DOCUMENT

SOBRE PRESENTACIÓ

DE TREBALLS I ACTIVITATS

ESTUDIS ANGLESOS

Facultat de Lletres
Índex
1  Introducció ...............................................................................3 

2  Portada ......................................................................................4 

3  Impressió i suport físic ..............................................................5 

4  Normes bàsiques de maquetació................................................6 

5  Normes sobre citacions ...........................................................10 

6  Normes generals sobre referències bibliogràfiques ..................15 

7  Tipus de referències bibliogràfiques.........................................18 

7.1  Llibre amb autor/s ...........................................................18 
7.2  Llibre amb editor/s ..........................................................19 
7.3  Part d’un llibre ..................................................................20 
7.4  Traduccions ......................................................................21 
7.5  Tesi doctoral.....................................................................21 
7.6  Article d’una revista ..........................................................22 
7.7  Actes de congressos..........................................................24 
7.8  Ressenya ...........................................................................24 
7.9  Entrada d’una enciclopèdia ...............................................25 
7.10  Treballs no publicats.........................................................26 
7.11  Fonts en format electrònic disponibles en xarxa ...............26 

8  Referències ..............................................................................31

2
1 Introducció
Aquest document és una guia per a la presentació d’activitats i
treballs dirigida als estudiants d’Estudis Anglesos de la Universitat de
Lleida. Caldrà aplicar-la a totes les assignatures i a tots els cursos
obligatòriament. En cas de dubte sobre com aplicar algun criteri cal
consultar el professor de cada assignatura. Si no s’apliquen els criteris
convenientment, el professor podrà reduir la nota o no corregir
l’activitat.

Als apartats 2, 3 i 4 trobareu instruccions sobre com s’han d’imprimir

els treballs, en quin suport i format. Seguidament, als apartats 5, 6 i 7
s’inclou un resum dels aspectes més importants a l’hora de fer cites
d’autors en un treball i com referenciar-les després en el llistat final.

Aquest resum sobre les citacions i les referències s’ha elaborat seguint
estrictament les instruccions de la 6a edició del manual sobre
publicacions de l’American Psychological Association (American
Psychological Association, 2010), més coneguda com a APA. Es
tracta d’una obra molt completa sobre temes d’edició, que inclou
normes d’estil i una reflexió sobre el procés d’escriptura de treballs
acadèmics i de publicació. En la guia que hem elaborat per als
estudiants, sols s’ha resumit parcialment aquest manual. També s’han
usat altres documents que són resums sobre aquest mateix manual.
Molts dels exemples aportats han estat extrets directament d’aquestes
fonts.

S’ha optat per aquest estàndard i no un altre perquè en l’àmbit de la

llengua i la literatura és un dels estils més usats per presentar les
citacions i les referències. Si els alumnes ho prefereixen, i sempre que
ho consultin prèviament amb el professor de l’assignatura, també

3
poden usar les normes d’estil de la Modern Language Association,
més coneguda com a MLA (Modern Language Association, 2016), ja
que també és força usat en aquest àmbit. També es poden consultar
guies d’aquest manual, com el de Russell et al. 2016.

En qualsevol cas, amb l’ús de gestors bibliogràfics com Mendeley, es

poden generar llistes de referències automàticament en qualsevol dels
estils estàndards. No obstant això, cal tenir clares algunes pautes
bàsiques sobre citacions i referències per poder fer anar l’eina ja que
l’usuari ha d’aportar les dades per fer les citacions i el llistat de
referències i també ha de definir quin estil vol usar.

Es recomana, a part d’aplicar el que s’indica en aquest document,

consultar les biblioguies elaborades pel Servei de Biblioteca i
Documentació de la Universitat de Lleida (s. d.) per ampliar la
informació sobre com evitar el plagi, com citar adequadament, com
fer llistats de referències bibliogràfiques i com usar el gestor
bibliogràfic Mendeley.

2 Portada
 Fons blanc.

 Títol i referència numèrica de l’activitat.

 Nom i cognoms de l’alumne.

 Nom de la titulació.

 Nom de l’assignatura.

 Nom del professor.

4
Cal tenir en compte que la mida de lletra serà més gran del normal en
general però no cal ocupar tota la pàgina sinó que s’han de deixar
espais blancs generosos.

P. ex.:

3 Impressió i suport físic

 En blanc i negre (llevat que el professor digui el contrari o el
color sigui important per interpretar alguns gràfics o figures).

5
 A doble cara, excepte la portada, que ha d’anar sola en un full.

 Amb una sola grapa a la part superior esquerra; no s’han d’usar

clips ni fundes de plàstic. Si el treball té un gruix considerable (és
a dir, si és de 50 pàgines o més) estaria justificada l’enquadernació
amb tapa de plàstic.

4 Normes bàsiques de maquetació

 Els criteris que es triïn a l’hora de presentar un document s’han
d’aplicar de manera uniforme. P. ex.: si s’opta per utilitzar guions
per indicar els ítems del primer nivell d’un llistat, sempre s’haurà
d’usar aquest símbol per a aquest primer nivell; si s’opta per
sagnar els paràgrafs de text normal, s’haurà de fer així en tot el
document, etc.

 Interlineat: 1,5.

 Mida lletra: 11 o 12.

 Tipus de lletra: Arial, Times New Roman, Garamond o Cambria.

 Text justificat a l’esquerra i a la dreta.

 Els marges són els següents:

- superior: 2,5 cm
- inferior: 2,5 cm
- interior: 2 cm
- exterior: 2 cm.

 Les pàgines han d’estar numerades, excepte la portada.

 Els paràgrafs s’han de distingir visualment l’un de l’altre. Hi ha 3

opcions.

6
 - Sagnia a la primera línia de 0,5 cm.
- Espaiat entre paràgrafs de 6 o 12 anterior i/o posterior.
- Combinació de les dues opcions anteriors.

