Pallaresa
el Ter – Depressió Central – Depressió Prelitoral – Serralada Litoral
Serralada Prelitoral – Pirineus – Prepirineus

Nom: Nota
R03a
Data: Grup:
1. Completa aquesta taula amb les dades que trobaràs en el llibre:
Continent Unitats de relleu Xarxa hidrogràfica Litoral

Àsia penínsules com les de
Kamtxatka, Corea, Aràbia,
Hindustan, Indoxina, Malacca i
Anatòlia
Àfrica altiplà septentrional
Amèrica vessant àrtic
Oceania grans illes
2. Digues si les frases següents són veritables (V) o falses (F):

− El vessant mediterrani, el vessant del Caspi, el vessant àrtic i el vessant atlàntic
formen part de la xarxa hidrogràfica del continent asiàtic.
− A l’Àsia, podem trobar depressions com la del mar Mort i serralades joves com l’Himàlaia.
− Els atols, que podem trobar a Oceania, són formats per immenses colònies d’éssers vius
anomenats coralls.
− L’ós polar és l’únic vertebrat terrestre de la fauna antàrtica.
− Les Rocalloses, a l’Amèrica del Sud, i els Andes, a l’Amèrica del Nord, són dues de
les serralades més importants del continent americà.

3. El continent africà.
Completa aquesta sopa de lletres amb els següents elements físics del continent africà:
M P I H G R P R U R B F D O L Congo
Z H A V I B A C C R J E R I R Kalahari
B X Q B I K I Ñ L R F A N K A Kilimanjaro
X Y Z V O C A A E K J D R V C
Madagascar
D M X L O D T L R N C X W Q S
Nil
U I Ñ N B R T O A A P J D Ñ A
S R G Y X G A M R H H Ñ V X G Sàhara
C O G L N X I D G I A A S D A Victòria
Y U Q R C L F A T N A R S G D
F G N B I R K S B K H G I E A
T C N K Ñ C Y E K U C C R W M
4. De vegades, reconèixer un mapa és una qüestió de perspectiva.

Sabries dir a quins continents corresponen els següents mapes muts?:

Nom: Nota
R03b
Data: Grup:
1. El continent asiàtic.
Distribueix en el mapa mut els següents elements geogràfics d’Àsia:
depressió del
Caspi
península
d’Aràbia
depressió de
l’Aral
altiplà de
Sibèria
Central
gran planura
siberiana
Himàlaia
plana del
Ganges
arxipèlag
japonès
Indus
Ganges
Eufrates
Tigris
Huang He
Digues si les següents afirmacions sobre Àfrica són veritables (V) o falses (F):
− El Sàhara és una gran selva del continent africà.
− El riu Nil és un dels més extensos del continent.
− El desert de Kalahari es troba al nord del continent.
− Madagascar és una illa situada a l’est d’Àfrica.
− El riu Níger desemboca al mar Mediterrani.
− La de Somàlia és l’única península important d’Àfrica.

3. El continent americà.
Distribueix en el mapa mut els següents elements geogràfics del continent americà:
muntanyes
Rocalloses
Mississipí
península del
Labrador
serralada dels
Andes
Amazones
Riu de la Plata
Terra del Foc
península d’Alaska
Terranova
les Antilles
península del
Yucatán
4. Oceania.
Omple els buits amb els mots adequats.
Micronèsia – Austràlia – Polinèsia – atols – volcànic – Melanèsia
− és l’illa més gran d’Oceania.
− Els són illes circulars formades per coralls.
− Les illes d’origen han estat formades per la lava dels volcans.
− La regió d’illes situada al Pacífic central rep el nom de .
− La està formada per les illes més orientals.
− La es troba entre la Micronèsia i Austràlia.
Nom: Nota
R04a
Data: Grup:
1. Aigua dolça i aigua salada.

Completa aquest mapa conceptual sobre la hidrosfera:
Hidrosfera
aigües marines
dolces
rius mars
2. El cicle del aigua.

Explica breument els següents conceptes del cicle de l’aigua. Trobaràs tota la informació
necessària a l’apartat 1.2 del llibre de text.
− Evaporació:
− Transport:
− Precipitació:
3. Els rius.
Els rius que s’originen per la neu fosa o que Les aigües subterrànies...
provenen de les glaceres són de règim...
a) ... estan sota la superfície de la Terra.
a) ... nival.
b) ... són inaccessibles.
b) ... glacial.
Els llacs d’origen tectònic es formen per
Parlem de règim pluvial quan un riu té esfondraments diversos. Dos exemples en
l’origen exclusivament en... podrien ser...
a) ... l’aigua de la pluja. a) ... el llac Baikal i el mar Mort.
b) ... l’aigua dels llacs. b) ... el llac Tanganyika i el llac Txad.

Un llac d’origen glacial té l’origen en...
a) ... les glaceres.
b) ... el gel polar.

4. Llacs i estanys.
Relaciona.
Situats a l’interior de conques fluvials.
llacs d’origen tectònic Formats en omplir-se d’aigua les cavitats
llacs d’origen endorreic produïdes per l’erosió de les glaceres.
llacs d’origen glacial Originats per moviments de terra
provocats per falles o fosses tectòniques.
5. El relleu dels fons oceànics.

Situa aquests conceptes en el lloc adequat segons la seva definició:
Plataformes continentals – Conques oceàniques – Dorsals oceàniques
Ocupen grans extensions entre continents i algunes de les seves

fosses superen 11 000 m de fondària.
Serralades contínues de muntanyes a les conques oceàniques.
Tenen poc pendent i arriben fins a profunditats de 100 a 130 m.
6. Omple els espais buits amb els conceptes de la llista.

continent – plataforma continental – fossa oceànica – volcà
muntanya submarina – falles – illa volcànica – dorsal oceànica

Nom: Nota
R04b
Data: Grup:
1. El cicle de l’aigua.
Omple els espais del gràfic amb el fenomen adequat. Tingues en compte que alguns fenòmens
es donen a més d’un lloc.
transport – condensació – precipitació – evaporació – retorn a l’oceà – filtració

2. Els corrents.
Completa la taula següent amb les característiques de cada corrent marí:
Nom Tipus Origen
El Niño
fred
oceà Àrtic
càlid
3. Les marees.
Completa aquests mots encreuats:
1
1. Moment en què la marea arriba al
seu màxim nivell.
2. Oscil·lacions diàries del nivell de
2 l’aigua del mar.
3 3. Al revés, moment en què la marea
arriba al nivell mínim.
4 4. Moviments regulars de l’aigua del
5
mar.
5. Desplaçament d’una massa d’aigua
en una certa direcció i velocitat.
4. Vocabulari del tema.

Busca en el diccionari les paraules següents i anota’n la definició:
• banquisa
• plàncton
• hidrografia

Nom: Nota
R05a
Data: Grup:
1. Els elements del clima.

Completa el text amb els conceptes següents:
precipitacions – vents – termòmetre – pressió atmosfèrica – anemòmetre
màxima – humitat – mínima – pluviòmetre – temperatura – vapor d’aigua
Els elements principals del clima són els següents:
a) La indica el grau d’escalfor i es mesura mitjançant el . La
més alta és la i la més baixa és la .
b) Les són la quantitat d’aigua que cau en un lloc durant un període de
temps determinat. Es mesuren amb el .
c) La és la quantitat de que hi ha a l’aire.
d) La és el pes de l’aire sobre la Terra.
e) Els són els moviments dels corrents d’aire. L’ en mesura la
velocitat.
2. Els climes de la Terra.

a) Situa els diferents climes del planeta pintant-ne les zones amb colors diferents. Si no tens
colors, pots fer servir diferents símbols: creus, ratlles, punts, cercles, etc.
b) Col·loca els noms dels continents i dels oceans.
c) Situa en el mapa les següents ciutats i mira quin clima tenen: Londres, Roma, Nova York,
Barcelona, Sydney, Pequín, el Caire, Rio de Janeiro, Tòquio, Singapur, Ciutat del Cap.

3. Els climes de la Terra. Els medis càlids.

Situa en cada clima les seves característiques.
oscil·lació tèrmica dia/nit – temperatures altes – humitat elevada – moltes pluges
molt poca pluja – bosc tropical – vegetació escassa
Equatorial
temperatures altes selva
Tropical estació seca i estació humida
moltes precipitacions
Desèrtic temperatures altes
4. Els climes de la Terra. Els medis freds.

temperatures baixes – temperatures extremadament fredes – gran altitud
sol a l’estiu i foscor a l’hivern – poques precipitacions – moltes precipitacions
boscos de fulla caduca – vegetació gairebé inexistent
Polar
D’alta
muntanya
5. Els climes de la Terra. Els medis temperats.

calor a l’estiu i fred a l’hivern – temperatures càlides – temperatures moderades
rius de cabal escàs i variable – precipitacions abundants – precipitacions escasses
bosc i prada – alzines i pins
Continental
Oceànic bosc de fulla caduca
Mediterrani precipitacions escasses

Nom: Nota
R05b
Data: Grup:

Escriu a sota de cada fotografia el clima que hi correspon.
tropical – mediterrani – desèrtic – oceànic – d’alta muntanya – polar
2. Els factors del clima.

Uneix amb fletxes cada factor amb el seu efecte sobre el clima.
latitud Afavoreix les pluges i la suavització de les temperatures.
altitud Genera microclimes artificials.
distància al mar Com més propera a l’equador, més hores de sol i de calor.
corrents marins Els freds disminueixen la temperatura i els càlids l’augmenten.
activitat humana Com més gran, més baixa és la temperatura.
3. El canvi climàtic.
Completa el text amb els mots que trobaràs a continuació.
1,4 °C – desenvolupament sostenible – escalfament – 5,8 °C – efecte hivernacle
activitat humana – protocol de Kyoto – gasos contaminants – canvi climàtic – temperatura
Les Nacions Unides preveuen que la de la Terra augmentarà durant el segle �� entre
i . Gran part de l’ del planeta el causa l’ ,
sobretot pels dels vehicles i les fàbriques. Aquests gasos són responsa-
bles de l’ . Per lluitar contra el els països han fet un es-
forç i han firmat el per tal d’aconseguir un
que ajudi a resoldre el problema.
4. Els climes a Espanya i Catalunya.

a) Pinta amb un color diferent cada clima a la llegenda del mapa i després busca la zona on té
lloc cada clima i pinta-la amb el color corresponent. Si no tens colors, pots fer servir diferents
símbols: creus, ratlles, punts, cercles, etc.
b) Situa: França, Andorra, Portugal, mar Mediterrani i oceà Atlàntic.
c) Col·loca: Barcelona, Madrid, València, Canàries, Balears, A Corunya, Bilbao, Sevilla i Saragossa,
i fixa’t a quin clima es troben.
5. Un clima molt particular.

A Espanya hi ha una zona amb un clima molt particular, a causa de la seva situació geogràfica.
Quina zona és?
Quin és aquest clima?
Com són les seves temperatures?
I les pluges?
A quin continent pertany?
6. Els climes a Catalunya.

Quins són els climes que podem trobar a Catalunya?

Nom: Nota
R06a
Data: Grup:
1. Les alteracions ambientals.

Tres conceptes expliquen la destrucció del medi pels humans: destrucció, sobreexplotació i
contaminació. Posa al peu de cada fotografia el concepte que hi correspongui.
2. Relaciona cada concepte amb la seva definició.

sòl Procés ocasionat per l’home que provoca l’empobriment del sòl.
biodiversitat Retrocés i desaparició dels boscos.
desforestació Conjunt d’espècies existents.
desertificació Capa externa de l’escorça terrestre.
desertització Procés natural d’empobriment del sòl.
3. L’home enfront de la natura.

Posa al costat de cada afirmació si el subjecte de la frase és La natura o La humanitat.
contamina i destrueix.
no genera residus, abans o després tot es reincorpora.
es divideix en molts ecosistemes, diferents quant a temperatura, aigua, sòls...
es troba en un equilibri inestable amb canvis que poden produir la mort
d’éssers vius.
genera molts residus.
sobreexplota els recursos i altera els ecosistemes.

4. Les causes de la contaminació de les aigües.

Escriu a cada requadre quina causa de contaminació representa.
centrals tèrmiques i nuclears (augment de temperatura)
agricultura i ramaderia (fertilitzants i pesticides) – infraestructures (pols)
mineria (residus) – ciutats (residus) – indústries (residus tòxics) – petroliers (marees negres)
5. La contaminació de l’aire.
Completa les frases.
− L’augment de la temperatura de la Terra es deu a l’ .
− La causa principal de l’efecte hivernacle són els .
− L’ozó ajuda a protegir-nos de les , molt perjudicials per a les persones, les
plantes i els animals.
− Els últims anys s’ha format el especialment a causa dels gasos CFC.
6. Explica breument què podries canviar a la teva vida quotidiana per evitar perjudicar el medi
ambient.

