P 04-06

JUDICIALITZACIÓ
REPORTATGE
“Estar en una mesa electoral és viure amb por 15 dies més”

Els partits assumeixen

que el TSJC forçarà a
fer les eleccions el 14-F
El tribunal decidirà el 8 de febrer JxCat i ERC criden a mobilitzar
però argumenta que hi ha un l’independentisme i Vox s’ofereix
DISSABTE
“interès intens” per fer els comicis a facilitar la investidura d’Illa
23 DE GENER DEL 2021
NÚMERO 3675

P 17 XAVIER BERTRAL
2 EUROS

FINS A UN 30% D’ESTALVI

PER ALS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS.ARA.CAT

AVUI

aracriatures
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

GETTY

UN AMOR IMMENS
I INCONDICIONAL
P. 4-5
PER QUÈ ENS ESTIMEM TANT ELS FILLS?
HI HA ALGUNA EXPLICACIÓ CIENTÍFICA?

Ara Llegim
Bessons a la
recerca de l’altra
meitat en dues
novel·les

Vent, llamps, trons, ruixats... i surf

El temporal de vent, llamps, trons, pluja i calamarsa que va escombrar ahir Catalunya donarà avui dissabte una treva,
però demà al matí un nou sistema frontal tornarà a provocar ruixats en molts indrets. A la foto, un surfista a Castelldefels

P 08-11 / 15
PANDÈMIA

Els contractes Johnson diu A Catalunya

secrets de les que la variant el 90% dels
vacunes que ha britànica podria morts tenien
comprat la UE LEON NEAL / AFP
ser més letal més de 70 anys
02
les claus del dia
BONDIA
Està passant
un huracà
VA SER ahir, a Barcelona, cap a
dos quarts de deu del matí. Tot
d’un plegat es fa de nit, una ven-
tada furiosa, les finestres que
peten i aigua que cau a raig. Un
amic que viu en un desè pis
m’escriu esglaiat: “Sembla que
estigui passant un huracà, com
si s’estigués acabant el món!”
Els fenòmens atmosfèrics ex-
trems ja són freqüents i ahir en
vam viure un. Els fenòmens po-
lítics extrems també comencen
a ser freqüents, només cal mirar
als Estats Units o al Regne Unit.
O a Catalunya, on, contra l’evi-
dència científica, els tribunals
han decidit mantenir les elecci-
ons per al 14 de febrer i pren-
dre’s uns quants dies per confir-
mar-ho o no. Simultàniament,
el CIS publica una enquesta tri-
omfant per al ministre de Sani-
tat, mentre una ciutadania em-
pobrida per la pandèmia pensa
que si li toca anar a presidir una
mesa igual no hi va.
I potser tampoc
no va a votar. No
és que ho sembli,
és que està pas-
sant un huracà.
ANTONI BASSAS
dietarivv
VICENÇ VILLATORO LAMOLLA
23 DE GENER
Jordi Fàbregas
TOTS ELS POBLES han creat la
música que necessitaven per acom-
panyar els sentiments individuals i
col·lectius de les persones: per ce-
lebrar, per lamentar, per protestar,
per ballar, per riure, per afirmar-
se... La música popular no és una ra-
resa etnogràfica que cal arxivar al
calaix de les antiguitats, embolica-
da amb paper de cel·lofana. La mú-
sica popular estarà viva si serveix
per a totes aquestes coses, que les
persones i els pobles necessiten. Hi
ha gent com Jordi Fàbregas que ha
fet al llarg de la seva vida una feina-
da perquè la música catalana d’ar-
rel popular es mantingui viva i útil,
perquè ens fa falta. I, per tant, que
no quedi ni condemnada a l’oblit ni
arxivada als prestatges dels mu-
seus. De vegades, la cultura catala-
na ha tendit a triar d’entre tot el fe-
cund magatzem de la tradició aque-
lles expressions més edulcorades,
no sempre totes i no sempre les més
vitals. Feines com la del Pont d’Ar-
calís, que manté viva la tradició més
abrupta del món de la muntanya, o
la del Tradicionàrius, per dir-ne al-
gunes on va participar Jordi Fàbre-
gas activament, han posat a la nos-
tra disposició una tradició que ens
serveix per a tot allò que serveix la
música popular: per acompanyar la
vida. En el moment de la seva mort,
l’hi hem d’agrair.
vistaltwitter
Francesc Codina Valls
(@codina_francesc)
Filòleg i professor emèrit de la UVic
“Que l’argument del TSJC per no
permetre ajornar les eleccions sigui la
«defensa del dret de vot» és escandalós. Si
les eleccions es fan el 14-F, en el pic de
l’onada, molta gent veurà limitada la lliber-
tat real per exercir el dret de vot: gent gran i
de risc, positius i malalts...”
Roger de Gràcia (@mindundi33)
Presentador i periodista
“¿Un tribunal pot decidir quan hi ha
un interès «molt intens» i quan no?
Hi estic intensament interessat”
Esther Soler (@nomagradares)
Tuitaire
“Ai, mira, que posin l’Illa demà
mateix i ja està, tu. Contra una operació
d’estat poca cosa podem fer”
Pere Fontanals (@PereFontanals)
Escriptor
“¿Algú em pot explicar quin
és el drama que el PSC guanyi les eleccions?
En les passades va guanyar Cs”
Gemma Ubasart (@gemmaubasart)
Professora de ciència política a la UdG
“No cal conspiranoies ni confabulacions.
L’explicació més mundana ja és prou greu.
Tenim una magistratura presa d’interpreta-
cions restrictives i acontextuals del dret.
Tenim uns col·lectius que prefereixen judici-
alitzar decisions a la deliberació i l’acord
polític entre actors #14F”
Berta Barbet (@bpberta)
Politòloga
“Vull dir que, si el que volia l’Estat era con-
centrar vot no independentista, potser no
calien els jutges. Crec que aquí el tema és
més aviat que tot això és un problema legal
enorme i que en lloc d’entendre’l estem
caient en els vicis discursius de sempre”
Micky Soler Neira (@MASolerNeira)
Advocat
“@bpberta Un decret que anomenen d’ajor-
nament però que deixa sense efecte unes
eleccions que no ha convocat el Govern sinó
l’absència de president i s’arroga una futura
convocatòria. I òbviament cal examinar si
això ho pot fer un vicepresident en
substitució del president”
Núria Bacardit (@nurbacardit)
Periodista
“La meva germana, en plena convalescència
per covid, feta un nyap, ha rebut la notifica-
ció per anar a una mesa electoral.
La festa de la democràcia”
PERE TORDERA
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
Per respecte a les dones,
prou de prosa de regalims
GLOSSAR la bellesa és una de les
formes elevades de l’art. Però sota
aquest pretext, determinada prem-
sa perpetra de tant en tant peces
que no deixen de ser objectificació
de la dona pura i dura. Ho camuflen
amb una prosa que es pretén eleva-
da, però que no deixa de ser refisto-
lament i regalim. Fa uns dies, Juan
Abreu acomiadava Melania Trump
a les pàgines d’El Mundo. Rere la
lloa de la bellesa de l’exmodel hi ha-
via un missatge molt clar: la funció
de les dones dels mandataris ha de
ser, bàsicament, ornamental. Però
l’autor encara anava més enllà,
quan comparava Trump amb les do-
TOVALLONSNEGRES
‘Oju’ amb les operacions
ecordo quan va cau-
R re del cel Manuel
Valls. Semblava que
havia contractat al-
gú per fer la campa-
nya per xarxes, tot i que va resul-
tar tan postissa com ridícula. El
tuit a la granja del carrer Petrit-
xol feia tuf de guiri i la foto de la
sabata al damunt del panot amb
la paraula Barcelona (que va fer
que el critiquessin molt des
d’Évry, on figura que encara tre-
ballava) va aconseguir que la ra-
jola perdés tota la virtut. Aquest
Nadal m’han regalat una escom-
breta de vàter i una sabonera
amb l’estampat de panots. Sem-
blava –perquè ens ho deien– que
arribaria i moldria. Que tothom
el votaria. Però no. En part, per-
què el votant al qual es dirigia
potser no s’estima del tot els
afrancesats (permeteu-me resca-
tar el terme, no del tot exacte en
aquest cas). I, sobretot, perquè
l’operació de màrqueting es veia
massa. Quan sospites que el boti-
guer et vol col·locar un produc-
te, no pas per bo, sinó per fer ca-
laix, fuges.
Sense voler comparar, tinc la
mateixa sensació amb el candidat
EMPAR MOLINER
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
nes espanyoles de la política: “La
primera dama espanyola, per posar
un exemple (i això és extensiu a to-
tes les vicepresidentes i ministres
espanyoles), destaca per la seva pre-
sència tosca i cartilaginosa i una ab-
sència total d’elegància, sensualitat
i mèrits estètics”. Suposo que Abreu
estaria content de viure en un país
on les ministres s’escullen a Marina
d’Or, Ciudad de Vacaciones, en bi-
quini i amb Luis María Anson de ju-
rat. El to ofensiu pujava uns quants
graus quan deia: “Jo mateix, i estic
segur que molts compartiran el meu
sentir, preferiria tenir comerç car-
nal amb un dromedari a tenir-lo
amb una d’aquestes dames, per la
resta molt respectables, això sí”. No
consta que l’associació de defensa
dels dromedaris s’hagi mobilitzat.
De moment. La majoria de mitjans
defensen formalment el feminisme.
Però publicant textos així tiren per
terra els esforços de les companyes
que intenten canviar la percepció de
la dona en l’arena pública.
PS: “Adriana Ugarte compleix 36
anys triomfant com a actriu, però
sola en l’amor”, diu un titular d’Eu-
ropa Press. Contraposició cruel: per
molt que tingui èxit professional,
Ugarte no serà completa fins que
s’esposi, preferiblement amb un
príncep blau.
Illa. Surt del barret i ja et comen-
cen a parlar de l’efecte Illa i, oh,
les enquestes el donen guanyador
(no dic que no pugui ser). I vet
aquí que, com a ministre de Sani-
tat, no diu res de la conveniència
o no de votar el dia dels enamo-
rats (ara, dia dels encomanats)
perquè tothom ens diu que si vo-
tem el 14 “es mantindrà l’efecte
Illa” i si ho endarrerim “potser ja
no”. ¿No li aniria millor (moral-
ment, però també electoralment)
dir “Tot i que soc candidat i m’afa-
voriria que votéssiu com més avi-
at millor, com a ministre ho desa-
consello”? ¿Tan toixos som els
votants que compraríem un can-
didat o no segons el dia que toqui
votar? ¿És com quan fas cua a la
caixa del súper, que et posen els
xiclets a prop perquè els agafis?
Compra calenta?
I després de les eleccions,
amb la corba a l’estratosfera, el
guanyador –ser primer o ser se-
gon no és tan impor-
tant com ser capaç
de fer aliances– ja
s’entendrà amb el
nou ministre de Sa-
nitat, per fer el nou
confinament.
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 03
les claus del dia
LES CARES DEL DIA

L’EDITORIAL

El TSJC es confirma
com un actor polític Cristina Cifuentes
L’expresidenta de la Comuni-
a interlocutòria del Tribu- sar unes eleccions quan ni tan sols ha lítica haurien de prevaldre els pri- tat de Madrid va explicar ahir

L nal Superior de Justícia de limitat els moviments no essencials, mers. I afegeix que la majoria de par-
Catalunya (TSJC) en què però ensopeguem altre cop amb la tits han estat d’acord amb l’ajorna-
justifica la decisió de man- mateixa pedra. ¿És la justícia la que ment i que fer les eleccions el 14-F pot
tenir en suspens de forma ha de decidir si les restriccions impo- derivar en “una baixada de la partici-
cautelar l’ajornament de les eleccions sades justifiquen o no l’ajornament pació electoral, amb la possibilitat in-
conté apreciacions de caràcter polític electoral? ¿Es faran els jutges respon- herent que s’intenti deslegitimar el
que contaminen la resta de l’argu- sables d’un possible repunt de con- resultat electoral”.
en el judici per la suposada falsifica-
ció del seu màster a la Universidad
Rey Juan Carlos que va fer el treball
i no va ordenar que es fes una acta
inventada. Excuses difícils de creu-
re perquè les professores del tribu-
nal han reconegut que es va falsifi-
mentació jurídica. El tribunal afirma tagis si es produeix? Es veu, doncs, que hi ha hagut un car l’acta i el treball no apareix. P. 07
que “s’ha valorat que hi ha un interès El debat jurídic s’hauria de limitar fort debat al tribunal però que la po-
públic molt intens en la celebració de a veure si la llei permet o no ajornar sició favorable a l’ajornament és mi-
les eleccions suspeses, perquè si no se unes eleccions per una causa major noritària, i, per tant, tot apunta que
celebren s’obre un període s’acabarà dictaminant que
prolongat de provisionalitat les eleccions seran el 14 de
que afecta el normal funcio- L’existència d’un vot particular febrer. De fet, els partits ja
nament de les institucions demostra que hi ha hagut un fort treballen amb aquesta hipò-
democràtiques”. ¿Com es pot tesi. En tot cas no ho sabrem
mesurar aquest “interès pú- debat al tribunal fins al 8 de febrer, sis dies
blic molt intens”? Qui és el abans de la cita amb les ur-
TSJC per decidir quant de temps és com és una pandèmia. Entenem que nes i amb més de la meitat de la cam-
un “període prolongat de provisiona- aquest cas, com diu la interlocutòria, panya feta. Davant d’aquesta situa-
litat”? Es pot estar d’acord o no amb “planteja qüestions jurídiques molt ció, la ciutadania ha de ser conscient
Ada Colau
aquests arguments, però en tot cas complexes” en un terreny descone- que aquestes eleccions són cabdals Fa més de 1.700 dies que es va
són apreciacions subjectives que no gut provocat per la pandèmia. Però per al futur de Catalunya, i el Govern aprovar la reforma de la Ram-
tenen res a veure amb el nostre marc precisament per això, perquè ens tro- ha de fer tots els esforços per garan- bla i els veïns i comerciants de la zo-
legal, que, per exemple en el cas del bem en un escenari nou, caldria ser tir la seguretat dels votants i els na es queixen que no s’ha fet res, i
govern espanyol, no fixa cap límit flexible al màxim a l’hora d’interpre- membres de les meses. Malgrat les que no s’ha previst el pressupost
temporal perquè un executiu operi de tar els marcs legals. Això és el que fa circumstàncies sanitàries adverses, i per posar-la en marxa ni, tampoc,
manera interina. un dels membres del tribunal, que ha sigui quina sigui la data, Catalunya les actuacions paral·leles que se-
Més raonables poden semblar els emès un vot particular en què afirma necessita un Govern fort i renovat, i gons el projecte havien d’incidir en
arguments de tipus sanitari, quan que entre el dret a la vida i a la integri- també llançar un missatge clar sobre el teixit veïnal. S’ha desaprofitat
acusa la Generalitat de voler pospo- tat física i el dret a la participació po- quin rumb vol emprendre. aquest temps amb menys afluència
per engegar-la. P. 16

I TAMBÉ A L’ARA.CAT NO T’HO POTS PERDRE

01
Aquest cap de setmana el fred
encara anirà a més, però la
setmana vinent tornarà el
temps més suau. Tota la
informació a la Méteo

02
Hem mirat com ha evolucionat
la popularitat de Donald Trump
en els últims cinc anys.
Us mostrem els alts i baixos
que ha viscut la seva
acceptació popular –mai
superior al 50%–
en 10 moments clau
Eric Lander
Va ser un dels impulsors del
Projecte Genoma als anys no-
El 2020 frena les pujades de Quin escriptor va encunyar ranta i és un dels científics més res-
sou dels últims 14 anys el terme ‘robot’? pectats acadèmicament. Ara, però,
aquest matemàtic, no exempt de
Des del 2007 els salaris han anant pujant El 25 de gener del 1921, a Praga, es va es- polèmiques, ha estat anomenat per
a Espanya, de manera que els sous dels trenar R.U.R., l’obra teatral de Karel Ča- Joe Biden director de l’Oficina de
treballadors han augmentat un 20,1% i pek en què apareixia per primer cop el Política Científica i Tecnològica, i la
els dels directius un 25,5%. El 2020, pe- terme robot, que en txec significa treba- seva missió és recuperar l’impuls ci-
rò, aquesta progressió s’ha frenat. P. 20 llador forçat. N’expliquem la història. P. 31 entífic als EUA. P. 30
04 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara

Política
HORITZÓ ELECTORAL

El TSJC rebutja l’ajornament per

l’“interès intens” per fer eleccions
El tribunal obre la porta a posposar els comicis si la pandèmia empitjora i hi ha més restriccions

