PREGÀRIES DE SACRIFICI

“Digna't, Senyor, alleujar la càrrega o augmentar les meves forces; allunyar la

temptació o concedir-me la gràcia de vèncer-la” (Oració de petició en un perfecte
abandó, de Dom Vital Lehodey, abat cistercenc de Bricquebec, Normandia, †1948)
----------------------
PREGÀRIES DE SÚPLICA I PROTECCIÓ
"Moide ani
Moide ani.
Moide ani.
Moide ani davant teu, Senyor.
Sóc aquí
davant teu.
Veus, Senyor Déu,
com sóc ara?
Què queda encara d’allò que era?
Malmenat per tanta gent
he perdut l’ensenyament
dels nostres vells llibres sagrats.
Moide ani...
Dret aquí,
davant teu,
sóc, Senyor Déu,
jove encara.
Qualsevol, ara,
em perdria.
D'on treuré l’enteniment
per viure en un món dolent
sense el suport de l'oració?
Moide ani..."
("Moide ani", poema anònim de jueus polonesos durant l’ocupació nazi)
--------------------------
"Si lluites contra les passions, no t’arronsis ni perdis coratge si la lluita es fa llarga; al
contrari, aixeca’t i prostra’t davant Déu dient amb tot el cor allò del profeta: "Jutgeu,
Senyor, els qui m’ultratgen" (Psalm 34:1), perquè jo no tinc força contra aquells. I Ell,
veient la teva humilitat, prest t’enviarà el seu ajut" ("Discurs de gran utilitat a tomb de
l’abat Filèmon", anònim, ca. s. IV-VI)
--------------------
"Déu meu, perdona la pobresa i el petitesa de les nostres oracions. Escolta no pas les
nostres paraules sinó els delers dels nostres cors. Escolta ací avall les nostres peticions,
el plany de la nostra necessitat" (Peter Marshall , pregària, 2·3·1948)
-------------------
"Oh Senyor, qui feres que aquest dia es descobrissin les trampes de la mort que ens
col·locaren, i meravellosament ens en deslliurares; siau encara el nostre poder
Protector" ("Litúrgia Diària de Guy Fawkes", per al 5 de novembre, utilitzat per
l’Església d’Anglaterra des del 1606 durant més de 250 anys, en commemoració del
fracàs de la "Conxorxa de la Pólvora")
-----------------
PREGÀRIES ENVERS ELS ENEMICS
"Oh Senyor, fes que els meus enemics facin el ridícul" (François Marie Arouet Voltaire,
1694-1778, filòsof racionalista i escriptor il·lustrat francès)
-----------------
"Vós sou misericordiós, Senyor, i voleu salvar-me. Jo sóc incapaç d’escapar de les
mans dels enemics sense el vostre ajut" (Isaïes l’Anacoreta, s. IV-V, Scete, Egipte, a
"La guarda de l’intel·lecte")
---------------------
"Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els
reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l'únic Déu. Isaïes, fill d'Amós,
envià al rei Ezequies aquest missatge: -Això et fa saber el Senyor, Déu d'Israel: "He
escoltat la pregària que tu, provocat per Sennaquerib, rei d'Assíria, m’has adreçat."
(Ezequies a 2a de Reis 19:19-20, pregant front al perill dels sanguinaris assiris)
----------------------
PREGÀRIES POLÍTIQUES
-Senyor, Déu d'Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni al cel ni a la terra. Tu guardes
l'aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer.
Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas
prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d'avui. Ara, doncs, Senyor, Déu d'Israel,
guarda a favor del teu servent, el meu pare David, la promesa que li vas fer quan li
deies: "Mai no deixarà d'haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d'Israel, mentre
els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu segons la
meva Llei, tal com tu has fet" Així, doncs, Senyor, Déu d’Israel, que es realitzi la
promesa que vas fer al teu servent David!" (Pregària de Salomó, rei del gran Israel,
1020-929 a. de C., al 2on llibre de Cròniques 6:12-17, atribuïdes a Esdres, cap al 430-
400 a. C.)
------------------------
PREGÀRIES BELLES I NATURALS
"Oh, Gran Esperit, la veu del qual escolt en el vent, i l’alè del qual dóna vida a tot el
món, escolta’m!
Tant de bo camini per la bellesa, i els meus ulls contemplin sempre la posta vermella i
porpra.
Fes que les meves mans respectin les coses que has creat i que la meva oïda s’afini per
tal d’oir la Teva veu.
Fes que aprengui les lliçons que has amagat en cada fulla i en cada roc.
Cerc força, no per ser més que mon germà, sinó per combatre el meu pitjor enemic, jo
mateix
Fes que sempre estigui disposat a anar cap a Tu amb mans netes i mirada recta.
Per tal que, quan la vida es faci fum, com el vespre s’apaga, el meu esperit arribi fins a
Tu sense oprobi" (Oració Ameríndia)
------------------
"No et quedis plorant al costat de la meva tomba, Perquè no hi sóc pas, no dorm,
Sóc mil vents que bufen,
Sóc la lluentor de diamant en la neu,
Sóc la llum del sol en el gra madur,
Sóc la pluja suau de la tardor.
Quan et despertes en la remor del matí,
Sóc la ràpida agitació exultant
d'ocells silenciosos volant en cercle,
Sóc els suaus estels que brillen de nit.
No et quedis plorant al costat de la meva tomba,
No hi sóc pas. No sóc mort."
(Pregària de la tribu hopi)
----------------
"Tu, Esperit, si el meu mal prec te val,
la sang del Just per un goig infinit.
Vine a mi de dia o de nit,
Fes-me saber si pregar per tu cal!
No sé amar i el meu adintre ama:
Damunt neu veig meravellosa flama".
