Exercicis PAC1

Sistemes Electrònics
Spartacus Gomàriz
01/07/2020
EXERCICIS. Tema 1.

Introducció als sistemes electrònics

1.1. Definir què és un sistema electrònic.

1.2. Explicar de forma breu el significat dels termes senyal elèctric, soroll i interferència.

1.3. Definir què és un senyal elèctric analògic i explicitar els tipus de senyals elèctrics
analògics.

1.4. Definir què és un senyal elèctric periòdic.

1.5. Definir què és un senyal elèctric digital.

1.6. Definir què és un senyal d’altern (AC).

1.7. Definir què és un senyal continuo (DC).

1.8. Indicar si els senyals V1(t) i V2(t) són un senyal altern (AC) o continuo (DC).

V1(t): AC DC V2(t): AC DC

Solució: V1(t): DC ; V2(t): AC

1
1.9. Definir el valor mitjà d’un senyal periòdic v(t).

1.10. Calcular el valor mitjà del senyal periòdic de la figura

Solució Vm=0V

1.11. Explicar de forma breu que indica el valor eficaç d’un senyal periòdic.

1.12. Calcular la freqüència (Hz), el valor eficaç i el valor mitjà del senyal
v(t)=42,426∙sin(100∙π∙t) en (V)

Solució: f=50Hz; Veficaç=30V; Vmitjà=0V

1.13. Calcular el valor eficaç i el valor mitjà en un semiperíode d’un senyal sinusoïdal de valor
màxim Vmàx=311,12V

Solució: Veficaç=220V; Vmed=198V

1.14. Una tensió AC sinusoïdal de 10V de pic és aplicada en bornes d’un resistor de 25Ω.
Calcular la potencia dissipada pel resistor.

Solució: P=2W

1.15. Indiqueu quines d’aquestes afirmacions són veritat:

(a) Es defineix com a senyal altern (AC) aquell que el seu valor mig és diferent de
zero.
(b) El valor mig d’un senyal periòdic és sempre zero.
(c) Un senyal periòdic AC de 2 V pic a pic i amb 2 V de offset presenta un valor
màxim de 3 V.
(d) Per el senyal v(t)=42,426∙sin(100∙π∙t) en (V), el seu valor eficaç és 30 V.

2
1.16. De les següents afirmacions, marqueu aquelles que siguin veritat.

Es defineix com a senyal continuo (DC) aquell que el seu valor mig és zero.
X Un senyal sinusoïdal periòdic de 3 V pic a pic i amb 2 V de offset és un senyal DC.
X El valor eficaç d’un senyal periòdic és sempre diferent de zero.
Pel senyal v(t) = 40∙sin(50∙t) en (V), el seu valor eficaç és 20 V.

1.17. Quina es la diferencia entre un component actiu i un component passiu.

1.18. Quines de les següents propietats es pot aplicar al circuit de la figura

(a) Causalitat

(b) Invariància temporal

(c) Estabilitat

(d) Linealitat

Solució: totes

1.19. Quines de les següents propietats es pot aplicar al circuit de la figura

(a) Causalitat
(b) Invariància temporal
(c) Estabilitat
(d) Linealitat

1.20. Quines de les següents propietats es pot aplicar al circuit de la figura

(a) Causalitat
(b) Invariància temporal
(c) Estabilitat
(d) Linealitat

1.21. Definir quan un sistema és causal.

1.22. Definir quan un sistema és estable.

1.23. Definir quan un sistema és inestable.

3
1.24. Definir la propietat de superposició d’un sistema.

1.25. La relació entre estructura i comportament d’un sistema a quins processos dona lloc.
Explicar breument aquest processos.

1.26. Explicar breument el procés de síntesis d’un sistema electrònic

1.27. Explicar breument el procés d’anàlisis d’un sistema electrònic.

1.28. Una làmpada elèctrica de 60W està connectada a 230V. Calcular la intensitat del
corrent que circula i el valor de la resistència del filament.

Solució: I=0,26A; R=884,61Ω

1.29. De quins elements es compon principalment un sistema de control en llaç obert.

Explicar les funcions de cada element i dibuixar un esquema.

1.30. Quines diferències hi ha entre un sistema de control en llaç obert i un de llaç tancat?.

1.31. Un torrapà s’acciona mitjançant un polsador i es pot programar el temps durant el

qual la resistència calefactora torrarà. Aquest sistema de control és de llaç obert o de
llaç tancat? Per què?.