Cal tenir en compte que:

- L’opció triada s’ha de mantenir en tot el document.

- Entre els paràgrafs no s’inclouen línies en blanc.

 La cursiva s’usa per a:

- Destacar algun mot (no se’n pot abusar).

P. ex.:
Aquests normes són aplicables a totes les assignatures.
- Indicar un estrangerisme no adaptat. Si és adaptat no s’ha
d’usar cap marca.
P. ex.:
Avui la professora s’ha presentat amb un new look. / Hem
aparcat al pàrquing de la cantonada.
- Indicar un ús metalingüístic.
P. ex.:
El mot persiana s’escriu amb una sola essa.

 No s’utilitzarà el subratllat ni la negreta en el text, si no és per a

títols d’apartats o subapartats o, en el cas de la negreta, també per
a les cel·les dels encapçalaments de les taules. Excepcionalment
es pot usar el subratllat o la negreta, per exemple, per destacar
algun mot dins un exemple, si no es pot usar la cursiva.

 En les anàlisis lingüístiques, els exemples que s’esmenten dins el

text s’indicaran en cursiva (ús metalingüístic), siguin fonemes,
morfemes, mots, sintagmes o frases. En canvi, els exemples que
apareguin separats del text (en un paràgraf a part) aniran en lletra
rodona i s’enumeraran tot indicant el número entre parèntesis i se
sagnaran amb 0,5 cm.

P. ex.:

7
 (1) El nen va pescar tres peixos amb el seu germà

 Les taules, les imatges i els gràfics:

- S’han de centrar en l’ample de la pàgina.

- Han de ser clars i llegibles.
- Han de ser citats sempre en el discurs i s’ha de parlar sobre el
seu contingut o significat.
P. ex.:
Com es pot veure en el Gràfic 1, el nombre de gràfics és major
que el de taules i imatges en tots els anys. A més,...

60

50

40
2001
30
2002
20 2003
10

0
Gràfics Taules Imatges

Gràfic 1. Exemple de gràfic

- Han de portar un peu amb lletra de la mateixa mida o més

petita que ha de contenir el següent:
o El nom del tipus d’element.
o La numeració.
o Un punt.
o Un títol explicatiu.
o La font, si no és un element creat pel propi alumne.

 Els annexos aniran numerats només si n’hi ha més d’un (Annex

1, Annex 2) i tindran com a títol el mot Annex (sense cursiva,
sinó amb negreta) seguit de dos punts i un títol explicatiu amb
majúscula inicial.

8
 Si el document està estructurat en apartats:

- Ha de contenir un índex que reflecteixi l’estructura del

document i que se situï després de la portada (vg. l’índex
d’aquest mateix document com a exemple).
- L’apartat de l’índex no apareix reflectit en aquesta estructura.
- A l’índex han de constar els números de pàgina de cada
apartat i/o subapartat.
- Els apartats han d’aparèixer a l’índex amb el mateix títol que
tenen en el document.
- Els apartats han d’anar numerats.
- Els annexos han d’aparèixer a l’índex i se situen al final de tot,
després de les Referències.

 Sobre l’ús adequat de les convencions tipogràfiques, us

recomanem la consulta de les fonts següents:

a) Català:

- Ús de les cometes i altres signes de puntuació: Estella i de

Blas (1999).
- Ús dels diferent tipus de lletra (rodona, negreta, cursiva,
subratllat): Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona
(2011a).
- Ús de majúscules i minúscules: Serveis Lingüístics de la
Universitat de Barcelona (2011b).

b) Castellà:

- Ús de les cometes i altres signes de puntuació: Universidad

Autónoma Metropolitana (2003).
- Ús de la cursiva i la rodona: Fundéu BBVA (2016).
- Ús de majúscules i minúscules: Real Academia Española y
Asociación de Academias de la Lengua Española (2005).

c) Anglès: a més del manual APA (2010), podeu consultar altres

fonts:

9
 - Ús de les cometes i altres signes de puntuació: Penn J. (n. d.).
- Ús de la cursiva: Butterick (2016) i McMurry (2015).
- Ús de majúscules i minúscules: Trask (1997).

5 Normes sobre citacions

 Les citacions poden ser literals, quan se cita el text de l’autor, o
no literals, quan sols s’esmenta l’obra de la qual s’extreu la idea
plantejada, és a dir, quan se’n fa una paràfrasi.

 Totes les obres citades dins el text han de ser esmentades en

l’apartat Referències. Així doncs, evitarem l’ús de les notes de peu
de pàgina per incloure les referències bibliogràfiques.

 Qualsevol de les referències dins el text es fa usant sempre el

primer cognom de l’autor i l’any, i no altres dades de l’obra, les
quals es trobaran a l’apartat Referències.

 Sols s’usaran els dos cognoms de l’autor en les cites quan aquest
opti per aquesta opció per fer-se conèixer quan signa les seves
obres.

 Si apareix el nom de l’autor en l’oració, l'any de la publicació es

posa al darrere entre parèntesis.

P. ex.:
Segons Crystal (2008)...

 Si l’autor apareix entre parèntesis, llavors l’any es col·locarà,

també dins els parèntesis, just darrere del cognom i separat per
una coma.

P. ex.:
Aquesta anàlisi de la situació sociolingüística a Catalunya (Boix,
2012)...

10
 Si l’obra és de dos autors se citarà el primer cognom de cadascun
units per la conjunció copulativa de la llengua usada en la
redacció. Si l’obra té entre tres i cinc autors, quan es fa la primera
cita, s’usarà una coma per separar cada un, excepte amb el darrer,
que s’unirà amb la conjunció. En les cites següents s’esmentarà
només el cognom del primer autor i a continuació s’usarà et al.
(sense cursiva). Si l’obra té sis o més autors, s’usarà aquesta
darrera opció des de la primera cita.