(Ausiàs Marc, senyor de Beniarjó, la Safor, soldat i falconer reial i "catalán, de amor
maestro", *1397 o 1400- +1459, València)
----------------------
"No et deman de veure clar el futur, sols un pas, ací, ara" (John Henry Newman, 1801-
1890, cardenal i escriptor anglès)
---------------------
"Tot ho vas fer, Senyor, amb saviesa. Teu és tot: ho vas crear Tu. Gràcies, Senyor. Per
damunt encara ens creares a nosaltres. Gràcies, Senyor. Que som imatge i semblança
teva. Mercès a Tu. Pecàrem i Tu ens cercares. Mercès. Vam ser negligents, no vam pas
esser negligits: gràcies!. Et menyspreàrem, no vam pas esser menyspreats. Per ço que
no perdéssim ta Divininitat enmig el nostre enorme oblit, vas prendre la nostra
humanitat. Gràcies sien a Tu dades!" (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de
l’Església, filòsof i teòleg llatinoafricà)
------------------------
"Déu Totpoderós, que ets la llum del món, dóna’ns la Teva Benedicció celestial. Que la
resplendor d’aquestes llums, enceses en honor d’aquesta Festa, il·lumini els nostres cors
i enllumeni la nostra llar amb l’esperit de la fe i de l’amor. Que la claror de la teva
Presència ens guiï, perquè en la Teva llum veiem la llum. Beneeix també amb el Teu
esperit les llars d’Israel i de tota la Humanitat, que la felicitat i la pau romanguin
sempre amb ells. Amèn" (Pregària per encendre les lluminàries, a les Pregàries per als
Festivals dels Pelegrins)
-------------------------
"Déu em guard dels teus seguidors, Para-xocs" ("God Save Me From Your Followers
Bumper Sticker")
------------------------
"Gran Esperit, mai no m’ajudeu a jutjar l’altri fins que jo hagi caminat amb els seus
mocassins" (Sioux: l’Oració índia)
--------------------------
PREGÀRIES DE SAVIESA I AMOR PER A LA VIDA
"Donau-me, mon Déu, esguard a l’aguait i mà ferma per arribar al meu destí sense fer
prendre mal a ningú" (Angelo Giuseppe Roncalli, Joan XXIII, papa oberturista durant
1958-1963, que permeté la Bíblia en llengües vulgars als laics i moltes altres novetats)
--------------------
"...pel que fa a mi tota la meva confiança es fonamenta en la meva mateixa confiança.
Una tal confiança no ha fallat mai a ningú. Així, doncs, estic segur d’esdevenir
eternament benaurat, perquè espero fermament ser-ho i perquè és de Vós, Déu meu, de
qui ho espero. Prou que conec que de mi mateix sóc fràgil i mudable; sé com són de
poderoses les temptacions contra les virtuts més robustes...Per tant, espero que em
mantindreu ferm en els perills més imminents i que em defensareu enmig dels atacs més
ferotges i fareu que la meva flaquesa triomfi dels més temibles enemics. Espero que
Vós m’estimareu sempre i que jo us estimaré sense interrupció, i per tal d’arribar d’una
sola volada amb l’esperança fins allà on es pot arribar, us espero Vós mateix de Vós
mateix, oh Creador meu, per al temps i per a l’eternitat. Amén" (Acte de confiança en
Déu del Beat Claudi de la Colombière, 1641-1682, jesuïta i místic, recitada sovint per
Manuel Carrasco i Formiguera, màrtir català assassinat pel franquisme a Burgos)
-------------------------
"Oh Déu Adonai, qui formist Natura, ajuda'ns Xadai, saviesa pura!" (d’un poema del
1982 de Salvador Jàfer, poeta valencià)
-------------------
"Senyor, tu saps quant ocupat que estaré avui.
Podré oblidar-me de tu.
Però tu no te oblides de mi.
On hi ha FE hi ha AMOR
On hi ha AMOR hi ha PAU
On hi ha PAU està DÉU i
On és DÉU no falta RES.
Senyor, ajuda’m a dir la veritat davant els forts i a no dir mentides per a guanyar-me
l’aplaudiment dels dèbils.
Si em dónes fortuna, no em traguis la raó.
Si me dónes èxit, no em llevis la humilitat.
Si me dónes humilitat, no em traguis la dignitat.
Ajuda’m sempre a veure l’altra cara de la medalla, no em deixis inculpar de traïció els
altres per no pensar igual que jo.
Ensenya’m a voler la gent com a mi mateix i a no jutjar-me com als altres.
No em deixis caure en l’orgull si triomf, ni en el desesper si fracàs.
Més aïna recorda’m que el fracàs és l’experiència que precedeix al triomf.
Ensenya’m que perdonar és allò més gran del fort i que la venjança és el senyal del
dèbil.
Si em traus l’èxit, deixa’m la força per a triomfar del fracàs.
Si jo faltàs a la gent, dóna’m valor per a disculpar-me i si la gent em falta al respecte
dóna’m valor per a perdonar.
Senyor, si jo m’oblit de tu, no t’oblidis pas de mi".
(Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi)
-------------------------
"Mantingues-nos, Senyor, tan desperts en els deures de les nostres crides que puguem
dormir en la Teva pau i despertar en la Teva glòria" (John Donne, 1572 o 1573-1631)
----------------------
"...si és que esperes les meves obres per a concedir-me, per aquest mitjà, el meu prec,
dóna-me-les tu i fes-me-les obrar, i les penes que Tu vulguis..." (Juan de Yepes, St.
Joan de la Creu, 1542-1591, místic castellà empresonat per la Inquisició, a "Dites de
llum i d’amor", Andújar)
--------------------------
"Il·lumina la nostra penombra, et pregam, Senyor; i amb la teva immensa misericòrdia,
guarda’ns de les amenaces i els perills d’aquesta nit" ("Pregària de la nit: tercera
col·lecta", del "Book of Common Prayer", 1549, llibre oficial de to calvinista per a
l’Església Anglicana)
-------------------------
"Preguí a Déu per la força que deuria assolir. . .
He estat dèbil, perquè potser aprengui a obeir humilment.
Demaní la salut, per fer majors coses. . .
Tinguí malaltia, per fer millors coses.
Demaní la riquesa, per ser feliç. . .
Tinguí pobresa, per arribar a savi.
Demaní el poder, per tenir l’elogi dels homes. . .
Rebí la debilitat, per tal de sentir la necessitat de Déu.
Demaní totes les coses, per gaudir de la vida. . .
Rebí la vida, per fruir de totes les coses.
No vaig obtenir res del que demaní,
però sí tot el que havia esperat.
Gairebé malgrat jo mateix, les meves oracions tàcites van ser contestades.
Sóc, entre tothom,
El més ricament beneït!"
("Oració d’un Soldat Americà durant la Guerra civil", d’autor desconegut)
--------------
"Senyor, l'amor del meu amic
em fa sentir més humà,
més sincer, més compromès.
La meva amistat per ell
és un intercanvi d'idees,
de problemes, de silencis plens de vida.
És deixar que la teva llum
penetri en les nostres vides
i sota aquesta llum
comprovar joiosament
que junts busquem la veritat,
que ensems il·luminem
les nostres existències
i la dels nostres germans.
