Professional Documents
Culture Documents
RAONS
“Si jo fos un rossinyol cantaria com un rossinyol: si un cigne, com a cigne. Però en
tant que sóc una criatura racional el meu paper és lloar Déu” (Epictecte de Frígia, ca.
50-130, filòsof estoic)
--------------------
“Quan us aplegueu sovint per a la lloança divina, el poder de Satanàs s’afebleix, i la
concòrdia de la vostra fe li impedeix de causar-vos cap mal” (St. Ignasi d’Antioquia, ,
ca. 37-117, bisbe i màrtir)
---------------------
“En alguns països, les companyies d’assegurances es refereixen als desastres naturals
com a “actes de Déu”. Açò potser reflectesca la tendència humana de culpar Déu per les
coses dolentes en lloc de lloar-lo per les coses bones. Us heu detingut a prendre nota de
les benediccions de la vida? Déu sempre mereix lloança, no mai retrets” (“Jaume: una
fe en acció”, 1985, de Joel C. Gregory)
----------------------
“Una diada tots els cristians s’aplegaran en una doxologia i cantaran les lloances
divines amb perfecció. Però fins i tot avui, individualment i col·lectiva, hi som no sols
per a cantar la doxologia, sinó per a ser la doxologia” (No hi ha gent menor/ No Little
People, Francis A. Schaeffer, 1912-1984, famós i influent líder i escriptor evangèlic)
-----------------
CONSEQÜÈNCIES
“Rep tots els dies com a una resurrecció des de la mort, com un nou gaudi vital;
troba’t cada eixida de sol amb tals sentiments de la divinitat de Déu, com si l’haguessis
vist, i totes les coses, creades de nou per a tu: i sota el sentit d’una tan gran benedicció,
deixa el teu cor joiós lloar i magnificar un Creador tan bo i gloriós” (“Una crida
seriosa a una vida devota i santa”, 1728, d’en William Law, 1686-1761, escriptor i
clergue protestant anglès)
----------------------
PREGÀRIES DE LLOANÇA A DÉU
“El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
el seu anunci s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
Déu ha posat en el cel un pavelló per al sol,
i el sol en surt com un espòs de la cambra;
radiant com un atleta que es llança a la cursa,
surt d'un extrem del cel i volta fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.
És perfecta la llei del Senyor,
l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca...”
(Psalm 19:1-11, Psalm de David, rei d’Israel, ca. 1010-970 a. C.)
--------------------------
“En aquella matinada primaveral, amarat de rosada que es dibuixava en el silenci que
nega la ciutat abans que es despertin els ocells, m’arribà des de la mesquita la dolça veu
del muetzí recitant l’Ebed: una veu suspesa com un cabell adalt de l’aire d’Alexandria
que les palmeres refresquen: “Lloada sia la perfecció de Déu, l’Etern” (això repetit just
tres voltes, cada vegada més lentament, en un registre agut i pur). “La perfecció de Déu,
el Desitjat, l’Existent, el Singular, el Suprem; la perfecció de Déu, l’Únic, el Fadrí; la
perfecció d’Aquell qui no té company ni companya, ni ningú que se Li assembli, ni El
desobeesca, ni El representi, que és sens igual i sense descendència. Celebrem la seva
perfecció” (“Justine”, 1957, del “Quartet d'Alexandria", Lawrence George Durrell,
1912-1990, novel·lista britànic)
-----------------------
“Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonaràs ma vida enmig dels morts,
ni deixaràs caure a la fossa el qui t'estima.
M'ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir davant la Teva Presència;
al teu costat, delícies per sempre” (Psalm 16:8-11)
--------------------
CÀNTICS
“La meva ànima és ma consellera i m’ha ensenyat a no fer cas de les veus que la
llengua pronuncia ni de les que ixen de les goles. Abans que la meva ànima no
m’aconsellàs, em trobava com esmussat, i sentia feblement, esmaperdut entre el
guirigall i el crit. Ara, però, puc escoltar serenament el silenci i hi puc oir els himnes
dels temps que exalten el cel i revelen els secrets del Sempre-més” (Khalil Jubran,
1883-1931, escriptor i artista libanès emigrat als Estat Units)
------------------------
“Cantaven el ocells l’alba, i es despertà l’Amic, qui és l’alba, i els ocells finiren llur
cant, i l’Amic morí per l’Amat a l’alba” “Cantava l’ocell en el verger de l’Amat.