P. ex.:
- El término inteligencia emocional lo utilizaron por
primera vez Salovey y Mayer en 1990 (Álvarez, Valdés y
Curiel, 2006).
- En cuanto al desempeño escolar, Álvarez et al. (2006)
encontraron que la inteligencia emocional no incide en el
mismo.

 En el cas de l’anglès, la conjunció serà and si la citació es connecta

amb la citació i, en canvi, quan es presenti entre parèntesis,
s’usarà &.

P. ex.:
- ...as Kurtines and Szapocznik (2003) demonstrated.
- ...as has been shown (Jöreskog & Sörbom, 2007).

 En el cas que se citi més d’una obra del mateix autor i del mateix
any, aquest últim s’acompanyarà de la lletra a, b, etc. (sense
cursiva) i apareixerà referenciada l’obra de la mateixa manera en
l’apartat Referències.

 Si se cita més d’una obra entre parèntesis, caldrà separar-les per

punt i coma mantenint comes entre cognom i any de cada autor.
Cal ordenar les cites alfabèticament segons el cognom (seguint el
mateix ordre que al llistat de referències, vg. ap. 6).

P. ex.:

11
 Los pronombres reflexivos (Portilla, 2006; Quintana, 2013;
Sánchez, 2002) son clíticos que...

 Si se cita més d'una obra del mateix autor entre parèntesis, caldrà
separar els anys amb comes i ordenar-los cronològicament. P. ex.:
Els pronoms reflexius (Portilla, 2006, 2007) són clítics que...

 Vegem un exemple quan es donen les dues circumstàncies

anteriors alhora: Diferents autors (Portilla, 2006, 2007; Quintana,
2013; Sánchez, 2002) consideren...

 Si l’obra és una traducció o una obra republicada, cal incloure les

dues dates (primer l’original i després la consultada) separades per
/.

P. ex.:
Segons Laplace (1814/1951)...

 Si l’autor és una organització usarem el nom sencer d’aquesta el

primer cop. Si l’organització té una sigla molt coneguda, es podrà
usar a partir del segon cop que se citi, sempre que al primer cop
s’hagi indicat l’abreviatura al costat del nom complet entre
claudàtors.

P. ex.:
Aquest resum s’ha elaborat seguint American Psychological
Association [APA](2010).

 Si a l’obra no s’indica l’autor, caldrà citar-la pel títol (en cursiva si

és un llibre i entre cometes si són articles, capítols o pàgines
web).

P. ex.:
A similar study was done of students learning to format research
papers ("Using APA", 2001).

12
 Quan la font de l’argument presentat és una persona amb qui
s’ha establert una comunicació (a través de converses, missatges
electrònics, etc.) cal citar-ne la inicial del nom seguida del
cognom. Després d’una coma, cal indicar que es tracta d’una
comunicació personal i, després d’una altra coma, la data de la
comunicació.

P. ex.:
Molts parlants del tagal són de famílies d’origen espanyol (C.
Pagsisi, comunicació personal, 3 de gener de 2014).

 Cal intentar evitar citar una font que esmenta un altre autor però
que no hem consultat directament. Si no és possible consultar la
font original i es vol citar igualment cal indicar també l’autor que
fa menció d’aquesta font entre parèntesis (font secundària). En
l’exemple següent es considera que la font secundària és Smith
(2003) i és l’única que ha d’aparèixer al llistat de referències al
final del document

P. ex.:
Johnson (1993) considera que... (tal com indica Smith, 2003).

 Pel que fa a les cites literals:

- S’ha de reproduir el text tal com l’ha escrit l’autor i no es

poden fer canvis.
- Si s’omet part del text d’una cita s’indicarà amb tres punts
suspensius inclosos dins uns parèntesis.
- Sempre s’ha d’indicar entre parèntesis la pàgina de l’obra, al
costat de l’autor i l’any.
- Si les cites es fan dins el paràgraf (sense usar un salt de línia):
o Han d’incrustar-se en la frase del text fent-les lligar
sintàcticament amb aquesta (llevat que es presentin entre
parèntesis).
o Han d’escriure’s entre cometes.

13
 o Al final de la citació s’inclouran entre parèntesis l’autor,
l’any, una coma i el número de pàgina precedida per
l’abreviatura p. sense cursiva.
P. ex.:
Estudios sobre los desertores llegan a la conclusión de
que existe una “relación entre condiciones
socioeconómicas de los alumnos y su probabilidad de
éxito o fracaso escolar” (Herrera, 2009, p. 257).
o Si prèviament s’ha esmentat l’autor i l’any de la cita no
caldrà repetir aquestes dades. Solament s’indicarà la
pàgina.
o Si la cita és d’una pàgina web o d’una font que no està
paginada, cal usar el número del paràgraf precedit de
l’abreviatura par., párr. o para. (català, castellà, anglès)
sense cursiva. No s’han d’usar mai els números de les
pàgines web un cop impreses perquè poden canviar
segons els ordinadors.
P. ex.:
L’estil APA ha augmentat un 25% en els darrers anys
(Jones, 1998, par. 3).
- Si la cita és extensa (més de 3 línies):
o Millor que aparegui en un paràgraf a part.
o No s’usaran cometes.
o S’usarà la lletra amb cos 10.
o El text anirà justificat a l’esquerra i la dreta i sagnat 1 cm
per la dreta i 1 cm per l’esquerra respecte als marges.
o El paràgraf anterior finalitzarà amb dos punts i s’avisarà
que es presenta una cita.
o Caldrà indicar l’autor, l’any i la pàgina, com en el cas
anterior.

 Quant a les cites no literals, es pot o no incloure la pàgina d’on

s’ha extret la idea. Si s’opta per indicar aquesta dada, s’haurà de
fer sempre que la font sigui d’una llargada similar i es posarà
entre parèntesis, després de l’autor i l’any, com en les cites literals.