Senyor, que cada vegada siam més amics,
que la nostra amistat
sia cada vegada més forta i bonica
i que l'un, en reflectir-se en l'ànima de l'altre
trobi el camí de l'etern" (Oració de l'amistat)
--------------------------
PREGÀRIES PER ANAR A / AMB DÉU
“...fica’t a repetir sens aturall: “Senyor Jesucrist, tingau pietat de mi”; obliga’t a
pronunciar sempre el mateix. Si ho fas durant un cert temps, se t’obrirà sens cap dubte
la porta del cor” (“Relats sincers d’un pelegrí al seu pare espiritual”, anònim rus del s.
XIX).
-------------------
“Sies, Tu mateix, ma visió, Senyor del meu cor
Tant me fa tot, tret que Tu hi ets;
Tu, el meu pensament en ofrena, nit i dia...
Sies el meu escut, sies la meva espasa en el combat,
Sies ma dignitat, sies les meves delícies,
Sies el recés de la meva ànima, sies la meva fortalesa,
Enlaira’m als cels, Tu, força de ma força.
De riqueses, no en vull pas, ni lloança d’un moment,
Sies, Tu, el meu heretatge, ara i per sempre més,
Crist del meu cor, poc hi fa res més,
Sies sempre ma visió, oh, Senyor de Tot”.
(Anònim celta, pregària de lloança d’Irlanda, s. VIII)
-------------------------
“El que Tu vulguis, quan Tu vulguis, com Tu vulguis”. Preferesc dir aquestes tres
frases des del meu cor en la meva llengua materna que ser professor de totes les
llengües d’Europa” (John Newton, 1725-1807, escriptor anglès, en lletra del 23·4·1779)
-----------------------
“Oh Senyor nostre Déu, atorga’ns la gràcia de desitjar-Te de tot el nostre cor; talment
que, en desitjar-te, puguem cercar-te, i en cercar trobar-Te; i en trobar-Te puguem
amar-Te; i en estimar-Te, puguem sentir ois d’aquells pecats dels quals ens has remut”
(St. Anselm, arquebisbe de Canterbury, 1033 o 1034-1109, filòsof en llatí)
---------------------
 “Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes,
despullat de tot bé, malalt i pobre,
de món no-res perdut dintre l'abisme.
Cuc de la terra vil, per una estona
he vingut en la cendra a arrossegar-me.
Fou mon bressol un gra de polsinera,
i un altre gra serà lo meu sepulcre.
Voldria ser quelcom per oferir-vos,
però Vós me voleu petit i inútil,
de glòria despullat i de prestigi.
Feu de mi lo que us plàcia, fulla seca
de les que el vent se'n porta, o gota d'aigua
de les que el sol sobre l'herbei eixuga,
o, si ho voleu, baboia de l’escarni.
Jo só un no-res, mes mon no-res és vostre;
vostre és, Senyor, i us ama i vos estima.
Feu de mi lo que us plàcia; no en só digne
d'anar a vostres peus; com arbre estèril
de soca a arrel traieu-me de la terra;
morfoneu-me, atuïu-me, anihilau-me” (Sum Vermis, de Flor de Calvari, de Mn. Jacint
Verdaguer, 1845-1902, poeta nacional i eclesiàstic català)
---------------------
“Déu Totpoderós, per a qui tots els cors estan oberts, qui tot desig coneix, i de qui cap
secret no queda amagat: Neteja els pensaments dels nostres cors per la inspiració del teu
Esperit Sant, que puguem amar-te perfectament, i magnificar dignament el teu Nom
sant; per Jesucrist nostre Senyor. Amén” (“Book of Common Prayer”)
----------------------
“Atorga’m, Senyor meu, que amb pau de ment pugui plantar cara a tot el que aquest
nou dia portarà. Concedeix-me la gràcia per retre’m completament a mi mateix a la teva
santa voluntat. Instrueix-me i prepara’m en totes les coses en cada hora del dia.
Qualssevol notícies que pugui rebre durant el dia, ensenya’m a acceptar-les amb calma,
en la ferma convicció que tots els esdeveniments compleixen la teva santa voluntat.
Governa els meus pensaments i sentiments en tot el que faig i dic. Quan allò que no
havíem previst ocorre, no permetis que oblidi que tot ve de Tu. Ensenya’m a
comportar-me sincerament i raonable cap a cada membre de la meva família i cap a tots
els altres éssers humans, que jo no causi la confusió ni la pena a ningú. Concedeix-me,
Senyor meu, la força per a aguantar la fatiga del dia i per a suportar la meva acció en
tots els esdeveniments passatgers. Guia la meva voluntat i ensenya’m a pregar, a creure,
a tenir esperança, a patir, a perdonar i a estimar. Amén” (“La pregària de Jesús”, oració
del matí de la Pasqua ortodoxa)
----------------
“Déu Totpoderós, estimat Pare celestial. En el teu nom comencem ara, amb esperit
piadós, la nostra instrucció. Il·lumina’ns, ensenya’ns la veritat, reforça en nosaltres tot
el que és bo, no ens deixis caure en la temptació, i deslliura’ns de tot mal perquè, com a
bons éssers humans, puguem realitzar fidelment els nostres deures i així ser
veritablement feliços en el nostre temps i en l’eternitat. Amén” (Pregària obligatòria en
les escoles secundàries de l’Alemanya nazi en els anys 1930)
---------------------
“És perfecta la llei del Senyor,
l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.
El teu servent hi troba la claror,
és molt profitós d'observar-los.
Però qui s'adona d'una falta involuntària?
Disculpa allò que em passa inadvertit!
Preserva el teu servent de l'orgull,
que no s'apoderi de mi;
així seré irreprensible,
i net d'una gran culpa.
Que et complaguin les paraules dels meus llavis
i que et siguin agradables els pensaments del meu cor,
Senyor, penyal meu, redemptor meu!”
(Psalm 19:8-15, Psalm de David, rei d’Israel, ca. 1010-970 a. C.)
--------------------------
PREGÀRIES DE COMUNIÓ
“No ens vantem en nosaltres per a venir en aquesta Taula teva, oh Senyor
misericordiós, confiant en la teva pròpia rectitud, sinó en les teves grans i múltiples
misericòrdies. No som prou dignes com per arreplegar les molles sota la teva Taula.