Nom: Nota
R06b
Data: Grup:
1. Dos mons ben diferents.
a) Descriu i compara les imatges.
b) Descriu el procés que hauries de seguir en totes dues situacions en cas que volguessis beure
un got d’aigua.
2. El reciclatge.
Quan vas a llençar les escombraries et trobes aquests contenidors. Saps quin és cada contenidor
i què hi has de tirar a cadascun?
Rebuig – Envasos – Vidre – Paper i cartró– Orgànic
un diari – unes llaunes – unes ampolles de vidre – una bossa de plàstic
unes closques d’ou – restes de plantes – uns bolquers – residus de l’escombra – cartró

3. L’escalfament de la Terra.
Respon breument les preguntes següents:
a) Per a què serveix un hivernacle?
b) Ara imagina-t’ho: què deu ser l’efecte hivernacle?
c) Quines són les causes que el produeixen?
d) I la conseqüència?
e) Què passaria a primera línia de platja amb molts edificis si el nivell del mar pugés?
4. Digues quines de les següents afirmacions són veritables (V) i quines són falses (F):
Si l’afirmació és falsa escriu al costat l’afirmació correcta.
− Al món hi viuen més de 7 000 milions
de persones.
− El repartiment de recursos és igual a tot el món.
− Els recursos de la Terra són infinits i en
podem consumir tants com vulguem.
− Cal canviar la mentalitat per assolir un
consum més responsable.
− Els països pobres contaminen deu vegades
més que els rics.
− L’aigua és un dels béns més preuats i s’ha
de tenir cura de l’ús que se’n fa.
5. Desenvolupament sostenible.
Pensa en el teu institut: hi ha molts llums i ordinadors, hi ha calefacció, es fan fotocòpies... De
quina manera es podria consumir menys i generar menys residus? Al costat de cada element
posa una idea que millori la sostenibilitat del centre.
− Llums:
− Ordinadors i pantalles:
− Paper:
− Calefacció:
− Aigua:

Nom: Nota
R07a
Data: Grup:
1. Els orígens de la humanitat.

El procés d’hominització es basa en tres aspectes. Completa les frases amb els conceptes
següents:
aparell fonador – capacitat cranial – bipedisme – llenguatge – augment
− El : el fet de caminar sobre dues cames, alliberant els braços per poder
manipular objectes.
− L’ de la , que fa augmentar la capacitat de raonament.
− El desenvolupament de l’ i del .
2. L’evolució humana.
Ordena els diferents homos de més antic a més modern numerant els requadres. Omple la
informació de la fitxa de cadascun.
Nom: Nom: Nom: Nom: Nom:
Data d’aparició: Data d’aparició: Data d’aparició: Data d’aparició: Data d’aparició:
Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat:
a) Quin canvi es veu a primera vista entre cada homo i el seu antecessor?
b) Hi ha una evolució que es dóna en tots els homos excepte en un. Quina és? (Fixa’t bé en
l’apartat del llibre on es descriuen les característiques de cadascun.)
c) En quin cas hi ha l’excepció?
d) Fixa’t en l’Homo erectus. Què porta a la mà? Per què va ser important el domini d’aquest
element?

3. Les condicions de vida al paleolític.

caçadors-recol·lectors – caça – tribus nòmades – recol·lecció
Els humans del paleolític vivien agrupats en i com que no produïen aliments vivien
de la , la i la pesca. Per això diem que eren .
4. Fabricació d’estris al paleolític superior.

Escriu a sota de cada eina el seu nom i digues per a què servia. Després completa el text amb els
termes següents:
banya – os – pedra – fusta
Els estris estaven fets de (sobretot de sílex), d’ (arpons, atzagaies i agulles de

cosir), (punxons i propulsors) i (mànecs).
5. L’aparició de l’art.
L’aparició de l’art implica temps lliure, divisió del treball, rituals i ensenyament. Alguns
consideren que és el pas clau de l’home cap a les societats organitzades. Mira els dibuixos i les
fotografies de la unitat del llibre i respon les preguntes següents:
a) Quins animals hi ha representats a les pintures rupestres?
b) D’aquests animals quin ja no existeix?
I quin ja no trobem a la zona de les coves on estan pintats?
c) Si fossis un nen del paleolític, per a què et podrien servir les pintures?
d) Quina activitat de la il·lustració segueixen fent els adolescents actualment?
e) Què simbolitzen les dones, que són tan importants i són representades ritualment com a
deesses?

Nom: Nota
R07b
Data: Grup:
1. Del paleolític al neolític.

Situa a cada requadre les característiques del paleolític o del neolític.
arriba cap al 4500 aC a Catalunya – sedentarisme – caçadors – agricultors – vida nòmada
ramaderia – pintures rupestres – ceràmica – estris de pedra – apareix cap al 8000 aC – recol·lectors
Paleolítc Neolític
2. La revolució neolítica.
Indica si és veritable (V) o fals (F) segons si la frase correspon o no al neolític. Si l’afirmació és
falsa, escriu la frase correcta al costat.
− Neolític significa ‘pedra vella’.
− A la revolució neolítica s’inicien la caça i la pesca.
− Van aparèixer el sedentarisme i els poblats permanents.
− L’agricultura apareix cap al 4500 aC.
− L’excedent va fer necessaris els estris per

emmagatzemar (ceràmica i cistelleria).
3. Els estris del neolític.

Dibuixa l’estri i digues per a què servia.
falç aixada mola

4. L’edat dels metalls.

Quin és el primer metall que es va utilitzar?
Com es fa el bronze?
Quin avantatge tenia el bronze sobre el coure?
Quins objectes es fabricaven amb bronze?
Quin metall es va descobrir després del bronze?
Quins avantatges tenia aquest nou metall?
Què va aportar als primers pobles que el van fer servir?
5. El megalitisme.
Relaciona cada imatge amb el seu nom i la seva descripció.
Diversos menhirs
menhir
disposats en cercle.
sepulcre de
Monòlit clavat a terra.
corredor
Gran sepulcre de pedra

dolmen
amb parets i coberta.
Tomba composta d’una

cambra funerària feta
cromlec amb lloses grans i un
passadís també de
lloses.

Nom: Nota
R08a
Data: Grup:
1. Les primeres civilitzacions urbanes.

a) Marca en el mapa les diferents zones on
van néixer les primeres ciutats.
b) Busca en un atles a quins països actuals
corresponen i escriu-ne el nom. Situa
també el riu Nil, el mar d’Aràbia, el riu
Tigris, el riu Eufrates i el mar Roig.
2. Quins invents apareixen en aquestes imatges? Escriu-ne el nom i digues per què van ser
importants per a la creació dels estats.

3. L’Estat egipci. El poder del faraó.

a) Situa adequadament els símbols del poder del faraó.
corona del Baix Egipte – fuet – voltor – cobra
corona de l’Alt Egipte – barba postissa – ceptre
b) Completa les frases amb els conceptes següents:

Ra – jerarquitzada – militar – sol – suprem sacerdot – piràmide – déu vivent – polític
− La societat egípcia era molt , com si fos una .
− El faraó era a dalt de tot i era el cap , el cap i el
.
− El faraó era home i era també considerat un , el fill de , el déu del
.
4. L’Estat egipci. Els grups socials.

La societat egípcia distribueix en forma de piràmide els diferents grups socials: situa cadascun al
seu lloc.
el faraó i la seva família – esclaus
alts funcionaris – artesans
sacerdots – camperols – militars
comerciants – escribes

Nom: Nota
R08b
Data: Grup:
1. La religió egípcia.
Relaciona el déu amb el seu nom i la seva funció posant el número que pertoqui al costat de la
imatge i de la seva funció divina.
Transport dels
1. Ra
morts.
2. Osiris Jutge dels morts.
3. Isis Sol.
4. Anubis Saviesa.
5. Thot Deessa mare.
6. Maat La llei i l’ordre.
2. L’art egipci. L’arquitectura.

a) Ordena les fotografies de més antiga a més moderna numerant-les de l’1 al 4, i escriu el nom
de la construcció que s’hi veu al costat. Després, respon les qüestions.
b) Per quina raó es van construir els hipogeus?
c) Ets un lladre de tombes i entres a la tomba d’un faraó egipci. Què hi trobaries? Descriu els
objectes de la tomba. Mira en el llibre de text el dibuix de la tomba de Tutankamon.

3. L’art mesopotàmic i egipci.

Busca en el llibre de text el nom de cada obra i digues si pertany a l’art egipci o a l’art
mesopotàmic.
4. Els jeroglífics.
a) Els jeroglífics es van poder desxifrar gràcies a una troballa que tens a la fotografia.
Com es diu?
b) Com va ajudar a desxifrar el significat dels jeroglífics?

Nom: Nota
R09a
Data: Grup:
1. L’Època arcaica.
Completa aquest text sobre l’època arcaica de la civilització grega amb les paraules següents:
colònies – aristocràcia – polis – emigració – �� aC – �� aC – camperols
L’època arcaica comença al segle i dura fins al segle . Els grecs vivien en
petits estats o , que consistien en una única ciutat i les terres del seu voltant. Les polis
estaven controlades per l’ , que controlava la majoria de la població, formada per
. Aquest fet i la pressió demogràfica van provocar un fenomen d’ i
la fundació de nombroses al Mediterrani.
2. Les colonitzacions.
Marca en aquest mapa mut de la península Ibèrica les diferents colònies que van establir els
grecs i, en un color diferent, les feniciocartagineses. Divideix, també, la superfície de la península
segons les diferents tribus que hi vivien. Trobaràs tota la informació necessària a l’apartat 2.2 del
llibre de text.

3. L’època clàssica.
Distribueix les frases següents al lloc corresponent de la taula:
− La societat estava dividida en iguals, periecs i ilotes.
− Tots els ciutadans eren lliures i gaudien de drets polítics.
− La base de la seva cultura era la disciplina guerrera.
− El seu paper a les guerres mèdiques li va donar l’hegemonia.
− Va formar la lliga de Delos.
− El govern era a càrrec d’una elit guerrera.
− El sistema polític era democràtic.
− Va liderar una coalició contra Atenes a la guerra del Peloponès.
Atenes Esparta
4. La religió dels grecs.

Relaciona els déus grecs amb el seu paper.
Zeus (1) protectora del matrimoni
Hera (2) deessa de la saviesa
Atena (3) déu de les arts i les lletres
Hermes (4) déu de la guerra
Apol·lo (5) missatger dels déus
Ares (6) déu del mar
Posidó (7) deessa de la bellesa i l’amor
Afrodita (8) pare dels déus
Àrtemis (9) deessa de la caça

Nom: Nota
R09b
Data: Grup:
1. Línia temporal.
Distribueix adequadament aquests fets en la línia temporal:
Època arcaica – Època hel·lenística – Guerra del Peloponès – Època clàssica
Mort d’Alexandre el Gran – Conquesta romana – Fundació d’Empúries – Guerres mèdiques
Segle �� aC Segle �� aC Segle �� aC Segle �� aC Segle � aC Segle �� aC Segle �� aC Segle �� aC
2. L’art grec.
La llegenda d’aquest gràfic conté alguns errors. Corregeix-los.
1 1. Base
5
2. Arquitrau
2 6
3. Cornisa
3 4. Capitell
7 5. Fust
6. Frontó
4
7. Fris

3. Empúries, ciutat grega.

Digues si són veritables (V) o falses (F) les següents afirmacions i corregeix l’error de les que
siguin incorrectes:
− La fundació d’Empúries es va produir
l’any 623 dC.
− La Paleàpolis és l’assentament que es va
crear a terra ferma.
− La ciutat d’Empúries estava protegida per
grans muralles.
− L’àgora era el barri on hi havia els temples.

− La prosperitat econòmica d’Empúries va
permetre la seva independència respecte
d’Atenes.
4. La societat d’Atenes.
Completa la taula amb la descripció de cada classe social segons les lleis ateneses.
Ciutadans
Estrangers
Esclaus
Dones
5. El pensament racional.
Completa les frases que et proposem amb els termes següents:
astronomia – racional – història – filosofia – Aristòtil – medicina
− Una de les aportacions fonamentals dels grecs a la civilització occidental va ser la
i la introducció del pensament .
− Als segles � i �� aC, diversos filòsofs, com Sòcrates, Plató i , van reflexionar sobre
aspectes de l’existència humana.
− Van fer grans contribucions en els camps de les matemàtiques, l’ , les ciències
naturals i socials, i la .
− Els grecs també van interessar-se per oferir una explicació sobre els fets que calien ser
recordats. Així, va néixer la .
Nom: Nota
R10a
Data: Grup:
1. Distribueix en la línia temporal els següents fets de la història de Roma:

Monarquia – Fundació de Roma – República – Fi de l’Imperi romà d’Occident
Primera guerra púnica – Octavi August – Imperi
Segle �� aC Segle �� aC Segle �� aC Segle � aC Segle �� aC Segle �� aC Segle �� aC Segle � aC Segle � dC Segle �� dC Segle �� dC Segle �� dC Segle � dC
2. Col·loca cada paraula al lloc de la història de Roma que hi correspon.

primeres muralles – Octavi August – guerres púniques – Tarquini
Trajà – conquesta d’Hispània – Juli Cèsar
Monarquia República Imperi
3. La República.
Col·loca aquests càrrecs polítics de la República romana en el lloc que correspongui segons la
definició:
magistrats – Senat – cònsols – comicis
Assemblees de participació ciutadana en les quals es debatien temes d’interès

general i s’aprovaven les lleis.
Diferents càrrecs de govern, com els pretors, que s’encarregaven de la justícia;
els censors, que controlaven el cens d’habitants, i els qüestors, que s’ocupaven
de cobrar els impostos.
Magistrats que manaven l’exèrcit i convocaven les assemblees.
Cambra formada per 300 membres que discutien els aspectes més importants
de la República.