1.32. De que depèn l’exactitud d’un sistema de control de llaç obert.

1.33. Quin element no sol formar part d’un sistema de control en llaç obert

a)  Sensor
b)  Controlador
c)  Actuador
d)  Visualitzador

1.34. Explicar en que consisteix l’acció de la realimentació en un sistema de llaç tancat.

1.35. Per què la majoria dels processos existents en la indústria utilitzen el control en llaç
tancat.

1.36. El sistema de control de la calefacció d’un habitatge mitjançant un termòstat és de llaç

obert o de llaç tancat?. Raonar la resposta

4
1.37. El principal inconvenient d’un sistema de control automàtic de llaç obert és que:

(a) Té problemes de connexió

(b) El senyal de sortida no té efecte sobre l’entrada
(c) És més car que un de llaç tancat.
(d) Té problemes d’estabilitat.

1.38. De les següents afirmacions, marqueu aquelles que siguin veritat.

(a) L’exactitud d’un sistema de control automàtic de llaç obert depèn de la

calibració d’ell mateix.
(b) En un sistema de control automàtic de llaç obert la presència de pertorbacions
en la cadena no impedeix que aquest compleixi la funció assignada.
(c) En un sistema de control en llaç tancat el controlador és l’encarregat d’operar
sobre el procés per realitzar el seguiment de la consigna.
(d) El principal inconvenient d’un sistema de control automàtic de llaç tancat és
que té problemes de connexió.

1.39. En un sistema de control en llaç tancat el controlador és:

(a)  L’element que permet a l’operador l’entrada de dades.

(b)  L’element de sortida d’informació.
(c)  La unitat de visualització de la informació del procés.
(d) L’encarregat d’operar sobre el procés per realitzar el seguiment de la
consigna.

1.40. De les següents afirmacions, marqueu aquelles que siguin veritat.

(a) L’exactitud d’un sistema de control automàtic de llaç obert no depèn de la

calibració d’ell mateix.
(b) El principal inconvenient d’un sistema de control automàtic de llaç obert és
que té problemes d’estabilitat.
(c) En un sistema de control en llaç tancat el controlador és l’element de sortida
d’informació.
(d)  En un sistema amb realimentació negativa el controlador determina el senyal
necessari per actuar sobre el procés per invertir la seva dinàmica.

5
1.41. De les següents afirmacions, marqueu aquelles que siguin veritat.

a) X L’exactitud d’un sistema de control automàtic de llaç obert depèn de la

calibració d’ell mateix.
b) El principal inconvenient d’un sistema de control automàtic de llaç obert és
que té problemes de connexió.
c) X En un sistema de control automàtic de llaç tancat la presència de pertorbacions
no impedeix que aquest compleixi la funció assignada.
d) En un sistema de control en llaç tancat el controlador és la unitat de
visualització de la informació del procés.

1.42. Quins avantatges presenta la utilització d’un sistema electrònic de mesura?

1.43. Explicar, mitjançant un diagrama de blocs, quins elements es poden distingir en un

sistema de control en llaç tancat.

1.44. Explicar de forma breu el significat dels termes sensor i actuador.

1.45. Definir què són els sensors. Explicar quines característiques principals hauria de reunir
un sensor ideal.

1.46. D’acord amb l’aportació d’energia en el procés de mesura classificar els sensors.

1.47. Definir els tipus d’incerteses en la mesura d’un sistema electrònic.

1.48. Definir la incertesa intrínseca en la mesura d’un sistema electrònic.

1.49. Dibuixar un diagrama de blocs del procés de la cadena de mesura.

1.50. Definir la resolució d’un instrument electrònic de mesura

1.51. Justificar per què els voltímetres tenen una resistència d’entrada elevada

1.52. En un instrument de mesura el valor de fons d’escala és de 0,2V. Si l’instrument és de

4 dígits i mig, calcular la seva resolució.
Solució: 10µV

6
1.53. En un voltímetre el valor de fons d’escala pot ser de 0,2V, 2 V i 20V. Es vol realitzar una
mesura d’un senyal comprés entre 1V i 1,5V. Seleccionar el fons d’escala que
proporcionarà la màxima resolució. Justificar la resposta.

Si l’instrument és de 4 dígits i mig calcular la seva resolució pel fons d’escala

seleccionat.
Solució: fons d’escala 2V; resolució 0,1 mV

1.54. Quines són les opcions tecnològiques més importants utilitzades per implementar
algoritmes dedicats a processar informació dels sensors per regular i supervisar un
sistema.

1.55. Pel sensor donat en la següent figura

Indicar quin és el nom del sensor, el paràmetre elèctric que varia i quina magnitud es
pot mesurar.