Però ets el mateix Senyor el tret del qual és sempre tenir misericòrdia. Atorga’ns, idò,
Senyor de gràcia, de menjar la carn del teu estimat fill Jesucrist, i beure la seva sang,
perquè puguem sojornar eternament en ell, i ell en nosaltres. Amén” (“Book of
Common Prayer”, 1549, llibre oficial de to calvinista per a l’Església Anglicana)
--------------------------
PREGÀRIES FAMILIARS
“El Senyor atorgui que en aquesta casa continuï una successió en la gràcia. Que
puguin seguir fills pietosos llurs pares sants, i pugui el Rei dels nostres cors tenir
servents en aquesta família tant temps com el món existesca. Amén” (Charles
Spurgeon, 1834-1892, famós predicador baptista britànic)
-------------------
PREGÀRIES DE PERDÓ
Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant;
tu que ets tan bo, esborra les meves faltes.
Renta’m ben bé de les culpes,
purifica’m dels pecats.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra tu, contra tu sol he pecat,
he fet allò dolent als teus ulls.
Per això ets just quan dónes la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.
Tu saps que he nascut en la culpa,
que la mare m’engendrà ja de natura pecadora.
Tu que estimes la veritat al fons del cor,
m’ensenyes dins de mi a tenir seny.
Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur;
renta’m, i seré més blanc que la neu.
Fes que torni a sentir els crits de festa,
que s’alegrin els ossos que havies fet pols!
Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.
Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna'm el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t’han abandonat.
No em demanis compte de la sang que he vessat,
Déu meu, Déu que em salves,
i aclamaré la teva bondat.
Obre’m els llavis, Senyor,
i proclamaré la teva lloança.
Les víctimes no et satisfan;
si t’oferia un holocaust, no me’l voldries.
La víctima que oferesc és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees.
Afavoreix Sió amb la teva benvolença,
reconstrueix les muralles de Jerusalem.
Llavors acceptaràs els sacrificis,
l’ofrena sencera i els holocaustos;
llavors oferiran vedells al teu altar”
(Psalm 51, el principal Psalm penitencial, anomenat tradicionalment “Miserere (mei)”;
de David, rei d’Israel, cap a 1010-970 a. C.)
--------------------
“…Semblants pecats com a serpents, a mossos,
no paren mai, mosseguen devorant-nos.
Membres són teus, Senyor, els nostres cossos;
Tu ens has format els nervis i els ossos,
de veritat, no per a condemnar-nos.
Que Tu per tots del cel fins ben al centre
Tu vas venir per traure els sants pròmens,
pares antics, d’aquell maligne ventre
del cor d’infern, on te prec io no etnre,
oh, Redemptor, salut de tots els hòmens.
Suplic-te, doncs, que els meus desigs arregle,
perquè vivint mai no prenga sinistre.
Fes-me, Senyor, anar per aquell regle
del teu voler, a fi que en aquest segle
de quant és teu io sia bon ministre.
Fes que el meu cos sia delitós temple
on tes llaors cantant se sacrifiquen.
Oh, sant Corder figurat per exemple
de caritat, segons hui te contemple!
Fes que en el cel mos senys et glorifiquen”
(Contemplant lo Crucifix, actualització del poeta Narcís Vinyoles, s. XVI)
--------------------
“De fet, eren molts, principalment dels d'Efraïm, de Manassès, d'Issacar i de Zabuló,
els qui, contra el que està prescrit, van menjar la víctima pasqual sense haver-se
purificat. Però Ezequies va intercedir per ells, dient: “-Que el Senyor, que és bondadós,
ho perdoni! Llur cor estava disposat a cercar Déu, el Senyor, el Déu dels seus pares,
encara que no s'haguessin purificat tal com demana el contacte amb les coses santes”. El
Senyor va escoltar Ezequies i no tingué en compte aquella falta del seu poble” (2es
Cròniques 30:18-20, atribuïdes a Esdres, cap al 430-400 a. C.)
----------------------
“Senyor, l’home, creat a imatge vostra, és desfigurat per l’home..
Contemplant el rostre del Fill de l’home, el vostre Fill, crucificat i vivent entre
nosaltres, us volem demanar perdó.
Perdó, Senyor, pel comerç de les armes, per la intel·ligència de l’home posada al servei
de la destrucció de l’home o de la natura.
SENYOR, TINGUEU PIETAT.
Perdó per la recerca d’una felicitat fàcil en les nostres societats de consum, per la falta
d’atenció envers els petits, els desheretats de tota mena, per la set de venjança.
SENYOR, TINGUEU PIETAT.
Perdó per les nostres actituds de menyspreu, d’orgull, davant d’aquells qui no són com
nosaltres; per les nostres paraules de violència que aixafen els altres.
SENYOR, TINGUEU PIETAT.
Perdó per les nostres covardies que impedeixen que la veritat surti a la llum; per les
nostres negligències a fer el que tenim al nostre abast.
SENYOR, TINGUEU PIETAT.
Perdó pels nostres silencis quan calia parlar; per les nostres paraules vanes quan calia
actuar; per la nostra manca d’amor i de generositat.
SENYOR, TINGUEU PIETAT” (“Pregàries per a demanar perdó”, de la web de
l’Associació dels Cristians per l’Abolició de la Tortura)
-----------------
PREGÀRIES DEL FINAL DE LA VIDA
“Prec-te, Senyor, que em faces insensible
e que en null temps ni un plaer jo senta,
no solament los lleigs qui et vénen contra,
ans, tots aquells qui indiferents se troben.
Açò desig perquè sol en tu pense
E pusca haver la via que en tu es dreça.
Fes-ho, Senyor, e si per temps me’n torne,
Haja per cert trobar ta orella sorda!”
(Ausiàs Marc, senyor de Beniarjó, la Safor, soldat i falconer reial i “catalán, de amor
maestro”, *1397 ó 1400- +1459, València)
------------------
“He dedicat 55 anys a resoldre: tot havent planificat, des del temps més tendre que
gairebé puc recordar, una millor vida. No hi he fet res. La necessitat de fer, per tant,
pressiona en tant que el temps per a actuar ja escasseja. Déu meu, atorga’m una bona
solució i també de mantenir les meves resolucions, per Jesucrist. Amén” (Samuel
Johnson, 1709-1784, poeta, lexicògraf i crític anglès)
---------------------------
 “Oh Senyor, la fe que donares a St. Pau, no la puc demanar; la misericòrdia que
ensenyares a Pere, no m’atrevesc a demanar-te-la; però Senyor, la gràcia que mostrares
al lladre moribund, mostra-la amb mi” (Nicolaus Copernicus, 1473-1543, astrònom
polonès, epitafi escrit per ell mateix)
--------------------
LLOANT DÉU
  “Vós em trencàreu les cadenes, us oferiré una víctima de lloança” (Psalm 115:16-77)”
-----------------
“A la boca del pecador no li escau la lloança,
perquè no prové del Senyor.