4. La societat a la República.
Com estava dividida la societat de Roma? Fes una petita descripció de cada classe social i
després distribueix-les a la piràmide segons la seva jerarquia de poder.
esclaus
plebeus
Esclaus
patricis
5. Els legionaris.
Fixa’t en aquest dibuix d’Astèrix i Obèlix vestits com uns legionaris, fet pel seu creador, Albert
Uderzo. Elabora una breu descripció del seu equip segons el que has pogut veure a la unitat.

Nom: Nota
R10b
Data: Grup:
1. Els ibers.
Subratlla en cada cas la resposta adequada.
Els ibers utilitzaven la metal·lúrgia del ferro, tècnica que coneixien gràcies a...
a) ... ser-ne els inventors.
b) ... les seves relacions amb els grecs.
c) ... un missatge dels déus.
Quins eren els cultius més habituals entre els ibers?
a) Cereals, vinya i olivera.
b) Arròs i llegums.
c) Productes de l’hort.
Com es dividia la societat ibera?
a) Camperols i esclaus.
b) Patricis, plebeus i esclaus.
c) Aristocràcia, artesans i camperols.
2. Personatges.
Completa aquests mots encreuats sobre personatges de la història de Roma. Al costat de cada
definició trobaràs un número que indica l’apartat del llibre on pots trobar la informació.
1 1. De nom Juli, va guanyar una guerra
civil i va iniciar la conversió de la
2
República en Imperi. (2)
3 2. Últim rei de Roma. (1.2)
3. General cartaginès que va travessar els
Alps amb un exèrcit d’elefants. (2.1)
4 4. Rival de Cèsar que va perdre la batalla
5
d’Ilerda l’any 49 dC. (4.1)
5. Un dels fundadors de Roma. (1)
6 7 6. Un dels dos cabdills ibers que es van
enfrontar al poder de Roma. (4)
7. Primer emperador de Roma. (2.2)
8
8. Durant el seu regnat, l’imperi va
arribar a la seva màxima extensió. (2.2)

3. Les capitals d’Hispània.

Relaciona cada capital de l’època d’August amb la seva província.
Tarraconense Corduba
Lusitània Tarraco
Bètica Emerita Augusta
4. Els romans arriben a Catalunya.

Ordena cronològicament els fets següents i indica a quin any van tenir lloc:
Expulsió dels cartaginesos de la 1.

península Ibèrica.
Revolta de les tribus iberes contra 2.
Roma.
Gneu Corneli Escipió desembarca a 3.
Empúries.
Derrota de Pompeu a Lleida. 4.
5. L’expansió territorial durant la República.

Omple la llegenda del mapa amb la informació següent:
Extensió en el segle �� aC – Limes – Màxima extensió de l’Imperi
Màxima extensió a l’època republicana – Extensió a l’època d’August

Nom: Nota
R11a
Data: Grup:
1. La vida al camp.
Llegeix el text següent i omple els buit amb les paraules adequades:
vil·les agrícoles – patricis – 500 – conreus – camperols – terres
El blat, la vinya i l’olivera eren els més importants de Roma. Molts dels
eren antics soldats que rebien de l’Estat com a recompensa, encara que la majoria de
les terres fèrtils estaven en mans d’un reduït nombre de . Aquests grans propietaris
vivien en , que en alguns casos podien arribar a tenir terrenys de més de
hectàrees.
2. La ciutat en el món romà.

Omple els buits de la imatge amb les paraules de la llista i després completa la descripció de la
ciutat. Trobaràs tota la informació necessària en el llibre de text, especialment a l’apartat 2.
vinyes – fòrum – insulae – legions – cementiri – porta – blat – dipòsit
mercat – temple – oliveres – font – domus – teatre – decumanus maximus
construcció de noves muralles – aqüeducte

Als afores de les ciutats hi havia camps de conreu, on normalment es plantaven ,

i . Als territoris conquerits, era habitual veure les despla-
çant-se per les vies romanes. Les ciutats estaven protegides per muralles amb grans
d’entrada i sortida, a prop de les quals acostumava a haver-hi el , on enterraven els
morts. Una de les construccions més importants de la ciutat era l’ , que portava
aigua a la ciutat. Aquesta aigua s’emmagatzemava en grans i es distribuïa als ciuta-
dans mitjançant públiques distribuïdes per tota la ciutat.
Els dos carrers més importants d’una ciutat romana eren el i el
, que s’encreuaven en una plaça central anomenada fòrum. A prop del fòrum sovint
es construïen un o més , dedicats als déus de la ciutat. A totes les ciutats importants
hi havia un on els ciutadans anaven a veure les obres dels seus autors preferits. Al
voltant d’aquests edificis hi havia les , les grans mansions dels patricis. Els ciutadans
més humils vivien a les , semblants als nostres edificis de pisos. Per poder comerciar
tranquil·lament, el se situava a dins de les muralles.
3. La religió romana.
Indica si els següents enunciats són veritables (V) o falsos (F):
− La religió romana era politeista.
− Els romans prohibien els sacrificis d’animals.
− A Roma, el sacerdoci constituïa una professió específica.
− Cada família romana tenia un altar privat a casa seva.
− La religió dels romans tenia moltes similituds amb la grega.
− La Tríada Capitolina la formaven els déus Júpiter, Juno i Ceres.
4. La romanització.
Relaciona les diferents llengües d’Europa que provenen del llatí amb el territori que correspon a
cadascuna.
portuguès Catalunya
català Portugal
castellà Romania
francès França
occità Occitània
gallec Itàlia
italià Castella
sard Sardenya
romanès Galícia

Nom: Nota
R11b
Data: Grup:
1. El comerç.
Consulta el mapa de l’apartat 1 de la unitat i completa les frases amb els termes següents:
ferro – sal – oli – cavalls – esclaus – tèxtil – espècies – marbre – blat – llana
− Fins a la ciutat de Petra arribaven caravanes carregades d’ .
− Molt del que es feia servir a Roma per construir monuments arribava de Grècia.
− Egipte era conegut com el graner de l’Imperi. D’allà arribava la majoria del que es
consumia a Roma.
− D’Hispània, els romans acostumaven a importar material i per elaborar
roba.
− L’esgarrifós comerç d’ obtenia la seva matèria primera a les fronteres de l’Imperi.
− La , necessària per conservar els aliments, provenia de llocs tan llunyans com Cartago
o Augusta Vindelicum.
− Els de la regió propera al mar Negre eren molt apreciats pels romans com a mitjà
de transport.
− Gran part de la conca mediterrània proveïa d’ els romans, que l’utilitzaven per cuinar,
com a lubricant i per elaborar ungüents i maquillatges.
− A Hispània i la Gàl·lia hi havia mines de .
2. Les ciutats d’Hispània.

Troba sis de les ciutats d’Hispània fundades o reformades per Roma.
U O H C Q U F C Q D Mèrida
B U P U V W I O K A Sagunt
V A K F A A O R J N Barcelona
L S R J J E T D J O
Còrdova
M S V C L H T O Y G
Lleó
E W A L E J L V A A
R A Q G Y L Z A E R Tarragona
I S P V U K O G D R
D F R C D N B N V A
A K Q X K Y T E A T

3. L’habitatge romà.
Omple els buits de la il·lustració amb els mots adequats de la llista.
peristil – impluvi – termes privades – triclini – estances – entrada
atri – estances del servei – altar – tablini – latrines – compluvi
4. Línia temporal.
Col·loca cada element de la llista al lloc de la línia temporal que correspon.
Tarraco – Barcino – Arc de Constantí – Colosseu
Termes de Caracal·la – Aqüeducte de Segòvia
Segle �� aC Segle �� aC Segle � aC Segle � dC Segle �� dC Segle �� dC Segle �� dC

Nom: Nota
R12a
Data: Grup:
1. Termes clau.
Resol aquests mots encreuats amb els termes clau del tema:
1 Vertical
1. Capital de l’Imperi bizantí.
2
3. Pobles de fora dels límits
3 de l’Imperi romà.
4
5. Religió que va passar de
ser perseguida a ser l’ofi-
5 cial.
7. Emperador de l’Imperi bi-
6
zantí.
Horitzontal
2. Emperador romà que va
7
legalitzar el cristianisme.
4. Predicador del cristianis-
me als no jueus (tres pa-
raules amb espais).
8
6. Augment de la importàn-
cia del camp davant de
les ciutats.
8. Tribu germànica que va
dominar la península Ibè-
rica.
2. La crisi del baix Imperi romà.

Completa, amb els termes següents, les frases del text que expliquen les causes de la decadència
de l’Imperi romà:
pobles germànics – esclaus – vida política – ingressos – emperadors – bàrbars – limes
moneda – despeses – preus – conquestes territorials – disminuir
L’economia de l’Imperi romà es basava en les i quan es van acabar van
baixar els i el nombre d’ . Aquests eren molt importants per al treball
i la producció va . Per contra, les van augmentar. S’havia de defen-
sar l’Imperi dels que estaven més enllà de les fronteres, el . Els
van augmentar i la va perdre valor. L’exèrcit contractava i
participava en la . Molts van morir assassinats.

3. Les invasions bàrbares.

Pinta amb un color diferent els territoris que corresponen a l’Imperi romà d’Occident i a l’Imperi
romà d’Orient.
a) Col·loca el nom de les capitals de cadascun i també els topònims següents: Antioquia,
Jerusalem, Alexandria, Atenes, Roma, Cartago, Trèveris, Narbona, Tolosa, Tarragona, Toledo,
Mèrida i Braga.
b) Dibuixa les rutes de les principals invasions bàrbares i col·loca sobre el territori la procedència
d’aquests pobles.
4. Els regnes germànics.

Indica si les següents afirmacions són veritables (V) o falses (F). En aquest darrer cas, escriu la
frase correcta al costat.
− L’antic Imperi romà d’Occident va quedar fragmentat
en nombrosos regnes germànics.
− Tots aquests regnes van perdurar en el temps.

− Els més importants i estables van ser el dels francs,
els dels anglosaxons, el dels visigots i el dels vàndals.
− Els visigots es van establir al nord d’Àfrica.
− Els invasors germànics eren majoria.
− Els pobles germànics es van instal·lar pacíficament.
− Els invasors van adoptar aspectes de la cultura romana.

− Els invasors es van fusionar progressivament amb la
població autòctona.

Nom: Nota
R12b
Data: Grup:
1. Línia temporal.
Conquesta de Constantinoble – Divisió de l’Imperi romà – Edicte de Milà – Anarquia militar
Naixement de Crist – Imperi bizantí – Baix Imperi
S. � dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC S. � dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC S. � dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC
2. La ruralització.
a) Recordes com eren les ciutats romanes? Quins entreteniments hi havia?
b) L’aigua s’havia de pagar? Com arribava a les ciutats?
c) Quines activitats econòmiques es feien a les ciutats? Què va passar amb aquestes activitats
durant el baix Imperi?
d) Imagina’t que ets un o una habitant d’Empúries que vol abandonar la ciutat. Exposa a la teva
família les raons que tens per fer-ho.
3. La caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

Completa les frases amb els termes següents:
bizantí – Anglaterra – Odoacre – Alaric – herència cultural – vàndals – Ròmul Augústul
− L’any 410 el cabdill visigot va saquejar la ciutat de Roma, alhora que els
, des del nord d’Àfrica on s’havien instal·lat, ho van fer el 455.
− L’exèrcit romà va abandonar a començaments del segle �.
− L’any 476, un poble bàrbar, dirigit per , va destronar el darrer emperador de
Roma, .
− L’ romana va perviure en els territoris més romanitzats durant segles.
− L’Imperi romà d’Orient, més conegut com a Imperi , va continuar existint fins a
l’any 1453.
4. L’art de la fi del món antic.

Relaciona amb fletxes la imatge, el nom i l’estil de cadascuna d’aquestes obres de l’art
baiximperial, paleocristià i dels pobles germànics:
catacumbes baiximperial
estàtua de Constantí paleocristià
pobles
mausoleu de Teodoric
germànics
5. La basílica.
Completa la llegenda de la il·lustració amb les parts d’una basílica que corresponguin:
nau central – absis – naus laterals
Alçat d’una basílica,

amb els seus elements.

1 ESO
Geografia i Història
Fitxes de reforç
• amb solucions
RECURSOS
del professorat
Nom: Nota
R01a
Data: Grup:
1. L’univers.
Distribueix aquests conceptes dins la taula posant-los al costat de la seva definició:
univers – estel – planeta – Sol – satèl·lit
satèl·lit Cos celeste que gira a l’entorn d’un planeta i no té llum pròpia.
planeta Astre que descriu una òrbita al voltant d’un estel i no té llum pròpia.
univers Conjunt format pels cossos celestes.
Sol Estel de la Via Làctia al voltant del qual gira la Terra.
estel Cos celeste amb llum pròpia les agrupacions dels quals s’anomenen galàxies.
2. Els astres dels sistema solar.

