2. Presa de Ciutat de Mallorca, 1229; Llibre dels feits del rei En Jaume [caps.

86-87]
(Edició de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera. Les quatre grans Cròniques, Barcelona,
Institut d’Estudis Catalans, 2008, volum I, pp. 180-182).

1 E quan los sarraïns de la vila viren que la ciutat s'enveïa, eixiren-se entre hòmens e fembres
2 ben trenta mília per dues portes, per la porta del Barbelet e la porta de Portopí: e anaren-se'n
3 a la muntanya. E era tant l'haver e el guany, que els cavallers e els hòmens de peu veïen per
4 la ciutat, que no havien cura d'aquells que es n'anaven. E el darrer sarraí qui d'aquell lloc se
5 partí fo lo Rei de Mallorques. E els altres sarraïns, quan viren que aquell lloc havien esvaït
6 los cavallers ab cavalls armats e els hòmens de peu, anaren-se a amagar per les cases, cascú
7 com mills [millor] podia; e no s'amagaren tan bé, que vint mília no n'hi morissen a l'entrar; sí
8 que, quan nós fom a la porta de l'Almudaina, trobam-ne bé tres-cents morts, que, quan se
9 cuidaven recollir en l'Almudaina, los altres tancaven la porta, e venien los nostres crestians,
10 e oceïen-los [els mataven]. E quan nós fom aquí, ells no es defeneren; mas dix-nos un sarraí
11 que sabia nostre llatí, que els donàssem hòmens que els guardassen de mort, e que retrien
12 l'Almudaina. E nós estant en aquestes paraules, vengueren-nos dos hòmens de Tortosa e
13 dixeren-nos que volien parlar ab nós per gran nostre prou [profit]. E nós tiram-nos a una part
14 e escoltam-los, e dixeren que si els faíem per què, que ells nos darien lo rei de Mallorques. E
15 nós dixem-los què en demanaven, e ells dixeren que bé en volien dues mília lliures. E nós
16 dixem-los que sobre [massa] en demanaven, que, pus en la vila era, e la darreria nós
17 l’hauríem; mas, per ço que no presés mal, dar n’híem mil lliures. E ells dixeren que els plaïa.
18 E lleixam [vam deixar] un ric hom en nostre lloc, e manam que null hom no combatés
19 l’Almudaina tro que nós tornàssem. E demanam a Don Nuno e dixem-li que el rei de
20 Mallorques havíem trobat e que en vingués ab nós, e dix ell que molt li plaïa. (...). E, quan
21 fom de prop d’ell, llevà’s [es va alçar] (...). E faem-li dir en algaravia a un d’aquells dos
22 hòmens de Tortosa que nós li lleixaríem dos cavallers e de nostres hòmens e que no hagués
23 reguard [recel], pus en nostre poder era, que ja no morria. (...) E nós tornam a la porta de
24 l’Almudaina e dixem-los que ens dessen ostatge e que eixissen al mur vell e que parlassen
25 ab nós. E tragueren-nos lo fill del rei de Mallorques, qui podia haver tro tretze anys, e
26 dixeren que aquesta era la fiança que ens daven (...). E metem-hi dos frares preïcadors que
27 guardassen les cases del rei e el tresaur, e deu cavallers ab ells (...), car nos érem tots enutjats
28 e volíem-nos reposar, e era ja lo sol post.