Batxillerat - Treball de recerca

Com es fa un treball de recerca

En el món de l'ensenyament, tot estudiant ha de preparar, per a una matèria o una altra,
treballs escrits sobre un tema d'interès: literatura, biologia, història, física, economia, filosofia,
etc. Aquests treballs s'anomenen monogràfics i permeten aprofundir determinats continguts
d'un àmbit específic, que és just el que es demana que facis en un treball de recerca.

D'entrada, cal que sàpigues que hi ha diversos tipus de treballs:

1. de síntesi o dossiers de documentació, que recopilen informació essencial sobre un

tema, l'analitzen i la presenten críticament.
2. d'anàlisi o d'investigació, que estudien un tema determinat, nou o no.
3. d'interpretació o comentari d'una obra.

Tot i que cada matèria o disciplina sol tenir unes normes pròpies per a la realització de treballs,
hi ha unes normes de caràcter general per a la confecció de diferents tipus de treballs.

En primer lloc, cal que tinguis en compte que serà el tutor de recerca qui t'aportarà
informacions i aclariments sobre la tria del tema, t'ajudarà a delimitar el tema i te n'oferirà
bibliografia bàsica, et posarà en contacte amb persones o institucions útils que et poden donar
informació, t'assenyalarà pautes teòriques i metodològiques i et donarà consells sobre
l'evolució del treball i la manera de realitzar-lo.

Amb tot, has de saber que els passos de caràcter general que se solen seguir en la planificació
d'un treball monogràfic són els següents:

1. Tria i delimitació del tema, problema o qüestió d'estudi.

2. Recerca d'informació i dades a partir de fonts diverses: llibres de consulta, revistes
especialitzades, articles de diaris, enciclopèdies, diccionaris, Internet...
3. Selecció i ordenació de la informació mitjançant l'elaboració de fitxes, esquemes i
resums.
4. Planificació del guió del treball.
5. Redacció d'un primer esborrany i revisió.
6. Redacció definitiva.

1. Tria i delimitació del tema

La tria del tema ha d'anar relacionada amb les matèries pròpies de la modalitat que cursis en el
Batxillerat, elecció que, lògicament, ha de respondre als teus interessos i aptituds. El primer
que et caldrà és precisar i delimitar el tema, perquè l'estudi no es converteixi en un treball
inabastable.

2. Recerca d'informació

Un cop establert el pla indicatiu del treball, cal buscar informació en diverses fonts i recollir-la
en fitxes o bases de dades perquè després es pugui utilitzar en el treball monogràfic. Per fer
alguns treballs, també ens pot ser útil consultar persones competents en el tema. Hi ha dos
tipus de documents que es poden consultar a les biblioteques:

1. Escrits: llibres, enciclopèdies, diccionaris, articles, periòdics, revistes, catàlegs...

2. Audiovisuals: fotografies, diapositives, cintes, discos, CD-ROM...

Les principals fonts d'informació són: les bibliografies de llibres o revistes, les enquestes,els
treballs estadístics, les entrevistes, el laboratori o el treball de camp, el mitjans de
comunicació ...
 • La bibliografia: Una de les primeres tasques que cal fer quan es comença un treball és
consultar bibliografia que hi hagi sobre el tema. Es pot començar amb els llibres de
text, els diccionaris i les enciclopèdies per tenir una visió general i poder avaluar les
possibilitats i les dificultats de la investigació. Després es poden buscar llibres de
consulta de la matèria: diccionaris especialitzats, estudis, monografies, articles
publicats en revistes especialitzades, etc.; sense deixar de banda el material més
actual com diaris , revistes, etc.
• El qüestionaris i les entrevistes: Són mitjans molt utilitzats a les ciències socials:
geografia, psicologia, economia, sociologia, etc . però també són eines adaptables a
certs problemes de les ciències experimentals: nutrició, ecologia , etc.Els resultats es
poden representar en forma de gràfics.
• El treball de laboratori i el treball de camp: Ciències experimentals com la física, la
química o la biologia tenen com a font principal d'informació les dades obtingudes en
treballs de laboratori. Les ciències socials es nodreixen de la informació captada en el
treballs de camp.
• Els mitjans de comunicació: Revistes, diaris , suplements dominicals, ràdio , televisió ,
Internet, etc. cada cop tenen més importància en el domini de la informació.

3. Selecció i ordenació de la informació: les fitxes.

En fer un treball monogràfic, sovint hem de consultar diversos llibres amb la finalitat d'extreure'n
informació rellevant sobre el tema o la qüestió de què tractem. En aquest sentit, és molt útil
confegir fitxes. Es distingeixen dos tipus de fitxes: les bibliogràfiques i les de lectura.