Col·loca el nom dels planetes al lloc que correspongui.
Neptú – Júpiter – Urà – Venus – Mercuri – Terra – Mart – Saturn
Neptú
Terra
Mercuri
Júpiter
Mart
Venus
Saturn
Urà

3. La Terra, el planeta de la vida.

Distribueix aquests conceptes dins la taula posant-los al lloc corresponent:
escorça terrestre – aigües del planeta – aire – pols – oceans – part sòlida
vida – filtre de radiació solar – rius i llacs – vapor d’aigua
Atmosfera Hidrosfera Geosfera Biosfera

aire aigües del planeta escorça terrestre vida
pols oceans part sòlida
filtre de radiació solar rius i llacs
vapor d’aigua
4. La Lluna.
Omple els buits del text següent. Pots obtenir la informació necessària a la unitat 1 del teu llibre
de text.
− La Lluna és un satèl·lit que gira al voltant de la Terra. Segons la il·luminació del Sol i el seu
moviment, la part que en podem veure va canviant de forma. Les diferents etapes d’aquest
fenomen s’anomenen fases lunars i n’hi ha quatre .
− Lluna nova : la Lluna està situada entre la Terra i el Sol i la part il·luminada queda
amagada per a nosaltres.
− Lluna creixent: la part il·luminada de la Lluna augmenta progressivament i té forma de D.
− Lluna minvant: la part il·luminada de la Lluna disminueix progressivament i té forma de C .
− Lluna plena : veiem el disc lunar completament il·luminat.
5. El moviment de rotació.
El moviment de rotació de la Terra origina... La terra completa un gir sobre ella mateixa
en un...
a) ... els dies i les nits. ×
a) ... any.
b) ... les estacions.
b) ... mes.
c) ... els anys.
Allà on els rajos del Sol arriben més
c) ... dia. ×
perpendiculars a la Terra fa més... En quants fusos horaris està dividida la
Terra?
a) ... humitat.
a) 12.
b) ... fred.
b) 24. ×
c) ... calor. ×
c) 36.

Nom: Nota
R01b
Data: Grup:
1. El moviment de translació: les estacions.

Omple els buits amb les següents opcions:
perpendiculars – inclinats – solstici d’estiu – solstici d’hivern
translació – estacions – el·líptica – equinoccis – inclinat
− El moviment de la Terra a l’entorn del Sol s’anomena de translació .
− L’eix de la Terra està inclinat en relació amb la seva òrbita el·líptica .
− L’estiu té lloc quan els rajos solars arriben més perpendiculars .
− Quan els rajos solars arriben més inclinats és hivern.
− Els equinoccis són els moments en què el dia i la nit tenen la mateixa durada en tot el planeta.
− La inclinació de l’eix de la Terra dóna lloc a les estacions .
− El 21 de juny correspon al solstici d’estiu i el 22 de desembre al solstici d’hivern .
2. Línies i punts de la Terra.

Relaciona.
Meridià 0.
extrems de l’eix de la Terra Distància entre l’equador i un punt
qualsevol.
equador
Línies que recorren la Terra de nord a sud.
paral·lels
Pol Nord i pol Sud.
latitud
Línia que volta la Terra, perpendicular al
meridians
seu eix, equidistant als dos pols.
longitud
Distància entre el meridià 0 i un punt
Greenwich qualsevol.
Línies paral·leles a l’equador.
3. Els mapes: l’escala i els símbols.

Digues quines de les següents afirmacions són veritables (V) i quines són falses (F):
− L’escala és la relació que hi ha entre diferents mapes. F
− Un mapa és una representació gràfica i reduïda de la superfície terrestre. V
− L’escala gràfica és un segment graduat en el qual s’indica una unitat

de longitud determinada. V
− L’escala numèrica es representa mitjançant un producte. F
− La llegenda tradueix el significat dels signes i els símbols emprats en el mapa. V

4. Els punts cardinals.

Completa la taula amb els conceptes de la llista.
Per on es pon el Sol. – oest – Al migdia, les ombres marquen la seva direcció.
sud – meridional – oriental – Per on surt el Sol. – nord
nord sud est oest

septentrional meridional oriental occidental
Al migdia, les ombres
Al migdia, el Sol marca
marquen la seva Per on surt el Sol. Per on es pon el Sol.
la seva direcció.
direcció.
5. Les projeccions cartogràfiques.

Identifica cadascuna d’aquestes projeccions cartogràfiques:
Projecció polar.
Projecció cònica.
Projecció cilíndrica.
6. La Terra i els riscos naturals.

Completa aquest mapa conceptual sobre els riscos naturals:
Riscos naturals
geofísics atmosfèrics biològics
terratrèmols moviments forts vents sequera plagues epidèmies

de terreny
precipitacions
volcans

Nom: Nota
R02a
Data: Grup:
1. Els oceans i els continents.

Col·loca els següents oceans i continents al lloc corresponent del mapa:
Àsia – Amèrica del Nord – Europa – Àfrica – Amèrica del Sud – Antàrtida – oceà Pacífic
oceà Atlàntic – oceà Índic – oceà Àrtic – oceà Antàrtic – Oceania
oceà
Àrtic
Àsia
Europa
Amèrica
del Nord
oceà
Atlàntic
Àfrica
oceà Amèrica
Pacífic del Sud
Oceania
oceà
Índic
oceà
Antàrtida Antàrtic
2. Els continents.
Col·loca els noms dels continents al lloc adequat segons la descripció.
Limita al nord amb l’oceà Àrtic i al sud amb el mar

Europa
Mediterrani.
Àfrica Al nord, limita amb el mar Mediterrani.
Limita al nord amb l’oceà Àrtic i a l’oest amb l’oceà
Amèrica
Pacífic.
Antàrtida Envolta el pol Sud.
Àsia Limita al nord amb l’oceà Àrtic i a l’est amb l’oceà Pacífic.

3. Elements del medi físic.

Omple els buits de la il·lustració amb les paraules de la llista.
arxipèlag – serralada – riu – altiplà – península – llac – puig – cap – plana – muntanya
golf – vall – delta – illa – conca hidrogràfica
llac vall muntanya serralada
altiplà
arxipèlag
puig
illa cap
riu
golf
plana
península
delta conca hidrogràfica
4. Respon les següents preguntes. Trobaràs tota la informació necessària en el llibre de text.
a) Quin es el riu més llarg d’Espanya?
El Tajo.
b) El Volga és el riu més llarg d’Europa. Quina és la diferència en quilòmetres respecte al riu més
llarg d’Espanya?
3 511 km – 1 008 km = 2 503 km.
c) Quina diferencia hi ha, en metres, entre el cim més alt de Catalunya i el més alt d’Espanya?
Quin es el nom de cadascun?
El cim més alt d’Espanya és el Teide, de 3 718 m.
El cim més alt de Catalunya és la Pica d’Estats, de 3 143 m.
La diferència és de 3 718 m – 3 143 m = 575 m.

Nom: Nota
R02b
Data: Grup:
1. Omple la taula següent amb les dades de cada àrea geogràfica. Trobaràs tota la informació en el
llibre de text.
Àrea
Unitats de relleu Litoral Xarxa hidrogràfica
geogràfica
Europa massissos antics penínsules com les vessants àrtic i bàltic
d’Escandinàvia, Jutlàndia
valls d’al·luvions vessant atlàntic
i Bretanya, i la Ibèrica, la
gran planura central Itàlica i la Balcànica vessant del mar Negre
serralades joves illes com Islàndia, Gran vessant del mar Caspi
Bretanya, Irlanda,
vessant mediterrani
Còrsega, Sardenya,
Sicília, Creta i Xipre
Espanya Meseta arxipèlag canari vessant atlàntic
serralades exteriors arxipèlag balear vessant mediterrani
depressions exteriors vessant cantàbric
serralades perifèriques
Catalunya Depressió Central vessant Pirineu-Ebre
serralada dels Pirineus vessant serralades
litorals-Mediterrani
Sistema Mediterrani
vessant Pirineu-
Mediterrani
vessant Atlàntic
2. El delta de l’Ebre.
Omple els buits del text amb les paraules adequades.
llimós – ocells – boscos de ribera – alguers – peixos – canyissars – salobrars
El sòl més característic del delta de l’Ebre és el llimós , format pels sediments del riu. La vegeta-
ció és molt diversa: trobem plantes adaptades als ambients salins que viuen als salobrars , co-
munitats de plantes marines anomenades alguers , petites comunitats forestals o boscos
de ribera i canyissars . Hi abunden els ocells , que són els vertebrats més caracte-
rístics de la zona, així com més de 48 espècies de peixos , alguns dels quals són les captures
habituals de la pesca tradicional.

3. La geografia catalana.
Omple el mapa amb els següents elements de la geografia catalana:
la Noguera Ribagorçana – la Muga – el Fluvià – la Tordera – el Besòs
l’Ebre – el Francolí – el Gaià – el Llobregat – el Segre – la Noguera Pallaresa
el Ter – Depressió Central – Depressió Prelitoral – Serralada Litoral
Serralada Prelitoral – Pirineus – Prepirineus
la Noguera
Pallaresa
Pirineus la Muga
el Fluvià
Prepirineus
el Llobregat el Ter
el Segre
la Noguera Serralada
Ribagorçana Prelitoral la Tordera
Depressió el Besòs
Central Serralada
Depressió Litoral
Prelitoral
el Gaià
el Francolí
l’Ebre

Nom: Nota
R03a
Data: Grup:
1. Completa aquesta taula amb les dades que trobaràs en el llibre:
Continent Unitats de relleu Xarxa hidrogràfica Litoral

Àsia depressions vessant del mar Caspi penínsules com les de
Kamtxatka, Corea, Aràbia,
planes d’al·luvió vessant mediterrani
Hindustan, Indoxina, Malacca i
gran planura siberiana vessant del mar d’Aral Anatòlia
grans altiplans vessant àrtic illes com Nova Terra, Sakhalin,
arxipèlag del Japó, arxipèlag de
serralades joves vessant pacífic
les Filipines, Borneo, Sumatra,
serralades orientals Java, Ceilan i les Cèlebes
Àfrica altiplà septentrional vessant mediterrani penínsules com la de Somàlia
altiplà meridional vessant atlàntic illes com les Canàries, Madeira,
Cap Verd, les Comores, les
cubeta del Congo vessant índic
Seychelles, Zanzíbar i
altiplà oriental Madagascar
Amèrica serralades occidentals vessant àrtic penínsules com la d’Alaska,
Califòrnia, Labrador, Florida i
serralades orientals vessant pacífic
Yucatán
planes i conques centrals vessant atlàntic
illes com la de Baffin,
Grenlàndia, Terranova, Cuba,
Hispaniola, Jamaica, Puerto
Rico i Terra del Foc
Oceania serralades occidentals grans illes
planes centrals petites illes
muntanyes orientals
2. Digues si les frases següents són veritables (V) o falses (F):

− El vessant mediterrani, el vessant del Caspi, el vessant àrtic i el vessant atlàntic
formen part de la xarxa hidrogràfica del continent asiàtic. F
− A l’Àsia, podem trobar depressions com la del mar Mort i serralades joves com l’Himàlaia. V
− Els atols, que podem trobar a Oceania, són formats per immenses colònies d’éssers vius
anomenats coralls. V
− L’ós polar és l’únic vertebrat terrestre de la fauna antàrtica. F
− Les Rocalloses, a l’Amèrica del Sud, i els Andes, a l’Amèrica del Nord, són dues de
les serralades més importants del continent americà. F

Completa aquesta sopa de lletres amb els següents elements físics del continent africà:
M P I H G R P R U R B F D O L Congo
Z H A V I B A C C R J E R I R Kalahari
B X Q B I K I Ñ L R F A N K A Kilimanjaro
X Y Z V O C A A E K J D R V C
Madagascar
D M X L O D T L R N C X W Q S
Nil
U I Ñ N B R T O A A P J D Ñ A
S R G Y X G A M R H H Ñ V X G Sàhara
C O G L N X I D G I A A S D A Victòria
Y U Q R C L F A T N A R S G D
F G N B I R K S B K H G I E A
T C N K Ñ C Y E K U C C R W M
4. De vegades, reconèixer un mapa és una qüestió de perspectiva.

Sabries dir a quins continents corresponen els següents mapes muts?:
Oceania Amèrica Àsia Europa

Nom: Nota
R03b
Data: Grup:
1. El continent asiàtic.
Distribueix en el mapa mut els següents elements geogràfics d’Àsia:
depressió del
Caspi
península
d’Aràbia
Altiplà de depressió de
Sibèria Central l’Aral
Gran planura altiplà de
Depressió siberiana Sibèria
del Caspi Central
Tigris Depressió gran planura
de l’Aral siberiana
Eufrates Arxipèlag Himàlaia
japonès
Huang He plana del
Ganges
Indus Himàlaia
Península arxipèlag
d’Aràbia Plana del japonès
Ganges Ganges
Indus
Ganges
Eufrates
Tigris
Huang He
Digues si les següents afirmacions sobre Àfrica són veritables (V) o falses (F):
− El Sàhara és una gran selva del continent africà. F
− El riu Nil és un dels més extensos del continent. V
− El desert de Kalahari es troba al nord del continent. F
− Madagascar és una illa situada a l’est d’Àfrica. V
− El riu Níger desemboca al mar Mediterrani. F
− La de Somàlia és l’única península important d’Àfrica. V

3. El continent americà.
Distribueix en el mapa mut els següents elements geogràfics del continent americà:
muntanyes
Rocalloses
Mississipí
Península
Península
del Labrador península del
d’Alaska Muntanyes Labrador
Rocalloses Terranova
serralada dels
Mississipí Andes
Amazones
Riu de la Plata
Terra del Foc
Península
península d’Alaska
del Yucatán les Antilles
Terranova
les Antilles
península del
Amazones Yucatán
Serralada
dels Andes
Riu de la
Plata
Terra del
Foc
4. Oceania.
Omple els buits amb els mots adequats.
Micronèsia – Austràlia – Polinèsia – atols – volcànic – Melanèsia
− Austràlia és l’illa més gran d’Oceania.
− Els atols són illes circulars formades per coralls.
− Les illes d’origen volcànic han estat formades per la lava dels volcans.
− La regió d’illes situada al Pacífic central rep el nom de Micronèsia .
− La Polinèsia està formada per les illes més orientals.
− La Melanèsia es troba entre la Micronèsia i Austràlia.
Nom: Nota
R04a
Data: Grup:
1. Aigua dolça i aigua salada.