cia en matèria sanitària i electoral”, al·legacions de la Generalitat –que ministració de la Generalitat garan-
ALEIX MOLDES / NÚRIA ORRIOLS diu el TSJC. És a dir, el tribunal creu argumenten que suspenen les elec- Reacció tir el dret a vot de tots els ciutadans,
BARCELONA que es pot anar a votar si actualment cions per protegir el dret a vot–. La Generalitat estiguin o no contagiats.
a Catalunya també es permeten els “S’ha de rebutjar que el principi de-
De moment de forma cautelar, però desplaçaments per anar al cinema, mocràtic estigui en risc per la cele- destaca que Ajornament i vot particular
els arguments del Tribunal Superi- al teatre i als auditoris, a més de mu- bració de les eleccions quan, com en no es qüestiona Malgrat que el tribunal deixa clar en
or de Justícia de Catalunya (TSJC) seus, biblioteques i sales d’exposici- aquest cas, es compleix amb allò que la seva facultat la seva argumentació –encara que
per mantenir les eleccions el 14-F ja ons; també a les piscines dels gim- està determinat en el marc consti- de posposar formalment no entri en el fons de
es poden veure amb nitidesa en la nasos o als bars, malgrat que en tots tucional i legal”, diu la resolució. la cita electoral la qüestió– que el seu primer esce-
interlocutòria que va fer pública aquests casos hi ha limitacions es- Els magistrats admeten que hi ha nari és que les eleccions del 14-F es
ahir i on argumenta per què ha re- pecífiques en aforaments i altres un percentatge d’electors afectats facin, també deixa la porta oberta a
butjat les al·legacions de la Genera- mesures per evitar contagis. El tri- per la pandèmia, però afirmen que Trobada donar la raó a la Generalitat i pospo-
litat. Hi ha bàsicament tres motius bunal, però, no només assenyala la preservació del seu dret a vot no Els partits es sar les eleccions en la sentència del
principals, un dels quals directa- Catalunya sinó també Madrid i l’es- passa per fer un ajornament de les 8 de febrer, en plena campanya.
ment relacionat amb la situació tat d’alarma: el que es va aprovar al eleccions –“no hi ha certeses sobre reuneixen “Aquesta decisió no implica que el
d’interinitat política: “S’ha valorat mes d’octubre no preveu la suspen- la situació sanitària de futur ni so- avui amb tribunal obligui a votar irreversible-
que hi ha un interès públic molt in- sió del dret a vot i recull explícita- bre el percentatge d’electors que el Govern per ment el dia 14 de febrer ni és el tri-
tens en la celebració de les eleccions ment la possibilitat de celebrar elec- puguin estar afectats [el 30 de abordar bunal qui ha fixat aquesta data”,
suspeses, perquè si no se celebren cions autonòmiques. maig]”, diu la resolució–, sinó a tra- els comicis afirma en la resolució, i afegeix que
s’obre un període prolongat de pro- D’altra banda, també rebutja que vés de la “implementació de meca- manté provisionalment el 14-F
visionalitat que afecta el normal el procés democràtic estigui en risc nismes que permetin l’exercici del “sense perjudici” del que pugui re-
funcionament de les institucions de- com a conseqüència de la pandèmia, vot sense presencialitat”. És a dir, el sultar també de “l’evolució de la
mocràtiques”. No tot en la resolució un dels principals arguments de les tribunal creu que correspon a l’ad- pandèmia”. I assenyala el camí per
judicial, però, són males notícies per
al Govern: no s’ha adoptat per una-
nimitat i compta amb el vot particu-
lar del magistrat José Manuel de So- Imatge d’un col·legi
ler Bigas, que creu que seria més electoral en els comicis al
prudent posposar els comicis. Parlament del desembre
¿Com justifica el TSJC aquest in- del 2017. CÈLIA ATSET
terès públic “intens” per mantenir
el 14-F? Segons el tribunal, el fet que
Catalunya no tingui president arran
de la inhabilitació de Quim Torra, el
Govern estigui en funcions i el Par-
lament estigui dissolt és una situa-
ció que afecta directament els
“principis democràtics” i el “normal
funcionament” de les institucions.
Creu, doncs, que s’ha d’acabar amb
la interinitat perquè els actuals con-
sellers són “inamovibles” –no po-
den ser cessats pel vicepresident–,
el control polític resulta limitat i
l’activitat legislativa es limita a la
convalidació de decrets llei, exposa.
Aquesta situació, afegeix, es podria
allargar fins i tot més enllà del 30 de
maig perquè el mateix decret de
suspensió del 14-F obre la porta a un
nou ajornament si així ho aconse-
lla la situació sanitària. “Com més
s’allargui la situació, més gran és el
perjudici que es produeix per al nor-
mal funcionament de les instituci-
ons”, conclou.
Manca de restriccions
Els altres dos motius que cita el tri-
bunal per mantenir suspès el decret
de la Generalitat són un de sanita-
ri i un altre de jurídic. “Les mesures
sanitàries actuals no limiten despla-
çaments per activitats no essenci-
als, així com l’efectiva implantació
de mesures preventives per part de
les administracions amb competèn-
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
SERRET L’exconsellera a l’exili Meritxell Serret serà la número
SUBSTITUEIX dos d’ERC per Lleida a les eleccions del 14-F. És la
SOLÉ A LA LLISTA substituta del conseller d’Exteriors, Bernat Solé,
després de la seva inhabilitació per part del TSJC.
modificar el seu criteri: si hi ha
“canvis substancials” en l’estat
d’alarma o més restriccions sanità-
ries. És en aquesta escletxa que el
Govern veu encara opcions. Fonts
governamentals interpreten que el
tribunal deixa la possibilitat d’ajor-
nar les eleccions a mercè de l’evolu-
ció de la pandèmia i que les autori-
tats prenguin mesures al respecte.
Izquierda en Positivo, un dels partits
sense representació que ha interpo-
sat el recurs al TSJC, també va oferir
ahir a l’executiu retirar les cautelars
si s’avé a fer els comicis al març. Des
de la Generalitat ho rebutgen, se-
gons informa Mireia Esteve.
En un comunicat, ahir el Govern
va posar en valor que el TSJC “no
qüestiona” la facultat de l’executiu
de posposar els comicis ni tampoc
que signi el decret el vicepresident,
Pere Aragonès. Dues coses que ha-
via criticat l’oposició, que es reuni-
rà avui amb Exteriors i Salut per
abordar el 14-F. Per al Govern, és
clau el vot particular de De Soler Bi-
gas, que els dona la raó. El jutge con-
sidera que els comicis poden com-
portar un repunt de la pandèmia i
que això afecta el dret a la vida, a la
integritat física i a la igualtat, de ma-
nera que aposta per prioritzar-los
enfront del dret a sufragi.
Als tribunals encara hi ha partit,
però les formacions ja han comen-
çat a disputar el 14-F.e
Resolució
Els principals
arguments del TSJC
per fer els comicis
Provisionalitat
Un dels principals arguments
del TSJC és la situació de “provi-
sionalitat” de la Generalitat. Re-
marca que no hi ha president,
que el Govern està en funcions i
el Parlament dissolt, cosa que
afecta els “principis democrà-
tics” i el “normal funcionament”
de les institucions. Destaca que
això podria anar més enllà del
30-M, ja que el decret obre la
porta a un nou ajornament.
Restriccions
“Les mesures sanitàries actuals
no limiten desplaçaments per
activitats no essencials”, diu la
resolució. Assenyala que la pri-
vació del dret a sufragi no està
justificada si no augmenten més
les mesures per prevenir la pan-
dèmia, i que la limitació més
gran vigent a Catalunya és el
confinament municipal. Una
restricció que, creuen, no afecta
les eleccions.
Estat d’alarma
Els magistrats apunten que l’es-
tat d’alarma actual vigent no re-
cull la privació del dret de sufra-
gi i, a més, subratllen, recull ex-
plícitament la possibilitat de fer
eleccions autonòmiques. Tan-
mateix, el tribunal s’obre a revi-
sar el seu criteri sobre el 14-F si
l’evolució negativa de la pandè-
mia obliga a canviar l’estat
d’alarma o augmenten les res-
triccions sanitàries a Catalunya.
05
política
LA FISCALIA La Fiscalia de Barcelona ha obert una investigació sobre
INVESTIGA un manual per ocupar immobles publicat per Arran a
ARRAN partir d’una denúncia de Vox, que considera el text una
“clara instigació a delinquir i una apologia del delicte”.
JxCat i ERC assumeixen el
14-F i engeguen la campanya
Vox ofereix els vots a Illa perquè sigui investit president
N.ORRIOLS / X.TEDÓ
BARCELONA
El plet no està resolt, però el calen-
dari electoral avança i els partits in-
tenten girar full de la discussió de
la data per centrar-se en el 14-F.
Ahir tant JxCat com ERC van coin-
cidir en engegar la campanya elec-
toral i llançar la mateixa consigna:
mobilitzar l’independentisme con-
tra el ministre de Sanitat i candidat
del PSC, Salvador Illa. “Estem espe-
rant el que diu el TSJC, però, arri-
bats a aquest punt, hem d’acabar el
serial de les eleccions i tenir tothom
activat el 14-F”, va dir la portaveu de
JxCat, Elsa Artadi, en una roda de
premsa en què va cridar a “plantar
cara” al que considera una “opera-
ció d’estat” per desbancar els inde-
pendentistes de la Generalitat en fa-
vor dels socialistes. “A Catalunya
mana la ciutadania i no el PSOE”, va
afirmar, i va afegir que Illa “hauria
de dimitir no per ser candidat a les
eleccions, sinó pel fet de ser el pitjor
gestor d’Europa de la pandèmia”.
Després d’apostar per l’ajornament
de les eleccions per l’auge de la pan-
dèmia, des de Junts van anunciar
una campanya per fomentar el vot
per correu i reduir així la mobilitat
el dia de les eleccions. Imatge de paperetes electorals en un col·legi durant
Des de les files republicanes, la les eleccions del 2017. PERE VIRGILI
secretària general d’ERC, Marta
Rovira, es va pronunciar en la ma- sanitàries”, va dir, en al·lusió als in-
teixa línia en una entrevista a Cata- Missatge formes de Salut, i va afegir, marcant
lunya Ràdio. Va donar per fet que els JxCat i ERC distàncies amb les conselleries
comicis seran el 14 de febrer: “No te- d’ERC, que és Exteriors l’encarre-
nim alternativa, ho hem d’assumir”. criden a gat d’organitzar les eleccions. Mar-
Des de Suïssa, Rovira va animar l’in- la mobilització ta Rovira, al seu torn, va criticar que
dependentisme a organitzar-se i do- sobiranista s’acusi els republicans de voler go-
nar “confiança i seguretat” a la ciu- per derrotar vernar amb el PSC, i ho va atribuir
tadania per acudir a les urnes, des- Salvador Illa a una “campanya de desgast buida
prés d’uns dies en què el debat ha si- de contingut” de JxCat.
gut la manca de seguretat en les
Fer fora els “colpistes”
condicions per anar a votar. Com Retret
Artadi, la dirigent exiliada va de- Rovira nega Illa no només va ser protagonista per
nunciar una “maniobra d’estat” del les crítiques dels independentistes,
PSC i el PSOE per imposar la data i cap pacte amb sinó perquè també li va sorgir un ali-
guanyar les eleccions: “Se’ls veu el el PSC i acusa at incòmode si guanya el 14-F: l’ex-
llautó”. També Albiach, tot i que els Junts d’intentar trema dreta. El secretari general de
comuns siguin els socis dels socia- “desgastar Vox, Javier Ortega Smith, va explicar
listes a l’Estat, va criticar Illa: “És Esquerra” a Ok Diario que estaria disposat a in-
escandalós que dimiteixi de minis- vestir el candidat del PSC com a pre-
tre per ser candidat”. Per la seva sident si servís per evitar que gover-
banda, Carlos Carrizosa, de Cs, va nin els independentistes a Catalu-
reclamar al govern espanyol que ga- nya. “Si de nosaltres depèn que no
ranteixi que el 14-F serà segur. governin els separatistes i colpistes,
Malgrat coincidir en el missatge, farem tot el que estigui a la nostra
JxCat i Esquerra ahir tampoc es van mà, fins i tot donant suport a algun
estalviar els dards. Sobre si les elec- candidat a la investidura”, va assegu-
cions seran segures, Artadi va defu- rar –iinforma Ivet Nuñez–. Vox es
gir valorar el protocol preparat pel presenta a les eleccions al Parlament
Govern ni si s’ha de revisar, tenint amb Ignacio Garriga i les enquestes
en compte que per ajornar el 14-F li donen representació. L’últim CIS
van assegurar que les mesures pre- augura que el partit d’ultradretà po-
ses no eren suficients. “Hem seguit dria arribar als 10 diputats i ser deter-
les recomanacions de les autoritats minant per fer govern.e
06
política
CESC MAIDEU
BARCELONA
Els comicis del 14-F segueixen en
peu, i això vol dir que la maquinària
electoral que ha de permetre que hi
hagi meses, paperetes i urnes tampoc
s’atura. Dimecres van tenir lloc els
sortejos de meses i ahir es va comen-
çar a lliurar, porta per porta, la notifi-
cació a les persones seleccionades.
Només unes hores després, les juntes
electorals de zona (JEZ) ja havien re-
but desenes d’al·legacions de ciuta-
dans que intentaven esquivar el tràn-
gol. 90 persones van presentar excu-
ses a la JEZ de Sabadell en només 24
hores. 30 persones ho van fer a la JEZ
de Puigcerdà i 20 a Tarragona. Con-
sultades per l’ARA, la majoria de jun-
tes electorals esperen que hi hagi un
rècord d’al·legacions, ja que la pandè-
mia posa els membres de les meses en
una situació delicada.
No tothom viu de la mateixa ma-
nera aquest tràmit: a alguns els fa
respecte, a d’altres fins i tot por, i
n’hi ha que confien en les mesures
de seguretat. “Anirem protegits, no
crec que passi res”, argumenta en
Pau Batlle, de 46 anys, que ahir va sa-
ber que li tocaria estar en una mesa
a Sils. L’Eva Capdevila, de 60 anys,
pensa tot el contrari. “Estar en una
mesa vol dir viure els 15 dies després
amb por d’haver-me contagiat”. Afe-
geix que es prepararà “per anar a una
guerra”, en referència als materials
de protecció que portarà. De fet, el
primer que va pensar va ser en quan-
tes mascaretes es compraria.
A l’hora de la veritat, l’Eva no hau-
rà de portar de casa el material de
protecció, ja que el Govern li facilita-
rà cinc mascaretes –quatre de quirúr-
giques i una FFP2–, una pantalla fa-
HORITZÓ ELECTORAL
“Estar en una mesa
és viure amb por
els 15 dies següents”
Els membres designats, siguin presidents, vocals o
suplents, tenen set dies per intentar esquivar la citació
cial, guants i gel hidroalcohòlic. A
més, els membres de les meses tam- Excuses
bé portaran entre les 19 h i les 20 h –la La Junta de
franja en què es recomana que votin
els positius de covid-19 i els contactes Zona de
estrets– un equip de protecció inte- Sabadell va
gral (EPI). A l’Eva també li preocupa rebre 90
el moment d’agafar el DNI de la per- al·legacions
sona que vol votar: “Em desinfecta- en un sol dia
ré les mans tres vegades cada cop que
toqui un carnet”. A priori, les meses
no tocaran cap DNI, ja que els votants Presses
l’ensenyaran a distància: sempre Els consistoris
s’hauran de mantenir a 1,5 metres
dels membres de la mesa i només es han hagut de
podran treure la mascareta si el pre- tancar els
sident o algun vocal els hi demana per preparatius
comparar-lo amb la imatge del DNI. en un temps
rècord
Test d’antígens?
Tot i aquestes mesures, l’Adrià Fe-
brer, de 24 anys, continua preocu-
pat. Ell viu a Vic i durant tota la pan-
dèmia ha “reduït al màxim la inter-
acció social” perquè ha de cuidar la
seva àvia de 86 anys. Tot el que no
s’ha exposat els últims mesos s’ex-
posarà el 14 de febrer, ja que li ha to-
cat ser president de mesa. “Almenys
ens podrien fer test d’antígens”, co-
menta. Una mesura que la Genera-
litat no assegura i que només preveu
com a possibilitat. El que sí que tin-
drà al col·legi electoral és un termò-
metre per vigilar que la seva tempe-
ratura no superi els 37,5 graus.
El protocol de seguretat de les
eleccions també afecta els ajunta-
ments, que són els encarregats
d’adaptar els espais. El Govern els va
instar a no fer servir com a centres de
votació les escoles i els va recomanar
que es votés en “espais amplis” que
estiguin permanentment amb les
portes i les finestres obertes. L’afora-
ment marcat per l’executiu és el de
2,5 m2 per persona. El protocol tam-
bé obliga a ubicar l’espai de votació de
tal manera que s’hi puguin fer cues a
l’exterior. “Hem passat d’un local de
votació a tres”, explica l’alcalde de
Sils, Eduard Colomé. Per evitar aglo-
meracions a l’interior, també es mar-
carà amb ratlles a terra les direccions
i en tot moment s’haurà de respectar
el metre i mig de distància. Per con-
trolar-ho, també s’augmentaran el
nombre de persones destinades a la
regulació dels accessos. “Unes elecci-
ons ens sortiran al preu de dues”,
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
Dos membres d’una mesa
electoral a la localitat
basca de Durango durant
les eleccions del juliol de
l’any passat. EFE
apunta Carlos Cordón Núñez, alcal-
de de Cerdanyola del Vallès.
Al Joan, de 63 anys, se li presenta
una decisió complicada: negar-se o
no a constituir una mesa a Rubí. “No
tinc por, però a la meva família no li fa
cap gràcia”, explica. És hipertens i, a
més, va a veure cada dia la seva mare
de 93 anys. “No només és un risc per
a mi, sinó per a tota la família, i per
això intentaré esquivar-ho”. Ara té
set dies per presentar al·legacions i,
després, la JEZ decidirà si s’adequa
a un seguit d’excepcions que perme-
ten excusar-se d’aquesta obligació.
Algunes són patir una discapacitat,
una baixa mèdica, una baixa maternal
o la cura de menors de 8 anys o de per-
sones amb discapacitat.
Altres excepcions
Altres excepcions són l’edat avança-
da, una de les variables que més in-
cidència té en la gravetat del covid.
Els més grans de 70 anys ja han es-
tat exclosos del sorteig, i els que en
tenen més de 65 poden negar-s’hi
amb un escrit a la JEZ o quan el fun-
cionari els entregui la notificació a
casa. D’altres venen donades per
l’ofici: els candidats, els serveis es-
sencials o els directors de mitjans de
comunicació també es poden excu-
sar. Fins i tot ho pot fer un religiós
o religiosa en règim de clausura.
Però per compensar les persones
que s’excusin o no es presentin –cosa
que comporta multes i fins i tot penes
de presó– existeixen els suplents. A la
Míriam Peiró, de 39 anys, li ha tocat
ser segona suplent a Cerdanyola del
Vallès: “Crec que no em tocarà, però si
em toca ho faré per responsabilitat”.
Per a ella és un enigma saber si acaba-
rà passant el 14 de febrer en un col·le-
gi electoral. De fet, encara continua
sent una incògnita per a tothom.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
TRIBUNALS
Cifuentes culpa la universitat
de la falsificació del TFM
L’expresidenta madrilenya no conserva el
treball ni el títol, però manté que el va fer
OT SERRA
MADRID
Cristina Cifuentes trasllada a la Uni-
versidad Rey Juan Carlos (URJC) la
responsabilitat de la presumpta fal-
sificació de l’acta del seu treball de fi-
nal de màster. En la seva declaració
durant el judici va assegurar ahir al
jutge que va fer el treball, que el va
entregar i que no va idear ni ordenar
que es fes una acta inventada. “No
sabia que es feia aquest document”,
va assegurar l’expresidenta de la Co-
munitat de Madrid. Així, davant
l’evidència que les membres del tri-
bunal que suposadament l’haurien
avaluat no recorden el seu treball i
una d’elles –processada– ha recone-
gut la falsificació, l’estratègia de Ci-
fuentes és intentar demostrar que es
va fer d’amagat seu.
L’expresidenta madrilenya va
deixar clar que amb l’únic amb qui
tenia contacte sobre el màster era
amb Enrique Álvarez Conde, direc-
tor de l’institut de dret públic de la
URJC en aquells moments i mort
l’abril del 2019. En les dues primeres
sessions de judici, les incriminaci-
ons apunten principalment cap a ell.
Cifuentes va subratllar que va ela-
borar el treball de final de màster so-
bre el repartiment competencial en
matèria de seguretat ciutadana i que
va intercanviar un parell d’esbor-
ranys amb Álvarez Conde. En l’acta
Margarita Robles demana explicacions
al Jemad per haver-se vacunat
ARA
BARCELONA
El cap de l’estat major de la defen-
sa (Jemad), el general Miguel Án-
gel Villarroya, i altres càrrecs mili-
tars han rebut una primera dosi de
la vacuna contra el covid-19. Ho
han fet dins del pla de vacunació de
les forces armades, tal com va con-
firmar Europa Press segons fonts
de l’estat major de la Defensa. No
obstant això, la ministra de Defen-
sa, Margarita Robles, va reclamar
ahir a Villarroya que ho expliqui
amb detall en un informe.
En declaracions recollides per
l’agència, Robles va assegurar que
desconeixia que el Jemad s’hagués
vacunat fins que ho va veure publi-
cat als mitjans de comunicació, i va
especificar que vol conèixer quin
protocol s’ha seguit per establir les
prioritats de vacunació dins l’exèr-
cit. Segons El Confidencial Digital,
consta com a avaluada el 2 de juliol
del 2012 i Cifuentes va explicar que
aquell dia va anar al centre a entre-
gar-lo i exposar-ne les línies gene-
rals, perquè no era una defensa prò-
piament, va assegurar. Les persones
que l’escoltaven no eren les que
l’acabarien avaluant, segons la seva
versió, perquè hi havia un home i a
l’acta hi apareixen tres dones.
El vídeo de la polèmica
El 21 de març del 2018, el dia en què
ElDiario.es va publicar la notícia
que va originar tot l’escàndol, Ci-
fuentes va reclamar a la universitat
que li lliurés una còpia del títol, de la
matrícula i del pagament, així com
una certificació on constessin les
dotze assignatures cursades i la
tretzena, que era el treball de final
de màster. No se li va poder fer ar-
ribar el títol, va assegurar, però sí
l’acta sobre el TFM, que és el docu-
ment que Cifuentes va ensenyar en
un vídeo que va enregistrar aquella
tarda per defensar-se. Cifuentes va
assegurar que en aquell moment
creia que la universitat actuava “de
bona fe” i que mai va pensar que se
li hagués traslladat una acta falsa.
“Si ho hagués sabut no l’hauria en-
senyat”, es va justificar.
Ahir també van declarar com a
testimonis Clara Souto i Alicia Pé-
rez de los Mozos, membres del tri-
bunal juntament amb Cecília Rosa-
do, que està processada. Totes du-
COVID
també s’haurien vacunat el general
Francisco Braco, al capdavant del
comandament d’operacions, i el cap
de l’estat major conjunt (Jemacon),
el tinent general Fernando García
González-Valerio.
Fonts de l’estat major van expli-
car a Europa Press que les forces ar-
mades disposen de la seva pròpia
Cristina Cifuentes ahir durant la seva declaració
davant del jutge. EFE
es van cedir la seva firma a Rosa-
Acusació do, encarregada de falsificar l’ac-
L’expresidenta ta per ordre d’Álvarez Conde i
“pressionada” per Maite Feito, la
madrilenya tercera processada i en aquell
apunta com a moment assessora del conseller
responsable d’Educació. Més tard, el rector de
Álvarez Conde, la URJC, Javier Ramos López, va
mort el 2019 declarar que quan va comparèi-
xer en roda de premsa el 21 de
març del 2018 creia que Cifuen-
tes havia fet el màster, perquè és
el que se li havia transmès. Va
abonar així la teoria que Álvarez
Conde actuava per lliure.e
quota de vacunes en el reparti-
ment del ministeri de Sanitat –al
marge de les que s’envien a les
comunitats–, i que l’òrgan va re-
dactar un protocol que prioritza
el personal sanitari, membres de
les missions internacionals i la
cadena de comandament seguint
el criteri d’edat, amb l’objectiu
d’assegurar el lideratge de les
operacions. I aquí, argumenten,
s’enquadrarien el Jemad i els al-
tres càrrecs militars.
Advertència del PSOE
La polèmica per les vacunacions
no només afecta l’exèrcit. En pa-
ral·lel, el PSOE va demanar ahir
als seus càrrecs públics que dimi-
teixin si s’han vacunat quan no
ho havien de fer. En un comuni-
cat recollit per Efe, la direcció del
partit va reclamar les dimissions
Imatge d’arxiu després que es fes públic un nou
del cap de cas de vacunació irregular en les
l’estat major de files socialistes: l’alcalde d’Asín
la defensa, (Aragó), Rogelio Garcés. “Aques-
Miguel Ángel ta mena d’actituds reprovables
Villarroya. estan molt allunyades del que
BALLESTEROS / EFE signifiquen les nostres sigles”,
conclou el PSOE en l’escrit, ad-
vertint els seus militants.e
07
política
PRESOS POLÍTICS
Cuixart rebutja
els indults com a
“solució” al
conflicte polític
MIREIA ESTEVE
BARCELONA
El president d’Òmnium, Jordi Cui-
xart, va tornar a rebutjar ahir els in-
dults i la reforma del Codi Penal
com a “solució” al conflicte polític
que viu Catalunya. “Ni renúncies, ni
penediment, ni reformes parcials
del Codi Penal, ni encara menys in-
dults són la solució a la situació que
estem patint”, va afirmar Cuixart en
la seva intervenció a l’assembla ge-
neral ordinària que l’entitat va cele-
brar ahir a la tarda al CCCB, en la
qual també va participar el vicepre-
sident, Marcel Mauri. Cuixart va
tornar a apostar per l’amnistia per
acabar amb la “repressió”. “Posar fi
a la repressió ens permetrà poder
negociar amb l’estat espanyol”, va
defensar el president d’Òmnium.
El govern espanyol té sobre la
taula des de fa mesos diverses peti-
cions d’indults per als presos, però
encara no ha resolt els expedients
perquè està a l’espera que el Tribu-
nal Suprem li enviï el seu informe.
La Fiscalia ja s’hi ha mostrat en con-
tra, però l’Advocacia de l’Estat en-
cara no s’ha posicionat. Amb tot, el
president espanyol, Pedro Sánchez,
es va obrir a concedir els indults als
presos. De fet, tot i que Cuixart va
insistir que aquesta mesura no és la
solució al conflicte, la majoria de lí-
ders independentistes ja accepten
obertament l’indult, sense renunci-
ar a l’amnistia.
Cuixart va reivindicar la seva llui-
ta a la presó per defensar el dret a
l’autodeterminació i va acabar pro-
nunciant el seu “Ho tornarem a fer”.
Va assegurar que no era una frase
“contra ningú” sinó que el que pre-
tén és “reivindicar” l’exercici de tots
els drets “que han estat qüestionats
i vulnerats per l’estat espanyol”.
Terribas i Muñoz, a la junta
A l’assemblea d’ahir, l’entitat cultu-
ral també va comunicar cinc noves
incorporacions a la junta directiva,
entre les quals hi ha la de la perio-
dista Mònica Terribas i el politòleg
Jordi Muñoz.e
Jordi Cuixart a les portes de
Lledoners. PAU VENTEO / EUROPA PRESS
08
Els contractes secrets de les
vacunes que ha comprat la UE
La Comissió només ha publicat un dels acords, i encara amb la informació clau censurada
JÚLIA MANRESA NOGUERAS
BRUSSEL·LES
Les vacunes que ja s’han adminis-
trant a milers de catalans han arri-
bat gràcies a les compres que ha lide-
rat la Comissió Europea en nom dels
vint-i-set estats de la Unió Europea
amb les principals farmacèutiques.
Una negociació ràpida i efectiva pe-
rò gens transparent. L’executiu co-
munitari ha donat poques explicaci-
ons més enllà de fer grans anuncis
quan ha tancat acords per assegu-
rar-se milers de milions de dosis de
fins a sis vacunes diferents: les de
Pfizer/BioNTech i Moderna, ja en
distribució, i les d’Oxford/AstraZe-
neca, Sanofi, Johnson & Johnson i
CureVac. I està en converses amb
d’altres com Valneva o Novavax. Pe-
rò només un contracte és públic, i
encara amb una versió censurada.
Poc més sabem. La Comissió ha
negociat a través d’un comitè amb
Internacional
representació dels governs, però
sense cap contribució del Parla-
ment Europeu, per exemple, que
des del primer dia li retreu falta de
transparència.
Ha sigut després de la pressió de
l’Eurocambra i de la societat civil
que finalment la setmana passada
Brussel·les va posar a disposició
dels eurodiputats una versió censu-
rada d’un dels contractes (el de Cu-
reVac), que només podien consultar
en una sala de lectura tancada i so-
ta confidencialitat. El format va
provocar tantes queixes que s’ha
acabat publicant el document. La
Comissió assegura que farà el ma-
teix amb el de Pfizer, però que ne-
cessita l’autorització de totes les
empreses per publicar-los.
En la versió censurada hi falta la
informació més important: preus,
indemnitzacions i calendaris. A
més, la vacuna de CureVac encara
no està ni aprovada; per tant, només
és un “precontracte”, recorda l’eu-
PANDÈMIA
roparlamentària de Ciutadans So-
Retard raya Rodríguez. La Defensora del
AstraZeneca Poble Europeu, Emily O’Reilly, ha
obert aquest divendres una investi-
va anunciar gació contra la Comissió davant
ahir que aquesta opacitat.
no complirà
el calendari El preu de la dosi
de distribució S’ha conegut perquè una ministra
belga el va filtrar
La prova més evident de l’opacitat
Investigació de tot aquest procés és que el preu
La Defensora de la dosi de cada vacuna es coneix
perquè el va filtrar en un tuit la mi-
del Poble nistra belga de Pressupostos, Eva
Europeu De Bleeker. La Comissió considera
investiga aquesta informació “confidencial”
l’opacitat dels perquè “debilita” la seva posició ne-
contractes gociadora, tot i que les vacunes es
paguen amb fons públics. Segons la
taula que De Bleeker va publicar (i
després esborrar), el preu de la do-
si de Pfizer és de 12 euros i la de Mo-
derna de 14,6. La d’Oxford/AstraZe-
neca costa 1,78 euros, la de Sanofi
7,56 i la de CureVac 10. Brussel·les,
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
però, no ha confirmat aquestes xi-
fres i en el contracte publicat aques-
ta dada està censurada. I no només
això, tampoc se sap el finançament
públic que ha rebut cada empresa
per desenvolupar la vacuna. “Ente-
nem que qüestions com la propietat
intel·lectual estiguin capades, però
el preu de les dosis i els diners avan-
çats per a la investigació a fons per-
dut no entenem per què no es poden
conèixer”, diu l’eurodiputat del
PSOE Nicolás González Casares.
Les indemnitzacions
Els estats assumeixen bona part
de la responsabilitat
Una de les qüestions més polèmiques
és la de la responsabilitat en cas d’in-
compliments, de problemes amb
l’eficàcia de les vacunes o d’efectes se-
cundaris. Brussel·les assegura que la
responsabilitat recau en l’empresa.
Alhora, però, “per compensar els ris-
cos potencials que prenen les farma-
cèutiques a causa del poc temps per
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
L’ESTAT ISLÀMIC L’Estat Islàmic s’atribueix el doble
REIVINDICA L’ATAC atemptat suïcida de dijous que va deixar
A BAGDAD almenys 32 morts i 110 ferits en un mercat
de Bagdad. La reivindicació es va fer ahir a
El contracte de CureVac
censurat i publicat per la
Comissió Europea. XAVIER BERTRAL
desenvolupar les vacunes, són els es-
tats els que indemnitzaran les empre-
ses si hi ha problemes de responsa-
bilitat legal en certes condicions”. Ai-
xí consta també en el contracte, pe-
rò el problema és que les condicions
també estan censurades. “La manera
com la indústria farmacèutica inten-
ta crear una dinàmica de fets consu-
mats és preocupant i pot tenir conse-
qüències més enllà de la pandèmia”,
alerta Yannis Natsis, responsable
d’Acció Política de l’Aliança Europea
per a la Salut Pública.
El repartiment
Pfizer i AstraZeneca ja han
incomplert el calendari pactat
L’altre gran problema és el reparti-
ment i la distribució de dosis. Brus-
sel·les no ha fet públic quantes va-
cunes de cada empresa està rebent
cada govern ni tampoc el calendari
de distribució. En el contracte de
CureVac no s’estableix cap sanció si
hi ha un retard en l’entrega, com ja
ha passat amb Pfizer i com ahir va
anunciar Oxford/AstraZeneca. De
fet, es fixa un calendari estimatiu on
totes les xifres i dates estan censu-
rades, i en el text només hi consta
l’obligació de les empreses “d’infor-
mar degudament i tan aviat com si-
gui possible” del retard i enviar un
calendari revisat. Natsis és molt crí-
tic en aquest sentit: “Tothom sabia
que estaven prometent per sobre de
les seves possibilitats, no era possi-
ble que poguessin distribuir milions
de vacunes tan ràpidament”.e
09
internacional
través del canal de Telegram del lloc de custodiat. L’atac, pensat per causar el
propaganda jihadista Amaq. Dos homes es nombre de víctimes més gran possible, és
van immolar en un mercat de roba del un indici de la reactivació del grup, que
centre de la capital iraquiana, fortament havia arribat a controlar un terç del país.
Peter C. Gøtzsche
METGE, INVESTIGADOR CIENTÍFIC, AUTOR DE ‘VACUNAS. VERDADES, MENTIRAS Y CONTROVERSIAS’
“L’epidèmia ha matat persones
i també les nostres normes ètiques”
L’efecte és força baix. Els grans as- món sencer, és probable que hà-
QUIM ARANDA sajos aleatoris no han demostrat cap gim perdut molts més anys de vi-
LONDRES efecte sobre els resultats importants, da dels que hem guanyat.
com la transmissió als altres, l’ingrés
Peter C. Gøtzsche, danès, de 71 hospitalari, la infecció bacteriana ¿Podríem dir que gràcies a un
anys, va ser nomenat el 2010 cate- pulmonar o la mortalitat. any de pandèmia hem avançat en
dràtic de disseny i anàlisi d’investi- Condicional ciència el que hauríem avançat
gacions clíniques de la Universitat Oficialment, no coneixem el cost de “Si t’has de en deu sense covid?
de Copenhaguen després d’una les vacunes que ha comprat la Unió vacunar o no La rapidesa amb què s’han des-
llarga trajectòria en el món de la bi- Europea. Per què aquesta falta de envolupat les vacunes mostra
ologia i la medicina. El 1975 va co- transparència? ¿Hem sacrificat la depèn de què es pot obtenir quan els go-
mençar la seva carrera a la farma- democràcia i la transparència a molts factors, verns inverteixen en la ciència.
cèutica sueca Astra AB, que el 1999 causa de la pandèmia a Europa? i sobretot M’agradaria veure un compro-
es fusionaria amb la britànica Ze- L’epidèmia ha matat persones i d’on vius” mís similar contra la tuberculosi,
neca i formaria l’ara famosa Astra- també les nostres normes ètiques. que mata milions de persones.
Zeneca. El 2013 va publicar Medi-
camentos que matan y crimen orga- En el seu llibre és molt crític amb Cal obligar a vacunar?
nizado. I tot just acaba d’aparèixer com s’ha gestionat la pandèmia. Llegiu l’entrevista No. Si t’has de vacunar o no depèn
la versió, també en castellà, de Va- ¿No ha canviat d’opinió davant la sencera a l’Ara.cat de l’edat, d’altres factors de risc i,
cunas. Verdades, mentiras y contro- gravetat de la situació? sobretot, d’on vius, ja que el risc de
versias (Capitán Swing). El text in- La meva estimació superficial d’un mort varia més de 3.000 vegades
clou un capítol final sobre el covid. cost de 8 milions d’euros per cada entre països. Si vius a Taiwan, no hi
Amb visió molt científica, alguns persona de 82 anys la vida de la qual veig cap raó: només 7 persones han
dels plantejaments poden xocar s’allarga gràcies a les nostres draco- mort, d’una població de 23 milions
per la seva radicalitat. nianes mesures contra el coronavi- d’habitants; han controlat l’epidè-
rus és massa optimista. Mirant el mia millor que cap altre país.e
M’haig de vacunar contra el covid?
Des del punt de vista de la salut pú-
blica, és altament racional fer-ho a
partir del coneixement que tenim
de les vacunes i les conseqüències
devastadores de la pandèmia.
I els nens?
Em sembla poc ètic, sobretot per-
què les vacunes podrien causar
danys importants i danys descone-
guts encara per aclarir. El covid-19
no és una malaltia greu per als nens.
No vacunem els nens contra la grip
tot i que alguns han mort durant les
pandèmies de grip. Per tant, tampoc
no ho hem de fer contra el covid-19.
¿Ens hem de preocupar per la se-
guretat de les vacunes?
No sabem res sobre els danys a llarg
termini. A més, els governs de diver-
sos països han concedit als fabri-
cants de vacunes una protecció le-
gal a les empreses contra les deman-
des de pacients per danys causats
per la vacuna. Per tant, les úniques
que han adquirit el 100% d’immuni-
tat són les farmacèutiques.
Confia en les dades que donen?
Les dades mai no són de fiar. En el
passat han manipulat els resultats. És
probable, però, que les vacunes siguin
molt efectives. Tenen alguns efectes
perjudicials a curt termini, però. Un
dany que en aquest cas no impedeix
les activitats diàries. Però no en sa-
bem els perjudicis a llarg termini.
Ens hem de vacunar contra la grip?
JOACHIM RODE
10
internacional
Dubtes sobre la letalitat de la variant britànica
Johnson atribueix l’augment de la mortalitat a la mutació i l’OMS a la sobrepressió dels hospitals
QUIM ARANDA
LONDRES
Una de freda i una de calenta. El pri-
mer ministre britànic, Boris John-
son, va assegurar ahir que hi ha “al-
gunes evidències que la nova variant
de covid-19, identificada primera-
ment a Londres i al sud-est [d’Angla-
terra], podria anar associada a un
grau de mortalitat més alt”. Més o
menys el 30%. El premier, a més, va
atribuir a l’impacte d’aquesta vari-
ant que l’NHS, el servei de sanitat
públic, estigui “sota una intensa
pressió”. La mala notícia de Johnson
va anar acompanyada d’una de posi-
tiva. També va assegurar que “totes
les evidències mostren que les dues
vacunes que actualment s’utilitzen
[la de Pfizer/BioNTech i la d’Ox-
ford/AstraZeneca] continuen sent
efectives contra les noves variants”.
Les alarmistes paraules inicials
de Johnson van ser matisades pos-
teriorment per l’assessor científic
del govern, Patrick Vallance, que va
afirmar que als hospitals el registre
de mortalitat és, si fa no fa, el mateix
en termes generals entre els paci-
ents que s’han infectat amb la vari-
ant original i la nova. Amb tot, altres
dades suggeririen més mortalitat,
però va subratllar que eren “encara
incertes”. Les primeres evidències
més preocupants indiquen que “la
mitjana de risc és que, per 1.000 per-
sones que s’han infectat amb la vella
variant, aproximadament unes 10
malauradament moriran”. “Amb la
nova variant, per 1.000 persones in-
fectades, aproximadament 13 o 14 es
pot esperar que morin”, va dir.
L’augment es donaria en els més
grans de 60 anys.
Vacunes i variants
Vallance va assegurar que sí que es
pot afirmar que la nova variant és
més contagiosa, entre el 30% i el
70%, com ja s’havia apuntat. Si bé es
va mostrar contundent pel que fa a
l’efectivitat de les dues vacunes que
ara ja s’utilitzen al Regne Unit per a
la variant antiga i la britànica, va ser
més caut amb les variants detecta-
des al Brasil i a Sud-àfrica: “Tenen
algunes característiques que potser
fan que siguin més resistents a les
vacunes”. L’expert va reconèixer
que “hi ha més preocupació”, però
que encara falten dades.
L’Organització Mundial de la Sa-
lut (OMS), però, no corrobora les
afirmacions del premier britànic.
PANDÈMIA
Administren Ahir deia que encara no havia vist
la vacuna dades que donin suport a l’anunci
d’Oxford a un del Regne Unit segons el qual la va-
home a la riant B.1.1.7 és “més letal”, a més de
ciutat de York. més transmissible. Mike Ryan, cap
LEE SMITH / REUTERS del programa d’emergència de
l’OMS, instava ahir l’opinió pública
a “mantenir la calma al voltant dels
problemes d’aquestes variants”.
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
“Hi ha una gran diferència entre
la letalitat d’un virus, la mitjana de
persones que un virus mata, i la mor-
talitat del virus. Si tinc un milió de
persones infectades i la letalitat és
de l’1% no és el mateix que si en tinc
dos milions amb la mateixa letalitat,
perquè el doble de persones mori-
ran. El que estem veient és que un
augment de la incidència condueix a
un augment de la mortalitat. Si els
casos es descontrolen, les morts
s’escapen de les mans perquè el sis-
tema de salut queda desbordat”, va
dir Ryan. La doctora Maria van
Kerkhove, que encapçala la respos-
ta de l’OMS al covid-19, reiterava
que l’ens encara no ha vist dades del
Regne Unit que suggereixin que la
variant B.1.1.7 és més transmissible.
La teoria que defensa l’OMS,
doncs, és que el gran nombre de ca-
sos que s’han produït al Regne Unit
des de mitjans de desembre, atribu-
ïbles en aquest cas a la variant bri-
tànica, ha comportat l’augment de
la mortalitat per la sobrepressió als
hospitals. De fet, en les últimes 24
hores el Regne Unit ha registrat
1.401 defuncions. Des de l’11 de ge-
ner el país ha registrat 12.620
morts, una mitjana de més de mil
casos diaris.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
Un voluntari de seguretat ahir en un punt de control de salut a Wuhan. ROMAN PILIPEY / EFE
Wuhan, la zona zero que
sobreviu al coronavirus
Un any després del confinament, la Xina silencia les crítiques
DOLORS RODRÍGUEZ PUERTO
PEQUÍN
Fa un any el confinament de la ciutat
de Wuhan va alertar al món que està-
vem davant una epidèmia prou serio-
sa per recloure onze milions de perso-
nes. Des d’aleshores la Xina ha canvi-
at: ha tancat les fronteres, s’ha aïllat i
ha exercit un estricte control de mo-
viments sobre la població.
El món també s’ha transformat. La
mesura extrema adoptada a Wuhan es
va anar replicant tal com avançava la
pandèmia. Les fronteres s’han tancat,
l’economia s’ha col·lapsat i els viatges
s’han convertit en un mal de cap. Ter-
mes com ara confinament, quarantena
o toc de queda han passat a formar part
del nostre vocabulari habitual.
Tot va començar a Wuhan, una ciu-
tat molt ben comunicada de l’interi-
or de la Xina. Des de desembre del
2019 s’estaven detectant casos d’una
estranya pneumònia. Però el govern
municipal va ocultar les dades i va per-
metre que, per exemple, se celebres-
sin festes populars amb més de
40.000 persones. L’1 de gener es va
tancar el mercat de Huanan, on es ve-
nien animals salvatges vius i on es creu
que es va originar el brot. El dia 7 es
va confirmar que estàvem davant un
nou coronavirus i el 20 de gener
Zhong Nanshan, el principal epidemi-
òleg de la Xina, va anunciar que existia
transmissió de persona a persona.
Raquel Delgado va sortir de Wuhan
hores abans del tancament de la ciutat.
Quan va agafar el cotxe amb la seva pa-
rella per anar a passar les festes de
l’Any Nou al poble de la família d’ell,
Tangjiatian, assegura que no sospita-
ven res del que estava a punt de passar.
Pequín va aplicar el confinament de
Wuhan de matinada, mentre la gent
dormia. La Raquel recorda: “Ens en
anàvem per quatre dies i no vam poder
tornar fins al maig. Ni tan sols em vaig
emportar l’ordinador perquè vaig pen-
sar que eren pocs dies i estaríem de fes-
ta”. Tangjiatian és una petita localitat
a una hora i mitja en cotxe de Wuhan.
Bloquejats durant setmanes
El poble també es va tancar. Residents
i familiars com ells es van quedar blo-
quejats. El primer mes es controlava
la temperatura de tots els veïns. Per a
les compres s’organitzaven expedici-
ons als pobles pròxims dos dies a la
setmana. Malgrat el llarg confinament
en un lloc aïllat i amb la seva nova fa-
mília xinesa, aquesta catalana reco-
neix que va ser millor que passar-lo
tancada en un apartament a Wuhan.
La Raquel destaca que com que era
un lloc petit tothom s’ajudava. Ella
creu que “a la Xina es té més en comp-
te tot el que és col·lectiu; respecten allò
que no has de fer, per protegir-te a tu
i també als altres, mentre que a Espa-
nya som més individualistes”. Nascu-
da a Montornès del Vallès fa 28 anys,
viu des del 2019 a Wuhan, on treballa
en un hotel de recepcionista.
La situació a Wuhan va ser molt
dura, especialment les primeres set-
manes, en què la gent va quedar aï-
llada a casa i van circular per la xar-
xa imatges d’hospitals col·lapsats on
faltaven mascaretes i material de pro-
tecció. Van passar setmanes fins que
l’exèrcit va garantir el subministra-
ment d’aliments i es van enviar més
de 40.000 sanitaris.
I després de més de 70 dies d’es-
tricte aïllament, la tornada a l’activi-
tat va ser lenta, malgrat la injecció de
diners del govern i les campanyes de
promoció turística de la ciutat. Du-
rant el confinament, l’hotel on treba-
lla la Raquel només va allotjar alguns
metges. Ella no va tornar fins que l’es-
tabliment va obrir amb normalitat.
Malgrat això calcula que fins a l’octu-
bre no van començar a tenir una ocu-
pació una mica semblant a l’anterior.
Un any després, l’economia no
s’ha recuperat del tot, el PIB de la
província ha caigut un 5% interanu-
al, però la ciutat s’ha reactivat. “Aquí
es nota que la gent està més acostu-
mada a buscar-se la vida i obrir ne-
gocis”, explica. També creu que els
possibles rebrots no fan por perquè
ara se sap com conviure amb el co-
vid-19. En aquest any convuls no ha
dubtat a casar-se i està esperant un
fill, perquè “si esperes un bon mo-
ment, potser no el trobes mai”.
La Xina ha tancat les fronteres
fins i tot per als estrangers resi-
dents. Manté el relat que tots els ca-
sos que té són “importats” per per-
sones o mercaderies que venen de
l’exterior. I per defensar la seva his-
tòria d’èxit contra el coronavirus ha
detingut o silenciat periodistes, ad-
vocats i activistes que van denunci-
ar els errors que van portar al confi-
nament de Wuhan.e
11
internacional
SEBASTIEN BOZON / EFE
■ França també demana la PCR
negativa per entrar-hi en avió
El president francès, Emmanuel Macron, va
anunciar ahir als seus socis comunitaris que a
partir de diumenge serà obligatori presentar
una PCR negativa feta en les últimes 72 hores
per entrar al país en avió. La mesura, que ja
s’aplicava a les persones procedents de fora de
la UE i que està en vigor a Holanda i Espanya, vol
frenar la propagació al país de les noves variants
de covid-19, la britànica i la sud-africana, molt
més contagioses. Els viatges considerats
essencials queden exempts d’aquest requisit.
Una setmana després d’haver imposat noves
mesures restrictives, entre les quals el toc de
queda a les sis de la tarda, la pressió segueix
augmentant sobre els hospitals francesos, amb
una mitjana de 20.000 nous casos positius al
dia. El govern francès aposta per una
“coordinació reforçada” tant pel que fa a les
proves com als períodes de quarantena entre
tots els països membres de la Unió Europea.
MARCO LONGARI / AFP
■ Sud-àfrica pagarà la vacuna
2,5 cops més cara que la UE
Sud-àfrica haurà de comprar les dosis de la nova
vacuna per al covid-19 de la farmacèutica
AstraZeneca a un preu 2,5 cops més car del que
pagarà la Unió Europa, segons s’han queixat des
del ministeri de Salut del país. L’estat més afectat
per la pandèmia al continent africà, amb 1,3
milions de casos i 38.000 morts, pagarà uns 4,32
euros (5,25 dòlars) per dosi, mentre que la UE les
paga a 1,78 euros (2,16 dòlars). Això malgrat que
AstraZeneca es va comprometre a posar un límit
de 2,5 euros per dosi a la seva vacuna per fer-la
assequible. “La raó que ens van donar és que la UE
ha invertit [en la seva recerca]”, diu el ministeri.
Sud-Àfrica, juntament amb l’Índia, està
encapçalant una iniciativa internacional davant
l’Organització Mundial del Comerç per aconseguir
que s’alliberin de la patent les vacunes i els
tractaments pel coronavirus per augmentar la
producció i reduir-ne els preus.
12
internacional
Biden vol ampliar cinc anys el pacte
de no proliferació nuclear amb Rússia
L’‘impeachment’ per inhabilitar Trump començarà dimarts al Senat
SÒNIA SÁNCHEZ
BARCELONA
En la seva primera gran decisió en
matèria de política exterior, més
enllà de temes climàtics i sanitaris,
el nou president dels Estats Units,
Joe Biden, ha proposat ampliar du-
rant cinc anys més la vigència del
tractat de no proliferació d’armes
nuclears signat pel seu país i Rússia
el 2010, el New Start, que expira el
5 de febrer. El Kremlin ja ha donat
la benvinguda a la decisió de Biden,
tot i que diu que s’esperarà a saber-
ne “els detalls” per decidir si s’hi su-
ma o no.
Trump havia anunciat, de fet, la
voluntat de donar per acabat el
tractat, que posa un límit de 1.550
al nombre de caps nuclears estra-
tègics que tant els Estats Units com
Rússia poden tenir desplegats, i
que limita també a 800 el nombre
de llançadores terrestres i subma-
rines de míssils intercontinentals
o de bombarders equipats amb
aquest armament. El New Start, de
fet, va ser el successor del tractat
Start signat pels dos països durant
la Guerra Freda.
Després de la retirada dels estast
Units l’any 2019 del Tractat de
Forces Nuclears d’Abast Interme-
di (INF), que va portar Rússia a sus-
pendre’l, també, la fi del New Start
obriria definitivament les portes a
una nova escalada nuclear que ja es-
tà en marxa. Amb el pes militar crei-
xent de la Xina, també potència nu-
clear, en el tauler internacional,
Trump es volia desfer dels límits
previstos només per a les dues grans
potències, tot i que l’explicació ofi-
cial era el suposat incompliment
dels pactes per part de Rússia. “El
Detinguts cinc col·laboradors de Navalni per frenar les protestes
ARA
BARCELONA
Fins a cinc ajudants d’Aleksei Na-
valni van ser arrestats ahir per les
autoritats russes acusats d’incitar
les protestes per demanar-ne l’alli-
berament. El líder opositor va ser
detingut diumenge passat just
quan va aterrar al país i està en pre-
só preventiva des de dilluns. El
Kremlin intensifica la repressió i
ha exigit a les plataformes de xar-
xes socials que bloquegin els mis-
satges que esperonin a manifestar-
se avui en suport de Navalni.
Entre els detinguts hi ha la seva
portaveu, Kira Iàrmix; l’advocada i
ESTATS UNITS
president [Biden] ha tingut clar des
de fa temps que el tractat New Start
és un tema de seguretat nacional
dels Estats Units. I aquesta ampli-
ació té encara més sentit quan la re-
lació amb Rússia és d’adversaris,
com és ara”, ha argumentat la nova
cap de premsa de la Casa Blanca,
Jen Psaki, a l’hora d’anunciar la
proposta d’allargament del New
Start.
De fet, Psaki ha volgut deixar clar
que la pròrroga del tractat bilateral
no suposa cap distensió en la relació
amb el govern rus, al qual conside-
activista Liubov Sobol, i la seva cap
de campanya, Anastàsia Pant-
xenko. Les autoritats han escorco-
llat els domicilis de diversos col·la-
boradors de Navalni i les oficines
del Fons Anticorrupció que encap-
çala, que dimarts va publicar una
investigació que vinculava un fas-
tuós palau secret amb el president
rus, Vladímir Putin.
El govern rus vol evitar de totes
totes les manifestacions en favor de
l’alliberament de Navalni i per això
ha intensificat l’onada repressiva
per escapçar el moviment opositor,
que està convocant protestes avui
en 65 ciutats del país. El Kremlin
avisa els ciutadans que no surtin al
carrer justificant-se en l’expansió
ren un adversari polític i al qual de- Un interceptor
manaran, diu, “responsabilitats per de míssils del
les seves accions temeràries”. En sistema de
aquest sentit, Psaki ha explicat que defensa
Biden ha donat ordres als serveis THAAD dels
d’intel·ligència perquè facin una Estats Units.
anàlisi completa del ciberatac de- REUTERS
tectat fa un mes en diverses agèn-
cies del govern, que se sospita que
prové de Rússia; de la possible inter-
ferència russa en les eleccions pre-
sidencials del novembre; de l’enve-
rinament de l’opositor rus Aleksei
Navalni, que ara torna a estar em-
presonat a Moscou; i de la suposa-
RÚSSIA
El líder opositor Aleksei Navalni sortint dilluns de
la comissaria per ser empresonat. SERGEI ILNITSKY / EFE
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
da recompensa russa per l’assassi-
nat de soldats nord-americans a
l’Afganistan que van revelar uns
quants mitjans l’any passat.
La decisió de Biden va coincidir
amb l’entrada en vigor, just ahir, del
Tractat sobre la Proliferació d’Ar-
mes Nuclears, impulsat per l’ONU,
90 dies després de ser ratificat per
50 països, cap d’ells en possessió
d’armes nuclears.
El calendari de l’‘impeachment’
Mentrestant, Biden continuava ahir
amb la seva atapeïda agenda políti-
ca interna mentre plana encara el
procés d’impeachment contra l’ex-
president Donald Trump. El líder de-
mòcrata al Senat, Chuck Schumer, va
anunciar ahir que dilluns la cambra
alta rebrà l’article del judici polític.
Tècnicament, això suposa que di-
marts començarà el procediment
per inhabilitar l’expresident i impe-
dir que es presenti a les eleccions del
2024. Unes hores abans els republi-
cans havien demanat que el procés
no comencés fins al febrer, per poder
donar temps a Trump per preparar la
defensa amb els seus advocats.
Un únic càrrec contra Trump per
“incitació a la insurrecció” va ser
aprovat a la Cambra de Represen-
tants el dia 13 de gener, una setmana
després de l’assalt dels seus segui-
dors al Capitoli, que va interrompre
l’acte formal de ratificació de la vic-
tòria de Joe Biden. L’aleshores enca-
ra president en funcions havia instat
en un míting els seus correligionaris
a manifestar-se davant la seu legis-
lativa en un discurs incendiari. Amb
l’inici del procés, Trump es va con-
vertir en el primer president de la
història dels Estats Units que s’ha
hagut de sotmetre a dos judicis po-
lítics: el 2019 va ser exonerat de
l’acusació d’abús de poder en l’es-
càndol sobre les pressions al presi-
dent d’Ucraïna perquè esbombés
draps bruts de Biden.
L’expresident ha contractat un
advocat de Carolina del Sud, Butch
Bowers, per defensar-se al Senat. El
seu advocat fins ara, Rudy Giuliani,
s’ha recusat del cas perquè ell mateix
va participar en el polèmic míting de
Trump del 6 de gener.e
del coronavirus, però el que pretén
és desinflar les protestes. “Tenim
tots els fonaments legals per acusar
de delictes menors tots els que pro-
moguin les convocatòries en perso-
na, en línia i per escrit”, ha alertat
Aleksander Gorovoi, el viceminis-
tre de l’Interior rus.
Garri Kaspàrov, el gran esca-
quista rus i ara membre de la Hu-
man Rights Foundation, va piular
dijous que unes quantes pàgines
de Facebook havien quedat suspe-
ses, i afegia en un altre tuit que “hi
ha en marxa una repressió sense
precedents a Rússia, tant a inter-
net com a fora, per evitar les pro-
testes convocades des de la presó
per Navalni”.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 13
PUBLICITAT
14
Quiròfans
lliures
de covid
L’Hospital Clínic malda per
mantenir el màxim d’operacions
no urgents tot i l’allau de malalts
GEMMA GARRIDO GRANGER
BARCELONA
Una extirpació de teixit tumoral en
un llavi, de tota una glàndula tiroi-
des i d’un apèndix, així com la col·lo-
cació d’una pròtesi de maluc. Tot ai-
xò passava ahir de manera simultà-
nia i en boxos contigus al bloc qui-
rúrgic polivalent de l’Hospital
Clínic de Barcelona. Funcionaven
dotze sales d’operacions i l’ARA va
poder accedir a quatre, on els equips
de cirurgia treballaven intensa-
ment. Infermeres i anestesistes fa-
cilitaven i supervisaven tots els pro-
cediments mentre diverses panta-
lles enfocaven els òrgans i constata-
ven la destresa dels cirurgians.
Els quiròfans del Clínic resistei-
xen el tercer assalt del coronavirus.
Per bé que l’incessant degoteig de
malalts de covid ha obligat a suspen-
dre algunes cirurgies no urgents, la
majoria de les operacions progra-
mades de cataractes i col·locacions
de pròtesis tiren endavant tal com
estava previst. A més, es garanteixen
les extirpacions de tumors, els tras-
plantaments d’òrgans i les interven-
cions per fractures greus que puguin
arribar d’urgència al centre. Amb
tot, la pressió hospitalària va en aug-
ment i les previsions són força ad-
verses. Els hospitals catalans ja han
hagut de reprogramar un 15% de
l’activitat ordinària no urgent.
En el cas del Clínic, que ha hagut
de reduir les primeres cirurgies
aquesta setmana, la xifra ja es man-
té entorn del 25%. Al seu bloc qui-
rúrgic polivalent, on s’operen tot ti-
Societat
pus de patologies, ja saben què és
haver de destinar tots els seus re-
cursos i professionals a l’epidèmia:
a l’abril es va haver de reconvertir
en una unitat de cures intensives
(UCI) exclusiva per a covid. També
són conscients de les greus conse-
qüències que va suposar no poder
operar els seus pacients durant més
de tres mesos. Alguns ni tan sols van
poder entrar a la llista d’espera per-
què no van accedir al diagnòstic. I
ningú vol tornar a aquell escenari.
Fins al maig, el centre no va comen-
çar a reactivar l’activitat ordinària.
A l’estiu, malgrat la gran reducció de
quiròfans durant tres mesos, es va
recuperar del tot.
Però ara, ¿fins quan podran ser
quiròfans lliures dels efectes del co-
vid? ¿Hauran de tornar a suspendre
activitat convencional per assistir
aquests malalts? Ningú al Clínic
s’atreveix a predir-ho. “No tenim
cap bola de vidre que ens digui com
seran les pròximes setmanes”, ad-
met la cap de l’àrea quirúrgica del
Clínic, Noemí Pou.
Pendents dels ingressos covid
El centre sap que la pandèmia obs-
taculitza la planificació a mitjà ter-
mini i ha de prendre decisions molt
immediates. Com més creix l’ocu-
pació de les àrees covid, més compe-
tència tenen la resta de patologies i
l’hospital ha d’alliberar llits despro-
gramant les operacions que no su-
posen un risc per a la supervivència
dels pacients. “Mantindrem tantes
intervencions no covid com pu-
guem. Ara hem abaixat la velocitat
i n’hem posposat algunes per redis-
PANDÈMIA
tribuir els recursos –afirma Pou–,
però, a diferència del març i l’abril,
ara mantenim molta activitat qui-
rúrgica convencional”.
El personal de l’àrea quirúrgica és
el primer al qual els hospitals recor-
ren quan les UCI convencionals se
saturen. Són professionals acostu-
Cirurgians de mats a treballar amb malalts deli-
l’Hospital cats, saben monitoritzar-los i, de fac-
Clínic extirpant to, estan formats per atendre els pa-
ahir un tumor cients més crítics. El creixement
al llavi (a dalt) i continu de la corba d’ingressos de
una cataracta covid, amb uns malalts molt inesta-
(a baix). bles, podria abocar a un nou tanca-
FRANCESC MELCION ment dels quiròfans i a fer “un can-
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
Les altres
víctimes de la
pandèmia
Demà recollim
testimonis de pacients a
qui la primera onada va
aturar proves i
intervencions de
malalties
FRANCESC MELCION
vi de cromos” amb els recursos i el
personal especialista. “No és fàcil
trobar l’equilibri entre fer tanta ac-
tivitat ordinària com puguem i anar
perdent quiròfans”, admet la coor-
dinadora del bloc, Mariluz Méndez.
L’oftalmologia no ha d’ajornar
A tres quilòmetres, al recinte de la
Maternitat, dos cirurgians opera-
ven un pacient d’una cataracta, la ci-
rurgia oftalmològica més comuna.
L’extirpació és rapidíssima, de
menys de mitja hora, però el guany
per al pacient, sempre d’edat avan-
çada, és immens. Aquesta operació
es considera no urgent, però a l’Ins-
titut Clínic d’Oftalmologia no s’està
ajornant cap intervenció pel covid,
segons l’oftalmòleg Alfredo Adán.
El director de l’Institut assenya-
la que hi ha dues raons de pes: les
operacions són ambulatòries, no hi
ha ingrés i es fan amb anestèsia lo-
cal. “Ens veuríem afectats si a la seu
del Clínic necessitessin els nostres
infermers i anestesiòlegs”, admet
Adán, que no descarta que passi,
com a la primera onada, quan la Ma-
ternitat va assumir les operacions
urgents de càncers ginecològics.
Els quatre quiròfans oftalmolò-
gics acullen una vintena d’interven-
cions diàries –trasplantaments de
còrnia, despreniment de retina o
glaucomes– i disposen de tecnolo-
gia puntera. De fet, recentment s’ha
estrenat una instal·lació molt digi-
talitzada però diàfana i lluminosa de
1.000 metres quadrats, amb què el
Clínic vol reivindicar el seu paper
públic en un àmbit dominat per les
clíniques privades.e
 ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 15
societat
3.769 VACUNES La campanya de vacunació avança i ja hi ha 652,8 PROPAGACIÓ El nombre de contagis per cada 100.000
persones 168.160 persones que han rebut la primera dosi (2.624 en les La incidència creix habitants ha augmentat un 40% en 15 dies: de 456,09 a 652,8.
immunitzades últimes 24 hores). A més, 1.270 van rebre la segona dosi i ja un 40% en 15 dies Les comarques amb més incidència són la Vall d’Aran, les
són 3.769 les persones immunitzades. Garrigues, el Solsonès i el Montsià, que estan per sobre de 1.200.

Els més grans de 70 anys

David Castanyer, que reconeix que
MARIA GARCIA té “una sensació de col·lapse immi-
GIRONA nent”. “No sé on posarem els paci-
ents la primera setmana de febrer si

són el 10% dels contagis

“La roda està en marxa i està desbo-
cada: amb l’augment dels contagis,
creixen les hospitalitzacions, creix
l’ocupació de les UCI i augmenta
també la mortalitat”. El resum de la
situació el fa el cap de l’UCI de
l’Hospital Josep Trueta de Girona,
Josep Maria Sirvent, i els números
l’avalen. A conseqüència de l’incre-
ment de positius, en tres setmanes
també s’han disparat un 70% el
nombre de persones mortes: de 278
setmanals a 470, si es comparen els
períodes que recull el portal de da-
des del departament de Salut. Per
edats, continuen concentrant la
majoria de defuncions els més
grans. El 87% de les 1.767 persones
que van morir entre el 18 de desem-
bre i el 18 de gener tenien més de 70
anys (això vol dir 1.550 morts com-
presos en aquesta franja). En can-
vi, si s’analitza el nombre de posi-
tius, els més grans de 70 represen-
ten només un 10% de tots els que es
contagien; el 49% es donen en per-
sones d’entre 30 i 60 anys, segons
les dades del mateix període.
Pel que fa a la resta d’indicadors
de la pandèmia, aquesta setmana
s’ha registrat una petita millora, tot
i que les xifres continuen dispara-
des. El nombre de casos setmanals
s’ha reduït (de 25.368 a 25.075 si es
compara del 5 a l’11 de gener, i del 12
al 18), la Rt també ha baixat (d’1,38 a
1,02), així com el nombre de proves
que surten positives: de l’11% al 8%
(vegeu gràfics). No obstant això,
s’ha incrementat la incidència acu-
mulada de 590 a 652 casos per cada
100.000 habitants.
UCIs desbordades
Ara bé, malgrat el lleuger descens
d’algunes xifres, continuen incre-
mentant-se els ingressos i l’ocupa-
ció de les UCI. A data de 21 de gener,
hi ha 2.913 persones hospitalitzades
per covid, que, sumades a les 8.237
d’altres patologies, superen els
10.000 llits ocupats, dels 15.000 que
té el sistema sanitari català. I a les
unitats de crítics els pacients covid
(631) superen els que hi són per al-
tres causes (409), per damunt del
miler de llits ocupats en total.
Abans de la pandèmia a Catalunya
hi havia 600 llits d’UCI, que durant la
primera onada es van ampliar als
1.500, però convertint tots els hospi-
tals en centres dedicats només al co-
ronavirus i a les urgències. Per asse-
es compleixen els models predic-
tius”, admet. En aquest sentit, el cap
del servei de medicina intensiva de
la Fundació Althaia de Manresa,
però el 87% de les morts Rafael Fernández, utilitza una me-
tàfora per explicar en quin estat es
troben les UCI del país: “És com si
anéssim en una pastera amb 80 per-
Els hospitals temen que s’arribi a fregar el col·lapse en sones a dins i 12 més penjades dels
laterals amb les mans. No anem bé,
15 dies amb l’augment de pacients crítics i ingressats però ningú es mor per falta d’aten-
ció”. A més, a diferència de l’octu-
bre, aquesta vegada el creixement
està sent “exponencial”, segons Sir-
E L S I N D I C A D O R S D E L A PA N D È M I A vent, que afegeix: “A la segona ona-
da teníem 1 o 2 ingressos al dia, ho
Setmanes comparades 29 des - 4 gen 5-11 gener 12-18 gener vam controlar molt bé. Però aques-
ta tercera onada s’han omplert les
Total de proves fetes % de proves positives UCI molt ràpidament”.
Xifres absolutes de PCR i antígens Respecte a les proves fetes
“S’arriba tard”
350.351 11%
10% Davant d’aquestes xifres, ahir van
242.477 8'1% sorgir diverses veus –com la del pre-
211.578
sident del Col·legi de Metges de Bar-
celona, Jaume Padrós, i la de l’ex-
president de la Generalitat Quim
0 0
Torra– que van demanar un confi-
nament domiciliari “curt i intens”.
RT Velocitat de propagació de la malaltia Incidència acumulada Però tant Fernández com Casta-
Casos per 100.000 habitants els últims 14 dies nyer i Sirvent coincideixen a afir-
1,50 mar que, encara que s’apliqués
1,38 652,8
590,5 aquesta mateixa setmana, “arriba-
1,02 456,1 ria tard”. “La roda va començar per
les festes nadalenques, va ser un er-
ror garrafal obrir-ho tot. Perquè no
has salvat l’economia i has provocat
0 0
el desbordament que tenim ara. En-
cara que féssim un confinament,
trigaríem almenys dues setmanes a
Casos per edat notar-ho als hospitals”, recalca el
Del 18/12/20 al 21/01/21 88.636 cap de l’UCI del Trueta. I, des de
75.813 Tarragona, el metge intensivista re-
70.540 coneix: “El que m’espanta i m’inqui-
59.092 eta més és que es pugui arribar al
52.858 punt que hàgim de prendre decisi-
43.788 ons difícils perquè tinguem cinc pa-
36.517 cients que necessitin ventilació pe-
28.531
rò només tinguem un respirador”,
18.244 adverteix. e
5.801
0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80-89 90 i + Madrid diu que un 9%
dels contagis són de
774
Defuncions per edat la soca britànica
Del 18/12/20 al 21/01/21
462 Madrid ha decidit endurir les me-
314 sures arran de l’increment dels
contagis per coronavirus de l’últi-
148 ma setmana. El govern madrileny
0 0 1 4 9 55 vincula l’augment a la variant bri-
tànica, que ja significa un 9% dels
0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80-89 90 i +
Font: Departament de Salut i BIOCOM-UPC / Gràfic: ARA

