EXPLICACIÓ DEL VERB HAVER-HI [B1]

Normalment, quan diem un pronom, substituïm una paraula (molts cops, és un

nom) o grup de paraules que hem dit abans:

-Que tenim farina? -No, no en tenim gens ni mica.

-Encara treballes al bar? -Sí, encara hi treballo.//-No, ja no hi treballo.

El verb haver, quan és auxiliar (forma part d'un temps verbal compost), el diem

amb el pronom hi o no, segons si substituïm un complement de lloc que hem dit abans o

no:

-Aquest migdia he vist la televisió.

-Aquest matí he comprat al mercat. → Aquest matí hi he comprat.

Però quan el verb haver és verb principal, el diem sempre amb el pronom hi,

encara que no hàgim dit cap complement de lloc abans. Llavors, es diu verb haver-hi, i

significa que unes coses són o existeixen:

-En aquest carrer hi ha molts cotxes aparcats.

-Mentre hi ha vida, hi ha esperança.

-No hi ha farina.

El verb haver-hi sempre el diem en 3a persona del singular (la de ell/-a), encara

que parlem de coses en plural.

El verb haver-hi el podem dir amb el pronom en o no, segons si substituïm el nom

indeterminat (molts cops el verb haver-hi es refereix a coses que són un nom

indeterminat) que hem dit amb el verb haver-hi o no:

-Que hi ha ambient en aquest bar musical? -Sí que n'hi ha.//-No, no n'hi ha.

-Que hi ha farina? -Sí que n'hi ha.//-No, no n'hi ha (gens).

-Que hi ha préssecs? -Sí que n'hi ha.//-No, no n'hi ha (cap).

-Quant oli hi ha? -N'hi ha quatre litres.

-Quantes pomes hi ha? -N'hi ha dues.

Fixem-nos que la n' que hi ha just abans del verb haver-hi és el pronom en, mai

no és la negació no. La negació no sempre la diem sencera.