Completa aquest mapa conceptual sobre la hidrosfera:
Hidrosfera
aigües continentals aigües marines
dolces salades
rius llacs glaceres subterrànies oceans mars
2. El cicle del aigua.

Explica breument els següents conceptes del cicle de l’aigua. Trobaràs tota la informació
necessària a l’apartat 1.2 del llibre de text.
− Evaporació:
Els rajos solars escalfen els oceans i les aigües continentals. L’acumulació de vapor dóna lloc a la for-
mació de núvols.
− Transport:
Els vents traslladen els núvols fins a les costes i a l’interior.
− Precipitació:
A causa del descens de la temperatura, les masses de vapor es condensen i cauen en forma de pluja,
neu o calamarsa.
3. Els rius.
Els rius que s’originen per la neu fosa o que Les aigües subterrànies...
provenen de les glaceres són de règim...
a) ... estan sota la superfície de la Terra. ×
a) ... nival. × b) ... són inaccessibles.
b) ... glacial.
Els llacs d’origen tectònic es formen per
Parlem de règim pluvial quan un riu té esfondraments diversos. Dos exemples en
l’origen exclusivament en... podrien ser...
a) ... l’aigua de la pluja. × a) ... el llac Baikal i el mar Mort. ×
b) ... l’aigua dels llacs. b) ... el llac Tanganyika i el llac Txad.
Un llac d’origen glacial té l’origen en...
a) ... les glaceres. ×
b) ... el gel polar.

4. Llacs i estanys.
Relaciona.
Situats a l’interior de conques fluvials.
llacs d’origen tectònic Formats en omplir-se d’aigua les cavitats
llacs d’origen endorreic produïdes per l’erosió de les glaceres.
llacs d’origen glacial Originats per moviments de terra
provocats per falles o fosses tectòniques.
5. El relleu dels fons oceànics.

Situa aquests conceptes en el lloc adequat segons la seva definició:
Plataformes continentals – Conques oceàniques – Dorsals oceàniques
Ocupen grans extensions entre continents i algunes de les seves

Conques oceàniques
fosses superen 11 000 m de fondària.
Dorsals oceàniques Serralades contínues de muntanyes a les conques oceàniques.
Plataformes
Tenen poc pendent i arriben fins a profunditats de 100 a 130 m.
continentals
6. Omple els espais buits amb els conceptes de la llista.

continent – plataforma continental – fossa oceànica – volcà
muntanya submarina – falles – illa volcànica – dorsal oceànica
volcà
fossa falles
oceànica
continent
dorsal
oceànica
plataforma muntanya
continental submarina
illa
volcànica

Nom: Nota
R04b
Data: Grup:
1. El cicle de l’aigua.
Omple els espais del gràfic amb el fenomen adequat. Tingues en compte que alguns fenòmens
es donen a més d’un lloc.
transport – condensació – precipitació – evaporació – retorn a l’oceà – filtració
condensació precipitació
transport
evaporació
evaporació
evaporació
filtració
retorn a l’oceà

2. Els corrents.
Completa la taula següent amb les característiques de cada corrent marí:
Nom Tipus Origen
El Niño càlid oceà Pacífic tropical

corrent de Humboldt fred sud de l’oceà Pacífic
corrent del Labrador fred oceà Àrtic
corrent del Golf càlid Antilles
3. Les marees.
Completa aquests mots encreuats:
P
1
1. Moment en què la marea arriba al
seu màxim nivell.
L
E 2. Oscil·lacions diàries del nivell de
2 l’aigua del mar.
N M
3
R A M A X I A B 3. Al revés, moment en què la marea
arriba al nivell mínim.
M R
4 4. Moviments regulars de l’aigua del
A O E
5
mar.
C O R R E N T E
5. Desplaçament d’una massa d’aigua
E S
en una certa direcció i velocitat.
S
4. Vocabulari del tema.

Busca en el diccionari les paraules següents i anota’n la definició:
• banquisa
Banc de glaç marí que es forma en els oceans polars per congelació de l’aigua superficial i de l’aigua
de les precipitacions atmosfèriques.
• plàncton
Conjunt d’organismes que es troben en suspensió a les aigües continentals o marines, els quals, per
la seva mida i la poca importància o absència de moviment, depenen dels moviments i de la viscositat
de l’aigua.
• hidrografia
Part de la geografia física que tracta de la descripció dels mars, dels corrents d’aigua i dels llacs.

Nom: Nota
R05a
Data: Grup:
1. Els elements del clima.

precipitacions – vents – termòmetre – pressió atmosfèrica – anemòmetre
màxima – humitat – mínima – pluviòmetre – temperatura – vapor d’aigua
Els elements principals del clima són els següents:
a) La temperatura indica el grau d’escalfor i es mesura mitjançant el termòmetre . La
més alta és la màxima i la més baixa és la mínima .
b) Les precipitacions són la quantitat d’aigua que cau en un lloc durant un període de
temps determinat. Es mesuren amb el pluviòmetre .
c) La humitat és la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire.
d) La pressió atmosfèrica és el pes de l’aire sobre la Terra.
e) Els vents són els moviments dels corrents d’aire. L’ anemòmetre en mesura la
velocitat.

a) Situa els diferents climes del planeta pintant-ne les zones amb colors diferents. Si no tens
colors, pots fer servir diferents símbols: creus, ratlles, punts, cercles, etc.
b) Col·loca els noms dels continents i dels oceans.
c) Situa en el mapa les següents ciutats i mira quin clima tenen: Londres, Roma, Nova York,
Barcelona, Sydney, Pequín, el Caire, Rio de Janeiro, Tòquio, Singapur, Ciutat del Cap.
Londres Àsia
Europa
Nova York Barcelona Roma Pequín
Tòquio
el Caire
Amèrica
Àfrica
Singapur
Rio de Janeiro
Oceania
Ciutat del Cap Sydney

3. Els climes de la Terra. Els medis càlids.

oscil·lació tèrmica dia/nit – temperatures altes – humitat elevada – moltes pluges
molt poca pluja – bosc tropical – vegetació escassa
Equatorial humitat elevada moltes pluges

temperatures altes selva
Tropical temperatures altes estació seca i estació humida
moltes precipitacions bosc tropical
Desèrtic temperatures altes vegetació escassa
oscil·lació tèrmica dia/nit
molt poca pluja
4. Els climes de la Terra. Els medis freds.

temperatures baixes – temperatures extremadament fredes – gran altitud
sol a l’estiu i foscor a l’hivern – poques precipitacions – moltes precipitacions
boscos de fulla caduca – vegetació gairebé inexistent
Polar temperatures extremadament fredes poques precipitacions

sol a l’estiu i foscor a l’hivern vegetació gairebé inexistent
D’alta temperatures baixes moltes precipitacions
muntanya
gran altitud boscos de fulla caduca
5. Els climes de la Terra. Els medis temperats.

calor a l’estiu i fred a l’hivern – temperatures càlides – temperatures moderades
rius de cabal escàs i variable – precipitacions abundants – precipitacions escasses
bosc i prada – alzines i pins
Continental calor a l’estiu i fred a l’hivern bosc i prada

precipitacions escasses
Oceànic temperatures moderades bosc de fulla caduca
precipitacions abundants
Mediterrani precipitacions escasses rius de cabal escàs i variable
temperatures càlides alzines i pins

Nom: Nota
R05b
Data: Grup:

Escriu a sota de cada fotografia el clima que hi correspon.
tropical – mediterrani – desèrtic – oceànic – d’alta muntanya – polar
desèrtic mediterrani oceànic
d’alta muntanya tropical polar
2. Els factors del clima.

Uneix amb fletxes cada factor amb el seu efecte sobre el clima.
latitud Afavoreix les pluges i la suavització de les temperatures.
altitud Genera microclimes artificials.
distància al mar Com més propera a l’equador, més hores de sol i de calor.
corrents marins Els freds disminueixen la temperatura i els càlids l’augmenten.
activitat humana Com més gran, més baixa és la temperatura.
3. El canvi climàtic.
Completa el text amb els mots que trobaràs a continuació.
1,4 °C – desenvolupament sostenible – escalfament – 5,8 °C – efecte hivernacle
activitat humana – protocol de Kyoto – gasos contaminants – canvi climàtic – temperatura
Les Nacions Unides preveuen que la temperatura de la Terra augmentarà durant el segle �� entre
1,4 °C i 5,8 °C . Gran part de l’ escalfament del planeta el causa l’ activitat humana ,
sobretot pels gasos contaminants dels vehicles i les fàbriques. Aquests gasos són responsa-
bles de l’ efecte hivernacle . Per lluitar contra el canvi climàtic els països han fet un es-
forç i han firmat el protocol de Kyoto per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible
que ajudi a resoldre el problema.
4. Els climes a Espanya i Catalunya.

a) Pinta amb un color diferent cada clima a la llegenda del mapa i després busca la zona on té
lloc cada clima i pinta-la amb el color corresponent. Si no tens colors, pots fer servir diferents
símbols: creus, ratlles, punts, cercles, etc.
b) Situa: França, Andorra, Portugal, mar Mediterrani i oceà Atlàntic.
c) Col·loca: Barcelona, Madrid, València, Canàries, Balears, A Corunya, Bilbao, Sevilla i Saragossa,
i fixa’t a quin clima es troben.
A Corunya
França
Bilbao
Andorra
Oceà
Atlàntic Saragossa Barcelona
Madrid
Portugal València
Balears
Mar
Sevilla Mediterrani
Canàries
5. Un clima molt particular.

A Espanya hi ha una zona amb un clima molt particular, a causa de la seva situació geogràfica.
Quina zona és? Les illes Canàries.
Quin és aquest clima? El clima subtropical.
aquest clima?
temperatures? Suaus.
Com són les seves temperatures?
I les pluges? Escasses.
A quin continent pertany? Àfrica.
6. Els climes a Catalunya.

Quins són els climes que podem trobar a Catalunya?
– atlàntic – mediterrani continental
– mediterrani d’alta muntanya – mediterrani litoral

Nom: Nota
R06a
Data: Grup:
1. Les alteracions ambientals.

Tres conceptes expliquen la destrucció del medi pels humans: destrucció, sobreexplotació i
contaminació. Posa al peu de cada fotografia el concepte que hi correspongui.
destrucció destrucció contaminació
sobreexplotació sobreexplotació contaminació
2. Relaciona cada concepte amb la seva definició.

sòl Procés ocasionat per l’home que provoca l’empobriment del sòl.
biodiversitat Retrocés i desaparició dels boscos.
desforestació Conjunt d’espècies existents.
desertificació Capa externa de l’escorça terrestre.
desertització Procés natural d’empobriment del sòl.
3. L’home enfront de la natura.

Posa al costat de cada afirmació si el subjecte de la frase és La natura o La humanitat.
La humanitat contamina i destrueix.
La natura no genera residus, abans o després tot es reincorpora.
La natura es divideix en molts ecosistemes, diferents quant a temperatura, aigua, sòls...
La natura es troba en un equilibri inestable amb canvis que poden produir la mort
d’éssers vius.
La humanitat genera molts residus.
La humanitat sobreexplota els recursos i altera els ecosistemes.

4. Les causes de la contaminació de les aigües.

Escriu a cada requadre quina causa de contaminació representa.
centrals tèrmiques i nuclears (augment de temperatura)
agricultura i ramaderia (fertilitzants i pesticides) – infraestructures (pols)
mineria (residus) – ciutats (residus) – indústries (residus tòxics) – petroliers (marees negres)
infraestructures agricultura i ramaderia centrals tèrmiques i

(pols) (fertilitzants i pesticides) nuclears (augment
de temperatura)
mineria ciutats
(residus) (residus)
indústries
(residus tòxics)
petroliers
(marees negres)
5. La contaminació de l’aire.
Completa les frases.
− L’augment de la temperatura de la Terra es deu a l’ efecte hivernacle .
− La causa principal de l’efecte hivernacle són els gasos contaminants .
− L’ozó ajuda a protegir-nos de les radiacions solars , molt perjudicials per a les persones, les
plantes i els animals.
− Els últims anys s’ha format el forat de la capa d’ozó especialment a causa dels gasos CFC.
6. Explica breument què podries canviar a la teva vida quotidiana per evitar perjudicar el medi
ambient.
Resposta lliure. Tanmateix, l’alumnat podria esmentar accions com: utilitzar la bicicleta per anar a l’ins-
titut, no deixar les aixetes obertes quan es dutxa o es renta les dents, fer que els seus pares reciclin a
casa, etc.

Nom: Nota
R06b
Data: Grup:
1. Dos mons ben diferents.
a) Descriu i compara les imatges.

