ORIENTACIONS I NORMES

DE PRESENTACI DE
TREBALLS ACADMICS

Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Setembre de 2015
Sumari

1. Portada .................................................................................................... 3

2. Tipografia i estils ....................................................................................... 3

3. Numeraci ................................................................................................ 4

4. Estructura ................................................................................................. 5

5. Notes ....................................................................................................... 6

6. Bibliografia................................................................................................ 6

6.1 Llibres i monografies .......................................................................... 7

6.2 Captols/parts de llibres i de monografies ............................................. 8

6.3 Articles de revistes ............................................................................ 8

6.4 Documents electrnics, webs i vdeos .................................................. 9

6.5 Altres normes bibliogrfiques .............................................................11

7. Citacions textuals .....................................................................................12

8. Correcci lingstica ..................................................................................14

9. Correcci grfica, esttica i de format..........................................................15

10. Lliurament del treball i consideraci final ....................................................15

2
1. Portada

A la portada del treball hi ha de constar el ttol (i el subttol, en cas que nhi hagi),
el nom de lautor (o autors), el curs, lassignatura i el grup, el nom del professor o
de la professora, la instituci i la data.

LEDUCACI MORAL.
UNA PROPOSTA PER TREBALLAR
LECOLOGIA AL CICLE 10-12

Maria SALA i BONET

Pere VILA i MART

1r curs. Didctica General

Mestre dEducaci Infantil
Professora: Joana Casals
Facultat dEducaci, Traducci i Cincies Humanes
(Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya)
Vic, maig de 2014

2. Tipografia i estils

Tots els treballs shan de presentar escrits a ordinador. El disseny de pgina

sha de determinar al processador de textos de la manera segent: marge de 3 cm
a dreta i a esquerra i de 2,5 cm a la part superior i a la inferior.
A la primera pgina ha de constar el ttol del treball, que sescriu en
majscula, amb un cos de lletra destacat i centrat, encara que nocupi ms duna
lnia, i ha de tenir un estil independent.
Per a la resta del treball, shan de determinar els estils dels pargrafs del
processador de textos, dacord amb les indicacions segents:

3
 Cos del text (estil Normal de Word). Es recomana utilitzar famlies de
carcters com ara Arial o Verdana (amb un cos de 10-11 punts) o b Times
New Roman (amb un cos de 12 punts). Linterlineat ser d1,5 i el text sha
de justificar a la dreta. En la configuraci del pargraf destil Normal,
sestabliran espais abans i desprs dels pargrafs de 12 punts. 1

Ttols. Corresponen als captols, apartats i subapartats del treball. Sescriuen

en minscula (amb majscula inicial). Van alineats a lesquerra, en negreta,
sense subratllar i sense punt final. A la configuraci del pargraf dels estils
dels ttols shan destablir espais abans i desprs dels pargrafs de 12 punts,
amb interlineat senzill. Els ttols han de tenir numeraci automtica. La
correspondncia entre els ttols i els estils predeterminats a Word s la
segent:
1 Ttol de captol. Estil Ttol 1 del processador de textos Word. Si el treball t
una certa extensi, a la configuraci del pargraf es pot indicar salt de
pgina anterior; daquesta manera, els ttols dels captols sempre estan a
comenament de pgina.
1.1 Ttol dapartat. Estil Ttol 2 del processador de textos Word.
1.1.1 Ttol de subapartat. Estil Ttol 3 del processador de textos Word.
Normalment, no es faran ms de tres nivells de titulaci.

Exemple:

1 Leducaci moral
1.1 Qu entenem per educaci moral
1.2 Teories sobre el desenvolupament moral
1.2.1 Orgens

3. Numeraci

Totes les planes, excepte la portada, han danar numerades, preferiblement

a la part inferior central. La numeraci sha dincloure de forma automtica al peu
de pgina; a la finestra Configurar pgina disseny pots determinar que la primera
pgina sigui diferent.

1 s el que tradicionalment sha anomenat pargraf modern o alemany i s el ms habitual

en formats digitals (pargrafs separats per un espai de pargraf de 12 punts, sense sagnar-
ne la primera lnia). Tamb hi ha el model de pargraf ordinari en qu entre els pargrafs no
hi ha espai i sha de sagnar la primera lnia. En cap cas shan de barrejar models de
pargrafs diferents en un mateix treball.