Vingué l’Amic, el qual digué a l’ocell: -Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos
per l’amor, car en el teu cant es representa als meus ulls el meu Amat” “Cantava l’Amat
i deia: -Es dediquen els meus lloadors a lloar els meus valors, i els enemics dels meus
honraments els turmenten i els tenen en menyspreu. I per això he tramès ordre al meu
Amic que planyi i plori el meu deshonor. I els seus planys i els seus plors són nats de
les meves amors” (“Llibre d’Amic e Amat”, 1283, de Ramon Llull, 1235-1316, català
de Mallorca)
---------------------
“Un poble que no canta sa fe, acaba per perdre-la” (P. Luis Repiso S.J.)
---------------
“Una vida religiosa és una lluita i no un himne” (Madame de Staël, 1766-1817,
escriptora francesa)
---------------------
“...que no digui l’enemic: «L’he vençut»
Els adversaris s’alegrarien de veure’m caure.
Però jo confie en la teva amor sense fallida,
el meu cor s’alegra perquè em salves.
Cant al Senyor perquè ha estat bo amb mi”.
(Psalm 13:5-6, cap als segles X-IX a. de C.)
---------------------
“Que lloïn el seu nom, que el lloïn tot dansant i acompanyin els cants amb els tambors
i les cítares” (Psalm 149:3)
-----------------
ACCIÓ DE GRÀCIES
“No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu
a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies” (Epístola a Filèmon 4:6,
Roma, 63, de Pau de Tars, 1-67)
--------------------
“Què haig de fer, doncs? Pregar amb l’esperit, i pregar també amb l’enteniment;
cantar amb l’esperit, i cantar també amb l’enteniment” (1a Lletra als Corintis 14:15, de
l’apòstol Pau, ca. 55-57)
-------------------
EXEMPLES HISTÒRICS
“Jo tancaré la teva ferida,
et curaré de les teves nafres.
T'ho dic jo, el Senyor.
Car "Bandejada” van dir de tu,
Tot dient: aquella és Sió de qui ningú no se’n recorda".
De dins en sortiran accions de gràcies
i càntics de gent que fa festa.
Els multiplicaré i no minvaran,
els enfortiré i no s'afebliran;
els seus fills seran ferms com abans,
es reuniran en assemblea davant meu,
i demanaré comptes als qui els havien oprimit » (Jeremies 30:17, 19-20)
------------------------
“...quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del cavall e endreçam-nos
vers Orient e ploram de nostres ulls e besam la terra per la gran mercè que Déu nos
havia feita” (Jaume I el Conqueridor, 1208-1276, rei i creador de la gran Catalunya o
Països Catalans, després de la rendició de la ciutat de València, 9 d’octubre de 1238, a
la Crònica)
----------------------
RAONS PER A L’ACCIÓ DE GRÀCIES
“En aquest món de pecat i penalitats hi ha sempre alguna cosa de la qual estar agraïts;
quant a mi, tinc el goig de no ser republicà” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956,
escriptor i editor nord-americà)
-------------------
“Donem gràcies a Déu per viure en una edat en la qual, a més de la baioneta,
influeixen més coses” (Daniel Webster, autor cristià)
-----------------
“Dius que no deus res a Déu...Per quant daries la teva mà esquerra? I la dreta? I la
vista? I el cor? I la salut? Si ho penses seriosament, sóc cert que et tornaràs, sense que
sia irreverència, segons el tan popular vocable actual, un fan de Déu” (Gustave Thibon,
*1903, filòsof i teòleg catòlic francès)
--------------------
“Sí, et restabliré la salut i et guariré les ferides –diu el Senyor–; ja que t’han anomenat
«la Rebutjada», la Sió que ningú no empara. Això diu el Senyor: “Mira, jo faré tornar
els desterrats de les tendes de Jacob, tindré pietat dels seus estatges i la ciutat serà
reedificada sobre el munt de runes, i el palau s’assentarà en el seu lloc. I de dins sortiran
cants de lloança i remor de gent contenta. Els multiplicaré i no minvaran, els honoraré i
no seran menyspreats. Llurs descendents tornaran a ser com abans, l’assemblea d’ells es
mantindrà ferma davant de mi, i castigaré tots els qui els oprimien” (Profeta Jeremies
30:17-20, s.VII a.C.)
---------------------
“He viscut per a donar gràcies a Déu de totes les meves oracions que no van ser
contestades” (Jean Ingelow, 1820-1897, escriptora anglesa)
--------------------
“-Ara, senyora, alçau-vos del llit; que vinguin totes les monges i farem una processó i
cantarem Te Deum laudamus ja que Curial és nostre i ha estat vencedor, i mossèn St.