Resposta lliure. Tanmateix, l’alumnat podria fer referència a la sequera evident del paisatge de la
primera imatge i al fet que el pou estigui isolat. També hauria de destacar la proximitat de la piscina
al mar en la segona imatge i l’abundància de vegetació. L’alumnat hauria de comentar el contrast de
la desigualtat en coses bàsiques, des dels que no tenen aigua per beure o rentar-se fins als que en
tenen milers de litres només per banyar-se amb el mar al davant.
b) Descriu el procés que hauries de seguir en totes dues situacions en cas que volguessis beure
un got d’aigua.
Resposta lliure. Tanmateix, l’alumnat hauria de fer esment de la dificultat de l’accés a l’aigua en el
primer cas, la distància fins al pou, la dificultat per transportar l’aigua fins a casa, etc., en contrast
amb el simple fet d’obrir l’aixeta o anar a la botiga a comprar-ne.
2. El reciclatge.
Quan vas a llençar les escombraries et trobes aquests contenidors. Saps quin és cada contenidor
i què hi has de tirar a cadascun?
Rebuig – Envasos – Vidre – Paper i cartró– Orgànic
un diari – unes llaunes – unes ampolles de vidre – una bossa de plàstic
unes closques d’ou – restes de plantes – uns bolquers – residus de l’escombra – cartró
Vidre Paper i cartró Envasos Rebuig Orgànic

unes ampolles de un diari una bossa de uns bolquers unes closques d’ou
vidre plàstic
cartró residus de restes de plantes
unes llaunes l’escombra

3. L’escalfament de la Terra.
Respon breument les preguntes següents:
a) Per a què serveix un hivernacle?
Per tapar i protegir les plantes del clima exterior.
b) Ara imagina-t’ho: què deu ser l’efecte hivernacle?
Que la Terra està tapada, com una planta en un hivernacle.
c) Quines són les causes que el produeixen?
La combustió de petroli, carbó i gas natural.
d) I la conseqüència?
L’escalfament del planeta.
e) Què passaria a primera línia de platja amb molts edificis si el nivell del mar pugés?
Que molts s’inundarien i haurien de ser abandonats.
4. Digues quines de les següents afirmacions són veritables (V) i quines són falses (F):
Si l’afirmació és falsa escriu al costat l’afirmació correcta.
− Al món hi viuen més de 7 000 milions
de persones. V
− El repartiment de recursos és igual a tot el món. F (Hi ha un repartiment desigual dels recursos.)
− Els recursos de la Terra són infinits i en
podem consumir tants com vulguem. F (Els recursos s’esgotaran algun dia.)
− Cal canviar la mentalitat per assolir un
consum més responsable. V
− Els països pobres contaminen deu vegades
més que els rics. F (És just al contrari.)
− L’aigua és un dels béns més preuats i s’ha
de tenir cura de l’ús que se’n fa. V
5. Desenvolupament sostenible.
Pensa en el teu institut: hi ha molts llums i ordinadors, hi ha calefacció, es fan fotocòpies... De
quina manera es podria consumir menys i generar menys residus? Al costat de cada element
posa una idea que millori la sostenibilitat del centre.
− Llums: Resposta lliure.
− Ordinadors i pantalles: Resposta lliure.
− Paper: Resposta lliure.
− Calefacció: Resposta lliure.
− Aigua: Resposta lliure.

Nom: Nota
R07a
Data: Grup:
1. Els orígens de la humanitat.

El procés d’hominització es basa en tres aspectes. Completa les frases amb els conceptes
següents:
aparell fonador – capacitat cranial – bipedisme – llenguatge – augment
− El bipedisme : el fet de caminar sobre dues cames, alliberant els braços per poder
manipular objectes.
− L’ augment de la capacitat cranial , que fa augmentar la capacitat de raonament.
− El desenvolupament de l’ aparell fonador i del llenguatge .
2. L’evolució humana.
Ordena els diferents homos de més antic a més modern numerant els requadres. Omple la
informació de la fitxa de cadascun.
3 5 4 2 1
Nom: Nom: Nom: Nom: Nom:

Homo erectus Homo sapiens sapiens Homo Homo habilis Australopithecus
neanderthalensis
Data d’aparició: Data d’aparició: Data d’aparició: Data d’aparició: Data d’aparició:
fa més d’1,5 milions fa 120 000 anys fa 250 000 anys fa més de 2 milions fa 4 milions d’anys
d’anys d’anys
Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat: Hàbitat:
Europa i Àsia tot el món Europa Àfrica Àfrica
a) Quin canvi es veu a primera vista entre cada homo i el seu antecessor?
Cadascun és més alt que l’anterior.
b) Hi ha una evolució que es dóna en tots els homos excepte en un. Quina és? (Fixa’t bé en
l’apartat del llibre on es descriuen les característiques de cadascun.)
L’augment de la capacitat cranial.
c) En quin cas hi ha l’excepció?
En el pas de l’Homo neanderthalensis a l’Homo sapiens.
d) Fixa’t en l’Homo erectus. Què porta a la mà? Per què va ser important el domini d’aquest
element?
A la mà porta el foc, que va ser un element fonamental per escalfar-se, cuinar el menjar i foragitar els
depredadors.

3. Les condicions de vida al paleolític.

caçadors-recol·lectors – caça – tribus nòmades – recol·lecció
Els humans del paleolític vivien agrupats en tribus nòmades i com que no produïen aliments vivien
de la recol·lecció , la caça i la pesca. Per això diem que eren caçadors-recol·lectors .
4. Fabricació d’estris al paleolític superior.

Escriu a sota de cada eina el seu nom i digues per a què servia. Després completa el text amb els
termes següents:
banya – os – pedra – fusta
Arpó. Punxó d’os. Punta de llança. Punta de fletxa. Perforador.

Servia per pescar. Servia per cosir. Servia per caçar. Servia per caçar. Servia per foradar
la roba.
Els estris estaven fets de pedra (sobretot de sílex), d’ os (arpons, atzagaies i agulles de
cosir), banya (punxons i propulsors) i fusta (mànecs).
5. L’aparició de l’art.
L’aparició de l’art implica temps lliure, divisió del treball, rituals i ensenyament. Alguns
consideren que és el pas clau de l’home cap a les societats organitzades. Mira els dibuixos i les
fotografies de la unitat del llibre i respon les preguntes següents:
a) Quins animals hi ha representats a les pintures rupestres?
Bisons, cérvols, senglars i cérvols gegants.
b) D’aquests animals quin ja no existeix?
El cérvol gegant.
I quin ja no trobem a la zona de les coves on estan pintats?
El bisó.
c) Si fossis un nen del paleolític, per a què et podrien servir les pintures?
Per aprendre a caçar i per conèixer els diferents animals i els costums de la meva tribu.
d) Quina activitat de la il·lustració segueixen fent els adolescents actualment?
Dibuixar grafits a les parets.
e) Què simbolitzen les dones, que són tan importants i són representades ritualment com a
deesses?
La fertilitat i la supervivència de la tribu.

Nom: Nota
R07b
Data: Grup:
1. Del paleolític al neolític.

Situa a cada requadre les característiques del paleolític o del neolític.
arriba cap al 4500 aC a Catalunya – sedentarisme – caçadors – agricultors – vida nòmada
ramaderia – pintures rupestres – ceràmica – estris de pedra – apareix cap al 8000 aC – recol·lectors
Paleolítc Neolític
caçadors sedentarisme
vida nòmada agricultors
pintures rupestres ramaderia
estris de pedra apareix cap al 8000 aC
recol·lectors arriba cap al 4500 aC a Catalunya
ceràmica
2. La revolució neolítica.
Indica si és veritable (V) o fals (F) segons si la frase correspon o no al neolític. Si l’afirmació és
falsa, escriu la frase correcta al costat.
− Neolític significa ‘pedra vella’. F (Significa ‘pedra nova’.)
− A la revolució neolítica s’inicien la caça i la pesca. F (S’inicien l’agricultura i la ramaderia.)
− Van aparèixer el sedentarisme i els poblats permanents. V
− L’agricultura apareix cap al 4500 aC. F (Apareix cap al 8000 aC.)
− L’excedent va fer necessaris els estris per

emmagatzemar (ceràmica i cistelleria). V
3. Els estris del neolític.

Dibuixa l’estri i digues per a què servia.
falç aixada mola

Es feia servir per segar la collita Es feia servir per remoure la Es feia servir per moldre el gra
i tallar males herbes. terra. i obtenir farina.

4. L’edat dels metalls.

Quin és el primer metall que es va utilitzar?
El coure.
Com es fa el bronze?
Fonent coure i estany per barrejar-los en un aliatge.
Quin avantatge tenia el bronze sobre el coure?
Era més resistent.
Quins objectes es fabricaven amb bronze?
Eines, armes i ornaments.
Quin metall es va descobrir després del bronze?
El ferro.
Quins avantatges tenia aquest nou metall?
Era més fàcil de treballar i més resistent.
Què va aportar als primers pobles que el van fer servir?
Superioritat militar.
5. El megalitisme.
Relaciona cada imatge amb el seu nom i la seva descripció.
Diversos menhirs
menhir
disposats en cercle.
sepulcre de
Monòlit clavat a terra.
corredor
Gran sepulcre de pedra

dolmen
amb parets i coberta.
Tomba composta d’una

cambra funerària feta
cromlec amb lloses grans i un
passadís també de
lloses.

Nom: Nota
R08a
Data: Grup:
1. Les primeres civilitzacions urbanes.

a) Marca en el mapa les diferents zones on
van néixer les primeres ciutats.
b) Busca en un atles a quins països actuals
corresponen i escriu-ne el nom. Situa Civilització
xinesa
Civilització
també el riu Nil, el mar d’Aràbia, el riu Civilització hindú
mesopotàmica
Tigris, el riu Eufrates i el mar Roig.
Civilització xinesa: Xina.
Civilització hindú: Pakistan, Índia. Civilització
egípcia
Civilització mesopotàmica: Iraq.
Civilització egípcia: Egipte.
2. Quins invents apareixen en aquestes imatges? Escriu-ne el nom i digues per què van ser
importants per a la creació dels estats.
L’escriptura. Afavoreix els intercanvis comercials, la redacció de

normes i lleis, i el control sobre els impostos. També permet
recollir la història de la ciutat. Es considera el pas de la prehistò-
ria a la història.
La roda. Afavoreix el transport i l’agricultura. Més endavant, com

a element del carro, es converteix en una arma de guerra molt
important al Pròxim Orient.
Les lleis. Quan la vida es complica són necessàries lleis comunes

a la ciutat, per jutjar casos com els robatoris, les herències, les
qüestions familiars, etc.
L’arada. Eina agrícola que permet llaurar la terra, oxigenar-la i

obrir-la més per dipositar-hi les llavors. Contribuirà a l’augment
de la producció i a l’aparició dels excedents.

3. L’Estat egipci. El poder del faraó.

a) Situa adequadament els símbols del poder del faraó.
corona del Baix Egipte – fuet – voltor – cobra
corona de l’Alt Egipte – barba postissa – ceptre
corona de
l’Alt Egipte corona del
voltor cobra Baix Egipte
barba
postissa ceptre
fuet
b) Completa les frases amb els conceptes següents:

Ra – jerarquitzada – militar – sol – suprem sacerdot – piràmide – déu vivent – polític
− La societat egípcia era molt jerarquitzada , com si fos una piràmide .
− El faraó era a dalt de tot i era el cap polític , el cap militar i el suprem
sacerdot .
− El faraó era home i era també considerat un déu vivent , el fill de Ra , el déu del
sol .
4. L’Estat egipci. Els grups socials.

La societat egípcia distribueix en forma de piràmide els diferents grups socials: situa cadascun al
seu lloc.
el faraó i la seva
el faraó i la seva família – esclaus família
alts funcionaris – artesans
sacerdots – camperols – militars alts funcionaris – escribes
comerciants – escribes sacerdots – militars
comerciants – camperols – artesans
esclaus

Nom: Nota
R08b
Data: Grup:
1. La religió egípcia.
Relaciona el déu amb el seu nom i la seva funció posant el número que pertoqui al costat de la
imatge i de la seva funció divina.
Transport dels
1. Ra 4
morts.
2. Osiris Jutge dels morts. 2
3. Isis Sol. 1
4. Anubis 5 2 1 Saviesa. 5
5. Thot Deessa mare. 3
6. Maat 6 4 3 La llei i l’ordre. 6
2. L’art egipci. L’arquitectura.

a) Ordena les fotografies de més antiga a més moderna numerant-les de l’1 al 4, i escriu el nom
de la construcció que s’hi veu al costat. Després, respon les qüestions.
1 3
piràmide esglaonada piràmide tradicional
4 2
hipogeu piràmide encorbada
b) Per quina raó es van construir els hipogeus?

Per evitar els robatoris de tombes.
c) Ets un lladre de tombes i entres a la tomba d’un faraó egipci. Què hi trobaries? Descriu els
objectes de la tomba. Mira en el llibre de text el dibuix de la tomba de Tutankamon.
La porta està segellada. El sarcòfag del faraó està situat al mig. Les cambres són plenes d’objectes
sumptuosos: mobles, àmfores, joies, representacions del difunt, cofres amb or i pedres precioses,
obres d’art, etc.

