EAM Anàlisi Treball Final Logaritmes Pàgina | 1

MÒDUL EAM – BLOC ANÀLISIS (JOAN MIRALLES)

ACTIVITAT FINAL LOGARITMES
ALUMNE: CARLES RODRÍGUEZ FONT

1. Perquè en els segles XVI-XVII, la dificultat dels càlculs suposava un problema? Fes una
hipòtesi.
Tal i com s’indica en (“John Napier”, 1998), l’ús de magnituds amb un nombre elevat de
xifres, tant decimals com enteres, provocava en disciplines com l’astronomia, navegació i
inclús ciències econòmiques dificultat en càlculs com multiplicacions i divisions. Aquest fet
va comportar la necessitat de trobar un mètode de càlcul que facilités la feina i evités errors.
John Napier (1550 – 1617) i Joost Bürgi (1552 – 1632) van “inventar” de forma independent
els logaritmes (“Logarithm”, 2005).
2. Com es van construir les taules de logaritmes? Posa’n un exemple (per exemple, calcula
a mà el valor aproximat de log 2).

El mètode emprat per el càlcul de log 2 es basa en el mètode de les arrels emprat per Henry
Briggs i descrit per en (Roegel, 2010).
Henry Briggs (1561 – 1631) és l’autor de la primera taula de logaritmes decimals (1617) i
de les seves extensions per a diferents nombres (1624) i per a funcions trigonomètriques
(1631). Briggs el 1624 va publicar el llibre Arithmetica logarithmica, on va proporcionar els
logaritmes decimals per els nombres del 1 al 20000 i també des de 90001 fins a 100000
amb una precisió de 14 decimals.
Per el present apartat es detalla un dels mètodes que va emprar Briggs per el càlcul de
logaritmes decimals (base 10) i sobre el qual va basar també el càlcul dels logaritmes dels
primers nombres primers (entre ells, el logaritme de 2), tal i com es detalla en (Roegel,
2010). El mètode emprat s’anomena Mètode de les arrels quadrades.
Briggs calculava nous logaritmes a partir de logaritmes ja coneguts a partir d’aquest mètode.
Per fer-ho, es basava en propietats dels logaritmes. Sabent que log 𝑛 = 𝑎 i log 𝑚 = 𝑏, llavors
es pot deduir que:
1 1 𝑎+𝑏
log(√𝑚𝑛) = log(𝑚𝑛)2 = (log 𝑚 + log 𝑛) = (1)
2 2

Aquest mètode també el va eludir John Napier en la seva obra Construction. A partir
2𝑛
d’aquest propietat Briggs va calcular les arrels i logaritmes considerant √10:
20
𝑛=0 √10 = 10
log 10 = 1
21
1
√10 = 102 ≈ 3.16227766017 …
𝑛=1 1 1
log √10 = log 10 = = 0.5
2 2
EAM Anàlisi Treball Final Logaritmes Pàgina | 2

22
1
√10 = 104 ≈ 1.77827941004 …
𝑛=2 4 1 1
log √10 = log 10 = = 0.25
4 4

2𝑛
Briggs va extreure arrels fins que els dígits de √10 després de la unitat eren exactament
una meitat respecte el següent nombre, és a dir, és va aturar a 𝑛 = 54:
253
√10 = 1.00000 00000 00000 25563 82986 40064 70
𝑛 = 53 1
= 0.00000 00000 00000 11102 23024 62515 65404 23631
253
254
√10 = 1.00000 00000 00000 12781 91493 20032 35
𝑛 = 54 1
= 0.00000 00000 00000 05551 11512 31257 82702 11815
254

El valor de xifres decimals calculades per les arrels va ser de 32, mentre que pels logaritmes
va ser de 40. En aquest punt Briggs es va adonar que quan 𝑥 = 1 + 𝑟 és proper a 1, essent
𝑟 les xifres decimals del nombre calculat, llavors es el càlcul de 𝑥 és pot aproximar a 𝑥 ≈
1 + 𝛼𝑥, on 𝛼 és un factor de proporcionalitat que va voler determinar, i el va obtenir aplicant
la “regla d’or”1 a l’ultima arrel i logaritme calculat:
1
2 54
𝛼 ≈ 254 ≈ 0.434294481903251804 … (2)
√10
2𝑛
Per tant, si anomenem 𝑥 a √𝑥, és correcte afirmar que a partir de cert valor de 𝑛 es complirà
que:

2𝑛
√𝑥 = 1 + 𝑟 (3)

I com que es pot aproximar 𝑥 a 𝑥 ≈ 1 + 𝛼𝑥, també és correcte concloure que:

log 𝑥 = log(1 + 𝑟) ≈ 𝛼𝑟 (4)

Pel que a partir dels resultats de (3) i (4), es pot afirmar que:

2𝑛 1
log(1 + 𝑟) = log √𝑥 = log 𝑥 ≈ 𝛼𝑟 → log 𝑥 ≈ 2𝑛 𝛼𝑟 (5)
2𝑛

On tots els termes són coneguts. En l’estudi detallat que fa Briggs en Atihmetica
logarithmica, analitza també com de precís és el resultat obtingut i calcula l’error que es
produeix, obtenint que el nombre de dígits significatius (arrodonits) exactes serà de 17.

1
La “regla d’or” estableix que, per a qualsevol fracció, si es multiplica el numerador i el denominador pel
mateix nombre, el valor de la fracció no s’altera. Font: http://mathworld.wolfram.com/GoldenRule.html
EAM Anàlisi Treball Final Logaritmes Pàgina | 3

A partir d’aquest mètode va procedir a calcular els logaritmes dels primers nombres primers,
però millorant el mètode per no iterar tantes ocasions i computar possibles errors de càlcul
al realitzar tantes extraccions d’arrels per a calcular el valor de log 2: en comptes de
2𝑛
començar les extraccions per √2, va calcular una potència de 2 que fos pròxima a una
potència de 10, en aquest cas 210 = 1024; i va dividir el valor obtingut per la potència de 10
1024
pròxima, obtenint així = 1.024. A partir d’aquí va realitzar les extraccions de les arrels
1000
tal i com les va realitzar anteriorment.
Partint d’aquest valor inicial Briggs va observar que només li val caldre 47 extraccions per
aconseguir arribar a la zona on es pot aproximar els resultats dels logaritmes obtinguts a
log(1 + 𝑟) ≈ 𝛼𝑟:
247
𝑛 = 47 √1.024 = 1.00000 00000 00000 16851 60570 53949 77
log(1 + 𝑟) = log(1 + 0.00000 00000 00000 16851 60570 53949 77)

El valor del logaritme obtingut en l’última de les extraccions és:

log(1 + 𝑟) ≈ 𝛼𝑟
≈ (0.434294481903251804)
(6)
· (0.00000 00000 00000 16851 60570 53949 77)
≈ 0.00000 00000 00000 07318 55936 90623 9368

Aplicant el resultat de (5) va obtenir el resultat del logaritme de 1.024:

log 𝑥 = log 1.024 ≈ 247 𝛼𝑟 ≈ 0.01029 99566 39811 95265 27744 (7)

Obtingut el logaritme de 1.024 i manipulant el nombre, es pot obtenir el logaritme de 1024:

1024
log 1.024 ≈ log ( ) ≈ log 1024 − log 1000 → log 1024 ≈ log 1.024 + log 1000
1000 (8)
→ log 1024 ≈ 3 + log 1.024 ≈ 3.01029 99566 39811 95265 27744

Per finalment obtenir el logaritme de 2:

log 1024 ≈ log 210 ≈ 10 log 2 → log 2 ≈ 0.30102 99956 63981 19526 527744 (9)

3. En el context actual, creus que el logaritme es un mètode de càlcul o una funció?

Antigament si que es podia considerar l’ús dels logaritmes com un mètode de càlcul per
minimitzar la dificultat que esdevenia d’operar amb magnituds amb moltes xifres. Avui en
dia però, el paper dels logaritmes esdevé més una funció que un mètode: emprem els
logaritmes i les seves propietats per tal de trobar coeficients, assignar valors, crear i
representar funcions en problemes del nostre entorn, com per quantificar i mesurar
terratrèmols, en problemes de desintegració radioactiva, per calcular hipoteques i taxes
d’interès compost, i inclús per analitzar creixements de poblacions (“Applications of
exponential and logarithmic funcions”, 1999).
EAM Anàlisi Treball Final Logaritmes Pàgina | 4