14
6 Normes generals sobre referències bibliogràfiques
 Les referències bibliogràfiques apareixen al final del document
(abans dels annexos, si n’hi ha) en un apartat titulat Referències.

 És el llistat de totes les fonts citades al text. No hi pot faltar

cap font que haguem esmentat al nostre document.

 Tampoc poden aparèixer referències d’obres no esmentades al

text, encara que les haguem consultat per fer el treball. Aquesta és
la diferència entre un llistat de referències, que és el que requereix
APA, i una bibliografia. Aquesta última inclou obres no citades
en el treball. Si aquestes últimes es volen incloure, caldrà primer
consultar el professor i, en tot cas, caldrà presentar-les en un
apartat diferent.

 Hi ha dos aspectes bàsics que cal tenir en compte a l’hora de

presentar les referències bibliogràfiques:

- Si s’opta per un criteri, sempre s’ha d’aplicar de la mateixa

manera dins el mateix document, per tant, és molt important
aplicar l’homogeneïtat.
- Cal que apareguin totes les dades considerades bàsiques
segons el tipus de document (llibre, article, etc.).

 Cada ítem s’ha de diferenciar del següent visualment i no és

suficient el canvi de paràgraf. Es pot optar per diferents opcions:

- Ús de guionets.
- Espaiat entre paràgrafs.
- Sagnia francesa de 0,5 cm. Aquesta opció és molt habitual i és
la que s’ha triat en aquest document (vg. apartat 8).

 L’ordre dels ítems que componen cada referència, en termes

generals, són sempre els següents:

15
 - El cognom de l’autor. Sols s’inclouran els dos cognoms si a la
cita també s’ha fet (recordem que això es pot fer si l’autor és
conegut així).
- Una coma.
- La inicial del nom.
- L’any de la publicació entre parèntesis.
- Títol.
- Altres dades de la publicació (segons el tipus de referència;
vg. apartat 7).

P. ex.:
Chomsky, N. (1981). Lectures on Government and Binding. Dordrecht:
Foris.

 Si no es coneix l’any de publicació, s’indica amb una abreviatura

entre parèntesis:

- s. d. (sense data, català)

- s. f. (sin fecha, espanyol)
- n. d. (no date, anglès).

 Les diferents referències s’ordenaran per ordre alfabètic.

- Si hi ha cognoms repetits, s’aplicarà l’ordre cronològic

després de l’alfabètic.

P. ex.:
Dalglish, K. M. (1981)...
Dalglish, K. M. (1999)...

- Si un nom apareix com a autor sol d’una obra i com a primer

autor d’una altra, primer apareixerà l’obra en què aquest autor
està sol.

P. ex.:
Berndt, T. J. (1999)…
Berndt, T. J., & Keefe, K. (1995)…

16
 Si hi ha més d’un autor cal tenir en compte el següent:

- Fins a sis autors, caldrà indicar el primer cognom i la inicial

del nom de cada un. Si n’hi ha més, cal obviar-los i usar punts
suspensius, excepte per a l’últim. No es pot usar et al. en la llista
de referències.
- S’usarà la conjunció copulativa de la llengua en què s’hagi
escrit el document per unir el penúltim i l’últim autor. Si la
llengua és anglesa s’usarà &.
- Les inicials sempre apareixen entre comes (ja que són
considerades un incís), encara que després usem la conjunció. En
l’últim autor la coma final se substitueix per un punt.

P. ex.:
Bybee, J., Pagiuca, W., i Perkins, R. (1991)...
Bybee, J., Pagiuca, W., & Perkins, R. (1991)...
Miller, F. H., Choi, M. J., Angeli, L. L., Harland, A. A., Stamos, J.
A., Thomas, S. T., ... i Rubin, L. H. (2009)...

 Si l’autor és una organització, aquesta constarà al principi de la

referència sense abreujar.

P. ex.:
American Psychological Association. (2010). Publication manual of
the American Psychological Association (6th ed.). Washington, DC:
Author.

 Si l’autor és desconegut, el títol de la font apareixerà en primer

lloc.

P. ex.:
Merriam-Webster's collegiate dictionary (10a ed.). (1993). Springfield,
MA: Merriam-Webster.

17
7 Tipus de referències bibliogràfiques
Recordem que, per a totes les referències, cal indicar sempre:

- El cognom del primer autor.

- Una coma.
- La inicial del nom.
- L’any de la publicació entre parèntesis.
- El títol.
- Altres dades de la publicació.

Respecte als dos últims ítems, a continuació indiquem com cal

escriure el títol (a vegades en cursiva i a vegades no) i quines altres
dades cal incloure depenent de cada tipus de referència bibliogràfica.

7.1 Llibre amb autor/s

 Les dades de publicació característiques d’un llibre, a part de
les ja indicades, són:

- El títol en cursiva i acabat en punt. S’usa la majúscula només

en el primer mot i els noms propis. Si el títol és en anglès se
segueix la mateixa regla.
- El subtítol, si n’hi ha. En aquest cas, se separa del títol amb
dos punts i s’acaba en punt. S’usa el mateix criteri que al títol per
a les majúscules.
- El lloc de publicació acabat en dos punts.
o El nom del lloc on s’ha publicat l’obra ha d’aparèixer en la
llengua de l’article. P. ex., si està escrit en anglès usarem
New York; si està escrit en català, Nova York.
o Si és una ciutat dels EUA, s’indica també l’estat separat
per una coma.
o Si en el llibre consta més d’una ciutat es posa la primera.
- El nom de l’editorial acabat en punt. Si fos el mateix autor
el qui publica l’obra, en el lloc de l’editorial cal escriure el mot
Autor sense cursiva (o bé Author, si el document és en anglès).