3. L’art mesopotàmic i egipci.

Busca en el llibre de text el nom de cada obra i digues si pertany a l’art egipci o a l’art
mesopotàmic.
Ziggurat d’Ur, art mesopotàmic. Abu Simbel, art egipci. Llibre dels morts, art egipci.
Estendard d’Ur, art mesopotàmic. Porta d’Ishtar, art mesopotàmic. Màscara de Tutankamon, art egipci.
Lleona ferida, art mesopotàmic. Piràmides de Gizeh, art egipci. Bust de Nefertiti, art egipci.
4. Els jeroglífics.
a) Els jeroglífics es van poder desxifrar gràcies a una troballa que tens a la fotografia.
Com es diu?
La pedra de Rosetta.
b) Com va ajudar a desxifrar el significat dels jeroglífics?

La pedra conté el mateix text escrit en tres idiomes diferents. Per
comparació amb el text grec clàssic, es van poder desxifrar els
jeroglífics.

Nom: Nota
R09a
Data: Grup:
1. L’Època arcaica.
Completa aquest text sobre l’època arcaica de la civilització grega amb les paraules següents:
colònies – aristocràcia – polis – emigració – �� aC – �� aC – camperols
L’època arcaica comença al segle �� aC i dura fins al segle �� aC . Els grecs vivien en
petits estats o polis , que consistien en una única ciutat i les terres del seu voltant. Les polis
estaven controlades per l’ aristocràcia , que controlava la majoria de la població, formada per
camperols . Aquest fet i la pressió demogràfica van provocar un fenomen d’ emigració i
la fundació de nombroses colònies al Mediterrani.
2. Les colonitzacions.
Marca en aquest mapa mut de la península Ibèrica les diferents colònies que van establir els
grecs i, en un color diferent, les feniciocartagineses. Divideix, també, la superfície de la península
segons les diferents tribus que hi vivien. Trobaràs tota la informació necessària a l’apartat 2.2 del
llibre de text.

3. L’època clàssica.
Distribueix les frases següents al lloc corresponent de la taula:
− La societat estava dividida en iguals, periecs i ilotes.
− Tots els ciutadans eren lliures i gaudien de drets polítics.
− La base de la seva cultura era la disciplina guerrera.
− El seu paper a les guerres mèdiques li va donar l’hegemonia.
− Va formar la lliga de Delos.
− El govern era a càrrec d’una elit guerrera.
− El sistema polític era democràtic.
− Va liderar una coalició contra Atenes a la guerra del Peloponès.
Atenes Esparta
Tots els ciutadans eren lliures i La societat estava dividida en
gaudien de drets polítics. iguals, periecs i ilotes.
El seu paper a les guerres mèdi- La base de la seva cultura era la
ques li va donar l’hegemonia. disciplina guerrera.
Va formar la lliga de Delos. El govern era a càrrec d’una elit
guerrera.
El sistema polític era democràtic.
Va liderar una coalició contra
Atenes a la guerra del Peloponès.
4. La religió dels grecs.

Relaciona els déus grecs amb el seu paper.
Zeus (1) protectora del matrimoni 2
Hera (2) deessa de la saviesa 3
Atena (3) déu de les arts i les lletres 5
Hermes (4) déu de la guerra 6
Apol·lo (5) missatger dels déus 4
Ares (6) déu del mar 7
Posidó (7) deessa de la bellesa i l’amor 8
Afrodita (8) pare dels déus 1
Àrtemis (9) deessa de la caça 9

Nom: Nota
R09b
Data: Grup:
1. Línia temporal.
Època arcaica – Època hel·lenística – Guerra del Peloponès – Època clàssica
Mort d’Alexandre el Gran – Conquesta romana – Fundació d’Empúries – Guerres mèdiques
575 aC 500 aC - 479 aC 431 aC - 404 aC 323 aC 146 aC
Fundació d’Empúries Guerres mèdiques Guerra del Peloponès Mort d’Alexandre el Gran Conquesta romana
Segle �� aC Segle �� aC Segle �� aC Segle �� aC Segle � aC Segle �� aC Segle �� aC Segle �� aC
Època arcaica 800 aC - 500 aC Època clàssica 500 aC - 338 aC Època hel·lenística 338 aC - 146 aC
2. L’art grec.
La llegenda d’aquest gràfic conté alguns errors. Corregeix-los.
1 5
1. Base 1. Frontó
2. Arquitrau 2. Fris
2 6
3. Cornisa 3. Arquitrau
3 4. Capitell 4. Fust
7 5. Fust 5. Cornisa
6. Frontó 6. Capitell
4
7. Fris 7. Base

3. Empúries, ciutat grega.

Digues si són veritables (V) o falses (F) les següents afirmacions i corregeix l’error de les que
siguin incorrectes:
− La fundació d’Empúries es va produir
l’any 623 dC. F (Va ser el 575 aC.)
− La Paleàpolis és l’assentament que es va
crear a terra ferma. F (Es va crear en una illa.)
− La ciutat d’Empúries estava protegida per
grans muralles. V
− L’àgora era el barri on hi havia els temples. F (Era el lloc de reunió dels habitants de la polis.)
− La prosperitat econòmica d’Empúries va
permetre la seva independència respecte
d’Atenes. F (Empúries es va independitzar de Massàlia.)
4. La societat d’Atenes.
Completa la taula amb la descripció de cada classe social segons les lleis ateneses.
Eren homes lliures que havien nascut a Atenes i de pares atenesos. Gaudien de
Ciutadans drets polítics.
També se’ls anomenava metecs. Eren grecs que havien nascut en altres ciutats.
Estrangers No tenien drets polítics.
Eren propietat dels seus amos i no tenien cap tipus de dret. Era el grup més nom-
Esclaus brós.
No podien exercir cap dret polític i eren representades pel pare, els germans o el
Dones marit.
5. El pensament racional.
Completa les frases que et proposem amb els termes següents:
astronomia – racional – història – filosofia – Aristòtil – medicina
− Una de les aportacions fonamentals dels grecs a la civilització occidental va ser la filosofia
i la introducció del pensament racional .
− Als segles � i �� aC, diversos filòsofs, com Sòcrates, Plató i Aristòtil , van reflexionar sobre
aspectes de l’existència humana.
− Van fer grans contribucions en els camps de les matemàtiques, l’ astronomia , les ciències
naturals i socials, i la medicina .
− Els grecs també van interessar-se per oferir una explicació sobre els fets que calien ser
recordats. Així, va néixer la història .
Nom: Nota
R10a
Data: Grup:
1. Distribueix en la línia temporal els següents fets de la història de Roma:

Monarquia – Fundació de Roma – República – Fi de l’Imperi romà d’Occident
Primera guerra púnica – Octavi August – Imperi
753 264-241 aC 27 aC 476
Fundació de Roma Primera guerra púnica Octavi August Fi de l’Imperi romà d’Occident
Segle �� aC Segle �� aC Segle �� aC Segle � aC Segle �� aC Segle �� aC Segle �� aC Segle � aC Segle � dC Segle �� dC Segle �� dC Segle �� dC Segle � dC
Monarquia (753 aC - 509 aC) República (509 aC - 27 aC) Imperi (27 aC - 476 dC)
2. Col·loca cada paraula al lloc de la història de Roma que hi correspon.

primeres muralles – Octavi August – guerres púniques – Tarquini
Trajà – conquesta d’Hispània – Juli Cèsar
Monarquia República Imperi

primeres muralles Juli Cèsar Trajà
Tarquini conquesta d’Hispània Octavi August
guerres púniques
3. La República.
Col·loca aquests càrrecs polítics de la República romana en el lloc que correspongui segons la
definició:
magistrats – Senat – cònsols – comicis
Assemblees de participació ciutadana en les quals es debatien temes d’interès

comicis
general i s’aprovaven les lleis.
Diferents càrrecs de govern, com els pretors, que s’encarregaven de la justícia;
magistrats els censors, que controlaven el cens d’habitants, i els qüestors, que s’ocupaven
de cobrar els impostos.
cònsols Magistrats que manaven l’exèrcit i convocaven les assemblees.
Cambra formada per 300 membres que discutien els aspectes més importants
Senat
de la República.

4. La societat a la República.
Com estava dividida la societat de Roma? Fes una petita descripció de cada classe social i
després distribueix-les a la piràmide segons la seva jerarquia de poder.
esclaus
Patricis No tenien cap tipus de dret i no participaven en la
vida política.
Plebeus
plebeus
Pagesos pobres i artesans. A partir del segle v van
Esclaus tenir un representant en la política: el tribú de la
plebs.
patricis
Ciutadans rics que controlaven tots els càrrecs
polítics i administratius.
5. Els legionaris.
Fixa’t en aquest dibuix d’Astèrix i Obèlix vestits com uns legionaris, fet pel seu creador, Albert
Uderzo. Elabora una breu descripció del seu equip segons el que has pogut veure a la unitat.
Astèrix i Obèlix van armats amb la llan-

ça anomenada pilum. Per defensar-se,
van equipats amb un casc i una arma-
dura de plaques metàl·liques.
Com els legionaris preparats per a la
marxa, tots dos porten tot el seu equip
amb ells, des dels estris de cuina fins al
material per construir els campaments.
A les marxes es protegien del fred amb
una capa de viatge i anaven calçats
amb unes sandàlies amb soles de
claus.
Si ens fixem en els dos centurions, el
seu uniforme és distingeix pel casc de
plomes i la cuirassa. També hi podem
veure una altra de les armes caracterís-
tiques de les legions romanes: el gla-
dius o espasa curta.

Nom: Nota
R10b
Data: Grup:
1. Els ibers.
Subratlla en cada cas la resposta adequada.
Els ibers utilitzaven la metal·lúrgia del ferro, tècnica que coneixien gràcies a...
a) ... ser-ne els inventors.
b) ... les seves relacions amb els grecs.
c) ... un missatge dels déus.
Quins eren els cultius més habituals entre els ibers?
a) Cereals, vinya i olivera.
b) Arròs i llegums.
c) Productes de l’hort.
Com es dividia la societat ibera?
a) Camperols i esclaus.
b) Patricis, plebeus i esclaus.
c) Aristocràcia, artesans i camperols.
2. Personatges.
Completa aquests mots encreuats sobre personatges de la història de Roma. Al costat de cada
definició trobaràs un número que indica l’apartat del llibre on pots trobar la informació.
C
1 1. De nom Juli, va guanyar una guerra
civil i va iniciar la conversió de la
E República en Imperi. (2)
2
T S
3 2. Últim rei de Roma. (1.2)
A N N I B A L
R R 3. General cartaginès que va travessar els
Alps amb un exèrcit d’elefants. (2.1)
Q
4 4. Rival de Cèsar que va perdre la batalla
P O M P E U
5
d’Ilerda l’any 49 dC. (4.1)
R I
5. Un dels fundadors de Roma. (1)
O N
6
M A N D O N I
7 6. Un dels dos cabdills ibers que es van
enfrontar al poder de Roma. (4)
U C
L T 7. Primer emperador de Roma. (2.2)
8
T R A J A 8. Durant el seu regnat, l’imperi va
arribar a la seva màxima extensió. (2.2)
V
I

3. Les capitals d’Hispània.

Relaciona cada capital de l’època d’August amb la seva província.
Tarraconense Corduba
Lusitània Tarraco
Bètica Emerita Augusta
4. Els romans arriben a Catalunya.

Ordena cronològicament els fets següents i indica a quin any van tenir lloc:
Expulsió dels cartaginesos de la 1. Gneu Corneli Escipió desembarca a

península Ibèrica. Empúries (218 aC).
Revolta de les tribus iberes contra 2. Expulsió dels cartaginesos de la
Roma. península Ibèrica (206 aC).
Gneu Corneli Escipió desembarca a 3. Revolta de les tribus iberes contra
Empúries. Roma (197 aC).
Derrota de Pompeu a Lleida. 4. Derrota de Pompeu a Lleida (49 aC).
5. L’expansió territorial durant la República.

Omple la llegenda del mapa amb la informació següent:
Extensió en el segle �� aC – Limes – Màxima extensió de l’Imperi
Màxima extensió a l’època republicana – Extensió a l’època d’August
Extensió en el segle �� ac
Màxima extensió a l’època republicana
Extensió a l’època d’august
Màxima extensió de l’imperi
Limes

Nom: Nota
R11a
Data: Grup:
1. La vida al camp.
Llegeix el text següent i omple els buit amb les paraules adequades:
vil·les agrícoles – patricis – 500 – conreus – camperols – terres
El blat, la vinya i l’olivera eren els conreus més importants de Roma. Molts dels camperols
eren antics soldats que rebien terres de l’Estat com a recompensa, encara que la majoria de
les terres fèrtils estaven en mans d’un reduït nombre de patricis . Aquests grans propietaris
vivien en vil·les agrícoles , que en alguns casos podien arribar a tenir terrenys de més de
500 hectàrees.
2. La ciutat en el món romà.