gurar-se de no quedar-se sense espai, contagis totals. “La presència s’ha

la majoria d’hospitals catalans han duplicat cada setmana. Han de
començat a desprogramar cirurgies Ingressos hospitalaris Ingressos a l’UCI canviar les regles del joc”, va aler-
no urgents i estan aplicant els plans Xifres actualitzades diàriament Covid No covid Xifres actualitzades diàriament Covid No covid tar ahir el govern.
de contingència per ampliar la capa- Davant d’aquest escenari, ha
citat d’atendre crítics obrint noves 15.000 1.200 decidit ampliar el toc de queda
UCI i reconvertint espais. 1.000
de les 22 h fins a les 6 del matí, i
12.000
“Es diagnostiquen entre 4.000 i 800
els bars i comerços hauran de
5.000 casos diaris. Ni que es compli- 9.000 630 tancar a les 21 h. També s’han li-
qui només l’1% dels casos, estem 6.000
600
376 513 mitat les reunions a les cases,
400
parlant de 450 ingressos diaris, és 2.868 3.235 només amb convivents, i fora de
una xifra inassumible”, alerta el
3.000 2.496 200
casa, tant en espais públics com
metge intensivista de l’Hospital de 0 0 privats el límit de les trobades és
Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona 7 gener 14 gener 21 gener 7 gener 14 gener 21 gener de 4 persones.
16
societat
MARIA ORTEGA
BARCELONA
Aquest 2021 pandèmic possible-
ment tampoc no serà l’any de la
Rambla de Barcelona, que fa anys
que espera i debat i redebat la seva
reforma urbanística. I que ara, amb
les grans botigues dels laterals tan-
cades per les noves restriccions, ha
perdut una mica més de pols. Els
pressupostos expansius de l’Ajun-
tament no han reservat d’entrada
cap partida per començar la gran
transformació, que ha de suposar
canvis com deixar un únic carril de
circulació per sentit i ampliar les
voreres i la part central, que es vol
molt més diàfana. I que busca, so-
bretot, el que s’ha batejat com “ve-
ïnificar” la Rambla: fer que sigui
una zona amb vida local i amable
per als veïns.
Només es preveuen uns 98.000
euros per a treballs de rehabilitació,
i el mateix regidor de Ciutat Vella,
Jordi Rabassa, admet que el gran
projecte avançarà en funció de la
disponibilitat pressupostària. El
nou endarreriment ha posat en
guàrdia l’associació Amics de la
Rambla, farta de promeses que no
es compleixen. “Diuen que la Ram-
bla preocupa i que és prioritària, pe-
rò no entra en el pressupost més ex-
Calendari
L’Ajuntament vol aprovar el pla
de reforma al febrer i avançarà
en funció del pressupost
pansiu”, lamenta Fermín Villar,
president de l’entitat, mentre el
comptador col·locat a l’edifici del
Cafè de l’Òpera ja marca els més de
1.700 dies de retard des que es va
aprovar el pla per reordenar l’avin-
guda. I en seguirà sumant.
El que sí que es preveu és co-
mençar a desplegar l’estratègia per
rellançar culturalment la Rambla,
amb projectes com una nova ràdio
que emetrà des d’una parada de
flors, i poder aprovar en el ple del
mes que ve el projecte executiu de
la reforma, que serà el punt de par-
tida de la gran transformació. Des
de l’equip de kmZERO, que lidera
l’exregidora Itziar González, i que
és el responsable de la redacció del
projecte, defensen que ells ja han
acabat tota la feina i tràmits i que la
pilota és només a la teulada del
consistori. Lamenten, però, que la
transformació més física anava
acompanyada de diferents estratè-
gies que ja fa dos anys i mig que
s’haurien d’estar treballant amb
els agents implicats i que ara co-
mencen de manera incipient en el
pla cultural.
La previsió és que les obres, les
que toquen pedra, es facin per fases
i comencin per la part baixa. Sem-
pre condicionades al pressupost.
Caldrà, també, resoldre alguns dels
interrogants que encara planen so-
bre la transformació, com si els qui-
oscos de premsa reduiran la seva
mida a la meitat, com s’havia dit, o si
les terrasses perdran taules. Quios-
quers i restauradors negocien ara
amb l’Ajuntament la manera de po-
URBANISME
La Rambla de
Barcelona
espera i desespera
Restauradors i quiosquers negocien per mantenir
l’espai i els antics ocellaires es neguen a marxar
1. Un grup de der conservar el seu espai o, si més
nens passant no, minimitzar la pèrdua. Una deci-
per davant del sió i l’altra aniran juntes, perquè la
comptador de ubicació de les terrasses dependrà
dies de retard de la dels quioscos –que s’hauran de
de la reforma. situar entre arbres– i viceversa.
2. Parades de
floristes Quioscos més petits
tancades “Fer quioscos de quatre metres de
aquest dijous al llarg i dos d’ample no té cap sentit,
matí. no ens hi cap ni el lavabo”, lamenta
FRANCESC MELCION Juan Jiménez, president de l’Asso-
ciació de Venedors de Premsa de la
Rambla, que detalla que han propo-
sat reduir els quioscos dels deu me-
tres actuals de llarg als vuit. Assegu-
ra que no s’oposen a la reforma, pe-
rò recela que “amb tot el que està
passant” potser ara no és el millor
01
02
moment per engegar un procés que
s’allargarà i que suposarà tenir la
Rambla aixecada quan tot comenci
a ressituar-se. També el Gremi de
Restauració està pendent de con-
cretar amb el consistori si es mante-
nen totes les taules.
Els més irats són els antics oce-
llaires, ara reconvertits en parades
de menjar i souvenirs, que ja saben
que el consistori té la idea de tirar
endavant la seva retirada aquest
mateix any i que anuncien que faran
“el que sigui” per mantenir-se a lloc.
S’obren a canviar l’estètica de les
botigues o el que s’hi ven, però re-
corden que va ser el mateix Ajunta-
ment el que, el 2009, va acordar
aquesta transformació. “No ho vam
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
escollir nosaltres, vam acatar el que
se’ns deia i ara se’ns fa fora”, lamen-
ta José Cuenca, propietari de cinc
de les onze parades. Coincideix amb
Mònica Trias, presidenta dels an-
tics ocellaires, en el diagnòstic: “El
que hi ha és una guerra dels laterals
amb el centre de la Rambla per evi-
tar-se la competència”. I asseguren
que els anys d’història els legitimen
per seguir on són.
Estudis de reubicació
A les acaballes del mandat de CiU a
Barcelona, del 2011 al 2015, les pa-
rades negociaven amb el govern
municipal una possible reubicació
en espais alternatius del districte,
com el mercat de la Boqueria, la pla-
ça Catalunya o el port. L’acord, se-
gons recorda Mercè Homs, que va
ser regidora de Ciutat Vella, estava
“molt ben enfocat”, tot i que els an-
tics ocellaires reiteraven la seva vo-
luntat de no moure’s de la Rambla.
En aquella època l’Ajuntament sí
que va retirar la parada que Turisme
de Barcelona tenia en concessió
com un símbol de l’oxigenació que
es volia fer. Amb el canvi de govern
tot va tornar a quedar aturat i ara els
de Colau asseguren que engegaran
els tràmits per retirar les parades i
indemnitzar els paradistes. Ente-
nen que es tracta de botigues que
aporten poc valor afegit.
Reivindicació
Els antics ocellaires avisen que
treure les parades deixarà
90 persones sense feina
Els antics ocellaires recriminen
al govern municipal que en plena
crisi anunciï que deixarà unes 90
persones sense feina: “Recorrerem
on faci falta, només demanem dià-
leg i respecte”. L’amenaça els arriba
en el pitjor moment, quan l’absèn-
cia de turisme els aboca a tancar el
dia amb caixes molt baixes. “Hem
fet dies de zero”, admet Cuenca.
Hores baixes
Les parades, que depenen del mer-
cat de la Boqueria, van rebre ins-
trucció d’obrir al juliol i sobreviuen
com poden. Una radiografia que
comparteixen quiosquers i floris-
tes. Admeten que la situació ja era
difícil abans de la pandèmia i que
ara els ha acabat d’enfonsar. “Hem
d’acabar llençant flors perquè no es
venen. Ni flors, ni souvenirs. Ara
està tot parat”, explica Raquel Mar-
tín, una de les floristes. De fet, ara
hi ha set parades tancades, tres de
les quals ja ho estaven abans del
confinament.
“Aguantarem segur, d’aquesta
també ens en sortirem”, defensa
Carolina Pallés, l’única de les floris-
tes que es resisteix a vendre produc-
tes pensats exclusivament per al tu-
risme. Explica que ara, amb restau-
rants i hotels tancats i sense casa-
ments ni comunions, la feina els ha
baixat, però confia que la situació
remuntarà quan la pandèmia co-
menci a remetre. Dubta, però, que la
Rambla necessiti una gran transfor-
mació que en canviï l’aspecte actu-
al: “Ja és bonica, el que cal és man-
tenir-la, mimar-la”.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
La nova gossera a Montcada, encara sense data
El govern de Colau no ha previst cap partida pressupostària per al projecte aquest any
M. ORTEGA / E. CARDONA
BARCELONA
Aquest any tampoc començaran les
obres per construir el nou Centre
d’Acollida d’Animals de Companyia
de Barcelona (CAACB), unes ins-
tal·lacions que s’han de fer al terme
municipal de Montcada i Reixac i
que estan acordades entre els dos
municipis des del 2014. Tot i que la
previsió inicial era fer les obres du-
rant el primer mandat d’Ada Colau,
la tramitació es va allargar força
més del que era previsible i, just el
desembre del 2019, l’Ajuntament de
Montcada el va desbloquejar amb
l’aprovació del pla al ple. Les obres,
que quedaven ja en mans de Barce-
lona, havien de ser imminents i im-
plicaven, segons el primer projecte,
una inversió de quasi 16 milions. Pe-
rò s’han tornat a ajornar.
El govern de comuns i socialistes
no ha previst cap partida pressupos-
tària per al projecte aquest 2021, tot
i que assegura que es licitarà i adju-
dicarà en aquest mandat. Fonts mu-
nicipals argumenten que la crisi del
covid obliga a alterar les prioritats.
El mateix argument que esgrimei-
xen per explicar l’eliminació de les
TEMPORAL
L’‘Hortense’ fa caure arbres
i causa desperfectes a Ponent
ARA
BARCELONA
Les fortes ratxes de vent amb més
de 100 km/h i intensa precipitació
que van acompanyar ahir la borras-
ca Hortense van afectar especial-
ment les àrees de Tarragona i les co-
marques de Barcelona. Protecció
Civil va donar per acabada l’alerta
per fort vent i ha informat que el te-
lèfon d’emergències 112 ha atès 854
trucades, la majoria a la regió me-
tropolitana nord per caiguda i reti-
rada d’arbres i objectes a la via pú-
blica. A la ciutat de Barcelona, el
vent va fer tombar tres grans palme-
res, una de les quals va caure sobre
un vehicle i va deixar atrapada du-
rant uns minuts la conductora, una
jove que va resultar ferida lleu. Com
a mesura de prevenció, els parcs de
la capital es van tancar al públic.
Les fortes ventades també van
provocar la caiguda d’arbres mo-
numentals com alzines i pins pi-
nyers en localitats com Argentona.
A causa de la situació meteorològi-
ca es van perdre arbres centenaris
i catalogats, segons han informat i
documentat alguns lectors de
l’ARA. Un dels arbres tombats és
l’alzina del torrent de Can Castells
a Argentona.
subvencions de caràcter general a
les entitats animalistes, que inicial-
ment només mantenien la línia
d’ajudes destinades a tenir cura de
les colònies de gats, tot i que ara el
govern s’ha compromès a rectificar.
El nou retard per al CAACB tam-
bé indigna aquestes entitats, perquè
fa anys que el centre de Collserola
no dona a l’abast per acollir tots els
animals –fins al punt d’haver-ne
d’enviar a la protectora Help Guau,
a Argentona– i que treballa amb
unes instal·lacions obsoletes.
Instal·lacions petites
“És desmoralitzador”, resumeix Ra-
mon Peiró, president de l’Associa-
ció de Voluntaris i Amics del
CAACB. Explica que té aquest càr-
rec des de fa una dècada i que des del
principi havia de ser una cosa limi-
tada fins a veure les noves instal·la-
cions: “No hi ha manera”. Assegura
que als espais actuals sí que s’hi han
anat fent millores, com el nou qui-
ròfan, i manteniment, però que són
massa petits, que no són unes ins-
tal·lacions a l’altura de les que hau-
ria de tenir una ciutat que es procla-
ma “amiga dels animals”.
Des del govern municipal, a ban-
da de la necessitat de destinar re-
Arbres monumentals arrencats
pel vent a Argentona. PEP FAMADAS
A Cervera la torbonada de prime-
ra hora del matí va provocar impor-
tants desperfectes en empreses, on
en una nau del polígon va caure una
paret. També es van veure afectats
alguns habitatges, i van caure arbres
i mobiliari urbà que ha quedat per-
judicat, informa l’ACN.
La cara més amable del temporal
es va veure en alguns punts del lito-
ral, amb la presència d’amants de les
emocions fortes que van entrar a
l’aigua per practicar surf.e
BARCELONA
Un gos a les instal·lacions del CAACB a la carretera
de l’Arrabassada en una imatge d’arxiu. MANOLO GARCÍA
17
societat
cursos a atendre la crisi generada
pel covid, també defensen que el
projecte redactat per a la nova gos-
sera necessita ajustos com el de la
depuració i que ara s’està fent un es-
tudi d’alternatives de depuració o
connexió a la xarxa de clavegueram.
“Nosaltres ja hem fet la nostra
part”, diu Jordi Sànchez, regidor
d’Urbanisme de Montcada, que as-
segura que donen per complerts els
compromisos que va subscriure
Barcelona quan es va acordar la
construcció del nou centre en ter-
renys de la seva titularitat però ja al
terme municipal veí. L’elecció dels
espais es va fer després de descartar
altres emplaçaments que havien ge-
nerat polèmica, com el parc de
l’Oreneta. Al nou lloc es busca la
màxima integració de les instal·la-
cions a la muntanya de Collserola,
entre el cementiri i la C-58.
Ara al CAACB hi ha uns 150 gos-
sos i 80 gats. La pandèmia ha afavo-
rit el ritme d’adopcions de gossos,
com remarquen els voluntaris del
centre, que expliquen que ara hi ha
un percentatge més alt de persones
que visiten les instal·lacions i en
surten amb un gos adoptat, fins i tot
dels grossos i de raça perillosa, que
són majoritaris.e
18
societat
SANITAT
Greix i múscul
de la cuixa per
reconstruir l’ull
després d’un tumor
ARA
BARCELONA
L’Hospital HM Delfos de Barcelona ha extir-
pat amb èxit un tumor molt agressiu que en-
vaïa el crani i la cavitat de l’ull d’un pacient,
a qui han reconstruït la zona afectada amb
un autotrasplantament de múscul, pell i
greix de la cuixa. L’home, de 70 anys, que pa-
tia una metàstasi d’un càncer de pell i pato-
logies prèvies, havia rebut un diagnòstic
d’inoperable en altres centres, segons infor-
ma la clínica privada barcelonina.
El pacient presentava un carcinoma esca-
mós molt invasiu i agressiu al front que li pro-
duïa afectacions a la glàndula lacrimal, l’òrbi-
ta de l’ull i a la part davantera del crani. La mi-
da i la rapidesa amb què creixia el tumor feia que
tingués un mal pronòstic. De fet, l’home havia
rebut radioteràpia per com-
batre el càncer i els professi-
Reparació onals de la Delfos al principi
van creure que en realitat es
Amb un
diagnòstic
tractava de la metàstasi d’un
càncer de pàncrees que ha-
d’inoperable, via patit i del qual ja estava
l’home va ser curat. No obstant això, la bi-
intervingut
a la Delfos i
òpsia va confirmar que es
tractava d’un carcinoma,
detalla el doctor Jesús Gon-
una setmana zález, cap del servei de ci-
després va rurgia plàstica i reparadora.
rebre l’alta La intervenció es va fer
al novembre per extirpar-
li el tumor i reconstruir l’àrea afectada amb
un procediment complex de microcirurgia
en què el cirurgià va haver de reconnectar
músculs i vasos sanguinis extrets de la cui-
xa del pacient perquè l’ull mantingués la mo-
bilitat, i es va reomplir la cavitat ocular amb
el seu propi greix perquè se li va haver de bui-
dar per netejar la zona. Després d’una setma-
na ingressat a la clínica, l’home va ser donat
d’alta, segons detalla el centre, especialitzat
en operacions d’alta complexitat.e
Jordi Fàbregas i Canadell
Creu de Sant Jordi
El Govern
de la Generalitat de Catalunya
expressa el seu dol
EDUCACIÓ
Alumnes de l’Escola Els Pins de Cornellà en una imatge d’arxiu. XAVIER BERTRAL
“La universitat no ensenya els
problemes reals de l’escola”
Un grup de mestres recullen 121 casos per fer reflexionar els docents
i equips directius a reflexionar sobre
LAIA VICENS la pràctica docent. Les ha recollit un
BARCELONA grup de nou docents valencians que
s’han organitzat en l’equip de treball
Situació 1. Un alumne de primer de Trepitjant, amb la mirada posada,
batxillerat comença a faltar a clas- sobretot, en els futurs professionals
se, i explica que és perquè està re- de l’educació.
bent un tractament de canvi de se- “Els alumnes surten de la univer-
xe a la sanitat pública. ¿Com ha sitat amb una carrera però no saben
d’enfocar aquesta situació, el pro- què és una escola. El dossier que
fessor? ¿Se n’ha de parlar amb la hem preparat pot servir per apro-
resta de companys? ximar el món universitari i l’escolar,
Situació 2. Una classe de 3r d’ESO dos mons que haurien d’estar molt
està fent un treball per equips de a prop i que
cinc alumnes, però en un dels grups
només dos estan fent la fei-
na. ¿Com ha d’avaluar el do-
cent perquè als treballs en
fem?”
grup no hi hagi una participa- “Què hi jant està
ció tan desigual?
o s s ie r de Trepit locs
El d ans b
Situació 3. La Noa fa 4t de n dos gr
primària i té una sortida al te- dividit e rimària i
/p its:
atre amb l’escola, però no ho vol (infantil lerat) i set àmb
x il
dir a casa perquè sap que els pa- ESO/bat ntre
iduals, e , entre
o s in d iv
res no l’hi poden pagar. Quan ar- cas nat
o r at i alum
riba el dia de portar les autorit- pro f e s s
, entre fa
mílies i
zacions i els diners, la nena s’in- m n e s
alu tre el
orat, en
venta una excusa, però la mestra profess m b
sap el motiu real. ¿La mestra s’ha orat, a
profess mb el
de conformar amb l’explicació de
d m in is tració ai
l’alumna? ¿L’escola ha de sufra- l’a
gar l’entrada perquè la nena vagi al veïnat.
teatre? ¿S’ha d’aprofitar per parlar malaura-
a classe del fet que hi ha famílies dament no ho estan”, explica a
que no tenen recursos? l’ARA Enric Ramiro, coordinador
Les tres situacions han passat de del projecte.
veritat en escoles i instituts i formen Però que es plantegin moltes pre-
part d’un extens informe amb 121 guntes no significa que es respon-
casos reals de situacions quotidia- guin. Tot el contrari. El dossier, que
nes a les escoles i instituts, que ser- han penjat de manera gratuïta a in-
veixen de guia per plantejar pregun- ternet i han fet arribar a universi-
tes i incentivar mestres, professors tats i centres de recursos pedagò-
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
gics, no és un receptari. “No hi ha
una solució única per a un pro-
blema. El que funciona en un
centre, en un altre fracassa”, afir-
ma. I afegeix, per il·lustrar-ho:
“Què passaria si un mestre fin-
landès anés al Raval?”
La recopilació de casos reals ha
de servir, doncs, com a guia per de-
batre. “Els exemples són porcions
de realitat, i el simple fet de plan-
tejar-se com els resoldrien i com
reaccionarien ja serveix pel diàleg
i pel debat amb altres professors”,
reivindica Ramiro.
El màster del professorat
Els docents que han preparat el
dossier l’han pensat per als estu-
diants dels graus d’educació i, so-
bretot, del màster del professorat.
Ja fa dos anys que el Govern con-
tracta professors sense aquesta
titulació, davant la falta de do-
cents en algunes especialitats,
com català, castellà o matemà-
tiques. Fa poques setmanes que
el ple del Congrés va convalidar
el decret llei que fa extensiva
a tot Espanya la mateixa me-
sura, de manera que per ser
professor d’institut n’hi ha
prou amb adquirir el compromís
de treure’s el màster en tres anys.
Un màster, en tot cas, que trepit-
ja massa poc la realitat dels cen-
tres. Ramiro assegura que des de
Trepitjant volen revertir un llarg
problema del sector educatiu: “La
universitat no ensenya a resoldre
els problemes reals que passen en
una escola”.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 19
PUBLICITAT

ARRIBA EL CANVI --- 24 GENER 2021

20
PAULA CLEMENTE
BARCELONA
Encara no és del tot clar que sigui
conseqüència directa de la pandè-
mia, però els sous han pujat de mit-
jana un 1% el 2020, mentre que el
2019 l’increment va ser del 3,3%. Els
directius espanyols van guanyar de
mitjana 86.200 euros bruts anuals
l’any passat, els càrrecs intermedis
43.000 i els empleats rasos 23.500
euros. És a dir, prop de 125 euros
més al mes que el 2019 els primers,
un increment de 10 euros els segons
i 23 euros més els tercers.
Segons les dades que van presen-
tar ahir la consultora ICSA i l’esco-
la de negocis Eada (que arriben no-
més fins a l’agost del 2020) aques-
ta mala notícia que és la frenada en
el creixement salarial està compen-
sada per un increment del poder ad-
quisitiu. Amb nivell mínim d’infla-
ció, indiquen, hi ha més distància
entre el que guanya un treballador
i el cost de la vida.
L’informe observa els incre-
ments salarials i la inflació acumu-
lada dels últims catorze anys i con-
clou que els directius guanyaven el
2020 un 25,5% més que el 2007, els
càrrecs intermedis un 23,7% més i
els empleats rasos un 20,1% més.
L’índex de preus de consum (IPC)
ha crescut un 16,7% des de llavors.
Així, en el cas dels directius hi ha un
marge de 8,8 punts entre el que
creix el sou i els preus dels princi-
pals béns o serveis; en el cas dels
càrrecs intermedis aquesta mateixa
diferència és de 7 punts, i per als em-
pleats rasos és de 3,4 punts. L’any
anterior aquesta distància era de 5,9
punts en els dos primers estaments
empresarials i d’1,2 en l’últim.
Però les dades evidencien també
que la situació dels alts càrrecs
avança a més bon ritme que la dels
treballadors en un nivell inferior
dins l’empresa. En concret, un alt
directiu cobra de mitjana 5.200 eu-
ros bruts al mes més que un emple-
at ras, és a dir, uns 100 euros més
que la quantitat que el distanciava
dels seus empleats el 2019.
“La situació abans d’aquest any,
des del punt de vista dels sous, no
era positiva –va resumir Jordi As-
sens, docent d’Eada–. Des del 2008,
en què hi va haver una crisi duríssi-
ma, passem a la crisi del covid-19,
amb una situació d’endeutament
del país molt gran i de sous que tot
just s’estaven recuperant”. La situ-
ació a partir d’aquí, va dir, és molt
incerta, tot i que la seva previsió és
1 46 €
És l’increment salarial mitjà
brut mensual registrat entre
els directius catalans. Es
calcula que el sou mitjà se
situa en els 88.450 euros
bruts anuals
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
Economia
MERCAT LABORAL
que les dades del 2021 recolliran
El 2020 frena l’impacte directe de la pandèmia i
molt probablement es traduiran en
baixades de sou.
Classificant totes aquestes dades
les pujades
en funció de la dimensió de les em-
preses, el panorama canvia una mi-
ca. Els directius de les petites em-
preses, per exemple, cobraven un
0,9% menys el 2020 que el 2019, i
de sou
eren els empleats rasos a les mitja-
nes i grans empreses els que nota-
ven els increments salarials més
pronunciats, d’un 3,4% i un 3,1%
respectivament. Això “es pot expli-
Els salaris dels directius són els que car per dues raons: la petita empre-
sa està tecnològicament menys
han evolucionat millor en els últims 14 anys avançada, ha incorporat menys tec-
nologia punta, i són les mitjanes i
grans empreses les que creen i pro-
dueixen productes i serveis d’alt va-
E VO LU C I Ó D E L S S O U S P E R C AT EG O R I E S lor afegit”, va indicar en aquest cas
Mitjana en euros anuals i variació percentual respecte a l'any anterior Ernesto Poveda, president executiu
100.000
del grup ICSA. “La petita és menys
resilient, menys productiva; és nor-
D I R EC T I U S 86.257 mal que els sous aquí siguin més
80.000
(+1,75%) baixos”, va afegir Jordi Assens.
Variació
2019-2020 Catalunya, al podi dels sous alts
68.705
60.000 A Catalunya la situació és bastant
representativa del que passa a Espa-
nya. Aquí un alt directiu va cobrar
C À R R EC S I N T E R M E D I S l’any passat de mitjana 88.450 euros
40.000 43.056
(+0,30%)
anuals bruts, 146 euros més al mes
34.803 que el 2019, un augment del 2%. Al
seu torn, els càrrecs intermedis van
E M P L E AT S 23.531 guanyar 44.105 euros, prop de 17 eu-
20.000
19.588 (+1,21%)
ros més al mes (+0,4%). I un emple-
at ras va percebre 24.323 euros anu-
als de mitjana, 45 euros més al mes
0
(+2,2%).
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 En general són increments nota-
blement inferiors als del 2019, ex-
cepte en el cas dels empleats rasos,
E VO LU C I Ó D E L P O D E R A D Q U I S I T I U P E R C AT EG O R I A on hi ha una diferència de dècimes.
De nou, si la distància salarial entre
Relació entre el sou i la inflació
el rang més alt i el més baix de l’em-
30%
presa era de 5.200 euros llavors, en
Directius les últimes dades disponibles, les
25% Càrrecs intermedis
del 2020, la diferència és una mica
25,5%
superior i se situa en els 5.300 euros
Empleats 23,7%
mensuals.
Inflació acumulada Catalunya és, sempre al darrere
20% 20,1%
de Madrid, la segona comunitat on
més bé es paguen els directius i els
15% 16,7% càrrecs intermedis, i la tercera en el
cas dels empleats rasos. Es retribu-
eix, de mitjana i en aquest ordre, un
10% 2,5%, un 2,4% i un 3,3% per sobre de
la mitjana estatal.
Pel que fa als sectors, les feines
5% més ben pagades (com ja passava al-
tres anys) són al sector de la banca
i les finances i, cada vegada més, en
0 el sector de la construcció, que és el
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 sector on es paga més bé als emple-
ats rasos: 27.818 euros de mitjana a
Font: ICSA i EADA / Gràfic: Esther Utrilla tot Espanya.e
8,8 punts
El sou dels directius ha
ELS
SOUS
I ELS
PREUS
45 €
L’augment mitjà de sou
3,4 punts
El poder adquisitiu creix
crescut a Espanya un 25,5% EN entre els empleats rasos va també per als treballadors
en catorze anys. Hi ha una XIFRES ser a Catalunya de 45 euros rasos, però en menor
diferència de 8,8 punts al mes. El salari mitjà va ser mesura: aquí la distància
entre aquesta pujada i en aquest cas de 24.323 entre increment salarial i
l’increment dels preus euros l’any inflació és de 3,4 punts
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
REVISIÓ A LA BAIXA BBVA Research, el servei d’estudis de BBVA, va
DEL CREIXEMENT revisar ahir a la baixa la previsió de creixement de
DEL PIB CATALÀ l’economia catalana per al 2021: del 6% o 6,5% estimat
el desembre passat al 5,9% que calcula ara per a aquest
Les comunitats reclamen descentralitzar els fons
El ministeri d’Hisenda canviarà el reglament i deixarà de tenir el ‘vot de glòria’ a la comissió
NÚRIA RIUS MONTANER
MADRID
La relació entre les comunitats au-
tònomes i el govern espanyol sobre
la gestió dels fons europeus no viu el
millor moment. Moltes comunitats
han demanat a l’executiu més trans-
parència i “millorar la cogovernan-
ça” a l’hora de repartir els fons. De
fet, el malestar es va traslladar per
última vegada aquest dijous, en el
marc de la constitució de la comissió
sectorial sobre els fons europeus en-
tre el ministeri d’Hisenda i les auto-
nomies. La comissió va acabar amb
el “compromís” del ministeri d’Hi-
senda de canviar el reglament intern
(el mateix que regula el Consell de
Política Fiscal i Financera, CPFF),
en concret l’article 13, que dona un
vot de glòria al ministeri i, per tant,
més pes. Finalment, la modificació
del reglament s’aprovarà a la pròxi-
ma reunió (encara sense data fixa-
da), segons han confirmat fonts del
ministeri d’Hisenda a l’ARA.
La demanda la van traslladar
unes quantes comunitats, entre les
quals Catalunya a través del vice-
president del Govern, Pere Arago-
nès, que va participar telemàtica-
ment en una reunió que va durar
gairebé quatre hores. Criticaven
que el reglament del CPFF, i en con-
cret aquest article, dona més pes al
ministeri a l’hora de prendre decisi-
ons. En concret, el ministeri té 19
vots, com les comunitats i ciutats
autònomes, però el reglament li
atorga un vot de qualitat que preval.
“El tema [del reglament] es va re-
soldre en deu minuts”, van apuntar
fonts del ministeri a l’ARA. No és un
L’obra pública cau
un 23% el 2020
XAVIER GRAU DEL CERRO
BARCELONA
La licitació d’obra pública a Catalu-
nya va caure un 23% el 2020 i va que-
dar per sota dels 1.502 milions d’eu-
ros. És la dada més baixa des del
2016, segons la Cambra de Contrac-
tistes d’Obres de Catalunya (CCOC).
La xifra trenca la tendència a la len-
ta recuperació dels últims anys des-
prés del sotrac que va causar la cri-
si financera i se situa molt per sota
de la mitjana històrica, d’uns 3.750
milions d’euros anuals els últims
vint anys.
El confinament dels primers me-
sos de la pandèmia va comportar
una forta davallada de la licitació
L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA
Pedro Sánchez
PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL
“Ja estem executant el
pla. Les comunitats tenen
capacitat de liderar. Hem
d’impulsar una Espanya
més cohesionada i justa,
que generi empreses i
generi llocs de treball els
pròxims tres anys”.
d’obres des de les administracions.
Així, al segon trimestre hi va haver
un descens del 61% respecte al ma-
teix trimestre de l’any anterior,
mentre que al tercer trimestre la
caiguda va ser del 16%. No va arribar
una certa recuperació fins a l’últim
trimestre, quan hi va haver un aug-
ment del 24%.
Segons la CCOC, les administra-
cions locals continuen sent les més
actives, malgrat un descens del 7%
en la quantitat d’obres licitades. Tot
i el descens, van publicar anuncis de
licitacions que sumen el 54% del to-
tal de les administracions, en total
813 milions d’euros.
La Generalitat, durant el 2020,
va licitar obres per valor de 493 mi-
lions d’euros, una quantitat que és
5,9% exercici. L’entitat justifica aquest ajust a la baixa, general per
Previsió del PIB a totes les comunitats, per un dinamisme més baix de
català per al 2021 l’esperat en el consum estatal i les exportacions i una
recuperació una mica més lenta del turisme.
canvi important. Primer, perquè la
comissió sectorial entre Hisenda i
les comunitats és una comissió de
“coordinació”, però no de reparti-
ment directe dels diners. A més, els
criteris de distribució del primer
paquet d’ajudes del fons React-EU
(10.000 milions per a les comuni-
tats autònomes) ja els va establir
Hisenda al desembre. Concreta-
ment, són tres: la caiguda de l’acti-
vitat econòmica, la taxa d’atur i l’in-
crement de la desocupació i, final-
ment, l’atur entre la població més
jove. De fet, el repartiment
d’aquests diners ja s’ha fet i Catalu-
un terç del total licitat a Catalunya,
però amb un descens del 5% respec-
te a l’any anterior.
La licitació de l’Estat: -65%
En el cas de l’administració de l’Es-
tat –inclosos ens com Renfe, Adif,
els ports i Aena–, el descens va ser el
21
economia
nya serà la segona comunitat, des-
prés d’Andalusia, que en rebrà més:
1.706 milions destinats a educació,
sanitat i serveis socials. La tria dels
criteris no ha estat exempta de crí-
tiques. Comunitats governades pel
Partit Popular (Andalusia, Castella
i Lleó, Galícia, Madrid i Múrcia) van
acusar l’executiu espanyol de “poca
transparència”.
Els criteris, però, estan alineats
amb els que ha establert la Comissió
Europea en relació amb els estats
membres. És per això que per exem-
ple Espanya rebrà, ara per ara,
10.500 milions més perquè Brus-
sel·les ha actualitzat a la baixa les
previsions econòmiques. El pla de
recuperació està pensat per ajudar
els països més tocats per la pandè-
mia, i Espanya és un d’ells, per la se-
va dependència del sector serveis i
del turístic, dos dels més afectats
per les mesures de confinament.
Tranquil·litat autonòmica
Enmig d’aquest panorama, el presi-
dent del govern espanyol, Pedro
Sánchez, va tornar a exposar ahir el
La ministra pla de recuperació presentat a l’oc-
d’Hisenda, tubre. El primer cop ho va fer al Pa-
María Jesús ís Valencià. Ahir va ser el torn de
Montero, l’Aragó, amb l’objectiu d’obrir els
aquesta fons europeus als governs comuni-
setmana. taris i buscar la seva tranquil·litat.
J.J. GUILLÉN / EFE El volum de diners que l’Estat ha
promès mobilitzar, 72.000 milions
en tres anys, i la falta de concreció
sobre la seva execució són ingredi-
ents que alimenten la preocupació
de les comunitats. Malgrat això, el
ministeri d’Indústria treia pit ahir
del fet que ha rebut més de 750
sol·licituds, que mobilitzarien uns
30.000 milions d’euros.e
més pronunciat, del 65%. L’Estat i
els seus organismes van licitar a Ca-
talunya obres per valor de 196 mi-
lions, només un 13% del total d’obra
pública licitada a Catalunya.
La CCOC assegura a l’informe
anual que per la seva capacitat d’ar-
rossegament d’altres sectors, la
construcció ha de ser una de les lo-
comotores de la recuperació. En
aquest sentit, indica que així ho ha
entès la Unió Europea, que amb els
fons Next Generation aportarà re-
cursos per rehabilitar habitatges i
altres projectes d’infraestructures
vinculats a la sostenibilitat, l’efici-
ència energètica i el canvi climàtic,
entre d’altres.
En aquest sentit, la Cambra de
Una imatge de Contractistes se suma al document
les obres a la de la patronal Foment que identifi-
plaça de les cava més de 50 projectes que com-
Glòries. pleixen els requisits per al fons de
PERE VIRGILI recuperació europeu i que, pel seu
efecte multiplicador sobre altres
sectors, generarien ocupació i crei-
xement a mitjà i llarg termini.e
22
economia
LA BORSA ÍBEX-35
8.036,40 PUNTS
Sessió de divendres,
22 de gener del 2021 –1,06% VARIACIÓ
RADAR EMPRESARIAL
Un treballador del centre logístic d’Amazon al Prat de Llobregat. ALBERT GEA / REUTERS
Amazon repercutirà en
els venedors la ‘taxa Google’
PAULA SOLANAS ALFARO ❊ BARCELONA
Les empreses digitals no se n’amagaven
i Amazon ja ha complert l’amenaça. El ge-
gant del comerç electrònic començarà a
repercutir la taxa Google a les empreses
que venen a través de la seva plataforma
a partir de l’1 d’abril. Així ho ha comuni-
cat als venedors en un correu electrònic,
segons va avançar ahir El Confidencial.
D’aquesta manera, la comissió que cobra
Amazon a aquestes companyies pujarà
un 3%, el mateix percentatge que aplica
des del 16 de gener el govern espanyol
amb el nou impost sobre la facturació de
les grans tecnològiques.
La companyia ho diu de manera explí-
cita en el missatge, en què informa que
la tarifa –que se situa al voltant del 15%–
pujarà per “reflectir aquest impost addi-
cional”. La tecnològica ha pres la matei-
xa decisió a França i Itàlia, on els governs
respectius també havien decidit incre-
mentar la fiscalitat de les empreses digi-
tals. Entre el gener i l’abril, mentre l’exe-
cutiu espanyol encara no hagi aprovat els
reglaments i la legislació secundària de
l’impost, Amazon assumirà el pagament
de la taxa.
L’impacte d’aquesta decisió en els
consumidors finals està per veure i de-
ELS QUE PUGEN MÉS
CELLNEX
ENDESA
RED ELÉCTRICA
pendrà, en bona part, de la capacitat fi-
nancera de les empreses que venen a tra-
vés d’Amazon. Algunes podrien veure’s
obligades a repercutir també en els seus
clients l’increment de la comissió, enca-
ra que una pujada de preus també els pot
perjudicar en el posicionament, ja que
els productes més barats acostumen a te-
nir més visibilitat.
La patronal preveu més greuges
Davant el moviment d’Amazon, la patro-
nal del sector Adigital va recordar que ja
va advertir sobre els inconvenients
d’aprovar la taxa Google a Espanya i el seu
impacte negatiu sobre les pimes que fan
servir aquestes plataformes com a canal
de venda. En declaracions a Europa Press,
fonts de l’organització empresarial van in-
cidir en la necessitat de comptar amb un
marc regulador i fiscal per al món digital
que sigui “consensuat” i no “unilateral”.
El sector va criticar durament que el
govern de Pedro Sánchez decidís aprovar
el seu propi impost en lloc d’esperar l’OC-
DE, que havia d’implementar una versió
global de l’impost que l’octubre passat va
tornar a ajornar, com a mínim, fins a mit-
jans del 2021.e
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
% VAR. EUROS
ELS QUE BAIXEN MÉS
% VAR. EUROS
+3,88 50,320 BANC SABADELL -4,99 0,365
+0,74 21,920 BANKIA -3,94 1,402
+0,47 15,895 CAIXABANK -3,93 2,052
Tecnologia
Tremosa: hi haurà Mobile “sí o sí” el 2021
El conseller d’Empresa i Coneixe-
ment de la Generalitat, Ramon
Tremosa, va assegurar que el Mo-
bile World Congress (MWC) se
celebrarà “sí o sí” aquest any a
Barcelona. Tremosa confia que la
cita tindrà lloc a la capital catala-
na malgrat que sigui amb menys
assistents i es redoblin les proves
diagnòstiques per garantir que
tots els participants estiguin lliu-
CÈLIA ATSET
res de covid. En una entrevista
amb Efe, el conseller es va mostrar convençut que la vacunació i les pro-
ves diagnòstiques permetran celebrar el congrés i que el bon temps juga-
rà a favor d’aquest escenari. Tremosa va insistir que s’apostarà per la pre-
sencialitat, perquè els participants i les empreses “estan farts de pantalles”.
L’associació GSMA, organitzadora del Mobile World Congress, la fira tec-
nològica més gran del món, va haver de cancel·lar l’edició del 2020 a cau-
sa de la pandèmia del coronavirus i retardar a mitjans d’any l’edició d’aquest
2021. Si no hi ha contratemps, tindrà lloc del 28 de juny a l’1 de juliol, segons
ha reiterat el conseller delegat de GSMA, John Hoffman.
Educació
Les acadèmies protesten per la seva situació
El sector de l’educació no reglada, compost per les acadèmies d’idiomes
i els centres d’activitats formatives o culturals, s’ha reunit en l’última set-
mana amb representants polítics per reclamar una solució a la situació que
pateix per les restriccions derivades de la pandèmia.
Prop de 6.000 empreses i uns 60.000 treballadors es dediquen a l’àm-
bit de l’educació no reglada, que té uns 300.000 alumnes en edat escolar.
El col·lectiu protesta perquè les escoles oficials d’idiomes o els conserva-
toris segueixen oferint classes presencials, cosa que l’educació no regla-
da no pot fer. El portaveu del PDECat, Marc Solsona, ha reclamat aques-
ta setmana als departaments d’Economia, Empresa, Salut i Interior una
solució a aquesta situació i ha demanat que el sector quedi emparat pel de-
partament d’Empresa. La petició, però, no ha trobat resposta.
Laboral Telecomunicacions
Una filial d’Axa Cellnex nomena
prepara un ERO Bertrand Kan nou
per a 54 treballadors president no executiu
El sindicat Comissions Obreres va El consell d’administració de
denunciar ahir que la companyia Cellnex va nomenar ahir Bertrand
Axa Partners, una de les filials de Kan president no executiu del
l’asseguradora Axa, ha iniciat el grup. Tobías Martínez manté les
procés de negociació d’un expedi- responsabilitats com a conseller
ent de regulació d’ocupació (ERO) delegat de la gestora de torres de
amb el comitè d’empresa que afec- telecomunicacions. Kan és conse-
taria 54 persones d’una plantilla ller independent de Cellnex des
de 807 treballadors. Dels acomia- del 2015, i també ha sigut vicepre-
dats hi ha 38 empleats que treba- sident de l’empresa i president de
llen a les oficines de Barcelona. la comissió d’auditoria i control.
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 23

DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA

DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY

DIRECTORA
GERENT
GEORGINA FERRI

SUBDIRECTORS
✦ ✦
DAVID MIRÓ
CATALINA SERRA
JORDI CORTADA

DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
ROSA RODON
EDICIÓ WEB
FRANCINA BOSCH
POLÍTICA
GERARD PRUNA
INTERNACIONAL
FRANCESC MILLAN
SOCIETAT
“Interès públic” i legitimitat democràtica