1. La fitxa bibliogràfica o de documentació: Serveixen per prendre nota de les dades

bàsiques que permeten identificar un llibre. Són molt útils per a la redacció de la
bibliografia del treball. Les fitxes comercials i que usem sovint són de cartró i contenen
una capçalera i un cos, separats per una o dues línies roges. A la capçalera es posa el
nom de l'autor i el títol de l'obra. Al cos, s'escriu l'editorial, la ciutat on s'ha editat, l'any
de l'edició i el nombre de pàgines. Al revers s'escriuen els temes de què tracta el llibre,
les valoracions personals sobre la importància del llibre, etc.
2. La fitxa de lectura: Aquestes fitxes recullen les informacions extretes de la lectura o de
l'examen minuciós d'un document o d'un fragment d'aquest. A l'encapçalament es
consignen les referències completes de l'obra (com en les fitxes bibliogràfiques). El cos
de la fitxa és el lloc reservat per al text, i pot incloure:

Citacions textuals. Es limiten amb cometes. Després de les cometes i entre parèntesis
s'indica la pàgina d'on s'agafa el text.

Resum personal del text, evitant de fer-ne una còpia.

Valoració personal de la importància del text, idees que suggereix, etc.

4. Planificació del guió del treball

Cal que tinguis molt clar que has de presentar el treball en una data concreta i, per tant cal
planificar amb el tutor de recerca uns terminis per tal de no acumular tota la feina al final del
crèdit de recerca.

5 i 6. Redacció d'un primer esborrany i redacció definitiva

Abans de redactar definitivament el treball, cal fer un esborrany que segueixi el pla detallat que
s'ha establert. Primerament caldrà redactar el desenvolupament del treball i, després, la
introducció i la conclusió, que depenen d'allò que s'expressa en el desenvolupament.

Abans d'escriure a màquina o amb l'ordinador la versió definitiva, cal preveure'n la presentació
formal: format dels fulls (DIN A-4), marges, interlineat, espai per a les il·lustracions, paginació,
etc.
Tant en l'esborrany com en la redacció definitiva, cal tenir en compte de presentar el treball
amb una ortografia correcta, una escriptura eficaç, una puntuació correcta i coherent i una
unitat d'estil.

Al redactar tant l'esborrany com el treball definitiu, cal que tinguis en compte les parts de que
consta un treball escrit i les normes de presentació.

Normes per a la presentació del treball escrit

1. El treball s'ha de presentar en fulls blancs (DIN A-4).

2. S'ha d'escriure a l'ordinador per una sola cara.
3. El tipus de lletra ha de ser de fàcil lectura (p.e Times New Roman o Arial a 12 punts. )
4. L'interlineat serà d'1,5 cm.
5. L’extensió del treball estarà limitada a 115.000 caràcters (això significa unes 60
pàgines de text si utilitzem el tipus de lletra Times New Roman a 12 punts ). No convé
guardar tot el treball en un sol fitxer del PC, ja que podem tenir problemes de "pes" en
bytes i no poder-lo recuperar. És millor desar per a cada capítol un fitxer diferent. Les
fotos i imatges es poden guardar en una altra carpeta i vigilar que el seu "pes" en
bytes no sigui molt gran, sobretot les imatges de les càmeres digitals o escanejades.
6. Cal deixar marges a la dreta (2 cm) i a l'esquerra (2 cm) i també a la part superior (3
cm) i a la inferior (3 cm). Aquestes mides són orientatives. De totes maneres, cal que
tots els fulls presentin els mateixos marges i la mateixa tipologia de lletra.
7. Cal justificar el text. I quan comença un paràgraf, és recomanable alinear el text a
l'esquerra sense fer cap mena de sagnat. Entre paràgraf i paràgraf cal deixar una línea
en blanc.
8. Cal numerar les pàgines i enquadernar el treball de manera correcta.
9. Un cop escrit a l'ordinador, encara convé rellegir el treball per tal de corregir les errades
ortogràfiques i de mecanografia.
10. Il·lustracions: S'han de referir al tema tractat. Cal incloure un "peu de foto" sota la
il·lustració, que ha d'anar en un cos de lletra inferior al del text.
11. Citacions: Quan s’hagi de citar textualment, caldrà escriure la citació entre cometes (“).
També caldrà incloure, a peu de pàgina, la font de la qual s’ha tret la informació.
12. Notes a peu de pàgina: Van indicades per una crida que les identifica dins el text. Pot
ser un número1 o un asterisc* (en cas d'haver una sola nota en tot el treball). És
recomanable que constin d’un sol paràgraf. El cos de lletra ha de ser inferior al del text
restant.