4
4. Estructura

Tot treball sha destructurar en els apartats necessaris per explicar la

temtica objecte destudi. Hi ha unes parts que depenen de la proposta que es faci
(dacord amb les directrius donades des de lassignatura), per nhi ha daltres
dobligatries i fixes:

Portada, amb el ttol del treball (el ttol del treball ha de reflectir-ne el
contingut), nom de les persones autores, professor o professora, estudi,
nom del centre i la universitat i data (vegeu-ne una mostra a linici).
Desprs del text de la portada es far un salt de pgina.

Taula de continguts/Sumari/ndex on sindiquin les diferents parts, els

captols i les pgines on es troben. Sha de fer de forma automtica amb el
processador de textos, a partir dels estils dels ttols.

La introducci ha dincloure la presentaci del tema, els objectius del treball

i la seva importncia, i lexplicaci de les parts del treball.

Si es tracta dun treball dinvestigaci conv incloure-hi la metodologia, que

ha dexplicar amb ordre i exactitud els criteris, els passos i els instruments
utilitzats per a lobtenci de les dades analitzades.

El cos del treball s lexposici del tema analitzat. Pot adoptar diverses
formes i depn de les caracterstiques i orientacions del treball donades des
de lassignatura. Sha destructurar en captols, apartats i subapartats
dacord amb els aspectes terics i prctics que shan tractat. En aquesta
part, pot ser que sigui necessari presentar i interpretar resultats en forma de
dades o grfics.

Les conclusions han dexplicitar de forma breu els resultats del treball i la
seva rellevncia tot relacionant-los amb els objectius fixats al comenament.

En cas dhaver-nhi, la valoraci personal tanca el treball. s el moment de

valorar les dificultats que shan trobat en el procs dobtenci de la
informaci, quina ha estat la dinmica de treball (tant si ha estat individual o
en equip), els aprenentatges obtinguts, etc.

Els annexos, en cas dhaver-nhi, han de ser breus, de consulta fcil i shi ha
de fer referncia en algun moment al llarg del treball. Si sn nombrosos, cal
incloure un ndex detallat del material que shi pot trobar i numerar-ne les
pgines.

5
 La bibliografia ha de contenir totes les fonts bibliogrfiques emprades o
consultades i sha de citar de forma adequada i completa.

5. Notes

Les notes, si nhi ha, aniran a peu de pgina (no al final del document) amb
numeraci arbiga. Shan dinserir de forma automtica amb la funci corresponent
del processador de textos: la crida amb un nmero volat (preferiblement darrere de
la puntuaci) i el mateix nmero a peu de pgina.
El treball pot incloure notes a peu de pgina per referenciar una citaci
(vegeu apartat de citacions), per fer aclariments i comentaris sobre algun aspecte
del text o per afegir referncies bibliogrfiques.

6. Bibliografia

Cal citar sempre les fonts bibliogrfiques emprades o consultades en un

apartat final del treball.
Els dos estils ms habituals per presentar les referncies bibliogrfiques sn
els segents: 2
APA (American Psychological Association)
ISO 690:2010 (International Organization for Standardization)

Les referncies es presentaran de la manera que sindica en cada un dels

estils i, independentment de lopci triada, cal mantenir el mateix criteri al llarg de
tot el treball ja que les dues propostes no sn combinables.
En aquesta guia, es donen noms les indicacions bibliogrfiques per als tipus
de documents ms habituals (llibres, captols de llibre, articles de revistes i alguns
documents electrnics). Per aix, complementari a aquestes indicacions, podeu
consultar un espai web de la Biblioteca de la Universitat de Vic on trobareu normes
per referenciar documents daltre tipus (impresos, electrnics i audiovisuals):
1. Guia per elaborar citacions bibliogrfiques [tant en APA com en ISO]
http://www.uvic.cat/guia-elaborar-citacions-bibliografiques
2. Guia per elaborar citacions bibliogrfiques en format APA [en pdf]
http://repositori.uvic.cat/bitstream/handle/10854/3883/altres_a2015
_guia_elaborar_citacions.pdf?sequence=1

2
Hi ha altres sistemes de referenciar i citar que depenen de lrea cientfica destudi o de la normativa
vigent en publicacions peridiques, en editors i/o editorials. Per exemple: MLA (Modern Language

6
 3. Guia per elaborar citacions bibliogrfiques en format ISO, en pdf (prevista
per 2016)

6.1 Llibres i monografies

APA
Cognom de lautor, Inicial del nom (any de publicaci entre parntesis). Ttol en
cursiva. Ciutat: Editorial.