18
 P. ex.:
Smith, C. (1997). The parameter of aspect. Dordrecht: Kluwer
Academic Publishers.

 Si es vol indicar el número de l’edició, es col·loca just després

del títol entre parèntesis.

P. ex.:
Helfer, M. E., Kempe, R. S., i Krugman, R. D. (1997). The battered
child (5a ed.). Chicago, IL: University of Chicago Press.

 Si es vol indicar l’any de la primera edició d’un llibre, al costat

de l’any de l’edició consultada i dins dels parèntesis s’inclourà
l’altra data entre claudàtors.

P. ex.:
Saussure, F. (1995 [1916]). Cours de linguistique générale. París: Payot.

7.2 Llibre amb editor/s

 Les dades que cal indicar en aquest cas són les mateixes que les
indicades a l’apartat anterior.

 A més, com en aquest cas el llibre és una compilació de textos de

diferents autors editat per un altre, cal indicar-ho després de la
inicial de l’autor escrivint Ed. entre parèntesis i sense cursiva. Al
final cal afegir-hi un punt.

 Si és plural, en anglès i castellà s’usa Eds. sense cursiva, però en

català no hi ha canvis en l’abreviatura. A més, sobre l’ús de les
comes i de la conjunció s’han d’aplicar les mateixes normes que
hem esmentat a l’apartat 6 en relació als autors d’una obra.

P. ex.:
Bosque, I., i Demonte, V. (Ed.). (1999). Gramática descriptiva de la
lengua española. Madrid: Espasa-Calpe.
19
7.3 Part d’un llibre
 Si es vol referenciar el capítol d’un llibre format per treballs
de diferents autors, cal indicar el títol del capítol, sense cursiva
ni cometes, darrere la data i acabat en punt. S’usa la majúscula
només en el primer mot i els noms propis. Si el títol és en anglès
se segueix la mateixa regla.

 Pel que fa a les altres dades del llibre es fan constar després de
la forma següent:

- La preposició A, En o In (sense cursiva), segons si s’escriu

en català, castellà o anglès.
- El nom de l’editor sense invertir-lo, o sigui, primer la inicial
del nom i després el cognom.
- L’abreviatura Ed. sense cursiva entre parèntesis i una coma
després del darrer parèntesi. Si els editors són més d’un, llavors
l’abreviatura és Eds. sense cursiva per a l’anglès i el castellà (en
català es manté Ed.).
- El títol del llibre en cursiva i seguint les normes de
majúscules ja indicades.
- Entre parèntesis les pàgines del capítol precedides per
l’abreviatura pp. sense cursiva per a l’anglès i el castellà i p. per al
català, i acabat en punt. També es pot indicar el capítol i/o el
volum. El volum també es pot indicar al títol.
- El lloc de publicació, com en un llibre estàndard.
- L’editorial, com en un llibre estàndard.

P. ex.:
Mendikoetxea, A. (1999). Construcciones inacusativas y pasivas.
In I. Bosque and V. Demonte (Eds.), Gramática descriptiva de la
lengua española (vol. 2, pp. 1575-1629). Madrid: Espasa-Calpe.

 Quan només hem consultat una part d’un llibre d’un sol autor,
se cita tot el llibre i, per tant, no s'indicaran ni les pàgines ni els
capítols específicament.

20
7.4 Traduccions
 S’ha d’indicar el nom del traductor entre parèntesis després del
títol. Seguit de l’abreviatura Trad. per al català/castellà i Trans. per
a l’anglès, sense cursiva. L’abreviatura no canvia en cap cas si hi
ha més d’un traductor.

 L’any de la traducció apareix entre parèntesis al principi,

després del nom de l’autor, i l’any de l’obra original apareix al
final de la referència entre parèntesis precedit d’un sintagma
explicatiu (en anglès: Original work published in, sense cursiva).

P. ex.:
Laplace, P. S. (1951). A philosophical essay on probabilities (F. W.
Truscott i F. L. Emory, Trad.). Nova York, NY: Dover. (Obra
original publicada el 1814).

7.5 Tesi doctoral

 Si la referència és una tesi doctoral, caldrà indicar-ho després del
títol (en anglès, Doctoral dissertation, sense cursiva).

 Si és accessible en línia, després caldrà indicar la base de dades

o la URL on es pot consultar precedida de l’expressió Disponible
en per al català o castellà o Available at en anglès, sense cursives, si
no es pot descarregar o consultar completament. Si és
descarregable o consultable totalment, llavors caldrà usar
Recuperat de / Recuperado de / Retrieved from. Si és una base de dades,
després d’un punt s’indicarà el número d’accés entre parèntesis.

P. ex.:
Cooley, T. (2009). Design, development, and implementation of a Wireless
Local Area Network (WLAN): The Hartford Job Corps Academy case
study (Tesi doctoral). Disponible en ProQuest Dissertations i
Theses Database. (UMI N. 3344745)

21
 Adams, R. J. (1973). Building a foundation for evaluation of instruction in
higher education and continuing education (Doctoral dissertation).
Retrieved from http://www.ohiolink.edu/etd/

 Si no està publicada, caldrà indicar-ho i a més caldrà afegir-hi la

universitat.

P. ex.:
Kempas, I. (2006). Estudio sobre el uso del pretérito perfecto prehodiernal
en el español peninsular y en comparación con la variedad del español
argentino hablada en Santiago del Estero. (Tesi doctoral no
publicada.) Universitat de Helsinki.

7.6 Article d’una revista

 Les dades de publicació bàsiques d’un article d’una revista
científica són:

- El títol de l’article acabat en punt amb majúscula inicial i als

noms propis (en anglès també).
- El títol de la revista acabat en coma amb majúscula a cada
mot (excepte conjuncions, preposicions i articles) en totes les
llengües.
- El número de l’exemplar de la revista acabat en coma.
- La pàgina inicial i final separades per un guionet sense usar
cap abreviatura abans (ni p. ni pp.).