4. Per què la taula només ens dona la part decimal? En tens un exemple a la figura 1.
Si ens fixem en la Figura 1 i observem els logaritmes de 1, 10 i 100 podrem entendre el
motiu pel qual només apareixen xifres decimals:

Figura 1. Taula de logaritmes de l'abat Marie

Aquests logaritmes no tenen xifres decimals, atès que els seus resultats són nombres
enters (0, 1 i 2 respectivament). Si prenem com a referència els logaritmes de 1 i 10, els
quals són fàcils de calcular, es pot observar que només varien les xifres decimals de 1 a 9,
on la xifra entera és 0. A partir de 10, la xifra entera del logaritme esdevé 1. Anàlogament,
entre els logaritmes de 10 i 100 no varia la xifra entera, essent aquest 1, el valor del
logaritme de 10. Fins a 100 només varien les xifres decimals, pel que les taules es
configuren a partir de calcular els logaritmes en base 10 i indicar aquelles xifres decimals
que varien d’un nombre respecte l’altre.
EAM Anàlisi Treball Final Logaritmes Pàgina | 5

També les taules presenten aquest mateix concepte a més petita escala: entre els
logaritmes en base 10 de 260 a 264, els primers dígits decimals dels logaritmes no varien,
pel que només s’indiquen aquelles xifres decimals de la mantissa que si són diferents.
𝟕
5. Justifica entre quins nombres enters es troba log . Quina és l’etimologia de la paraula
𝟐
logaritme?
A partir de la justificació emprada en l’apartat anterior és fàcil poder determinar entre quins
7
nombres enters es troba el logaritme de . El nombre és equivalent a 3.5, i coneixent que:
2
7
log 1 = 0 ; log 10 = 1 → 0 < log < 1 (10)
2

Pel que el resultat del logaritme es pot acotar entre 0 i 1.

La paraula “logaritme” prové del llatí modern “logarithmus”, que alhora prové del grec “logos”
(“ratio”, “proportion” → entès com a “proporció”, “càlcul”) i “arithmos” (“number” →
“nombre”), pel que literalment una interpretació significaria “càlcul de nombres”, entès com
a mètode de càlcul tal i com es feia servir en els seus orígens (“logarithm etymology”, 2020).

6. Fent servir aquesta informació, prepara una petita activitat didàctica per a la
introducció del concepte de logaritme, i ubica-la en el currículum.
Una activitat molt visual i amb material manipulatiu (un full de paper DINA4) per començar
a introduir el concepte de logaritme és la següent:

▪ Es demanaria als alumnes quantes vegades s’ha de doblejar un full de paper de tal
forma que aquest quedi dividit en 64 caselles iguals. La millor forma de veure-ho és
fent-ho, pel que els hi demanaríem que dobleguessin el full per la meitat les vegades
que ho creiessin necessari.

▪ A mesura que vagin doblegant el full, si el van desdoblegant veuran que a cada
vegada que el dobleguen per la meitat, el full duplica les caselles en les que es va
dividint: si no es doblega el full només té una casella, si es doblega una vegada en
té 2, si es doblega 3 vegades s’obtenen 8 caselles,...

▪ Quan ho dobleguin per 6a vegada hauran dividit el full en 64 caselles iguals. Pot
succeir que els alumnes, sense la necessitat de doblegar el full 6 vegades,
aconsegueixin entendre el patró del que està succeïnt: 20=1, 21=2, 22=4,...26=64. O
inclús decideixen organitzar la informació en una taula i veure el patró.

▪ De qualsevol forma, un cop hagin obtingut el resultat, es pot abordar quin tipus de
creixement té aquesta funció (exponencial), i llavors introduir el concepte de
logaritme recordant la pregunta inicial: “Quantes vegades s’ha de doblegar el full de
paper per tal que quedi dividit en 64 caselles iguals?”