És sols en la saviesa que s'expressa la lloança,
perquè és el Senyor mateix qui la inspira” (Siràcida o Eclesiàstic, 15:9-10, llibre
deuterocanònic)
-----------------
“Deia l’Amat que en aquells llocs on hom té més por de lloar-lo el lloàs i el defensàs.
Deia l’Amic que d’amor el proveís. Responia l’Amat que per amor seu s’havia encarnat
i havia estat penjat per a morir” “Deia l’Amic al seu car Amat que li mostràs la manera
de com el podia fer conèixer, i estimar i lloar de la gent. Omplí l’Amat el seu Amic de
devoció, paciència, caritat, tribulacions, pensaments, sospirs i plors, i en el cor de
l’amic hi hagué audàcia per a lloar el seu Amat, i en la seva boca hi hagué llaors del seu
Amat, i en la seva voluntat hi hagué menyspreament del blasme de la gent que jutja
falsament” (“Llibre d’Amic e Amat”, ca. 1275-1285, de Ramon Llull, 1235-1316,
català de Mallorca).
-----------------------
“Colguen les gents, ab alegria, festes,
lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes…”
(Ausiàs March, militar a Sardenya, falconer reial i “catalán, de amor maestro”, *1397
o 1400- +1459, València)
-------------------------

RAONS
“Si jo fos un rossinyol cantaria com un rossinyol: si un cigne, com a cigne. Però en
tant que sóc una criatura racional el meu paper és lloar Déu” (Epictecte de Frígia, ca.
50-130, filòsof estoic)
--------------------
“Quan us aplegueu sovint per a la lloança divina, el poder de Satanàs s’afebleix, i la
concòrdia de la vostra fe li impedeix de causar-vos cap mal” (St. Ignasi d’Antioquia, ,
ca. 37-117, bisbe i màrtir)
---------------------
“En alguns països, les companyies d’assegurances es refereixen als desastres naturals
com a “actes de Déu”. Açò potser reflectesca la tendència humana de culpar Déu per les
coses dolentes en lloc de lloar-lo per les coses bones. Us heu detingut a prendre nota de
les benediccions de la vida? Déu sempre mereix lloança, no mai retrets” (“Jaume: una
fe en acció”, 1985, de Joel C. Gregory)
----------------------
“Una diada tots els cristians s’aplegaran en una doxologia i cantaran les lloances
divines amb perfecció. Però fins i tot avui, individualment i col·lectiva, hi som no sols
per a cantar la doxologia, sinó per a ser la doxologia” (No hi ha gent menor/ No Little
People, Francis A. Schaeffer, 1912-1984, famós i influent líder i escriptor evangèlic)
-----------------
CONSEQÜÈNCIES
“Rep tots els dies com a una resurrecció des de la mort, com un nou gaudi vital;
troba’t cada eixida de sol amb tals sentiments de la divinitat de Déu, com si l’haguessis
vist, i totes les coses, creades de nou per a tu: i sota el sentit d’una tan gran benedicció,
deixa el teu cor joiós lloar i magnificar un Creador tan bo i gloriós” (“Una crida
seriosa a una vida devota i santa”, 1728, d’en William Law, 1686-1761, escriptor i
clergue protestant anglès)
----------------------
PREGÀRIES DE LLOANÇA A DÉU
“El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
el seu anunci s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
Déu ha posat en el cel un pavelló per al sol,
i el sol en surt com un espòs de la cambra;
radiant com un atleta que es llança a la cursa,
surt d'un extrem del cel i volta fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.
És perfecta la llei del Senyor,
l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca...”
(Psalm 19:1-11, Psalm de David, rei d’Israel, ca. 1010-970 a. C.)
--------------------------
“En aquella matinada primaveral, amarat de rosada que es dibuixava en el silenci que
nega la ciutat abans que es despertin els ocells, m’arribà des de la mesquita la dolça veu
del muetzí recitant l’Ebed: una veu suspesa com un cabell adalt de l’aire d’Alexandria
que les palmeres refresquen: “Lloada sia la perfecció de Déu, l’Etern” (això repetit just
tres voltes, cada vegada més lentament, en un registre agut i pur). “La perfecció de Déu,
el Desitjat, l’Existent, el Singular, el Suprem; la perfecció de Déu, l’Únic, el Fadrí; la
perfecció d’Aquell qui no té company ni companya, ni ningú que se Li assembli, ni El
desobeesca, ni El representi, que és sens igual i sense descendència. Celebrem la seva
perfecció” (“Justine”, 1957, del “Quartet d'Alexandria", Lawrence George Durrell,
1912-1990, novel·lista britànic)
-----------------------
“Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonaràs ma vida enmig dels morts,
ni deixaràs caure a la fossa el qui t'estima.
M'ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir davant la Teva Presència;
al teu costat, delícies per sempre” (Psalm 16:8-11)
--------------------
CÀNTICS
“La meva ànima és ma consellera i m’ha ensenyat a no fer cas de les veus que la
llengua pronuncia ni de les que ixen de les goles. Abans que la meva ànima no
m’aconsellàs, em trobava com esmussat, i sentia feblement, esmaperdut entre el
guirigall i el crit. Ara, però, puc escoltar serenament el silenci i hi puc oir els himnes
dels temps que exalten el cel i revelen els secrets del Sempre-més” (Khalil Jubran,
1883-1931, escriptor i artista libanès emigrat als Estat Units)
------------------------
“Cantaven el ocells l’alba, i es despertà l’Amic, qui és l’alba, i els ocells finiren llur
cant, i l’Amic morí per l’Amat a l’alba” “Cantava l’ocell en el verger de l’Amat.
Vingué l’Amic, el qual digué a l’ocell: -Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos
per l’amor, car en el teu cant es representa als meus ulls el meu Amat” “Cantava l’Amat
i deia: -Es dediquen els meus lloadors a lloar els meus valors, i els enemics dels meus
honraments els turmenten i els tenen en menyspreu. I per això he tramès ordre al meu
Amic que planyi i plori el meu deshonor. I els seus planys i els seus plors són nats de
les meves amors” (“Llibre d’Amic e Amat”, 1283, de Ramon Llull, 1235-1316, català
de Mallorca)
---------------------
 “Un poble que no canta sa fe, acaba per perdre-la” (P. Luis Repiso S.J.)