T
ELENA FREIXA
ECONOMIA
ALBERT MARTÍN al com ja vaig defensar aquí fa nyol, i tal com el concep la millor teoria de
DEBAT dues setmanes, no hauríem de la democràcia, requereix que unes elecci-
TONI GÜELL
CULTURA
poder votar a les eleccions al ons, per ser legítimes democràticament,
LAURA SERRA Parlament de Catalunya el puguin desenvolupar-se en condicions de
MÈDIA 14-F. I la raó no és només de sa- seguretat, llibertat i igualtat política. És
ÀLEX GUTIÉRREZ lut pública, sinó també de legitimitat demo- més, aquestes condicions no només han de
ESPORTS
XAVI HERNÁNDEZ cràtica. Això és el que, en la meva opinió, i en garantir-se pel que fa a les activitats que
DELEGADA MADRID la del magistrat José Manuel de Soler Bigas, s’han de desplegar durant la mateixa jorna-
MARIONA FERRER que signa el vot particular en la interlocu- JOSEP LLUÍS MARTÍ da electoral, sinó també, i amb igual impor-
LLENGUA
MARIA RODRÍGUEZ
tòria publicada divendres, la majoria de la tància, a aquelles que es duguin a terme du-
FOTOGRAFIA sala contenciosa administrativa del TSJC rant el període de campanya electoral, que,
PROFESSOR DE DRET A LA UPF
XAVIER BERTRAL sembla no haver entès. És cert que el Tribu- recordem-ho, és el moment en què la soci-
DISSENY WEB
RICARD MARFÀ
nal encara no ha dictat sentència ni ha entrat etat ha de submergir-se amb especial inten-
ARA TV a avaluar del tot el fons de l’assumpte. Pe- data prevista i els drets a la vida i a la salut sitat en una deliberació pública rica, ober-
ALBA OM rò, com la mateixa interlocutòria indica, per (articles 15 i 43 CE) s’ha fet correctament. ta i sense restriccions, i que el TSJC igno-
EDICIÓ DE PREMSA
tal de resoldre les peticions de mesures cau- Crec que, com expressa el magistrat De So- ra per complet.
PERIÒDICA ARA, SL telars s’ha vist obligada a fer una ponderació ler en el seu vot particular, no és així. El tri- Que no es donaran unes condicions míni-
d’interessos rellevants que sembla anticipar bunal menysté els riscos epidemiològics ge- mes de seguretat és obvi, i això deriva, de nou,
PRESIDENT el seu judici, i en què sorprèn l’omissió d’una nerals previsibles per al dia 14-F, i en par- de l’anàlisi tècnica de salut pública en què co-
FERRAN RODÉS
FINANCES anàlisi més rigorosa de les condicions que ticular el risc potencial per a les aproxima- incideixen tots els experts, i ve donat pel fet
XAVIER LINARES són necessàries perquè unes eleccions de- dament 100.000 persones que estaran que el 14-F estarem molt previsiblement en
MÀRQUETING mocràtiques puguin desenvolupar-se de desplegades en els col·legis electorals, entre una situació crítica des del punt de vista epi-
PABLO CASALS
VENDES
manera no només legalment vàlida, sinó de- integrants de meses, interventors i respon- demiològic. Que no es donen tampoc les con-
EVA MÁRQUEZ mocràticament legítima. sables de seguretat sanitària, algunes de les dicions de llibertat i igualtat mínimes ho
COMERCIAL Comencem aclarint, noblesse oblige, que quals poden ser persones especialment vul- mostra el fet que centenars de milers de per-
SERGI GERMÁN
NOUS NEGOCIS
ens trobem en un terreny jurídicament com- nerables per raons d’edat o de condicions sones que donaran positiu o seran contactes
ORIOL CANALS plex, on precisament la manca d’una previsió mèdiques preexistents. No m’estranyaria estrets d’aquests positius amb posterioritat
TECNOLOGIA legal explícita per part de la legislació elec- que els propers dies vegem impugnacions al 4 de febrer, data límit per demanar el vot
MARC CAMPRODON
toral –en aquest cas de la Loreg–, dèficit que del procediment electoral per part d’algu- per correu, no podran votar de manera lliu-
DIRECTOR FUNDADOR per cert contradiu les recomanacions de la nes d’elles. Però hi ha un error encara més re i responsable, ja que hauran d’estar con-
CARLES CAPDEVILA Comissió de Venècia en matèria d’ajorna- greu. El principi democràtic, ben entès, tal finades sense poder ni tan sols sortir a passe-
C/ DIPUTACIÓ, 119
ments electorals per causa de força major, fa com l’interpreten per exemple el TEDH, la jar pel carrer o entrar en una farmàcia. Pot-
08015 BARCELONA. que les coses no siguin òbvies. I converteix Comissió de Venècia abans mencionada o ser el TSJC acabarà atenent a aquestes con-
TELÈFON: 93 202 95 95. el paper de control jurisdiccional del TSJC, el mateix Tribunal Constitucional espa- sideracions i la sentència optarà per
ATENCIÓ AL per altra banda tan necessari en demo- l’ajornament. Però llavors serà ja mas-
SUBSCRIPTOR: cràcia, en una tasca difícil. Dit això, i sa tard, perquè molt probablement la
93 275 11 10
com que el que està en joc és precisa- campanya electoral haurà fins i tot co-
subscripcions@ara.cat
ment la preservació del “principi demo- mençat. Per no parlar dels 30 milions
TEXT LEGAL cràtic” (art. 2 CE) i els drets polítics fo- d’euros que s’hauran malbaratat.
Edició de premsa periòdica
ARA es reserva tots els
namentals de sufragi actiu i passiu (art. El TSJC, com ja he dit, interpreta que
drets sobre el contingut del 23 CE), el Tribunal no pot abstreure’s de els ciutadans de Catalunya tenen un in-
diari ARA, els suplements i
qualsevol producte de fer una anàlisi adequada del que aquest terès públic d’especial intensitat per-
venda conjunta, sense que principi i aquests drets requereixen. què se celebrin les eleccions el 14-F, un
es puguin reproduir ni
transmetre a altres mitjans El TSJC afirma que la raó per la qual interès que deriva de la manca de presi-
de comunicació, totalment és necessari concedir la cautelar de sus- dent del Govern. Sense menystenir la
o parcialment, sense prèvia
autorització escrita. pensió del decret 1/2021 del govern de importància de la figura del president
Difusió controlada la Generalitat és que hi ha un “interès del Govern, quin és l’impacte real
per l’OJD públic especialment intens en la cele- d’aquesta manca que la fa substancial-
bració de les eleccions” d’acord amb el ment diferent al cas de les eleccions
calendari previst, sense ajornaments. basques o gallegues? No existeix. Ga-
Aquest “interès públic especialment llecs, bascos i catalans tenen tots un in-
intens” derivaria del fet, diferencial terès públic perquè les eleccions se ce-
respecte als precedents de les eleccions lebrin quan toca i perquè la situació
basques i gallegues, que el govern de d’impàs provocada per un ajornament
EL DIARI D’AHIR Catalunya es troba particularment im- electoral, amb el Parlament dissolt i el
GETTY
Fe d’errades: L’ARA
pedit per a l’acció de govern no només govern en funcions, no s’eternitzi. Però
agraeix als lectors que perquè està en funcions, sinó per la manca encara tenen un interès públic més intens
ens facin arribar els de president. El tribunal no nega que pugui perquè el principi democràtic no es desvir-
errors que detectin en haver-hi interessos de salut pública en ajor- Gallecs, bascos i catalans tuï i perquè les seves eleccions es puguin ce-
el contingut dels
nar les eleccions, però creu que l’especial in- tenen tots un interès públic lebrar amb plenes garanties de seguretat, lli-
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
tensitat d’aquest “interès públic” de mante- perquè les eleccions se bertat i igualtat política, és a dir, que puguin
publica la fe d’errades nir la data pesa més en la ponderació, i per celebrin quan toca i la situació ser plenament legítimes des d’un punt de vis-
en aquesta mateixa tant ha de prevaldre. ta democràtic. No hi ha interès públic demo-
columna. Podeu fer- Ara no entraré a examinar si la ponde- d’impàs no s’eternitzi cràtic més intens que la mateixa legitimitat
nos arribar les vostres
ració entre aquest interès per mantenir la democràtica de les eleccions.
esmenes a
opinio@ara.cat.
24
debat
Com financem la factura del covid
l cost de la crisi del coro-
E navirus per a la nostra
economia pot arribar a
ser molt més alt que en
altres països europeus.
Aquesta setmana institucions com
l’Airef (Autoritat Independent de
Responsabilitat Fiscal) o el centre
d’anàlisi Funcas han publicat les se-
ves previsions de tancament de
l’economia espanyola per a l’últim
trimestre del 2020. Estarien al vol-
tant del 0% o l’1,7%, cosa que impli-
ca una caiguda del PIB l’any passat
de més del 10%. L’inici d’aquest 2021
tampoc sembla gaire esperançador
en termes econòmics, amb un pri-
mer trimestre amb un creixement
més baix de l’esperat. La factura dels
costos del covid-19 només l’hem co-
mençat a veure, i el problema que
ens ha de preocupar ara no ha de ser
com pagar-la.
La gran xarxa de seguretat que han
suposat –i encara són– els ERTO, les
transferències directes a famílies i
empreses o les moratòries fiscals han
elevat l’endeutament públic a nivells
mai vistos. L’economia espanyola
manté de forma estructural un dels
dèficits públics més alts d’Europa, pe-
rò el coronavirus ens ha portat a rè-
cords de més del 110%. I el Fons Mo-
netari Internacional preveu que
aquest percentatge pugui seguir aug-
mentant fins més enllà del 2025.
Malgrat aquests nivells de deute,
hem de tenir en compte que el preu
que en paguem és molt baix. De fet,
si tenim en compte tant els interes-
sos com l’amortització, estem pa-
gant menys ara que quan el deute
públic era més baix. ¿I com s’explica
aquesta diferència? En aquest mo-
ment, el tipus d’interès de les noves
emissions de deute públic espanyol
a deu anys és negatiu. De nou, una si-
tuació que no havíem vist mai en la
nostra economia. I no es tracta d’una
excepció a Europa, tot i que fins fa
ben poc aquests interessos negatius
es reservaven gairebé en exclusiva
per a l’economia alemanya. El que
ELENA COSTAS
ECONOMISTA I COFUNDADORA
DE KSNET
està buscant el Banc Central Euro-
peu amb les polítiques monetàries
expansives, de compra de deute, és
que els països puguin tenir una co-
bertura davant el covid-19. Una cosa
que no es va fer durant l’última crisi,
quan es prioritzaven les polítiques
d’austeritat, que ens van portar a un
cost de l’endeutament gairebé inas-
sumible. En aquest moment el mis-
satge clar és potenciar el creixe-
ment, i no l’estalvi.
Això vol dir que si mai ens hem
d’endeutar, ara és el moment. Quan
les necessitats són més grans que
mai i el cost del deute és baix. El ma-
teix Mario Draghi va dir que el deu-
te no és dolent, si s’utilitza bé. I aquí
és on hi ha la condició fonamental.
Si fem servir el deute per a inver-
sions productives, que augmentin
l’eficiència de la nostra economia, el
creixement generat ens permetrà
no només tornar-lo, sinó també
augmentar el nostre benestar. Es
tracta d’aconseguir que la nostra ta-
xa de creixement sigui sempre su-
perior al tipus d’interès que paguem
pel deute. Així, i simplificant, el deu-
te disminuirà amb el creixement
econòmic. El mateix argument ser-
No podem expandir el
nostre estat del benestar,
amb mesures com l’IMV,
si tenim un sistema de
recaptació fiscal insuficient
DE FIT A FIT
veix per als préstecs dels fons del Pla
de Recuperació Europeu, en què els
tipus d’interès són també molt bai-
xos. El risc és que fem servir mala-
ment aquest diners, en despeses o
inversions que no millorin la pro-
ductivitat i el dinamisme de la po-
blació i de l’economia espanyola i
catalana. Cal afrontar no només el
pagament del deute i les factures de
la crisi del covid, sinó també els rep-
tes previs que ja teníem, com la di-
gitalització, les polítiques de famí-
lia, l’envelliment de la població o la
transició ecològica.
Evidentment, a l’hora de pensar
en nous programes i polítiques, o
mecanismes d’ajut a les famílies i
empreses durant la crisi, cal tenir en
compte també altres fonts de finan-
çament més enllà del deute. La nos-
tra recaptació via impostos és baixa
en comparació amb la d’altres països
europeus, amb uns ingressos públics
al voltant del 38% del PIB. Tenim
una productivitat baixa, alts nivells
de desigualtat i altres indicadors pre-
ocupants per al creixement a llarg
termini, com són les taxes d’abando-
nament escolar o la important bret-
xa digital. I la pandèmia, com l’arri-
bada d’un meteorit, no ha fet res més
que accentuar les nostres necessi-
tats, i farà caure els ingressos fiscals
com a conseqüència de la recessió.
Cal tenir en compte que els bai-
xos tipus d’interès del deute i les po-
lítiques monetàries expansives no
duraran per sempre, i que suposen
una tensió política amb altres paï-
sos europeus. Alhora, no podem ex-
pandir el nostre estat del benestar,
amb mesures com un ingrés mínim
vital que arribi a totes les famílies
que ho necessiten, amb un sistema
de recaptació fiscal insuficient. Pe-
rò la factura de la crisi només l’hem
començat a veure, i evidencia carèn-
cies de la nostra economia que ve-
nen de lluny, tant en sanitat com en
educació o en cures. Endeutar-se
ara no és dolent, sinó inevitable. El
secret serà invertir-ho bé.
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
Generositat
o desafecció
ALBA ALFAGEME
PSICÒLOGA ESPECIALITZADA EN VICTIMOLOGIA
F
a pocs dies un estudi de l’Hospital del
Mar concloïa que un 45% del personal
sanitari va sortir de la primera onada del
covid amb un risc elevat de trastorn mental. Els
resultats evidenciaven una realitat extremada-
ment preocupant. Qui tindrà cura d’aquells
que han estat i estan cuidant les nostres vides?
Però l’alarma sobre la salut mental no que-
da circumscrita a aquest sector, sinó que s’es-
tén a més col·lectius. La ja anomenada fatiga
pandèmica està fent estralls entre adoles-
cents. Segons l’estudi de la xarxa PROEMA, el
50% dels joves pateixen afectacions emoci-
onals, com ansietat o depressió.
Són només dos exemples de l’impacte de la
pandèmia en la salut mental col·lectiva. És evi-
dent que si el 2021 ha de ser l’any de la recons-
trucció, caldrà que també sigui el de la recupe-
ració emocional. Cal deixar tabús i prejudicis de
banda d’una vegada. Si la salut mental no esde-
vé una prioritat, el carro anirà pel pedregar.
Totes les restriccions que vivim alimenten
sentiments d’aïllament, de distanciament o
de certa desconnexió del món i de les perso-
nes que ens estimem. Això genera un clar des-
gast del nostre organisme, que està en estat
d’alerta constant per l’amenaça del virus. Fi-
xeu-vos com reacciona el vostre cervell quan
veieu imatges prèvies a la pandèmia en què es
veuen aglomeracions de gent sense masca-
reta, o com de manera automàtica identifi-
quem situacions que abans eren quotidianes
com a espais de risc. Tot això caldrà treballar-
ho per desactivar aquesta por que ens enco-
manem dia rere dia. El contacte amb els al-
tres, que sempre ha estat un element essenci-
al de la nostra espècie, s’està ressignificant en
els nostres marcs mentals com a situacions
potencialment perilloses. Una bogeria per a
una espècie que es construeix des de la con-
nexió amb la resta.
Al principi moltes persones sentien ansi-
etat, però la prolongació de les restriccions en
el temps acaba provocant un apagar-nos com
a resposta adaptativa (perquè és menys cos-
tós per al nostre sistema) després de l’esgota-
ment que ha pogut generar l’ansietat inicial.
Intentem adaptar-nos-hi, busquem l’equili-
bri, però, esgotats, cada canvi que ens plan-
tegen suposa més desgast. Això provoca que
ens sentim en general més vulnerables i
menys segurs. Com diu el neurocientífic
Stephen Porges, estem en un estat d’ànim de
més abatiment, resignació, desconcert... i ai-
xò alimenta la desafecció. L’escletxa cada cop
és més profunda entre la ciutadania i el món
polític. Aquesta setmana m’escrivia una met-
gessa, a propòsit de la suspensió de les elec-
cions: “Baixo de l’UCI, miro les notícies i pen-
so que vivim en mons diferents”.
No em cansaré de dir que d’això tan sols
en sortirem col·lectivament, com diu el ma-
teix Porges, des de la generositat. La ciutada-
nia fa temps que n’està donant exemples di-
aris i massius, acceptant les restriccions pel
bé comú. Ja no demanem que el món institu-
cional sigui un exemple per a la ciutadania
(que trist que és dir-ho), però com a mínim
que facin el mateix que estem fent; si no, cada
cop estarem més lluny.
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 25
debat

«Último día de despotismo y
primero de lo mismo»
A Quito, l’endemà de la indepen-
dència (Eduardo Galeano)
exercici de comparar
Xotis fiscal
cop d’estat armat. Perquè ganitzat? Sí, sí se puede. perquè per a ells només queda per
en la primera es pressu- En tot cas, si volen gover- vèncer la Gàl·lia catalana. Sotmesa pe-
posa(va) que ningú mai no nar aquest país que tant rò no vençuda, descreguda però no
s’hauria d’exiliar; en la se- s’estima les urnes, l’únic desesperançada, acostumada al foc
gona, tot el contrari. Sí exigible és que deixin les d’estat però atònita i esgotada amb el
que hi trobo, però, una fu- togues i es presentin a les foc propi de la discòrdia.

L’ el gener de 2021 amb

el de 2020 és d’alt risc.
Com ha canviat tot i,
alhora, com no ha
canviat res. O com hem tornat de se-
guida al mateix mal lloc. Gener barre-
jat amb contesa electoral, ho fa saltar
tot pels aires. En tota guerra, s’ha dit
sempre, la primera víctima és la veri-
tat. En cada cita electoral, en cada
conflicte, també. He vist coses que mai
no diríeu. I han hagut de ser unes pa-
raules del vicepresident Pablo Igle-
sias les que han fet –quines giragon-
ses– que Ciutadans i el PP reivindi-
quessin a viva veu l’exili republicà.
Qui ens ho havia de dir, i molt em te-
mo que de més grosses en veurem: en
l’altre flanc, només caldria recordar
que el PSOE va trigar 75 anys a resca-
balar la memòria dels republicans
morts a Mauthausen –és a dir, el 2019.
En tot cas, peti qui peti, Carles
Puigdemont és republicà i és exiliat.
I sí, es va exiliar per motius polítics.
Diran que és un fugat –com si els exi-
liats del 1939 no ho fossin, també, es-
capolint-se de la justícia criminal
franquista–. Només cal mirar el dicci-
onari, el mateix dels senyors de la
RAE, per exemple: exiliado | expatri-
ado, generalmente por motivos políti-
cos. I no, no vinc a comparar, sinó tot
el contrari. A diferenciar. És incom-
parable l’exili en dictadura amb l’exi-
li en democràcia. I alhora vinc a dife-
renciar encara més: en un determinat
sentit ètic i democràtic, és molt més
degradador –per insòlit– haver-se
d’exiliar-se en democràcia per posar
urnes que en dictadura després d’un
nesta similitud: en tots
dos casos, dictacràcia o
democradura, ho emmas-
caren rutinàriament des-
patxant el mateix argu-
ment fútil. Curiosament:
“Aquí no hi ha presos po-
DAVID FERNÀNDEZ
PERIODISTA I ACTIVISTA SOCIAL
lítics” i “No són motius polítics, no-
més judicials”. Efecte mirall, l’allau de
crítiques maldestres i intencionades
a les paraules sensates, arriscades i va-
lentes de Pablo Iglesias –sensates per-
què ho són, arriscades perquè sap en
quin ecosistema polític les pronuncia
i valentes perquè no renuncia a dir- s’estima les enfilant-se. Allò permès a Galícia i el
les– ha irat propis i estranys. En tot els urnes, que País Basc, se li nega a Catalunya –mal-
casos, la culpa de la cara, el rictus de
l’escarafall, mai no la té el mirall.
Ha arrencat el 2021, mentre for-
malment ha marxat Trump i es que-
den 74 milions de votants que també
són Estats Units; només certa mito-
logia fantasiosa pot negar-ho. Men-
trestant, un fiscal abraonat, inasequi-
ble al desaliento, filtrava que el posi-
cionament de les juntes de tracta-
ment de les presons catalanes era un
“choteo” i que enduriran encara més
els seus recursos. Per xotis macabre,
el del clan dels fiscals del Tribunal Su-
prem, esberlant-ho tot. Hooligans de
la lawfare. Tan celèrics amb els pre-
sos, tan tediosament lents amb Joan
Carles I de Borbó, rei i lladre, com
marca la tradició, i a dispensa de les
arques públiques. Al capdavall, en un
país sotmès a laboratori repressiu, on
la marededéu és negra i el goril·la és
blanc, ¿podria ser que el tribunal que
ordena mantenir les eleccions sigui el
mateix que inhabilita qui les ha d’or-
eleccions. I si volen ser
metges, que prou falta ens
fan, que estudiïn medici-
na. Més encara quan tot
ho retorcen: en el judici
del conseller Bernat Solé
la tesi de la Fiscalia sí que
va ser de xotis, de conya i de befa al te-
Si volen atre de la llei: va venir a dir que la pro-
va de culpabilitat és que no trobava
governar cap prova incriminatòria. I així tot.
aquest país Estat nacional-judicial. A por ellos.
que tant Oé, oé.
I mentrestant, el gener continua
deixin les grat la crítica precisa del professor Pé-
rez Royo a tots tres casos–. Però la
togues i es neutralitat s’esvaeix i es dissol com un
presentin terròs de sucre: ara els jutges, avant-
a les guarda de la resposta de la raó d’estat
eleccions a la qüestió catalana, s’autoatribuei-
xen fins i tot la funció de definir l’inte-
rès públic. I fins i tot els editorials ha-
bituals que legítimament qüestionen,
en aparent neutralitat, l’endarreri-
ment electoral, no tenen res de neu-
tral. Ells veuen pulsió partidària en
l’endarreriment: tanta com la seva per
l’acceleració. Veuen una escletxa per
alterar les coses, doctrina del xoc, i
prenen partit. Partit per l’ofensiva de
l’Operació Estabilitat ordenada pel
Règim que, enmig d’unes enquestes
del tot ciclotímiques, llança l’Opera-
ció Desallotjament, que fantasieja
amb el desnonament de la majoria in-
dependentista al Parlament, rere tres
anys d’excepcionalitat continuada.
Una operació llampec, que pretenen
ràpida i indolora tot i que mai ho seria,
Societat entre crisis, no havíem
sortit del paisatge devastat que va dei-
xar el pet de gla de l’orgia financera del
2008 que vam entrar a la crisi pandè-
mica del 2020. Els arguments de po-
der són els de sempre: canviarem.
Després no canvia res. 1978, 2008,
2020. L’etern retorn: l’ordre del “tor-
neu-vos-en a casa”. Gener repetit i re-
iterat. Si el 1978 foren els mitificats
Pactos de la Moncloa –diguem-ho tot,
aquells dels quals mai es va complir
la contrapart social signada; diguem-
ho tot, aquells dels quals el ministre
Fernández Ordónez va dir: “No son
una fórmula milagrosa de curación sin
dolor”–, ara són els fons europeus. El
2008 van dir “reformularem el capi-
talisme” i només van accelerar-lo. El
minut de claredat global que va supo-
sar el març de 2020 semblava que po-
dria obrir les portes a una parada obli-
gatòria per repensar-ho, urgentment,
gairebé tot. La troica de sempre va dir
que el suport a la crisi provocada pel
covid-19 no tindria contrapartides.
Avui ja sabem la lletra petita al detall:
reforma de les pensions. En tots tres
àmbits, el repressiu, el socioeconòmic
i el polític, preval més que mai aquell
aforisme que ho reblava de Jesús Ibá-
ñez: quan alguna cosa és necessària i
impossible alhora és quan cal canvi-
ar les regles del joc. Parafrasejant-lo,
la disputa que afrontem avui és que al-
guns, contra el desig democràtic i la
necessitat social de transformació,
també volen canviar-les. En volta de
cargol: a pitjor i en sentit contrari. Al
febrer o al maig, això és el que ens hi
juguem. Gairebé tot.

CARTES I MISSATGES

Eleccions 14-F i vacunes
Si les eleccions catalanes es fan final-
ment el 14 de febrer, com per ara sem-
bla que ha de ser –aquesta setmana els
ajuntaments ja feien els sortejos per es-
collir els membres de les meses electo-
rals–, demano que les persones que ha-
gin estat selecionades per a una mesa si-
guin vacunades de forma urgent, de tal
manera que puguin rebre la segona do-
si 21 dies després (12-13 febrer) i estiguin
així degudament protegides durant la
jornada electoral, en què hauran de pas-
sar un munt d’hores en contacte proper
amb centenars de persones.
Això és el mínim que es pot exigir da-
vant el desgavell electoral que estem vi-
vint, format pels interessos electoralis-
tes d’uns quants que segurament no vol-
drien pas estar en cap mesa el dia 14 de
febrer i que amb el seus recursos parlen
de defensar un dret fonamental com el
del vot però semblen oblidar-se d’uns
drets més fonamentals encara: el de la
salut i el de la vida.
JOANA RAJA RIGALL
RIPOLLET
A l’espera de temps millors
Crec que la virtualitat, que està prenent
tanta importància en la nostra vida actu-
al, farà valorar molt més la presencialitat
un cop es pugui superar l’actual situació
pandèmica. La bretxa digital fa que no to-
tes les connexions siguin igual de bones
–o, fins i tot, de possibles– segons on es
visqui. Cada zona té una connexió dife-
rent. També cada família disposa d’unes
eines diferents i d’unes condicions con-
cretes dins de casa. També cada lloc de
treball està condicionat. I entre pantalla
i pantalla cal sortir a prendre una mica
l’aire encara que sigui al mateix carrer.
Malauradament, ens veiem tots forçats a
perdre la vista davant una pantalla qual-
sevol quan la vida de debò és a fora.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Esperança
Tot fa pensar que el covid-19 vol atrapar
com més persones millor. Però ens en po-
dem escapolir i no deixar-nos atrapar. Em
refereixo a no deixar-nos atrapar els ànims,
la fortalesa, l’esperança, si no podem es-
capar-nos completament del virus fatídic
i encomanadís. I per aconseguir l’equili-
bri emocional que ens cal ens pot anar bé
fomentar l’esperança, una actitud o virtut
que he esmentat en tercer lloc. Tres fonts
d’on podem pouar esperança: de la filoso-
fia d’Ernst Bloch (tractat El principio Espe-
ranza), del pensament de Charles Péguy
(El pòrtic del misteri de la segona virtut) i de
l’Apocalipsi, darrer llibre de la Bíblia. Tan-
mateix, millor que el virus no ens atrapi ni
en l’aspecte físic ni en el moral.
MARIA ÀNGELS MANÉN I FOLCH
BARCELONA
Votar només quan ho
mana el TSJC
El perquè del canvi de data imposat pel
TSJC és evident: afavorir les possibilitats
del PSC de guanyar i afavorir altres forma-
cions antiindependentistes. Els magis-
trats del TSJC deuen pensar que obligant
a convocar les eleccions en els pitjors di-
es de la pandèmia menys gent d’esquerres
i independentista anirà a votar. Per què?
No ho sé, només ho saben ells. Però sens
dubte és el que desitgen que passi.
Amb aquesta imposició de data, el 14
de febrer, el TSJC no fa altra cosa que co-
metre un greu perjudici contra la salut
pública, perquè posa en perill la vida de
milers de catalans i catalanes, que podri-
en contraure el covid-19, caure malalts
i potser morir.
Per no parlar de la clara mostra de
menyspreu prepotent i autoritari envers
les institucions de govern catalanes... Ara
resulta que són els jutges i no el Parlament
qui decideix quan i com celebrar unes
eleccions al Parlament de Catalunya!
Aleshores, què ens queda per fer? Què
podem fer el proper 14-F? Doncs anar a
votar sense por! Que voti com més gent
millor!
JAUME SALADRIGAS CUSSONS
BARCELONA
Les cartes enviades pels lectors han de tenir
un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el
dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer
constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,
número de carnet d’identitat
i un telèfon de contacte.
Les cartes no es respondran.

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:
@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació, 119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat
26
c
ciència
araciència
Pandèmia
Katherine J. Wu
THE NEW YORK TIMES
NOVA YORK
Fa unes setmanes David Piegaro va do-
nar positiu de coronavirus. Aquest re-
sultat li va arribar massa tard. La nit
abans, Piegaro, membre de la Guàrdia
Nacional, havia viatjat a Nova Jersey
per visitar la seva família després de fer-
se uns tests ràpids dos dies seguits i do-
nar negatiu. I l’endemà al matí ja va tor-
nar. Però amb una única nit ja n’hi va
haver prou per encomanar el virus que
portava –sense saber-ho– a diversos
membres de la seva família, com ara el
seu avi, que va acabar ingressat dues
setmanes a l’hospital. “Me’n vaig refi-
ar més del compte, d’aquests dos nega-
tius, i em vaig pensar que podia anar a
veure el meu avi”, diu Piegaro.
Des del començament de la pandè-
mia s’ha donat llum verda a l’ús d’emer-
gència de molts tipus de tests del coro-
navirus, cadascun dels quals presenta
les seves curiositats i peculiaritats. Tot
i així, acostumem a parlar-ne amb la
mateixa terminologia binària, amb pa-
raules idèntiques: positiu, negatiu;
cert, fals. Però a l’hora d’interpretar els
resultats, els positius i negatius no són
igual de fiables. Factors com els símp-
tomes o el nombre de persones conta-
Com
interpretar
el resultat
d’un test de
coronavirus
Per valorar la credibilitat d’un positiu o un
negatiu s’han de tenir en compte factors com el
tipus de test i per quin motiu ens el fem
giades al barri poden influir en la con-
fiança que ens han de merèixer els re-
sultats de les proves. Segons Andrea
Prinzi, microbiòloga clínica i investiga-
dora de l’Anschutz Graduate School de
la Universitat de Colorado, “és una
qüestió de context. El test no s’acaba
quan te’n donen el resultat”.
Els termes ‘positiu’ i ‘negatiu’
Els experts diuen que aquestes parau-
les impliquen una durabilitat enganyo-
sa. Un resultat negatiu ens pot portar a
pensar que estem protegits del virus
quan, en realitat, no ho estem tant. Hi
ha qui creu erròniament que donar ne-
gatiu li dona via lliure per socialitzar:
“Com que el resultat m’ha sortit nega-
tiu, ara puc visitar l’àvia”, diu Ashish
Jha, degà de la Facultat de Salut Públi-
ca de la Universitat Brown. Però hi ha
‘No detectat’ o ‘negatiu’
El terme ‘no detectat’ és més
útil perquè no vol dir que el
virus no hi sigui
uns tipus de tests, sobretot els ràpids,
que no són fiables per detectar una càr-
rega vírica baixa i poden erròniament
catalogar com a no infectades persones
que ja han contret el virus. I no hi ha cap
test capaç de pronosticar l’estat de nin-
gú en el futur. Els que donen negatiu un
matí poden donar positiu l’endemà, si-
gui simplement perquè la prova no ha
detectat el virus la primera vegada o
perquè t’has contagiat després. És mi-
llor definir un negatiu com la incapaci-
tat d’un determinat test per detectar el
virus en un moment donat: un fotogra-
ma congelat en què no es veu res.
‘No detectat’ millor que ‘negatiu’
Els resultats de moltes proves de coro-
navirus ja s’expressen amb les parau-
les detectat o no detectat, una distinció
que alguns experts consideren més útil.
Valerie Fitzhugh, patòloga de la Univer-
sitat Rutgers, ho explica: “No detectat es
refereix només a un moment. Avui no
s’ha detectat. Però això no vol dir que no
l’hagi de tenir demà”.
Algunes proves, les anomenades mo-
leculars, busquen el material genètic del
coronavirus o ARN. Tant si es fan amb
un escovilló nasal com amb saliva, en
general es consideren fiables, sobretot
si es processen en un laboratori amb
una tècnica denominada reacció en ca-
dena de la polimerasa (PCR). En canvi,
altres proves, els tests d’antígens, volen
trobar trossos de proteïnes del corona-
virus o antígens. Les d’antígens solen
ser més ràpides, però són menys efica-
ces que les moleculars per identificar
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
casos de coronavirus, sobretot quan la
càrrega vírica és relativament baixa; per
això és possible que algú doni positiu
d’ARN però negatiu d’antígens.
Això pot passar perquè el virus està
abandonant el cos o perquè no ha acon-
seguit penetrar-hi prou. Però també pot
ser que els tests d’antígens siguin inca-
paços d’identificar el virus quan comen-
ça a actuar els primers dies de la infec-
ció. Aquests resultats discordants fan
que la paraula negatiu tingui diferents
funcions: negatiu d’antígens no vol dir
sempre negatiu de coronavirus, i això
provoca confusió i frustració entre els
que tenen l’esperança de confirmar que
estan lliures d’infecció.
Segons Hannah Getachew-Smith,
experta en comunicació sanitària a la
Universitat Northwestern, l’ús de ter-
mes com positiu i negatiu, que potser
fan pensar en estereotips obsolets sobre
malalties de transmissió sexual, també
podria dissuadir-nos de revelar la nos-
tra situació o de seguir les directrius en
matèria de confinament. En canvi, un
plantejament basat en la paraula detec-
ció pot ajudar –diu– a “desvincular els
resultats dels tests de la meva vida i la
meva persona”.
El perquè de les proves
No hi ha cap prova perfecta. Ara bé, la
probabilitat d’un fals positiu o un fals
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
negatiu pot variar dràsticament en fun-
ció de les circumstàncies en què es fa el
test. Les dues circumstàncies més im-
portants són l’historial clínic recent de
la persona i la propagació del virus a la
seva comunitat. De la confluència
d’aquests factors els científics en diuen
probabilitats preprova, és a dir, proba-
bilitats anteriors al test.
Fer-se el test amb símptomes
Si algú ha començat fa poc a trobar-se
malament amb símptomes compatibles
amb el covid o ha interactuat amb un in-
fectat, ja hi ha motius més que sufici-
ents per sospitar que ha agafat el virus.
En general, les persones en aquestes
circumstàncies poden tenir força con-
fiança en un resultat positiu o detectat,
segons Benjamin Mazer, patòleg de la
Universitat Johns Hopkins. S’han fet
un test amb la idea que segurament hi
ha alguna cosa que no rutlla, com qui es-
campa pols per trobar empremtes dac-
tilars a l’escena d’un delicte que ja s’ha
produït. En canvi, en aquesta mena de
situacions, un resultat que digui no de-
tectat potser sembla més sospitós i jus-
tifica una nova prova, sobretot en zones
on el virus està desbocat.
Fer-se el test sense símptomes
El contrari passa amb una prova de cri-
batge: un control rutinari per a perso-
nes sanes i asimptomàtiques. Gairebé
tothom pot sotmetre’s a aquesta mena
de prova, amb la qual cosa s’introduei-
xen informacions innecessàries que
interfereixen en la cerca del virus. És
com perseguir un delinqüent abans del
delicte. I això vol dir que forçosament
sorgiran més errors.
Interpretar el resultat
Els resultats d’un test s’han
d’interpretar a partir dels
símptomes i la incidència
Com diu Andrea Prinzi, de la Univers
itat de Colorado, en el cas del cribatge
“s’ha de ser més caut amb el resultat”.
És poc probable que donin positiu les
persones sanes que, pel que se sap, no
han estat exposades al virus i viuen en
zones on el covid circula poc. Si donen
positiu, les directrius de l’Agència d’Ali-
ments i Medicaments indiquen que se-
gurament voldran confirmar aquest re-
sultat amb un altre test, sobretot si el
primer era una prova d’antígens, que
tendeix a donar més positius falsos.
Mentre no es faci aquesta comprovació,
serà bona idea confinar-se.
A les regions on són infreqüents els
casos de coronavirus, els falsos positius
podrien superar els reals, una situació
que resultaria molt perjudicial i erosio-
naria la confiança en les proves. Aquests
errors també augmentaran si s’aplica
un test menys fiable.
Piegaro, el membre de la Guàrdia Na-
cional que va donar positiu al novem-
bre, diu que, vist en perspectiva, hauria
d’haver sigut més escèptic amb els dos
primers negatius. Abans de fer-se els
tests ràpids va anar unes quantes vega-
des al seu gimnàs de Florida, de vegades
sense mascareta, una activitat que, com
ja sabia, era d’alt risc.
El test ràpid que es va fer, l’Abbott ID
NOW, no està pensat per a asimptomà-
tics i, si no es concentren alts nivells de
virus al nas, té fama de no detectar-lo.
Quan va donar positiu ho va fer amb
una prova diferent, la Cepheid Xpert
Xpress, que és unes 55 vegades més
sensible. A més, aquest test se’l va fer
un dia després.
Fer i interpretar tests amb seny
Ara que de mica en mica s’estan in-
troduint en el mercat tests de dia-
gnòstic ràpid que es poden fer a casa,
segurament els ciutadans es trobaran
sovint davant d’aquestes enigmes de
les proves. Tant si us assabenteu del
resultat a les instal·lacions on us han
fet la prova o a la sala d’estar, refle-
xioneu sobre com us heu trobat últi-
mament i on heu estat. Si hi ha motius
27
ciència
Una infermera prenent una mostra
nasofaríngia a un pacient en un
cribatge massiu fet a la Biblioteca
Mestre Martí de Rubí.
CRISTINA CALDERER
per pensar que la prova detectarà el
virus –com ara símptomes, una expo-
sició recent al covid o un brot actiu a
la vostra comunitat–, el més probable
és que el positiu sigui correcte. Les
probabilitats augmenten si el test que
us heu fet té l’especificació de ser
molt fiable; per exemple, si s’ha fet en
un laboratori.
No hem de fer cas omís d’un positiu
que ens agafi per sorpresa, sobretot si el
nombre de casos de coronavirus conti-
nua disparat, cosa que augmenta les
probabilitats de contagi per a milions de
persones a tot el país.
Si heu estat confinats de debò i no us
trobeu malament, el més probable és
que el negatiu sigui real. Tot i això, com
diu Jha, els resultats d’una única pro-
va no han d’aplanar el camí per viatjar,
barrejar-se amb gent sense mascare-
ta o incomplir altres mesures, com la
distància física. Tal com explica Han-
nah Getachew-Smith, les proves ser-
veixen per detectar el virus quan ja
l’hem agafat, però no són capaces de
frenar-ne la capacitat de propagació.
Tot i que l’ús de tests té una gran eficà-
cia, “s’ha de combinar amb altres es-
tratègies per mitigar els efectes de la
pandèmia”.e
Traducció de Lídia Fernández Torrell
Copyright The New York Times
Mirades
Encadenats a les vacunes
Una infermera injecta una dosi de la vacuna xinesa
Sinovac a un actor vestit com un titella tradicio-
nal de l’illa de Java mentre el manté encadenat un
company disfressat de Naruto. Darrere seu, altres
membres de la companyia esperen el seu torn. In-
donèsia està aquests dies en plena campanya de va-
cunació massiva de la seva població i, com es veu
a la imatge, alguns s’ho prenen amb bon humor.

