Enric Badia+Aztarain
14 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2020
L’ENTREVISTADIUMENGE
Jordi Canal i Artigas
Bibliotecari jubilat i difusor del gènere negre i policíac. Aquest berguedà que s’escapa quan pot a una masia heretada a la Coma i la Pedra, ha estat vint anys director
de La Bòbila, la primera biblioteca pública del país especialitzada en gènere negre i policíac. Abans, havia recorregut un centenar d’equipaments de Catalunya i Balears
«Poder gastar 5.000
euros en novel·la
negra... és un plaer»
Susana Paz
MANRESA
Diu que el seu caràcter és el més allunyat del
que s’esperaria d’un patumaire però reconeix
que li encantaven el salts de plens: «Si ets de
Berga, t’enganxa». Fa dècades que el berguedà
Jordi Canal (1955) va deixar la seva ciutat natal
per traslladar-se a Barcelona, on ha fet la seva
vida personal i professional. Aquesta darrera
vinculada fins a la jubilació, el 2018, a les bi-
blioteques. Diplomat en Biblioteconomia i
Documentació per la UB, des del 1999 fins a
2018 va dirigir La Bòbila, a l’Hospitalet, la pri-
mera biblioteca pública del país especialitza-
da en gènere negre i policíac. Creador del pri-
mer club de lectura de novel·la negra de l’Estat
espanyol i responsable del fanzín L’H Confi-
dencial, des del 2007 coordina el Premi Inter-
nacional de Novel·la Negra L’H Confidencial
(Sí, James Ellroy és el seu autor de capçalera).
Casat i sense fills -però amb una gata-, Canal
és un estudiós i difusor del gènere. Reserva la
definició d’expert a noms com Xavier Coma o
Claude Mesplède. Però amb Àlex Martín van
iniciar un procés de recuperació assagístic del
gènere amb l’editorial Alrevés. El 2011 van pu-
blicar La Cua de Palla, retrat en groc i negre,
llibre de referència del que ha estat la història
de la col·lecció de novel·la criminal més im-
portant de Catalunya, i el 2019, Trets per totes
bandes, el primer assaig en llengua catalana
sobre la novel·la negra i policíaca a partir del
que s’ha publicat aquí, en català i en castellà.
Vinculat a la BCNegra des de l’inici, durant
anys com a jurat del premi Carvalho, les pres-
tatgeries de casa seva sumen un miler de títols
negres. Desendreçat excepte quan ordena en
forma d’assaig el gènere, els interessos de Ca-
nal, un tipus curiós, irònic i gens autocom-
plaent, van de la poesia trobadoresca a la no-
vel·la italiana contemporània. Entre d’altres.
P Quina és la primera novel·la negra que va
llegir? Se’n recorda?
R I tant! Un assassinat, noi, d’Alan Hunter, de
la primera època de La Cua de Palla. Em va im-
pressionar la coberta amb uns motoristes ti-
pus Easy Rider. Són un xicots que treballen du-
rant la setmana i el cap de setmana se’n van
amb les seves motos i les seves noies a clubs a
escoltar jazz i fumar porros de marihuana.
P I li va agradar.
R [Riu]. Quan tens 16 o 17 anys, vius en un lloc
petit i vas a l’institut, això t’obre un món. Veus
ELS 4 CANTONS
Tothom té el que es mereix?
Millor qualitat, pitjor defecte?
És evident que no.
Quina part del seu cos li agrada menys?
Soc obsessiu, per bé i per mal.
Quant és un bon sou?
Els ulls.
El que et permet arribar a final de mes sen-
Quin llibre li hauria agradat escriure?
se patir per arribar a final de mes.
Una obra d’art?
Ulisses, de James Joyce.
En què és expert?
La jungla de aslfato, de John Huston.
En res. Hi ha una gran diferència entre un
estudiós i un expert. Jo aprenc, soc un es-
Déu existeix?
tudiós.
Què s’hauria d’inventar?
Si existeix no ens hem trobat mai.
Alguna manera perquè la humanitat arri-
Quin personatge històric o de ficció
bés a la felicitat.
convidaria a sopar?
El poeta rus Vladímir Mayakovski, una for-