ISO
COGNOM DE LAUTOR [en majscula o versaleta], Nom de pila complet. Ttol en
cursiva. Ciutat: Editorial, any. ISBN.

(ISO marca com a obligatori, en cas que el tinguem, el nmero ISBN)

Exemples:

Canals, M. A. (2000). Viure les matemtiques de 3 a 6 anys. Barcelona: Rosa

Sensat.
____________

CANALS, Maria Antnia. Viure les matemtiques de 3 a 6 anys. Barcelona: Rosa

Sensat, 2000. ISBN 8489149747.

*****

Quan els autors sn diversos, APA els separa (fins a set) amb una coma i
lltim va unit amb coma i la conjunci i. Si nhi ha ms de vuit, posa punts
suspensius i el cognom del darrer.

Domnech, J., i Arnega, S. (2001). Leducaci primria. Reptes, dilemes i

propostes. Barcelona: Gra.
Delors, J., Al Mufti, I., Amgi, I., Carneiro, R., Chung, F., Geremek, B.,... Nanzhao,
Z. (1996). Educaci: hi ha un tresor amagat a dins: informe per a la
UNESCO de la comissi internacional sobre educaci per al segle XXI (2a
ed.). Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya.

En ISO, quan els autors sn diversos, van separats per coma i lltim va
separat noms per la conjunci i. Si una obra presenta quatre o ms autors, s
convenient indicar el primer autor i fer referncia als altres a partir de lelement et
al. [abreviatura del llat et alii, i altres].

DOMNECH, Joan i ARNEGA, Susanna. Leducaci primria. Reptes, dilemes i

propostes. Barcelona: Gra, 2001. ISBN 8478272542.

ALBEROLA, Patrcia et al. Comunicar la cincia: teoria i prctica dels llenguatges

despecialitat. Picanya: Edicions del Bullent, 1996. ISBN 8489663092.

Association) s una de les utilitzades en lrea de llengua i lingstica, i JAMA (Journal of the American
Medical Association) i NLM (National Library of Medicine), en medicina.

7
 6.2 Captols/parts de llibres i de monografies

APA
Cognom de lautor, Inicial del nom (any de publicaci entre parntesis). Ttol del
captol. Dins Nom i Cognom de lautor/del coordinador del llibre. Ttol en
cursiva (pgines entre parntesis). Ciutat: Editorial.

ISO
COGNOM DE LAUTOR [en majscula o versaleta], Nom de pila complet. Ttol del
captol. Dins: Nom i COGNOM de lautor o editors del llibre [en majscula o
versaleta]. Ttol en cursiva. Ciutat: Editorial, any, pgines. ISBN.

(ISO marca com a obligatori, en cas que el tinguem, el nmero ISBN)

Exemples:

Maci, J. (2002). Referncia, veritat i significat. Dins Ma. Teresa Espinal (coord.).
Semntica. Del significat del mot al significat de loraci (p. 183-250).
Barcelona: Ariel.
____________

MACI, Josep. Referncia, veritat i significat. Dins: Ma. Teresa ESPINAL (coord.).
Semntica. Del significat del mot al significat de loraci. Barcelona: Ariel, 2002, p.
183-250. ISBN 8434482509.

6.3 Articles de revistes

APA
Cognom de lautor, Inicial del nom (any). Ttol de larticle. Ttol de la revista en
cursiva, volum o nmero en cursiva (si existeix el nmero del volum
entre parntesis), pgines.

ISO
COGNOM DE LAUTOR [en majscula o versaleta], Nom de pila complet. Ttol de
larticle. Ttol de la revista en cursiva. Any, volum i/o nmero, pgines. ISSN.