---------------
“Una vida religiosa és una lluita i no un himne” (Madame de Staël, 1766-1817,
escriptora francesa)
---------------------
“...que no digui l’enemic: «L’he vençut»
Els adversaris s’alegrarien de veure’m caure.
Però jo confie en la teva amor sense fallida,
el meu cor s’alegra perquè em salves.
Cant al Senyor perquè ha estat bo amb mi”.
(Psalm 13:5-6, cap als segles X-IX a. de C.)
---------------------
“Que lloïn el seu nom, que el lloïn tot dansant i acompanyin els cants amb els tambors
i les cítares” (Psalm 149:3)
-----------------
ACCIÓ DE GRÀCIES
“No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu
a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies” (Epístola a Filèmon 4:6,
Roma, 63, de Pau de Tars, 1-67)
--------------------
 “Què haig de fer, doncs? Pregar amb l’esperit, i pregar també amb l’enteniment;
cantar amb l’esperit, i cantar també amb l’enteniment” (1a Lletra als Corintis 14:15, de
l’apòstol Pau, ca. 55-57)
-------------------
EXEMPLES HISTÒRICS
“Jo tancaré la teva ferida,
et curaré de les teves nafres.
T'ho dic jo, el Senyor.
Car "Bandejada” van dir de tu,
Tot dient: aquella és Sió de qui ningú no se’n recorda".
De dins en sortiran accions de gràcies
i càntics de gent que fa festa.
Els multiplicaré i no minvaran,
els enfortiré i no s'afebliran;
els seus fills seran ferms com abans,
es reuniran en assemblea davant meu,
i demanaré comptes als qui els havien oprimit » (Jeremies 30:17, 19-20)
------------------------
“...quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del cavall e endreçam-nos
vers Orient e ploram de nostres ulls e besam la terra per la gran mercè que Déu nos
havia feita” (Jaume I el Conqueridor, 1208-1276, rei i creador de la gran Catalunya o
Països Catalans, després de la rendició de la ciutat de València, 9 d’octubre de 1238, a
la Crònica)
----------------------
RAONS PER A L’ACCIÓ DE GRÀCIES 
“En aquest món de pecat i penalitats hi ha sempre alguna cosa de la qual estar agraïts;
quant a mi, tinc el goig de no ser republicà” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956,
escriptor i editor nord-americà)
-------------------
“Donem gràcies a Déu per viure en una edat en la qual, a més de la baioneta,
influeixen més coses” (Daniel Webster, autor cristià)
-----------------
“Dius que no deus res a Déu...Per quant daries la teva mà esquerra? I la dreta? I la
vista? I el cor? I la salut? Si ho penses seriosament, sóc cert que et tornaràs, sense que
sia irreverència, segons el tan popular vocable actual, un fan de Déu” (Gustave Thibon,
*1903, filòsof i teòleg catòlic francès)
--------------------
“Sí, et restabliré la salut i et guariré les ferides –diu el Senyor–; ja que t’han anomenat
«la Rebutjada», la Sió que ningú no empara. Això diu el Senyor: “Mira, jo faré tornar
els desterrats de les tendes de Jacob, tindré pietat dels seus estatges i la ciutat serà
reedificada sobre el munt de runes, i el palau s’assentarà en el seu lloc. I de dins sortiran
cants de lloança i remor de gent contenta. Els multiplicaré i no minvaran, els honoraré i
no seran menyspreats. Llurs descendents tornaran a ser com abans, l’assemblea d’ells es
mantindrà ferma davant de mi, i castigaré tots els qui els oprimien” (Profeta Jeremies
30:17-20, s.VII a.C.)
---------------------
“He viscut per a donar gràcies a Déu de totes les meves oracions que no van ser
contestades” (Jean Ingelow, 1820-1897, escriptora anglesa)
--------------------
“-Ara, senyora, alçau-vos del llit; que vinguin totes les monges i farem una processó i
cantarem Te Deum laudamus ja que Curial és nostre i ha estat vencedor, i mossèn St.
Marc, qui és lleó, l’ha ajudat” (“Curial e Güelfa”, Anònim català de cavalleria escrit
cap a 1435-1456)
-----------------------
“Gràcies, Senyor, per haver-me tractat tan dolçament
quan m’oposava a Tu i et dava l’esquena,
jo et vaig maleir i Tu em vas beneir,
talment beneiré mentre ma vida duri.
Et beneesc perquè vas posar a la meva boca
El pa sagrat de la paraula,
A fi de lloar-te en vida i mort;
Et beneesc car vas despertar dins de mi
L’esperit que nodreix i amb amor escampa la bondat arreu el món.
Et beneesc perquè em vas posar sota dura prova
I en la ira em vas empentar davant el teu rostre:
I et beneesc, do diví, patiment,
Perquè penetres i purifiques l’ànima dels homes
I flameges amb el teu ésser de mil formes
Domines en el temps llur solitud, desterrament;
I et beneesc, Déu, que en la tempesta ens el vas enviar,
Ah Tu! Que amb mal oratge comences
I acabes en benaurança, guies els qui cerquen
I trobes els fugitius, de Qui tothom se’n fuig i ningú no se n’escapa,
Tu qui al més baix t’ofereixes com al més clement.
Benaurat qui en Tu es va perdre,
Benaurat qui Tu vas triar...” (“Jeremies”, obra de teatre de Stefan Zweig, escriptor
alemany)
---------------------
Per haver-nos cridat com a cristians a ser col·laboradors vostres en la construcció del
Regne que demanem cada dia en el Parenostre,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR.
Per la fe i l’esperança que animen els qui lluiten per la justícia i la pau, malgrat les
dificultats, els sofriments i la persecució,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR.
Pel coratge secret dels qui resisteixen sota la tortura i pateixen per la dignitat de tothom,
pels qui, com el bisbe de Bukavo, al Congo, i tants altres, condemnen la tortura i
protesten contra les injustícies i contra els qui es mofen dels febles i dels discriminats,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR.
Per la solidaritat compromesa de les innombrables comunitats cristianes de base que
experimenten la força de l’Esperit i la joia de la convivència, malgrat les adversitats,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR.
Per la fidelitat a Jesús i al proïsme de tants cristians, fins i tot quan la persistència del
mal pot fer creure que Déu els ha abandonats,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR.