P. ex.:
Chomsky, N. (1980). On binding. Linguistic Inquiry, 11, 1-46.

 Si la revista té volums, cal indicar aquest número en cursiva just

abans del número de l’exemplar (sense espai en blanc). El
número de l’exemplar passarà a escriure’s entre parèntesis
mantenint la rodona.

P. ex.:

22
 Scruton, R. (1996). The eclipse of listening. The New Criterion,
15(30), 5-13.

 Si la revista es publica amb molta freqüència, per exemple,

setmanalment, al costat de l’any cal indicar també el mes i el dia
(en anglès amb aquest ordre i en català/castellà a l’inrevés).

P. ex.:
Henry, W. A. (1990, April 9). Making the grade in today's schools.
Time, 135, 28-31.
Henry, W. A. (9 d’abril de 1990). Making the grade in today's
schools. Time, 135, 28-31.

 Si l’article és d’un diari, caldrà actuar com en el cas anterior amb

la data.

P. ex.:
Schultz, S. (28 de desembre de 2005). Calls made to strengthen
state energy policies. The Country Today, p. 1A, 2A.

 A vegades les revistes dediquen números especials a un sol

treball. En aquests casos, el títol del treball es presenta com el
d’un article, però entre claudàtors s’indica que és una
monografia usant aquest mot (Monograph, en anglès, sense
cursiva). Després s’indiquen les dades de la revista: títol, volum
(si n’hi ha) i número. No es fan constar les pàgines perquè el
treball ocupa tot el número.

P. ex.:
Chang, N. (1982). Phonological variation in 15th century Korean
[Monografia]. Journal of Chinese Linguistics, 1.

 Les revistes també publiquen números especials dedicats a

una temàtica concreta i aquesta informació ha d’aparèixer
després del títol i entre claudàtors (Special issue, en anglès, sense
cursiva). Solen tenir editors, que són els que apareixeran en
primer lloc si no es fa referència a un article concret dins el

23
 número. Després s’indiquen les dades de la revista: títol, volum
(si n’hi ha) i número. No es fan constar les pàgines si es fa
referència a tot el número.

P. ex.:
Haney, C., i Wiener, B. L. (Ed.). (2004). Capital punishment in the
United States [Número especial]. Psychology, Public Policy, and
Law, 10(4).

7.7 Actes de congressos

 Si el congrés ha publicat les actes, procedirem com en un
capítol de llibre (vg. ap. 7.3).

P. ex.:
Chambers, L. (2011). Composition and revision in computer-
based written assessment. In R. McColl Millar and M. Durham
(Eds.), Applied Linguistics, global and local: Proceedings of the 43rd
Annual Meeting of the British Association for Applied Linguistics (pp.
23-32). London: Scitsiugnil Press.

 Si no hi ha publicació de les actes, després del títol (que anirà

en cursiva), s’indicarà (en la llengua en què s’escriu el document)
que és una ponència presentada a un congrés (en anglès, Paper
presented at, sense cursiva) indicant-ne el nom d’aquest, seguit de
coma i el lloc de la celebració de la conferència.

P. ex.:
Snyder, J. (2010). Studies of the effects of fasting on metabolism. Ponència
presentada a l’AMIA Conference, Nova York, NY.

7.8 Ressenya
 Al principi cal indicar les dades de la ressenya: autor, data i títol
de la ressenya (sense cursiva i amb majúscula inicial i als noms
propis).

24
 Les dades de la revista on es publica la ressenya apareixen al
final: títol, volum (si n’hi ha), número i pàgines (vg. ap. 7.6).

 Al mig, just després del títol de la ressenya, cal esmentar les

dades del llibre ressenyat entre claudàtors: s’indica que es
tracta d’una ressenya i s’aporta el títol del llibre ressenyat en
cursiva seguit d’una coma i el nom de l’autor sense invertir l’ordre
(inicial del nom i cognom).

P. ex.:
Baumeister, R. F. (1993). Exposing the self-knowledge myth
[Review of the book The self-knower: A hero under control, de R. A.
Wicklund & M. Eckert]. Contemporary Psychology, 38, 466-467.

 Si la ressenya no té títol propi, es deixa el títol del llibre

ressenyat entre claudàtors per indicar que el que s’està
referenciant és una descripció d’aquella obra i no aquella obra
directament. Així doncs, si la ressenya anterior no tingués títol
propi, es referenciaria tal com s’indica a continuació:

Baumeister, R. F. (1993). [Review of the book The self-knower: A

hero under control, de R. A. Wicklund & M. Eckert]. Contemporary
Psychology, 38, 466-467.

7.9 Entrada d’una enciclopèdia

Es procedirà com en un capítol de llibre (vg. ap. 7.3), però sense
indicar-ne l’editor. El títol de l’entrada apareix, doncs, sense
cometes, després de l’any. A més de les pàgines, després del títol
entre parèntesis, s’indica el volum.

P. ex.:
Bergmann, P. G. (1993). Relativity. A The new encyclopedia Britannica
(vol. 26, p. 501-508). Chicago, IL: Encyclopedia Britannica.

25
7.10 Treballs no publicats
 Si es tracta d’un treball que s’ha enviat a una revista o
editorial per ser avaluat per arribar a ser publicat, s’indicarà
aquesta informació després del títol (en anglès, Manuscript
submitted for publication, sense cursiva). El títol s’escriurà en cursiva
o sense segons si és un llibre o un article o capítol,
respectivament.

P. ex.:
Roosevelt, F. (1997). Childhood acquisition of Pig Latin by native
speakers of English. Manuscrit enviat per ser publicat.