(ISO marca com a obligatori, en cas que el tinguem, lISSN de la revista)

Exemples:

Roma, T., i Trilla, J. (1993). Dilemas ante el tratamiento de los valores en la

escuela. Una experiencia de la formacin de educadores. Aula, 16-17, 5-12.
Elosua, P. (2010). Valores subjetivos de las dimensiones de calidad de vida en
adultos mayores. Revista espaola de geriatra y gerontologia, 45(2), 61-71.

____________

ROMA, Teresa i TRILLA, Jaume. Dilemas ante el tratamiento de los valores en la

escuela. Una experiencia de la formacin de educadores. Aula. 1993, nm. 16-17,
p. 5-12. ISSN 0214-3402.

8
ELOUSA OLIDEN, Paula. Valores subjetivos de las dimensiones de calidad de vida en
adultos mayores. Revista espaola de geriatra y gerontologia. 2010, vol. 45, nm.
2, p. 61-71. ISSN 0211-139X.

*****

Quan la revista estigui en lnia, es referencia igual, per cal afegir-hi ladrea
electrnica on sha visualitzat i la data de consulta.

APA

Revista en paper
Soldevila, L. (2005). Contribuci a lepistolari verdagueri: tres cartes indites.
Anuari Verdaguer, 13, 197-204.

Revista en lnia
Soldevila, L. (2005). Contribuci a lepistolari verdagueri: tres cartes indites.
Anuari Verdaguer, 13, 197-204. Consultat 19 desembre 2011, des de
http://www.raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/view/76057/103652
____________

ISO

Revista en paper
SOLDEVILA, Lloren. Contribuci a lepistolari verdagueri: tres cartes indites.
Anuari Verdaguer. 2005, nm. 13, p. 197-204. ISSN 1130-202X.

Revista en lnia
SOLDEVILA, Lloren. Contribuci a lepistolari verdagueri: tres cartes indites.
Anuari Verdaguer [en lnia]. 2005, nm. 13, p. 197-204 [consulta: 19 desembre
2011]. ISSN 2385-4952. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/
AnuariVerdaguer/article/view/76057/103652

6.4 Documents electrnics, webs i vdeos

APA
Cognom de lautor, Inicial del nom (any). Ttol normalment en cursiva. Publicaci
i edici o Ciutat: Editorial. Consultat i data de la consulta, des de
disponibilitat i accs-adrea URL

ISO
COGNOM DE LAUTOR [en majscula o versaleta], Nom de pila complet. Ttol
normalment en cursiva [Tipus de document]. Publicaci i edici o Ciutat:
Editorial, any [consulta: data]. Disponibilitat i accs-adrea URL.

La data de la consulta i la disponibilitat sn obligatries en el cas dels

documents en lnia. Vegeu-ne exemples de diccionari que es va actualitzant en
lnia, de catleg de biblioteques, de ponncia penjada en un web, de vdeo, de
notcia en un portal i de TFG en lnia:

9
APA

Grup Enciclopdia Catalana (2015). Gran diccionari de la Llengua Catalana.

Consultat 17 agost 2015, des de http://www.diccionari.cat/
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (2015). Catleg Collectiu de les
universitats de Catalunya: CCUC. Consultat 16 abril 2015, des de
http://ccuc.cbuc.cat/
Sigals, C. (2002). El potencial interactiu dels entorns virtuals densenyament i
aprenentatge en leducaci a distncia. Barcelona: UOC. Consultat 8
setembre 2013, des de http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/sigales0102/
sigales0102_imp.html
Els Matins de TV3 (2012). Montse Martn i Albert Junc als Matins de TV3. Sant
Joan Desp: Televisi de Catalunya. Consultat 28 gener 2013, des de
http://canal.uvic.cat/videos/499/montse-mart%C3%ADn-i-albert-
junc%C3%A0-als-matins-de-tv3
Valera, S. (2013). La importncia de les accions a pilota aturada en el futbol
professional. (Treball final de grau. Universitat de Vic, Catalunya). Consultat
des de http://hdl.handle.net/10854/2484*

* En aquest darrer cas, no sindica la data de consulta perqu es tracta dun enlla
permanent; igualment passa amb adreces fixes o servidors estables.