23-01-2021 Foto: Maulana Surya / Reuters

30
ciència
Política
La tasca
quàntica de Joe
Biden: revifar
la ciència als
Estats Units
El nou president ja
ha començat a capgirar
l’acció de Trump
Toni Pou
“Garantir que la nostra nació pugui con-
tinuar aprofitant tot el poder de la cièn-
cia i la tecnologia en nom del poble
nord-americà”. Això ha escrit Joe Biden
a la carta que ha adreçat al pioner de la
seqüenciació genètica massiva Eric
Lander, nomenat director de l’Oficina
de Política Científica i Tecnològica i as-
sessor científic del president. El nome-
nament és una de les primeres decisi-
ons que ha pres el nou president dels
Estats Units per encarar una tasca que
es pot qualificar de quàntica: és fàcil i di-
fícil alhora. Fàcil perquè no sembla gai-
re complicat millorar l’acció científica
de Donald Trump. I difícil perquè pot
costar esmenar l’impacte de les decisi-
ons de l’expresident.
Els cinc reptes de Lander
Què podem aprendre de la pandèmia
per millorar la salut pública? Què pot fer
la ciència per lluitar contra el canvi cli-
màtic? Com poden els Estats Units ser
líders mundials en tecnologia? Com po-
dem garantir que els resultats de la cièn-
cia es distribueixin equitativament?
Com podem assegurar la salut de la cièn-
cia a llarg termini? Aquests són els rep-
tes que Biden planteja a Lander, un ho-
me avesat als grans desafiaments. Mate-
màtic de formació, va ser una figura clau
en el Projecte del Genomà Humà dels
anys 90. Qualificat sovint de brillant, vi-
sionari o genial, se’l considera l’encarna-
ció del triomf de la Big Science en bio-
logia perquè abans del Projecte del Ge-
noma Humà només la física feia servir
grans infraestructures com els accelera-
dors de partícules, on treballaven milers
de científics amb un objectiu comú.
El prestigi acadèmic de Lander és in-
qüestionable. El 2011, per exemple, te-
nia més articles científics entre els més
citats que cap altre investigador de
qualsevol camp en els dos anys anteri-
ors. Malgrat aquest currículum, Lander
ha protagonitzat alguna polèmica. El
Joe Biden ha començat el mandat amb accions per potenciar la recerca
científica i el paper dels científics en la presa de decisions polítiques. EFE
2016 va publicar a la revista Cell un ar-
ticle titulat Els herois del CRISPR en
què escrivia la història de la famosa tèc-
nica d’edició genètica. Curiosament, en
aquesta història no esmentava les in-
vestigadores Jennifer Doudna, de la
Universitat de Califòrnia a Berkeley, ni
Emmanuelle Charpentier, de l’Institut
Max Planck de Berlín, que justament
van guanyar el premi Nobel de quími-
ca el 2020 per haver desenvolupat el
CRISPR. En aquell article que va infla-
mar les xarxes Lander sí que lloava el rol
de Feng Zhang, investigador del Broad
Institute del MIT i la Universitat de
Harvard, del qual ell mateix és presi-
dent. A més, Cell no va esmentar enlloc
que el Broad Institute i la Universitat de
Califòrnia estaven empantanegats en
un litigi per unes patents relacionades
amb CRISPR, la qual cosa, tal com in-
diquen els manuals d’estil de les re-
vistes científiques, constituïa un con-
flicte d’interessos que calia posar en co-
neixement dels lectors.
Sigui com sigui, Lander no ho tindrà
fàcil per respondre les cinc preguntes
del president. L’oficina que comença-
rà a dirigir ha passat de tenir 150 mem-
bres amb l’administració Obama a sols
50. Però l’ombra de Trump s’estén molt
més enllà. A banda de voler retallar els
pressupostos de l’Agència de Protecció
Ambiental (EPA), els Instituts Nacio-
nals de Salut (NIH) i altres agències ci-
entífiques, l’expresident havia comen-
çat el procés per retirar els Estats Units
de l’acord climàtic de París i havia anun-
ciat la sortida de l’Organització Mundi-
al de la Salut (OMS).
Per capgirar aquestes decisions, Bi-
den no només ha escrit una carta sinó
que també ha posat fil a l’agulla. A més
d’anunciar la tornada a l’Acord de París
i a l’OMS, ha renovat càrrecs clau. Al cap-
davant de l’operació Warp Speed per
desenvolupar vacunes i medicaments
contra el covid-19 hi ha posat David
Kessler, un pediatre amb trajectòria aca-
dèmica i de gestió pública, en substitució
de l’immunòleg Moncef Slaoui, que pro-
cedia de la indústria farmacèutica. Pel
que fa a la direcció de l’Agència de Pro-
tecció Ambiental, n’ha fet fora l’advocat
Andrew Wheeler, conegut per relaxar les
lleis ambientals aprovades per l’adminis-
tració Obama, i hi ha posat Michael Re-
gan, que ha treballat des de l’administra-
ció per endurir la regulació de contami-
nants químics i per descontaminar zones
afectades per centrals tèrmiques de car-
bó. Al departament d’Energia, Biden ha
mantingut la mateixa línia: en surt Dan
Brouillette, que va ser vicepresident de
Ford i ha protegit la indústria del carbó,
i hi entra Jennifer Granholm, que té ex-
periència política en impulsar inversions
en vehicles més nets.
Caldrà temps per veure els resultats
d’aquestes mesures. Biden ha demos-
trat voluntat però encara s’ha de veure
fins on arriba el rastre de Trump.e
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
OPINIÓ
DANIEL ARBÓS
MÀRIUS BELLES
Biòleg i físic
PA CIÈNCIA,
LA NOSTRA
OK europeu a
un cuc per al
consum humà
L’Autoritat Europea de Segure-
tat Alimentària (EFSA) és una
agència que ofereix assessora-
ment científic independent so-
bre els aliments. El seu objectiu
principal, segons asseguren al
web, és “protegir els consumi-
dors davant dels riscos en la
cadena alimentària”.
Fa pocs dies l’EFSA va apro-
var la producció i comercialit-
zació per al consum humà del
Tenebrio molitor. El Tenebrio
molitor no és res més que un pe-
tit cuc, conegut popularment
com a cuc de la farina, que fins
ara només es podia utilitzar per
al pinso de les mascotes. La no-
tícia és rellevant perquè és la
primera vegada que s’aprova a
Europa la comercialització
d’un insecte per al consum hu-
mà. Si mai us n’havíeu empas-
sat cap per accident, ho havíeu
fet sense el consentiment de
l’autoritat europea.
Tot sembla indicar que el
cuc de la farina no serà l’últim
insecte a rebre la llum verda,
perquè n’hi ha d’altres que ja ho
tenen tot a punt per poder aca-
bar a la carta d’un bar o a la nos-
tra taula el dia de Nadal. Fa
temps que alguns experts ad-
verteixen que la superpoblació
del planeta ens obliga a variar
l’alimentació i a incloure-hi
productes que consumeixin
menys recursos, que siguin fà-
cils de produir i que generin
menys residus i menys gasos
d’efecte hivernacle. Aliments
que siguin, en definitiva, més
sostenibles. I els insectes, que a
més són rics en fibra, són una
bona opció.
Mentre esperem que la Co-
missió Europea doni el visti-
plau definitiu a la comercialit-
zació dels cucs de la farina cons-
tatem, una vegada més, que el
futur no és el que ens havien dit.
Ens imaginàvem cotxes vola-
dors i caps de setmana a Mart i
tenim una pandèmia que ens fa
estar tancats a casa igual que
amb la grip de fa cent anys, vi-
deoconferències infernals, gent
que assegura que la neu és de
plàstic i cucs fregits com
a aperitiu.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
Tecnologia
Xavier Duran
Els robots van vestits com les persones
però tenen uns moviments sincopats,
la cara inexpressiva i la mirada fixa.
Més endavant apareixen amb unes ca-
saques de cotó amples, amb cinturó i
un número de coure al pit. Aquests
eren els detalls que donava l’escriptor
txec Karel Čapek per representar la se-
va obra de teatre R.U.R. (Rossum’s Uni-
versal Robots). No era el primer cop
que a la literatura apareixien el que po-
dem anomenar robots, però sí la pri-
mera que van rebre aquest nom. Es va
estrenar el 25 de gener del 1921 al Te-
atre Nacional de Praga. Per tant, fa un
segle que els robots van sortir, per pri-
mer cop, a escena.
En txec, robot significa treballador
forçat. La primera traducció de l’obra
va ser l’anglesa, del 1923, i s’hi va dei-
xar la paraula tal qual, potser per man-
tenir el significat de la sigla del títol.
Aviat va fer fortuna, perquè als anys 30
ja trobem alguns diaris i revistes que la
utilitzen. El setembre del 1932, per
exemple, el Ruston Daily Leader de
Louisiana explicava el fet improbable
que un “gran robot d’acer o home me-
cànic” havia matat d’un tret l’inventor
que l’havia creat. El 1942, Isaac Asimov
va idear les tres lleis de la robòtica. I
el primer robot real, l’Unimate, va apa-
rèixer el 1954, creat per l’inventor
nord-americà George Charles Devol
Jr. i desenvolupat i comercialitzat per
l’enginyer i empresari Joseph Engel-
berger. El 1961 es va convertir en el pri-
mer robot industrial quan la General
Motors el va incorporar a la seva cade-
na de muntatge.
Els perills de la tecnologia
Com en altres obres –per exemple, La
guerra de les salamandres–, a R.U.R.
Čapek reflexiona sobre els perills de la
tecnologia i sobre l’ètica del seu desen-
volupament. Els robots descrits per
l’autor txec no són de metall, sinó ba-
sats en la bioquímica. Un sistema de
producció en cadena fabricava ossos,
cervells, fetges, nervis, tubs digestius i
totes les peces necessàries, que després
s’unien. Això permetia produir milers
de robots, amb semblança totalment
humana, però “més perfectes” perquè
“no tenen ànima”. Els robots no tenen
emocions: “No s’enganxen a la vida. No
tenen cap motiu per fer-ho”. Són sub-
Un segle de
‘R.U.R.’, l’obra
que va fer popular
la paraula ‘robot’
L’autor txec Karel Čapek va encunyar el terme
en una peça que definia els autòmats com a
submisos, sense passions i sense passat
01. Cartell promocional de R.U.R. a Nova York entre 1936 i 1939.
02 i 03. Imatges de les primeres representacions de l’obra els anys 1920.
misos, màquines “sense voluntat prò-
pia, sense passions, sense passat”. Però
al final els han d’introduir nervis de do-
lor perquè, com que no els fa mal res, de
vegades posen la mà a la màquina, es ta-
llen un dit o s’arrenquen el cap. El do-
lor actuaria com a defensa automàtica
contra els accidents. Un dia, a aquests
treballadors eficients i conformistes
se’ls introdueix també una ànima. I
aleshores es produeix el gran conflic-
te que forma el nus de l’obra, perquè els
fa humans i “ningú no pot odiar més un
home que un altre home”.
R.U.R. es va representar a Barcelona
el 1928, amb traducció d’A.V. Bejeck i
02
03
Carles Capdevila. El 2017 la va publicar
Males Herbes, amb traducció de Núria
Mirabet. A la mateixa editorial va apa-
rèixer fa dos mesos Estimades màqui-
nes, un recull de narracions de Carme
Torras. Professora d’investigació a
l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC),
Torras ha publicat diverses novel·les
que fan reflexionar sobre aspectes so-
cials i ètics de les noves tecnologies. La
investigadora explica que a R.U.R. va
trobar una orientació molt encertada
dels robots: “Màquines per fer feina i
alliberar temps a les persones per po-
der dedicar-lo a tasques amb més va-
lor afegit, o més pròpiament humanes”.
31
ciència
01
Torras considera que en la literatu-
ra, en general, s’exageren les capaci-
tats dels robots, “tant les beneficioses
com les destructives”. Al seu llibre so-
lament hi apareixen robots en tres re-
lats, però en conjunt les deu narraci-
ons responen a una idea comuna: “Ca-
da vegada interactuem més amb mà-
quines en el nostre dia a dia i hi
establim diferents tipus de relacions”.
El llibre consta de tres parts: màqui-
nes d’ahir, d’avui i de demà. “Sentim
nostàlgia per les màquines del passat
–explica l’autora–; ens preocupen les
implicacions socials i ètiques de les
màquines del present; i les del futur
ens estimulen la imaginació i ens per-
meten especular sobre cap a on anem
com a humanitat”.
Robots assistencials
El seu grup de recerca es dedica a la
robòtica assistencial, que, segons diu,
té un gran futur. Es tracta de “robots
que donen de menjar o ajuden a vestir-
se a persones amb mobilitat reduïda,
que proporcionen entrenament cog-
nitiu a persones amb deficiències cog-
nitives lleus, etc.” I precisament en
temps de pandèmia aquestes màqui-
nes tenen una utilitat més: “Robotit-
zar la manipulació destra (vestir, fer
llits, recollir roba de persones infecta-
des) pot ajudar molt en contextos in-
fecciosos com el de la pandèmia actu-
al, per evitar que els sanitaris s’hagin
d’exposar tant”.
I com es troba la robòtica a Catalu-
nya actualment? “Tenim un nivell de
recerca que no té res a envejar a la dels
principals països europeus”, creu Tor-
ras. Però, com en altres àmbits, falla el
desenvolupament i la comercialitza-
ció dels productes: “Sovint empreses
estrangeres s’acaben beneficiant de la
nostra recerca, per no parlar de tot el
talent i del gran nombre d’investiga-
dors molt ben formats i competents
que exportem”.
Les màquines fan cada vegada més
feines, fins i tot creatives. N’hi ha que
escriuen articles i fins i tot novel·les.
¿És possible que algun dia un robot es-
crigui un llibre titulat Estimats hu-
mans, on fantasiegi sobre la nostra es-
pècie? Torras creu que l’obra existirà
però que no la farà un robot: “Aquest
serà el tema del relat que obrirà el meu
pròxim recull”.e
Xavier Duran és escriptor, periodista
científic i químic
32
01
El sostre de vidre del documental
El reglament dels Gaudí no permet que l’aclamada ‘My mexican bretzel’ opti a millor pel·lícula
XAVI SERRA
BARCELONA
¿Els documentals són pel·lícules de
segona? És una pregunta que es po-
dria fer algú al veure el palmarès de
les 34 edicions dels Goya, de les 11 edi-
cions dels Gaudí o fins i tot de les 92
edicions dels Oscars, en les quals mai
s’ha nominat una obra documental
com a millor pel·lícula. Segurament la
pregunta adequada seria si els premis
de cinema discriminen per sistema
les pel·lícules documentals tancant-
los la porta de les categories més no-
bles i limitant la seva projecció a les
categories menors. La dita que el fut-
bol és un esport en què 22 jugadors es
disputen la pilota i al final guanya Ale-
manya es podria adaptar als premis
de cinema, situant sempre com a gua-
nyadora la ficció. Però alguns senyals
feien pensar que aquesta realitat po-
dia canviar aquest any. Després d’un
2020 marcat per la pandèmia, la ma-
joria de llistes del millor de l’any des-
tacaven de la collita espanyola i cata-
lana dos documentals: El año del des-
cubrimiento i My mexican bretzel.
Van ser, per cert, les úniques referèn-
cies no internacionals de la llista que
van elaborar els crítics de cinema de
l’ARA. La lògica dicta que premis del
sector com els Goya haurien de re-
Cultura
flectir la tendència almenys amb una
nominació a millor pel·lícula d’El año
del descubrimiento, que és el film es-
panyol del 2020 més premiat en fes-
tivals internacionals i acumula un
palmarès espectacular. Així ho van
fer, per exemple, els premis dels in-
formadors de cinema, els Feroz, que
han nominat el documental de Luis
López Carrasco a millor pel·lícula, di-
recció i guió.
Però quan aquest dilluns es van
anunciar les nominacions als Goya, la
sensació va ser que Alemanya torna-
va a guanyar: la ficció copava les no-
minacions a millor pel·lícula i El año
del descubrimiento s’havia de confor-
mar amb l’obligada nominació a mi-
llor documental i, excepcionalment,
amb una altra per al muntatge. En la
roda de premsa posterior a l’anunci,
López Carrasco resumia després el
pensament de molta gent: “El més
normal seria que el cinema docu-
mental i el d’animació entressin en
més categories. El cinema o és plural
o no és cinema”.
I a Catalunya? El documental ha
sigut històricament una peça clau del
cinema català i ha contribuït a perfi-
lar una imaginari cinematogràfic
propi, amb focus creatius com el màs-
ter de documental de creació de la
Pompeu Fabra, punts de trobada in-
dustrial com el DocsBarcelona i obres
CINEMA
de referència com Ocaña, retrat inter-
mitent, En construcción i una de les
poques pel·lícules catalanes nomina-
des a un Oscar, Balseros. Tanmateix,
no hi ha suspens: quan la setmana que
ve s’anunciïn les nominacions als
Gaudí no hi haurà documentals no-
minats a millor pel·lícula ni a pel·lícu-
la en llengua no catalana perquè, sim-
plement, la normativa de l’Acadèmia
del Cinema Català no ho permet.
L’exemple europeu
Si ens fixem en altres acadèmies eu-
ropees, veiem que el 2003 els César
de França sí que van nominar com a
millor pel·lícula el documental Ser i
tenir, i el mateix feien els David di Do-
natello italians amb el documental
del 2016 Fuocoammare. Per què no
els Gaudí? Laia Aubià, directora de
l’Acadèmia, reconeix que no hi ha cap
motiu específic, però recorda que
tant les pel·lícules documentals com
les d’animació sí que poden competir
en la resta de categories i posa com a
exemple el Gaudí a millor guió que es
van endur Garbo el 2010. Aubià justi-
fica l’existència d’una categoria espe-
cífica de documental com a mesura
proteccionista, perquè les obres de
no-ficció puguin “competir en igual-
tat de condicions, ja que la seva ma-
quinària promocional no és compa-
rable a la dels films de ficció”.
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
02
En qualsevol cas, ningú és plante-
Goya ja l’eliminació de la categoria de mi-
llor documental, sinó només la possi-
L’Acadèmia
bilitat afegida de competir amb les
espanyola no obres de ficció. ¿L’Acadèmia no s’ha
va nominar plantejat mai aquesta opció? “No, que
com a millor jo recordi”, reconeix la cineasta Ju-
film ‘El año del dith Colell, membre de l’actual jun-
descubrimiento’ ta de l’Acadèmia catalana i, fins al se-
tembre passat, també de la junta de
l’Acadèmia espanyola. Colell es mos-
Contrast tra favorable a permetre que els do-
cumentals puguin triomfar a les ceri-
Els David di
mònies de premis com ja passa, de fet,
Donatello i els als festivals de cinema. “Que hi hagi
César sí que diversitat en els premis és senyal de
han nominat bona salut en una cinematografia”,
documentals apunta. El 2021 serà un any d’elecci-
en el passat ons a l’Acadèmia catalana i Colell no
confirma ni descarta l’interès en pre-
sentar-s’hi, però avança que li agrada-
ria seguir treballant-hi. “Hi ha coses
que s’estan fent molt bé, però també
coses que es poden millorar”, diu.
El productor Tono Folguera tam-
bé creu que l’accés dels documentals
al premi gros serà “un dels temes que
tindrà sobre la taula la pròxima jun-
ta de l’Acadèmia”. Però el seu soci a
Lastor, Sergi Moreno, apunta amb
sorna que aleshores “els productors
de ficció es queixaran perquè els do-
cumentals podran optar a dos premis
mentre que les ficcions només a un”.
Obrir la porta de la categoria reina no
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
SEX EDUCATION A TERRASSA Terrassa tindrà a partir
d’aquest any un festival de cinema sobre educació sexual. El
Sex Education Film Festival celebrarà la seva primera edició
els dies 22 i 23 de febrer al Cinema Catalunya.
vol dir que els acadèmics comencin a
votar en massa els documentals. No-
més cal veure el cas dels últims Goya.
Folguera, de fet, es mostra escèptic
sobre les possibilitats reals que tenia
El año del descubrimiento: “Si Balseros
competís aquest any potser sí que es-
taria nominat, però El año del descu-
brimiento són tres hores i mitja, hi ha
molts acadèmics que segur que no
l’han vist”. Moreno creu que moltes
vegades els acadèmics no voten tant
“la millor pel·lícula” com la que fa “un
millor relat de la indústria” i, en
aquest sentit, els documentals no te-
nen la mateixa força que les ficcions
“perquè disposen de menys recur-
sos”. A més, diu, “no hi ha tantes di-
ferències entre el documental i el ci-
nema independent; de casos com el
d’Estiu 1993 n’hi ha un entre molts”. I
Folguera remata: “L’any que tinguem
un documental que guanyi la Concha
d’Or, el nominin a l’Oscar i recapti un
milió d’euros, segur que el nominen”.
Ser un documental o no ser
I encara queda un meló important
per obrir: My mexican bretzel ¿és ben
bé un documental? El film parteix
d’imatges reals filmades per l’avi de la
directora, Nuria Giménez Lorang,
però construeix un relat de ficció a
través de subtítols que citen el diari
d’una tal Vivian Barrett. La mateixa
Giménez Lorang explicava a l’ARA
que ella es veia “incapaç de posar la
cinta en una categoria” i que, tot i ac-
ceptar que la qualifiquessin de docu-
mental creatiu o híbrid de ficció i do-
cumental, per a ella era “simplement
una pel·lícula”.
Al final mana la distribuïdora, Ava-
lon Films, que, podent inscriure la
01. Fotograma de My
mexican bretzel. AVALON
02. Revoltes a la Múrcia
de principis dels 90 al
documental El año del
descubrimiento. BEGIN
pel·lícula com a ficció als Gaudí –i, per
tant, aspirar a millor pel·lícula en
llengua no catalana–, va preferir ins-
criure-la com a documental. Des de
l’Acadèmia fins i tot van contactar
amb la distribuïdora per assegurar-se
que volien competir com a documen-
tal. “El temps dirà si l’estratègia
d’Avalon ha sigut la correcta, perquè
en un any tan estrany amb una colli-
ta tan petita potser podrien haver tin-
gut més repercussió com a ficció”,
apunta Aubià, que també cita el cas de
La plaga, de Neus Ballús, una pel·lí-
cula que també se situava en un ter-
reny a mig camí entre la ficció i el do-
cumental i, tanmateix, va acabar sent
la gran triomfadora dels Gaudí del
2014 al guanyar els premis a millor
pel·lícula, direcció i guió.
Ballús recorda que, davant la in-
compatibilitat de les categories de
millor pel·lícula i documental, van
optar per inscriure la pel·lícula com
a ficció perquè en aquell moment es
van sentir “més identificats amb el
concepte de pel·lícula que el de docu-
mental” però “sense renunciar a la
possible carrera com a documental
de La plaga en el món dels premis”.
My mexican bretzel, en canvi, només
està inscrita en les categories de do-
cumental, direcció, guió, muntatge i
so. Una pèrdua, en el fons, per a uns
Gaudí que, per qüestions de norma-
tiva, tampoc podran comptar amb la
pel·lícula amb producció catalana
més internacional i premiada de
l’any, Josep, ni amb els catalans que
participin en produccions no catala-
nes. El repte és considerable per a
uns premis d’una cinematografia pe-
tita que no viu precisament el seu mi-
llor moment.e
CARMEN ARTAZA, PREMI CONCURS VIÑAS La mezzo
espanyola Carmen Artaza ha guanyat el primer premi de la 58a
edició del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas. Olga
Syniakova és segona, i Germán Enrique Alcántara, tercer.
MÚSICA
Música contra la violència
policial de l’1-O
L’Auditori estrena ‘Les càrregues’, de Jordi Cervelló
XAVIER CERVANTES Propòsit
BARCELONA
“A l’obra
El corn anglès canta la melodia d’El faig una
testament d’Amèlia. Després s’hi su- descripció de
men flautes i trompes. I de sobte: tota aquella
“¡A por ellos!”, bramen els trombons animalada”,
reproduint la grotesca amenaça diu Cervelló
dels dies previs a l’1 d’octubre del
2017. Aquest combat melòdic és el
fil conductor de Les càrregues, Motiu
l’obra de Jordi Cervelló que estre- La melodia
narà la Banda Municipal de Barce-
lona a L’Auditori demà a les 18 h, d‘‘El
dins un programa sobre La bohème testament
de Puccini que també inclou el po- d’Amèlia’
ema simfònic Puigsoliu de Joaquim
relliga la
Serra. “A Les càrregues faig una des- composició
cripció de tota aquella animalada”,
explica el compositor barceloní des-
prés d’assistir a un assaig “perfecte”
dirigit per Salvador Brotons. Cerve-
lló la va escriure pensant en una or-
questra simfònica però ara troba
més adequada “la sonoritat de la
banda”. “A més, en aquesta banda
toquen molt bé”, diu.
Les càrregues, d’una durada
d’uns 18 minuts, es va començar a
fer partitura poques setmanes des-
prés del referèndum de l’1-O, quan
encara era fresc l’impacte del cops
de porra. “Poc ens imaginàvem que
hi hauria aquella violència, tot i que
alguna cosa ja podíem sospitar, per-
què uns dies abans ja hi havia els he-
licòpters...”, recorda. Aquell brunzit
01
insidiós també l’ha incorporat a la
peça, però no a la manera del
Quartet per corda i helicòpter
de Karlheinz Stockhausen.
En comptes de fer servir di-
rectament el soroll de l’heli-
còpter, Cervelló el recrea
amb tres percussionistes.
El públic trobarà diversos
elements familiars a Les càr-
01. El compositor Jordi Cervelló ahir a L’Auditori. 02. Càrregues policials a l’Escola
Ramon Llull de Barcelona l’1 d’octubre del 2017. PERE VIRGILI
33
cultura
regues. El preàmbul està inspirat
en el primer moviment del Con-
cert per a violí de Beethoven, una
obra “capital” sobre “la pau i l’or-
dre” que Cervelló fa servir per
contraposar-la a la sonoritat de
la violència dels helicòpters i a
l’¡A por ellos!, contra la qual s’en-
laira la melodia d’El testament
d’Amèlia, una de les joies del can-
çoner popular català. “La lletra
és terrible però la melodia és
molt bonica”, comenta Cervelló
mentre recorda la història de la
reina que enverina la filla i s’alli-
ta amb el gendre.
Projectes en marxa
Cervelló, de 85 anys, manté uns
quants projectes en marxa. Un és
la publicació de la partitura del
24è Capriccio per a violí sol, amb
el qual culmina una feina engega-
da fa vint anys. “Em fa una il·lusió
tremenda perquè és el treball de
molts anys, i no esperava arribar
a fer els 24 caprice com va fer Pa-
ganini. L’últim, Milstein caprice,
està inspirat en el violinista rus
Nathan Milstein i en la seva ma-
nera de tocar tan clara”, diu Cer-
velló, que aprofita l’avinentesa
per reivindicar la compositora
polonesa Grażyna Bacewic, a qui
també va dedicar dos caprice. Un
altre projecte són cançons amb
poemes de la seva mare, Maria
Concepció Garriga, i de Màrius
Torres. I també està refent For-
mes per a una exposició, l’obra
que va fer amb Jorge Wa-
gensberg i que l’OBC in-
clourà en la programació
del 2022. “Fa poc li vaig
dir al Robert Brufau [di-
rector de L’Auditori]: «Tu,
estrenem això abans que
em mori»”.e
02
34
cultura
MÚSICA
Una fantàstica
‘Simfonia
Fantàstica’ amb
Valery Gergiev
Crítica
JAUME RADIGALES
BARCELONA
Orquestra del Teatre Mariinski
L’AUDITORI 21 DE GENER
lenada d’aire fresc la que
A va bufar a L’Auditori di-
jous en dos concerts (18
h i 20 h), abans del de di-
vendres. Una de les mi-
llors orquestres del món, capitane-
jada per un dels millors directors
del món, hi feia estada gràcies a
Ibercamera per insuflar energia i
tremp sobre aquests temps tan in-
certs que vivim. Almenys durant
poc més d’una hora, vam poder
creure que es pot ser feliç amb una
música extraordinària servida per
uns esplèndids ambaixadors.
Obria foc una obertura de
Tannhäuser en què els membres
de l’Orquestra del Teatre Mariins-
ki de Sant Petersburg no sembla-
ven trobar el punt d’equilibri en-
tre uns plans sonors un pèl dese-
quilibrats, especialment en unes
fustes (i quines fustes!) massa pre-
sents en el teixit sonor de la peça
de Richard Wagner. La secció de
corda, reduïda per raons pandèmi-
ques, se’n ressentia i segurament
Valery Gergiev en prendria bona
nota per a la repetició vespertina
del mateix concert. Va ser tan sols
qüestió de volum sonor, perquè la
qualitat era inqüestionable.
El pes pesant el va dur una Sim-
fonia Fantàstica llegida de manera
tan fantàstica com l’obra del gran
Hector Berlioz. El diàleg entre oboè
i corn anglès del tercer moviment va
ser un d’aquells petits grans mo-
ments que legitimen la fama de l’or-
questra russa com a engranatge de
precisió rellotgera i un cofre ple de
tresors representats per cadascun
dels seus membres. Dirigint amb el
seu gest característic (i aparentment
incomprensible), Gergiev es mostra-
va còmplice en el viatge als inferns
que suposa la pàgina del més romàn-
tic dels compositors francesos. I els
resultats van ser espectaculars: un so
compacte, empastat, ben cosit, rodó,
precís i sumptuós va recórrer de
punta a punta tots i cadascun dels
pentagrames que integren l’obra.
Es va agrair el bis de l’obertura
del Fledermaus (El ratpenat) de Jo-
hann Strauss (una macabra i vela-
da referència al possible origen del
contagi del covid-19?). A fora, a la
intempèrie, no feia fred. Però vam
sortir amb la pell de gallina d’un
Auditori àvid d’esdeveniments de
qualitat com aquest fantàstic con-
cert. En principi, hauria tocat el Rè-
quiem de Verdi. Però amb orques-
tres així, tant se val que toquin Ver-
di, Berlioz, Wagner o la banda sono-
ra de La patrulla canina.e
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
MEMÒRIA HISTÒRICA
Josep Vergés, el garrotxí que no
va tornar mai de Neuengamme
La família no sabia que va morir al camp nazi i recupera un anell i un rellotge
SÍLVIA MARIMON MOLAS
BARCELONA
“Informe rebut a l’ILLE. VERGES,
francès dolent. Espia. Sempre va a
Espanya”. És la resposta que va re-
bre Verònica Vergés quan va pre-
guntar als soldats nazis per què
s’enduien detingut el seu germà, Jo-
sep Vergés. Aquell 12 de març de
1944, en què els soldats van escorco-
llar la masia on vivien, a Costoja, al
Vallespir (Catalunya Nord), va ser
l’última vegada que van veure el Jo-
sep. Ni la seva mare ni els seus ger-
mans van saber mai que va morir la
primera setmana de març de 1945,
en un dels Kommandos del camp de
concentració de Neuengamme
(Hamburg). Acabava de fer 27 anys.
Un mes després que morís els brità-
nics van alliberar el camp.
La història de Josep Vergés
s’hauria pogut perdre per sempre si
no hagués estat per l’obstinació i
les dots de detectiu u d’un grup
de recerca que vol recu-
perar la història delsls
deportats de la Gar- r-
rotxa, i pel fet que el
rellotge i l’anell dee
Vergés eren als Arol-l-
sen Archives, els ar-r-
xius alemanys quee
guarden més de 30 0
milions de docu--
ments sobre la persecu-
rsecu-
ció nazi. Actualment,ent, aquests
dos objectes formen part de l’expo-
sició Stolenmemory (Memòria roba-
da), que es pot veure fins al 14 de fe-
brer al Museu Memorial de l’Exili. Josep Vergés na del
d l Francesc
F va poder
d posar nom homes i dones
h d de
d les
l Forces
F
“Buscant informació a Arolsen abans de ser a una fotografia que tenien a l’àl- Françaises Livres a passar la
Archives sobre un altre deportat detingut i bum familiar i que no havien identi- frontera i recollia informació mi-
garrotxí, Joan Vergés Claperols, un anell de ficat. El jove de celles espesses i ulls litar dels alemanys que hi havia
vam trobar el certificat de defunció Vergés que s’ha verds és Josep Vergés. en aquella zona de la Catalunya
de Josep Vergés Font. I vam llegir recuperat del Nord.
un article de l’ARA que deia que camp i s’exposa Un enllaç de la resistència El dia abans de ser detingut,
s’estaven buscant els familiars al MUME. Els pares de Josep Vergés i els seus Josep Vergés va ajudar un fran-
d’aquest i altres deportats catalans FAMÍLIA VERGÉS / MUME tres germans van anar a viure a cès a passar a Espanya. Tot indi-
per tornar-los els objectes diposi- França en algun moment de la dèca- ca que algú el va delatar. Va sortir
tats als arxius alemanys. Vam co- da dels trenta, després de deixar la del camp d’internament de Roya-
mençar a treballar per buscar els masia on treballaven com a maso- llieu (al nord de França) el maig
seus familiars”, explica Cris Capó, vers a Sales de Llierca (Garrotxa). de 1944 amb dos mil homes més
que forma part de l’equip de recer- Als llistats de defuncions de Ceret amb destinació a Neuengamme.
ca de deportats garrotxins junta- van trobar el registre de defunció Tenia el número 30.669. Segons
ment amb Mercè Casademont, Al- del pare, Francesc Vergés Gratacós, el certificat de defunció, va morir
bert Planas i David Fernández. a Serrallonga (Vallespir). A través l’1 de març de 1945 per una insu-
Francesc Vergés, un dels nebots de l’Ajuntament de Serrallonga van ficiència cardíaca i un catarro in-
del Josep que continuen vivint a arribar a la família Vergés de Sant testinal. Segons el testimoni d’un
França, molt a prop de Costoja, a Llorenç de Cerdans. altre deportat polític, va morir
Sant Llorenç de Cerdans, explica en Arran de la recerca han sabut que totalment consumit, a la barraca
un català perfecte que fins fa ben Vergés treballava per a la resistèn- número 16.
poc no en sabien res, de l’oncle: “Els cia francesa i és considerat un mort Es calcula que a Neuengamme
pares tan sols ens havien explicat per la France (el van condecorar el hi van entrar uns 106.000 preso-
que l’havien detingut els alemanys i 1961). Quan els nazis el van detenir ners i només en van sobreviure
que havia desaparegut. La meva àvia el van dur a la Ciutadella de Perpi- menys de la meitat. La tomba de
el va estar buscant però no se’n va nyà. “Tot i ser apallissat i torturat, Josep Vergés és a Jammertal, un
saber mai més res –diu–. A casa de- mai va confessar el nom del seu cap, cementiri que es va crear el 1943
ien que passava tot sovint la fron- Édouard Embry, àlies Colonel Fety, per enterrar-hi els milers d’ho-
tera perquè festejava amb la noia que li havia confiat diverses missi- mes i dones que van morir treba-
d’un mas de l’altra banda”. Fa pocs ons perilloses”, explica Capó. Ver- llant com a esclaus per a l’econo-
dies, i arran de la recerca, una cosi- gés havia fet d’enllaç, havia ajudat mia nazi.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 35
PUBLICITAT
36
ara llegim
arallegim
Joan Carreras
Escriptor
L’autor barceloní publica ‘Torno a casa’, el seu
desè llibre en tres dècades de trajectòria, en què
explica el trànsit, inspirat en el seu pare, d’un
personatge cap a la mort
“No podem tenir
una literatura
normal perquè
som una cultura
a
mutilada”
✒✒✒✒ Jordi Nopca
Des de fa un any, Joan Carreras escriu
les novel·les en un despatx des del
qual veu el Palau de la Generalitat. “A
vegades surt algun conseller a fumar”,
diu. Però el que a ell li interessa no són
llegim
les intrigues del poder sinó els viatges
que escriu amb el seu ordinador, en-
voltat de llibres. A la secció de predi-
lectes hi ha novel·les de Julian Barnes,
Jean Echenoz, Ian McEwan, Michel
Houellebecq, Philip Roth i Emmanu-
el Carrère, situades a prop del seu pre-
40-41
mi Sant Jordi, que va guanyar el 2014
amb L’àguila negra. A prop, en una al-
tra prestatgeria, hi té assajos i manu-
als sobre escriptura. “No vull deixar
● Bessons a la recerca de
d’aprendre”, admet. Li serveixen des
d’un punt de vista creatiu, però tam-
bé per a les classes de narrativa que
l’altra meitat: les noves fa a la facultat Blanquerna. A Torno a
casa (Proa) planteja el trànsit de la vi-
novel·les de Villanueva i da a la mort d’un personatge a qui han
Sabaté ● El retorn de diagnosticat un càncer incurable, ins-
pirat en el seu pare, l’editor Joan Car-
Guillem Frontera reras i Martí.
L’entrevista d’avui és una excep-
42-43
ció: fa uns dies explicaves que no
promocionaries ‘Torno a casa’.
El reconeixement no el vull per a mi,
sinó per a les novel·les. Si adoptés un
personatge o si em fes el simpàtic
● L’assaig premiat de Pau potser vendria més llibres. El meu
objectiu és escriure novel·les prou
Luque sobre l’art bones perquè es venguin sense la ne-
cessitat de tenir-me al darrere.
moralment condemnable
● La poesia lluminosa de ‘Carretera secundària’ va inaugu-
rar la teva etapa més prolífica a
Kikí Dimulà Proa, que va començar el 2012. Hi
has publicat cinc novel·les.
He estat un autor de pic i pala. Tota
la vida m’he barallat per aprendre. Hi
ha molts escriptors que necessiten
que els aplaudeixin. Jo el que vull és
provar coses diferents cada vegada.
De Carretera secundària em van elo-
giar els diàlegs. A la següent, Cafè Bar-
celona [2013], no n’hi ha. Es va comen-
tar que m’havia documentat molt... El
següent llibre que vaig fer va ser
L’àguila negra [2015], que té poc a
veure amb La dona del cadillac [2017],
en què jugo molt amb els punts de vis-
ta. Un músic que he anat seguint per-
què sempre es transforma és Pau Ri-
ba: és capaç de fer el Dioptria, però
també Jo, la donya i el gripau i Elec-
troccid àccid alquimístic xoc.
¿Pau Riba era un dels teus refe-
rents d’adolescent?
Jo venia d’una bombolla molt con-
creta, d’un món catalanista de clas-
se mitjana que portava els fills a es-
coles com Heura i Arrel. Fèiem clas-
ses clandestines en català, aprení-
em a llegir amb el Cavall Fort i amb
la col·lecció Grumets de La Galera.
Som els primers que vam llegir El
zoo d’en Pitus i Viatge al país dels la-
cets, d’en Sebastià Sorribas. Els pri-
mers que vam arribar a Tintín en ca-
talà. A vegades penso que m’agrada-
ria anar en contra d’aquesta bombo-
lla, als llibres, i criticar-ne el que no
em sembla bé. Però de seguida
m’adono que no estaria bé: si a algú
li tallen una cama no li pots criticar
que no camini com els altres. Això és
el que passa a la cultura catalana. No
podem tenir una literatura normal
perquè som una cultura mutilada.
Aquesta mateixa setmana hem es-
tat discutint sobre literatura cata-
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
L’escriptor Joan Carreras amb
un caçapapallones –cedit per la
llibreria Oryx– com el del
personatge principal de la seva
última novel·la. PERE VIRGILI
lana en castellà arran d’un futur
“HE ESTAT homenatge de l’Ajuntament de
Barcelona a Ruiz Zafón i Marsé.
UN AUTOR És una discussió que havia quedat
liquidada a la dècada dels 60. Som
DE PIC I
un país amb moral d’esclau, quan
PALA. passen coses així. Aquesta idea de
TOTA LA no voler excloure els autors que es-
criuen en castellà a Catalunya torna
VIDA M’HE a estar sobre la taula, i es fa des d’un
BARALLAT discurs moralitzador.
PER
La política, quan apareix en una no-
APREN- vel·la teva, és el teló de fons. Penso
DRE en la manifestació de l’11 de setem-
bre del 2012 a L’àguila negra.
” És que la gràcia són les escenes, què
pots fer tu com a escriptor amb el
material que tens. Un llibre sense
escenes m’interessa més aviat poc.
Aquest estiu vaig llegir una novel·la
de la qual es parlava molt als mitjans
i a Twitter. Passava en un poble i es-
tava ben narrada, però no hi havia ni
una sola escena. A més, una cosa que
em va emprenyar una mica és que la
gent del poble eren tots bons jans, i
quan s’havia de dir una mala parau-
la sempre era sobre la gent de ciutat.
Quan vaig escriure La dona del cadi-
llac la vaig ambientar en el món tan-
cat d’un poble perquè el lector veiés
que a tot arreu hi ha maldat.
¿Ha de moralitzar, la literatura, o
cal que la moral quedi al marge dels
llibres?
En aquest tema hi entren dos ele-
ments. El primer és el de la correc-
ció política: fa molts anys que ho va
avisar Quim Monzó, i ara estem pit-
jor que llavors. Si llegeixes Les benè-
voles, de Jonathan Littell, hi trobes
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
reflexions morals, encara que l’au-
tor proposi que et fiquis en la pell
d’un nazi. El segon element és una
cosa que s’ha entès malament: l’au-
tenticitat. El que a mi m’importa
com a lector és que m’expliquin una
història i com me l’expliquen. Que
ho hagin viscut de debò no és un va-
lor afegit. Quan vaig escriure La
gran nevada hi havia lectors que em
preguntaven si havia passat per l’ex-
periència de perdre un fill, i reconei-
xien que havien plorat. Quan això
passava, jo guanyava la partida, per-
què jo no ho havia viscut, però em-
patitzava tant amb el personatge
que quan vaig escriure aquells parà-
grafs jo també vaig plorar.
Hi haurà qui llegirà Torno a casa com
un llibre protagonitzat pel teu pare.
He fet servir l’experiència de la malal-
tia del meu pare per parlar-ne, però
n’he tret un llibre de ficció. No és un
testimoni de res. El pare que jo vaig
conèixer va ser el de casa, no l’editor
ni el president d’Òmnium Cultural.
Quan em vaig posar a escriure no pre-
tenia fer una Carta al pare, com Kafka
–l’hauria hagut d’escriure als 16
anys–, o el que ha fet Karl Ove Knaus-
gard o el relat de L’art de portar gavar-
dina de Sergi Pàmies. Jo he volgut ex-
plicar un moment molt concret, el
del final, però des d’una novel·la.
Quan ja l’havien enviat a pal·liatius,
un dia que el vaig anar a veure em va
mirar i em va dir: “Segur que estàs
prenent notes”. Vaig dir que no amb
un gest que volia dir que sí. I ell em va
retornar el gest amb un altre gest
d’acceptació. El que m’interessa és la
mort com a tema universal.
Hi ha escenes del llibre amb moltes
lectures.
Hi ha lectors que em veuen molt sim-
bòlic. Quan faig que el personatge co-
menci a dibuixar la figura de l’infinit
amb un caçapallones, vull dir que es-
tà intentant caçar l’inabastable? Pot-
ser sí. La imatge es carrega per si so-
la de significat. No tinc una taula
d’equivalències. El que m’agrada de
debò és construir mons. Javier Marí-
as diu que hi ha autors que es posen a
escriure amb un mapa, i d’altres amb
brúixola. Jo soc clarament dels se-
gons. Els girs narratius dels meus lli-
bres em poden arribar a sorprendre.
El 2018 vas explicar que estaves
passant per un mal moment com a
autor: veies que, tot i portar molts
anys de feina, les vendes de La do-
na del cadillac (2017) eren les més
baixes de tota la teva trajectòria.
El que jo escric se situa entre la li-
teratura popular i l’elevada. Vull fer
novel·les de qualitat però per al gran
públic. El que m’agradaria de debò
que passés amb Torno a casa és que
se’n venguessin 100.000 exemplars
i que es traduís a una trentena de
llengües. És molt ambiciós, sí. M’es-
tavellaré? Potser sí. Però també sé
que continuaré escrivint, perquè
em conec. Recordo un cartell del
PSUC dels anys 70 que deia “Mis
manos: mi capital”. Això és tot el
que necessito per continuar fent lli-
bres. Vull que cada cop estiguin més
ben parits i que emocionin tants lec-
tors com sigui possible. Dibuixar in-
finits amb el meu caçapapallones,
això és el que continuaré fent fins al
final de la meva vida.✒
Viatge cap a
la terra dels difunts
La proximitat de
la mort o els efec-
tes del decés d’al-
gú –siguin en clau
JORDI de mitificació o
NOPCA d’un procés més
aviat invers– es
troben en diverses de les novel·les
de Joan Carreras. El primer punt
quedava explorat a Carretera secun-
dària (2012), novel·la que, parado-
xalment, va retornar l’autor al car-
ril principal de la literatura catala-
na, inaugurant una etapa a Proa, en-
cara oberta (i la més fructífera de la
seva trajectòria). El segon és el te-
ló de fons de Qui va matar el Floquet
de Neu (Empúries, 2003) i La dona
del cadillac (Proa, 2017).
Torno a casa proposa un viatge,
tan poderós com minimalista, cap a
la mort d’un personatge a qui han
diagnosticat un càncer incurable.
És probablement durant l’agonia
d’aquest home que Carreras es pro-
posa narrar el seu trànsit cap a “la
terra dels difunts”. Els últims fàr-
macs, combinats amb una consci-
ència que s’apaga, però encara ple-
na a vessar d’imatges, provoquen
una peripècia a cavall del somni re-
velador, la paràbola i la visió dan-
tesca: hi ha passatges de tortures i
vexacions que semblen trets de la
Divina Comèdia.
El llibre, un dels més breus de
l’autor barceloní –té poc més d’un
centenar de pàgines–, es llegeix amb
una doble compunció. En primer
lloc, perquè el narrador és d’aquells
personatges a qui es va agafant afec-
te progressivament, a mesura que el
seu trajecte al·lucinant es barreja
amb la persona que va ser: editor,
pare de família, marit, lector exi-
gent, entomòleg aficionat. En segon
lloc, perquè es fa difícil no relacio-
nar aquell home en procés de desa-
parició amb el pare del novel·lista,
Joan Carreras i Martí, que va ser di-
37
ara
arallegim
llegim
rector editorial d’Enciclopèdia Ca-
talana i va arribar a presidir Òmni-
um Cultural. La foto que inaugura el
llibre, en què es veu Carreras i Mar-
tí amb un caçapapallones i un nen
–no pot ser el seu fill: l’home ja té els
cabells blancs– en un jardí, pot con-
fondre el lector, tot i que en realitat
voldria ser una pista de com caldria
llegir Torno a casa. L’element bio-
gràfic hi és, sí, però la proposta se
TORNO A CASA n’allunya, perquè només un escrip-
JOAN CARRERAS tor pot accedir, des de la ficció, a una
PROA consciència que no és la seva per
120 PÀG. / 17 € transformar-la en un castell de focs
narratiu com aquest, que arrenca en
una carretera, continua en un poble
abandonat i espectral i, a partir de la
trobada amb un home estrafolari
–que confon amb un bruixot, tot i
que es fa dir vigilant, recordant
aquell relat de Franz Kafka situat a
les portes de la mort–, comença una
aventura més propera al laconisme
de Samuel Beckett que a les expan-
sions del Lewis Carroll d’Alícia al
país de les meravelles.
Precís, saborós i desencisat
La llengua que Joan Carreras des-
plega al llibre és precisa i saborosa,
com correspon a la veu del perso-
natge, que ha dedicat gran part de la
vida a aprendre el nom dels animals
i de les pedres, de les estrelles i de les
constel·lacions, dels rius, de les ciu-
tats i fins i tot dels “països que ja no
hi són i dels reis que han tingut”. En-
mig del periple introspectiu –que
aconsegueix l’emoció posant-hi cer-
ta distància–, el personatge també
es mostra desencisat amb el país
“perdut i submís i mesell i tan a gust
esclau i tan a gust extingint-se” on
ha viscut. Així i tot, el seu anhel de
tornar a casa implica també ins-
tal·lar-se en una eternitat perpètu-
ament amenaçada i minvant com la
que ha conegut i que s’assembla tant
a la catalana.✒
WIKIPEDIA
38
ara llegim
arallegim
ELS LLIBRES
I LES COSES
IGNASI
ARAGAY
A
partir dels pares de la psicoa-
nàlisi, Sigmund Freud i
Jacques Lacan, el psicoana-
lista Miquel Bassols (Barcelona,
1963) projecta la seva mirada sobre
la crisi de la democràcia a l’assaig
Autoritat i autoritarisme (Publica-
cions de la Universitat de València,
PUV). Què li passa, segons l’autor,
a la diguem-ne gran família deses-
tructurada de la democràcia liberal?
Doncs que la demanda d’un pare
com els d’abans (dels que s’imposa-
ven, amb autoritat dura) i d’una ma-
re com les d’abans (protectora, amb
autoritat tova) ha portat l’autorita-
risme populista. La nostàlgia patri-
arcal ens està conduint a una mena
de democràcies sense política, el
que Conor Gearty ha definit com a
“neodemocràcies totalitàries” i el
que Marcel Gauchet va adjectivar
com a democràcia “exclusivista,
doctrinària i autodestructiva”.
Aquesta és la paradoxa del pare,
que és la mare de totes les paradoxes,
diu Bassols. El complex d’Èdip (ma-
tar el pare) ens està conduint a matar
la democràcia convertint-la en una
caricatura d’ella mateixa. Aquest
enyor patriarcal té alguna cosa de re-
ligiós, de necessitat de creure i, per
tant, d’obeir. Recorda la “servitud vo-
luntària”, que deia Étienne de La Bo-
étie, l’amic de Montaigne. Es tracta
de creure algú i creure en algú sense
saber ben bé per què. L’autoritat po-
pulista, antipolítica, que aparent-
ment s’erigeix contra el poder insti-
tucional, es fonamenta en aquest ti-
pus de creença més emocional que
UN TAST
DE CATALÀ
ALBERT PLA
NUALART
E
ls verbs apel·lar i interpel·lar
provenen dels verbs llatins ap-
pellare i interpellare. Mentre
que appellare volia dir adreçar-se o
cridar pel nom, interpellare tenia un
sentit més proper a interrompre o
obstaculitzar.
En el català actual, apel·lar ha
perdut gairebé del tot els significats
etimològics (i transitius) i s’utilit-
za sobretot en dos sentits. 1) Com a
sinònim de recórrer en el sentit de
demanar ajuda. Llavors, igual que
recórrer, regeix un complement in-
troduït per a que pot ser una perso-
na (en qui confiem) –“Va apel·lar al
seu pare per evitar la fallida”– però
que més sovint és un concepte abs-
tracte com ara violència, generosi-
tat, enginy, sentit comú, rigor, etc.
que descriu una manera d’actuar
–“Va apel·lar al sentit comú per com-
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
ELS MÉS VENUTS
CATALÀ
FICCIÓ NO-FICCIÓ
La paradoxa del
pare és la mare de
totes les paradoxes
tat de l’àrbitre, de la justícia, que en
última instància interpreta les lleis:
però la judicialització de la política i
la politització de la justícia han fet
perdre autoritat a l’una i a l’altra. De [ 1 ] La casa de foc [ 1 ] No diguis res
fet, una teoria de l’estat (de la demo- FRANCESC SERÉS PATRICK RADDEN KEEFE
cràcia liberal) mai no pot basar-se en Proa Edicions del Periscopi
el poder de la força, sinó en el reco- 591 pàgines i 20,90 € 3/10 576 pàgines i 22,90 € 2/20
neixement de l’autoritat. Com més fa
servir la força, ja sigui física o legal, [ 2 ] Canto jo i [ 2 ] El fill del xofer
més perd l’autoritat política. la muntanya balla JORDI AMAT
L’autor encara va una mica més IRENE SOLÀ / Anagrama Edicions 62
enllà per assenyalar que, un cop 192 pàgines i 16,90 € 2/88 262 pàgines i 18,50 € 1/10
constatat l’impossible retorn als ide-
als clàssics de l’humanisme i la Il·lus- [ 3 ] Germanes [ 3 ] La plaga blanca
tració, toca abandonar “la lògica IMMA MONSÓ ADA KLEIN FORTUNY
fàl·lica del Tot” per abraçar la “lògica Univers L’Altra Editorial
analítica femenina del No-Tot”: no 128 pàgines i 18 € -/9 158 pàgines i 16 € -/11
existeix un Altre complet i consis-
tent, una autoritat sense contradic- [ 4 ] Tirant lo Blanc [ 4 ] Escola d’aprenents
ció interna. La lògica femenina és JOANOT MARTORELL MARINA GARCÉS
AFP
una democràcia en què cadascú s’in- Proa Galaxia Gutenberg
racional, i en la confusió entre poder clogui en l’Altre. Dit d’una altra ma- 976 pàgines i 24,90 € 7/11 186 pàgines i 15,50 € 4/12
i autoritat: just aquí hi ha el principi nera: “Ser, assumint l’escissió, la di-
de l’autoritarisme. Trump tenia po- visió subjectiva inherent al fet d’exis- [ 5 ] El colibrí [ 5 ] En defensa pròpia
der, però de tant violentar-lo al final tir. Hamlet simplement no pot –o no SANDRO VERONESI JOAN TARDÀ
ha perdut tota autoritat (esperem vol– pagar el preu que implica desit- Periscopi Pòrtic
que sigui un final definitiu). jar i escollir el que es desitja. Perquè 342 pàgines i 20,90 € 9/11 176 pàgines i 15,90 € -/1
Bassols recorda que la democràcia escollir vol dir perdre l’objecte ideal
no pot venir tan sols de la simple le- i suposadament complet, el paradís CASTELLÀ
galitat, sinó que és la legalitat la que somiat, ja sigui que l’anomenem Íta-
ha de provenir de la conversa demo- ca [per cert, Kavafis no parlava d’Íta-
FICCIÓ NO-FICCIÓ
cràtica, és a dir, del reconeixement ca, sinó d’Ítaques], Independència,
de l’altre. Només així existeix políti- Unidad de destino en lo universal,
ca democràtica de debò: els animals Amor del pare, Desig de la mare o de
polítics són els que parlen. L’autori- qualsevol altra manera”. En fi, tota
tat implica reconeixement mutu en- elecció suposa una pèrdua de gaudi
tre dos subjectes que es donen la pa- i la pitjor política és aquella que se-
raula. Què és, sinó, un Parlament? gueix alimentant “una promesa de
Un lloc on es parla, on es construeix gaudi sense pèrdua, tan llaminera
la legalitat. I després hi ha l’autori- com impossible”.✒
Dubtes en l’ús dels verbs [ 1 ] Delparaíso
JUAN DEL VAL
[ 1 ] El infinito en un junco
IRENE VALLEJO
‘apel·lar’ i ‘interpel·lar’ Espasa Libros
324 pàgines i 19,90 € 1/8
Siruela
448 pàgines i 24,95 € 4/58
batre la pandèmia”–. De fet, en el Un dels usos abusius d’apel·lar el [ 2 ] Un amor [ 2 ] El hijo del chófer
segon cas, té un sentit més proper fa sinònim de cridar: “Va apel·lar a SARA MESA JORDI AMAT
a invocar que a recórrer. 2) Com a si- enfortir la convivència pacífica” o Anagrama Tusquets
nònim de recórrer en el sentit jurí- “Va apel·lar JxCat a abandonar 192 pàgines i 17,90 € 3/10 192 pàgines i 18,50 € 3/10
dic d’acudir a una autoritat perquè l’unilateralisme”. Jo ho canviaria
esmeni o anul·li una sentència. Lla- per cridar. I també veig abusiu fer- [ 3 ] Los privilegios del [ 3 ] Dime qué comes...
vors normativament la sentència no lo sinònim d’interpel·lar: “El debat ángel BLANCA GARCÍA-OREA HARO
pot ser l’objecte directe: no podem va més enllà de Trump i apel·la to- DOLORES REDONDO / Destino Grijalbo Ilustrados
apel·lar ni recórrer una sentència ta la societat”. En aquest cas, caldria 304 pàgines i 12,95 € -/1 256 pàgines i 19,90 € 6/9
sinó que hauríem d’apel·lar o recórrer escriure “...i interpel·la tota la soci-
contra una sentència, però l’ús conso- etat”. I el sentit que té interpel·lar [ 4 ] Seis Cuatro [ 4] Yo, el Rey
lidat i la majoria de mitjans sí que aquí –avui potser el més habitual– HIDEO YOKOYAMA PILAR EYRE
admeten aquest ús transitiu, i crec no queda gens ben recollit en els Salamandra La Esfera de los Libros
que el DIEC2 faria bé d’acceptar-lo. diccionaris, perquè no és “adreçar la 656 pàgines i 22 € -/1 544 pàgines i 23,90 € 1/10
paraula a algú per demanar-li algu-
na cosa” sinó més aviat qüestionar [ 5 ] Aquitania [ 5 ] Come comida real
LES ENTRADES l’actitud d’algú, de manera que l’in- EVA G. SÁENZ DE URTURI CARLOS RÍOS
‘APEL·LAR’ I terpel·lat no hauria de restar indife- Planeta Paidós
rent, s’hauria d’implicar en la reso- 2/12 8/11
‘INTERPEL·LAR’ DEL lució d’aquell problema o la promo-
414 pàgines i 21,90 € 304 pàgines i 17 €
DIEC2 MILLORARIEN ció d’aquella causa: “La crisi migra-
Rànquing setmanal del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
Posició setmana anterior / Setmanes en el mercat
AMB UNS RETOCS tòria ens interpel·la a tots”.✒
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
HE LLEGIT
NO SÉ ON
“He perdut amistats
per ser sincer”
Aquest 2021 celebrem el centenari d’una
EVA figura fonamental del segle XX català: el
PIQUER
pedagog, crític literari i activista Joan Triadú
“¿Algú s’imagina una
Rodoreda intentant dir
tot allò en castellà?”
“En els primers deu anys del franquis-
me, posar-se a escriure en castellà era
rebaixar-se. Crec que el bilingüisme és
nociu. Això ho vaig escriure sobre Josep
Pla: el bilingüisme és una manera d’es-
criure malament dos idiomes. Molta
gent m’ho va retreure, però resulta que
el mateix Pla va admetre que hi estava
d’acord. Ja costa molt d’escriure bé la
pròpia llengua. ¿Algú s’imagina una
Mercè Rodoreda intentant dir tot allò
en castellà? És impossible. Només ho
podria escriure un autor castellà tan bo
com ella. La llengua pròpia és la base, i
la prova és com s’hi arrapen fins i tot els
països que sembla que la tenen tan se-
gura, com França o Itàlia: tan bon punt
surt en un racó una altra llengua, ja es-
clata l’alarma. I es comprèn, perquè la
llengua forma la unitat de la nació. Di-
guin el que vulguin, és així”.
Ben contundent es mostrava el mes-
tre Joan Triadú, que va professar una fi-
delitat absoluta a la llengua catalana.
M’ho deia a casa seva poc després d’ha-
ver publicat Memòries d’un segle d’or
(Proa, 2008). La dedicatòria que m’hi va
escriure em fa estremir, llegida avui, no
tant per la lletra tremolosa com perquè
em regala respecte i amistat “des d’una
altra època”. La seva època va ser un se-
gle XX que ell preferia mirar-se amb ulls
optimistes. Aquest 2021 se celebra l’Any
Triadú amb motiu del centenari del nai-
xement del pedagog i crític. I, amb per-
mís de la pandèmia, hauríem d’intentar
estar a l’altura del seu llegat. “Se’ns gi-
ra un munt de feina”, assenyala amb raó
AIXÒ NO CAL DIR-HO
Cançons llargues per a gent de cabells llargs
A
mb la mateixa emoció que vaig anar
pel carrer amb un llibre a la mà,
també hi havia caminat portant un
disc. La fam de menjar de la meva família
l’havia heretat jo com a fam de cultura. En-
cara que quan es tractava de Tolkien o de
rock, se’n deia contracultura. Però la con-
tracultura no existeix, ja que el que no és
cultura és incultura.
Als anys 70, el grup anglès Camel s’ha-
via inspirat en El senyor dels anells per es-
criure una cançó que surt al seu segon disc.
També en aquells dies, en aquelles illes Bri-
tàniques, Rick Wakeman va compondre el
seu primer disc en solitari, The six wives of
Henry VIII, després de llegir un llibre sobre
aquest dèspota del poliamor. Era la gent del
rock progressiu, que amb la flauta i el Me-
llotron van aplegar l’Edat Mitjana i el cos-
mos. Feien una música malenconiosa i pu-
JOAN TRIADÚ
EFE
el comissari de l’Any, Joan Josep Isern.
Repasso dues converses a fons que vaig
mantenir (quin privilegi, aquesta feina
meva) amb l’admirat Joan Triadú. La
primera es remunta al gener del 2002 i
es va publicar al diari Avui; la segona és
del desembre del 2008 i es va publicar
en anglès a la revista Catalan Interna-
tional View. En subratllo coses que pen-
sava aquest home savi sobre la literatu-
ra i la crítica literària.
“La crítica ha de prevenir
les ingenuïtats dels que
es llancen a escriure”
“La feina de crític literari i la de profes-
sor de literatura se’m van ajuntar molt,
perquè la crítica sempre l’he fet potser
excessivament pedagògica, i a classe
també he mirat d’acostar els autors als
nyent. Per al següent disc, els membres de
Camel van repassar els seus llibres favorits,
i així el teclista Peter Bardens va suggerir
dedicar-lo sencer a Siddharta o a El llop es-
tepari, tots dos de Hermann Hesse; però va
ser escollida la proposta del baixista, Doug
Ferguson: un relat de Paul Gallico que es
diu The snow goose (traduït al castellà com
La gansa blanca per Lídia Bayona Mons, i
editat per Obelisco l’any 2007, amb il·lus-
tracions d’Angela Barrett). Aquest
disc és dels més aclamats de la
banda, es diu Music inspired by
The snow goose i va aparèixer
l’any 1975.
El relat, però, havia sortit
l’any 1941, en plena Segona
Guerra Mundial. El protago-
nista (encara que tot el simbolis-
me se l’emporti l’oca blanca del tí-
alumnes, fent una pedagogia literària”.
“La crítica ha de prevenir les ingenuï-
tats dels que es llancen a escriure. La
gent es posa a escriure sense haver lle-
git. No es pot tornar a començar de ze-
ro; si una cosa ja està dita no es pot tor-
nar a dir, perquè ni es dirà tan bé ni se-
rà el moment de dir-la. La crítica pot fer
el servei d’evitar aquestes pèrdues de
temps. No hi ha més pèrdua de temps
que una obra dolenta. La gent que em
porta textos em demana que sigui sin-
cer, però quan ho soc se m’enfaden. He
arribat a perdre amistats per ser sincer”.
“Més val no dir res que rebentar una
obra. Però si l’autor et demana el teu pa-
rer, li has de dir el que realment en pen-
ses. Hi ha qui rebenta una obra per fer-
se llegir, per provocar un escàndol. La
crítica literària pot fer molt mal”.
“Potser sí que un crític literari és un
escriptor frustrat. Jo vaig començar
fent poesia, però en Carles Riba va ser
molt sincer amb mi, em va dir que ho
trobava tou, fluix, i jo vaig dir: és veritat,
plego. De poesia no n’he fet més. Tam-
poc em veia interessat per fer novel·la,
i així vaig anar a parar a la crítica i a la
prosa narrativa. El crític ha de ser en
primer lloc autocrític, i això li impedeix
fer la seva obra amb tranquil·litat”.
“Mai no està tot escrit, per més que el
nombre de situacions dramàtiques sigui
limitat. No crec que s’acabi la literatura,
perquè els problemes humans i les situ-
acions hi seran sempre. L’amor, la mort,
Déu... són temes inesgotables. I porten
l’escriptor a adoptar una o altra forma
literària, perquè necessita deixar dit
allò. És escriptor aquell que necessita
escriure. Si ho fa per força, malament.
Només haurien de dedicar-se a escriure
els qui no poden estar-se’n”.✒
JAVIER
PÉREZ
ANDÚJAR
tol) és un geperut solitari que viu en un far,
i que mor heroicament durant l’evacuació
de Dunkerque. Té 27 anys, com Ferguson
quan va enregistrar el disc. Escoltant-lo,
podem sentir les maresmes d’Essex, l’oca
caminant coixa i les anades i tornades de la
barca salvant els soldats de Dunkerque. El
conte i el disc són plens d’idealisme. Pot-
ser tot l’idealisme d’aquesta generació de
hippies, de progres de cabells llargs i de
cançons llargues, és fill de les histò-
ries d’abnegació i generositat que
de petits sentien als seus pares
quan parlaven de la guerra.
John Lennon va néixer sota un
bombardeig. Eren sempre re-
lats ben tristos. Aquella gene-
ració va arrossegar la ferida més
antiga del món. I amb ella va
plasmar la seva cultura. El rock.✒
39
ara
arallegim
llegim
MINÚCIES
JORDI LLOVET
El prestigi
del ‘Tirant’
F
riedrich Melchior, baró Von
Grimm (1723-1807), va ser un
home de lletres alemany de
parla francesa, crític d’art, diplomà-
tic i col·laborador de l’Encyclopédie
–hi va escriure un article, “Poème ly-
rique”, molt influent–, també redac-
tor de llibrets d’òpera –com la de
Gluck, Ranieri de Calzabigi– i redac-
tor d’una publicació poc freqüenta-
da entre nosaltres però decisiva per
entendre els tripijocs, secrets i cir-
cumstàncies de l’activitat dels philo-
sophes: Correspondance littéraire,
philosophique et critique, que es va
publicar entre 1750 i 1790.
Publicar? En efecte, Grimm –que
era ric i es podia permetre aquesta
distracció i aquest dispendi– no va
fer estampar els seus escrits en for-
ma de llibre –ara sí que es troben, re-
units–, però va buscar una llarga sè-
rie de subscriptors de les cases reials
i de la classe aristocràtica, per molt
lluny que es trobessin de París, per
donar-los a conèixer les novetats en
el camp del teatre, la literatura, la
música i les arts de la França del seu
temps, amb tant de prestigi; i el que
els enviava eren còpies manuscrites
–com a l’Edat Mitjana!– d’aquestes
elucubracions.
Entre els subscriptors s’hi comp-
taven la princesa Louise Dorothea de
Saxe-Meiningen, la Landgravine Ca-
roline Louise de Hesse, Louisa Ulri-
ka de Prússia, Caterina II de Rússia,
Leopold II, Gustau III de Suècia, els
grans ducs de Baden i de Saxe-Wei-
mar-Eisenach, i Frederic el Gran,
entre una sèrie no gaire llarga.
Grimm tenia una colla de copistes
a casa seva, que feien, com hem dit,
còpies a mà dels seus escrits, i les en-
viava als subscriptors tot demanant-
los de no fer-ne més exemplars, per-
què l’autor, o altres autors que van
oferir primícies seves en aquesta ra-
ra publicació, no fos perseguit per la
justícia a França, costum molt habi-
tual fins al final de l’Antic Règim, so-
fert per Diderot, Voltaire i Rousseau
entre una multitud.
Tenia un caràcter sorrut i rega-
nyós, i per aquesta raó els seus amics
philosophes van acabar anomenant-
lo “Tirant el Blanc”. El motiu li es-
queia perquè tenia el cabell blanc des
de jove; i, quant a “Tirant”, els col·le-
gues de Grimm van assimilar-lo a la
paraula tirà, en francès tyran. Això
demostra el gran prestigi que va tenir
la novel·la valenciana del segle XV,
possiblement per ella mateixa (en
francès, l’any 1737) i per l’elogi que en
va fer Cervantes al capítol I.6 del seu
Quixot. Habent sua fata libelli.✒
FRANCESC ARTIGAU
40
ara llegim
arallegim
Bessons a la recerca
de l’altra meitat
Les escriptores Muriel Villanueva i Alba Sabaté aborden la identitat i la pèrdua
de germans amb dues novel·les protagonitzades per joves
✒✒✒✒ Núria Juanico Llumà
N
omés els bessons sa-
ben què significa con-
viure amb algú amb
qui han compartit nou
mesos a l’úter matern.
El seu vincle és més poderós que el
d’una simple relació fraternal, i ai-
xò li atorga un magnetisme que la li-
teratura també vol explorar. La ca-
sualitat ha fet que coincideixin a les
llibreries dues novel·les sobre bes-
sons a la recerca de l’altre germà.
Muriel Villanueva (València, 1976)
acaba de publicar Semiidèntics (An-
gle) i Alba Sabaté (Manresa, 1962)
just ha llançat Galetes de mel i gin-
gebre (Columna). Són dues històri-
es agermanades per bessons joves
en un moment vital d’incerteses i
preguntes, però a partir d’aquí ca-
dascuna transita per paratges dife-
rents. Villanueva reflexiona sobre
la identitat de gènere i les formes
que pot adoptar la maternitat, men-
tre que Sabaté s’endinsa en la gestió
de la pèrdua i el xoc amb els pares
a l’hora d’encetar l’edat adulta.
Els bessons de Semiidèntics són
sesquizigòtics, cosa que els fa espe-
cials dins la pròpia peculiaritat. “Era
l’únic tipus de bessonada que em
permetia que els dos germans fossin
idèntics en tot excepte en el gènere”,
explica Villanueva, que és autora de
novel·les com La gatera (Amster-
dam, 2012) i de llibres juvenils com
Dunes (Babulinka Books, 2019), Pre-
mi Llibreter 2020. Els sesquizigòtics
són un cas molt rar de bessons –no-
més se’n coneixen dos a tot el món–
que donava a l’escriptora l’oportuni-
tat de tenir dos protagonistes amb
cossos exactament iguals menys pel
que fa als genitals. L’Ari té sexe fe-
mení, però adopta una expressió de
gènere andrògina, mentre que
l’Aran és intersexual i ha triat una vi-
da masculina. “Volia parlar de la part
femenina i masculina de cadascú.
Independentment del cos que te-
nen, ells han triat el gènere que vo-
len”, diu Villanueva.
Visibilitzar la intersexualitat
Aquesta qüestió es fa més evident
en l’Aran, perquè neix amb els geni-
tals sense definir. “Fins ara, els in-
tersexuals han estat molt invisibi-
litzats. Sovint els metges demana-
ven als pares quin gènere els volien
associar i tiraven milles, de vegades
fins i tot fent cirurgies a nadons”, as-
senyala l’escriptora, que s’ha basat
en el protocol de l’Ajuntament de
Barcelona, que recomana als proge-
nitors deixar a l’infant escollir el seu
gènere quan arribi el moment. “Són
casos claríssims en què la persona
ha d’escollir el gènere amb què
s’identifica –apunta l’autora–. Els
altres també ho podem fer, però no
en som tan conscients perquè ja
naixem amb un sexe assignat”.
L’Ari i l’Aran desconeixen l’exis-
tència de l’altre però conviuen amb
una sensació de buit que no aconse-
gueixen esvair. Ella és una rapera
barcelonina de moda –els versos
MARTIN JANECEK / GETTY
que recita a la novel·la els ha escrit
el cantant Xavi Sarrià– enrabiada
amb el món i, sobretot, amb la seva
mare. Ell és ballarí i les millors com-
panyies de dansa el volen pescar,
però decideix quedar-se a València,
on viu amb la seva mare adoptiva.
“Sempre s’han buscat, d’una mane-
ra o altra, però sense saber-ho cons-
cientment”, subratlla Villanueva,
SEMIIDÈN- que volia posar el focus en el con-
TICS cepte de bessó solitari. “Habitual-
MURIEL ment neixen sols, perquè l’altre mor
VILLANUEVA durant la gestació o bé durant el
ANGLE part. M’interessava com s’acaba ge-
190 PÀG. / 16,90 € nerant una personalitat que busca
la fusió en altres persones i sempre
se sent incomplet”, diu.
La prosa de Villanueva dota de
poètica una història narrada a sis
veus. Cada capítol s’explica sota la
mirada d’un dels personatges: a
banda de l’Aran i l’Ari també parlen
la Manuela (la mare biològica), la
Blanca (la mare adoptiva), en Mi-
quel (el pare) i la Ruth, l’exparella de
la Blanca. A través d’aquesta polifo-
nia, la novel·la desplega múltiples
GALETES DE formes d’entendre la maternitat.
MEL I “Hi ha un conflicte en la història
GINGEBRE provocat per l’abandonament, però
ALBA SABATÉ jo no vull culpar ningú. La materni-
COLUMNA tat ens posa molt contra les cordes.
304 PÀG. / 19 € L’exigència s’acaba convertint en
autoexigència, i aquí ve l’atrocitat”,
afegeix l’escriptora.
Com l’Aran i l’Ari, el bessó que
imagina Alba Sabaté està desolat
per la pèrdua de la seva germana.
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
L’Arnau s’enfronta a la mort de la
seva bessona i, en un intent deses-
perat per retrobar-s’hi, es vesteix de
dona i es fa fotografies que penja a
Instagram. Buscant la manera de
suplir el buit ha trobat la Renata,
una noia que va perdre la mare quan
tenia cinc anys. D’aquesta manera,
la mort d’algú molt estimat uneix
els protagonistes de Galetes de mel
i gingebre, que relata el seu viatge
conjunt per acceptar les tragèdies i
tirar endavant.
La pèrdua inexplicable en joves
“M’interessava posar en gent jove el
sentiment de la pèrdua incompren-
sible. Potser quan ets gran tampoc
t’ho expliques, però quan ets jove
encara t’ho expliques menys”, indi-
ca Sabaté. Després de reflectir la ve-
llesa a Aniversari (Empúries, 2014)
–guanyadora del Premi Marian
Vayreda 2013– i la mitjana edat a
L’hotel blanc de la platja (Columna,
2016), l’escriptora fixa ara la mira-
da en l’adolescència i la joventut.
“És una època d’explosió de l’ale-
gria, de primeres vegades i de tren-
car amb els pares, però també de
molts dubtes i incerteses”, apunta.
La seva feina com a professora de li-
teratura de batxillerat l’ha ajudat a
acostar-s’hi, si bé també li ha supo-
sat un repte. “Hi estic tan a prop, sé
tantes coses d’ells, que no volia tra-
ir-los. Des de fora veus que és l’eta-
pa del riure fàcil, però quan els aga-
fes un a un veus que tots tenen un
garbuix al cap”, assenyala Sabaté.
L’embolic mental de la Renata i
l’Arnau està directament lligat amb
el suïcidi. La mare d’ella es va llan-
çar a les vies del metro quan la pro-
tagonista tenia cinc anys i la germa-
na d’ell va entrar al mar un dia tèr-
bol i ja no en va sortir amb vida. “Són
situacions molt difícils. Una cosa és
saber que morirem, i l’altra és viure-
ho de tan joves –diu Sabaté–. Però
a la novel·la el suïcidi és un pretext
per ensenyar que la vida sempre ti-
ra endavant”. Tant l’un com l’altre
intentaran rescatar de la memòria
l’existència d’aquells que han per-
dut. Mentre l’Arnau es fa fotos per
no perdre la imatge de la bessona, la
Renata es mira obsessivament al
mirall perquè el pare li assegura que
s’assembla molt a la seva mare.
A Galetes de mel i gingebre, els pa-
res dels protagonistes mostren du-
es maneres de gestionar una pèrdua
i tenen un paper tangencial però re-
llevant per a la història. Sobretot la
Verònica, la mare de l’Arnau, que
veu en la Renata la filla que ha per-
dut. Mentre el noi viu el xoc propi de
l’adolescència amb la seva progeni-
tora i s’hi rebel·la, la Renata troba en
ella la mare que enyora. “Quan et
falta una cosa tan important, bus-
ques un substitut i trobes en altres
llocs allò que no tens”, conclou.✒
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 41
ara
arallegim
llegim