1.56. Explicar breument per què és essencial en el camp de l’electrònica l’ús de materials
semiconductors.

1.57. Indicar quina és la transició de l’electrònica a la microelectrònica.

1.58. Explicar breument l’efecte termoiònic que va donar lloc al primer dispositiu electrònic.

1.59. Explicar breument la tecnologia planar que ha donat lloc a la microelectrònica.

1.60. Indicar quin són els objectius d’un sistema processador de senyal i d’un sistema
processador de potencia.

1.61. Quin és el principal objectiu d’un convertidor estàtic d’energia elèctrica?. Indicar el
nom dels tipus de convertidors existents.

7
1.62. Expliqueu quina conversió realitza un convertidor estàtic d’energia elèctrica del tipus
rectificador. Indiqueu les diferencies entre un rectificador de mitja ona i un d’ona
complerta.

1.63. Quins dels següents components s’utilitzen en sistemes de electrònica de potència per
obtenir un rendiment energètic elevat:

(a) Resistor
(b) Inductor
(c) Condensador
(d) Semiconductor en zona lineal
(e) Semiconductor en commutació

1.64. Expliqueu quina conversió realitza un convertidor estàtic d’energia del tipus inversor.

1.65. Descriu que entenem per un semiconductor de tipus P.

1.66. Descriu que entenem per un semiconductor de tipus N.

1.67. Una font de tensió real de valor Vg (en circuit obert), presenta una resistència interna
Rg. Dibuixar el model de la font real de tensió. Si connectem una càrrega RL,
representar gràficament la relació entre tensió i corrent en terminals de la font real.

1.68. Una font de corrent real de valor Ig (en curt circuit), presenta una resistència interna
Rg. Dibuixar el model de la font real de corrent.

1.69. Un aparell portàtil està alimentat amb dues bateries iguals connectades en paral·lel.
Les bateries tenen una tensió interna E=12V i una residencia interna Ri=0,5Ω. El
consum de l’aparell és equivalent al d’una resistència de valor R=10Ω. Dibuixar
l’esquema equivalent del circuit elèctric de l’aparell. Determinar el corrent i la
potència consumida per la resistència R
Solució: I=1,17A; P=13,69W

8
EXERCICIS. Tema 2.

Anàlisis de circuits. Components discrets

2.1 Indicar quina és la diferencia entre un component passiu i un component actiu.

2.2 Calcular del circuit de la figura següent la capacitat equivalent del conjunt.

C1= 5µF, C2= 10µF, C3= 15µF, C4= 5µF, C5= 10µF

Solució: C=13,66 µF

2.3 Considerar el circuit de la figura on E=2V, R1=R2=R3=100Ω. Calcular el valor de la

tensió u3 i el valor del corrent i3.

Solució: u3=-1V; i3=-10mA

9
2.4 Considerar el circuit de la figura on E1=2V, R1=R2=R3= 100Ω. Calcular el valor de la
tensió VA i el valor del corrent i.

Solució: VA=0,5V; i=5mA

2.5 Aplicar la llei de Kirchhoff de tensions al circuit de la següent figura.

2.6 En el circuit de la següent figura hi ha un component desconegut (X). Esbrinar amb les
dades aportades de quin component es tractar i calcular el seu valor.

Solució: X: font de tensió; VX=0,6V

2.7 Considerar el circuit de la figura, on E=20V, I=8A, R1=5Ω, R2=3Ω i R=2Ω.

10
 Calcular la tensió i resistència equivalent de Thevenin (VTh, RTh), a l’esquerra dels
terminals A-B (VAB=VTh).

Calcular els valor dels corrents en el resistor R, R1, R2.

Solució: VTh =-20V; RTh=8Ω; IR=IR2=-2A; IR1=6A

2.8 Considerar el circuit de la figura, on V1=60V, V2=40V, R1=5Ω, R2=10Ω, R3=4Ω, R4=6Ω.

Calcular els corrents I1, I2 subministrats per les fonts de tensió.

Calcular la potència total subministrada per les dues fonts de tensió.

Solució: I1=I2=4A; P=400W

2.9 Considerar el circuit de la figura on E=5V, R1=3Ω, R2=6Ω, R3=8Ω, R4=13Ω, R5=7Ω.

Calcular el corrent I1 i I2
Calcular potencia entregada per la font de tensió E.

Solució: I1= 0,5A I2=0,25A; P=3,75W

2.10 Considerar el circuit de la figura on E=10V, I=0,5A, R1=8Ω, R2=40Ω, R4=6Ω, R5=5Ω,
R6=7Ω.

11
 Calcular el valor de la tensió Vab
Calcular el valor de R3

Solució: Vab= 5V; R3=6Ω

2.11 Considerar el circuit de la figura, on E=32V; I=2A; R1=4Ω; R2=12Ω; R3=1Ω

Calcular el valor de la tensió en els terminals A-B (VAB).

Calcular la potència subministrada per la font de tensió.