 Si es tracta d’un treball que no s’ha publicat (ni en paper ni en la

xarxa), ni està sent avaluat per ser publicat, també s’indicarà (en
anglès, Unpublished manuscript, sense cursiva). Si l’autor és d’alguna
institució acadèmica, s’aportarà el nom d’aquesta.

P. ex.:
Nala, A. (1998). Teaching vocabulary: Evidence from research in Pig
Latin. Manuscrit no publicat, Brigham Young University,
Provo, UT.

Aquests exemples s’han extret de Baker i Henrichsen (2002). En

aquesta font també es pot trobar més informació sobre com
referenciar treballs no publicats.

7.11 Fonts en format electrònic disponibles en xarxa

a) Enllaços

 Al final de la referència s’aportarà l’enllaç per accedir al

document en format electrònic.

 No s’ha de posar punt al final de l’enllaç.

26
 Bàsicament hi ha tres tipus d’enllaços:

1) Localitzador de recursos uniforme (LRU):

- En anglès la sigla és URL.

- Comença per http://... o https://...
- Si l’enllaç no cap en una sola línia, no es poden afegir guions
al mig.
- Cal precedir la LRU amb l’expressió Disponible a / Disponible
en / Available at o Recuperat de / Recuperado de / Retrieved from.
Recordem que la diferència entre ambdues expressions és que en
el segon cas s’entén que el document es pot descarregar o
consultar completament mentre que en el primer sols es pot
consultar parcialment, o requereix subscripció o compra.

P. ex.:
De Huff, E. W. (1992). Taytay’s tales: Traditional Pueblo Indian tales.
Nova York: Harcourt, Brace and Company. Recuperat de
http://digital.library.upenn.edu/women/dehuff/taytay/taytay.
html

2) Ruta d’un arxiu:

- Comença per file://...

- Com en el cas de la LRU no es poden usar guions al mig.
- Cal precedir l’enllaç amb les mateixes expressions indicades
per a les LRU.

3) Digital Object Identifier (DOI):

- Comença per doi:...

- És un identificador alfanumèric únic d’un article publicat en
una revista electrònica, o fins i tot d’un article d’unes actes de
congrés, que segueix normes internacionals.
- Té dues parts separades per /. El número que es troba abans
d’aquest símbol correspon a l’editor (el qui publica) i és assignat
per agències habilitades per a tal fi. En el món acadèmic l’agència

27
 és CrossRef. El número que es troba després de / l’assigna cada
editor lliurement.
- Aquest identificador té l’avantatge que no canvia, per la qual
cosa proveeix d’enllaços més segurs i de més llarga durada al
document i, per tant, són més recomanables que les LRU.
- Per localitzar un article a partir del DOI que té assignat, es
pot fer la cerca directament al navegador o, per més seguretat,
usar el cercador del portal CrossRef.1
- Per buscar un DOI a partir de les dades disponibles d’un
article també es pot usar el mateix portal CrossRef.

P. ex.:
Brownlie, D. (2007). Toward effective poster presentations: An
annotated bibliography. European Journal of Marketing, 41, 1245-
1283. doi:10.1108/03090560710821161

 Com a norma general, no cal indicar la base de dades d’on s’obté

el document, ja que les bases de dades van canviant els seus
continguts. Solament se citarà la base de dades quan no es pugui
donar cap enllaç directe al document.

b) Documents publicats en format electrònic i paper

 Al final de la referència, hi afegirem l’enllaç, tal com s’ha indicat

a l’apartat 7.11a).

 Al principi de la referència, escriurem totes les dades que es

requereix per a les versions impreses, segons el tipus de
referència (vg. apartats 6 i 7).

c) Documents publicats sols en format electrònic

 Al final de la referència, indicarem l’enllaç (l’arxiu, la LRU o el

DOI) tal com s’ha indicat a l’apartat 7.11a).

1
http://search.crossref.org/help/search

28
 Abans de l’enllaç, indicarem la data en què es va consultar el
document sols si considerem que la LRU és poc estable (p. ex.,
en wikis).

 Al principi de la referència, cal indicar, com sempre:

- L’autor: a vegades no és fàcil de trobar. Si no queda

especificat, s’indicarà com a autor l’organització que ha elaborat
aquell lloc web i per a la data. Si la pàgina que es vol referenciar
és una secció d’un lloc web (del tipus
http://www.somesite.com/somepage.htm) i no es localitza la
informació sobre l’autor, és recomanable consultar la LRU
principal (que en aquest cas seria http://www.somesite.com/).
- L’any: tampoc sol ser fàcil de trobar. Una opció és consultar
la pàgina principal del lloc web, fent el canvi de LRU com en el
cas de l’autor. Es pot posar el de la darrera actualització, que sol
aparèixer cap al final. Si no apareix, cal usar l’abreviatura per
indicar que no hi ha data.
- El títol, que sí és identificable. S’haurà d’usar o no la cursiva
segons el tipus de document.

P. ex.:
Treeno Software (2011). The Five Keys to a Successful Document
Management System. Recuperat de
file:///C:/Documents%20and%20Settings/UdL/Escritorio/BAI
XADES%20PDF/Treeno-White-Paper-5-keys.pdf

 Si és un article d’una revista o una part d’un llibre, cal indicar,

després del punt que segueix el títol del document, un altre títol
en cursiva i acabat en punt. Segons el tipus de document aquest
altre títol correspon a:

- El títol de la revista (i cal afegir també el número en

rodona):

P. ex.:

29
 Kenneth, I. A. (2000). A Buddhist response to the nature of
human rights. Journal of Buddhist Ethics, 8. Recuperat de
http://www.cac.psu.edu/jbe/twocont.html

- El títol del llibre: en aquest cas, aquest títol serà precedit per
la preposició A/En/In, sense cursiva.

P. ex.:
Peckinpaugh, J. (2003). Change in the Nineties. A J. S. Bough i G.
B. DuBois (Eds.), A century of growth in America. Recuperat de
GoldStar database.