Un mite eròtic?
ça de la naturalesa!
Acabi la frase: la vida és...
Leda i el cigne.
La gent, de natural, és bona, dolenta o
A vegades meravellosa.
regular?
És complexa. No he cregut mai en bons i do-
Tres ingredients d’un paradís.
lents. Ni a les novel·les negres.
Un lema per a la seva vida.
Silenci, llibres, cinema.
Dubto, doncs existeixo.
Regió7
que la gent pot viure d’una altra manera i que
a sobre es diverteixen... A casa també hi havia
algun llibre de La Cua de Palla i en aquella èpo-
ca vaig descobrir Hammett, Chandler... m’ho
vaig passar molt bé.
P Però va començar estudiant biològiques.
R Sí, després de fer el batxillerat a La Salle de
Berga vaig començar biològiques a Barcelona
però ho vaig deixar. Me’n vaig anar a la mili i
després d’un any de naufragar em vaig pre-
sentar a unes oposicions a La Caixa per a bi-
blioteques. I ja no vaig deixar la professió.
P Com se li acut convertir La Bòbila en la
primera biblioteca pública del país especia-
litzada en gènere negre i policíac?
R Era una biblioteca que s’havia d’obrir. Fins
llavors, les que tenien un fons especial era per
donar resposta a les necessitats de l’entorn:
Sitges i modernisme, Berga i carlins... El barri
de l’Hospitalet on hi ha La Bòbila, Pubilla Ca-
ses, no tenia res a veure amb el gènere negre i
em va semblar una proposta arriscada.
P Que va sortir bé.
R Sí. Havia visitat a París la Bibliotheque des
Litteratures Policieres (BiLiPo), un equipa-
ment públic per a especialistes, sense préstec.
Una idea molt bona però aquí impensable. La
Bòbila havia de funcionar com qualsevol altra
biblioteca però centrada en una literatura
molt popular, que donés servei a un barri pe-
rifèric i que aconseguís atraure públic d’arreu.
Volia una especialització que toqués la biblio-
teca de cap a cap i el gènere negre ho toca tot:
novel·la, assaig, cinema, còmic, revistes espe-
cialitzades...
P Un visionari?
R Si el que havíem de fer era fomentar la lec-
tura en un barri popular, una literatura popu-
lar, que enganxa, podia ser un bon esquer. Les P Parla d’una funció social.
biblioteques han de ser un lloc que despertin R En realitat una biblioteca pública no deixa
curiositat. Quan tens l’usuari a dins l’has de de ser la biblioteca d’un burgés posada a
seduir... És una feina fantàstica. l’abast de tothom. I està molt bé.
P S’ho ha passat pipa. P Com els va convèncer del projecte?
R Molt! Coneixes una diversitat brutal de gent R Quan vaig defensar la direcció hi va haver
i et treus molts prejudicis de sobre. comentaris de l’estil: fer una biblioteca
P Prejudicis? d’aquest tipus en un barri així no donarà
R Jo havia treballat anys a les Corts, un barri idees?... El cert és que el 1999 obríem just en
de classe mitjana-alta. I passo a Pubilla Cases, el moment en què el gènere passava el seu pit-
un barri de gent humil però fantàstica. Molt jor moment. No quedaven col·leccions espe-
millors, aquests! [riu]. Al començament com- cialitzades i només es publicava Leon, Man-
prava molt poca novel·la negra en català per- kell, Camilleri i Giménez Bartlett. Però a partir
què era un barri molt castellanoparlant però del 2001 i el 2002 comencen a sortir petites
eren prejudicis meus perquè em demanaven editorials que publiquen gènere negre, com
llibres en alemany, francès... Hi ha barris on si Zoela, de Granada. I el 2003 obre la llibreria de
no hi ha una biblioteca pública es notarà Paco Camarasa, Negra y criminal, un nou aliat.
menys, Sarrià, per exemple. Però a Pubilla Ca- P A punt per al boom. Quan el situaria?
ses sí. És una feina a llarg termini. R L’inici, a casa nostra, el 2005, quan se cele-
 Enric Badia+Aztarain