NOTA: La majoria de tractaments de textos (Word o OpenOffice) porten incorporat un

corrector ortogràfic de català. En qualsevol cas es pot descarregar de manera gratuïta del
lloc web: http://www.softcatala.org

Les paraules tècniques o neologismes es poden consultar al lloc web: http://www.termcat.org

A internet hi ha llocs per traduir textos "on line" entre diversos idiomes, per exemple de
l'espanyol al català, de l'anglès a l'espanyol, del xinès a l'anglès i molts altres:
http://www.google.com/language_tools, http://babelfish.altavista.com/

Parts del treball escrit

El dossier d'un treball escrit es presenta amb:

1. Portada: Cal que hi consti l'àrea, el títol del treball, el nom i cognoms de
l'autor/s, el curs i el grup.
2. Índex: El treball ha de portar un índex paginat, al davant de tot, després de la
plana en blanc que posarem darrera la portada.

3. Introducció: La introducció, tot i que ha d'anar al principi del treball, no es

redacta fins al final. Ha d'exposar clarament quin és el tema del treball, si s'han
assolit els objectius, i quina ha estat la metodologia utilitzada.

4. Cos del treball:

o Els diferents apartats del treball han d'anar encapçalats per un títol.
o Quan es tracta de citar paraules textuals d'un autor, cal escriure-les entre
cometes i indicar-ne la procedència mitjançant una nota a peu de pàgina.
o Si s'hi ha de posar material complementari, s'haurà d'incloure en un
APÈNDIX que haurà d'anar al final del treball, abans de la bibliografia.
o Un cop acabat, cal revisar el treball per tal de corregir els possibles errors
(de contingut, ortogràfics, gramaticals, de presentació, de
mecanografia...).

5. Conclusions:
o Han de ser clares i concretes.
o No es pot deixar el treball inacabat.
o És aconsellable incloure un subapartat d'opinió personal que sigui breu,
clar, sincer i, sobretot, que estigui ben argumentat.

6. Bibliografia:

• Al final del treball cal incloure un llistat de les fonts consultades, per ordre
alfabètic segons els cognoms dels autors.

• En els llistats de bibliografia la sangria és francesa, és a dir, que la línia que

queda més a l'esquerra és la primera i la resta queden més a dintre.

• El primer cognom dels autors i els noms d'institucions van en lletra versal.
Escriurem, per exemple, "Contijoch" i després el seleccionarem i anirem a
Format-Font-Versal al processador de textos.

• Quan són dos els autors de la mateixa obra, s'escriuen els dos autors separats per
un punt i coma.

Contijoch, Josefa; Mercadé, Enriqueta. Receptes per estimar.

Barcelona: Ara llibres, 2003.
• Quan hi ha més autors, escrivim com a referència el primer que apareix a l'obra i
després indiquem que hi ha més autors amb l'expressió "et al.", en cursiva i entre
claudàtors.

Esteve, Francesc [et al.]. Bibliografia específica i terminològica

d'art. València: Universitat de València. Servei de
Normalització Lingüística, 1999.
• Si hi ha dues o més obres d'un mateix autor, les ordenem per any d'edició i el
nom de l'autor només s'indica un cop. Després, enlloc del nom de l'autor,
escrivim un guió llarg seguit d'un espai.

Cabré, M. Teresa. La terminologia. La teoria, els mètodes, les

 aplicacions. Barcelona: Empúries, 1992.
- A l'entorn de la paraula, I. Lexicologia general. València:
Universitat de València, 1994.
• Si l'obra de consulta és anònima, no s'indica, sinó que s'ordena pel títol
directament.

Catàleg de llibres de text i manuals universitaris en català,

1999. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Els títols de les obres s'escriu en cursiva, excepte els títols d'articles.

• Cal usar dos punt entre el lloc d'edició i el nom de l'editorial. I punt i coma entre
el títol de la col·lecció i el número que ocupa l'exemplar.

• La bibliografia s'ha de citar amb unes pautes i una estructura concreta en funció
del tipus de document (llibres, Internet, articles, diccionaris). Observeu els
exemples següents:

Llibre:

Solà, Joan. Del català incorrecte al català correcte. Barcelona:

Ed. 62, 1997 (Llibres a l'abast; 134).

Document d'Internet:

University of New Mexico. Dictionary,

<http://www.uniprint.com> (Consulta: 17 febrer 2007).

Enciclopèdia o diccionari:

Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclòpedia

Catalana, 1982.

Article de revista:

Gili-Gaya, Samuel. "Fabra i la filologia contemporània". A:

Serra d'Or, 1963, núm. 12, p. 2.