 Si és un article d’un diari, una secció d’un lloc web2 o una

entrada d’una enciclopèdia, també cal indicar, després del punt
que segueix el títol del document, un altre títol en cursiva i
acabat en punt. Segons el tipus de document aquest altre títol
correspon a:

- El títol del diari (indicant el dia i el mes a la data):

P. ex.:
Parker-Pope, T. (6 de maig de 2008). Psychiatry handbook linked
to drug industry. The New York Times. Recuperat de
http://www.nytimes.com

- El títol del lloc web: en aquest cas, aquest títol serà precedit
per la preposició A/En/In, sense cursiva.

P. ex.:
Engelshcall, R. S. (1997). Appache module mod_rewrite. A Apache
HTTP Server Version 2.0 Documentation. Recuperat de
http://httpd.apache.org/docs/2.0/mod/mod_rewrite.html

2
En el cas d’enllaços a una secció concreta d’un lloc web, la LRU ha de
redirigir a aquella part concreta i no al lloc web genèric.

30
 Si el document són apunts, cal indicar el format del fitxer (Word,
Power Point, etc.) entre claudàtors després del títol.

P. ex.:
Roberts, K. F. (1998). Federal regulations of chemicals in the environment
[diapositives PowerPoint]. Recuperat de
http://siri.uvm.edu/ppt/40hrenv/index.html

 Si es tracta d’un àudio, un vídeo, un programari, una

entrevista transcrita, un fitxer de dades, un llibre electrònic
tipus Kindle o d’una altra marca o un altre tipus de document o
d’element electrònic textual o no textual, cal indicar-ho entre
claudàtors.

P. ex.:
Hayes, B., Tesar, B., & Zuraw, K. (2003). OTSoft: Optimality Theory
Software (Version 2.1) [Software]. Available at
http://www.linguistics.ucla.edu/people/hayes/otsoft/
Stoker, B. (1897). Dracula [Kindle DX version]. Retrieved from
http://www.amazon.com

 Si es tracta d’un corpus lingüístic, no cal indicar-ho entre

claudàtors.

P. ex.:
Brown, E. K. (2017). Corpus of Mexican Spanish in Salinas, California.
Recuperat de http://itcdland.csumb.edu/~eabrown

 Per citar adequadament altres fonts electròniques (blogs, wikis,

emissions de televisió, emissions per internet, etc.), podeu
consultar Paiz et al. (2014).

8 Referències
American Psychological Association. (2010). Publication Manual (6a
ed.). American Psychological Association: Washington, DC.

31
 Recuperat de
http://site.iugaza.edu.ps/hmadi/files/2015/02/American-
Psychological-Association-Publication-Manual-of-the-
American-Psychological-Association-Sixth-Edition-American-
Psychological-Association-2013.pdf

Baker, D. S., i Henrichsen, L. (2002). APA Reference Style:

Unpublished Sources. A APA reference style: Tightening your
citations. Recuperat de
http://linguistics.byu.edu/faculty/henrichsenl/APA/APA14.h
tml

Butterick, M. (2016). Practical typography. Recuperat de

http://practicaltypography.com/index.html#toc

Estella, M., i de Blas, M. (1999). Els signes de puntuació. Manual.

Recuperat de http://wuster.uab.es/signes/

Fundéu BBVA (2016). Cursiva y redonda. Guía de estilo (Versió 1.2).

Recuperat de http://www.fundeu.es/wp-
content/uploads/2013/05/CursivasGuiaFundeu.pdf

IGI Global. (n.d.). APA Citation Guidelines. Recuperat de

http://www.igi-global.com/publish/contributor-
resources/apa-citation-guidelines/

McMurry, D. (2015). Highlighting and emphasis. Recuperat de

https://www.prismnet.com/~hcexres/textbook/high.html

Modern Language Assotiation of America. (2016). MLA Handbook

(8a ed.). Nova York: Modern Language Assotiation of
America.

Paiz, J. M., Angeli, E., Wagner, J., Lawrick, E., Moore, K., Anderson,
M.,...i Keck, R. (7 d’octubre de 2014). APA Formatting and
Style Guide. A Research and citation resources. Recuperat de
https://owl.english.purdue.edu/owl/resource/560/01/

32
Penn, J. (n. d.). The punctuation guide. Recuperat de
http://www.thepunctuationguide.com/about-this-guide.html

Real Academia Española i Asociación de Academias de la Lengua

Española (2005). Diccionario panhispánico de dudas. Santillana:
Madrid. Disponible en
http://www.rae.es/recursos/diccionarios/dpd

Russell, T., Brizee, A., Angeli, E., Keck, R., Paiz, J. M., Campbell,
M.,... i Ghafoor, M. (12 de setembre de 2016). MLA
Formatting and Style Guide. A Research and citation resources.
Recuperat de
https://owl.english.purdue.edu/owl/section/2/11/

Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida (s.

d.). Com citar i elaborar bibliografies. A Biblioguies. Recuperat
de http://biblioguies.udl.cat/citar

Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (2011a). Tipus de

lletra. A Llibre d’estil. Recuperat de
http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=4

Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (2011b). Majúscules

i minúscules. A Llibre d’estil. Recuperat de
http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=309

Trask, L. (1997). Capital letters and abbreviations. A Guide to

punctuation. Recuperat de
http://www.sussex.ac.uk/informatics/punctuation/capsandab
br/caps

Universidad Autónoma Metropolitana (2003). Guia rápida de

puntuación. Recuperat de
http://www.uamenlinea.uam.mx/materiales/lengua/puntuacio
n/puntua1.html

Zavala, S. (2012). Guía a la redacción en el estilo APA, 6a edición.

Recuperat de
33
http://www.suagm.edu/umet/biblioteca/pdf/GuiaRevMarzo
2012APA6taEd.pdf

34