En cas dexistir, a ms, es prefereix anotar el DOI o altres identificadors persistents abans
que una URL que pot canviar.

Quan sacaba amb ladrea URL, no es posa punt final.

____________

ISO

GRUP ENCICLPEDIA CATALANA. Gran diccionari de la Llengua Catalana [en lnia].

2015 [consulta: 17 agost 2015]. Disponible a: http://www.diccionari.cat/.

CONSORCI DE SERVEIS UNIVERSITARIS DE CATALUNYA. Catleg Collectiu de les universitats

de Catalunya: CCUC [en lnia]. 2015 [consulta: 16 abril 2015]. Disponible a:
http://ccuc.cbuc.cat/.

SIGALS, Carles. El potencial interactiu dels entorns virtuals densenyament i

aprenentatge en leducaci a distncia [en lnia]. Barcelona, Universitat Oberta de
Catalunya, febrer 2002 [consulta: 8 setembre 2013]. Disponible a:
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/sigales0102/sigales0102_imp.html.

Montse Martn i Albert Junc als Matins de TV3 [vdeo]. Dins: Els Matins de TV3, 19
octubre 2012 [en lnia]. Sant Joan Desp: Televisi de Catalunya, 2012 [consulta:
28 gener 2013]. Disponible a: http://canal.uvic.cat/videos/499/montse-
mart%C3%ADn-i-albert-junc%C3%A0-als-matins-de-tv3.

VALERA, Sergio. La importncia de les accions a pilota aturada en el futbol

professional [en lnia]. Treball final de grau. Universitat de Vic, 2013. Disponible a:
http://hdl.handle.net/10854/2484.*

* En el darrer cas, no sindica la data de consulta perqu es tracta dun enlla permanent;
igualment passa amb adreces fixes o servidors estables.

10
 En cas dexistir, a ms, es prefereix anotar el DOI o altres identificadors persistents abans
que una URL que pot canviar.

Totes les entrades acaben amb punt.

6.5 Altres normes bibliogrfiques

Per remarcar els cognoms dels autors, tradicionalment shavia fet en

majscules (VERDAGUER, Jacint) o en versaletes (VERDAGUER, Jacint), tot i que
actualment lestil APA en prescindeix i posa els cognoms en minscules (noms la
inicial en majscula), i lestil ISO permet les majscules. Igualment, com sha vist
tamb als exemples, APA noms incorpora les inicials del nom dels autors i ISO s
ms flexible i permet el nom sencer.
A ms cal indicar que, en una llista bibliogrfica, les entrades es presenten
habitualment en sagnat francs, que justifica la primera lnia a lesquerra i entra les
segents, tot destacant precisament el cognom dels autors i lespai de cada
entrada. Lestil APA remarca aquest sistema com a obligatori, en canvi ISO per
separar cada entrada de la bibliografia no sagna, per llavors se sol deixar espai
entre les entrades. Recomanem, aix mateix, ls del sagnat francs, perqu shi
delimita molt b cada entrada bibliogrfica.
La llista bibliogrfica sha de presentar ordenada alfabticament pel cognom
dels autors o pel nom de la instituci o organisme responsable i directament pel
ttol en aquells casos en qu no figura la responsabilitat del document.
En cas que convingui citar dues o ms obres dun mateix autor, shan de
presentar segons lordre cronolgic:

APA
Panareda, J. M. (1996). Resum de geografia fsica de Catalunya. Vic: Eumo
Editorial.
Panareda, J. M. (1997). Resum de geografia humana de Catalunya. Vic: Eumo
Editorial.

Segons assenyala ISO, a partir del segon ttol dun mateix autor, conv
substituir el nom de lautor per un gui llarg:

ISO
PANAREDA, Josep Maria. Resum de geografia fsica de Catalunya. Vic: Eumo
Editorial, 1996.

. Resum de geografia humana de Catalunya. Vic: Eumo Editorial, 1997.