Per l’alliberament de tots aquells homes i aquelles dones a favor dels quals l’ACAT
havia intercedit, especialment per ..........,
US DONEM GRÀCIES, SENYOR...” (Pregària de l’Associació de Cristians per
l’Abolició de la Tortura)
---------------------
PAU A TOTS ELS HOMES DE MALA VOLUNTAT
Pregària escrita en un camp de concentració nazi per un presoner jueu i recollida per
l’arquebisbe Anthony Bloom al seu llibre Evening Prayer
 Que hom posi fi a tota venjança, a tota reclamació de càstig i retribució...
Els crims han ultrapassat tota mesura. La ment humana ja no els pot comprendre. Hi ha
massa màrtirs...
Per això, Senyor, no sospeseu llurs sofriments amb la mesura de la vostra justícia, ni
els poseu al compte dels botxins per exigir-los després una paga terrible.
Pagueu-los d’una altra manera! Anoteu a favor dels botxins, dels delators, dels
traïdors, de tots els homes de mala voluntat, el coratge, la força espiritual de les
víctimes, llur humilitat, llur dignitat sublim, llur enteresa interior constant; i llur
esperança invencible, llur somriure que eixuga les llàgrimes, llur amor, llurs cors
arrasats, fets bocins, que van restar ferms i confiats davant la mateixa mort, fins i tot en
moments d’una feblesa que ja no podia ser més gran.
Que tot això, Senyor, us sigui presentat per el perdó dels pecats com a penyora de
triomf de la rectitud; tingueu en compte el bé i no el mal! I que nosaltres restem en la
memòria dels nostres enemics, no com a víctimes llurs, no com un malson, no com uns
fantasmes perseguidors, sinó com a ajuda en l’esforç per destruir la fúria de llurs
passions criminals.
No desitgem d’ells cap altra cosa. I quan tot hagi passat, concediu-nos de viure entre
els homes com a homes. I que la pau retorni a la nostra pobra terra. Pau als homes de
bona voluntat.
---------------------
POEMES DE HOPIS, NAVAHOS I LAKOTES

A la vora del dacsar

un ocell, a l'uníson,
cantarà amb ells.
Cantaran a cor
amb les forces universals,
en harmonia amb el Creador
de totes les coses. I la refilada
de l'ocell, i el càntic
del poble
i el cant de la vida
seran un sol càntic.
(HOPI)
---------------
No estem sols!
Essers sublims estan ben
a la vora nostra!
Que no se t'oblidi
tota la teva gratitud!
(HOPI)
-----------------
Hui fugiré,
avui m'abandonarà
tot allò dolent que fa niu en mi,
i tornaré a ser com en un principi.
La fresca brisa
acaronarà el meu cos,
i el meu cos es tornarà lleuger.
(NAVAHO)
------------------
Fes-ho tot bell part a mi;
que sia el meu entorn bonic.
Bellesa darrere
i davant de mi.
fes la meva paraula bonica.
Que tot s'ompli de bellesa.
Que tot s'ompli de bellesa.
Que tot s'ompli de bellesa.
(NAVAHO)
----------------------
No hi ha llocs buits en el món.
Ni en el cel
existeixen llocs deshabitats.
En tots els llocs hi ha vida,
visible o invisible
i cada cosa en conté alguna altra a dins
que nosaltres hauríem de tenir;
inclús les pedres...
El món està curull de vida
i de saviesa.
(Luther Standing Bear, LAKOTA).
-------------------
Totes les coses són l'obra
del Gran Esperit. Hauríem de
saber que Ell està pertot arreu:
als arbres, a les herbes,
als rius, a les muntanyes,
als animals de quatre potes,
als essers alats.
I més encara, perquè és més important,
hauríem d'entendre que Ell
està SOBRE tots aquests éssers.
(Cérvol negre, LAKOTA)
-------------------
PER A PREGAR A DÉU SEGONS ELS INDEPENDENTISTES IRLANDESOS HO
FEIEN CAP ALS 1918-1920, ÈPOCA EN QUÈ IRLANDA ATENYÉ LA
LLIBERTAT DESPRÉS D'UN MIL·LENNI D'OCUPACIÓ ANGLESA.
"NO PODREU MATAR LA PASSIÓ CATALANA PER LA LLIBERTAT".

Deixau-me dur la Creu Vostra

per Catalunya, Déu meu!
Que l'hora de la veritat és arribada
i les angoixes i les penes del sacrifici
poden començar a esser enteses
per les estimades companyones i companys.
Tanmateix, Tu, Senyor, pren-nos
d'entre la gent que ja s'hi ofrena;
n'hi ha molts, de lluny,
encara menys preparats,
tot i que ansiosos, ells hi són,
qui sap si a mort; que és menester
que vetllem, per tot Catalunya.
Deixau-me dur la Creu Vostra
per tots els Països Catalans, mon Déu!
Els meus afers en aquest món
al capdavall són secundaris,
i poques o moltes les llàgrimes
que per mi rodolaran,
que reguin el nostre camí devers Tu.
A qui pertoqui, Senyor, guarda'l
per als seus éssers estimats:
el germà, l'amic, la mare,
cada valent, que Tu l'il·luminis,
que la causa de la justícia no hagi
de morir mai a la terra del desig
del cor nostre.
Deixau-me dur la Vostra Creu,
per tot Catalunya, Senyor!
per Catalunya prec, feble, amb llàgrimes.
Dels turons de Montserrat, el Canigó,
Lluc, Mariola, Penyagolosa,
pels vells del front ennuvolat
i pel nin de tendra edat,
per les esperances de llur futur:
també per això!
Deixau-me dur la Vostra Creu
per la nostra pàtria Senyor!
contra les cadenes de la mentida
i de l'opressió, per la causa d'en Ramon Llull.
-----------------------
"Prec per tots els valents
que compleixen llur deure
segons llur enteniment".
(James Connolly, dirigent obrer i independentista irlandès afusellat l'any 1916 pels
ocupants britànics)
-------------------------
Jo, en qui rau més sovint l'odi i la ira,
delesc per unir-me a Vós,
qui sou amor intrínseca.
Vindicau-me, Pare,
i apartau-me de la persona
menyspreable que duc a dins de mi.
Enviau la Vostra claror
i la Vostra Veritat.
Que sia conduït
cap al gran sacrifici que prepara
per nosaltres (en la creu)
Jesús el Messies, el Vostre Fill
i germà nostre.