EL LLIBRE
DE LA SETMANA
El dia a dia
dins d’un
camp de
concentració
nacionalcatòlic
La publicació de i la mallorquinitat i de la seva evolu-
Tyrannosaurus ció durant els últims setanta anys.
va ser molt acci- Breu i concisa, Tyrannosaurus és
PERE dentada i això ha riquíssima en temes, personatges i
ANTONI dificultat que si- detalls. Destaquen els joves Miquel
PONS gui reconeguda Moragues i Gori Montcada, que no
com el que és: una tenen res en comú però que per so-
gran novel·la. Escrita el 1970, quan breviure a l’hostilitat de l’entorn es-
Guillem Frontera (Ariany, 1945) fe- tableixen una amistat emocionant
ia deu anys que havia sortit del se- que els fa transgredir una de les re-
minari menor de la Porciúncula, va gles bàsiques del seminari, que obli-
caure en mans de la censura i no es ga a ser “compañero de todos, amigo
va poder publicar fins després de la de nadie”. Destaca, també, el pare
mort de Franco (a Editorial Laia el Sales, el frare depredador sexual
1977). Ignasi Riera, l’editor, va acla- que és un apassionat dels “monstres
rir els motius d’aquella censura tan d’abans del diluvi”. Com ens el pre-
severa. Resulta que el censor era un senta l’autor? Assegut en una tau-
capellà que havia estat cessat com la, mirant imatges de dinosaures i
a professor de seminari, justament una verge de Murillo: magistral. La
per abusos a menors, i es va convèn- galeria de personatges religiosos és,
cer que Frontera havia explicat la tota ella, de traca: la intel·ligència i
seva història. L’anècdota, més o els dubtes tràgics del pare Adrover;
menys ficcionada, la comenta l’au- les ambicions fanàtiques del pare
tor a l’epíleg escrit per a la reedició Vallès... Singularment completa és
que n’ha fet Club Editor. És un epí- com se’ns apareix l’experiència dels
leg que enriqueix la novel·la perquè seminaristes (la majoria fills de mo-
la posa en context i perquè descriu destes famílies de poble): la solitud,
una època i un règim tan lúgubres l’enyor de la llar, la progressiva se-
com cruels i absurds. paració del món, la supervivència
Tanmateix, és la novel·la original, sota el jou de l’autoritarisme i la in-
ara revisada, el que compta: el que transigència, la responsabilitat es-
estremeix i impressiona. Ambienta- piritual d’haver estat elegit per Déu
da a finals dels 50 i principis dels 60, i la responsabilitat terrenal de saber
explica el dia a dia d’un se- que els estudis del semina-
minari –la Porciúncula, ri són l’única manera
situat a la zona ales- d’escapar-se de la
hores incipient- fatalitat d’una du-
ment turística de ra vida dedicada
s’Arenal– i posa al camp...
el focus en mit- Tot i que el
ja dotzena de tema que
seminaristes i tracta és tru-
frares. La ma- culent, Fron-
niobra narrati- tera sap con-
va és senzilla tar les coses
però, gràcies a terribles sense
una prosa viva i ser escabrós: els
precisa –de vegades fets abominables
el·líptica i lacònica, de ens arriben no tant a
vegades poètica– i a una EFE través del que es veu si-
infal·lible capacitat de pene- nó del que es diu i se sospi-
tració i exposició de l’interior íntim ta. De la mateixa manera que és in-
i moral dels personatges, resulta tensa i dinàmica a pesar de retratar
d’una eficàcia rotunda. Frontera re- un món estàtic i opressiu, Tyranno-
crea un món ominosament singular saurus aconsegueix oferir una pa-
i alhora representatiu d’un país i leta moral i emocional molt varia-
d’un temps –una mena de camp de da a pesar de la sordidesa i la bruta-
concentració nacionalcatòlic, claus- litat estructurals: el que s’hi expli-
trofòbic i hipervigilat, d’atmosfera ca ens indigna i ens fa fàstic, però
penombrosa i atemorida–. A més, no hi falten els esclats de llum més
també mostra i escorcolla uns sen- nets i commovedors. Una novel·la
timents i uns comportaments hu- extraordinària.✒
mans diversíssims, propis d’aque-
lla Mallorca però de ressonàncies
universals. TYRANNO-
SAURUS
Terrible, però no escabrosa GUILLEM
És una de les virtuts invariables del FRONTERA
Frontera narrador: la capacitat per CLUB EDITOR
explicar la condició humana i els en- 220 PÀG. / 16,50 €
granatges i les dinàmiques de poder
que fan funcionar les societats –i
qualsevol tipus de col·lectiu– a par-
tir de les especificitats de Mallorca
42
ara llegim
arallegim
La tribu dels
imperfeccionistes
En uns temps en
què tothom sem-
bla reclamar cer-
GERARD teses, Pau Luque
PRUNA (Barcelona, 1982)
ha escrit una apo-
logia del dubte.
En el seu Las cosas como son y
otras fantasías –guanyador del
48è Premi Anagrama d’Assaig–,
aquest professor de filosofia del
dret a la Universidad Nacional Au-
tónoma de Mèxic inicia una arris-
cada travessia per intentar res-
pondre a una doble pregunta que
és, conclou, un fals dilema: “¿Exis-
teix art moralment condemnable?
¿O l’art és immune al judici mo-
ral?” Un camí que Luque decideix
Portar la mort escrita a la pell
Aquest 2020 tan
brutal ha sigut el
centenari del
MARINA naixement d’una
ESPASA de les grans es-
criptores del se-
gle XX, la brasi-
lera d’origen ucraïnès Clarice Lis-
pector. Gràcies a això la podem
llegir en català, i és un gust llegir
la traducció saborosa del portu-
guès a càrrec de Josep Domènech
Ponsatí. L’hora de l’estrella és l’úl-
tima novel·la de Lispector, una
obra breu, una historieta aparent-
ment senzilla sobre una noia ig-
norant i gairebé ximple però amb
un cor generós i un cos per on la
vida flueix com l’electricitat, que
està escrita per una mena de
recórrer al costat de la tribu dels
“imperfeccionistes”, una tripula-
ció formada per noms com Iris
Murdoch, Nick Cave, Vladimir
Nabokov, PJ Harvey, Federico Fe-
llini, Rafael Sánchez Ferlosio i An-
tonio Machado, entre d’altres, i
que l’autor reivindica com una
mena d’exploradors intrèpids que
han posat la seva imaginació al
servei de tots per eixamplar el
nostre coneixement sobre la com-
plexitat de la moral.
Perquè de l’art imaginatiu –hi-
menòpter, en definició de l’autor–
com a via que ens pot acostar a en-
tendre la complexitat del compor-
tament humà tracta en el fons el lli-
bre de Luque, que qüestiona aque-
Kafka de l’hemisferi sud a qui li
haguessin encarregat una pregà-
ria de Nadal: la religió i la tradició
jueves la travessen de dalt a baix.
L’han comparada a la nouvelle de
Flaubert Un cor senzill (ho recor-
da Nora Catelli en un postfaci es-
claridor), però és impossible no
pensar en la veu i la mirada netes
i trasbalsadores de la Colometa de
La plaça del diamant, de Mercè
Rodoreda. Ara, retratar literària-
ment la senzillesa de cor i de
ment, lluny de ser una tasca de so-
lidaritat, acostuma a ser-ne una de
molt cruel, com ho és la història de
la Macabéa, un autèntic mite de la
literatura brasilera.
L’hora de l’estrella són moltes
coses a la vegada: és una història
METRO GOLDWYN MAYER
lles obres –que ell anomena favo-
lettas o art infame– que amaguen
les tensions morals, en què tot és
blanc o negre i no hi ha lloc per a la
incertesa. “Hi ha més coneixement
en el dubte que en la certesa. La in-
certesa ens allunya del fanatisme
i l’absolutisme”, defensa l’autor,
que sosté que “il·luminar un pro-
blema complex acostuma a fer-lo
més complex”.
LAS COSAS
COMO SON Obres que incomoden
Y OTRAS Com en aquella frase d’Enrique
FANTASÍAS Vila-Matas que diu que “com-
PAU LUQUE prendre pot ser una condemna i
ANAGRAMA no comprendre la porta que
256 PÀG. / 16,90 € s’obre”, Luque aposta per aquelles
obres que “incomoden” perquè
de personatge, és una descons-
trucció de la novel·la moderna, és
un experiment narratiu que posa
un narrador per sobre dels prota-
gonistes fins a gairebé esclafar-los:
Rodrigo S.M. va xerrant i posant
excuses abans de començar a ex-
plicar la vida i miracles de la Maca-
béa, una pobra noia que ve d’una
zona pobríssima del nord-est del
país i que arriba a un Rio de Janei-
L’HORA DE ro que la devorarà. Tindrà una re-
L’ESTRELLA lació amb un pinxo amb aspiraci-
CLARICE ons i poc tacte, tindrà una epifania
LISPECTOR davant d’un arc de Sant Martí i to-
CLUB EDITOR carà la mort amb els dits abans
TRADUCCIÓ DE d’assumir-la com a destí: tot el que
JOSEP DOMÈNECH va tenint és puntejat, refutat o ri-
PONSATÍ diculitzat per Rodrigo S.M., que és
160 PÀG. / 14,50 € un home, però que és la mateixa
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
ens mostren “les tensions o els
desordres morals”, ja que ens obli-
guen a dubtar, a fer-nos preguntes
i a intentar ampliar la nostra com-
prensió de la moral. I és aquí on el
llibre fa el seu elogi a la tribu im-
perfeccionista –aquella “espècie
contrafeta i de mal alè” que creu
que la imaginació i l’art imagina-
tiu són formes de ser compassiu i
generós amb el dimoni sense dei-
xar de qualificar-lo com a tal–, una
expedició que s’aventura a través
de la imaginació fins a arribar als
racons foscos de la moral humana,
allà on s’amaguen els dubtes, les
incoherències, les contradiccions.
Exploradors disposats a “passejar
de bracet amb el diable” perquè
avui coneguem una mica millor
els confins de la vilesa.
El llibre –cuinat a foc lent per-
què és “l’única velocitat a la qual
quallen les idees que val la pena se-
guir”– comença a la sortida d’un ci-
nema de Nàpols el 2013 però pren
forma el 2018 quan l’escriptora
Laura Freixas publica a El País un
article amb el títol “Què fem amb
Lolita?”, en què opina que l’obra de
Nabokov justifica “implícitament”
la violació. És en resposta a aquest
article que Luque qüestiona que es
pretengui que la novel·la condem-
ni el protagonista –l’art no pot ser
jutge i part, defensa– i demostra
tota la seva capacitat lectora argu-
mentant que Lolita no tracta tant
de la violació com del mecanisme a
través del qual Humbert Humbert
és capaç d’explicar-se a si mateix
una història que justifiqui la seva
conducta aberrant. De com tots
busquem arguments que expliquin
les nostres faltes. Lolita no busca,
en definitiva, reconfortar-nos di-
ent-nos “Tranquil, tu mai podries
cometre aquesta atrocitat” sinó
il·luminar els “desordres morals”
per intentar acostar-nos a la seva
complexitat.
Per això, Nabokov –com Iris
Murdoch a El mar, el mar o Nick
Cave amb les seves Murder ballads,
als quals el llibre també dedica ca-
pítols– forma part del que Luque
descriu com a exponents de “l’art
himenòpter”, aquell que, seguint la
metàfora de l’autor, beu “la mel de
la imaginació” per intentar “com-
prendre el diable”. La tribu imper-
feccionista que vol eixamplar el
seu horitzó. La tribu que dubta.✒
Lispector que juga a ser un altre
per escriure com mai no havia es-
crit, amb una transparència lleu-
gerament tacada, com la pell de la
Macabéa.
La novel·la està farcida d’uns
diàlegs que podrien ser de pel·lí-
cula de Godard, tallats sense més
explicació, bruscos i tendres a la
vegada. I brilla especialment
quan deixa endevinar la lluita te-
naç de l’escriptora contra la ma-
tèria bruta que és la realitat per
convertir-la en or pur: en mo-
ments, com les pàgines finals,
d’autèntica revelació literària,
quan els fils de paraules creen una
xarxa on la vida es bressola una
estona abans de continuar la cai-
guda cap a l’abisme.✒
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 43
ara
arallegim
llegim

La veu lluminosa
de Kikí Dimulà

GETTY

Diu Wisława ternacional de Poesia. Recordo la

Szymborska que seva actitud discreta, sense cap me-
un poeta, per més na de posat artístic, com d’algú que
XÈNIA estudis que tin- s’ha guanyat la vida amb feines pro-
DYAKONOVA gui, en el fons saiques i ha sabut portar-ho bé. Va
sempre serà un pujar a l’escenari amb agilitat i va
hereu espiritual llegir, entre d’altres, un poema que
de les comunitats primitives, un acabava així: “Mare, ¿la realitat és
animista, un salvatge que parla als hereditària?”
arbres, als objectes, als fantasmes,
als morts i als nonats. N’hi ha prou Les fronteres del món visible
amb veure els títols d’alguns llibres Val a dir que no hi ha gaires pregun-
o poemes de Szymborska per com- tes retòriques en la poesia de Dimu-
provar que els seus interlocutors là. Enfoca la lent de la imaginació o
són diversos i singulars: Conversa de la memòria sobre coses concre-
amb una pedra, Crida al Ieti, Entre- tes –una fotografia, una estàtua, una
vista amb Àtropos, Per al meu cor, es- fulla– i les interroga, sense alçar la
crit en diumenge, Per al meu poema... veu, sobre les fronteres del món vi-
Kikí Dimulà (Atenes, 1931-2020), sible o sobre els límits d’allò que es
que comparteix l’Olimp de la poesia pot dir. La pedra perifràstica, inclòs
neogrega amb Seferis, Elitis i Ritsos a El poc del món (1971), sembla una
i segueix la línia intimista i nostàlgi- rèplica de Conversa amb una pedra
ca de Cavafis, té molt en de Szymborska, publicat
comú amb la poeta polo- nou anys abans. El poema
nesa. Totes dues es miren de Dimulà comença dient:
el món amb una barreja “Parla. / Digues alguna
de sorpresa, ironia i pie- cosa, el que sigui. / [...] Di-
tat; totes dues desconfien gues: «Ja veurem», «im-
de la retòrica i opten per ponderable», «pes». / Hi
un llenguatge sobri i ha tantes paraules que so-
transparent; totes dues mien / una vida curta,
escriuen com si el seu jo lliure, amb la teva veu”.
pogués formar part de Tot el text és un intent
qualsevol fragment de la d’humanitzar la pedra, de
natura. Dimulà té una fas- US HE DEIXAT fer-la sortir del seu mutis-
cinació especial per la UN MISSATGE me mil·lenari i de domes-
pluja i s’atreveix a inter- KIKÍ DIMULÀ ticar-la amb l’ajuda del
pel·lar-la. Sota zero, un GODALL EDICIONS llenguatge; és una invita-
dels poemes més concisos TRAD. JOAQUIM ció delicada al diàleg que
del primer llibre de la po- GESTÍ no obté resposta. El poe-
eta que es publica en cata- 460 PÀG. / 27 € ma de Szymborska, en
là –una antologia extensa canvi, és una súplica d’al-
que abraça el període de 1956 a gú que vol entrar en l’interior de la
2014–, fa així: “Pluja, estàs esporu- pedra, copsar-ne el secret, i es troba
guida. / El meteoròleg t’ha amena- amb un seguit de negatives perfec-
çat / que demà seràs neu? / A nos- tament raonades. La pedra szym-
altres, ja veus, / us desfareu, us des- borskiana, a l’últim vers, diu “No
fareu, ens prediu”. En un altre po- tinc porta” i posa fi a tota negocia-
ema la pluja es compara amb el ció. La mirada de Dimulà no es can-
remordiment; en un de tercer la sa de trucar a les portes dels objec-
pluja que ens agafa desprevinguts tes i és capaç d’esmunyir-se sota la
justifica el fet d’haver comprat el di- superfície del mirall per descobrir-
ari sense saber per què; i encara n’hi hi un menjador popular on la dona
ha un altre que conté una imatge que s’hi mira es converteix en àpat
memorable: “Com puc saber [...] si de la vellesa. Vet aquí una de les
això és pluja/ o llàgrimes del cel in- imatges més desoladores d’una po-
terior d’un record?” eta que gairebé sempre se situa del
El 2005 Dimulà va venir a Barce- costat de la llum i confia en la força
lona a participar en el Festival In- reparadora de la pluja.✒
44 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara

EL CADÍ LA SEU, SENSE PREMI (57-50) ZIDANE DONA

El Cadí La Seu va perdre contra el Sepsi (57-50) i es va POSITIU I ES PERD EL
quedar sense premi a l’Eurocup. L’equip entrenat per Bernat PARTIT DE VITÒRIA
Canut va competir bé, però només va poder anotar 16 punts
durant la segona meitat. El Reial Madrid va comunicar que
l’entrenador Zinedine Zidane va donar
positiu en covid-19. La roda de premsa
prèvia al partit contra l’Alabès la va fer el

Esports
segon entrenador de l’equip blanc, David
Bettoni, que va confirmar que Zidane es
troba bé i que no viatjarà a
Mendizorrotza. Ni Sergio Ramos ni
Carvajal s’han recuperat a temps de les
seves lesions i seran baixa.