▪ Aquesta pregunta es pot reproduir a partir dels casos anteriors: quantes vegades
s’ha de doblegar un full de paper per obtenir 1/2/4/...caselles iguals.
EAM Anàlisi Treball Final Logaritmes Pàgina | 6

▪ Anem més enllà: se’ls pot demanar que intentin trobar el màxim nombre de vegades
que es pot doblegar un full de paper per la meitat, i quin seria el nombre de caselles
d’aquest resultat. Observaran que hi ha un límit físic, que és el tamany que adquireix
el full de paper i com el gruix augmenta.

▪ Seguim més enllà: es pot analitzar també quin gruix va adquirint el full de paper cada
cop que es doblega aquest, i analitzar el seu creixement. Es podria comparar el gruix
amb objectes quotidians: un llapis, una llibreta,...

▪ ...anem fins l’infinit!: A partir de les experiències prèvies, es pot preveure el gruix del
paper, el nombre de vegades que cal doblegar-lo i el nombre de caselles en les que
quedaria dividit, pel que es pot calcular quantes vegades caldria doblegar el full de
paper perquè el seu gruix fos similar a l’alçada mitja d’una persona/d’un bloc de 3
edificis/de la torre Eiffel...o plantejar quin gruix s’aconseguiria si es doblegués el full
de paper un nombre elevat de vegades (ex: 100), i intentar trobar algun element que
tingués aquesta característica.

La idea de l’activitat ha estat extreta a partir de les explicacions i propostes de (Varghese,

2007), (Youtube, 2018) i (Coolman, 2015).

Ubicació en el currículum: l’activitat presenta molta riquesa com per abordar-la en un únic
punt del currículum. Si es presentés l’activitat sense la necessitat de parlar de logaritmes ni
funcions exponencials, es podria realitzar en els cursos de 1r i/o 2n d’ESO, on es treballarien
continguts de mesura/unitats/longituds/nombres naturals/ordres de magnituds/càlcul
mental/operacions simples (multiplicació)/...entre d’altres. En canvi, aplicant els conceptes
de funcions exponencials i logaritmes tal i com es planteja l’activitat inicialment, es podria
incorporar en el curs de 4t d’ESO.

REFERÈNCIES

• APPLICATIONS OF EXPONENTIAL AND LOGARITHMIC FUNCTIONS. (1999). Recuperat el

25 de gener de 2020, de http://www.sosmath.com/algebra/logs/log5/log5.html

• Coolman, R. (2015). What Are Logarithms?. ). Recuperat el 25 de gener de 2020, de

https://www.livescience.com/50940-logarithms.html

• John Napier (1550 - 1617). (1998). Recuperat el 25 de gener de 2020, de

http://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Napier.html

• Logarithm. (2005). Recuperat el 25 de gener de 2020, de

https://www.thocp.net/reference/sciences/mathematics/logarithm_hist.htm

• Logarithm etymology - Google Search. (2020). ). Recuperat el 25 de gener de 2020, de

https://www.google.com/search?sxsrf=ACYBGNQ2-
98HejNRghQ140RQ0SXGMbkAAg%3A1579371020279&ei=DEojXtzdEIudlwTTgqDIDA&q
=logarithm+etymology&oq=logarithm+et&gs_l=psy-
ab.3.0.0i19j0i22i30i19l4j0i22i10i30i19j0i22i30i19j0i22i10i30i19j0i22i30i19.49309.53206..
EAM Anàlisi Treball Final Logaritmes Pàgina | 7

54351...0.4..0.261.1538.0j7j2......0....1..gws-
wiz.......0i71j35i39j0i67j0i131j0j0i20i263j0i10j0i203.YTQ3yrMpmNQ

• Roegel, D. (2010). A reconstruction of the tables of Briggs' Arithmetica lagarithmica

(1624) [Ebook]. Recuperat de https://hal.inria.fr/inria-00543939/document

• Varghese, R. (2007). Exponential growth. Recuperat el 25 de gener de 2020, de

http://raju.varghese.org/articles/powers2.html

• Youtube - CUÁNTAS VECES tienes que DOBLAR una HOJA para llegar a la LUNA. (2018).
Recuperat el 25 de gener de 2020, de https://www.youtube.com/watch?v=f1VScyIBN-U