Solució: VAB=30V; P=16W

2.12 Pel circuit de la figura amb R1=7Ω, R2=6Ω, R3=5Ω, R4=4Ω, R5=3Ω, R6=2Ω, I1=1,5A.

Calcular la tensió entre els punt B i C (VBC), la tensió entre els punt A i C (VAC), la tensió
V i el corrent I.

Solució: VBC=3V; VAC=13V ; V= 13V; I= 6,1A

12
2.13 En el circuit de la següent figura no se sap el valor de R2. Dades del problema: E=9V,
i2=1A, R1=2Ω, R3=4Ω, R4=5Ω, R5=7Ω

Calcular els valors del corrent i3 i de R2

Solució: i3=0,5A; R2=2Ω

2.14 Pel circuit de la figura considerar I = 5A, R1 = R2 = 20Ω, R3 = 10Ω

Calcular el valor del corrent I1 i la potència subministrada per la font de corrent.

Solució: i3=1,25A; P=125W

2.15 Pel circuit de la figura amb IA=10A, IB=10A, R=50Ω.

Utilitzant el principi de superposició determinar la tensió en els terminals A-B (VAB).

Calcular la potència subministrada per la font de corrent IA.

Solució: VAB=500V; P=3750W

13
2.16 En el circuit de la següent figura E=15V, R1=10Ω, R2=15Ω, VR1=4V i no se sap si l’element
tancat en el requadre [Q] és un resistor o una font de tensió.

Calcular el corrent i. Determinar les potencies absorbides o cedides pels resistors R1 i

R2 i per la font de tensió E. Calcular la potencia absorbida o cedida per l’element Q.
Justificar si és un resistor o una font de tensió. Calcular el valor de resistència o de
tensió de l’element Q. Dibuixar el circuit complert.

Solució: i =0,4A; PR1=1,6W (absorbida), PR2=2,4W (absorbida),

PE=6W (absorbida, acumulador, PQ=-10W (cedida, font de tensió), V=25V

2.17 Pel circuit de la figura calculeu el valor del corrent I2 i de la tensió V2. Dades: E=30V, R1
= 100 Ω, R2 = 200Ω, R3 = 300Ω

Solució: V2=20V; I2=0,1A

2.18 Calcular la tensió i resistència equivalent de Thevenin (VTh, RTh), a l’esquerra dels
terminals A-B (VAB=VTh) de la següent figura.

14
 Solució: VTh =5V; RTh=33Ω

2.19 Considerar el circuit de la figura amb E=20V, R1=50kΩ, R2=20kΩ, R3=100kΩ

Calcular la tensió equivalent de Thevenin (UTh), a l’esquerra dels terminals A-B.

Calcular la resistència equivalent de Thevenin (RTh), a l’esquerra dels terminals A-B

Solució: UTh =10V; RTh=90kΩ

2.20 Pel circuit de la figura amb E=100mV; I=75mA; R1=50Ω; R2=150Ω; R3=20Ω

Calcular la tensió equivalent de Thévenin, en els terminals A-B (UTH=UAB).

Calcular la resistència equivalent de Thévenin, en els terminals A-B (RTh=RAB).

Solució: UTh =-1.425V; RTh=57.5Ω

15
2.21 En relació a aquest circuit, calcular la tensió equivalent de Thévenin, VTh la resistència
equivalent de Thévenin, RTh, des dels terminals A-B. Dades: E=6V, R1=3kΩ, R2=2kΩ.

Solució: VTh =-80V; RTh=2kΩ

2.22 Essent E=15V, I=4A, R1=3Ω, R2=3Ω, R3=6Ω calcular l’equivalent de Norton a l’esquerra
dels terminals A-B de la següent figura. IN, RN

Solució: IN =4,5A; RN=3Ω

2.23 Essent E=12 V, I=2 A, R1=4 Ω, R2=8 Ω, R3=8 Ω i R4=5 Ω, calcular l’equivalent de Norton
a l’esquerra dels terminals A-B de la següent figura. IN, RN

Solució: IN =1A; RN=4Ω

2.24 En relació al circuit de la figura doneu resposta a les dues qüestions següents, amb
l’objectiu de trobar el seu circuit equivalent de Thévenin vist des de terminals A i B. Ra
és una resistència variable i 0 ≤ α ≤ 1

16
 Calcular la tensió equivalent de Thévenin, VTh, i la resistència equivalent de Thévenin
RTh vista des dels terminals A-B.

Solució: UTh = (1-2α)Vcc; RTh=α(1-α)Ra

2.25 En relació al circuit de la figura determinar quina gràfica correspon a la tensió del
condensador (Vc) i quina gràfica correspon al corrent (Ic) que travessa el condensador
quan es tanca l’interruptor amb condicions inicials del circuit nul·les.

