24

ENDEVINALLES

He estat criat en el camp Neixo al bosc i a la masia,

coberta de vels verdodos. puc dir que vell no em faig gaire,
Aquell qui plora per mi amb el meu cos mercadegen,
és el qui m’ha fet a trossos. i la pell va a cal drapaire.

L B L L

Un convent de monges blanques, Sóc feta de ferro,

dos frares que les tanquen, tinc vàries dentetes,
dos miralls que les miren i els secrets els guardo
i dos degotalls que ragen. com guardo pessetes.

L C A U

Té pell com les persones, Sense mi l’home no viu,

i és bona per menjar, ja que jo sóc sa alegria,
surt quan comença el fred i tant en nit com en dia
i en donen per tot l’any. sempre surto del meu niu.

L Y E D

Una vella reganyosa El que puja a l’autobús

té una dent a la corona, desde Sant Andreu a Sants,
i amb aquella dent quan arriba en el lloc,
crida a tota la gent. sabeu què es troba a les mans?

L P E D

Plana com la mà, Tinc títol i no sóc noble,

blanca com la neu, tinc marges i no sóc riu,
parla sense boca, sóc molt blanc i sóc molt negre,
camina sense peu. amb mi es plora i amb mi es riu

L T L D