11
 Si dun mateix autor o entitat hi ha ms dun text publicat el mateix any i es
fa servir el sistema APA, safegeix desprs de lany del primer document la lletra a;
desprs del segon, la b, etc. Aix, quan senvia el lector a la bibliografia mitjanant
una referncia bibliogrfica, la lletra identifica el document exacte:

APA
Termcat (1990a). Metodologia del treball terminolgic. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament de Cultura.
Termcat (1990b). Formaci de termes amb elements cultes. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

7. Citacions textuals
Quan sintegra literalment en el text un fragment breu duna obra, aquest ha
danar entre cometes. s indiferent, en catal, ls de les cometes altes o angleses
( ) o de les baixes o franceses ( ), per cal ser coherent i utilitzar en un treball
el mateix tipus. Hi ha altres tradicions que utilitzen sempre un tipus determinat de
cometes: en angls es fan servir les altes.
s important indicar lautor, lany de publicaci i la pgina on hi ha la citaci,
perqu el lector ha de poder localitzar el ttol, la ciutat i leditorial a la bibliografia
del final del treball. Per a fer-ho, APA proposa, si la citaci s breu, indicar entre
parntesis lany i la pgina, si lautor ja s en el discurs, o lautor, lany i la pgina
entre parntesis en cas que no shagi dit lautor o autors:

Colomer i Camps (1992, p. 67) assenyalen: Lescolaritzaci suposa un pas molt

important per als nens en donar-los la possibilitat dampliar la seva experincia
sobre el mn i les seves formes de representaci i comunicaci.
*****
Alguns autors assenyalen: Lescolaritzaci suposa un pas molt important per als
nens en donar-los la possibilitat dampliar la seva experincia sobre el mn i les
seves formes de representaci i comunicaci. (Colomer i Camps, 1992, p. 67).

Si la citaci t quatre lnies o ms, ha de figurar en un o diversos pargrafs a

part, amb un cos de lletra un punt ms petit, espai anterior i posterior de 6 punts
(o lnia blanca abans i desprs), sagnat 1,5 cm a lesquerra, interlineat senzill,
justificat i sense cometes. Al final conv citar lautor (si no ha sortit abans en el
discurs), lany de publicaci i la pgina on hi ha la citaci. Exemple:

12
 Lescolaritzaci suposa un pas molt important per als nens en donar-los la
possibilitat dampliar la seva experincia sobre el mn i les seves formes de
representaci i comunicaci. s lescola, precisament, la instituci social
encarregada doferir-los loportunitat dassimilar la modalitat ms abstracta de
representaci verbal, la llengua escrita. Com que aquest aprenentatge ha de
realitzar-se a travs de la reconstrucci progressiva dels conceptes que ells ja
posseeixen en major o menor grau en arribar-hi, la valoraci daquests
coneixements previs sobre lescrit i lestimulaci cap a la seva continutat s una
tasca bsica de lescola que haur de planificar la seva intervenci a partir de la
informaci que cada un dels alumnes posseeix sobre la forma i la funci del codi
escrit. (Colomer i Camps, 1992, p. 67)

En tots els casos, a la bibliografia final del treball constaria lentrada:

Colomer, T., i Camps A. (1992). Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre.

Barcelona: Rosa Sensat; Edicions 62.

Si sha suprimit un tros a linterior del text citat, sha dindicar amb el smbol
[] (tres punts suspensius entre claudtors). Exemple:

Cela i Palou (1998, p. 98) diuen que hem de parlar de tolerncia, dileg,
respecte, solidaritat, justcia, llibertat, per sobretot hem de fer que arrelin amb
fora en el cor i en els cervells dels nostres alumnes. [] Hem dactuar sota la
llum daquests valors.

ISO, que permet ms dun sistema de fer la referncia duna citaci textual,
considera que aquesta indicaci es pot fer mitjanant una nota a peu de pgina en
qu figurin lautor, el ttol de lobra, la ciutat, leditorial, lany de publicaci i la
pgina o pgines don sha extret la citaci (i lISBN, si el tenim). Exemple:

Tal com diu Anna Camps, les implicacions educatives daquest marc teric sn
duna gran transcendncia.1

_____________
1
CAMPS, Anna. Lensenyament de la composici escrita. Barcelona: Barcanova, 1994, p. 103. ISBN
8448900162.

O, seguint tamb ISO, es pot utilitzar el sistema numric que consisteix a

numerar les referncies bibliogrfiques per lordre en qu surten al treball i, per
tant, al costat de la citaci noms cal indicar el nmero i la pgina o pgines don
sha extret el text perqu a la bibliografia final ja hi ha el nmero i totes les altres
dades. Exemple:

13
 Tal com diu Anna Camps, les implicacions educatives daquest marc teric sn
duna gran transcendncia (1, p. 103)1

Bibliografia final

1. CAMPS, Anna. Lensenyament de la composici escrita. Barcelona:

Barcanova, 1994. ISBN 8448900162.