Calcular el valors A i B de les gràfiques.

Solució: A=10µA; B=10V

2.26 Considerar el circuit de la figura amb E=10V, R=10MΩ, C=10µF

17
 Definir la relació vC(t) respecte iC(t) i calcular el valor de tensió vC en règim estacionari
(t→infinit).

Solució: vC =10V

2.27 Considerar el circuit de la figura amb E=10V, R=10kΩ, L=100µH

Definir la relació vL(t) respecte iL(t) i calcular el valor de tensió vL i iL en règim estacionari
(t→infinit).

Solució: vL =0V; iL=1mA

2.28 Donat el circuit de la figura següent i la gràfica de la corba característica del díode

R Id (mA)

+
20
1 kΩ

6V Vo 10

2V
_

0.7 0.8 0.9

Vd (V)

Calcular el circuit equivalent del díode, la caiguda de tensió en la resistència R i en el

díode.
Solució: Vde=0,7; Rde=10Ω; VR=3,26V; Vd=0,73V

Calcular la potencia dissipada en el díode i la tensió Vo.

Solució: P=2,38mW; Vo=2,73V

18
2.29 Donat el circuit de la figura següent i la gràfica de la corba característica del díode
R
Id (mA)

1 kΩ + 20

10 V Vo 10

15 V
_

0.7 0.8 0.9

Vd (V)

Calcular el circuit equivalent del díode, la caiguda de tensió en la resistència R i en el

díode.
Solució: Vde=0,7; Rde=10Ω; VR=0V; Vd=-5V

Calcular la potencia dissipada en el díode i la tensió Vo.

Solució: P=0W; Vo=10V

2.30 Essent e(t)=6·sin0,01π·t en V, E=2V, R=5kΩ, representeu u(t), pel circuit de la figura.
Suposant que la tensió de llindar del díode és de 0,7V.

2.31 Considerar el circuit de la figura on E=10V i R=1Ω i respectar el conveni de signes

indicat a la figura.

Considerant com a model, el del díode ideal, indicar el valor del corrent en el díode iD.

Solució: iD=10A

Considerant com a model, una font de tensió de valor Vϒ=0,6V, indicar el valor del
corrent en el díode iD.

Solució: iD=9,4A

19
 Considerant com a model, una font de tensió de valor Vϒ=0,6V i una resistència
rd=20mΩ, indiqueu el valor del corrent en el díode iD.

Solució: iD=9,21A

Considerant com a model, una font de tensió de valor Vϒ=0,6V i una resistència
rd=20mΩ, indicar el valor de la tensió en el díode uD.

Solució: uD=0,78V

2.32 Considerar el circuit de la figura on E=2 V i R=200Ω, amb la temperatura de treball de

25ºC.

En el gràfic adjunt està representada la característica estàtica del díode 1N4148 en

conducció directe segons el fabricant. Representar, en aquest gràfic, la recta de
càrrega corresponent al circuit proposat, justificant la resposta. Considerar que 10-2
mA és pot aproximar per zero.

20
 D'acord amb el resultat de la pregunta anterior, indicar els valors de la tensió i del
corrent en el díode (vd, id).
Si el díode fora ideal, indicar el valor del corrent iR pel resistor R.

Solució: Id=1mA, vd= 0,7V, iR=10mA

2.33 Considerar el circuit de la figura on E=24V i R1=1,5kΩ i R2=1kΩ i essent el díode zener
ideal d’una tensió zener VZ=10V. Respectar el conveni de signes indicat a la figura.

Calcular el valor del corrent IR1 en el resistor R1, el valor del corrent IR2 en el resistor R2
i el valor del corrent IZ en el díode zener.

Solució: IR1=9,6mA; IR2=9,6mA; IZ=0A

2.34 Determinar el corrent, Iz que circula pel díode Zener en el circuit de la figura si Vz és
de 5V, la tensió de llindar del díode D és de 0,6V, E=7V i R=1kΩ

Solució: IZ=1,4mA

2.35 Considerar el circuit de la figura on E=15V, R1=10kΩ, R2=20kΩ, R3=20kΩ i el díode té

una caiguda en directe, en conducció, de 0,7V.

21
 Calcular el valor del corrent IR3 per la resistència R3
Calcular el valor del corrent IR2 per la resistència R2
Calcular el valor de la tensió Vo a la resistència R3
Solució: IR3=0,348mA; IR2=0,384mA; V0=6,96V

2.36 En el circuit de la figura següent determinar quins díodes condueixen i quin no. (Tensió
díode en conducció 0.7V)

Solució: D1:off; D2=D3:on

2.37 Considerar pel circuit de la figura, com a model pel díode en conducció directe una
font de tensió de valor Vϒ i una resistència RD i 𝑅𝑅 ≫ 𝑅𝑅𝑆𝑆 + 𝑅𝑅𝐷𝐷

Calcular la tensió de sortida vo del circuit quan v1= V i v2= 0.