Omple els buits de la imatge amb les paraules de la llista i després completa la descripció de la
ciutat. Trobaràs tota la informació necessària en el llibre de text, especialment a l’apartat 2.
vinyes – fòrum – insulae – legions – cementiri – porta – blat – dipòsit
mercat – temple – oliveres – font – domus – teatre – decumanus maximus
construcció de noves muralles – aqüeducte
vinyes oliveres
blat
legions
construcció de
noves muralles porta cementiri
decumanus
teatre maximus
aqüeducte
dipòsit
font
domus
temple mercat
fòrum insulae

Als afores de les ciutats hi havia camps de conreu, on normalment es plantaven vinyes ,
oliveres i blat . Als territoris conquerits, era habitual veure les legions despla-
çant-se per les vies romanes. Les ciutats estaven protegides per muralles amb grans portes
d’entrada i sortida, a prop de les quals acostumava a haver-hi el cementiri , on enterraven els
morts. Una de les construccions més importants de la ciutat era l’ aqüeducte , que portava
aigua a la ciutat. Aquesta aigua s’emmagatzemava en grans dipòsits i es distribuïa als ciuta-
dans mitjançant fonts públiques distribuïdes per tota la ciutat.
Els dos carrers més importants d’una ciutat romana eren el cardo maximus i el decumanus
maximus , que s’encreuaven en una plaça central anomenada fòrum. A prop del fòrum sovint
es construïen un o més temples , dedicats als déus de la ciutat. A totes les ciutats importants
hi havia un teatre on els ciutadans anaven a veure les obres dels seus autors preferits. Al
voltant d’aquests edificis hi havia les domus , les grans mansions dels patricis. Els ciutadans
més humils vivien a les insulae , semblants als nostres edificis de pisos. Per poder comerciar
tranquil·lament, el mercat se situava a dins de les muralles.
3. La religió romana.
Indica si els següents enunciats són veritables (V) o falsos (F):
− La religió romana era politeista. V
− Els romans prohibien els sacrificis d’animals. F
− A Roma, el sacerdoci constituïa una professió específica. F
− Cada família romana tenia un altar privat a casa seva. V
− La religió dels romans tenia moltes similituds amb la grega. V
− La Tríada Capitolina la formaven els déus Júpiter, Juno i Ceres. F
4. La romanització.
Relaciona les diferents llengües d’Europa que provenen del llatí amb el territori que correspon a
cadascuna.
portuguès Catalunya
català Portugal
castellà Romania
francès França
occità Occitània
gallec Itàlia
italià Castella
sard Sardenya
romanès Galícia

Nom: Nota
R11b
Data: Grup:
1. El comerç.
Consulta el mapa de l’apartat 1 de la unitat i completa les frases amb els termes següents:
ferro – sal – oli – cavalls – esclaus – tèxtil – espècies – marbre – blat – llana
− Fins a la ciutat de Petra arribaven caravanes carregades d’ espècies .
− Molt del marbre que es feia servir a Roma per construir monuments arribava de Grècia.
− Egipte era conegut com el graner de l’Imperi. D’allà arribava la majoria del blat que es
consumia a Roma.
− D’Hispània, els romans acostumaven a importar material tèxtil i llana per elaborar
roba.
− L’esgarrifós comerç d’ esclaus obtenia la seva matèria primera a les fronteres de l’Imperi.
− La sal , necessària per conservar els aliments, provenia de llocs tan llunyans com Cartago
o Augusta Vindelicum.
− Els cavalls de la regió propera al mar Negre eren molt apreciats pels romans com a mitjà
de transport.
− Gran part de la conca mediterrània proveïa d’ oli els romans, que l’utilitzaven per cuinar,
com a lubricant i per elaborar ungüents i maquillatges.
− A Hispània i la Gàl·lia hi havia mines de ferro .
2. Les ciutats d’Hispània.

Troba sis de les ciutats d’Hispània fundades o reformades per Roma.
U O H C Q U F C Q D Mèrida
B U P U V W I O K A Sagunt
V A K F A A O R J N Barcelona
L S R J J E T D J O
Còrdova
M S V C L H T O Y G
Lleó
E W A L E J L V A A
R A Q G Y L Z A E R Tarragona
I S P V U K O G D R
D F R C D N B N V A
A K Q X K Y T E A T

3. L’habitatge romà.
Omple els buits de la il·lustració amb els mots adequats de la llista.
peristil – impluvi – termes privades – triclini – estances – entrada
atri – estances del servei – altar – tablini – latrines – compluvi
estances
peristil
termes
impluvi privades
latrines
triclini
compluvi
tablini
estances altar
entrada
del servei
atri
4. Línia temporal.
Col·loca cada element de la llista al lloc de la línia temporal que correspon.
Tarraco – Barcino – Arc de Constantí – Colosseu
Termes de Caracal·la – Aqüeducte de Segòvia
Tarraco, Barcino, Colosseu, Aqüeducte de Segòvia, Arc de Constantí,
218 aC 10 aC 72-80 dC 98-117 dC 315 dC
Termes de Caracal·la,
212-217 dC
Segle �� aC Segle �� aC Segle � aC Segle � dC Segle �� dC Segle �� dC Segle �� dC

Nom: Nota
R12a
Data: Grup:
1. Termes clau.
Resol aquests mots encreuats amb els termes clau del tema:
C
1 Vertical
O 1. Capital de l’Imperi bizantí.
2
C O N S T A N T I 3. Pobles de fora dels límits
3
B S de l’Imperi romà.
4
A P A U D E T A R S 5. Religió que va passar de
ser perseguida a ser l’ofi-
R A
5 cial.
B C N
7. Emperador de l’Imperi bi-
A R T zantí.
6
R U R A L I T Z A C I O
Horitzontal
S S N
2. Emperador romà que va
T O
7
legalitzar el cristianisme.
I J B
4. Predicador del cristianis-
A U L me als no jueus (tres pa-
N S E raules amb espais).
8
V I S I G O T S 6. Augment de la importàn-
S I cia del camp davant de
les ciutats.
M N
E I 8. Tribu germànica que va
dominar la península Ibè-
A rica.
2. La crisi del baix Imperi romà.

Completa, amb els termes següents, les frases del text que expliquen les causes de la decadència
de l’Imperi romà:
pobles germànics – esclaus – vida política – ingressos – emperadors – bàrbars – limes
moneda – despeses – preus – conquestes territorials – disminuir
L’economia de l’Imperi romà es basava en les conquestes territorials i quan es van acabar van
baixar els ingressos i el nombre d’ esclaus . Aquests eren molt importants per al treball
i la producció va disminuir . Per contra, les despeses van augmentar. S’havia de defen-
sar l’Imperi dels pobles germànics que estaven més enllà de les fronteres, el limes . Els
preus van augmentar i la moneda va perdre valor. L’exèrcit contractava bàrbars i
participava en la vida política . Molts emperadors van morir assassinats.

3. Les invasions bàrbares.

Pinta amb un color diferent els territoris que corresponen a l’Imperi romà d’Occident i a l’Imperi
romà d’Orient.
a) Col·loca el nom de les capitals de cadascun i també els topònims següents: Antioquia,
Jerusalem, Alexandria, Atenes, Roma, Cartago, Trèveris, Narbona, Tolosa, Tarragona, Toledo,
Mèrida i Braga.
b) Dibuixa les rutes de les principals invasions bàrbares i col·loca sobre el territori la procedència
d’aquests pobles.
4. Els regnes germànics.

Indica si les següents afirmacions són veritables (V) o falses (F). En aquest darrer cas, escriu la
frase correcta al costat.
− L’antic Imperi romà d’Occident va quedar fragmentat
en nombrosos regnes germànics. V
− Tots aquests regnes van perdurar en el temps. F Alguns van tenir una vida curta.
− Els més importants i estables van ser el dels francs,
els dels anglosaxons, el dels visigots i el dels vàndals. V
− Els visigots es van establir al nord d’Àfrica. F A Hispània.
− Els invasors germànics eren majoria. F Eren minoria.
− Els pobles germànics es van instal·lar pacíficament. F Es van imposar militarment.
− Els invasors van adoptar aspectes de la cultura romana. V

− Els invasors es van fusionar progressivament amb la
població autòctona. V

Nom: Nota
R12b
Data: Grup:
1. Línia temporal.
Conquesta de Constantinoble – Divisió de l’Imperi romà – Edicte de Milà – Anarquia militar
Naixement de Crist – Imperi bizantí – Baix Imperi
Naixement Edicte de Divisió de l’Imperi Conquesta de Constantinoble
de Crist, 1 Milà, 313 romà, 395 1453
Anarquia
militar Imperi bizantí (330-1453)
(235-284)
S. � dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC S. � dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC S. � dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC S. �� dC
Baix Imperi (285-476)
2. La ruralització.
a) Recordes com eren les ciutats romanes? Quins entreteniments hi havia?
Hi havia representacions als teatres, lluites als amfiteatres, curses de carros al circ i termes on es
podia anar a fer activitat física i a gaudir dels banys.
L’aigua era pública i gratuïta. Es recollia a les fonts i arribava a la ciutat per mitjà d’aqüeductes.
A les ciutats es duien a terme activitats comercials i artesanals. El comerç i els intercanvis de llarg
abast van disminuir amb la crisi del baix Imperi.
d) Imagina’t que ets un o una habitant d’Empúries que vol abandonar la ciutat. Exposa a la teva
d) Imagina’t
família lesque etsque
raons un o unaper
tens habitant
fer-ho.d’Empúries que vol abandonar la ciutat. Exposa a la teva
família
Respostaleslliure.
raonsTanmateix,
que tens per fer-ho. podria plantejar una narració en què la família hagués de
l’alumnat
marxar de la ciutat per la crisi en el negoci familiar, la manca de clients i la despoblació urbana. Els
grans propietaris, mancats de mà d’obra esclava, sempre buscaven gent per conrear els grans
latifundis. Convertir-se en serf podia ser l’única manera de sobreviure i de trobar protecció.
3. La caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

Completa les frases amb els termes següents:
bizantí – Anglaterra – Odoacre – Alaric – herència cultural – vàndals – Ròmul Augústul
− L’any 410 el cabdill visigot Alaric va saquejar la ciutat de Roma, alhora que els
vàndals , des del nord d’Àfrica on s’havien instal·lat, ho van fer el 455.
− L’exèrcit romà va abandonar Anglaterra a començaments del segle �.
− L’any 476, un poble bàrbar, dirigit per Odoacre , va destronar el darrer emperador de
Roma, Ròmul Augústul .
− L’ herència cultural romana va perviure en els territoris més romanitzats durant segles.
− L’Imperi romà d’Orient, més conegut com a Imperi bizantí , va continuar existint fins a
l’any 1453.
4. L’art de la fi del món antic.

Relaciona amb fletxes la imatge, el nom i l’estil de cadascuna d’aquestes obres de l’art
baiximperial, paleocristià i dels pobles germànics:
catacumbes baiximperial
estàtua de Constantí paleocristià
pobles
mausoleu de Teodoric
germànics
5. La basílica.
Completa la llegenda de la il·lustració amb les parts d’una basílica que corresponguin:
nau central – absis – naus laterals
nau central
absis
naus
laterals
Alçat d’una basílica,
amb els seus elements.

03 Reforç. Geografia I Historia 1 ESO Teide PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

03 Reforç. Geografia I Historia 1 ESO Teide PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1 ESO

Cos celeste que gira a l’entorn d’un planeta i no té llum pròpia.

Conjunt format pels cossos celestes.

Estel de la Via Làctia al voltant del qual gira la Terra.

2. Els astres dels sistema solar.

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

3. La Terra, el planeta de la vida.

Atmosfera Hidrosfera Geosfera Biosfera

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

1. El moviment de translació: les estacions.

2. Línies i punts de la Terra.

3. Els mapes: l’escala i els símbols.

− Un mapa és una representació gràfica i reduïda de la superfície terrestre.

− L’escala gràfica és un segment graduat en el qual s’indica una unitat

− L’escala numèrica es representa mitjançant un producte.

− La llegenda tradueix el significat dels signes i els símbols emprats en el mapa.

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

4. Els punts cardinals.

Al migdia, el Sol marca

5. Les projeccions cartogràfiques.

6. La Terra i els riscos naturals.

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

1. Els oceans i els continents.

Limita al nord amb l’oceà Àrtic i al sud amb el mar

Limita al nord amb l’oceà Àrtic i a l’est amb l’oceà Pacífic.

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

3. Elements del medi físic.

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Espanya arxipèlag canari

Catalunya Depressió Central

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

1. Completa aquesta taula amb les dades que trobaràs en el llibre:

Continent Unitats de relleu Xarxa hidrogràfica Litoral

Àfrica altiplà septentrional

Amèrica vessant àrtic

Oceania grans illes

2. Digues si les frases següents són veritables (V) o falses (F):

− L’ós polar és l’únic vertebrat terrestre de la fauna antàrtica.

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

4. De vegades, reconèixer un mapa és una qüestió de perspectiva.

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

− El riu Nil és un dels més extensos del continent.

− El desert de Kalahari es troba al nord del continent.

− Madagascar és una illa situada a l’est d’Àfrica.

− El riu Níger desemboca al mar Mediterrani.

− La de Somàlia és l’única península important d’Àfrica.

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

1. Aigua dolça i aigua salada.

2. El cicle del aigua.

b) ... l’aigua dels llacs. b) ... el llac Tanganyika i el llac Txad.

b) ... el gel polar.

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

5. El relleu dels fons oceànics.

Ocupen grans extensions entre continents i algunes de les seves

Tenen poc pendent i arriben fins a profunditats de 100 a 130 m.

6. Omple els espais buits amb els conceptes de la llista.

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

P1 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

Nom Tipus Origen

4. Vocabulari del tema.

P2 Material fotocopiable © Editorial Teide GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

1. Els elements del clima.