Marc, qui és lleó, l’ha ajudat” (“Curial e Güelfa”, Anònim català de cavalleria escrit
cap a 1435-1456)
-----------------------
“Gràcies, Senyor, per haver-me tractat tan dolçament
quan m’oposava a Tu i et dava l’esquena,
jo et vaig maleir i Tu em vas beneir,
talment beneiré mentre ma vida duri.
Et beneesc perquè vas posar a la meva boca
El pa sagrat de la paraula,
A fi de lloar-te en vida i mort;
Et beneesc car vas despertar dins de mi
L’esperit que nodreix i amb amor escampa la bondat arreu el món.
Et beneesc perquè em vas posar sota dura prova
I en la ira em vas empentar davant el teu rostre:
I et beneesc, do diví, patiment,
Perquè penetres i purifiques l’ànima dels homes
I flameges amb el teu ésser de mil formes
Domines en el temps llur solitud, desterrament;
I et beneesc, Déu, que en la tempesta ens el vas enviar,
Ah Tu! Que amb mal oratge comences
I acabes en benaurança, guies els qui cerquen
I trobes els fugitius, de Qui tothom se’n fuig i ningú no se n’escapa,
Tu qui al més baix t’ofereixes com al més clement.
Benaurat qui en Tu es va perdre,
Benaurat qui Tu vas triar...” (“Jeremies”, obra de teatre de Stefan Zweig, escriptor
alemany)
---------------------
Per haver-nos cridat com a cristians a ser col·laboradors vostres en la construcció del
Regne que demanem cada dia en el Parenostre,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR.
Per la fe i l’esperança que animen els qui lluiten per la justícia i la pau, malgrat les
dificultats, els sofriments i la persecució,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR.
Pel coratge secret dels qui resisteixen sota la tortura i pateixen per la dignitat de tothom,
pels qui, com el bisbe de Bukavo, al Congo, i tants altres, condemnen la tortura i
protesten contra les injustícies i contra els qui es mofen dels febles i dels discriminats,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR.
Per la solidaritat compromesa de les innombrables comunitats cristianes de base que
experimenten la força de l’Esperit i la joia de la convivència, malgrat les adversitats,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR.
Per la fidelitat a Jesús i al proïsme de tants cristians, fins i tot quan la persistència del
mal pot fer creure que Déu els ha abandonats,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR.
Per l’alliberament de tots aquells homes i aquelles dones a favor dels quals l’ACAT
havia intercedit, especialment per ..........,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR...” (Pregària de l’Associació de Cristians per
l’Abolició de la Tortura)
---------------------
PAU A TOTS ELS HOMES DE MALA VOLUNTAT
Pregària escrita en un camp de concentració nazi per un presoner jueu i recollida per
l’arquebisbe Anthony Bloom al seu llibre Evening Prayer
Que hom posi fi a tota venjança, a tota reclamació de càstig i retribució...
Els crims han ultrapassat tota mesura. La ment humana ja no els pot comprendre. Hi ha
massa màrtirs...
Per això, Senyor, no sospeseu llurs sofriments amb la mesura de la vostra justícia, ni
els poseu al compte dels botxins per exigir-los després una paga terrible.
Pagueu-los d’una altra manera! Anoteu a favor dels botxins, dels delators, dels
traïdors, de tots els homes de mala voluntat, el coratge, la força espiritual de les
víctimes, llur humilitat, llur dignitat sublim, llur enteresa interior constant; i llur
esperança invencible, llur somriure que eixuga les llàgrimes, llur amor, llurs cors
arrasats, fets bocins, que van restar ferms i confiats davant la mateixa mort, fins i tot en
moments d’una feblesa que ja no podia ser més gran.
Que tot això, Senyor, us sigui presentat per el perdó dels pecats com a penyora de
triomf de la rectitud; tingueu en compte el bé i no el mal! I que nosaltres restem en la
memòria dels nostres enemics, no com a víctimes llurs, no com un malson, no com uns
fantasmes perseguidors, sinó com a ajuda en l’esforç per destruir la fúria de llurs
passions criminals.
No desitgem d’ells cap altra cosa. I quan tot hagi passat, concediu-nos de viure entre
els homes com a homes. I que la pau retorni a la nostra pobra terra. Pau als homes de
bona voluntat.
---------------------
POEMES DE HOPIS, NAVAHOS I LAKOTES