Solució: vo=V-Vϒ

2.38 Considerant pel circuit de la figura els díodes ideals, RS=1kΩ; R=20kΩ i 𝑣𝑣1 = 𝑣𝑣2 = 25 𝑉𝑉

22
 Si 𝑣𝑣𝑅𝑅 =15 V, l’estat dels díodes i el valor de la tensió 𝑣𝑣0 són:

(a) D0 en ON; D1 en ON; D2 en ON ; i 𝑣𝑣0 = 17V

(b) D0 en OFF; D1 en ON; D2 en ON ; i 𝑣𝑣0 = 25V
(c) D0 en OFF; D1 en OFF; D2 en OFF ; i 𝑣𝑣0 = 15V
(d) D0 en ON; D1 en OFF; D2 en OFF ; i 𝑣𝑣0 = 2V

Si 𝑣𝑣𝑅𝑅 =40 V Calcular la tensió de sortida vo del circuit.

Solució: vo=25,38V

2.39 Pel circuit de la figura considerant els díodes ideals i R1=5kΩ ; R2=10 kΩ; v1=v2=10V;
v3=v4=20V ; vR=25V.

L’estat dels díodes i el valor de la tensió v0 són:

(a) D1 i D2 en ON; D3 i D4 en ON; D5 en ON; D6 en OFF i vo=10V

(b) D1 i D2 en ON; D3 i D4 en ON; D5 en ON; D6 en OFF i vo=25V
(c) D1 en ON; D2 en OFF; D3 i D4 en ON; D5 en ON; D6 en OFF i vo=10V
(d) D1 i D2 en ON; D3 en OFF i D4 en ON; D5 en ON; D6 en OFF i vo=10V

Calcular els corrents en els díodes D1, D2, D3, D4 i D5

Solució: (a), ID1= ID2=0,25mA; ID3= ID4=2mA; ID5=1,5mA

2.40 Pel circuit de la figura considerant els díodes ideals

(a) Per V≤0,5 calcular el valor del corrent I. Indicar els estats dels díodes.

23
 (b) Per 0,5<V≤1 calcular l’expressió del corrent I en funció de V. Indicar els estats dels
díodes

(c) Per V>1 calcular l’expressió del corrent I en funció de V. Indicar els estats dels
díodes.

𝑉𝑉−0,5 2𝑉𝑉−1,5
Solució: (a), D1 y D2 OFF; I= 0A.(b) D1 ON y D2 OFF; 𝐼𝐼 = (c) D1 ON y D2 ON; 𝐼𝐼 =
500 500

2.41 En el circuit de la següent figura els díodes D1 i D2 són ideals.

Calcular el valor de la tensió vo si 60sinωt > +15𝑉𝑉; si 60sinωt < −15𝑉𝑉 i si +15𝑉𝑉 ≥
60sinωt ≥ −15𝑉𝑉

Solució: vo= 10V ; vo= -10V i vo= 40sinωt

2.42 Es desitja dissenyar el circuit de polarització d’un díode emissor de llum (LED)
d’arseniür de gal·li (GaAs) segons el circuit de la figura 1. La característica corrent-
tensió del díode LED es representa a la figura 2, en la que també hi ha dibuixada la
recta de càrrega del circuit.

Calcular el valor de la tensió de polarització del díode LED, VL i de IL en el punt de

polarització. Calcular el valor de la resistència R i de la font de tensió Vcc

Solució: VL= 1,5V; IL= 50mA; Vcc= 4V i R= 50Ω

24
2.43 Determinar el valor de R1 i R2, sabent que R1+R2 = 10 kΩ, per tal de que el díode
comenci a conduir en el cas de que V1 = 2,5 V i V2 = 5 V. Suposar que la tensió de
llindar del díode D és de 0,7V.

Solució: R1= 6,4Ω; R2= 3,6Ω

2.44 En el circuit de la figura hi ha representats dos petits panells fotovoltaics que generen
100mA a una tensió de 6V quan hi ha màxima radiació lumínica, amb l’objectiu de
carregar les tres bateries de 1,2V. Quina és la missió del díode 1N4004 ?