La referncia de les citacions amb el format de notes contnues s poc

utilitzat actualment, tot i que persisteix en publicacions de determinats mbits. En
general, es fa servir el sistema Nom-data-pgina (APA) o el numric (ISO).
Finalment, cal dir que s recomanable no fer abs de les citacions textuals,
ni en el nombre ni en lextensi.

8. Correcci lingstica

Els treballs han de ser correctes tant pel que fa a la redacci com a la
normativa.
Per una banda, els textos dels treballs han de ser redactats amb adequaci,
cohesi i coherncia. Es considera que un text s adequat quan utilitza un tipus de
llengua, o registre, ajustat al context comunicatiu, s a dir, al tema de qu es
parla, al tipus de document de qu es tracta i a les caracterstiques del lector i de
lescriptor. Tractant-se de treballs acadmics, ladequaci demana ls dun registre
estndard, de formes neutres pel fa a la presncia de lemissor, etc. Es considera
que un text s cohesionat quan tot ell queda ben travat en una complexa xarxa de
relacions: entre els diferents sinnims utilitzats al llarg del text, entre els pronoms i
els seus referents, entre el gnere i el nombre o concordana, etc. Finalment, es
considera que un text s coherent quan les idees que vol transmetre es presenten
de manera organitzada. Aspectes com la distribuci del text en pargrafs, ls de
connectors per explicitar les relacions entre idees i apartats o la puntuaci
contribueixen a la bona estructuraci del text i per tant a la seva coherncia.
Per una altra banda, el text ha dajustar-se a la normativa, tant pel que fa a
la morfologia, a la sintaxi i al lxic com a lortografia. Es recomana, doncs, utilitzar
sempre un processador de textos amb verificador, i revisar diverses vegades el
treball per localitzar tots aquells casos que el corrector no hagi detectat. En aquesta
revisi sovint es fa imprescindible la consulta de diferents diccionaris (general, de
sinnims, bilinge, etc.), de gramtiques i de manuals de redacci i estil.

14
9. Correcci grfica, esttica i de format

La presentaci dels treballs ha de ser rigorosa tant en relaci a la illustraci

com a la composici. Pel que fa a la illustraci, diferenciarem entre la illustraci
prpia i la no prpia. En el primer cas, caldr tenir en compte la creativitat, i en el
segon caldr donar la referncia de lautor de la illustraci. En tots dos casos
caldr tenir en compte la seva adequaci al treball. Pel que fa a la composici,
caldr que tots els elements estiguin ben distributs i equilibrats en relaci als lmits
de lespai.
Daltra banda, sha dutilitzar correctament el processador de textos, amb
una adequada gesti dels estils i sense fer formats inadequats. Per exemple, els
salts de pgina shan de fer amb la funci adequada, no teclejant repetidament la
tecla de retorn. Igualment, no sha de fer servir la barra espaiadora per fer sagnats
als pargrafs.

10. Lliurament del treball i consideraci final

Si el lliurament del treball es fa en paper, lenquadernaci ha de ser slida i

a ser possible amb els fulls impresos a doble cara.
Sha de lliurar el treball dintre del termini fixat i en la forma i el lloc acordats
amb el professor o la professora i en el format indicat (paper o digital). Lalumne ha
de quedar-se sempre una cpia del treball. La decisi i la responsabilitat de
retornar-lo correspon a cada professor o professora.
Finalment, conv tenir present que qualsevol treball que no compleixi
aquestes normes o que presenti problemes de redacci o de normativa pot no ser
avaluat de contingut i retornat a lautor perqu hi faci les esmenes necessries en
els terminis que cada professor o professora establir.

15