XAVI HERNÁNDEZ NAVARRO

BARCELONA

El pas de Quique Setién pel Barça con-

tinua causant estralls tant al vestidor
com als despatxos. L’entrenador que ha-
via de fer millorar el rendiment de la
plantilla després de la destitució d’Er-
nesto Valverde, la negativa de Xavi per
fer salt a la banqueta del Camp Nou i
l’opció descartada de Pochettino, conti-
nua amb fronts oberts. I això que va ser
un dels primers que va pagar les conse-
qüències del naufragi de Lisboa (2-8),
símbol definitiu d’una deriva que també
va causar el burofax de Messi i la dimis-
sió en bloc de la junta de Josep Maria
Bartomeu. Setién no només no va ser ca-
paç de capgirar la mala dinàmica de Val-
verde, de guanyar títols, d’apostar pels
joves o de lidiar amb determinats futbo-
listes, sinó que ara, quan han passat cinc
mesos del seu acomiadament, encara
manté oberta una causa amb el club per
poc més de quatre milions d’euros, que
és el que li queda per cobrar d’un con-
tracte, vigent fins al juny del 2021, que
Bartomeu va trencar unilateralment.
Parla clar de la situació del Barça el fet
que la directiva, que al gener havia apro-
vat la liquidació de Valverde a canvi d’on- Quique Setién
ze milions, intentés estalviar-se un terç quan encara era
d’aquesta xifra a l’hora de fer fora Setién. entrenador del
El pla per evitar la despesa va ser buscar Barça.
arguments per justificar un acomiada- ENRIC FONTCUBERTA / EFE
ment procedent. Així, l’expreparador del

Setién encara causa

Betis va rebre una carta en què el club in-
tentava explicar per què havia deixat de
comptar-hi. Segons va informar la Cade-
na SER, l’escrit, amb data del 15 de setem-
bre, basava la suposada “incapacitat” de

Setién en promeses incomplertes, mals
resultats a les tres competicions, dificul-
tat per aplicar el seu criteri i “falta de lide-
ratge pública i notòria” en relació amb el
seu assistent principal, Eder Sarabia. Una
estratègia de dubtosa altura moral que
des del club, on ara mateix no hi ha diners
ni persones amb atribucions per poder
solucionar el tema, veuen com una mane-
ra d’endarrerir el pagament al màxim.
“Estan desesperats. Volen que Setién es
cansi, però ell no té cap pressa perquè no
l’esperen enlloc”, apunten des del Camp
Nou, on tenen clar que el cas no arribarà
a judici perquè el pròxim president arri-
barà al càrrec “amb ganes d’apagar focs”.
Per tant, a la pràctica, el deute amb Setién
serà com els ajornaments que la gestora
va pactar fa uns mesos amb els jugadors.
L’entitat té fins al 30 de juny per pagar-lo.
Piqué, una ànima lliure
De Valverde fins a Koeman, el Barça ha
patit greument els efectes d’una pandè-
mia i s’acabarà gastant vora 20 milions
en indemnitzacions, perquè el tècnic
neerlandès no va sortir gratis de la se-
estralls al Barça
El tècnic reclama 4 milions mentre Piqué s’endú el seu ajudant a Andorra
va selecció. Però els danys col·laterals
de tanta inestabilitat a la banqueta no
només tenen una lectura econòmica:
també afecten en termes de vestidor.
L’últim exemple l’encarna Sarabia, que
a diferència de Setién sí que va arribar
a un acord per sortir del club i començar
a volar sol. Tot i que tenia ofertes
d’equips de Segona, va acceptar la pro-
posta per entrenar l’Andorra, de Sego-
na B, un equip que és propietat de Ge-
rard Piqué, amb qui va coincidir.
Que el central català, ara lesionat de
llarga durada, hagi confiat en l’entrena-
dor basc per intentar dur el seu projec-
te al futbol professional ha estranyat
l’entorn barcelonista, però no tant en-
tre els seus companys de plantilla, que
sabien que Piqué mantenia una bona
relació amb Sarabia i feia, juntament
amb Sergio Busquets, de mediador
quan alguns pesos pesants criticaven
els mètodes de Setién i del seu ajudant
de capçalera. “El Geri va per lliure, ja es
va veure en la negociació salarial”, re-
corden a l’ARA fonts pròximes al vesti-
dor, en referència a l’acord que alguns
futbolistes van tancar en paral·lel a la
negociació col·lectiva per diferir sous.
Altres veus apunten que el moviment
del defensa amb Sarabia és “un cop
baix” per a jugadors com Messi o Jordi
Alba, que després del famós cooling bre-
ak a Vigo van amenaçar amb no entre-
nar-se si Sarabia no demanava discul-
pes per la seva actitud. “Li retreien que
es dirigís a jugadors de primer nivell
com si fossin de regional”, reblen.
Piqué, igual que Messi, no va estar
d’acord amb la destitució de Valverde.
“No em va semblar coherent fer-ho a mit-
ja temporada”, va reconèixer el central a
La Vanguardia. En canvi, no es va alinear
amb l’argentí o amb Suárez a l’hora de jut-
jar Setién i Sarabia, cosa que també va
afectar altres homes amb pes específic
com Ter Stegen i De Jong. “Amb Koeman
s’ha recuperat el respecte pel tècnic, pe-
rò ja fa mesos que el vestidor no és una pi-
nya”, observen a Sant Joan Despí. Fins i
tot el mateix Messi, que acaba contracte
al juny, ho va deixar entreveure en una
entrevista recent: “Hi ha gent nova i cos-
ta unir-nos com abans”.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 45
esports

RAYO I VILA-REAL, EL GIRONA

RIVALS DEL BARÇA I FA HISTÒRIA A
EL GIRONA A LA COPA L’EUROLLIGA (77-74)
El sorteig dels setzens de final de la Copa L’Spar Girona va perdre contra l’Schio
del Rei va aparellar el Barça amb el Rayo (77-74) però es va classificar per disputar
Vallecano i el Girona amb el Vila-real. els quarts de final de l’Eurolliga per
L’equip de Ronald Koeman jugarà el seu primera vegada a la seva història. L’equip
partit dimecres (21 h, DAZN), mentre que català es va sobreposar a l’expulsió
el conjunt de Francisco ho farà dimarts d’Alfred Julbe i a un desavantatge de nou
(21 h, DAZN). El Valladolid, el Sevilla i punts i va saber millorar la seva defensa
l’Athletic Club seran els rivals del Llevant, per assegurar-se una derrota per menys
el València i el sorprenent Alcoià, que va de quatre punts, que era el requisit per
eliminar el Madrid. passar de ronda.

TOT COSTA
Stuani i De Tomás, els
JORDI COSTA termòmetres del derbi català
PERIODISTA
El moment dels dos davanters explica les temporades del Girona i l’Espanyol

Koeman tots dos coincidiran d’inici: “Haurem de el màxim rendiment. Però crec que en-
exhaureix ROGER REQUENA / JORDI BOFILL
BARCELONA / GIRONA
pensar-nos qui surt i qui no, perquè el
partit serà llarg i necessitem alternati-
cara té capacitat per donar més del que
ha donat, que no és poc. I en això estem,
la paciència Montilivi acollirà aquesta tarda (18.15 h,
ves”. Durant la seva absència, el tècnic
gironí s’ha fet un fart de rumiar fórmu-
en intentar que segueixi sorprenent”, va
afirmar en la prèvia del derbi.

T
ot i que ja s’havia mostrat
crític anteriorment amb el
seu equip per algunes erra-
des barroeres, va ser en una
nit de Copa a Cornellà on
Koeman va canviar la paciència pel fu-
et. Potser perquè aquests dies se li ha
ajuntat la falta de consens dels candi-
dats per fitxar-li reforços amb un par-
tit en una superfície hostil per al futbol,
però l’holandès va dir prou. La victòria
final no va evitar que Koeman qualifi-
qués de poc seriós fallar dos penals i
que jutgés d’innecessari el desgast
d’allargar el partit fins a una tercera
pròrroga consecutiva. De manera que,
a diferència d’altres dies en què havia
buscat arguments per mostrar-se
comprensiu amb els seus deixebles, va
assenyalar més la seva falta d’aptitud
que no pas d’actitud.
I és que als problemes del Barça
aquesta temporada se’ls pot atribuir
qualsevol origen, tret de la voluntat
d’uns futbolistes que posen de mani-
fest que no hi ha més nivell del que ve-
iem. És igual si és una final contra
l’Athletic –un mitja taula de Primera–
o un duel amb un Segona B que venia
d’eliminar l’Atlètic de Madrid però no
ha guanyat cap partit de Lliga des de
fa dos mesos. Per no deixar-se res al
pap, quan li van preguntar per l’actu-
ació dels futbolistes menys habituals
–Pjanic, Riqui Puig o Trincao– no es va
estar de reblar la seva crítica. No tinc
clar si es referia al rendiment dels inte-
ressats o a la impossibilitat de portar
reforços, però confirma que el tècnic
considera insuficients les eines que té.
Per més raó que tingui, a Koeman
li convé acceptar que és absurd pagar
per un futbolista que pot venir de
franc a l’estiu, i que no li comprin
l’aposta per Depay tot i que Braithwai-
te no doni per més. És més: li toca de-
cidir si destina més recursos a la Copa
ara que és el títol més a l’abast. I, a més,
fer-ho amb bona cara, perquè la situ-
ació del club és tan ruïnosa que fins i
tot ha perdut les formes. Que l’hi pre-
guntin a Setién.e
Gol) un derbi català entre el Girona i les, però cap ha convençut plenament. Stuani ja sap què és amargar una tar-
l’Espanyol. Dos equips amb una forta Per al derbi no podrà comptar amb da al seu antic equip. Ho va fer a l’elit,
dependència dels seus dos principals Gumbau, sancionat, ni amb Terrats, po- en aquelles nits en què el Girona con-
atacants. Cristhian Stuani i Raúl de To- sitiu per coronavirus. vertia en or tot el que tocava. De Tomás
más són un autèntic privilegi per a dos també ha vist porteria contra el Girona
clubs que viuen, en gran mesura, de la La millor primera volta de De Tomás amb tres samarretes diferents: la del fi-
seva eficàcia. L’uruguaià i el madrileny Si els gironins estan enyorant Stuani, lial del Madrid, la del Valladolid i la de
són, molt probablement, els millors da- els espanyolistes celebren que la pandè- l’Espanyol, en la primera volta. En
vanters de Segona Divisió. mia hagi impedit cap forta ofensiva per aquell partit (1-2), els gironins van con-
El primer va arribar a Girona el 2017, endur-se el seu home gol. De Tomás vertir-se en el segon equip a derrotar
i des d’aleshores ha marcat 74 dels 178 acaba de firmar la millor primera volta l’Espanyol en algun dels 15 duels en què
gols dels blanc-i-vermells (41,57%). El de la seva carrera, amb 12 gols. El seu el punta madrileny ha marcat. Els seus
segon, aterrat ara fa un any a Cornellà- repte? Superar els 24 que va firmar en gols, a part d’espectaculars, acostumen
El Prat, ha firmat 17 dels 53 gols blanc- tota la temporada 2017-18 amb el Rayo a ser sinònim de punts. El seu bon ini-
i-blaus (32%). Els seus respectius Vallecano, també a Segona. Segons el ci de curs ha permès a l’Espanyol acon-
equips gaudeixen i pateixen els seus di- seu tècnic, Vicente Moreno, el madri- seguir un lideratge que espera conser-
ferents estats de forma. leny encara té marge de millora. “Estem var a Montilivi. Seran els termòmetres
El Girona ha acusat massa la baixa de satisfets de tenir-lo i intentem treure’n del derbi català.e
Stuani, el seu pal de paller en els últims
quatre anys. L’uruguaià encadena una
irregularitat desconeguda: dife-
rents lesions l’han apartat del
terreny de joc i només ha po-
32%
gut disputar set duels durant
la primera volta. Sense una 41,5% dels gols que ha
referència amb cara i ulls, els dels gols marcats marcat l’Espanyol
pel Girona des des del seu
registres ofensius dels giro- fitxatge
del 2017
nins no són ni de bon tros els
que caldrien. A aquestes altures
del curs passat Stuani portava 16
gols –ara només n’ha marcat dos i els va
fer el mateix dia–, els mateixos que tot
l’equip actualment. Recuperar-lo de
veritat i corregir aquest dèficit se-
rà fonamental si els homes de
Francisco aspiren realment a 74 17
situar-se entre els escollits. Hi gols
gols
ha certa urgència per comen- marcats en quatre marcats en el seu
çar a funcionar, perquè el ca- temporades de
blanc-i-ver- primer any com a
lendari fa pujada, l’equip enca- blanc-i-blau
dena quatre jornades sense gua- mell
nyar i està a quatre punts del play-
off amb un partit més que el Leganés.
Perquè Stuani no només és els gols
que marca, sinó l’efecte que provoca en
els mateixos companys, als quals infla
de confiança, i en els contraris, que s’es-
panten coneixedors de la llegenda d’un
davanter que assumeix els veritables 2 12
brots verds d’esperança. Contra l’Es- gols gols
panyol podria formar parella d’atac en la primera en la primera
amb Mamadou Sylla, el màxim goleja- volta d’aquesta volta d’aquesta
dor de la plantilla amb cinc gols. Fran- Lliga Lliga
cisco, però, no va voler confirmar que
46 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara

esports

POLIESPORTIU

Els Jocs Olímpics

de Tòquio, a
la corda fluixa
El govern japonès nega que
hagi decidit suspendre l’esdeveniment

vien valorat diferents opcions, com or-

TONI PADILLA
BARCELONA
El govern del Japó va insistir ahir en la
seva idea de celebrar els Jocs Olímpics
previstos per a aquest estiu a Tòquio i va
desmentir la informació del diari bri-
tànic The Times segons la qual els man-
dataris nipons han arribat a la conclu-
sió que l’esdeveniment haurà de ser
cancel·lat. L’impacte del coronavirus ja
va provocar que, per primer cop en la
història, uns Jocs fossin posposats un
any, de l’estiu del 2020 a l’estiu del 2021. per a la celebració dels Jocs de Tòquio
Ara, segons aquesta informació, el go-
vern del Japó hauria acceptat que tam-
poc serà possible organitzar la cita
aquest any amb normalitat, motiu pel
qual optaria per
cancel·lar-la, de ma-
nera que els Jocs El COI defensa oficialment poblades del Japó
Olímpics es deixari- que la cita se celebrarà
en de fer per primer
cop des de la Segona aquest estiu
Guerra Mundial. La
intenció del govern japonès seria asse-
gurar-se que Tòquio sí que seria la seu
dels Jocs el 2032, ja que el 2024 s’han de
fer a París i el 2028 a Los Angeles.
El govern japonès, però, va negar
aquesta informació. “Estic decidit a or-
ganitzar uns Jocs segurs”, va dir el pri-
mer ministre Yoshihide Suga, però di-
ferents informacions periodístiques
afirmen que de la cancel·lació dels Jocs
se n’ha parlat en reunions internes del
govern. Segons una font del govern cita-
da pel diari The Times, l’acord al Japó
sobre la necessitat de cancel·lar els Jocs
seria total: “Ningú vol ser el primer a
dir-ho, però tothom sap que serà mas-
sa complicat intentar fer els Jocs així”.
Els últims mesos els organitzadors ha-
ganitzar els esdeveniments en menys
seus sense espectadors o amb un pro-
grama massiu de vacunacions, per in-
tentar salvar la gran cita esportiva. El
ministre Taro Kono va explicar ara fa
set dies que “tot podria passar” amb els
Jocs, i va demanar al Comitè Olímpic
Internacional (COI) tenir llest “un pla
B i un pla C” per si la situació de pandè-
mia seguia descontrolada aquest estiu.
Però el president del Comitè Olímpic
Internacional, Thomas Bach, va afirmar
aquesta setmana que “no hi ha pla B”
i que “no hi ha cap motiu per pensar que
els Jocs no s’inauguraran el 23 de juli-
ol a l’Estadi Olímpic de Tòquio”. Quan
falten sis mesos per a la data prevista
per inaugurar els
Jocs, les zones més
estan de nou en es-
tat d’emergència
sanitària per la pan-
dèmia. “És per això
que no tenim cap pla B i que estem ple- Dos japonesos caminant amb mascareta per Tòquio. KIM KYUNG-HOON / REUTERS
nament compromesos a fer que aquests
Jocs siguin segurs i exitosos”, va dir el pectadors. Oficialment, la decisió final esportius i culturals. A més, les fronte-
dirigent l’alemany. El COI, oficialment, sobre si la cita tindria aficionats o no a res romanen tancades a turistes per evi-
segueix defensant que els Jocs es faran les graderies s’havia de prendre entre tar més contagis. Segons una enquesta
aquest estiu, posició que també defen- març i abril, però si el govern japonès de l’última setmana, el 80% dels japone-
sa el Comitè Olímpic Espanyol. Consul- treu la bandera blanca, tot canviaria. sos creuen que els Jocs no s’haurien de
tat per l’ARA, el COE explica que se se- Sense Jocs, el COI deixaria d’ingressar fer per evitar possibles contagis que
gueix treballant com si la cita s’hagués milions d’euros en concepte de drets te- compliquin encara més la situació. El
de disputar amb normalitat. levisius, la gran via d’ingressos de Japó ha gastat milions d’euros en les
l’olimpisme. instal·lacions, infraestructures i orga-
Pendents dels espectadors El Japó afronta en les últimes setma- nització de la cita, posposada el 2020
Si la cita olímpica se salva, potser seria nes la tercera i més gran onada de con- tres mesos abans de la inauguració per
sense aficionats als recintes esportius. tagis de coronavirus fins avui, fet que ha culpa de la pandèmia. Els últims mesos
“La nostra prioritat és la seguretat. I portat les autoritats a tornar a imposar els organitzadors del Jocs han estat pla-
quan es tracta de seguretat, no hi pot ha- restriccions que afecten sobretot nego- nificant estratègies per intentar garan-
ver tabús”, va assegurar Bach en refe- cis com bars i restaurants i limiten l’as- tir la seguretat dels atletes i membres
rència al fet de limitar la presència d’es- sistència de públic als esdeveniments dels equips olímpics.e

BÀSQUET - EUROLLIGA

El Barça es col·loca líder a Belgrad (60-72)

ÀLEX GOZALBO
BARCELONA
El Barça va aprofitar ahir la victòria a la
pista de l’Estrella Roja (60-72) per atra-
par el CSKA al capdavant de la classifi-
cació i col·locar-se com a colíder de l’Eu-
rolliga. L’equip blaugrana, que va recu-
perar Nikola Mirotic i Brandon Davies,
va fer un partit molt sòlid a Belgrad, on
el rival tan sols va ser capaç de compe-
tir de tu a tu durant el segon període.
“Marxar de Belgrad amb una victò-
ria està molt bé. No hem fet el nostre
millor partit. Hem tingut alguns mo-
ments dolents, però no és fàcil integrar
els jugadors que estaven fora de
l’equip”, va dir Sarunas Jasikevicius,
que va celebrar el retorn de Mirotic i
Rolands Smits durant el partit contra
l’Estrella Roja. FC BARCELONA
Davies. “Estic molt content de tornar
a estar amb l’equip i d’haver pogut aju-
dar els companys a guanyar. Després de
tant de temps fora, necessitava tornar i
m’he sentit molt acompanyat. Hem
d’anar a poc a poc. Som primers perquè
ho mereixem, perquè l’equip ha sabut
fer un pas endavant quan ha tingut bai-
xes. Encara és aviat, però hem enviat un
missatge: això és el Barça i volem estar
en la millor posició possible”, va expli-
car Mirotic.
Un èxit que neix en la defensa
La defensa del Barça va desfigurar els
percentatges de tir de l’Estrella Roja. A
més, l’equip blaugrana va dominar el
rebot amb molta autoritat a Belgrad,
on va sumar el seu quinzè triomf de la
temporada.
El Barça va utilitzar una bona sorti-
da per aconseguir una diferència de 13
punts (8-21), però el rival serbi va utilit-
zar el segon període per rebaixar el rit-
me de joc i ajustar el marcador (31-35).
La segona part de l’equip blaugrana va
tornar a ser molt regular i a poc a poc
l’escletxa entre els dos conjunts es va
anar fent més gran, fins a arribar als 19
punts (45-64).
La reacció final de l’Estrella Roja va
servir per maquillar el resultat final,
però el Barça sempre va tenir la paella
pel mànec i no es va deixar enredar per
un rival que no va poder repetir el tri-
omf de dilluns contra el Madrid. “Hem
tingut les idees clares i a la segona part
hem recuperat el nivell del primer pe-
ríode”, va dir Pierre Oriola, capità del
conjunt culer.e
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
Davide Brivio: de Joan
Mir a Fernando Alonso
El mateix dia que coneixíem la Renau-
lution de la mà de Luca de Meo, dijous
de la setmana passada, també es feia
pública la imatge que el 2021 tindran
els antics Renault de F1, rebatejats
aquesta temporada com a Alpine.
Pocs dies abans rebíem la notícia de
la destitució de Cyril Abiteboul com a
màxim responsable d’aquesta escude-
ria, després d’haver-hi estat vinculat
des del 2007, des del 2010 com a direc-
tor executiu.
Laurent Rossi, de 45 anys, que fins
ara havia sigut director d’estratègia i
desenvolupament de Renault, on va
arribar l’any 2000, serà el nou direc-
tor general d’Alpine F1. Amb ell treba-
llaran el polonès Marcin Budkowski
com a nou director de la divisió espor-
tiva, on mirarà de treure el suc de la
seva estada al departament tècnic de
la FIA, i Davide Brivio, que diumenge
va ser nomenat oficialment team ra-
cing director.
El pilot Joan Mir saludant Davide Brivio. SUZUKI
‘El sabor de la victoria’, per
reviure el millor de MotoGP
Venancio Luis Nieto és un periodis-
ta madrileny especialitzat en motoci-
clisme. La seva trajectòria ha estat
marcada pel rigor amb què ha desen-
volupat la seva feina en diferents pu-
blicacions especialitzades de tot el
món.
Ara acaba de publicar el llibre El
sabor de la victoria, una obra que re-
cull fantàsticament la seva dèria per
la història dels Grans Premis. El lli-
bre té un valor molt especial perquè
recull el testimoni de divuit pilots de
diverses èpoques que ens expliquen
en primera persona els records més
LA GUANTERA
JOSEP LLUÍS MERLOS
PERIODISTA
L’italià, que portava més de vint anys
en l’òrbita de MotoGP, ja havia col·labo-
rat amb Luca de Meo –que és qui l’ha fit-
xat– quan aquest executiu va fer possible
el patrocini de Fiat a les Yamaha de Va-
lentino Rossi en l’estructura on milita-
va Brivio acompanyant el multicampió.
El 2013 Brivio va canviar de l’equip
Yamaha al de Suzuki, que després
d’anys d’absència havia decidit tornar
als Grans Premis de la categoria reina.
El punt màxim de la trajectòria del nou
fitxatge d’Alpine es va produir precisa-
ment l’any passat, quan l’equip Suzuki
Ecstar amb ell com a team manager va
aconseguir –vint anys després d’haver-
ho fet per última vegada– el títol de pi-
lots amb el mallorquí Joan Mir, i tam-
bé el de marques en un èxit que es va
convertir en la millor manera de cele-
brar el centenari de la marca japonesa.
Amb el canvi, Brivio passarà de tre-
ballar amb Mir i Álex Rins a fer-ho amb
Fernando Alonso i Esteban Ocon.
personals dels èxits que han donat
més lluentor al seu palmarès.
Es tracta d’un llibre breu, que es lle-
geix massa de pressa, però que deixa
–com diu el títol– un gust i un pòsit d’au-
tenticitat inqüestionables. No és només
el repàs d’unes curses fet pels seus pro-
tagonistes. És una història plena de pas-
sió que permet llegir cadascun dels capí-
tols mentre ens sembla sentir la veu
d’aquests herois de la velocitat: Mamo-
la, Spencer, Rainey, Schwantz, Doohan,
Rossi, Hayden... i tants d’altres, a més
dels pilots d’aquí com Sito, Crivillé, Elí-
as, Pedrosa, Lorenzo o Márquez.
BMW va vendre uns 10.000 cotxes electrificats durant el 2020. BMW
BMW continua avançant
cap a l’electromobilitat
El 2020 BMW va vendre uns deu mil
cotxes electrificats al mercat espa-
nyol. La xifra té molt mèrit, sobretot
tenint en compte que la van assolir
amb tretze models híbrids endolla-
bles (on han destacat l’X1, l’X2 i el
restyling del Mini Cooper SE Coun-
tryman, que tan bona acollida va tenir
el 2019) i només tres propostes total-
ment elèctriques: l’iX3 –que no triga-
rà gaire a arribar–; l’i3 i la seva versió
amb autonomia estesa, l’i3s, i el Mini
Elèctric.
Però, a partir d’aquest any, el plan-
tejament canvia radicalment, ja que el
propòsit és superar les 130.000 matri-
culacions de cotxes eco per al 2030.
Amb aquest objectiu en el punt de
mira, el 2021 hi haurà tres llança-
ments importants, tres novetats que
haurien de tenir una bona acollida en
el mercat –si saben trobar-hi el preu
adequat– i que permetran a la marca
millorar el nivell d’emissions que té la
gamma actual, que compleix amb di-
ficultats les exigències de la norma-
tiva WLTP.
Aquestes novetats són l’iX3, un
SUV que fabriquen a la Xina, amb un
47
esports
motor de 286 CV i una autonomia
anunciada de 460 km i que no hauria
de trigar gaire a arribar al mercat; l’iX,
un altre vehicle multifuncional, en
aquest cas amb l’expectativa de poder
fer uns sis-cents quilòmetres amb una
sola càrrega, del qual diuen que entre-
garà 500 CV, i un gran cupè de quatre
portes que promet molt, l’i4, amb
aquest mateix nivell d’autonomia i la
capacitat de fer el 0 a 100 en només
quatre segons, que s’espera pels vol-
tants de Nadal.
Aquestes incorporacions faran que
el 2023 BMW tingui 12 elèctrics purs
i 13 híbrids endollables en la seva
gamma.
La diversitat de propostes que pre-
senten pretén potenciar “la llibertat
d’elecció” dels seus compradors entre
tota l’oferta tecnològica d’aquest fa-
bricant: motors de combustió soste-
nibles, de gasolina o dièsel (ICE); mo-
tors microhíbrids lleugers de 48 volts
(MHEV); híbrids endollables
(PHEV); elèctrics purs (BEV); híbrids
autocarregables (HEV), i, finalment,
cotxes amb pila de combustible d’hi-
drogen (FCEV).
El camí de BMW per la mobilitat
sostenible ve de lluny, quan el 2011
ens van presentar la nomenclatura “i”
per definir la marca del grup que agru-
paria els seus models més ecològics,
tot i que el 2008 ja havien presentat el
primer Mini E. Perquè això sigui pos-
sible BMW dissenya i fabrica les seves
pròpies bateries; assegura l’obtenció
sostenible de les matèries per fabri-
car-les (liti i cobalt); utilitza energi-
es renovables per a la producció dels
seus productes i en el seguiment de la
cadena de subministraments per fer-
los realitat; assegura el reciclatge ra-
cional posterior dels seus cotxes, i, fi-
nalment, intenta potenciar la xarxa de
punts de recàrrega a través de l’es-
tructura del consorci Ionity, al qual
també estan vinculats altres fabri-
cants de gran prestigi.
Vist el llibre de ruta, queda clar que
l’aposta de BMW per la sostenibilitat
és molt ferma.e
48
El cel sobre Barcelona
Us proposem uns quants recorreguts per veure la ciutat des de l’altura
01. La vista des de les
bateries antiaèries del
Carmel. FRANCESC MELCION
02 i 05. Algunes de les
vistes des de Collserola.
CRISTINA CALDERER / FRANCESC MELCION
03. L’Observatori Fabra.
FRANCESC MELCION 04. Vista des de
Montjuïc. MANOLO GARCÍA
MAR CALPENA
BARCELONA
Q
uan no es pot caminar més
enllà dels límits de la ciu-
tat cal pensar en tres di-
mensions i descobrir la
Barcelona vertical, la dels
turons, els gratacels, els telefèrics i
les talaies. Us convidem a enfilar-vos
sobre la trama urbana i descobrir una
ciutat que amaga més d’un skyline i
amb moltes sorpreses amagades. Ai-
xò sí, prepareu-vos per fer exercici,
perquè per arribar a molts dels mira-
dors la millor manera de fer-ho, si no
l’única, és caminar (tot i que molts
són accessibles per a tothom i gaire-
bé sempre hi ha alguna manera d’es-
curçar una part del trajecte, si no vo-
leu o no podeu caminar).
A més, heu de tenir en compte un
parell d’idees abans de començar les
ascensions als cims barcelonins. A
Collserola i Montjuïc no hi ha gaires
llocs per poder comprar res de men-
jar o per anar al lavabo, perquè amb
la pandèmia s’han tancat alguns
equipaments. Una altra cosa que heu
de tenir present és que a les dues zo-
nes les distàncies enganyen i és fàcil
que acabeu caminant molt més del
que prevèieu. Hem omès algunes de
les propostes clàssiques que ara ma-
teix, llàstima, són tancades, com el
monument a Colom i la Sagrada Fa-
Estils
mília o la Torre de Collserola, però
recordeu que a més de tenir parcs i
espais visitables amb bones vistes,
Barcelona també és una ciutat de ter-
rats i, sovint, des de qualsevol casa
podeu gaudir de paisatges insospi-
tats en altres urbs més planes.
Una torre i moltes vistes
Comencem per tot un castell, o al-
menys un castell de nom, perquè la
Torre del Baró no és una edificació
medieval sinó l’estructura d’un ho-
tel que no es va arribar a inaugurar
mai i que havia de formar part d’una
urbanització sofisticada, una mica
a l’estil de la del Parc Güell, al prin-
cipi del segle XX. Però hi va haver
una Torre del Baró real, desaparegu-
da a la Guerra de Successió. Sigui
com sigui, hi podeu accedir amb cot-
xe o hi podeu arribar baixant al me-
tro de Roquetes i pujant unes quan-
tes escales –tranquils, n’hi ha un
tram d’automàtiques– o amb el bus
127. L’esforç val la pena: en un dia
clar gaudireu no només d’una vista
meravellosa sobre la ciutat fins al
Maresme, que per si mateixa ja jus-
tifica la visita, sinó també d’una altra
vista, molt més desconeguda, sobre
els barris de Torre Baró i Ciutat Me-
ridiana, als quals podeu arribar ca-
minant pel sender que surt cap a la
dreta del castell i que passa per dar-
rere del restaurant El Cordero-El
Mirador (el nom n’explica clara-
ment l’oferta). Aquests dos barris i el
de Vallbona, que travessa la Meridi- Privilegi
ana, són obra dels esforços i la llui- Des de Torre
ta dels seus veïns i amaguen entre els
seus forts desnivells travessats per Baró podeu
carrers serpentejants unes altres gaudir d’unes
vistes privilegiades: des de la plaça vistes que
balconada que hi ha a la sortida del arriben fins al
metro de Ciutat Meridiana podeu
Maresme
arribar a veure el Montseny, i a tocar
de l’estació de Torre Baró hi troba-
reu un petit funicular, amb només Alternatives
tres parades i gratuït, que ajuda els El Turó de la
veïns a superar els desnivells.
Peira o el
Els clàssics de Collserola Putxet no són
Les vistes i els miradors de la serra de tan coneguts i
Collserola i el seu parc natural me- tenen vistes
reixerien per si mateixos no ja un re- interessants
portatge sinó tot un llibre. Un bon
lloc per començar a explorar-los és la
carretera de les Aigües, el passeig pa-
noràmic marcat pel trajecte d’una de
les antigues conduccions d’aigua a la
ciutat que tants ciclistes i corredors
s’estimen i visiten el cap de setmana.
Si hi aneu entre setmana podreu fru-
ir molt més assossegadament tant de
la natura com de l’espectacular vis-
ta sobre la ciutat. Hi podeu accedir
amb el funicular de Vallvidrera, amb
cotxe, aparcant al pla dels Madui-
xers, o pujar-hi caminant des de la
plaça del Doctor Andreu, cosa que us
recomanem perquè així podeu atu-
rar-vos a fer una copa o bé al Mer-
beyé o bé al Mirablau i contemplar,
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
02
01
mentre es fa fosc, la vista que va im-
mortalitzar Loquillo a Cadillac soli-
tario. Una altra opció és fer la visita al
capvespre a l’Observatori Fabra, que
més enllà del magnífic horitzó us
permetrà alçar la vista també cap al
cel nocturn. Els caps de setmana s’hi
fan visites guiades a les set del vespre,
que podeu reservar a través de la web
Sternalia.com.
Però si no teniu ganes de pujar tan
amunt, també podeu enfilar-vos als
primers contraforts de Collserola vi-
sitant el Parc-Castell de l’Oreneta,
amb un petit mirador amb una agra-
dable zona de pícnic molt a prop de
l’entrada inferior, a quatre passos del
monestir de Pedralbes.
Tres vessants de Montjuïc
L’altra gran elevació de Barcelona és
la muntanya de Montjuïc. Un espai
sense el qual no s’entén la ciutat –de
fet, una bona part està construïda
amb la seva pedra– i que ha servit,
gràcies precisament a les seves vis-
tes, de punt de vigilància, de far i de
lloc d’oci. La simple pujada a la mun-
tanya ja us portarà tot de sorpreses
agradables. Si ho feu pel Poble-sec
podreu caminar pel parc del mateix
nom; pugeu per Creu dels Molers o
per Blasco de Garay i arribareu al
desconegudíssim barri de la Satalia,
un reducte de casetes de finals del
segle XIX que van estar a punt de
caure sota la piqueta especuladora
 ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
2
03
05
i que són un niu d’àliga des del qual
es pot contemplar la trama de la ciu-
tat. Des d’allà podeu continuar fins
al mirador del mateix nom –amb un
convenient xiringuito per refrescar-
se després de la pujada– i més amunt
fins als jardins del mirador de l’Al-
calde i el castell de Montjuïc. La bo-
la extra és fer aquest últim trajecte
en telefèric i sentir que sureu sobre
la ciutat. A Montjuïc també podeu
pujar a l’aeri –a l’altura de Miramar,
antics estudis de TVE i ara hotel– i
baixar fins al port de Barcelona fent
“ooooh” i “aaaah” amb l’espectacu-
lar imatge de la costa barcelonina.
Si en canvi pugeu per l’altre cos-
tat de la muntanya, tindreu ocasió
d’aturar-vos a contemplar la ja clàs-
sica perspectiva des del Museu Na-
cional d’Art de Catalunya (en versió
premium si pugeu al terrat o dineu al
seu restaurant). Si envolteu l’anella
olímpica pel vessant sud, veureu els
terrenys de la Zona Franca on al se-
gle XVII s’assecaven les indianes
que van protagonitzar una prime-
renca Revolució Industrial i l’arqui-
tectura de l’Hospitalet. Arribareu al
mirador del Migdia, un parc coste-
rut i ple de vida al costat del cemen-
tiri. En acabat, podeu fer una mica
de trampa i agafar l’autobús 108,
que us durà fins a Miramar, des d’on
podeu recórrer en sentit invers l’iti-
nerari que us descrivíem al princi-
pi d’aquest paràgraf.
04
Una ciutat costeruda
Sí, Roma és la ciutat dels set turons,
però en realitat el sobrenom també
escau a Barcelona. En aquest recorre-
gut per les grans talaies de la ciutat el
turó de la Rovira, coronat per les fa-
moses restes dels búnquers del Car-
mel –en realitat, bateries antiaèries
convertides després en barraques–,
és el que en els últims anys s’ha fet
més popular entre caçadors de vistes
del món sencer, i bé es mereix una vi-
sita, amb una possible parada d’avitu-
allament al cèlebre Bar Delicias del
Carmel. Però no us deixeu perdre al-
tres pujols menys coneguts, que a
més de les vistes tenen l’al·licient de
ser una petita bombolla d’aire net en-
mig de la ciutat, com ara el turó de la
Peira –amb doble skyline de la ciutat
i de Collserola– o el Putxet. Aquest úl-
tim té moltes zones per caminar, mal-
grat que cal pujar un bon tram d’esca-
les per arribar al cim, i una vegetació
frondosa i agradable.
Si el que preferiu són els terrats,
molts hotels concentren aquests dies
l’oferta de restauració a les terrasses
(consulteu-los abans, que el temps i
la pandèmia no hi ajuden). Si trobeu
que més aviat teniu necessitat d’ele-
vació espiritual, una altra opció és vi-
sitar els terrats de Santa Maria del
Mar o de la catedral, dues de les esglé-
sies de la ciutat que permeten desco-
brir des del sostre com es veu Barce-
lona a vista d’ocell.e
49
estils
Gent TEXT:
ALEJANDRA PALÉS
TWITTER
Bernie Sanders, rei dels mems
de la investidura de Biden
Joe Biden és el nou president dels Estats la seva dona, Jane O’Meara Sanders,
Units, però el dia de la investidura el pro- que ha explicat que l’abric que duia va
tagonisme se’l va endur un altre demòcra- ser un regal de Nadal del seu fill. “Una
ta, Bernie Sanders. La seva imatge, asse- jaqueta de plomes de Vermont, unes
gut en una cadira de plàstic, amb un gran manyoples de Vermont, sentit comú de
anorac, amb els braços plegats i lluint Vermont”, argumentava.
guants per protegir-se del fred de Wa- Més enllà de l’allau de mems, la
shington DC s’ha fet viral i s’ha convertit imatge de Sanders també ha encès el fu-
en carn de mems arreu del món. La imat- ror pel seus guants, fets per una profes-
ge ha sigut retallada i enganxada en foto- sora d’una escola de Vermont que ha
grafies que mostraven tot tipus de situa- rebut milers de sol·licituds de persones
cions: des d’assegut al metro de Nova York que volen comprar-ne un parell. “Grà-
fins compartint escenari amb els protago- cies per tot el vostre interès en els
nistes de Friends o protagonitzant les cap- guants del Bernie! Estic molt conten-
ses d’unes infusions per dormir. ta que els portés a la investidura. Des-
Amb tantes bromes sobre la seva ves- afortunadament, no en tinc més per
timenta, Sanders ha sortit a defensar- vendre. A Etsy trobareu moltes altres
se. El demòcrata ha explicat als mitjans persones que també els fan”, explicava
de comunicació que li preocupava més Jen Ellis a Twitter. La professora va re-
passar fred que anar ben vestit. “A Ver- galar els guants a Bernie Sanders quan
mont [d’on és Sanders] sabem alguna estava en campanya per ser escollit
cosa sobre el fred i no ens preocupa la com a candidat demòcrata a la presi-
moda”, assegurava. També l’ha defensat dència dels Estats Units.e
Adele signa l’acord de divorci
La cantant Adele i el seu exmarit,
Simon Konecki, han arribat a un acord
de divorci dos anys després d’anunciar
la seva separació. Segons avança
Us Weekly, la britànica i el filantrop
nord-americà han presentat els papers
a un tribunal de Los Angeles, però
encara estan a l’espera de la signatura
del jutge. L’acord, del qual no s’han
donat detalls econòmics per desig de la
cantant, servirà per repartir la fortuna
de l’exparella, de més de 160 milions
d’euros.e
GETTY
50
Per què grinyola
el doblatge en català?
El sector denuncia una precarització que impacta en la qualitat del producte que arriba a la pantalla
À. GUTIÉRREZ / L. SERÓ MORENO
BARCELONA
Una de les màximes aspiracions del
doblatge és passar desapercebut,
que l’espectador es pugui capbus-
sar en la història sense notar la bar-
rera idiomàtica. Però en els últims
temps alguns doblatges han gene-
rat prou xerrics com perquè part
del públic hagi fet notar el seu mal-
estar a les xarxes socials. L’últim
cas ha sigut el de la sèrie Altsasu,
que va generar una marea de co-
mentaris entre indignats i irònics a
les xarxes socials. L’ARA s’ha posat
en contacte amb diversos professi-
onals del sector –traductors, lin-
güistes, empresaris, actors– i ha
constatat que la precarització en
què viu el sector aboca a una dava-
llada dràstica de la qualitat.
“Fa cinc anys que soc traductor
autònom”, explica Carles Serrat
Pérez, especialitzat en traducció
audiovisual i, més concretament,
Mèdia
en la subtitulació de tota mena de
contingut audiovisual (sèries per a
la televisió, pel·lícules, documen-
tals, curts...) de l’anglès i del fran-
cès al català i al castellà. “Durant
aquests cinc anys he vist que els
terminis per entregar les traducci-
ons als clients cada cop s’han es-
curçat més, fins al punt d’haver
d’entregar un encàrrec al cap de
poques hores o l’endemà. Treballar
sota aquestes condicions fa que el
producte final se’n ressenti i no es
transmeti amb la qualitat que hau-
ria desitjat el traductor”.
A aquesta crisi estructural se li
ha afegit, a més, el roc a la faixa de la
pandèmia, que, segons aquest tra-
ductor, “ha comportat molta
menys feina per als professionals
del sector, però sobretot per als tra-
ductors que es dediquen a fer tra-
duccions per a doblatge, ja que
molts estudis van haver de tancar
a causa de l’estat d’alarma i han tri-
gat uns mesos a recuperar la seva
activitat anterior a la pandèmia”.
PANTALLES
El lingüista especialitzat en au-
Criteri diovisual David Arnau coincideix en
TV3 tria qualificar la crisi d’estructural, més
enllà dels efectes immediats de la
les empreses pandèmia. “En els últims quinze
de doblatge anys, el sector ha fet una davallada
en funció importantíssima. Es nota molt
del preu, no l’abaratiment de costos, que ha pro-
de la qualitat vocat que la feina es concentri en es-
tudis petits”. Les xifres són evidents
i parlen per si soles. El 2008 la con-
vocatòria de TV3 per fer-hi doblat-
ges va posar a concurs 2.500 hores
de continguts, que s’havien d’ator-
gar a un mínim de nou estudis i un
màxim d’onze. El costum feia que
sempre s’optés pel màxim reparti-
ment. En la contractació del 2020,
el nombre d’hores a subhasta és de
1.200 i ja només s’escullen cinc es-
tudis de doblatge.
I no és només una qüestió de vo-
lum de negoci. El canvi més signi-
ficatiu és de criteri. Fa deu anys, el
60% de la puntuació corresponia a
avaluacions qualitatives i només el
40% obeïa a l’oferta econòmica.
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara
Posteriorment es van invertir els
percentatges. I, en l’actualitat, el
100% de la contractació es deci-
deix segons l’oferta. Això compor-
ta una pressió perquè les empreses
que s’hi presentin abaixin costos.
És a dir, qualitat.
A més, el repartiment té un me-
canisme pervers: les dues primeres
empreses qualificades, ordenades
per pressupost, obtenen el 30% ca-
dascuna de les hores en joc. La ter-
cera i la quarta reben el 15% dels
encàrrecs cadascuna. I l’última
classificada, el 10%. “La qualitat,
com el valor al soldat, se li suposa”,
lamenta Arnau. I, en tot cas, la
pressió per abaixar el preu és mà-
xima, fins al punt que alguna de les
empreses referents del sector ha
deixat de presentar-se a les convo-
catòries de la televisió pública.
“No em fa res parlar bé de la
competència”, explica Carles No-
gueres, director de l’empresa Ta-
kemaker i autodeclarat fan del do-
blatge, amb vora quatre dècades
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 51
mèdia
NOVA La HBO amplia la cartera de projectes vinculats a Joc MOR MIRA Mira Furlan, actriu de Perdidos, ha mort als 65 anys,
PREQÜELA DE de trons. Segons avança en exclusiva Variety, està FURLAN, DE segons va confirmar ahir J. Michael Straczynski,
‘JOC DE TRONS’ preparant una adaptació de Tales of Dunk and Egg, una ‘PERDIDOS’ creador de Babylon 5, sèrie de ciència-ficció que també
saga de llibres que són una preqüela de Joc de trons. va protagonitzar.

bé, de retruc, la feina dels actors de

doblatge, que són l’última baula de
la cadena. Però amb la primera
desescalada van aparèixer brots
verds al sector, que portava set
anys “desregularitzat” i “atomit-
zat”, perseguint la signatura de
l’anhelat tercer conveni del doblat-
ge de Catalunya.
Així descriu com era la indús-
tria del doblatge fins aleshores Ro-
ger Isasi-Isasmendi, president de
l’entitat Doblatge Unida de Barce-
lona. L’entitat va néixer el 2019
amb el gran objectiu d’aconseguir
la regularització, i aquest estiu els
seus associats van fer un pas deci-
siu juntament amb l’AADPC. Isa-
si-Isasmendi explica l’estratègia
que van seguir: “Com que no vèiem
les empreses del sector predispo-
sades a constituir una patronal per
negociar un conveni, vam decidir
signar pactes amb cadascuna
d’elles”. I què hi deia en aquest
pacte? Doncs precisament que es
comprometessin per escrit a res-
pectar les tarifes salarials de l’úl-
tim conveni. A hores d’ara, han sig-
nat aquest pacte 14 companyies, la
majoria del sector.
L’objectiu, diuen des de DUB, se-
gueix sent el mateix que els va em-
pènyer a constituir-se fa dos anys.
“Continuem aspirant a signar un
tercer conveni col·lectiu del doblat-
ge a Catalunya que actualitzi unes
tarifes que han sigut superades”, ex-
plica Isasi-Isasmendi.