2.45 Indicar les condicions que ha de complir un transistor bipolar per què treballi en règim
de saturació.

2.46 Indicar les condicions que ha de complir un transistor bipolar per què treballi en règim
lineal.

2.47 Definir quantes zones de treball té un transistor bipolar. Indicar les condicions que ha
de complir en cada zona.

2.48 Dibuixar el circuit de polarització per un transitori bipolar pnp en configuració emissor
comú i per un transistor bipolar npn en configuració base comuna.

25
2.49 Dibuixar el circuit de polarització per un transistor bipolar pnp en configuració emissor
comú i per un transistor bipolar npn en configuració col·lector comú.

2.50 Explicar els avantatges d’un circuit de polarització universal en front d’un de
polarització mitjançant el corrent de base.

2.51 Per un transistor amb una β=100, circula un corrent de base de 15µA. Calcular el
corrent de col·lector (IC), el corrent d’emissor (IE) i α.

Solució: IC=1,5mA; IE= 1,515mA; α=0,99

2.52 Considerar el circuit de la figura on VCC=20V, VBB= 5V, RB= 33kΩ, RC= 1kΩ i T un
transistor en que β=100, VBE=0,7V en actiu i VCE=0,2V en saturació

RC

RB
T

VBB VCC

Calcular el valor del corrent per la base IB, el valor del corrent pel col·lector IC i el valor
de la tensió col·lector-emissor VCE.

Solució: IB=130,3 µA; IC= 13,03mA; VCE=6,97V

2.53 Considerar el circuit de la figura on VCC=25V, RB= 1MΩ, RC= 4,7kΩ, RE=470Ω, T un
transistor en que β=100, VBE=0,7V en actiu i VCE=0,2V en saturació.

RB RC

VCC
T

RE

26
 Calcular el valor del corrent per la base IB, el valor del corrent pel col·lector IC i el valor
de la tensió col·lector-emissor VCE.

Solució: IB=23,19 µA; IC= 2,3mA; VCE=13,01V

2.54 Considerar el circuit de la figura on Vcc=12V, R1=10kΩ, R2=830kΩ i T un transistor en

que β=200, VBE= 0,6 V en actiu i VCEsat=0,2V en saturació.

Calcular el valor del corrent per la base IB, el valor del corrent pel col·lector IC i el valor
de la tensió col·lector-emissor VCE.
Solució: IB=4,02 µA; IC= 0,804mA; VCE=3,91V

2.55 Considerar el circuit de la figura on hi ha un transistor de silici en que β=100 i els seus
valors de tensions típics a 25ºC son els donats per la taula següent.

27
 Calcular el valor del corrent per la base IB, el valor del corrent pel col·lector IC i el valor
de la tensió col·lector-emissor VCE.
Solució: IB=17,06 µA; IC= 1,7mA; VCE=1,46V

2.56 Considerar el circuit de la figura on hi ha un transistor de silici en que β=100 i els

seus valors de tensions típics a 25ºC son els donats per la taula següent.

Calcular el valor del corrent per la base IB, el valor del corrent pel col·lector IC i el valor
de la tensió col·lector-emissor VCE.

Solució: IB=23,1 µA; IC= 2,31mA; VCE=3,02V

2.57 Considerar el circuit de la figura on hi ha un transistor de silici que quan està saturat
VBE=0,7, VCE=0,099V, IC=12mA, i β = 115.

28
 Calcular el valor del resistor RC perquè el transistor treballi en la zona de saturació.
Calcular el marge de valors del resistor RB perquè el transistor treballi en la zona de
saturació.
Solució: RC=491,75 Ω; RB <50,79 kΩ

2.58 Considerar el circuit de la figura on hi ha un transistor de silici amb les característiques

donades en la següent gràfica i VCC=12V, VCE=6V, VBE=0,7V, RC=240Ω i RB=30kΩ.

Determinar si el transistor treballa en zona activa, de saturació (VCEsat =0,2V) o de tall.

Justificar la resposta.

Calcular el valor de IC , IB i de VBB

Solució: Zona activa. IB=120μA; IC=25mA; VBB=4,3V

2.59 Considerar el circuit de la figura on hi ha un transistor de silici pnp en que β=150 i els
seus valors de tensions típics a 25ºC són VEB, activa=0,6V, VEB, saturació=0,7V, VEB, tall=0V,
VEC,sat=0,2V. Els valors dels resistors són: RB=500kΩ, RC=1kΩ.

Calcular el valor de IB , IC i de VEC

Solució: Zona activa. IB=22,8μA; IC=3,42mA; VBC=8,58V

29
2.60 Considerar el circuit de la figura on hi ha un transistor de silici en que β=150 i els seus
valors de tensions típics a 25ºC són VEB=0,7V, VEC,sat=0,1V. Els valors del resistors són:
RB=400kΩ, RC=1kΩ i RE=2kΩ i el valor de la font de tensió E=10V.