(Oració dels màrtirs lituans sota l'ocupació russoestaliniana)
------------------
PSALM PER LA BENIGNA GERMANOR ENTRE ELS CATALANS I PEL
NOSTRE FUTUR EN PAU
“Mirau, que és ben bo i agradívol
de viure tots plegats els germans!
És com un perfum que ungeix la testa
i regalima per la barba,
s'escampa par la barba d'Aaron
fins el coll dels seus vestits.
És com la rosada d'Hermó
que s’escampa a les muntanyes de Sió.
És aquest aplec el beneït per Déu...”
(Psalm 132-133)
---------------
“Si tinguéssiu en compte les culpes
qui es podria sostenir?
Però és molt el vostre perdó
i això ens infon respecte. .
Israel (Catalunya) espera el Senyor
car són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimeix Israel (Catalunya)
de totes ses culpes”.
(Psalm 129-130)
------------------
“Si el Senyor no basteix la casa,
inútil serà l'afany dels constructors.
Si el Senyor no guarda el país,
inútil serà que vigilin els guardes.
La millor herència són els fills,
mercè del Senyor, ells són la millor
recompensa; els fills tinguts de joves
són les fletxes en mans d'un guerrer,
és feliç l'home que se n'omple el buirac:
si discuten amb algú davant la gent,
no haurà de retirar-se avergonyit”
(Psalm 126-127)
----------------
“Feliç tu, fidel a Déu,
que vius seguint sos camins.
Menjaràs fruit del teu treball,
feliç i amb sort.
Ta muller fruitarà com la parra
dins el caliu de la llar;
guaitaràs els fills com plançons d'olivera
voltant taula.
És així com els fidels de Déu
seran beneïts.
Que Déu els beneesca des de Sió.
Que tota la vida puguis veure
prosperar la Ciutat de la Pau!
Que puguis veure els fills de tos fills.
Pau a Israel”.
(Psalm 127-128)
---------------
“Mon cor no és pas cobejós, Senyor,
no són altius mos ulls;
visc sense deler de grandeses,
o de dèries massa altes per a mi;
em mantenc en pau tranquil·la,
com un al·lot a la falda de la mare,
tot esperant les vostres gràcies i dons.
Israel (Catalunya) espera en el Senyor
ara i per tots els segles”.
(Psalm 130-131)
----------------------
PSALM PER CATALUNYA CONTRA LA PREMSA MENTIDERA ESPANYOLA
“Oh! Senyor, com s'han multiplicat
els meus adversaris!
Molts s'han llevat contra mi.
Molts diuen de mi:
'No té salvació en Déu’.
Però Tu, Jahvè, ets escut
al meu voltant,
i qui alça el meu cap.
De ma veu clamí a Jahvè,
i ell em respongué
de la.seva santa muntanya estant.
Em gití i dormí i despertí,
car Jahvè em mantenia.
No temeré ni 10.000
que m'assetjassin.
Aixeca't, Jahvè; salva'm, Déu meu,
car Tu ferires tots els meus enemics a la galta;
les dents dels perversos vas fer malbé.
La salvació és de Jahvè;
damunt el teu pobre sia ta benedicció”.
(Psalm 3)
-----------------
“Respon-me quan clam,
oh! Déu de ma justícia.
Quan era angoixat,
Tu em feres eixamplar;
apiada't de mi i escolta la meva pregària.
Fills dels homes, fins quan tornareu
la meva honra en infàmia,
amareu la veritat,
i cercareu la mentida?
Sapigueu, idò, que Jahvè
ha escollit el misericordiós per a Ell:
Jahvè oirà quan li clamarà.
Tremoleu i no feu pecat;
cavil·leu en silenci al llit.
Oferiu sacrificis de justícia
per confiar en Jahvè.
Molts fan: 'Qui ens mostrarà el bé?'
Il·lumina'ns, oh! Déu.
Tu vas dar joia al meu cor,
major que no la d'ells
que vivien en l'abundància...”
(Psalm 4:1-7)
-------------
“Destruiràs els mentiders;
el sanguinari i l'enganyador rebutjarà Jahvè...
Guia'm, Déu, en ta justícia,
a causa dels meus enemics,
adreça davant de mi ton camí...
Castiga'ls, oh! Déu;
que caiguin per llurs mateixos consells;
per la munió de llurs transgressions foragita'ls,
car es revoltaren contra Tu”.
(Psalm 5:8-10)
-------------------------
PSALMS DE COMBAT
Pregueu el psalteri (els psalms) contra l'espanyolisme exterminador, tal com pregaren
els jueus en les guerres on venceren (aquest text que transcric a continuació fou
massivament repartit entre l'Exèrcit israelià poc abans d'una guerra que guanyaren):
"Oposa't, Senyor, contra els meus oponents,
ataca aquells que m'ataquen.
Pren l'escut petit i el gran,
i aixeca't per ajudar-me.
Que siguin com la palla davant la ventada,
arrossegats per l'àngel del Senyor;
que caminin entre tenebres i timbes,
quan l'àngel de Déu els acaci.
Perquè m'han parat la xarxa sense motiu,
sense causa han excavat per a mi una fossa.
Que els sobrevingui la desgràcia imprevista,
quedin presos al parany que m'han preparat,
i s'enfonsin dins la ruïna.
Mentre, la meva ànima exultarà en Déu,
s'alegrarà en la seva salvació;
tots els meus ossos diran:
"Senyor, ¿qui com Tu, que alliberes l'oprimit
de qui és més fort que ell; el pobre i el desvalgut del seu espoliador?".
Es presenten testimonis malèvols,
m'inculpen de coses que desconec;
em tornen mal per bé, em deixen sol.
S'han aplegat contra mi gent forastera
sense jo saber-ho, em maltracten sense parar.
El parlar que ells tenen no és de pau,
sinó que tramen embolics d'engany
contra la gent pacífica del país"
(Salm 35).
-------------------
"Aterreix-los amb el teu huracà.
Cobreix llur cara de vergonya,
...Que quedin avergonyits i aterrits per sempre,
i siguin confosos i desapareguin..."
(Salm 83).
---------------------
"Sent, Israel, vosaltres us aplegueu avui en batalla contra els vostres enemics, que el cor
vostre no s'esmorteeixi, ni tingueu cap por, ni us astoreu, ni tampoc no us descoratgeu
davant ells, perquè Jahvè, Deú vostre, va amb vosaltres, per a combatre en favor vostre
contra els vostres enemics, per tal de salvar-vos".
(Deuteronomi 20:3-4)