d’experiència. “Així que diré que
un dels millors estudis és Sound
Studio, una empresa històrica que
tota la vida havia fet doblatges en
català. Aquest any no s’hi ha pre-
sentat. Per què? Perquè a la baixa
no sap treballar”. Deluxe, l’empre-
sa espanyola de més facturació,
tampoc no s’hi ha presentat, tal
com solia fer. “Ja no els interessa el
filtre de preu. I parlem d’empreses
que han doblat Tarantinos, Allens,
James Bonds, Marvels... Gent amb
talent que sap treballar bé”.
En el cas d’Altsasu, el doblatge no
es va fer a través d’aquesta convoca-
tòria. Com que es tractava d’una
producció d’EiTB, amb una partici-
pació menor de TV3, la sèrie va arri-
bar al canal català claus en mà, ja do-
blada. Però ho va assumir una em-
presa (La Fábrica de Carbón) que, si
bé té una gran reputació en la capta-
ció del so en directe, no acumula el
know-how de doblatge de les empre-
ses que treballen directament per a
TV3 i que han d’estar obligatòria-
ment homologades. El doblatge el
va dirigir, a més, una persona jove,
amb una experiència relativament
curta en el sector.
La precarització també es nota
en el si de TV3. El departament de
producció aliena s’ha anat apri-
mant, i això vol dir que s’apliquen
menys controls que abans. Pel·lí-
cules com It o Argo, a tenor dels
professionals consultats per a
aquest reportatge, haurien tornat
als estudis que les haguessin pre-
sentat, amb una nota negativa que
repercutiria després en els punts
de la seva candidatura al pròxim
concurs públic.
“Normalment sempre treballem
amb presses. Ja no preguntem si és
urgent, perquè sempre és urgent.
Abans teníem una setmana per re-
passar el guió, mentre que ara hem
d’enllestir en un dia i mig –explica
Arnau–. Ara bé, ja no sé si és la
pressió de la televisió o és que els
estudis tenen pressa per poder en-
trar de seguida la feina següent. Ai-
xò havia sigut una feina artística,
que intentaves que quedés bé. Pe-
rò ara en tot plegat hi ha un punt de
màquina de xurros”.
Nogueres encara és més taxatiu:
“Em tiraré pedres sobre la meva
pròpia teulada, però doblar al cata-
là només té sentit si ho fas bé. Si no,
és llençar els diners, perquè aquí
som bilingües i podríem entendre la
versió castellana. Però doblem per-
què volem normalitzar la llengua. I
això ens obliga a fer-ho bé”.
Els actors, sense conveni
“La nostra és una història de preca-
rietat”, sentencia una actriu de do-
blatge catalana que porta diversos
anys al sector i prefereix mantenir-
se en l’anonimat. Però ella mateixa
coincideix amb la resta d’entrevis-
tats que hi ha una data clau que expli-
ca la davallada de les condicions la-
borals del sector. És l’any 2012, quan
el Partit Popular va aprovar la refor-
ma laboral i això va fer que el món del
doblatge a Catalunya quedés sense
conveni un any més tard. El motiu és
Els estudis que la reforma laboral de Rajoy va fi- El català doblat, en retrocés
Takemaker, xar que els convenis caducats es Una de les tuitaires del sector que
uns dels que prorrogarien com a màxim un any més van reaccionar al doblatge de la
doblen sèries i per donar marge per negociar el nou minisèrie Altsasu va ser Txell Sota.
pel·lícules al i, si no, deixarien de ser vigents. “Que no hagin cuidat Altsasu, que és
català i que Començava una època àrida per una sèrie que ens toca de prop, de-
reclamen més als professionals del sector: sense mostra que no ens creiem que el do-
atenció a la conveni col·lectiu vigent i amb la pa- blatge és una eina fonamental per
qualitat. tronal dissolta i, per tant, cap pos- contribuir a la normalització lin-
TAKEMAKER. sibilitat de negociar-ne un de nou. güística”, explica a aquest diari.
A la dreta, un “La fi del conveni va donar llibertat Aquesta actriu és partidària que les
fotograma perquè les empreses paguessin per dues versions (original i doblada)
d’Altsasu. EITB sota del que estava establert”, rela- estiguin ben curades i que l’especta-
ten diversos professionals consul- dor pugui triar. “Sembla que ens hà-
tats per l’ARA. Van ser anys “durs”. gim oblidat que moltíssima gent
El 2013 gairebé 200 treballadors del que no mirava TV3 va començar a
sector van adherir-se a una mirar-la per veure les sèri-
declaració de l’Associa- es que es doblaven al ca-
ció d’Actors i Direc- Dossier de talà i que això va aju-
tors Professionals l’ARA dar molta gent a
de Catalunya aprendre directa-
(AADPC) en què Aquest diumenge, ment a parlar la
es comprometien dossier de set pàgines nostra llengua,
a no acceptar sa- amb el títol “El català petits i no tan pe-
laris inferiors als que (no) parlen els tits”, assegura.
del 2009, els vi- joves”, sobre l’ús de la Una altra ac-
gents fins a la re- triu de doblatge
forma (o sigui, llengua entre els que també prefe-
36,99 € per convoca- adolescents reix mantenir-se en
tòria de sessió de do- l’anonimat confirma la
blatge i 4,06 € per cada ta- davallada en les contracta-
ke, la unitat que es refereix al do- cions: “Noto que la llengua pròpia
blatge d’una a cinc línies de text; en està caient: només un 10% dels do-
cinema, 50,64 € per convocatòria i blatges que faig són en català”, asse-
5,63 € per take). Però ni hi eren tots gura. Roger Isasi-Isasmendi, que
els treballadors –són uns 300-350 porta gairebé 30 anys al sector, tam-
actualment, segons dades de l’asso- bé ha notat aquest descens pel que
ciació Doblatge Unida de Barcelo- fa als projectes doblats al català:
na– ni cap empresa va signar-lo. “Els últims anys hem notat un aug-
Després va venir la pandèmia, ment de la feina en castellà, però la-
que ha aturat molts rodatges i tam- mentablement no en català”.e
52 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara

mèdia

EL RADAR L’ARA RECOMANA

TV3 22.05 LA SEXTA 21.00

‘Preguntes freqüents’ ‘La Sexta noche’

Hunter Schafer protagonitza l’episodi i també
l’ha coescrit amb Sam Levinson. HBO
‘Euphoria’ estrena el segon dels
seus dos episodis especials
La crisi del coronavirus ha endarrerit les temporades de
moltes sèries. Una de les afectades ha sigut Euphoria, la
Cristina Puig entrevistarà Antoni Castells, director mèdic de
l’Hospital Clínic, i Rafael Vilasanjuan, director d’anàlisi de l’Ins-
titut de Salut Global de Barcelona, la setmana que les UCI ca-
talanes estan a punt del col·lapse. Amb ells es parlarà de la
distribució de les vacunes contra el coronavirus, de l’evolu-
ció de la pandèmia i de si calen o no més restriccions. També
s’analitzarà la decisió del TSJC que, ara com ara, manté les
eleccions el 14 de febrer i no en permet l’ajornament.
INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
El programa d’actualitat presentat per Iñaki López i Verónica
Sanz rep diversos experts i especialistes amb els quals es co-
mentarà l’evolució de la pandèmia a Espanya. Entre d’altres,
participaran al programa els doctors César Carballo, José An-
tonio López, Silvia Durán i Julio Mayol. D’altra banda, La Sex-
ta noche entrevistarà Cristina Almeida, Cayetano Martínez
de Irujo, Miguel Sebastián i Roberto Leal, presentador d’El
desafío.

sèrie sobre adolescents amb vides complicades que s’ha TV3

convertit en un dels grans èxits de la HBO. Arran del con-
finament l’equip no va poder rodar la segona temporada i
per intentar compensar l’espera el creador de la ficció, Sam 06.00 Notícies 3/24.
Levinson, va decidir rodar dos episodis especials que ser- 11.25 Adolescents
viran per connectar les dues entregues. El primer, prota- XL (Actualitat).
Presentadors: Roger
gonitzat per la Rue (Zendaya), es va estrenar al desem- Carandell, Juliana
bre, mentre que el segon arriba avui a la HBO. En aquest Canet. Selecció de
cas, la història recull el punt de vista de la Jules (Hunter les entrevistes més
Schafer) després que la Rue es negués a fugir amb ella i destacades i els millors
que se separessin. En l’episodi, escrit per Schafer i Levinson, moments del programa
la noia fa un repàs del curs al nou institut i de la relació amb que s’emet diària-
la Rue. “La Rue va ser la primera noia que no només em mi- ment a l’emissora de
Catalunya Ràdio.
rava. Ella em veia”, diu la Jules en l’avançament que ha
12.20 Clipping (Musical). El
compartit la HBO. Un dels al·licients del capítol és escoltar realitzador Jordi Lops,
la cançó Lo vas a olvidar, la primera col·laboració entre Bi- el bandautor El Petit de
llie Eilish i Rosalía.e Cal Eril i el periodista
Jordi Nopca són tres
dels protagonistes del
programa d’aquesta
setmana.
12.55 Batalla monumental
(Concurs). Batalla de
Castells: Cardona-
Miravet La segona
Batalla Monumental
es lliura entre dos dels
castells més especta-
culars de Catalunya:
el castell de Miravet i
el castell de Cardona.
La Candela Figueras i
l’Ivan Medina busquen
els millors arguments
i els millors testimonis
per aconseguir que
el seu sigui el monu-
ment guanyador del
capítol. Fan el que mai
s’havien imaginat que
farien: posar-se en
la pell d’un templer o 14.30
aprendre a disparar
com un Miquelet de la
Guerra de Successió.
En aquest capítol els 15.40
ajuden a convèncer
l’audiència perso-
natges populars com
el professor Sebastià
d’Arbó o l’actriu de
Les de l’hoquei, Laia
Fontan.
17.15
13.50 Zona zàping (Zàping).
Al programa d’avui
es compta amb la
presència de Xavi
Ciurans, del grup
Gertrudis, que posa
música al Top 1, amb
la nova versió que han
fet juntament amb
Doctor Prats del tema 18.45
No em dona la gana.
També es veu el Joan,
de Matadepera, un
nen de dos anys que i, des d’un altre punt
sap imitar l’energia de vista, rememora
de Freddie Mercury a algunes de les
Wembley. situacions viscudes
Telenotícies migdia. al llarg de la història de
Presentadors: Ramon la televisió pública de
Pellicer, Cristina Riba. Catalunya.
Esports: Artur Peguera. 19.05 Persona infiltrada
Tarda de cine: Els (Entreteniment).
crims de Split. El Presentadora: Marta
dimoni de Split. Torné. David Fernàndez
Alemanya, 2016. Dir.: és el famós convidat en
Michael Kreindl. Int.: aquest programa.
Neda Rahmanian i
Lenn Kudrjawizki. Quan
apareix un cadàver al
port de Split, tot indica
que es tracta d’un
intent de robatori.
Tarda de cine:
Adolescent i desapa- 20.00 Atrapa’m si pots
reguda. Canadà, 2007. (Concurs). Programa de
Dir.: Paul Schneider. preguntes i respostes
Int.: Dedee Pfeiffer i que convida l’espec-
Matthew Harrison. Una tador a participar des
adolescent desapareix de casa seva.
durant una festa. La 21.00 Telenotícies vespre.
seva mare denuncia Presentadors: Ramon
el fet i la policia inter- Pellicer, Cristina Riba.
roga els amics de la Esports: Artur Peguera.
jove, però no obté cap 22.05 Preguntes freqüents
resultat. (Actualitat).
No tenim vergonya 01.30 Notícies 3/24.
(Entreteniment). El 04.00 Rumba a l’estudi
programa fa un repàs (Musical). Los Toteros
dels 35 anys de TV3 Espai musical.

Paco León i Leonor Watling protagonitzen la

ficció centrada en la crisi del covid. MEDIASET SUPER 3 / 33 ESPORT3

‘Besos al aire’ serà la primera 06.00 Les tres bessones. 11.26 Oddbods. 19.38 Pat, el gos. 08.25 Euroleague Women.
sèrie espanyola de Disney+ 06.50 Misha, la gata violeta. 12.01 Els germans Kratt. 20.13 Gos pudent. 10.00 NBA.
07.11 El dia que el Henry va 12.44 Els pingüins de 20.38 Mike el magnífic. 10.10 Dakar 2021.
Disney+ fa els primers passos en la producció espanyo- conèixer... Madagascar. 11.35 Km 0.
21.27 La Pantera Rosa.
la. La plataforma ha anunciat que Besos al aire, de Me- 07.32 Bob, el manetes. 13.29 Robin Hood, el 11.55 Divisió d’Honor
21.55 Còmics. Tricicle Joan
diaset, serà la primera sèrie espanyola que entrarà al seu 08.10 La Franny i les sabates trapella de Sherwood. Juvenil.
Gracia, Carles Sans i
catàleg. La ficció, que s’estrenarà al març, es podrà veu- màgiques. 14.14 La Pantera Rosa. Paco Mir encarnen la 13.55 L’home més fort del món.
re a través del canal Star, el seu repositori d’entreteni- 08.32 El Mic i els seus amics. 14.51 El xai Shaun. universalitat de l’humor 14.40 Zona zàping.
ment per a adults que començarà a funcionar a partir del El petit mariner. 15.30 Herois amb cua. La
gestual ple de tendresa 15.15 Afrontant les onades.
23 de febrer i que se sumarà a altres finestres de la pla- 09.00 Manduka. Crema cotorra. 15.40 Lliga Premaat
i de dobles sentits,
taforma com les que hi ha dedicades a Marvel, Pixar i Na- cremada experimental- 15.55 Sam Fox: Aventures Masculina.
que juga amb l’absurd,
tional Geographic. Mayden i Natàlia. extremes. La febre del 16.55 Lliga Segona Divisió B.
09.20 Perduts a Oz. cocodril. però que alhora es pot 18.55 72 dies al límit.
Besos al aire és una minisèrie dramàtica de dos capí- reconèixer en la quoti-
10.02 El Pat Noel. Una 16.20 Spirit, cavalcant en 19.50 OK Lliga.
tols que té la crisi del coronavirus com a teló de fons. Pa- dianitat de tots.
història horripilant. llibertat. 21.35 Roda de premsa de
co León i Leonor Watling són les cares més visibles d’una 10.25 Pat, el gos: el 17.06 Jo, Elvis Riboldi. 23.05 De bon humor. Inclou Ronald Koeman.
ficció que vol ser “un homenatge a l’optimisme, a l’amor i Caputxet. Vull ser una 17.40 Quin crac, l’Angelo! Els monòlegs i L’humor 22.05 Vendée Globe.
a les persones que han vetllat per la salut i les necessitats granota. 18.10 L’Alícia i en Lewis. a la televisió. 22.30 FIA World Rally
de tots els ciutadans durant el confinament”, detallava 10.30 Pat, el gos. 18.55 Prodigiosa: Les aven- 00.45 Rumba a l’estudi. Willy Championship.
Mediaset. Rere el projecte hi ha Dario Madrona, creador 11.00 La família del Super3. tures de Ladybug i Gat Fuego. 23.00 Gol a gol.
d’Élite, i Aitor Gabilondo, responsable de Patria.e Especial Splash. Noir. 01.45 Còmics. Tricicle. 00.35 324 Esports.
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
LA 1 22.00
✰✰✰
‘La buena esposa’
Director: Björn Runge / Actors: Glenn Close, Jonathan
Pryce, Christian Slater, Max Irons, Harry Lloyd
Regne Unit, 2016. Joan Castleman és una bona esposa, però
porta més de quaranta anys sacrificant els seus somnis per
mantenir viva la flama del seu matrimoni. El dia abans que el
seu marit rebi el premi Nobel de literatura, la Joan arriba al seu
límit i fa públic el secret més ben guardat del seu marit.
TVE-1
10.15 MasterChef Junior.
13.30 Audiencia abierta.
14.00 L’informatiu.
14.30 Corazón.
15.00 Telediario 1.
16.00 Sesión de tarde:
Se busca niñera.
Alemanya, 2018. Dir.:
Heidi Kranz.
17.30 Sesión de tarde:
Los médicos y yo.
Alemanya, 2014. Dir.:
Oliver Schmitz.
19.00 Cine de barrio: Esto
es un atraco. Espanya,
1987. Dir.: Mariano
Ozores.
21.00 Telediario 2.
21.30 Informe semanal.
22.00 Pel·lícula: La buena
esposa. Regne Unit,
Suïssa, EUA, 2016.
Dir.: Björn Runge. Int.:
Glenn Close i Jonathan
Pryce. Darrere de Joe
Castleman, un pres-
tigiós novel·lista, hi
ha Joan Castleman,
una bona esposa,
de bellesa madura
i natural: la dona
perfecta.
23.30 Pel·lícula: Mr. Holmes.
EUA, Regne Unit, 2015.
01.05 Pel·lícula: La fiesta de
Hanna.
#0
11.03 Los sesenta.
13.12 Sesiones Movistar+.
Juno.
14.08 LocoMundo. Fronteras.
14.39 Ilustres ignorantes.
Vivir en el campo.
15.10 Pel·lícula: Zathura.
Una aventura espa-
cial.
16.47 Pel·lícula: ¡Por fin solos!
18.28 Pingüinos.
19.20 Un planeta perfecto.
20.14 Antropoceno: el
impacto de la
humanidad. Aire.
21.12 Imperios de Nueva
York.
22.00 Pel·lícula: xXx.
23.58 Pel·lícula: La dama de
Shanghái.
01.23 Sesiones Movistar+.
53
mèdia
✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta
LA 2 21.55 CUATRO 22.00
✰✰✰ ✰✰✰
‘Todo pasa en Tel Aviv’ ‘La intervención’
Director: Sameh Zoabi / Actors: Kais Nashif, Lubna Director: Fred Grivois / Actors: Alban Lenoir, Olga
Azabal, Yaniv Biton, Maisa Abd Elhadi, Nadim Sawalha Kurylenko, Kevin Layne, Michaël Abiteboul
Israel, 2018. El Salam és un jove palestí que viu a Jerusalem França, 2019. L’any 1976, a Djibouti, un grup de somalis re-
i treballa en una telenovel·la palestina molt coneguda. Ca- bels segresten un autobús escolar amb 21 nens francesos i
da dia, per arribar els estudis de televisió, el Salam ha de una professora nord-americana. El capità André Gerval rep
passar un estricte control israelià. Allà hi treballa l’Assi, la l’encàrrec de liderar un grup de franctiradors que tenen la
dona del qual és una gran fan de la telenovel·la. missió de fer el rescat en secret.
ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA BARÇATV
07.00 Pelopicopata. 08.30 Malas pulgas. 06.00 I love TV: lo mejor. 09.00 Crea lectura. 11.15 Barça Highlights.
08.30 Los más... 10.05 Fogones lejanos. 07.05 Mejor llama a Kiko. 09.15 Zapeando. 11.30 Nascudes per jugar.
12.30 Cocina abierta con 11.00 Callejeros viajeros. 07.35 Love is in the air. 10.45 Equipo de investiga- 11.45 Històries.
Karlos Arguiñano. 12.45 Viajeros Cuatro. 11.30 Más que coches. ción. 12.15 Tots els gols de...
13.50 La ruleta de la suerte. 14.00 Cuatro al día. 12.20 Got Talent España. 14.00 La Sexta noticias 1ª 12.45 600’’.
15.00 Antena 3 Noticias 1. 15.00 Noticias Deportes Momentazos. Espai edición. 13.00 Roda de premsa
15.45 Deportes. Cuatro. que recull els millor 15.00 La Sexta deportes. Ronald Koeman.
15.55 El tiempo. 15.20 Deportes Cuatro. moments del programa 15.15 La Sexta meteo. 13.30 Les grans nits del
16.00 Multicine: Cambiadas 15.30 El tiempo. Got Talent España. 15.30 Pel·lícula: Contact. Barça.
al nacer. EUA, 2020. 15.45 Home cinema: 13.30 Socialité. EUA, 1997. Dir.: Robert 13.45 Tots els gols de...
Dir.: Ben Meyerson. Timeline. EUA, 2003. 15.00 Informativos Zemeckis. Int.: Jodie 14.45 Barça Highlights.
17.40 Multicine: Doble Dir.: Richard Donner. Telecinco. Foster i Matthew 15.00 Barça News Flaix.
embarazo. EUA, 2015. Int.: Paul Walker i 15.40 Deportes. McConaughey. 15.15 Divisió d’Honor
Dir.: Lee Friedlander. Frances O’Connor. 15.50 El tiempo. 18.00 Pel·lícula: Aterrizaje Juvenil.
Int.: Mollee Gray i 17.50 Home cinema: 16.00 Viva la vida. forzoso. Canadà, 17.00 Barça News Flaix.
Brittany Curran. El mosquetero. 21.00 Informativos EUA, 2005. Dir.: Jim 17.15 Roda de premsa
19.20 Multicine: El caso del Alemanya, Luxemburg , Telecinco. Wynorski. Int.: Antonio Ronald Koeman.
bebé desaparecido. Regne Unit, EUA, 2001. 21.45 Deportes. Sabato Jrr i Michael 17.45 L’àlbum. Carles Rexach.
Alemanya, 2017. Dir.: Dir.: Peter Hyams. 21.55 El tiempo. Paré. 18.15 Les grans nits del
Andreas Senn. Int.: 19.50 Cuatro al día. 22.00 Sábado deluxe. 19.00 Pel·lícula: Cerberus. Barça. El 0-5.
Roeland Wiesnekker i 20.50 Deportes Cuatro. Jorge Javier Vázquez EUA, Romania , 2005. 18.30 Dream Team: el somni
Meike Droste. Una nena 21.10 El tiempo. entrevista l’actriu Lola Dir.: John Terlesky. Int.: que va canviar el futbol.
de dos anys desapareix 21.20 First Dates. Herrera. A més, s’ofe- Greg Evigan i Garret 19.30 El 9.
de la seva habitació en 22.00 El blockbuster: La reix un debat sobre Sato. La doctora 20.00 Lliga Nacional de
una zona residencial. intervención. França, la tercera edició de Samantha Gaines, una Futbol Sala. Peñíscola
Els carrers dels voltants Bèlgica, 2019. Dir.: La isla de las tenta- especialista en mites FS-Barça.
i els boscos són recor- Fred Grivois. Int.: Alban ciones. Finalment, la històrics, és segres- 20.45 Barça News Flaix.
reguts aquella nit per la Lenoir i Olga Kurylenko. Magdalena, germana tada perquè localitzi la 21.00 Lliga Nacional de
policia, però no aconse- 23.55 Cine Cuatro: La de doña Ana, mare mítica espasa d’Àtila. Futbol Sala.
gueixen trobar-la. sombra del reino. EUA, d’Isabel Pantoja, se 20.00 La Sexta noticias 2ª 21.45 Tots els gols de...
21.00 Antena 3 Noticias 2. Alemanya, Emirats sotmet a la prova del edición. 22.00 Barça Highlights.
21.45 Deportes. Àrabs Units, 2007. Dir.: polígraf. Convidada: 20.45 La Sexta meteo. 22.15 Roda de premsa
21.55 El tiempo. Peter Berg. Int.: Jamie Lola Herrera, actriu. 20.55 La Sexta deportes. Ronald Koeman.
22.10 El juego de los anillos. Foxx i Chris Cooper. 02.30 El horóscopo de 21.00 La Sexta Noche. 22.45 600’’.
03.00 Live Casino. 01.45 Callejeros. Esperanza Gracia. 02.30 World Poker Tour. 23.00 Barça News Flaix.
03.45 Play Uzu Nights. 03.10 Puro Cuatro. 02.35 La tienda en casa. 03.15 Live Casino. 23.15 EuroLeague.
LA 2 BETEVÉ 8 TV IB3 À PUNT
11.25 El hombre y la tierra... 11.25 Ciutadà Novell. 09.52 Televenda. 09.40 Ben trobat. 10.30 Cinema infantil: Zarafa.
12.25 Jara y sedal. 12.10 Cròniques de Barcelona. 12.59 Robin Food. 10.40 Arrels. 11.40 Tot À Punt (Zàping).
12.55 Tendido cero. 12.40 Slow BTV. 15.50 Barcelonautes. 11.45 Lliga Nacional de 12.00 Abanderados del
13.40 Perseguint cognoms. 13.00 Arxiu BTV. 16.22 Pel·lícula: César y Futbol Sala. esfuerzo.
14.10 5 dies a... 14.00 BTV Notícies migdia. Cleopatra. 13.59 IB3 Notícies migdia. 13.00 A córrer (Cultural).
14.35 Noms propis. 14.25 Va passar aquí. 18.38 Pel·lícula: Cómo Cap de setmana. 13.55 À Punt Notícies. Cap
15.05 Espacios naturales. 14.50 La cartellera. sobrevivir a la familia. 15.05 El temps migdia. Cap de setmana.
15.35 Saber y ganar fin de 15.25 Cinefílies: El séptimo 20.30 Tatort: la inspectora de setmana. 15.00 Atrapa’m si pots.
semana. sello. Lindholm. Tigre negro, 15.10 Agafa’m si pots. Cap 16.00 Pel·lícula: Mussol gris.
16.20 Grandes documen- 17.00 La historia del cine: leones blancos (T1): La de setmana. Regne Unit, Canadà,
tales. una odisea. inspectora Lindholm 16.15 Mossèn Capellà). 1999.
17.55 Jardines con historia. 18.05 Slow BTV. investiga l’assassinat 18.20 Dissabte de cinc dies. 17.45 Pel·lícula: Apatxe.
18.30 Las rutas d’Ambrosio. 18.25 Deuwatts. d’un home aparent- 19.45 Gent de la mar. EUA, 1954.
19.25 8 días que marcaron 18.55 Feeel. Junco y mimbre. ment discret i amable. 20.30 IB3 Notícies vespre. 19.20 Valencians al món
la historia de Roma. 19.25 Doc’s. Nuestro muro. 22.02 Los pequeños asesi- Cap de setmana. (Reportatges).
20.15 España entre el cielo y 20.00 BTV Notícies vespre. natos de Agatha 21.35 El temps vespre. 20.30 À Punt Notícies. Cap
la tierra. 20.20 El temps. Christie (Sèrie). 21.40 Zoom. de setmana.
21.55 El cine de La 2: Todo 20.25 BTV Esports. Emissió de dos 22.05 Pel·lícula: No és tan 21.15 Açò és un destarifo.
pasa en Tel Aviv. 21.15 La família Barris. episodis: fàcil. 21.45 Duel de veus (Talent
23.30 La noche temática. 22.15 Última sessió: Solo el 01.25 Televenda. 00.00 Pel·lícula: Magic Mike Show).
01.30 Los bots del dinero. fin del mundo. 06.00 8 de 8. XXL. 00.30 Concert Ciudad Jara.
54 DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 ara

passi-ho bé

ABANSD’ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

De l’article de Pla (Palafrugell, 1897-1981) publicat a La Veu de Catalunya (23-I-1931) avui fa noranta anys. El nas periodístic
de Pla ensumava el canvi de règim que es cuinava. Tres mesos després els efectes de les eleccions municipals van evidenciar,
amb la caiguda de la monarquia, el pes polític de les ciutats on van triomfar les candidatures republicanes.

Pel catalanisme de la pagesia (1931)

[...] nostre país. Les grans ciutats governen el món. perar aquestes esquematitzacions inconsis- l’existència d’un esperit oposat entre
Entesos. Però a tots els països on la política fun- tents i sentir com s’equilibren en ell aquests ele- la terra i les grans ciutats. Però només

S’
ha fet remarcar moltes vega-
des que Catalunya és un cos
menut amb un cap enorme
que és Barcelona. És natural que la vi-
da d’un conjunt semblant estigui en
gran part concentrada en el seu cap.
Però si per sistema, o, si voleu, pel gust
que dona sempre d’abandonar-se a
seguir la llei del mínim esforç, s’ac-
centua en tots els terrenys el sistema
de virtuts i vicis del nucli de capitali-
tat, es trenca l’equilibri que exigeix
l’economia física i espiritual de tot
conjunt vivent. Aquest equilibri ha es-
tat, a Catalunya, moltes vegades
aquests últims anys, sorollosament
romput. La majoria de les nostres cri-
sis polítiques internes provenen de
ruptures en el sincronisme del cos del
ciona d’una manera estable i normal és ments de la seva vida. [...] Potser el cata- cal tenir prou imaginació per a posar-
evident que es produeix una situació lanisme, com a política, ha quedat se un moment en el punt de vista
d’equilibri entre la nerviositat es- massa exclusivament lligat a les d’aquests mateixos partits per veure
pectacular dels grans nuclis de vel·leïtats sovint histèriques de que si amb les grans ciutats es pot fer
població i la calma sòlida i es- les grans ciutats, a les agitaci- una cuartelada espectacular, única-
table de la vida forana. Una ons i revulsions gairebé sem- ment el ritme normal de les coses en
gran part de l’agitació que se- pre aparents dels nuclis den- pot assegurar la continuïtat. Que el
greguen les grans ciutats és sos de població, a la vanitat nostre sistema de la propietat territo-
pur soroll, aparença d’un efímera de la lluïssor de l’as- rial constitueix una base considerable
moment, estricte no-res. Per falt. Barcelona, en el nostre per a la basamentació d’una política,
contra, darrera la immobilitat país, té un pes enorme; però em sembla que serà notori per a tot-
de la terra hi ha sovint reserves també pesa –sobretot des del hom. La nostra revolució agrària
d’energia, de tenacitat i de soli- punt de vista de les idees i de la comportà una reforma en el conjunt
desa. Aquest contrast on es veu manera d’actuar– el camp. Avui, de la propietat de la terra que molts
amb més claredat és en la política. en certs partits, hi ha una mena de fe- països de cultura i de civilització pot-
Repetir avui, amb els ideòlegs vuitcenti- ARA titxisme de les grans ciutats. Els partits ser més forta i concentrada que la
stes, que la ciutat és el progrés i el camp l’obs- revolucionaris, sobretot, suposen, especulen nostra encara han d’assolir. [...]
curantisme i la reacció fa riure. Si el cos d’un pa- fins i tot, al meu entendre sense adonar-se exac-
ís ha de tenir un funcionament normal, ha de su- tament de l’equivocació que això suposa, amb Josep Pla 1931

Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a

http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS
motsencreuats núm. 3670, elaborat per Senyor Ventura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1
Horitzontals 1. Principis. Elevàvem. 2. Rabiola infantil. Verticals 1. Treballar amb un model. Intervindrà al Liceu.

Singular. 3. Unides al centre. Juguin amb foc. Intuir que 2. Persona que dona. Ens extralimitarem. 3. Erbi. Arra-
2

la Carla no és clara. 4. Es reestrena una famosa obra d’Els bassar. La regla de Vincenzo Bellini. 4. Apareix al final
3

Joglars. Excusat. Centre de cultura. 5. Útil per explicar el d’un túnel. Aromatitzo, perfumo. Un rai a contracorrent.
4

present. Gomets vermells. És força acusada. 6. Centre 5. L’esperit típicament català. Radi d’acció. 6. A la ciència,
5

d’interpretació. Digerirà. Triïs equivocadament uns me- no es toquen. Ormeig de pesca. Utilitzis. 7. Isola. Alleta
6
talls. 7. Enfadat. Elaboraré. Veïnes de Santpedor. 8. Deixo a l’acte. Nucli terrestre. 8. Ve de sèrie. Van ser molts els
7
entrar. La part central del relat. Les corbes de les dones que van treballar per portar-lo a la tomba. Mig gram. 9.
8
sinuoses. 9. El nucli dur de l’Opus. Abundant en capgros- El nucli de la llar. Observava. Provi de trobar un sinònim
9
sos. Faci enfadar. 10. Presumit, gomós. Es lleva per dir d’insult. 10. Arriba al final del desenllaç. Fidel i revolucio-
10
bon dia, per exemple. Obertura catalana. 11. Kant la volia nari. Habiten, resideixen. 11. Sarraí. Dels ronyons. Còlera
11
pura. Per les seves obres els coneixereu. Està mig afònic. divina. 12. Preï. Eixamplar. 13. El Quim la necessita per
12
12. Cargola els cabells. Una paraula que fa mal a l’orella. aconseguir el seu somni. Cantant Formosa. Esguardi. 14.
13
13. Acabi l’enderroc de l’ermita. Rebentà els preus. 14. Per a aquesta noia, matar és complicat. Les obsessions
14
Estimar. Col·legis religiosos. d’Alfred Hitchcock.
sudoku solucionsd’ahir
fàcil difícil M E N H I R A P L A C A R
O S S I V O R E S G A R E
L T P O L O O P R I M I
6 8 4 8 C R U O R I T E R A E N
A N C I A N A O F E N C
E M I R C A L A F F I I
9 3 1 4 9 8 3 P O M E R A P L A F O D
I N S E R P U S U R P I

5 7 4 1 3 2 1 8 L
E
I C I T
R E O
E
M P
L M
L I
E T
I
L E
V A N
P L A S M A A N A L E G
6 8 2 7 5 9 T
I
A
X
N
E N
B L A
E R
V O
O S
S
I O
R I A
N A R
C O M I S S A R I A T T C
4 5 7 6 6 3 9 fàcil difícil
3 2 8 1 9 6 7 5 4 7 2 8 4 3 6 1 5 9
5 2 6 4 7 5 1 7 9 5 4 3 2 8 6 6 1 5 2 7 9 4 8 3
6 5 4 8 2 7 3 9 1 4 3 9 5 1 8 2 7 6

8 1 7 6 2 7 4 3 5 9 3 7 6 4 1 2 8
4 1 2 9 8 5 6 7 3
3 8 1 9 5 4 7 6 2
2 7 6 1 8 3 9 4 5

3 1 2 4 9 2 6 8 6 7 3 1 2 9 4 5
2 8 6 4 7 1 5 3 9
9 5 4 7 6 2 3 1 8
5 9 3 8 4 1 6 2 7
7 4 5 6 3 9 8 1 2 1 6 7 3 2 5 8 9 4
6 2 8 5 9 3 1 2 5 8 4 6 7 8 4 2 6 9 7 5 3 1
ara DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 55
passi-ho bé

ELTEMPS CRÍTICATV
MIQUEL BERNIS MÒNICA PLANAS CALLOL - PERIODISTA

Dissabte molt ventós, tot i que avui les ratxes no seran

tan fortes com ahir. Aquest vespre el pas d’un altre
front provocarà ruixats de poca estona localment
intensos. Tot i això, temps amb més sol que núvols.
Lola Flores ressuscita
per anunciar cervesa
T
ot just acabem d’estrenar li fer un anunci de cervesa sense lors que connecten poderosa-
el 2021 i a la televisió ha que aquesta persona hagués tin- ment amb les tendències de les
aparegut Lola Flores gut mai intenció de fer-lo. En xarxes socials i el positivisme exa-
anunciant cervesa. L’espot es va aquest cas els creatius publicita- gerat de l’actualitat.
estrenar dijous, just el dia que ella ris han fet servir més de cinc mil Veure com ressuscita –televisi-
hauria fet 98 anys. És un primer imatges de l’artista. Les dues filles vament– una persona que fa vint-
pla de la folklòrica mirant-nos als de Lola Flores, la Lolita i la Rosa- i-cinc anys que és morta provoca
ulls i com si ens parlés des de la te- rio, han col·laborat en el procés de un impacte sorprenent, i més si és
levisió dels vuitanta. No perd l’es- postproducció per aconseguir un amb un missatge vinculat al pre-
sència del seu llenguatge però fa realisme sorprenent. sent. No ens ve de nou tot el que
servir una narració la intel·ligència artifici-
amb els jocs estilístics al pot fer tant amb les
publicitaris més con- pitjors intencions com
temporanis. Ens expli- amb els més meravello-
ca que a ella la van en- sos propòsits. Se n’ha fet
tendre arreu del món molta divulgació. En el
pel seu accent: «Acento terreny de la publicitat
es que se te vean las cos- obre nous horitzons.
turas y los dobladillos. ¿Veurem Gandhi anun-
Que se te escuche hasta ciant una marca d’ulle-
el hipo. Da igual si eres res? ¿Maria Callas llo-
de la Conchinchina o de ant l’aroma d’un sofisti-
AVUI DEMÀ
la Línea de la Concep- cat cafè? ¿John Wayne
15 h 21 h 08 h 15 h ción. Cajero del super- parlant de les virtuts
Barcelona 13º 11º 9º 12º mercado, catedrática o d’un vehicle totterreny?
Lleida 10º 7º 5º 11º ministro. Manosea tus raíces que ¿Picasso i Frida Kahlo fent junts
Girona 12º 6º 4º 9º de ahí siempre salen coses buenas. Brillant un anunci de perfum? ¿Camilo
Tarragona 13º 10º 11º 12º A todo esto lo llaman ahora ‘em- Sesto anunciant matalassos? ¿Pe-
València 15º 13º 14º 17º powerment’, no?» I una noia jove, Han escollit una de les grans ret dient que comprem gaspatxo?
Palma 13º 13º 13º 13º
des de l’actualitat, li respon: «Sí, ‘influencers’ del passat i ¿El mestre Pau Casals promocio-
Puigcerdà 4º -1º -3º 2º
Lola. Pero tu siempre lo llamaste l’han transportat al present nant embotits o Tarradellas tas-
‘poderío’». És un deepfake, una fi- tant una pizza?
La setmana ligrana tecnològica que gràcies a Com a estratègia publicitària Començar a ressuscitar els
l’ús de múltiples imatges d’arxiu és brillant. Han escollit una de les morts més il·lustres amb finalitats
d’una persona aconsegueix fer-li grans influencers del passat i l’han publicitàries pot ser una idea molt
dir el que vulguis amb un realis- transportat al present. Lola Flo- llaminera per als seus descen-
me extraordinari però sense que res era un símbol de projecció in- dents. I un toc d’alerta a les grans
hagi passat de veritat. És una apli- ternacional que representava la celebritats perquè deixin escrit a
cació de la intel·ligència artifici- llibertat, la força, l’autenticitat, la les últimes voluntats quins pro-
al que pot fer parlar un mort i fer- tolerància i la diversitat. Uns va- ductes es neguen a anunciar.
El consell
Avui la roba s’assecarà ràpid, faci sol o no. Traieu-la
abans del vespre, a última hora tornarà a ploure.
ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ
Que no us sorprengui LESAUDIÈNCIES
Acabarem el cap de setmana amb més fred, però es va
confirmant un estiuet de cara als últims dies del mes.
Programes més vistos dissabte
CA
DA

DA
S

A
A

FO
I

ST
RT

RT
BA

ST

PO
SO

SO
PO
AL

NI

07.40 h 08.10 h 17.56 h 18.26 h 13.30 h 04.28 h

Europa
MÀX. MÍN.
Madrid 9º 3º
Londres 5º 1º ESPECTADORS ‘SHARE’
París 5º 1º 01 Telenotícies vespre
Berlín 4º 0º TV3+3/24 21.00 641.000 23,6%
Roma 13º 9º 02 Pasapalabra
Brussel·les 5º 0º ANTENA 3 20.01 554.000 22,2%
Estocolm 3º 0º 03 Telenotícies migdia
Amsterdam 4º 1º TV3+3/24 14.30 537.000 28,6%
Praga 2º -1º 04 Polònia
Lisboa 15º 11º TV3 22.07 474.000 17,8%
05 Està passant
Atenes 15º 11º
TV3 20.15 417.000 16,4%

Qualitat de l’aire Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació,

Investigació, Cultura i Esport.
Generalitat Valenciana

JUANJO SÁEZ
23.1.2021
A LA CONTRA
CARTA A JESÚS MARÍA BARRIENTOS
Un interès
molt intens
Benvolgut president del Tribunal Su-
perior de Justícia de Catalunya
(TSJC): diuen els magistrats que s’ha
de votar el 14-F perquè hi ha un inte-
rès públic “molt intens” per celebrar
eleccions. Senyoria, ¿no detecta el tri-
bunal un interès tan o més intens per-
què no es posi en risc la salut dels cata-
lans, en un moment tan delicat de la
pandèmia?
ALBERT OM
FERRERES
DEMÀ Toni Soler
M’agradaria que els jutges que han pres aques-
ta decisió (encara provisional) es fessin càrrec del neguit
que viuen ara mateix les 75.000 persones a qui els ha to-
cat formar part d’una mesa electoral. Cadascuna amb les
seves circumstàncies, amb les seves pors, els seus proble-
mes de salut, i les seves fragilitats o fortaleses. Homes i do-
nes que porten molts mesos sense poder reunir-se en grups
de més de deu persones i que, per una decisió judicial, es
veuran obligats a estar-se quinze hores asseguts mentre
desfilen per davant seu centenars de votants. Els magis-
trats del TSJC argumenten que han mantingut la data de
les eleccions per preservar el dret a vot dels ciutadans. ¿Han
pensat en la gent gran, en tots els confinats, infectats o in-
gressats per covid que no podran o no gosaran anar a votar?
Dissabte passat vaig escriure una carta com aques-
ta al vicepresident Pere Aragonès. Li deia que ajornar les
eleccions em semblava la solució fàcil i que hauria agraït
que el govern català s’hagués posat d’acord amb l’espanyol
per votar el 14-F però amb fórmules alternatives, reinven-
tant les eleccions com tantes coses hem hagut de reinven-
tar nosaltres: des d’urnes mòbils fins a cites prèvies o fins
a la possibilitat d’allargar les eleccions durant una setma-
na. No ho van fer, i és una llàstima. Però ajornar les elec-
cions no va ser una vel·leitat independentista. No es re-
cordava un acord tan transversal: de Cs a ERC, de JxCat
al PP i també els comuns van reconèixer que no hi havia ga-
ranties sanitàries per anar a votar. Per una vegada que a Ca-
talunya hi ha un consens de més del 80% dels nostres re-
[
[
presentants, ¿calia fer-lo volar pels aires? I la veu unànime
dels experts sanitaris, ¿no s’hauria de tenir en compte?
ÀLEX GALLEGO
Són massa plets els dels TSJC amb els governs de la Ge-
neralitat, massa judicis, massa sentències, massa inhabi-
litacions, massa gestos en públic com el que va fer vostè ai- P.D.
xecant-se i marxant d’un acte al Col·legi d’Advocats quan Una de les poques coses que ens falten per veure
va sentir que el president del Parlament, Roger Torrent, és que, davant de possibles insubmissions en
parlava de presos polítics. Tants plets i comptes pendents, algunes meses electorals, fos la policia qui
que fa la sensació que si el Govern hagués mantingut les hagués de garantir el compliment de la resolució
eleccions per al 14 de febrer, algú o altre també ho hauria judicial. Me’ls he imaginat obrint col·legis i
recorregut i vostès aleshores haurien tingut un interès posant les urnes. No passarà, però estem en un
molt intens a suspendre-les apel·lant a l’emergència sa- punt que, descartar, no podem descartar res.
nitària i a no negar a ningú el dret a vot.