Calcular el valor del corrent per la base IB, el valor del corrent pel col·lector IC i el valor
de la tensió col·lector-emissor VCE.

Solució: Zona activa. IB=13,24μA; IC=1,98mA; VBC=4,034V,

2.61 Considerar el circuit de la figura on hi ha un transistor de silici npn en que β=100 i els
seus valors de tensions típics a 25ºC són VBE=0,7V, VCE,sat=0,1V. Els valors del resistors
són: RB=270kΩ, RC=1kΩ i RE=1kΩ i el valor de E=10V

Calcular el valor del corrent per la base IB, el valor del corrent pel col·lector IC i el valor
de la tensió col·lector-emissor VCE.
Calculeu el valor mínim de RC per què el transistor treballi en mode de saturació

Solució: Zona activa. IB=25,06μA; IC=2,5062mA; VBC=4,96V, RC=2950Ω

2.62 Considerar el circuit de la figura on hi ha un transistor de silici npn en que β=115 i els
seus valors de tensions típics a 25ºC són VBE, activa=0,7V, VBE, saturació=0,7V, VCE, sat=0,1V.

30
 Els valors del resistors són: RB=40kΩ, RC=500Ω.

Calcular el valor del corrent per la base IB, del corrent pel col·lector IC i de la tensió
col·lector-emissor VCE si l’interruptor S està tancat.

Considerant el interruptor S obert calcular el valor del corrent per la base IB , el valor
del corrent pel col·lector IC i confirmar el mode de funcionament del transistor
(saturació o en règim lineal).

Solució: S: tancat: IB=0A; IC=0A; VCE=VCC

S: obert: IB=132,5mA; IC=11,8mA; VCE=0,1V

2.63 Considerar el circuit de la figura on hi ha un transistor de silici en que β=100 i els seus
valors de tensions típics a 25ºC són VEB=0,6V, VEC,sat=0,1V.

Calcular el valor de tensió a la base (VB) suposant que I>> IB

Calcular el valor del corrent per l’emissor IE

31
 Calcular el valor del corrent pel col·lector IC i per la base IB suposant que IC≈ IE. Verificar
que es compleix l’aproximació I>> IB
Calcular el valor de la tensió d’emissor-col·lector VEC

Solució: VB=-1,81V; IE=1mA; IC=1mA; IB=10µA; VEC=6,8V

2.64 En el circuit de la figura hi ha un transistor de silici en que β=290 i els seus valors de
tensions a 25ºC són VBE=0,6V, VCE,sat=0,1V. Considerar per aquest circuit que: VCE=5V,
IC=2mA, RE=820Ω i RT= R1 // R2=5,33kΩ.

Justificar el mode de funcionament del transistor. Calcular els valors dels resistors R1,
R2 i Rc.

Solució: Zona activa; R1= 28kΩ R2=6,58kΩ i Rc=2,7kΩ

2.65 Considerar el circuit de la figura on hi ha un transistor de silici en que β=100 i els seus
valors de tensions a 25ºC són VBE=0,7V, VCE,sat=0,1V.

32
 Calcular el valor del corrent per la base IB, el valor del corrent pel col·lector IC, la tensió
de col·lector-emissor VCE i la tensió de sortida Vo

Solució: IC=9,8mA; IB=98,62µA; VCE=15,11V; Vo=10,1V

2.66 En relació al circuit de la figura

Indicar de forma clara i concisa la funcionalitat d’aquest circuit i la relació entre Vo i Vi.
Encerclar el circuit de polarització del transistor, indicar el seu nom i les seves
característiques. Indicar de forma clara i concisa la funcionalitat dels condensadors en
aquest circuit. Indicar el procediment per a realitzar l’anàlisi d’aquest circuit.

2.67 Dibuixar el circuit o model equivalent del transistor bipolar per l’estat de saturació.

2.68 Dibuixar el circuit o model equivalent del transistor bipolar per l’estat de tall.

33
2.69 Indicar el nombre i tipus de semiconductors en els components: díode zener,
transistor bipolar i tiristor.

2.70 Indicar el símbol de cada component representa en les següents figures i el nom dels
diferents terminals de cada component

2.71 Representar el diagrama de transició d’estats del tiristor.

2.72 Considerar els circuits rectificador no controlat de la figura, on presenta una tensió
d’entrada sinusoïdal (Vs) de 9V eficaç, 50Hz de freqüència i una resistència de carga
de 65Ω. Considerar els díodes ideals.

Dibuixar l’aspecte temporal de la tensió a la càrrega i indicar clarament els intervals de

conducció de cada díode.

Calcular el valor mig de tensió a la càrrega.

Solució: Vo=8,09V

34