Regió7 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2020 15

VIURE AMB ESTIL GASTRONOMIA

Lanvin, tot glamur 20 El cabrit i les cabres 19

«Una biblioteca
MIREIA ARSO pública no deixa
de ser la
biblioteca d’un
burgés posada a
l’abast de
tothom»

«Fent de
bibliotecari et
treus molts
prejudicis de
sobre»

«La Salander és
una autèntica
troballa: víctima
investigadora i
justiciera»

«Aquí hem
funcionat com un
país de nou-rics.
Sempre a
l’última excepte
en les coses de
base, com llegir»

França, 60.000, però a França es llegeix deu ve-

bra l’Any de la Novel·la i la Lectura, en què es
va incloure la trobada europea d’homenatge
a Vázquez Montalbán i van venir autors de no-
vel·la negra europea. L’any següent l’home-
natge es va convertir en la BCNegra. El 2005 va
ser, també, quan es va publicar en suec L’home
que no estimava les dones, de Stieg Larsson.
P Aquí sí que esclata el boom nòrdic.
R Sí, la trilogia de Larsson ho va petar tot. Hi
havia hagut best-sellers abans però aquest...
va ser brutal.
P A què ho atribueix?
R Una de les raons, extraliteràries, és que el ti-
pus ja era mort. I era un moment en què es co-
mençava a parlar del nord. Mankell ja ens ha-
via descobert que la socialdemocràcia no era
el paradís. I Larsson manté la línia. A partir
d’ell, en pocs anys, es van destapar 60 o 70 au-
tors nòrdics! I el màrqueting: qualsevol llibre
d’un país nòrdic rep ajudes per a la seva tra-
ducció en castellà o català.
P Però donem les gràcies a Larsson per si-
tuar el gènere a primera línia?
R Absolutament. I va crear el personatge de
Lisbeth Salander, que és un troballa.
INSEPARABLES
 LES CLAUS. En una anella porta «les
claus de casa, de la bústia i la d’una masia
que tenim al Solsonès. El meu pare era de
Sant Llorenç de Morunys. I un USB. És molt
còmode i molt pràctic»
P I un canvi.
R Sí, fins als 70 la dona és víctima o noia del
gàngster. Sempre subsidiària. Però la Salander
és investigadora, víctima i justiciera.
P La negra i policíaca ja no es considera un
gènere de segona?
R No. Com deia Claude Aveline, no hi ha gè-
neres dolents sinó llibres dolents. També hi ha
poesies dolentes i no ens carreguem la poesia.
P Me l’imagino quan arribaven les caixes
de llibres a La Bòbila...
R Poder-te gastar 5.000 euros en novel·la ne-
gra... és un plaer! Buscar petites editorials, com
Salajín, Hoja de Lata...
P Què li interessa del gènere?
R Les novel·les protagonitzades per individus
com tu i jo en situacions límit. Et demanes què
faries però sense cap mena de risc, des del sofà
de casa. És un gènere que permet conèixer
l’ànima humana en situacions extremes.
P Si li demano un autor?
R James Ellroy. Aquí els seus lectors són una
minoria però a França té molt èxit.
P A França tot es triplica.
R Aquí es publiquen 80.000 llibres a l’any i a
gades més que aquí. Els llibres fan por. Tothom
troba que són caríssims. No són barats però
amb quantes coses la gent es gasta 20 euros?
I a les biblioteques són gratis. El preu del llibre
no és una condició perquè no hi hagi lectors.
P Però?
R Però hem funcionat sempre com un país de
nou-rics. A partir dels anys 80 amb l’entrada a
Europa vam pensar que ja érem un país nor-
mal. I no. Som de la gamma pobra. Hi ha paï-
sos que ho assumeixen molt més bé, com els
portuguesos, que són uns tipus molt més edu-
cats i que llegeixen molt més que nosaltres.
Aquí estem a l’última de l’última exceptuant
en les coses de base, com llegir.
P Però escrivim molt! O publiquem molt.
R Ara mateix hi ha molt autors catalans que
fan negra però la sensació és que tenen molts
referents cinematogràfics i molt pocs de lite-
raris. Crec que no hi ha voluntat de fer litera-
tura. Està de moda? Fem això. Volen ser famo-
sos i en realitat el que voldríen és fer una sèrie
per a TV3. Penso que és molt millor llegir que
escriure. Segurament alguns d’aquests escrip-
tors que no són res de l’altre món podrien ser
uns magnífics lectors.
P Ara em dirà que mai s’ha plantejat escriu-
re una novel·la negra.
R Mai de la vida. No tindria prou imaginació.
Es pot viure perfectament sense escriure però,
en canvi, sense llegir...